{oT''"t

Els riscos naturals: definicions iexemples.Els riscos naturals que poden afectar el

municipi de Mollet delValleslordi Bertran i DuarteMercd Tarrag6 i Vidal

Geblegs

1 . lrrnooucct6

n els darrers anys les catistrofes naturals han esdevingut untema d'actualitat. Catastrofes com el terratrdmol del Salva-

dor, el 13 de gener de 2001, han ocupat les primeres piginesdels diaris i se n'ha parlat abastament a la rirdio i la televisi6. Cada

vegada que un terratrdmol, un huraci o una inundaci6 devasta unazona del planeta ens venen a la ment preguntes com les segiients:

Qud hem fet per merdixer aquests c;stigs? Quines en s6n les causes?

Qud podem fer per evitar-ho? Hi ha ara m6s catdstrofes naturals que

en el passat?...

Cada any es produeixen al m6n unes cent mil tempestes fortes,milers d'esllavissades, m6s d'un centenar de terratrdmols importantsi algunes desenes d'erupcions volciniques. Malgrat les aparences,aquestes xifres es repeteixen, any rere any, sense canvis significatiusque facin pensar en un augment de les causes que provoquen els

desastres naturals. Avui no hi ha m6s terratrdmols, erupcionsvolciniques, pluges fortes..., que abans, perd si que s'ha incrementatel nombre de persones que viuen exposades als efectes devastadorsd'aquests perills. Cal afegir a aquest fet un augment de la sensibilitatpiblica a causa del paper preponderant que tenen els mitjans decomunicaci6, que mostren a tot el m6n els efectes de les catestrofesnaturals.

Les cat;strofes naturals no s6n quelcom recent, atds que formenpart de la memdria, tan histdrica com mitoldgica, de totes les civilit-

127

,{rii.,

zacions actuals i passades. Un bon exemple el constitueixen els diluvis"universals", dels quals se n'han citat m6s d'un centenar. En la tradiciojudeo'cristiana cal destacar la llegenda de N06. Aquest relat biblic,que recull l'Anti( lesbmenL (Genesis 6: 9-9: ln, es basa en un re atmolt anterior, prds de la mitologia assirio babildnica (el poema deGilgdmer. Diferents estudis geofisics ioceanogrefics realitzats apartir de la ddcada de 1970, han constatat que aquests relats tenenuna base histdrica, atds que fa uns 7.600 anys es aiqries salades dela Mediterrlnia es van desbordar per l'estret del Bdsfor ivan inundarel que, fins aleshores, havia estat un llac d'aigua dolga. L'aigua vaarrasar les terres planes del voltant del llac, ocasionant una grantragddia en els pobles que habitaven les seves ribes. El resultat vaser la formaci6 de la mar Negra, l'emigraci6 dels superviventscap a altres terres i un record, en forma de mite, que ha arribatfins als nostres dies

Des de sempre, l'home ha volgut viure prop dels rius per abastar-sed'aigua, conrear les terres m6s fdrtils..., tot oblidant, moltes vegades,que la fertilitat d'aquells terrenys sol ser el resultat d'inundacions od'erupcions volcaniques viscudes per generacions anteriors, les qualsvan perdre les collites, les cases i, fins i tot. la vida. Malgrat aixd, jasigui per necessitat o per ignorancia, l'home torna a ocupar lesmateixes arees una vegada i una altra.

Ja sigui perqud els periodes de temps transcorreguts entre duescatestrofes solen superar impliament la memdria humana o perqudno hi ha possibilitats de comenCar una nova vida en un altre lloc, lescatdstrofes rarament modifiquen els costums, els hAbits i l'empla-Cament de les poblacions que les han patit. Un cas extrem 6s el del'antiga ciutat d'Antioquia, avui dia Antakya (Turquia). Aquesta ciutatva ser destruida per un terratrdmol l'any 115, desp16s va serreconstruida i arrasada per altres terratrdmols els anys 340, 390 i

396. L'any 459 era una ciutat important i prdspera quan torne a serafectada per un important terratrdmol que va produir '100.000morts. Va fer aixo modificar l'emplaqament de la ciutat? De capmanerd. Antioquia es reconstru'ida inovament destruida pelsterratrdmols dels anys 526, 528, 581, 588, 713, 859,912, 1404 i

1872. De mica en mica, la ciutat ha anat perdent importencia i

poblaci6, pero continua existint.

