Click here to load reader

REVISTA DE L IL .LUSTRE COL .LEGI D ADVOCATS DE · PDF file 2014-06-13 · revista de l!il .lustre col .legi d!advocats de barcelona nòmero "#$ maig !"#$ a q u ê ara a pl ic a c

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of REVISTA DE L IL .LUSTRE COL .LEGI D ADVOCATS DE · PDF file 2014-06-13 · revista...

  • REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

    NÚMERO 287 MAIG 2014

    AQUÍ ARA APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA UE SOBRE ASSISTÈNCIA AL DETINGUT

    AQUÍ ARA RENDA I PATRIMONI 2013

    PARLEM AMB... JOSÉ MARIA GAY DE LIÉBANA

    L’OBSERVATORI OPOSICIÓ FRONTAL CONTRA LA TAXA CATALANA

    NO A L A nov

    a LLEI

    DE SEG URETA

    T CIUT ADAN

    A NO A LA reforma de la LOPJ

  • La taxa autonòmica catalana i la tutela judicial efectiva

    LARA FONCILLAS, DIRECTORA DE LA REVISTA MÓN JURÍDIC

    L a sentència del Tri- buna l const i tuc io - nal 31/2010 de 6 de maig de 2014 avala la taxa judicial autonò- mica introduïda per

    la Llei 5/2012, de 20 de març, que hauran de pagar tant les persones físiques com les empreses que li- tiguin a Catalunya en els ordres ci- vils i contenciós administratiu. Des de l’ICAB hem adoptat una postura molt combativa contra les taxes i hem exigit la supressió absoluta tant de l’estatal, en vigor des del 2012, com de l’autonòmica, en suspens per decisió del Tri- bunal Constitucional pel recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol. Entenem que la taxa autonòmi- ca suposa una doble imposició respecte de l’estatal amb la greu conseqüència de què a Catalunya s’hauran de pagar ambdues taxes. Demanem que no es posi en risc el principi de la tutela judicial efec- tiva que es vulnera per les taxes judicials i que es corregeixi , a més, la situació de desigualtat a Catalunya. No obstant això, la sentència del Constitucional estima que no hi ha doble imposició amb l’argument de què els fets imposables sobre

    els que recauen les taxes són di- ferents: l’estatal està vinculada a l’exercici de l’activitat jurisdic- cional i l’autonòmica recau sobre l’administració de l’Administració de justícia (en altres paraules, so- bre la prestació de mitjans per- sonals i materials al servei de l’Administració de justícia). Justi- fica aquesta diferenciació pel fet que les competències substantives entre l’Estat i la Generalitat són di- ferents (FJ 4) i en què la taxa au- tonòmica no sobrepassa l’àmbit competencial autonòmic (FJ 5).

    El FJ 6 estableix com ha d’interpretar- se la taxa autonòmica per tal de què es descarti la coincidència amb l’estatal i l’article impugnat sigui constitucional. Així, ha d’entendre’s que l’autonòmica recau sobre la “vessant purament administrativa al servei de la funció jurisdiccional de l’Estat”.

    Des de l ’ ICAB no compar t im aquesta separació ja que entenem que la taxa autonòmica està gra- vant actes processals i no actua- cions administratives de suport a l’Administració de justícia. Intentar escindir-ho és jurídicament erroni. En aquest mateix sentit, el propi TC reconeix en el FJ 5 que quan un ciutadà accedeix a la justícia es generen, “de forma simultánea e inescindible”, tasques de contingut processal i realització de funcions

    MON JURÍDIC EDITORIAL

    administratives vinculades a les anteriors. A més, intentar escindir-ho per gravar dos cops el mateix fet és injust. I no oblidem que el servei a la Justícia és públic.

    Tal com diu el vot particular a la sentència i que subscrivim: “La taxa autonòmica està gravant ac- tes processals i no actuacions ad- ministratives. És lògic que quan es porta a terme una activitat “pura- ment administrativa”, realitzada en exclusiva pels serveis autonòmics i no imprescindiblement vinculada al desenvolupament del procés (peti- ció de còpies o certificacions...), pu- gui exigir-se al ciutadà el seu abona- ment, (...); però la taxa analitzada no es limita a aquests supòsits”. Un altre exemple del que expo- sem és que la taxa catalana grava l’execució de les sentències, que és un acte típic de l’exercici de la po- testat jurisdiccional.

    L’aval del Tribunal Constitucional a la taxa autonòmica dificultarà la feina que estem fent però continua- rem per tal de preservar el dret a la tutela judicial efectiva i comba- tre la desigualtat generada. Ja hem demanat la supressió i una reunió amb el conseller de Justícia que s’ha mostrat receptiu i manté el suspens de la seva aplicació.

