Recull de Projectes Arquitectura Superior

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaUniversitat Politècnica de Catalunya2001/2011Maria Riba Albiachmaria.r iba.albiach@gmail.com

Reordenació

de P

alo A

lto:

Habit

atges +

Escola B

ressol +

Escola d

’Hosteleria

Projectes III/IV2004/2005

Escola d’Hosteleria

Aquest és un exercici de reordenació d'una illa industrial de Barcelona, Palo Alto, on algunes antigues fàbriques s'han rehabilitat com a despatxo de pintura, arquitec-tura, disseny...

El projecte requereix una remodelació de l'espai públic, un conjunt d’habitatges, una escola bressol i una escola d'hosteleria, un sector clarament vigent a la ciutat,

La premisa principal de l'exercici era una posada en obra ràpida i es respon amb un edifici d'elements prefabricats a col·locar simplement en obra.

La façana, per exemple, es crea amb una sola peça de formigó prefabricat que es belluga creant en una façana regular i molt oberta a l'espai públic rehabilitat i; encreuada i més tancada a la façana de carrer on hi ha gran afluència de cotxes.

Alçat Est Alçat Oest

EScala 1:500

Alçat Sud

Alçat Nord

Planta Baixa

Planta Primera i Segona

Planta Tercera

Reordenació a Palo Alto_BarcelonaHabitatges+Escola Bressol+Escola d’Hosteleria

Alçats Escola Bressol

Planta Escola Bressol Escala 1:500 Escola Bressol

Projectes III/IV_J

osep M

aria

Font

Maria

Rib

a A

lbia

ch

P

rim

avera 2

00

5

Les escoles bressol són una eina bàsica per al creixement i desenvolupament de la ciutat, aquesta requereix elements especials.

L'escola bressol es presenta amb un gran pati comú semicobert per filtrar el sol i l'aigua. El vestíbul arriba a les sales de professorat i direcció on hi ha tambè la cuina, el menjador i la sala d'actes. El professors gaudeixen d'una sala i un pati de descans.

Habit

atges a

la p

laça d

e L

a G

ardunya

Projectes VI2006/2007

Secció Longitudinal

Escala 1:500

.El singular entorn de ciutat vella, concretament la plaça de la Gardunya, que està limitada pel mercat de la Boqueria, és l'emplaçament del nostre projecte. Ens hem basat principalment en el sistema de formació de places al Raval per crear l'espai públic i la geometría dels nostres edificis.

Planta Tipus

Escala 1:50

Deta

ll C

onstructiu

Façana

Escala 1

:20

Ciutat Vella

Escala 1:50.000

Habitatges a La Plaça De La Gardunya

Alçat del carrer de Les Floristes de la rambla

Escala 1:1000

Escala 1:2000

Planta Baixa

Escala 1:1000

Cinquena Planta

Tercera Planta

Primera Planta

Planta Parquing Projectes V

I_M

arta

Peris

Clara P

ere G

arcia

+ M

aria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

7

La torre del mercat presideix la plaça principal del conjunt, i els dos

blocs que es tanquen formant illes més compactes amb les pre-existencies segueixen unes direc-

trius que es van dilatant en els punts de més intensitat.

Un dels punts forts del projecte és la intenció d'una circulació fluïda. Amb la creació dels edificis no volem tallar els carrers de la Boqueria i es creen uns

passatges que creuen els edificis. D'aquesta manera creem petits

espais semi-públics, per al gaudi del barri i els seus visitants.

Centre C

ult

ural +

Bib

lio

teca +

Escola B

ressol

Projectes VII2007/2008

Secció Longitudinal

Escala 1:300

Esquema d'ascensors segons necessitats, ascensors únics i compartitsEsquema façana

Volumetria esglaonada de la part posterior, creant una conexió entre les terrasses, per a un ús exterior de les activitats. Façana anterior donant continuïtat a la façana de l'illa amb un tall esglaonat cap a l'interior que ens covida a creuar cap a l'espai públic.

Succesió Plantes

Deta

ll C

onstructiu

Façana S

ud

Escala 1

:50

Escala 1:5.000

Centre Cultural + Biblioteca + Escola BressolD

eta

ll i Alçatt

Constructiu

Façana N

ord

Escala 1

:50

Façana Nord_Escala 1:300

PB + Escola Bressol

Projectes V

II_A

ndreu A

rrio

la

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Gener 2

00

8

Crea

ció d

'un

edific

i mul

tifun

ciona

l am

b un

a e

sco

la

bres

sol, u

n ce

ntre

cív

ic i u

na b

iblio

teca

, to

t inc

idin

t a

mb

el

pati

inte

rior

que

havia

se

r ca

paç

d'a

lber

gar

un e

spa

i sem

i-púb

lic p

er a

l ga

udi d

e to

ts e

ls ciu

tada

ns

Parlament d

e C

ata

lunya

Projectes VIII2008/2009

Alçat Principal i Planta Baixa

Escala 1:1000

Actuar a la Plaça de les Glòries busca intervenir en un buit sense forma intentant evocar un nou sistema referencial, aquell que es construeix entre tres barris: el Clot, Poble Nou i l'Eixample. Per altra banda és en aquest emplaçament on es creuen les tres vies més importants de Barcelona, i a on perden la seva continuïtat, per això el nou planejament defineix el nostre solar i el gran espai verd contigu de les Glòries.

Doncs bé, precisament totes dues accions s'han volgut emfatitzar en el nou Parlament de Catalunya donant lloc a una dobla proposta: la creació d'un espai públic de transició encarat al parlament i el conjunt de quatre volums amb inclinacions que s'obren als carrers pròxims possibilitant una connexió visual interior-exterior i donant continuïtat. D'aquesta manera apareix un pati central com el cor del complex, punt de celebracions i també punt d'articulació a partir del qual s'agrupen els diferents programes.

La visió del conjunt es presenta com un edifici esglaonat a on les alçades es van succeint fins a arribar a l'hemicicle, que junt amb la biblioteca situats a la façana principal, enmarquen l'accés amb una pèrgola des de la qual es passa al hall d'accés i a la vegada a l'hemicicle obert a l'exterior.

A banda de l'hemicicle i la biblioteca la resta de programa d'administració parlamentària, govern, parlamentaris i servei de cambra es distribueixen en els dos blocs posteriors connectats entre sí. La proposta d'espai públic està composada de zones pavimentades i d'altres verdes a diferents nivells.

Evolució Plantes Parlament

Escala 1:5000

Barcelona

Parlament de Catalunya

Deta

ll i Alçatt

Constructiu

Façana N

ord

Escala 1

:50

Secció Situació

Projectes V

III_

Jordi M

as

Sara F

errer +

Fabia

n L

adurner +

Yasmin

a M

oukhmalji +

Maria

Rib

a

J

uny 2

00

9

Planta Primera + Secció

Escala 1:500

Quant a l'estructura, aquesta està formada per forjats reticulars amb una llum de 7,5 m de formigó armat. L'hemicicle utilitza una jàssera encavellada de cinc metres de cantell recolzada sobre dos pilars situats al nucli vertical a on s'hi pengen les grades. Per altra banda l'hemicicle es cobreix d'una malla triangulada de tres metres de cantell recolzada sobre els murs de l'hemicicle a on hi ha els pilars. Aquesta malla es recolza a la façana que a la vegada és una altra malla triangulada.

Pel que fa als materials, tots tres blocs tenen un tancament de formigó blanc format de peces, que només s'altera en planta baixa donant el color del paviment a més que el vidre s'enfosqueix per a intimitat dels ocupants.

Aproxim

acio

ns a

l’a

rquit

ectura d

es d

el m

edi ambie

nt h

istòric

: TU

IXÈN

Projectes IX2008/2009

Tuixen és un poble de la comarca de l’Alt Urgell, capital

del municipi de Josa iTuixen i inclou l'entitat municipal

descentralitzada de Josa de Cadí i l'estació d'esquí de

Tuixent-la Vansa. Pertany a la província de Lleida, amb

àmbit funcional a l’Alt Pirineu. Té una superfície de 68,16

km² i una densitat de 2,7 hab/km² . Els seus habitants

parlen el gentilici josenc, -a i tuixentí, -ina i sumen un

total de 170 habitants (2009) repartits 128 a Tuixen i 42 a

Josa.

Té una altitud de 1.206m i s'alça en la vall Lavansa, entre

les serres interiors del Cadinell i les exteriors del pre-

Pirineu. S'hi pot accedir per carretera asfaltada des de

la Seu d'Urgell i des de Solsona. De Tuixen a Josa hi ha

una pista de muntanya, que continua després fins a

Gósol.

La idea artística que inspira és el

contrast entre les visuals desde un

carrer interior, que ens mostra una

cara protectora i acollidora donat

a l’estretor d’aquests; i les visuals

dels carrers exteriors que ens

mostren tota la vall.Territori

Escala 1:10000

Ortofoto Corbes de Nivell Cadastre

Cap a Josa, Gósol, Saldes IGuardiola De Berguedà C-16

Cap a la seu D’Urgell

Cap a Sant LLorenç De Morunys I Berga C-16

Ciutat Vella

Escala 1:50.000

Aproximacions a l’arquitectura des del medi ambient històric: TUIXÈN

Projectes IX_J

osep M

unta

ñola+

Magda S

aura+

Margarit

a C

osta

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Gener 2

00

9

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

La situació tancada al est pel coll de Josa dóna lloc a una vall que s’obre cap a la Cerdanya en un cul de sac. Aquesta vall sembla que va ser utilitzada com a sortida alternativa entre l’actual França i Catalunya.

La seva fundació data del període Àrab -Espanyol, essent un dels punts de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica. Aquests comtats que feien frontera amb el poderós emirat de Còrdoba, anomenats la Marca Hispànica, fundats per Carlemany per actuar en defensa entre cristians i musulmans.

Durant els segles VIII-IX, en època carolíngia, les nombroses guerres civils multiplicaren el nombre de guerrers i vassalls, i serà en aquest context que es produirà la unió de vassallatge i benefici.

L’estructura econòmica feudal d'Europa medieval té com a cèl·lula bàsica el senyoriu, que tendeix a l'autosuficiència. Fins el segle XII el burg és només la residència del bisbe o, per extensió, d'un gran senyor, és part d'un senyoriu i no té poder econòmic.

Durant l'edat mitjana, Tuixen va pertànyer al capítol de la catedral d'Urgell. Per la seva part, el castell de Josa va passar de mans de famílies nobles de la Cerdanya als barons de Pinós. El cavaller Ramon de Josa, aliat dels Castellbó, va ser acusat, com aquests, de protegir i practicar la doctrina càtara.

HIPÒTESI HISTÒRICA

La primera referència arquitectònica que trobem és l'església, que data dels segle IX, dins del període de la Marca Hispànica. Situada al punt més alt dels dos turons, té adossat un gran casalot amb parets gruixudes que va ser el primer palau del Senyor. Mirant el territori al seu voltant, es disposarien, segons la topografía, i creant anells de defensa els habitatges del servents, aprofitant el penyasegat. Aquest nucli es deuria defensar de forma precària i tancant-se tota la comunitat dins del baluard del castell Església.

La hipòtesis neix de la estabilitat de Catalunya desprès de la caiguda dels àrabs i la seva situació estratègica lluny dels camins mes freqüentats entre Catalunya i França. Aquest creixement, sembla que provoca la necessitat d’augmentar la capacitat i donada la geografia, es trasllada el Castell al segon turó que domina la vall del riu de la Mola. L’estructura d’aquest segon nucli és una mica diferent, es tracta d’anelles tancades amb un pati central inter- connectades per tancar-se en si mateixes.

La necessitat de controlar la dues valls va portar a construir miradors per avistar els enemics, que no muralles, ja que la geografia escarpada de la zona ja els protegia, per tal d’avisar la possibilitat de enemics.

Les destruccions posteriors, l’abandonament progressiu del camp i l’actual augment del turisme han fet que, a diferència de pobles del costat, l’estructura medieval hagi quedat molt malmesa. Els antics camins del poble, simplement han perdut importància, ja que s’ha construït una nova carretera. Els canvis són el progrés i en aquest cas és positiu, ja que no has d’entrar dins el poble per seguir el camí, cosa que seria impossible en automòbil.

Tuixen històricTant en el plànol de l’esquerre, com en el resultat històric del municipi es remarquen els camins i els edificis.En vermell els eliminatsEn verd les noves construccionsEn negre el que es manté

Esquema hipòtesis històricaEn vermell el primer assentament, del Castell - EsglésiaEn verd l’assentament de creixement del Castell

Escala 1

:5000

Fotografies antigues del Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX

Aproxim

acio

ns a

l’a

rquit

ectura d

es d

el m

edi ambie

nt h

istòric

: TU

IXÈN

Projectes X2008/2009

La forma del poble és força característica, ja que s'alça

en dos punts alts on estan situats el castell i l’església,

cadascun es vorejat per cases fent anella fins que

s'uneixen al carrer major creant la plaça major. Tot el

poble té una orografia complicada i en estar poc

habitat aquesta amb el temps, envelleix i dificulta el

passeig i el moviment propi dia a dia.

Secció Esglèsia i Planta Turó Esgl+esia

Escala 1:1000Estat Actual

50 20 10

Aproximacions a l’arquitectura des del medi ambient històric: TUIXÈN

Projectes IX_J

osep M

unta

ñola+

Magda S

aura+

Margarit

a C

osta

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

9

Alçats 1:200

2 1 0,5

Plantes1:200

Seccions 1:200

Casa a rehabilitar

Amb una façana privilegiada

amb vistes a l'esglèsia, La casa

està en força bon estat, per

estar deshabitada tot i que

les condicions climàtiques fa

que es degradi. Exeptuant la

coberta i les escales que són

prohibitives podem mantenir

l'estructura sense problemes.

Escala 1:500

5 2 1

Casa enderrocada

Espai molt malmés, amb una

façana mig enderrocada, amb

mides complicades on s'hi ha de

situar un edifici nou.

Espai buit

Espai molt malmés, antiga edificació del nucli, sense

façanes, tant sols un mur de pedra i una tanca de

fusta, s'utilitza com a magatzem d'objectes en desús,

que s'acumulen, es fan malbé i malmeten el paisatge

Escola d

e C

apacit

ació

agrària

en u

n p

oble d

’alt

a M

unta

nya:

TU

IXÈN

Projecte Final2010/2011

50 20 10

OBJECTIUS

1. Crear un equipament, un nus d'activitat, que recuperi

antigues tradicions, com l'agrària. Portar gent nova al

poble, que hi doni vida durant l' hivern, i amb el temps

que hi hagi alguns que s'hi quedin.

2. Recuperar les traces històriques del nucli de l'església.

Recuperar aquestes traces sense ignorar els canvis que

la història ens ha donat i enfortir un eix que ens guía

de la plaça major a l'església.

3. Un projecte sostenible, tant en mètodes de

construcció, com amb la instal·lació d'energies renova-

bles i recollida d'aigües, com també en disseny de

mètodes passius per reduir així el consum d'energia.

Programa

Escola de capacitació agrària situada al nucli històric de

l’església, creant un eix de comunicació entre aquesta i

la plaça major.

1. L'escola amb capacitat de 50 alumnes i amb la

possibilitat de cursos esporàdics i/o de curta durada

situada al punt central del eix.

2. L'edifici d' admistració i despatxos amb una botiga de

productes de la terra, en una casa que té unes vistes

privilegiades cap a l'esglèsia i el parc.

3. La residència d'estudiants, amb capacitat per a 40

persones.

Intensistat d'usos _ Abans i després de la intervenció.

El primer mostra la intensitat d'usos on es veu la pujada d'activitat al nucli on quasi no s'hi arriba. El segon mostra l'evolució dels espais lliures.

Escala 1:1000

Planta Proposta

Escola de Capacitació agrària en un poble d’alta Muntanya: TUIXÈN

PFC

_E.R

edondo+

J.M

aris

tany+

J.F

ranuqesa+

J.M

unta

ñola

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Abril

20

11

Detall Finestres 1:50Detall Cobertes 1:50

Detall Secció Escola Escala 1:100

Secció Transversal

Escala 1:500

Detall Finestres Sud

Detall Coberta Plana Residència

Detall Coberta Inclinada Escola

Detall Finestres Nord

Esquema en alçat de l’entrada del sol

Escala General 1:500

Planta Coberta

Secció C

Secció B

Secció A

C

A B

Espai públic _ Jardí

Escola de capacitació agrària situada al nucli històric de

l’església, creant un eix de comunicació entre aquesta

i l'esglèsia.

1. Pensaments (Viola tricolor) de la família de les

violàcies, varietats ornamentals caracteritzades

perquè resisteixen l'hivern i tenen una perllongada

floració.

2. Boix comú (Buxus sempervirens) arbust d'un a 5

metres d'alt anb fulles verdes tot l'any (a l'hivern sovint

vermelloses). Viu dels 100 als 1900 metres d'altitud.

3. Castanyer d'Índias (Aesculus) plantes amb flor, de 4

a 12 metres d'alçada, es cultiven com a arbres

ornamentals.

4. Morera (Morus alba) Arbre de gran creixement que

no sol passar els 15 metres. A part de cultivar-lo s'utiliza

com a ornament en places i carrers. A més dóna una

bona ombra.

Escola de Capacitació agrària en un poble d’alta Muntanya: TUIXÈN

PFC

_E.R

edondo+

J.M

aris

tany+

J.F

ranuqesa+

J.M

unta

ñola

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Abril

20

11

Alçat D

Alçat E

Secció F

Imatges Del Hall de L’Escola

10 5 1

E F

G

Projecte d

e s

ubstit

ució

urbana a

l b

arri in

dustria

l d

e V

ilafranca

Urbanística III2005/2006

La proposta fa que el nou barri projectat no sigui un afegit, sinó que es relacioni amb la ciutat de Vilafranca essent una branca més, ajudant i emfatitzant el seu desenvolupament. Aquest la complementa la millora degut a les dues vies d'unió que els relacionen creant unes comunicacions molt necessàries per poder donar un bon servei als ciutadans.

Un dels eixos vertebradors de la proposta és unir el centre de la ciutat amb el nou barri. Per recolzar i potenciar el nou barri hem creat un eix longitudinal perpendicular al recorregut peatonal que uneix les dues àrees aïllades que fins ara no tenien cap relació.

Tots els edificis conservats són fàbriques antigues o edificis d'habitatges. Les fàbriques, més properes a l'estacio, les hem transformat amb equipaments. En els espais que queden lliures proposem edificis de vivenda plurifamiliar de 3 o 4 plantes, units dos a dos mitjançant els accessos. Un exemple d'aquest tipus d'edifici el trobem a París, el Postmen's Flts de P. Gazeau.

Al passeig central hem creat una nova parcel.lació seguint una repetició de mòduls de diferents amplades on es creen uns espais concatanats que creen unes ampliacions de carrer que ajuden a les activitats comercials. Això ho podem veure en un carrer comercial de Londres, l'Odham Walk. Els edificis centrals són de més altura per donar cabuda a la necessitat de vivenda requerida i per contrastar amb la homoge-neïtat del nou teixit urbà.

En tota l'altra extensió del projecte hem intentat mantenir la parcel.lació existent, creant passatges i petites places a l'interior de les illes. En aquesta zona hem seguit el projecte d'urbanització dels MVRDV a Borneo Sporenbourg a Amsterdam.

A la zona més propera a les vinyes creem un parc com a límit entre la zona urbana i la agrícola.

L'espai esta dissenyat per a la realització de múltiples activitats: el passeig familiar amb espais per a la circulació de bicicletes, espais oberts verds per al joc i el lleure, o com a gran espai gran utilitzable trobades, petits concerts, actes socials… Pretenem que sigui l'anima integradora d'un barri periferic de Vilafranca que es reconegui com a punt de trobada.

PROJECTE DE SUBSITITUCIÓ URBANA AL BARRI INDUSTRIAL DE VILAFRANCA

En el passig neixen uns camins rurals ja existents: el camí del Molí i el camí del Mas Rabassa, que són camins que formen part de la ruta dels Horts i el Camí de la Sarreta que forma part de la ruta de del parc d'Olèrdola. U

rbanís

tic

a III_M

aria

Rubert

Helena C

ampàs +

Maria

Inglada +

Danie

l J

abaloy +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

T

ardor 2

00

5

Espai Públic

: C

arrers,

places i s

istemes _

Badia

del V

allès

Urbanística IV2005/2006

El projecte ens demana la reordenació de l'espai públic a Badia del Vallès, amb la impossibilitat de tirar res a terra sempre i quant no estigui justificat.

Davant d'un projecte tan nefast com en el que ens trobem, em analitzat el tem amb la hipòtesis de les distàncies mínimes que ha de fer la gent perque no es li faci llarg un recorregut. En el diagrama taronja creem la distancia mínima que ha de recorrer algú des de casa seva fins a un camí peatonal, molt escasos en la zona. Així, anem augmentant la distància progressiva-ment i proporcionalment a l'amplada de la via de circulació d'automòbils. D'aquesta manera podem detectar la necessitat de la ciutat de cadascuna de les vies que hem programat: peatonal, tràfic lent, tràfic ràpid itràfic molt ràpid.

De la unió dels diagrames neix un sistema de carrers, i adaptan-los als existents tanquem, allarguem, escur-cem i creem carrers nous, majoritàriament peatonals.

Espai Public: Carrers, places i sistemes _ Badia del Vallès

Planta OrdenacióEscala 1:3000

Urbanís

tic

a IV_M

anuel R

uiz

sanchez

Maria

Inglada F

igueras +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

6

Centre P

ais

atgís

tic

d’investig

ació

del V

i

Urbanística VI2006/2007

Planta Situació

Escala 1:25000

Centre Paisatgístic d’investigació del Vi

Escala 1:7500

Nuestra feria se desarrolla entre un sistema de parques lineales que se van enlazando, perdiendo sección hasta llegar a los pabellones.

Este parque central viene determinado por el Francolí, el río del campo de Tarragona. La intención es protegerlo creando parques y un camino. De igual forma se tratan las rieres de Vallmoll y Nulles. Un nuevo trazado del tranvía, envuelve la carretera de Valls a Nulles creando un tercer parque lineal creando un tensor de actividades.

Nuestra intención era crear un lazo ecológico entre la nueva estación del AVE a Valls dada su incomunicación y la nueva estación de la Secuita. Un parque lineal donde pasear, ir en bicicleta y entender como funciona la elaboración de la bebida más importante del país. La distancia no supera los 10km y el tranvía esta dispuesto en diversos puntos para recoger a los menos deportistas.

No queremos que se convierta en un metanúcleo económico, sino que desarrolle un crecimiento natural de la zona y evitar las grandes urbanizaciones. Las relaciones entre edificios nos recuerdan a los clusters de A&P Smithson con forma de racimo.

Los pabellones pasarán desapercibidos y mostra-ran solo la cabeza para encaminar al visitante hacia la entrada. Los edificios están enterrados como los kabash en Marruecos, que a nosotros nos ayuda y se asemeja a cuando hablamos de vinos.

Airstrips, information centers, public performance spaces, internet and worldwide web access all point to a redefinition of received ideas about parks, nature, and recreation, in a 21st century setting where everything is "urban", even in the middle of the wilderness.

In short, the project confonts two realities-the digital and the wild...

Bernard Tschumi - The Digital and The Coyote Proyect, Downsview Park 2000

Vegetal clusters rather than new buildings will provide the site's identity. An urban domain constituted by landscape elements, ... [it] attempts to do more by building less, producing density with natural permeability, property development with perennial enrichment.

Rem Koolhaas - Tree City Proyect, Downsview Park 2000 Urbanís

tic

a V

I_S

ebastià

Jornet

Maria

na L

ópez +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

7

Habit

atges a

la p

laça d

e L

a G

ardunya

Construcció V2006/2007

Secció i Alçat FaçanaEscala 1:20

Façana Sud _ Escala 1:500

Ciutat Vella

Proyecto de viviendas en la plaza de la

Gardunya

Estudio de Sombras

El proyecto nace con la idea de mejorar constructiva-mente un proyecto ya realizado y incorporar una visión medioambiental. Para ello se complementa el edificio mejorando su ventilación; situando placas de agua caliente sanitaria en forma de pèrgola en la cubierta ademàs de crear en ella un huerto urbano, modificar la fachada por una ventilada con parte de placas fotovoltaicas en la fachada sur y situando depósitos de basuras para mejorar el espacio público en la calle. También se plantea la recogida de agua de lluvia y la separación de aguas negras y grises. La mobilidad se considera también importante y por eso se mejora situando aparcamientos de bicicletas en la planta baja. El trabajo inicial se realizó en grupos de tres y después se desarrolló individualmente por partes.

FACHADA VENTILADA DE PRODEMA Y PANELES FOTOVOLTAICOS La fachada ventilada permite que el edificio ventile, elimina los puentes tèrmicos y protege al edificio y a los elementos que cubre. La piel exterior està formada de placas fotovoltaicas y Prodema, en este caso se detllada el segundo caso.

Las primeras, por su orientación podemos sacar partido de la energia; la segunda de Prodema es un material realizado con maderas contrachapadas con resinas fenòlicas resistentes a las inclemencias del tiempo. Età fijada al forjado

mediante unos montantes horizontales que transmiten el peso a los montantes verticales y estos al forjado, ocultos.

CUBIERTA INTENSIVA O JARDÍN:

Cubierta jardin transitable de pendiente 0% con plantas tipo huerto y posibilidad de mucha biomasa emergente.

Esta se integra en la vida del edificio creando un huerto urbano, una zona de juego con pérgolas de placas solares y una zona de agua.

Las ventajas de esta cubierta són múltiples, reduce el consumo de energia, al ser la tierra un gran aislante, y el consumo de agua, ya que no solo se recoge en la làmina drenante y acumuladora para regar, sino que tambièn esta dotada de recogida de aguas pluviales. Para la ciudad es beneficiosa ya que reduce el calor urbano, humidifica y refresca el ambiente, reduce el nivel de sonido y constituye un habitat natural.

Environment Perceptions: Habitatges a la Plaça de la Gardunya

La segunda parte del proyecto consistia en ralizar una parte de la vivienda en detalle.

En este caso se escogió la suite de la vivienda, donde se escogió pardes de y techo de yeso,. El suelo de la habitación y parte de las paredes se revistió con madera para dar calidez, y en los baños se realizó un mosaico de alicatado para la zona

de la ducha.

Alçat BanyEscala 1:25

Alçats LongitudinalsEscala 1:50

Plabta Habitació i BanyEscala 1:25 C

onstrucció

V_R

afa

el Irig

oie

n

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

7

Estudi de l

a M

asia

Cal P

eret T

etes,

La m

únia

Construcció VI2007/2008

HIPÓTESI HISTÒRICA

La masia de Can Peret Tetes fou en un principi un simple magatzem. Aques ús és mantingué amb la primera ampliació de la part posterior de l'edifici. No tenim cap constància de la data d'aquesta primera construcció, però em de suposar que data del segle XXI, com a molt de finals del XVIII.

Aquest primer ús s'amplià amb el mur perimetral que serví com a tanca per als animals que allà s'allotjaven. No fou fins el 1926 que la simple edificació passà a ser la masia de Can Peret Tetes.

Seguidament es construí la nova ala de la casa, que contindria en dos pisos la sala d'estar, la cuina i dos dormitoris més, així com un distribuidor per a aquests dos. Abans de l'ultima gran modificació de l'edifici s'afegí un segon pis al primer afegit de la casa (a la façana nord), afegint així un rebost connectat amb l'interior de la vivenda. Al mateix temps s'amplià la part posterior del segon pis, afegint un lavabo i una habitació,

La masia es compon de dos volums principals que conformen un rectangle en planta de 10,5 m x 12,8 m. El primer volum consta de dues crugies de 3,9 m de llum, amb una planta baixa, una planta primera i una planta sotacoberta sota una gran coberta a dues aigues.

L'espai interior de tres pisos ve definit per les 3 crugies en les que està dividida la masia. En la planta baixa trobem la cuina a l'est i el menjador a l'oest que s'extén com a sala d'estar. En la planta primera trobem dues habitacions als extrems i un distribuidor. Al costat est de l'escala hi ha un passadís que ens porta al lavabo,. A més té un espai a sotacoberta.

Alçat Nord Alçat Sud

Alçat Oest

Evolució Construcció Masia Cal Peret Tetes

Alçat Est

Secció A

Estudi de la Masia Cal Peret Tetes, La múnia

PATOLOGIESAfectacií fisurativaBombament pavimentHumitatFongs, líquens, molsaPèrdua material, crostaBriutícia, taquesDesprenimentVegetació

MATERIALSParedatCarreusFabrica maóFormigóFustaFerro

CONSTRUCCIÓBiguesVoltaLlinda planaLlinda de voltaEscala de volta

8765 43

21

a b

Secció 3 Secció 4

Secció 5 Secció 6

Secció 7 Secció 8

Secció 1 Secció 2

Secció B Escala 1:200

Planta Baixa Planta Primera Construcció

VI_

Rafa

el Irig

oie

n

Helena C

ampàs T

into +

Danie

l J

avaloy F

errer +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

8

La B

arceloneta

: Propostes a

lternativ

es a

l p

la d

els “

ascensors”

Arq. i participació2007/2008

A la pràctica hem de comprovar com poder col·locar ascensors en cadascun dels edificis antics de la Barceloneta de manera que poguem complir millor l’accessibilitat dels habitatges, sense necessitat d’eliminar per complet 1 o 2 dels habitatges que els composen, que és la proposta inicial que ha aparegut.

Per això, plantejem un mitjà de finançament dins de la rehabilitació d’aquests “quarts de casa”.

Com es financia?

- Es planteja la reparcelació dins del Pla de Millora Urbana.

- Els gastos es sofragien amb la remonta d’una o dos plantes en cada finca segons la necessitat.

- Es calcula de manera per poder asegurar les despeses mínimes de les obres, subvencionant la diferència amb la venta o lloguer dels nous pisos (reservant els necessaris per el reallotjament dels veïns actuals).

- Els pisos a construir serien propietat de la entitat financera, buscant la mínima resntabilitat de manera de garantir les despeses d’obres i de finançament, sense generar un nou model especulatiu.

- Els veins seguirien vivint en la mateixa finca, però amb servei d’ascensor.

El pla d’actuació del districte de Ciutat Vella 2004-2007 defensava per la Barceloneta una recuperació i consolidació dels espais singulars i una millora del espai públic. Amb això es buscava la recuperació dels elements patrimonials distintius de la personalitat urbana del barri. En les actuacions previstes en el pla ’incou el desenvolupament del PERI de la Barceloneta, respectant ell teixit i revisant el paper que podien representar els “quarts de casa”. Aixi mateix buscava la millora dels programes de concessió d’ajudes a la rehabilitació privada, amb el manteniment i ampliació d’ajuts dels canals de difusió de cara als veïns.

Ja en el pla d’actuació del 2008-2011 es reafirma aquesta idea amb la intenció d’impulsar un projecte de asesorament per l’organització i gestió de les comuni-tats de veïns i la promoció d’acords amb el suport de col·legis professionals i altres entitats tècniques. Dins del “Pla de Barris” s’analitza la importància a nivell social del la prioritat del reallojament.

Però és possible arribar a un consens entre l’administració i la comunitat de veins? En aquest curs es col·labota, per arribar a un acord entre les imposicions estrictes de la nova llei i les necessitats reals dels veins.

Planta Actual del Edifici Triat per fer la proposta

La Barceloneta: Propostes alternatives al pla dels “ascensors”

4 veïns han de reallotjar-se en la mateixa finca.

Durant les obres s’ha de reallortjar als veins.

2 veïns han de reallotjar-se en la mateixa finca.

Durant les obres s’ha de reall.ortjar als veins

4 veïns han de reallotjar-se en la mateixa finca.

Durant les obres s’ha de reallortjar als veins.

Aprofitar la venta de pisos de 20m2 per pagar les obres i la remunta per reallotjar veïns.

Aprofitar la venta dels pisos de remunta per pagar obres..

Aprofitar la venta del pis de remunta per pagar algunes factures.

Guanyem sól comuni-taru, possible relació entre veïns quan faci fred o plogui.

Creació de 4 pisos de 20m2 per 1 persona + 1.

1 pis no es modifica.

Dos pisos guanyen superfície.

Sense canvis en façana.

1 pis no es modifica.

Dos pisos guanyen superficie.

Sense canvis en façana.

Es creen zones comunes.

1 pis no es modifica.

Dos pisos guanyen superficie

Sense canvis en façana.

Algú s’aprofita de la remunta.

Problemes amb les escales que n i v e l l e n e l s forjats.

Algú s’aprofita de la remunta.

Problemes amb les escales que nivellen els forjats.

Algú s’aprofita de la remunta.

Problemes amb les escales que nivellen els forjats.

Habitatge 1 i 2Canvi acces Renovació cuina IbanyMateixa superfície

Habitatge 3Mateixa superfície Sense canvis

Habitatge 4Eliminada, possibilitats A, B i C

Habitatge 5Es guanyen 2,5m2Canvi d’accésBany equipat

Habitatge 6Es guanyen 1,5m2Canvi d’accesBany equipat

La idea es basa en aprofitar l’espai que sobra un cop col·locats els nuclis segons la norma, en un pis eliminat (sense tocar la resta. Així tenim un sobrant d’uns 20 m2 que podem aprofitar com veiem segons les idees A, B i C. D’aquesta manera si fem una remunta podem reallotjar a tots els veins.

La proposta segueix el pla dels asensors pero sense oblidar que “feta la llei feta la trampa” i podem, en be dels veïns aprofitar-nos de la llei.

Pisos de 20m2 per a joves del barri

Sala rentadores

Sala de jocs

Relació entre la superfície Guanyada i perduda

Salareunions

Salarelax

Espai Comunitari

Duplex

Nova Secció Nuclis Verticals

Escala 1:200

Arquit

ectura i P

artic

ipació

_Espai socia

l i d

e F

ormació

en A

rquit

ectura

S.C

ardoso +

C.C

asanova+

H.H

errero +

N.J

over +

M.R

iba+

+ D

.Serra

Juny 2

00

8

EX

A-G

ON

OS

_Propostes d

e s

istemes d

’aig

ua,

sanejament i a

ctuació

e

n e

l d

istric

te d

e M

uganzin

e

Arquitectura i Cooperació20009/2010

Mòdul

Repetició Malla

Estat actual

Adaptació malla

Buidatge

Final Final

Espais lliures

Punts d’aigua

Serveis pùblics

Viaris

Instal·lacions

Habitatges

Fase 3: Construcció i creixement

Fase 3: Aigua a 150m

Fase 2: Edificis existents

Fase 1: Red Hexagons

Barri 364 famílies

1 Via Principal2 Via Secundaria3 Via terciaria4 Camins 1 2

3 4

1

3

CamíPrincipal

CatenbeMaputo

Hindane Estat actual

Barri 461 famílies

Barri 275 famílies

Barri 1125 famílies

Àfrica (Mozambic) Mozambic (Maputo

Escala 1:25000

El procès es divideix en tres fases, variables segons les necessitats.

La primera es basa en l’arribada de l’aigua a la zona, dividida en tres pous que distribuiran l’aigua pels carrers perpendiculars, i desde aquests es canalitzaran fins els punts de distribució. Els habitatges neixen a traves d’una estructura d’hexagons units, creant cada tres un carrer principal. Aquest esquema, es va trencant deixant passant els edificis existents. Els serveis públics estan separats ens fases també, primer es construirà el centre comunal on es pot agrupar desde el mercat setmanal fins a possibles concerts. També es pensa la idea de zona verda amb serveis, fent frontera entre la ciutat i la carretera. Per últim hem creat uns paquets d’equipaments situats en els camins peatonals existents, però sempre relacionals amb les noves vies i les instal·lacions.

La segona fase neix quan l’estructura ja està saturada. S’habiliten unes 80 pareceles. En aquesta estructura no es sitúa als límits, sinò al interior, ordenant les parceles existents.

La tercera fase si que es una ampliació exterior, però no es necessiten augmentar els punts d’aigua, ja que segueixen dins del radi existent.

EXA-GONOS_Propostes de sistemes d’aigua, sanejament i actuació sobre l’espai públic per la millora de les condicions de habitabilitat en el districte de Muganzine

Els habitatges es plantegen a partir d´’un mòdul quadrat de 3,60x3,60 m. La seva repetició i la lliure disposició del element conforma les necessitats de cada família.

Es planteja amb el sistema DOMOCAÑA per a cobrir l’espai, com la QUINCHA MEJORADA PREFABRICADA per al tanca-ment vertical.

Amb això es preten facilitar la flexibilitat de creixement dels habitatges en funció de les necessitats familiars. Els únics blocs fixes seràn la cuina i la letrina ecològica situades al exterior, per un tema higiènic i per poder connectar amb la xarxa de sanejament.

Esquemes Creixement i subdivisió de la Parcela Hexagonal

Esquemes de Creixement i Flexibilitat

Secció Longitudinal

Escala 1:10000

Alçat Longitudinal

Alçat Transversal

Planta Proposta

Escala 1:200

Estructura de bambú

Estructura de fusta inferior i superior

Murs de cantonada estructurals de mamposteria

Panells prefabricats de “quincha” millorada

Cimentació de roques

Arquit

ectura i C

ooperació

_sandra B

estraten

Albert G

ifreu P

recia

do +

Xavie

r P

astor F

oz +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

M

aig

20

10

L’Arquit

ectura m

edia

mbie

nta

l:

L’esta

lvi energètic

Arquitectura i medi2010/2011

Fanals de baix consum_Millenio hp LED.Sense contaminació lumínica amb duració entre 50-70 mil hores. Reducció de consum entre un 25-30% i millora calitat lumínica.

Ús de materials reutilitzables:Reutilització de la fusta que significa un menor ús del formigó i una millor absorció del aigua i el seu aprofitament.

Pérgola fotovoltaica:Producció elèctrica fotovoltaica com a sistema actiu que contribueix a millorar el balanç energètic i disminuir les emisions de CO2.

Coberta ecològica aljibe + TF SolarAquesta coberta es resol amb una solució experimental de INTEMPER on s’integra el mateix sistema d’espai verd amb el de la producció energètica. Aixó obtenim una bona integració arquitectònica, una instal·lació ràpida en sec, els beneficis d’una coberta aljibe i la producció d’energia.

Entre els beneficis cal destacar la garantia d’estanquietat, l’estalvi energètic, l’estalvi d’aigua, la multiplicitat del ús de la coberta, i molt especialment com retorna aquesta la natura en un espai ocupat per l’edifici i la millora per al mediambient en quant a humitat, polució i oxigen.

L’exercici consisteix en crear un edifici a l’eiample de Barcelona el més sostenible possible. La idea s’inicia borrant un seguit d’illes de l’Eixample i adaptar-lo més enllà del disseny.

Planta Baixa

Planta Coberta

Rendibilitat plaques solars fotovoltaiques

depenent de l’orientació que els hi donguem

Equinocci Setembre 12am Equinocci Març 12amSolstici Hivern 12am Solstici Estiu 12am

L’Arquitectura mediambiental: L’estalvi energètic

Estiu dia/nit Hivern dia/nit

Secció Bloc

Planta Proposta Habitatge

Il·luminació Ventilació Natural Creuada

Aillament tèrmicEliminació del pont tèrmic i fer creixer el gruix del aïllament en la façana nord.

Doble orientació del habitatgeMillor aprofitament del sol en tots els habitat-ges, permet la ventilació creuada i bona il·luminació natural.

Bomba Hidrau-lica

Bomba de calor

Intercanviadorenterrat

Bomba Calor Esquema Instal·lació Geomètrica

Sistema geotèrmicAquest aprofita l’intercanvi tèrmic del subsol. Aquest extrau o cedeix el calor de la terra segons es necessiti, per tant pot utilitzar-se tant per calefacció, refrigeració i per aigua calenta sanitaria.Entre els avantatges trobem un estalvi del 50% en la factura d’electricitat, que és una energia renovable i una reducció dels costos de manteniment.A més en quant al medi ambient usa l’energia natural del sol i el sól, redueix en 5’0% les emisions de CO2 i es un sistema completament silencios. A més funciona les 24h del dia, els 365 dies del any sense elements externs visibles i l’estalvi d’espai en terasses i cobertes.

Esquema recollida pneumàtica

Esquema sistema estàtic

Esquema sistema dinàmic

Pot ser un sistema dinàmic amb un camió recol·lector amb contenidor o pot ser estàtic on es soterren canonades que traslladen les escombreries controlades per una cél·lula foto-elèctrica que controla els nivells i avisa a la central que s’ha de obrir per traslladar al contenidor.

Tractament de residusAquest servei pçublic pot arribar fina a 10.000 persones, a més te avantatges com la llibertat de llençar la brossa en qualssevol moment, sense olors ni sorolls i permet tenir més espai públic

Arquit

ectura i M

edi Ambie

nt_J

ocely

ne M

ireil

le d

e B

otton

S.

Leiv

a +

A.

López +

M.

Rib

a +

R.

Ronquil

lo +

J.

Rufià

n

Febrer 2

01

1

Esquema Dipósits aigua i residus

Esquema depuració aigua

Sistema de depuració d’aigües grises1. Aigua deprada pel reg del jardí o els WC2. Control del procès3. Excedent a la xarxa de sanejament4. Agua WC i cuina exulsada a la xarxa de sanejament5. Aigües gruises del bany i la rentadora

Dipòsit d’aigües plu-vuals per al reg