Conviure amb la natura i explotar es recursos naturals comporta unrisc, qge de vegades pot esdevenir una catastrofe. Nom6s al llarg delsegle XX, les cat;strofes naturals han llevat la vida a m6s de 5 mi ions

l'.,r

han ocasionatd'euros.

de persones,unes pdrdues

n'han afectadesecondmiques de

m6s de 200 milions i

m6s de 39.000 milions

cost econdmic (€ I€

€

€

€

Victimes mortals

Huracans

Terratremols

Volcans

lnundacions

18 .000.000.000

.000.000.000

2 7 0.0 00.000

.000.000.000

600.000

r.700.000

49.000

3.200.000

TOTAL

9

3q 270 000.000 € s.549.000

Figura 1. Danys ocas onats pes grans desastres naturas al larg d€l segle XX.

2. Ers nrscos urualLs r ELs ALTREs Rtscos

Un risc, natural o no,6s qualsevol situaci6 que representa unaamena(a per a la salut, la seguretat o el benestar de la societat. caltenir present que les paraules risc icat;strofe s'empren gaireb6sempre en sentit antropocdntric, atds que fan referdncia als danys iales pdrdues socials i econdmiques. Aixi doncs, qualsevol risc 6s

determinat per la probabilitat d'ocurrdncia espacial i temporal d'unfenomen potencialment destructiu -perillositat i la probabilitat que

aquest fenomen provoqui danys socials, econdmics o de tots dostipus. Els danys depenen del nombre total de persones o b6nsexposades a un determinat risc -exposici6-, i del percentatge depersones o b6ns que en resulten afectats, 6s a dir, la vulnerabilitat.Per exemple, un terratrdmol que afect6s una ciutat densament po-

blada provocaria m6s pErdues socials i economiques que unterratrdmol de la mateixa magnitud pero produit enmig del desert.Aquestes dues zones no tenen el mateix risc, perd comparteixen la

mateixa perillositat. Tanmateix, els danys tamb6 seran diferents si el

terratrdmol afecta a una mateixa poblaci6 que viu en cabanes detovots o en edificis amb disseny antisismic. Per tant, el risc es potexpressar com el producte de la perillositat pels danys, entenent els

danys com el producte de l'exposici6 per la vulnerabilitat:

Risc = Perillositat x Danys = Perillositat x Exposici6 x Vulnerabilitat

Els riscos es classifiquen, segons el seu origen, en dos grans grups:els riscos naturals i els riscos tecnoldqics. Els riscos naturals tenen el

{oT'rt

seu origen en processos naturals (terratrdmols, erupcions volcdniques,huracans, etc.), mentre que els riscos tecnoldgics s6n conseqridnciade fallides en els sistemes tecnoldgics (accidents en centrals nuclears,en plantes industrials, en sistemes de transport, etc.). Malgrat aquestadivisi6, no existeix una barrera inflexible entre els riscos naturals ielstecnologics, atds que sovint els uns participen dels altres. Hi ha riscos

naturals que poden agreujarse per causes antrdpiques i a l'inreves.Per exemple, un terratrdmol 6s un risc natural, perd en alguns casospot tenir un origen tecnoldgic, atds que poden originar-se a partirde grans explosions -proves nuclears- o com a resultat d'omplir i

buidar d'aigua un gran embassament. En aquests casos es tracta d'unrisc natural induit per l'espdcie humana i, per tant, amb una clara

component tecnoldqica. Altres exemples de riscos naturals indullss6n les esllavissades que s'originen despr6s d'obrir un talis en una

carretera, o els incendis forestals que s'inicien a partir d'una guspirad'una linia eldctrica.

Una menci6 a part mereixen els anomenats riscos dels sistemesterrestres globals, els quals tenen un origen complex que 6s el resultatde la conjuncio de rnultitud de factors d'origen natural itecnoldgic.Aquests riscos estan associats als desequilibris dels grans cicles del

sistema Terra: el cicle hidroldgic, el cicle erosio sedimentacio, els cicles

bioqeoquimics del carboni, de l'oxigen, del nitrogen, del fosfor, etc.Alguns exemples d'aquests riscos son l'augment de l'e{ecte hivernacleil'afebliment de la capa d'026 de l'estratosfera

3. Drvrns rnr or R scos NATURALs. Exrvprrs eur pooel'r

vur.rrc plL or MoLLn orr VarrisAFECTAR EL TERN,4E

Els riscos naturals es classifiquen, atenent al seu origen, en dosgrans grups: els riscos bioldgics i els riscos fisics. que alhora es

dlvideixen en riscos climitics, geoclimatics, geolbgics icdsmics.

