1

EL PROGRAMA DE EL PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ D’AIGUA REUTILITZACIÓ D’AIGUA

DE CATALUNYADE CATALUNYA

Barcelona13 de juliol de 2010

Carme Arreciado EscuderoDepartament de PlanificacióÀrea d’Abastament d’Aigua

2

Programa de Reutilització des de depuradores públiques

• Definicions• La reutilització ara i en el futur• Objectius del Programa• Com podem substituir?• Classificació de les actuacions• Promoció de l’ACA: Usos municipals• Model de gestió• Marc de foment de la reutilització

3

Depuració: Tractament al què se sotmet l’aigua residual per tal d’adequar la seva qualitat a la normativa d’abocament.

Regeneració: Tractament addicional o complementari de l’aigua residual depurada que permet assolir un nivell de qualitat apte per la seva reutilització en uns usos determinats.

Sistema de regeneració: Conjunt d’instal·lacions que són necessàries per produir i fer arribar l’aigua regenerada fins al seu punt de lliurament a les persones usuàries

DEFINICIONS

4

LA REUTILIZACILA REUTILIZACIÓÓ

Reutilització “no planificada”

Reutilització “planificada”

5

LA REUTILIZACILA REUTILIZACIÓÓ, ARA, ARA

Reutilització no planificada

Dels 700 hm3/any que es depuren actualment a Catalunya, uns 270 hm3/any s’aboquen a rius de l’interior, i són susceptibles de ser captats aigües avall per altres usos, i de contribuir a la recàrrega dels aqüífers al·luvials.

La resta es reutilitzen directament o són abocats a mar.

6

LA REUTILIZACILA REUTILIZACIÓÓ, ARA, ARA

L’any 2009 es van reutilitzar directament 41 hm3, un 6% de l’aigua depurada a les EDARs públiques.

Reutilització 2009

Agrícola 6%

Ambiental78%

Municipal1%

Recreatiu15%

7

LA REUTILIZACILA REUTILIZACIÓÓ, ARA, ARA

L’any 2008 es van reutilitzar directament 53 hm3, un 7,6% de l’aigua depurada a les EDARs públiques.

Reutilització 2008

Agrícola 9%

Ambiental81%

Municipal1%

Recreatiu9%

8

LA REUTILIZACILA REUTILIZACIÓÓ, EN EL FUTUR, EN EL FUTUR

L’objectiu del Programa de Reutilització és arribar a llarg termini als 209 hm3/any de reutilització directa, el que representarà el 32% del total depurat

La previsió per la reutilització municipal és passar dels 0,5 hm3

anuals als 23,5 hm3.

Agrícola29%

Industrial25%

Municipal15%

Ambiental25%

Recreatiu6%

9

• Incrementar la disponibilitat d’aigua.

• Contribuir a la millora ambiental de les masses d’aigua de Catalunya.

• Fomentar un ús eficient i sostenible que permeti ajustar la qualitat de l’aigua als usos requerits.

OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA

10

Per aconseguir aquests objectius el programa determina:

• Les infraestructures de reutilització a promoure per l’ACA.

• La definició dels usos que es consideren més addients per cada depuradora

• Un nou marc de gestió (sistemes de regeneració operats per un únic gestor)

• Recuperació de costos

OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA

11

OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA

L’Agència promourà aquells sistemes on existeixin usos que siguin

d’interès general:

Executarà, en diferents escenaris, 55 actuacions, per un import total

de 335 M€

S’afavorirà l’execució indirecta, encomanada a l’Operador

La part d’interès particular associada a aquests sistemes públics serà

recuperada per l’ACA, per mitjà de l’Operador

Horitzó Nº actuacions Import (M€)

2009-2012 17 116

2013-2015 13 65

Candidates 25 154

Total 55 335

12

De les 114 actuacions contemplades en el PRAC, 37 tenen dins dels usos previstos una component municipal amb un volum total previst de 23 hm3/any.

OBJECTIUS DEL PROGRAMA: USOS MUNICIPALSOBJECTIUS DEL PROGRAMA: USOS MUNICIPALS

HoritzóNº

actuacions PRAC

Volum total PRAC

(hm3/any)

Nº actuacions amb usos municipals

Volum usos municipals (hm3/any)

2009-2012 17 42 5 3

2013-2015 13 49 6 4

Candidates 25 44 12 6

TOTAL ACA 55 135 19 13

Altres promotors 59 23 20 10

TOTAL 114 158 39 23

13

En una Conca Tipus, la demanda d’aigua regenerada sol ser superior a la oferta.

COM PODEM SUBSTITUIR?COM PODEM SUBSTITUIR?

URBANA

15%

INDUSTRIAL

5%AGRÍCOLA

80%

14

A les Conques Internes de Catalunya el límit sol estar en la demanda d’aigua regenerada, més que en l’oferta.

COM PODEM SUBSTITUIR?COM PODEM SUBSTITUIR?

AGRÍCOLA

388 hm3/any

33%

RAMADERA

30 hm3/any

2%

URBANA

519 hm3/any

44%

INDUSTRIAL

252 hm3/any

21%

Demandes a les Conques Internes

15

OBJEOBJECCTITIUU PRINCIPAL: SUPRINCIPAL: SUBBSTITUIRSTITUIR

SUPERFÍCIE DE REG

SUPERFÍCIE URBANA

> 100 km i diferències de cota

La substitució en usos agraris sol ser menys exigent, però està limitada per la distribució geogràfica (ex. regs del Ter, Muga i Fluvià).

16

OBJEOBJECCTITIUU PRINCIPAL: SUPRINCIPAL: SUBBSTITUIRSTITUIR

INDÚSTRIA DE GRAN CONSUM

SUPERFÍCIE URBANA

La substitució en usos industrials és més complexa, però la distribució geogràfica coincideix sovint amb la disponibilitat de cabals depurats (ex. Baix Llobregat, Baixa Tordera, Camp de Tarragona).

17

CLASSIFICACICLASSIFICACIÓÓ DE LES ACTUACIONSDE LES ACTUACIONS

1. Usos d’interès general amb millora de disponibilitat en sistemes deficitaris:

- Substitució de cabals procedents d’un riu o un aqüífer per cabals regenerats

- Recàrrega d’un aqüífer

- Retorn des de depuradora, modificant el punt d’abocament, per garantir el cabal de manteniment en un determinat tram de riu.

18

CLASSIFICACICLASSIFICACIÓÓ DE LES ACTUACIONSDE LES ACTUACIONS

2. Usos d’interès general amb caràcter predominantment ambientals derivats de la Directiva Marc de l’Aigua:

- Usos que tenen per objecte evitar l’abocament de la depuradora en un tram de riu especialment sensible.

- Recuperació de zones humides, d’acord amb els objectius de la DMA.

3. Usos d’interès particular:

- Usos que beneficien al propi usuari de l’aigua regenerada, sense que es produeixi un benefici per altres usuaris ni per al medi.

19

CLASSIFICACICLASSIFICACIÓÓ DE LES ACTUACIONSDE LES ACTUACIONS

4. Altres usos:

Usos que no s’ajustin a cap de les categories anteriors i que poden tenir un component mixt

- Usos amb millora de disponibilitat amb sistemes no deficitaris

- Actuacions ambientals no imprescindibles per a complir amb els requeriments fixats a la DMA

- Usos municipals

20

PROMOCIPROMOCIÓÓ DE LDE L’’AGAGÈÈNCIA: USOS MUNICIPALSNCIA: USOS MUNICIPALS

L’Agència promourà aquells sistemes de regeneració en els quals existeixin usos d’interès general, de forma directa o indirecta, afavorint la participació dels ens públics de sanejament.

En les actuacions d’interès general que inclouen usos municipals, la promoció de l’ACA es limitarà al tractament i la conducció fins un dipòsit o punt de lliurament.

La xarxa de distribució haurà de ser promoguda pels ens locals.

21

PROMOCIPROMOCIÓÓ DE LDE L’’AGAGÈÈNCIA: USOS MUNICIPALSNCIA: USOS MUNICIPALS

L’ACA recolza econòmicament la utilització d’aigües regenerades per usos municipals. Aquest recolzament es pot donar per dues vies:

•Usos municipals inclosos dins d’actuacions que han estat seleccionades en el PRAC per ser promogudes per l’Agència:

“Alta”: Inversió ACA i recuperació via tarifa d’acord amb l’Administració Actuant.

“Baixa”: Inversió Ajuntament o Administració Actuant (subvenció del 50% en funció de les disponibilitats pressupostàries).

•Usos municipals no inclosos en actuacions promogudes per l’ACA, que poden ser impulsats pels propis Ajuntaments o Administracions Actuants:

“Alta” i “Baixa”: Via subvencions en funció de les disponibilitats pressupostàries(50%).

22

MODEL DE GESTIMODEL DE GESTIÓÓ

- Model de gestió que simplifiqui els tràmits d’accès als usuaris a l’aigua regenerada i clarifiqui el règim de responsabilitats

- Promoure l’existència d’ens operadors dels sistemes de regeneració que subministrin l’aigua regenerada als diferents usuaris.

=

* En el cas que l’àmbit de la reutilització excedeixi l’àmbit territorial de l’ens públic de sanejament, l’ACA determinarà quin és l’ens gestor més idoni per gestionar el sistema .

Ens gestor del sistema de sanejament

Ens gestor del sistema de regeneració*

23

MODEL DE GESTIMODEL DE GESTIÓÓ

- Els operadors del sistema de regeneració hauran de sol·licitar a l’Agència el títol habilitant per la distribució de l’aigua regenerada. A la sol·licitud caldrà incloure:

Pla Director del sistema (Annex 9 del PRAC)

Proposta de tarifes ( a aprovar per l’Agència)

- La relació entre l’operador i els usuaris es formalitzarà mitjançant contractes o convenis específics entre ambdues parts.

24

EXEMPLES: REUTILITZACIO INDUSTRIAL A TARRAGONAEXEMPLES: REUTILITZACIO INDUSTRIAL A TARRAGONA

Projecte promogut conjuntament per ACA, CAT i AEQT, i finançat per la UE. Inversió estimada pels primers 10 hm3any de 56 M€.

DEPURADORA DE TARRAGONA

DEPURADORADE VILA SECA

TRACTAMENT DE REGENERACIO

POLÍGON NORD

POLÍGON SUD

I. General: substitució d’aigua del CAT en la refrigeració industrial, deslliurant cabals pels ajuntaments (10-20 hm3/any)

I. Particular:

increments de demanda en les indústries que no disposen de reserves del CAT

25

EXEMPLES: REUTILITZACIO EDAR BAIX LLOBREGATEXEMPLES: REUTILITZACIO EDAR BAIX LLOBREGAT

USOS AMBIENTALS

•Manteniment zones humides: En servei

•Manteniment cabal del riu: En servei

•Barrera contra la intrusió salina: 15.000 m3 /dia en servei.

•Basses de recàrrega de l’aqüífer: Projecte en redacció.

USOS AGRÍCOLES, INDUSTRIALS I MUNICIPALS

•Reg agrícola Canal de la Dreta: En servei

•Conducció per zones verdes i usos industrials: En projecte

•Conducció Molins de Rei – EDAR Martorell per usos industrials: En estudi

26

EXEMPLES: REUTILITZACIO EDAR BAIX LLOBREGATEXEMPLES: REUTILITZACIO EDAR BAIX LLOBREGAT

27

Previsió de l‘augment de la intrusió marina a l‘aqüífer en un futur:

Situació actual de clorurs a l’aqüífer Simulació al 2036 amb les actuals extraccions i sense accions de recàrrega artificial (basses i

barrera)

EXEMPLES: BARRERA HIDREXEMPLES: BARRERA HIDRÀÀULICA AL LLOBREGATULICA AL LLOBREGAT

La intrusió marina ocupa ja quasi una tercera part de l’aqüífer principal del Delta del Llobregat. En un futur, i després de 30 anys sense aplicar cap mesura, els models numérics de l’Agència indiquen que la intrusió augmentarà a l’aqüífer.

28

Previsió de l‘augment de la intrusió marina a l‘aqüífer en un futur

Simulació al 2036 SENSE barrera hidràulica Simulació al 2036 AMB barrera hidràulica

EXEMPLES: BARRERA HIDREXEMPLES: BARRERA HIDRÀÀULICA AL LLOBREGATULICA AL LLOBREGAT

29

RD 1620/2007 PER EL QUAL S’ESTABLEIX EL RÉGIM JURÍDIC PER LA REUTILIZACIÓ DE LES AGIUES DEPURADES

30

MARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIMARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIÓÓ

Mesures econòmiques

Nou model de gestió

Altres factors

31

MARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIMARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIÓÓ

Mesures econòmiques:

Assignació correcta dels costos de reutilització, que han de recaure en els beneficiaris:

Beneficis tributaris, sobre la captació (ex. Cànon de Regulació, TUA Baixa Tordera)

Beneficis tributaris, sobre el cànon de l’aigua (Tarifa General)

Substitució: l’usuari rebrà l’aigua a un preu no superior al seu cost actual

Nou ús: l’usuari rebrà l’aigua al cost real de producció

32

MARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIMARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIÓÓ

Nou model de gestió:

Desenvolupament progressiu de xarxes de distribució d’aigua regenerada amb múltiples usuaris, que poden ser de promoció pública. Connexions entre depuradores.

Sistemes tarifaris clars.

Gestió de cada xarxa a càrrec d’un únic operador, que garanteix la qualitat del producte en funció d’una relació contractual (no concessional) amb els usuaris.

Participació dels ens gestors del sanejament, com operadors.

33

MARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIMARC DE FOMENT DE LA REUTILITZACIÓÓ

Altres factors:

Foment de la confiança en l’aigua regenerada (estudis rigurosos, experiències pilot, dissenys tendents a la màxima qualitat...)

Millores en les depuradores i en el control d’abocaments (PSARU)

Nou enfoc en la gestió de la depuració: “producte” en comptes de “residu”