Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista Pànxing Pirineus
Citation preview
Pàn
PIR
INEU
Snú
m. 3
H
IVER
N 20
05 /
2006
La
Se
u d
’Urg
ell
· L
’Alt
a G
arr
otx
a
núm. 3 HIVERN 2005 / 2006Pànxing
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
C/ Estavar, 29 · 17527 Llívia (GIRONA) · Tel. 972 89 70 01 · Fax 972 14 62 54
www.fondamerce.com [email protected]
Fonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort en un entorn molt agradable i familiar.
La Fonda Mercè està situada dins la bonica vila de Llívia a la Cerdanya.Una comarca de gran bellesa on podràs gaudir del seu paisatge, la seva gastronomia i practicar activitats com el senderisme, l’hípica, el golf, esports d’aventura, etc.
Reformada completament, la Fonda compta amb 9 acollidores habitacions dobles (dues de les quals són duplex) amb telèfon, televisor, bany complet i compta amb servei d’ascensor, calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.
Quan vulgueu venir podeu consultar el temps i la temperatura que hi fa des de la webcam situada al capdamunt de l’hotel.
Fonda Mercè,tres generacions.
Hotel Restaurant★★★
SumariLa Seu d’Urgell pàg. 22
Agenda pàg. 5
Setcases pàg. 82 Montlluís pàg. 88 Megalitisme pàg. 94 Guia d’establimentspàg. 108
Pirena 2006 pàg. 17 Estacions pàg. 38 Entrevista Leo&Didipàg. 60
L’Alta Garrotxa pàg. 66
AgendaNo t’ho pots perdre
ALT EMPORDÀ
SANT LLORENÇ DE LA MUGA
FOC DE NADAL
Missa del gall i ressopó amb
botifarres i all i oli.
24 de desembre
BOADELLA D’EMPORDÀ
FOGUERA DE NADAL
Tradició que es celebra al Portal
de Boadella la nit de Nadal i que
consisteix en fer una foguera.
Cantada d’havaneres i
xocolatada.
24 de desembre
PERALADA
PESSEBRE VIVENT ALS
JARDINS DEL CASTELL
Desembre
CADAQUÉS
EL PRIMER SOL DE L’ANY
Veniu a veure la sortida del pri-
mer sol de l’any des del Cap de
Creus tot ballant sardanes i
menjant xocolata desfeta.
1 de gener
ESPOLLA
FIRA DE L’OLI I L’OLIVERA
17 de gener
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
CAVALLADA POPULAR
Tradició que es celebra el primer
diumenge després de la
Candelera, pels carrers i places
de Castelló d'Empúries.
Febrer
GARRIGUELLA
RANXO DE CARNAVAL
Tradició que data del segle XVIII
i que consisteix en celebrar un
àpat popular.
Diumenge de Carnaval
FIGUERES
FIRA DEL BRUNYOL
Març
PERALADA
DIADA DE CORPUS
Exposició de catifes de flors
pels carrers i places del centre
històric.
Es celebra entre maig i juny,
en funció del calendari de
festes.
Pànxing Pirineus 5
const rue ixe l teu somni
cases modulars de fusta legals
disseny totalment personalitzat
Ctra. C-55 (Abrera - Solsona) Km 75,7 - 25290 Clariana de Cardener - LleidaTelèfon 973 48 05 75 - Tel./Fax 973 48 34 42
www.ecooci.com [email protected]
Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.
Coordinació EditorialSalut Marquina, Carme Domínguezi Gonzalo Sanguinetti.
RedaccióSalut Marquina, Carme Domínguez, Gonzalo Sanguinetti i Cristina Saball.
Col.laboradorsAjuntament de Montlluís, Ajuntament deSetcases, Federació Catalana d’Esportsd’Hivern, Àlex Portas, Geoidea, Turisme de La Seu, Turisme Garrotxa, Consorci Alta Garrotxa i Patronat de Turisme GironaCosta Brava.
Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, MercèMarsal, Xavier Escandell i Aleix Muñío.
FotografiaGonzalo Sanguinetti, Enric Bassacanyas iAssociació Fotogràfica Ateneu Vilassanès.
CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com
Publicitat
PUIGCERDÀGemma Pàmies, Eva Garrido, Oscar Palomino, Marcos Lorenzo i Alfredo Campoy.Tel. 972 88 07 63 - Fax 972 88 14 [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)
LA SELVACarme Domínguez, Jaume Poch, Manel Riera i Marta Sala.Tel. 972 87 72 57 - [email protected]ça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)
BERGAMonserrat Vilanova Tel. 636 82 85 41 - [email protected]
EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - Fax 93 750 87 71www.sinopsis.es - [email protected] Morera, 23Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)
Dipòsit legal B-49063-2004
Pànxing
Pànxing PIRINEUS no es fa responsable de l’opiniódels seus col.laboradors en els treballs publicats.L'editorial prohibeix expressament la reproducció oescàner dels seus anuncis, il·lustracions i textes.Tant sols es poden reproduir previ permís per escritde l'autor.
Estimats lectors,
La nostra revista és encara molt jove, tot just hem editat l’exemplar número 3 i,
malgrat això, ha estat suficient per fer-nos un lloc entre les revistes de viatge i
d’aventura. Amb la única pretensió de difondre els Pirineus, hem estat gratament
sorpresos en constatar mitjançant els e–mails dels nostres lectors, que el paisatge,
l’art i les aventures que és capaç d’oferir el Pirineu, sedueix per igual a l’habitant de
Montblanc a la Conca de Barberà com al barcelonès cansat per la rutina d’una feina
d’oficina.
El nostre lector no és tan sols l’expert escalador, l’historiador especialitzat, el ciclis-
ta de competició. El nostre lector és vostè, i sabem que potser visqui lluny d’aques-
tes muntanyes, per això els nostres reportatges són extensos i ben documentats,
per a que tothom trobi allò que busca en els indrets del nostre bell Pirineu.
Amb aquesta il·lusió que suposa fer una tasca que gaudeix de l’aprovació entusiasta
del lector, així com el cada cop major recolzament de les institucions i patrocina-
dors privats, els oferim el número 3 de Pirineus. Hem posat un gran esforç per
oferir-los una revista cada cop més completa i millor. Estem convençuts que les
millores seran evidents per a tots els nostres lectors en quant s’endinsin en els con-
tinguts d’aquesta nova edició: els mapes de situació, un major espai per als repor-
tatges gràfics i unes guies preparades a consciència, que fan de Pànxing Pirineus
una de les millors entre les revistes gratuïtes, amb una qualitat fora de tot dubte.
Convencis vostè mateix i endinsis en els continguts d’aquest número hivernal del
Pànxing Pirineus. Coneixerem la ciutat de La Seu d’Urgell, bressol de Catalunya i
una de les ciutats més monumentals i dinàmiques dels Pirineus. Veurem la natura
en estat pur, l’essència de l’Alta Garrotxa, l’agresta, la silenciosa, la inhòspita.
També els suggerim fer una ruta pels dòlmens i menhirs de l’Alt Empordà, una visi-
ta a la ciutadella fortificada de Mont–Louis en temps de Lluís XIV de França, i mol-
tes altres recomanacions.
Tot això és el Pànxing Pirineus número 3, una revista gratuïta de qualitat prepara-
da amb la major de les il·lusions per a tots vostès.
AGENDA Pirineus
ALT URGELL
ORGANYÀ
FIRA DE SANT ANDREU
Una de les fires de muntanya de
més tradició i anomenada, que
dedica espais als productes
artesanals i ramaders.
26 i 27 de novembre
VALL DE LA VANSA I TUIXÉN
FIRA DE LA VALL
La fira ofereix productes dels
artesans de la comarca: format-
gers, herbolaris, escultors, con-
fiters i sastres.
7 de desembre
LA SEU D’URGELL
CALDERADA DE SANT
ANTONI
Els pagesos cuinen i reparteixen
5.000 racions d'escudella. La
festa inclou els populars Tres
Tombs i la Pujada al Pal.
17 de gener, Sant Antoni
COLL DE NARGÓ, OLIANA,
ORGANYÀ I PERAMOLA
RANXO DE CARNAVAL
28 de febrer
LA SEU D’URGELL
PROCESSÓ
DE DIVENDRES SANT
Una de les processons més
antigues de Catalunya, amb
més de 400 anys d’història.
Divendres sant
OLIANA
LA PASSIÓ VIVA
La gent d’Oliana escenifica la
passió de Crist als carrers de la
vila.
Divendres sant
LA SEU D’URGELL I OLIANA
CANTADA DE CARAMELLES
Colles de cantaires populars
celebren la Pasqua i l’arribada
de primavera.
Diumenge de Pasqua
VALL DE LA VANSA I TUIXÉN
FESTA DE LES
TREMENTINAIRES
Itineraris naturalistes, tallers i
altres actes populars per recor-
dar aquest antic ofici.
Maig
ALTA RIBAGORÇA
VILALLER
FIRA DE TOTS SANTS
La més antiga de la comarca en
què es duu a terme una exposi-
ció de bestiar, el concurs de
Vaca Bruna del Pirineu i una
degustació de girella.
2 de novembre.
CASA DEL PARC DE BOÍ
CURS DE PROGRESSIÓ
I SEGURETAT A LA
MUNTANYA
Curs gratuït.
Tel. de contacte: 973 696189
Del 28 de novembre a l’1 de
desembre
VALL DE BOÍ
ANIVERSARI DE LA DECLA-
RACIÓ DE LES ESGLÉSIES
DE LA VALL DE BOÍ PATRI-
MONI DE LA HUMANITAT.
30 de novembre
EL PONT DE SUERT
FESTES DE LA CONFRARIA
DE SANT SEBASTIÀ
Més de 400 confrares i invitats
es reuneixen en els àpats i actes
religiosos. Totes les menjades,
seguint la tradició des de l’any
1586, són fetes amb productes
de la terra com el corder.
Tel. de contacte: 973 69 00 12
Dies 19, 20 i 21 de gener
ERILL LA VALL
EXPOSICIONS
FOTOGRAFIA “ELS PIRINEUS I
LA FOTOGRAFIA” DE JULI SOLÉ
Sala d’exposicions del Centre
d’Interpretació del Romànic
d’Erill la Vall.
Del 20 d’octubre al 14 de
desembre de 2005.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA
CARTOGRAFIA DELS PIRINEUS
Sala d’exposicions del Centre
d’Interpretació del Romànic
d’Erill la Vall.
Del 16 de desembre
al 31 de gener de 2006.
6 Pànxing Pirineus
BERGUEDÀ
GIRONELLA
FIRA DE LA PURÍSSIMA
Fira d’artesania i multisectorial.
Degustació del blat de moro
escairat.
8 de desembre
BERGA
FESTA DE SANTA EULÀLIA
Patrona de la ciutat. Lliurament
del Premi de la Cultura Popular i
el Premi de la Virtut.
10 de desembre
BAGÀ I ST. JULIÀ DE
CERDANYOLA
FIA-FAIA
Baixada de torxes
Nit de Nadal (24 de desembre)
PUIG-REIG
LA CORRIDA
Diumenge després de
St. Antoni (17 de gener)
OLVAN
FESTA DE SANT SEBASTIÀ
Àpat dels pobres. Arrossada
20 de gener
CASSERRES
FIRA DE PRODUCTES
ARTESANS I TROBADA DE
CARAMELLES
15 dies després de Pasqua
SANT JORDI DE CERCS
ROMITAGE A SANT JORDI
I CARGOLADA
Sant Jordi
P leta de l Tar ter, s /n
BERGA
FIRA DE MAIG
És la fira més important de l'any
pel gran nombre de visitants,
extensió i volum econòmic. És
una fira multisectorial que atrau
un gran nombre d’expositors.
1 de maig
BERGA
PATUM DE BERGA
Del 14 al 18 de juny (Corpus)
CERDANYA
GER
MOSTRA DE CUINA
POPULAR AMB NAPS
Jornada Gastronòmica.
Novembre
PUIGCERDÀ
FIRA DE PUIGCERDÀ
XXV Concurs de cavalls
Hispà-bretó i Fira multisectorial.
5 i 6 de novembre
BELLVER DE CERDANYA
FIRA PIRINEU ESPORT I
MERCAT DE L’ESQUÍ
D’OCASIÓ
Fira dedicada als esports d'hi-
vern i a les activitats d'aventura.
Venda de material nou i d'oca-
sió i presència de publicacions
sobre la muntanya.
Del 8 al 10 desembre
PRULLANS
FIRA DEL PESSEBRE
Figuretes de pessebre, decora-
ció de Nadal, artesania i coques
de Betlem.
Del 6 al l’11 de desembre
BELLVER DE CERDANYA
SORTIDES AMB RAQUETES
DE NEU
Sortides guiades d’iniciació i
perfeccionament amb raquetes
de neu per la Cerdanya, obertes
a tot tipus de públic.
Tel. 973 51 00 16 / 973 51 02 29
Web: www.bellver.org
De desembre a abril
LA MOLINA
PIRENA. FESTA D’HIVERN
DE LA MOLINA
Darrera etapa, entrega de pre-
mis, gran festa final i espectacle
de música, foc, llum i color.
4 de febrer
LLÍVIA
FESTIVAL DE MÚSICA VILA
DE LLÍVIA. Cicle d’hivern.
Desembre
LLES DE CERDANYA
MARXA PIRINEUS
Marxa popular d’esquí de fons
amb tècnica lliure que va des de
l’estació d’esquí nòrdic de Lles
a la d'Aransa.
Gener
PUIGCERDÀ
XI FESTA GASTRONÒMICA
DEL TRINXAT
Jornada Gastronòmica.
25 de febrer
BELLVER DE CERDANYA
APLEC DE TALLÓ
Festa popular que comença
amb una missa al santuari de
Talló al matí. A la tarda, es fa el
el camí d’anada a la font ballant
en corrandes amb la música del
ball pla cerdà, de galanteig, dels
segles XVI i XVII. Diu la tradició
que així s’aconseguiran bones
collites. Un cop a la font es
celebra l'antiquíssim ballet de
Talló.
Març
VÍLLEC (Montellà-Martinet)
APLEC DE BASTANIST
Aplec de devoció mariana per
als habitants de la subcomarca
de la Batllia-Baridà. Al santuari
de Bastanist se celebra una
missa, es canten goigs a la
Mare de Déu i es fa un dinar de
germanor.
1 de maig
GARROTXA
BESALÚ
FIRA DE LA RATAFIA
Degustació i venda de ratafia i
altres productes naturals i
artesanals.
Novembre
LA VALL D’EN BAS
FIRA DE SANT NICOLAU
Artesania, maquinària agrícola i
productes agroalimentaris.
Novembre
8 Pànxing Pirineus
ESTERRI D’ÀNEU
FIRA DE NEU
Mostra de productes per la neu
per a la pràctica de qualsevol
esport hivernal.
6 de desembre
A TOTA LA COMARCA
III RAL·LI GASTRONÒMIC
Ral·li per degustar tots els plats
típics de la comarca, organitzat
per l’Associació de
Gastronomia de la Xicoia.
De l’1 al 30 de febrer
ESTERRI D’ÀNEU,
LLAVORSÍ, RIALP, RIBERA DE
CARDÓS I SORT
CARNAVAL I BALL DE LA
PASSA
Ball de disfresses i dinar per a
tothom en què es menja el farcit
típic de carnaval: la vianda.
22 de febrer
SORT
III CONCURS DE FARCIT DE
CARNAVAL
I CONCURS DE CONFITAT
DE TOCINO
22 de febrer
ESPOT
XIII CONCURS DE
FOTOGRAFIA
DEL PARC NACIONAL
La casa del parc acull l’exposi-
ció de les obres presentades a
la 13a edició del Concurs de
Fotografia del Parc Nacional.
De l’1 al 30 d’abril
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES
27a FIRA
DE SANT MARTIRIÀ
Veniu a gaudir de la Fira de Sant
Martirià on trobareu la fira-con-
curs de bestiar rossam, la fira
d’artesania, la fira del dibuix i la
pintura i la fira comercial. La fira
ideal per passar un dia en famí-
lia en un entorn privilegiat com
és l’Estany de Banyoles.
18, 19 i 20 de novembre
RIPOLLÈS
CAMPRODON
FIRA DE LA PURÍSSIMA
DE LA VALL DE
CAMPRODON
8 de desembre
SANT JOAN
DE LES ABADESSES
22ena EDICIÓ DEL
PESSEBRE VIVENT
El pessebre vivent és represen-
tat pels alumnes del CEIP
Mestre Andreu per diversos
punts de la Vila Vella.
25 i 26 de desembre
SANT JOAN
DE LES ABADESSES
CONCERT DE SANT ESTEVE
Tradicional concert de Sant
Esteve on es recullen cançons i
músiques pròpies de l’època de
Nadal. Palau de l’abadia.
26 de desembre. 22.00 h
RIPOLL
FIRA DE LES 40 HORES
Fira multisectorial a l’aire lliure
on hi ha representats els dife-
rents sectors econòmics: prima-
ri, secundari i terciari exposats
en stands i una part de produc-
tes artesanals.
31 de març, 1 i 2 d’abril
AGENDA Pirineus
MIERES
FIRA DE L’INTERCANVI
Intercanvi de tot tipus
d’objectes.
Novembre
OLOT
MERCAT DE NADAL
Figures de pessebre, imatges,
decoració de Nadal i altres
productes artesanals i naturals.
Desembre
SANTA PAU
FIRA DEL FESOL
Degustació de plats elaborats
amb fesols de Santa Pau.
Gener
BESALÚ
BESALÚ CIUTAT JUEVA
Març
OLOT
FIRA DEL PRIMER DE MAIG
Fira de Música i Mercat del
Disc, mostra de bonsais i
automoció.
Maig
SANT FELIU DE PALLEROLS
BALL DELS CAVALLETS,
GEGANTS I MULASSA
Acte central de la Festa Major.
Maig
RIUDAURA
BALL DEL GAMBETO
Dansa popular tradicional i
participativa.
Maig
PALLARS JUSSÀ
LA POBLA DE SEGUR
MOSTRA TRADICIONAL
DELS ARTISTES DELS
PALLARS I LA RIBAGORÇA.
Vernissatge i inauguració oficial
el dissabte 3 de desembre, a les
19.00 h. al Comú de Particulars
Del 27 de novembre al 14 de
desembre
LA POBLA DE SEGUR
IX EDICIÓ DE LA FIRASKI
Fira de compra i venda de
material de 2a mà.
9 i 10 de desembre
TREMP
AIXECADA DEL NINOT
Innocentada que es fa a la
ciutat de Tremp penjant una
llufa al campanar de l’església
parroquial.
28 de desembre
TREMP
SANT ANTONI ABAT-BALL
DEL CONTRAPÀS
Festa en honor de Sant Antoni.
S’hi beneeixen animals i estris
del camp. S’acaba amb el ball
del contrapàs, ballat només pels
fadrins.
17 gener
VALL FOSCA
CURSA D’ESQUÍ DE
MUNTANYA “VALLFOSCA”
Cursa puntuable per al cam-
pionat d’Espanya. CEPS,
www.ceps-esqui.com
Febrer
ISONA
LA GUIXA
El dilluns de carnaval es recullen
per les cases els ingredients
que s’utilitzaran dimarts per fer
el menjar típic de la Guixa.
28 de febrer
TREMP
FIRA DE PRIMAVERA.
Fira del comerç, de mostres,
mercat medieval i tast del
Pallars.
Cap de setmana abans del 14
de maig
PALLARS SOBIRÀ
SORT
FIRA DE LA TARDOR
Degustació gastronòmica “Art
tast Pallars” i concurs de talla
de fusta amb serra mecànica i
destral. S’inclou una fira amb
tota classe de productes de la
zona.
5 i 6 de novembre
ESTERRI D’ÀNEU
FIRA DE SANTA CATERINA
Fira ramadera que se celebra
anualment al municipi d’Esterri
d’Aneu.
20 de novembre
10 Pànxing Pirineus
SANT JOAN
DE LES ABADESSES
FIRA DE SANT ISIDRE
Fira agrícola ramadera, mostra
de bestiar selecte, concurs de
vaca frisona ,concurs de munyir
a mà, exposició de maquinària
agrícola. Mostra de productes
d’artesania.
Cap de setmana més proper a
l'1 de maig.
RIPOLL
FESTA DE LA LLANA I
CASAMENT A PAGÈS
El Casament a Pagès reviu la
tradició d’un casament de les
famílies pageses amb esquilada
d’ovelles. Festa tradicional
declarada d’interès turístico-
nacional.
21 de maig
RIPOLL
SCRIPTORIUM
Exposició permanent sobre el
món dels copistes ripollesos de
l’Edat Mitjana. Tallers per esco-
les i visites guiades. Antiga
Capella de l’Hospital Vell, al
costat de l’Arxiu Comarcal del
Ripollès.
SOLSONÈS
NAVÈS
FIRA DE SANTA LLÚCIA
De totes les fires que se cele-
bren al Solsonès, la de Navès
és la que més regust té a tradi-
ció. És una autèntica fira de
pagès en la qual es pot trobar
de tot, des d’animals domèstics
fins a productes artesans o del
camp.
Segon diumenge de desembre.
ARDÈVOL I VILANDENY
PESSEBRES VIVENTS
Desembre i gener
SOLSONA
FIRA DEL TRUMFO
Exposició, mostra, degustació i
venda de trumfos, eines i
maquinària antiga i moderna.
28 i 29 de gener
SOLSONA
CARNAVAL
El carnaval de Solsona ha estat
declarat festa d’interès nacional.
La família dels Gegants Bojos
balla al so del Bufi (himne del
Carnaval) estomacant qualsevol
que es despisti amb els seus
braços de roba. Tots ells junta-
ment amb el ruc (que es penja
el dissabte), el mata-rucs d’ho-
nor i el Carnestoltes són els
protagonistes de la festa. Un
dels trets característics del
Carnaval de Solsona és que no
hi ha disfresses sinó que totes
les comparses porten unes
bates de colors, les quals les
diferencien unes de les altres.
Del 23 al 28 de febrer
CARAMELLES
ARREU DE LA COMARCA
El dia de Pasqua els caramellai-
res surten al carrer i canten
durant el matí per totes les pla-
ces. Els caramellaires sempre
porten un tambor i una bandera,
van acompanyats dels trabucai-
res i de carros engalanats. Quan
arriben a una casa tiren dos
trets com un senyal de benvin-
guda; l'amo o la mestressa
aguanten la bandera, i quan han
acabat de cantar se’ls posa un
present dins de la cistella.
Diumenge i dilluns de Pasqua
SANT LLORENÇ
DE MORUNYS
ENRAMADES DE CORPUS
SOLSONA
FIRA DE SANT ISIDRE
Fira multisectorial on podem
trobar exposats diversos sec-
tors: automoció, maquinària
agrícola i forestal, indústria,
comerç, serveis, bestiar oví,
vaquí, porcí, equí i diverses
exposicions de tot tipus.
Recorrent el nucli antic trobarem
els artesans treballant i podrem
adquirir tota mena de productes
artesanals.
Del 12 al 14 de maig
12 Pànxing Pirineus
Instal·lada a Prades des de fa 26 anys, la Casa Pérez és una
referència. Aquí, professionalitat i qualitat van agafades de la
mà, aquesta és la raó per la qual un producte d’artesania local
no ha trigat gaire a conquerir el mercat francès, exportant-se
una mica per tot el món. Més de 2.000 models, dins els estils
més variats, s’ofereixen al gust de cada client.
Aquestes peces són el fruit d’un equip de nou professionals
diplomats en art, que d’una banda perpetuen una tradició arte-
sanal catalana, alhora que utilitzen els mètodes més moderns i
avantguardistes. Aquest equip ha registrat darrerament la
patent de fabricació d’un reflectant d’esmalt que protegirà de
per vida l’esclat i brillantor de la pedra.
L’amor per l’ofici, i el desig de fer les coses ben fetes són les
pautes a seguir per aquests artistes que comparteixen els seus
coneixements amb la resta dels seus companys d’ofici. És
habitual que aprenents de joieria, com a complement de la seva
formació, vinguin al taller de Casa Pérez a aprendre una mane-
ra de fer que es distingeix per l’autenticitat i la qualitat.
La marca “Joyaux Catalans”, va ser creada per protegir el client
de la invasió de joies catalanes ‘’made in Xina’’. Gràcies a aques-
ta marca, el client té la
seguretat d’adquirir una joia
fabricada artesanalment i
autentificada amb un certifi-
cat d’origen. Més de 25
anys de treball apassionat,
de creativitat i de recerca
tecnològica han permès
que aquesta empresa, amb seu a Prades, hagi esdevingut la
més important de la Regió dins del seu ram. Aquest èxit va ser
coronat l’any passat amb l’obtenció del Premi departamental de
“Metiers d'Arts”, reservat als professionals. Per primera vegada
des de la seva creació, aquest premi ha recompensat un fabri-
cant de joies que ha sabut conjugar modernitat i tradició dins el
disseny i les tècniques de fabricació. Del treball manual a les
tècniques de fundició per depressió, aquests mestres de joieria
treballen amb les tècniques més subtils, amb la seguretat de que
les peces que constitueixen les joies han estat confeccionades
dins els tallers de l’empresa. A partir d’aquí les joies es realitzen
segons el gust del client, i són 100% catalanes i pradenques,
unes peces que no tenen res a veure amb les joies fabricades en
sèrie. Com a peça interessant podem destacar un violoncel d’or
i granats, que simbolitza el país del Festival Pau Casals.
Si desitgeu observar el treball dels joiers i descobrir aquest antic
ofici, des de fa 13 anys l’empresa organitza visites explicatives
gratuïtes. Més de 20.000 visitants s’introdueixen anualment en
els secrets de la fabricació d’una joia, pas a pas, apreciant la tèc-
nica i creativitat d’aquests artistes compromesos a salvaguardar
una autèntica tradició catalana. Casa Pérez ha rebut un premi per
aquesta activitat de difusió amb el gran públic. Les “Joyaux
Catalans” creades per casa Pérez, són una prova del bon gust i
l’autenticitat. Aquest fet que queda palès en un certificat de
garantia que acompanya totes les peces.
Entesos en la mat ria
Les Joyaux Catalans
una patent que
autentifica
les joies fabricades
artesanalment a la
Catalunya Nord (Prades)
32 Pànxing Pirineus
Sala de l’audio-visual per a les visitesMestres artesans al taller Peces d’or i granats
Un treball totalment artesanal
CASA P REZ Plaça de l’església 66500 PradesTel (00) 33 468 96 21 03
Visites gratuïtes comentades en català (10-11-15-17h)Tancat diumenge i dillunsGrups concertar cita prèvia
Les JoiesCatalanes
14 Pànxing Pirineus
VAL D’ARAN
VIELLA
FIRA D’ANTIGUITATS
Del 28 de desembre al 4 de
gener
BERET (BAQUEIRA)
XXVIII EDICIÓ MARXA
BERET
4 i 5 de febrer
LA VAL D’ARAN
COPA CATALANA
INTERNACIONAL BTT
27 i 28 de maig
ANDORRA
DESFILADA DEL PARE
NOEL A TOTES LES
PARRÒQUIES
24 de desembre
ARRIBADA DEL PATGE
REIAL A TOTES LES
PARRÒQUIES
3 de gener
CAVALCADA DELS REIS
MAGS A TOTES LES
PARRÒQUIES
5 de gener
DIADA DE SANT JORDI.
FESTA DEL LLIBRE I DE LA
ROSA A TOTES LES PARRÒ-
QUIES
23 de abril
DIADA INTERNACIONAL
DELS MUSEUS
Entrada gratuïta i activitats
diverses als museus d’Andorra
18 de maig
ANDORRA LA VELLA
TEMPORADA DE TEATRE
4 de novembre, 2 de desembre,
3 de febrer, 7 d’abril, 5 de maig
TEMPORADA DE TEATRE
PER A INFANTS
19 de novembre, 17 de des-
embre, 18 de febrer, 18 de
març, 15 d’abril, 20 de maig
FIRA DE SANTA LLÚCIA.
Mercat d’Artesania.
Del 9 a l’11 de desembre
SANT JULIÀ DE LÒRIA
SITEC SALÓ
D’INFORMÀTICA I
TECNOLOGIA
Prat Gran.
Del 16 al 20 de novembre
DIA UNIVERSAL DE LA
INFÀNCIA
Centre de Congressos.
21 de novembre
CURSA DE SANT
SILVESTRE
30 de desembre
CURSA NOCTURNA
D’ESQUÍ NÒRDIC
Camp de neu de la Rabassa
Febrer
CONCURS MONTSERRAT
CABALLÉ
Maig
CONCERT DE CANÒLIC
AMB ELS PETITS
CANTAIRES LAUREDIANS.
Església de Sant Julià i
Sant Germà.
25 de maig
ESCALDES – ENGORDANY
11è CONCURS INTERNA-
CIONAL DE PIANO “PREMI
PRINCIPAT D’ANDORRA”
Del 19 al 26 de novembre
CONCERT DE NADAL,
CORAL D’E.E.
18 de desembre
ENCAMP
ESCUDELLADA DE SANT
ANTONI
Plaça del Consell General.
15 de gener
MERCAT DE NADAL
Plaça del Consell General
21 de desembre
ORDINO
CICLE DE CINEMA DE
MUNTANYA
Febrer, març
TRIATLÓ
Febrer, març
CARAMELLES
16 d’abril
LA MASSANA
LA MASSANA CÒMIC
Exposició sobre el món de la
historieta gràfica, exposicions,
tallers, conferències, etc.
Abril
ANDORFLORA 2006
Fira de la planta i de la flor.
