PROJECTE DE DIRECCIÓINSTITUT BAIX MONTSENY

2010-1014

DIRECTORA: TERESA BOROTAUSECRETÀRIA: ANNA CUBEROCAP D’ESTUDIS: ASSUMPTA NICOLAUCOORDINADORA PEDAGÒGICA: HELENA GEFAELL

ÍNDEX

1

1. Presentació i raons que la justifiquen...............................................3, 4 i 52. Diagnòstic dels trets de referència de l’Institut: anàlisi del context...........6

2.1. Origen social, cultural i ètnic de l’alumnat.....................................7 i 82.2. Centres de procedència dels alumnes...............................................82.3. Resultats acadèmics.....................................................................8 i 92.4. Participació, implicació i col·laboració de l’alumnat i dels pares/mares.......................................................................................9 i 102.5. Projecte curricular del centre....................................................10 i 112.6. Professorat................................................................................11 i 122.7. Orientació acadèmica i professional................................................122.8. Relació del centre amb les adm, empreses, institucions.................132.9. Projectes de l’Institut............................................................13,14 i 152.10.Pla Estratègic PAC-PROA 2009-10................................................162.11.Les nostres instal·lacions: l’edifici............................................16 i 172.12.Trets distintius.................................................................................17

3. La visió i la teoria del macrocervell o la nostra filosofia del treball en equip i lideratge compartit..................................................................18-22

4. Objectius a assolir4.1.Millorar els resultats acadèmics...................................................22,234.2.Millorar la cohesió social...................................................................244.3.Revisar i actualitzar el PEC..............................................................254.4.Millorar les actuals infraestructures i fer el traspàs al nou edifici...254.5.Millorar la imatge i la projecció externa de l’institut..........................26

5. Grans línies d’actuació:5.1. Àmbit pedagògic.............................................................................275.2. Àmbit organitzatiu...........................................................................285.3. Àmbit de gestió dels recursos.........................................................29

6. Avaluació..........................................................................................29 i 307. Conclusió................................................................................................30

1. PRESENTACIÓ I RAONS QUE LA JUSTIFIQUEN

“El temps és fil

2

soga de la impaciènciaseda de savis”Teresa Borotau

Quan al mes de juny de 2008 se’m va plantejar la possibilitat de rellevar en el càrrec de director a Jordi Bort, amb qui vaig compartir, des de la coordinació pedagògica, dos anys de gestió del nostre centre, juntament amb en Joaquim Fradera (com a Cap d’estudis) i Jordi Abril (com a Secretari), vaig accedir amb la condició que el meu equip directiu fins aleshores em donés suport en la complexa tasca de dirigir un centre educatiu. El seu suport era, per a mi, imprescindible, sobretot tenint en compte que era amb ells amb qui havia compartit una manera d’entendre l’educació i amb qui havia tingut el somni de transformar l’ Institut Baix Montseny en un centre educatiu de referència.

En aquells dos anys de treball en comú vaig aprendre que tots tenim qualitats que, sumades, es converteixen en solucions creatives. Vaig aprendre que hi ha mil maneres de percebre la mateixa realitat i que no n’hi ha una que sigui millor que l’altra. Vaig aprendre que la confiança i el respecte són fonamentals en el treball en equip i en la vida en general. Vaig aprendre que l’objectiu que tots hem de tenir present és l’evolució favorable dels nostres alumnes. Vaig aprendre que mai no s’ha de donar res per fet ni res per suposat i , per això, cal fer preguntes. Vaig aprendre que els problemes, compartits, són més fàcils de resoldre. Vaig aprendre que escoltar els diferents punts de vista dóna riquesa i afavoreix la participació i la implicació de les diferents persones. Vaig aprendre que no hi ha ningú que sàpiga fer-ho tot ni ningú que no sàpiga fer res. Vaig aprendre que ningú no és imprescindible però que tothom és important. Vaig aprendre que dirigir requereix una gran dosi d’il·lusió, paciència i responsabilitat i, sobretot, vaig aprendre que un ha de creure sincerament en allò que fa, un ha d’estimar allò que fa, per poder donar credibilitat, per poder esdevenir un referent fiable a partir del qual sigui possible facilitar els processos de transformació educativa que la societat actual ens demana. A tots tres els dono les gràcies pel seu suport incondicional i el profund respecte que sempre m’han demostrat.

El meu lligam amb l’ Institut es remunta a l’any 1980 quan vaig iniciar els estudis de batxillerat perquè la meva mare va ser destinada com a catedràtica de literatura a l’IB Baix Montseny. Són doncs, trenta anys d’història compartida, que fan que em senti el centre com a propi i que me l’estimi com a part de mi

3

mateixa. Com a docent, fa quasi bé dotze anys que hi exerceixo com a professora de música i, en tots aquests anys, he estat implicada d’una manera o altra, sigui quin sigui que hagi estat l’equip directiu: unes vegades com a cap de departament, d’altres com a coordinadora d’activitats extraescolars, d’altres com a tutora, d’altres com a coordinadora pedagògica, d’altres com a representant del Consell escolar. Perquè l’important, per a mi, sempre ha estat el bon funcionament del centre i l’aprenentatge dels alumnes que, successivament , hi han anat passant any rere any.

A banda de la meva formació musical sóc llicenciada en filologia hispànica per la UAB. I, simultàniament a la meva tasca docent , he realitzat nombrosos recitals d’arpa i he escrit llibres de poesia.

Entenc la direcció de l’ Institut Baix Montseny des de la voluntat de servir a tota la comunitat educativa, i és per aquest motiu que, en la presentació al Consell escolar i al claustre, em vaig comprometre a millorar-me cada dia oferint els meus punts forts: l’alegria, la creativitat , la perseverança i, sobretot, la capacitat d’aglutinar persones d’àmbits molt diversos.

Tenir la il·lusió de representar el centre, ser perseverant malgrat les dificultats, cultivar la paciència cada dia, ser responsable i creure en uns valors ètics, sentir una missió i tenir una visió de futur esperançadora no són suficients si no es poden compartir amb un equip de grans persones que et donin suport, un equip de grans persones que aportin la seva visió particular, un equip de grans persones que enriqueixin la teva visió, un equip de grans persones que creguin en la mateixa missió, un equip de grans persones que estimin el centre i respectin profundament la tasca d’educar en moments d’incertesa social, un equip de grans persones sense les quals ni la meva figura com a directora ni el somni de ser un centre educatiu de referència no tenen cap sentit.

I és que no entenc el lideratge si aquest no és compartit. I jo tinc la gran sort de poder compartir cada dia els avenços i els retrocessos que s’esdevenen al nostre centre amb un equip de grans persones. I no parlo només de les grans persones que componen l’equip directiu entès com a suma de càrrecs unipersonals, sinó que tinc la gran sort de compartir el dia a dia amb grans persones que, com nosaltres mateixes, creuen que un futur educatiu millor és possible i creuen que, si tots col·laborem sense perdre de vista l’objectiu fonamental que ens dóna la raó de ser (formar persones autònomes i competents), el nostre somni compartit es farà realitat.