    MÓN JURÍDIC MAIG 2014 3

  • ACTUALITAT

    06 AQUÍ ARA

    22 L’OBSERVATORI

    OPINIÓ

    28 TRIBUNA OBERTA

    32 PARLEM AMB JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA

    INFORMACIÓ COL·LEGIAL

    34 JUNTA EN DIRECTE

    36 COMISSIONS PUNT PER PUNT

    38 ADVOCACIA EN IMATGES

    40 LLETRA IMPRESA

    SERVEIS

    44 PASSES PERDUDES

    46 CLUB ICAB

    48 ANUNCIS

    MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

    Edita Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Mallorca 283, 08037 Barcelona. www.icab.cat / [email protected]

    Consell assessor President: Eduard Sagarra Trias Vocals: M. Dolores Azcarraga Rios Josep M. Balcells Cabanas Joaquim Jubert di Montaperto Josep Ma. Lligoña Doménech Ramon Plandiura Vilacís Marc Rius Calaveras Lluís Batlló Buxó-Dulce Núria Mallandrich Miret Aurora Sanz Tomas Luis Vallverdú Borras

    Directora Lara Foncillas

    Directora de Comunicació Clara Llensa

    Coordinació Món Jurídic Isabel Viola Demestre

    Gabinet de Premsa Roser Ripoll Alcón

    Composició Albert Muñoz Thuile

    Món Jurídic Telèfon: 934 961 880 Fax: 934 871 938 e-mail: [email protected] anuncis: [email protected]

    Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, Antoni Font, Isabel Iranzo, Jorge Navarro, Pep Puig, Marc Rius, Pep Sala, Jesús Sánchez i Joan Vintró

    Fotografia Istockphoto, Albert Muñoz.

    Disseny Dribbling

    Impressió Rotoatlántica

    Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Mallorca, 283, 08037 Barcelona Telèfon: 934 961 880 Fax: 934 871 938 e-mail: [email protected]

    Dipòsit legal B-17.273-83

    ISSN 1135-9196

    Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

    NÚMERO 287 | MAIG 2014 | CONTINGUTS

    REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

    4 MAIG 2014 MÓN JURÍDIC

  • CARTES A LA DIRECTORA

    Sant Raimon de Penyafort, el patró dels advocats?

    M irant la portada del Món Jurídic del mes de febrer i llegint el tí- tol, ben remarcat amb un elegant fons negre

    de togues, llegeixo: “Festivitat de Sant Raimon de Penyafort 2014; La festa més nostra”. I acte seguit em pregunto inno- centment, però quin currículum vitae té aquest sant baró per a ser el “patró” dels Col·legis d’Advocats de Catalunya?

    Rellegint els suposats mèrits d’aquest home (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275), veig que va ser un religiós dominic català i un gran especialista en dret canònic. Se’l considera l’introductor de la Inqui- sició a la Corona d’Aragó. Tanmateix, va actuar d’inquisidor i d’assessor jurídic en múltiples casos, però la seva cano- nització (s’ignoren les causes del retard) no es va fer efectiva fins al 1601.

    És a dir, a part dels tractats científics de teologia (un clàssic oximoron aquest) o de legislació teocràtica que se li atribuei- xen, el que sembla del tot irrefutable és que va ser una peça important d’aque- lla terrible maquinària repressora que l’Església Catòlica Romana va instituir per combatre i castigar als sospitosos d’heretgia (és a dir, als que defensaven idees que l’Església considerava falses). Cal recordar que la primera inquisició s’estableix a Llenguadoc l’any 1184, per a combatre als càtars, també anomenats “el bons homes”. La primera croada va ser dirigida precisament contra aquest moviment religiós establert a Occitània i l’orde religiosa encarregada d’assenya- lar, localitzar, processar i sentenciar a aquestes persones era, preferentment, la dels dominics, precisament l’orde a la qual pertanyia aquest llorejat i santificat arquebisbe. És important observar que, per tal de legalitzar les pràctiques que sovint es feien servir “traditionem” en els interrogatoris, el papa Innocenci IV va emetre l’any 1252 la butlla “Ad extirpan- da”, per la qual va autoritzar la tortura i, d’aquesta forma senzilla, accelerar que el processat confessés. Com és sabut, aquesta santa institució (la Inquisició) va

    servir per a reforçar el poder del papa davant dels altres bisbes i especialment per damunt de reis i prínceps.

    Així doncs, atesos els antecedents histò- rics d’aquest personatge, al meu enten- dre potser poc exemplar per a ser con- siderat avui el “patró” d’aquest Col·legi d’Advocats, passo a suggerir o bé un canvi de patronatge, obrint un concurs d’idees, o bé, un elegant camuflatge del nom del subjecte, proposant el de Ramon Nonat que, segons l’historiador Antoni Pladevall, es tracta de la mateixa persona, però, això sí, sense les conno- tacions negatives del primer. Malgrat tot, i per si un cas s’obrís el meló d’aquesta festivitat, no vull deixar passar l’ocasió de recordar el valor social que hauria de tenir per a la Catalunya del segle XXI, l’eina democràtica de la laïcitat republi- cana, sempre amb la vista posada en aquel