Maig
Pirena celebra el seu 16 aniversari del 21 de
gener al 4 de febrer de 2006. Els participants
de la ruta blanca dels Pirineus tornaran a viure noves experiències
entorn de la natura i l’esport. Durant 15 dies i 15 nits una gran família de
200 persones i 600 gossos conviuran enmig de paratges naturals, enca-
rant els reptes diaris de la competició.
Pirena 2006
Text i fotos: Geoidea - Pirena
Trineus i gossos tornen als Pirineus
La gran vall del Pirineu
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected] - www.CadiMoixero.com
PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYAc/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 884 884 - Fax 972 882 283 CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA
sino
psis
.es
irena s’ha consolidat com la prova més
important del múixing dintre del calen-
dari europeu per la seva excepcional
durada i per l’elevat nivell dels seus
participants. És una prova puntuable per la Copa
del Món IFSS 2006 (International Federation
Sleddog Sports) i per la copa d’Europa ESDRA
2006. També ha estat declarada competició oficial
de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
(FCEH), de la Real Federación Española de
Deportes de Invierno (RFEDI) i de la Federació
Francesa de Trineus amb Gossos (FFCT).
La bona gran experiència que va suposar la partici-
pació a Pirena 2006 de Manel d’Àvila, un minusvà-
lid que va canviar la seva cadira de rodes per un tri-
neu adaptat, ha motivat que aquest any es repetei-
xi la fita amb més d’un discapacitat físic.
Una altra de les experiències que es repetirà serà la
iniciativa “Tornar a la llibertat”, patrocinat per
FECSA – ENDESA. Diversos animals salvatges que
s’havien trobat malalts o enverinats han estat gua-
rits i preparats per retornar al seu habitat natural.
No en va un dels principals valors de PIRENA és el
màxim respecte pels animals, per això els gossos
es troben sota un estricte control dels veterinaris de
l’equip AFFINITY PETCARE, que poden prohibir la
sortida a competició d’un o més animals atenent a
la seva salut i benestar.
A Pirena 2006 es parlarà alemany perquè es preveu
una elevada participació de múixers d’aquest
país ja que Pirena va estar present a la f ira
Schlittenhunde 2005, dedicada exclusivament als
gossos de trineus. El veterà tricampió Rudi
Ropertz, que l’any pasat va decidir no participar
donada la seva avançada edat (62 anys), tornarà a
la Ruta Blanca dels Pirineus. Tot i que assegura que
només ve per gaudir de l’aventura i sense voluntat
de guanyar, de ben segur farà algun pòdium.
PIRENA ha rebut el reconeixement d’institucions
públiques com la Generalitat de Catalunya, el
Govern d’Aragó, el Govern d’Andorra i el de
l’Ariège francesa, la Diputació d’Osca i la Diputació
de Lleida. Aquestes entitats aposten per Pirena
perquè és l’esdeveniment del món de la neu amb
més repercussió mediàtica i fa arribar els paisatges
dels Pirineus a llars de tot el món.
NOVEMBRE:
PRESENTACIÓ A NIVÀLIA, EL GRAN CERTÀMEN DE LA NEU.
14 i 15 DE GENER:
PRESENTACIÓ MULTITUDINÀRIA A LA PLATJA DE LA NOVA ICÀRIA
DE BARCELONA.
21 DE GENER / 10.00 h:
PRESENTACIÓ DELS EQUIPS I CONTROL VETERINARI A SARAGOSSA.
22 DE GENER: LA PARTACUA - PIEDRAFITA Pròleg 11.00 h 10 Km
NIEVE DE ARAGÓN (Campament) 17.30 h 25 Km
23 DE GENER: ARAMON FORMIGAL 10.00 h 36 Km
24 DE GENER: CANDANCHÚ 10.00 h 20 Km
25 DE GENER: BAQUEIRA BERET 10.00 h 25 Km
BERET-MONTGARRI (Vivac) 17.30 h 20 Km
26 DE GENER: MONTGARRI - BONABÉ - BERET 08.30 h 48 Km
27 DE GENER: DESCANS
28 DE GENER: PORT AINÉ 10.00 h 32 Km
29 DE GENER: PORT AINÉ 10.00 h 28 Km
30 DE GENER: FONT ROMEU 10.00 h 28 Km
BEILLE - CHIOULA (Campament) 18.00 h 40 Km
31 DE GENER: BEILLE - CHIOULA 10.00 h 36 Km
1 DE FEBRER: GRANDVALIRA- GRAU ROIG 10.00 h 18 Km
2 DE FEBRER: GRANDVALIRA - EL TARTER 18.00 h 14 Km
3 DE FEBRER: LA RABASSA 10.00 h 20 Km
4 DE FEBRER: LA MOLINA 11.00 h 18 Km
ENTREGA FINAL DE PREMIS 18.30 h
GRAN FESTA FINAL i ESPECTACLE
DE MÚSICA, FOC, LLUM i COLOR.
P
18 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 19
Itinerari
PIRENA 2006 Pirineus
Muixers i gossos uniran esforços per travessar
la serralada més important del sud d’Europa,
passant per bells paratges de l’Aragó,
Catalunya, Andorra i França. Ho podran fer
amb un trineu o amb esquís.
La Seud’Urgell
Text: Salut Marquina i Gonzalo Sanguinetti Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Situada entre els alts cims del Pre-Pirineu, la ciutat
posseeix un patrimoni històric i artístic veritablement
monumental, lligat a la mateixa creació de la
Catalunya Vella.
Situada entre els alts cims del Pre-Pirineu, la ciutat
posseeix un patrimoni històric i artístic veritablement
monumental, lligat a la mateixa creació de la
Catalunya Vella.
24 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 18
l terme tradicional de la Seu d'Urgell s’es-
tén en el centre de la plana o ribera de la
Seu, format pel Segre en la seva con-
fluència amb el riu Valira. Precisament
entre aquests dos rius s’aixecaria l’antiga ciutat
episcopal de la Seu d'Urgell, la població de la qual
va exercir un paper destacadíssim en la formació
de la Catalunya Vella. Originàriament la vila estava
emplaçada en el turó de Castellciutat, però quan en
el 793 fou destruïda pels sarraïns es va crear un
raval en el pla on finalment l’any 893 es consagra la
primera catedral.
La historia de la Seu no està exempta de vicissituds
i enfrontaments essent un dels més destacats el
que va tenir lloc entre bisbes i la noblesa feudal. Els
bisbes d’Urgell que van liderar el creixement econò-
mic i comercial de la ciutat i del conjunt de la diò-
cesis, es van enfrontar als vescomtes de Castellbò
i comtes de Foix, posseïdors de Castellciutat.
Aquests aconteixements van tenir lloc precisament
durant la construcció de la magnífica catedral que
es veurà afectada pel desenvolupament dels fets.
Una situació privilegiada
La ribera de la Seu es troba en un lloc privilegiat
que no deixarà de sorprendre al visitant ocasional
doncs es troba envoltada majorment per cims alts i
serres, essent la més destacada la Serra del Cadí,
un colossal escarpat vertical de roca blanca que
corona el cim. Declarada parc natural, és l'espai
protegit més gran de Catalunya, albergant alguna
de les espècies de fauna més amenaçada dels
Pirineus, incloent algun exemplar de llop aïllat que
ha aparegut en els darrers anys.
L’economia tradicional de la zona es basava en una
agricultura variada amb un marcat caràcter de sub-
sistència familiar, molt influïda per la duresa del
clima i que perdurà fins la segona meitat del S.XVIII.
Més tard i amb l’arribada del regadiu es van propi-
ciar canvis en l’economia i millores notables en les
explotacions agrícoles: llegums, fruites, cereals, oli
i vi, que s’exportava a Andorra i a altres zones del
Pirineu. La ramaderia fou fins el S. XIX una activitat
secundària. Però l’arribada de la fil·loxera a finals
del segle XIX (1893) va produir, com en tants llocs,
canvis fonamentals en l’economia. La iniciativa la
pren el Sr. Josep Zulueta i Gomis, que va optar per
transformar les terres de regadiu en pastures artifi-
cials amb la finalitat de mantenir bestiar boví, amb
vaques lleteres importades de Suïssa. De manera
que la llet, que fins aleshores era considerat un luxe
rar, es convertirà en un element de prosperitat eco-
nòmica. Actualment l’explotació lletera i de derivats
làctics tals com formatges i mantegues, troba un
ampli mercat que sobrepassa amb escreix els
límits de la comarca.
Situada en una ancestral cruïlla de camins, aquesta ciutat pirenaica va assolir un
extraordinari esplendor a partir de la consagració de la primera catedral en el
segle V. La seva posició estratègica i la potència política del bisbat van fer de La
Seu una de les ciutats més importants de la Catalunya medieval. Avui dia aques-
ta preciosa ciutat plena d’importants testimonis arquitectònics del seu esplendo-
rós passat, segueix desenvolupant un paper actiu com a centre de serveis i capi-
tal cultural d’una àmplia àrea pirinenca.
La Catedral de Sta Maria S XII es l’edifici més emblemàtic de la ciutat.
E
LA SEU D’URGELL Pirineus
26 Pànxing Pirineus
El comerç ha estat una activitat molt important a la
Seu des de molt antic. Ja en el segle XI hi ha cons-
tància de la fira de la Seu, la qual va patir molts dal-
tabaixos i canvis de data en el transcurs dels
segles. En el segle XIV va passar a celebrar-se per
Tots Sants, i des d’aleshores i fins els nostres dies,
va passar a denominar-se Fira de Sant Ermengol.
Una fira que, actualment es desenvolupa durant un
cap de setmana del mes d’octubre i que presenta
singulars manifestacions sectorials com la Fira de
Formatges Artesans del Pirineu (amb assistència
d’artesans de totes les regions pirinenques
d’Espanya i França) i la Fira de l’Esquí Nòrdic.
Aquesta fira i el mercat setmanal dels dimarts i
divendres han afavorit els intercanvis entre un i altre
costat del Pirineu, amb la Cerdanya i en temps
recents amb Lleida i Sort.
La ciutat i els seus monumentsL’arquitectura religiosa de la Seu
El nucli antic de la ciutat se situa entre el carrer de
Sant Ot i el camí de Sota Palau, aquest sota el palau
del bisbe i proper al Segre. És evident per tots els visi-
tants d’aquesta bonica ciutat que l’edifici més desta-
cat i centre del nucli antic o la ciutat vella és la impres-
sionant catedral d'Urgell i el seu conjunt romànic.
Fou a partir d’aquest edifici que s’originà el primer
nucli de població i una primera muralla per protegir-
lo en el segle XII aprofitant per la defensa les sòli-
des construccions eclesiàstiques. La catedral, l’edi-
fici més notable de la ciutat està dedicat a Santa
Maria, i és una fortalesa imponent que moltes vega-
des ha estat el darrer lloc de resistència en la defen-
sa de la ciutat.
La Catedral d’Urgell
L’edifici actual, sobre la base de dues construc-
cions anteriors, fou erigida pel bisbe Ot en 1116 i
rep un impuls decisiu el 1175 quan es contracta al
mestre Ramon Llombard perquè es faci càrrec de
les obres. Llombard, com clarament indica el seu
nom, era d’origen italià i la seva obra està molt rela-
cionada amb l’església de Sant Michele de Pavía.
En el contracte es compromet a tancar la volta en
el terme de sis anys, aixecar el cimbori i elevar les
torres una filera de pedres per sobre de la volta. No
obstant la guerra amb els bisbes enfrontats contra
Arnau de Castellbò i Ramon Roger de Foix té en el
saqueig de la ciutat per part de les tropes d’aquests
últims un dels episodis més dramàtics. El claustre, construït durant el segle XIII, es troba situat a migdia de la catedral. De les quatre galeries que el formen, només tres són
originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els seus capitells estan decorats amb temes ornamentals i figuratius. El claustre
és l’escenari de les representacions del Retaule de Sant Ermengol, que tenen lloc durant el mes d’agost.
LA SEU D’URGELL Pirineus
Tots els dimarts i divendres té lloc l’important mercat setmanal.
Parador Nacional de Turisme
El convent de Sant Domènec fou
traslladat d’extramurs a l’interior
per motius de defensa i transfor-
mat en el segle XV per un nou edi-
fici gòtic. Un dels elements més
destacats i millor conservats d’a-
quest convent és el claustre gòtic,
que ara forma part del Parador
Nacional de Turisme.
LA SEU D’URGELL Pirineus
30 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 31
Corria l’any 1195 i les conseqüències foren una dis-
minució dels recursos econòmics que van obligar a
interrompre les obres excepte el claustre, de mane-
ra que moltes parts van quedar inacabades.
L’elevació dels campanars fou realitzada amb pos-
terioritat, com la capella del Santíssim amb una
interessant portalada barroca, així com en el segle
XVIII tota l’ornamentació neoclàssica en guix que
decorava l’interior de la nau. Tots aquests elements
desfiguraven l’estructura romànica de manera que
es va procedir a una sèrie d’obres de restauració
per tornar al temple el seu primitiu esplendor. La
primera la va dur a terme el famós arquitecte Josep
Puig i Cadafalch el 1918 que torna el seu aspecte
original a l’interior. Més tard, entre els anys 1955 i
1974, té lloc una segona campanya de treballs que
van posar al descobert el bell portal septentrional i
van completar els treballs de restauració. D’aquesta
manera la catedral va quedar definitivament des-
ocupada d’afegits deixant al descobert una extraor-
dinària catedral romànica que és única a Catalunya
per la seva unitat de construcció en un pur estil ita-
lianitzant.
La basílica es divideix en tres naus i un transsepte
molt llarg amb cúpula sobre el creuer. En el trans-
septe trobem cinc absis a llevant, però tan sols un
d’ells sobresurt exteriorment. Sobre aquest absis
exterior es troba una elegant galeria exterior que és
un dels elements més bells i destacats de la cate-
dral. La volta és de canó i d’aresta les laterals. Els
pilars són de secció cruciforme amb columnetes en
els angles. Hi ha tres portals, dos situats a la faça-
na principal de ponent i els altres a tramuntana i
migdia respectivament, essent aquests dos els més
decorats, possiblement del S.XIII. Dues torres octo-
gonals emmarquen el frontispici, ornamentat en la
part superior per arquacions i sanefes i sobre el
portal principal dos lleons molt deteriorats. Dues
torres majors s’alcen en cadascun dels extrems del
transsepte.
Presideix la catedral la imatge de la Mare de Déu
que és la patrona de la ciutat. Es tracta d’una talla
de fusta policromada del segle XIII i restaurada en
1922. La trobem situada en una absidiola de l‘altar
major. Actualment es tendeix a anomenar-la Mare
de Déu d'Urgell però realment a nivell popular se la
coneix com Mare de Déu d'Andorra perquè segons
la tradició havia estat amagada durant la invasió
dels sarraïns. Tots els paraments de la catedral
estan desproveïts de decoració deixant al desco-
bert la bella arquitectura d’aquest temple.
L’església de Sant Miquel és un edifici d’una nau,
capçada a llevant per un transsepte, al qual s’obren
tres absis semicirculars. L’església comunica amb
el claustre a través de la porta oberta de la façana
nord. A l'interior de Sant Miquel podem trobar una
ara d’altar dels segles X o XI. Pel que fa a la magní-
fica decoració pictòrica del seu absis central,
aquesta es conserva en MNAC de Barcelona.
Pràcticament davant del Parador trobem el
Seminari Conciliar que fou erigit pel bisbe Andreu
Capella en 1592. Posteriorment ampliat el 1860
segons un projecte de Romà Samsó. El resultat és
un imponent edifici que en l’actualitat es troba des-
ocupat en la seva major part. Té una biblioteca de
16.000 volums entre els quals destaquen els fons
provinents de Sant Serni de Tavèrnoles i del Palau
Episcopal.
LA SEU D’URGELL Pirineus
La Catedral és l’edifici més notable de
la ciutat, a partir de la qual s’origina el
primer nucli de població de La Seu.
L’edifici del Seminari fou construït per l’enèrgic bisbe el 1860
L’única catedral conservada a Catalunya. S. XII
La catedral és una església de tres naus, amb uncreuer extraordinàriament allargat.
Imatge de la Mare de Déu, patrona de la Seu d’Urgell. S. XIII. Presideix la catedral.
Museu Diocesà d'Urgell
Annex a la catedral trobem el Museu Diocesà d'Urgell,
instal·lat a l’interior de la capella de la Pietat del segle
XVI en l’extrem est del claustre i la casa del Deganat.
Obert al públic el 1957 i ampliat entre 1981 i 1983, el
museu recull i exposa diverses peces d’art sacre pro-
cedents de tot el bisbat d'Urgell i datades des del
segle X fins el XVIII. Al museu s’hi exposa el manus-
crit mossaràbic dels Comentaris del apocalipsi, del
Beatus de Liébana, una peça cabdal del museu. Cal
fer esment també de la col·lecció de marededéus
romàniques, fragments de pintura mural, orfebreria i
pintura gòtica sobre taula. Entre les peces exposades
destaca l’urna de plata de Sant Ermengol, obra de
l’orfebre barroc Pere Lleopart i en fusta és una peça
bellíssima l’escultura renaixentista de la Dormició de
la Verge, talla de Jeroni Sanxo del 1549.
Bóveda de Baltarga (Cerdanya) S. XII
Dormició de la Verge. Talla S. XVI
LA SEU D’URGELL Pirineus
D e s d e 1 8 7 5
HOTEL SANT VICENÇ
Ctra. de la Seu-Puigcerdà N-260, km 214 - El Pont de Bar - T 973 384 010 / F 973 384 [email protected] / www.hotelsantvicenc.com
Hotel&Restaurant / Banys d’aigües termals / Massatges / Peelings i fangs
Aigües Termals
34 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 35
L’arquitectura civil
L’arquitectura civil de la Seu d'Urgell no té un
caràcter tan espectacular com la religiosa però el
conjunt és igualment notable. El més destacat es
troba circumscrit en el centre històric amb el carrer
dels Canonges, anteriorment de Santa Maria, i el
carrer Major. No hi ha grans edificis que mereixin
una descripció detallada però el conjunt gaudeix
d’una coherència i unitat que resulta sorprenent. El
carrer dels Canonges està porticat majoritàriament
a ambdós costats, amb arcs de mig punt i majorità-
riament arcs apuntats. És un carrer que fa sentir al
visitant el pes de la història i que ens porta el record
de temps passats. Durant el mes de maig té lloc a
l’entorn d’aquest carrer el Mercat Medieval dels
Canonges on s’hi pot trobar parades d’artesans,
demostració d’oficis, animació artística amb actors,
músics, malabaristes, trobadors, mags, tallers d’o-
fici (sabaters, esclopers, vidriers, filaners, teixidors,
ferrers, esparters…), mercaders que exhibeixen i
venen productes com vins de mel, formatges, mels,
herbes, embotits, pans, xocolates, joguines, per-
fums, amulets, sabates, artesania…
En motiu de la fira, el carrer es decora amb escuts
heràldics, banderes, pendons i estendards. A més
el carrer es cobreix de palla i herbes aromàtiques
que provoquen diferents i agradables olors.
Tanmateix, totes les parades i els tallers d’oficis
estan decorats i els mercaders porten vestuari ade-
quat a l’època.
El Carrer Major, la construcció del qual té lloc en el
segle XV, és un altre dels espais arquitectònics més
destacats de la ciutat, potser superior en valor al
dels Canonges. El carrer Major es troba majoritària-
ment porticat i és en l’actualitat el carrer comercial
per excel·lència. Precisament sota els porxos del
carrer Major, fent gairebé cantonada amb el carrer
de Capdevila, s’hi troben dues mesures de gra,
l'una data del 1579 (tot i que en la pedra apareix la
data equivocada de 1379) i l’altra de 1840. Els
blocs de pedra acullen tres embuts metàl·lics de
dimensions semblants cadascun, que acaben en
portelles des d'on es procedia a omplir els sacs de
gra després de ser mesurat. En ambdós casos
cada banc disposa de tres embuts de mesura. Com
molts altres serveis en aquella època: forn de pa,
escorxador, etc., el bisbat d’Urgell n’era el propieta-
ri i llogava les mesures a particulars perquè en fes-
sin la vigilància i explotació. Les mesures de la Seu
d’Urgell són pràcticament úniques a Catalunya ja
que sols es té constància de l’ existència d’un altre
banc semblant a la localitat tarragonina de
Montblanc i al Principat d'Andorra.
Ubicat al costat del riu Valira, trobem el Parc del
Valira. Aquest parc acull una rèplica del claustre de
la catedral, construït al segle XX i dissenyat per l’es-
criptor i urbanista Luís Racionero. Als capitells s'hi
han esculpit els personatges més rellevants del
segle XX.
Alt Urgell actiu
La Seu d'Urgell no és una visita únicament pels
amants de la història i l’art, tot al contrari, aquest és
un espai d’esport i naturalesa. Als voltants de la
Seu d'Urgell hi ha la major oferta d’esquí nòrdic del
vessant sud del Pirineu. No és doncs d’estranyar
que a les escoles de la comarca es promocioni la
pràctica d’aquesta modalitat d’esquí. L’esquí de
fons constitueix la base d’un ampli sector de l’eco-
nomia de muntanya orientada al turisme. La
Mancomunitat de Municipis per a la Promoció de
l'Esquí Nòrdic està formada per quatre estacions
d’esquí, que conten amb més de 120 km de pistes
situades entre boscos de pins i avets dins d'espais
d'interès natural que permeten gaudir de la tran-
quil·litat i de l'exercici físic en uns paisatges de gran
bellesa natural. Aquestes estacions són: Sant Joan
de l’Erm i Lles (les més antigues del país), Tuixent-
La Vansa i Aransa.
El Parc del Segre és també un punt de referència
quan parlem de l’esport a l'Alt Urgell. Construït per
acollir les proves de piragüisme en aigües braves
del Jocs Olímpics de Barcelona 1992, és una
instal·lació modèlica a nivell mundial, on a més de
piragüisme s’hi pot practicar ràfting i hidrotrineu.
D’aquesta manera acabem el nostre recorregut per
la Seu d'Urgell una ciutat antiga i moderna alhora.
Una ciutat dinàmica amb un comerç de qualitat on
podem trobar en una multitut de petits comerços
els excel·lents productes artesanals i autòctons.
Tant la ciutat com els seus voltants es troben plens
d’atractius turístics, essent molt nombrosos els visi-
tants que rep. La ciutat i el seu entorn ofereixen una
àmplia oferta d’allotjament de gran qualitat a més
d’una gastronomia excel·lent que uneix tradició i
modernitat. Tot això farà les delícies del viatger que
segur s’endurà d’aquesta terra una experiència
inoblidable.
LA SEU D’URGELL Pirineus
Carrer dels Canonges, un dels carrers més antics iplens d’encant de la Seu.
Mesures de la blederia. Elements perla mesura del gra (1573 i 1840).
Carrer Major
LA SEU D’URGELLla guía pràctica Alt Urgell - Lleida
COM ARRIBAR-HI
Un dels productes més impor-tants de la gastronomia urgellen-ca són sens dubte els seus for-matges, entre els quals podemdegustar formatges artesans devaca o d’ovella, així com el presti-giós Urgellia de la cooperativa
Cadí. D’aquesta mateixa coope-rativa destaca també la qualitatde la seva mantega. L’altre pro-ducte estrella de la zona corres-pon als excel·lents embotits ela-borats per obradors artesans detradició. Pel que fa als productes
que ens dóna la terra, els boscosde l’Alt Urgell són abundants enbolets, i els rius en delicioses trui-tes. També cal mencionar lafamosa rebosteria i les galetes dela zona. Tots aquests productesels podem trobar en nombrosos
establiments d’entre els que hemdestacat un parell: La Posella.Carrer Regència d'Urgell, 45. Tel. 973 360232Casa Eugene. Carrer Major, 58. Tel. 973 350401
La Seu d'Urgell i el seu entorn ofereixen unaoferta d’allotjament de gran qualitat, adequa-da a tots els públics i que destaca pel seutracte personalitzat.Hotel el Castell de la Ciutat **** Telèfon 973 350 704
Parador de Turisme de la Seu***Telèfon 973 352 000Hotel la Seu*** Telèfon 973 352 400Hotel Nice** Telèfon 973 352 100Hotel Andria** Telèfon 973 350 300Hotel Avinguda* Telèfon 973 350 104
A més la comarca disposa d’una gran varie-tat d’allotjaments de turisme rural, es potconsultar la pàgina Web de l’Associació deTurisme Rural de l'Alt Urgell, www.trau.info.I a través de l’oficina de turisme Turisme Seu alTelèfon 973 351 511 que en breu funcionarà amode de central de reserves.
Turisme de La SeuValls d'Andorra, 33Tel. 973 35 15 [email protected]
Consell Comarcal del'Alt UrgellPg. de Joan Brudieu, 15Tel. 973 35 31 12Fax 973 35 27 [email protected]
Cuina típicaCAL PACHOC/ de la Font, 2Tel. 973 35 27 19
Estrella MichelinRESTAURANT EL CASTELLCtra. nacional 260 Km 229Tel. 973 35 00 00
Cuina casolanaRESTAURANT HOTEL ANDRIAPasseig Joan Brudieu, 24Tel. 973 35 03 00
QUÈ MENJAR
ON MENJAR
ON DORMIR
INFORMACIÓ D’INTERÈS
En cotxe: es pot accedir des deBarcelona a través de la C16 endirecció Sabadell- Terrassa, fins altúnel del Cadí. Un cop sortim deltúnel ens trobem a la Cerdanya,on buscarem el desviament a l’es-querra, el qual seguint la N-260ens condueix a la Seu d'Urgell.L’altra ruta surt igualment deBarcelona però a través de la N-II
en destinació Cervera. Un coparribats allà prenem la C-14 queens condueix a la Seu d'Urgell.
Des de Girona, la ruta més habi-tual passa per Banyoles, Olot,Sant Joan de les Abadesses,Ripoll, la collada de Tosses, Alp iBellver. També es pot arribar desde l'Eix Transversal.
En autobús: companyia AlzinaGraells. Línies d’autobusos desde Barcelona, Lleida i Puigcerdà.Telèfons: 973350020 - 932656866www.alsinagraells.es
Amb tren: l’estació de tren mespropera és a Puigcerdà. La línia vede Barcelona, Vic i Ripoll i con-necta amb la xarxa ferroviària
francesa des de la Tor de Carol.Els cotxes de línia que venen dePuigcerdà combinen amb el trende Barcelona.
Amb avió: la propera reoberturade l’aeroport Internacional de LaSeu-Andorra millorarà de maneramolt considerable el sistema d’in-fraestructures de comunicació.
Barcelona
Girona
Seu d’Urgell
PIRINEUSLes estacions catalanes iandorranes a punt de neu
Les estacions del Pirineu Català i Andorrà van fer els
deures el passat estiu posant-se al dia. Nombroses
millores en remuntadors, pistes i serveis fan que l’hi-
vern sigui més còmode i fàcil per a practicar els
esports de neu.
Destaquem les novetats andorranes amb l’expansió de
Grandvalira cap a França. Al sector Pas de la Casa hi ha
dos nous remuntadors i un d’ells porta ja cap a territori
francès. És el primer pas per fer una estació que arribi
fins a Porté Puymorens de tal manera que sigui possible
començar el dia a Porta i acabar-lo a Canillo. Al sector
Pas també s’ha instal.lat un telecadira desembragable
de sis places. A Vallnord, l’estació d’Ordino i la Massana,
han destinat força recursos al sector Arinsal on hi ha un
nou telecadira de sis places i un altre de quatre.
Pel que fa als centres d’hivern catalans, el que compta
amb la major novetat és Baqueira Beret on s’ha instal.lat
un telecabina que uneix la cota 1500 amb la 1800.
D’aquesta manera s’aconsegueix descongestionar una
àrea molt utilitzada. El telecabina surt de la nova zona
residencial de Val de Ruda on també hi haurà un gran
aparcament. Seguint a Lleida, a Boí Taüll Resort hi ha un
nou telecadira de quatre places a la pista de Vaques que
permetrà a més esquiadors utilitzar aquest magnífic tra-
çat. De fet, la zona de freestyle s’ha traslladat a aquest
indret. També han millorat la seva àrea de freestyle a
Port Ainé on també trobem més canons de neu i un
aparcament més gran a la cota 2000. A Port del Comte
hi ha una nova màquina de preparació de pistes.
Pel que fa a les estacions de Girona, a Masella tota la
zona de la Pleta s’ha adequat com a servei d’snowpark i
per a fer picnics a més han renovat completament els
lloguers. L’estació veïna de La Molina ha estrenat un
telecadira de quatre places a la zona de Font Canaleta a
més d’un nou edifici de serveis al Cap de Comella amb
clínica. Vall de Núria i Vallter 2000 han portat a terme
millores a les infrastructures bàsiques.
Cal no oblidar les estacions de fons catalanes que cada
temporada aconsegueixen atraure més esquiadors fas-
cinats per la tranquil.litat i preu assequible d’aquest
esport.
La Federacció Catalana d’Esports d’Hivern porta a
terme la seva activitat a pràcticament totes les estacions
catalanes. Des de la cursa d’iniciació per a infants fins a
carreres internacionals. Entre les proves més destaca-
des per aquesta temporada tenim la Copa d’Europa
d’esquí alpí que es fa a La Molina el mes de febrer.
També hi ha l’Era Marcha Beret, la prova de fons més
popular a casa nostra, que es fa a Baqueira Beret. A
més, les estacions catalanes seran seu de la majoria de
Campionats d’Espanya dels diferents esports d’hivern
que es fan a l’Estat, prova irrefutable de la qualitat dels
nostres centres d’hivern.
Text cedit per la FCEH
38 Pànxing Pirineus
Com llegir la fitxa...