Si abans he parlat del meu primer equip directiu, ara voldria parlar de les persones que van tenir el coratge de comprometre’s a compartir aquest lideratge amb mi per aquest curs 2009-2010 i que tenen la il·lusió de voler continuar amb aquest projecte en els propers quatre cursos després d’una

4

profunda reflexió conjunta. Elles són L’Anna Cubero (Secretària), l’Assumpta Nicolau (Cap d’estudis) i l’Helena Gefaell (Coordinadora pedagògica). Elles m’han demostrat que els valors de la cohesió, l’autodisciplina, la coherència, la claredat, el diàleg, el consens, l’empatia, la responsabilitat, el compromís, la motivació, la cooperació, i, sobretot, la confiança i el respecte no són només paraules boniques escrites en un paper en blanc. Elles representen tots i cadascun d’aquests valors i és per això que el treball diari amb elles frec a frec i la seva existència m’enriqueix enormement com a persona i m’anima a voler representar l’ Institut Baix Montseny des del càrrec de directora.

Amb totes elles comparteixo els valors de l’alegria i la responsabilitat i la capacitat de treball. I aquests són els valors que articulen tot el nostre projecte de direcció. Perquè nosaltres entenem l’alegria i la responsabilitat com els valors fonamentals sense els quals és impossible donar respostes eficaces i eficients a la nostra realitat quotidiana.I és que, a partir de l’alegria individual de ser, de l’alegria de pensar en llibertat i de l’alegria d’actuar malgrat ens equivoquem, esdevé l’alegria col·lectiva de conviure harmònicament, d’aprendre els uns dels altres i de treballar cooperativament i de forma responsable per així poder esdevenir, com a comunitat educativa, un centre de convivència, aprenentatge i treball. Perquè és aquest i no un altre el nostre somni compartit.

I volem aprofitar el repte que ens proposa la nova Llei d’educació de Catalunya, la LEC, i el Decret d’autonomia de centres per tal d’organitzar-nos en funció del dos grans objectius de l’educació del s. XXI : la millora del rendiment escolar i la cohesió social entesa com la inclusió escolar de tot l’alumnat en l’educació obligatòria atenent a la seva diversitat en un context d’equitat.El Decret proposa una autonomia organitzativa, una autonomia pedagògica i una autonomia en la gestió dels recursos dels centres per tal de poder desenvolupar projectes educatius flexibles i singulars que donin resposta a les diferents necessitats educatives de tot l’alumnat.

És per aquest motiu que el Projecte de direcció que us presentem pretén donar respostes creatives per tal d’afavorir que els/les nostres alumnes esdevinguin veritables ciutadans autònoms, responsables i competents.

2. DIAGNÒSTIC DELS TRETS DE REFERÈNCIA DE L’ INSTITUT: ESTUDI DEL CONTEXT

L’Institut Baix Montseny és un centre de titularitat pública i està ubicat al municipi de Sant Celoni, en una zona allunyada del nucli urbà.

5

Sant Celoni és un municipi amb 16.500 habitants i amb una gran diversitat de població. Hi ha un petit sector autòcton, que es va ampliar els anys 70 amb treballadors provinents del sud peninsular. Actualment continua creixent amb població procedent tant de Barcelona i rodalies com de països africans, sud-americans i europeus.

L’ Institut Baix Montseny neix com a institut de batxillerat el curs 1978-1979 a la localitat de Sant Celoni per tal de donar una oferta educativa d’estudis postobligatoris al municipi amb el nom de IB Baix Montseny. A partir del curs 1996-1997 la implantació de l’ ESO es va fer una realitat i, durant tres cursos, van conviure dos plans d’estudis diferents sota el nom d’ IES Baix Montseny. El curs 1999-2000 el centre va acollir per primera vegada dos cicles formatius de grau mitjà (el cicle de manteniment i el cicle de gestió administrativa). El curs 2007-2008 s’inicia la implantació de la LOE a primer i a tercer d’ESO i el curs 2008-2009 s’implanta ja definitivament a tots els nivells de l’ESO.

Actualment és un Institut de secundària que imparteix ensenyaments obligatoris i postobligatoris i que, per tant, acull tres famílies educatives ben diferenciades amb les seves línies corresponents: tres línies d’ESO, tres línies de batxillerat i una línia en cadascun dels cicles formatius abans esmentats, sent l’únic centre al municipi que imparteix ESO, batxillerat i cicles formatius.

L’oferta de places d’educació secundària obligatòria del nostre institut és superior a la dels centres concertats del municipi. Aquest fet, i que l’escola concertada estigui ubicada en el nucli urbà i ofereixi a les famílies una continuïtat educativa entre primària i secundària, ha comportat una imatge malmesa pel que fa a l’ ESO. A més a més, l’arribada en un període de temps curt de nouvinguts, i la disponibilitat de vacants, han provocat una concentració considerable d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fet, però, que està millorant amb l’actual Comissió d’escolarització municipal.

El centre manté una bona imatge de l’educació secundària postobligatòria, tant del batxillerat com dels dos cicles formatius de grau mitjà. Reforça aquesta opinió la darrera avaluació global diagnòstica on diferents representants de la comunitat educativa (pares, alumnes i professors) van poder expressar el seu punt de vista en diferents enquestes.

En el decurs de la seva història, l’ Institut Baix Montseny ha anat incrementant el nombre d’alumnes i el nombre de professors. Actualment el centre té prop de cinc-cents cinquanta alumnes, concretament hi ha 306 alumnes matriculats a l’ESO, 165 a batxillerat i 72 a cicles formatius de grau mitjà. Pel que fa als professors, l’ institut té una plantilla de 55 professors, però, si comptem les mitges jornades, tenim cinquanta-nou persones com a personal

6

docent, dues administratives, dues conserges i el personal del menjador i neteja.Així doncs, la complexitat per gestionar el nostre centre ha anat augmentant amb els anys.

A continuació especifico detalladament els elements que conformen aquest context amb una petita valoració d’allò que ja funciona i d’allò que cal millorar.

2.1. Origen social, cultural i ètnic de l’alumnat De les estadístiques facilitades per la secretaria del centre sobre dades de matrícula que fan referència al nivell social, cultural, sector d’ocupació, llengua familiar, etc...podem afirmar que el nostre alumnat és d’un nivell socioeconòmic molt variat.

Cal destacar que el nivell socioeconòmic de les famílies de l’ESO és inferior al de les famílies del batxillerat ja que hi ha molts més alumnes considerats en “situació social desafavorida”.

Per altra banda, de les dades introduïdes als indicadors de centre n’ extraiem que el tant per cent d’alumnes immigrants és del 24% i es troba dins la mitjana d’altres centres de Catalunya, tot i que aquesta mitjana supera la resta de centres de Sant Celoni.La procedència d’aquests alumnes és molt variada, tenint escolaritzats alumnes de Brasil, Cuba, Argentina, Hongria, Uruguai, Veneçuela, Romania, Pakistan, Xile, Colòmbia, Equador, Marroc, Filipines, Portugal, Ucraïna, Bulgària i Bèlgica, sent el nombre major els de procedència magribina, amb 17 alumnes matriculats.

