PEEO versio per imprimir - castelloempren.com · Mark Twain (1835-1910) ... Suport al teixit empresarial Promoció i dinamització del comerç local Foment de l’esperit emprenedor

Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013-2016

PPPlllaaa EEEssstttrrraaatttèèègggiiiccc EEEcccooonnnòòòmmmiiiccc iii ddd’’’OOOcccuuupppaaaccciiióóó

222000111333---222000111666

2


Impulsat per: Impulsat per: Impulsat per: Impulsat per:

Àrea de Promoció Econòmica

Àrea d’Ensenyament

Àrea d’Orientació Laboral

Àrea de Promoció Comercial

Direcció tDirecció tDirecció tDirecció tècnica: ècnica: ècnica: ècnica:

Alícia Fuentes i Company

Directora tècnica de Serveis a la Ciutadania

Coautors per ordre alfabètic: Coautors per ordre alfabètic: Coautors per ordre alfabètic: Coautors per ordre alfabètic:

Alícia Fuentes i Company, Direcció tècnica Àngels Baduà Bolasell, Àrea d’Ensenyament Joan Pau Andreu Rouch, Àrea de Promoció Comercial Lluís Riera Porta, Àrea d’Orientació Laboral Xell Pallarès López, Àrea de Promoció Econòmica

citcitcitciteseseses

“Un home amb una nova idea és un boig fins que la idea triomfa”

Mark Twain (1835-1910) escriptor i periodista

“Només és estratègic allò que en el futur serà capaç d’explicar el present”

Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques


3

1. PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL PLA....................... 41. PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL PLA....................... 41. PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL PLA....................... 41. PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL PLA....................... 4 1.1. Introducció 1.2. Justificació 1.3. Fases d’elaboració del Pla 2. DIAGNOSI I PARTICIPACIÓ C2. DIAGNOSI I PARTICIPACIÓ C2. DIAGNOSI I PARTICIPACIÓ C2. DIAGNOSI I PARTICIPACIÓ CIUTADANA ..................... 11IUTADANA ..................... 11IUTADANA ..................... 11IUTADANA ..................... 11 2.1. Context Europeu 2.2. Comarca de l’Alt Empordà 2.3. Municipi

2.3.1. Població 2.3.2. Ocupació 2.3.3. Formació 2.3.4. Empresa 2.3.5 Comerç 2.3.6 Sector Agrari 2.3.7 Sector Turístic

2.4. Resultats enquesta participació ciutadana 2.5 Resultats Taules Empresarials de Treball 2.6 Relació de taules i gràfics 3. PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 73. PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 73. PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 73. PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 78888 3.1. Presentació 3.2. Missió, visió i valors 3.3 Àmbits i línies estratègiques 3.4. Objectius de cada línia estratègica 3.5. Accions concretes

• Bloc 1 Àmbit empresarial i emprenedoria • Bloc 2 Àmbit formatiu • Bloc 3 Àmbit ocupacional • Bloc 4 Estratègia de comunicació

3.6. Calendari d’execució 4. LOGÍSTICA DEL PLA ...........................4. LOGÍSTICA DEL PLA ...........................4. LOGÍSTICA DEL PLA ...........................4. LOGÍSTICA DEL PLA ............................................................................ 1..................... 1..................... 1..................... 130303030 4.1. Metodologia de treball: principis de gestió 4.2. Recursos humans 4.3. Recursos econòmics 4.4. Infraestructura 5. AVALUACIÓ ..........................................5. AVALUACIÓ ..........................................5. AVALUACIÓ ..........................................5. AVALUACIÓ ....................................................................14..........................14..........................14..........................147777 6. ANNEXES .........6. ANNEXES .........6. ANNEXES .........6. ANNEXES ...........................................................................................................................................................................................1..............................1..............................1..............................155554444 6.1. Glossari 6.2. Enquesta ciutadana 6.3 Instruments d’avaluació 6.4 Resultats de la prospecció de necessitats formatives d’empreses locals


4

Document IDocument IDocument IDocument I

Presentació i Presentació i Presentació i Presentació i

estructura del Plaestructura del Plaestructura del Plaestructura del Pla

PPPlllaaa EEEssstttrrraaatttèèègggiiiccc

EEEcccooonnnòòòmmmiiiccc iii ddd’’’OOOcccuuupppaaaccciiióóó

222000111333---222000111666

5


1.1 Introducció1.1 Introducció1.1 Introducció1.1 Introducció

El Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013----2016201620162016 que teniu a les vostres mans

pretén ser una eina estratègica de treball,eina estratègica de treball,eina estratègica de treball,eina estratègica de treball, una guia que ens orientarà en la

implantació i avaluació de les actuacions locals en matèria de desenvolupament

local de manera coordinada. Alhora també servirà de referència per altres

actuacions, plans, programes o projectes que s’executin en el municipi i que

tinguin, en menor o major grau, relació amb els àmbits de formació, ocupació i

empresa de Castelló d’Empúries.

Sens dubte, els tres factors fonamentals que determinen el desenvolupament

dels territoris són la voluntat política, la capacitat creativa i la capacitat de

gestió. Són condició necessària però també és imprescindible que aquests es

complementin entorn un projecte comú, que compti amb una estratègia ben

definida i amb el lideratge sòlid d’alguna institució amb l’objectiu d’afavorir el

desenvolupament econòmic, crear nova ocupació de qualitat i afavorir el

benestar del conjunt de la població.

