- 1. Projecte Viure alsPirineusEscola Pere Sarret curs
2011-12
2. VDEO DELS PIRINEUSA principi de curs vam veure un vdeo de TV3
queparlava sobre els animals dels Pirineus. Com perexemple:La
marmota, lliga daurada, el mussol pirinenc, la vacapirinenca,
lisard, el llop, los, el cavall... 3. TREBALL SOBRE ELSANIMALS DEL
PIRINEUAl cap dun temps, la Vanessa Pujol, la mestra dangls,
vaescollir un animal del vdeo Viure als Pirineus , de TV3per a cada
parella. El Jorge i el Manu feien lligaDaurada, el Cesc i el Josep
el mussol i el Martn i el Marcla marmota. Aquests tres animals es
van treballar apartir duna webquest i el resultat el podeu veure
ahttp://baridaprojects.blogspot.com.es/ 4. Mapes conceptuals Vam
comenar fent un mapa conceptual amb tot el queens semblava que hi
havia als Pirineus. 5. Primer mapa conceptual sobre elprojecte
Viure els PirineusPirineusAnimalsPlantesRelleu Viles
PatrimoniCarnvors, Arbres,Muntanyes,Bns,herbvors flors i Rius
iEsglsiesOmnvors, boletsVallscontraforts. 6. Educaci Artstica Vam
fer dibuix i pintura a laire lliure,dibuixem, pintem i interpretem
larealitat Vam dibuixar el Cad amb guix. I vam pintar el poble de
Montell ambaquarelles. 7. Experiment dels tomquetsTot va comenar
quan un dia agafvem els tamquets de lhort. Els vam deixar en un
cubell i al cap duna setmana es van podrir. Llavors van sortir
cucs.Vam mirar els cucs amb la lupa ptica 8. Visita duna BilogaUn
dia una biloga va venir perqu tenem un dubte: En quin lloc del
nostre mapa conceptual classifiquem els cucs?La biloga ens va
ajudar a classificar els ssers vius en cinc regnes. 9. Classificaci
dels SSERS VIUSSSERS VIUSBACTERIES ANIMALSFONGS PLANTES PLCTON 10.
Classificaci dels animalsANIMALS
VERTEBRATSINVERTEBRATSMAMIFERSOVIPARS INSECTESANHLIDSARACNIDSPEIXOS
AUSAMFIBISRPTILS 11. Metamorfosi de la mosca Drosiphila (Cicle de
vida)La moscaposa els ousalstomquets Els tomquets es podreixen i
les larves surten. 12. Les larves fan la metamorfosi i es
transformen en msques.Posen els ous als tomquets o al ram perqu
necessiten un ambient sucs ohumit. 13. Observaci dels cucs i
msques. Vam obserbar els cucs i les msques amb el Microscopi i la
lupa pticaMicroscopi Lupa ptica 14. Llegenda dels Pirineus A
lestudiar els Pirineus la Gemma va propossarestudiar la llegenda
dels Pirineus:Hi havia una vegada un rei que tenia una filla. Un
dia unmonstre anomenat Gerin va atacar el pas de Hispania.La filla
del rei que es deia Pirenne va aconseguirescapar-se den Gerin. En
Gerin molt enfadat, vacremar els Pirineus, que en aquells moments
encaraeren boscos. Un dia un cavaller anomenat Hrcules esva trobar
amb la princesa i la va intentar curar per jaera massa tard. El
cavaller, un semi Du, va agafartotes les roques del mar per fer la
tomba de laprincesa i sense adonar-se va formar els Pirineus. 15.
Gerin 16. El pes de lapapallona(Erri di Luca) 17. En el segon
trimestre la mestra ens va explicar un llibreque parlava del rei de
la muntanya que era un isard. Hi havia un caador que durant molts
anys el va volermatar, per lisard tenia els sentits
moltdesenvolupats: lolfacte, la oda... Sentia el caadorquan pujava
per la muntanya, sabia on amagar-se i comescapar-se. 18. Visita
dunarqueleg 2n trimestre 19. Un dijous va venir un arqueleg. Ens va
ensenyar unamaqueta, que era com una casa feta de pedresamuntegades
per enterrar els morts (eren tombes,sepulcres). Ens va ensenyar
tamb un martell de laprehistria per de mentida, i un crani. 20.
Prehistria (Quines etapes t?)-Paleoltic: des de fa 2.500.000 anys
fins fa 10.000 anys.-Neoltic: des de fa 10.000 anys fins fa 7.000
anys.-Edat dels metalls: des de fa 7.000 anys fins fa 3.000
anys(Coure, Bronze, Ferro) 21. Paleoltic (des de fa 2.500.000 anys
fins fa 10.000 anys)Eren caadors - recollectors (imatge: caa
duns).Cacen a m i amb armes senzilles Feien pintures rupestres
pinten amb foc i sang. 22. Neoltic (des de fa 10.000 anys fins fa
7.000 anys)Eren agricultorsi ramaders 23. Neoltic (Monuments
megaltics de la Cerdanya)Dolmen del Paborde (La Molina, Alp) La
Roca Cobertorassa (Prullans) Barraca del Camp den Josep(Ordn,
Bellver de Cerdanya) 24. ESTUDI DEBOLETS2n trimestre 25. Bolets en
catal i angls Robello Cep-Pennny bun-milk cap Amanita
Muscaria-Deadly agaric 26. Bolets en catal i anglsXampinyo-Apaga
llums-rogers Cama groc-orangechanpignon mushrooms chantarelles 27.
Com sn els bolets? Ni planta ni animal... Hifes i miceli 28. Com es
reprodueixen els bolets?Per espores 29. I nosaltres... 30. La
reproducci(projecte bilinge angls-catal) Qu hem aprs? Durant la
pubertat, nens i nenes patimcanvis al nostre cos Que fa falta un
home o una dona per a quesigui possible. Un embars dura 9 mesos.
Com es forma un nen o nena. 31. What did we learn? During puberty,
boys and girls sufferchanges in their bodies. A boy and a girl is
needed. Pregnacy takes 9 months. How a baby is formed. 32. Maqueta
dels PirineusAl tercer trimestre, quan ja sabem moltes coses
delsPirineus, vam fer una maqueta amb les muntanyes msaltes.Per
fer-la, primer vam descobrir en un mapa de relleuquines eren les
muntanyes ms altes, vam situar-les ivam dibuixar-les a escala en un
paper milimetrat.Per poder-les dibuixar a escala, vam haver de
calcular unaregla de tres que hem treballat a matemtiques:
1000metres de la realitat era igual a 5 cm a la grfica. 33. Els
Pirineus Els Pirineus o el Pirineu sn un conjunt de serres, sa dir,
un conjunt de serralades situades al nord de lapennsula Ibrica.-
Llargada : 425 km.- Amplada.: uns 100 km.- Superfcie total de
19.000 km.- Doest a est els Pirineus passen per quatre
comunitatsautnomes: Pas basc, Navarra, Arag i Catalunya. 34.
Muntanyes del Pirineu-Aneto ( 3.403,5m)-Posets (3.375m)-Mont
Perdut( 3.355m)-Vignemale (3.298 m )-Pica destats (3.143,45 m
)-Carlit ( 2.921m )-Tossa Plana ( 2.916 m)-Puigmal (2.910 m ) 35.
Procs de realitzaci de la maquetaPrimer vam buscar laltitud real de
les muntanyes msimportants dels Pirineus i per quines
comunitatssestenien. Desprs vam fer una maqueta de lesmuntanyes.
36. Primer tallem troos de diari per a fer les muntanyesms altes
dels Pirineus. 37. Es deixa que senganxi el diari i desprs es fica
guix ies mulla. Intentant tapant els forats. I es deixaassecar. 38.
I es pinta. Els llacs, els rius i el mar de color blau,
lesmuntanyes altes de color marr i les muntanyesbaixes de color
verd. 39. Quan sha assecat es vernissa perqu quedi brillant.