Tal i com hem esmentat anteriorment, l’ Institut Baix Montseny, per ser l’únic centre de secundària de titularitat pública al municipi, ha concentrat un gruix important d’alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE). Concretament en tenim 74 (15 alumnes a primer d’ ESO, 17 a segon, 18 a tercer i 24 a quart).Aquest fet ens obliga a establir unes estratègies clares per poder atendre tota la diversitat.

2.2. Centres de procedència dels alumnes

Els alumnes de l’ ESO provenen, principalment, de l’escola Josep Pallerola i Roca. Cal destacar que aquesta escola és de complexitat alta (CAEP) i, per tant, aglutina la major part d’alumnes amb NEE del municipi.

7

La resta d’alumnes de primer d’ ESO provenen de les escoles dels municipis propers i són: l’Alzinar de Campins, l’Aqualba de Gualba, l’escola Montnegre de la Batllòria i algun alumne de l’escola mancomunada entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera, la Tordera. Tenim adscrita, també, l’escola Soler de Vilardell, els alumnes de la qual estan cursant primer de primària.

Pel que fa als alumnes de Batxillerat i cicles formatius, la seva procedència és distinta: per una banda tenim els alumnes de promoció interna del propi institut Baix Montseny en assolir el 4t d’ESO i, per l’altra, tenim alumnes provinents de les tres escoles concertades del municipi: La Salle, el Cor de Maria i l’Avet Roig. Aquest és un fet distintiu del nostre centre i que marca una dificultat que ja s’ha posat de manifest en la recent avaluació global diagnòstica: la poca identificació amb el centre per part dels alumnes de batxillerat.

2.3. Resultats acadèmicsSi ens fixem en els resultats de l’AGD i les dades de les estadístiques de promoció de curs, el nombre de repetidors, el nombre de baixes, el nombre d’alumnes acreditats en acabar l’etapa de la secundària obligatòria i de la postobligatòria, podem extreure les següents conclusions i marcar-nos diferents propostes de millora.

Els resultats de la promoció de curs a l’ESO són alts i superiors a la mitjana de centres de la mateixa complexitat. Això ens fa pensar que les darreres reflexions fetes a les reunions de caps de departament, a les últimes comissions d’atenció a la diversitat i als equips docents sobre els diferents agrupaments del alumnes, així com l’acció tutorial , els diferents programes de diversificació curricular i els plans individuals porten a un assoliment més gran dels objectius de cada nivell.

Detectem, però, una mancança d’hàbits i una dificultat per tal d’adquirir les competències bàsiques sobretot en els primers cursos de l’ESO

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, els resultats de promoció se situen en la franja mitjana de centres. S’observa, però, un increment dels alumnes amb soltes a 2n de BAT i un increment també, el juny de 2009, dels suspesos en les proves de selectivitat.

Aquest fet ens ha portat a reflexionar sobre la necessitat de donar diferent tractament als alumnes de batxillerat i ESO i a fer una bona orientació acadèmica i professional a partir de 3r d’ESO dins del PAT.

8

Aquest primer trimestre s’ha observat la presència, a primer de batxillerat, d’alumnes molt poc motivats i desconeixedors dels veritables objectius finals d’aquesta etapa voluntària i postobligatòria. És per això que els diferents tutors estan mantenint entrevistes amb les famílies d’aquests alumnes per tal de reorientar- les satisfactòriament.

Cal destacar en positiu l’elevat grau d’inserció laboral dels alumnes que han cursat cicles formatius al nostre centre.

És preocupant, però, el fet que aquest any hi ha hagut tres contractes de pràctica rescindits per part dels empresaris. Això no havia passat mai i ens obliga a reflexionar sobre com poder incrementar la responsabilitat dels nostres alumnes de cicles formatius i buscar estratègies des de l’acció tutorial i els equips docents en la preavaluació del primer trimestre.

2.4. Participació, implicació i col·laboració de l’alumnat i pares/mares

La participació dels alumnes en totes les tasques d’aprenentatge és fonamental, tant pel que fa al treball individual com al col·lectiu.Costa que els delegats exerceixin les seves funcions i es dinamitzin en el Consell de delegats, espai que hauria de servir com a canal on vehicular totes les propostes de les diferents classes del centre.Cal revisar com dinamitzar aquest consell de delegats que, en el decret de drets i deures de l’alumne, és una peça clau per a una veritable transformació dels centres educatius.

Malgrat la importància que es dóna des de les tutories a la selecció dels delegats i sotsdelegats, aquests obliden sovint les seves funcions de representació.Aquest any s’ha incrementat la participació de representants de les diferents classes escollint un representant per a la Comissió de festes, diferent del delegat o sotsdelegat, amb la finalitat de delimitar funcions diferents i implicar un nombre més gran d’alumnes en els diferents esdeveniments de l’ institut. Valorem molt positivament la participació d’aquests representants: la seva assistència a les diferents reunions convocades i la seva aportació d’idees. Pel que fa als representants d’alumnes en el Consell escolar, la seva participació i assistència és inestable i el retorn d’informació al Consell de delegats, nul·la.Necessitem, doncs, dinamitzar aquests canals de participació dels nostres alumnes per tal de millorar la seva implicació en la recerca d’estratègies de millora del centre.També s’ha intentat dinamitzar en diverses ocasions activitats extraescolars amb monitors-alumnes però la participació fins al moment ha estat baixa.

9

Pel que fa a les famílies, la seva participació es concentra, sobretot, en les jornades de portes obertes i en les reunions d’inici de curs, així com les reunions de colònies i viatges en horari extraescolar. Cal esmentar el gran increment de participació en aquestes reunions, la qual cosa vol dir que els pares del nostre centre cada vegada estan més interessats a implicar-se d’una manera efectiva en l’educació dels seus fills. I és que la relació família-escola ha estat un dels nostres objectius d’aquest curs i des de les tutories es vetlla per mantenir un contacte estret amb les famílies per tal de fer un seguiment acadèmic i personal de cada alumne, ja que s’observa una relació entre desmotivació i manca d’implicació de la família.

Els pares canalitzen la seva col·laboració i implicació a través dels seus representants en el Consell escolar i de l’AMPA.

Aquests representants són dinàmics, col·laboradors i participatius. L’AMPA, per la seva banda, intenta créixer en nombre i en qualitat, realitzant reunions periòdiques i assemblees democràtiques.

L’equip directiu manté reunions mensuals amb representants de l’AMPA, els quals disposen d’un espai permanent al centre.

L’AMPA s’encarrega del servei de biblioteca del migdia i es mostra molt predisposada a col·laborar amb el nostre equip directiu.

2.5. Projecte curricular de centreL’ Institut Baix Montseny disposa d’un PCC força estable que s’ha anat modificant en funció de les noves lleis (LOGSE, LOE). Actualment el currículum de l’ESO ve molt definit per la normativa LOE. A l’ESO ha disminuït el nombre d’hores d’optatives. En el nostre institut les optatives són trimestrals i rotatives. Es prioritza la formació d’un grup de francès que pugui tenir aquesta llengua com a segon idioma estranger.A les reunions interdepartamentals s’ha reflexionat sobre la conveniència d’ oferir unes optatives que treballin les competències bàsiques des de les intel·ligències múltiples, o bé de forma transversal, per tal de potenciar les capacitats dels nois/es.Pel que fa al treball de síntesi, es procura fer un tipus de treball de síntesi que serveixi, alhora, de sortida de cohesió. Amb la crisi econòmica, però, hem hagut de planificar un treball de síntesi alternatiu per als alumnes que es quedaran al centre.Pel que fa al projecte de recerca de 4t d’ESO, aquest any s’ha programat en una hora setmanal durant tot el curs.Un del reptes a assolir és la programació dels currículums per competències bàsiques.

10

L’atenció a la diversitat i els currículums adaptats és un tema clau de l’organització de qualsevol centre. El nostre disposa de tres projectes de diversificació curricular, una aula d’ acollida i el tractament de la diversitat mitjançant els plans individualitzats dins l’aula.Pel que fa a alguns grups d’ESO, ens trobem amb la dificultat d’incloure noves metodologies d’aula i ens cal una reflexió conjunta tant des dels departaments com des dels equips docents.

Pel que fa al currículum de batxillerat, l’ Institut Baix Montseny ofereix dues modalitats de batxillerat amb tres itineraris cadascun d’ells.La primera modalitat és Ciències i Tecnologia i la segona Humanitats i Ciències Socials.Cada itinerari es composa de les matèries comunes, les matèries de modalitat i les optatives.Des d’aquest curs i arran de les modificacions en les proves PAU, l’orientació en la matriculació i elecció d’itinerari són de vital importància.Cal esmentar la bona organització del treball de recerca, creada en els anys de direcció de la Mª José Pérez, pel coordinador de batxillerat d’aleshores, en Toni Colomer.

Pel que fa als currículums dels cicles formatius, aquests ja vénen dictaminats pel Departament. Hi ha però la possibilitat d’organitzar alguns crèdits en dos anys per tal de facilitar l’assoliment del objectius finals als nostres alumnes.

2.6. Professorat

El curs 2009-2010 l’ Institut Baix Montseny té una plantilla formada per 23 professors amb plaça definitiva, 9 places amb propietaris provisionals, 2 comissions de serveis i 21 places ocupades per personal interí. Tot i tenir una plantilla de 55 places docents, hi ha 59 persones si comptem les mitges jornades.

Tal i com es desprèn de les dades anteriors, l’ Institut baix Montseny té poca estabilitat en la plantilla. Aquesta és una de les amenaces expressades en l’últim informe DAFO realitzat pels membres del claustre.

El fet que hi hagi moltes persones de pas dificulta la implicació en un projecte educatiu i també la identificació amb el centre. Aquest sentiment va ser expressat també en l’informe AGD realitzat per la inspecció educativa.

El repte és, doncs, fidelitzar aquelles persones que, pel seu perfil, encaixin amb el nostre centre i ajudin a impulsar aquesta transformació que necessitem.

11

S’ha de dir també que una de les dificultats és la d’engrescar de nou aquelles persones que, sent fixes al centre, es senten desmotivades per les dificultats a l’hora de resoldre conflictes persistents en l’actual sistema educatiu.

En aquest any de direcció i, segurament, per les expectatives de millora que s’han creat (plans d’autonomia), hem observat una molt bona disponibilitat per part de molts professors, implicant- se en la reelaboració dels documents del centre, en la confecció de noves programacions per competències bàsiques, en l’acceptació de tutories, en la reflexió i el diàleg profitós que, amb tota seguretat, ens ajudarà a gestionar millor el nostre institut.

Esperem que el grup de persones amb expectatives de destinació es puguin quedar definitivament al nostre centre. El fet que siguin persones joves, amb empenta i amb il·lusió ens aporta l’equilibri necessari entre la innovació i la conservació d’aquells mètodes que ja funcionen i que, no per antics, cal desestimar.

2.7. Orientació acadèmica i professionalDes de coordinació pedagògica i el departament d’orientació educativa s’ha fet una revisió del PAT. En aquest PAT es recull un seguit d’actuacions adreçades a facilitar informació i orientació acadèmica i professional als alumnes de 4t d’ESO i 2n de batxillerat. Aquesta és una tasca de tot el curs on s’inclouen: informació sobre el sistema educatiu, informació sobre els cicles formatius de grau mitjà, informació sobre l’oferta educativa del batxillerat, informació sobre els estudis universitaris, visita al Saló de l’Ensenyament, assistència a jornades de portes obertes d’universitats, taules rodones amb la participació d’ exalumnes, la tècnica d’inserció laboral, etc...També es fa una orientació en el darrer trimestre a 3r d’ESO per tal d’ajudar els alumnes a escollir les matèries optatives en funció de les seves qualitats i interessos futurs.És molt important l’assessorament a les famílies, sobretot en finalitzar l’ensenyament obligatori.

2.8. Relació del centre amb les administracions, empreses, institucions

Un centre educatiu no és mai un fet isolat. Un centre educatiu pertany a un municipi, a uns serveis territorials, a una comunitat, a un país.Si entenem aquest fet, entendrem perfectament que la relació d’un centre amb el seu entorn i amb les institucions i administracions de les quals depèn és tan important com la relació interna, perquè l’alumnat d’un institut pertany, al seu

12

torn, a un municipi, a una delegació territorial, a una comunitat, a un país. I és per aquest motiu que la recerca d’estratègies coherents i comunes és l’escletxa d’esperança que pot garantir la millora general del fracàs escolar i la inclusió social. Pel que fa a la relació amb l’administració, l’Institut Baix Montseny, ha incrementat la seva col·laboració amb el Departament d’Educació, signant un conveni de corresponsabilitat per tal de poder desplegar un Pla d’autonomia de centre.A banda d’aquest conveni, s’han incrementat també les reunions amb el Departament per tal d’assolir l’objectiu de la construcció d’un edifici nou, demanda reiterada per part de totes les direccions que m’han precedit.

Pel que fa a l’administració local, Sant Celoni disposa d’un PEE (Pla educatiu d’entorn). Els projectes d’aquest tipus afavoreixen la participació de tots els centres en activitats municipals i ajuden a incrementar els valors de l’equitat i la cooperació.La relació amb l’Ajuntament és constant i fluïda i es fa des de la participació conjunta en les comissions municipals d’atenció a la diversitat, les comissions socials, les comissions d’escolarització i els consells municipals escolars.

D’aquesta bona relació se’n deriven el projecte ETHOS, una alternativa a la suspensió temporal del dret a assistir a classe per part dels alumnes, signat el curs 2008-2009 i encapçalat per Jordi Bort, i el Projecte AMIC, que dóna suport als alumnes nouvinguts.

El centre manté també una bona relació amb les empreses de l’entorn, tant pel que fa als contractes de pràctiques dels alumnes de cicles formatius de grau mitjà com dels alumnes del projecte singular AMETISTA.

Cal destacar la relació periòdica amb els referents de l’EAP i del CRP.

2.9. Projectes de l’ InstitutUn dels objectius del nostre primer any de direcció era el de consolidar projectes ja existents i engegar nous projectes en tres àmbits diferenciats:

a) Àmbit curricular: en aquest àmbit incloem els projectes de diversificació curricular per atendre la diversitat a l’ESO. El nostre objectiu era el de consolidar dos projectes:- El Projecte AMETISTA, projecte innovador que ha esdevingut referència en nombrosos centres educatius, per a alumnes de segon cicle d’ESO en col·laboració amb empreses del municipi i que té com a paraules clau: l’ensenyament individualitzat, la responsabilitat, les competències bàsiques, la integració, l’autoestima i el “tastet prelaboral”.

13

- el Projecte ACCIÓ, adreçat a alumnes que presenten dificultats generalitzades d’aprenentatge i un baix nivell de competències en la majoria de les matèries. L’alumnat realitza part del seu horari dins del grup classe, concretament matèries transversals com l’educació fisica, l’educació visual i plàstica, la música i la tutoria, mentre que les matèries de l’àmbit lingüísticosocial i científicotecnològic les realitzen a l’aula específica del Projecte Acció.

I iniciar un projecte nou per atendre un tipus d’alumnat que, per les seves conductes disruptives, no assolien els objectius fonamentals de l’etapa secundària obligatòria. Aquest projecte és:

- L’AULA VIDA. L’objectiu fonamental d’aquest projecte és que els seus alumnes adquireixin les competències bàsiques en totes i cadascuna de les àrees curriculars a partir del conreu dels hàbits, el respecte i el treball, amb una metodologia bàsica que té com a eix vertebrador una educació activa i autònoma. L’horari d’aquests alumnes es reparteix en blocs diferenciats segons l’activitat a realitzar. Es prioritza el treball amb les TIC, sent una experiència que, segurament, esdevindrà una bona pràctica que podrem fer extensiva a tot el centre, el treball de manteniment (informàtic i de l’edifici) i el treball relacionat amb el medi ambient. De l’Aula Vida es ramifiquen tres projectes que treballen diferents competències de forma transversal, i aquests són: L’HORTALIES, LA RÀDIO i LA REVISTA.

N’estem orgullosos d’aquests projectes de diversificació curricular, del seu funcionament i del grau d’assoliment de les competències dels seus alumnes.Una de les propostes d’ enguany és la de realitzar projectes transversals entre els mateixos projectes singulars.

Volem incloure també L’AULA D’ACOLLIDA com a projecte que s’està consolidant al nostre centre i que col·labora a fer possible el segon objectiu que ens marca la llei d’Educació: la cohesió de tot l’alumnat.

b) Àmbit de convivència, dins aquest àmbit incloem tots aquells projectes encaminats a afavorir un millor clima de convivència a l’Institut. Destaquem tres projectes en col·laboració amb l’Ajuntament i un projecte intern del centre:- Projecte Ethos, una alternativa a la suspensió temporal del dret a

assistir a classe per conductes inadequades.

14

- Projecte AMIC, que afavoreix la integració dels nouvinguts amb un servei de traducció i seguiment dels alumnes i les seves famílies.

- Projecte XARXA, un projecte derivat del PEE (Pla educatiu d’entorn), que afavoreix la inclusió en activitats esportives i culturals a alumnes amb situació social desfavorida.

- Projecte de MEDIACIÓ, amb un responsable que coordina totes aquelles actuacions destinades a resoldre els conflictes de forma dialogada i pacífica.

Cal destacar la necessitat d’establir canals de coordinació més àgils amb l’àrea de comunitat de l’Ajuntament, així com la necessitat de dinamitzar el Projecte de mediació per tal que esdevingui una eina eficaç i ràpida per resoldre conflictes quotidians.

c) Àmbit de les noves tecnologies:- PÀGINA WEB: aquesta és un canal de projecció externa del centre i

un mitjà de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa. Cada vegada són més els professors que col·laboren amb la pàgina web implementant les TIC com a metodologia d’aula.

- PDA, des del curs 2008-09, el nostre centre utilitza aquestes eines tecnològiques per comunicar-se internament i per gestionar tot el que fa referència a la gestió de faltes d’assistència. Des d’aquest any també s’utilitza com a eina de comunicació amb els pares. Aquesta informació és ben rebuda per les famílies, tal i com es desprèn de l’avaluació externa.

- CASTELLANO TIC. Aquest és un projecte iniciat des del departament de castellà i amb la finalitat de millorar la competència digital dels nostres alumnes, tot treballant la competència lingüística en llengua castellana. L’any vinent es proposarà com a optativa.

Dins d’aquest apartat voldríem destacar, també, la participació dels alumnes de batxillerat en el FORUM DE TREBALLS DE RECERCA DEL VALLÈS ORIENTAL.

2.10. Pla estratègic de centre 2009-10/ PAC-PROA

L’ Institut Baix Montseny finalitzava el mes de juny de 2009 un Pla estratègic de centre i podia sol·licitar acollir-se a un Pla d’autonomia presentant un projecte específic. Des de la direcció actual érem conscients que aquesta era

15

una molt bona oportunitat de millora, tant per l’increment dels recursos materials, com per la possibilitat d’iniciar una reflexió conjunta que ens ajudés a reorganitzar-nos d’una forma més efectiva. Després de presentar el nostre projecte al Departament d’Educació, el nostre centre va ser escollit, no només per participar en els plans d’autonomia 2009, sinó que també se li va concedir un Pla d’acció immediata (PAI) pel que manca d’ aquest mateix curs 2009-10, esdevenint un centre PROA (amb recursos addicionals del Ministerio de Educación). Així doncs, el 18 de gener de 2010 vam signar un conveni de corresponsabilitat per poder implementar el mapa estratègic que especifica totes i cadascuna de les actuacions de millora.

Destaquem, d’ entre les activitats que es despleguen d’aquest pla, la formació del professorat en competències bàsiques, en tècniques d’assertivitat i en les TIC TAC, la dinamització dels patis, l’increment d’hores de vetllador, la reorientació de les reunions d’equip docent i caps de departament i la dinamització de la comissió de festes.

Dissortadament, la dotació econòmica no arribarà fins a final de curs, amb la qual cosa haurem de replantejar-nos algunes de les activitats que requerien despesa econòmica.

2.11. Les nostres instal·lacions: l’edifici

Fent memòria històrica i tenint en compte que la construcció de l’Institut Baix Montseny es va fer amb caràcter provisional, entendrem com en són de deficitàries les seves instal·lacions.

L’edifici té planta baixa i dos pisos. Té dos mòduls per al cicle de manteniment, un mòdul menjador i un espai independent per al cicle de gestió administrativa.