Herba centella Caltha palustris
GUIA ESTACIONSPIRINEUS CATALANS
COTES: 1600-2700
EXTENSIÓ: 35Km
PISTES: 25
CANONS DE NEU: 157
REMUNTADORS: 2TB / 1TC / 15TK
SNOWPARK: Shaper
VARIS: Activitats que hi podem realitzar
cafeteria
telèfon de contactei web de l’estació
Shapers de l’snowpark
a : Esquí alpí
n : Esquí nòrdic
Nº DE PISTES:
verdes (debutants)
blaves (iniciats)
vermelles (avançats)
negres (experts)
TB telecabina
TC telecadira
TK telesquí
TCR telecorda
CT cinta transportadora
Cotes mínima i màxima
NOM DE L’ESTACIÓComarca/zonaa la que pertany
restaurant/self
servei mèdic
llar d’infants
jardí de neu
consigna
lloguer de material
escola d’esquí
accés en transport públic
937 509 774 / www.panxing.net
12 4 7 2
a/n
Baqueira-BeretLe MourtisBonabéBoí-TaüllEspot EsquíPort AinéTavascánVirós VallferreraPort del CompteSt. Joan de l´ErmTuixent la VansaAransaLlesLa RabassaVallnordGrand ValiraGuils FontaneraLa MolinaMasellaAx 3 DominisPlateau de BeillePorte-PuymorensPuyvaladorFormigueresEls AnglesFont RomeuPyreenes 2000Hauts Plateux du CapcirEspai Cambra d´AseVallsabolleraPuigmal 2600Vallter 2000Vall de Nuria
123456789101112131415161718192021222324252627282930313233
Pànxing Pirineus 39
Fotos d’acció: Salomon
Herba centella Caltha palustris
El nòrdic familiar
BONABEPALLARS SOBIRA
COTES: 1460-1800EXTENSIÓ: 25Km PISTES: 10VARIS: Raquetes / Esquí de muntanya
973 626 620 / www.web.kaos.es/bonabe
2 1 6 1
Bonabé
Herba centella Caltha palustris
LE MOURTISALTA GARONA
COTES: 1420-1860 EXTENSIÓ: 22Km PISTES: 20REMUNTADORS: 2TC / 8TKSNOWPARK: Si VARIS: Raquetes / E.nòrdic (45Km) / TrineusTelemark / Esquí de muntanya/ Mushing
0033 561 794 479 / www.lemourtis.com
8 5 5 2
Herba centella Caltha palustris
El domini, l’estació, la neu... El paradís per descobrir
BAQUEIRA-BERETVALL D ARAN
COTES: 1500-2510 EXTENSIÓ: 104Km PISTES: 72 CANONS: 537REMUNTADORS: 1TB / 20TC / 5TK / 4TCRSNOWPARK: Prevista construcció VARIS: Esquí nòrdic (5Km) / Heli-esquíE. de muntanya / Accés discapacitats / Raquetes
973 639 010 / www.baqueira.es
3 38 25 6
Baqueira-Beret Le Mourtis
n
a a
Situat a l’extrem orientalde la Vall d’Aran. Vessantatlàntica que assegura elgruix de neu als seus tressectors (Baqueira, Beret iBonaigua). Els amants delfreeride trobaran el seuparadís blanc infinit.
Domini esquiable de mar-cat caràcter alpí, apte pera tots els esquiadors,sense oblidar als amantsdel nòrdic (15km de pistesabalisades al Bosc comu-nal de Boutx).
Ubicada entre les Vallsd’Àneu i el Santuari deMontgarri. Estació demarcat caràcter familiarque discorre entre magní-fics boscos d’avet.
‘
‘
‘
23a LLIGA CATALANA DE CLUBS D'ESQUÍ ALPÍ JUV/SEN
Data Lloc Prova21-22-23 DESEMBRE La Molina 6è G.P. Internacional de Catalunya-FIS FCEH 2 (SL) - GS J-S
Memorial Amselm Bort i Ledesma20-21-22 GENER Boí-Taüll Cts. Catalunya Juvenils-FIS FCEH SG-GS-SL J04-05 FEBRER Pas de la Casa G.P. Salomon "Trofeu Francesc Viladomat"-FIS CANMC GS-SL J-S18-19 FEBRER Baqueira-Beret Top CAEI-FIS CAEI GS J-S25-26 FEBRER La Molina 25è Derby Internacional de Ciutadans-FIS CIT FCEH GS-SL J-S27-28 FEBRER La Molina G.P. FCEH-FIS CIT FCEH GS-SL J-S01-02 ABRIL Boí-Taüll Cts. Catalunya Absoluts-FIS FCEH GS-SL J-S08-09 ABRIL Masella G.P. Masella FCEH 2 (GS) J-S 10-11 ABRIL Vallter 2000 Trofeu Josep Pujol i Aulí-FIS SCC 2 (SL) J-S23 ABRIL Vallter 2000 Cts. Catalunya Paral·lel "Mem. Félix Rodríguez" SCC SP J-S
23a LLIGA CATALANA DE CLUBS D'ESQUÍ ALPÍ INFANTIL
Data Lloc Prova07-08 GEN ER La Molina 11è Rossignol Blanc LMCE GS-SL INF II07-08 GEN ER Vallter 2000 G.P. Vall de Camprodon SCC - FCEH GS-SL INF I11-12 FEBRER Boí-Taüll2n Trofeu GER - Boí-Taüll GER GS-SL INF I11-12 FEBRER Masella15è Trofeu Ciutat Terrassa CET GS-SL INF II24-25-26 FEBRER Baqueira-Beret Trofeu CEVA - Cts. Catalunya Infantils CEVA SG-GS-SL INF I-INF II04-05 MARÇ Pas de la Casa G.P. Rossignol CANMC GS-SL INF II04-05 MARÇ La Molina G.P. Ciutat de Castelldefels ECC GS-SL INF I 22 ABRIL Vallter 2000 Cts. Catalunya Paral·lel "Mem. Félix Rodríguez" SCC SP INF I- INF II
12a LLIGA CATALANA DE SURF DE NEU
Data Lloc Prova 7 GENER Puigmal 5è Freeride Puigmal 2700 EC LLIVIA Freeride T 14-15 GENER Vallter 2000 10è Kamikasse (oberta) SURFERA SBX T 04-05 FEBRER Porté-Puymorens 5è Mufló Ceretà EC LLIVIA SBX T 18 FEBRER La Molina 2n Trofeu Maguila Team MAGUILA HP T 04-05 MARÇ Port Ainé CEPP Sloope ó SBX T 11 MARÇ Arcalís 1r Trofeu St. Moritz FAE HP T 12 MARÇ Ordino 6a Olympia Cup FAE SBX T 17-18-19 MARÇ La Molina Campionats de Catalunya-FIS FCEH HP-SBX-PGS T1 ABRIL Vallter 2000 2n Trofeu Gota-Gota SCCamprodon SCC PGS T
21è CIRCUIT CATALÀ MARXES POPULARS D'ESQUÍ DE FONS
Data Lloc Prova15 GENER Guils-Fontanera 7a Marxa Fontanera "Trofeu Vila de Puigcerdà" PEC Clàssic T22 GENER Lles-Aransa 19a Marxa Pirineu CEFUC Lliure T5 FEBRER Beret 28a Marxa Beret FCEH Clàssic T12 FEBRER La Rabassa 18a Marxa Andorra Fons CPA Lliure T5 MARÇ Tuixent-La Vansa 18a Marxa l'Arp - Cts. Catalunya Gran Fons CENA Clàssic T19 MARÇ Beret 3a Marxa Naut Aran CAEI/CEVA Clàssic T
15a LLIGA CATALANA TRINEU AMB GOSSOS I PULKA ESCANDINAVA
Data Lloc Prova 05-06 NOVEMBRE Santpedor Cts. de Catalunya-Terra GOS BLANC Terra T17-18 DESEMBRE Castellgalí Lliga Catalana AEM Terra T07-08 GENER Font Romeu Lliga Catalana GOS BLANC Neu T14-15 GENER Port Ainé Cts. de Catalunya-Neu CEPP Neu T21 GEN AL 4 FEB Pirineu Pirena 2006 (no puntua Lliga) PIRENA Neu T25-26 FEBRER La Llagonne Lliga Catalana GOS BLANC Neu T
15a LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL
Data Lloc Prova 19-20 NOVEMBRE Canillo (Andorra) Open Andorra-Lliga Catalana Orient Club Curt T28-29 GENER Puigcerdà Copa Federació PPUIG Lliure T03-04-05 MARÇ Vielha Cts. de Catalunya CEGVA Curt/Llarg T14 BARCELONA MAIG 3r Open Cts. Catalunya Escola - Top Jump FCB Únic T
2a LLIGA CATALANA DE CLUBS DE CURLING
Data Lloc Prova11-12-13 NOVEMBRE Vielha Cts. de Catalunya - IV Bonspiel Internacional FCEH- CEVA Curling T28-29 GENER Vielha Lliga Catalana FCEH Curling T3 AL 5 MARÇ Andorra Lliga Catalana FCEH Curling T25-26 MARÇ Puigcerdà Curs d'Iniciació i perfeccionament FCEH Curling T06-07 MAIG Puigcerdà Lliga Catalana FCEH Curling T
ORG. ESP. G.E.
Pre-calendari oficial d’activitatsTemporada 2005-2006
ABREVIATURESAL: Alevins INF II: Infantils II PGS: Paral·lel Gegant SL: Eslàlom
C: Combinada INF I: Infantil I S: Sènior SP: Paral·lelHG: Hoquei Gel HP: Half Pipe SBX: Boarder Cross T: Totes
GS: Gegant J: Juvenils/Júniors SG: Gegant V: Veterans
Herba centella Caltha palustris
A les portes del Parc Nacional
ESPOT ESQUIPALLARS SOBIRA
COTES: 1500-2500 EXTENSIÓ: 32Km PISTES: 31 CANONS: 86REMUNTADORS: 3TC / 7TKSNOWPARK: OxygenVARIS: Raquetes / E.nòrdic (12Km) / MushingMotos de Neu/ Itineraris de natura
932 127 625 / www.espotesqui.com
4 11 11 5
Espot esquí
Herba centella Caltha palustris
PORT-AINEPALLARS SOBIRA
COTES: 1650-2440 EXTENSIÓ: 59Km PISTES: 33 CANONS: 88 REMUNTADORS: 2TC / 10TK / 1TCRSNOWPARK: Snowpark Port-AinéVARIS: Raquetes / E.nòrdic (10Km) / Bordercross
973 620 325 / www.port-aine.com
7 6 13 7
Herba centella Caltha palustris
L’estació més alta dels Pirineus La primera del Pallars
BOI-TAULLALTA RIBAGORCA
COTES: 2020-2750EXTENSIÓ: 42Km PISTES: 34CANONS DE NEU: 151REMUNTADORS: 7TC / 5TK / 3TCRSNOWPARK: asmaticsnowproductionsVARIS: Raquetes / Botiga / Accés Discapacitats
973 639 010 / www.boitaullresort.com
9 5 25 7
Boí-Taüll Port- Ainé
a
a a
Situada a la Vall de Boí,en un indret d’interès cul-tural i turístic excepcio-nal. Porta d’entrada alParc Nacional d’Aigües-tortes. Apte per a tots elsnivells. Remuntadors d’úl-tima generació.
Enmig del Pirineu deLleida, al Pallars Sobirà,l’orientació N la cobreixde bona neu fins a l’abril. Un dels referents de l’es-tació és la zona de frees-tyle, amb novetats peraquesta temporada.
A les portes del ParcNacional d’Aigüestortes, iamb orientació NO .Estació molt boscosa,ideal com a refugi d’a-quells esquiadors quevolen gaudir de la neulluny de les massificacions.
‘
‘ ‘
‘
..
‘
Herba centella Caltha palustris
El domini alpí del Pre-Pirineu
PORT DEL COMTESOLSONES
COTES: 1700-2400EXTENSIÓ: 40Km PISTES: 36CANONS DE NEU: 129REMUNTADORS: 5TC / 8TK / 2TCRVARIS: Raquetes / Botiga / Pista de trineus
973 492 301 / www.portdelcomte.net
7 11 13 5
Port del Comte
Herba centella Caltha palustris
BOSC VIROSPALLARS SOBIRA
COTES: 1290-1970EXTENSIÓ: 10Km PISTES: 1VARIS: Motos de neu / Mushing /Raquetes / Itineraris de natura
973 622 201 / www.yetiemotions.com
10
Herba centella Caltha palustris
Forapistes de somni El nou concepte d’estació
TAVASCANPALLARS SOBIRA
COTES: 1750-2250EXT. ALPÍ: 5Km EXT. NÒRDIC: 17Km PISTES: 5 PISTES(KM): CANONS: --- REMUNTADORS: 1TCVARIS:Raquetes / Freeride amb guia / Centre alpí / Pista de trineus / E. de muntanya
973 623 079 / www.tavascan.net
2 3 10 7
Tavascan Virós - Vallfarrera
a
a/n n
Construïda en un primermoment com a estació nòr-dica, actualment és decaràcter mixt. Enclavamentmàgic del Pallars Sobirà,té una infinitat de fora-pistes amb una qualitatde neu més que òptima.
Situada a la Vallferrera,ens proposa un nou con-cepte d’estació hivernalper viure la neu de mane-ra especial. Amb base alrefugi de Gall Fer, el seurecorregut nòrdic discorreper un bucòlic bosc.
El domini més gran delpre-pirineu, ubicat alSolsonès, molt proper aBCN, esdevé una estacióque ha fidelitzat a la sevaclientela, gràcies al seubon servei i la baixa mas-sificació.
‘
‘
‘‘
Herba centella Caltha palustris
El gran viatge nòrdic
ARANSACERDANYA
COTES: 1850-2150EXTENSIÓ: 32Km PISTES(Km):VARIS: Raquetes / Itineraris de natura /Esquí de muntanya
973 293 051 / www.aransaski.com
5 8 10 9
Aransa
Herba centella Caltha palustris
TUIXEN- LA VANSAALT URGELL
COTES: 1930-2150EXTENSIÓ: 30Km PISTES(Km):VARIS: Raquetes / Pista de Trineus /Itineraris de natura / Esquí de muntanya
973 370 030 / www.tuixen-lavansa.com
2 2 8 10
Herba centella Caltha palustris
A l’ombra del Pic de l’Orri L’estació nòrdica del Pre-Pirineu
ST. JOAN DE L ERMALT URGELL
COTES: 1690-2080EXTENSIÓ: 50Km PISTES(Km):VARIS: Raquetes / Pista de Trineus /Itineraris de natura / Esquí de muntanya
973 298 015 / www.santjoandelerm.com
7 15 26 2
St. Joan de l’Erm Tuixén - La Vansa
n
n n
Situada al capdamunt dela vall de Castellbò, dinsdel Parc Natural de l’AltPirineu, a cavall entre elPallars i l’Alt Urgell. Ambbona neu i frondosos bos-cos, gaudireu d’una esta-da acollidora.
Situada al vessant urge-llenc del massís de Portdel Comte, és molt prope-ra a les comarques delBerguedà i del Solsonès.Les seves pistes discorrenproperes als gegants delCadí i Pedraforca.
Situada a La Cerdanya, enuna vall lateral del segre.Els circuits, enmig de bos-cos de pi negre, ens recor-den els esplèndits boscoscentre-europeus. Permetl’enllaç amb la veïna esta-ció de Lles.
‘ ‘
Herba centella Caltha palustris
L’estació d’esquí i muntanya
LLESCERDANYA
COTES: 1950-2330
EXTENSIÓ: 36Km
PISTES(km):
VARIS: Raquetes / Trineus
973 293 049 / www.lles.net
4 4 4 2
Lles
Infinitat de possibilitatsGaudeix de pistes variades per tots els nivells, amb vistes
excepcionals sobre la Serra del Cadí. El 22 de gener es dis-
puta la Marxa Pirineu (14 i 25km estil lliure).
Enguany les principals novetats de l’estació són:
>Ampliació senyalització de pistes
>Nou material de lloguer
>Millores preparació pistes
L’infraestructura hotelera al peu i a l’àrea d’influència de
l’estació, així com la variada oferta cultural de la zona ofe-
reixen un complet conjunt que de ben segur no us deixarà
indiferents i us farà disfrutar al màxim de la vostra estada.
n
Herba centella Caltha palustris
El més gran dels Pirineus
GRAND VALIRAANDORRA
COTES: 1710-2640 EXTENSIÓ: 193Km PISTES: 110 CANONS: 972REMUNTADORS: 3TB/ 30TC/ 16TK/ 9TCR/ 5CTSNOWPARK (3 àrees): ACG SnowparkVARIS: Raquetes / E.Fons / Mushing / 2 Bordercross / 2 Estadi FIS / Esquí-Ratrac
00376 801 060 / www.grandvalira.com
18 38 32 22
Grand Valira
Herba centella Caltha palustris
VALLNORDANDORRA
COTES: 1550-2600 EXTENSIÓ: 89Km PISTES: 66 CANONS: 157REMUNTADORS: 2TB / 15TC / 20TKSNOWPARK: Freestyle ÀreaVARIS: Raquetes / SkiBike / Mushing / Vols en Helicòpter / Bumps / Estadi FIS
00376 737 000 / www.vallnord.com
10 28 27 7
Herba centella Caltha palustris
El camp de neu d’AndorraEl domini andorrà més proper a Barcelona
LA RABASSAANDORRA
COTA ESTACIÓ: 2050EXTENSIÓ: 15Km PISTES: 4VARIS: Raquetes / Mushing / Itineraris de natura / Parc de tobogans de neu
00376 323 868 / www.larabassa.ad
2 1 1
La Rabassa Vallnord
a
n a
La Rabassa constitueix elcomplex d’esquí de fons icamp de neu més impor-tant d’Andorra. L’estaciópermet la descobertad’un paratge extremada-ment bell, ja sigui ambesquís, raquetes o a peu.
Pal, Arinsal i Ordino-Arcalís creen el camp demuntanya de Vallnord, elmés proper a La Seu i aBCN. Accés més ràpid ambel telefèric de La Massana.Compleix totes les espec-tatives dels esquiadors.
El domini esquiable mésgran dels Pirineus, el sol ila neu perduren fins almes de maig. Snowparkde referència al sector delTarter. A Grau-Roig, tas-teu la màgia de la zonadel Montamalús.
L’estació d’esquí de fons de Guils Fontanera es troba
dins del terme de Guils, a la comarca de la Cerdanya, a
tan sols 12 km de Puigcerdà. Es tracta d’una estació
envoltada d’una gran extensió de bosc de pi negre, la
situació de la qual permet als esquiadors i visitants gau-
dir d’una extraordinària panoràmica de la comarca, des
del massís del Carlit fins a la serralada del Cadí.
La seva situació geogràfica a 1905 m d’altitud i en una
vessant d’influència atlàntica, proporciona a l’estació un
llarg període d’innivació.
Tothom que desitgi introduir-se en aquest esport, o sim-
plement gaudir d’una tranquil·la passejada, té a la seva
disposició tota una sèrie de recorreguts a la seva mida,
amb traçats que combinen boscos i clarianes. Quan
l’estació es troba en ple rendiment ofereix a l’esquiador
fins a 45 Km de pistes, amb una xarxa de 25 circuits
independents i interconectables de nivells i dificultats
molt diversos. Una altra alternativa que ofereix és el cir-
cuit de natura de 10 km de distància per passejar amb
raquetes de neu.
Aquesta estació, inaugurada l’any 1992, pertany al pin-
toresc poble de Guils de Cerdanya, típic municipi cerdà,
dedicat principalment al sector agrícola i ramader. La
bellesa que ofereix el seu entorn ha fet de Guils un lloc
de visita turística per excel·lència. Prova d’això és el fet
de que sigui un dels punts pels quals discorre el sender
transpirinenc GR 11 (amb punt de partida a Llançà i arri-
bada a Donòstia).
Per accedir a les pistes cal arribar fins a l’entrada del
poble. Un cop allà trobarem la cruïlla amb la pista que
arriba al Pla de Fontanera, a 1900m d’alçada, de 7 km
de distància.
Les pistes estan equipades amb tot tipus de serveis: llo-
guer de material, monitors titulats, bar-restaurant, punt
d’informació, etc., a més d’un equip humà que treballa
per tal de que les vostres estades a Guils Fontanera
siguin més que agradables.
La Marxa FontaneraAnualment el club d’esquí Puigcerdà organitza a l’esta-
ció de Guils Fontanera la Marxa Fontanera, una cursa
popular oberta a tothom i que es disputa en estil clàssic.
Habitualment es recorren dues distàncies, una de 25 km
i un recorregut de 10 km. Aquesta marxa, molt consoli-
dada dins del calendari de marxes populars d’esquí de
fons, forma part del Circuit Català de Marxes de Fons, és
puntuable per a la Lliga Catalana d’Esquí de Fons, forma
part del Campionat de Catalunya Universitari i està
associada amb la Transcatalana.
Enguany es celebrarà el 15 de gener de 2006. Guils
-Fon
tane
ra
GUILS-FONTANERACERDANYA
“La visita turística i esportiva per excel·lència”
L’estació Un clàssic de l’estació: La Marxa Fontanera
COTA ESTACIÓ: 1905EXTENSIÓ: 45Km PISTES: 18VARIS: Raquetes / Itineraris de natura
972 197 047 / www.guils.com
12 4 7 2
n
Encara no ets a La Molina?Siguis on siguis, ara podries ser a La Molina, una estació
que va néixer fa gairebé 100 anys i que, des d’aleshores,
ha estat marcada per la innovació.
Una estació on pots gaudir de les millors instal·lacions per
practicar-hi totes les modalitats d’esquí, per a tots els
nivells i edats i amb les màximes facilitats d’accés.
Estrena la temporada amb totes les novetats al teu abast:
el nou telecadira de Font Canaleta, amb capacitat per a
2.200 esquiadors cada hora; el nou estadi de competició
Roc Blanc; els accessos i instal·lacions adaptats a perso-
nes amb mobilitat reduïda; els nous canons de neu de pri-
mera qualitat; l’ampliació de les pistes de debutants de
Quatre Camins i Font Canaleta i totes les millores a les
pistes de Comabella, Puigllançada i Torrent de
Comabella.
No en tens prou?Gaudeix d’Alp 2500, el domini esquiable més gran dels
Pirineus. 113 quilòmetres esquiables, 94 pistes, 28
remuntadors, 686 canons de neu i a la mínima distància
de casa teva.
I si encara et queden forces, no ho dubtis, La Molina és
una altra història: esquí de muntanya, trineus de gossos,
estadis de competició, snow parc, bumps, circuit de fons,
raquetes de neu, trineus, motos de neu, esquaix, fitness,
canopy, treking, excursions, alpinisme, vols en globus
aerostàtics, museus, parapent, aeròdrom, esports d’aven-
tura, bolera, pista de gel, espeleologia, vol sense motor,
aigües termals...
I tot plegat perquè gaudeixis com a tu t’agrada, amb
molta neu, amb el material de lloguer més innovador, amb
la supervisió dels monitors més experts i les pistes més
atractives al preu que més s’adapta a tu.
La Molina, una altra història.
LA MOLINACERDANYA
COTES: 1700-2445EXTENSIÓ: 51 Km PISTES: 44CANONS DE NEU: 350REMUNTADORS: 1TCB / 7TC / 6TK / 2CTSNOWPARK: Si VARIS: Km. llançat / Bumps / Estadi FIS / Esquí nòrdic /Raquetes / Trineus amb gossos / Quads / Pista de trineus
972 89 20 31 / www.lamolina.com
11 12 15 6
a
Torrent Negre Estadi de competició Supermolina
Festa d’Hivern de la Molina. Pirena.La M
olin
a
Podrem donar per completa l’obertura del Resort?No. Aquest any obrim part del complex.. Per aquest hivern i si
el temps ho permet està prevista l’obertura de la zona d’aigües
que comptarà amb piscina, jacuzzis, etc així com una sala de
jocs amb màquines recreatives, billars, futbolins, etc. I encara
s’està ampliant el Resort amb un nou bloc d’apartaments i un
magnífic hotel.
Compteu actualment amb servei d’allotjament?Si. Completament a part del Centre Comercial, s’obriran
46 apartaments en règim d’apartaments turístics amb la
seva plaça de pàrquing i traster.
Quins seran els serveis que el ResortAlp 2500 oferirà aquest hivern?A la Salomon Station tenim servei de venda, lloguer i taller de
material d’esquí, servei d’activitats alternatives de la neu i esco-
la d’esquí; a l’Indoor Tapas Bar podrem fer un cafè, dinar en el
restaurant que durà a terme el grup Paradís o fer una copa al
bar musical (s’organitzaran festes molt sovint). Tenim unes 80
places de pàrquing a peu de pista llarga. A la bolera podrem fer
una partida de bitlles o prendre una copa; quan s’inauguri la
zona d’aigües podrem fer un jacuzzi, una sauna o anar al gim-
nàs, podem anar a la pista de patinatge... i podem anar a fer
una hamburguesa amb els amics al Burger King. És un projec-
te conjunt molt engrescador perquè és molt complet.
Solucionem l’aprés-esquí. Pots fer tota mena d’activitats
sense moure’t d’un mateix espai. I tot a peu de pistes.
Resort Alp 2500, empresa presidida per SalvadorBatlle, obrirà les portes de gran part el complexaquest hivern. A peu de Pista Llarga trobarem unabolera, un Burger King, una Salomon Station, unapista de patinatge, l’Indoor Tapas Bar i properaments’inaugurarà una zona d’aigües. Un gran projected’oci i restauració a peu de pistes de La Molina.
32 PànxingPirineus
Zona d’aigües Bolera Burger King Salomon Station Indoor Tapas Bar
Tot a peude pistes
L’estació enmig del boscSituada a la Cerdanya, Masella és l’estació d’esquí més
gran del Pirineu oriental i una de les més peculiars de tota
la península. La muntanya de Masella, a més de la belle-
sa indiscutible, ofereix als esquiadors 63 km esquiables
per fer realitat els somnis dels amants de la neu més exi-
gents en un paisatge típicament alpí. Entre l’alta munta-
nya i el bosc, a Masella teniu a la vostra disposició 935 m
de desnivell esquiable, el més important del Pirineu
oriental, des del cim de la Tosa (2.535 m) fins al Pla de
Masella (1600 m), i trobareu pistes de fins a 7 km de lon-
gitud, que us permetran passar estones inoblidables tin-
gueu el nivell d’esquí que tingueu.
La quantitat i la qualitat de la neu a tots els eixos bàsics
de l‘estació està garantida gràcies als 345 canons de neu
artificial, estratègicament situats, i la temporada d’esquí
a Masella és de les més llargues gràcies al fet que el 90%
de les pistes estan orientades cara nord i el 80% trans-
corren pel mig del bosc, que també és una protecció
natural en dies de tempesta.
Característiques de Masella
MASELLACERDANYA
COTES: 1600-2535EXTENSIÓ: 63Km PISTES: 52CANONS DE NEU: 345REMUNTADORS: 5TC / 7TKSNOWPARK: Snowpark Masella
972 144 000 / www.masella.com
6 19 20 7
a Mas
ella
OFICINA DE TURISME C/ Nord s/n. Telèfon/Fax: 972 89 03 85 [email protected]
PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME ALP-LA MOLINA-MASELLA Telèfon: 972 89 00 17 - Fax: 972 89 08 12 [email protected]
La més propera a casa teva
80% pistes enmig del bosc
935 m de desnivell
Pistes de fins a 7 km de longitud
90% pistes cara nord
Remuntadors moderns i ràpids
Neu artificial al 100% del desnivell
Tots els serveis a peu de pistes
S'esquia més de 5 mesos a l'any
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
TGV Masella Cap del Bosc
Pista Central
Herba centella Caltha palustris
PLATEAU DE BEILLEARIEGE
COTES: 1800-2000EXTENSIÓ: 70Km PISTES: 12VARIS: Raquetes (40km) / Botiga/ MushingPista d’iniciació a l’esquí alpí
0033 534 093 535 / www.beille.com
2 4 5 1
Herba centella Caltha palustris
L’estació per a tot i tothom El gran blanc
AX 3 DOMAINESARIEGE
COTES: 1800-2700 EXTENSIÓ: 75Km PISTES: 23 CANONS: 157REMUNTADORS: 2TB / 5TC / 10TKSNOWPARK: Al sector de SaquetVARIS: Acrobunji/ Raquetes
0033 561 646 060 / www.ax-ski.com
5 5 11 2
Ax 3 Domaines Plateau de Beille
a n
L’estació disposa de tresdominis esquiables: pistessuaus enmig de boscosd’avets al sector deBonascre; zona de debu-tants i esquí d’altitud aSaquet i grans àreesesquiables a Campels.
Estació de referència del’esquí nòrdic als Pirineus.La seva alçada li permetmantenir un bona quanti-tat i qualitat de neu, aixícom gaudir d’una magní-fica panoràmica sobre lesvalls d’Ax.
Herba centella Caltha palustris
L’estació oberta als més experts i als debutants
PORTE-PUYMORENSCERDANYA
COTES: 1600-2500EXTENSIÓ: 45Km PISTES: 17CANONS DE NEU: 70REMUNTADORS: 4TC / 9TK / 1TCRSNOWPARK: SnowparkdivisionVARIS: Raquetes / Esquí nòrdic (20Km)
0033 468 048 241 / www.porte-puymorens.net
5 5 4 3
Porté-Puymorens
Paradís del freeride i elfreestyle...Privilegiada per la seva orientació nord-oest i pel seu clima
assolellat, Porté rep la majoria de tempestes de neu, oferint
als seus visitants un magnífic mantell nival que perdura fins
els darrers dies de la temporada.
