3Protegir

la natura

46

ol·locar caixes niu i menjado-res perquè els ocells del bosc

siguin cada vegada més abundants,fabricar paper reciclat per evitar latala d’arbres, salvar capgrossosd’una mort segura quan s’assequenels tolls, portar un animal ferit alcentre de recuperació. Tots aquestsesforços es tradueixen en una millo-ra de l’entorn. Però, més enllà de feruns exercicis entretinguts, que etpermetran treballar en equip amb elsteus amics, hi ha molt gestos indivi-duals amb què podem contribuir amantenir aquest patrimoni insubsti-tuïble. Començant per l’actitud quedemostris quan surtis d’excursió,que ha de ser respectuosa i decidi-dament activa en la conservació delque t’envolta. Malauradament, cadavegada és més habitual passejar pel

bosc i trobar-se que algú ha abando-nat deixalles entre els arbres: llau-nes, ampolles, embolcalls, tota menade restes apareixen escampadesembrutant l’entorn.

Si algú no les recull, poden pas-sar molts anys abans que es degra-din. Sabies que una bossa de plàstictriga mil anys a desintegrar-se? Peraixò una bona manera de donar uncop de mà a la conservació del boscserà organitzar una batuda de nete-ja amb els amics i portar les bossesamb els residus separats (envasos,paper, vidre) als contenidors de reco-llida selectiva del poble.

Igualment et convido a participar,quan arribin les vacances d’estiu, enalguna de les activitats educatives al’aire lliure que s’organitzen al nostrepaís: campaments, aules de natura i

C

Els vigilants del boscLa natura és de tots, un patrimoni comú del qual tenim dret afruir. Però, igualment, la seva conservació i la seva defensa hande ser tasques en les quals ens hem de comprometre tambétots. En aquest capítol, trobareu propostes pràctiques permillorar-la.

47

tallers d’ecologia. A més de resultaruna experiència inoblidable, en la qualpodràs descobrir llocs meravellosos ipracticar la vida a l’aire lliure, parti-cipar en aquestes activitats et per-metrà compartir la teva afició ambmolts amics.

Aquestes activitats poden serdescobrir l’entorn, interpretar el pai-satge, l’astronomia, observar i identi-ficar la fauna i flora, els fòssils i elsminerals, recuperar espais naturals,la vida rural, iniciar-se a les principalsciències naturals (etologia, ornitolo-gia, herpetologia, ictiologia, etc.). La

natura és l’aula més gran per alsjoves i, a més de sorprendre’t, des-pertarà el teu interès i arribarà acaptivar-te tant l’atenció que et con-vertiràs en un entusiasmat activistade la seva protecció.

A més, tindràs l’oportunitat deformar una colla amb els teus com-panys d’acampada per continuarfent sortides durant tot l’any i des-envolupar tasques d’educació am-biental al barri o al poble. No hi hacap manera millor de passar eltemps lliure per a un jove amant de lanatura.

48

Caixes niuAmb aquestes caixes viurem la proximitat dels ocells. Tindrem unsveïns que no tan sols ens animaran amb els seus cants i colors,sinó que ens ajudaran a controlar els paràsits dels nostresarbres, ja que les aus que més s’aprofitaran d’aquests niusartificials seran les insectívores, que s’alimenten d’insectesperjudicials per als arbres i que, d’altra banda, estan amenaçadesper l’ús de plaguicides poc selectius i pels caçadors.

Amb la fusta (massissa isense tractar) hem deconstruir una capsarectangular de 15 x 20 cm,però de manera que la peçaque faci de sostre quediinclinada i formi unsobresostre que tapi la partfrontal. Encaixarem tots elscostats amb claus, evitant les

1

·Taulons de fusta·Filferro gruixut·Claus i baga·Eines de fuster

ESTRIS NECESSARIS

coles, perquè són tòxiques. Ala part frontal de la caixa hemd’obrir-hi un forat d’entrada isortida.

49

Posarem una baga a la partsuperior de la caixa, per laqual passarem el filferro ambquè penjarem la caixa de labranca d’un arbre. Triarem unabranca que mantingui la caixaniu allunyada de les mirades,del terra i dels possiblespredadors dels ocells, tal coms’explica als consells.