Cal esmentar mancances en els següents aspectes:

- Instal·lació elèctrica deficient i inadequada a les necessitats actuals del centre.- Gimnàs obsolet (actualment amb vestidors poc dignes i sense aigua calenta).- Estat lamentable de les portes de les aules (fet agreujat pel robatori del dia 26 de novembre)- Adequació de la sala d’actes.- Finestres poc segures.- Humitats a les parets.- Necessitat de pintar l’interior de l’edifici.- Sistema de calefacció antiquat.

16

- Paviment irregular amb fissures. - Aules poc preparades per a les noves tecnologies.- Laboratoris antics.- Taules, cadires i pissarres en mal estat.- Pati desaprofitat.

El manteniment de l’actual edifici és insostenible amb la partida econòmica regular, i la promesa reiterada de la construcció d’un nou centre des de fa més de deu anys ha fet que les inversions del Departament hagin estat mínimes.

Cal dir, però, que l’actual relació fluïda amb el Departament ha afavorit un impuls en l’adequació progressiva dels espais del centre i el compromís d’iniciar el projecte tècnic del nou institut.Així doncs, aquest any disposem d’un mòdul menjador, s’ha revisat l’estat de les finestres, estem pendents de l’ajuda per poder renovar les portes, s’està estudiant la possibilitat de renovar part de la instal·lació elèctrica i s’han revisat les humitats de les parets.

En aquest apartat estem satisfetes de la participació activa en el procés de planificació del mapa escolar de Sant Celoni i de la definició d’una tipologia concreta (postobligatòria i cicles) per al futur del nostre centre.

2.12. Trets distintiusA vegades, allò que sembla un perjudici acaba convertint-se en un tret distintiu, acaba convertint-se en la singularitat que et distingeix de la resta i que, justament per aquest motiu, et fa únic.

Això és el que passa amb els nostres trets distintius. El fet de tenir més alumnes amb necessitats educatives especials ens ha obligat a desenvolupar projectes de diversificació curricular específics que ara ja són una tradició i que, en bona mesura, són els que garanteixen un major èxit del nostre alumnat.El projecte AMETISTA, el projecte ACCIÓ i l’ AULA VIDA són recursos que ens distingeixen de la resta.

Pel que fa a la postobligatòria i per la tradició de provenir d’un centre de batxillerat amb fama guanyada a partir de tota la promoció d’alumnes ben preparats que n’han sortit any rere any, el fet de tenir tres línies de batxillerat i el desplegament que fem del currículum i l’organització del treball de recerca ens distingeix d’altres centres de la comarca.

Un altre tret distintiu és l’oferta de dos cicles de grau mitjà, amb una molt bona inserció laboral dels alumnes que l’assoleixen.

17

Donar més empenta a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i ampliar l’oferta educativa amb cicles de grau superior és un dels reptes d’aquest equip directiu.

Després d’aquesta anàlisi exhaustiva del context volem compartir la nostra visió de futur i explicar, d’una manera metafòrica, quina és la nostra manera particular d’implicar i fer participar les diferents persones de la comunitat educativa en l’aplicació d’aquest projecte.

2. LA NOSTRA VISIÓ I LA TEORIA DEL MACROCERVELL O LA NOSTRA FILOSOFIA DEL TREBALL EN EQUIP I EL LIDERATGE COMPARTIT

La nova Llei d’educació ens marca clarament els objectius fonamentals que qualsevol centre educatiu ha d’assolir: la millora dels resultats acadèmics i la millora de la cohesió social.

Quan un equip de persones es planteja dirigir un centre necessita observar per tal de tenir una visió realista del punt de partida, necessita sentir quins valors aporten les persones que el conformen i quins valors vol prioritzar en la seva organització, necessita pensar estratègies que donin resposta a les mancances del centre i necessita tenir la capacitat d’actuació que permeti, després d’una avaluació, reflexionar novament sobre què cal millorar i com es pot millorar.

I és aquí on m’agradaria explicar-vos la teoria del macrocervell, o la nostra filosofia del treball en equip.Aquesta teoria va néixer aquest mes de juliol, en un dia d’aquells que havíem estat tot l’equip (i aquí també hi vull incloure la nostra coordinadora de batxillerat, la Laura Ballús) treballant deu hores seguides, intentant fer una planificació prou clara que ens permetés, durant el curs, seguir unes línies d’actuació coherents i consensuades.Recordo que aquell dia discutíem: mentre una veia la complexitat organitzativa, l’altra veia els problemes econòmics, l’altra es preocupava per com ens ho faríem per implicar els companys, l’altra veia dificultats dels espais i l’altra ho volia abastar tot dispersant-se sense remei. Totes teníem punts de vista diferents, totes teníem sentiments diferents i totes actuàvem diferent.

Curiosament, en finalitzar la llarga jornada, havíem arribat a posar-nos d’acord en molts aspectes.

Després, a casa, se’m va acudir que érem un macrocervell, compost per la suma de tots els nostres cervells. M’ho imaginava com una mena de

18

computadora central. Al matí següent els vaig dir:” noies, som un macrocervell”. Elles van riure. Sí, van riure molt. Però els va agradar i ens va motivar a totes en nous moments de dificultat. A partir d’aquell moment la imatge del macrocervell va esdevenir una “idea força”.

I aquesta idea va anar prenent forma i se’m va acudir que el nostre institut no en tenia prou amb un macrocervell de sis o set persones. Se’m va acudir que havíem d’aconseguir implicar els diferents òrgans de gestió de l’institut per anar sumant. Primer un cervell compost de quatre cervells (òrgans unipersonals), després un cervell compost per set cervells (òrgans unipersonals més les coordinacions de BAT, ESO i CICLES), després un cervell compost per trenta- tres cervells (els anteriors més els caps de departament i coordinadors), després un cervell compost per cinquanta-nou cervells (tot el claustre) i, finalment, un cervell compost pels sis-cents cervells (el claustre, el personal PAS, el Consell escolar i tots els alumnes). I és que per transformar el nostre institut ens calen els sis-cents cervells que cada dia hi conviuen.

Perquè, si us hi heu fixat, hi ha cervells ràpids com els trens d’alta velocitat que tenen idees brillants i originals,quasi avantguardistes; hi ha cervells pausats que analitzen l’entorn detalladament, reflexivament; hi ha cervells generalistes que copsen el conjunt amb un sol pensament; hi ha cervells minimalistes que es fixen en tots i cadascun dels detalls; hi ha cervells intuïtius que perceben més enllà del món físic, hi ha cervells lingüístics, lògics, espacials, científics, matemàtics, artístics, analítics, etc... que generen mils d’idees vàlides i creatives cada dia.

Però també és evident que només amb el pensament no esdevindrem un centre de convivència, aprenentatge i treball.Així doncs, també ens caldrà sumar tots els nostres valors i potenciar-los per tal de minimitzar l’energia negativa de la impotència que sovint ens arrossega. Entre tots els membres de la comunitat educativa tenim tots aquells valors que volem prioritzar en el nostre projecte de direcció. Reconèixer en l’altre aquest valor ens permet créixer com a comunitat. Per tant, esdevé, no només un gran cervell, si no un gran potencial emocional, un macrocor en efervescència que cal canalitzar.