Les mítiques canals de Porté i els seus itineraris salvatges
enmig del bosc conviuen amb unes pistes pensades i dis-
senyades per oferir al debutant un aprenentatge còmode i
segur. L’ Snowpark de Porté, perfectament dissenyat per
Snowparkdivision, acull el perfeccionament i la progressió
de tota una generació de freestylers.
a
‘ ‘
Herba centella Caltha palustris
L’última perla del Capcir
PUYVALADORCAPCIR
COTES: 1700-2400EXTENSIÓ: 32KmPISTES: 16CANONS DE NEU: 63REMUNTADORS: 2TC / 7TK / 1TCRSNOWPARK: SnowparkdivisionVARIS: Raquetes / Pista Banana / E.nòrdic
0033 468 044 483 / www.puyvalador.com
2 6 6 2
Puyvalador
Aposta pel Freestyle...En plena natura, situada davant del Llac de Puyvalador, les
seves pistes es dibuixen enmig d’un gran bosc de pins.
Enguany l’aposta pel freestyle és clara, i Snowparkdivision
dissenyarà un park que s’afegirà a la ja present oferta de la
pista banana - pista peraltada-.
Degut a la seva orientació, els gruixos de neu estan pre-
sents fins ben avançada la temporada, assegurant infinites
jornades d’espectaculars forapistes.
Aquesta temporada, els més menuts podran gaudir d’un
telecorda, reservat també a les escoles.
Herba centella Caltha palustris
“L’altre esperit de la muntanya”
FORMIGUERESCAPCIR
COTES: 1500-2400EXTENSIÓ: 40Km PISTES: 19CANONS DE NEU: 157REMUNTADORS: 2TC / 5TK / 1TCRSNOWPARK: AFS (Associació Francesa d’Snowboard)
VARIS: Raquetes / Esquí Nòrdic
0033 468 044 375 / www.formigueres.com
12 4 7 1
Formigueres
a
a
@
Imatges pel record...El domini esquiable de Formigueres està beneficiat per una
innivació excepcional. Els amants de tot tipus de lliscades,
sigui quin sigui el seu nivell, podran gaudir d’un entorn
natural boscós magníficament preservat; convertitnt així la
jornada d’esquí en un record inesborrable.
>Nova organització del domini per la temporada 05/06
·Obertura 19 de Novembre
>Venda de forfets per internet
Amb la presentació d’aquesta revista Dte 2eurosen la compra del forfet d’adult d’un dia (promo vàlida tota la temporada)
Herba centella Caltha palustris
LES ANGLESCAPCIR
COTES: 1600-2400EXTENSIÓ: 30Km PISTES: 29CANONS DE NEU: 311REMUNTADORS: 1TB / 3TC / 12TKSNOWPARK: AFS (Associació francesa d’snowboard) VARIS: Esquí nòrdic / RaquetesPatinatge sobre gel / Parapent / Kitesurf
0033 468 040 801 / www.lesangles.com
6 5 12 2
Punt de referència...Més enllà de l’enorme potencial de l’estació, Les Angles
dóna privilegi a la grandesa humana. Estació feta per a
famílies, aquesta
s’estira sobre
un gran espai
encantador d’un
e x c e p c i o n a l
bosc de pins
que cobreix tot
el massís. A prin-
cipi dels anys 90,
es creava a Les
Angles el primer
snowpark dels
Pirineus, esde-
venint punt de
referència degut
a les seves ins-
tal.lacions (half-
pipe permanent).
‘’L’evolució permanent’’
Les Angles
a
Herba centella Caltha palustris
QUILLANE/LA LLOSACAPCIR
COTA ESTACIÓ: 1500EXTENSIÓ: 100Km PISTES: 18 circuits (skating / clàssic)VARIS: 7 senders de raquetesREFUGIS : Col de Torn i Estanyols (Madres)
0033 468 044 986 / www.capcir-pyrenees.frHerba centella Caltha palustris
Els orígens de l’esquí El sud nòrdic: Hauts plateaux du Capcir
FONT-ROMEU/PYRENEES2000CERDANYA
COTES: 1650-2250 EXTENSIÓ: 54Km PISTES: 34 CANONS: 500REMUNTADORS: 1TB / 7TC / 15TK / 2CTSNOWPARK: SnowparkdivisionVARIS: Raquetes / Esquí nòrdic (111Km) Trineu amb gossos / Funpark
0033 468 306 830 / www.font-romeu.fr
9 9 8 8
Font-Romeu/Pyrenees2000 Quillane/La Llosa
a n
Disposa d’una oferta nòr-dica de les més extensesde les estacions alpines.La seva escassa altitud essolventa perfectamentper la tasca dels canonsde neu que asseguren laneu al seu domini.
El sud nòrdic (La Llosa i laQuillane), ofereix al fon-dista 100km de pistes tra-çades, amb nombrosos iti-neraris, enmig de boscos,propers a llacs bucòlics,endinsats a la natura mésviva i preservada.
Territori privilegiatTerritori d´esquí privilegiat, estació de caràcter familiar
amb la particularitat que conjuga una cota de neu garan-
tida per canons amb un assolellament excepcional,
ESPAI CAMBRA D´ASE us acull a la porta del Pirineu
Català. Els dos sectors, Eina i Sant Pere dels Forcats, us
proposen un forfet únic, per gaudir de totes les lliscades,
sigui quin sigui el vostre nivell, de manera acollidora.
Domini esquiableSota la mirada atenta i majestuosa del massís, 25 pistes de
tots els nivells us faràn gaudir d´increïbles jornades
d´esquí, envoltats sempre per un entorn natural únic.
L´alçada del domini (1640-2400) i l´orientació òptima,
garanteixen la presència de la neu durant tot l´hivern.
Aficionat o no , podeu enriquir el vostre sojorn amb múlti-
ples activitats dirigides per professionals de la muntanya,
amb la màxima seguretat en tot moment. Atreviu-vos a
fer un tomb fora de les pistes amb els esquís de muntan-
ya, amb raquetes o fins i tot a cavall, i pels més menuts
pistes adaptades i dues pistes de trineus.
I després de l’esforç...Relaxeu-vos a les aigües calentes termals de Llo, Dorres
o Sant Tomàs. El patrimoni natural i humà d´aquest racó
de Pirineu us sorprendrà. Els poblets de pedra i de llos-
sa, els orris dels pastors, les esglésies romàniques, la
transhumància… Tot plegat un conjunt natural harmo-
niós. La gent d´aquí us convida a compartir aquesta har-
monia, aquí us ho passareu bé en família. No oblideu visi-
tar l´església de Planés i la seva forma de trèvol única a
Europa, la vila emmurallada de Mont-Lluís, la reserva
natural d´Eina, i no descuideu de tastar la xarcuteria cata-
lana, i la “carn d´olla”, els formatges de cabra, etc….
Com a novetat, aquest any també podreu fer servir una
nova rea de pic-nic al sector d´Eina.
Espa
i Cam
bra
d’As
e
Espai CAMBRA dASeALTA CERDANYA
“La perfecta harmonia entre esport, natura i paisatge”
Una estació per a tota la familia Pista al sector de Sant Pere
Circ de Cambra d’Ase
Poble d’Eina
COTES: 1640-2400EXTENSIÓ: 35Km PISTES: 25CANONS DE NEU: 157REMUNTADORS: 1TC / 15TKVARIS: Circuit esquí de fons / Raquetes
0033 468 040 801 / www.cambre-d-aze.com
12 4 7 2
‘
a
Herba centella Caltha palustris
L’estació nòrdica salvatge
VALLCEBOLLERECERDANYA
COTES: 1570-2700EXTENSIÓ: 15Km SALVATGE (abalisada però neu no trepitjada)VARIS: Esquí nòrdic / Raquetes ·Connexió amb Puigmal 2600 (microbus)·Domini esquiable GRATUÏT.Itineraris d’esquí de muntanya
0033 468 040 801 / www.aubergeecureuils.com
Vallcebollere/Puigmal
Herba centella Caltha palustris
VALLTER 2000RIPOLLES
COTES: 1959-2535EXTENSIÓ: 15Km PISTES: 12CANONS DE NEU: 68REMUNTADORS: 2TC / 6TKVARIS: Raquetes / Esquí nòrdic
972 136 057 / www.vallter2000.com
2 4 4 2
Herba centella Caltha palustris
La neu més propera a Girona
PUIGMAL 2900CERDANYA
COTES: 1800-2900EXTENSIÓ: 35Km PISTES: 34CANONS DE NEU: 157REMUNTADORS: 2TC / 10TK / 1TCRVARIS: Raquetes / Esquí de muntanya
0033 468 047 294 / www.puigmal.fr
4 7 16 7
Puigmal 2900 Vallter 2000
n
a a
Descobriu l’estació mésalta dels Pirineus amb undomini esquiable de320Ha . Dins d’un entornexcepcional i una micasalvatge, gaudiu d’unapanoràmica que no usdeixarà indiferents.
Al peu del Bastiments,enclavada en un circ d’o-rigen glaciar, és una esta-ció de marcat caràcterfamiliar on els apassio-nats del freeride trobarannombrosos itineraris pergaudir.
‘La més alta dels pirineus
orientals
Molt a prop teu, hi ha una meravellosa vall amagada entre
les altes muntanyes del Ripollès, un lloc per on només
s’enfila, silenciós, un transport singular: el tren cremalle-
ra. Un oasi ple de pau i de natura, carregat d’història i ple
de tradició, on pots gaudir de totes les activitats relacio-
nades amb la natura, la neu i l’alta muntanya, amb uns
serveis renovats que et donaran totes les comoditats. Ja
ho saps, tens tot un paradís al teu abast.
Un Transport singular:el tren cremallera
La bellesa i l’espectacularitat del paisatge que travessa el
cremallera de Núria són potser les característiques més
remarcables d’aquest tren. Ara bé, hi ha altres factors
que li confereixen un caràcter singular. Ens trobem
davant d’un transport singular que funciona amb sistema
de cremallera i l’únic mitjà de transport mecànic amb què
podem accedir a la Vall de Núria.
Estació familiarAmb les primeres nevades, la Vall de Núria es converteix
en una estació d’esquí familiar i acollidora, dotada amb
tots els serveis necessaris, com són l’escola d’esquí, el
lloguer de material, un parc de neu i un servei d’atenció
mèdica. Hi ha un total de deu pistes, un telecadira de 4
places, un telecabina i dos telesquís. La qualitat de la neu
queda garantida amb 52 canons de producció de neu, amb
les quals es cobreixen sis pistes de 4,4 km de logitud.
Amb tots els serveis i comoditats
Per tal que aprofiteu al màxim la vostra estada, hem
posat a la vostra disposició tota mena de serveis i equi-
paments. Podreu gaudir de la pau i tranquil·litat d’una vall
meravellosa i optar per practicar des del descans abso-
lut fins a qualsevol activitat que us sedueixi.
Vall
de N
úria
VALL DE NURIARIPOLLES
“La vall de Núria, un paradís al teu abast”
El Santuari de Núria
Estaci´ó ideal per aprendre en companyia
Esquí per als més petits
COTES: 1964-2252EXTENSIÓ: 7Km PISTES: 10CANONS DE NEU: 52REMUNTADORS: 1TB /1TC / 2TKVARIS: Raquetes / Excursions guiades /Pista de trineus / Botiga
972 732 020 / www.valldenuria.com
3 3 2 2
‘a
‘
L’’estació de l’Auberge desEcureuilsAl cor del massís del Puigmal, Vallsabollera ofereix un espaiper a la pràctica de l’esquí de fons. Amb sortida des del’Auberge, en solitari o amb guia, 8 km de camins abalisatsi 15 km de pistes de tots nivells us descobriran uns paisat-ges increïbles. Si sou amants del risc, gaudiu de la neu verge esquiant forapista des de l’estació del Puigmal fins a Vallsabollera.(retorn amb microbús). I després de l’activitat, preneu-vosun descans en una de les 15 confortables habitacions del’Auberge, caracteritzat per la pau del seu entorn, i recupe-reu forces amb una bona fondue o una gran costellada. Labellesa de la pedra, el caliu de la fusta i l’agradable acolli-da del senyor i la senyora Laffitte, fan d’aquest indret elracó ideal per a les vostres vacances i caps de setmana.
32 Pànxing Pirineus
Leo&Didi FREESTYLERS
esquí&snowboard
Saltar és una de les millors maneres de descarregar adrenalina.
I saltar amb uns esquís o una taula d´snowboard als peus és per
molts més que una diversió, és una manera de viure.
El Freestyle es podria definir com una evolució de l´esquí i el
surf de neu conjugats en una mateixa disciplina. Bàsicament
consisteix en realitzar salts i figures a l´aire aprofitant els acci-
dents del terreny o bé utilitzant espais dissenyats específica-
ment (snowparks).
Quan parlem d´snowboard en definitiva, estem parlant de
Freestyle. A principis dels anys 70, un grup de nord-americans
va decidir aplicar la tècnica del surf d´aigua a la neu, esdevenint
així com un nou concepte de “llibertat”, alternatiu a la mentali-
tat de les estacions d´esquí d´aquells temps.
L´avanç més gran que va assolir l´snowboard i continua vigent
avui en dia, va ser la creació del “tail” (la part del darrere), les
taules passaven així a tenir doble cua, una influència de l´skate.
En el món de l´esquí, aquesta modalitat es va desenvolupar als
USA i Canadà, de la mà d´esquiadors que provenien de l´esquí
de bamps. Els fabricants es van adonar que aquests esquia-
dors esquiaven tant endavant com enrere, de manera que van
crear els esquís de doble espàtula o Twintip. Va ser així com va
néixer la disciplina més espectacular de l´esquí.
>En Leo Tarrat va néixer a Barcelona fa 25 anys. Abans de dedi-
car-se al Freestyle va estar 11 anys en el món de la competició
d’esquí a nivell de Catalunya, Espanya i internacional (FIS).
Durant els entrenaments d’esquí alpí dedicava les estones lliu-
res a provar de fer salts sobre els esquís. Va adonar-se que a
l’estranger hi havia esquiadors que es dedicaven a aquesta
especialitat, de manera que fa 5 anys va decidir incorporar-s’hi.
Paco Benguerel i Guy Díaz van ser els seus precursors.
>En Dídac Corvo va néixer a Manresa el 1980 i porta uns 7 anys
practicant snowboard. La seva formació es va desenvolupar ini-
cialment a La Molina i posteriorment a Andorra. Paral·lelament
ha anat fent escapades a estacions dels Alps per poder entre-
nar en les millors condicions.
COM ES LA VIDA D’UN FREESTYLER?
L - La vida d’un freestyler professional o d’algú que s’hi dediqui
plenament és com la de qualsevol esportista d’elit. L’activitat
comença de bon matí per poder gaudir de les millors condi-
cions de neu i entrenar fins que el cos no pot més. Després de
dinar i fer un petit descans continuo entrenant practicant jibbing
al carrer, sempre i quan hi hagi neu. Tot això es complementa
amb una bona preparació física. I sempre que hi ha la possibi-
litat fem algun desplaçament per entrenar en millors condicions.
El millor de tot és que gaudeixes a totes hores ja que fas el que
més t’agrada. Per mi és un esport i una forma de vida.
D - Molt dura! Moltes lesions i moltes visites a l’hospital! Però
per altra banda és una activitat molt gratificant. Després d’una
bona nevada pugem a la muntanya a fer uns freerides, un kick...
A diferència d’altres esports on cal ser més disciplinat el
Freestyle és pura llibertat, pots practicar el que més et vingui de
gust en qualsevol moment.
COM ÉS LA RUTINA D’ENTRENAMENT?
L - Intento que els entrenaments no siguin monòtons.
Em concentro en una sèrie de trucks per la temporada
que són els que més desitjo practicar i intento planxar-
los i perfeccionar-los, mantenint sempre els que ja he
après per no perdre’n la pràctica.
D - Personalment no segueixo cap tipus d’entrenament
concret, bàsicament el que faig és una bona preparació
física fent natació, ciclisme o carrera a peu. Crec que hi
ha persones que neixen amb una habilitat especial per
efectuar determinats esports. La resta consisteix en
anar practicant el màxim d’hores possible en bones
condicions per tal de facilitar l’aprenentatge. El millor és
ser autodidacta, intentar trobar la teva manera de mou-
re’t sobre la taula i adonar-te dels teus errors. També
pots comptar amb ajudes externes d’amics i riders. A
vegades és bo tenir una referència d’algú que et pot
ensenyar.
UN DIA PERFECTE
L - Per mi el dia perfecte seria llevar-me ben d’hora al
matí amb un sol increïble, després d’haver nevat tota la
nit. Agafar la moto de neu i construir un bon mòdul amb
els amics i planxar tots els trucs, i a la tarda fer una mica
de jibbing, filmant-ho tot. Al final de la sessió, una dutxa
i un bon sopar amb els amics i la xicota i veure les imat-
ges del dia.
D – El millor dia és aquell que quan t’aixeques veus que
hi ha una nevada de 4 metres. Tot seguit agafem l’heli-
còpter per arribar al millor cim i construïm un bon kick
amb els amics, i a gaudir!
QUINES ASPIRACIONS TENIU?
L - Les aspiracions en el món del Freestyle van fins on
t’arribi la imaginació, però en el país on vivim jo prefe-
reixo ser realista i aposto per guanyar-me un bon lloc
dins d’una marca per assegurar-me el futur o bé fer
d’instructor, fer col·laboracions, etc. No penso només
en passar-m’ho bé, l’esquí no dóna per retirar-se als 30
anys, així que intento fer-me un lloc en aquest món. Des
que em vaig iniciar en aquest món vaig tenir clar que el
que fes m’havia d’aportar alguna cosa per assegurar-
me un futur. I poc a poc dóna els seus fruits.
D - Cadascú s’ha de fixar les seves pròpies metes. No
pots proposar-te altres objectius que la teva pròpia pro-
gressió. És important evitar posar-hi interessos pel mig
que no faran altra cosa que allunyar-te de la diversió
que comporta aquest esport.
A curt termini espero que aquesta sigui una bona tem-
porada pel que fa a la quantitat de neu, també espero
no lesionar-me i poder surfejar al màxim. També conto
amb poder fer algun viatge per alguna estació europea.
A llarg termini de moment no m’ho plantejo. Està clar
que m’agradaria continuar en el món del snowboard
però ho deixo una mica a l’atzar.
Leo TarratSalomon Freestyle Team ManagerSponsors: Salomon/ Dragon/Snowparkdivision/ Giro Helmets
Fotos Leo: Carlos Pérez / Fotos Didi: F.J.Gonzàlez
60 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 61
QUINA ÉS LA VOSTRA PITJOR EXPERIÈNCIA?
L - La pitjor experiència és veure com algun dels teus com-
panys es fa mal de debò i ha d’acabar a l’hospital.
D – Un cop em va caure una cornisa i em va arrossegar contra
unes roques, recordo que intentava nedar per sortir-ne… vaig
passar-ho molt malament!
I LA MILLOR?
L - Les experiències positives són infinites, per resumir-ho
podria parlar de la felicitat que em produeix la pràctica d’aquest
esport.
D – Per mi el millor ha estat les coneixences que he fet i tenir la
vida que tinc.
US AGRADA COMPETIR?
L - Competir no és el que més m’agrada perquè em poso molt
nerviós i no gaudeixo com vull. Però la competició és la millor
manera de promocionar-te.
QUINES ALTRES ACTIVITATS PRACTIQUEU?
L - Totes les activitats relacionades amb el mar m’atrauen molt
i les practico sempre que puc. També el patinatge agressiu,
street concretament m’agrada molt.
D – Quan disposo de temps lliure aprofito per estar amb la famí-
lia i viatjar. I sempre que puc jugo al futbol i una mica a la Play
Station per relaxar-me.
ES POT VIURE DEL FREESTYLE?
L - En aquest país, on tot el pressupost esportiu va a parar al
futbol, és molt difícil. El que hem de fer és moure’ns, saber-nos
vendre, i si les grans marques es fixen en tu pots rebre alguna
compensació econòmica. De totes maneres això només serveix
per anar tirant, sempre s’ha de completar fent col·laboracions
amb escoles d’esquí o amb alguna feina extra. Tot i que no m’hi
guanyo la vida estic fent el que m’agrada i no em suposa cap
cost.
D – El suport que rebo per part dels sponsors només em ser-
veix per al dia a dia, però m’és igual perquè faig el que m’agra-
da. Per complementar aquesta activitat he de treballar.
Esperem que en un futur les coses millorin i puguem dedicar
més temps a la nostra afició.
ACTUALMENT HI HA MOLTA PRESÈNCIA DEL FREESTYLE
AL MÓN DE LA PUBLICITAT, PERQUÈ HI HA MARQUES
QUE ENCARA NO S’HI IMPLIQUEN MÉS?
L - Esports com el freestyle i tots els esports extrems són utilit-
zats en publicitat perquè són molt espectaculars i volen cridar
l’atenció de l’espectador. Però en el nostre país això no acaba
de funcionar.
D - Esperem que a la llarga tingui una bona repercussió i ajudi
a potenciar aquests esports i al mateix temps millorar les con-
dicions dels snowparks en les estacions d’esquí.
REBEU AJUDES DE LES INSTITUCIONS?
L – No rebem cap mena d’ajuda d’institucions ni de federacions. Fan
servir imatges de Freestyle per a la seva publicitat perquè són més
impactants però a l’hora de la veritat no s’impliquen amb aquest
esport. I això que té molta acceptació entre els joves esquiadors.
D - Independentment de ens ajudin o no, pugem a la muntanya per-
què ens agrada i gaudim d’aquest esport i només això ja val la pena.
També veus que la gent cada cop mostra més interès i això a la llar-
ga ens beneficiarà a tots.
COM VEIEU L’EVOLUCIÓ D’AQUEST ESPORT?
L - L’evolució la veig bé però una mica lenta. La gent jove es va ani-
mant a provar-ho però hi ha poc recolzament tant per part de les ins-
titucions com de les marques.
D – Personalment veig una bona evolució entre els joves, concreta-
ment a Cerdanya hi ha uns quants nois ho estan fent molt bé. Però el
futur és incert, espero que millorin les condicions i ajudes que neces-
siten els esportistes per poder gaudir d’aquest esport al nostre país.
QUINES SÓN LES PRINCIPALS POTÈNCIES EN FREESTYLE?
D - Actualment crec que finlandesos i canadencs són els millors en
aquest camp. Pel darrera hi ha Estats Units, Suïssa o Àustria. Són els
països amb més tradició de neu i els que porten més temps dedicat a
la promoció del Freestyle.
QUIN ES EL PARADÍS DEL FREESTYLE?
L - Hi ha llocs increïbles per a la pràctica del Freestyle a països com
USA o Canadà, però també als països nòrdics o Nova Zelanda. La
Cerdanya també és un espot genial, apart de que m’hi trobo com a
casa. El problema és aquí no gaudim de neu durant tot l’any.
D - Nordamèrica i els països nòrdics crec que són els millors llocs per
a la pràctica del Freestyle. Són els que tenen els millors snowparks,
tot i que a casa nostra també n’hi ha de bons.
Dídac Corvo
Dídac CorvoSponsors: Salomon/ Bonfire/Arnette
62 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 63
AQUEST ESPORT US PERMET VIATJAR?
QUÈ RECOMANARIEU?
L – Jo he tingut la sort de poder practicar Freestyle a pràctica-
ment totes les estacions dels Alps francesos com Tignes, Les
deux Alpes, la Flaine, les Arcs, Val Thorens, també a Crevinia a
Itàlia i a Països com Noruega, Canadà o Argentina. Tinc pen-
dent anar a Nova Zelanda, Alaska i moltes altres.
D - He gaudit molt a sudamèrica, on vaig tenir la sort d’anar
l’any 2002 en un moment en què havia caigut una bona nevada
i va ser molt profitós. Recomano las Leñas (Argentina) per fer
bons freerides i els Alps per fer Freestyle. I espero poder anar a
Nova Zelanda algun dia.
CONSELLS QUE DONARÍEU A ALGÚ QUE ES VOL INICIAR
EN AQUEST ESPORT.
L - Qualsevol esquiador que vulgui iniciar-se en el Freestyle ha
d’anar a poc a poc perquè és fàcil motivar-se però corres el
perill de fer-te mal. Per començar aconsellaria fer-ho en parcs
com el de Porté Puymorens, Puigbalador o Grand Valira. La
millor manera d’aprendre és assistint a un camp i gaudir-ne.
D - Recomano que la gent pugi a la muntanya conscienciada
del que van a fer, amb una bona preparació tant física com a
nivell de material. I el més important és molt entusiasme per
passar-s’ho bé, així com practicar el màxim de dies.
QUÈ CANVIARIEU DEL FREESTYLE?
L - M’agradaria que fos un esport més reconegut en tots els
àmbits.
D – Canviaria la visió que tenen les institucions i moltes mar-
ques sobre aquest esport. També m’agradaria que es recolzés
més a tota la gent que s’intenta fer un lloc en aquest món.
SNOWPARKUn snowpark és unapista abalisada i tancadadintre de la qual hi hadiferents línies de mòdulsde neu, artificials o com-
binats. Alguns d’aquestsmòduls són: jump, big jumps, funbox, piràmides, spines, han-drails, etc. Cadascuna d’aquestes línees de mòduls estan sen-yalitzades informant de la dificultat i el nivell escollit.
Per tal de garantir la seguretat i bon rendiment dels mòduls quecomposen aquestes línees, requereixen d’un important manteni-ment, no tant a nivell d’infraestructura de l’estació d’esquí sinóde la mà d’un professional especialitzat, tant si estan previstosper debutants de totes les edats com per l’entrenament de pro-fessionals.
L’evolució a què estan sotmesos el món de l’esquí i del’Snowboard fan que aquestes disciplines es vagin especialit-zant. Cada cop és més evident la demanda des del sector
Pro/Amateur, però també del comercial que està adquirint elFreestyle i el món que l’envolta. Així doncs ens trobem amb unapredisposició per part de les estacions, però també amb unadesinformació que està retardant l’evolució que aquesta modali-tat necessita.
CONSELLS PRÀCTICSElements de protecció: l’ús del casc i d’una protecció dorsal ésmés que recomanable.Examinar el terreny: abans de començar a saltar, fes un cop d’ullals diferents salts (forma i talla) i a les condicions de la neu(compte amb les plaques de gel). Informació: si tens cap dubte, pregunta directament als shapers.Parades: no et paris mai a les recepcions dels salts!Socors: en el cas de patir una caiguda, avisa als riders més prò-xims, perquè ells es posin en contacte amb els shapers.Evaluació: practica segons el teu nivell, hi ha salts per tots elsriders.Respectar: respecta la senyalització de l´Snowpark, les balises ixarxes de seguretat que informen d’algun perill. Redueix la velo-citat quan t’aproximis a aquestes.
64 Pànxing Pirineus
L’AltaGarrotxa
Text: Carme Dominguez
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Aquest territori muntanyenc té una bellesa feréstega, conferida pel seu relleu trencat, amb colls pregons i
cingles graonats: el paradís de l’excursionista.
a Garrotxa és una comarca de transició
entre la muntanya i la plana, que s'estén
entre el Pirineu i la Serralada Transversal.
És també la més humida de Catalunya
(es diu que quan no plou a Olot no plou enlloc).
Tot i la complexitat de la comarca, se'n distingeixen
dos sectors ben diferenciats i delimitats: l'Alta
Garrotxa i la Baixa Garrotxa. La primera, feréstega i
de relleu difícil, amb poca vegetació, i plena de con-
gosts, avencs i coves, dóna nom a la comarca
(Garrotxa = terra aspra i de mala petja), i és un para-
dís per als excursionistes; la Baixa Garrotxa, de
serres suaus i clotades volcàniques, és més plane-
ra, amb prats abundants i corrents d'aigua. El terri-
tori muntanyenc de l'Alta Garrotxa té una bellesa
especial, conferida per un relleu molt trencat, amb
colls pregons i cingles graonats, a cavall de les
comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà.
El cim culminant és el de Comanegra, de 1.558m, a
la frontera franco-espanyola, dominant els estanys
de Monars. Altres punts d'interès són les cingles de
Talaixà i els de Martanyà, entre els quals discorre la
vall de Sant Aniol que forma espectaculars salts i
engorjats com el salt del Brull, prop de la petita
església romànica de Sant Aniol d'Aguja. És molt
característica la silueta del puig de Bassegoda, des
d'on es divisa una magnífica panoràmica, i la mun-
tanya de la Mare de Déu del Mont, que forma un
gran espadat amb una esplèndida visió dels
Pirineus.
L’ALTA GARROTXA Pirineus
68 Pànxing Pirineus
L
L’ermita de Sant Aniol d'Eguja, romànica, és el que queda de l’antic monestir benedictí.
Pont del Valentí sobre el riu de Sant Aniol. Pas obligat per a mercaders, carboners i bandolers.
L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és un
territori de notable extensió (32.865 hectàrees) que,
per la seva diversitat i singularitat és, sens dubte,
l’espai més important del Prepirineu oriental.
El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una
marcada abruptesa, amb un predomini de les valls
profundes, voltades de cingleres i parets de roca. El
paisatge és veritablement espectacular, no ja
només per la magnificència del relleu, sinó també
per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars
i les rouredes.
L’Alta Garrotxa compta, a més, amb una important
riquesa pel que fa al patrimoni cultural: jaciments,
masies, llogarrets, ermites i places carboneres es
dispersen per tot el territori i posen de manifest la
importància que tingueren en el passat els assenta-
ments humans i les activitats tradicionals, agrícoles
i ramaderes d’aquesta zona.
