Quan Lou Reed llig Estellésvicent | dissabte, 24 de març de 2007 | 21:17h Ahir a la nit, al Baryshnikov Center de Nova York, Lou Reed es va acostar al micro de forma desganada. I amb un fil de veu va començar a recitar Estellés:

"Now I'd like to write a nice poemand talks about certain things you still can find that are nicein my opinion or acording to the neighbour next door.I want to be nice, today I want to say nice things..."

I el públic va riure. Em vaig no sé si sorprendre o indignar. Van riure obertament. I jo vaig tardar uns segons a adonar-me'n que reien perquè ells "llegien" Lou Reed més que no Estellés. Els arribava primer la veu i la imatge del recitador que no la intimitat del poeta.

Però el poema va seguir i conforme anava avançant, conforme anava creixent, les rises anaven callant. Lou Reed va alçar lleugerament els muscles en un gest de cansanci, potser de desesperació, mentre llegia:

"How can I know? But know is nightand frankly it's no time to go out searchingfor nice things, gentle things, nice thingsprecisely."

Aquell gest tan simple va semblar que desfeia del tot l'equívoc. "Les nits que van fent la nit" no és un poema senzill ni costumista. Més aviat sembla un cop de puny desesperat a la panxa i els cops de puny no deixen riure.

Quan el poema va acabar el silenci va ser espés i molt especial. Estellés havia superat Lou Reed i el públic de Manhattan havia descobert, imagine que sorprés, la grandesa del poeta de Burjassot.

Confrontat al silenci final, estrany, com un silenci culpable de la rialla fàcil de l'inici, em vaig sentir orgullós i feliç. I molt agraït a Lou Reed, que s'havia deixat dur per l'Estellés, amb les ulleres alçades i les mans enganxades al cinturó, amb una desgana aparentada que no sabria dir si era real o teatre.

Les nits que van fent la nit

Voldria escriure, ara, un amable poemaparlant de certes coses que encara hi ha d'amables,segons crec o m'han dit el veí del costat.Vull ser amable, avui vull dir coses amables:aniria per tota la casa a genollsbuscant coses amables, pregant que avui em siguendonades certes coses que siguen ben amables.He perdut el costum de les coses amables;ja se sap el que són les coses d'aquest món...He perdut el costum, no sé on les he deixades,és possible al cafè, és possible en un un bancd'un passeig qualsevol, és possible, és possible...Vaja vosté a saber. Ara, però és de niti francament no són hores d'anar buscantcoses amables, coses tendres, coses amables,exactament: està tancat ara el cafèhi ha foscor al passeig, s'hi troben certes donesque volen certes coses, estic cansat, no tincganes de res de res, serà millor que em gite,demà serà altre dia i ja se'm passaràaquest desig, aquesta mania fulgurantde les coses amables que m'ha vingut de sobte.Que m'ha vingut de sobte. Vull dir: que m'ha vingut

Nights that make the night

Now I’d like to write a nice poemand talk about certain things you still can find that are nicein my opinion, or according to the neighbor next door.I want to be nice, today I want to say nice things.I’d through the whole house on my kneeslooking for nice things, praying that today I’d be givencertain things that were really nice.I’ve gotten out of the habit of nice things;everyone knows what the things of this world are…I’ve lost the habit, I don’t know where I left them,maybe at the café maybe on a benchby some promenade, it’s possible, it’s possible…How should I know? But now it’s nightand frankly it’s no time to go out searchingfor nice things, gentle things, nice thingsprecisely. The café’s closed now,the promenade is dark, you can find certain womenwho wan certain things, I’m tired, I’m not in the moodto do anything, it’s better to go to bed,tomorrow’ll be another day and by then I’ll be overthis desire, this flaming maniafor nice things that’s suddenly come over me.That’s’ suddenly come over me. I mean; that’s come to me.

Nights that make the night: selected poems of Vicent Andrés Estellés, Persea Books, New York, 1992. Traducció de David H. Rosenthal.

DISSABTE, 24/03/2007 - 06:15hEspriu al país de BushÈxit de la lectura de poetes catalans a Nova York, a càrrec de Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith

Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson van fer anit amb gran èxit el primer dels dos recitals de poesia catalana programats a Nova York. Davant de 200 persones van llegir una trentena de poemes catalans traduïts a l'anglès enmig d'un ambient que es va anar carregant amb la intensitat literària dels autors, desconeguts per a la immensa majoria del públic present a la sala però que a la vegada resultaven enormement contemporanis i pròxims.El llistat, preparat per Jaume Subirana incorporava noms com Perejaume, Enric Casasses o Miquel Barceló, al costat de Carles Riba, Vicent Andrés Estellés o Blai Bonet. Una selecció eclèctica que va anar escolant-se en el públic novayorqués, que primer semblava més atret pels artistes que no pas pel que llegien però que va acabar rendint-se a l'obra i la paraula.

En un escenari, al Baryshbikov Arts Center, despullat fins a deixar només allò més elemental Patti Smith, Lou Reed i Laurie Anderson anaven passant-se la paraula des d'uns faristols acompanyats només d'un micro i una cadira per a cadascun. Van recitar de manera molt diferent però complint amb el paper encomanat. Patti Smith, botes altes i jaqueta llarga, tot just si podia contenir la joia i el somriure proclamant-se tres vegades rebel de la mà de Maria Mercè Marçal. Lou Reed va brodar els primers compassos amb un "All Brow" de Blai Bonet, que sonava com escrit per a l'ocasió. I Laurie Anderson va posar el llistó al màxim amb una extraordinària lectura del "Manifest Groc" de Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Muntanyà.

El recital va tenir moments màgics. La lectura de "Les nits que van fent la nit" de Vicent Andrés Estellés per part de Lou Reed va ser seguida inicialment amb rialles, que es van anar apagant conforme el poema avançava i el poeta se sobreposava al lector. De la mateixa manera Laurie Anderson va recitar amb veu seca dos poemes d'Espriu "Inici de càntic al Temple" i "Assaig de càntic al Temple", que en l'Amèrica de George Bush, amb la intencionalitat de Laurie Anderson i recitats en anglès no podien sonar més rotunds i certers. Patti Smith fins i tot va posar-se a cantar versos de Josep Carner quan el recital ja s'acostava a la fi. Fi que va ser saludada amb forts aplaudiments i bisos. Tres poemes fora de guió de Gil de Biedma, Vinyoli i Espriu van tancar el festival.

Acabat l'acte els tres artistes es mostraven molt satisfets també de la reacció del públic i destacaven el fet que el recital es podia acompanyar gràcies a un llibre que es regalava a l'entrada i on hi havia tots els poemes en versió catalans i anglesa. Preguntada sobre com pensava que sentia una ciutadana dels Estats Units els poemes llegits sobre l'escenari Laurie Anderson va dir que la cultura catalana és una cultura obsedida per la llibertat i que en els Estats Units d'avui és difícil trobar un tema més d'actualitat.