I no em voldria oblidar en aquesta teoria del macrocervell del paper fonamental de les diferents visions de cadascú. Perquè per avançar hem de veure i acceptar amb sinceritat la realitat i, si bé és cert que la direcció ha de desenvolupar una visió panoràmica del centre, i jo encara diria més, una visió

19

d’infrarojos que pugui copsar més enllà dels murs de la incomunicació, es necessita la visió crítica d’alguns, la visió pràctica, la visió idealista, la visió focalitzada, la visió lateral, la visó amplificada, la visió prismàtica, la visió microscòpica , en definitiva, una visió multifocal per tal de garantir un punt de partida fiable i plural, que pugui atendre totes i cadascuna de les necessitats.

I si ja tenim cervell, i ja tenim cor, i ja tenim ulls, encara necessitem les cames i els peus per actuar, perquè les idees, per vàlides que siguin, si no es porten a la pràctica, es queden només en el món dels somnis, dels ideals.

Si ens imaginem, doncs, que un centre educatiu és un ésser viu en continu moviment compost per un macrocor, una visió multifocal , un macrocervell i un macrocos que actua, només ens caldrà afavorir els espais de reflexió conjunta per tal de seguir la següent seqüència transformadora:

1- Observar el punt de partida i tenir una visió de futur conjunta.2- Sentir els valors que volem prioritzar i potenciar-los.3- Parlar i expressar-se en els canals adequats.4- Escoltar i recollir les diferents visions i emocions.5- Pensar estratègies conjuntes i viables de canvi i consensuar-les.6- Actuar tots coherentment en la mateixa direcció cap un mateix objectiu.7- Avaluar i iniciar de nou el procés.

Aquesta idea de sumar (i m’atreviria a dir multiplicar) per formar un tot que té la capacitat de progressar i la idea d’anar tots a favor de l’educació i de la nostra comunitat educativa ens ajuda enormement a no distreure’ns d’allò que és realment important.

I se’m va acudir que aquesta teoria del macrocervell calia explicar-la al claustre, als alumnes i als pares, perquè tot esdevé diferent quan un sap que és una peça clau del conjunt i que és valorat per la seva singularitat.

I se’m va acudir fer una representació gràfica que ajudés a entendre aquest procés de sumar i caminar cap un somni compartit, l’última seqüència de la qual és aquest esbós que vaig col·locar, simbòlicament, al cim del Montseny:

20

I amb aquesta filosofia de fons hem organitzat les reunions, els claustres i els consells escolars, afavorint la màxima participació i implicació de tots els membres de la comunitat educativa.

I amb aquesta idea i el fet de participar en els Plans d’Autonomia hem pogut clarificar (amb l’anàlisi DAFO) el nostre punt de partida: els nostres punts forts, els nostres punts dèbils, les amenaces externes i les oportunitats. I ens ha ajudat a reflexionar sobre quins valors volem transmetre conjuntament, sobre quina és la nostra missió i quina és la nostra visió de futur de l’Institut Baix Montseny.

Tota aquesta reflexió ens ha conduït a confegir el plantejament institucional (presentat al nostre claustre i consell escolar) que ara us volem presentar.

Tal i com hem expressat a la presentació del projecte, el nostre equip directiu comparteix dos valors fonamentals que donen sentit a la nostra gestió: l’alegria i la responsabilitat. A banda, però, d’aquests valors que ens serveixen de nexe, de fil conductor de tota la nostra trajectòria, volem prioritzar els valors del respecte, la confiança, la il·lusió, la voluntat, l’autodisciplina, l’esforç, la cooperació i la creativitat perquè la nostra missió és la d’educar nois i noies d’entre 12 i 18 anys per tal que esdevinguin ciutadans competents i útils per a

21

la societat. I és per això que la nostra visió és la de ser un centre de convivència, aprenentatge i treball, un centre que afavoreixi el desenvolupament de les potencialitats de tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa, un centre que atengui la individualitat i la singularitat de cadascú, un centre que formi persones compromeses amb la societat. En definitiva, volem esdevenir una bona opció educativa a la zona.

I passem ara als cinc objectius clau que ens marquem a quatre anys vista.

3. OBJECTIUS A ASSOLIR

Els objectius que ens proposem assolir d’aquí a quatre anys són els objectius que s’inclouran dins del desplegament del Pla d’Autonomia (PAC 09) més d’altres específics del nostre centre.

4.1.Millorar els resultats acadèmics4.2. Millorar la cohesió social4.3.Revisar i actualitzar el Projecte Educatiu de Centre 4.4.Millorar les actuals infraestructures i fer el traspàs al nou edifici4.5.Millorar la imatge i la projecció externa de l’Institut

DESPLEGAMENT

4.1. MILLORAR ELS RESULTATS ACADÈMICS

ESTRATÈGIES

- Millora dels hàbits de treball i convivència- Aplicació de les noves tecnologies i metodologies en les activitats d’ensenyament-aprenentatge

ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ

Programar per competències i elaborar uns objectius mínims d’etapa comuns

Formació del professorat Coordinació Pedagògica

Vetllar per la puntualitat Direcció PDA

Adequar les optatives al perfil del nostre alumnat

Departaments Memòria anual

Consolidar criteris comuns d’avaluació del treball de recerca

Coordinadora de batxillerat i equip docent

Memòria anual

Unificar criteris de programacions i

Equips docents cicles Memòria anual

22

disciplinaris als cicles formatius

Reorganitzar la diversitat del centre

CAD, equips docents i caps de departament

Actes d’avaluació

Consolidar el projecte de diversificació curricular Aula Vida

Tutors d’Aula VidaMemòria anual, actes

d’avaluació i PDA

Mantenir el projecte de diversificació curricular AMETISTA

Tutor AmetistaMemòria anual, actes

d’avaluació i PDA

Dinamitzar el projecte de diversificació curricular Projecte Acció

Tutors Projecte Acció Memòria anual, actes

d’avaluació i PDA

Consolidar el projecte ETHOS

Comunitat Educativa Informes individualitzats

Dinamitzar les reunions, afavorint el treball interdepartamental, dels equips docents

Bons coordinadors Actes

Formar el claustre en les TIC-TAC

Curs de formació Memòria anual

Adequar les aules a les noves tecnologies

Econòmics Memòria anual

Mantenir els Tallers d’Estudi Assistit

Pla Educatiu d’Entorn Coordinació pedagògica

Diversificar els recursos d’aula i unificar criteris metodològics

Professorat/ coordinacions Coordinació pedagògica

Fomentar la lectura comprensiva

Departaments Proves de nivell

4.2. MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL

ESTRATÈGIES

- Motivació de l’alumnat i reducció de l’absentisme escolar - Creació de sentiment de pertinença al grup

ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ

Formar el claustre en Curs de formació Memòria anual i PDA

23

tècniques de gestió de l’aula

Dinamitzar el projecte de mediació

Coordinador, equip de mediadors, projecte de

convivència i RRIMemòria anual i PDA

Dinamitzar el pati i crear una ludoteca

Monitoratge, econòmic Enquesta pares i alumnes

Impulsar les activitats de l’AEE

Alumnes-monitors Memòria anual

Consolidar el nou PAT Tutors, PAT Coordinació pedagògica

Rendibilitzar l’aula d’acollida

Dotació aula d’acollida Memòria anual

Dinamitzar el consell de delegats

Direcció Actes

Dinamitzar la comissió de festes

Comissió Memòria anual

Engegar el projecte d’intercanvis culturals

Responsables Memòria anual

Contractar vetlladors i TIS Econòmics PDA, memòria anual

Consolidar les activitats del PEE (Xarxa, AMIC)

Ajuntament Memòria anual

Implicar les famílies Tutors, Direcció Enquesta de satisfacció

Mantenir reunions periòdiques amb l’AMPA

Direcció Actes de les reunions

Gestionar adequadament les emocions

Coordinació pedagògica/tutors

Fulls d’incidències

4.3. REVISAR I ACTUALITZAR EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

ESTRATÈGIES

- Creació de grups de treball que actualitzin els plans que conformen un PEC

ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ

Crear el Pla de Convivència de Centre

Professorat Consell Escolar

Revisar el RRI Comissió Consell Escolar

24

Actualitzar el Projecte Lingüístic

CLIC i caps de departament de llengües

Consell Escolar

Revisar el PAT Tutors Coordinació Pedagògica

Actualitzar el PEC Comissions Consell Escolar

4.4. MILLORAR LES ACTUALS INFRASTRUCTURES I FER EL TRASPÀS AL NOU EDIFICI

ESTRATÈGIES

- Col·laboració amb Serveis Territorials, Ajuntament i amb la resta de centres públics del municipi.- Gestió eficient dels recursos econòmics del centre.

ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ

Canviar les portes Econòmics Memòria anual

Millorar les instal·lacions elèctriques

Econòmics Memòria anual

Canviar pissarres Econòmics Memòria anual

Condicionar el pati Econòmics Memòria anual

Vetllar per la construcció del nou edifici

Direcció Consell Escolar

Distribuir la partida econòmica equitativament

Econòmics Consell Escolar

4.5. MILLORAR LA IMATGE I LA PROJECCIÓ EXTERNA DE L’INSTITUT

ESTRATÈGIES

-creació de diferents comissions.

ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ

Dinamitzar la Web Comissió TIC Memòria anual

Full informatiu Comissió informativa Enquesta de satisfacció

Col·laborar amb l’AMPA per tal de crear una escola

Direcció Consell Escolar

25

de pares

Participar en premis a nivell comarcal i nacional de treballs de recerca, concursos literaris i d’altres, olimpíades de física i matemàtiques, premis al millor blog, etc...

Comissions i departaments,

coordinació de BAT

Consell Escolar

Organitzar i participar en jornades esportives

AEE/ Pla Català de l’Esport a l’escola

Memòria anual

Organitzar jornades de cohesió de la comunitat educativa

Econòmics i humans Memòria anual

Crear un acord/protocol d’actuació entre mossos, policia local, serveis socials i l’institut

Equip directiu Memòria anual

5. LÍNIES D’ACTUACIÓ

En els quadres anteriors especifiquem les línies a seguir i els recursos necessaris per tal d’assolir els cinc objectius que ens hem proposat. Volem, però, exposar aquestes línies d’actuació en allò que nosaltres anomenem els triangles de l’Institut. És una manera gràfica d’organitzar les línies d’actuació en tres grans àmbits. Són triangles que donen coherència a la visió de ser un centre de convivència, aprenentatge i treball, sent aquest el principal triangle que mai no hem d’oblidar.

5.1. Àmbit pedagògic/metodològicEn aquest àmbit trobem triangles que afavoreixen tant la millora del rendiment acadèmic com la cohesió social. Aquests són:

RESPECTE AMETISTA

26

PUNTUALITAT TREBALL P.ACCIÓ AULA VIDA

MEDIACIÓ PEE

ETHOS AMIC PCEE FESTESINTERCANVIS

HORT WEB

RÀDIO REVISTA PDA TIC

5.2. Àmbit organitzatiu

EQUIP DIRECTIU CAD

27

CLAUSTRE C.ESCOLAR C.DEP E.DOCENTS

C.ESCOLAR C.PEDAGÒGICA

C.DELEGATS AMPA PRIMÀRIA/SEC COMISSIÓ ESCOLARIT.

ORIENTACIÓ EDUCATIVA E.DIR

EAP C. SOCIAL CRP FORMACIÓ CLAUSTRE SECRETARIA INSTITUT

PAS C.COMARCAL MOSSOS/POLICIA S.SOCIALS

5.3. Àmbit de la gestió de recursos

SECRETARIA IES

C.ECONÒMICA C.ESCOLAR SSTT AJUNTAMENT

28

SSTT

CME CE-INSTITUT

6. PROCÉS D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

A més a més dels indicadors d’avaluació esmentats a l’apartat quatre i dels indicadors que s’especificaran de forma concreta per a cada activitat en el mapa estratègic que el nostre claustre està confegint per a la implantació del Pla d’Autonomia de centre (PAC 09), el nostre equip directiu elaborarà una enquesta específica per a cada sector de la comunitat educativa a fi i efecte de poder avaluar la nostra gestió. S’elaborarà un informe sobre el grau de compliment dels objectius i es presentarà a final de curs al Consell Escolar.Aquesta valoració serà el punt de partida de la Programació Anual del curs següent.

Pel que fa a l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge, disposarem del recull estadístic dels resultats de tot l’alumnat. Aquestes dades serviran de punt de partida per a noves estratègies metodològiques. Disposarem també dels resultats de la selectivitat i de les proves diagnòstiques de 3r d’ESO.

Finalment, pel que fa a l’avaluació de la participació de la comunitat educativa i el clima de convivència del centre, a més a més del recull estadístic sobre conflictes (PDA, informes disciplinaris i expedients) mantindrem un diàleg periòdic (com a mínim trimestral) amb els representants del Consell de delegats i els representants de l’AMPA, per tal de copsar el seu grau de satisfacció sobre alguns aspectes concrets.

29

Entenem l’avaluació com un mecanisme que ens ha de servir per millorar en la qualitat educativa del nostre institut, l’Institut Baix Montseny, el nostre institut.

7. CONCLUSIÓ

Aquest projecte de direcció que us hem presentat és un repte, no només per a nosaltres com a equip directiu, sinó que voldríem que esdevingués la llavor d’una manera de fer conjunta, d’un estil educatiu que ens distingís i ens singularitzés com a centre i ens permetés gestionar la gran complexitat educativa que la societat actual ens planteja i així poder fer front comú a les necessitats reals dels joves que cada dia passen per les nostres aules.

I és que nosaltres entenem que un centre educatiu és un espai de desenvolupament humà on les programacions, els currículumns i els protocols no tenen cap sentit si no són amb la finalitat de millorar-nos com a persones i com a comunitat.

“El temps és brasa,flama que ens il·lumina

per transformar-nos”

Teresa Borotau

30