L’espai ha patit, des de mitjans de segle, un procés
de despoblament i abandonament del territori cau-
sat per les dificultats de supervivència a la munta-
nya, per la desvalorització del carbó com a recurs
energètic i per l’atracció de les indústries localitza-
des a la vall del Fluvià. Avui, és un espai on con-
viuen activitats com el senderisme i el turisme rural,
juntament amb el desenvolupament d’altres activi-
tats lligades a l’aprofitament dels recursos naturals
per part de la població local.
Situada en una zona de gran bellesa natural i a prop de la
ciutat de Girona, l’Alta Garrotxa enamora per si mateixa.
Una escapada esporàdica a aquest paradís verd convertirà
el visitant ocasional en un habitual.
OrquídeaOrchis italica
Pintor al Pont de Llierca
70 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 71
Espai d’interès natural i cultural
Les precipitacions estiuenques són extraordinàriament
abundants. Els vents humits del mediterrani topen amb els
fronts freds del Pirineu creant continus períodes
d’inestabilitat atmosfèrica. Les pluges, amb una mitja anual
de 1.427mm, i la riquesa del sòl són els culpables d’aquest
exhuberant mantell vegetal sorprenent i formós.
La història dels habitants de l'Alta Garrotxa comen-
ça a escriure's en una cova encinglerada de la Vall
del Llierca, la Cova 120, on fa prop de 60.000 anys
s'hi va refugiar un grup de caçadors-recol·lectors
Neandertals.
Fa uns 6.000 anys, els humans donaren un tomb
definitiu a les seves vides, deixant de ser caçadors-
recol·lectors, i per tant nòmades, per convertir-se
en pagesos i assentar-se de forma més permanent,
gràcies a l'agricultura, la ramaderia, a la domestica-
ció i el control de plantes i animals. Descobriran la
terra cuita, la ceràmica, que els servirà per a emma-
gatzemar i cuinar aliments. I 1.500 anys després,
serà quan descobreixin què passa en fondre alguns
minerals: es converteixen en metall. Un dels pri-
mers llocs de tota la Península on es va començar
a treballar amb el metall va ser a la Bauma del
Serrat del Pont, amb coure de les mines de la
Menera. Després treballaren el Bronze, i durant
l'època ibèrica, el més resistent, el ferro.
L'Alta Garrotxa és una zona privilegiada en quant a
patrimoni arqueològic, amb prop de 35 jaciments
documentats, molts d'ells en cova. Podem desta-
car la Cova 120 i la dels Ermitons, la Bauma del
Serrat del Pont, el poblat de la Plansallosa, la Cova
de les Monges, La Cista de la Creu del Principi i la
Torre de Falgars.
Durant el període ibèric i romà tenim poques notí-
cies de l'Alta Garrotxa. Ens ha quedat però, part de
la imponent Torre de Falgars (Beuda) una torre de
guaita de la República romana, des d'on es contro-
lava des del Golf de Roses fins a les planes inte-
riors.
Per l’excursionista ocasional o
l’expert practicant d’algún
esport de muntanya, aquesta
Catalunya quasi incògnita és
un univers laberíntic de valls,
congostos i barrancs. Un para-
dís on podem practicar des del
passeig tranquil fins l’activitat
més dinàmica com el barran-
quisme o l’escalada.
(Podeu consultar la regulació
vigent a www.altagarrotxa.org)
L’ALTA GARROTXA Pirineus
Pont d’Oix. Diuen que el baró de la Queu de Talaixà el creuaba sovint pervisitar a les doncelles del veïnat i exercir el seu “dret a pernada”.
L’ocupacióhumana
Pànxing Pirineus 75
A més de les nombroses ermites (n’hi ha més
de quaranta), hi podem trobar masos i paira-
lies, petits ponts romànics i construccions
militars d’èpoques passades. La major part
de les ermites, bastides entre els segles XI,
XII i XIII, són d’una gran senzillesa, emmarca-
des dins del romànic popular, amb absis
semicirculars, poca decoració i campanars
d’espadanya.
Així, les relacions entre els éssers humans i el
territori de l’Alta Garrotxa han estat marcades
per una presència i permanència secular de
persones i activitats que han hagut de fer
front a les dificultats de la vida a muntanya i
que han sabut treure profit de la riquesa, i
també de l’escassetat de recursos d’aquesta
terra.
El clima de la regió fa que aquesta pugui ser
visitada en qualsevol època de l’any, tot i que
cal vigilar la boira densa.
Els recorreguts a peu no tenen dificultats des-
tacables per al caminant mínimament familia-
ritzat. Un dels itineraris recomanats per tal de
conèixer el que fou una vall secularment aïlla-
da és de la Vall del Bac. Aquesta ruta és un
cercle dins el qual podrem veure esglesioles
de factura romànica i antigues masies. Si
optem per la ruta Oix-Hortmoier-Talaixà-Oix
ens permetrà transitar per passos engorjats al
damunt de penya-segats escabrosos. És una
volta feréstega en la que els antics nuclis
poblats apareixen de sobte.
També podem conèixer Montagut, Sadernes,
Riu, Lliurona i Sales de Llierca per tal d’en-
tendre el pas natural per la riera de Sant Aniol
en un itinerari circular, o bé Castellfollit de la
Roca, Oix i Beget com a ruta clàssica de
l’Alta Garrotxa en la que visitarem les princi-
pals poblacions d’un extrem a l’altre de l’es-
pai PEIN.
CASTELLFOLLIT DE LA ROCAEl Cingle
A Castellfollit de la Roca s'hi pot admirar un exemplar únic
de cingle de pedra basàltica tallat a plom per l'erosió de dos
rius. El promontori, d'1 km de longitud per 50 metres d'al-
çària, és coronat per les cases del poble, construïdes arran
mateix del precipici. A les parets del cingle, s'hi distingeixen
cinc llenques diferents i superposades, corresponents a
d'altres tantes èpoques. El conjunt forma una imatge sor-
prenent, reproduïda sovint en els manuals de geografia per
la seva singularitat.
L’ALTA GARROTXA Pirineus
76 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 77
Un passeig per la zona
BESALÚ
Besalú delimita el plà de la muntanya, és
la porta d’entrada a l’Alta Garrotxa, i per
tant una visita obligada abans d’intro-
duïr-nos al congost i els densos boscos
de la zona.
La millor manera d’entrar-hi és fer-ho pel
Pont Vell i arribar fins al cor de la vila, la
Plaça Major, també anomenada Plaça de
la Llibertat on trobem l’ajuntament. En el
casc antic també trobem un sorprenent
edifici romànic, el Monestir Benedictí de
Sant Pere.
Sens dubte es tracta d’una de les ciutats
més boniques del nord de Catalunya.
78 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 79
L’ALTA GARROTXAla guia pràctica La Garrotxa - Girona
COM ARRIBAR-HI QUÈ VISITAR
La comarca té dues portes d’accés: la deBesalú, per l’est, és la més ràpida. S’arribades de Barcelona per l’autopista AP-7 fins aGirona i després per la C-66 direcció
Banyoles s’arriba a Besalú. En total són uns130 km.L’altra porta és la que ve del sud, per la Valld’en Bas. Se surt des de Barcelona per l’AP-
7 fins la sortida de Maçanet de la Selva i sesegueix per la N-II fins la rotonda que porta aSanta Coloma de Farners, on agafarem lacarretera C-63 fins a Olot.
OLOTMuseu Comarcal de la GarrotxaC/ De l'Hospici, 8. Pintures d’artistes catalans (segles XIX i XX) id’artistes locals pertanyents a l’Escola paisat-gística d’Olot: Joaquim Vayreda, J. Berga, M.Urgell i Joan Llimona.
Església de Sant EsteveAl costat de la plaça del Dr. Ferrer.Construïda el segle XVIII, d’estil neoclàssicamb façana i escalinata barroques. Retauledel segle XVII i l’obra de El Greco “Crist ambla creu”
Casa Solà-MoralesPlaça del Dr. Ferrer.Edifici del segle XVIII reconstruït a principis delXX per Domènech i Muntaner. Façana i figuresde la porta d’entrada.
LA VALL DE BIANYADes de Sant Joan les Fonts anirem direcció
Camprodon, a la comarca veïna del Ripollès,per descobrir la part menys salvatge de l’AltaGarrotxa. Masies, disseminats i esglésies comla de Sant Salvador de Bianya.
OIX, HORTMOIER, BESTRECE Y BEGETDes de Castellfollit de la Roca, per carreteratortuosa. És l’essència de l’Alta Garrotxa:feréstega, silenciosa, solitària i quasi inhòspi-ta. A destacar el Pont medieval d’Oix i l’esglé-sia romànica de Beget amb el seu Crist romà-nic del segle XI. Tot i pertànyer al Ripollès, elpoble de Beget es troba per tradició i vinclesancestrals lligat a l’Alta Garrotxa.
ALTRES EXCURSIONSSituada dins la Baixa Garrotxa, paga la penaarribar-se a la Fageda d’en Jordà, impressio-nant bosc a la carretera d’Olot a Santa Pau.És també un dels nombrosos espais naturalsprotegits que té el Parc Natural de la Zona vol-cànica de la Garrotxa, 11.908 ha. que preser-ven antics volcans com els de Santa
Margarida, el Croscat, el Puig de la Costa, elPuig Safont, el Torn o el Puig Martinya.La fageda és un tipus de bosc caducifoli i, pertant, presenta un aspecte molt diferent segonsl'època de l'any. La tardor és especialmentatraient per la gamma de colors rogencs idaurats que agafen les fulles abans de caure;però l'encant del bosc és també considerablea les altres estacions; a l'hivern, la grisor delstroncs, que destaquen sobre un terra cobertde fulles seques, i a l'estiu la penombra fres-cal creada per les fulles que es disposenparal·lelament al sol i impedeixen que els raigssolars travessin entre les branques.
A més del faig, a l'estrat arbori hi ha algunsroures esparsos als llocs més assolellats. Elsotabosc és molt pobre, perquè hi arriba pocaclaror i les plantes no hi viuen. A la primavera,hi floreixen, no obstant, anèmones i ranunclesde gran bellesa. També podem trobar-hil'el·lèbor verd, el boix i el grèvol.
El 15 de desembre del 2000 es va constituir formalment el Consorci per a la protecció i la gestió del'Espai d'interès Natural de l'Alta Garrotxa.Aquesta entitat consorciada agrupa els 11 municipis que compten amb superfície inclosa dins del Plad'Espais d'Interès Natural (32.865 hectàrees), així com els tres consells comarcals de la Garrotxa, l'AltEmpordà i el Ripollès i la Diputació de Girona. També incorpora en els seus òrgans de govern un repre-sentant de l'Associació d'Habitants de l'Alta Garrotxa (AHAG), un representant dels propietaris de fin-ques rústiques i un representant de la Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa (CEDAG)que inclou entitats naturalistes, grups excursionistes i altres col·lectius implicats tradicionalment en elconeixement i la defensa d'aquest territori. A més, compta amb un conveni de col·laboració amb elDepartament de Medi Ambient i Habitatge.La finalitat i objecte del Consorci és la conservació, la revalorització i la gestió integral d'aquest espainatural. Des de la seva creació ha estat portant a terme actuacions concretes com la millora i la regu-lació de l'ús públic en els punts més freqüentats, l'edició de material de difusió, la creació d'itineraris,la recuperació d'elements d'interès del patrimoni cultural i la realització d'estudis de coneixement delsvalors naturals.
w w w . a l t a g a r r o t x a . o r g
HOTEL RIU OLOT****L'hotel està completament climatitzat i disposa d'habita-cions amb terrasa, totes exteriors i amb magnífiques vistes, sala de reunions totalment equipada, bar-cafeteria,saló, àmplia terrassa, jardí, aparcament privat i garatge.
Ctra. Santa Pau, s/n17800 Olot - La Garrotxa - GIRONATel. 972 269 444 - Fax 972 266 [email protected] / www.riu.com
HOTEL BORRELL***Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercialde la ciutat i emmarcat dins el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa. L’Hotel Borrell és un bon lloc per gaudir tant de la comarca, com de la seva capital, Olot.
Nònit Escubós, 817800 Olot - La Garrotxa - GIRONATel. 972 276 161 - Fax 972 270 [email protected]/ www.hotelborrell.com
LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments,el descans i el confort d’una estada a la seva mida.Un equip de persones al seu servei, amb una atenciópersonalitzada, li garanteix una visita immillorable.
Ctra. de la Deu, 917800 Olot - La Garrotxa - GIRONATel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com
RESTAURANT L’ÒLIBAUna cuina creativa i de mercat usant en la mesura que és possible els productes autòctonsde la comarca. Grup de cuina volcànica.
Josep Tarradelles, s/n17178 Les Preses - La Garrotxa - GIRONATel. 972 693 702 - Fax 972 703 [email protected]
HOTEL CAL SASTRESituat darrere de la muralla del casc antic deSanta Pau. Un lloc tranquil i assolellat on es potgaudir d'un espai plàcid i ric en vegetació.
Cases noves, 117007 Santa Pau - La Garrotxa - GIRONATel. 972 680 049 - [email protected]
COLOMER - CULLELLALLOTJAMENTS RURALS. 10 apartaments equipatsamb calefacció, TV, telèfon i servei de bugaderia. Jardí, piscina, barbacoa i zona de lleure. A 100 m. delRestaurant Sant Miquel regentat per la mateixa família.
Mas Mastornell Sant Esteve d’en Bas - La Garrotxa - GIRONATel. 972 690 267 - Centraleta: 972 690 [email protected]
ON DORMIR, ON MENJAR.
PER A MÉS INFORMACIÓ
Turisme Garrotxa (Olot)Av. Onze de setembre, 22, 2a planta. Olot. Tel. 902 119 337. [email protected]
Centre d'informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaCasals dels Volcans. Av. Santa Coloma, s/n Olot. Tel. 972 266 202 www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm
Oficina de Turisme de BesalúPl. de la Llibertat, 1. Tel. 972 591 240
Oficina de Turisme de Sant Joan les FontsCan Vayreda, s/n. Tel. 972 680 349
Consorci de l’Alta GarrotxaRectoria de SadernesTel. 972 287 882www.altagarrotxa.org
La guia pràctica es confecciona a partir dels establiments de la zona que lliurement decideixen apareixer-hi, Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’ausència o dades que hi figuren.
Setcasesl’últim racóde la Vall deCamprodon
82 Pànxing Pirineus
Setcases, amb 190 habitants, és un petit poblepintoresc situat a 1.279 m d’altitud, en la con-fluència del riu Ter amb el torrent de Vall-llobre, al’extrem més septentrional de la vall. Al seu vol-tant, els cims més alts de la mateixa (Bastiments,Pastuira, Gra de Fajol, Costabona, etc.), fregant elstres mil metres, constitueixen un aparadorimpressionant molt apte per a la pràctica de l’ex-cursionisme.
Un entorn natural i paisatgístic privilegiats, la sin-gularitat de les rústiques i antigues edificacions,una gran i variada oferta tant gastronòmica comhotelera (14 restaurants i aproximadament 600places hoteleres), un ambient rural i tranquil, l’es-tació d’esquí Vallter 2000 i la bona acollida queofereixen els seus veïns, han fet de Setcases unreconegut i prestigiós destí turístic, on hom hi pottrobar tanta pau i tranquil·litat que sembla que eltemps s’hi aturi.
Text: Salut Marquina Fotos: Enric Bassacanyas
Setcases actiu
etcases disposa d’una base
excel·lent per a l’observació de la
natura i per la pràctica d’esports
de muntanya. La neu ens propo-
sa des de passejades amb raquetes de neu
fins a la pràctica tant de l’esquí alpí a l’esta-
ció de Vallter 2000, com de l’esquí de mun-
tanya pels cims i boscos del municipi. La
bicicleta troba camins on alliberar-se de l’as-
falt. Les sabates de muntanya descobreixen
senders engrescadors que us conduiran
entre mil paratges exuberants. El riu Ter i els
abundants torrents ofereixen bones opcions
per a la pesca de truites. Aquí la caça, l’es-
calada i els recorreguts en vehicle tot terreny
comparteixen cartell amb activitats tan rela-
xants com anar a buscar bolets i si ho voleu
xicoines i coscolls.
S
SETCASES Pirineus
Setcases a l’hivern
La teva casa a la muntanya!
Camí d’Ul l de Ter, 1 17869 SETCASES (Girona)
T/F 972 136 052www.cantiranda.com
Desde 1923 (5a generació)
84 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 85
L’origen del nom de Setcases
Una llegenda ens explica l’origen d’aquest
poblet pirinenc. Sembla que família de rama-
ders, un pare i set fills que no havien pujat
mai a muntanya, es van aturar al Pla dels
Hospitalets perquè les ovelles pasturessin.
Quan feia dos dies que hi eren, va començar
a nevar i els fills restaren meravellats perquè
no havien vist mai aquelles volves blanques.
Corregueren a dir-ho al pare que era cec. El
pare els explicà que allò era neu i que arriba-
ria a cobrir tota l'herba fent que les ovelles
morissin de fam. Van anar-se'n tot seguit
avall i el pare va decidir que romandrien allà
on hi hagués un saüc florit. Tirant avall, avall,
van passar la vall del Carlat i, al cap d'una
estona, van veure una flor de saüc i allí es van
quedar. El lloc era plaent i cada un dels fills
va construir la seva cabana. És per això que
diuen que el poble que va créixer a l'entorn
de les primeres cabanes és conegut avui
amb el nom de Setcases.
Llocs d’interès
Tot passejant per Setcases gaudireu d’aquest pinto-
resc poble de carrers estrets, amb la seva església,
teulades de pissarra, salts d’aigua i entorns iniguala-
bles de boscos i prats catalogats com Espais
d’Interès Natural. El riu Ter, que travessa el poble, té
el seu naixement a l’Ull de Ter, Situat a 2.425 m, en
el paratge d’Ull de Ter.
A uns cent metres del naixement del riu, a 2.385 m
d’alçada, trobarem les restes de l’antic refugi d’Ull
de Ter, primer refugi d’alta muntanya de tot l’estat
i motor del turisme tant per Setcases com per a la
resta de la Vall.
Vallter 2000, l’estació d’esquí, disposa d’unes
magnifiques instal·lacions per a la pràctica dels
esports d’hivern. Aquesta és l’estació d’esquí ideal
per a tots els esquiadors, independentment del seu
nivell, ja que l’estació disposa de pistes per a
tothom, des dels debutants fins els més experts.
Setcases disposa de tres refugis de muntanya: el
d’Ull de Ter, guardat i obert tot l’any, i els refugis de
Costabona i de Jaume Ferrer o de la Balmeta d’ac-
cés lliure.
El Cossi d’en Batlló és un petit salt d’aigua molt
atractiu a la riera de Carboners. Per arribar-hi cal fer
una petita passejada d’uns quinze minuts pel cos-
tat de la riera. A Setcases només cal enfilar-se uns
pocs metres per gaudir de magnífiques vistes. Hi
ha dos miradors de fàcil accés amb vistes espec-
taculars: el Forat de l’Olla i el de la Baidana.
Si teniu ganes de fer una petita passejada podeu
pujar al turó de la Creueta, des d’on gaudireu
d’una magnifica panoràmica sobre el poble i el seu
entorn.
Apart de tots aquests punts d’interès, també podreu
gaudir d’una gran quantitat de camins i senders mar-
cats que comuniquen i creuen tot el municipi. Des la
típica excursió d’Ull de Ter a Núria o la de Setcases
a Molló (ambdues d’una durada aproximada d’entre
3’5 i 4 hores) fins a qualsevol dels recorreguts que
assoleixen els cims de la zona.
Bastiments i Gra de Fajol
SETCASES Pirineus
En una situació privilegiada, envoltats de muntanyes i boscos, a1.230m. d’alçada i a l’entrada del típic poblet de SETCASES, tenimtotes les comoditats per a fer-vos més agradable la vostra estada.
Piscina exterior, piscina interior,jacuzzi, sauna, gimnàs, jardí ambpetanca, parc infantil, putting greeni taula de ping-pong.
Tels. 972 13 60 73 / 972 13 60 74 · Fax: 972 13 60 73
[email protected] · www.hotellacoma.com
SETCASES - GIRONA
Tel. 972 13 61 02 Setcases(Ripollès) També ens trobaràs aCamprodon!C. Molló, 15 17869 Setcases (Girona) Tel. 639 65 66 47 Fax 972 13 60 83 [email protected]
Tel. 972 13 60 57 www.vallter2000.com
C. Molló, 11 17869 SETCASES (Girona)Tel. 972 13 61 04 Fax 972 13 60 90
www.restaurantcanjepet.com
86 Pànxing Pirineus
Platillo de SetcasesRecuperació, renovació i popularització
Les àvies cuineres setcasines expliquen que el pla-
tillo es cuinava i degustava per la Festa Major de
Sant Miquel, que es celebra a finals de
setembre.
Era un plat elaborat a partir dels
menuts (segon estómac o
pedrer) de l’aviram que s’ha-
via matat i escorxat per cele-
brar la festa.
Avui dia, el platillo de
Setcases es presenta com un
plat de carns selectes com la
vedella, el conill, el pollastre, etc.
Inclou bolets del temps com els ros-
sinyols, els rovellons, etc., amb el millor
sofregit de ceba i tomàquet i la millor picada d’a-
metlles all i julivert; a més d’algun secret ben guar-
dat per les cuineres. Pel mes de setembre té lloc la
mostra gastronòmica d’aquest plat tan peculiar.
No deixis de tastar...
- Els embotits de Setcases.
- La tradicional mel de Setcases.
- Els formatges.
- Les galetes.
- Els cargols i l'escudella i carn d'olla durant la
temporada d'hivern i per encàrrec a la majoria
de restaurants.
- La caça: senglar, guatlla...
(segons temporada)
- La cuina del bolet. Durant la Festa del Bolet es
celebren unes Jornades Gastronòmiques on
s’elaboren diferents plats amb el bolet com a
ingredient estrella.
- El Platillo de Setcases: barreja de diferents
carns guisades (vedella, conill, pollastre, boti-
farra) amb bolets i pilotilles.
- La vedella i el xai criats a la vall.
- Les truites de riu.
SETCASES Pirineus
Montlluísla ciutat del rei sol
88 Pànxing Pirineus
Situat al cor dels Pirineus Orientals, Montlluís és la vila
fortificada més alta de França i una de les més ben con-
servades. Una autèntica joia de la ingenieria militar amb
una ubicació privilegiada, des d’on es pot contemplar
una de las panoràmiques més boniques del Pirineu.
Text: Salut Marquina Fotos: Gonzalo SanguinettiAssociació Fotogràfica Ateneu Vilassanès
Ciutadella de Montlluís
La vila de Montlluís va esdevenir un focus de colo-
nització. A part dels habitants d’Ovança, el govern
francès va fer una crida per tal de que vingués gent
d’arreu a poblar-la. Tant és així que a Montlluís arri-
baran nombrosos artesans i comerciants de
Picardie, de Flandres, de Champagne, de Berry o
del Llanguedoc.
Montlluís, vila militarDesprés de la seva creació el 1679, Montlluís viu
una història militar original. Creada per militars i per
a militars, la ciutadella és ocupada per soldats de
forma continuada durant més de 325 anys. Els
regiments, vinguts sempre d’arreu, es succeeixen al
ritme dels fets històrics: vigilància de la frontera
amb Espanya, control del tràfic de mercaderies i de
contraban, instal·lació del poder francès i colonitza-
ció del cor del Pirineu. En aquesta nova província
“estrangera”, els regiments de Montlluís no van ser
només que el reflex de diverses missions militars
impartides a la plaça forta, per ordres vingudes de
París. Actualment, i des del 1964, a la part alta de la
ciutadella hi ha instal·lat el Centre National
d’Entrainement Commando, un centre d’entrena-
ment militar, únic testimoni de l’origen militar de la vila.
Església de MontlluísEn el moment de la projecció de la vila es va pre-
veure la construcció de dues esglésies, l’una a la
part alta (zona militar) i l’altra a la vila. La capella
militar va ser la primera que es va construir pels sol-
dats que ja l’habitaven. Pel que fa a l’església civil,
del mateix estil que la capella militar, es va comen-
çar a edificar l’any 1733 sota l’advocació de Sant
Lluís, avi de Lluís XIV.
L’església de Sant Lluís, situada al centre de la vila,
és un edifici d’estil neoclàssic d’una sola nau orien-
tat a l’est, amb 8 capelles (4 a cada costat). A la
capçalera es troba el cor, el qual rep la llum dels ulls
de bou disposats a la façana de l’edifici.
El cor i les capelles estan dotats de magnífics retau-
les, pintures i talles procedents de la capella militar,
però també de donacions de nobles i del propi rei,
fet amb que volia demostrar el seu particular interès
per aquesta vila fronterera que garantia la pau amb
Espanya.
esprés de la signatura del Tractat dels
Pirineus l’any 1659, i per controlar la
nova frontera amb Espanya, Lluís XIV
envia l’abril de 1679 el seu comissari
general de fortificacions, Mr. Vauban, per crear una
plaça forta en aquest territori de muntanya. La ciutat
està situada en els confins de l’Alt Conflent, el
Capcir i la Cerdanya i és una de les nou viles crea-
des ex nihilo per Vauban.
Després d’un estudi, Vauban va fixar el seu projecte
sobre el turó que domina el llogarret del Vilar
d’Ovença, al capdamunt de la vall del Tet, amb la
intenció de prevenir les incursions espanyoles que
venien de Puigcerdà pel Coll de la Perxa. La situació
estratègica era ideal, amb mitjans de defensa natu-
rals, així com facilitats d’aprovisionament doncs
l’entorn oferia tot el material necessari per a la cons-
trucció del nou emplaçament: pedra, aigua, sorra,
calç, fusta, etc.
El projecte original concebut per Vauban preveia
quatre zones clarament diferenciades: la ciutadella,
la vila alta, la vila baixa i una fortificació. La vila alta
havia d’allotjar una petita burgesia d’artesans i gent
d’ofici, juntament amb unes casernes d’infanteria,
mentre que a la vila baixa estava previst ubicar-hi
quadres i magatzems de farratge. La vila baixa i la
fortificació, però, no es van arribar a construir mai.
Pel que fa a la ciutadella, tampoc va veure mai aca-
bat el projecte complet. Si bé es van construir la
capella, el magatzem d’armes, dos magatzems de
pólvora i la casa del lloctinent del rei, no es van arri-
bar mai a aixecar la casa del governador, l’allotja-
ment dels capellans castrenses, ni el mercat cobert
del centre de la plaça d’armes.
A l’est la ciutat està protegida naturalment pel
barranc de la Tet. En canvi, les obres defensives són
més nombroses a la zona oest, el costat cerdà, de
més fàcil accés. Vist des de l’exterior, amb els murs
enfonsats sota el nivell del terreny natural, no es dis-
tingeix res més que les muralles.
Més enllà de les decisions polítiques del rei Lluís XIV,
els plànols de Vauban i la molt rigorosa supervisió
del seu ministre de la guerra, Mr. Louvois, els artí-
fexs d’aquest projecte van ser els soldats. Durant
aquest període de pau provisional, Lluís XIV envià
les seves tropes a construir la plaça forta de
Montlluís. Aquest soldats van ser força nombrosos,
concretament el 1680 quan Louvois va visitar les
obres, n’hi havia 3.700. Els soldats-obrers eren
assessorats per artesans especialitzats (paletes,
picapedrers, fusters, ferrers, constructors de
pous...) i controlats pels enginyers a sou del rei. El
prestigi del uniforme de soldat es va sacrificar tem-
poralment per la petitesa dels treballs d’obrer.
Al 1681, deu anys més tard, les estructures bàsi-
ques de la villa fortificada estaven enllestides. El 26
d’octubre, el primer governador, François de Fortia,
marquès de Durban, inaugura la ciutadella i les
muralles i defenses de la vila amb una fastuosa ceri-
mònia.
La ciutadellaLa ciutadella de Montlluís és una síntesi adaptada
per Vauban de treballs dels seus predecessors.
S’inspira en un nou tipus de fortificació que neix en
el segle XVII, a prova d’una artilleria més eficaç.
Amb aquesta finalitat, la ciutadella de Montlluís es
va concebir amb un traçat fraccionat, que multiplica
els angles de tir. Els baluards que la completen per-
meten una visibilitat més àmplia i una defensa per tir
creuat. El seu perfil forma un quadrat flanquejat per
quatre baluards, tancats per una muralla elevada.
La vilaProtegida per tres baluards, la vila està organitzada
al voltant de la plaça de l’església i del carrer més
important que va de l’entrada principal a la ciutade-
lla, amb construccions a un i altre costat. A l’origen,
les cases eren simples barraques provisionals de
fusta, però a partir de 1727 i per prescripció reial, es
començaren a fer de pedra. Les construccions esta-
ven limitades en alçada per tal de quedar protegides
darrera les muralles.
90 Pànxing Pirineus
La Ciutadella de Montlluís s’aixeca enun punt estratègic amb la finalitat dedissuadir les possibles incursions delsexèrcits espanyols.
MONTLLUÍS Pirineus
D
Ciutadella de Montlluís
Carrer de Montlluís
Associació Fotogràfica Ateneu Vilassanès
Associació Fotogràfica Ateneu Vilassanès
Església de Montlluís
Crist
Carn de Cerdanya/Capcir · Xarcuteria ceretana casolana (visiteu l’assecador de pernils durant les vacances escolars)Especialitats de foie gras d’ànec i salmó fumat (fet a casa)
Acompanyaments i Grans vins de la nostra cavaCtra.Principal, SALLAGOSA - Tel. 04 68 04 71 53 / Horari: de 8 a 12h30 - de 15 a 19h30 (tancat els dilluns i dimecres)
www.bernard-bonzom.com
Forn solarEl 1947, el professor Félix Trombe s’instal·la a
Montlluís per construir amb els seus col·laboradors,
els Srs. Foex i Phat Vinh, el primer forn solar de
doble reflexió. Des d’aleshores, la tecnologia dels
forns solars ha fascinat la investigació científica en
el camp de les altes temperatures, per la puresa
absoluta de la concentració de l’energia solar i la
total absència de pol·lució, i no para d’evolucionar.