2

Quan ens acostem a l’arbre unmatí de maig, sentirem elreclam dels pollets a dins dela caixa i veurem com la mares’acosta amb una eruga albec, que servirà de menjar alspetits que hem ajudat anéixer. No els molestarem mai.

3

Alguns consells

· El millor lloc per a una caixa niu és el nostre jardí, tot i que també lapodem posar en un parc públic o en un bosc proper.· La col·locarem a una alçada de 3 m, en un punt de la branca separatuns 50 cm del tronc perquè no sigui atacada per cap rosegador, i demanera que no sigui gaire visible des de sota.· Ha d’estar orientada cap a l’est, protegida del vent i de la plujahoritzontal.· Quan la pengem, ens assegurarem que estigui ben agafada a labranca i que aquesta és prou resistent i no es mou amb el vent.

50

Tallem dos fulls del diari i elsdeixem en remull uns minutsperquè es xopin. Després hopassem tot per la batedoraper obtenir pasta de paper.

1

Posem la xarxa metàl·lica dinsla safata i hi aboquem un vasd’aigua i un altre de la pastade paper, que repartirem bé persobre la xarxa i li donarem laforma i el gruix que desitgemque tingui finalment el nostrepaper (quadrat, rectangular,rodó, de mitja lluna...). Desprésaixecarem la xarxa i la posaremsobre la safata perquès’escorri l’aigua.

2

·Un diari vell i aigua·Una xarxa metàl·lica·Una batedora·Una safata fonda

ESTRIS NECESSARIS

Fabricar paper reciclatLa fabricació i l’ús de paper reciclat evitarà que milionsd’arbres siguin tal·lats per extreure’n cel·lulosa. Amb una tonade paper reciclat estem salvant una dotzena d’arbres que si nos’haurien tal·lat i convertit en pasta de paper. Tot i això, de les220.000 tones de paper usat que es transformen en paperreciclat a Catalunya, només la tercera part correspon a paperrecuperat a casa. La resta l’hem d’importar de l’estranger.

51

Passada una hora, obrim eldiari i deixem la xarxa al sol unparell de dies. Desprésd’aquest temps, separarem apoc a poc el nostre full depaper reciclat artesanal de laxarxa metàl·lica i ja el tindrema punt per dibuixar-hi oescriure-hi.

4

Un cop eixuta la pasta,col·loquem la xarxa entre lesplanes del diari vell, sobre elqual posarem una guia detelèfons perquè aplani lapasta uniformement.

3

Alguns consells· Per dibuixar i escriure aprofitarem sempre que puguem les dues caresdels folis.· Procurarem que els folis blancs siguin sempre de paper reciclat(procedent de papers vells recuperats) o ecològic (que es fabricasense perjudicar la natura). El millor paper és el que a més a més dereciclat és ecològic.· El cartró, el paper vell i els diaris i tota la propaganda comercial querebem a casa la posarem a part i després la llençarem alscontenidors blaus del carrer.

52

Plantar arbresÉs una de les accions que podem fer per millorar la natura i unobjectiu primordial de la nostra tasca com a conservacionistes.Per no plantar arbres que després no s’adaptin a la terra,escollirem espècies autòctones, com són els roures i lesalzines, perquè formen part del paisatge i s’adapten ambfacilitat a tots els terrenys.

El primer que haurem de fer ésrecollir i triar les glansmadures. Escollirem les mésbrillants i dures de les quehan caigut a terra, icomprovarem que no tinguinforadets. Una bona tècnica deselecció és posar-les en ungot amb aigua i triar les quefloten.

1 Després les posarem a testosamb terra humida, que faremamb ampolles d’aigua mineraltallades per la meitat (així, amés de reciclar, podremcomprovar com germina lallavor). Farem un forat a laterra amb el bastó, hicol·locarem les glans i eltaparem sense aixafar la terra.

2

53

Regarem la terra periòdicament,procurant no ofegar-la. Quan lesllavors comencin a germinar iabans que la primavera arribi alscamps, sortirem d’excursió i lesplantarem en un lloc ombrívol,

3 protegit del vent i ambvegetació baixa. Farem foratsd’uns 4 cm, separats un pammés o menys els uns delsaltres, i hi posarem els nostresplançons.