3.1. Riscos bioldgics. Tenen el seu origen en l'activitat de determinats6ssers vius i afecten sobretot a altres 6ssers vius (plagues i

e p iddm ies ).

Per be que actualment els riscos bioldgics tenen poca inciddnciaen els paisos desenvolupats, cal no oblldar que ia segles van ser

la causa de grans cadstrofes, com per exemple la pesta neqre obubdnica que assole Asia i Europa els segles XIV'XV ien la qual es

calcula que van morir uns dos tergos de la poblacio total. Des de

,,/ii.i

la gran epiddmia de pesta negra s'han produit moltes altresplagues de pesta bubonica, febre groga, disenteria, colera, tifus, grip... i m6s recentment el virus de la Sida, que esta causantuna gran mortaldat, sobretot en els paisos de l'Africa subsa-h a ria na.

3.2. Riscos fisics. Tenen el seu origen en els constituents (roques i

minerals) iels processos fisics (huracans, terratrdmols, erupcionsvolceniques, etc.).

3.2.1. Riscos climatics. Es produeixen a conseqridncia de la dinimica de l'atmosfera (huracans, tempestes, tornados,onades de fred icalor, incendis forestals, etc).

- Risc per huracans. Els huracans s6n pertorbacions tropicalsque es produeixen sobre l'Atl;ntic o el sector orientaLdel Pacific Nord ique originen vents amb velocitatsmdximes superiors al valor arbitrari de 32,4 m/s. Els

huracans reben el nom de tifo, en la part occidental delPacific nord, iciclons a l'ocei indic. El risc per huracansle una lo(alitza(io espacial molt co'rcreta, i mai esdesenvolupen en latituds mitjanes com les nostres.

- Risc per tempestes. Les tempestes s6n pertorbacions queprovoquen fortes pluges, vents, nevades o pedregades i

que, sovint, van acompanyades de llamps i trons. Les

tempestes son molt freqrients en tots els palsos mediterranis,a causa de les elevades temperatures de la Meditera.riaiels forts relleus topogrifics que l'envolten. A Molletdel Vallds les tempestes s6n relativament freqtlents, perb6 que produeixen danys poc rellevants (destrosses enedificis ien el mobiliari urb;, petites inundacions, etc.).A tall d'exemple recordarem el temporal d'aigua i ventde final de novembre de 2001, que va provocar algunesinundacions puntuals (sobretot a la carretera C 17 al seupas per sota de l'estacio de Franqa, al CEIP Col.legis Nous,al carrer de Gaieti Vinzia), talls en el subministramente dctric -sobretot a Gallecs- i destrosses en cornises d'edi-ficis ien el mobiliari urb) (branques d'arbres caigudes,contenidors moguts de lloc per la forqa de l'aigua iel vent,etc.). Quinze dies m6s tard, un temporal de fred i neu vadeixar Mollet del Vallds i tota Catalunyd cober la de blanc.

Risc per tornados. Els tornados son fendmens meteoroldgicsmolt violents, generalment associats a tempestes. Tenen

i"T',t

un gran poder destructiu per b6 que afecten erees moltrestringides. A Catalunya, els tornados son un fenomenmeteorodgic poc freqrlent, perd no rar. Sobretot esdesenvolupen mar endins de la costa catalana, on rebenel nom de minegues. Terra endins s'anomenen fiblons obufaruts, ipoden ocasionar danys importants. En l';reapropera a Mollet del Vallds cal destacar els bufarutsobservats a Riells del Fai i a Orrius, aixi com nombrosesmanegues davant de la costa del Maresme.