A més de la investigació científica que s’hi desenvo-
lupa en col·laboració amb el C.N.R.S. (Centre
National de la Recherche Scientifique), el forn solar
de Montlluís és explotat, dins del marc del progra-
ma regional Hélio-parc, per l’empresa “Four Solaire
Développement”. Aquesta empresa, fidel a la tradi-
ció del pioner de Montlluís, és la primera sobre la
terra que utilitza el forn solar amb finalitats indus-
trials i artesanals. La cocció de ceràmica artística és
la primera aplicació industrial llançada per F.S.D. el
1993, la qual es veurà completada properament
amb la fusió de bronze o alumini per a la fabricació
d’objectes d’ús quotidià.
La visita al forn solar permet arribar al cor de les
seves instal·lacions i descobrir-ne el funcionament i
les seves aplicacions pràctiques. El visitant podrà
presenciar demostracions científiques simples i
pedagògiques com la materialització de la concen-
tració de temperatura entre 2000ºC i 3500ºC, la
combustió de la fusta, la fusió de metall, la cuita de
ceràmica, etc. La visita finalitza amb una exposició
del panorama complet de l’energia solar aplicada a
la tecnologia.
92 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 93
MONTLLUÍS Pirineus
Forn solar
Ass
ocia
ció
Foto
gràf
ica
Ate
neu
Vil
assa
nès
SÉBASTIEN LE PRESTRE, MARQUÈS DE VAUBAN (1633 – 1707)Arquitecte militar francès nomenat Mariscal de França per
Lluís XIV. A l’edat de 22 anys va esdevenir “Enginyer Militar
responsable de fortificacions”. Va perfeccionar la defensa
de nombroses viles i dirigí ell mateix el setge sobre vàries
ciutats com Lille (1667), Maastricht (1673) i Philippsburg
(1668). Va ser la victòria de Maastricht el que va empènyer
el rei a oferir-li una important dotació econòmica, així com a
proclamar-lo “Comissari de fortificacions” el 1678.
Vauban va crear o ampliar més de 160 fortificacions i va
donar el seu nom a una tipologia arquitectònica. Algunes de
les fortificacions en les quals va intervenir són les de
Briançon, Besançon, Cotlliure, Vilafranca de Conflent o
Prats de Molló.
Va publicar tractats sobre demografia i economia, interessat
en la reforma dels impostos. A l’obra La dîme royale (1707),
proposava un únic impost del 10 % sobre totes les rendes,
sense excepció per les classes privilegiades. Aquesta publi-
cació li va fer perdre la seva situació de privilegi de que gau-
dia per part del rei de França. Va morir a Paris el març de
1707 d’una inflamació dels pulmons.
Sènia d’aigua S. XVII en perfecte conservació.
PASSEJADES I ACTIVITATSLa ciutat de Montlluís ofereix la possibilitat de rea-
litzar visites guiades a la vila i la ciutadella organit-
zades des de l’oficina de turisme, així com del pri-
mer forn solar del món, on els experiments entu-
siasmen a grans i petits. També podeu gaudir d’un
sender naturalístic de descoberta d’ocells i insectes
que discorre pel perímetre de la muralla.
Llocs d’interèsFortificacions de Vauban.
Pou dels Forçats.
Església de Sant Lluís d’estil neoclàssic.
Panorama del Cambresdase.
Forn solar.
Tren Groc (estació a La Cabanassa).
Itineraris a peuEstanys de les Bulloses.
GR-10 a l’estany de les Bulloses o Sant Pere dels
Forcats i Planès.
Ascensions al Carlit, al Puigperic i el Puig de la
Cometa, entre d’altres, des de l’estany de les
Bulloses.
Fonts i Roc de l’Aude i Montllaret.
Fires i festesSant Lluís
25 agost.
Fira d’octubre
diumenge anterior a l’11 d’octubre.
COM ARRIBAR-HIMontlluís es troba al sud de França, a 1600 metres
d’alçada, en el massís dels Pirineus, més concreta-
ment a la cruïlla de la vall del Tet, el pla del Capcir i
La Cerdanya. La vila està situada a 10 km de Font-
Romeu i els Angles i a 25 km de Puigcerdà. S’hi pot
arribar per carretera (RN116), però també amb el
Tren Groc des de Vilafranca de Conflent o des de La
Tour de Carol.
A 2 hores de Barcelona i a 2.30
h de Toulouse.
INFORMACIÓSyndicat d’Initiative Mont-Louis:
Tel. 00 33 468042197
Ajuntament: Tel. 00 33 468042118
Forn solar: Tel. 00 33 468041489
www.four-solaire.com
El Megalitismea la Serra de Rodes
El Megalitismea la Serra de Rodes
Text: Carme Dominguez
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Els dòlmens i menhirs de Cap de Creus
són el primer testimoni monumental de
la presència humana en aquest territori
fa 5.000 anys.
Els dòlmens i menhirs de Cap de Creus
són el primer testimoni monumental de
la presència humana en aquest territori
fa 5.000 anys.
onèixer a fons un territori tan ric com l’Alt
Empordà en els pocs dies d’unes vacan-
ces és quasi bé impossible. L’Empordà
pirinenc, mediterrani, monumental, rural
i dalinià és un coctel prou gran per fer-ho inacaba-
ble.
Obrir les primeres portes i entreveure les joies d’a-
quest tresor és una tasca apassionant. Així, us pro-
posem una ruta pensada essencialment per un pri-
mer tast i una primera aproximació d’allò que en el
futur es pot convertir en un coneixement més pro-
fund. Cal pensar que aquest tastet es ramifica en
d’altres possibilitats per a l’excursió, el senderisme,
les rutes en bicicleta o a cavall i permet compondre
noves opcions a la mida de cadascú.
A través del temps, les terres empordaneses han
vist com diverses cultures i civilitzacions deixaven
un llegat cultural, que sota diverses formes, ha per-
mès a arqueòlegs i historiadors l'estudi d'aquests
antics ocupants, les seves formes de vida i els seus
costums. Una d'aquestes cultures, de les més anti-
gues de les que han ocupat el nostre territori, és la
cultura megalítica. El seu llegat, una quantitat
excepcional de monuments construïts amb pedra:
tombes d'inhumació d'estil divers, genèricament
conegudes com dòlmens i monuments commemo-
ratius, o menhirs (pedres dretes). Precisament, és a
l'Alt Empordà on podem trobar una de les zones
amb més alta densitat de monuments megalítics de
tot Catalunya i es poden comptabilitzar, pel cap
baix, no menys de vuitanta construccions situades
a la zona de l'Albera i la Serra de Rodes-Cap de
Creus.
Si centrem la nostra atenció en el territori que com-
prèn la Serra de Rodes, on es troba situat el cone-
gut monestir de Sant Pere de Roda, i el Cap de
Creus, avui dia zona protegida com a Parc Natural,
hi trobem inclosos una gran quantitat de monu-
ments megalítics, en nombre que depassa els qua-
ranta. Aquestes restes poden ser tombes d’inhu-
mació d’estils diversos (dòlmens) i monuments
commemoratius en forma de pedres dretes (men-
hirs). Tots ells s'agrupen en els termes municipals
de Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera, Port de
la Selva, Selva de Mar i Roses.
En aquesta zona podem trobar dos tipus bàsics de
construccions de dòlmens:
- Sepulcres de corredor, amb plantes trapezoïdals i
pentagonals, el tipus de monument més freqüent
en aquesta zona.
- Cistes amb túmul de planta rectangular, molt més
petites, individuals i no reutilitzables, i que són amb
molta seguretat una aportació genuïnament indíge-
na, ja que no són presents a l’Albera.
Els noms que reben els sepulcres megalítics d'a-
questa zona, són presos de la toponímia local: Mas
de la Mata, Riera Pujolar, Devesa, i així un llarg llis-
tat. Malgrat tot, hi trobem alguns exemples de
noms que ens recorden antics fets històrics o lle-
gendes populars, com és el cas de Taula dels
Lladres o el Llit de la Generala.
96 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 18
C
SERRA DE RODES Pirineus
Ruta dolmènica de Cova d’Infern
Sant Pere de Rodes
Els noms que reben els sepulcres megalítics d'aquesta zona, són presos de la toponímia local.
La primera impressió que ofereix la península de
Cap de Creus és la d’una terra desolada i aspra, en canvi
quedaríem sorpresos si sabéssim que ens trobem en una
de les zones amb més diversitat biològica de Catalunya.
La primera impressió que ofereix la península de
Cap de Creus és la d’una terra desolada i aspra, en canvi
quedaríem sorpresos si sabéssim que ens trobem en una
de les zones amb més diversitat biològica de Catalunya.
MONUMENTS MEGALÍTICSDe les manifestacions prehistòriques més significa-tives, aquests són alguns dels elements que podemtrobar a la serra de Rodes:
1. D. del Garrollà (Vilajuïga ) 2. D. de la Talaia (Vilajuïga) 3. D. de Les Ruïnes (Vilajuïga) 4. D. de la Carena (Vilajuïga)5. D. de la Vinya del Rei (Vilajuïga) 6. D. Caigut I (Vilajuïga) 7. D. de la Barraca d'en Rabert (Pau) 8. D. de la Creu Blanca (Pau)9. D. del Mas Bofill (Palau-Saverdera) 10. D. de la Devesa (Palau-Saverdera) 11. D. del Mas de la Mata (Vilajuïga/Llançà) 12. D. de la Riera Pujolar I (Port de la Selva) 13. D. de la Sureda (Palau-Saverdera) 14. D. de la Muntanya d'en Caselles (Palau-Saverdera) 15. D. de la Creu d'en Cobertella (Roses) 16. D. de la Casa Cremada (Roses) 17. Menhir de la Casa Cremada I i II (Roses) 18. D. Llit de la Generala (Roses)
19. D. Cap de l'Home (Roses)20. D. Pla de les Gates (Roses)21. D. Tomba del General/Coll de Fitor (Roses) 22. D. Puig Rodó (Roses) 23. D. Puig Alt (Roses) 24. D. de la Cendrera (Port de la Selva) 25. D. Mas Godó (Port de la Selva) 26. D. de Taballera (Port de la Selva) 27. D. de la Roca Miralles (Port de la Selva) 28. D. Taula dels Lladres (Selva de Mar) 29. D. de Pla d'Estar (Port de la Selva) 30. D. de Mores Altes I (Port de la Selva) 31. D. de Mores Altes II (Port de la Selva) 32. D. del Mas de la Pallera (Port de la Selva) 33. Assentament neolític de Ca N'Isaac
(Palau-Saverdera) 34. SC La Pallera (Port de La Selva) 35. D. Riera Pujolar II (Port de la Selva) 36. D. de la Febrosa (Palau-Saverdera) 37. D. del Puig Margall (Pau) 38. D. Vinyes Mortes I (Pau) 39. D. Vinyes Mortes II (Pau)40. D. Caigut II (Vilajuïga)
DOLMEN DE LA CREU
D’EN COBERTELLA (Roses)
El dolmen de la Creu de Cobertella, també conegut
per alguns com el dolmen gros, és el monument
més important d'aquest tipus a Catalunya i un dels
grans atractius de la ruta megalítica que es pot fer
a Roses.
El dolmen, que és el més gran de Catalunya, va ser
declarat monument historicoartístic al març de
1964. Es tracta d'un sepulcre de corredor de l'èpo-
ca del neolític final-calcolític. Disposa d'una gran
galeria, coberta per una llosa de quatre tones, que
fa 5,20 metres de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14
d'alçada. Situat a l'est de Roses en un turó del
massís de Pení a 150 metres sobre el nivell del mar,
a l'esquerra de la carretera de Cala Monjoi, al cos-
tat del Mas de la Creu d'en Cobertella.
Roses té un dels itineraris megalítics més complets
i impressionants de la Costa Brava. Tres grans dòl-
mens són el record dels primers pobladors: la Creu
d'en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la
Generala (3200 aC) i el Cap de l'Home.
98 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 99
MENHIR DE LA CASA CREMADA (Roses)
Té la peculiaritat d'ésser l'únic menhir localitzat a la
zona, tot el contrari que a l’Albera, on hi són més
nombrosos.
Aquest monument té forma estel·liforme, i les seves
mesures són 2,90 m d'alçada, 1,05 m d'amplada i
0,39 m de gruix màxim.
Fou localitzat el novembre de 1996 per uns veïns de
Roses que el trobaren a terra; el maig de 1997 fou
aixecat durant una festa popular. Posteriorment,
l'any 1999 fou aixecat un segon menhir en aquesta
mateixa zona i que fou batejat amb el nom de Casa
Cremada II. Ambdós menhirs obtenen una cronolo-
gia pel que fa a la seva construcció que els situa
amb molta seguretat durant el Neolític mitjà ple.
SERRA DE RODES Pirineus
15
17
100 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 101
DOLMEN DE LA VINYA DEL REI
Es troba situat a uns 3'5 Km del nucli de la pobla-
ció. Té una doble cavitat de forma trapezoïdal que
mesura 2,20 m d'amplada per 2,80 de llargada.
Està format per cinc grans lloses i posseeix una
avant cambra. La llosa del fons té 2,20 m d'ampla-
da per 1,80 d'alçada. La paret dreta té 2 lloses: una
de 2,30 m de llargada i l'altra d'1,20 m de llargada.
A la paret esquerra, també té dues lloses de 2,60 m
i 1,60 m de llargada. L'alçada de les lloses oscil·la
entre 1,60 i 1,80 m. La coberta està formada per
una llosa que mesura 4,05 m de llargada per 2,60
d'amplada.
Es pot considerar un sepulcre ric en troballes
arqueològiques, formades per restes de ceràmi-
ques, micròlits geomètrics, destrals de pedra i gani-
vets de sílex.
DOLMEN DEL GARROLLÀ
Té una forma quasi rectangular. La cambra mesura
1,90 m d'ample per 2,65 de llarg. La paret del fons
mesura 1,90 m d'amplada per 1,65 d' alçada. La
paret dreta està formada per dues lloses de 1,80 m
per 1,65 i 0,90 per 1,20 m de llargada i alçada res-
pectivament. La coberta està formada per una llosa
de 3'48 m de llarg per 3 m. d'ample.
DOLMEN DE LA TALAIA
Es troba situat en un petit turó denominat "de la
Talaia", que domina tota la plana de l'Empordà. La
seva tipologia correspon a la galeria catalana. Les
seves parets formen una cambra trapezoïdal que
mesura 1,50 m d'ample, 3,50 m i 1,10 m d'alçada.
Es troba orientat cap a l'Oest. El fons està format
per una llosa d' 1,60 m per 1,10 m, amb una ober-
tura semblant a la trobada a La Carena.
A la dreta trobem tres lloses de 1,90-0,80-1,40 m
de llargada per 1,18 m d'alçada. A l'esquerra hi
havia 3 lloses de 1,60, 0,95 i 1,10 m per 1,18 m d'al-
çada.
DOLMEN DE LES RUÏNES
Situat a uns 100 metres del dolmen de La Carena.
La seva cambra té una forma rectangular de 2,70 m
de llarg per 1,35 m d'ample, amb una alçada d' 1,65
m. Sis lloses sostenien la seva coberta, que consta
de 2 grans lloses. Una de posterior de 2,35 m per
2,10 m, i l'anterior de 2,25 x 2,30 m.
DOLMEN DE LA CARENA
Situat en el punt més alt de la carena que porta el
mateix nom. La seva planta és sensiblement rec-
tangular, i té 3 m de llarg per 1,60 d'amplada. Té
una secció transversal en forma de trapezi i la llosa
del fons, d'1,30 m d'amplada i 1,20 d'alçada, deixa
un espai obert entre aquesta i l'única pedra en peu
que sosté la coberta per la part sud. Aquesta pedra
té 1,20 m de llarg i 1,20 d'alçada. Dues pedres més
formaven aquest costat, la una es troba trencada i
l'altra al terra.
DOLMEN DE VINYES MORTES
El dolmen de Vinyes Mortes I està situat a la dreta
de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes en
el punt on es forma una corba molt pronunciada
abans d’arribar al puig Margall. Aquest sepulcre
posseeix sis pedres clavades i una de les que for-
maven la coberta. Dos fragments d’una gran llosa,
ara a terra prop del dolmen, devien ser part de la
coberta. El dolmen de les Vinyes Mortes II, prop de
l’anterior, es troba força enrunat. Es tracta d’un
sepulcre de corredor de dimensions notables.
Conserva quatre lloses clavades i altres tres de cai-
gudes. No té coberta.
S'ha d'entrar dins el poble de Vilajuïga i agafar la
carretera que puja a Sant Pere de Rodes. En aques-
ta zona podrem visitar una concentració de cinc
dòlmens: Vinya del Rei, Garrollà, Talaia, Les
Ruïnes i La Carena.
A poc de sortir del poble, es troba el desviament
cap a la dreta. El recorregut es pot fer durant un
matí. En aquesta mateixa zona hi ha la possibilitat
de visitar d'altres dòlmens que, per trobar-se aïllats,
faciliten la seva visita (Vinyes Mortes I, Puig
Margall, Creu Blanca o La Pallera), tots ells molt
propers a la carretera que puja al monestir.
Aquesta opció és idònia per visitar els sepulcres
megalítics i per acabar d’aprofitar el dia es decidei-
xi acostar-se al monestir de Sant Pere de Rodes.
Un petit itinerari: Vilajuïga-Pau-Sant Pere de Rodes
SERRA DE RODES Pirineus
5
5
2
21
1
3
4
38
38
RUTA DELS DÒLMENS I MENHIRSla guia pràctica Alt Empord - Girona
COM ARRIBAR-HI
La principal via d’accés a la zonamegalítica del Parc de Creus, desde Barcelona, és l’autopista AP-7i la N-II direcció França. Un cop
arribats a Figueres agafarem la N-260 direcció a Portbou i a uns 10km trobarem la cruïlla amb lacarretera GI-610 que ens porta a
Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera iRoses en un trajecte d’uns 15 km.En el tram entre Pau i Palau-Saverdera trobarem el desvia-
ment per accedir al monestir deSant Pere de Rodes.
VILAJUÏGALa seva situació privilegiada albell mig de dos parcs naturals,l’Albera i el Cap de Creus, a pocadistància de Figueres, Roses iLlançà, i molt ben comunicadaamb la resta de la comarca, ha fetque Vilajuïga esdevingui un indret
molt dinàmic. Hi continua predo-minant el conreu de la vinya i l'oli-vera, que ocupa tot el sector occi-dental. La producció més impor-tant és de vins rosats, si bé tambécal destacar els vins negres de lavarietat lledoner i la típica garnat-xa dels cellers empordanesos.
amb una implantació en aquestsdarrers anys de noves varietatscom el cabernet, merlot...; la pro-ducció s'empara sota la denomi-nació d'origen Empordà CostaBrava. També es continua explo-tant l'aigua mineral, que escomercialitza embotellada, a la
qual se li atribueixen grans quali-tats curatives.
Com a tradicional lloc d'accés almonestir de Sant Pere de Rodes,la indústria gastronòmica no hipodia mancar. De sempre s'hi hamenjat bé, a Vilajuïga.
OFICINES DE TURISME Ajuntament de VilajuïgaTel. 972 53 00 05
Consell Comarcal de l’Alt EmpordàTel. 972 50 30 88www.altemporda.ddgi.es
FigueresPlaça del Sol. Tel. 972 50 31 55
LlançàAv. d'Europa, 37. Tel. 972 38 08 55
El Port de la SelvaMar, 1. Tel. 972 38 70 25
PortbouPg. Lluís Companys. Tel. 972 39 02 84
RosesAv. de Rhode, 101. Tel. 972 25 73 31
QUÈ VISITAR
PER A MÉS INFORMACIÓPlaça Major, 1 - 17708 CantallopsAlt Empordà - GIRONATel. 972 554 889 - Fax 972 555 [email protected]
CAN TOMÀSEspecialitat en cuina casolana.Tancat els dimarts i el juliol.
Ctra. de Roses (a 2 km de la ctra. de Figueres a Llança)GarriguellaAlt Empordà - GIRONATel. 972 530 129
TURÓ DE LA PERDIUCuina casolana.
MAS LLEDONERAntiga masia catalana del s.XVII amb terrasses i jardins des d’on podreugaudir de les vistes més meraveloses del’Alt Empordà: la badia de Roses.
Ctra. de Roses a Vilajuïja, km 217480 Roses - Alt Empordà - GIRONATel./Fax 972 253 192
C/ Balmes, s/n - FigueresTel. 972 500 591 - Fax. 972 671 [email protected]
HOTEL TRAVÉ ***76 confortables habitacions totalment reformades i amb totsels serveis exigibles per gaudir d'un bon descans. Pàrking, piscina, restaurant especialitzat en cuina catalana i de mercat.
www.trullfrancesc.com
Placeta de l’Oli, 1 - 17723 Boadella d’Empordà
tel. 972 569 027 - 972 569 040
Fa 15 anys, en un racó desconegut de l’Empordà,començaven un camí per oferir una bona cuina, tenintcura dels detalls, amb amanides fresques i originals,verdures de les nostres hortes, elaborant guisats deles nostres àvies, postres diferents i temptadors, ambuna àmplia carta de vins de la zona.
Veniu a provar-nos, fem nous amics cada dia, amants de la bona cuina.
HOTEL RURAL CASA GAL.LA
RESTAURANT L’HOSTALET DE LONS
VILABERTRAN
Visita la nostra web:www.casagala.com
HOTEL GOLF PERALADA*****Hotel de cinc estrelles ubicat en ple camp de golf. 55 habitacions amb esplèndides vistes. El seu restaurantinvita a degustar un àmplia selecció de la millor cuinamediterrània. I trobaras tot un món de sensacions al centre de benestar i bellesa basat en el vi Wine Spa.
Rocaberti, s/n17491 Peralada - Alt Empordà - GIRONATel. 972 538 830 - Fax 972 538 [email protected]/www.golfperalada.com
ON DORMIR, ON MENJAR.
La guia pràctica es confecciona a partir dels establiments de la zona que lliurement decideixen aparèixer-hi. Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’ausència o dades que hi figuren.
Residència-turisme rural
La Batllia (Sant Joan de les Abadesses)
Situada als peus de la Serra Cavallera, un dels
espais naturals protegits més importants de l'Alt
Ripollès, la casa rural La Batllia és una antiga
masia catalana plenament integrada en l’entorn,
que des de fa més de 500 anys es dedica a l’ex-
plotació ramadera i agrícola.
104 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 105
LA BATLLIA Pirineus
a Batllia es troba en el municipi de SantJoan de les Abadesses, concretamenten el vessant assolellat de la vall del riuTer en direcció a Camprodon, enmig
d’un entorn natural privilegiat de fàcil accés i bencomunicat. La Serra Cavallera, als peus de la qualtrobem aquesta masia del segle XV, era la fronteranatural entre la vall de Ribes i la vall de Camprodon.Per als homes de l’Edat Mitjana, el camí que recor-rien les carenes d’aquesta serra eren el pas naturalper anar de castell a castell: de les runes del castellde Torre Cavallera a Camprodon, al desaparegutCastell de Pena, de ressonàncies mítiques, lligat ala llegenda del Comte Arnau i del qual depenienmunicipis més orientals com Ogassa i Bruguera.
A dos passos d’aquesta residència rural ens tro-bem immersos en boscos de roure, pi i castanyer,tan antics com els que van veure els mateixos fun-dadors de Catalunya. Són boscos de misteri i lle-genda on descobrirem petites esglésies romàni-ques vinculades a aquest món ja desaparegut. Noobstant, aquests mateixos camins replets de remi-niscències històriques, són avui dia pel simpleexcursionista o el naturalista despert i sensible, unperfecte recorregut per gaudir d’un entorn protegiti ple de meravelles naturals a molt poca distànciade Sant Joan de les Abadesses o Camprodon. Sónabundants les rutes senyalitzades per a la pràcticadel senderisme o la bicicleta de muntanya, algunade les quals arriba fins als cims més alts de la zona.
Per als amants dels esports d’aven-tura i d’hivern, cal recordar-los quede La Batllia a les pistes d’esquí demuntanya de Vallter 2000 només hiha 40 minuts, a la Vall de Núria 25 i ala Molina 50 minuts. Altres alternati-ves que ens ofereix aquest entornnatural és la caça, la pesca o la hípi-ca.
I pel que fa als amants de l’art i la his-tòria, aquesta comarca està plena devariades possibilitats. Es pot comen-çar per les mines d’Ogassa i conti-nuar per la ruta del romànic de SantJoan de les Abadesses amb el seumonestir, el museu o el palau del’Abadia. Més endavant, a la petitaciutat de Ripoll, trobarem el magníficmonestir amb la seva portaladaromànica, considerada de les mésriques i belles de tota Europa, aixícom el seu claustre romànic de dosnivells.
TREBALLANT DES DE L’EDAT MITJANALa Batllia és una típica masia catalana de gransdimensions, amb un ampli camp de cultiu davantde la casa i obert a la vall. Aquesta masia, la cons-trucció de la qual es remunta al segle XV, manté l’a-tractiu de l’arquitectura popular perfectament inte-grada en l’entorn. La casa conserva una constant
labor agrícola i ramadera, essent el lloc idoni per afamílies amb nens, els quals podran veure i conèi-xer una producció lletera en ple funcionament, aixícom altres animals domèstics i de granja.
Adossats al mateix edifici trobem els dos aparta-ments, amb capacitat per a quatre personescadascun d’ells, tot i que prèvia consulta es potaugmentar el nombre d’hostes que s’hi podenallotjar. Cadascun dels apartaments disposa dedues habitacions independents, un ampli bany, unacuina equipada amb tots els elements necessaris,rentadora i un ampli saló menjador amb llar de focincorporada. La decoració és de moble rústic i enles parets trobem emmarcats antics manuscrits devaris segles d’antiguitat, els quals ens parlen delpes de la història que suporta aquest magnífic edi-fici, i en general tota aquesta comarca.
COM ARRIBAR-HIDes de Barcelona s’ha d’agafar la carretera C17direcció Granollers, Vic i Ripoll. Un cop a Ripoll espren la C26 fins a Sant Joan de les Abadesses. Desd’aquí cal agafar la carretera que ens porta al muni-cipi d’Ogassa i després de l’antiga estació de ferro-carril de Sant Joan de les Abadesses, a uns 200metres aproximadament, cal trencar a ma dreta iseguir un rètol indicatiu de color groc que ens con-duirà per una estreta carretera durant 1,5 Km fins aLa Batllia.
L
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
FITXA PRÀCTICA
APARTAMENTS RURALS LA BATLLIA17860 Sant Joan de les AbadessesTelèfons: 972 720 026 - 619 147 840Fax: 972 723 [email protected]: Enric Palau i MªCarme Bernadet
Règim d’allotjament: es lloga per apartaments.Apartaments: dos apartaments amb cabuda per a quatrehostes cadascú, repartits en dues habitacions independents.Existeix la possibilitat d’allotjar més persones, prèvia consultaamb els responsables de La Batllia.Instal·lacions: els dos apartaments disposen de dues habita-cions dobles, cuina totalment equipada i un saló menjadoramb televisió i forn. A l’exterior hi ha una zona de barbacoa,una piscina amb zona enjardinada i un camp de futbol o bolei.Possibilitats: no admet animals de companyia. És un establi-ment molt recomanable per a famílies amb nens. Obert: tot l’any.Preus: apartament per a quatre persones: 240 Euros t/alta i190 Euros t/baixa. Aquest és el preu per dues nits d’estadaque és el mínim que es pot llogar. Per a estades de més diescal consultar els preus, que es modifiquen a la baixa. Activitats: des de la que trobem a la mateixa masia comobservar l’explotació lletera i altres activitats de camp, piscina,futbol, bolei, etc., fins a les nombroses i interessants excur-sions a peu o en BTT per la zona, així com les rutes d’artmedieval de la comarca.
Residència-turisme rural
Mas Can Civat (Rocabruna)
Els mateixos límits del
Parc Natural de l’Alta
Garrotxa són l’escenari
on situem el poblet de
Rocabruna. Dintre del
mateix nucli urbà, ens
obren les portes aquests
acollidors i moderns
apartaments rurals, un
contrapunt ideal a l’en-
torn rústic i agrest d’a-
questa zona muntanyosa.
106 Pànxing Pirineus
CAN CIVAT Pirineus
ituat en el mateix cor de la Vall deCamprodon, entre l’alta Garrotxa i l’altRipollès, trobem el petit poble deRocabruna. Un conjunt de cases treuen
el nas entre la densa massa forestal, en el que lamodesta església romànica sobresurt com l’edificimés alt i destacat. A poca distància, sobre un cingle,les silencioses runes del castell de Rocabruna ensparlen del passat medieval d’aquesta terra de lle-genda vinculada a la mateixa fundació de Catalunya.
Aquesta és la situació privilegiada de Mas Can Civat,que pràcticament immers en el perímetre del ParcNatural de l’Alta Garrotxa, facilita al visitant l’accés atot un conjunt d’activitats relacionades amb l’altamuntanya. Les possibilitats són extraordinàries i s’a-dapten als gustos i exigències més diversos: des deles rutes en bicicleta de muntanya per la Vall deCamprodon, fins a la ruta del romànic de la comar-ca, passant per un conjunt d’activitats com el sende-risme, la pesca, la caça, etc., totes elles emmarca-des en un entorn natural de gran bellesa.
