EL PAPA ES FA RETRATAR

– Somrigueu una miquefa, Sanfeda4; penseu en els bombardeigs contra Madrid...

Any IX, Núm. 402 - Barcelona, dijous, 7 gener 1937(SEGONA EPOCA)

EN AQUEST NUMERO:

Text deí nitu de la Constitució de la U R S Samb les modif'cacions aprovades pelVi Congrés ex4raordinari dels Sòviefs

Preu: 3o cts. - Redacció i Administració: Portal de l'Angel, 24 - Tel 11628 - Subseripció ,trimestral; Ates. 3'30

CONSIGNES Acolliu els refugiats de Madrid!Unifat d'acció

«Us he a parlar)) d'un home meravellósde l'empordanès Ramon, Muntaner, autord'una de les quatre famoses Cròniques ca-talanes, el monument més gran de la nos-tra literatura medieval, ara que s'ha escai-gut el sisè centenari de la seva mort. 1us en parlaré, no com a erudit, sinó sim-plement com a escriptor català d'ara queveu en el cronista de Peralada una de lesencarnacions més felices de l'esperit de lanostra raça.

Meravellós! Aquesta és la paraula quepot donar una idea de l'efecte que em féula lectura inoblidable de l'Expedició delsCatalans a Orient, que publicà, fa anys,l'Editorial «Barcino». Què us diré? Per miva ésser una revelació de les més grans,un d'aquells llibres que assenyalen una fitaen el propi desenrotllament espiritual.

No és pas que vulgui menystenir tot elque hi hagi de notable en la resta de lanostra literatura clàssica. Però és el casque ni el mateix Somni de Bernat Metge,que és una obra escrita amb un llenguatgenotabilíssim, no em feu, ni de bon tros,tanta impressió. I és que em fa l'efecte queuna bona part del que, amb un patriotismeque mereix tots elogis, ha estat tret a laIlum de la nostra literatura antiga, és de-finitivament mort. Amb tot, la tasca delssostres erudits és digna de tots els elogis.

Però ei que és la Crónica d'En Munta-ner, és una de les coses més vives que mai

s'hagin escrit . Alguns han anomenat el Xe-nofont català, al nostre cronista, per la

relació insuperable que féu de l'expediciódels almogàvers, a l'Orient, digna parionade la famosa retirada dels Deu mil. Per béque jo prefereixo de molt la primera — perla senzilla raó de qué sóc català.

El llenguatge del nostre cronista, comel de .Montaigne, és planer, com si fos pro-ducte d'una gran facilitat en ]'escriure,però que potser no ho és sinó d'un elevatdomini d'aquest art. El seu estil és d'unagustositat que només retrobaríem, en elnostre temps, en comptats escriptors, com .En Pujols i En Pla, per exemple.

1 ara que acabo de citar a En Pla, pot-ser que diem que fou I'IEmpordà la terra

q prodpf aquests escriptors, terra on elsc;. alans -- com el vi en certs bocs - sein-bla que tinguin més graus. I això és l'e-ternitat d'un poble. Teniu que després desís-cents anys una mateixa terra segueixproduïnt una mateixa mena d'homes. Roda-mons, bon tros eixelebrats, francs i els pri-mers enamorats del seu país i de la sevallengua. Jo, particularment, és una gentque admiro i estimo de debò. I, si us tincde dir la veritat, si bé he conegut els em

-pordanesos, gairebé no conec ]'Empordà.Però recordo que, quan jo era petit, veniaa! poble, en acostar-se les veremes, un ta-per empordanès que pel físic era una cosacom és ara el Panisse de Pangol. El vèieuque s'asseia i es posava a parlar. Allò eraun torrent de paraules, més que un tor-rent, una cataracta d'imatges vives, 11am-peguejants, expressades amb un llenguatgemulticolor, i uns mots gustosos com el pamoreno. Recordo que jo quedava encantat,meravellat. D'aquella manera devia parlarUlisses. D'aquesta manera parla el nostreMuntaner. Té la mateixa vèrbola ufanosa,sense deixar d'ésser mai vivaç. I de tanten tant, exagera una mica les coses, por-tat del seu entusiasme per la seva terra idel seu amor per les seves lleis i els seusreis. Com quan diu que «d'un llenguatgesolament, ne negunes gents no són tantes_com catalans».

Un dels trets més admirables d'En Mun-taner, i que es pot observar, sobretot, enl'Expedició, és que catalanitza a tot déu.Per ell no hi valen els mots greguescos obisantins més enrevessats ; els catalanitzacom aquell qui no fa res. A Stèñia, hi posal'Estenyaire, a Rodóston, el Rodristó, i elmateix fa amb els noms de tots els poblesmediterranis i els dels seus habitants, tantsi són italiàns com alarbs. Sovint fa cons

-tar també, quan parla d'algun personatgeestranger, que parlava lo pus bell catala-nesc del món».

I és aquest tret un de tants en el ca-ràcter d'En Muntaner que revelen la sevaprofunda catalanitat. No és d'estranyar,doncs, que Li. Nicolau d'Olwer fes la sevaentrada a l'Institut amb un discurs sobre]'«Esperit català en la crònica d'En Mun-taner)>. Pel nostre cronista incomparableno hi ha altra gent al món com els cata-lans : e...galecs arnar-n'ets, to_ tes de bo-nes gents de catalans que sol un llatí nohi haja ne null hom d'altra llengua».

La ¡lengua catalana! En Muntaner noes cansa mai d'elogiar-la. Sempre l'acom-panya d'un epítet elogiós : «el bell catala-nesc)), edo pus bell catalanesc». En Munta-ner — per dir-ho amb paraules de l'eruditque acabem d'aldudir — és un acèrrim de-fensor del nacionalisme lingüístic. Llenguai nació són per a ell una mateixa cosa, iper això li semblen més nombrosos els ca-talans «que'ls grecs qui són de l'emperadorde Comstantinoble... e d'altres provínciesmoltes, en les quals ha aital departimentde los llenguatges, com ha de catalans earagoneses». De fet, si algun nexe hi havia,ultra el dinàstic, entre les diverses regionsde la gram Catalunya medieval, era la co-munitat de llengua. Com les diverses ciu-tats de la Grècia clàssica — que només perla llengua se sentien una sola raça, dife-rents de totes les altres, en els jocs sagrats

MIRADOR - Tel. 11620

d'Olímpic —, tots els catalans se sentienuns perquè amb el seu «catalanesc» erenentesos arreu de la Mediterrània.

Aquesta amor d'En Muntaner per la , sevallengua eixamora tota la seva crònica. En-cara n'hi queda, però, i a bastament, pera cantar les lloances de- tot el que és unacaracterística de l'ànima eterna de la nos-tra raça, lElogia la senzillesa de la Cort delsnostres reis i el règim democràtic del nos-tre poble, al qual compara els altres rè-gims i reis absolutistes de l'Edat mitjana.A parer seu, són tantes les liberalitats dels

Rainon Muntaner escrivint la seva crònica.(Miniatura del manuscrit d1El Escorial.)

nostres reis que els seus «sotmeses, la terradeurien besar que calciguem , Cap obra —diu Nicolau — com la Crònica d'En Mun-taner no dóna una abundor tan esplèndidade manifestacions de l'esperit de Catalu-nya».

Aquestes excellòncies normals de la Crò-nica, són superades magníficament en elscapítols que narren l'expedició dels cata-lans a Orient. Més que úna gesta verídica,de la qual els arxius segueixen demostranta oci'? e'.ia., b^ïriúda anés av t u;, tuèrave-illós llibre d'aventures. «Escenes de valen-tia i d'odi, escenes de temeritat i de ven-jança, grecs deslleials, tàrtars cruels, ge

-novesos cobejosos i catalans anàrquics,passen pels nostres ulls en aquelles planesd'En Muntaner, les de més emoció literà-ria, les més viscudes i les de més valorhistòrica; únic testimoni català de l'èpicaaventuran. Amb quina força no ressaltenles figures, que hom es sentiria inclinat aoreure llegendàries, del Cèsar Roger deFlor, de l'almirall Ferran d'Annés, del Se-nescal Bernat de Rocafort, d'En FerranXimenis d'Arenós, d'En Berenguer d'En

-tença! Que humans... però, que catalans,també, amb les seves ambicions i disputes,desgraciadament tan actuals!

I el que és bonic, i noble, en el compor-tament d'En Muntaner, és que el] «qui fouel canceller i mestre racional de la host»i ]'únic cabdill que era estimat de tothom,no es posi a primer terme de la seva nar-ració, llevat d'aquells passatges en què laseva comesa li obliga. «E així se complí.Que Gallípol era cap de la host, e a Gal

-lípol estava jo ab moro alberg e tots les es-crivans de la host. E jo era capità de Gal

-lípol, que con la host era a Gallfpol tuithavien a fer dret en mon poder, del majoral menor.))

El seguit del relat no solament és delsque més prenen el lector, sinó que tot elltraspua una gràcia i una frescor incom-parables. Recordo sobretot la impressió queem féu una escena de la lluita contra elsalars, unes tribus tàrtares del que és araBulgària. «Que contar-vos n'he què n'esde-venc a un cavaller aló que se'n menava samuller, ell en bon cavall e sa muller enaltre. E tres hómems de cavalls dels nos-tres anaren-los aprés. Què us diré? Lo ca-va ll de la dona flaquejava, e ell, ab l'es-pasa de pla, dava-li, e a la fin los nostreshómens a cavall l'aconseguiren. iE el ca-valler, qui veé que l'aconseguien e que ladona s'havia a perdre, brocé un poc aavant, e la dona gità-li un gran crit, e elltornà envers ella e anà-la abraçar e besar,e con ho hac fet, donà-li tal de l'espaa perlo coll, que el cap ne llevà en un cop. Ecom açò hac fet, tornà sobre los mostrestres hòmens a cavall, qui ja prenien locavall de la dona, el ab I'espaà va tal crupdonar a un d'aquells, qui havia nom Gui-l l em de Hellveer, que el braç sinistre ]in'avallà en un colp e caes en terra mort.E los altres dos, - qui veeren açò, lleixaren-se córrer sobre ell, e ell a ells ; e la unhavia nom Arnau Miró, adalill, qui eraban hom d'armes, e l'altre En Bernat deVentaiola. Què us diré? Que faç-vos saberque anc no es vols llevar prop de la donaentrò l'hagren tot especejat. E ell es de-fensà tan fort, que hac mort aquell Gui-Ilem cíe Bellveer e nafrats los altres dosmalament. E així podets veure com morícom a bon cavaller, e que ab dolor faïaço que faja.»

Sis-cents anys que és mort Muntaner, ila seva llengua gloriosa alena encara enmilions de pits catalans. La seva immor-talitat és la immortalitat mateixa de Cata-lunya. Que ho sàpiguin bé tots els catalans— per vergonya d'alguns — «més que Mun-taner ningú no ha estimat la seva comar-ca : l'Empordà ; més que En Muntaner,ningú no ha estinurt Catalunya» (LI. N.d'Olwer. Discurs al.ludit).

JOSEP SOL

Suposo 'que les darreres actuacions delszaixells de guerra iilemanys hauran conven-çut fins els més tranquils de la decisió ambquè una gran potència europea vol portar{ins als darrers límits la seva intervenció enla guerra espa;«yola. Aquest convencimenthauria de fer veure a tothom la gravetatde la situació, no pas minvada pel recentacord entre Itàlia i Anglaterra, aquest gal

-dós «gentlenaen's agreementa (expressió quepodríem traduir prou exactament per «acordentre pintes, amb el qual els anglesos s'a-contenten amb prometences i continuen gi-rats d'esquena a la solta.

Davant d'aquesta nova gravetat (perquède gravetat n'hi ha hagut sempre) potserseria hora de procurar d'envigorir la lluita,de dotar l'exèrcit del poble d'aquell esperitd'escomesa i d'exaltació que hauria d'ésserl'esclat d'una disciplinada fermesa a. la. rera

-guarda.S'ha decretat la militarització de les mi-

lícies, la creació de l'exèrcit de Catalunya;s'han cridat lleves i fins s'ha fet fer copio-sament l'exercici. Però l'ambient ,és ple dedubtes sobre la concreció d'aquests propò-sits militars i d'opinions diverses ï diver-genfs sobre llur possibilitat i llur eficàcia.

Esquematitzant la qüestió, sembla. quel'oposició de dues concepcions principals di-ficulten l'estructuració final del nostre exèr-cit. Els uns opinen que cal afermar sobre-tot una jerarquia de comandament que im-posi la disciplina; els altres volen que ladisciplina sorgeixi espontàniament de lamassa de combatents i el comandant sigui,més que un poder, una confluència d'ad,he-sions.

Els primers potser no tenen prou en comp-te els perills que comporta un comanda-ment poc controlat, sobretot si hi haguésnomenament d'un generalíssim. No n'hi ha1'rou que aquest sigui un home de totaconfiança en el moment de posar-se a lea-liar: tots sabem la influència desmoralitza-dora de l'exercici del poder i la relativa faci

-litat amb què el general del poble pot con-vertir-se en dictador.

Però els oui .s'ol:osen a'a er ^cetiçi^r -d'unaj crarq tia aïttoritaria rtu roan a oblidar' quel'exercici de l'autoritat no d'eixa d'ésserdesmoralitzador pel fet d'ocórrer en grupspetits; que hi ha molts homes de malavoluntat; i que, fins amb tota la bona vo-luntat possible, la simple divergència d'opi

-mons o desigualtat d'intedligències pot tenirun efecte paralitzador en una gran massad'esplèndids combatents.

Una bona consigna seria, en aquest cas,de no consultar solament els desigs, sinótambé les possibilitats. Això hauria de pro-duir un bon acostament entre les tendènciescontràries. 1 les distàncies s'escurçarien en-cara si hom tingués en compte (cosa benescaient en aquest temps) que no hui haempresa important sense risc. La nostraempresa és guanyar la guerra .tot fent larevolució. Está bé de prendre precaucionsperquè la nostra marxa no es desvïi; peròno tantes que ens lliguin de manera que ensaturem a mig camí.

C. A. JORDANA

Hem presenciat, en el transcurs d'aquestaguerra, l'èxode d'una població civil fugintdel foc i de les bales i hem vist amb elsulls entelats aquell gest resignat dels des-posseïts que ja no esperen altra cosa quecontinuar vivint i veure encara la Ilum d'urnaaltra albada. Hem sentit els plors dels in-fants, els sanglots de les dones i els renecsdesesperats dels ferits. Hem apretat entreles nostres la mà tremolosa d'uns vells i des-prés d'això hem mirat al voltant nostre ihem vist que a- Catalunya no es fa proupels refugiats de Madrid.

No es fa prou. !Els Ajuntaments i algunsSindicats de la nostra terra han acollitespontàniament molts milers d'infants, do-nes i vells, donant-los un refugi contra lametralla dels avions feixistes. Però el pro-blema de l'allotjament dels refugiats no estàresolt. Es més, s'ha aguditzat notablementi són ara uns centenars de milers les vícti-mes de la reacció que cal evacuar del frontdel Centre. Però no cal oblidar, tanmateix,que estem acomplint una transformació detot el sistema econòmic i que a conseqüèn-cia d'aquesta transformació la feina i lesdespeses dels nostres Consells Municipals idels nostres Sindicats s'han trobat automà-ticament quintuplicades. Ells doncs no po-dran resoldre aquest problema d'una manera'eficient sense un greu perjudici per l'eco-nomia i per l'organització de l'ordre nouque ens és necessari.

Aquesta qüestió, però, no és ni de moltinsoluble. E1 Secretariat de Catalunya de1a U. G. T., atenent les necessitats urgen-tíssimes que planteja la lluita contra el fei-xisme, ha pres ]'acord de sollicitar de totsels seus afiliats una nova prova de llur par-ticipació a la batalla. Es tracta de donarrefugi a les ]tars catalanes a tots els anti-feixistes que es vegin en la necessitat d'ha-ver d'evacuar poblacions, i d'una maneraespecial, Madrid. A aquest fi ha publicat unanota en caràcter d'urgència, demanant quecada un dels seus afiliats compleixi amb elseu deure de solidaritat envers els que lluiten

Catalunya ha d'ajudar les víctimesd'aquests dos.

a les portes de la capital d'Espanya i posien coneixement del Sindicat al qual pertanyiel nombre de vells, de dones o d'infantsque pot aco llir a casa seva.

Si aquesta crida del Secretariat de laU. G. T. tingués efecte, el problema del'evacuació de Madrid quedaria en poqueshores implícitament resolt, si es té en compteel seu nombre d'afiliats, que voreja el migmilió.

Cal doncs que aquestes directives d'unanoblesa i d'un esperit revolucionari tan sa,no es perdin en el buit paorós i sòrdid de]'egoisme, i que sense mesquineses, peròtambé sense vanitat, fem un esforç per arebre a les nostres llars aquests refugiats

madrilenys, familiars dels homes que tantestan fent per a la defensa de la Revo-lució.Fem que cada casa catalana obri cordial-

ment les .seves portes davant d'aquests és-sers innocents de tota culpa que han hagutde sofrir, malgrat la seva innocència, elshorrors d'un 'bombasdeig criminal i la des-trucció causada per les hordes sanguinàriesde Franco.

Partim-nos amb ells el pa i la sal del'hospitalitat i tindrem dret més tard a quesiguin ells, , en tcges de Castella, el factor,,;principal de la ao'cdialitat envers les cosesde Catalunya.

RAMON MARTI

LLEGIU:A la pàg. z

Un article de Ramon Vinyes.A la pág. 3 :

La posició de Gide i la mort d'Unamuno.A la pàg. 4 : .

Contes populars civissencs i poesia.

A la pàg.La mort d'Ostrovski i un article de Fran-

cesc Muntanyà.

A la pàg. 6Les arts.

A la puig. 7:La música.

UN CATALA IMMORTAL

Ramon Muntaner1336 - 1936

r00 escena del film

7.1.37

EL CINEMA I EL TEATREd'Eugenemil O Ne II Rialles i ploralles... 1 Enplena lluita revolucionriaU n (Ve de la pàgina 3.)

No sempre es pot trobar un film de laqualitat extraordinària d'Ahir cona avui (Ah,Wilderness). Fa una certa alegria poder es-criure de cinema quan hom pot assenyalarexcepcions tan encertades com la darreraproducció de Clarence Brown, que ens haestat presentada aquesta setmana en el Fé-mina.

Hem de tenir ben present que el film ésun producte americà. Tinc, però, la satis-facció de poder parlar de cinema bo i queaquest sigui fet a Amèrica. Fóra inútil tor-nar a insistir per enèsima vegada en elstan rebregats advertiments sobre la produc-ció barroera i mecanitzada dels comerciantsde celluloide. I no sempre he estat d'acordamb els eterns rebentaires...

Una advertència, amic. Hom creu queuna crítica pot ésser també, fins a cert punt,e1 reflex del propi entusiasme. Això és,doncs, la meva paraula d'avui.

Entusiasme. Entusiasme per l'obra lite-rària d'Eugene O'Neill. Entusiasme, tam-bé, per la dignitat lloable que els intèrprets,director i productors han posat, com fruitde l'ànima, al servei del cinema, creant unacinta tan ben mesurada com Ah, Wil-derness.

Crec important remarcar que amb tot iels moments que vivim, en els quals semblaque els crítics del nostre art no posen lamateixa atenció que abans en la fiscalitzacióde la producció cinematogràfica, l'aparició

d'aquest film a les nostres pantalles. — pre-sentat en un incomprensible silenci i go-saríem afirmar de manera anònima — haproduït comentaris força destacats. En rea-litat s'ho mereix.

Un dels més encertats, potser el millor,ha estat el del bon amic Angel Zuñiga, desd'El Mundo Deportivo, i, per què ocultar-ho?, estic plenament d'acord amb els seuscomentaris.

SENziLL

A qui vulgui anar al cinema a compli-car-se la vida, na li recomanaré pas aquestexcellent film, no, 'pertluè tot en ell éssenzill. Trama, desenvolupament... res decomplicacions. I això que no pot trans-eriure millor les inquietuds i les humanestristeses d'unes vides com molles de lesque arrosseguen la seva insignificància pelnostre món,.. Però no són aquestes vides,en absolut, e1 fruit de torturacions ni gransgestes, amb tat i tenir els seus moments deneguit i d'angoixa, d'alegria i de passió.

Però el títol traduït a l'espanyol dónatambé un petit regust especial, ja que ésuna història que de tant repetir-se al nostrevoltant, amb tot i ésser senzilla, ens emo-ciona i arriba un moment que ens semblaque ens ha succeït a nosaltres mateixos...Es curiós aquest encert en la traducció d'untítol de pellfcula, car estem mal acostumats,perquè hem vist moltes vegades títols adop-tats sense el més petit sentit ni la mésminsa sensibilitat.

La història ens presenta una família d'arafa trenta anys. Una vila americana, poblejove que cerca freturós la superació, pre-sentat en un perfecte ambient. Es reculltot aquell patinat recarrregament artístic iromàntic, amb regust molt principi de se-gle, plasmat en grans capells de dama,recoberts per les teranyines de glassa, mà-negues monumentals i automòbils espeter-negadors i polsaires, més difícils de conduirque una quadriga romana... Problemes d'unamor novell i tendre, oposats a un altre,entre dos concos, puritana ella i bevedorimpenitent cll. Dos personatges meravello

-sament creats en la novella pel geni literarid'Eugene O'Neill— a qui tan merescuda

-ment s'ha atorgat aquest any el premi No-bel de Literatura — i reviscuts per l'art es-cènic de dos artistes perfectes com sónWallace Beery i Alice Mac Mahon, quesemblen trets d'una estampa de l'època.

Sembla mentida que un mateix escriptorque ens ha concedit l'originalitat d'un temadesenvolupat entre el pensament i el comen-tari parlat, com Strange Interlude, puguidesprés descriure la història d'una vida d'ho-me, amb els seus triomfs i les seves der-

rotes, talment com si els fulls del llibrede l'ahir fossin plenament oberts davant elsnostres ulls.

Per això mateix trobem tan adient eltítol d'Ahir cony avui, que ens diu tambéque la humanitat no pararà en la sevamarxa envers la perfecció, però que tambésempre ('home tindrà damunt la terra pro-blemes que ell mateix no vol pas solu-cionar.

Quina frescor de cosa viscuda té aquellsenzill 'acte de final de curs i el seu impres-cindible repartiment de premis! Qui no re-corda una mica el seu ahir en veure-ho i,com llavors, agraïm al director ClarenceBrown l'especial atenció donada a aquestspetits detalls que Eugene O'Neill posa totai llarg de la seva magnífica novella.

QUE DErIÁ NO SIGUI COVI AHIR...

El personatge central gairebé podríem dirque no existeix en aquesta obra. Tots elsintèrprets són una mica l'eix damunt elqual sembla girar tota la vida. Arribem acreure que el mateix valor té l'actuaciódel pare bondadós i comprensiu, que la dela núvia innocent i gairebé infantil, queaquella menuda entremaliada i replicaire...i res més lluny de la veritat, perquè Ri-chard, el jove estudiant que creu haver vin-gut al món amb el destí marcat de redimirla humanitat sencera amb les seves teories

i els seus versos, és el fruit que ha fetpossible la transformació vigorosa que s'estàrealitzant avui dia, arreu del món, per a undemà millor i més just, per tal que d'unavegada quedi trencada la cadena que fa re-petir incessantment a tots .els homes aquesttítol que ja hem dit que trobem encerta

-díssim, tot i essent la negació del que hau-ria d'ésser la marxa del món : Ahir comavui... Fóra millor poder esperar que elDemà no sigui com ]'Avui...

Però tornem a la nostra feina de comen-tarista cinematogràfic. Parlàvem d'interpre-tacions justes, i més just seria dir perfec-tes en parlar d'aquest gran actor que ésLionel Barrymore, que dóna vida a NatMiller, el pare comprensiu que sap que lajoventut té el seu destí però que, tot i com

-prenent-ho, volent evitar-li sofriments 'i an-gúnies, intercepta amb 'els seus aplaudi-ments xardorosos el final del cliscurs de co-miat del seu fill, perquè sap • que la sevaànima d'home nou ha tingut un esclat derebellia i vol declarar davant de tothomles seves esperances d'aquest milloramentde la vida, les seves ànsies d'un esdeve-oidor d'igualtat i justicia per a tots elshomes...

La parella de concos també té la, sevagràcia alada. Ella fent pastissets amb formaele cor, quan el cor ja comença a éssermassa vell per a permetre que la illusiófloreixi com en els anys de la primera vo-lada. I ell, tot i estimant-la, tot i. sabentque tan sols un sacrifici li és 'demanat pera poder unir les seves vides, no pot resistirla temptació i quan el fiascó de la begudacau a les seves mans, deixa ofegar en el seulíquid aquella passió que ell creu eterna...

I tot succeeix talment com en el món.Res no és fictici. La nostra illusió arribaa un grau tal de creure en la realitat queveiem, que quan el mot «fiu eps sorprèn,tenim la sensació que tot ha estat una in-cliscreció nostra, que ens havíem abocat alforat d'un pany de clau per a fiscalitzar lavida d'un amic nostre, i, perquè sigui mésmeravellós el miracle d'aquesta visió, enstraslladem trenta anys enrera.

UN CONSELL

Sols un mot final. Si voleu fruir durantuna hora llarga d'un art modern, que ambels braços invisibles aconsegueix reunir to-tes les altres arts en una sola, aneu aveure i torneu a anar a veure .Ah, Wil-derness, i segurament cada cop tindreu l'a-gradable sorpresa d'un nou detall i d'unanova subtilitat descoberta dins la transpa-rència del mirall que reflecteix a la pantallaunes vides senzilles.

EauLI CALVO LAPLANA

Rolland — es rebellà contra d'ella. Però notots els homes segueixen el mateix camí.Barbusse i Romain Rolland, com a veri-tables revolucionaris de l'esperit, en llurcoratjosa recerca de la veritat, han romputtots els fils ideològics que els lligaven ambla burgesia. S'han posat sense vacillació alcostat del proletariat, la classe alliberadorade la humanitat. Han perseguit sempre l'i

-deal de les masses revolucionàries, i el grancor de Romain Rolland s'ha omplert sem-pre de dolor a la vista de la misèria, deles sofrences, de l'enviliment i de l'escla-vatge dels treballadors.

Al llarg de tota, o gairebé tota, la sevavida literària, André Gide s'ha mantingutapartat de les grans idees, dels grans idealssocials. IEs un típic representant de la capaintel•lectual burgesa en descompósició. Esun individualista que es complàu en elsseus propis jocs. Es un dels escriptors fran-cesos més es¢irituals, i troba una seducciósingular en la perversitat.

Ha pretès revoltar-se contra la moral bur-gesa. Es aquesta una actitud molt acostu-mada i del tot gratuita de la intelligènciapetit-burgesa. En certes circumstàncies,aquesta revolta pot emmenar els forts capal camp del proletariat revolucionari. Peròben sovint condueix els febles al camp delfeixisme.

No hi ha cap dubte que André Gide havist en el país dels Sòviets moltes cosesque no han pogut plaure a la seva ànimade burgès. La nostra societat alliberada deles classes explotadores li ha semblat massasimple, massa uniforme. Prefereix una so-cietat complicada, formiguejant com unpantà de tota mena de tipus humans eixitsde la burgesia. S'ha sentit estranger en unpaís en el qual ha desaparegut l'horda bi-garrada dels paràsits i dels monstres.

André Gide portava amb ell a la UnióSoviètica una colla de prejudicis burgesosinnats i enterament assimilats. El seu ídolera i resta Dostoievski, i es representavala Unió Soviética sota els trets misteriososde l'ànima eslav a., de l'esclavatge resignati ignorant del mugic Marci. Però, sabent-limolt de greu, ha hagut de reconèixer dolo-rosament que el Marci digne de pietat ésavui Kolkhosià i que s'ha desprès de totesles marques de ]'esclavatge.

Es per això que blasma ets pobles de laUnió Soviética, particularment el poble rus.El declara peresós i indolent. Explica elmoviment estajanovista com a destinat adespertar el poble enter del seu son cente-nari. Sota l'autor vell i subtil traspua elrendista burgès francès, limitat i rondinaire,que no pot perdonar a cap preu, al poblerus, la seva victòria històrica incomparable,els seus èxits industrials, la seva marxapodenosdT encge'aVst, .'

No és pas per atzar que André Gide posatanta agror en escriure que a tot arreu hatrobat, en els adults com en els infants,el que ell anomena un complex de supe-rioritat, és a dir, la convicció profunda deles masses populars que el país socialistaés més gran, millor, més fort que els mésavançats països capitalistes: Certament, ésaixò el que ha esdevingut la convicció delspobles de la Unió Soviètica, i l'amargord'André Gide reflecteix la ràbia impotent dela burgesia reaccionària.

André Gide escriu que iia comès una falta.Ara en comet una segona. Creu que bar-rejant rialles i ploralles (l'entusiasme a laseva bava maculada de calúmnia pot con-levar el respecte dels treballadors i portarel títol magnífic d'amic de la Unió So-viètica. Però ja és saludat com un delsseus pels que estan en el camp feixista.El setmanari francés Candide el qualificade trotskista, l'Emancipació nacional dedoriotista, és a dir, de feixista. La premsafeixista alemanya i polonesa agafa el ballde sant Vito en ocasió de l'aparició delpamflet, en el fons antisoviétic, de Gide.Allà, es riuen de les seves llàgrimes d'en-tusiasme i és amb una fruïció especial ques'encarreguen d'escampar les seves calúm-nies antisoviétiques.

En els dies en què tots els representantshonestos de la. classe intellectual burgesasaluden amb una simpatia ardent, amb res-pecte i amor la Constitució estaliniana, per-què veuen en ella l'aurora de l'alliberamentde la humanitat, André Gide ha intentat,amb altres, que són amics sincers de laUnió Soviètica, d'estendre a la U. R. S. S.una mà' fraternal. Però la mà dAndré Gideha quedat en l'aire. Hom no pot cercar elsseus amics a ]'ensems en el camp de laclasse obrera i en el dels seus enemics mésacarnissats, els feixistes. Es evident queAndré Gide, en el seu llibre Retorn dela U. R. S. S., ha estat víctima d'hàbilsagents antisoviètics.Per més poderosament que els gestos pu-

guin reemplaçar en André Gide la veritablesinceritat, aquest vell no podrà, no obs-tant, eludir un sentiment de vergonya quanrecordi el bes que diposità sobre el frontde l'escriptor i del bolxevic Ostrovski. An-dré Gide coneix molt bé l'Evangeli i sapel nom que hi té un . bes molt semblant.

— Com és que hi fia vint cèntims a lacaixa?

— He especulat! •

S'adonaria, qui tingués l'humor de perdreunes nits per assistir a les nostres sales d'es_pectacles, que vivim una època de guerrarevolucionària?

Ens tornem a trobar davant del dilemapresentat per la majoria de la crítica teatralbarcelonina, i combatut per nosaltres un dia,i un altre, i un altre : Ha d'ésser el teatrejoc i passatemps o ha de tenir una finalitatsocial?

La majoria es decantava, abans, enversel teatre de gatzara i facècia, pur entreteni-ment burgès. Nosaltres dissentíem. Sembla,però, que la consigna dels majoritaris nos'ha pas modificat i que seguim revolucio-nant amb directives pregonament uvetes-i-fils».

J. Roca i Roca envestia fa poc, des deIcs planes de Treball, el burgesisme de lagairebé totalitat de la literatura catalana.

Amb referència al teatre dels darrers tempsté raó absoluta."

Les nacions de lluita intensa (Estats Units,U. R. S. S., Alemanya, els Escandinaus, ràdhuc Mèxic, França i Anglaterra) han tin-gut un teatre al servei de les reivindicacionssocials. Catalunya, en aquesta seva darreraetapa de literatura dramàtica, s'ha vist enla impossibilitat de tenir-ne.

Causes? Uns empresaris atents només alcomerç, o sigui a afalagar el públic, i unscrítics, gairebé tots ells amb tres o quatreobretes divertides per estrenar, al servei in-condicional dels empresaris.

Efectes? Un triomf absolut de la medio-critat i el comerç, i un allunyament de lessales d'espectacles del públic que és cons-cient del que és teatre. En els darrers tempsdel teatre dit Català, cap dels amadors delteatre no anava al teatre. Es produïa el casparadoxal de que fessin l'èxit d'una obra elsqui anaven al teatre per atzar. La inferio-ritat cultural i artística d'uin espectacle elposava a ]'abast de les multituds i aquestes,agraïdes a l'autor i a l'empresa, l'eternitza-ven als cartells. La consigna crítica incontro-vertible era aquesta : l'obra que porta gent,és bona. I així ha resultat que els analfabetsdel teatre Català han esdeviingut 'els gransautors cotitzats de teatre Català.

Guimerà, Iglésias, i fins Rossinyol, ferenobrà .per a ésser ells davant d'un públic.Després molts dels autors han fet tot el pos-sible per servir un públic que temia dret queel servissin, car pagaya.

Guimerà i Igiésias no han estat pas cotit-zats pels llepafils de la crítica dita «intel-lectuah), documentada per Lucien Dubech iper La Petite Illustration. Res de teatre quefes pensar ! Res de teatre de lluita ! Res deproblemes ! Res de literatura ! Calia servirla bona digestió del burgès que no admetiani maldecaps ni panorames agres. Conso-lem-nos, però; adlonant,nos'd'una vegada que]'eficàcia de la crítica també era mulla, ambreferència al públic. L'afalagador no és pascap guia. I els crítics al servei de les empre-ses—Prudenci Bertrana i algun altre, en fo'.ren magnífiques excepcions—no servien pera res més sinó per donar gust amb les sevesrebentades als components del seu cenacle.

Molts d'aquests crítics tenen encara tri-buna pròpia; i el teatre segueix rodant sotael patronatge invisible d'aquell que fou granMuñoz Seca, mestre infecte de teatralistesburgesos i pedra màxima d'èxit en el nostrepúblic inculte.

Avui, ara...Per què fem teatre? Per què els actors

visquin? Molt bé! Cal que els actors vis-quin. Per res més? IEl fem per divertir lagent despreocupada de la reraguarda o pelstranseünts que vénen a fruir «els paradisos»de la ciutat? El fem com a negoci?Es sabut que les millors botigues teatrals

del moment, i les més acreditades, són lesque expenen revistes Ileugeríssimes i sarsue-letes de xim-xim i llibrets de paper d'estras-sa. Això marca les predileccions de l'espe-cialfssim públic que avui va al teatre : aoblidar, gent despreocupada de. reraguardao transeünts que frueixen els ca^uans plaersde la ciutat. Queda vist el camí dels gransnegocis si es fa teatre per fer negoci.

Al teatre Català hi va poca gent. Moltcomprensible. La gent autènticament cata-lana viu una hora que no oblwda. Com ateatre Català poc pot haver interessat alsseus assidus el que li ha donat aquest pro-longament comeróial estantís de la pre-lluita revolucionària. Ja no assistien a'altre.Sentimentalismes carrinclons amb ((ma-

res)), amaretes , «marones», ((marasses)), u-teratura tronada de teatre Arnau, amb pos-tissos poètics de darrera hora ; sainets inver-semblants farcits de les incongruències sa-budes d'èxit i dels xaronismes que portencent anys d'èxit.Es diu que a poc a poc s'anirà eliminant

el teatre dit Català. N'o hi fa res. Esperaremamb goig que es pugui fer el Teatre de Ca-talumya.

Fa molt de temps que es parla de cultura.Cal obrir collegis ! Nosaltres diríem : calobrir collegis i tancar teatres. Cultura no éssaber llegir i escriure : és saber què s'esoriui què es llegeix. I el teatre--gran instrumentcultural—com més inculte més cotitzat.

En plena lluita revolucionària ens semblaque s'hauria d'haver fet camí vers un altreteatre. «Tot ha d'ésser front de lluita», vadir Piscator. I fou llargament aplaudit.

Sabem que actualment, i per causes múl-tiples, les grans realitzacions no Són possi-bles. No oblidem que s'ha posat Danton.Però suggerim que Romain Rolland ha ditdel seu propi teatre : «teatre de la revolu-rión, no teatre revolucionari. I això vol acla-rir un xic el perquè de l'escassetat de pú-blic que portà Danton a la sala de I'Olímpia.Es en conjunt que hom s'adona que no esva vers el teatre d'eficàcia, de canvi, d'anti-burgesisme que exigeix la lluita present il'esforç futur.

Arreu on s'ha lluitat a columna total, elsescriptors han format a l'avançada, LaÚ. R. S. S. té un gloriós teatre de combatpre-revolucionari i el segueix tenint en lapost-revolució. El teatre que es fa a Barce-lona—ja al fons del pou—és extraordinària-ment contraproduent i eficaçment continua-dor, amb aquella ((santa insistència)( d'or -siana que portà al filaberquista autor de LaBen Plantada al camp del feix.

No parlem com parlem per rebentar ni per.fer crítica negativa. Volem que les nostresparaules siguin veu d'alerta per tina cons-trucció eficaç. Aquests no són temps de re-pòs, ni dels que ((es passen com es pot», nidels d'espectacles pels panxaconténts. Tam-poc no poden ésser llit de fulles de rosa perl'alegre i confiada reraguarda, ni estimulantde transeünts que vinguin a cercar ocells delparadís en el repòs encoixinat de la ciutat.

Actors, autors i espectadors s'han d'apro-fitar per arribar a aquesta cosa nova, tandifícil, que és tenir un desinteressat esperitrevolucionari. També cal fer comprendre larevolució, intensificar-la, depurar-la; fixar-la,elevar-la. La missió de l'escriptor teatral, ide ]'altre, va més , enllà de divertir el públici passar després perla caixa de la. Societatd'Autors. .

Malauradament, els cartells dels nostresteatres—catalans i castellans—no ens hanpas fet veure que vivim temps nous. Se-guim. Perpetuem. Conservatitzem. Els au-tors dits nous que ens són ,presentats sónuna "continuació de la rancior pretérita i des-tenyits com una tapisseria del sis-cents.

Tot, absolutament tot, molt burgès, gensrevolucionari. Tot, absolutament, tot,moltvell règim de pau amb falques de barisaliments cobejats. Piscator — al gdal hemalludit — degué riure molt davant d'un tea-tre com el nostre, impúdicament exhihit entemps' de guerra.

Que no en tenim altre? Si és així, ple-guem. 0 que l'esforç que.cal fer por supe-

rar-nos sigui un esforç autèntic (le dignifi-cació, de cultura i d'ajut entusiasta de rera-guarda.

RAMON VINYES

Societat Espanyola de Carburs Metàl' TicsCorreus: Apartat 190 BARCELONA

Tctèfon'7çoi3Teleg.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 o/u DE PURESA, Fàb riquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fila i veces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA ALITOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

»Ñikolau Ostrov`ski»

«A ' primera vista, ('individu es fon acíen la massa, és tan poç particularitzat quesembla que s'hauria d'emprar, por parlar ales persones, un partitiu i no dir : homes,sinó: home.»

Tots els homes soviètics són semblantsentre ells. Són grossers, en ells no hi cer-queu cap joia de viure. Caminen amb latesta baixa, sense gosar redreçar-la. Així,nio és que André Gide s'equivoqui, diu agratéient el que sap que és fals. Es possi-ble, doncs, passar una revetlla magnífica,inoblidable, en conversació amb uns jovesque es repeteixen tots tristament l'un a l'al-tre i que són mancats de tota originalitat?

André Gide relata amb entusiasme la ma-nera amb qué ha vist que era escoltat pelpúblic soviètic l'Eugeni Onièguin i com, atot arreu de la U. R. S. S., ha trobat genta la qual els seus llibres eren familiars,mentre que a França no és conegut més.que en un medi molt restringit de la bur-gesia. Parla de l'esforç de l'art del pobleal país dels Sòviets. Però tot seguit, algu-nes pàóines més lluny a penes, afirma ca-

entusiasme exaltat.No era doncs, per la part de Gide, més

que la seva temor, la seva estupidesa, laseva manca de talent? Pel seu intent decalumniar els escriptors soviètics, és a el]mateix que André Gide desemmascara. Esridícul, r com a francès, André Gide sapprou bé que el ridícul és mortal.

Però potser tot això no era més, per partd'André Gide, que una grossera comèdia,una indigna burla respecte I'Psrriptor soviè-tic Ostrovski, portat vers ell en un impulsde confiança, i respecte el públic sovièticque rebia André Gide com un amic? Esuna acusació massa pesant que dirigeix 'An-dré Gide contra si mateix quan es fa passarper un home que ha penetrat al nostre paíssota la màscara d'un amic, per a mentirtot seguit a consciència, per a dissimular-hiel seu veritable rostre, cor els falsos mo-neders d'una de les seves novelles.

Per ara, ens abstindrem d'aturar-nos enaquesta conclusió. Estem disposats a atri-buir també aquesta metamòrfosi tan sob-tada com incomprensible a la inconstància

Correspondencía1n^e^nacional"

Una familia petit-bergesa alemanya. Elpare torna a casa. No hi troba ningú. Da-munt la taula troba uifri nota : ((He anat algrup femení del part nacionalsocialistatornaré molt tard. Majen.

El pare hi deixa na altra nota : «Heanat a una reunió d grup sindical. Tor-naré molt tard. Pare.]

Poc des firés de sort el pare, torna a casaFritz, el fill. La sevci nota que deixa, diuTenim avúr un ex cici nocturn, tornaré

demà al motín.L'última nota dei4z la filla: ((Festival a

l'Associació de NoiessAleonanyes. Hilde•»

Quan el pare torné, el primer, a les duesde la matinada a cta, troba el pis comple-tament netejat. Dalrunt la taula hi ha unacinquena nota: «Etfet que lrem pogut tre-ballar aquí, el devem al nostre Führer. Els¡ladres,»

lumniosament que a la Unió Soviètica l'art de sentiments d'André Gide. En realitat lai la literatura resten estrangeres a les mas- constància no ha estat mai una de les vir-ses i que la «bellesa és considerada com tuts d'aquest autor. Es i resta un digneun valor burgès». fill de la petita burgesia francesa.

I així tot el llibre hi apareix cap André Gide pertany, pel seu origen, perunitat d'opinió. André Gide fracassa en l'art la seva formació, per les seves relacions ide la metamòrfosiï No és ni ros ni negre, per la seva manera, a la burgesia. Sensés una barreja fastigosa composta d'un vell dubte — com Henri Barbusse, com Romainescriptor francés i rus blanc.

Però allà on André Gide s'encalla més (Passa a la pàgina s.)

devenir un valor netament positiu. (Entreles idees de l'home inquiet del principi queha fugit del seu medi per anar a enterrar-

se segles enrera, sense voler sortir cap en-

davant, sinó sempre i sempre més seguintels camins tortuosos del misticisme ana-crònic de la religió.

# z*

Unamuno, vell prestigi que ]'Espanya feu-dal s'havia fet seu, era un sol apagat.

Morí quan renuncià moralment a seguirla seva línia progressiva. Morí a Salaman-ca, quan va marxar de Bilbao, d'aquell

móai d'inquietuds. Un home com ell no po-dia subsistir a la vella capital de Castella.Li mancava saya, li mancava aire, Ii man-caven veritables elements d'observació. Laveritat és que des de la joventut no varealitzar mai cap més tasca efectiva. Notan sols com a guia de la joventut va crear

nous valors. Només orientava en certa ma-nera aquesta intellectualitat espanyola quecom a deixeble d'un professor del tipusd'Unamuno no féu altra cosa que contem-plar la gran tragèdia d'Espanya i fugir al'estranger, abandonant aquell poble en elqual mai no havien cregut que lluités, da-vant el seu astorament, i demostrés unacapacitat constructiva que ells mai no havienpogut suposar.

L'Espanya feudal mor. Moren els seushomes. Moren les seves glòries. Cada diaagonitza més i més. Només la sostenenItàlia i Alemanya. De ]'Espanya ja no enresta res. Ha desaparegut entre la sevabrillantor llegendària. Avui, els seus valorsno poden viure de records. Viuen de reali-tats, i la primera d'aquestes realitats ésenfonsar del tot ]'Espanya antiespanyola•

Ara ha mort Unamuno. Era l'exponentintellectual de ]'Espanya negra. Ha acabatla seva agonia quan l'agonia s'albirava

dintre de l'existència de l'Espanya inqui-sitorial. Quan Unamuno, sol apagat, s'a-magava, sorgia resplendent l'estel de laLlibertat. Unamuno, exemple d'anacronis-me, ni tan sols va atrevir-se a mirar-lo...

MIQUEL MORA

7 .1.37 ! L1P \L*Jl\ 3

MIRANT A FORADOCUMENTS

E s i t ipi e r a ESDEVENIMENTS

Rialles iplorafles d Andre GidewhL La darrera lletra d Ostrowsí¿t mort de La Pravda de Moscou ha publicat el se- que enlloc en les contradiccions, on men-

gúent article : teix més a consciència, és quan intenta de-mostrar que no hi ha llibertat de paraula,

L'escriptor francès ben conegut AndréGide ha rigut molt, ha plorat molt durantel sojorn que féu l'estiu passat al país delsSòviets. Rigué de joia, plorà d'entendri-ment.

Fou amb el rostre marcat amb aquestsomriure, xop de llàgrimes, que, André Giderecorregué tot el país, i arreu sorprengué,i astorà, per l'extrema vivacitat de senti-ments del vell autor. Se li perdonava demolt bona gana aquesta sentimentalitat iuna certa xerrameca entusiasta. Se'n res-cabalava per la noblesa del seu verb — verbque al nostre entendre era massa florit,però que semblava sincer.

La darrera vegada que André Gide s'e-mocionà fins a plorar fou a últims d'agost,a la frontera, quan deixava la Unió So-viètica. Adreçà el telegrama següent a laredacció de la Pravda

((En el terme del nostre viatge inoblidablea través la gran part del socialisme vic-toriós, envio des de la frontera una darrerai cordial salutació als magnífics amics quedeixo amb tristesa bo i dient-los, així coma tota la Unió Soviética : «A reveure!»

—André Gide.))Però tot seguit, després, xops els ulls en-

cara de llàgrimes, de joia i d'amor, AndréGide escrigué un llibret titulat Retorn dela U. R. S. S., on riures i plors es bar-regen amb baixes calúmnies contra el paísdels Sòviets, contra els seus pobles, contrala seva joventut. André Gide declara ques'ha equivocat. Però no s'arriba a com

-prendre veritablement com s'adonà del seu

Estenc en condicions de publicar l'última

lletra de l'escriptor Ostrovski, que acaba demorir. Fa uns quants dies, la mare de l'es-criQtor va rebre del seu fill una lletra que

U havia estat dirigida el r¢ de desembre.Heus ací aquésta lletra:

«Estimada mareta:»Avui he acabat tota la feina del primer

volum de Nascuts en la Tempesta. He com-plert la paraula que havia donat al Comitè

Central de les Joventuts Comunistes: aca-bar el llibre el r5 de desembre.

»Tot aquest mes he treballat ren tresllocs((. Durant aquest terra s he esgotat totes

les meves secretàries, privant-les de llursdies de bermís, oblwgant-les a treballar delmati fins a molt tard del vesQre. Pobresnoies! No sé el que pensen de mi, peròés que no he tingut consciència f er elles.

»Tot això ara s'ha acabat. Em trobo infi-nitament fatigat. Per contra, el llibre estàacabat i sortirà dintre de tres setmanes enla Novella Gazeta amb un tiratge de róomil exemplars, després en diverses edicionsamb un tiratge global d'uns 500,000 exean-plars.

»Deus haver sabut la traïció d'AndréGide. Com ha enganyat els nostres cors!Qui hauria pogut creure, mamà, que escomportaria tan malament! Vergonya aaquest vell per haver-se comportat aixi! Noés solament a nosaltres a qui ha enganyat,sinó a tot el nostre Poble poderós. El queés ara tots els nostres enemics es servirandel seu llibre titulat Retorn de Rússia con-tra el socialisme, contra la classe obrera.André Gide ha dit ((bé)( de mi en aquestllibre . Ha dit que si jo visqués a Europaseria considerat cona un sant, etc.

((No en parlem més. Aquesta traïció m'haestat penosa perquè vaig creure sinceramentles paraules, i les llàgrimes, i l'entuasmeamb què Gide saludà en el nostre país totesles nostres realitzacions i victòries.

»Ara reposaré tot un nies. Treballaré unamica, evidentment si és que puc. Prou queho saps tu, mamà, nosaltres tenim el ma-tezz.._eazà&te No obstant, .c ura iranllegir, escoltar música i dormiré més, jaque .sis hores de dormir són poques.

»Has sentit el dïseurs de Stalin al VIIICongrés dels Sòviets? Escriu-me si el nos-tre weceptor , de T. S. F. funciona.

»Excusa'm, estimada, si no t'he escrit entotes aquestes setmanes; però no t'oblidomai. Sàpigues curar de tu i portar-te bé.Els mesos d'hivern passaran de pressa i perla primavera retornaré vers tu. T'estrenyoles mans, les teves mans honestes d'obrera,i t'abraço tendrament.

»El teu

L'avi de Kerillis. -- 4onar al Tercer Es-tat els mateixos drets gjse a la noblesa? Elpropòsit és clar : hom rol privar França dela seva representació nitament nacional.

(L'Humanité)

ni autocrítica a la Unió Soviètica.Escriu que «d'autocrítica l'encantava de

Iluny». Però quan fou al país dels Sòvietsca descobrir que

((Aquesta crítica no consisteix més que enpreguntar-se si això o allà està dins la líniao no hi està. No és pas a ella, la línia, quees discuteix. El que és discutit és saber sital obra, tal gest o tal teoria està con-forme a aquesta línia sagrada... Crítica capençà, tanta com se'n vulgui. La crítica mésenllà de la línia no és permesa.»

André Gide era a la Uhió Soviètica pre-cisament en una època en què tot el pobleen pes discutia el nou projecte de Consti-tució, com també el projecte de llei sabrela protecció de la família (sobre l'avorta-ment). Era allò crítica, autocrítica? AndréGide no gosa contradir-ho obertament. Esfaria massa ridícul, fets que són conégutsde tot el món. Troba una escapatòria in-digna en la mentida. Escriu que nombrosespersones s'han declarat contra la prohibiende l'avortament, però que «els diaris, nocal dir-ho, no han publicat més que lesaprovacions ».

((No cal dir» que André Gide no ha ditla veritat. Tothom sap que els diaris hanpublicat igualment les crítiques, les críti-ques negatives també, adreçades al projecteele llei.

André Gide posa al descobert, imprudent-ment, les arrels de la seva mancança de

veracitat. No considera com autoritzada mésque una crítica dirigida contra la línia ge-neral del partit i del govern, quan aquesta

1fr

error. A començaments de setembre, encarasobreeixia d'entusiasme sense reserves perla Unió Soviètica, i per l'octubre ja, vet acíque calumnia.

Apressa't lentament. Qui tant s'apressade vegades sense voler es posa en ridículapostura. Certs prestidigitadors, certs aparo-distes de transformacions instantànies» hanesdevingut mestres em l'art de metamorfo-sejar-se sota els ulls del públic. Eren ros-sos, vet-els ací negres. Però André Gide noposseeix la mateixa habilitat. La seva me-támòrfosi de Pau en Saül l'ha verificadamatusserament. La seva és una transfor-

André Gide hauria retornat molt satisfetdels escriptors i de tots els pobles de laUnió Soviètica si els hagués vist lluitar pelcapitalisme, contra el partit comunista. Aixíno s'hauria «enganyat».

però en l'hora solemne en què foren

Als Estats generais

1

mació plena de contradiccions esclatants i emmurallades les cendres de Gorki, a laescandaloses, isón precisament aquestes plaça Roja, davant tants de milers d'ho- %//íycontradiccions que donen el to del llibre. ((estos ciutadans soviètics, davant dels es-

Així, per exemple, en les primeres pà- criptors soviètics commoguts itrasbalsatsgines André Gide parla amb entusiasme, per aquesta mart, heus ací el que diguéamb exaltació, de la magnífica joventut so- André Gideviética, de la seva aparença floreixent, de «Avui dia, a la U. R. S. S., per primerala seva joia de viure, de la seva energia, vegada, la qüestió es posa d'una maneradel seu bon humor. En ferrocarril, acaba de molt diferent :bo iessent revolucionari,passar una vetlla amb els Komsomols, i l'escriptor deixa d'estar a l'oposició. Ben aldeclara que es recordarà d'aquest encontre contrari, respon a l'anhel del gran nombre,fins al darrer dia de la seva vida. del poble sencer, i, el que és més admi-

Es amb el mateix entusiasme, amb llà- rable, dels seus dirigents.»grimes d'entendriment, que ens parla delsinfants soviètics, d'aquests infants que —

Aquestes paraules, André Gide les repetímés tard al capçal de l'escriptor Ostrovski.

diu — són els amos de l'esdevenidor. Les repetí amb l'accent de la convicció, lesPerò algunes pàgines més lluny, Gide, llàgrimes als ulls. Després besà fraternal-

amb una ploma molt diferent, amb un estil ment Ostrovski•molt canviat, amb una mesquinesa rancu- André Gide, per pròpia iniciativa, perniosa i provocant, representa la joventut i pròpia voluntat — com reconeix ell mateixels infants soviètics com ramats d'éssers jo-

més repetir, com aen el seu llibre — envià al camarada Stalin,

i després del Geòrgia,„

Tot al Ftthrerves que no saben que seu viatge a un tele- perlloros unes frases apreses de cor : grama de salutació en el qual deia el seu

crim i que no era altra cosa que una con-seqüència natural.

Costa era un carácter fort, era un ca-ràcter aspre i dur, perd servava la dolcesadel poble. Era un intellectual que vivia alcostat del cor del poble i sentia els seusbatecs. Unamuno era el contrari, i quandesprés d'una de les seves rebequeries s'a-costava al poble, s'espantava i fugia a cor-

re-cuita.

L'obra positiva d'Unamuno es destacaper la seva manca de continuïtat en unsentit o en un altre. Unamuno és com unartista que no acabés mai la seva obra, ique diàriament li donés nous retocs senseaconseguir mai concretar-la. No ha estatmai ni a un cantó ni a ]'altre. Tot aixòque no era altra cosa que una manca depersonalitat, ell ho considerava inquietudsespirituals. Volia ésser un etern inquiet iper això oscillava en les lluites polítiquesentre els dos extrems.

Baroja té una conseqüència, en el seufons, d'anarquista. Unamuno la té en elseu fons anàrquic. Baroja és essència de

la seva terra. Unamuno n'és una negació.

Miguel de Unamuno era un dels cabdills L'esperit ferm del basc no es manifesta en

de la intellectualitat espanyola. Madariaga, Unamuno més que en les seves primeres

una segona edició d'Unamuno però amb obres, en la seva joventut. L'obsessió d'U-

menys originalitat i més barra, li diu que namuno no el deixa mai prendre una po-

és la primera figura literària. Quan ho diu sició efectiva. La raó i la fe el fan anar

Madariaga, no pot ésser veritat, perquè d'una banda a l'altra sense situar-se com-

Salvador de Madariaga té la virtut de dir pletament enlloc. En realitat, era una lluita

tot el que ja no és veritat. Unamuno era entre el passat i el present, entre la fama

una esperança de jove, una d'aquelles es- fatuosa dels seus primers anys, a la qual

perances que sorgien del nord d1Espanya, no volia renunciar per a bastir -ne una al-

de l'únic indret on podien sorgir futures tia molt més profunda i ferma que fes es-realitats positives. Només va arribar a és-ser sempre això : una gran esperança.

Dintre del camp de la veritat, allà on elsvalors positius es manifesten amb tota llurintensitat, Unamuno na ha estat altra cosaque un valor incipient.

Unamuno hauria pogut esdevenir un va-lor, però abans d'ésser-ho ja va quedardesplaçat. Fugí del seu medi, inquiet i vi-gorós, ïs'enterra entre les runes de,l'Espa-aya agonitzant. Va abandonar el nord is'amanagà al cor feudal de la Castella. Albva morir tota la gran esperança d'Una

-muno. D'ell només va restar-ne la sevaobra anterior, ja que assimilà tant l'esperitd'aquella Castella que es traatsformà en undels seus exponents essencials. Darrerament,quan volia esdevenir interessant, havia 'deprendre una posició infantil. De vegadessemblava un infant terrible, un noi rebec.Aquesta era ]'tunca qualitat que en restavadel gran valor que en principi semblavaUnamuno i que no arribà a cristallitzaramb tota la intensitat en que ha podia ha-ver fet.

La intellectualitat respectava Unamunoi l'admirava. Era una admiració recíproca,malgrat que desdenyosa. La intellectualitatespanyola s'ha tancat sempre dintre d'ellamateixa. Unamuno es tancava dintre d'ell.Es transformà en l'essència de l'abstracte,aÍié al poble. Ultra les seves obres de lajoventut, no fou quelcom més que una glò-ria del passat, un record intellectual quedissortadament no tingué continuació.

La popularitat d'Unamuno és aconse-guida en la seva joventut. Després es di-lueix. I cada vegada que sembla refer-sees desfà immediatament, es converteix enuna realitat abstracta, en una valor senseconcretar.

*xx

Podríem comparar Unamuno amb Joa-quim Costa, un dels valors que sense ar-ribar al seu màxim esplendor va donar elfruit de les seves idees i del seu talent.

Unamuno home, no el jove, era el pes-simisme inútil que només creia en la vidaen literatura. No creia en els homes, ele-ments forjadors de la vida. Veia Espanyacom un immens cementiri en el qual ha-víem d'anar a parar tots. La salvació no-més la creia des de l'exterior. No creia enel ressorgiment de la raça, en ]'Espanyaforta que somniava Costa. No veia quetrencant-se els grillons tràgics que lliguenel camperol hispànic a la terra del cacic,podia fer-la fruitar. Mirava massa amuntper a veure això. L'obsessió constant en-

tre la raó i la fe, coses que mai arribà aassociar en el seu pensament, el fan mi-rar massa enrera, r massa enlaire. Aixòno li deixava veure el del seu costat. I com

més volia mirar, com més horitzons fita-va no s'adonava de la realitat que l'ofe-gava a ell com a tots els altres.

Joaquim Costa creia en el ressorgiment,preveia ]'hora d'ara. Joaquim Costa ende-vinava el moment en qué el poble reaccio-nés davant del seu estat i comencés la seva

tasca destructiva, predecessora de la Re-volució. Quan va arribar aquest moment,quan el poble iniciava la destrucció de totel que l'havia fet romandre en la misèria,llavors Unamuno es passà a l'altra bandade la barricada i aixecà la seva veu roga-llosa condemnant el que ell considerava un

LA MARCA DE FAMA MUNDIALSENS COMPETENCIA EN OURACIÓ 1 ECONOMIA

AUTOTRACCIÓN ELÉCTRICA,,S. A.GARATGE ELECTRIC MOZA, 6 i 8

línia general no és sinó el triomf de larevolució proletària, la victòria del socia-lisme, la liquidació definitiva de les classescapitalistes.

De fet, aquesta línia general ino despertacap crítica en el si de les masses popularsmés extenses de la Unió Soviética. Esaquesta línia general que tots els suportsdel capitalisme, tots els "agénts de la Ges

-tapo i de Trotski han criticat i continuencriticant. Aquesta és una critica contrarevo-lucionària. De què s'afligeix André Gide?Potser perquè no ha sentit a la Unió So-viètica la veu dels contrarevolucionaris, delsfeixistes, dels trotsquistes? Aleshores, novalia la pena de fer el viatge a la U. R. S. S.per a saber que a ]'ensems que liquiden laburgesia, els pobles de la Unió Sovièticaliquiden també els agents d'aquesta bur-gesia.

André Gide reprodueix servilment en elpeu llibre las calúrnnies descarades escam-pades contra la Unió Soviètica pels enemicsde la classe obrera. Ací, en el pafs dels Sò-viets, la fidelitat de tots els ciutadans so-viètics vers e1 partit comunista i els seuscaps l'entusiasmava. En parlava sempre

—i sempre amb la més viva admiració. Peròara declara que as'fi'a equivocat» ; explica'la unió dels pobles de la U. R. S. S. perllur servitud, llur temor, llur estupidesa.

Acusa en bloc tots els escriptors sovièticsde covardia, els discuteix tot pensamentpersonal, tota mena de talent. André Gideafirma avui que un escriptor realment dotatha d'estar sempre en oposició amb el go-vern, amb els caps de l'Estat, que sempreha de clamar a la lluita contra seu.

Unamuno ha mort. Ha deixat de viurequan començava el nou any, precursor dela nova vida. En aquest moment, per ca-prici del destí, Miguel de Unamuno, glòriade ]'Espanya que agonitza, traspassava

d'entre els seus.Unamuno era la representació de l'Es-

panyá llegendària. En • certes ocasions sem-blava que es despullés del seu embolcallnegre r volgués vestir les robes progres-sives de les idees oposicionistes. No poguéreeixir. No podia. Era l'essència negativad'Espanya. Era l'intellectual abstracte, elliterat que representava l'esperit feudal mal-grat els seus visos avançats.

Ha mort Unamuno. Era una vella glòriaque només es contemplava ella mateixa.Vivia de records. Vivia d'un passat sensecontinuació. Igual que ]'Espanya inquisi-torial. Contemplava en la seva vellesa laseva joventut. Quan era jove llavors . sos

-pirava en la vellesa. Aquest era Unamuno]'home desplaçat del moment, de la realitat.Un perfecte exponent de ]'antiga Espanya.

*x*

L'ALBADA NOVAE1 puny clos serà la gran bandera estesa, ardida,monument de carn i sang que es dreça cap al cel,i els batecs del seu pols fecundaran la nova vida,radiant i pura com el brill d'un gran estel.

I l'aire dolç que ens portará sentors de camp i espiguesi esbandirà la nostra cabellera estesa al vent,farà que ens sentim més farts per noves embranzidesper redimir el món de pàries; d'humanitat sofreñt,

S'acabarà per sempre més el brutal esclavatgequan farem resplendir el foc de la revolta dintre el cori ensorrarem baix nostres peus un món salvatgeque viu de sang, de carn humana i• de terror.

I quan l'albada roja naixent ens porti Ilums de festa,oblidarem les lluites, els tirans i l'esforç del passat,i als punys closos hi portarem rams de ginestai al pit el panteix viril i fort d'haver trion-fat.

I el cant del proletari ressonarà amb tota la grandesaquan s'hagi alliberat de la cadena a ]'últim oprimit;aleshores sí que veurem com la victòria ens besa!,perquè el treball, la pau i l'amor s'hauran unit.

PERE ESPANYOL

LLUNA MUNTANYENCA

EGLOGA MODERNAEl sol és madur. La postasembla una perdiu aladaque, amb el pit rogenc damuntla brea de les muntanyes,talla amb ses plomes de llumneguits verds de fullaraca.I les agulles dels pinsesquincen la carn de l'aireque es torna una remor blavade cascavells i guitarres.

—Pare, per què obriu la terraamb l'ullal dur de l'arada,quan llaura el conreu del cell'oreneta negra d'ala?

—Fill, la llaura a la tardor,com fèiem en temps del pare.Que no et plau veure la terracom un boca badada,roja de sang en els llavis,sedenta de besos d'aigua?

`Oh! Prou que m'agradaria,però la terra és d'un altreés d'un que no sap què costacada fruit de la brancada.Oh, si la terra fos meva,que em plauria treballar-la!I quan després del treballarranqués una magrana,em semblaria menjarel ce! del caure la tarda.Oh, si la terra fos meva,que em plauria treballar-la!

1^ i

CARNAVAL TRIST

Però la lluna és molt altai els estels no li han dit.

RAMON BECH

JO VENIAJo venia i no venia.Caminava per les prades.El so de les campanesen abiava els ocellsde cristall del silenci.La tarda corriapels camins vestidade cançons i arbresi arrissada de vents.Tu m'esperaves, tivant,com la corda esperal'arc que Ii despertales músiques adormides.Jo venia sense alegria.La cera del desig erafosa i ]'antiga tendresaera una seca verdor.Jo venia a la derivacom el lent espectred'una barcade mutilada proa.Tot m'entretenia.L'aigua del riu em posavafortes regnes de platai l'ànima ancoravaa cada flor.Tu m'esperaves amb ta ombrai amb ta carn de neu encesa.Jo només portava ma fredaindiferència de vella lluna.Jo venia i no venia.

AGUSTÍ BARTRA

Silenci blanc de lluna dalt dels pins.La lluna va sortint damunt d'él'srbrescom una poma, pàllida de sucre,que s'ha desprès lleugera de la branca.

Oh, pobra lluna muntanyenca ! Avuien lloc de mandolina porta flautai en lloc de les sonates de jardífa cançons de pa negre l'alt fullatge.

Els estels són alés de les guineusque creuen que la lluna és Un formatget criden ran dels pous, mentre els ronsalsdescansen amb els matxos en les quadres.

Oh, lluna blanca damunt dels corrals :.domé el pastor beurà la Ilet més blanca.

On ets Carnaval dels pobres,dels carrers tristos i humits,de lesplaces recollidesamb un fanal i un pedrís?

Per què no ensenyes a foratot el que passa allí dinsd'aquells finestrons hermèticsa les roses d'un somrís?

Mira aquell infant com plora.Vol carota. T'és senzillporta-li la de la llunaque sempre sempre somriu.

Per què Carnaval dels pobresets tan eixut i tan trist?—Si la lluna fes farina

—diu la gent—, no fóra així.

— Que el dimoni se t'emporti ! — contestaell, vermei de galtes, dominat per sa fú-ria —. Fa dies que camino de poble en po-ble, camps i muntanyes a través, per a nocasar-me amb una marinera, i; ara, quanja estam casats, em véns amb aquesta sorti-da ! Tu si que m'has ben fotut i

s i can-trans-

%RENT ií.

;N^C

aantba

bàmbol, babau ; b^car : donar cops de beccalces ; mitges ; cesa : cambra (un conjuntle cambres o cases és un casament) ; casan-ces ; casori ; des^uixes : després ; dolent, do-lenta : malalt, malalta ; es, sa, ses, so, sosel, ela;r la, les, lo, los; fia: filla; ntesquí,tnesquinet : és una gxpresstó .afectuosa ; taioar-

tades : tallantades manipular una eina ta-Ilant ; tenc-: tinc ; i venc : vinc.

GUTENBERG, S.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

NApols, 215• Telèfon 55723BARCELONA

—,Ja era hora que tornessis! Has com-prat la corda?

— No, amor meu : m'ha semblat massacára...

CAMISERESPECIALISTA

i E%IT EN LA MIDA

JAUME I, í!Telèfon 11655

4 MAI Ré 1IDIk7^I.37

LES LLETRESDos contes populars eivissencs

p Oo C^ ^S D Iq1

0

Sa fia del rei i es pastor de porcsHi havia un rei que tenia en es seus do- contestà que es deixàs tocar una cama i que

minis un pi que ningú podia tajar i ell va Ilavó porria emportar-se'n es colomí. La rei-prometre que deixaria casar amb sa seua na la hi deixà tocar. I ell va dirfia a qui el tombés. — Vós heu fet es que jo he demanat ; jo

Va presentar-se un jove molt polit i es faré es que vós demanau. Podeu pendre esva posar a tajar so pi. Però quan tenia sa colomí.tasca a sa meitat varen passar tres atlotes La reina anà a agafar-lo, però es corbs semolt maques i li varen dir, amb aire aixu- posaren a becar i la feren fugir.nit ; La reina no es donà per guanyada i s'en-

-Vina-te'n amb naltres a passetjar. Ja demà va tornar-hi i va dir a s'atlot que saseguiràs sa teua feina despuixes, fia estava encara més dolenta i només por-

s ell, que ja es sentia cansat i ses atlotes ria curar-se amb un colomí.Ii agradaren, se'n hi va anar. • —Vós mateixa — li' respongué ell — l'aga-

Quan va tornar devora es pi, emperò, va fareu si us deixau tocar una cuixa.trobar que estava com si no hagués treba- Ella se la deixà tocar i, com es dia d'a-Ilat mica; tot es que havia fet, havia esset bantes, es corbs la feren fugir,desfet durant es temps que passetjà i festet- Però s'endemà encara hi tornà i ell li diguéjà amb ses tres atlotes. Va creure que sa què volia jaure amb ella i després li donariafeina era inútil i va tornar a cá seua. es colom. La reina li va deixar jaure i, en

Aquei jove tenia un germà molt lleig que acabat, es corbs no permeteren amb ses be-era pastor de pores. I es germà digué: cades que agafàs es colomí.

— Hi vui anar jo. Em tens de fer una I s'acabà s'any i no en faltava cap. Se'ncoca, mare, i tot seguit :marxaré a tombar anà a cal rei i li digué:es pi. —Ja he acabat sa feina, rei. Vós mateix

Sa seua mare, sense mica de fe, li feu sa comptau es colomins i veureu que hi sóncoca. El!, IlavB, la va agafar i se'n anà cap tots cent.a tajar es pi . EI rei pensà que es trobava davant des

Pes camí va trobar un carrer de formi - mateix dimoni, ja que se sortia bé de totesgues ; s'atlot es deturà i mirà com ses far- ses proves. Encara Ii digué, peròmigues s'apressaven por a buscar menjar. —Ah, no, encara no has acabat! Ara m'hasEll digué : d'omplir 'un sac de mentides i un altre de

— Mesquinetes menes, teniu molta gana ! veritats.No treballau tant, jo us donaré de menjar --i les hi tirà un tros de sa coca.

— Si multe trobes apurat i has de me-nester de naltres — féu una d'elles —, di-

Una vegada era un mariner que es seugues només: «Ajudau-me formigues !u i,

pare ja era mariner i es seus majors també.I a ell no li agradava ser-ne; volia mudart'assistirem tot d'una. d'ofici i es volia casar amb una dona queMés anant, trobà dos corbs que es baraia- no sabés res de la mar ni tan sols n'haguésven per a emportar-se una presa. 'Ell va do- sentit mai sa remor.

nar un tros de coca a cadascún i va deturarsa barcia. lEs corbs en sentiren grat i li do- .naren una ploma i li digueren : s 9 W,

- Si mai necessites ajuda nostra, digues :«Ajudau-me, corbs!» i ens tindràs as teu 'costat,

Encara feia camí cap es lloc on es trobava u'so pi, quan se li presentaren unes serps. EII, tibon cor, les hi donà tota sa coca que que-dava. Es animalons li oferiren uns trossos ade sa pell i li digueren que si necessitavad'elles només havia de dir : «Ajudau-me,serps ! u.

Amb ses potes de ses formigues, ses ple -mes des corbs i ses -pells de ses serps asabutxaca, el! anà a cM rei i li manifestà quevolia tombar es pi i casar-se amb sa fia.El rei se'l mirà amb burla i el deixà queanés a taiar es pi. Sense perdre gens de /temps, ell marxà a s'indret de s'arbre i co- • rom°mençà a donar-li taiantades. v

Quan n'havia taiat ja sa meitat, passaren -'aquejes tres atlotes polides que havia trobates seu germà d'ell, t el convidaren a anar apassetjar. Ses atlotes també Ii agradaren i h^no volgué deixar s'ocasió. LlavB digué : Aju-dau-me, serps I n, i tot seguit en va aparèi_ixer una i es posà a guardar es pi, mentre _ell se'n anava amb ses atlotes. n "

Sa fia del rei, quán va veure que ell haviamarxat, volgué desfer s'obra feta. Sa serp i4 'Çìperò, va donar-li picades fins que sa fia del s ' v y „rei fugí. t ' p ^^ ^qE!! va tornar de sa passetjada i acabà de ^jtombar so pi. LlavB se'n va anar a cél rei i C^o ^^^ ^a"^ l va dir-li :

—.Ja he taiat es pi. Venc per a casar-meamb sa vostra fia.

— Encara no has acabat tota sa feina —Ii contestà el rei —.M'has de triar cent a nr il

Es carrega un rem as coll i, un bon matí,quarteres d'ordi i •cent de blat que ara es tro- deixa se

xa espoble

i se'n per dalt de sesdeben mesclades unes amb s altres. Demà ha muntanyes ases terres altiu ben

d'estar tot triat sense que hi haiga cap gra on'Ilà de la mar.barrejat. 1 quan havia caminat molt de temps i li

Ell anà a sa casa on hi havien es grans pareixia trobar-se allun yat des seu poble ma-d'ordi i de blat, i va dir ; riner, demana a una polida atleta que s'es-

-- Ajudau-me, formigues! cau posar-se as seu pas si sabia el què eraTot d'una comparegueren ses formigues i allò que portava. S atlota riu ; li contesta

es posaren a separar es grans de blat i es — Em creus ben bamba. Això és un remgrans d'ordi. Per s'endemà estaven triades Per a bogar.

No és a tu a qui buscava — li diu estotes ses quarteres.El] se'n anà a trobar el rei i li digué : mariner, i es torna a carregar es rem dalt— Ja tenc separades ses quarteres, rei,

Venc a casarme amb sa fia vostra.

es coll i segueix per avant.Molt més de temps caminà , Quan ja esta-

El rei, que no pensava que aquei atlot po- va cansat, es troba amb una altra atlota.gués sortir-se amb sa seua i que no volia Posa es rem a terra i es saluden galana-

ment. Ell li pregunta:que es casàs amb sa fia, havia preparat al-tres proves per afer-lo fracassar. Per això — Saps per a què serveix aqueix llarhavia posat cent colomins dins d'una casa bastó que porto?amb cent finestres, i li digué : — No sé com se'n diu — contesta ella —,

— (Encara no has acabat. Per a poguer-te Però serveix as mariners per a moure sescasar amb sa meua fia has de fer altres co- barques. Ja l'he vist manetjar. S'hi dónases. Vina ; en aquesta casa de cent finestres moviment amb es braços, així... — fa, imi-hi han cent colomins. Has de vigilar-los per tant es moviment des remar.a que no se'n esçapi ni un.

E11 digué que allò era molt fàcil , El rei,Ell li diu— No és a tu tampoc a qui jo vui — i se-

que havia vist com tombava aquei pi que gueix es seu camí.Um dia, fatigat de tan anar terra endins,ningú podia tajar i com en poques hores

havia separat ses quarteres d'ordi de ses de s'encomtra amb una atlota, polida com capblat, pensà que sa prova des coloms li falla- de ses altres dues. Ell la saluda i tot seguitria i volgué aprofitar-la per a desfer-se de es lleva es rem des coll i el mostra a s'at-s'atlot. Per això afegí : lota,

— Si as cap d'un any en falta cap, et ma- — Saps a qué és això? Coneixes per a quètaré. serveix? — li diu.

— Molt bé, rei — contestà —. As cap de Ella es mira es rem, ben estranyada. Pers'anv hi hauran tots sos colomins, fi, ella contesta

Quan el rei sortí de sa casa, ell demanà : — Serà, a ben segur, una pala per a en-- Ajudau-me, corbs! fornar.I vingueren cent corbs i se'n posà un a Es mariner sentí una gran alegria. Tan

cada finestra, de manera que cap colom po- mateix, aqueia era s'atlota que buscava!dia sortir per ses finestres. La festetjà tot seguit i, sense fer-se espe-

Havien passat molts de mesos, i un dia la rar, Ii parla de ses bodes. Ella no es féureina anà a sa casa i s'adonà que es colo- gens esquerpa i ses casamces s'efectuarenmins encara hi eren. Com que no volia que ben aviat.un porquer es casàs amb sa seua fia, com- Quan arriba sa nit de ses bodes, es ma-binà una manera de poder treure'n algun ; riner, que es tenia prou guanyat es repòs,va pensar que ell li donaria si li deia que sa se'n va a jaure immediatament. S'atlotafia es moriria si no, podia menjar . un d'a- anava mudada i s'havia de llevar totes sesqueis coloms. prendes d'or, ses faldetes i ses calces.

S'endemà, seguint aqueixa -idea, la reina Quan hagué enllestit, ella, s'acosta as llit'anà a veure a sa casa i li digué que sa fia i diu as seu home

d'ella s'havia posat molt malalta i que es I — M'he d'embarcar per babord o per es-moriria si no li donava un colomí. Ell li tribor?

—Després d'omplir-los—demanà ell—, po-dré casar-me amb sa vostra fia?

—Sí. Ara, que si no omples es dos sacs,et mataré,

—Molt bé, rei. Heu de fer un convit moltgros, amb totes ses persones principals, ivós heu de parar es sacs. Jo, mentre escelebri es convit, els ompliré.

I el rei va fer es convit, un convit moltgros amb tota sa gent grossa.

I quan tothom hi era, es posà a parar essac de ses veritats.

El!, IlavB, va dir :—Jo cuidava de cent coloms dins d'una

casa amb cent finestres. I un dia va venirla reina a demanar-me'n un perquè sa fiad'ella estava molt dolenta i es moriria si noporria menjar un des colomins que guardava.I jo li vaig dir que li donaria si es deixavatocar una cama; ella me la deixà tocar. Siés veritat, que vaiga dins es sac! S'endemà,es tornà a presentar i em digué que sa ma-laltia de sa seua fia havia augmentat i quenomés es curaria si jo li donava un colomper a fer-li brou. Li vaig demarcar que esdeixàs tocar una cuixa, i la reina me la vadeixar, tocar. Si és veritat, que vaiga dinses sac! S'endemà, encara, va tornar a de-manarme un colomí, i jo li vaig dir que lidonaria si..,

—Ep ! — va exclamar de pressa el rei —.Es sac ja està ple!

I sa fia del rei i es pastor de porcs esvaren casar, i casats són si no s'han des-casat.

Aquest número de MIRADOR ha estat passat per la prèvia censura

ELS MILLbRS

MAPES D'ESPANYAI I t 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 I l l l l l l l l l l l l l l l l l i l l l l l l l l l l l l l l l

ELS TROBAREU A LA

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANTPERE, 3

Telèfon 24647

— Tenir Racine a la biblioteca, està forçabé; però hom no pot llegir sempre el mateixlli bre.

Elles, agraïdes, s'arrencaren una cama i E s m a r i n e r b u r 1 a t]a hi donaren

vells i els nous ; pe; sort, llur nombre nominva pas. No transcorre ni un sol dia senseque els homes soviètics ; forts i joiosos, noacompleixin miracles de bravura i de força,en els camps, en les extensions transparentsde l'estratosfera, en el tauler d'escacs, ambels paracaigudes, damunt les pistes o enles superfícies nevades amb els esquís.Ens sentim orgullosos d'aquests braus, es

pot constatar en les assemblees solemnes,en les pàgines de les revistes, en les pan-talles dels cinemes — veiem llurs espatllesbronzejades, llurs somriures victoriosos, sen-tim llurs veus sonores.

No coneixem, però, tots els herois. I nosabem remarcar-los tots.

Els primers anys de 1a, Revolució, KoliaOstrovski, jove treballador, rentava vaixellaen el restaurant d'una estació d'Ucraina.

LES LLETRESPREMI CREXELLS 1936

fNuc^oDae^ Oo^i^rroNr^4^óFrancesc Trabal VALENTIA

7.1.37

Francesc Trabal, que inicià amb estridèn-cia la seva carrera en les lletres catalanesamb la facècia magnífica de L'any que ve,llibre impetuós i pèrfid, en el qual es pre-tenia d'erigir l'humorisme en doctrina lite-rària i gairebé en una ètica, i convertir laironia en un pur instint compensador; es-criptor dotat d'un temperament original, quetractà, més tard, d'emmotllar aquests prin-cipis i una tècnica personalíssima dins elslímits del gènere novellístic en L'hoine quees va perdre i Hi ha homes • que floren per-què el Sol es pon ; que ((tira al dret senseprejudicis ni vacillacions i que arriba finsa liquidar el protagonista de Judita—la _sevanovella més coherent i construïda fins a Vals— fent-la esclatar com una gla, és un delsescriptors catalans que es prenen les cosesmés seriosament.

«Prendre les coses seriosament — diu Ra-mon Fernández—és donar-se compte de llurrealitat.» «La. burla — diu Hebbels — és laprova de la solidesa d'allò seriós.» Donar-e compte de la realitat d'un esdeveniment

és creure que allò que passa no pot éssersentit, vist ni concebut de cap altra manera,en el moment i des del punt de vista enquè ens situem. Posició molt dificil d'acon-seguir per l'escriptor superficial i assequiblenomés a aquell que dedi9ui la seva vida al'estudi del seu món exterior, a la reducciódels individus a tipus i de les ¿oses a sín-tesis. A un home, com Trabal, que no es-tigui mai absent, que estigui sempre pled'allò que fa. Escriptor d'un ritme vital tanintens que no pot sofrir més que el que ellconsidera estrictament necessari; que formapart — ell també —, d'una manera probable-ment inconscient i indeliberada, d'aquestarealitat que pren seriosament. Es en posar-la davant la realitat exterior quan troba lesarrels profundes del seu talent. Puix que ala vegada que va perfeccionant i despullantel seu art — cosa visible a cada llibre nou,si exceptuem Era una dona com les altres,i que arriba en Vals a uns límits que difícil-ment podrà ja superar — va descobrint quela visió humorística del món és una manerade representar-se la vida per complet, quePot aclaptàr-se a totes les situacions.

Però una cosa és aquesta fe en la cate-goria i en la influència de l'humor i unaaltra cosa el propòsit d'escriure novelleshumorístiques. , Es en aquest sentit que Valsrepresenta, al mateix temps que una supe-ració, un atur en el camí, iniciat ja en Ju-dita, encara que d'una manera no tan abso-luta. El Trabal de les novelles anteriors esmofà de les essències de les coses. La burlaera perillosar :tant, que wn moment SembVque havia de dur-lo al seu desconeixement.Al de les roses i al d'ell mateix. Avui,Trabal, que ha sabut aprofitar d'una maneramagnífica l'experiència d'aquella època d'in-transcendentalisme joiós i de facècia incon-trolada, sembla una mica cansat d'aquellaposició ultrancera i, com he dit, perillosa.Perquè la novella humorística és, natural-ment, una novella amb prejudicis. Com hoés la novella psicològica, o la social, o lacatòlica, o la històrica. Es una obra limi-tada, una interpretació parcial, unilateral,especialitzada, del món. L'humor és un fii discret somriure davant les deformitatshumanes. Cal no convertir-lo en una ga-nyota permanent. En el seu llibre Vals,obra plena i reeixida, Trabal adopta la posi•ció, d'una solidesa absoluta, de l'humoristaque escriu novelles no humorístiques.

Francesc Trabal és, doncs, un escriptorseriós. Es, també, un escriptor àgil. Hi hadues menes d'agilitat, estrictament relacio-nades amb l'actitud davant dels fets, quehe esmentat abans. La de l'escriptor queno sap donar-se compte de la realitat de lescoses i, menys encara, de la seva pròpiarealitat. Quan aquest escriptor intenta —àgilment i brillantment — atrapar-les, solsaconsegueix anar a fons i desaparèixer sotales onades d'un verbalisme eixorc. La rea-litat se li fa escàpola, li queda als dits.L'altra manera d'ésser àgil consisteix a po-sar en joc tots els ressorts ocults de lavida, fins i tot la meravellosa rellotgeria de

m a divina en 1 1 r tia d a qual el'atenció, p a g I a a-litat. més fugissera cau. - Aquesta agilitat ésla de Francesc Trabal. Agilitat de fons i,lògicament, d'estil, el qual no és altra cosaque la carn del pensament.

Es Trabal, .encara—en aquesta exploracióper tractar de definir-lo—, un mofeta enjo-gassat de les idees generals. Un profanadorterrible de les realitats crues, com ho és,també, de les idees convingudes i dels tòpics.Un escamotejador enginyós de la pròpiacultura. Un artista de l'estil, que domina ivenç la prosa i li dóna un sentit líric ple detendresa i d'escalf... Tot aixà, però, són ambprou feines, xocs més o menys musicals deparaules. Caldria fugir d'aquesta xarxa fas-cinadora i penetrar sincerament—humilment—en el rusc silenciós on s'elaboren certesformes insòlites de creació ; endinsar-se enla penombra sensible en la qual les membra-nes s'afinen a l'aguait d'una vibració mésllunyana. Caldria sorprendre la seva actitudíntima davant les coses, el seu gest de salu-tació o de comiat, d'incorporació a la vidatranseünt, a aquest món de la seva repre-sentació peculiar on tot sembla aprendre unidioma nou.' En els trajectes, cada dia més complicats,de la novella, Trabal és un viatger sensebitllet. Destaca un personatge, l'empeny i elsegueix amb el mirall a la mà. No s'amoïnagaire a buscar -li aventures ; li surten a cadapas. No busca tampoc l'originalitat. La tro-ba, en emprar el mateix to de cada dia, peròamb un so distint. El so, una mica ocultperò tanmateix visible, potser inconscient, deFrancesc Trabal, és la recerca ingènua del'horror a la ingenuitat.

En Simon le Pathétique, de Giraudoux,un rossinyol dóna una nota sola i breu, peranunciar-nos la seva presència en mig delramatge i per dir-nos que «durant llargs in-tervats, callava». Com aquest rossinyol sónels éssers engabiats en les malles aèries del'estil de Trabal. De tant en tant, a aquestbosc d'antenes sensibles arriben ondes més

énues. Creua l'aire el dolç batec d'una dona,), com en Vals, de moltes dones. Molt pocovint, però, ens fereix el timbre rude de laibració carnal : és només una veu dèbil iendra, un matís, un perfum. Tots els seussforços per contar-nos les victòries de 1'a-folescència radiant de Zeni en les batallesròtiques, purament físiques, es ressentenl'aquesta dificultat vençuda.

En molts dels seus llibres hi ha tm ado-.escent que s'avorreix. 1 que, per distreure's,;urt de casa i entaula relacions amb la gent,eguit de prop pel novelista, fins que aquest's cansa d'observar i anotar les seves reac-cions i, amb paciència, el suprimeix deIualsevol manera; d'un accident absurd aXanghai, enviant-lo a Ginebra en una cursafolla, o fent-lo petar com una gla.

Trabal és mestre en la lenta tasca cons-

tructiva en la qual cada idea es relacionaamb les més remotes, cada metàfora ambles seves més llunyanes amigues. No preténmai demostrar res. La vida és per a ell unfenomen de contemplació grata o desplaent.Els seus herois podran ésser—i són moltesvegades—simples fantasmes. Són, però, sem-pre, criatures delicioses, humanes o absu r

-des. Homes i dones de carn, o petits diablesde fum. Perquè Francesc Trabal, en els seusllibres no intenta contar, ni cantar, ni pin-tar, ini cisellar, ni fotografiar. Senzillament

—i prodigiosament—escriure.

***

EI Premi Crexells de la Generalitat deCatalunya d'aquest any ha estat concedit aVals, de Francesc Trabal. Poques vegadesun jurat havia fallat amb tant d'encert. Valsés la millor novella d'aquest escriptor i unade les poques que compten en la literaturacatalana, si deixem de banda les de tipusrural, de gènere radicalment distint i, pertant, difícilment comparables amb la novellade Trabal.

Quan es publicà aquest llibre, la crítica elcomentà amb elogi i l'estudià amb atenció.Els nostres crítics més intelligents posarende relleu Pexcellència de la seva construc-ció ; el magnífic equilibri de les seves pro-porcions i de la seva divisió en les cinc partsque, seguint el vals, marquen el ritme de lanovella ; la justesa de la descripció dels ca-ràcters i de la crisi de pubertat de Zeni, queés la motivació del llibre; la qualitat mera-vellosa de l'estil, líric sense sentimentalismei límpid sense fredor... No crec necessariinsistir. Voldria fer constar només la mevapreferència pel Preludi—presentació desorde_nada i precisa dels personatges d'un lloc d'es_tiueiá que recorda la manera dels novellis-tes anglesos Virgínia Woolf i Aldous Hux-ley, sobretot de la primera ; la meva admi-ració sense reserves davant els capítols quetracten de la mort de Silda, ]'evocació pri-mera de Raya, i la partida del regimentd'Arraona, entre els millors del llibre ; ladescripció, tan vivent, de l'oncle Agustí ide la febre de creixença de Zeni, suggeridaper la superposició d'escenes essencials i pocimportants, en aparença, de la seva vida, idavant l'encert tècnic que representa l'ini-ciar els temes abans del temps que els cor

-respondria en l'ordre rigorós de la novella,per a reproduir-los més tard amb lleugeresmodificacions d'estil.

Vals és un llibre profund i encisador. Perprofund, pot decepcionar els aficionats a no-velles lleugeres. Per encisador, desconcerta

-rà els homes de falsa gravetat ; els que nosaben riure quan convé ni enternir-se sensepor al ridícul ; els esperits incapaços de mos

-segar amb suavitat la pell fascinadora de lesidees i la molsa sensual de les paraules.

Vals és un altre elogi de la follia. Tambéaquí follia vol dir amor. Hi ha, però, unamor frenètic, que arrossega la seva nuesaexultant per avingudes pavimentades de con-fetti, amb un deliri carnal i un amor dolçque s'acull als frescos finestrals sota un celestrellat. Aquell va precedit per una orques-tra eixordadora ; aquest és subratllat pèr unpiano. En Vals l'orquestra desfermada ensarravata molt rarament. Hi ha, més aviat,Oil piano estremit al fons d'un saló, queirradia alguna cosa d'inefable, com una ona-da calenta en la qual el lector, amb tots elsinnombrables personatges, es submergeix,lluita, es debat, presoner en la fina xarxaen la qual sembrà les seves perles blanquesi negres la deliciosa partitura d'un vals.

Es sorprenent, avui, trobar un llibre eròticamb un fons de Vals. Vals que tan aviatés interpretat per uns tzigans d'una maneralenta i torbadora, com agafa el ritme sin-eopat d'una execució de Doucet. Tremolenalgunes pàgines amb el ritme d'un tema quebrolla a flor de prosa, metàfora en un altreidioma que Pautar oblidà de traduir, invasió

I melódica que l'estil de Trabal, tan près defebre musical, potser no exigia.

Raya, la dona present durant tota la fan-

El gran escriptor soviètic Ni-colau Ostrovski ha mort recent

-ment. Com a homenatge a l'i-lfustre camarada traspassat, ira-duïm la semblança excellent,precisa, que d'ell ha escrit unaltre escritor urssià.

Nicolau Ostrovski, estés d'esquena, esté:ompletament immóbil. El cobrellit embol-calla el seu llarg cos prim i test com unabrigall inseparable. Una mòmia.

Alguna cosa, però, viu en aquesta mò-mia. Sí. Les mans macilents, només lesmans es mouen imperceptiblement. Quanhom les agafa es senten humides. Unad'elles agafa feblement un lleuger bastó aca-bat amb un parrac. El moviment dels ditsafeblits diregeix aquesta vareta cap el ros-tre, el parrac esquiva les mosques que esposen desvergonyidament damunt dels llavisd'aquell rostre pàllid..

El rostre també viu: Les sofrences n'handessecat els trets, esvaït els colors, acusatels contorns. IEls llavis, però, són entre-oberts; dues rengleres de joves dents fan

aquesta boca bella. Aquests llavis parlen,aquesta veu és blana, peròbaixa ; de tanten tant, tremola de fatiga..

— Es ben cert, l'amenaça d'una guerraa l'Extrem Orient és molt gran. Si nosal-tres venem el ferrocarril de l'est xinès, lesnostres fronteres es veuran menys amena-çades; naturalment. Es que no comprenen,però, que han fet tard per a moure'ns

;uerra? Som forts i cada dia hi esdevenimmés. La nostra puixança creix i augmentaliteralment de dia en dia. Recentment m'hanllegit un article de la «Pravda»...

En aquest instant fem una esgarrifosadescoberta nova. El rostre d'aquest home,aquest rostre, no és pas viu del tat! Elsdos grans ulls, amb llur esclat deslluït ividriós, no albiren cap raig del sol ni lalínia d'un diari. Per comble de malaurança,aSuest home és cec.

— He sentit per ràdio la majoria dels dis-cursos del Congrés dels escriptors. I hede dir que mancaven moltes coses en aquestsdiscursos. AI meu entendre, el tema de ladefensa hi fou ben poc reflectit. Després delreport de Stavski sobre la collaboració amb

els joves, gairebé res. Ens hauria plagut queels més experimentats dels nostres companysens haguessin ofert llurs experibncies, =llursaber per tal d'excavar la vida, descobr¡ -hi

el que és interessant i preciós, i aprendreen cus mateixos observar tot això...

Parla lentament, seriosament, bo i seguintla marxa del desenvolup tonent dels seuspensaments, amb el to propi d'un home quees troba ben lluny de tota renúncia, que no

se sent més empetitit que els restants. Sien aquest mateix instant hom s'aixequésbruscament i li declarés amb emoció queell, Nicolau Ostrovski, - és un subjecte moltinteressant, que els mestres experimentatstenien molt a aprendre d'ell, que els escrip-tors cèlebres haurien de remarcar-lo amb elsseus ulls penetrants, un tal abrivament, ací,en aquesta mateixa cambra, hauria sem-blat desplaçat, poc seriós, ben per sota delto suau i reposat de la nostra conversa.

El nostre poble ama els seus herois, per-què és un poble heroic. Festegem els nos-tres herois amb goig i estrepitosament, els

tàstica desfilada - Teresa, Neva, Joana,

Irma, Otília... —, és una amada obedienti leal, una filla veritable de la música, dis-posada a sotmetre's a totes les regles perles quals s'arriba a fer vibrar el cor. Rayaés una sirena, una bella viatgera que s'hallançat a l'aigua i que passa lentament enla transparència submarina. La seva imatgeingràvida illumina tat el llibre. Ella, mésque Zeni, el seu heroi visible, n'és el perso-natge autèntic. Els amors de Raya i Zeni,idíllics i suaus, o tràgics i turmentats, cons-titueixen el fons de Vals, damunt el qualla imaginació encesa i l'observació agudade Trabal ham bastit una novella perfecta isense falles. 0 bé, si es prefereix, una sere-nata àgil, fina—amb intermedis desconcer-tants—, sempre alerta, per no caure en lesvaguesrondes de nit, extàtiques, entre laterrassa i la lluna. Malgrat tot, però, Trabalno ha pogut alliberar-se d'una certa boirinasentimental. I és que l'inefable—com el na-tural—retonna sempre, encara que una fo-guera jovenívola i despreocupada hagi inten-tat de convertir-lo en cendres. Torna sempreperquè ja era, i segueix essent-ho, cendra.Una cosa tan subtil que es riu de la flama.1 els seus millors còmplices són aquestescinc cordes trèmules damunt les quals esposa per convertir-se en ocell que s'estripael pit i enterboleix l'aire amb la pluja lleude les seves plomes. Els personatges de Valssubmergits en la lírica boira ens oculten, siés que les tenen, les deformitats que voldriafer ressortir l'humor. Però, és clar, ens ama-guen també, sovint, Ilurs més vius perfils.Només—paradoxalment—se'ns ofereixen, entots els seus aspectes, els personatges mésabstractes—la joia, la tendresa, l'amor—, es-càpols dels compassos del vals.

No és Vals un d'aquells llibres que sóncom un ressò, un mirall fàcil en el qualdescansa la nostra atenció com damunt uncoixí de ploma. Es un llibre que, sota unaaparença amable, és esquerp com una vergepúdica i no es lliura més que de mica enmica, de pàgina a pàgina, per zones delimi-

tarles coro compartiments estancs. Que a es-tones ens desconcerta i ens insulta amb la

seva superioritat petulant. 0 que ens aclapa-

ra per la solidesa i l'originalitat de la sevatrama, per la bellesa insòlita de la seva ar-quitectura. Els nostres nervis, tensos, s'apri-men cada dia. Les nostres cordes sensitivess'afinen, i un llibre que no arrenqui una vi-bració més profunda és que comença a rela-

xar-les.Amb Vals, fruita madura i fita gràvida

de prometences, Francesc Trabal aconse-1 gueix aquesta vibració d'una manera intel-

ligent i perfecta.LLUfs MONTANYÀ

La patrona i els cambrers l'educaren a pun-

tades de peu. Ben aviat, però, trobà altreseducadors. En la confusió sagnant dePétlura i durant la intervenció alemanya ipolonesa, el minyó espavilat es revelà comun auxiliar hàbil i brau per als obrers re-volucionaris. Amagava les armes, portavamissives; s'entaforava per tot sota els nas

-sos i les barbes mateixes de l'enemic i do-nava ressenyes precioses als .militants ro-jos. 1 'segúída, s'allistà' a f cavalleria is'adherí al Komsomol ; formà en els ren-gles d'avantguarda del Komsomol ucrainià,d'aquest Komsomol que vessà tan gene-rosament la seva sang joya i càlida per al'alliberació de la seva pàtria.

Davant de Kiev, davant de Jitomir, da-vant de Novgorod-Volinsk, Kolia Ostrovskicombaté a cavall. Davant de Lvov, •perse-guint amb la cavalleria l'enemic que fugia,(una flama verda, enlluernadora com elmagnesi, brollà sobtadamentdavant delsseus ulls, eixordant-lo com un gran tro, en-roentant-li la testa com un ferro calent. Laterra giravoltà rarament, d'una manera in-comprensible, i després es decantà cap a uncostat. Llançat per damunt de la testa delseu cavall, caigué pesadament al sòl...

El jove comunista fou guarit; es reincor-porà a la vida, al treball. Vegeu-lo a Kiev,al comité regional. S'ocupa de l'aprovisio-nament del blat, lluita contra els bandits,organitza l'avituallament de la fusta, res-tableix el ferrocarril. IEl tifus ]'abat, peròde la llinda de la mort s'escapa una altravegada envers la vida, i el trobem treballantde nou ; ara, però, és propagandista, orga-nitzador, dirigeix les legions sempre crei-xents dels Komsomols. Un prestatge provistde llibres apareix damunt de la seva tau-la — Marx al costat de Gorki i de JackLondon —. A la fàbrica lluita contra elssabotejadors ; a la cèl • ula lluita contra l'o-posició ; pels carrers, contra la tradició.Arreu surt victoriós, arreu va endavant,aquest home fogós i indomable... Veu's-loací secretari del comité de radi del Kom-somol, mireu -lo a Moscou en el Congrés dela Unió...

I de sobte un enemic nou, terrible, esdreça davant de Kolia Ostrovski. Tots elsperills precedents semblen puerils en com

-paració amb aquest.La ferida rebuda a Lvov, oblidada des

de feia tant de temps, s'imposa de cop unaaltra vegada i crida l'atenció per uns símp-tomes sinistres i misteriosos. Sens dubte eltifus ha preparat el procés. Un esgotament,feblesa...

Kolia rebé unes llargues vacances. Cri-mea. El sanatori, Mals de cap. Una sobre-excitació. Es amb grans esforços que elsmetges aconseguien dominar-li la malaltia.A la fi de les vacances, el jove comunistatorna a Karkov i demana per a reprendreel treball.

De nou, es nomenat secretari del Kom-somol en un gran centre industrial. Un pri-mer discurs a l'assemblea dels militants delpartit, i després, inesperadament, un acci-dent d'automòbil ; s'ha trencat el genolldret: operació i noves vacances.

Escriu al seu germà :«Fas mal fet en obstinar-te a no voler

deixar la fàbrica i acceptar el lloc de pre-sident del sòviet. T'has batut per al poder,no és cert? Doncs, pren-lo. Des de demàaccepta el sòviet i comença el teu treball.

))I ara et parlaré de mi. Hi ha algunacosa que no va pas bé en mi. He esde-vifut un hoste freqüent dels hospitals; se»t'ha operat dues vegades, he perdut forçasang i moltes forces, i encara ningú nom'ha (lit com acabarà tot això... No hi hares que em faci tanta por en la vida comel trobar-me en un estat que no em per-meti treballar. No puc ni pensar-hi. Es peraixò que faig tot el que m'ordenen, peròno es presenta cap millora ; i els núvolss'amunteguen, cada cop més espessos. Aixíque vaig poder valdre'm després de la meva

primera operació, vaig reprendre el meutreball, però ben aviat se'm portà a l'hos-pital. En el moment que t'escric, tinc elmeu bitllet per al sanatori «Maynak» d'Eu-pathoria• Marxo demà. No t'esveris, Artem,tu saps prou bé que jo sóc resistent a lamort. Tinc vida per tres. Es treballarà en-cara, germanot! Cuida la teva salut, novulguis sollevar massa pes alhora. Les repa-racions costen molt car al Partit, després.Els anys ens donen l'experiència i la ins-trucció els coneixements ; tot això no ser-veix pas per a estiuejar en els hospitals.»

I justament la cosa paorosa, que KoliaOstrovski temia tant, l'està sotjant. Sor-prèn una frase d'un professor parlant d'ell:

«L'horror de la immobilitat fa presa d'a-quest jove, i nosaltres som impotents • pera deturar-ho.»

De primer és una cama el que es para-litza, després l'altra, després el braç fins ala mà.

I això als vint-i-quatre anys, quan la vidaens embriaga amb les seves flors i els seusperfums, quan ben a prop es troba una donaestimada i que estima.

Ostrovski es debat, vol escapar-se de l'a-braçada de la paràlisi. No vol conformar-sea ésser un invàlid. Demana un treball qual-sevol que no exigeixi moviment. Tal vegadaun treball literari de redactor. No. No elvolen a la redacció. No té prou instrucció,fa faltes d'ortografia. .

La malaurança no acaba ací, una cosaencara més esgarrifosa l'espera. Els seusulls s'apaguen ; de primer un uli, de se-guida ]'altre. Es troba submergit dins unanit eterna.

EI camí més curt per a la deslliurançaes troba amagat en el calaix de la seva tau-leta de nit. Durant llarg temps, Ostrovskiapreta dins la seva mà l'acer fred del seurevólver... No, tanmateix ell poc és un co-vard, ell és un combatent.

«Qualsevol imbecil pot sempre, no im-porta en quin moment, fer-se saltar el cer-vell. Es la sortida més covarda i més fàcil.La vida és dura — doncs, mata't. Has as-sajat, però, de vèncer aquesta vida? Has fettot el necessari per a escapar-te d'aquestcercle de ferro? Has oblidat que davant deNovgorod-Volinsk es marxava a l'atac dis-set cops en un dia, i te n'has sortit a des-pit de tot? Amaga el teu revòlver i no ex-pliquis mai això a ningú ! Sàpigues viure,i quan la vida esdevé intolerable, fes-la útil.))

Intentà un darrer esforç per a salvar elseu cos. A Moscú se li féu una intervenciómolt complicada i força ]larga : hom li tallàiota la columna vertebral i eT coll, i se lirealitzà 1'ablació del cos tiroide, però de-bades.

Llavors, havent reunit tot el que li res-tava de calor vital, d'energia nerviosa i decoratge, el que li restava de viu i sa en elseu cos, s'emprèn una nova i llarga cam-panya per a conquerir la seva plaça en elsrengles dels qui construïen el socialisme.

Ostrovski aprèn la gramàtica, després es-tudia la literatura clàssica. Acaba amb èxitel primer curs per correspondència de laUniversitat comunista. De seguida es posaa escriure un llibre, un relat sobre la divisióKotovski.

Tot treballant, i per tal de no perdre elfil de les seves idees, aprenia de memòriael que escrivia. De vegades llegia alt dememòria pàgines senceres, alguns cops àd-huc capítols, i feia l'efecte a la seva vellamare, dana simple, que el seu fill havia es-devingut boig.

Acabà el seu ]libre, que envià als vellscombatents de la divisió Kotovski, per aconèixer llurs opinions. L'administració deCorreus, però, perdé el manuscrit. Ostrovski,mancat d'experiència, no n'havia fet còpia.Una tasca de sis mesos perduda!

Què passa? Ostrovski ho recomença tot.Té un altre llibre ál cap sobre un altretema. I executa el seu projecte. (Escriu lanovella Com es trempa l'acer, dos volums.Aquest llibre es publicà sense cap protecció.No foren pas les velles àvies bibliogràfiquesles que li prediren ]'èxit, ni els reclams soro-llosos del Diari Literari, sinó que fou ellector qui s'emparà del seu llibre. Ara sen'acaba de publicar, blanament i modesta-ment, la segona edició en un tiratge detrenta mil exemplars, que ja està esgotat...Se'n prepara una tercera edició...

En un tuguri, a Sotxi, el petit Ostrovski,pàl.lid, estès d'esquena, cec t immòbil, obli-dat, s'ha fet braument un lloc en la lite-ratura, rebatent els autors més dèbils — is'ha conquistat també una plaça en l'apa-rador de les llibreries i en les taules de lesbiblioteques. No és un home de gran talenti un d'aquells dels quals el nostre país potestar-ne orgullós?

I sobretot, per què aquesta valent naturafou vivificada? Què és el que sosté avui,encara, les forces morals i físiques d'aquesthome? Es l'immens amor de la collectivitat,del partit, de la pàtria, de la gran cons-trucció, del desig d'ésser-los útil. Car Os-trovski, en tot cas, no hauria hagut detémer la misèria, com l'ha de témer unmalalt sota el règim capitalista. Es bene-ficia d'una pensió (t), es troba voltat d'a-mics. La joia de la lluita, però, és tan gran,la convicció del treball comú és tan inven-cible, que els combatents malalts, orbs, pa-ralftics, segueixen el corrent i es colloquenheroicament en els primers rengles.

M. KOLTZOV

(R. T., trad.)

(r) L'Ordre de Lenin.

CAMISERESPECIALISTA

t E%IT EN LA MIDA

JAUME I, íi' Telèfon 11655

Donat el cas que la societat present deles arts i la que s'endevina amb la quesorgirà un cop finida la Revolució no potcanviar de cop i volta en la mida i propor-cions que ha canviat la part obrera i donatque la major part d'artistes que han viscutfins el 19 de juliol han de continuar pintanti produint a mesura de les seves disposi-

Pintura de Goya, del Museu Romàntic bom-bardejat del feixisme

cions i inspiracions, adaptant-les els que noho hagin fet a la vida més humana de lesgrans masses proletàries ; des del momentque la nostra sacietat socialista futura ac-cepta com a utilitat pública la cultura, baseprimordial de la seva civilització, és d'ungran interès que el pintor dediqui la seva

L'almirall gelós fa una cortina de fum al'entorn de la seva muller.

— Qui és aquest senyor del retrat?— No ho sé ; el vaig comprar als encants

perquè s'assemblava ai meu avi. ¡

- eLa nova estructuració bancària impulsada i dirigidapels mateixos treballadors, finida una era d'estretacol'laboració entre la Banca i tots els elements pro-ductors que han de contribuir a l'adveniment d'unaeconomia ajustada als progressos socials realitzats

A Barcelona, i a la resta de Catalunya, la

BANCA ARNÚSus ofereix els seus serveis per a totes les vostres

operacions bancàries •

El camí dels artistesCatalunya estimi com cal els seus artistesque no esperi que el poble, les masses, se'lsfacin seus i els retregui una vegada mésque només es recorden d'ells quan sónmorts.

Si expliquem l'època en què vivim, elsrostres sofriments i els vostres ideals, sius veiem potser massa sovint d'una manerafreda i analítica, no per això ens titlleu deburgesos; heu de tenir present que la ma-joria de nosaltres hem nascut de famíliapobra i humil, i que pintant i explicantàdhuc els vostres defectes, de la nostra ma-nera de veure'ls i de comprendre'ls, ajudema fer la Revolució ; penseu que la vostrasort és la nostra, i forjarem entre totsplegats la nova societat, que voldríem quefos perfecta.

Teniu també present que en la formacióde totes les grans èpoques de renaixença hihan pres part activa els artistes, arribant aexplicar i a analitzar tant llur época quefins i tot la precedeixen. La història delspobles és en els museus també on l'estu-diarem.Els bàrbars que ells s'anomenen civilit-zats no han tingut cap idea més lluminosa,

després d'assassinar e1 poble indefens, quedestruir i cremar els museus. Saben queper a forjar la nova época de la històriasón necessàries les obres d'art, els museus,on el poble s'instrueix i admira el seupassat.

Mai cap odi no ha arribat al grau deferotgisme contra el poble, contra el seupropi país. Només és comparable a l'odicíe Felip V contra Catalunya. Ací tambéaquest odi va consumar-se als museus i ales obres d'art.

Ara pensem una mica, tancant els ullspotser, el que hauria quedat de la històriasi aquests fets vandàlics s'haguessin con-sumat. Com hauria quedat, després de la

activitat a la seva professió, a produir, comfeia abans del Iq de juliol, encara que s'hagifet creure ara, durant la revolució que l'ar- r r

rtista produïa per plaure els burgesos. `^^ ^ s ^ ltlEls burgesos compraven pintura, però, en

general, - a part els colaeccionistes, la com-praven per un goig de figurar, per or- a,iguií de snobisme. Jo no voldria parlar aralar ^precisament d'aquest punt, que seria ex-tensfssim de tractar i no és el meu propòsit. it

La societat futura hauria de resoldre lesnecessitats materials dels artistes, fent-homés aviat d'una manera moral, que és com - f ;si diguéssim quasi d'una manera material.

La part moral en què es podria afavorir-los és precisament acceptant -los en la novasocietat, com uns obrers més que treballen tjpel poble. He sentit massa temps aquellesfrases ,que • han esdevingut'., famoses per laseva poca-solta, presentant 'els artistes comuns éssérs inútils i miserables.

Es hora de fer remarcar que a Catálumyaels artistes existeixen, viuen, no obstant els Wsofriment i les penes pecuniàries en què han xviscut tota la vida? Es un petit món quees mou, un petit món que va fent el seucamí, com si diguéssim aerisat d'espines»i envoltat d'una xarxa de núvols que l'em-bolcalla per a ofegar-lo si pot. I L'aviació rebel ha deixat en aquest edifici

Mai com ara hem necessitat ]'ajut moral l'empremta de la seva barbàriedel poble. Què ens fa que continuem vivinti arrossegant-nos materialment com abans, Revolució, aquest magnífic Museu del Po-si no és precisament l'ajut material el que ble .que és el Museu del Prado. Per sortvolem aclarir? No és per retreure-us res nostra i de la història hi hem estat a tempsque exposem això, és • simplement perquèens escolteu. Nosaltres ja

-i havíem previst que la fòbia, l'odi, des-trueixestem contentsde viure el nostre petit món, que vivint-lo

tot el que no pot assolir. Ja feiatemps que el poble comprenia el que valia,bé ja és molt gran; amb això en tenim per la seva emancipació. Jo us expfcaréproy i por això no tenim ni dret a protestar ara el goig que vaig sentir visitant, el mesni a retreure-us-ho, de juny passat, el Museu del Prado, deNomés, això sí, esperem que la nova com era visitat per gent del poble, que s'in-vida, la nova societat a la que nosaltres clinaven amb respecte davant les pinturestenim la illusió d'aspirar, no la societat de dels pintors espanyols, davant Velázquez iclasses que ja sabeu com ens ha tractat, Goya.sinó la societat feta d'homes lliures, d'ho- No sabem ara com quedaran els futursmes que es comprenen i no tenen altre delit museus de Madrid, ni com quedará aquellaque el del bé mutu, ens faci justícia. delícia de Museu Romàntic, que posseïaL'ajut moral en la nova vida dels artistes aquelles admirables pintures de Goya, aqueseria el reconeixement de la seva persona- lles obres clares i vives tan representativeslitat com a éssers útils al seu temps. Eldilema que moltes vegades hem hagut d'a-

de la seva primera època ;com quedaráaquella famosa Academia de San Fernando,

clarir nosaltres mateixos és el de creure si amb aquelles teles de Zurbarán i aquellessom o no som útils a la societat. altres teles amb les escenes famoses delVolem prendre una part activa en la cultu- pintor de Fuendetodos. Tothom les recor-ra del poble, és hora ja que el Govern de darà perquè no s'obliden fàcilment.Els pintors som un reflex de l'època en

què vivim i hem d'esforçar-nos més cadadia a ésser útils a la història. Pensem queel temps fa una tria de les coses ; per tant,pensem amb les obres que poden quedar ala posteritat. Tenim l'exemple en totes lesgrans èpoques de la pintura i les grans telesde composició, que és el més viu exemplede l'esperit del poble.

FRANCESC DOMINGO

x ¡NERVIOSOS!Prou de patia inútilment, gràcies a les acreditades

CRABEES POTENCIAIS DEL DR, SOIVRÉque combaten d'eina manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurast^nla lmpefencin (en fotea le. leve. maul£eefcdon),

r mel de cap, cnmamenE menEal, perdne dememòria, vecftq.a e, fadiga eorpe s eone ¡esos, Pelpifeeione, e i fre•Orn.

Eorne n erervvio

íow. en gonpena

rrà de lardones 1 bga ale frnefo.. ergánie• que tinquin per cau.a o ericen e.pofo.menf nerviós,

L.. Gragees potencials d4I Dr. Soivré,mda q-,e un me&eamenf eón un element eswndel del cervoll, medul'la i fef el .i.Eeme nerviá., eeq•ne.ranc •1 vigec .ernal propi de I'ede", cemave.nf 1. saluf 1 prolongant 1. vida Indicada. e.pecidmenf ds e.go.fan en ¡a sen joventut p: foto mece d'excrosoa, ab que verifiquen trabell. erceniur, Eant ddu com moral.o infel'lecfualr, eapor£fefe., hornee de ddnder, flnanelen, arfa.., comecdenb, induaf fals, penydon, etc.,ecen.epuinf sempre. amb lea Grogees pofeneial. del Dr. Sainé, £oto eb ufeeço, o erecdeie fdcilsanf1 dIepesanf l'orgasame poc rependce'la sovint i smb el misla resultat, arribenf a l'erhao vella.. i ran..violentar 1'OIqaniena amb energ£w prdpiee de le Joventut.

Basta pende un flascó per convèncer se'nVen i a 6`60 ptas. flascó, ea tons les aclpala larmàcle s d'Espanra, Portugal 1 Amá^ca

NOIA. —Diiyhrar , lrau.fre! 075p.. a a r,/4 de soma y.r .1 ,roroer4 e 0p,iea I,eboraterio 5ò4..f•rq, cerrar del Ter, le, Beroelonn, rebrw peAG ao 11G,e ^¡W{le roan tengo. , d.. nrot//,.e .r i roure.m.e^ dn,e^.. e»

PERSPECTI VPS•a ortunitots ublicitaries

L'Eg osició d'Art Català

p a París

Per culta d'uns tràmits a resoldre amb Qualsevol fet polític o social té les seves

el Govern çentral, encara no es pot fixar la Un altre aspecte de Barcelona car a que ens harepercussions en les formes de propaganda. ^ motivat una observació de caràcter psico]ò-data de la celebració de l'Exposició d'Art I són aquestes tan diverses que no hi ha gic és el de les tires de paper enganxades enCatalà a París que patrocina 1a Generalitat ment humana capaç de preveure la que es els vidres dels aparadors, en previsió d'unde Catalunya per mitjà del Coinissariat de pugui presentar demà amb motiu de la mésPropaganda, d'acord amb el Consell de Be- inesperada circumstància. Quan la vida' es possiblecarènciabombardeig. Veureu com s'hi se ni-

Arts.Q festa una carència gairebé absoluta de sentit11es desenrotlla en una ruta normal, en un am- comercial publicitari. Pocs han estat, conta-

Per les circumstàncies en què esQortarà bient de pau i de rutina, la propaganda no 1 díssims, els establiments que han sabut apro-a terme aquesta Exposició, recordaria aque- sofreix variacions d'importància ; però quanlla altra inoblidable que tingué lloc a Bar- les grans accions polítiques o socials, quancelona durant la gran guerra, l'entusiasme bèllic agita les passions huma- ,? a

Avui, com llavors, l'art agermana els dos nos, és aleshores que la propaganda es pre-

països llatins. França ens torna ara l'avi- santa en les més variades i insospitades for-

oferenentesa que li oferirem l'any 1917 i ens mes, perquè ve generada pels factors psico- ¢ '

ix hospitalitat perquè puguem demos- lògics que determinen aquells moments pas- tat; 1 I

trar al món el que ha estat, el que és i el sionals.que aspira a ésser el nostre art. Així veiem com la propaganda és una ac-

Avui els nostres artistes, com llavors els tivitat humana que neix de l'ambient i in-artistes francesos, travessen uns moments flueix l'ambient que l'ha creada establint-sede dolor. Molts d'ells lluiten al front, d'al- un sistema interferencial que pot revelar, quetres a la reraguarda actuen sense descans revela a bastament, la intensitat :emotivaen les organitzacions, contribuint amb lluresforç i entusiasme a la desfeta del ei- dels veiem,moments que s'estan vivint.xisme, f f I veiem, sonsa voler fer avui un estudi

No obstant, els artistes saben el que re-crític de la gran quantitat de cartells que

q s'han editat a Barcelona, com la vida rela-•presenta fer tots nosaltres aquesta Expo- tivament plàcida dels ciutadans i dels artis-sició i, sobreposant-se a les doloroses cir- tes—ciutadans a la fi—no ha permès d'editarcumstàncies han procurat que llur a or-

$ el cartell fortament emotiu que alguns equi-tació respongués a l'alta missió que el nos- vocadament esperaven. Tot plegat és unatre art ha de complir a França, qüestió d'intensitat. Però aquesta intensitat

Per altra part, els colieccionistes, donant emocional que es preté no pot plasmar-se enprova de llur entusiasme per l'Exposició, les obres dels artistes quan no existeix enhan ofert, des del primer moment, •tota l'ambient. Se'ns objectarà que el sentimentmena de facilitats al Consell de Belles Arts

f)er a seleccionar el més important entre elantifeixista és un fet real i positiu. No es

que posseeixen. dubtem ni ho neguem, sols repetim que és

fleteL'Exposició serà una de les més. cona_

qüestió d'intensitat i ningú no ei s. negarà {'- -plates que s'hagin vist. Reunirà represen-

que aquesta intensitat no ha estat aguditzadade tota a pintura Reunirá eps dels

encara en la nostra Barcelona on hi ha un Aparador artístic i veritablement publicitaritació d ortu la Mara sol esplendorós i una vida tranquilla i on es

net Mercadé, Simó artí Alsina

Csina, C

asasalb

ia, ei

Rus-tre'ba11a el menys possible i els espectacles fitar tan preciós mitjà per a cridar l'atenciónet

fins als nostres dies,són plens. Com es pot esperar dels artistes d'una manera positiva en benefici dels pro-

Picasso ha demostrat el més ran ente- una major intensitat emotiva, mentre ics ( ductes que mercadegen, lEls comerciants han

sï Pica fer aquesta manifestació d'art i ha manufactures facin la setmana anglesa i el cleixat escapar una ocasió magnifica—la no-

comunsiasme

,cot al Consell de Belles Arts que ta vetat és la millor condició publicitària—per a

j a una nseil de d'obres seves fer I propagar, per a desvetllar l'atenció genera-

enviar-les al Salé d'Art Català. També ha I doró de record en e moment adquisitiu,

athrofitat àquesta ocasió per a manifestar quan l'home sent u necessitat dhl producte.

l'honor que representa fer a ell contribuir, No volem dir que ja no hi hagi remei,

al costat del seu poble, a la lluita anti- puix que enca ra hem cregut convenient de.feixista. ,proposar la celebració d'un concurs d'apara-

joia.Aquesta valuosa adhesió ens omple de dors en els quals les tires previsores cons-

Picasso, pintor nascut en terra anda titueixin una composició artístico-publicitàriailusa, oblida Catalunya, le terra que el per a cridar l'atenció dels vianants; però ço

veié donar els primers lassos en el món que volem fer remarcar, conseqüents en els

de l'art, i, emocionat fer la lluita heroic a nostres principis interferencials de la psicosi

que a poble porca a cap, es posa al nostre publicitària, que la manca d'idea creadora nocostat. Al costat d

ona

que tant hanostre ha estat més que la conseqüència de la man-

costat com ho prova a bastament la seva ca de confiança comercial. A propòsit d'a-

obra en totes les seves estopes estètiques. quest descuit farem remarcar el fons de ve-

La Catalunya burgesa tenia es deute amb ritat que enclouen les teories freudianes del

Picasso, Avui el r obla és amo dels seus determinisme psíquic; i que no se'ns diguidestins r; P ui el, llit del ble, retorna . s que això obeeix a un principi d'economia o

ell amb tot l entusiasme ,que el o rate- a una manca de temps o d'hurtior, quan al-ritza; unes cases han presentat artístiques com -

Catalunya, terra de tradició industrial, és posicions amb costosos i difícils escuts qpe

també terra er is e st i quan un Ql, és res no tenen a veure amb l'eficàcia pubhci-

tamig d'una convulsis com la que sofrim, tària. Cal tenir més confiança i orïentar la

saQ reaccionar espiritualment i troba el ca- sitivadecoració dels aparadors amb mires més pa

lid entusiasme de l'intellecte mundial que sitHement comercials i'arsperem q

li ofereix solidaritat i energia Qer anorrear Hem llançat la idea i esperem que els e

fla fera negra del feixisme, aquest doble, els té, el s voldran embellir, pel compte que

ormant un bloc indestructbile amb els d'aL els té, els vidres de llurs aparadors, anun-tres terres germanes d'Ibèria, ha d'obtenir Artístic i descriptiu aparador, paró m

ductesan cat dant arlliur

lliurant al

s blbs seves

arceloninsmardqelues o

trist espro

s-el-

la victòria

-

--.r,

que ens obrirà les' porter datin de sentit jublicitarti fer no existir-hi cap , lliurant al -la millo 1 pectacle de les reixes presidiàries que ostentamarca el comerç en general..-.

front sigui tan lluny de casa nostra? Es que P. CATALA I PICvoldríem exigir dels artistes una execució passional que no respondria a la intensitatsentimental de l'ambient? Això mai no es Aquesí número de MIRA DORpot pretendre parqué del desacord entre obra ha esíaí passat per la prèviai ambient se'n desprendria un grotesc méso men ys pujat de graduació. 1 censura

111111IIIllIuI III lf111111IIUIlIItII lllluiml ulullllulllullllullluulurulullllullluuulluuulullulluuulluluuluuululilullulul â lumuuulllluuo;

CA-- SA COMAS, S. A1 EMPRESA COL•LECTIVITZADA_ '1v'

Sastreria - Camiseria - Capelleria - Sabateria -Gèneres de punt - Articles per a present, sempre

1 LA MARCA DE QUALITAT_ ‚u-

Passeig de Gràcia, m : Ronda de Sant Pere, i : Tel. ii ' : BARCELONA

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllll!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'lllllllll!lNIIIIIII111111111111111r

CAMISER

ESPECIALISTAEXIT EN LA MIDA

JAUME 1, 41Telèfon 44655

7' 1 '37 MLL1 Y1üUR7

La Constitució Soviètica LA MUSICAORIENTACIONS PROFESSIONALS

La renovació de la vida 'musical

e de la pàgina 8)

pel Consell suprem de la República fede-rada, tal com segueix :

El president del Consell dels Comissarisdel Poble de la República federada;

els "ice-presidents;el president de la Comissió del pla de

l'Estat ;els Comissaris del PobleIndústria de l'alimentacióIndústria lleugera ;Indústria forestalAgriculturaSovkhoz de cereals i de ramaderiaFinances;Comerç interiorAfers interiors ;JustíciaSanitat pública;Instrucció públicaIndústria local;Economia municipal;Assegurances socials;el delegat del Comitè d'estocs ;el cap de ]'administració de les artsels delegats dels Comissariats del Poble

federals.Art. 841 Els Comissaris del Poble de la

República federada dirigeixen les branquesde l'administració de l'Estat que sóll de lacompetèncïá de la República federada.

Art. 85. Els Comissaris del Poble de laRepública federada dicten, dins dels límitsde la competència dels Comissariats delPoble respectius, les• ordres i instruccionssobre la base i l'execució de lleis de laURSS i de la República federada, les or-dres i instruccions dels Comissariats delPoble federal republicà de la URSS.

Art. 86. Els Comissariats del poble dela República • federada són federal-republi-cans i republicans.

Art. 87, Els • Comissariats federals re-publicans dei Poble dirigeixen el ram del'Administració de l'Estat que els ha estatconfiat, trobant-se subordinats tant al Con-sell de Comissaris del Poble de la Repú-blica federada com al Comissariat republicàfederal del Poble corresponent de la URSS.

Art. 88. Els Comissariats republicansdel Poble dirigeixen el ram de 1'Adminis-tració de l'Estat que hom els confia, i de-penen directament clel Consell de Comissa-n s del Poble de la República federada.

CAPITOL VII

,ORGANS- SUPERIORS DEL PODER ESTATAL DELES REPÚELIOITS Sovu?TIQUES SocIALISTEs

AUTÓNOMES

Art. 89. L'òrgan superior del poder del'Estat de la República autònoma és elConsell suprem de la RSSA.

Art. 90. El Consell suprem de la Repú-blica autònoma és elegit per un termini dequatre anys pels ciutadans de la República,seguint les normes de representació fixadesper la Constitució de la República autò-aoma.

Art. 91. IEl ,Consell suprem de la Repú-blica autònoma„ és ('únic òrgan legislatiude la RSSA.

Art. 92. Totes les . Repúbliques autàno-mes tonen la seva Constitució, d'acord ambles particularitats de la República autòno-ma, essent establerta amb plena conformi

-tat amb la Constitució de la República fe-derada.

Art. 93. El Consell suprem de la Repú-blica autònoma elegeix el Presidium delConsell suprem de la República autònomai forma el Consell dels Comissaris del Po-ble de la República autónoma, d'acord ambla seva Constitució.

CAPITOL VIII

ORGANS LOCALS DEL PODER DE L'ESTA]

CAPITOL IX

TRIBUNALS I MINISTERI FSCdL

Art. roe. A la URSS la justicia l'exer-ceix el Tribunal Suprem de la URSS, elsTribunals Suprems de les Repúbliques fe-

derades, els Tribunals dels territoris i re-gions, els tribunals de les regions autòno-mes i districtes, els tribunals especials dela URSS instituïts per decisió del ConsellSuprem de la. URSS, i els Tribunals po-pulars.

Art. 103. La vista dels processos a totsels Tribunals té lloc amb la participaciód'assessors del poble, menys en els casosexpressament previstos per la llei.

Art. I04, El Tribunal Suprem de laURSS és l'òrgan judicial superior. El Tri-bunal Suprem de la URSS està encarregatdel control de l'activitat judicial de tots elsòrgans judicials de la URSS i de les Re-públiques federals.

Art, los. IEl Tribunal Suprem de' laURSS i els Tribunals especials de la URSSsón elegits pel Consell Suprem de la URSSper un termini de cinc anys.

Art. Io6. Els 'Tribunals Suprems de lesRepúbliques federades són elegits pels Con-sells Suprems de les Repúbliques federadesper un termini de cinc anys.

Art. 107. Els Tribunals Suprems de les

El poble rep amb joia la promulgacióde la Constitució nova de la URSS

Repúbliques autònomes són elegits pelsConsells Suprems de les Repúbliques autò-nomes, per un termini de cinc anys.

Art. Io8. Els Tribunals dels territoris iregions, els Tribunals de les regions autò-nomes, els Tribunals dels districtes, sónelegits pels Sòviets de diputats dels treba-lladors dels territoris, regions o districtes,o pels Sòviets de diputats dels treballadorsde les regions autònomes, per un periodede cinc anys.

Art. I09. Els Tribunals del. poble sónelegits pels ciutadans del districte, per su-fragi . i niuersal„„ ^jj^ecte„miguel amb. esrru-tim secret, per 1 n''termini de tres anys.

Art. ]io. El procediment judicial es faamb la llengua de la República federada ode la regió autónoma ; en el cas que la per-sona jutjada no conegui la llengua regionales donaran tota mena de facilitats perquès'assabenti dels c^rrecs de l'expedient perun intèrpret i podrà utilitzar el dret de de-fensar-se a l'audiència del Tribunal ambla seva pròpia llengua materna.

Art. III. Les sessions de tots els Tribu-mals de la URSS són públiques, salvant lesexcepcions previstes per la Llei, i assegu-rant-se el dret de defensa a l'acusat.

Art. Ilz. Els jutges són independents inomés obeeixen la llei .

Art. 113. La inspecció suprema quanta ]'estricta execució de les lleis pels Comis-sariats del poble i les institucions que elsestan subordinades, ensems que als fun-cionaris públics i ciutadans de la URSS,correspon al Procurador de la URSS.

Art. i14. El Procurador de la URSS ésanomenat pel Consell Suprem de la URSS,per un termini de set anys.

Art. 115. Els Procuradors de les Repú-bliques, territoris, regions i els procuradorsde les Repúbliques autònomes i regions au-tònomes, són nomenats pel Procurador dela URSS, per un termini de cinc anys.

Art. ti6. Eis Procuradors de districte,de barri i de ciutat, són designats pels Pro-curadors de les Repúbliques federades perun periode de cinc anys, amb l'aprovaciódel Procurador de la URSS.

Art. 1i7. Els òrgans del Ministeri fiscalexerceixen llurs funcions independentmentdels òrgans de poder local, siguin els quesiguin I només obeeixen el Procurador .dela URSS.

. CAPITOL X

DRETS 1 DEURES FONAMENTALS , DELS cIG-TADANS

Art, 118. Els ciutadans de la URSS te-nen dret al treball, és a dir, tenir una collo

-ació garantitzada, amb remuneració dellur treball segons la seva quantitat i qua-litat.

Art. Ilg. Els ciutadans de la URSS te-nen dret al repòs.

El dret al repòs esth assegurat per la re-ducció de la jornada de treball a set horesper a la immensa majoria d'obrers, per l'es-tabliment de vacances anuals per als obrersi empleats, amb pagament de salari ; per laconcessió de les necessitats dels treballadorsd'una ampla xarxa de sanatoris, de casesde repòs, de clubs.

Art. lao. Els ciutadans de la URSS te-nen dret a estar assegurats materialmenten la vellesa, així com en cas de malaltiao de pèrdua de la capacitat de treball.Aquest dret és garantitzat per un ampledesenvolupament de les assegurances socialsdels obrers i empleats a càrrec de l'Estat,per socors mèdics gratuits per als treballa-dors i posant a la disposició dels treballa-dors una xarxa d'estacions de guariment.

Art. I2I. Els ciutadans de la URSS té-nen dret a la instrucció.

Aquest dret està assegurat per la instruc-ció primària general i obligatòria, per lagratuïtat de l'ensenyament, comprès i'en-senyament superior, per un sistema de be-ques d'Estat de les cuals es beneficia la im-mensa majoria dels alumnes de les escolessuperiors ; per l'ensenyament a l'escola do-

nat en la pròpia llengua maternal, per l'or-ganització de l'ensenyament gratuit, pro-fessional, técñic i per als treballadors deles fàbriques, els sokaoz estacions de mà-quines i directors i els kolkaoz.

Art. Iza. Drets iguals als dels homessón donats a les dones a la URSS en totsels aspectes de la vida econòmica, pública,cultural, social i política.

La possibilitat de realitzar tots aquestsdrets de les dones i d'assegurar la con-cessió a la dona de drets iguals als de l'ho-me quant a treball, salare, repòs, assegu-rances socials i instrucció, per la proteccióde ]'Estat dels interessos de la mare i del'infant concedint a la dona vacances en elperíode d'embaràs conservant-li el salari imitjançant una extensa xarxa de cases dematernitat, guarderies i jardins d'infants.

Art. tai. La igualtat en dret dels ciuta-dans de la URSS, sense distinció de na-cionalitat i de raça, en tots els dominis dela vida econòmica, pública, cultural, sociali política és una llei immutable.

Tota restricció directa o indirecta delsdrets o a la inversa, tota creació de privi

-legis directes o indirectes dels ciutadans se-gons la raça i la nacionalitat a la qualpertanyen, així com tota propaganda d'ex-clusivisme o d'odi o de menyspreu racial onacional, són castigats per la llei.

Art. Izo. A fi d'assegurar als ciutadansla llibertat de consciència, l'església a laURSS està separada de (.'Estat, i l'escolade l'església.

La llibertat de practicar els cultes reli-giosos i la llibertat de propaganda antireli-giosa són reconegudes a tots els seus ciu-tadans.

Art. ia5. Conforme als interessos delstreballadors i amb l'objecte de reforçar elrègim socialista, la llei garantitza als ciu-tadans de la URSS

a) llibertat de paraula;b) llibertat de premsa;c) llibertat de reunions_( assemblees;d) llibertat de manifestacions ai, carrer.Aquests drets dels ciutadans són paran-

titzats posant a disposició dels treballadorsi de llurs organitzacions, impremtes, di-pòsits de paper, edificis .públics, carreres,servei postal i telegràfic, i altres condicionsmaterials necessàries per a realitzar aquestsdrets,

Art. I 26. Conforme als interesos delstreballadors i a fi de desenvolupar la ini-ciativa de les masses populars en matèriad'organització així com la seva activitat po-lítica, es garantitza als ciutadans de laURSS el dret d'associació en organitzacionssocials : sindicats professionals, unions coo-peratives, organitzacions de la joventut, or-ganitzacions deportives i de defensa, socie-tats culturals, tècniques i científiques. Elsciutadans més actius i més conscients de laclasse obrera i d'altres capes de treballadorss'apleguen al Partit Comunista de la URSS,el qual és l'avantguarda dels treballadorsen llur lluita per 1'afermació i el desenvo-lupament del règim socialista i representael nucli dirigent de totes les ergamtzacionsdels treballadors, tant socials com de l'Es-tat.

Art, 127. La inviolabilitat de la personaestà garantida als ciutadans de la URSS.Ningú no pot estar detingut altrament queper decisió del Tribunal o sobre sanció delProcurador.

Art. 128. La inviolabilitat del domicilidels ciutadans i el secret de la correspon-dència són protegits per la llei,

Art. I 29. La URSS concedeix el dretd'asil als ciutadans estrangers perseguitsper defensar els interessos dels treballadors,perles seves activitats científiques o per leslluites en pro de ]'alliberament nacional dellur país.

Art. 130. Cada ciutadà de la URSS had'observar la Constitució de la Unió deRepúbliques Soviètiques Socialistes, executarles lleis, observar la disciplina de treball,i complir honradament el seu deure social,respectar les regles de la vida en societatsocialista.

Art. 131. Tot ciutadà de la URSS estàobligat a salvaguardar i afermar la pro-pietat social, socialista, que és la base sa-grada i inviolable del règim soviètic, la fontde la riquesa i de la puixança de la pàtria,la font d'una vida acomodada i cultivadaper a tots els treballadors.

Les persones que atempten la propietatsocial, socialista, són els enemics del poble.

Art. 132, El servei militar general ésuna llei. El servei militar a l'exèrcit roigobrer i camperol és un deure d'honor perals ciutadans de la URSS.Art. 133. La defensa de la pàtria és deu-

re sagrat de cada ciutadà de la URSS. Latraïció a la pàtria, la violació del jurament,passar-se als rengles de l'enemic, perjudicarla puixança militar de l'Estat, i l'espionat-ge, es puneixen amb tot el rigor de la lleicom el pitjor crim. I

CAPITOL XI

SISTEMA ELECTORAL

Art. 134. Les eleccions de diputats atots els Sòviets de diputats dels treballa-dors: Consell suprem de la URSS, Con-sells suprems de les Repúbliques federades,Sòviets de diputats dels treballadors delsterritoris i regions, Consells suprems de lesRepúbliques autònomes, Sòviets de diputatsdels treballadors de les regions autònomes.Sòviets de diputats dels treballadors delsdistrictes, ciutats • i localitats rurals (esta-nitzasn, pobles, llogarrets, «kichlaks», uao-uls))) són fetes pels electors al sufragi uni-versal igual i directe amb escrutini secret.

Art. 135. Les eleccions a diputats es fanper mitjà del sufragi universal ; tots elsciutadans de la URSS majors de divuitanys, independentment de la raça o nacio-nalitat a la qual pertanyin, de llur religió,de llur grau d'instrucció, de llur residència,de llur origen social, de llur situació ma-terial i de llur activitat passada, tenen dreta participar en les eleccions a diputats i aésser elegits, amb l'excepció dels boigs ide les persones condemnades pels Tribu-nals a penes que priven del dret electoral.

Art. 136. Les eleccions a diputats es fanper sufragi igual ; 'cada ciutadà té uin solvot; tots els ciutadans participen en leseleccions damunt la base de ]'igualtat.

Art. 137. Les dones disfruten del dretd'elegir i ésser elegides igual que els ho-mes.

La revolució ha aportat als músics la so-lució d'una de les seves aspiracions mésfonamentals que, durant tots els anys pas-sats, no han pogut realitzar: la dignificacióeconòmica del seu ofici. Avui dia, una granmajoria dels músics cobra un sou que elspermet viure dignament i exclusivament dela música. AI mateix temps se'ls obre unaaltra gran perspectiva pel fet que cada diamés s'imposa el criteri que cada escola hade tenir el seu mestre de música si no esvol renunciar a crear una veritable novacultura musical de tot el poble.

Les preocupacions incessants de la lluitaantifeixista, que han absorbit completamenttotes les energies per a les necessitats de laguerra i per a la nova estructuració sociali econòmica, no han permès d'estudiar i d'a-nalitzar fins ara els problemes musicals enel terreny on han de trobar la seva soluciódefinitiva, és a dir, en el terreny artístic.

Com' dèiem abans, la revolució ha donatal músic una base digna de la seva existèn-cia social i la labor realitzada en aquest sen-tit pels sindicats ha estat utilíssima. Però,a la llarga, no podrem separar dintre de lamúsica l'aspecte econòmic de l'aspecte ar-tístic, perquè veiem un lligam estret entreles formes de ]'organització musical, la qua_litat artística dels executants, les orientacionsde la pedagogia musical, el repertori execu-tat, etc., i les possibilitats de l'expansió so-cial la qual constitueix una de les forceslatents més imposants del nostre art.

Evidentment, no és ara el moment de pen-sar en la realització de grans projectes mu-sicals, però sí que ja podem i hem de formarels quadres d'una futura organització mu-sical i; amb un esforç collectiu dels músicsmés experimentats i més qualificats, discutiri analitzar els problemes fonamentals de lamúsica. Moltes de les solucions aplicades enaquests moments seran provisionals i hau-ran de sofrir una modificació que, en algunsdels casos, haurà d'ésser radical, precisa-ment perquè no s'ha comprès a temps quel'existència social i económica del músic had'ésser una funció de la seva existència ar-tística. 'Evidentment, no admetrem mai més]'establiment de categories socials dintre elnostre terreny professional; però actualmentno será possible de liquidar immediatament;les categories artístiques que existeixen ï'existiran encara tot el temps quees mneces-sitarà per a donar una altra i millor forma-ció professional als músics que la que elsha pogut i volgut donar la burgesia capita-lista, liquidada avui dia.

# * *

Un altre problema d'importància fona-mental, és >el d'una organitzairnplarppla

i veritablement popular de la vida musica].Pensant en l'esdevenidor del nostre art, co-metem molt sovint una gran equivocació enbasar els plans i els projectes només enles formes de l'organització musical que hanexistit fins ara. Entre els músics més avan-çats de Catalunya no m'hi haurà cap quevolgués negar les enormes possibilitats queoferiran Im dia per a la música una reor-ganització completa de la ràdio, que fins araés i ha d'ésser essencialment institució mi-litaritzada al servei de la nostra lluita, o,per exemple, l'organització cooperativa delsconcerts i de les funcions d'òperes. Les re-

Art. 138. IEIs ciutadans que serveixen al'exèrcit roig disfruten del dret d'elegir iésser elegits igual que tots els ciutadans.

Art. 139, Les eleccions de diputats esfan al sufragi directe : les eleccions de totsels Sòviets de diputats dels treballadors deles localitats rurals i de les ciutats fins alConsell suprem de la URSS, són fetes pelsciutadans directament, al sufragi directe.

Art. 140. A les eleccions de diputats l'es-crutini és secret.

Art. 141. A les eleccions les candidaturessón presentades per circumscripcions elec-torals.

El dret de presentar els candidats estàgarantit a les organitzacions socials i a lesassociacions de treballadors, a les organit-zacions del Partit Comunista, als sindicats,a les societats cooperatives, a les organit-zacions de la joventut, a les societats cultu-rals.

Art. 142. Cada diputat ve obligat a do-nar compte als electors del seu treball i deltreball del Sòviet de diputats dels treballa-dors, i pot ésser destituït en qualsevol mo-ment sobre decisió de la majoria dels elec-tors segons la forma establerta per la llei.

CAPITOL XII

ESCUT, SENVERES, CAPITAL

Art. 143. Les armes d'Estat de la Unióde Repúbliques Soviètiques Socialistes escomponen d'una falç i un martell sobre elglobus terrestre, il• uminats pels raigs delSol i enquadrats d'espigues, amb inscripcióen les llengües de les Repúbliques federa-des : ((Proletaris de tots els països, uniu

-VOS)) ; dalt, sobre les armes, hi ha un estelde cinc branques.

Art. 144. La senyera d'Estat ele la Unióde Repúbliques Sovietiques Socialistes ésuna roba vermella, en l'angle superior dela qual, prop de l'asta, estam representatsuna falç i un martell daurats, i a sobre unestel verrnéli de cinc branques, brodat d'or.

La proporció de la llargada amb l'am-plada és de I : z.

Art. 145. La capital de la Unió de Re-públiques Soviètiques socialistes és la ciu-tat de Moscú.

CAPITOL XIII

PROCEDIMENT PER A MODIFICAR LA CONS-TITUCIÓ

Art. 146. La Constitució de la URSSno pot ésser modificada sinó per decisió delConsell Suprem de la URSS, adoptada peruna majoria almenys de 2)3 parts de votsen cada una de les seves Cambres.

percussions més fructuoses de la revolució enel camp artístic són precisament les quemodificaran l'essència mateixa de les anti-gues formes burgeses i les transformaran -magnífic exemple de procés dialèctic ! - enformes i institucions, portadores d'una novaqualitat artística i social.

•s*+El mateix procés dialèctic transformarà un

altre sector musical, de la major importàn-cia, és a dir, la pedagogia. En el terrenypedagògic regna actualment la major con-fusió : tothom té el seu sistema i, natural-ment, té la convicció que ha trobat ambl'extracte més o menys sistematitzat de laseva experiència pedagògica la solució defi-nitiva. Els uns veuen en Jaques-Dalcroze elseu profeta, mentre els altres consideren l'en_senyament d'un Gédalge com la major ga-rantia d'una excellent formació professio-nal ; i no parlem d'altres grups que tenenaltres ídols o'no en tenen cap, limitant-sea seguir exclusivament les seves pròpiesinspiracions.

Aquest estat de coses ano pot durar. Elsdiferents sistemes pedagògics s'hauran dediscutir, adaptar a la nova realitat nostra iconfrontar amb els resultats de la modernapedagogia internacional. Tota una sèrie deproblemes; com el del solfeig, de la gimnás-tica rítmica, de l'ensenyament dels grups col-lectius infantils, de la construcció dels ins-truments i la invenció de melodies pels in-fants mateixos, de la coordinació de les di-ferents assignatures escolars (història, lite-ratura, geografia, ciòncies físiques, etc.),amb l'ensenyament de la pràctica I de lahistòria musical ; en resum, tots els proble-mes més importants per a la nova pedagogiaescolar musical s'han discutit en el curs delsdarrers anys apassionadament a tots els paï-sos i per a moltes qüestions s'han trobatnoves solucions . No ens pot, doncs, interes-sar de començar allà on els altres països jahan passat fa vint o trenta anys, sinó d'a-propiar-nos els .resultats més recents de lapedagogia moderna internacional, per a 'norecórrer inútilment tot un camí estèril.

***Des d'aquesta secció musical de MIRADOR

estudiarem en els números següents totauna sèrie d'aquests problemes tan actualsi invitem tots els nostres lectors a interveniren aquesta discussió i transmetre'ns la sevaopinió.

OTTO MAYER

Not i'cies de tot el món

LA NOVA ÓPERA DEL COMPOSITOR SUÍSOthmar Schoeck està inspirada en la no-veila Massimilla Doni de Balzac. La sevaestrena està prevista per al mes de març,en els teatres d'òpera de Dresde i Zuric(reducció a piano, ed. Uniyersal, Viena).

EN OCASIÓ DEL TRICENTENARI de l'aniver-sari de Dietrich Buxtehude (1637-1707), l'e-ditorial Barenreiter, Casset, prepara unaedició completa de les seves obres en setvolums. Al mateix temps es publicarà unaedició completa de les Sonates ua trio» delmateix mestre. IEs tracta de catorze sona-tes per a violi, viola «da gamba» (o violon-ccll) i clavicèmbal (o piano) que Buxtehu-de publicà com op. I i z l'any 1696 i queconstitueix un punt culminant de la mú-sica ele cambra nordalemánya de l'èpocaprebachiana.

• EL CONEGUT VIOLISTA «DA GAMBA, Chris-tian Dòbereiner ha publicat, en l'editorialSchott, Magúncia, un Manual de viola «dagamba», que constitueix el resum de l'ex-periència pràctica d'aquest gran artista.La publicació conté, amb un ric materiald'estudis, una selecció de les millors obresoriginals per a aquest instrument

DURANT LA PRIMERA MEITAT D'AQUEST MES,el Teatre d'Opera de Tbilissi (abans Tifus)donarà una sèrie de representacions a Mos-cú. L'òpera georgiana té una llarga i glo-riosa tradició, de manera que la seva pre-sentació a Moscú és esperada amb la na-tural expectació.

L'[7LTIM CONCERT nPASDELOUP» A PARÍShavia estat dedicat exclusivament a SergeProkoffieff. Al costat d'obres' ben conegu-des, com el seu primer Concert per a violí,executat per Moskovski, el tercer Concertper a piano, amb l'autor com intèrpret,I altres, foren estrenades una Suite del ba-llet Roméo et Juliette i la versió simfònicade l'Obertura sobre temes jueus escrita, enla seva primera versió, per a sis instru-ments.

UNA SÈRIE DE CANTORS I MÚSICS ESTRAN-GERS han estat invitats per a realitzar una((tournée» a través de la URSS. Entre al-tres artistes ben coneguts als seus païsosrespectius, hi han pres part : el tenor Geor-ges Tul, de la Gran Opera de París ; eltenor iugoslau Josep Rianez; la famosa«mezzo-soprañon nordamericana Redel ; lapianista Lily Kraus, especialitzada des demolts anys en la música moderna, i el vio-linista Simon Goldberg, ex- concertino» del'Orquestra Filharmònica de Berlín,

i III II I!! { 1 11 I! I I I I I I III I 11111 I I I I I I 111111 I I I I I I I I I I I III I U II I I III II I I I I! I I I I I I!! I I iS

1 CàSAREÑECOPIES a màquina

CIRCULARSamó multicopista a preus reduidíssims

MONT-SIÓ, z8, pral. - Telèf. 18053

!III!!1!!IIII!II111111111111111111!IIIIIIII IIIII II 1 III! 1IIIt 1II!I IIIIIIII 1 1 IIIIIIIIIIIIi:

Art. 94. Els òrgans del Poder de l'Estatdins dels territoris, regions, regions autò-nomes, circumscripcions, districtes, ciutats,localitats rurals (stanitzas, llogarrets, lçi-chlaks, aouls) són els Sòviets de diputats detreballadors

Art. 95. Els Soviets de diputats de tre-balladors dels territoris, regions, regions au-tònomes, districtes, circumscripcions, ciu-tats, localitats rurals (stanitzas, llogarrets,kichlaks, aouls) són elegits per un terminide dos anus, respectivament, pels treballa-dors dei territori, de la regió, de la regióautònoma, circumscripció, del districte, dela ciutat i de la localitat rural.

Art. 96. Les normes de representaciópels Sòviets de diputats de treballadors són

. fixades per les Constitucions de les Repú-bliques federades.

Art. q7. IEls Soviets de diputats dels tre-balladors dirigeixen l'activitat dels òrgansde l'Administració que els estan subordi-nats, asseguren el manteniment de l'ordrepúblic, I'observañça de les lleis i la pro-tecció dels drets dels ciutadans, dirigeixenl'edificació econòmica i cultural, i establei-xen el pressupost local.

Art. 98. Els Sòviets de diputats de tre-balladors prenen decisions i donen les or-dres dins dels límits dels drets que els ator-guen les lleis de la URSS i de la Repúblicafederada.

Art. 99. Els òrgans executius i adminis-tratius dels Sòviets de diputats dels treba-Iladors dels territoris, regions, regions au-tònomes, suburbis, districtes, viles i poblets,són els comitès executius elegits pels Sò-viets i formats per un President, vicepresi-dents, un secretari i membres.

Art, loo. A les petites aglomeracions,l'òrgan executiu i administratiu dels Sovietsrurals de diputats dels treballadors, confor-me a les Constitucions de les Repúbliquesfederades, és representat pel President, elvicepresident i el secretare elegits pel Sò-Viet.

Art, tol. Els òrgans executius dels Sò-viets de diputats de treballadors donencompte directament de llur activitat, tantal Sòviet de 'diputats de treballadors que elsha elegit com a l'òrgan executiu del Sòvietde diputats de treballadors, que els és su-perior.

La vídua de Lenin al I'III Congrés extra•ordinarï dels sòviets.

i

MIRAR

Text definitiu de la Constitució SovièticaCAPITOL 1

ORGANITZACIÓ SOCIAL

Article I, La Unió de Repúbliques Soviè-tiques Socialistes és l'Estat socialista delsObrers i Camperols.

Art. z. La base política de la URSS estàconstituida pel Sòviet de Diputats dels Tre-balladors, creats i enfortits com a resultatde l'enderrocament del poder dels grans pro-pietaris feudals i dels capitalistes, gràcies ala conquesta del proletariat.

Art. 3. Tot el poder a la URSS corres-pon als treballadors de la ciutat i del camp,representats en la persona dels Sòviets deDiputats de Treballadors.

Art. 4 . La base económica de la Unióde Repúbliques Soviètiques Socialistes estàconstituïda pel sistema socialista de 1'eco-nomia i per la propietat socialista dels ins-truments i mitjans de producció, establertscom a resultat de la liquidació del sistemacapitalista d'economia, de l'aboli • ió de lapropietat privada dels instruments i mitjansde producció i de la supressió de 1'explota-ció de l'home per ]'home.

Art. 5. La propietat socialista a la URSSrevesteix, sigui la forma de propietat d'Es-tat (bé de tot el poble), sigui la forma depropietat cooperativa-koljosiana (propietat decada koljosià, propietat d'unions coopera-tives).

Art, 6. La terra, el subsòl, les aigües,els 'boscos, els tallers, les fàbriques, les mi-nes de carbó i de mineral, els ferrocarrils,els transports per aigua i per .aire, els bancs,el correu, telèfon i telègraf, les grans em-preses agrícoles organitzades per l'Estat(((sovjosn), estacions de màquines i de trac-tors, etc.), així com les empreses munici-pals i la massa fonamental de les vivendesa les ciutats i aglomeracions industrials,són propietat de l'Estat, és a dir, el béde tot el poble.

Art. 7. Les empreses comunes en els(dcoljos» i en les organitzacions cooperati-ves, amb llur inventari de bestiar i de ma-quinària, la producció dels «koljos» i de lesorganitzacions cooperatives, així com llursedificis comuns, formen la propietat socia-lista comuna dels «lcoljosn i de les organit-zacions cooperatives.

Cada llar koljosiana, a més a més de l'in-grés fonamenta] de l'economia koljosianacomuna, gaudeix personalment; d'acord ambl'estatut de «d'arteb) agrícola, d'un petit ter-reny adjunt a la casa i, sabre aquest terreny,poseéix en propi una economia auxiliar, unacasa-vivenda, bestiar procíuctiu, aviram 1 pe-tites eines agrícoles.

Art. 8. La terra ocupada pels akoljosnels és lliurada en usufructe gratuit per ter-naini illimitat, és a dir, a perpetuïtat.

Art. g. Paralielament amb el sistema so-cialista d'economia, que és la forma domi

-nant de l'economia a la URSS, la llei ad-met les petites economies privades delspagesos individuals i del petits menestrals,adquirides en un treball personal, excloentl'explotació del treball d'altri .

Art. io. La llei protegeix el dret dels ciu-tadans a la propietat personal dels ingressosi estalvis producte de llur treball ; de llurvivenda i economia domèstica auxiliar; delsobjectes domèstics i d'ús diari; dels objectesd'ús personal, així com el dret d'herènciade la propietat personal dels ciutadans.

Art. II. La vida econòmica de la URSSes determina i regula segons el pla d'econo-mia nacional de l'Estat, amb vistes a aug-mentar la riquesa social, a elevar continua-ment el nivell material i cultural dels treba-lladors, enfortir la independència de la URSSi reforçar la seva capacitat de defensa.

Art. t4. A la URSS el treball és un deurei una qüestió d'honor per a cada ciutadà peral mateix, segons el principi : «Qui no tre-balla no menja)).

A la URSS es realitza el principi del so-cialisme : «De cada u segons les seves ca-pacitats, a cada u segons el seu treball.»

CAPITOL II

ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT

Art, 13. La Unió de Repúbliques Soviè-tiques és un !Estat federal constituït sobre labase de la unió lliurement consentida de lesRepúbliques Soviètiques iguals en drets. Són

La República Soviética Socialista de Rús-sia.

La República Soyiética Socialista d'Ucrai-na.

La República Soviètica Socialista de Bie-lorússia."

La República Soviètica Socialista d'Aser-baidshal.

La República Soviètica Socialista de Geòr-gia.

La República Soviètica Socialista d'Armè-nia.

La República Soviética Socialista de Turk-mènia.

La República Soviètica Socialista d'Ouz-bèkia.

La República Soviètica Socialista de Tad-jíkia.

La República Soviètica Socialista de Ka-zakhia.

La República Soviètica Socialista de Kir-ghizia.

Art. 14. Son competència de la Unió deRepúbliques Soviètiques Socialistes, per mit-jà dels òrgans superiors del Poder i dels òr-gans d'administració de 11Estat

a) La representació de la URSS en lesrelacions internacionals, la signatura i rati-ficació dels tractats ambs els altres lEstats

b) Els assumptes de guerra i pauc) L'admissió a la URSS de noves Repú-

bliquesd) El control de l'execució de la Consti-

tució de la URSS i fes mesures que assegurinla conformitat de les Constitucions de lesRep ihliques federades amb la Constitució dela URSS;

e) L'aprovació de les modificacions defrontera entre les Repúbliques federades

f) L'aprovació de la formació de nous ter-ritoris i regions, així com de noves Repúbli-ques autònomes dins les Repúbliques federa-des

g) L'organització de la defensa de laURSS i la direcció de totes les forces ar-mades de la URSS;

h) El comerç exterior, damunt la basedel monopoli de l'Estat;

i) La salvaguarda de la seguretat de l'Es-tat;j) L'establiment de plans d'economia na-

cional de la URSS;k) L'aprovació del pressupost únic de la

URSS, aixf com dels impostos i contribu-cions afectes als pressupostos de la URSS.als pressupostos de les Repúbliques i alspressupostos locals;

1) La direcció del bancs, establiments iempreses industrials i agrícoles, així com deles empreses comercials que interessen totala URSS;

m) La direcció dels transports i l'admi-nistració dels correus y telègrafs

n) La direcció del sistema monetari i decrédito) L'organització de les assegurances de

]'Estatp) L'admissió i concessió d'emprèstitsq) L'establiment dels principis fonamen-tals de l'usdefruit de la terra, així com de

I'urdefruit del subsòl, dels boscos i aigüesr) L'establiment dels principis fonamen-

tals en l'ordre de la instrucció pública i dela protecció de la salut pública

s) L'organització d'un sistema únic d'es-tadfstica de ]'economia nacional

t) L'establiment dels principis de la le-gislació del treball

u) La legislació sobre organització i pro-cediment judicials, codis penal i civil ;v) Les lleis sobre la ciutadania de la

URSS i sobre els drets dels estrangers;w) La promulgació d'amnisties a tota laURSS.Art, Ij. La sobirania de .les Repúbliques

federades mo té altres limitacions que les in-dicades en l'article 14 de la Constitució de laURSS. Fora d'aquestes ]imitacions, cadaRepública federada exerceix el Poder d'Estatd'una manera independent. La URSS pro-tegeix els drets sobirans de les Repúbliquesfederades.

Art. i6. Cada. República federada té laseva Constitució pròpia, la qual té en compteles parti cularitats de la República i estàconstituïda en la plena conformitat amb laConstitució de la URSS.

Art. i. Cada República federada con-serva el dret de sortir illiurement de laURSS.

Art. 18. El territori de les Repúbliquesfederades no pot ésser modificat sense llurConsentiment,

Art. Ig. Les lleis de la URSS tenen igualforça en el territori de totes les Repúbliquesfederades.

Art. zo. En cas de divergència entre lallei d'una República federada i la llei fede-ral, és la llei federal la que s'observa.

Art. zI. Una nacionalitat federal únicaestà establerta pels ciutadans de la URSS.

Tot ciutadà d'una República federada ésciutadà de la URSS.Art. 22: La República federativa soviéti-

ca socialista de Rússia està composta pelsterritoris : Azov-Mar Negra, Extrem Orient,Sibèria Occidental, Krasnoiarsk, Caucasi delNord ; de les regions : Voronecb, de la Si-bèria oriental, de Gorki occidental, d'Ivano-vo, de Kalinin, de Kirof, de Kuvbishef, deKursk, de Leningrad, de Moscou, d'Omsk,d'Orenbrug , de Saratof, de Sverdiovsk, delNord, de Stalingrad, de Xeliabinsk, de Iaros-laf ; per les Repúbliques Soviètiques Socia-listes Autònomes de Tartària, Bashkíria, Da-guestan, Buriato-Mongòlia, Kabardino Bal-kdria, Kalmucos Karèlia, Komi, Crimea,Martis, Mordóvia, Alemanys del Volga, Ose- des pel" Presidium del Consell Suprem de latia del Nord, Udmúrtia, Xexeno-Ingusètia, URSS per pròpia iniciativa o sobre la de-Xuvasquia, Iakútia, i pels districtes autò- manda d'una de les Repúbliques federados.noms d'Adigueia, Israelita, Karatxi, Oiròtia, Art. 47. En cas de discrepància entre elJakàsia i Xerkèsia. ConseiLde la Unió i el Consell de les Na-Art, 23. la República Soviètica Socialista cionalitats, ]'afer passarà davant una comis-d'Ucraina està composta per les regions se- sió de conciliació formada sobre una basegüents : Vinitza, Dniepropetrovsk, Donetz, paritària. Si la comissió de conciliació noKief, Odesa, Jarkof, Xermgof i per la Re- arriba a-una solució comuna, o que la sevapública Soviètica Socialista Autònoma de • decisió no satisfaci una de les Cambres,Moldàvia. l'afer serà examinat una segona vegada a lesArt, 24. La República Soviètica Socia- Cambres. IEn cas de na arribar a un acordlista d'Azerbaidshan està composta per la comú de les dues Cambres, el PresidiumRepública Soviètica Socialista Autónoma de del Consell Suprem de la URSS dissol elNajixevà i la regió autónoma de Nagarna Consell Suprem de la URSS i fixa novesKarabai, eleccions.

Art. zj. La República Soviètica Socialis. Art. 48. IEl Consell Suprem elegeix enta de Geòrgia està composta per la Repúbli sessió comuna d'ambdues Cambres la Pre-ca Soviética Socialista Autònoma d'Abjàsia, sidència del Consell Suprem de la URSS,la República Soviètica Socialista d'Adsxària format de la manera següent : ei Presidenti la regió autònoma de l'Osètia del Sud. <lel Pra sidium del Consell Suprem de laArt, 26. La República Soviètica Socialis- URSS, els seus onze vice-presidents, el se-ta d Ouzbékia està composta per la Repú- cretari de la Presidència i 24 membres de lablica Soviètica Socialista Autònoma de Kara- Presidència.Kalpàkia. La Presidència del Consell Suprem de laArt. zq. La República Soviètica Socialis- URSS dóna comptes de tota la seva activi -ta de Kasakia és formada per les regions.de tat al Consell Suprem deia URSS.autónoma de Gorno-Badajsxan. Art.,49. La Presidència del Consell Su-Art. 28. La Repóblica Soviètica Socialis- prem de la URSSta de Kasàkia és formada per les regions de a) Convoca les sessions del Consell Su-Aktiubinks, Alma-Ata, Kasakstan de 1'iEst, prem de la URSS;Kasakstan de l'Oest, Karaganda, Kustanai, b) Interpreta les lleis vigents de la URSSKasakstan del Nord, Kasakstan del Sud, i emana ordres ;Art, zq. Les Ropú'bliques Soviètiques So- e) Dissol el Consell Suprem de la URSSciclistes d'Armènia Bielorússia Turkmènia i per virtud de l'article 47 de la ConstitucióKirghízia, no engloben altres Repúbliques de la URSS i fixa la data per a noves elec-autònomes, províncies ni regions. cions

d) Fa consultes populars (referèndums)per pròpia iniciativa o a petició d'una de lesRepúbliques federades ;

e) Anulla les disposicions i decrets delConsell de Comissaris del Poble de la URSSi dels Consells de Comissaris del Poble deles Repúbliques federades, en el cas queno estiguin d'acord amb la llei ;

f) Curant l'interval de les sessions delConsell Suprem de la URSS relleva de lesseves funcions i designa els Comissaris delPoble de la URSS, a reserva de l'aprovacióulterior del Consell Suprem de la URSS;g) Atorga condecoracions i confereix els

títols honorífics de la URSS;h) Eflerceix el dret de gràcia ;i) Designa i relleva l'alt comandament

de les forces armades de la URSSj) En l'interval entre les sessions del Con-

sell Suprem de la URSS, proclama l'estatde guerra en cas d'agressió militar contra laURSS o en cas de necessitat d'executarcompromisos que es derivin dels acords in-ternacionals per a la defensa mutua contra]'agressió ;

k) Ordena la mobilització general o par-cial;

i) Ratifica els tractats isitrenacionals;ni) Designa i relleva els representants ple

-nipotenciaris de la URSS als Estats estran-gers;

n) Rep les lletres credencials i de dimis-sió dels representants diplomàtics dels Es-tats estrangers acreditats davant seu.

Art. jo, El Consell de la Unió i el Con-sell de les Nacionalitats elegeixen comissionsde mandats, que verifiquen els poders delsdiputats de cada Cambra.

Sobre la .presentació de la comissió demandats, les Cambres decideixen, sigui dereconèixer els poders dels diputats, sigui detrencar llur elecció.

Art, 5i. El Consell Suprem de la U rnomena, quan ho jutja necessari, comissions(i 'enquesta i de revisió per a tots els afers.

Totes les institucions i tots els funcionarispúblics s'han de conformar a les demandesd'aquestes comissions i de presentar-los elmaterial i documents necessaris.

Art. jz. Els diputats del Consell Supremde la URSS no poden ésser perseguits da-vant la justicia ni detinguts sense l'aprova-ció del Consell Suprem de la URSS i, enl'interval de les sessions del Consell Supremde la URSS, sense l'aprovació del Prasi-dium del Consell Suprem de la URSS.

Art. S3. A l'expiració dels poders delConsell Suprem de la URSS o en cas de laseva dissolució, abans del termini de la sevalegislatura, el Presidium del Consell Su-prem de la URSS conserva els seus podersfins a la formació d'un nou Prmsidium delConsell Suprem de la URSS .novament ele-git.

Art. S4 . A ]'expiració dels poders del Con-sell Suprem de la URSS o en el cas de laseva dissolució abans del termini de la le-gislatura, el Pra sidium del Consell Supremde la URSS fixa les noves eleccions dinsd'un termini de dos mesos com a màxim, apartir de la data de l'expiració dels poderso de la dissolució del Consell Suprem de laURSS

Art. 55. El Consell Suprem de la URSSncvament elegit és convocat pel. Prmsidiumdel precedent Consell Suprem de la URSS,un mes més tard com a màxim després deles eleccions.

Art. 56. El Consell Suprem de la URSSforma, en sessió comuna d'ambdues Cam-

bres, el govern de la URSS : el Consell deComissaris del Poble de la URSS.

CAPITOL IV

ORGANS SUPERIORS DEL PODER DE L'ESTAT DELES REPÚBLIQUES FEDERADES

Art, jq. L'òrgan superior del poder del'Estat de la República federada és el Con-sell Suprent de la República federada.

Art. j8. El Consell Suprem de la Repú-blica federada és elegit pels ciutadans de laRepública per un termini de quatre anys.

Les normes de representació són establer-tes per les constitucions federades.

Art. jg. El Conseil Suprem de la Repú-blica federada és l'únic òrgan législatiu dela República.

Art. 6o, iEl Consell Suprem de la Repú-blica federada

a) Adopta la Constitució de la Repúblicai aporta les modificacions de conformitatamb l'article i6 de 1a Constitució de laURSS;

b) Confirma les constitucions de les Re-públiques autònomes que la integren i de-termina les fronteres del seu territori ;

c) Confirma el pla de l'economia nacionali del pressupost de la República

d) !Exerceix el dret d'amnistia i d'indultvers els ciutadans condemnats pels òrgansinicials de la República federada.

Art. 61. El Consell Suprem de la Repú-blica federada elegeix la Presidència delConsell Suprem de la República federada,composta per president del Presidium delConsell Suprem de la República federada,pels seus vice-presidents, pel secretari de laPresidència i pels membres de la Presidèn-cia del Consell Suprem de la República fe-derada.

Els poders de la Presidència dél ConsellSuprem de la República federada son deter-minats per la Constitució de la Repúblicafederada.

Art. 62 . Per dirigir les sessions el ConsellSuprem de les Repúbliques federades elegei-xen el seu president i els vice-presidents.

Art. 63. El Consell Suprem de la Repú-blica federada forma el Govern de la Re-pública federada - el Consell de Comissarisdel Poble de la República federada.

CAPITOL V

ORGANS DE L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT DE LAUNIÓ DE REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES

SOCIALISTES

Art. 64. L'òrgan executiu i administra-tiu superior del Poder de ]'Estat ele la Unióde Repúbliques Soviètiques Socialistes és elConsell de Comissaris del Poble de la URSS.

Art. 65. El Consell de Colttissaris delPoble de la URSS és responsable davant elConsell Suprem de la URSS i li dóna comp-tes de la seva activitat, i en els intervals en-tres les sessions del Consell Suprem, davantla Presidència del Consell Suprem, a la qualdóna comptes de la seva activitat.

Art. 66. El Consell de Comissaris del Po-

ble de la URSS dicta els decrets i ordenan-ces damunt la base i ]'execució de les lleisen vigència, i controla ]'execució.

Art. 67. Els decrets i ordenances del Con-sell de Comissaris del Poble de la URSS hand'ésser obligatòriament executats sobre totel territori de la URSS.

Art, 68. El Consell de Comissaris de laURSS:

a) Assegura la unitat i dirigeix l'activitatdels Comissaris del Poble, federals i federalsrepublicans de la URSS, i de les altres ins-titucions econòmiques i culturals que per-tanyen al Consell de Comissaris del Poblede la URSS;

b) Pren les disposicions per a l'execuciódel pla per l'economia nacional, del pressu-post de l'Estat i per l'afermament del siste-ma monetari de crèdit ;

c) Pren les mesures por assegurar l'ordrepúblic, la defensa dels interessos de l'IEstatI la protecció dels drets dels ciutadans

d) !Exerceix la direcció general en el campde relacions amb els 'Estats estrangers;

e) Fixa els contingents anuals dels ciuta-dans abans d'ésser cridats al servei militaractiu, dirigeix ]'organització general de lesforces armades del pais.

Art , 6g. El Consell de Comissaris del Po-ble de la URSS té el dret, a les branques del'Administració i de l'Economia que són dela competència de la URSS, de suspendreels decrets i ordenances dels Consells de Co-missaris del Poble de les Repúbliques fede-rades i d'anullar les ordres i instruccions delsComissaris del Pobie de la URSS.

Art. qo. El Consell (le Comissaris delPoble de la URSS està format pel ConsellSuprem de la URSS, tal com segueix

El president del Consell de Comissaris deiPoble de la URSS;

Els vice-presidents del Consell de Comissa-rïs del Poble de la URSS ;

El ipresident de la Comissió del Pla del'Estat de la URSS;

El president de la Comissió de Controlsoviètic ;

Els comissaris del Poble de la URSSEl president del 'Comité de reservesEl president del Comité de les ArtsEl president del Comitè de les escoles su-

periors.Art, 7I. El Govern de la URSS o ei

Comissari del Poble de la URSS en ésseradvertit d'una interpel1ació provinent d'undiputat del Consell Suprem de la URSS,són obligats, dins el termini màxim de tresdies, de respondre verbalment o per escritclavant la Cambra corresponent.

Art. qz. Els Comissaris del Poble de laURSS dirigeixen els rams de l'Administra-ció de l'Estat que son competència de laURSS.

Art, 73. Els Comissaris del Poble de laURSS dicten dins els límits de la compe-tència dels Comissaris del Poble respectius,les ordres i instruccions sobre la base il'execució de les lleis vigents, ensems quèels decrets i ordenances del Consell de Co-missaris del Poble de la URSS, i controlenllur execució.

Art. 74. Els Comissariats del Poble dela URSS són federals o bé federals repu-blicans.

Art, 75. IEIs Comissariats federals delPoble dirigeixen a tot el territori de la URSS,ja sigui directament o •bé per mitjà dels òr-gans designats per ells, el ram de 1'Admi-nistració de ]'Estat que hom els ha confiat.

Art, 76. Els Comissariats federals re-publicans del Poble dirigeixen, per reglageneral, el ram de l'Administració de 1'Es-tat que els ha estat confiat, pel mitjà delsComissariats del Poble del mateix nom enles Repúbliques federades ,, i sols administrendirectament un nombre determinat i limi-tat d'empreses, d'acord amb una llista san-cionada per la Presidència del Consell Su-prem de la URSS.

Art, 77. Els Comissariats federals delPoble són els següents :-

Defensa.Afers Estrangers.Comerç exterior.Vies de comunicació.Comunicacions postals i elèctriques:Transports per aigua.Indústria pesada.Indústria de la defensa.Art. 78. Els Comissaris dels pobles fe-

derals republicans són els següentsLa indústria de l'alimentació ;Indústria lleugera.Indústries forestalsAgriculturaSovkhoz de cereals i de ramaderiaFinances;Comerç interior ;Afers interiorsJustíciaSanitat pública.

CAPITOL VI

ORGANS DE L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT DELES REPÚBLIQUES FEDERADES

Art. qq. L'òrgan executiu i administra-tiu superior del poder de l'Estat de la Re-pública federada és el Consell dels Comis-saris del poble de la República Federada.

Art. 80. El Consell de Comissaris delPoble de la República federada és respon_sable davant el Consell Suprem de la Re-pública federada i li dóna comptes de laseva activitat, i durant els intervals entreles sessions del Consell Suprem de la Re-pública federada, dóna compte de la sevaactivitat al Presidium del Consell Supremde la República federada.

Art. 81. El Consell dels Comissaris delPoble de la República federada dicta elsdecrets i ordenances sobre la base i té l'exe-cució de les lleis vigents dintre de la URSSi de les repúbliques federades, dels decretsi ordenances del Consell dels Comissarisdel Poble de la URSS i controla llur exe-cució.

Art. 82. El Consell de Comissaris delPoble de la República federada té dret desuspendre els decrets i decisions dels Co-missaris del Poble de les Repúbliques autò-nomes i d'anullar les decisions i decrets delsComités executius dels Sòviets de diputatsdels treballadors dels territoris, regions iregions autònomes.

Art. 83. El Consell dels Comissaris delPoble de la República federada està format

(Segueix a la pàg. 7)

gions autònomes i districtes nacionals, a raóde zj diputats per cada República federada,II diputats per cada República autònoma, jdiputats per cada regió autònoma i I diputatper cada districte nacional.

Art. 36. El Consell Suprem de la URSSés elegit per quatre anys.

Art. 3q. Les dues Cambres del ConsellSuprem de la URSS, el Consell de la Uniói el Consell de les Nacionalitats, són igualsen drets.

Art. 38. La iniciativá legislativa pertanyen igual mesura al Consell de la Unió i alConsell de les Nacionalitats.

Art. 39. Una llei és considerada confir-mada si està adoptada a la simple majoriaper cada una de les dues Cambres del Con-sell Suprem de la URSS.

Art. 40. Les lleis adoptades .pel ConsellSuprem de la URSS son promulgades enles llengües de les Repúbliques federades,amb la signatura del •president i del secretaride la Presidència del Consell Suprem de laURSS.

Art. 41. Les sessions del Consell de laUniú i del Consell de les Nacionalitats co-mencen y terminen simultàniament.

Art. 42. El Consell de la Unió elegeix elseu President i dos vice-presidents.

Art. 43, El Consell de les Nacionalitatselegeix el president del Consell de les Nacio-nalitats i dos vice-presidents.

Art. 44. Els Presidents del Consélf de laUnió i del Consell de les Nacionalitats di-rigeixen les sessions de les Cambres respec-tives i velillen ;pel seu ordre interior.

Art. 45 . Les sessions comunes de les duesCambres del Consell Suprem de la URSSsón dirigides per torn, pe] President del Con-sell de la Unió i el President del Consell deles Nacionalitats.

Art, 46. Les sessions del Consell Supremde la URSS són convocades Opel Presidentdel Consell Suprem de la URSS, dues ve-gades l'any.

Les sessions extraordinàries són convoca-

CAPITOL I11

EL5 ÒRGANS SUPERIORS DEL PODER DE L'ESTATA LA UNIÓ DE REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES SO-

CIALISTES

Art. 30. L'òrgan superior del .poder (UEStat de la URSS és el Consell Suprem (Ver-khovny Soviet) de la URSS.

Art. 31. 'El Consell Suprem de la URSSexerceix tots els drets atribuits a la Unió deRepúbliques Soviètiques Socialistes, de con-formitat amb l'article 14 de la Constitució,i que, en virtut de la Constitució, no són dela competència dels òrgans de poder de laURSS, depenent . del Soviet suprem de laURSS, del Consell de Comisaras del poblede la URSS i dels comissariats del poble dela URSS.

Art. 32. El poder legislatiu de la URSSestà exercit exclusivament pel Consell Su-prem de la URSS.

Art. 33. 'E1 Consell Suprem de la URSScomprèn dues Cambres : el Consell de laUnió (Soviet Soyoussa) i el Consell de lesNacionalitats (Soviet Natsionalnosteï).

Art. 34. El Consell de la Unió és elegitpels ciutadans de la URSS per circumscrtp-clons electorals, a raó d'un diputat per cadatres-cents mil habitants.

Art , 3j, El Consell de les nacionalitatsl'elegeixen els ciutadans de la URSS perRepúbliques federades i autònomes, per re-

Ir

t;•s'

UNIÓ GRAFICA, COOPERATIVA OBRERA. -Nou de la Rambla, 45