Risc per onades de fred o calor Es el risc que es deriva deperiodes prolongats amb temperatures molt per sota omolt per sobre de les habituals per l'dpoca de l'any. Les

onades de fred ide calor afecten de manera molt diferental paisos desenvolupats dels que no ho estan, ilessocietats agricoles de les industrials. A Catalunya, lesonades de fred i calor havien provocat greus danys en elpassat, mentre que en l'actualitat el r sc se centrasobretot en les zones amb una gran productivitat agricoa. A Mo let del Vallds,la reducci6 drdstica derlsc per onades de fred

les caracteristiques climitiques i

l'activitat agricola han fet que elo calor sigui poc important.

Risc per incendi forestal. Els incendis forestals son un riscnatural derivat de certes condicions boteniques i

meteoroldgiques freqrlents a la regio mediterrania: vege-taci6 esclerdfila, periodes prolongats amb temperaturese evades, humitats ambientals baixes itempestes amb ungran aparell e dctric. Cal dir, perd, que els incendisforestals per causes naturals s6n molt inferiors a aquellsque tenen un origen antrdpic, ja siguin per una fal idatecnoldqica o provocats. Al municipi de Mollet dei Valldsel risc per incendi forestal se centra a Gallecs.

3.2.2. Riscos geoclimitics. 56n el resultat de la conjuncio deprocessos atmosfdrics i geoldgics. El principal riscgeoclim)tic s6n les inundacions. Les inundacions son elprincipal rrsc natural de Mollet oel Vallds itambe o'arreude Catalunya.

3.2.3 Riscos geoldgics. Es produeixen a conseqtidncia de la presdnciade certs constituents geologics (algunes roques i minerals) o,

, sobretot, a causa de la dindmlca geoldgica terrestre(terratrdmols, erupcions vocaniques, es avissades, etc.).

t32

,{oT,,

Riscos ocasionats pels constituents geoldgics. Els riscosderivats dels constituents geoldgics es manifesten a unritme lent i no acostumen a provocar caustrofes de granmagnitud. Els danys provocats afecten objectius puntuals,com, per exemple, edificis o carreteres. Si b6 hi hadiferents constituents geologics susceptibles de ser unrisc geoldgic, cal destacar els sols expansibles, per laimportancia econdmica dels danys que provoquen.Els sdls expansibles son sols que experimenten continuscanvis de volum segons el contingut en aigua. euan s'hiincrementa el contingut en aigua, s'hidraten is'expan-deixen, cosa que fa que augmentin de volum; mentreque quan hi disminueix, es dessequen ies retrauen, i, pertant, redueixen el volum. La construccio al damunt desdls expansibles pot dificultar-ne l'expansibilitat ilaretractabilitat, i provocar successius increments i

disminucions de la pressi6 que el sdl exerceix sobre laconstruccio. Quan aixd passa, s'originen movimentsdiferencials del terreny (aixecaments i assentaments) quepoden afectar a les construccions: aparicio d'esquerdes,inclinacio de les parets, distorsio dels fonaments, desajustde portes ifinestres, deformacio itrencament de voreresipaviments, trencament de conduccions d'aigua, qas,etc. A Catalunya, el risc per sdls expansibles es locaiitzaen alguns indrets molt puntuals de la depressi6 centralcatalana isobretot en algunes depressions prelitorals,com ara la del Vallds. A Mollet del Vallds el risc per arqilesexpansibles es poc important.

- Riscos derivats dels processos geoldgics. Alguns pro-cessosg eoldg ics, tant interns (terratrdmols i erupcionsvolciniques) com externs (esllavissades, subsiddncies,esfondraments, etc.), s6n la causa de riscos geologics.Els riscos derivats dels processos geologics es manifesten,com a norma generai, a un ritme rdpid, itot sovint provoquen catastrofes d'una gran magnitud, que poden afec-tar ;rees importants deJ territori.. Risc sismic. Es el risc que es deriva d'un terratrdmol. ACatalunya, la zona amb mes risc sismic s6n els pirineus, sequitsdel litoral i el prelitoral. Cal recordar que Mollet del Vaildsse situa a la depressio prelitoral del Valles, una lona on ets

,{oT,,

sismes de maqnitud baixa s6n freqiients ino es descarta la

possibilitat d'un sisme de magnitud mitjana, els efectes delqual podrien afectar Jes edificacions ifins itot la vida deles persones.. Risc volcdnic. 6s el risc que es deriva d'una erupci6 volcinica.El risc volcinic a Catalunya es concentra a la Garrotxa, ons6n presents les (ltimes manifestacions vocbniques de la

peninsula lbdrica. 5i b6 la darrera erupcio volcinica es vaproduir fa 11.000 anys (la Pomareda), cal esmentar queestudis recents mostren unes temperatures del subsol favorables per a la formaci6 de magmes iun sistema de fallescoherent amb un ripid ascens d'aquests.. Risc per inestabilitats de vessants. Es el risc que es derivadel moviment de volums de roques -esllavissades- o neu -allaus-, per l'accio directa de la gravetat. Les inestabilitatsde vessants solen afectar vessants amb un fort pendent i

talussos artificials. A Mollet delVallds, el risc per esllavissades

es localitza sobretot en alguns talussos de la xarxa vldriaamb fort pendent.. Risc per subsiddncies i estondraments. Es el risc que es de

riva de moviments verticals de descens de la superficie te-rrestre respecte al seu nivell anterior. Les subsiddncies sonmoviments lents i progressius, mentre que els esfondramentsson moviments r;pids i sobtats. Les subsiddncies i elsesfondraments es produeixen per diferents processosnatura s o induits pels humans, que ocasionen la fallada del

terreny. D'entre les causes naturals, cal destacar les faladesper la desaparici6 de massa a conseqridncia de l'eliminaci6d'ions solubles en aigua (roques carbonatades i evaporitiques), l'enfonsament del sostre de cavitats subterrlnies(coves iavencs) prdximes a la superficie topogr;fica ilasubsiddncia per causes tectdnlques. D'entre les causesinduldes per l'6sser humi destaquen les fallades derivadesde la sostraccio de massa per explotacions mineressubterrirnies, les fallades a causa del reompliment previ ambresidus, iles fallades degudes a l'explotaci6 d'aigLiessubterr;nies o petro i. A Calalunya, el risc per subsiddnciesi esfondrarrents te relacio a.nb la presencia de roquescarbonatades isobretot evaporitiques. A l\,4ollet del Vallds

exlstelx un risc de subsiddncia per causes induides a 'anticabocador d'escombrarles.

{oTrt

. Riscos costaners. 56n els riscos que es deriven dels variatsprocessos naturals i indults que conflueixen en les zonescostaneres, d'entre els que cal destacar el risc per alteracionsen l'equilibri entre els processos d'erosio isedimentaci6.Sovint, la construccio d'un port esportiu o una escullerapot alterar l'equilibri entre els sediments que s'acumulen i

els que s'erosionen, fet que provoca l'acumulaci6 delssediments en llocs sovint no desitjables (bocana dels ports)

le

per desequrIbri en l'erosio i la sedimentaci6 lrtoral es nolt

i impedeix que els sediments arribin a

immediatament darrere de l'obstacle.s platges situadesCatalunya, el risc

el Barcelonds, el Baix Llobregat, el Garraf, el EaixPenedds i el Baix Camp.

3.2.4. Riscos cdsmics. Es produeixen a conseqr-idncia de processosastrondmics que poden afectar la Terra. El principal risccdsmic consisteix en la caiguda de meteorits.

Els meteorits s6n fragments d'asteroides icometes queaconsegueixen travessar l'atmosfera iarribar a la super{icieterrestre. En creuar l'atmosfera, generalment es polvoritzeniemeten llum -son els estels fugaeos- en ser calcinats perla fricci6 amb les moldcules que integren l'aire. Cada anycauen sobre la superficie terrestre unes 3.600.000 tonesde material extraterrestre, principalment en forma de polsi, en ocasions m6s excepcionals, en forma de petitsfragments visibles a ull nu. Tot i ser poc freqrlent, molt detant en tant cauen fragments grans o summament grans.L'any 1908, un fragment d'asteroide d'uns 150 metresde diametre es va estavellar contra l'atmosfera i va pro-vocar una bola de foc que va caure sobre una regiodeshabitada de Sibdria. L'impacte amb el sdl va produiruna enorme explosi6, que va arrasar la vegetaci6 dedesenes de quildmetres, va matar una ramat de rens i vatrencar els vidres de les finestres d'una ciutat situada amil quildmetres. El 1972 un altre fraqment d'asteroide vapenetrar a l'atmosfera de l\y'ontana (EUA); per sort, quanera nom6s a 56 quildmetres del sdl, es va desviar perdirigir'se de nou cap a l'espai. Els riscos cdsmics tenen unadistribuci6 espacial aleatdria i, per tant, poden afectard'igual manera qualsevol punt del planeta.

importants al l\y'aresme i, en menor mesura, al Baix Emporda,

135

,/6i ,i

Riscos bioldgicsPlagues i epiddmies (pestabubdnica, febre groga, disenteria,cdlera, tifus, grip. Sida, etc.)

