PLANS MUNICIPAL PER A LA CREACIÓ DE LA UNITAT ... · Web viewCol·legis públics i concertats, IES Joan Fuster, centre d'Educació Permanent d'Adults, escoles taller, TEFIL (tallers

UPCCA-SUECA (Drogodependències)

II PLA MUNICIPAL SOBRE DROGODEPENDÈNCIA II PLA MUNICIPAL SOBRE DROGODEPENDÈNCIA

UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DE CONDUCTESUNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DE CONDUCTES ADDICTIVES DE ADDICTIVES DE

L'AJUNTAMENT DE SUECAL'AJUNTAMENT DE SUECA

ANY 2011-2015ANY 2011-2015

AJUNTAMENT DE SUECA REGIDORIA D’ACCIÓ SOCIAL

1


REGIDORIA DE SANITAT I PREVENCIÓ COMUNITÀRIA

1.- INTRODUCCIÓ 3

2.- DESCRIPCIÓ DEL SERVEI 5

3.- BASE DEL PLA D'INTERVENCIÓ

3.1.- Principis orientadors del Pla Municipal de Drogodependències3.2.- Descripció de la localitat3.3.- Anàlisi de la situació. Detecció de necessitats. Antecedents de les accions preventives en matèria de drogodependències

3.3.1 A nivell europeu3.3.2 A nivell estatal3.3.3 A nivell municipal

3.4.- Definició de prioritats per a la planificació de la intervenció3.5.- Recursos

7

4.- DISSENY DEL PLA D'INTERVENCIÓ

4.1.- Marc teòric de referència4.2.- Metodologia

4.2.1 Estratègies de prevenció4.2.2 Modalitats de prevenció4.2.3 Nivells de prevenció

4.3.- Àmbits d'intervenció: objectius4.4.- Avaluació dels plans d'intervenció

35

5.-VIGÈNCIA DEL II PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

51

2


1.- INTRODUCCIÓ

El I Pla Municipal de Drogodependències de l'Ajuntament de Sueca esva crear l'any 2007, i és aquesta una època en què el fenomen de les drogodependències havia deixat de ser un problema que afectava només a poblacions marginals. És per això que es fa un pla dins de l'àmbit local per a crear una coordinació de tots els recursos municipals i realitzar actuacions a nivell preventiu, assistencial i de reinserció sociolaboral en el municipi. En 1996, els ministeris de Sanitat i Educació firmaven un conveni per a promoure l'Educació per a la salut en l'escola, on es generalitza a poc a poc la prevenció escolar.

Un dels objectius prioritaris del I Pla era la implantació de la Unitat de Prevenció Comunitària, que és l'eix principal de totes les actuacions destinades a la prevenció. Des de la creació de la UPCCA, l'activitat preventiva s'ha estés per tots els àmbits del municipi: familiar, escolar, comunitari, etc.

En el 1999 s'elabora l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2000-2008, que actualitza i replanteja les respostes al fenomen de les drogodependències; primer, perquè el fenomen ha canviat en gran manera i segon, perquè les respostes també han evolucionat. En aquesta es destaca el paper prioritari que ha de jugar la prevenció en les polítiques de drogues. És ja evident la necessitat de fer polítiques integrals de reducció de l'oferta i de la demanda i d'emmarcar la prevenció en la promoció de la salut. Es planteja la necessitat de consolidar i generalitzar els programes de prevenció.

Saber conviure amb les drogues i conéixer que un percentatge significatiu dels adolescents les provaran o les consumiran, és un fet que cal reconéixer per a poder actuar i ajudar aquesta població (Funes, 1996).

Hem de ser conscients que l'experimentació amb les drogues s'ha convertit en un fet habitual en els adolescents de la societats desenvolupades (Blackman, 1996).

Sabem que la societat de hui dedica una part important a l'àrea lúdica i

3


a la diversió, i que existeix una gran diversitat de centres i d'activitats destinades a l'oci. És ben coneguda també que hi ha una associació entre la diversió i el consum de drogues, que crea el fenomen denominat consum de drogues recreatives (Calafat et al, 2000, 2001 i 2004).

No obstant, no s'ha oblidar que quan parlem de consum de drogues cal conéixer la dada epidemiològica real, tot i saber que hi ha més persones joves que no consumeixen drogues il·legals que els que les consumeixen (Calafat et al, 2001i 2004).

El fenomen de les drogodependències continua representant entre la nostra població un del principals problemes socials i de salut pública de la nostra societat i per aixó, es renova el pla de drogodependències i es crea el II PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES 2011-2015.

La Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives de Sueca pretén ser un servei municipal amb l'objectiu bàsic de previndre les drogodependències i promoure una cultura saludable i una millora del benestar social en la família, en l'escola i en la comunitat.Aquesta UPCCA pretén com a punt de partida:

Entendre el fenomen de les drogues no com un problema que radica en la substància en si mateixa, sinó com un fenomen social complex i multicausal, en el qual incideixen nombrosos factors tant personals com relacionals i socioambientals.

Superar l’alarmisme social basat en visions estereotipades que ubiquen el problema exclusivament en l’esfera de la joventut i de la delinqüència, ja que és un problema que afecta el conjunt de la societat.

Promoure actuacions que tinguen com a objectiu, la reducció de l’ús i/o abús de les drogues i, per tant, els problemes associats a aquests.

Potenciar hàbits de vida saludables i activitats positives que incloguen el rebuig del consum de drogues augmentant, millorant i canalitzant les activitats d'oci i de temps lliure de la comunitat.

4


Formular i millorar els canals de comunicació social i així dinamitzar les relacions entre els diferents grups que formen la comunitat.

2.- DESCRIPCIÓ DEL SERVEI

Nom: Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA)

Titularitat: Ajuntament de SuecaPlaça de l'Ajuntament, 17

Responsable tècnic: M. Asunción Peiró Sala

Finançament: Subvenció Conselleria de Sanitat. Direcció General d'Ordenació i Assistència Sanitaria. Servei de Drogodependències

Ajuntament de Sueca

Ubicació: Placeta del Convent, 4

Telèfon: 635642293

Fax: 961711292 ( Acció Social)

Adreça electrònica: [email protected]@sueca.es

Espai físic: Despatx en l'antic claustre del convent

Equip tècnic: 1 tècnica superior

Dedicació: Jornada completa (35,6 hores)

Horari laboral: Matins i vesprades

Organització: Dimarts de 15 a 22hDilluns, dimecres i dijous de 8 a 15h (a modificar segons necessitats del servei)

5

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]


Atenció al públic: tots els dies amb cita prèvia

Població diana: La població objecte d'intervenció és la població general amb especial atenció als joves i grups de risc. Les accions preventives atendran principalment a la família, a l’escola i als mitjans de comunicació. L'atenció individualitzada es destina a priori a pares i mediadors juvenils comprenent tant la prevenció primària com la secundària.

Circuit d'accés: Directe o derivat pels diferents serveis comunitaris (socials, educatius, sanitaris, policia local, etc.) tant públics com privats.

6


3.- BASES DELS PLANS D'INTERVENCIÓ

3.1.- PRINCIPIS ORIENTADORS DEL PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

La complexitat del fenomen de les drogodependències, les variacions a què es troba sotmés en funció del territori i del context social, així com la indubtable dimensió social d’aquest, exigeixen adoptar un pla que en permeta l’abordatge global des de la instància municipal. Este Pla Municipal de Drogodependències ha de respondre als principis generals següents:

a) Globalitat i interdisciplinarietat. Estes característiques fan necessari adoptar una estratègia d’abordatge que, començant pels equips especialitzats dels diferents centres i programes, integren altres recursos de la comunitat (centre de salut, serveis socials, equips de salut mental, associacions…) que faciliten l’adequada qualitat de les intervencions.

b) Corresponsabilitat i participació, ja que per ser de naturalesa social el fenomen que ens ocupa, requereix una resposta des de la pròpia societat.

c) Coordinació entre els distints agents que hi intervenen, facilitant la utilització i integració dels recursos existents i evitant respostes sense connexió.

d) Flexibilitat i individualització, ja que les variacions a què està sotmés el fenomen de les drogodependències, en funció del context social i dels canvis en els patrons de consum, fan necessària la flexibilitat i la individualització de les respostes, fugint de models rígids i estereotipats, i possibilitant el disseny de programes adaptats a les diferents realitats personals i socials. Aquest enfocament permetrà la revisió i adaptació continuada de les respostes als canvis que previsiblement continuaran donant-se.

e) Investigació i avaluació permanent, que ens permeten verificar l’adequació de les accions engegades i el nivell d’èxit dels objetius.

7


Aquest Pla permetrà una actuació intersectorial que faça possible aconseguir els seus objectius i operativitzar els recursos, evitant les duplicitats, els solapaments i, en el pitjor dels casos, els buits.El corpus jurídic de referència està compost per les següents referències normatives:

1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

2. Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

3. Llei 3/1997, de 16 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 3016 de 18 de setembre de 1997) amb text integrat amb les modificacions operades per:

▪ Llei 11/2000, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització, de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 3907 de 29/12/1997).