Entre els llocs propers més destacats trobem el pre-ciós municipi de Beget, a tan sols dotze minuts envehicle. Per arribar a aquest encantador poble depedra, amb la seva magnífica església romànica i elseu campanar d’estil llombard, ho farem a travésd’una sinuosa carretera, des de la qual contempla-ran alguns dels paisatges més verges de l’AltaGarrotxa.
Un altre indret a tenir en compte proper aRocabruna és Camprodon, a tan sols deu minutsen cotxe, una bonica població de l’Alt Ripollèsconeguda per la seva àmplia oferta gastronòmica,cultural i d’oci.
PER OBLIDAR-SE DE TOTLa restauració del Mas Civat ha donat lloc a tresfabulosos i acollidors apartaments rurals indepen-dents. Dos d’ells estan acondicionats per allotjarquatre persones respectivament en dos dormitorisindependents, bany complet, cuina totalment equi-pada amb forn i rentaplats inclosos, sala menjador,televisió, rentadora i una àmplia terrassa exterior. Eltercer apartament està destinat a dues persones icompta amb un dormitori, bany complet, cuinatotalment equipada inclosos forn i rentaplats, salamenjador, televisió i rentadora.
A poc menys de quatre-cents metres de distànciaes troba el restaurant Can Po de Rocabruna, unestabliment que de ben segur els sorprendrà per laqualitat de la seva cuina a uns preus ajustats. En ellpodrem degustar des d’una mostra de la caça de lazona, com el civet de Senglar, fins a un carpacciode peus de porc, o un guisat de cua de bou, totregat amb una àmplia carta que inclou els millorsvins catalans, així com una acurada selecció devins d’altres regions d’Espanya.
SFITXA PRÀCTICA
APARTAMENTS RURALS MAS CAN CIVATCtra. de Beget s/n. 17867 Rocabruna-Camprodon. Tel. 972 741 045 (només caps de setmana)608 795014 - 636 819040Règim d’allotjament: Lloguer per apartaments.Apartaments: Dos apartaments per a quatre persones cadas-cun, distribuïts en dues habitacions independents i una àmpliaterrassa exterior. Un tercer apartament per a dues persones.Tots ells estan equipats àmpliament disposant de totes lescomoditats necessàries per despreocupar-se de tot i gaudir del’estada. Possibilitats: No s’accepten animals de companyia.Obert: tot l’anyPreus: Apartaments de dues habitacions dobles (possibilitatper a sis persones): 90 Euros/dia en t/baixa i 180 Euros/dia ent/alta. Caps de setmana: 180 t/baixa i 240 t/alta. Setmanes: 480Euros t/baixa i 770 Euros t/alta. Apartament doble: 60 Euros/dia en t/baixa i 75 Euros/dia t/alta.Cap de setmana: 120 Euros t/baixa i 150 Euros t/alta.Setmanes: 350 Euros t/baixa i 500 Euros t/alta. Aquests preus no inclouen l’IVA. S’accepten pagaments ambtargetes de crèdit.Activitats: Senderisme, muntanyisme, romànic, quads, bici-cleta de muntanya, esquí (estació d’esquí de Vallter 2000 a 40minuts en cotxe), pesca, caça, etc.
COM ARRIBAR-HIDues són les opcions recomanables per arribar aaquest petit municipi de la Vall de Camprodon queés Rocabruna. Des de Barcelona s’agafa la C17direcció Granollers, Vic i Ripoll i des d’aquest darrernucli urbà per la C26 en direcció a Sant Joan de les
Abadesses i C38 direcció Molló i Beget fins arribara Rocabruna. L’altra opció, en aquest cas des deGirona, és agafant la C26 que ens porta d’Olot aSant Joan de les Abadesses i com en l’anterior casprendre la C38 en direcció Molló fins a Rocabruna.
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Pànxing Pirineus 107
AUBERGE Catalane / Hotel**-RestaurantLOGIS DE FRANCE
10 av. du Puymorens - 66760 La Tour-de-CarolTel 04 68 04 80 66 - Fax 04 68 04 95 25
[email protected] / www.auberge-catalane.fr
Situat al cor de les Neiges Catalanes, d’ambient familiar i càlid us espera per acollir-vos en les vostres estades hivernals i fer-les encara més entranyables
CAP DE SETMANA D’ESQUí2 nits 1/2 pensió
2 dies Forfet a Porté Puymorens
125€*
PETITA SETMANA5 nits 1/2 pensió
5 dies Forfet a Porté Puymorens
279€**Preu per persona en habitació doble fora del període
del 18/02 al 5/03 (ambdós inclosos)
108 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 109
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Alt Empordà
ALLOTJAMENTS
HOTEL DE LA MONEDA ****Plaça de la Moneda, 8-10 - Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries
HOTEL LA CENTRAL **Antiga ctra. de Darnius a Maçanet, s/nTel. 972 535 053Maçanet de Cabrenys
RESTAURANTS
HOSTALET DE LONSC/ Concha, 6 - Tel. 972 505 923Vilabertran
MAS LLEDONERCtra. Roses a Vilajuïga, Km. 2Tel. 972 25 31 92 - Roses
TRULL DEL FRANCESCPlaceta de l’Oli, 1Tel. 972 569 027 / 972 569 040www.trullfrancesc.com - [email protected] de l’Empordà
TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella
Alt Urgell
RESTAURANTS
LA PERDIU D’ARGENTTel. 973 387 252 - spainmountain.comAdrall (a les afores)
TURISME RURAL
CAL SEGÚTel. 973 298 272 / 629 748 024www.calsegu.com / [email protected] Sant Andreu de Castellbò
MAS D'EN ROQUETATel. 973.351995 - www.masdenroqueta.comAravell
Andorra
ALLOTJAMENTS
FONT D’ARGENTC/ Bearn, 20-24 - Tel. 00376 739 [email protected] - Pas de la Casa
FONT D’ARGENTAv. St. Joan de Caselles s/n - Tel. 00376 753 [email protected]
S A R L N A U D E I L L O2, Av. des Pyrénées - BOURG-MADAME / T 04 68 04 52 71/ F 04 68 04 53 73
Boucherie Charcuterie
SalaisonsCharcuterie catalane
Faite maisonYRAVALSV I L L A G E C L U B
·65 cambres (de 2 a 6 pax)
·12 cambres alt standing
·4 apartaments (2/6 pax)
·Xalet per a infants (56 pax)
·3 sales de restaurant
·Sala d’espectacles,
de televisió, salons, sala
de jocs, minigolf, petanca...
·Possibilitat de banquets,
convencions, seminaris...
YRAVALS 66760 - La Tour de Carol - T 00 33 563 599 437 - www.tmovacances.com
Te l . 0 0 3 3 4 6 8 0 4 0 4 7 9 - F a x 0 0 3 3 4 6 8 0 4 0 6 8 9
A 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia Cerdanya Francesa a 1.300 m alçada
Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e
230m2 de jardí. El cotxe al peu del xalet.Jocs infantils tot l’any.INCLÒS: 2 vehicles - Consum d’aigua.
NO INCLÒS: Roba de llit i fundes de coixí
quadrades. Roba de bany. Consum elèctric (comptador).
EQUIPAMENTS: Sanitari. Cuina equipada. Vaixella.
Mantes. Terrassa. Jardí. TV.
Preu per animal domèstic: 3 Euros/nit
Despeses de neteja: 25 Euros / 36 Euros
2 Restaurants (a 250m i a 500m)
PREUS DE LLOGUER XALET (SENSE CONSUM ELÈCTRIC)
SETMANES I CAPS DE SETMANA
ALTATARIFES VÀLIDES
DEL 3-12-05AL 2-12-06
BAIXA
419179499259739369799399
4 pers. 7 nits4 pers. 2 nits4 + 2 pers. 7 nits4 + 2 pers. 2 nits6 + 2 pers. 7 nits6 + 2 pers. 2 nits8 pers. 7 nits8 pers. 2 nits
309169369229559339589369
3-12-05/9-05-061-07-06/2-09-06
9-05-06/1-07-062-09-06/2-12-06
OBERT I VIGILATTOT L’ANY
LLOGUER DE XALETS EQUIPATSwww.levedrignans.com e-mail: [email protected]
ANDRIA
Hotel-Restaurant
Des de 1875
Psg. Joan Brudieu, 24 - La Seu d’UrgellTel. 973 350 300 - www. hotelandria.com
Un racó de natura en unentorn idíl·lic...
No us ho perdeu!Ctra. de Les Escaldes, 2
66760 DORRES (Alta Cerdanya)Tel: 0033468044742
Mòbil: 649 311 [email protected]
www.elbalcodedorres.com
a només 10 minuts
de Puigcerdà!LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING / PISCINA
BAR-RESTAURANTCtra. N-260, Km 230
T/F 973 351 332 / T 973 351 81225711 MONTFERRER
La Seu d’Urgell (Lleida)
Guia d’establiments
110 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 111
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
AERO HOTELCERDANYA
RESTAURANT
Passeig Agnés Fabra, 417538 ALP
Tels. 972 89 00 33972 89 03 54
Fax 972 89 08 62
c/ Central, 3017538 ALP (Girona)
Tel. 972 89 00 16Fax: 972 14 42 42
www.hoteljaume.com
HOTEL 2**
Plaça Major - Ger - CerdanyaTel. 972 89 42 91
www.grupturístic.com
RefugiCap Del RecRefugiCap Del Rec
MENJARS CASOLANS
BAR
DORMIRS
ESTADES PER A GRUPS
Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya
Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093
www.spainmountains.info/ refugicapdelrec
ESPORT I NATURA“CASONA AGE”
ESPORT I NATURA“CASONA AGE”
Casona d'Age
Re s t a u r a n t
Comunions i recepcions - Cuina deCerdanya i Catalana - Menú de la Casa i
Carta - Menú per a nens - JardíAfores Age, s/n
17529 AGE (Puigcerdà) GIRONA.Tel. 972880040 Recepció
972881524 Despatx - Fax 972884733
Cereja, 5 - 17527 Llívia (Girona)Tel. 972 14 62 06 - Fax. 972 14 63 54
www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
Av. Catalunya s/n.17527 LLÍVIA
(Girona)Tel. i fax
972 896 303972 146 363
11 Habitacions dobles · Banysi dutxes Hidromassatge · TV
Minibar · Bar · Saló · JocsTerrassa Solarium · Biblioteca
Conexió internet Apartaments en el mateix edifici
Hotel d’esqui i muntanyaEL SEU RESTAURANT
“EL TORB”Carta gastronòmicaMenú - Menú nens Plats de muntanya
Situat a peu de pistes i en el centre comercial - www.amoreteshotel.comAv. Supermolina, s/n - 17537 La Molina - Alp - Tel. i Fax 972 14 51 00
Ctra. General, s/n Presa de RansolANDORRA
RESERVES: 00376 851 622
R E S T A U R A N T
Bordade l’Horto
Ctra. general d’Arinsal La Massana - ANDORRATel.00376 83 95 99 / www.fondue-lodge.com
Especialitat en: Fondue i Raclette
Carns (Filet/Entrecot)Peix
Pastes italianes casolanesMenjar Vegeterià
HOTEL HUSA
MOIXERÓCompletament
reformat,acollidor,familiar...
voldràs repetir!
(972 89 02 38)
PIZZERIA DOLCE VITA La nostra massa
de les pizzes marquen la diferència.
Cuinades al forn dellenya... comprova-ho
tu mateix!
(972 89 04 01)
www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es
Fonda Cobadana
www.casafonda.com
Camí de la Rota, 11 - ÚrusRESERVES: 972 89 01 29
Des de 1971
PIZZES - CARNS A LA BRASAPARRILLADA ARGENTINA
Borda Girao Ctra. General d’Arinsal
Arinsal (La Massana)00376 838069 ANDORRA
P U BR E S T A U R A N T
Ctra. Alp a Bellver Km.6 - 25721 PRATS I SAMPSOR
Tel. 972 891 703Fax 972 891 722
Tel. 972 892 080 / 629 729 962 - LA MOLINA (Girona)www.refugiperecarne.com / [email protected]
XALET-REFUGIPERE CARNÉ
Ambient familiar 45 placesActivitats de muntanya (guies titulats)
Habitacions de 2,4 i 7 placesOBERT TOT L’ANY
Baix EmpordàESPORTS
GOLF PLATJA DE PALSCtra del Golf s/n - Tel. + 34 972 66 77 39 Fax + 34 972 63 67 99 - [email protected] www.golfplatjadepals.com - Pals
GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a Torroella - Tel. 972 63 73 75Fax 972 66 74 47 - [email protected] - Pals
Baix LlobregatRESTAURANTS
LA MASIA D’ESPLUGUESAvda. Països Catalans, 58-60Tel. 933 713 742 / 933 710 009 - www.lamasia-rte.comEsplugues de Llobregat
EL MIRADOR DE ST. JUSTRest. suspès en una antiga xemeneia. Mirador a 105 m. d’alçada. Cuina catalano – mediterrània.Banquets, casaments i festes. Accés lliure al músicClub Walden els caps de setmana.Reserves: 934 990 342 - Sant Just Desvern
FOLLIACreu De Muntaner, 17Cuina d’autorCuiner: Jo Baixas. Director de sala: Guillem VicenteTancat diumenges, Setmana santa y tres setmanesen agost. Pàrking. Tel. 934 771 050 - Sant Joan Despí
Baixa CerdanyaALLOTJAMENTS
HOSTAL D’ESCADARCSRestaurant asador i habitacions rústiquesI ara també al Club Esportiu Cerdanya de TarteraTel. 972 144 088 / 616 93 57 [email protected]
RESTAURANTS
SERRADELLS1.200 m2 d’oci i restauració dins el Centre Esportiu Serradells. Cafeteria i restaurant. Terrassa i bar a la piscina exterior. Càterings, convencions, aperititus, carta i menú. Parc infantil,disco-pub, bitlles, billars, futbolins, etc.Ctra. de la Comella, s/n 2nTel. 00376 874 120 - [email protected] la vella
SERVEI TOT L’ANYExcursions / Circuit
tancat/ Circuit infantsSERVEI ESPECIALS
Lloguers per estacionsd’esquí i empreses
[email protected]: 00376 344 217
00376 350 442ANDORRA
112 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 113
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
HOTEL GOLF FONTANALS****Tel. 972 89 18 18 - Fax 972 89 17 40 Fontanals, 2 - 17538 SORIGUEROLA [email protected]
ALBERG ABRIGALL Tel. 972144201/972144148 - MASELLA [email protected]
HOTEL ADSERÀ***Tel. 972 89 20 01 - Fax 972 89 20 25Barri Adserà - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hoteladsera.com - [email protected]
ALP HOTEL*** MASELLATel. 972 14 42 01 - Fax 972 14 41 48Urb. Masella s/n - 17537 ALP - MASELLAwww.alphotelmasella.com - [email protected]
AMORETES HOTEL***Tel. 972 14 51 00 - Fax 972 14 51 50 Av. Supermolina s/n - LA MOLINA [email protected]
AVET BLAU HOTEL***Tel. 972 88 25 52 - Fax 972 88 12 12Plaça Santa Maria - 17520 PUIGCERDÀ
HOTEL BELLAVISTA**Tel. 973 51 00 00 - Fax 973 51 04 18 Ctra. Seu d’Urgell - BELLVER DE CERDANYAwww.spainmountains.com/[email protected]
HOTEL BERNAT DE SO***Tel. 972 14 62 06 - Fax 972 14 63 54Cereja, 5 - 17527 LLÍVIA www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
HAB. 9 ALT. 1.200
HOTEL CA L’EUDALD**Tel. 972 89 00 33 - Fax 972 89 08 62Passeig Agnès Fabra, s/n - 17538 ALPwww.caleudald.com - [email protected]
CAL MARTRI**Tel. 972 14 70 19 - 636 371 683Major, 39 - 17539 GERwww.calmartri.eresmas.com
HOTEL DEL LAGO***Tel. 972 88 10 00 - Fax 972 14 15 11Av. Dr. Piguillem, 7 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotellago.com - [email protected]
ESPORT I NATURA CASONA D’AGE Tel. 972 88 00 40 - Fax 972 88 15 24 Afores s/n - 17520 AGE - PUIGCERDÀwww.casonage.com - [email protected]
HOSTAL COBADANA*Tel. 972 89 01 29 - Fax 972 89 01 29 Camí de la Rota, 11 - 17538 URÚS www.fondacobadana.com - [email protected]
HOTEL LA COLLADA****Centre Lúdic Termal Spa&FitnessTel. 972 89 21 00 - Fax 972 89 20 47 N-152, Km 145 - 17538 LA MOLINAwww.hotellacollada.com - [email protected]
APARTHOTEL LES CORTSTel. 972 14 62 56 - Fax 972 14 62 66 Canà, 9 - 17527 LLÍVIA www.es.turinet.net/empresa/[email protected]
HUSA MOIXERÓ CERDANYA**Tel. 972 89 02 38 Ctra. d’Alp a BellverKm. 6,6 - 25721 PRATS I SAMSORwww.husalamontana.com / [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.124
HOTEL JAUME*** Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 89 00 16 Central, 30 - 17538 ALPwww.hoteljaume.com - [email protected]
HAB. 15 ALT. 1.160
HOTEL MIRADOR**Tel. 973 51 50 75 - Fax 973 51 52 23 Plaça Sant Pere, 7 -25726 LLESwww.lles.net/mirador - [email protected]
HOTEL MUNTANYA**Tel. 973 51 02 60 - Fax 973 51 06 06 Puig, 3 - 25727 PRULLANSwww.prullans.net - [email protected]
HAB. 32 ALT. 1.100
PARK-HOTEL PUIGCERDÀ*** Tel. 972 88 07 50 - Fax 972 88 07 54Ctra. de Barcelona s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelparkpuigcerda.com [email protected]
HOTEL DEL PRADO**Tel. 972 88 04 00 - Fax 972 14 11 58Ctra. Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelprado.com - [email protected]
HOTEL ROCA**Tel. 972 89 00 11 - Fax 972 89 00 11La font, 1 - 17538 ALP www.spainmountains.com/hotelroca
HAB. 38 ALT. 1.160
HOTEL ROC-BLANC***Tel. 972 14 50 00 - Fax 972 14 50 02 Ctra. Interior - 17538 ALP - LA [email protected]
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL SANT GUILLEM****Tel. 972 14 63 67 - Fax 972 14 61 69 Esport, 2 - 17527 LLÍVIAwww.hotelstguillem.com - [email protected]
HAB. 6 ALT. 1.200
HOTEL SOLINEU SPORT***Tel. 972 89 22 22 - Fax 972 89 21 22Ctra. Supermolina- 17538 ALP - LA MOLINAwww.solineusport.com - [email protected]
HAB. 66 ALT. 1.700
HOTEL SUPERMOLINA**Tel. 972 14 50 03 - Fax 972 14 50 55Ctra. Interior - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hotelsupermolina.comhotelsupermolina@hotelsupermolina.com
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL TÉRMINUS**Tel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02 Plaça Estació, 2 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelterminus.net
HAB. 24 ALT. 1.200
TORRE DEL REMEI*****Tel. 972 14 01 82 - Fax 972 14 04 49Camí Rial s/n - 17539 BOLVIR www.torredelremei.com - [email protected]
HAB. 4 SUITES 7 ALT. 1.145
HOTEL XALET DEL GOLF****Tel. 972 88 43 20 - Fax 972 88 43 21 Devesa del golf - 17539 BOLVIR www.chaletdelgolf.net - [email protected]
HAB. 17 BUNG. 16 ALT. 1.000
HOTEL PUIGCERDÀ**Tel. 972 88 21 81- Fax 972 88 22 90 Avgda. Catalunya - 17520 PUIGCERDÀ [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.200
CÀMPING QUEIXANSTel. 972 14 12 80 - Fax 972 14 13 20 Camí d’Urtx, s/n - 17538 QUEIXANS www.adv.es/[email protected]
CÀMPING PIRINEUS 1ª categoriaTel. 972 88 10 62 - Fax 972 88 24 71 Ctra. de Guils - SANEJA - 17528 GUILS www.stel.es - [email protected]
CÀMPING STEL 1ª categoriaTel. 972 88 23 61 - Fax 972 88 23 61Ctra. de Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀ www.stel.es - [email protected]
CÀMPING SOLANA DEL SEGRETel. 973 51 03 10 - Fax 973 51 06 98 Ctra. N-260 km 198 - 25720 BELLVERwww.solanadelsegre.com - [email protected]
PARCEL.LES 245 ALT. 1.200PARCEL.LES 250 ALT. 1.380 PARCEL.LES 222 BUNG. 26 ALT. 1250 PARCEL.LES 260 BUNG. 45 ALT. 1200
HAB. 55 ALT. 1.200HAB. 54 ALT. 1.200
HAB. 39 ALT. 1.471HAB. 60 ALT. 1.100
ALT. 1.200HAB. 100 ALT. 1.800HAB. 5 ALT. 1.260HAB. 21 ALT. 1.175
HAB. 23 ALT. 1.200HAB. 36 ALT. 1.160HAB. 21 ALT. 1.217
HAB. 52 ALT. 1.200HAB. 6 ALT. 1.200HAB. 11 ALT. 1.710HAB. 148 ALT. 1.600
HAB. 33 ALT. 1.600
HAB. 40 ALT. 1.600
CC
ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA
w w w . c e r d a n y a h o t e l e s . c o m
w w w . h o t e l e s c e r d a n y a . c o m
114 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 115
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Hotel Chalet del Golf s.l.Devesa del Golf, s/n 17539Bolvir, Girona (Spain)Tel.(+34) 972 88 43 20www.cha le tde lgo l f .ne tgol f@chaletdelgol f .net
BAR MUSICAL - PUIGCERDÀ
Major, 54Per contractacióde FestesTelf. 669 79 49 77 Pedro
TURISME RURAL
CAL MARTRIC/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.comEl seu atractiu us farà sentir com en famíliaGer
CAL SANDICAl bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar de foc,restaurant de muntanya amb cuina casolana delPirineuTel. 973 515 193 - Aransa
CAL MARRUFÉS I CAL SANAIRETel. 972 14 11 74 - 649 595 [email protected] - www.calmarrufes.comAge
ESPORTS
INTERSPORT – BODY MOLINAPista llarga s/n - Tel. 972 892 069Articles d’esquí i muntanyaVenda – Reparació – LloguerLa Molina
C. de l’Estació s/n (darrera benzinera) 17520 PUIGCERDÀ
Tel. i Fax 972 88 20 42
A l’Estació Alpina trobaràs les millorsmarques d’esquís i complements. Noesperis a l’hivern per visitar-nos i gau-dir de l’esport a la muntanya. Esquísd’alpí i complements. Packs d’esquí demuntanya i Telemark. (promocions depretemporada)
E s c a l a d a , E s q u í a l p í , M u n t a n y a , T e l e m a r k , R a q u e t e s , C i c l i s m e ,
Trek
king
, O
utdo
or,
Run
ning
, A
lpin
ism
e,
Cicloturisme, Btt, Bm
x, Fre ride, Carretera.
ARA TAMBÉ LA TEVABOTIGA D’ESQUÍ
L’aventura als arbresLA MOLINA PARC AVENTURA
NOVETAT A CATALUNYA
· VINE A GAUDIR DE MÉS DE 50 ACTIVITATS D’AVENTURA AL BOSC!!· ACCESSIBLE A PARTIR DE 4 ANYS.· DISPOSEM DE DIFERENTS CIRCUITS I DIFICULTATS PER A
TOTES LES EDATS A PARTIR DE 6 €
INFORMACIÓ I RESERVES:TELS.: 972 14 50 62 687 40 89 90
116 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 117
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
asa comSERVEIS IMMOBILIARIS
Carrer Alfons, 13PUIGCERDÀ
Tel. 972 14 14 12Fax 972 14 04 62
Mbl 618 98 55 98/97
www.casapuntcom.net
Escoles Pies, 9 - PUIGCERDÀ - E-mail: [email protected] Tel. 972 88 03 82 / Fax 972 14 08 12
COMPRA · VENDA LLOGUERS
ASSEGURANCES
PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35
IMMOBILIÀ[email protected]òbil 669 79 77 33
TRUQUI NS!
La CarenaServeis Immobiliaris
Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques
Assessorament immobiliari Serveis administratius
c/ Doctor Piguillem, 3 baixos • PuigcerdàTel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34
Fax 972 88 22 61
MOBLES
LA BORDAC/ Orient, 4-6Tel. 972 890 434Fax 932 112 110El bressol del moble rústicAlp
MOBLES MUÑOZTel. 972 890 633Escadarcs
Ferro Forjat • Decoració • Il.luminació
LaForja
d’enSegundo
Alp
... un estil propi en el món de la
decoració i el regal. Visiti’ns!
Plaça de l’Església17538 Alp (La Cerdanya)
Tel. 972 89 04 48
· Serveis immobiliaris, àmplia selecció a La Cerdanya
· Construcció· Promoció· Projectes a mida· Reformes
NOVA
PROMOCIÓ
A LLÍVIA.
APARTAMENTS
DÚPLEX
I CASES
Contacti amb nosaltres a: C/ Raval 11, Llívia · Mòbil: 696 40 31 81 · Tel. 972 14 61 60 · Fax 972 14 62 82
[email protected] · Visiti’ns a la web: www.verquivall.com
BOLVIR NOVA PROMOCIÓ!4 cases adossades. Alt standing. Disseny actual. Vistes immillorables. Diferents mides i preus.
portem molts anys construïnt somnis i hem après a fixar-nos en les coses importants
portem molts anys construïnt somnis i hem après a fixar-nos en les coses importants
rapidesa · comoditat · tranquilitat · confiança · benestar · prestigi · solidesa
tel. 902 10 11 11www.fudesa.comtel. 902 10 11 11www.fudesa.com
Promocions a:Osseja, Guils i Puigcerdà
Promocions a:Osseja, Guils i Puigcerdà
ALIMENTACIÓ - ROBA I SABATESPRODUCTES PEL NADÓ/MARES
DISSENYS CREATIUSCOSMÈTICA NATURAL
DECORACIÓ PER LA LLARCOMPLEMENTS BIJUTERIA
Espanya, 40 - 17520 PuigcerdàT 972 882 381
PRODUCTES ECOLÒGICSCOMERÇ JUST
LA TEVA BOTIGA DESALUT I CONSUM ÈTIC
118 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 119
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Pirineus, 29PUIGCERDÀTel. 972 88 31 23 www.allau.net
75 anys de qualitat i servei
HOTELTèrminusR e s t a u r a n t
H** Plaça Estació, 1
PUIGCERDÀTel. 972 88 02 12Fax 972 88 00 02
www.hotelterminus.net
Carrer Major, 1 / Escoles Pies, 20 - 17520 Puigcerdà (Girona) - Tel. 972 88 09 43
Mobles Llombart
Av. Catalunya, 12 - PUIGCERDÀ - Tel. 972 14 10 85 - Fax 972 88 45 44
Cortines · Matalasseria · Decoració · Mobiliari rústicMobiliari colonial · Mobiliari modern
ANTIGUITATS: Compra · Venda · Restauració
RESTAURANTCA LA CONXITA
B R A S E R I A
com arribar-hi...
carrer Nord cantonada amb carrer Rabal17538 ALP - Tel. 972 144 448
Especialitat en fondues i escudella amb carn d’olla
Alfons I, 2 - Tel. 972 881 215 - PUIGCERDÀ
la millor
moda
al millor
preu Major, 20 / Ramon Cosp, 2
T 972 88 01 03PUIGCERDÀ
Espanya, 11T 972 88 03 48
Av. Catalunya, 49T 972 14 06 31
PUIGCERDÀ
vedella · xai · cabrit · porc aviram · el·laboratsPasseig 10 d’abril, 27 i 29 - Puigcerdà - La CerdanyaTel. 972 88 03 32 - Fax 972 14 03 95
Edifici Pirineus 2 · Tel. 972 14 51 04 · 17537 LA MOLINA - CERDANYA
roco BrasaRESTAURANT
BRASERIA
RESTAURANTS
FATA MORGANAC/ Nord, 29Tel. 972 144 225Alp
CA L’ABELHostal - RestaurantC. Major, s/nTel. 973 515 048 - 629 761 498www.restaurantcalabel.comLles de Cerdanya
Pastisseria
Raval, 38
17527 Llívia
Tel. 972 89 63 24
Gil
Gran varietat encarns a la brasa
LOCAL REFORMAT I AMPLIAT
120 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 121
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
C. Sant Climent, 7 - 17538 Urús(Al darrera de l’Ajuntament)
Tels. 972 89 08 65 - 972 14 41 72
Suggeriments del dia, cuina internacional, fondues i pastissos propis.Menú i pollastres fets amb forn de llenya per emportar.
RESTAURANT-BAR
Turó de la Perdiu s/n Tel. 972 89 21 69 - LA MOLINA
TURÓ DE LA PERDIU
R E S T A U R A N T
Cafeteria - Restaurant
ElMesónd'Alp
Marisqueria
Sant Pere, 8 - Alp - La Cerdanya - Tel. 972 14 41 20 - 972 89 03 51
Restaurant d’ambient rústic i acollidor, dirigit per en SerafíMéndez i l’Anna Mª. Fernández. Ofereix diàriament menú i carta,i els caps de setmana, a més, peix fresc i marisc viu rebuts directa-ment de la Costa Brava, fet que en garanteix la qualitat. “El Mesónd’Alp” valora el seu èxit per la seva cuina de tradició, adequada algust i preferències actuals, amb la correcta relació qualitat- preu.“El Mesón d’Alp” és referència obligada quan es tracta de parlar dela gastronomia d’Alp i, conseqüentment, de la Cerdanya. Obert de dimarts a diumenge migdia.
PARADA I FONDA, ESTACIÓ RENFE QUEIXANSFONTANALS DE CERDANYA - TEL. 972 88 24 00
RestaurantL’ESTACIÓ
sense cap pretenció
Gaudeix de la muntanya
a la Cerdanya!
Fontcitrana, 8 - LlíviaT 972 89 64 12
MENÚS ESPECIALS PER A BATEIGS, CASORIS, COMUNIONS
I FESTES PRIVADES
CAL RITAPORTA
Bar / Restaurant gastronòmicCuina tradicionalBraseria / Jardí privatPàrquing
Restaurant ALÀSZulueta, 10 - Alàs (Lleida)
T/F 973 354 192
R E S T A U R A N T
La Taverna dels Noguers
C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT
PUIGCERDÀ MARTINET
6 Km
LA TAVERNA DELS NOGUERS
LA SEU
N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T 973 38 40 20 - Dijous Tancat -
Plaça Cabrinetty, 15 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 366
Ctra . Gorgu ja , 1 (ed i f i c i A l t Segre ) LL ÍV IA - INFO I RESERVES: 972 14 63 64
PIZ
ZE
R I A BRASER
IA
L'AVETOBERT TOT L’ANY
OBERT TOT L’ANY
Pizzes per emportar (al forn de llenya) / Pizzes per a celíacsPlats de temporada / Varietats en Bacallà
PIZZERIA-RESTAURANT L’AVET
B A R - R E S T A U R A N TD i m e c r e s t a n c a t
D i u m e n g e s n i t p e r e n c à r r e c ( a b a n s d e l e s 1 7 h )
El Portal
R E S T A U R A N T
Major, 12 - GER (La Cerdanya)Tel. 972 89 40 16 i 607 16 53 90
OBERT TOT L’ANY - MENÚ (laborables)MENJARS CASOLANS
Col·laborem a la mostra gastronòmica dels naps de Cerdanya,
oferint als visitants el nostre plat: Cap i pota amb naps
w w w . s a n i l l e s . c o m
APRÈN PER
EASY-SKY
RAPIDÍSSIM!! !
informa’t més a la nostrapàgina web o
truca al 973 515 400
Salut NaturalHo r t b io l g ic
LLOGUER PER CONFERØNCIES,
Antic Balneari deSanillés (Cerdanya)
Major, s/n - 25726 Lles de Cerdanya
INFO I RESERVES:T 973 515 048
Mbl 629 76 14 98www.restaurantcalabel.com
Plaça Major - GER 17539T/F 972 09 42 75
122 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 123
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Restaurant
Frederic Bernades, 27 - 17527 LlíviaTel. 972 14 60 41
Aquest magnífic restaurantestà situat al centre de labonica població de Llívia.
Ideal per a reunions i àpats entre amics.
Us hi esperem!!
A Llívia vine a menjar a L’Olla
c u i n a c r e a t i v a
Informació i Reserves: Camí de Sant Marc, s/n 17520 Puigcerdà Restaurant: 972 88 43 40 / Hotel: 972 88 00 07
De dimecres a divendres, no festius, menús migdies 18 euros
S A L E S D ’ A R T
Te l è f o n s : 9 7 2 1 4 1 4 3 0 / 6 0 9 3 7 6 6 6 9
G a l e r i e s P U I G C E R D À
E X P O S I C I O N S I N D I V I D U A L S I C O L · L E C T I V E S a l c . M a j o r , 2 1 ; a l c . C o s p , 3 i a l C a s i n o C e r e t à
Ag
nés
Bo
ule
ry
Llu
ís R
ou
ra
T A X I T R I G OT O T T E M P S T O T A H O R A
TOT TIPUS DE SERVEISviatges - excursions - vacances
teatre o cinema - aeroport
TRUCA I INFORMA’T: 630 103 225
Av. Catalunya, 36 - PUIGCERDÀTEL. 972 88 12 98FAX 972 88 08 36
www.simpuigcerda.com
SERVEIS i MANTENIMENTS PUIGCERDÀ, S.L.SERVEIS DE NETEJA INTEGRALSERVEIS DE MANTENIMENTSERVEIS DE JARDINERIABUGADERIA
R E S T A U R A N T
E l C e l l e rRESTAURANT DE MUNTANYA
FAMILIA SOLDEVILAINFO I RESERVES: 973 510 420
25720 BELLVER DE CERDANYAPIRINEU DE LLEIDA
TAPES VARIADESASSORTITS DE MARISCS FORMATGES GRATINATS
I MÉS...
Plaça Major, 6 · 17527 LlíviaTel 972 146 188 / Fax 972 897 000
MENÚ GASTRONÒMIC 25e - MENÚ EXECUT IU 15e - MENU DEGUSTACIÓ 50 eurosA l fons I , 34 -17520 Pu igcerdà / Per encàr recs i re se r ves : 972 140 804
Barcelonès
MOBLES
ESCÓ VERDC/ Aribau, 61 - Tel. 93 451 22 [email protected] en mobles rústics a mida. Decoració ambiental per a cases, pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona
RESTAURANTS
CASA DARÍOC/ Consell de Cent, 256Tel. 934 533 135Fax 934 513 395Especialitats: mariscs, peixos i carns gallegues.Pàrking. Salons privats.Barcelona
EL TÚNEL DEL PORTMoll de Gregal 12. Port Olímpic.Cuina marinera i de mercat. Meravelloses vistes al mar.Tel. 932 210 321 - www.eltuneldelport.com Barcelona
Ampli marge d’horaris sota reserva
Parlem en català!24, Avgda. de les Guinguettes
66760 Bourg-MadameT 0033 468 04 55 80 - www.luvintia.com
A AP YAM
BAR - RESTAURANT
Plaça l’Alguer, 2 - Tel. 972 88 23 60
PUIGCERDÀ
ESPECIALITATS
·Cargols a la llauna
·Carn a la brasa
·Paella
·Peix i marisc fresc
·Assortiment de tapes
124 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 125
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Tasaciones GratuitasCompramos su pisoo lo vendemos en 30 días
93 450 00 99
GUINARDÓ-ERCILLA: finca 5 años. 100m.vivienda,balcón + 30m. solarium todo exterior. 4 ha. (1 suitte),salón-com., cocina office 14m. 2 baños. Trastero 18m.Suelos mármol, calef. a/ac. parking. 510.000 (85m)
HORTA RESIDENCIAL-CANIGÓ. Vivivenda DUPLEX.4 hab.,2 baños Jardín 100m., terraza. TODA EXTERIOR.
Cocina office. Bodega, sala Juegos de 100m. Piscina comunitaria. Acabados de lujo (a/ac.,Calefacc, arm.
emp.,Chimenea...) 2 plazas parking.1.052.000 (175m)
Visita virtual de las viviendas GRATISAquí está su piso www.labotigapisos.com
Pº Maragall, 265 - 08032 Barcelona
Valorem el seu pis gratuïtament,sense compromís
Assessorament hipotecari
Assessorament jurídic (herències, censos, càrregues registrals, etc)
L'AGÈNCIA DE CIUTAT VELLA(SANTA CATERINA, BORN, GÒTIC, BARCELONETA)I D'ALTRES ZONES DE BARCELONA
Sant Pere Més Baix, 51 - BARCELONA - Tel: 93 319 60 09 - Fax: 93 268 47 27www.inmobiliariamundial.com
Berguedà
LÀMPARES
CASA MAGÍPl. Viladomat, 11 - Tel. 938 210 388casamagí@telefonica.net - Berga
MOBLES
MONTSERRAT 2 MOBLESCtra. de Ribes, 23 - Tel. i Fax 938 211 497Interiorisme – Il·luminació – DescansBerga
RESTAURANTS
ELS ROURESCtra. Rasos de Peguera, km.4 - Tel. 93 821 35 61 Fax 93 821 25 97 - www.rouresbergueda.comEspecialitzat en cuina del Berguedà. Menjadors pri-vats i apartaments de muntanya en plena natura.Dijous tancat per festa setmanal - Espinalvet
HOTEL RESTAURANT ESTELCtra. Sant Fruitós, 39 - Tel. 93 821 34 63Fax 93 821 35 79 - [email protected]ú diari i servei de carta. Cuina casolanaDiumenges tancat - Berga
126 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 127
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Situat a Santa Coloma de Farners,
capital de la comarca de la Selva, al
peu de les Guilleries, amb una gran
tradició culinària i pastissera. A 20
km de Girona, i de Lloret de Mar,
Santa Coloma de Farners, gràcies a
l’Eix Transversal Lleida-Girona, és
un punt estratègic per anar tant a
la Costa Brava com al Pirineu.
L’hotelTenim les nostres portes obertes
des de 1927, quan el besavi, cone-
gut per a tothom com en “Pinxo de
la sardana”, va inaugurar els
fogons de la nostra cuina. En l’ac-
tualitat, s’incorpora al negoci fami-
liar la cinquena generació.
En aquests moments oferim 19 habi-
tacions dobles, amb bany complet i
calefacció central, aire condicionat a
totes les habitacions, televisor i
ascensor situades a la nostra casa
rústica, al costat de l’Església.
El nostre és un establiment de
3 estrelles, totalment reformat l’any
2000.
Tenim tarifes especials per a empre-
ses, grups i col·lectivitats que cal
consultar en funció de la disponibilitat
i de l’època de l’any.
El restaurantL’horari de restaurant és d’1 a 4 de la tarda.
Tenim una cuina casolana, amb elmés acurat estil tradicional.
Els plats més variats cuinats amb elsseus sofregits, cada salsa amb el seuplat i cada plat amb la seva salsa.
Vinguin a tastar algunes de les nos-
tres especialitats: pastís de pebrot
amb caviar d’arengada, albergínies a
la crema, fideuà, galtes de porc con-
fitades, filet de lluç al forn, pollastre
amb escamarlans...
L’esperem perquè descobreixi la immi-llorable relació de qualitat i preu de lanostra cuina, sempre regada amb unaextensa relació de vins i caves.
Durant la Festa de la Ratafia, alnovembre, o per encàrrec, proposemla Cuina de la Ratafia.Alguns dels plats que preparemsón foie-gras amb teules i caramelde ratafia, pinxos de ratafia, pomeso figues amb almívar de ratafia,... idarrerament presentem la novetatdel foie-gras amb ratafia enllaunat.
Hotel PINXOC/ Hospital, 1 17430 Santa Coloma de Farners(Girona)Tel. 972 84 01 24www.hotelpinxo.com
Garrotxa
ALLOTJAMENTS
HOTEL COMTE TALLAFERRO***C/ Ganganell, 2Tel. 972 591609 - Fax 972 591243 [email protected]ú
HOTEL CAL SASTRE **Cases noves 1 / Placeta dels Balls, 6Tel. 972 680 049 - Fax 972 680 481www.calsastre.com - [email protected] Pau
BORRELLC/ Nònit Escubós, 8Tel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.agtat.es/borrell - [email protected]
LA PERLACtra. de la Deu, 9Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected] - www.laperlahotels.comOlot
RIU OLOT Ctra. Sta. Pau s/nTel. 972 269 444 - Fax 972 266 [email protected] - Olot
RESTAURANTS
CA L’ENRICCtra. de Camprodon, s/n - Tel. 972 290 015La Vall de Bianya
SANT MIQUELMas Colomer, s/n - Tel. 972 690 123La Vall d’en Bas
L’HOSTALETC/ de Vic, 18 - Tel. 972 690 006La Vall d’en Bas
L’ÒLIBAC/ Josep Tarradelles, s/nTel. 972 693 702 / 972 703 837Les Preses
OLIVERASPau Claris, 13 - Tel. 972 590 392 - Fax 972 590 973www.restaurantoliverasbesalu.comBesalú
TURISME RURAL
MAS EL GUITARTTel. 972 292 140 / 680 350 468www.guitartrural.com - [email protected]@garrotxarural.com La Vall de Bianya
MAS MOLERAAllotjaments independentsBarri Molera - Tel. 661 919 447www.masmolera.com - [email protected]à (Sant Joan les Fonts)
Gironès
ESPORTS
GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí)Seu social: Plaça del Vi 7, pralTel. 972 20 29 46www.geieg.netInstal·lacions esportives: GEiEG-Sant Ponç; GEiEG-Sant Narcís i GEiEG-Palau SacostaGirona
MUDANCES i TRANSPORTS
casasTransports i serveis urgentsMudancesLloguer de furgoneta amb conductorServei Nacional i InternacionalServei de guardamoblesServei de plataforma
BARCELONA - BAGES - BERGUEDÀ - CERDANYA - ALT URGELL
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍSPRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
902 888 317 637 433 471
128 Pànxing Pirineus
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Maresme
RESTAURANTS
CA L’ANDREU DEL VIDRECarrer Ravalet, s/n - Tel. 93 750 75 17Cuina de mercat. Especialitat en arrossos i fideuàs.Vilassar de Dalt
EL RACÓ DE CAN FELIUCarrer Àngel Guimerà, 41Tel. 937 532 916 - [email protected] de mercat moderna - Vilassar de Dalt
RESTAURANT CA L'ESTRANYCami coll de Port, 19 - Tel. 93 750 70 66Tot tipus de peix del dia i carns de qualitatsCabrils
Pallars Jussà
ALLOTJAMENTS
HOTEL – RESTAURANT TERRADETSCtra. Balaguer – Tremp, c-13, km. 75Tel. 973 651 [email protected]'Hotel Terradets està integrat al grup CIM hotelsd'atencions. Aquest grup d'hotels comparteix unamateixa vocació de servei a més d'uns principiscomuns: oferir estades plenes de vida i d'atencionspersonals en un entorn familiar. A més a més, elsestabliments CIM estan situats en indrets naturalsque permeten realitzar activitats esportives o delleure i que conviden al descans i a la tranquil·litat.Cellers
Pallars Sobirà
ALLOTJAMENTS
HOTEL RIBERIESCamí de Riberies, s/nTel. 973 622 051 - Fax. 973 622 231www.riberies.comAcollidor i modern hotel de muntanya a 20 minutsdel Parc Nacional d’Aigües Tortes i l’Estany de SantMaurici. La seva moderna construcció i els seuscomplets serveis permeten admirar en profunditattotes les belleses de la comarca i realitzar qualsevolactivitat, tenint l’hotel com a punt de partida i d’arribada. - Llavorsí
HOTEL PORT AINÉ 2000Cota 2000 - Tel. 973 627 600Nou hotel a la cota 2000, a peu de pistes i de fàcil accés per la nova carretera. Disposa de serveisi infrastructura per l’après–ski: gimnàs, sauna, jacuz-zi i excel·lent sala de massatges. A més d’un restaurant, botigues, discoteca i equip d’animació.Ideal per a gaudir de la neu al cent per cent, tant enfamília com amb amics. - Rialp
ESPORTS
ROC ROIP. Biuse, 8 - Tel. 973 622 035 - Fax 973 622 108www.rocroi.com - [email protected] d'aventura tot l'any - Llavorsí
Ripollès
ALLOTJAMENTS
SANT ANTONIObert tot l’any. Hab. reformades. Bar, ascensor, sala d’estar, TV amb llar de foc, piscina estiu, parc infantil, garatge, jardí, restaurant. Tracte familiar i ambient agradable i acollidor.www.hotelsantantoni.netRibes de Freser
TURISME RURAL
LA BATLLIADos allotjaments rurals independents, 2 hab. dobles,menjador – sala d’estar, cuina totalment equipada,bany complet, llar de foc, altell, calefacció i TV.Terrassa amb jardí, barbacoa i piscina.Tel. 972 720 026 / 619 147 840www.labatllia.comSant Joan de les Abadeses
MAS CAN CIBATTel. 608 795 014 - www.elripolles.com/cancibatRocabruna (Camprodon)
MAS CAN BUIXATApartaments ruralsC/ Molló, 15 - Tel. 639 656 [email protected] - Setcases
RESTAURANTS
CAN TIRANDARestaurant - Hostal Camí d'Ull de Ter, 1 - Tel. i Fax 972 136 052www.cantiranda.com - Setcases
PIRINEU RESTAURANTCarrer Ull de Ter - Tel. 972 13 60 50www.pirineusetcases.com - Setcases
Solsonès
ALLOTJAMENTS
HOTEL SANT ROC****Plaça Sant Roc s/nTel. 973 48 00 06 / 973 48 40 03 - Fax 973 48 40 [email protected] - www.hotelsantroc.comSolsona
CASES DE FUSTA
ECO OCIEstructures de fusta per a vivendes modulars perso-nalitzades, teulades, coberts, porxos, pèrgoles, mar-quesines, etc. Projectes d’interiorisme i rehabilitacióde cases antigues així com producció i restauracióde mobles.Ctra. C-55 (Manresa-Solsona) km 75,7Tel. 973 48 34 42 / 973 48 05 75Clariana de Cardener
RESTAURANTS
LA CABANA D’EN GELIMenú diari i carta.. Menjadors privats per a grups.Dilluns i dimarts descans setmanal. Terrassa d’estiu.Cuina casolana amb tocs innovadors.Ctra. Sant Llorenç, s/n - Solsona
TURISME RURAL
VALL DE LORDCamí del Santuari de LordTel. 973 492 276 - [email protected] masia que ha estat rehabilitada per acollirdos allotjaments rurals independents. La majoriad’espais han estat adaptats per a minusvàlids.També compta amb garatges pels cotxes. Des deCal Marti es poden portar a terme tot tipus d’activi-tats relacionades amb la natura, destacant-ne elsenderisme i la BTT. - Guixers
Vall d’Aran
ALLOTJAMENTS
PARADOR DE VIELHACtra. del Tunel, s/n - Tel. 973 640 100 - Fax 973 641 [email protected]. - www.parador.esVielha
HOTEL ACEVI VAL D'ARANAv. Calbeto Barra, 20 Tel. 973 64 32 33 - Fax 973 64 03 13 www.acevihotels.com - Vielha
RESTAURANTS
BINIARANAl centre d’Arties, en un antic paller. Cuina contem-porània. Podràs gaudir del seu entrecot “Café deParís” - Tel. 973 641 058Arties
Vallès Oriental
ALLOTJAMENTS
HOTEL BALNEARI BROQUETAS***Plaça de la Font del Lleó, 1Tel. 938 650 100 - Fax 938 652 [email protected] de Montbui
HOTEL VILA DE CALDES****Plaça de l’Àngel, 5Tel. 938 654 100 - Fax 938 650 [email protected] - Caldes de Montbui
RESTAURANTS
CAN PALAUCtra. Masnou - Granollers, km 10Tel. 938 456 145 - Vilanova del Vallès
EL TURÓ VERDAutopista AP7 (sortida 13) - Edifici Hotel AugustaTel. 938 456 050 - Fax 938 456 061www.hotelaugustavalles.comVilanova del Vallès
ESPORTS
GOLF SANT FELIUCarretera de Mollet a Moià Km. 23 Tel. 93 866 30 96 - Fax 93 866 63 92www.grupbroquetas.comSant Feliu de Codines
ALT EMPORDÀ
CADAQUÉSCotxe, 2-A · Tel. 972 258 [email protected]
EMPURIABRAVA – CASTELLÓ D’EMPÚRIESC/ Puigmal, 1 · Tel. 972 450 088Pl. dels Homes, 1 · Tel. 972 156 233www.castellodempuries.netot.centrehistoric@castellodempuries.net
L’ESCALAPl. de les Escoles, 1 Tel. 972 770 603Ctra. Orriols a ViladamatTel. 616 253 524www.lescala.org · [email protected]
FIGUERESPl. del Sol, s/n · Tel. 972 503 155www.figueresciutat.com [email protected]
Consell ComarcalC/ Nou, 48 · Tel. 972 503 [email protected]
LLANÇÀAv. Europa, 37 · Tel. 972 380 855www.llanca.net · [email protected]
PERALADAPl. Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840www.peralada.org [email protected]
PORT DE LA SELVAC/ Mar, 1 · Tel. 972 387 025www.ddgi.es/porselva · [email protected]
PORTBOUPg. Lluís Companys · Tel. 972 125 [email protected]
ROSESAv. Rhode, 101 · Tel. 972 257 [email protected]
ALT URGELL
LA SEU D’URGELLTurisme Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15Tel. 902 154 715 - 973 353 [email protected]
Av. de les Valls d’Andorra, 33Tel. 973 351 511www.laseu.org · [email protected]
ALTA RIBAGORÇA
VALL DE BOÍPg. St. Feliu, 43 - BarrueraTel. 973 694 000 [email protected]
PONT DE SUERTPatronat Comarcal de Turisme del’Alta RibagorçaAv. de Victoriano Muñoz, 48Tel. 973 690 402 - 902 101 [email protected]
Oficina TurismeAv. de Victoriano Muñoz, 23Tel. 973 690 640 - 973 690 [email protected]
ANDORRA
Ministeri de Turisme i Medi AmbientC/ Prat de la Creu, 62 - Andorra la Vella -CP: AD500Tel.: (+376) 87 57 02Fax: (+376) 86 01 84Internet: www.andorra.adE-mail: [email protected]
Sindicat d'Iniciativa - Oficina deTurismeC/ Doctor Vilanova, s/nAndorra la Vella - CP: AD500Tel.: (+376) 82 02 14Fax: (+376) 82 58 23E-mail: [email protected]
BERGUEDÀ
BERGACarrer dels Àngels, 7Tel. 93 821 13 [email protected]
BERGAOficina Comarcal de TurismeCtra. C-16 km 9608600 BergaTel. 93 [email protected]
GÓSOLC/ Conseller Agustí Carol i Folch, s/nTel. 973 370 016 - 973 370 055http://[email protected]
CATALUNYA NORD
BOURG MADAMETel. 0034 468 045 535Place de [email protected]
FONT ROMEUTel. 0034 468 306 83038, Av. Emmanuel Brousse
LA TOUR DE CAROL
Tel. 0034 468048182 · Place du Carulane
PRATS DE MOLLO
Tel. 0034 468 397 083
Place du Foiral
www.pratsdemollolapreste.com
SAILLAGOUSE
Tel. 0034 468 041 547/0034 468 047 289
1, Pl. del Roser
www.membres.lycos.fr/saillagouse
VILLEFRANCHE DE CONFLENT
Tel. 0034 468 962 296
Place de l’Eglise
GARROTXA
OLOT C/ Hospici, 8 · Tel. 972 260 141www.olotweb.info · [email protected]
Turisme GarrotxaOLOTAv./ Onze de Setembre, 22 2ª plantaTel. 902 119 337 - 972 271 [email protected]
BESALÚPl. de la Llibertat, 1 · Tel. 972 591 [email protected]
SANT JOAN LES FONTSCtra. d’Olot, 53 · Tel. 972 290 507
SANTA PAUCan Vayreda, Pl. Major, 1Tel. 972 680 349www.garrotxa.com/[email protected]
LA VALL D’EN BASLocal S. de les Olletes. El MallolTel. 972 692 177www.garrotxa.net/vallbas
LA CERDANYA
PUIGCERDÀOficina de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N- 260Tel. 972 140 665 · [email protected]
Patronat de Turisme de PuigcerdàC/ Querol, 1 · Tel. 972 880 [email protected]
ALPC/ Nord, s/n Tel. 972 890 [email protected]. Tossa d’Alp, 6 Tel. 972 890 [email protected]
BELLVERPl. Sant Roc,9 · Tel. 973 510 229www.bellver.org · [email protected]
LLÍVIAC/ dels Forns, 10 · Tel. 972 896 313
PALLARS JUSSÀ
LA POBLA DE SEGURAv. de Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 [email protected]
TREMPPl. de la Creu, 1 · Tel. 973 650 [email protected]
VALL FOSCALa Torre de CapdellaCasa Consistorial. C/ Únic, s/nTel. 973 663 001 [email protected]
PALLARS SOBIRÀ
SORTAv. dels Comtes de Pallars, 21Tel. 973 621 002 · [email protected]
ESTERRI D’ÀNEUC/ Major, 40 bis · Tel. 973 626 345www.vallsdaneu.com
LLAVORSÍCtra. s/n · Tel. 973 622 217http://llavorsi.ddl.net
TAVASCANCtra. de Tavascan, s/n · Tel. 973 623 079www.tavascan.net · [email protected]
VALL DE CARDÓSRibera de Cardós · Casa de la Vila, s/nTel. 973 623 239 - 973 623 [email protected]
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES
Pg. de la Indústria, 25 · Tel. 972 575 573
Fax 972 574 917 · www.banyoles.org
RIPOLLÈS
RIPOLLPl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351www.inforipoll.info · [email protected]
Consorci Ripollès DesenvolupamentPol. Ind. Els Pintors · C/ Joan Miró, 2-4Tel. 972 704 499 · [email protected]
CAMPRODONPl. d’Espanya, 1 · Tel. 972 740 [email protected]
Ctra. Comarcal 151, Km 23,5Tel. 972 740 [email protected]
RIBES DE FRESERPl. Ajuntament, 3 · Tel. 972 727 [email protected]
SANT JOAN DE LES ABADESSESC/ Palau Abadia, 9 · Tel. 972 720 599www.santjoandelesabadesses.comturisme@santjoandelesabadesses.com
SOLSONÈS
SOLSONACtra. de Bassella, 1 · Tel. 973 482 [email protected]
VALL D’ARAN
VIELHAC/ Sarriulèra, 10 · Tel. 973 640 110Ctra. de Gausac, 1 · Tel. 973 640 688www.aran.org · [email protected]
Oficines de Turisme
Pànxing Pirineus 129
Envia’ns les teves dades a [email protected]
indicant-nos que desitges ser subscriptor i
nosaltres te n’informarem.
Fes-tesubscriptor del
Pànxing
Pànxing El racó del lectorConeixes un paratge extraordinari?Vas anar aquest estiu a fer una excursió inèdita?Has descobert un racó increïble?T’agradaria compartir-ho amb altres persones perquè també en poguessin gaudir?
Explica’ns la teva experiència, fes-nos un petit escritde la teva excursió, el teu descobriment, la tevaaventura. Nosaltres mirarem de publicar tots els vos-tres suggeriments i n’ampliarem per a d’altres edi-cions aquells que considerem més interessants i ferque tots plegats pugueu gaudir amb el paisatge, l’ar-quitectura, la cultura o la naturalesa d’aquell racóque hagueu descobert.
Esperem les vostres cartes. Ens les podeu fer arribarper mail a [email protected], o bé per correu aC/ Alfons I, 44-A 17520 Puigcerdà. En qualsevol cascaldrà que adjunteu un nom i un telèfon per si enshem de posar en contacte amb vosaltres. I l’extensiómàxima del text ha de ser d’unes 1.500 paraules.
Entre les cartes publicades sortejarem una estadad’un cap de setmana per a dues persones en unhotel pirinenc a concretar. Per a més informaciópodeu trucar al 972 88 24 28.
Resultat sorteig PànxingPirineus nº 2
Les persones guanyadores del sorteig que vam
celebrar en el darrer número de dues estades per
a dues persones en els Hotels Plaza d’Andorra
han estat:
JORDI RIBAS BRUGUERA
Mª ANTÒNIA MAUREL I ROSELLÓ
Si sou un dels afortunats us podeu posar en
contacte amb les nostres oficines al telèfon
972 88 24 28 i us n’informarem.
l en el proper número...
Ens endinsarem a la màgica Terra de Comtes del Ripollès.Recorrerem les Valls de l’Alt Urgell.Visitarem el poble de Castelló d’EmpúriesFarem un itinerari amb el carrilet des de la Pobla de Lillet,pels Jardins Artigues, fins a Castellar de N’Hug.Parlarem del Festival de Peralada.Baixarem amb ràfting pel Noguera Pallaresa.I moltes coses més...
Podreu trobar el vostre exemplar semestral-
ment i de forma gratuïta
als hotels, restaurants,
oficines de turisme, con-
sells comarcals, ajunta-
ments, centres i botigues
d’esports, estacions d’esquí,
camps de golf, fires, etc que hem
seleccionat de Catalunya i Andorra en
els percentatges que trobareu indicat en
aquest plànol. I ara també, distribució selectiva al País
Valencià i a les Balears.
��
���
���
���
��
��
��
60.000 exemplars
Informació: 93 454 97 05 - 93 323 15 88 ESTRUFORM S.A. : Aragó, 143 6è 1a - BARCELONA
4 cases unifamiliars en venda amb les millors vistes de La Cerdanya Bolvir
6 exclusives vivendes al centre de la vila, a 60 m de la Plaça Major i al costat del ‘’Rita Porta’’ Llívia
·4 cases unifamiliars de120 m2 + terrassa + 2aparcaments + traster·4 habitacions i 3 banyscomplets·Zona comunitària ajardi-nada de 300m2
·Acabats de 1a qualitat.
·Apartaments de 2 i 3 habitacions ·Dúplex amb vistes ·Casa unifamiliar
PUIGCERDÀ
URB.FERRATGETA
Torre del Remei
BOLVIR
LA SEU
NOVAPROMOCIÓ
Entrega immediata!!!
En construcció!!!
Directe promotor
Av. Catalunya, 18 - PUIGCERDÀ - Tel. 972 88 18 19 - Fax 972 88 43 17
Cortines - Tapisseria - Mobles - Decoració
Treballant amb els sistemes d’acciona-
ment més sol·licitats pel mercat: corti-
nes tradicionals, verticals, enrotllables,
estores (plegables, romanes, pacchetos),
panells lliscants, prisades, venecianes
d’alumini i fusta, cortines solars,
llucanes, mosquiteres i tendals.
Comptem amb una gammacomposta per múltiples aplicacions decoratives
i tècniques:
