C O S E S Q U E E N S S U R T E N A L A P E L LC O S E S Q U E E N S S U R T E N A L A P E L L

E N N E N T É U N E S B A R R U G U E S A L A M À … X A R R E M e n s m ir e m . F E M U N A L L IS T A i d e c id im in c ia r u n p r o je c t e .

E n a q u e s t t ip u s d e p r o je c t e s p r e t e n e m :

- Desenvolupar les habilitats comunicatives: parlar, escoltar, llegir i escriure. - Motivar els alumnes a aprendre coses que proposen i volen saber.

- Fer intervenir directament els alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

- Contextualitzar els aprenentatges perquè siguin significatius i responguin als seus interessos.

- Aprendre a tractar la informació continguda a llibres, revistes, manuals, vídeos,imatges, vídeos, CD...

- Aprendre a tractar la informació col· lectivament i cooperant. - Relacionar els coneixements que ja saben amb els que volen saber.

- Capacitar els alumnes per a l’aplicació del coneixements adquirits per a resoldre de forma creativa problemes i situacions diversos.

- Facilitar el respecte a la diversitat. - Aprofundir en la qualitat de les interaccions entre els infants i els adults que

intervenen en el projecte.

Contextualitzar els aprenentatges perquè siguin significatius i responguin als seus interessos.

- PODEM INVESTIGAR TOT AIXÒ I EXPLICAR-HO A LA TELE, A LES NOTÍCIES.- PODEM TREBALLAR SOBRE LA PELL.- PODEM TREBALLAR DELS ESQUELETS.- PODEM COPIAR-LA, LA LLISTA, ENDUN-SE-LA A CASA I ESTUDIAR-LA. APRENDRE-LA I HO EXPLIQUEM AL COLE. BUSCAR A INTERNET.- PODEM MIRAR COM SURTEN, A LA PELL. INVESTIGAR MOLT, MOLT AIXÒ I SURTIR ALES REVISTES.- POS, FER-NOS UNA FOTO AMB AIXÒ I LO FIQUEM A LA REVISTA!- TAMBÉ PODRÍEM FER, INVESTIGAR-LA COM ÉS I DESPRÉS SORTIR PER LA TELE I DIR-LA, O COM DIU LA MARTINA PER UNA REVISTA I AIXÍ LLAVORS HO SABRAN TOTS.- INVESTIGUEM.- A LES NOTÍCIES POTS EXPLICAR COM UN COTXE VA ATROPELLAR A OTRO.- QUE A CASA NOSTRA PODEM A L’ORDINADOR BUSCAR FOTOS D’AIXÒ COM SÓN.- HO PODEM MIRAR ALS COMPANYS. SI TENEN PIGUES, BERRUGUES...

Q U È P O D E M F E R A M B L A L L IS T A ?

Aprendre a tractar la informació col·lectivament i cooperant. Desenvolupar les habilitats comunicatives: parlar, escoltar, llegir i escriure.

L E S T A S Q U E S E S R E P A R T E IX EN .

E n s f e m f o t o s , le s b a ix e m a

l ’ o r d in a d o r , e s c o l l im le s

q u e e s t a n m i l lo r , le s

r e t a l le m i e n F e m u n m u r a l .

A m é s a m é s h i a f e g im

s e n t im e n t s o s e n s a c io n s

q u e e n s p r o d u e ix e n

c e r t e s c o s e s d e la p e l l .

Fer intervenir directament els alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge. Facilitar el respecte a la diversitat.

Qui ajuda als infants a nomenar les seves sensacions i emocions, els està ensenyant una valuosa habilitat per a tota la vida i aquest treball que pot ser tan simple com ensenyar-los a donar-li nom al les emocions o als sentiments. Freqüentment, els nens manquen del vocabulari bàsic necessari per a manejar el que senten, sigui gelosia, ressentiments, pors o preocupacions. Quan s’ajuda a un nen o nena a nomenar els seus sentiments o sensacions, no solament se li ajuda a comprendre les seves emocions, sinó que se li ajuda a calmar el sistema nerviíós i li permet recuperar-se de situacions frustrants més ràpid.

L ’ IN T E R È S E N S G U IA E L P R O J E C T EL ’ IN T E R È S E N S G U IA E L P R O J E C T E

-CREC QUE ÉS IMPOSSIBLE QUE HI HAGI ALGÚ SENSE CAP PIGA.-CREC QUE POTSER ALGÚ NO EN TÉ CAP!-QUÈ PENSEU? POT SER QUE HI HAGI ALGÚ QUE NO EN TINGUI? O TOTS EN TENIM?-CREC QUE HI HA QUE NO EN TENEN PERQUÈ SINÓ TOTS SERÍEM IGUALS DE LA CARA PLENA DE GRANETS I NO HO SOM.-ALGUNS NENS TENEN PIGUES. SI CREC QUE HI HA QUE NO TENEN. QUAN LES PIGUES SURTEN... ES PODEN FER GRANS LES PIGUES.-ALGUNS TENEN I ALGUNS NO PERQUÈ SOM DIFERENTS.-JO CREC QUE MOLTS POQUETS NENS NO TENEN PIGUES I MOLTS SÍ! IGUAL HI HA NENS QUE TENEN MOLTES PIGUES COM TU O COM LA MARTA.