Alguns consells· Per saber quines espècies pots plantar, només cal que vagis a fer unaullada al lloc escollit per fer-ho: el paisatge et mostrarà quins són elsarbres que s’hi donen.· Aquesta activitat és per a nens de més de 8 anys. Les feines han de serassessorades i supervisades pels adults. Podem proposar-la com aactivitat escolar i així disposarem de la col·laboració dels professors.·Si volem repoblar una àmplia zona amb arbres i plantes autòctonespodem adquirir plançons ja crescuts en algun viver. Cal tenir l’autoritzaciódel propietari i demanar l’assessorament d’un tècnic forestal.

·Terra·Llavors (glans) o plançons

d’espècies autòctones·Ampolles de plàstic·Una pala·Un bastó de fusta·Una regadora

ESTRIS NECESSARIS

54

·Test petit de terrissa·Ampolla de plàstic·Cordes d’espart i pals·Tisores o cúter·Fruits secs

ESTRIS NECESSARIS

Menjadora per a ocellsAmb l’entrada de l’hivern i fugint de l’intens fred del nord, lesaus migratòries s’acosten a les nostres latituds. Per fer-losmés acollidora i fàcil l’estada a casa nostra, els podemconstruir una menjadora fent servir alguns estris quefàcilment trobarem per casa. Pits-roigs, mallerengues, tallarolsi pinsans la veuran de seguida i s’hi acostaran a menjar i fer-nos companyia amb els seus vistosos colors i les sevesmeravelloses melodies.

Després introduirem la cordapel coll retallat d’una ampollad’aigua buida, a la qual tambéhaurem fet un forat a la baseper fer sortir la corda, demanera que l’extrem obert del’ampolla coincideixi amb eltest, que es convertirà en laseva teulada.

2

El primer que farem és passaruna corda gruixuda d’espartpel forat del test de terrissa.

1

55

A l’extrem de corda que hem fetsortir per la base de l’ampolla lilligarem els dos pals, formantuna creu que servirà alhora detopall del nostre enginy i de llocon poden posar-se els ocells.Després, farem coincidir el testamb l’ampolla, a la qual obriremquatre forats, lleugerament perdamunt dels pals, perquè elsocells puguin extreure’nl’aliment.

3

Els darrers passosconsisteixen a omplir l’ampollaamb l’aliment (pipes de gira-sol i altres fruits secs) ipenjar la menjadora de labranca d’un arbre perquè lesaus migratòries hi acudeixin,seguint tots els consells quees donen al requadre.

4

Alguns consells

· Podem penjar la menjadora a la branca d’un arbre proper, peròseparada del tronc i amagada de la vista.· Per omplir la menjadora, és aconsellable fer-ho aixecant el test iabocant per dalt el menjar.· Quan arribi el fred intens, hem d’augmentar el ritme de lesaportacions de menjar, perquè els ocells han d’ingerir més aliment.

56

Salvar capgrossosDurant els mesos de primavera basses i estancs reben la postadels amfibis, majoritàriament granotes i gripaus. Però la sequerapot destruir aquestes poblacions. Per ajudar-los podemtransportar els ous i els capgrossos a un altre lloc proper ambun nivell d’aigua estable fins que arribin les pluges.

Amb el cúter tallarem per lameitat un bidó de plàstic delsque es fan servir per envasarl’aigua mineral.

1

Agafarem la meitat de la bocai el mànec i taparem la bocaamb el tros de mosquitera,fent servir la goma elàsticaperquè quedi fixada. L’altrameitat l’omplirem d’aigua de labassa.

2

·Un bidó d’aigua buit·Un cúter·Un tros de mosquitera·Una goma elàstica

ESTRIS NECESSARIS

57

Amb aquesta part podremcollir els capgrossos de labassa filtrant l’aigua del fons.Els capgrossos els posarem al’altra meitat amb aigua, queens servirà per transportar-los a una altra bassa.

3

Alguns consells

· L’objectiu és salvar les poblacions d’amfibis. Hem de reintroduir-losquan l’aigua inundi novament la bassa.· No els traslladeu lluny, doncs està prohibit, ja que pràcticamenttotes les espècies són protegides i cal una autorització específica. Amés cada zona té les seves formes o subespècies pròpies i lespodriem malmetre.