En aquest sentit, l’ajuntament exerceix un paper clau en les polítiques actives paper clau en les polítiques actives paper clau en les polítiques actives paper clau en les polítiques actives

de formació, ocupació i desenvolupament econòmic del municipide formació, ocupació i desenvolupament econòmic del municipide formació, ocupació i desenvolupament econòmic del municipide formació, ocupació i desenvolupament econòmic del municipi, i és

imprescindible disposar d’eines i instruments adequats per reflexionar sobre la

naturalesa d’aquests processos. Sabem que l’Ajuntament de Castelló

d’Empúries té un paper essencial en el procés de dinamització i

desenvolupament socioeconòmic del municipi. La proximitat al ciutadà i el seu

coneixement de les mancances i potencialitats del seu àmbit geogràfic li atorga

una posició privilegiada per tenir un paper clau a l’hora d’impulsar aquest

procés amb l’objectiu centrall’objectiu centrall’objectiu centrall’objectiu central de promoure l’ocupació, la qualificació professional

i la creació i consolidació d’empreses.


6

A partir de l’objectiu central que acabem d’esmentar s’estableixen en aquest

treball les línies estratègiqueslínies estratègiqueslínies estratègiqueslínies estratègiques que han de marcar els principals camins a través

dels quals hem d’assolir el model de desenvolupament proposat a mig i llarg

termini. Políticament i tècnicament apostem per treballar i desenvolupar els

àmbits estratègics següents:

1. Àmbit empresarial1. Àmbit empresarial1. Àmbit empresarial1. Àmbit empresarial

� Empresa

� Comerç

� Emprenedoria

2. Àmbit formatiu2. Àmbit formatiu2. Àmbit formatiu2. Àmbit formatiu

3. Àmbit ocupacional3. Àmbit ocupacional3. Àmbit ocupacional3. Àmbit ocupacional

Per a l'impuls de les polítiques de promoció econòmica i desenvolupament local,

d’acord amb aquest plantejament en la formulació estratègica descrita, serà

necessari preveure aspectes tant rellevants com la planificació, l’equip executor, planificació, l’equip executor, planificació, l’equip executor, planificació, l’equip executor,

i els equipaments necessaris.i els equipaments necessaris.i els equipaments necessaris.i els equipaments necessaris.

En primer lloc, s’ha creat un equip tècnic de treball transversalequip tècnic de treball transversalequip tècnic de treball transversalequip tècnic de treball transversal, un equip de

persones motivades i formades, a les quals s’ha encarregat la missió de redactar

i executar el Pla i que actualment està composat per tècnics de l’Àrea de

Promoció Econòmica, de l’Àrea d’Ensenyament, de l’Àrea d’Orientació Laboral i

de l’Àrea de Promoció Comercial, sota la direcció de la Directora tècnica de

Serveis a la Ciutadania.

En segon lloc, ha estat necessari preveure l’equipament públic adequat des d’on l’equipament públic adequat des d’on l’equipament públic adequat des d’on l’equipament públic adequat des d’on

es desenvoluparan les accions del Plaes desenvoluparan les accions del Plaes desenvoluparan les accions del Plaes desenvoluparan les accions del Pla. Aquest espai és el Centre EmprènCentre EmprènCentre EmprènCentre Emprèn, un

nou espai a Empuriabrava des del que s’hi oferiran serveis com ara suport i

assessorament a la creació i consolidació d’activitats econòmiques, viver

d’empreses, espai coworking, servei d’orientació laboral, servei d’intermediació

ocupacional amb l’empresa, aula de suport a l’ocupació i recerca de feina, aula

activa per a la millora de les habilitats sociolaborals, formació empresarial,

ocupacional i contínua.


7

El Centre Emprèn té una superfície de 348,83 m2 i està pensat per ser un espai

flexible, còmode, accessible i atractiu. Comptarà amb un ampli equip de tècnics

i la missió d’aquests és la d’executar el Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació.

Finalment, ha estat necessari introduir l’element indispensable de la

planificacióplanificacióplanificacióplanificació entesa com un procés metòdic dissenyat per obtenir un objectiu

concret. El resultat d’aquest procés de planificació és el treball que teniu a les

vostres mans: el Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013----2016 2016 2016 2016 que es

composa de sis documents connexos entre sí i que són els següents:

1. Presentació i estructura del Pla. (Document I)

2. Diagnosi i participació ciutadana (Document II)

3. Pla d’acció (Document III)

4. Logística del Pla (Document IV)

5. Avaluació. (Document V)

6. Annexes (Document VI)

L’actual context es presenta com a oportunitat per a impulsar i enfortir el

desenvolupament econòmic local i plantejar noves les línies d’actuació que

afavoreixen l’economia local.

El compromís de l’equip de govern i de l’equip tècnic del Pla estratègic és

atendre les persones establint diferents propostes necessàries per a optimitzar

el teixit econòmic, generar ocupació de qualitat i millorar el benestar i la

qualitat de vida dels nostres ciutadans.

Per a assolir aquest repte en els propers anys cal l'impuls de polítiques de

promoció econòmica i de desenvolupament local, cal desplegar programes de

formació que millorin les possibilitat d’ocupació, cal treballar per a la millora de

les capacitats tècniques i laborals dels ciutadans i ciutadanes del municipi, en

el desenvolupament i creixement de les empreses, en la promoció de noves

empreses i en el foment de nous emprenedors. Som-hi!


8

1.2. Justificació1.2. Justificació1.2. Justificació1.2. Justificació

En aquest mateix sentit que comentàvem en l’apartat anterior, respecte la

indispensable necessitat de planificació de les accions, el fet de disposar d’un

Pla EstrPla EstrPla EstrPla Estratègic Econòmic i d’atègic Econòmic i d’atègic Econòmic i d’atègic Econòmic i d’Ocupació a Castelló d’EmpúriesOcupació a Castelló d’EmpúriesOcupació a Castelló d’EmpúriesOcupació a Castelló d’Empúries ens permet

prioritzar les línies de treball, identificar i abordar problemes, vetllar per les

actuacions, plantejar objectius i metodologies i, a través de l’avaluació

prèviament dissenyada, millorar les actuacions realitzades, així com planificar

noves accions en funció dels resultats. Per altra banda, cal apuntar que aquest

no és un Pla estratègic de turisme. El sector turístic hi és representat en quant

a la globalitat en nombre d’empreses, però tot el que fa referència a la promoció

turística del municipi no és objecte d’aquest estudi, ja que s’està treballant en la

redacció d’un Pla específic d’àmbit turístic.

El Pla és una eina que ens aporta un conjunt d’elements que enforteixen el

posicionament de l’ajuntament en matèria social, econòmica i ocupacional, un

document que facilita dur a terme les actuacions necessàries adreçades a

capacitar i empoderar la població en general. Les avantatges de disposar d’un

Pla es concreten en dos nivells: organitzatiu organitzatiu organitzatiu organitzatiu i operatiu.i operatiu.i operatiu.i operatiu.

En el nivell organitzatiu ens apropa a determinar com han de ser les

dinàmiques dins del propi ajuntament, quin ha de ser el paper rellevant de les

àrees que lideren el pla, la seva estructura i recursos. El lideratge polític posa

de manifest el compromís i la complicitat de tot el consistori, marca la

transversalitat en la planificació estratègica que implica la coordinació entre les

pròpies àrees de l’ajuntament compromeses en el pla que, com ja hem dit, són

diverses les implicades, també entre l’ajuntament i les altres administracions, i

entre l’ajuntament i les empreses i la ciutadania de Castelló d’Empúries.

Finalment, en un segon nivell operatiu, s’inicia el camí cap a l’assoliment dels

objectius presentats en el Pla, tasca que correspondrà als treballadors que

composen l’equip tècnic de l’Àrea de Promoció Econòmica, l’Àrea

d’Ensenyament, l’Àrea d’Orientació Laboral i l’Àrea de Promoció Comercial.


9

1.3. Fases d’elaboració del Pla 1.3. Fases d’elaboració del Pla 1.3. Fases d’elaboració del Pla 1.3. Fases d’elaboració del Pla

1. 1. 1. 1. Fase de determinació i definició dels àmbits estratFase de determinació i definició dels àmbits estratFase de determinació i definició dels àmbits estratFase de determinació i definició dels àmbits estratègicsègicsègicsègics.

Gener de 2013.

En aquesta fase ha estat l’equip de govern el qui ha establert els tres grans

àmbits d’intervenció estratègica del Pla, que són:

� Àmbit empresarialÀmbit empresarialÀmbit empresarialÀmbit empresarial

Suport al teixit empresarial

Promoció i dinamització del comerç local

Foment de l’esperit emprenedor i noves activitats econòmiques

� Àmbit formatiuÀmbit formatiuÀmbit formatiuÀmbit formatiu

Impuls d’accions formatives que millorin l’ocupabilitat dels aturats i la

competitivitat de les empreses.

� Àmbit ocupacionalÀmbit ocupacionalÀmbit ocupacionalÀmbit ocupacional

Facilitar l’accés al mercat de treball de les persones aturades.

2.2.2.2. Fase de diagnosiFase de diagnosiFase de diagnosiFase de diagnosi i participació ciutadanai participació ciutadanai participació ciutadanai participació ciutadana

Febrer - agost 2013.

En aquesta fase, els tècnics municipals han donat una visió global, compartida i

consensuada dels tres àmbits en els quals és necessari concentrar els esforços.

Han realitzat la tasca d’elaboració i redacció de la diagnosi.

Maig - juliol 2013.

S’ha recollit l’opinió de la ciutadania i dels agents socials i econòmics del

territori mitjançant les enquestes ciutadanes.


10

3.3.3.3. Fase de definició i redacció dels objectius i propostes d'accióFase de definició i redacció dels objectius i propostes d'accióFase de definició i redacció dels objectius i propostes d'accióFase de definició i redacció dels objectius i propostes d'acció.

Setembre 2013 – març 2014

A partir de la diagnosi del municipi i de totes les aportacions recollides durant

el procés participatiu, es concretaran les accions definitives del Pla Estratègic.

4.4.4.4. Fase d'aplicació i seguiment del Pla Fase d'aplicació i seguiment del Pla Fase d'aplicació i seguiment del Pla Fase d'aplicació i seguiment del Pla.

Un cop definides i redactades les actuacions, el Pla es presentarà al Ple de la

corporació, s’executarà i se’n farà el seguiment.

Cal dir, que l’elaboració i redacció del Pla Estratègic ha estat duta a terme per

tècnics municipals, no s’ha externalitzat a cap empresa amb la qual cosa s’ha

aconseguit un estalvi però també és cert que s’ha allargat a un any de treball

poder enllestir el Pla, ja que els tècnics compaginaven aquesta tasca amb les

seves tasques habituals.


11

Document IIDocument IIDocument IIDocument II

Diagnosi i Diagnosi i Diagnosi i Diagnosi i

participació ciutadparticipació ciutadparticipació ciutadparticipació ciutadanaanaanaana



222000111333---222000111666

12


2.1. Context Europeu2.1. Context Europeu2.1. Context Europeu2.1. Context Europeu

Les polítiques de promoció econòmica i de foment de l’ocupació constitueixen un

sector dinàmic i estan en constant redeficonstant redeficonstant redeficonstant redefinició i rellançamentnició i rellançamentnició i rellançamentnició i rellançament. En aquest sentit, cal

fer esment de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació, i l’escenari de futur dibuixat a

Lisboa, que situa els objectius de la plena ocupació, la qualitat del treball, la

productivitat i la cohesió en el centre de les polítiques de la UE.

El mes de novembre de l’any 1997, a la Cimera Europea celebrada a Luxemburg,

en base al Tractat d'Amsterdam, es va acordar l'Estratègia Europea d'Ocupació

(EEO) posant a l’agenda una prioritat comuna al conjunt de la Unió Europea: el

desenvolupament de polítiques d’ocupació amb l’objectiu de combatre i reduir l’atur

en els pròxims anys en el territori comunitari a partir d’una estratègia basada en la

coordinació de les polítiques d’ocupació dels diferents estats membres. L’EstratègL’EstratègL’EstratègL’Estratègia ia ia ia

Europea per a l’Ocupació (EEO)Europea per a l’Ocupació (EEO)Europea per a l’Ocupació (EEO)Europea per a l’Ocupació (EEO) s’estructura en quatre pilars:

1. Millorar la capacitat d’inserció laboral.d’inserció laboral.d’inserció laboral.d’inserció laboral. Cal fer front als desajustos entre les

necessitats del mercat de treball i les qualificacions professionals de la mà

d’obra. La lluita contra l’atulluita contra l’atulluita contra l’atulluita contra l’aturrrr juvenil i de llarga durada és prioritària.

2. Desplegar l’esperit d’empresa i la creació d’ocupació.l’esperit d’empresa i la creació d’ocupació.l’esperit d’empresa i la creació d’ocupació.l’esperit d’empresa i la creació d’ocupació. Oferir facilitats,

informació, orientació i assessorament per a la creació d’empreses. Posar a

l'abast de les petites i mitjanes empreses informació i serveis per a la

millora de llur competitivitat.

3. Fomentar la capacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptació de les empreses i dels seus treballadors i

treballadores. Oferir nous productes que compleixen la funció d’ajudar a les

empreses en aquesta necessària adaptació. Vetllar per la supervivència en

aquests moments turbulents i difícils.

4. Promoure polítiques d’igualtat d’oportunitatspolítiques d’igualtat d’oportunitatspolítiques d’igualtat d’oportunitatspolítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Fomentar una més alta participació de les dones en el mercat de treball.

Introduir mesures per a compatibilitzar la vida familiar amb la laboral.

13


En els anys posteriors s’han celebrat altres cimeres comunitàries que han reforçat

les línies de l’EEO i el compromís entre la Unió Europea i els estats membres per

aconseguir una plena ocupació, una millora en la qualitat i la productivitat dels

llocs de treball i el reforç de la cohesió i la inclusió social. L’Estratègia Europea per

a l’Ocupació va ser revisada després de cinc anys d’aplicaciórevisada després de cinc anys d’aplicaciórevisada després de cinc anys d’aplicaciórevisada després de cinc anys d’aplicació.

L’any 2000 el Consell Europeu va acordar a la denominada Estratègia de LisboaEstratègia de LisboaEstratègia de LisboaEstratègia de Lisboa

d’aspirar a la ‘plena ocupació’ pel 2010. Un nou repte estratègic a assolir en un

horitzó de deu anys vista, l’Estratègia Europa 2020, aprovada pels caps d’estat i de

govern dels països membres: esdevenir l’economia basada en el coneixement més

competitiva i dinàmica del món, capaç d’un creixement econòmic sostenible amb

més i millors llocs de treball i una major cohesió social. Es tracta de superar les

conseqüències de la crisi econòmica i situar novament Europa en el camí del

creixement econòmic.

L’EEO, així com d’altres programes i plans realitzats a Europa i a Espanya, se

centra en la reducció de l’atur, la millora de la taxa d’activitat i d’ocupació, així com

una major cohesió i inclusió social. Les noves línies directrius determinen deu

prioritats d’acció per assolir els objectius establerts per a l’any 2010 i que de fet, es

planteja també com una Estratègia Catalana per a l’Ocupació:

1. Ajudar els desocupats i inactius a trobar feinadesocupats i inactius a trobar feinadesocupats i inactius a trobar feinadesocupats i inactius a trobar feina i prevenir l’atur de llarga

durada.

2. Fomentar l’esperit emprenedorl’esperit emprenedorl’esperit emprenedorl’esperit emprenedor i millorar les condicions per a la creació de

noves empreses.

3. Promoure la capacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptaciócapacitat d’adaptació al canvi dels treballadors i les empreses, tot

tenint en compte la necessitat de flexibilitat i seguretat.

4. Augmentar i millorar les inversionsmillorar les inversionsmillorar les inversionsmillorar les inversions en recursos humans i les estratègies

d’educació i de formació al llarg de la vida.

5. Augmentar l’oferta de mà d’obral’oferta de mà d’obral’oferta de mà d’obral’oferta de mà d’obra i promoure l’envelliment actiu.

6. Promoure la igualtatigualtatigualtatigualtat entre homes i dones pel que fa a l’ocupació i la

remuneració.

7. Combatre la discriminacióCombatre la discriminacióCombatre la discriminacióCombatre la discriminació dels grups desafavorits.

14


8. Millorar els incentius financersincentius financersincentius financersincentius financers perquè treballar sigui rentable.

9. Reduir considerablement el treball no declarat. treball no declarat. treball no declarat. treball no declarat.

10. Promoure la mobilitatmobilitatmobilitatmobilitat professional i geogràfica.

En aquest apartat hem volgut tractar el context europeu ja que un Pla estratègic Pla estratègic Pla estratègic Pla estratègic

en l’àmben l’àmben l’àmben l’àmbit del desenvolupament econòmic i d’ocupacióit del desenvolupament econòmic i d’ocupacióit del desenvolupament econòmic i d’ocupacióit del desenvolupament econòmic i d’ocupació no es pot fer al marge del

context general en el qual s’han anat definint i estructurant les polítiques de

promoció econòmica i de foment de l’ocupació. Únicament des del coneixement dels

escenaris de futur que plantegen aquests contextos es pot dissenyar un nou model

per a la seva gestió en l’entorn local que sigui coherent i raonable.

15


2.2. Comarca de l’Alt Empordà2.2. Comarca de l’Alt Empordà2.2. Comarca de l’Alt Empordà2.2. Comarca de l’Alt Empordà

Superfície: 1.357,53 km²

Població: 140.428 hab.

Densitat població: 103,40 hab/km²

L'Alt Empordà és una comarca situada al nord-est del Principat de Catalunya.

Limita amb el Vallespir i el Rosselló al nord; amb el mar Mediterrani a llevant; les

comarques del Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany al sud, i la Garrotxa a

ponent.

La comarca compta amb una infraestructura important pel que fa les

comunicacions, (tot i que la senyalització és precària i confusa per als estrangers, o

a la sortida 2 de l’autopista AP 7 no s’hi pot accedir direcció sud, son mancances

que es tenen en compte i es volen solucionar).

16


La proximitat amb la frontera francesa, tant per la costa com per l’interior, dóna al

municipi un valor afegit en el tema comerç i turisme de proximitat. De fet la idea

principal d’Empuriabrava sempre ha estat la de poder-hi accedir per mar, terra i

aire. Mercès al seu aeròdrom amb una pista de 800 metres, és accessible a les

avionetes privades a més de ser el centre de paracaigudisme amb el número més

elevat de salts del món.

La N II a la seva variant per Figueres enllaça amb la C-260, i trobem el municipi a

10 km en direcció a Roses.

L’economia de la comarca no ha tingut mai massa indústria i no ha causat cap

mena d’impacte en la regió, que essencialment ha extret els seus recursos de la

pròpia natura, amb les terres conreades de cereals i fruiters, mentre l’olivera i la

vinya cohabiten amb els ports de pesca de Llançà, Roses i l’Escala.

17


El turisme des dels anys 70 ha ocasionat els grans canvis econòmics essent

actualment la gran font econòmica del territori. La història, la platja i la natura

donen un valor afegit a la comarca que rarament es troba en un altre lloc. Cales i

grans platges, la muntanya i el mar, gastronomia local i internacional, patrimoni

megalític i el gran museu surrealista. En un territori que a penes sobrepassa els

1000 Km2, hi trobem 3 parcs naturals protegits on el municipi castelloní en queda

envoltat per més del 70 % del seu territori.

La radiografia actualitzada de l’atur a la comarca ens mostra que hi ha 11.036

persones aturades (994, al municipi de Castelló d’Empúries) i que la taxa d’atur se

situa en el 14,67%. Destaca que a la comarca el 64% de persones aturades provenen

del sector serveis, el principal de la comarca, i que el 37% de persones aturades

tenen un nivell de formació que no arriba a la secundària.

Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació a l’Alt Empordà.Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació a l’Alt Empordà.Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació a l’Alt Empordà.Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació a l’Alt Empordà.

Pel que fa als aspectes de desenvolupament econòmic i d’ocupació a l’Alt Empordà,

l’Ajuntament de Figueres està duent a terme un procés de planificació estratègicaprocés de planificació estratègicaprocés de planificació estratègicaprocés de planificació estratègica

per identificar els àmbits de desenvolupament i dinamització econòmica i

ocupacional de Figueres i l’Alt Empordà mitjançant la redacció d’un Pla estratègic,

tasca que ha estat adjudicada, el passat mes de juny, a l’empresa D’Aleph

Iniciativas y Organización S.A.

Objectius específicsObjectius específicsObjectius específicsObjectius específics Productes resultantsProductes resultantsProductes resultantsProductes resultants Definir el procés de treballDefinir el procés de treballDefinir el procés de treballDefinir el procés de treball Protocol d’organitzacióProtocol d’organitzacióProtocol d’organitzacióProtocol d’organització Identificar els àmbits d’interès i els agentsIdentificar els àmbits d’interès i els agentsIdentificar els àmbits d’interès i els agentsIdentificar els àmbits d’interès i els agents Àmbits estratègicsÀmbits estratègicsÀmbits estratègicsÀmbits estratègics

Mapa d’agentsMapa d’agentsMapa d’agentsMapa d’agents Definir la reaDefinir la reaDefinir la reaDefinir la realitat social i econòmica del territorilitat social i econòmica del territorilitat social i econòmica del territorilitat social i econòmica del territori Diagnosi socioeconòmicaDiagnosi socioeconòmicaDiagnosi socioeconòmicaDiagnosi socioeconòmica Identificar reptes i oportunitats del territoriIdentificar reptes i oportunitats del territoriIdentificar reptes i oportunitats del territoriIdentificar reptes i oportunitats del territori DAFO i ZOPPDAFO i ZOPPDAFO i ZOPPDAFO i ZOPP Definició del model de futur del territoriDefinició del model de futur del territoriDefinició del model de futur del territoriDefinició del model de futur del territori Línies estratègiquesLínies estratègiquesLínies estratègiquesLínies estratègiques Definició d’accions i de projectesDefinició d’accions i de projectesDefinició d’accions i de projectesDefinició d’accions i de projectes Pla d’acció. Pla estratègicPla d’acció. Pla estratègicPla d’acció. Pla estratègicPla d’acció. Pla estratègic

18


És interessant en aquest sentit fer referència a aquest Pla comarcal,Pla comarcal,Pla comarcal,Pla comarcal, en tant que

identificarà els reptes i oportunitats de la comarca, inclourà un mapa d’agents de la

comarca, definirà el model de futur del territori, els escenaris de futur i les línees

estratègiques que es concretaran en el Pla d’acció mitjançant la definició de

projectes i accions concretes per al desplegament de l’estratègia i consecució dels

objectius fixats.

Pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament turístic.Pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament turístic.Pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament turístic.Pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament turístic.

D’altra part, també en l’àmbit comarcal i liderant el projecte l’Ajuntament de

Figueres, s’està redactant un pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament

turístic. L’empresa adjudicatària és Capellà Ballbé S.L. Es pretén desenvolupar un

pla d’acció a curt i mig termini a nivell de comarca que permeti millorar el

funcionament del sector turístic, vinculat a l’activitat comercial, de lleure i de

serveis personals, aprofitant els recursos existents en el territori (naturals,

culturals i etnològics) i el creixent impuls a la producció agroalimentària entre

d’altres factors, per facilitar l’adaptació de les empreses, millorar la competitivitat

del territori i la creació de noves oportunitats d’ocupació.

Els tècnics de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries participen activament en

l’elaboració dels dos plans estratègics exposats formant part, com a membres, del

Grup Motor del Programa de Dinamització Econòmica de la comarca.

19


2.3. Municipi 2.3. Municipi 2.3. Municipi 2.3. Municipi

Castelló d’Empúries és un municipi situat a la comarca de l’Alt Empordà, a la

província de Girona. Amb prop d’11.500 habitants, es troba a uns 17m d’altitud

sobre el nivell del mar i té una superfície considerablement gran: 42’3km², en els

quals s’inclou el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

A Castelló d’Empúries es diferencien dues entitats urbanes separades entre si: el

centre històric i la marina d’Empuriabrava, que comprenen respectivament 83 ha i

511 ha, i que representen el 1,97% i el 12,22% del total de la superfície municipal.

Altres desenvolupaments residencials i industrials entorn el nucli ocupen una

superfície de 83 ha, un 1,97% de la superfície municipal. La superfície ocupada per

activitats de càmping és de 61,70 ha, un 1,48% del terme municipal.

La diversificació de la seva oferta és màxima: un centre històric notable, natura al

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, platges, comerç, diversió i esports a la

marina residencial d’Empuriabrava.

20


La Vila Comtal de Castelló d’Empúries conserva gran part dels vestigis de la seva

capitalitat medieval. Passejar pel centre històric és fer un viatge per la història. Es

pot visitar la magnífica Basílica de Santa Maria, coneguda com "La Catedral de

l’Empordà" a més del seu Museu Parroquial, i també altres edificis interessants

que encara s’hi conserven, com la Cúria Presó del s. XIV, l’Ecomuseu-Farinera,

l’antiga Llotja de Mar, la Casa Gran, antics convents, restes de muralles, el Pont

Vell, entre d’altres.

La Marina d’Empuriabrava té 24 km de canals navegables i és la més gran

d’Europa. La seva ubicació i climatologia contribueixen a ser un referent en la

pràctica del paracaigudisme i dels esports nàutics. Per aquest motiu, el 2003 va ser

distingida per la Generalitat de Catalunya amb la certificació de Destinació

Turística Esportiva.

També disposa d’una gran oferta d’establiments hotelers i de restauració, així com

d’empreses d’oci i activitats de lleure.

21


A més, té 7 km de platges amb un alt interès natural i turístic, que van ser

distingides primer amb la Bandera Blava i posteriorment, el 2009, amb les

certificacions mediambientals ISO 14.0001 i EMAS, i amb la Norma UNE 187001

de Qualitat de platges, per la gestió del bon estat de les platges.

Els Aiguamolls de l’Empordà s’estenen des dels peus de la Serra de Rodes, al

nord, fins a la desembocadura del Fluvià vell, al sud, abraçant una superfície de

4.783ha, situades en major part al municipi de Castelló d’Empúries. La

conversió en Parc Natural data del 1983 i actualment és el segon Parc Natural

més important de Catalunya. Format per diferents estanys d’aigua dolça i

dunes s’hi pot descobrir una reserva amb abundància d’espècies d’aus

migratòries, i una flora característica de la zona.

22


2.3.1. Població 2.3.1. Població 2.3.1. Població 2.3.1. Població

La població de Castelló d’Empúries és, segons dades del Padró municipal

d'habitants, a gener de 2013, d’11.441 habitants dels quals 3.939 consten

empadronats a la Vila i els 7.502 restants a la Marina d’Empuriabrava.

Aquesta població no es distribueix proporcionalment per tot el territori: la població

es concentra en poc més d'un 15% de la superfície municipal, ja que la resta del

terme correspon a sòl d'ús agrícola o a sòl situat en l'àmbit del Parc Natural dels

Aiguamolls de l’Empordà.

Taula 1. Total habitantsTaula 1. Total habitantsTaula 1. Total habitantsTaula 1. Total habitants

Font: padró municipal * Inclou Mas Nou, Castelló Nou i disseminats.

En la última dècada la població ha sofert un increment del 28%; el fet es pot

atribuir a les onades d’immigració procedents de la resta d’Europa, del nord

d’Àfrica, d’Amèrica del Sud i Rússia, i a la transformació de les segones residències

en habitatge principal.

Total habitantsTotal habitantsTotal habitantsTotal habitants Gener 2013Gener 2013Gener 2013Gener 2013 Vila Vila Vila Vila **** 3.9393.9393.9393.939 Empuriabrava Empuriabrava Empuriabrava Empuriabrava 7.5027.5027.5027.502 Total Total Total Total 11.44111.44111.44111.441

23


Taula 2. Evolució de la població des de 1986 fins 2013Taula 2. Evolució de la població des de 1986 fins 2013Taula 2. Evolució de la població des de 1986 fins 2013Taula 2. Evolució de la població des de 1986 fins 2013

ANYANYANYANY HOMESHOMESHOMESHOMES DONESDONESDONESDONES TOTALTOTALTOTALTOTAL

1986 1.662 1.692 3.3543.3543.3543.354 1987 1.723 1.750 3.4733.4733.4733.473 1988 1.839 1.839 3.6783.6783.6783.678 1989 1.943 1.931 3.8743.8743.8743.874 1990 2.089 2.009 4.0984.0984.0984.098 1991 1.815 1.822 3.6373.6373.6373.637 1992 1.877 1.835 3.7123.7123.7123.712 1993 2.141 2.046 4.1874.1874.1874.187 1994 2.280 2.167 4.4474.4474.4474.447 1995 2.413 2.239 4.6524.6524.6524.652 1996 2.468 2.363 4.8314.8314.8314.831 1998 2.699 2.584 5.2835.2835.2835.283 1999 2.959 2.856 5.8155.8155.8155.815 2000 3.198 3.068 6.2666.2666.2666.266 2001 3.540 3.343 6.8836.8836.8836.883 2002 3.910 3.620 7.5307.5307.5307.530 2003 4.232 3.933 8.1658.1658.1658.165 2004 4.031 3.746 7.7777.7777.7777.777 2005 4.743 4.424 9.1679.1679.1679.167 2006 5.180 4.841 10.02110.02110.02110.021 2007 5.476 5.153 10.62910.62910.62910.629 2008 6.054 5.599 11.65311.65311.65311.653 2009 6.273 5.838 12.11112.11112.11112.111 2010 6.300 5.920 12.22012.22012.22012.220 2011 6.081 5.804 11.88511.88511.88511.885 2012 6.037 5.757 11.79411.79411.79411.794 2013 5.920 5.521 11.44111.44111.44111.441

Font: Institut Nacional d'Estadística 1986-1995: Poblacions de dret des de 1986 fins a 1995. Xifres de les rectificacions i renovacions padronals. 1996-2012: Xifres oficials de població: Revisió del padró municipal.

Per edats, l’any 2013, la població de Castelló d’Empúries presenta una mitjana

d’edat de 39,87 anys. La població és més jove en relació amb la mitjana catalana,

segons dades de l’Idescat. Així la mitjana d’edat de la població de 16 i més anys és

de 45,7 anys, mentre que a Catalunya aquesta mitjana és de 47,2 anys.

Un 26,60% de la població té menys de 25 anys, mentre que a Catalunya, la mateixa

franja d’edat suposa un 23,26% de la població. D’altra banda, un 31% té entre 26 i

45 anys, mentre que un 25,907% de població té entre 46 i 65 anys. Pel que fa a la

franja superior de la piràmide d’edats, al municipi hi ha un 16,60% de persones de

més de 66 anys.

24


Taula 3. Total població distribuïts per edats Taula 3. Total població distribuïts per edats Taula 3. Total població distribuïts per edats Taula 3. Total població distribuïts per edats

Font: Padró municipal

Com a d’altres municipis costaners, a Castelló d’Empúries la població de dret es

multiplica en plena temporada d’estiu, d’acord amb les dades facilitades per les

Oficines Municipals de Turisme, i s’estima en un total d’entre 60.000 i 65.000

habitants temporals.

El municipi de Castelló d’Empúries compta amb un gran nombre d’estrangers que

resideixen al municipi, un total de 5.577, d’aquest cal diferenciar entre estrangers

comunitaris, que normalment són persones que tenen una segona residència a

Empuriabrava o bé venen a passar la seva jubilació al municipi; i els estrangers

extracomunitaris, que majoritàriament en el seu moment els va atreure l’oferta

d’ocupació.

Taula 4. Total habitants estrangers Taula 4. Total habitants estrangers Taula 4. Total habitants estrangers Taula 4. Total habitants estrangers

Font:Padró municipal

Població per edats Gener 2013Població per edats Gener 2013Població per edats Gener 2013Població per edats Gener 2013 De 0 a 16 anysDe 0 a 16 anysDe 0 a 16 anysDe 0 a 16 anys 2.0212.0212.0212.021 17171717,70%,70%,70%,70% De 17 a 25 anysDe 17 a 25 anysDe 17 a 25 anysDe 17 a 25 anys 1.0131.0131.0131.013 8,90% 8,90% 8,90% 8,90% De 26 a 35 anysDe 26 a 35 anysDe 26 a 35 anysDe 26 a 35 anys 1.5921.5921.5921.592 13,90%13,90%13,90%13,90% De 36 a 45 anys De 36 a 45 anys De 36 a 45 anys De 36 a 45 anys 1.9611.9611.9611.961 17,10%17,10%17,10%17,10% De 46 a 55 anysDe 46 a 55 anysDe 46 a 55 anysDe 46 a 55 anys 1.6911.6911.6911.691 14,80%14,80%14,80%14,80% De 56 a 65 anysDe 56 a 65 anysDe 56 a 65 anysDe 56 a 65 anys 1.2741.2741.2741.274 11,10%11,10%11,10%11,10% De 66 a 75 anysDe 66 a 75 anysDe 66 a 75 anysDe 66 a 75 anys 1.0821.0821.0821.082 9,50%9,50%9,50%9,50% Més de 76 anysMés de 76 anysMés de 76 anysMés de 76 anys 807807807807 7,10%7,10%7,10%7,10% Total Total Total Total 11.44111.44111.44111.441

Població totalPoblació totalPoblació totalPoblació total Gener 2013Gener 2013Gener 2013Gener 2013Habitants nacionals 5.864 Habitants comunitaris 3.208 Habitants extracomuntaris 2.369 TotalTotalTotalTotal 11.44111.44111.44111.441

25


Taula 5. Percentatge població Taula 5. Percentatge població Taula 5. Percentatge població Taula 5. Percentatge població


Al municipi conviuen un total de 73 nacionalitats diferents. El grup més nombrós

el conformen els marroquins (22,9% del total de la població estrangera). Els

estrangers d'origen europeu representen el 50% del total de la població estrangera,

els francesos (19,9%), alemanys (15%) romanesos (7%) britànics (2,9%) italians

(2,8%) i belgues (2,4%).

Certament una part d'aquesta població estrangera pot correspondre a persones

amb un bon poder adquisitiu procedents bàsicament de la Comunitat Europea que

cerquen la qualitat de vida i l'entorn privilegiat de Castelló d’Empúries.