-PODEM INVESTIGAR I APUNTEM EN UNA LLISTA ELS QUE TENEN I ELS QUE NO.-EN UNA LLISTA DE PAPEL.

Motivar els alumnes a aprendre coses que proposen i volen saber. Capacitar els alumnes per a l’aplicació del coneixements adquirits per a resoldre

de forma creativa problemes i situacions diversos

Aprofundir en la qualitat de les interaccions entre els infants i els adults que intervenen en el projecte.

N O S A L T R E S T A M B É E N S N O S A L T R E S T A M B É E N S M IR E M M IR E M Q U IN E S C O S E S T E N IM A Q U IN E S C O S E S T E N IM A L A P E L LL A P E L L

P E R V E U R E -H O V IS U A L M E N T E N S A J U D E M D E L E S G R À F IQ U E SP E R V E U R E -H O V IS U A L M E N T E N S A J U D E M D E L E S G R À F IQ U E S

L E S G R À F IQ U E S R E C U L L E N L E S G R À F IQ U E S R E C U L L E N IN F O R M A C IÓ D E F O R M A IN F O R M A C IÓ D E F O R M A V IS U A L .V IS U A L .

Fer intervenir directament els alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

Aprendre a tractar la informació col·lectivament i cooperant. Relacionar els coneixements que ja saben amb els que volen saber.

Capacitar els alumnes per a l’aplicació del coneixements adquirits per a resoldre de forma creativa problemes i situacions diversos.

S U M E M q u a n t s n e n s t e n e n S U M E M q u a n t s n e n s t e n e n p ig u e sp ig u e s

T R E IE M C O N C L U S IO N ST R E IE M C O N C L U S IO N S

H I P A R T IC IP A H I P A R T IC IP A T O T H O M . . .T O T H O M . . .

Aprofitem l’aniversari de la Sandra i l’Iván, perquè les famílies colálaborin en el projecte.

L E S A P O R T A C IO N S D ’ U N L E S A P O R T A C IO N S D ’ U N P R O J E C T E P O D E N S E R P R O J E C T E P O D E N S E R B E N D IV E R S E S .B E N D IV E R S E S .

Aprendre a tractar la informació continguda a llibres, revistes, manuals, vídeos,imatges, vídeos, CD...

Desenvolupar les habilitats comunicatives: parlar, escoltar, llegir i escriure.

Parlem de quan tenim pell de gallina:- Tenim fred.- Tenim por- Quan surt de la dutxa i et vesteixes- Quan t’espanten

Algú explica que a vegades amb la seva mare es dona un “calambre”.

Què és:- Que notes un no sé què a dins.

Però com es diu “calambre” en català?

Deleguem la responsabilitat en una persona perquè ho busqui a casa seva. El següent dia porta un diccionari: castellà/català.

Veiem que un “calambre” és una enrampada. Parlem de l’electricitat estàtica i algú diu que amb un globus ho podem fer. Just algú té un globus a la butxaca i ho provem.

UU n p r o je c t e e s n p r o je c t e e s v iu .v iu .

e s p o n t a n ie s p o n t a n i

CC o l · la b o r a to l · la b o r a tiuiu

d iv ed iv er sr s

L ’ E L E C T R IC IT A T L ’ E L E C T R IC IT A T E S T À T IC A .E S T À T IC A .

E S l le g E IX la in f o r m a c ió P O R T A D A I E S D E C ID E IX F E R U N L L IB R E A M B T O T E S

L E S A P O R T A C IO N S .

D E L E G U E MD E L E G U E M

D E C ID IMD E C ID IM

G A U D IM T R E B A L L A N TG A U D IM T R E B A L L A N T

C O O P E R E MC O O P E R E M

A M B E L L L IB R E A M B E L L L IB R E D O N E M P E R D O N E M P E R A C A B A T E L A C A B A T E L P R O J E C T E . P R O J E C T E . R E C C O L IM R E C C O L IM A L G U N S D E L S A L G U N S D E L S P A S S O S Q U E P A S S O S Q U E S ’ H A N F E T I E N S ’ H A N F E T I E N F E M U N A F E M U N A M O S T R A A L M O S T R A A L P A S S A D ÍS P A S S A D ÍS P E R Q U È E N P E R Q U È E N Q U E D I Q U E D I C O N S T À N C IA .C O N S T À N C IA .

Aprendre a tractar la informació continguda a llibres, revistes, manuals, vídeos,imatges, vídeos, CD...

Aprendre a tractar la informació col·lectivament i cooperant.