58

Ajudar animals feritsAjudar un animal ferit és un dels gestos que ens potproporcionar més satisfacció com a naturalistes. Si en lesteves passejades te’n trobes un, pots portar-lo a un centre derecuperació de fauna silvestre, on serà atès per professionalsque el vigilaran en la seva evolució fins que es recuperi i puguiser tornat a la natura.

Si ens en trobem un, ens hiacostarem sense fer fressa,perquè no s’espanti i intentifugir. La millor manerad’atrapar-lo és tirar-li unatovallola o flassada per sobre.Així aconseguirem que es quediimmòbil i podrem agafar-loevitant les seves defensesnaturals (punxes, becs, urpes,boca, fiblons...). Esperarem quees tranquil·litzi, procurant quepugui respirar.

1

No feu cap immobilitzaciód’urgència de potes o d’alestrencades si no hi ha unexpert. Procurar no fer mal al’animal o que ell ens el faci anosaltres volent defensar-se.Però no intentarem mai curar-lo ni donar-li menjar (encaramenys obligar-lo a fer-ho). Encanvi, sí que serà bo donar-liuna mica d’aigua.

2

59

L’ajut més eficaç serà portar-loquan abans millor a un centrede recuperació de faunasalvatge. Per transportar-lofins allà, el posarem amb moltacura (els seus instints dedefensa i la por poden fer queens vulgui atacar) dins unacaixa o gàbia, assegurant-nosque pugui respirar. No eldeixarem mai solt.

3

·OFICINA DE PROTECCIÓ

DELS ANIMALS

Doctor Roux, 80

Barcelona

☎ 93 567 42 00·SERVEI DE PROTECCIÓ I GESTIÓ

DE LA FAUNA

Doctor Roux, 80

Barcelona

☎ 93 567 42 00·CENTRE DE RECUPERACIÓ

D’AMFIBIS I RÈPTILS DE CATALUNYA

c/Garraf, s/n

Masquefa

☎ 93 772 63 96

·CENTRE DE REPRODUCCIÓ

DE TORTUGUES SANTUARI DEL CAMP

Garriguella

☎ 972 55 22 45·CENTRES DE RECUPERACIÓ

DE FAUNA SALVATGE

— Del Parc Natural dels Aiguamolls

de l’Empordà ☎ 972 45 42 22

— Del Parc Natural del Delta de l’Ebre

☎ 977 48 95 11

— De Torreferrusa ☎ 93 560 00 52

— De Vallcallent ☎ 973 26 79 90·FUNDACIÓ CRAM (fauna marina)

Camí Ral, 239

Premià de Mar

☎ 93 752 27 11

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA SALVATGE

60

Recollir pollets orfesÉs molt possible que en les nostres excursions i passejades pelcamp ens trobem un pollet abandonat al camí. Abandonat?Potser és l’efecte que ens farà. Però el més normal és que elspares l’estiguin vigilant. Fins i tot els que han caigut del niu,moltes vegades són alimentats i recuperats pels seus pares.Només el recollirem si comprovem que està desvalgut i ferit. Sino, ens allunyarem del seu costat.

Si el recollim, el primer quehem de fer és donar-li escalfor.Si és un pollet molt petitencara estarà nu, senseplomes o només amb plumó iamb els ulls tancats. Liprepararem un petit niu ambun bol ple de paper de cuina,que posarem en una caixa mésgran. Si el pollet ja és mésgran, el posarem directamenta la caixa i li deixarem en unracó alguna cosa que li serveixiper protegir-se del fred.

1

El menjarhaurà d’estardesfet amb aigua(mai pa amb llet, queno és gens bona per alsocells). El millor és el pinsosec de gats i gossos. Potserels més petits necessitaranajuda i els haurem d’obrir elbec, amb cura, per introduir-hil’aliment amb una pinça.