▪ Llei 9/2001, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització, de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4158 de 31/12/2001).

▪ Llei 4/2002, de 18 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es modifica la Llei 3/1997, de 16 de juny, sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 4279 de 26/06/2002).

4. Ordre de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les Unitats de Conductes Addictives (UCA) en determinades àrees de salut de la Comunitat Valenciana.

5. Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es constitueixen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 3080, de 17/09/1997).

8


6. Decret 57/1998, de 28 d’abril, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen les normes reguladores de la inclusió de missatges d’advertència sobre la perillositat de l’ús o abús de begudes alcohòliques i del tabac en la publicitat d’aquests productes (DOGV núm. 3236, de 6/05/1998).

7. Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 3295 de 28/07/1998).

8. Decret 51/1999, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament que regula les normes a què han de sotmetre’s els concerts realitzats per l’administració de la Generalitat Valenciana amb els centres d’iniciativa social de titularitat privada (DOGV núm. 3475 de 16/04/1999).

9. Decret 78/1999, d’1 de juny, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen els criteris bàsics per a l’acreditació dels programes de prevenció en drogodependències i altres trastorns addictius, i es constitueix el Comité Tècnic de Prevenció de les Drogodependències de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 3514 de 10/06/1999).

10. Ordre de 27 de novembre de 2000, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es desenvolupa el Decret 51/1999; per la qual es regulen les bases generals per a les convocatòries públiques de concerts per a places assistencials en determinats centres d’atenció i/o prevenció de drogodependències (DOGV núm. 3891 de 4/12/2000).

11. Decret 109/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, que va aprovar el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 4022 de 15/06/2001).

12. Decret 110/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es crea l’Observatori Valencià sobre Drogodependències

9


i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 4022 de 15/06/2001).

13. Decret 124/2001, de 10 de juliol, del Govern Valencià, que modifica i deroga el Decret 47/1998, de 15 d’abril, sobre Registre i acreditació de centres i serveis d’atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana.

14. Decret 136/2001, de 26 de juliol, del Govern Valencià, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel qual es constitueixen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 4058 de 06/08/2001).

15. Decret legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 4473 de 03/04/2003).

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, estableix en l’article 25 que els municipis exerciran, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, competències sobre protecció de la salubritat pública i prestació dels serveis socials i de promoció i inserció social.

La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, especifica com a objecte de la Llei en l’article 1 que ha de garantir-se “la prevenció, tractament i eliminació de qualsevol causa o situació de marginació o desigualtat social”. En l’article 6, especifica les competències de les administracions locals en matèria de serveis socials, i entre aquestes “la titularitat i gestió d’aquells serveis socials especialitzats que corresponguen per raó de la seua competència territorial”. En l’article 22, “De les drogodependències”, assenyala que “s’articularà un sistema de serveis sociosanitaris per a la prevenció i tractament de qualsevol tipus de drogodependències i la reinserció social dels afectats i afectades”.

10


El marc normatiu específic en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius ve determinat en la Llei 3/1997, de 16 de juny, de la Generalitat Valenciana (modificada per la Llei 4/2002, de 16 de juny; text refós en el Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril), i en les disposicions reglamentàries dictades per a desplegar-la.

Pel que fa al sistema de serveis socials, la legislació esmentada en el paràgraf anterior recull específicament les qüestions següents:

1. En l'article 8, apartat 1, s'especifica que “en els termes establits en la legislació vigent en matèria de serveis socials, les actuacions que aquests dirigisquen a la prevenció de les drogodependències es consideraran com a àrees d'actuació preferent i hauran de ser potenciades dins dels programes de serveis socials generals i especialitzats. En aquest sentit, les administracions públiques prioritzaran la prevenció comunitària de les drogodependències i altres trastorns addictius”.

2. En l'article 9, apartat 2, s'estableix que el model d'intervenció ha de garantir “l'assistència sanitària i social a les persones afectades pels problemes derivats del consum de drogues i d'altres trastorns addictius, en condicions d'equitat amb altres malalties, de manera que s'assegure, en tot cas, la qualitat i eficiència dels diferents serveis i programes integrats en la Xarxa Pública Assistencial del Servei Valencià de Salut i de Serveis Socials. Tots els recursos públics d'assistència i inserció social de les persones addictes estaran integrats en les xarxes assistencials generals”.

3. En l'article 14, apartat 1, s'especifica que “els serveis socials, de conformitat amb el que establix la legislació vigent, vetlaran per l'adequada reinserció social de la persona drogodependent en el seu entorn i pel continu assessorament dels seus familiars”.

Pel que fa a les competències dels ajuntaments, la Llei 3/1997 (modificada per la Llei 4/2002) sobre drogodependències i altres trastorns addictius, disposa en l'article 43 que correspon als ajuntaments de la Comunitat Valenciana, en el seu àmbit territorial:

L'establiment dels criteris que regulen la localització, distància i característiques que hauran de reunir els establiments on se

11


subministre, venga, dispense o consumisca begudes alcohòliques i tabac, així com la seua vigilància i control.

1. L'atorgament de la llicència d'obertura als establiments mencionats en l'apartat anterior.

2. Vetlar, en el marc de les seues competències, pel compliment de les diferents mesures de control que estableix el Títol III de la Llei del control de l'oferta, especialment en les dependències municipals.

3. Adoptar les mesures cautelars dirigides a assegurar el compliment del que estableix la Llei.

4. Exercir la potestat sancionadora en els termes establits en la Llei.

En el mateix article i en el seu apartat número 2, s'explicita que, a més de les anteriors, els ajuntaments de la Comunitat Valenciana de més de 20.000 habitants de fet o de dret tenen les següents competències i responsabilitats mínimes:

a) L'aprovació i execució del Pla municipal sobre drogodependències, elaborat en coordinació i de conformitat amb els criteris establits en el Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius, que incloga programes de prevenció i inserció social, així com d'informació, assessorament i motivació de drogodependents a través dels serveis socials generals i especialitzats.

b) La coordinació dels programes de prevenció i reinserció social que es desenvolupen exclusivament en l'àmbit del seu municipi.

c) El foment de la participació social i el suport de les institucions sense ànim de lucre que en el municipi desenvolupen les actuacions previstes en el Pla.

Són referencials en relació amb el disseny de l'estratègia del Pla els següents documents jurídics, normatius i estratègics:

12


Reial Decret 1199/1999, de 17 de desembre, pel qual s'aprova l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2000-2008.

Pla d'acció 2005-2008, del Ministeri de Sanitat i Consum, en el marc de l'Estratègia nacional sobre drogues 2000-2008.

Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016 del Ministeri de Sanitat i Consum.

Decret Legislatiu 1/2003, d'1 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 4473, de 03/04/2003).

Pla Estratègic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius 2006-2009.

Decret 124/2001 sobre registre i acreditació de centres i serveis d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana.

Cal tenir en compte, a més, la importància i impacte social de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de Mesures Sanitàries enfront del Tabaquisme i Reguladora de la Venda, Subministrament, Consum i Publicitat dels Productes del Tabac i la seua ultima modificació en la Llei 42/2010 de 30 de desembre.

Tots aquests principis s'ajusten als principis rectors que estableix el Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i altres Transtorns addictius (PAVDTA) que es detallen a continuació:

La responsabilitat pública i la coordinació institucional d'actuacions, basada en la descentralització, responsabilitat i autonomia en la gestió dels programes i serveis, així com la participació activa de la comunitat i dels mateixos afectats en el disseny de les polítiques d'actuació.

La promoció activa d'hàbits de vida saludables i d'una cultura de salut que incloga el rebuig del consum de drogues, així com la

13


solidaritat i la tolerància, suport i assistència de les persones amb problemes de drogodependències.

La consideració prioritària de les polítiques i les actuacions preventives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.

L'establiment de criteris d'eficàcia, eficiència i avaluació contínua de resultats de les actuacions i programes que es desenvolupen en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.

La integració normalitzada d'actuacions en matèria de drogodependències en el sistema educatiu, sanitari i de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

La consideració de la prevenció, assistència i integració de les persones drogodependents com un procés unitari i continuat, per mitjà de la coordinació de diferents actuacions sectorials.

3.2.- DESCRIPCIÓ DE LA LOCALITAT

A fi d'adequar aquest Pla Municipal a les característiques del problema de la població on es va a desplegar, es tingueren en compte les característiques sociodemogràfiques i la situació social de Sueca, així com dades específiques sobre incidència de consum en els joves d'aquest municipi en relació a la població general espanyola.

Situada a 7 metres sobre el nivell del mar, Sueca és un municipi costaner de la comarca de la Ribera Baixa, inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, a 33 quilòmetres cap al sud de la ciutat de València i que compta amb 24.869 habitants. Amb una extensió de 92'5 Km2 i una densitat de població pròxima als 270 habitants per Km2. La ciutat de Sueca és una de les de major densitat demogràfica del litoral valencià, que en els mesos d'estiu veu créixer en el seu terme la seua població resident de forma important, sobretot en les zones de platja que comprenen 7 km de costa i on es troben el Perelló i el Mareny de Barraquetes com a principals nuclis de residència.

14


Comunica amb els termes municipals de Sollana (al nord), Albalat de la Ribera i Riola (oest), Fortaleny i Cullera (sud) i per l'est amb el mar Mediterrani.

La seua proximitat amb València, la seua connexió amb l'autopista del Mediterrani (A-7) i la N-332, a més de comptar amb estació de ferrocarril de RENFE (línia València-Gandia) i línies d'autobusos públics que comuniquen la ciutat amb València, el Perelló i Alzira, fan de Sueca un lloc fàcilment accessible i molt ben comunicat, sobretot per a una joventut que troba en el terme nombrosos locals d'oci, tant a Sueca com a la zona marítima del Perelló, entre els quals destaquen una sèrie de discoteques que des de finals dels anys huitanta van tindre fama per formar part de l'anomenada ruta del bacalao.

L'estructura productiva de Sueca es basa en l'agricultura, complementada per l'activitat comercial i turística. El sector industrial es diversifica en indústries d'alimentació, metall, transformats metàl·lics, moble i fusta, paper i arts gràfiques i auxiliar de la construcció. Normalment, es tracta d'empreses de no més de 25 treballadors. El sector serveis compta amb un predomini del comerç detallista i d'hosteleria.

Sueca compta amb una àmplia i variada activitat festera. Destaquen les festes majors en honor a la Mare de Déu de Sales i el Crist de l'Hospitalet en el mes de setembre, que coincideixen amb el reconegut Concurs Internacional de Paelles (Festes de l'Arròs) i la Mostra Internacional de Mim. La festa de Reis Mags, les càbiles, Sant Antoni Abat, la festa de la Troballa, les Carnestoltes, les Falles, les fogueres de Sant Joan, el Piromusical, la romeria a la Muntanyeta dels Sants, el Festival Eqüestre Ciutat de Sueca, la setmana de Sant Roc, les Caterinetes, les Tirades d'aus aquàtiques de fama nacional i les festes de Nadal i Cap d'Any completen l'oferta festiva del municipi. A totes aquestes festes, cal sumar aquelles que se celebren al llarg de tot l'estiu en els barris i partides rurals situades en les platges.

Població censada actualment:

Nacionalitat espanyola: 26.422 habitantsAltra nacionalitat: 2.944 habitants

15


TOTAL: 29.366 habitants

3.3.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS. ANTECEDENTS DE LES ACCIONS PREVENTIVES EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈNCIES

La UPCCA de Sueca, prèviament a desenvolupar els seus plans d'actuació, dedicarà el primer objectiu a analitzar de forma exhaustiva la situació actual de l'ús de drogues i prevalença d'altres conductes addictives en Sueca, això és, tocar la realitat detectant les necessitats preventives del terme municipal com a base de l'establiment del seu programa de prevenció. Per a això, la UPCC comptarà amb les següents fonts, basant-nos en les enquestes nacionals, en les de poblacions pròximes i les nostres d'anys anteriors, i es realitzaràt una anàlisi de realitat i avaluació de necessitats del municipi de Sueca.

3.3.1. A NIVELL EUROPEU: INFORME ANUAL 2008 DE L'OBSERVATORI EUROPEU DE LES DROGUES: L'ESTAT DEL PROBLEMA DE LES DROGUES A EUROPA. Noves perspectives:

Cada vegada més indicis apunten a una possible caiguda de la popularitat del consum del cànnabis.

El consum de la cocaïna continua augmentant en un mercat d'estimulants segmentat.

El desenvolupament en la producció de drogues sintètiques a Europa.

Augmenta la preocupació sobre els costos derivats dels danys mediambientals.

No es veu una millora del problema de l'heroïna i creix el consum d'opiacis sintètics.

16


El consum de droga per via parenteral i el VIH: un panorama en general positiu amb importants diferències entre països.

Morts relacionades amb les drogues: un gran llast per a la salut pública.

Internet i innovació de mercat: un repte per a la política antidroga.

Investigació europea de la droga i necessitat una cooperació transnacional.

3.3.2. A NIVELL ESTATAL. - Enquesta Domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya 2007-2008 (EDATS). Població 15-64 anys residents en llars familiarsLes conclusions generals de l'estudi es poden resumir en els següentsaspectes:

Ha disminuït el consum de tabac, alcohol i cànnabis.

El consum de tranquil·litzants i somnífers augmenta, sobretot en dones majors de 35 anys.

El consum de cocaïna en pols encara que està estabilitzat, disminuïx la continuïtat en el consum i està augmentant la proporció de persones que proven la cocaïna en forma de base o crack.

El policonsum es confirma com una constant dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre els de cànnabis, cocaïna o heroïna.

Encara que la prevalença de consum en totes les drogues, excepte en hipnosedants, és major en homes que en dones, s'observa una incorporació progressiva de la dona en totes les conductes de consum amb atenció especial a les substàncies de comerç legal (tabac, alcohol i tranquil·litzants o somnífers).

17


Ha augmentat la percepció del risc per a totes les conductes de consum de drogues, tant per al consum ocasional com per a l'habitual. Destaca per la seua magnitud l'augment del risc percebut davant del consum diari i en cap de setmana de l'alcohol, l'ocasional de cànnabis i, per la seua rellevància, l'ocasional de cocaïna.

Per primera vegada disminueix la disponibilitat percebuda per a totes les substàncies, després de diversos anys d'augment continuat.

Disminuïx la visibilitat de les conductes de consum problemàtic de drogues, però no la dels venedors oferint drogues en el carrer.

La importància concedida per la població espanyola al problema de les drogues es manté relativament estable. Disminueix la importància que es donava a la legalització del cànnabis i als tractaments amb heroïna. Pel contrari, augmenta la concedida als tractaments mèdics voluntaris i a les lleis estrictes contra les drogues.

Les accions més valorades per l'opinió pública per a resoldre el problema de les drogues són, en primer lloc, l'educació sobre drogues en l'escola i a continuació, el tractament voluntari dels consumidors i el control policial.

- ESTUDIS: Enquesta estatal sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris 2008. Població de 14 a 18 anys.Les conclusions de l'estudi són:

En general, el consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys continua sent experimental o ocasional, vinculat a l'oci i al cap de setmana. Alcohol i tabac continuen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis.

El consum de drogues il·legals està més estés entre els homes que entre les dones, mentre que amb el tabac i els tranquil·litzants el contrari, és a dir, més entre les dones. En el

18


cas de les begudes alcohòliques la proporció de consumidors és semblant, a l'igual que la proporció de persones que s'emborratxen.

La proporció de consumidors augmenta progressivament amb l'edat, que aconsegueix el nivell màxim entre els estudiants de 18 anys.

Les dades de l'any 2008 mostren una reducció important del consum de cocaïna i èxtasi i un descens lleuger del consum d'inhalables volàtils.

També revelen una relativa estabilització del consum de cànnabis i del consum diari de tabac així com d'amfetamines, al·lucinògens i heroïna (la proporció de consumidors anuals és inferior al 3% i a l'1% per a l'heroïna).

Quant al consum actual d'alcohol es mostra estabilitzat, però ha augmentat la prevalença de borratxeres.

El consum de tranquil·litzants ha augmentat de forma important amb relació a les dades de 2006.

Una proporció important d'estudiants consumix diverses drogues, i s'observa una associació prou estreta entre el consum d'alcohol, tabac i cànnabis, d'una banda, i entre el d'estimulants (cocaïna, èxtasi o amfetamines) i al·lucinògens, per una altra.

Un altra dada significativa d'aquesta enquesta, és l'augment amb respecte al 2004 del risc percebut davant del consum esporàdic per a totes les drogues. Quant al risc percebut davant del consum habitual ha augmentat per a tabac, alcohol i cànnabis, mentre que ha disminuït lleugerament per a tranquil·litzants, èxtasi, cocaïna i heroïna.

Respecte a la disponibilitat percebuda es manté la tendència descendent observada en l'enquesta anterior, amb un descens generalitzat per a totes les drogues.

19


3.3.3 A NIVELL MUNICIPAL.

- Enquesta sobre drogues a població adolescent de Sueca 2006 amb les següents conclusions:

El 88% d'adolescents n'han consumit alguna vegada, enfront del 12% que no n'han consumit mai.

Les drogues que major consum presenten són les que tenen l'estatus de legalitat. L'alcohol, amb un 86,37%, i el tabac amb un 43%, són amb diferència, les substàncies més consumides. De lluny, els tranquil·litzats presenten un prevalença d'un 9,3%. De les drogues il·legals, el cànnabis és el que es trobaria en primer lloc amb un 25,22%, li seguiria la cocaïna amb un 9,82% i les drogues de síntesi amb un 5,22%. Les altres drogues presentarien prevalences inferiors al 3%.

S'aprecia com la població escolar que ha consumit alcohol en alguna ocasió supera els abstemis. Al contrari, en la resta de substàncies el número d'estudiants que són no consumidors és molt superior. Açò és important tindre-ho en compte ja que resulta molt preventiu per als joves saber que no tot el món consumeix drogues, sinó tot el contrari, que hi ha més gent no consumidora.

Segons l'estudi de consum a nivells nacionals no s'observen grans diferències en el consum experimental de les distintes drogues, però en la nostra mostra s'observa clarament que el consum és major en les dones, encara que la diferència no es significativa. És mostra una major diferència de consum experimental per sexe en drogues com la cocaïna, heroïna i tranquil·litzants.

Les drogues amb què es fa un consum més abusiu, diari o quasi diari, són el tabac i l'haixix. La droga de consum més freqüent (caps de setmana) és l'alcohol. No existeixen diferències quant a la freqüència de consum entre homes i dones, encara que com hem vist abans les dones consumeixen més alcohol, tabac i haixix que els homes.

20


El patró de consum “de tant en tant” mostra que les dones consumeixen més alcohol que els homes, però son els homes qui consumeixen més tabac i haixix.

Cal remarcar els consums d'èxtasi i cocaïna els caps de setmana on continuen sent les dones qui mostren més consums que els homes.

És significativa l'edat d'inici en dones de drogues il·legals en haixix, èxtasi i cocaïna que és inferior a la dels homes, al voltant dels 14 anys.

En el cas de l'alcohol a partir dels 14 anys augmenta considerablement el consum a l'igual que en el tabac.

El consum de l'haixix comença a ser significatiu als 17 anys a l'igual que la cocaïna i l'èxtasi.

També s'observa que en tots els grups d'edat, les substàncies més consumides són, per ordre de major a menor, l'alcohol, el tabac i l'haixix. A més, assenyalar que a partir dels 18 anys l'haixix i la cocaïna aconsegueixen el mateix tant per cent de consumició (52%), per damunt de la mitjana i el consum d'èxtasi disminueix.

És significatiu vore la quantitat de persones que han vist consumir a altres del seu voltant, i es veu clarament que un 81% sí que ha vist consumir, cosa que significa que cada vegada més estem tolerant i assumint que és normal que la gent consumisca.

Són molts els motius que tenen les persones per provar o consumir certes substàncies, algunes vegades és la unió de diversos motius el que provoca que una persona s'inicie en el consum. Podem concloure, que la majoria contesten que no ho farien, encara que aquesta contestació està feta sense considerar l'alcohol i el tabac com a drogues, la curiositat seria el motiu més puntuat i totes les altres puntuacions mostren actes d'immaduresa en les seues actituds.

21


Un dels objectius de l'estudi i anàlisi era que conegueren diferents recursos d'ajuda en el cas de tindre problemes amb les drogues. Quants més recursos tinguen per poder preguntar, consultar i acudir per solucionar els problemes, més fàcil serà detindre l'evolució a uns consums més freqüents. Els resultats mostren que per acudir en cas de problemes els recursos més utilitzats són els familiars i en segon lloc, el tècnic de drogodependències.

Tothom voldria tindre la solució perquè la problemàtica de les drogodependències desaparegueren, per desgràcia no es tan fàcil buscar-la, són molts els factors que influeixen, però és la nostra obligació buscar mesures de protecció i entre aquestes les que més figuren són que la policia actuara amb més duresa i que es feren més campanyes de prevenció.

- Enquesta sobre drogues a població adolescent de Sueca 2009 amb les següents conclusions:

El 75% d'adolescents n'han consumit alguna vegada, enfront del 25% que no n'han consumit mai.

Les drogues que major consum presenten són les que tenen l'estatus de legalitat. L'alcohol amb un 73,85% i el tabac amb un 46,89% són, amb diferència, les substàncies més consumides. De lluny, els tranquil·litzats presenten un prevalença d'un 4,07%. De les drogues il·legals, el cànnabis és el que es trobaria en primer lloc amb un 25,22%, li seguiria la cocaïna amb un 4,57% i les drogues de síntesi amb un 1,72%. Les altres drogues presentarien prevalences inferiors a l'1%.

S'aprecia com la població escolar que ha consumit alcohol en alguna ocasió supera els abstemis. Al contrari, en la resta de substàncies el número d'estudiants que són no consumidors és molt superior. Açò és important tindre-ho en compte ja que resulta molt preventiu per als joves saber que no tot el món consumeix drogues, sinó tot el contrari, que hi ha més gent no consumidora.

22


Segons l'estudi de consum a nivells nacionals no s'hi observa grans diferències en el consum experimental de les distintes drogues. En la nostra mostra s'observa que les dones són les que més consumeixen drogues legals (alcohol, tabac, tranquil·litzants) i que els homes són els que consumixen majoritàriament haixix, encara que la diferència no és significativa.

Les drogues amb què es fa un consum més abusiu, diari o quasi diari, són el tabac i el haixix. La droga de consum més freqüent (caps de setmana) és l'alcohol i és més consumit per les dones, seguit pel tabac i l'haixix, aquest últim més consumit pels homes.

El patró de consum “de tant en tant” sorprén l'ús de tranquil·litzants per les dones, perquè amb les altres drogues no hi ha diferències per raó de sexe.

Cal remarcar que els homes són qui mostren més consum de cocaïna en dies festius.

El contacte que els joves tenen amb les drogues es produeix en edats primerenques. L'alcohol i el tabac (drogues legals) són les substàncies d'inici. L'edat mitjana se situa en 12 anys.

La cocaïna i les drogues de disseny serien les drogues amb què s'inicien més tardanament, en l'interval de 14-15 anys.

Es curiós, l'edat d'inici de consum de tranquil·litzants que se situa als 12 anys, tal i com indiquen els alumnes l'ús de tranquil·litzants és habitual sobre tot en època d'exàmens.

No apareixen diferències significatives per edat i sexes.

A major edat major és la proporció de persones que indiquen haver consumit en alguna ocasió drogues. A més, s'observen diferències significatives en cada tram d'edat. Per exemple, en el cas de l'alcohol a partir dels 11 anys va augmentant poc a poc fins arribar a un 100% de consum als 17 anys i molt semblant és l'evolució del tabac.

23


El consum d'haixix comença a ser significatiu a partir dels 13 anys i també va augmentant fins a arribar als 17 anys a un consum del 77%.

El consum d'altres drogues no comença a ser significatiu fins als 16 anys, encara que els al·lucinògens i la cocaïna mostren el nivell màxim als 17 anys.

És significatiu vore la quantitat de persones que han vist consumir a altres del seu voltant, i es veu clarament que un 93% sí que ha vist consumir, el que significa que cada vegada més estem tolerant i assumint que és normal que la gent consumisca.

Són molts els motius que tenen les persones per provar o consumir certes substàncies, algunes vegades és la unió de diversos motius el que provoca que una persona s'inicie en el consum. Podem concloure, que la majoria contesten que no ho farien, encara que aquesta contestació està feta sense considerar l'alcohol i el tabac com a drogues, la curiositat seria el motiu més puntuat i totes les altres puntuacions mostren actes d'immaduresa en les seues actituds.

Un dels objectius de l'estudi i anàlisi era que conegueren diferents recursos d'ajuda en el cas de tindre problemes amb les drogues. Quants més recursos tinguen per poder preguntar, consultar i acudir per solucionar els problemes, més fàcil serà detindre l'evolució a uns consums més freqüents. Els resultats mostren que per acudir en cas de problemes els recursos més utilitzats són els familiars i en segon lloc, el tècnic de drogodependències.

Tothom voldria tindre la solució perquè la problemàtica de les drogodependències desaparegueren, per desgràcia no es tan fàcil buscar-la, són molts els factors que influeixen, però és la nostra obligació buscar mesures de protecció i entre aquestes les que més figuren són que la policia actuara amb més duresa i que es feren més campanyes de prevenció.

24


OBSERVEM LES COMPARACIONS ENTRE ELS ANYS 2006 i 2009:

Quanta gent ha consumit alguna vegada?

2006 2009SI % 88,00% 75,17%

NO % 12,00% 24,83%

El consum de drogues en la població de Sueca ha baixat al llarg d'aquestos 4 anys.

Drogues i sexe

2006 2009HOMES % DONES % HOMES % DONES %

Alcohol 85,71 86,95 75,2 72,56

Tabac 40,78 44,98 47,5 46,32

Haixix 24,62 25,75 27,7 22,86

25

0102030405060708090

100

Quants han consumit

SI 2006NO 2006SI 2009NO 2009


Amfetamines 1,12 1 0,83 1,78

Èxtasi 4,88 5,51 2,08 1,39

Cocaïna 7,89 11,53 4,37 4,77

Heroïna 0,37 1 0,2 0,39

Al·lucinògens 2,44 3,17 1,25 1,59

Tranquil·litzat 7,14 6,18 3,54 4,57

Altres 0,75 0,83 1,04 0,39

Es pot vore clarament la disminució en el consum de drogues en 4 anys que està vigent el Pla Municipal de Drogodependències, excepte en el tabac, en els dos sexes i el haixix en els homes. Els resultat que donen els adolescents en anfetamines no es real perquè les confundixen amb les pastilles d'extasi.Les drogues majoritariament consumides continuen seguent l'alcohol, el tabac i el haixix.

Drogues per edat i sexe

2006 2009HOMES DONES HOMES DONES

Alcohol 11,8 12,08 12 12,4

26

ALCOHOLTABAC

HAIXIXAMFETAMINES

ÈXTASICOCAINA

HEROINAAL·LUCINÒGENS

TRANQUIL·LITZANTSALTRES

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Drogues i Sexe

HOMES 2006DONES 2006HOMES 2009DONES 2009


Tabac 12,6 12,79 12,6 12,8

Haixix 14,2 13,9 13,2 13,7

Amfetamines 14,5 13,83 15,5 14,5

Èxtasi 15,69 14,69 14,4 14,5

Cocaïna 15,47 14,6 14,5 14,7

Heroïna 14 14,3 14 14,5

Al·lucinògens 15,3 14,31 14,6 14,6

Tranquil·litzat 11,1 11,5 11,7 12,1

Altres 14 13,9 15 13,5

Hi ha un augment en l'inici d'edat de consum en totes les drogues, la qual cosa es molt positiva, excepte en l'haixix, que baixa als 13 anys i mig i l'extasí que també baixa als 14 anys i mig. Es molt important saber aquestes variacions en l'edat d'inici per poder plantejar actuacions preventives abans d'aquestes edats.

Prevalença de consum per edat

27

AlcoholTabac

HaixixAmfetamines

ÈxtasiCocaïna

HeroïnaAl·lucinògens

Tranquil·litzantsAltres

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18Drogues i edat

HOMES 2006DONES 2006HOMES 2009DONES 2009


2006

2009

Com s'observa en 2009 és a partir dels 13 anys quan és més significatiu el consum d'alcohol, tabac i haixix, però amb menys prevalènça que l'any 2006. Les altres drogues continuen estant al voltant dels 17 anys com a edat de major prevalença.

Quants han vist consumir

2006 2009SI % 81,00% 93,00%

28

11 12 13 14 15 16 170

20

40

60

80

100

120

Prevalença de consum per edatAlcoholTabacHaixixAnfetaminesÈxtasiCocaïnaHeroïnaAl·lucinògensTranquil·litzantsAltres


NO % 19,00% 7,00%

Es continua veient consumir a altres persones, cada vegada més.

Motiu de consum

2006 2009HOMES % DONES % HOMES % DONES %

No ho faria 24,8 26,2 58,7 66,6Per curiositat 10 12,1 27,5 27,8Per obtindre sensacions noves 3 4,6 12,5 10,5Perquè me l'ofereixen els amics

1,2 1,9 6,8 6,3

Per sentir-me acceptat 0,3 0,3 1,6 0,9Per divertir-me 2,2 3,3 9,3 10,5Altres raons 1,1 1,2 1,4 1,3

29

0102030405060708090

100

Quants han vist consumir

SI 2006NO 2006SI 2009NO 2009

No ho fariaPer curiositat

Per obtindre sensacions novesPerqué me l'ofereixen els amics

Per sentir-me acceptatPer divertir-me

Altres raons

0

10

20

30

40

50

60

70

Motiu de consum

Homes 2006Dones 2006Homes 2009Dones 2009


La majoria continuen contestant que no consumirien drogues (encara que no tenen en conter l'alcohol), seguit de que ho farien per curiositat, per obtindre sensacions noves i divertir-se.

- De qui rebrien ajuda

2006 i 2009

No ha canviat el resultat, sent la familia i després el tècnic en drogodependències a qui buscarien en cas de necessitat.

El problema de les drogues desapareixeria si:

2006 % 2009 %Hi haguera mes informació 272 24,07 462 46,99

La policia actuara amb més duresa 572 50,61 563 57,27

No prohibiren el seu consum 130 11,5 157 15,97

És bo que existisquen les drogues 38 3,36 60 6,1

Es feren més campanyes de prevenció

286 25,3 314 31,94

Altres 51 4,51 62 6,3

30

Professors Familiars Amics Tècnic Ningú0

20

40

60

80

Ajuda de:

Homes 2006Dones 2006Homes 2009Dones 2009


Continuen sent l'actuació de la policia i la informació sobre drogues les principals mesures de protecció enfront del consum de les drogues.

3.4.- DEFINICIÓ DE PRIORITATS

És veritat que només és possible definir les línies prioritàries d'actuació de la UPCCA en el municipi, atenent els resultats que s’obtinguen de l'anàlisi de la realitat i del coneixement dels antecedents que s'hagen desenvolupat a Sueca en prevenció de conductes addictives.

Amb tot, i genèricament, els objectius a aconseguir en tota acció preventiva en aquesta matèria es poden definir de la manera següent:

Retardar l'edat d'inici de consum d'alcohol i tabac, així com de cànnabis i altres substàncies il·legals.

Treballar la disminució o la reducció de riscos del consum d'alcohol i altres substàncies dins d'ambients d'oci.

Conscienciar les famílies de la importància de la prevenció de les drogodependències dins de la família.

31

Hi haguera més informacióLa policia actuara amb més duresa

No prohibiren el seu consumEs bo que existixquen les drogues

Es feren més campanyes de prevencióAltres

0

10

20

30

40

50

60

70

Com desapareixerien les drogues

20062009


Atenció especialitzada a cònjuges i parelles de fet de les persones drogodependents, així com als seus pares i altres familiars del nucli de convivència.

Atenció precoç a fills de drogodependents.

Intervenció preventiva amb grups d’iguals.

Formació i informació de professionals relacionats amb els grups de risc.

Augmentar les alternatives d'oci i de temps lliure.

3.5.- DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS

El coneixement dels recursos educatius, sanitaris, culturals, laborals, juvenils, de serveis socials, de promoció de la dona, esportius, d'oci, així com els mitjans de comunicació locals, les ONG i altres de participació ciutadana integrats en la localitat, permetran a la UPCCA de Sueca servir de mediadors de les seues accions preventives. Es tracta d'aconseguir, des de la UPCCA, la implicació d'aquests recursos en una tasca de prevenció continuada, la conscienciació que és responsabilitat de tots els agents socials i ciutadania en general, per mitjà d'una correcta coordinació i acció conjunta entre els recursos i la pròpia UPCCA.

A.- Recursos de la localitat de Sueca

a) EDUCACIÓ

Col·legis públics i concertats, IES Joan Fuster, centre d'Educació Permanent d'Adults, escoles taller, TEFIL (tallers d'ocupació, formació i inserció laboral), Programa de Garantia Social, conservatoris, Gabinet Psicopedagògic Municipal, etc.

b) SANITAT I CONSUM

32


1 Centre de Salut, adscrit a l'Àrea 10 de la Conselleria de Sanitat3 Consultoris, al Perelló, Mareny de Barraquetes i Sueca ciutat3 Consultoris d'estiu en zones de platja del terme de Sueca 1 Unitat de Salut Mental adscrita al Centre de Salut1 Centre de Planificació Familiar, adscrit al Centre de Salut1 SAMU adscrit al Centre de SalutHospital d'Alzira1 Unitat d'Hospitalització a Domicili, adscrita a l'Hospital d'Alzira

Recursos de drogodependències que corresponen per àrea de salut:

Unitat de Conductes Addictives d'Alzira, àrea 10

Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC).

c) CULTURA

Biblioteques públiques municipals, teatres i auditoris.

d) ASSOCIACIONS

25 associacions esportives11 associacions musicals15 associacions juvenils

8 associacions educatives10 associacions de dones

13 associacions culturals 3 associacions falleres i de festers

4 associacions de veïns16 associacions diverses (ecologistes, de treballadors, religioses, d'empresaris, de temps lliure i de familiars de malalts, etc.)

e) TREBALL

Agència de Desenvolupament Local

f) PROMOCIÓ DE LA DONA

33


Associacions de dones, tallers de promoció d'igualtat d'oportunitats de la dona, servei d'Assessorament Jurídic, etc.

g) JOVENTUT

Centre d'Informació i Assessorament Juvenil, associacions juvenils, etc.

h) SERVEIS RELACIONATS AMB BENESTAR SOCIAL

Equip de Serveis Socials de Base, centres socials, centres ocupacionals, Caritas Interparroquial, residències i llars de la tercera edat, patronats, centres de dia per a menors, etc.

i) ESPORTS

Pavelló Poliesportiu CobertPiscina Municipal Vicent VeraTrinquet MunicipalPoliesportiu Mareny de BarraquetesEstadi Municipal Antoni PuchadesPoliesportiu El Perelló

j) MITJANS DE COMUNICACIÓ

Sueca TV, Ribera TV, Sueca Ràdio Club 27, el Perelló Ràdio Club 27, premsa local, etc.

B.- Recursos humans: Tècnica de la UPCCA

C.- Recursos materials: Material bibliogràfic, material d'oficina, material audiovisual, etc.

D.- Recursos econòmics: Pressupost municipal, subvenció del Servei de Drogodependències. Direcció General d'Ordenació i Assistència Sanitaria, Conselleria de Sanitat.

34


4.- DISSENY DEL PLA D'INTERVENCIÓ

L'èxit de tota intervenció preventiva dirigida a una població determinada es deu al fet que les accions que la componen se sustenten en un model. I tindre un model significa tindre una visió de la realitat.

Les actuacions preventives des de la UPCCA de Sueca estaran enfocades a exercir l'efecte de retardar o reduir la utilització de les drogues per part dels joves.

Al contrari que les intervencions sobre l'organització comunitària i polítiques, el pla d'intervenció que pretén dur a terme la UPCCA de Sueca va a centrar-se en la participació directa dels joves de la localitat. Entenem que els programes efectius són els que formen els joves en habilitats de resistència basats en teories psicosocials o bé en habilitats socials bàsiques, que inclouen la resistència i l'autoafirmació, així com les capacitats per a contrarestar les influències socials sobre l'ús de drogues, les imatges positives de l'ús de drogues que apareixen en els mitjans de comunicació i de la pressió dels iguals i, per tant, s'utilitzaran tècniques d'instrucció de la teoria de l'aprenentatge social, incloent els models, els jocs de rol,

35


discussions i la pràctica d'habilitats àmplies que incorporen la interacció en grup dels joves i els formadors.

Els plans d'intervenció de la UPCCA de Sueca fugirà d'aquells programes didàctics i teòrics sobre el coneixement de l'ocupació de les drogues, ja que està demostrat que no tenen efecte sobre el seu ús.

Les accions de prevenció que dissenyarà la UPCCA de Sueca inclouran programes per als col·legis, els pares i els mitjans de comunicació com també la seua combinació amb organitzacions i recursos de la comunitat.

4.1. PLANTEJAMENTS TEÒRICS DE REFERÈNCIA

L’actuació des de l’àmbit municipal en prevenció de drogodependències ve emmarcada per dues lleis fonamentalment:

Llei 5/1997, de 25 de juny, que regula el sistema de Serveis Socials a la Comunitat Valenciana.Aquesta llei, en el Capítol II, referent als Serveis Socials especialitzats, menciona l’atenció als drogodependents en l’article 22, on fa constar que: “s’articularà un sistema de serveis sociosanitaris per a la prevenció i tractament de tota classe de drogodependències i la reinserció social de les persones afectades”.

Llei 4/2002, de 18 de juny, de la Generalitat Valenciana, que modifica la Llei 3/1997 de 16 de juny, sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius a la Comunitat Valenciana.Aquesta llei, en el Capitol V referent a les competències de les Administracions Públiques, l'article 43 assenyala les competències dels ajuntaments.En l’art. 43.1 queda reflectit que és competència dels ajuntaments:a) Establiment dels criteris que regulen la localització, distància

i característiques que hauran de reunir els establiments de venda i consum de begudes alcohòliques i tabac, així com la vigilància i control d’aquests.

36


b) Atorgament de la llicència d’obertura als establiments de l’apartat anterior.

c) Adoptar les mesures cautelars dirigides a assegurar el compliment del que estableix aquesta Llei.

Així mateis, segons l’art. 43.2 correspon als ajuntaments de més de 20.000 habitants:a) L’aprovació i execució d’un Pla Municipal de

Drogodependències, elaborat en coordinació i de conformitat amb els criteris establits pel Pla Autonòmic sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (PAVDTA), que incloga el nivell de prevenció i el d’inserció social, així com la informació, assessorament i motivació de drogodependents a través dels serveis socials generals i especialitzats.

b) La coordinació dels programes de prevenció i reinserció que es desenvolupen exclusivament al municipi.

c) El foment de la participació social i el suport de les institucions sense ànim de lucre per a que exercisquen les activitats previstes en el Pla Municipal sobre Drogodependències.

La UPCCA de Sueca posarà especial interés en què els programes de prevenció que dissenye, implante i avalue posseïsquen continguts i mètodes basats en sòlides teories de canvis de conducta.

Tenint en compte que en la literatura les més completes d'aquestes teories són aquelles que tracten de les interaccions d'influències personals, socials i de l'entorn sobre l'ocupació de drogues, aquestes seran les que servisquen a la UPCCA de plantejament teòric de referència.

Açò significarà, basar les accions en la comunitat i en un model teòric que integre aquestes tres influències, que incloga l'ocupació de canals de programes múltiples que representen eixos nivells d'influència sobre la joventut de Sueca, incloent als col·legis, les famílies o els pares, l'organització de la comunitat, els mitjans de comunicació i les polítiques.

37


D'acord amb aquest plantejament de model teòric integrat, l'ús d'aquests canals de programes pot fer-se per passos o etapes en la població de Sueca, per a maximitzar l'aprenentatge inicial, reforçar els efectes de l'aprenentatge, difondre el suport a la prevenció i mantindre l'interés del públic objectiu.

A aquest model teòric de canvi, haurà de sumar-se una atenció especial a les teories relacionades amb el procés organitzatiu, açò és, el procés pel qual el municipi pot adoptar, implantar i mantindre el programa de prevenció i, d'altra banda, l'estructura desenvolupada amb l'objectiu de promocionar el procés i fer-se responsable d'aquest.

4.2.- METODOLOGIA

La metodologia que se seguirà per a la realització dels plans d'intervenció de la UPCCA de Sueca, serà la intervenció basada en la comunitat, la meta de la qual serà evitar i reduir l'ocupació de drogues, fent especial insistència en la prevenció de l'ús de cigarrets, d’alcohol i de cànnabis en les etapes intermèdies i finals de l'edat escolar.

Com a principi bàsic d'intervenció, es realitzarà el desenvolupament de factors de protecció en l'individu i en el conjunt de la comunitat i, al mateix temps que s'intentaran reduir els factors de risc i facilitar ferramentes als individus per a afrontar les diverses situacions que motiven els factors de risc.

Les activitats a realitzar per a la consolidació dels objectius, s'emmarcaran dins de cada àmbit i es basaran en els criteris següents:

Demanda de la població Necessitats detectades en el municipi Programes de col·laboració amb altres serveis locals Pressupost disponible

4.2.1. ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ

38


A. Estratègies informatives

Informació objectiva, realista i de forma adaptada a la població destinatària, a fi de sensibilitzar i contribuir a un possible canvi d'actituds.

No obstant, la UPCCA de Sueca emprarà aquesta estratègia integrada en un procés actiu d'aprenentatge, en el marc d'un programa integral de prevenció.

Es tractaria d'un component del programa preventiu destinat als mitjans de comunicació de la localitat. Estaríem parlant de la difusió d'informació sobre altres components del programa al públic en general, i en la presentació de destreses breus de prevenció, missatges dirigits a la joventut i als pares mitjançant segments de premsa, televisió i ràdio.

B. Estratègies formatives

Formar professionals i mediadors és una de les mesures preventives més necessàries i eficaces.

L'estratègia formativa seria la protagonista del component del programa escolar a desenvolupar en el municipi, enfocada cap a la formació dels estudiants sobre com reconéixer i contrarestar les influències socials per a prendre drogues, s’inclouran la pressió dels iguals, models dels pares i d'altres grups adults que consumeixen drogues i retrats positius de l'ús de drogues en la publicitat i els programes dels mitjans de comunicació.

Es tractarà de formar professors i líders estudiantils en la tasca d'implantar el programa escolar.

A més de l'àmbit escolar, una de les tasques més dedicades de la UPCCA de Sueca seran les d'encarregar-se de la formació a altres agents socials i comunitaris compromesos amb la matèria, com són professionals de la salut i dels serveis socials, policies locals, líders d'organitzacions comunitàries, empreses, etc.

39


Especial rellevància en l'acció preventiva que desenvolupe la UPCCA de Sueca tindrà la formació als pares. Aquesta labor es concentra a desenvolupar àmplies polítiques per a previndre la drogodependència en el col·legi, per a eradicar l'ocupació de drogues en els espais escolars o als seus voltants i en la pròpia formació dels pares en destreses per a comunicar-se amb els seus fills i de suport a la prevenció, a través d'una sèrie de reunions i activitats organitzatives. Idealment, l'encarregat d'implantar el programa per a pares seria un grup format per directors de centres escolars amb formació adequada, un número reduït de pares o mares i estudiants líders dels seus companys en cada col·legi; grup que es reuniria periòdicament al llarg de tot el curs escolar.

Metodològicament, aquestes accions requerixen:

Participació directa d'aquells als quals es dirigix la formació. L'educació preventiva és bidireccional i ha de fugir de la mera transmissió unilateral de coneixements.

Fer insistència en les causes del consum per damunt de les conseqüències negatives que d'aquest se'n deriven.

Els continguts de la formació han de contemplar la capacitació en valors, actituds i habilitats socials per a afrontar adequadament les situacions de consum de drogues.

Dur a terme una actuació contínua a curt i llarg termini.

C. Generació d'alternatives

El punt de partida d'aquesta estratègia se centra en les causes de les drogodependències. Si una persona consumix drogues, serà perquè el consum complix una determinada funció i, en la mesura que es puga eliminar o mitigar la conducta de consum amb altres activitats, cal esperar que els individus reduïsquen i/o abandonen la utilització de substàncies.

En l'estratègia d'oferta d'alternatives d'oci saludables, la UPCCA de Sueca implicaria empresaris de llocs d'oci de la localitat, mitjans de comunicació, líders estudiantils i associacions, especialment.