-JRiscos climatics

Huracans, tempestes. tornados.onades de fred icalor, incendisforestals, etc.

tl Riscos geoclimAtics lnundacions

kzoUE

F I Riscos seologics

oiJd.

sdls expansibles, terratremols,erupcions volcaniques,inestabilitats de vessants,subsiddncies, enfonsaments,riscos costaners, etc.

Riscos cdsmics

col lisi6 d'obiectes espacials ambla Terra (meteorits. asteroides,cometes), intensif icaci6 dels raigscdsmics associats al descens delcamp magnEtic, etc.

Rrscos rEcNoLoGlcs

Accidents de centrals nuclears,fuites de productes quimics,accidents de tr)nsit. aeris omaritims per fallades mec)niques,etc

RISCOS DELS SISTEMESTERRESTRES GLOBALS

L'augment de l'efecte hivernacle.I'afebliment de la capa d'oz6 del'estratosfera, etc.

136

Figura 2. Tau a res!m dels ritcos

llaT.t

Any Llo< Victimes mortals

Epidamies

s XIV XV Pesta bubdnica

Grip espanyo a

Sida (arreu del

(Asia i

(arreu

Europa)

delm6n)

48.000.000

30 000.000

20 000 000

91&1919

981,2001 mon)

Huracans

974

991

998

Benga a (Bang a Desh iindla)

Bengaa (Bang a Desh i indla)

Huraca Mltch (Amdrica Central)

600 000

200.000

20 000

Onades de calor 1969 1q73 5ahel (5udan) 750 000

lncendis forestals 1987 Gran Khrngan (x rna) 191

Terratrlmols

556

737

976

Shaanxi (Xina)

(india)

830.000

300.000

242 000Tanqshan (Xina)

Erupcions

volceniques

815

902

945

Tambora (lndondsia)

Mont Pel6e (Martlnica)

Nevado de Ruiz (colbmbia)

92.000

29.000

)) aoo

Esllavissades920

949

Kansu

Khait

(Xina)

(Rissia)

200.000

12 000

Allaus de neu 1970 Yunqay (Peru) 25.000

lnundacion5

887

931

s3s

Riu

Riu

Huang He (Xlna)

lang ts6 (X na)

6.000.000

3.700.000

200 000Riu Huanq He (Xina)

Figura 3. Desastres naturals qu€ mes vict mes morta s han o.as onai.

loT't

4- Mesunrs prn nrnoNTAR ELs Rtscos: LA PREDtccto I LA pREVENct6

Els humans mai no podrem eliminar del tot les causes queprodueixen els riscos naturals, perd si que podem minimitzar-ne elsefe(tes mitjangant la predrcci6 ila prevencio:

. La predicci6 consisteix a saber amb exactitud on, quan icom esproduird un risc: la seva localitzaci6 en l'espai i en el temps; la

seva intensitat, 6s a dir, els danys que causari; iel seudesenvolupament, o en altres paraules, com evolucionari a partir del moment en qud s'inicii.

o La prevencio 6s el conjunt de mesures que s'adopten amb la

finalitat de minimitzar els danys que pugui produir un risc.Aquestes mesures poden ser estructurals, com la construcci6 dediferents elements de protecci6, o no estructurals, com perexemple, educar per saber conviure amb els riscos.

La predicci6 ila prevenci6 han d'estar perfectament sincronit-zades. Les mesures preventives es fonamenten en les prediccions, demanera que si aquestes darreres fallen, tamb6 fallaran les primeres.Tanrnateix, de res no serveix una correcta predicci6 si despr6s nos'adopten les mesures preventives necesseries. Les erupcionsvolciniques de l'any 1980 del lvlount Saint Helens (EUA) ide l'any1985 del Nevado del Ruiz (Colombia) il lustren perfectament l'estretarelaci6 que hi ha entre predicci6 iprevenci6. Les prediccions del'erupci6 del N,4ount Saint Helens van ser forEa desastroses, ja que el

t'desenvolupamentdesenvolupament de I erupcro va ser molt drterenl del que s esperava.Malgrat aixd, la prevenci6 es va realitzar d'una manera molt rigorosa

de erupcro molt diferent del

i es va desallotjar tota la zona, ja de per si escassament poblada. Vanmorir 57 persones, la majoria gedlegs i fotdgrafs que es van resistira abandonar les proximitats del volce. Per contra, es van realitzarunes magnifiques prediccions de l'erupci6 del Nevado del Ruiz, enles quals es recomanava el desallotjament total de les poblacions delvoltant. Aquestes prediccions, dutes a terme amb un mes d'antelaci6al dia de l'erupci6, no van ser tingudes en compte per les autoritatsni per la poblaci6 de la zona. Van morir 22.000 persones, en vanresultar ferides 5.000 m6s i 6.000 edificis van ser destruits.

134

{oT',i

bt rafiatogBi

ALLEGRE, c. (1995) ra5

AYALA, F.]., DURAN, J.I

69 co GeoM nero de

iras.le la Tieffa. Ediciones del Prado. 214 p. Madrid.

I PEINADO, T. (Coord.) (r988). Riesgos geal6gicos nstituto Tecno'

Espaia, coL eccio Geoogia Ambiental. 333 p. Madrd

8OLT, B.A. (1981). Iere.rotos. Revert6, 265 Barcelona.

BOOTH, B. i FITCH, F. (l994).- La inestabb nerra. Pasado. presente y futuro de las Gt'strofesnatunles. Salvat. Co.leccio B b ioteca Ceniifica Salvat, 38 283 p Barcelona

coRoMlNAS, J. (1982) . Fls lactars gealbgi.s com aiuda a la planifi.aci6 teftitorial i gestl6 del

nedi ambient at vales Orlerfal Tes Doctoral Universitat de Barcelona. 562 p Barceona'

COROMINAS. ) l19g') Et media fisi.o en ]a planifi.aci6n y gesti6n del teftitorio Algunot

ejenplos. Acta Geodgica Hspanica,30(1 3): lSll44 Barcelona

ERICKSON. J. (1992).'Obletivo b fieffa. Colisiones can astercides: pasada y futuro. Mcctaw-

Hill. Serie McGraw H ll de Div!lqacion Cientifi.a. 209 p Madrld

FONI X., sERRA, L PINTO, V. l1gg5) Los riesgos geol6gicas en la ordenaci6n territorial

Acta Geologlca fispanica, 30(1 3): 83 90. Barcelona

NSTLTUTo TECNoLOGlco GEoN,4lNERO DE ESPANA (1988). lnpa.to ecan6mico v sacialde

tos iesgos geal6gicos en Espa,ia. lnstituto Tecnoloqi.o GeoMinero de Espaia, Col ecci6

Geoogia Ambental. 91 p. wadrd.

]NSTLTUTo TEcNoL6Glco GEoMINERo DE ESPANA (1995). cat;laga nadonal de iesqosqeoldg,co5. lnslituto Tecnol6g co GeoM nero de Esparia, co ecci6 Geo ogia Ambental

263 p. Madrid

rNsTrTUTo rEcNot6clco GEoMINERo DE ESPANA (1995). Reduc.t6n de los riesgos geol6

grcos e, Erpaia. lnstitLrto Tecnol6gico GeoMinero de Espaia, Co lec.i6 Geologia Ambien

ral. 204 p Mdd id

MALLARACH, -1.M. (1998).- El vul.anisne ptehistdric de catalunva. Diputacio de Girona 322

p. Olot

MARTiN VIDE, l. (1985).' P/uges iinundacians a la Medlrerin;a Ketres Col'leccl6 Ventall 5,

132 p. Barcelona

NUHFER, E.8.. PROCTOR, R.J. i MOSER, PH. 11991) - Guia ciudadana de las riesgos geol6gi

.oi. Luis 5u6rez & Manuel Reguelro & llusire Coleglo Ofi.alde Geologos de Espaia 196

p. Madrid.