2

61

Mai el ficarem en una gàbia nili posarem aigua dins la caixaon el deixem, ja que podriavessar-la i mullar-se. Obtindràl’aigua que necessita amb elmenjar que li donem,Cal que tinguem en compteque l’escalfor és tanimportant com el menjar.Perquè tinguin prou escalforpodem posar una estoraelèctrica sota la capsa o unabombeta (millor d’infraroigs)de 60 watts sobre la caixa,en un dels costats, perquè ells’acosti o s’allunyi del’escalfor (si és molt petit ensassegurarem que la calor queli arriba no és excessiva, jaque no es poden bellugar).

3

Alguns consells· Només recollirem el pollet sicomprovem que els pares noestan a prop o està ferit.· Si veiem que els pares estana prop, deixarem que ells escuidin del pollet i ensallunyarem. Sobretot no eltocarem amb les nostresmans, perquè els pares noreconeixeran la seva olor defamília, confosa amb lanostra.· El durem a casa i elcuidarem fins que comenci avolar, moment en el qual eltornarem a deixar allà on elvam trobar. Si és un polletde rapinyaire, o d’un ocellprotegit, hem de trucar alControl Central deTransmissions delDepartament de MediAmbient, al telèfon 93 574 00 36, perquè ensel passin a recollir.

62

·ARBRES DELS PAÏSOS CATALANS

Ramon Pascual

Enciclopèdia Catalana. Pòrtic-Natura

Una excel·lent guia il·lustrada, idealper als aficionats per la facilitatamb la qual s’assimilen les dades,que ressalten els aspectesdiferenciadors de cada una de lesparts de l’arbre.

·BOLETS DELS PAÏSOS CATALANS

I D’EUROPA

E. Gerhardt, J. Vila i X. Llimona

Editorial Omega

Un llibre per identificar claramentles diferents menes de bolets quecreixen als boscos.

·EL TERRARIO.

MANUAL PARA AFICIONADOS

Ludwig Trutnau

Editorial Omega

Un llibre pràctic que ensresultarà una eina molt útil perfer-nos el nostre propi terrari.

·ELS GRANS MAMÍFERS

DE CATALUNYA I ANDORRA

Jordi Ruiz-Olmo i Àlex Aguilar

Lynx Edicions

Es recullen les 42 espècies degrans mamífers salvatges queviuen a Catalunya i Andorra. Ambmapes de distribució, dades depoblació i textos descriptius.

Biblioteca del naturalistaLa biblioteca és l’eina imprescindible del naturalista aficionat.Un cop a casa, contrastar les anotacions de camp amb elstextos científics ens permetrà confirmar les observacions iadquirir els coneixements adequats.

63

·GUÍA DE CAMPO DE LOS REPTILES

Y ANFIBIOS DE EUROPA

E.N. Arnold i J.A. Burton

Editorial Omega

Una guia d’identificació pràctica iclara, ideal per portar a sobre enles nostres sortides al camp.Descriu les principalscaracterístiques i diferènciesentre les espècies.

·GUIA D’IDENTIFICACIÓ DE MINERALS

J. M. Mata i J. Sanz

Parcir Edicions

Una eina d’ajuda per a l’aficionatals minerals. Fotografies grans i atot color sobre mostres trobadesal camp. Textos senzills i precisosque permeten una identificacióràpida i segura.

·GUIA DELS INSECTES

DELS PAÏSOS CATALANS

Juli Pujade i Victor Sarto

Editorial Kapel

Una obra per aprendre a reconèixeri identificar els diferentes insectesque es poden trobar a casanostra.

·GUIA DELS OCELLS DELS PAÏSOS

CATALANS I D’EUROPA

Peterson, Mountfort i Hollom

Editorial Omega

Aquesta guia és una obraconstantment actualitzada, idealper a aquest treball d’identificació.

·HUELLAS, RASTROS Y SEÑALES

DE LOS ANIMALES DE EUROPA

Preben Bang i Preben Dahlström

Editorial Omega

El gran manual d’identificaciódels rastres que els animalseuropeus deixen en l’entorn.

·MANUAL DE IDENTIFICACIÓN

DE LAS CONCHAS

S. Peter Dance

Editorial Omega

Un llibre per fer entenedora lanostra col·lecció de petxines.

·PARCS NATURALS DE CATALUNYA

Francesc Gurri

Editorial 92/Generalitat de Catalunya

Un llibre de consulta per conèixerels espais naturals protegits delnostre país.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient