PORTAFOLI | MARINA A. MOREY RUBERT

2

3Escola Liceu FrancsSa Teulera_Palma de Mallorca

Centre dEstudis per a la Msica DodecafnicaVallcarca_Barcelona

Edifici dOficines amb planta baixa comercialPlaa de Colom_Barcelona

Edifici de vivendes entre mitgeresVia Augusta_Barcelona

4

19

28

36

NDEX

4

5Sa Teulera_Palma de MallorcaProjecte Final de Carrera | 2013 - 2014

La proposta de projecte s una Escola del Liceu Francs situada a Sa Teulera, que respon a la necessitat dabastir de diferents tipus dequipaments aquesta zona, actualment en procs durbanitzaci, i que sorganitza mitjanant unes illes dedificis principalment residencials que es van adaptant a la topografia del lloc. Lemplaament es troba a la vall de la muntanya de Bellver i penja dun carrer principal, el Cam de Gnova, que connecta la Via de Cintura directament amb el centre de la ciutat de Palma.

La idea de projecte es basa en 3 conceptes fonamentals: en primer lloc apareix la voluntat de crear una lnia que estigui oberta i totalment dirigida cap a Bellver, de forma que sorienti cap a la millor direcci possible i es relacioni amb el Castell de Bellver convertint-se en un scol per aquest i absosrbint la seva materialitat: el mars. En segon lloc, tenint en compte lorganitzaci de les construccions existents es decideix seguir lestratgia de que ledifici sagafi al permetre del solar, fet que ens ajuda en el tercer punt de la idea que s la necessitat de treballar mitjanant plataformes que salven la diferncia de cotes del solar alhora que donen lloc a espais lliures per a loci, el pas i la relaci entre diferents activitats.

El projecte tracta un programa molt complex que es distribueix de forma que tota la zona docent i administrativa penja de leix principal de ledifici, que s el passads, i en canvi, les grans peces com lauditori, el gimns o el menjador, es colloquen a la cota del pati principal de lescola, garantint aix que puguin funcionar de manera independent i es relacionin amb un espai obert que pot allotjar tota lactivitat que es dugui a terme en ells.

ESCOLA LICEU FRANCS

6123 a.C Dominaci romana

903 d.C Dominaci musulmana

1229 d.C Dominaci cristiana

1897 Planificaci de Bernat Calvet

1943-1963 Reforma i consolidaci de Gabriel Alomar

1973 Planificaci de Manuel Ribas

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

Vallcarca_BarcelonaProjectes X | 2012

Es tracta de projectar, prop de la casa que Arnold Schnberg va tenir a Barcelona, a la Baixada de Briz, a Vallcarca, un Centre dEstudis per a la Msica Dodecafnica, que ha dincloure un auditori, una biblioteca, sales destudi per a la prctica de diferents instruments i finalment un menjador que doni servei a tots els usuaris del centre.A ms, shan de projectar 4 pavellons, independents per relacionats amb el Centre, per als estudiosos dels tres compositors ms destacats daquest corrent, que eren el propi Schnberg, Alban Berg i Anton Webern, aix com per a Juan Eduardo Cirlot, introductor del treball de Schnberg.

Per tant, el projecte es desenvolupa com un passeig que es realitza a travs duna escala, que alhora que supera el desnivell del solar, corresponent a la complicada topografia de la zona de Vallcarca, dna lloc a lentrada als pavellons que es troben a diferents cotes, arribant en el punt ms alt del seu recorregut a una plaa que pretn ser el lloc despera i dactivitat que complementa lauditori. Aquesta plaa t un segon accs que es produeix a travs duna rampa amb la qual saconsegueix assolir la cota ms elevada del solar.

Lauditori sorganitza en un primer nivell que engloba hall i auditori i que, per tant, t una alada major, i dues plantes ms que donen lloc a la zona destudi del Centre.

Els pavellons, encara que de forma separada, es regeixen per un mateix esquema de dues plantes que es relacionen mitjanant forats a dobles alades de manera que diferents espais es puguin connectar entre ells, tant en planta com en secci. La relaci entre els pavellons sestableix mitjanant les cobertes que actuen de terrassa del pavell contigu. A ms, aquestes peces tenen una estreta relaci amb el tipus de msica de cada autor que es manifesta tant en els materials utilitzats com en el ritme de les seves faanes.

CENTRE DESTUDIS PER A LA MSICA DODECAFNICA

20

21

22

23

24

25

26

27

28

Plaa de Colom_BarcelonaProjectes IX| 2011

Es proposa un edifici doficines situat a linici del Moll de la Fusta i que marca el comenament de La Rambla del Mar cap al Maremagnum. Juntament amb dos edificis ms que es colloquen, un en la desembocadura de Les Rambles, i laltre al Moll de les Drassanes, es pretn delimitar lespai de la Plaa de Colom i afavorir i organitzar lactivitat de tota la zona, aix com resoldre la trobada del gruix del pas peatonal amb el trnsit viari.

El projecte sorgeix a partir de dues idees clares: la voluntat de deixar lliure el pas des de la zona de Les Rambles cap al Maremagnum i de la necessitat domplir dactivitat el Moll de la Fusta. Aix queden remarcades dues direccions molt concretes, i perpendiculars entre elles, que donen lloc als eixos de ledifici. El pas cap al Maremagnum queda intensificat per un voladiu en lalat sud-oest que crea un porxo que, juntament amb la faana de planta baixa, delimita el recorregut.

Ledifici s un caixa que pretn mostrar-se de forma discreta en lalat del front martim i, per tant, no competir amb les moltes fites ja existents. Tota la faana s de lames horitzontals de formig que donen continuitat al permetre del bloc i el direccionen fortament. Aquesta caixa, molt rgida en les plantes superiors, es desf en la planta baixa mitjanant el material i les formes: el vidre que li dna transparncia, i lapertura dun carrer interior que permet el pas net i clar cap al Moll de la Fusta. Amb aquests recursos saconsegueix que el Moll salimenti de la vida que t la desembocadura de Les Rambles.

Lespai pblic participa de totes aquestes idees ja que lobjectiu principal s crear una plaa davant Colom que reculli tota la gent que hi arriba, principalment de Les Rambles, i potenciar altres direccions, sempre ms secundries, com el Paral lel, lAvinguda de les Drassanes i el Moll de la Fusta.

EDIFICI DOFICINES AMB PLANTA BAIXA COMERCIAL

29

30

31

32

33

34

35

36

37

Via Augusta_BarcelonaProjectes VI | 2010

La proposta daquest projecte s un edifici de vivendes entre mitgeres en un solar situat a la Via Augusta de Barcelona. Aquest solar consta duna srie de preexistncies de les quals shauran de conservar els usos, de forma que ledifici no noms ha de ser residencial, sin que ha dacollir una escola bressol en el seu programa.

Amb aquestes premises el projecte neix a partir de les costelles amb les quals sorganitzen les edificacions de lentorn ms proper i que defineixen el caracter arquitectnic del barri. Mitjanant aquestes costelles el projecte es desenvolupa amb un esquema, a travs de dos nuclis de comunicaci, que permet distribuir les vivendes de forma que aquestes puguin respirar en diferents faanes. Les vivendes segueixen la mateixa jerarquia despais en les diferents tipologies, dividint lhabitatge en dues zones, de forma que el nucli de cuina i installacions s un punt slid que organitza lespai lliure de la vivenda, donant lloc al menjador i la sala; i, per una altra banda, hi ha una zona ms compacta on es situen els banys relacionats directament amb els dormitoris o estudis.

La faana respon a la necessitat de lusuari daconseguir un cert grau dintimitat als diferents espais de la vivenda. Es crea una doble pell, de vidre i lames metlliques, que t diferents densitats, de cara al carrer; i una faana ms opaca de formig armat, en lenfrontament de faanes interiors.

Finalment, lescola bressol es colloca a la planta primera, amb un pati en alada respecte de la cota del carrer, i amb una entrada independent en planta baixa.

EDIFICI DE VIVENDES ENTRE MITGERES

38

39

40

41

42

43

44

45