40


4.2.2. MODALITATS DE PREVENCIÓ

Segons la manera d'abordar el consum de drogues en el programa preventiu, es poden distingir dos modalitats de prevenció:

A. Prevenció inespecífica

Se centra en el desenvolupament de programes generals de promoció de la salut, el desenvolupament personal i social, les alternatives d'oci i temps lliure i el foment de l'associacionisme, entre altres. És a dir, a través de diferents propostes, s'intenten potenciar activitats que siguen positives i que ajuden a disminuir les situacions i conductes de risc respecte al consum de drogues.

B. Prevenció específica

Conjunt d'estratègies que enfoquen la seua actuació cap al fenomen de les drogodependències, centrant la seua actuació en la disminució dels factors de risc associats al seu consum i en la promoció de factors de protecció.

La utilització de cada una d'aquestes dependrà de diversos elements. Des de les necessitats concretes del col·lectiu destinatari, el discurs social sobre drogues dominant, etc. fins al nivell existent de problemes amb les drogues en la comunitat en què està inserit el col·lectiu sobre el qual s'intervinga.

4.2.3. NIVELLS DE PREVENCIÓLa prevenció que planeja dur a terme la UPCCA de Sueca es realitzarà en els nivells d'atenció primaris i secundaris, competència de qualsevol servei de prevenció comunitària. Aproximadament, les

41


característiques d'aquests dos nivells de prevenció són les que seguixen:

A. Prevenció primària

La psicologia ha intervingut tractant de modificar les característiques patògenes del medi o potenciant els recursos individuals per a evitar que arriben a tindre lloc els problemes (dins del que s'ha denominat psicologia comunitària) a través de programes de renovació urbana, educació de pares, etc.

B. Prevenció secundària

S'ha intentat la reducció de distints trastorns a través de la detecció primerenca de símptomes precursors i de programes d'intervenció immediats (intervenció en crisi) que permeten l'eliminació també primerenca d’aquest. Molts d'aquests programes estan centrats en l'àmbit de l'escola primària a través de la detecció i entrenament adequat dels xiquets de risc.

C. Prevenció terciàriaLa coordinació de la UPCCA amb la Unitat de Conductes Addictives d'Alzira (Àrea de Salut 10), la Unitat de Salut Mental de Sueca (USMIA) i l'Hospital d'Alzira possibilitarà el marc d'actuació conjunta per a l'establiment d'estratègies de reducció de danys en la població amb conductes addictives instaurades de llarga evolució, a fi de mitigar al màxim les conseqüències de la seua drogoaddicció i aconseguir estratègies d'acostament d'aquests col·lectius als recursos assistencials.

4.3.- ÀMBITS D'INTERVENCIÓ

Objectius generals de prevenció:

1. Reduir la demanda i el consum de drogues, legals i il·legals, així com els riscos socials que se’n deriven en el municipi de Sueca.

2. Potenciar, per tant, un canvi d’actituds i comportaments en la societat davant de les drogues, com un canvi en els estils de vida que porten a estils saludables.

42


3. Intervindre sobre els factors de risc individuals, familiars i socials associats al consum de drogues o a conductes addictives.

4. Retardar l’edat d’inici en el consum de drogues.5. Reduir o limitar la presència, oferta i promoció de drogues en el

nostre municipi.6. Informar científicament a la població en general sobre les

substàncies i conductes que poden generar dependència, així com dels efectes i de les conseqüències que se’n deriven de l’ús i/o abús.

1.- PREVENCIÓ

A. Prevenció en l'àmbit escolar

L'escola pot i ha d'afrontar els problemes relacionats amb el consum de drogues que es presenten en la societat, ja que a més de ser un problema social, el consum de drogues afecta gran part dels joves i adolescents en període de formació i les edats d'inici en els consums de drogues corresponen, en la seua majoria, a etapes de formació escolar.

A més, l'escola oferix un gran potencial preventiu com a agent educatiu, com hem vist, la prevenció de les drogodependències ha d'emmarcar-se en programes més amplis d'educació per a la salut.

Per tant, l'educació ha d’utilitzar-se com un instrument de prevenció i serà l'àmbit escolar el que oferix més possibilitats.

Característiques

L'escola és l'àmbit educatiu per definició. Tots els xiquets i joves de la nostra societat haurien de passar

per aquest àmbit, possibilitant que les actuacions preventives arriben a tota la població o almenys a la majoria.

L'edat dels seus alumnes permet una intervenció amb grans possibilitats d'èxit per la seua permeabilitat i susceptibilitat en l'adquisició de coneixements, actituds, valors i hàbits.

43


El temps que passen en l'escola permet que els missatges i intervencions arriben als destinataris de forma permanent i sistemàtica.

Aquest àmbit permet conéixer les característiques individuals de cada alumne i realitzar intervencions personalitzades per a grups o persones amb necessitats específiques.

Compta amb professionals que, de forma intencionada i planificada, intervenen en la població destinatària.

Pot facilitar o orientar, paral·lelament, la formació a pares en matèria de prevenció.

L'escola compta amb infraestructura i instal·lacions apropiades per a processos formatius.

Disposa de temps i de la capacitat de convocatòria necessària per a coordinar actuacions que no sols impliquen a aquesta institució, sinó a aquelles la participació de les quals siga necessària per al desenvolupament de programes comunitaris.

OBJECTIUS ACTUACIONS1.- Col·laborar amb l'escola perquè dins del Projecte Educatiu de Centre s'arreplegue com a objectiu l'educació sobre les drogues.2.- Millorar i facilitar l'aplicació dels programes educatius sobre drogues en els centres educatius de Sueca.

3.- Oferir activitats complementàries de prevenció de drogodependències per a reforçar la labor educativa.

4.- Incorporar accions de prevenció selectiva en l'alumnat que mostre necessitats específiques.

DIRIGIDES AL PROFESSORAT1.-Reunions periòdiques amb els equips directius i professorat de Primària i Secundària.2.- Seguiment programes.

3.- Oferir recursos i ferramentes per a la prevenció.

4.- Cursos de Formació de Professorat.

5.- Formació per a l'aplicació i desenvolupament dels diferents programes de prevenció.

DIRIGIDES A L'ALUMNAT

1.- Tallers d'Educació per a la Salut i prevenció de Drogodependències desenvolupats pel professorat i tècnics especialitzats.

2.-Atenció individualitzada a través de la coordinació del centre educatiu.

3. Aplicació dels programes: Ordago, Previndre per a viure, Banc de ferramentes, etc...

B. Prevenció en l'àmbit familiar

44


La família és el primer grup social a què l'individu pertany i on aprén a conviure. És un espai de creixement i aprenentatge per a tots els seus membres, en el qual els pares poden actuar com a agents de prevenció del consum desenvolupant actuacions. És una estructura familiar oberta que s'adapta a la cultura en què viu, que està en permanent connexió i que permet la transmissió de l’esmentada cultura a les noves generacions.

OBJECTIUS ACTUACIONS1.- Facilitar als progenitors les ferramentes i recursos bàsics per a desenvolupar la tasca preventiva en la família.

2.- Sensibilitzar el col·lectiu de pares i mares perquè participe activament en la posada en marxa de mesures necessàries per a la prevenció.

1.- Escola de Pares i Mares en els centres de Secundària.

2.-Assessorar i orientar les famílies que requerisquen atenció especialitzada.

3.-Coordinació amb els recursos relacionats: AMPA, Serveis Socials, Gabinet Psicopedagògic, SEAFI i altres.

4.-Dissenyar materials de difusió i suport per a la prevenció familiar.

5.-Difusió de guies i materials formatius per a pares i mares, per a enfortir la seua funció preventiva.

6.- Recolzar les iniciatives de prevenció familiar realitzades a través d'altres recursos municipals.

La missió de la família en la prevenció no és una tasca aïllada, sinó coordinada amb les actuacions que des d'altres àmbits i amb altres perfils d'agents preventius estan incidint en la labor dirigida als seus fills, escola i comunitat.

C. Prevenció en l'àmbit laboral

Els problemes associats al consum de drogues tenen importants conseqüències en l'àmbit laboral, des dels perjudicis directes que tenen les empreses, els perjudicis en la salut i la integritat que pateixen els treballadors, fins al deteriorament de l’ambient de treball i la potencial conflictivitat col·lectiva.L'àmbit laboral és un espai idoni per al desenvolupament de programes de prevenció.

45


Què es pot previndre?

Perjudicis a l'empresa Perjudicis per a la salut Perjudicis per a la integritat dels treballadors Deteriorament de l’ambient de treball Previndre la conflictivitat

Àmbit idoni:

Disposa ben sovint de professionals qualificats i d'estructures organitzatives.

Té assegurada la possibilitat de continuïtat de les intervencions a llarg termini.

És un àmbit socialitzador i, per tant, un espai d'aprenentatge de valors, hàbits i comportaments.

És un context adequat per a la detecció precoç dels problemes provocats per l'ús i abús de drogues, així com un marc necessari en la reinserció dels subjectes que hagen patit problemes amb les drogues.

OBJECTIUS ACTUACIONS1.- Reforçar les accions que es realitzen des de l'Ajuntament en matèria de prevenció.

1.- Informar sobre la normativa vigent.

2.-Assessorar i orientar sobre drogodependències (alcohol, tabac, cànnabis...).

3.-Assessorar els empresaris i treballadors en la derivació a recursos assistencials.

4.-Formar els agents de salut laboral en la prevenció de drogodependències.

D. Prevenció en l'àmbit comunitari i associatiu

Quan parlem de l'àmbit comunitari, ens referim a aquells espais d'educació no formal que conformen el teixit associatiu, és a dir, la plataforma social sobre la qual es forgen iniciatives i respostes a les

46


diverses qüestions que afecten la vida quotidiana, en aquest cas, les drogues i els seus problemes associats.

Considerem el marc associatiu com un lloc on s'aprén i s'educa, encara que no tinga l'estructura dels centres educatius. La diferència més significativa es troba en els centres educatius, ja que l'educació és formal, és a dir, intencional i planificada des de marcs legislatius. I en les associacions, l'educació és no formal, la qual cosa no resta intencionalitat i estructuració, encara que, en aquest cas, no respon a una finalitat universal recollida en la llei.

Característiques de l'associacionisme:

Facilita l'aprenentatge social. Facilita la relació, la comunicació i l'intercanvi. És un espai per a l'aprenentatge de la democràcia i la

participació. Possibilita el compromís real dels individus amb la societat. És un espai per a l'exercici de la solidaritat.

OBJECTIUS ACTUACIONS1.- Sensibilitzar la població general de la poblemàtica de les drogodependències i acostar els recursos preventius a la població.

2.- Augmentar la presència de missatges preventius en la població.

3.- Rendibilitzar els recursos econòmics i materials de la UPCCA.

4.- Recolzar i cooperar amb associacions i entitats municipals que desenvolupen activitats de prevenció inespecífiques o específiques.

5.- Crear un espai de coordinació i participació dels diferents recursos i entitats municipals, així com altres col·lectius, relacionats i implicats en la prevenció de drogodependències.

6.- Difusió d'informació a través de les noves tecnologies.

7.- Desenvolupar programes sensibles al gènere i grups de risc.

1.-Campanyes de prevenció de drogodependències.

2- Elaborar materials de difusió d'informació sobre la UPCCA.

3.- Difondre materials de prevenció a través de tots els recursos municipals.

4.- Elaborar programes de prevenció en col·laboració amb altres UPCCA.

5.- Impulsar la Comissió de Drogodependències

6.- Crear en la pàgina web de l'Ajuntament un apartat de drogodependències.

7.- Col·laborar amb els mitjans de comunicació local (premsa, ràdio, etc)

8.-Desenvolupar tallers i actuacions específiques per a dones, mesures judicials i població jove que presenten consums problemàtics.

47


8.- Promoure alternatives d'oci i temps lliure, en especial a menors i joves, per a aconseguir el creixement personal i social, facilitant el desenvolupament de factors de protecció.

9.- Utilitzar els espais d'oci i temps lliure per a promoure hàbits saludables i previndre el consum de substàncies addictives i altres trastorns.

10.- Vetlar pel compliment de la normativa vigent en matèria de promoció i venda d'alcohol, tabac i altres drogues.

9.-Desenvolupar materials de informació/prevenció sobre problemàtiques específiques (p.e. consum d'anabolitzants en l'esport, trastorns associats, etc.)

10.- Oferir a joves i xiquets/es la participació en activitats com a alternativa del temps lliure en períodes d'inactivitat o en horari extraescolar.

11.- Mesures de reducció de l'oferta: - Coordinació amb la Policia Local i Guàrdia Civil. - Campanyes informatives per al control de la promoció i venda de begudes alcohòliques, tabac i altres substàncies.

2.- REINSERCIÓ

El paper de la UPCCA en aquest segon nivell d'intervenció és el de facilitar l'accés al tractament, dur a terme la intervenció social amb els afectats i impulsar la seua inserció social a través dels diferents recursos supramunicipals.

Els objectius generals seran:

Potenciar la xarxa actual d'assistència i rehabilitació: afavorint la coordinació entre els recursos assistencials existents i recolzant la posada en marxa de nous recursos.

Possibilitar la inserció social dels drogodependents, facilitant- los alternatives a nivell educatiu, laboral i temps lliure, a fi d'aconseguir afavorir les condiciones òptimes que els permeten participar activament en la seua comunitat.

OBJECTIUS ACTUACIONS1.- Oferir a la població en general i als afectats 1.-Coordinació entre els recursos on les

48


en particular, informació i assessorament sobre els recursos existents per al tractament de les drogodependències, amb l'objectiu de facilitar-los l'accessibilitat.

2.- Recolzar els processos personals d'inserció social. Assegurar el seguiment dels processos personals d'inserció i facilitar alternatives concretes a nivell laboral, educatiu i de temps lliure.

3.- Potenciar una coordinació eficaç dels recursos municipals de l'àrea, assegurant una major interrelació entre els recursos primaris i els recursos especialitzats en el tractament.

persones hagen realitzat un tractament i els serveis socials.

2.- Mantindre la coordinació amb els recursos de la comarca, per a proposar línies d'actuació conjuntes i optimitzar resultats.

3.- Potenciar la formació professional ocupacional i els programes mixtos d'ocupació i formació.

4.- Incorporació als recursos existents en la comarca, com escoles municipals, associacions juvenils, grups de dones, escola d'adults, PCPI...

5.- Recolzar, orientar i preparar als familiars per a enfrontar-se al problema de la drogaddicció, aprendre a donar-li resposta i a mantindre una postura adequada que afavorisca el procés de deshabituació i reinserció del drogodependent.

4.4.- AVALUACIÓ DELS PLANS D'INTERVENCIÓ

L’avaluació ha de ser un procés sistematitzat que es realitze per a millorar la qualitat i efectivitat del Pla, per la qual cosa es dissenyarà un sistema d’avaluació que permeta la detecció precoç de les desviacions i genere les accions correctes que garantisquen l’eficàcia del Pla Municipal i que permeta la seua adequació a noves necessitats o diferents escenaris d’intervenció que puguen emergir.L'avaluació es realitzarà de forma continuada tant del procés com dels resultats, que quedarà recollit en la memòria anual d'activitats per a veure si els objectius s'han complit.

L'avaluació constarà de tres parts:

A. Avaluació de la planificació:

Es valoren la situació, les mesures i les estratègies a utilitzar en el programa. És el moment en què es trien els objectius i els mètodes. Reflecteix el procés de definició del problema, el grup objectiu i la necessitat d’intervenció preventiva que inclou a més l'avaluació dels recursos i finalitza amb la reflexió de la planificació de l'avaluació.

49


B. Avaluació del procés:

Es valoren la qualitat i la intensitat de la posada en marxa del programa i la seua acceptació entre els participants. Es pregunta on i com tindrà lloc la intervenció, si s'ha realitzat conforme va ser dissenyada i si va arribar al grup destinatari. Es relaciona amb la qualitat de l'actuació, els seus resultats contribuiran a analitzar i interpretar les dades resultants i poden donar informació per a la millora de la intervenció preventiva en el futur.

Els indicadors per a l’avaluació del procés són els següents:

1. Grau de coneixement de les activitats.2. Dificultats trobades en la realització de les activitats.3. Reforços percebuts pels qui porten a cap les activitats

(professors, mediadors, treballadors socials, etc.).4. Utilitat percebuda pels participants i pels qui porten a

cap les activitats.5. Claredat i interés de les activitats.6. Grau de satisfacció dels participants i dels qui porten a

cap les activitats.7. Cobertura de les activitats.8. Nivell de participació.9. Recursos materials disponibles per a dur a terme les

activitats.10. Recursos personals per a dur endavant les activitats.

C. Avaluació dels resultats:

Es valoren els resultats del programa quant al seu impacte, és a dir, els efectes àmpliament des d'una perspectiva general (macro). Té a veure amb la qüestió de si la intervenció preventiva aconseguirà els objectius i efectes que es pretenia.

50


S'avaluarà cada una de les activitats programades i s’utilitzarà per a cada una d'aquestes l'esquema d'avaluació pertinent amb els indicadors adequats.

5.- VIGÈNCIA DEL II PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

Es proposa que el període de vigència del present Pla Municipal siga de l'any 2011 al 2015. En el transcurs d’aquests 4 anys es pretén dur a terme algunes de les diferents actuacions previstes i aconseguir, almenys, part del objectius que s’han planificat.

La COMISSIÓ DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES seria l’òrgan que duria a terme l’avaluació del grau de compliment dels objectius d’aquest II Pla Municipal de Drogodependències.

51


Mª Asunción Peiró SalaTècnica de la UPCCA-Sueca

52

Documents

PLANS MUNICIPAL PER A LA CREACIÓ DE LA UNITAT ... · Web viewCol·legis públics i concertats, IES Joan Fuster, centre d'Educació Permanent d'Adults, escoles taller, TEFIL (tallers