O RTLZ, R. (Coord ) ( 1 996) . Riesgo vobeni.o Servicio de Pu b icaciones de Cabildo de La nza'

rote, Serle Casa de lo5 volcanes, 5 ArrecifepAREs, R., REGUANI s., PREVoST, A., PUIGCERVER, [,4., LLED6, MD, CLARAMUNI 5 i

CAsASUS, J.M (1995).- La catastofe iel cataslrof,sme Generalltat de catalunya. depar'

tament de Cutura. Actes del Semlnari la Catastrofe ie Caiasrrofisme (Barcelona, 1993)

190 p. Barcelona.

RYAN, W i PITMAN, W. (1ggg). El diluvio univegal Nuevos descubtimientos cientificos de un

a@nle.imiento que canbio la hittotia. Debate, co leccio Temas de Debate 35l p Ma'

drid

SAURi, D. (coord.)(l997). Les inundacions. Diprtaci6 de Earcelona, Area de lvediAmbient,

Quaderns d'Ecologia Aplicada, 14 173 p. B.rcelona

TERRADEs, l. (caotd.) l1996).- Ecalosia del fo. Prca.270 p Barcelona.

VICENTE, A.M. SOIER, B. (1993). Etfo., un desastre natural? Els efectes dels incendis a la

Catalunya CentaL C€ntre d'Estud s de Bages, Monogr)lics, 12. 185 p. lvlanresa

WAIKER, B. (1987).. Los terrcmolos. Paneta, Col e.ci6 Planeta Tierra 176 p Barcelona

lloT ",

Annex fotogrefic

l-

.':l-,.8}

FrcuRA 4, Al Vale5, les tempestes son el rr!( cl m;1rc met frequent, ,a srgurn de pluia, de

vent, de pedra o de nelr E 14 l5 de desembre de 2001, un tempora de fred neu

v. de,xar tol Molel del Vallds (obert de blanc A dah, !n a:pecle, poc usual de parc

de la Plana Lledo ,. a ba,x. a v a fertud de Bar(e ona a P! qcerd; al teu pas pel nostre

mun,c,p, (fologrrf e! F Bertran)

7,:t,

FGLJRA5. 1..! l9!.1 ,.r !ir !r.rry dc5.nro5 pe I ,' Lr i .(e..1 ! lorest;l!A.n t. o gra. ..e.i de 6rr bf . q!c r.r rie.1.r . !e!!n,,1,o,d or c.ta de mrssi! dc

MonBe.v lin ae! de . t.rr. Ce ! q :.. i d' n.€.d ! de sr.luar de (orredor(lotoqr.fr I f,l Rera) a b.x e! loiti.l! de Sa.r Cebr. de Crb,r.ye5 (S.nt lon

oe c:mp!c.te e!) detpre! de5 icend! de 1994 (lotosrila I Bertr,rn)

\,

F6uRA 6. te5,nunda(on5 e! e

; a .: ltat de Molel dede!Prbs d'un!

:\'

an.

l' .': Fo-a :' 1'*r-

r t. nit!r. lrequenl .mb reper.!!! o.5 mporta.l!V.lat Do5 aspe.ter d€ ( . r r e r d e B e r e i q u e ,

lorl! a g!r15 lfotogrrl e! I Comasl

loT',t

FrcuRA 7. Les nestabrltats de vetsantt, com el seu nom ndrca afecten vessants amb

lrtuacron5 d'eslabrltal pre(;rra o b6 taus5og de . xarxa vara amb forts pendenls A

dat, es pot observar el pro(6s de retroc6s que .fecta a qu.lsevol c ng era, deglt a

pro.essos gravrtator 5 (C,nqes de Font d'urle, Dr6r.e. Fran(a) a bau, una erllavssada

C 17. durant les obres de mrllores rea rtzades, Ianv 1993, a

N,4anya (Granollerr) (lolograf,es i Bertran)que afecta !n talis de a

.oll de la

,{rii,,

FrcuRA 8. A dali, un esfondramenl. en una prsta forestal, a (ausa de la pretenoa derals en el lubsol (Cardona, Bages) A ba,x, !n assentament d feren( a en un mur, a

(aur. de problemes d€ subsrdanc a en I antc abocador de rerdur de l',4o let del Valles(fologral,es J Berlran)