portades guia 29/10A qualsevol empresa, independentment de la seva grandària o de l’activitat que realitza, habitualment hi ha un conteni-dor on es dipositen fraccions molt diver-ses

$Page 1: portades guia 29/10A qualsevol empresa, independentment de la seva grandària o de l’activitat que realitza, habitualment hi ha un conteni-dor on es dipositen fraccions molt diver-ses$
Prevenció i reciclatge dels residus no recollits selectivament a la indústria

guia


Prevenció i reciclatge dels residus no recollits selectivament a la indústria 1

1. INTRODUCCIÓ 3

2. ELS RESIDUS NO RECOLLITS SELECTIVAMENT 5

3. QUINES SÓN LES MOTIVACIONS D'UNA EMPRESA PER MILLORAR LA GESTIÓ D’ AQUESTS RESIDUS? 7

4. COM PREVENIR I RECICLAR AQUESTS RESIDUS? 9

4.1 DIAGNOSI INICIAL 10

4.2 PROPOSTES DE MILLORA 11

4.3 IMPLANTACIÓ 19

4.4 SEGUIMENT I CONTROL 22

ANNEXES 23

ANNEX I. REFERÈNCIES NORMATIVES 23

ANNEX II. ADRECES D’INTERÈS 23

INTRODUCCIÓ

En els darrers anys els països desen-volupats han experimentat un aug-ment significatiu de la generació deresidus. Davant d’això, les polítiqueseuropees estableixen la prevenció i lavalorització com a eixos prioritaris degestió, seguits de la disposició com adarrera opció.

A Catalunya, el sector industrial estàfent importants esforços en la valorit-zació dels seus residus; no obstantaixò encara hi ha alguna fracció que esrecull de forma agregada i no es valo-ritza adequadament.

Els residus no recollits selectivament

en són un exemple. Solen ser una frac-ció dels residus generats a qualsevolactivitat industrial –a Catalunya se’ngeneren de l’ordre de 400.000 tonescada any– que majoritàriament es ges-tionen a dipòsit controlat.

Atès que aquests residus són una fraccióimportant dels residus generats a qualse-vol empresa, i que es tracta d’una fraccióque habitualment conté residus poten-cialment valoritzables, des del Centre

Català del Reciclatge de l’Agència de

Residus de Catalunya es publica aquestaguia amb el propòsit de promoure la pre-venció i el reciclatge d’aquests residus.

La Guia per a la prevenció i el reciclat-

ge dels residus no recollits selectiva-

ment a la indústria vol ser un instru-ment pràctic i orientatiu que permetimillorar la gestió dels residus no reco-llits selectivament a les empreses.

3Prevenció i reciclatge dels residus no recollits selectivament a la indústria

1. INTRODUCCIÓ

ELS RESIDUS NO

RECOLLITS

SELECTIVAMENT

A qualsevol empresa, independentmentde la seva grandària o de l’activitat querealitza, habitualment hi ha un conteni-dor on es dipositen fraccions molt diver-ses de residus com són… embalatges,envasos, fustes, ferralla, restes de men-jar, residus de neteja o de les operacionsde manteniment, paper i cartró, vidre,entre d’altres.

Aquest és el contenidor dels residus no

recollits selectivament. Una fracció deresidus sobre la que no es fa cap menade segregació o recollida selectiva enorigen.

D’acord amb el Catàleg europeu de resi-dus (CER), els residus no recollits selec-tivament generalment es codifiquenamb el codi 200301 i les fraccions que elcomposen corresponen majoritària-ment al grup 201 de l’esmentat catàleg.

Cal destacar que els residus específicsde producció industrial, i que pertan-yen a d’altres grups del CER, s’han degestionar separadament, i no han deformar part d’aquests residus.

La realitat actual pel que fa a la gene-ració i gestió dels residus no recollitsselectivament fa plantejar les següentsqüestions:

• Quines són les motivacions d’unaempresa per millorar la gestió d’a-quests residus?

• Com ho ha de fer?


1El paper i cartró, vidre, plàstics, metalls… en són alguns exemples.

2. ELS RESIDUS NO RECOLLITS SELECTIVAMENT

QUINES SÓN LES

MOTIVACIONS D’UNA

EMPRESA PER

MILLORAR (PREVENIR

I RECICLAR) LA

GESTIÓ D’AQUESTS

RESIDUS?

Segons les particularitats de cadaempresa aquestes motivacions serandiverses. A continuació s’hi esmentenalguns exemples:

LEGALS

La normativa actual (veure Annex I:referències normatives) estableix elsegüent ordre de prioritats en la gestióde residus:

• en primer lloc, prevenir la generaciómitjançant l’aplicació de tècniques deminimització, i la segregació en ori-gen dels materials valoritzables.

• en segon lloc, gestionar els residus mit-jançant gestors autoritzats, prioritzant lavalorització enfront de l’eliminació.

ECONÒMIQUES

La generació de residus porta associatun cost, derivat de la gestió dels matei-xos, del desaprofitament de materials,de les despeses de producció i del con-sum d’energia, entre d’altres.

Es pot obtenir un estalvi derivat de l’a-plicació de les següents accions:

• evitar el desaprofitament de materials(primeres matèries i auxiliars) i costosde mà d’obra.

• reduir els costos de gestió dels residusi els costos fiscals associats.

• obtenir ingressos per a la comercialit-zació de materials reciclats.

• altres.

AMBIENTALS

Les mesures orientades a prevenir oreduir les emissions, la generació deresidus… signifiquen una disminuciódels impactes ambientals associats al’activitat i una millora del medi ambienten general (estalvi d’espai en dipòsitscontrolats, entre d’altres).

A més, aquestes actuacions es valorenpositivament per part de la societat,suposen una millora de la imatge ipoden esdevenir un factor favorable deposicionament en el mercat.


3. QUINES SÓN LES MOTIVACIONS D’UNA EMPRESAPER MILLORAR LA GESTIÓ D’AQUESTS RESIDUS?

COM PREVENIR

I RECICLAR

AQUESTS RESIDUS?

Per tal de prevenir i reciclar els residusno recollits selectivament, a continua-ció es presenten diferents mesures de

prevenció i de reciclatge a implantar.

Per fer-ho, i millorar contínuament lagestió dels residus no recollits selecti-vament, es proposa seguir la següentmetodologia de treball (vegeu figura 1):


DIAGNOSI INICIAL

- Generació- Gestió

PROPOSTES DE

MILLORA

- Prevenció- Reciclatge

4. COM PREVENIR I RECICLAR AQUESTS RESIDUS?

Figura 1: metodologia de treball per millorar contínuament la gestiódels residus no recollits selectivament.

4.1

IMPLANTACIÓ

- Obtenir el compromís dela direcció de l’empresa

- Programar l’aplicació deles mesures de prevenciói reciclatge

- Informar, formar i motivarels treballadors

4.34.2

SEGUIMENT

I CONTROL

4.4

Millora contínua

La diagnosi ha de permetre analitzar lasituació inicial de la generació i la ges-

tió dels residus no recollits selectiva-ment en una indústria.

Per tal d’analitzar la generació, cal docu-mentar la següent informació:

• identificar les fraccions de materialsque composen els residus no recollitsselectivament.

• quantificar la generació total i la pro-porció de les diferents fraccions quecomposen aquests residus.

• conèixer l’àmbit de generació. És ne-cessari identificar les activitats on esgenera cada fracció (recepció de pri-meres matèries, emmagatzematge,producció, oficines, menjadors, man-teniment, serveis diversos) així comles causes i la localització física.

La realització de diagrames de flux obalanços de matèria són eines quepoden ajudar a identificar els àmbitsde generació de cada fracció.

Coneguda la generació, cal passar aanalitzar la gestió. Per fer-ho cal docu-mentar la següent informació:

• contenidor utilitzat: ubicació, tipus (formai capacitat), manteniment i neteja que es fa.

• gestió dins l’empresa: recollida (res-ponsable i periodicitat).

• gestió externa:- dades del transportista autoritzat (núm.

identificació, nom, direcció, tel., fax, e-mail).- dades del gestor autoritzat (núm. identifi-

cació, nom, direcció, tel., fax, e-mail).- periodicitat de la recollida.- cost de la gestió.- gestió que es fa del residu (triatge i

valorització, eliminació…).- documentació administrativa corres-

ponent.

10 Prevenció i reciclatge dels residus no recollits selectivament a la indústria

DIAGNOSI INICIAL4.1

Analitzada la situació dels residus norecollits selectivament, cal identificar lesoportunitats de millora i seleccionar lesmesures que permetin assolir-les.

MESURES DE PREVENCIÓ:

Les mesures de prevenció són actua-cions orientades a evitar la generacióde residus no recollits selectivament.

A continuació es presenten algunsexemples, ordenats d’acord amb elsàmbits on es generen aquests residus(compres, emmagatzematge, produc-ció i activitats auxiliars).

Compres

Aplicar una política de compres respec-tuosa amb el medi ambient, és a dir, queeviti la compra de productes innecessariso en quantitats superiors a les necessà-ries, que promogui la compra de produc-tes a granel o amb envasos reutilitzables,per posar alguns exemples, pot contribuirfavorablement a la prevenció d’aquestsresidus.

En aquest sentit es recomana aplicarels següents criteris:

• mantenir un control rigorós dels inven-taris per tal de realitzar adquisicions dematerials adequades i evitar estocsinnecessaris.

• adquirir productes reutilitzables, reca-rregables, reciclables modulars, dura-bles, reparables i d’alta qualitat.

• prioritzar, sempre que sigui possible, ellloguer, el lísing o el rènting d’equipsenfront de la seva compra.

• valorar opcions de compra que redueixino eliminin els envasos i embalatges:

- compra a granel, productes concentratsi amb envasos de gran capacitat.

- acord amb els proveïdors pel submi-nistre de productes o primeres matè-ries amb embalatge mínim, retorna-ble, reutilitzable i/o reciclable.

- òptim disseny de l’envàs per reduirmaterial en la fabricació i els recursosnecessaris per al seu transport.

- manteniment adequat dels envasos iembalatges que allargui la seva vida útil.


PROPOSTES DE MILLORA: MESURES DE

PREVENCIÓ I DE RECICLATGE

4.2

El Centre Català del Reciclatge ha publi-cat la guia "Compres públiques ambien-talment correctes2", que presenta lametodologia de treball a seguir per apli-car una política de compres respectuo-sa amb el medi ambient a qualsevolentitat, i facilita eines per valorar elcomportament ambiental de productesi proveïdors.

Emmagatzematge

El correcte emmagatzematge de mate-rials, ja siguin primeres matèries o pro-ductes acabats, pot evitar el malbara-tament d’aquests com a conseqüènciade fuites, accidents, manipulacionsincorrectes, caducitats, entre d’altres.

A més, un correcte emmagatzematgetambé permet una millor gestió del’espai, que pot ser necessari per ubi-car els contenidors de recollida selecti-va, per exemple.

En aquest sentit, es recomana aplicarels següents criteris:- guardar els materials en els conteni-

dors adequats i en correctes condi-cions de ventilació i il·luminació.

- cartellar els materials.- delimitar la zona d’emmagatzematge

tenint en compte les característiques iles incompatibilitats dels materials.

- mantenir els productes separats del terra.- senyalitzar les diferents zones del magat-

zem: descàrrega, manipulació, zones depas i altres.

- aplicar sistemes de control d’estocs.


2La guia és disponible a la següent adreça d’Internet:http://www.arc-cat.net/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

Disseny i producció

A la fabricació, bé sigui en el disseny oen la producció, a banda de generar-seels residus propis del procés productiu3

es generen altres residus provinents deles primeres matèries que s’utilitzen, acausa d’un funcionament deficient delsequips i de la maquinària de producció,etc. que solen gestionar-se com a resi-dus no recollits selectivament.

En aquest sentit, es recomana aplicarles següents actuacions:

• aplicar estratègies d’ecodisseny; és adir, dissenyar els processos i els pro-ductes de manera que redueixin lageneració de residus, que permetinincorporar material reciclat i que facili-tin que els residus puguin ser reciclatsen el mateix procés productiu.

El Centre Català del Reciclatge ha publi-cat la guia "Casos pràctics d’ecodis-seny. Disseny per al reciclatge4" queintrodueix els aspectes generals de l’e-codisseny, presenta el ventall de les

diferents estratègies de disseny per alreciclatge que es poden utilitzar, iinclou un recull de casos pràctics quemostren les experiències realitzadesper diferents empreses.

• garantir el correcte funcionament delsequips i de la maquinària de producció,i augmentar el temps de funcionamentproductiu mitjançant:procediments i/o instruccions de fun-cionament i de manteniment delsequips de producció, així com la pro-gramació de les operacions de man-teniment dels mateixos.

• aplicar tècniques de producció àgils(exemple el mètode "just-in-time")que permetin incorporar les primeresmatèries directament al procés, ireduir l’emmagatzematge.

• adoptar les millors tècniques disponi-bles (MTD)5, les quals poden incidirdirectament sobre la minimització dela utilització de primeres matèries, aixícom sobre la reducció de la generacióde residus.


3Tal i com s’explica al capítol 2 "els residus no recollits selectivament", els residus específics de producció industrial, i que pertanyen a d’altres grupsdel CER, s’han de gestionar separadament i no han de formar part del residus no recollits selectivament. 4La guia és disponible a la següent adreça d’Internet: http://www.arc-cat.net/publicacions/pdf/ccr/guia_ecodisseny.pdf5Els documents de referència de MTD (BREF) del sector industrial estan disponibles a la següent adreça d’Internet:http://www.gencat.net/mediamb/ipp/mtd-index.htm

• realitzar un adequat manteniment ineteja per evitar residus originats pererrors i accidents.

• disposar de procediments de fabrica-ció per escrit.

Activitats auxiliars

A les activitats auxiliars com ara menja-dors, oficines, entre d’altres, es generenuna bona part dels residus no recollitsselectivament de les empreses. Per talde prevenir-ne la generació es proposaaplicar les següents actuacions:

A les oficines:

• prevenir el consum de paper i poten-ciar la seva reutilització:

- imprimir els documents en dues cares,dues pàgines per full, etc.

- eliminar còpies innecessàries de docu-ments o missatges. Es recomana fer cir-cular els documents entre companysevitant fer còpies innecessàries.

- corregir els documents en pantalla, ambanterioritat a la seva impressió.

- reutilitzar papers, sobres i altres materials.- utilitzar el correu electrònic i/o la intra-

net per a la difusió de circulars inter-nes, reculls de premsa, notícies, docu-ments, etc.

- instal·lar faxos que admetin la trans-missió directa des dels ordinadors o,en el seu defecte, que admetin paperreciclat.


- arxivar documents en suport electrò-nic (CD, DVD, etc.) i evitar l’arxiu decòpies en paper.

• utilitzar material d’oficina que permetila prevenció de residus:

- comprar material d’oficina durador(bolígrafs i retoladors recarregables...).

- potenciar el lloguer, el lísing o el rèn-ting dels equips d’oficina (ordina-dors, faxos, fotocopiadores, etc.), oen cas de compra, afavorir l’adquisi-ció d’equips d’alta longevitat.

Als menjadors:

• instal·lar fonts d’aigua i màquines ex-penedores de begudes en envasos retornables.

• utilitzar utensilis duradors en detrimentd’estris d’un sol ús (gots, tovallons,coberts, tovalloles, etc.).

• implantar sistemes de dosificació desabó de mans, i instal·lar assecadorselèctrics i/o sistemes expenedors detovallola de cotó (reutilitzable).

MESURES DE RECICLATGE:

Les mesures de reciclatge són lesactuacions orientades a valoritzar lesdiferents fraccions de materials quecomposen els residus no recollitsselectivament.

El reciclatge passa inevitablement persegregar aquestes fraccions i establirles vies de gestió per a la seva valorit-zació (veure figura 2).

Figura 2


Segregació i Gestió

Tasques administratives

SEGREGACIÓ I GESTIÓ

La segregació de les diferents fraccionsque composen els residus no recollitsselectivament es pot realitzar a la matei-xa empresa, o bé externament a travésd’un gestor autoritzat.

Cada empresa ha d’avaluar quina pos-sibilitat de segregació li convé realit-zar, d’acord amb les fraccions de resi-dus que composen els residus no reco-llits selectivament, la quantitat que esgenera de cada fracció, les possibilitatsde valorització d’aquestes fraccions, elcost de la gestió, l’espai disponible perposar els contenidors, entre d’altres.

En aquest sentit es recomana seguirles següents actuacions:

• estudiar la conveniència de segregarles fraccions que composen el residuaixí com les possibilitats de valoritza-ció de cada fracció.

Es recomana demanar assessorament a l’Agència de Residus de Catalunya(ARC) i als gestors autoritzats de resi-

dus, ja que són els que més coneixenles possibilitats reals de valoritzaciódels diferents materials.

• segregar les diferents fraccions:- en algun cas es recomanarà separar

totes les fraccions valoritzables (paper,ferralla, fusta, entre d’altres).

- en altres casos es recomanarà separarel conjunt de residus en dues frac-cions, segons si són fraccions valorit-zables (contenidor de "valoritzables") ono (contenidor de "no valoritzables").

Sovint aquesta actuació pot interes-sar a empreses que disposen de pocespai, i acorden que el gestor s’en-carregui externament de segregar ivaloritzar les fraccions de materialsvaloritzables.

• establir el circuït intern de gestió:

Pel que fa als contenidors a utilitzar, cal:- adquirir i/o llogar contenidors6 adequats

a les característiques del residu (quanti-tat, naturalesa, entre d’altres) i d’acordamb l’espai disponible.En algun cas, per exemple, caldrà utilit-zar compactadores, trituradores o altra


maquinària que permeti reduir elvolum dels residus recollits.

- ubicar adequadament els contenidors, aprop dels llocs de generació, i en llocsde fàcil accés.

- senyalitzar correctament els conteni-dors amb indicacions dels materialsque contenen.

- establir un programa de manteniment ineteja dels contenidors.

• seleccionar el gestor o gestors autorit-zats que s’encarregaran de gestionarels materials.

Es recomana prioritzar la selecció degestors que realitzen triatge i valorit-zació, enfront dels que primen la dis-posició del rebuig.

En determinats casos, quan es tractide petites quantitats de residus perexemple, pot estudiar-se la possibili-tat que empreses diferents es posind’acord i promoguin una recollida iti-nerant per tal d’optimitzar la gestió iel cost associat.


6El Centre Català del Reciclatge disposa d’un catàleg de mitjans i equips per al reciclatge con-sultable a la següent adreça d’Internet: http://www.arc-cat.net/ccr/consultes/equips/.

TASQUES ADMINISTRATIVES

Per gestionar correctament cadascunade les fraccions segregades cal seguirles següents tasques administratives:

• codificar i classificar els residus segonsel Catàleg europeu de residus (CER) .

• determinar la via de gestió, prioritzantla valorització del residu d’acord ambel Catàleg de residus de Catalunya

(CRC).

• buscar i seleccionar el gestor o gestorsen el llistat de gestors autoritzats del’Agència de Residus de Catalunya.

Cal que aquest gestor/s estigui auto-ritzat per a la gestió de les fraccionsde residus segregades.

• formalitzar la documentació adminis-trativa necessària per gestionar elsresidus, d’acord amb el Decret93/1999 de procediments de gestió.

La informació sobre els documentsnecessaris per a la gestió dels residus(Catàleg europeu de residus, Catàleg deresidus de Catalunya, llistat de gestorsautoritzats...) es pot consultar a la pàgi-na web de l’Agència de Residus deCatalunya.

Aquesta mateixa documentació, aixícom informació sobre els tràmits degestió (documentació necessària per ala gestió), estan disponibles i es podentramitar des del Sistema Documental

de Residus (SDR), una eina telemàticade l’Agència de Residus de Catalunya.


7 8 9Aquests documents es poden consultar a la pàgina web de l’Agència de Residus deCatalunya: http://www.arc-cat.net/home.asp10L’adreça d’Internet és la següent: https://sdr.arc-cat.net/sdr/GetLogin.do

Una vegada identificades les propos-tes de prevenció i de reciclatge aplica-bles, cal programar-ne la seva implan-

tació. Per fer-ho cal disposar del bene-plàcit de la direcció, programar l’apli-cació de les mesures seleccionades, icomptar amb la participació dels treba-lladors (vegeu figura 3).

Figura 3

OBTENIR EL COMPROMÍS DE LA DIREC-

CIÓ DE L’EMPRESA

Millorar la gestió dels residus no recollitsselectivament implica canviar formes i

hàbits habituals de la gestió d’aquestresidu. Per això és imprescindible dispo-sar del consentiment i del compromís dela direcció de l’empresa.

Per tal de fer-ho efectiu, es recomanaque la direcció:

• manifesti el compromís per escrit.

• el comuniqui als corresponents departa-ments i responsables.

• destini els recursos necessaris (per-sonals i econòmics).

• participi en les mesures que s’implantin(segregar residus en origen, etc.).

PROGRAMAR L’APLICACIÓ DE LES ME-

SURES DE PREVENCIÓ I RECICLATGE

Identificades les mesures de prevenciói reciclatge a portar a terme a l’empre-sa, cal programar la seva aplicació.

Per fer-ho caldrà concretar els següentsaspectes:


Obtenir el compromís de ladirecció de l’empresa

Programar l’aplicació de les mesuresde prevenció i reciclatge

Informar, formar i motivar els treballadors

IMPLANTACIÓ4.3

• establir objectius específics i en la mesu-ra del possible quantificables.

• assignar responsables d’implantació.

• especificar la forma d’implantació deles actuacions:

- termini. - àmbits.- agents. - inversió: cost directa i retorn de la

inversió (quan s’escaigui).- definir indicadors11 de seguiment i

control.

Es recomana elaborar la documentaciónecessària, procediments per exem-ple, per tal de sistematitzar aquestestasques.

INFORMAR, FORMAR I MOTIVAR ELS

TREBALLADORS

A fi d’assegurar la correcta aplicació il’èxit de les mesures implantades, ésimprescindible informar, formar i moti-var els treballadors.

Per elaborar la informació es podenutilitzar els següents mitjans:- correu electrònic.- publicacions periòdiques.- taulell d’anuncis.- full informatiu.- bústia de suggeriments.- ….

Així mateix hi haurà llocs de treballque tindran incidència sobre alguna deles mesures proposades, i caldrà fer laformació específica que correspongui.


11Els indicadors han de ser quantificables, i donaran dades objectives i fiables de la gestió alllarg del temps, de l'evolució dels nivells de reciclatge, dels costos, etc.

En aquests casos, els mitjans a utilitzarpodran ser els següents:- sessions formatives.- reunions internes.- …

Es recomana que la formació sigui con-tinuada i que es faci a tot el personal(també a les noves incorporacions).

En qualsevol cas, per tal d’aconseguir labona implantació de les actuacionsseleccionades i obtenir els objectiusdesitjats, és imprescindible comptaramb la motivació del personal.

La creació de grups de treball potconstituir una bona eina per detectaropcions de millora i per involucrar elpersonal.


Una vegada implantades les propostesde prevenció i reciclatge seleccionades,cal fer-ne el seguiment i control per talde comprovar l’eficàcia de la implanta-ció, avaluar els resultats obtinguts i laconsecució dels objectius fixats per talde garantir la millora contínua de la ges-tió d’aquests residus.

Per fer-ho es poden utilitzar indicadorsde seguiment i control. A continuacióse’n citen alguns exemples:

• quantitat total de residus no recollitsselectivament generada en relació ales unitats de producció.

Permetrà conèixer la generació deresidus no recollits selectivament alllarg del temps (abans i després del’aplicació de les propostes).

• relació entre els residus que es pas-sen a recollir selectivament i els resi-dus no recollits selectivament.

Permetrà saber el percentatge de resi-dus no recollits selectivament quepassen a recollir-se de forma selectiva.

• cost de la gestió dels residus que pas-sen a recollir-se selectivament enfrontdel cost de la gestió d’aquests residusrecollits conjuntament.

Permetrà comparar el cost de la gestiód’aquests residus segons el tipus degestió, és a dir, abans i després d’im-plantar les mesures de prevenció i dereciclatge seleccionades.

• altres

L’avaluació dels resultats permetràvalorar l’assoliment dels objectiusfixats així com garantir la millora con-

tínua de l’empresa en la prevenció i elreciclatge dels residus no recollitsselectivament.


SEGUIMENT I CONTROL4.4

23

ANNEXES

ANNEX I: REFERÈNCIES NORMATIVES

- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladoradels residus.

- Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament deresidus i del cànon sobre la deposició de residus.

- Decisió de la Comissió 2001/118/CE, de 16 de gener, que modifica la Decisió 2000/532/CE,i en la que es recull la nova redacció de la llista/catàleg de residus.

- Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel quals'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

- Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus.- Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus.- Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus.

ANNEX II: ADRECES D’INTERÈS

- Departament de Medi Ambient i Habitatge (http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp)

- Agència de Residus de Catalunya (http://www.arc-cat.net)

- Centre Català del Reciclatge (http://www.arc-cat.net/ccr/)

- Sistema Documental de Residus(SDR) (https://sdr.arc-

cat.net/sdr/GetLogin.do)

GUIA PREVENCIÓ I RECICLATGE DELS RESIDUS

NO RECOLLITS SELECTIVAMENT A LA INDÚSTRIA

© GENERALITAT DE CATALUNYA

Departament de Medi Ambient i HabitatgeAgència de Residus de Catalunya

Novembre de 2004

Redacció: Centre Català del Reciclatge - Agència de Residus de CatalunyaDisseny: Estudi AccentIlustracions: Òscar SarramiaTiratge: 25.000 exemplarsImpressió: El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)D.L.: xxxxxxxxxx

Imprès sobre paper reciclat

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Prevenció i reciclatge dels residus no recollits selectivament a la indústria :guiaI. Centre Català del Reciclatge II. Títol: Guia1. Residus industrials658.567


Agència de Residus de CatalunyaCentre Català del ReciclatgeC/Doctor Roux 80 08017 BarcelonaTel. 935 673 300Fax. 935 673 [email protected]://www.arc-cat.net/ccr

Documents

portades guia 29/10A qualsevol empresa, independentment de la seva grandària o de l’activitat que realitza, habitualment hi ha un conteni-dor on es dipositen fraccions molt diver-ses