Població total Població total Població total Població total Gener 2013Gener 2013Gener 2013Gener 2013 Habitants nacionals 51,25 % Habitants comunitaris 28,03 % Habitants extracomunitaris 23,22 % Total Total Total Total 100%100%100%100%

26


Taula 6. Total població estrangera per nacionalitats Taula 6. Total població estrangera per nacionalitats Taula 6. Total població estrangera per nacionalitats Taula 6. Total població estrangera per nacionalitats


Habitants per nacionalitatsHabitants per nacionalitatsHabitants per nacionalitatsHabitants per nacionalitats Procedència país Procedència país Procedència país Procedència país Gener 2013Gener 2013Gener 2013Gener 2013 FrançaFrançaFrançaFrança 1.1121.1121.1121.112 19,9%19,9%19,9%19,9% Alemanya Alemanya Alemanya Alemanya 835835835835 15,0%15,0%15,0%15,0% Anglaterra Anglaterra Anglaterra Anglaterra 160160160160 2,9%2,9%2,9%2,9% ItàliaItàliaItàliaItàlia 158158158158 2,8%2,8%2,8%2,8% BèlgicaBèlgicaBèlgicaBèlgica 136136136136 2,4%2,4%2,4%2,4% Suïssa Suïssa Suïssa Suïssa 56565656 1,0%1,0%1,0%1,0% PortugalPortugalPortugalPortugal 27272727 0,5%0,5%0,5%0,5% Països baixos Països baixos Països baixos Països baixos 90909090 1,6%1,6%1,6%1,6% UcraUcraUcraUcraïnaïnaïnaïna 97979797 1,7%1,7%1,7%1,7% Romania Romania Romania Romania 391391391391 7,0%7,0%7,0%7,0% Bulgària Bulgària Bulgària Bulgària 75757575 1,3%1,3%1,3%1,3% Polònia Polònia Polònia Polònia 71717171 1,3%1,3%1,3%1,3% Altres països de l’est Altres països de l’est Altres països de l’est Altres països de l’est 41414141 0,7%0,7%0,7%0,7% Rússia Rússia Rússia Rússia 351351351351 6,3%6,3%6,3%6,3% Marroc Marroc Marroc Marroc 1.2751.2751.2751.275 22,9%22,9%22,9%22,9% ArgèArgèArgèArgèlia lia lia lia 31313131 0,6%0,6%0,6%0,6% Senegal Senegal Senegal Senegal 60606060 1,1%1,1%1,1%1,1% Gàmbia Gàmbia Gàmbia Gàmbia 41414141 0,7%0,7%0,7%0,7% Altres països africans Altres països africans Altres països africans Altres països africans 8888 0,1%0,1%0,1%0,1% Brasil Brasil Brasil Brasil 56565656 1,0%1,0%1,0%1,0% CubaCubaCubaCuba 55555555 1,0%1,0%1,0%1,0% Equador Equador Equador Equador 49494949 0,9%0,9%0,9%0,9% Xile Xile Xile Xile 18181818 0,3%0,3%0,3%0,3% Veneçuela Veneçuela Veneçuela Veneçuela 14141414 0,3%0,3%0,3%0,3% Uruguai Uruguai Uruguai Uruguai 57575757 1,0%1,0%1,0%1,0% R. DominicanaR. DominicanaR. DominicanaR. Dominicana 15151515 0,3%0,3%0,3%0,3% Argentina Argentina Argentina Argentina 65656565 1,2%1,2%1,2%1,2% Bolívia Bolívia Bolívia Bolívia 22222222 0,4%0,4%0,4%0,4% Colòmbia Colòmbia Colòmbia Colòmbia 19191919 0,3%0,3%0,3%0,3% Amèrica Amèrica Amèrica Amèrica 5555 0,1%0,1%0,1%0,1% Pakistan Pakistan Pakistan Pakistan 33333333 0,6%0,6%0,6%0,6% XinaXinaXinaXina 60606060 1,1%1,1%1,1%1,1% Altres Altres Altres Altres 56565656 1,0%1,0%1,0%1,0% Total Total Total Total 5.5775.5775.5775.577

27


2.3.2. Ocupació 2.3.2. Ocupació 2.3.2. Ocupació 2.3.2. Ocupació

L’indicador més emprat per mesurar la realitat laboral al municipi és la taxa

d’atur. L’utilitzarem per aprofundir en quins són els perfils de població més

afectats per l’atur segons sexe, edat, formació, sectors i activitat econòmica.

És important fer un estudi d’aquest col�lectiu a fi d’atendre la situació real davant

la problemàtica de l’ocupació per tal d’elaborar el pla estratègic d’actuació.

Del total de la població censada, cal destacar que el 8,5% de la població activa està

a l’atur amb un total de 994 persones.

Les dades d’atur registrat aquest primer semestre de l’any 2013 son les pitjors des

de l’inici de la crisi el 2008. Des de llavors, en què la mitjana d’atur registrat en el

primer semestre era de 429 persones aturades, el creixement ha estat exponencial.

En 5 anys el nombre de persones sense feina s’ha doblat. Respecte juny de 2008

avui hi ha al municipi 565 aturats més.

Taula 7. Evolució població atur per anysTaula 7. Evolució població atur per anysTaula 7. Evolució població atur per anysTaula 7. Evolució població atur per anys

Font: XIFRA. Sistema informació socioeconòmica Local. Diputació de Girona

Evolució població en nombre d’aturats Evolució població en nombre d’aturats Evolució població en nombre d’aturats Evolució població en nombre d’aturats AnyAnyAnyAny AturAturAturAtur 2013 994 2012 927 2011 968 2010 905 2009 790 2008 429

28


Gràfic 1. Evolució població aturada per anysGràfic 1. Evolució població aturada per anysGràfic 1. Evolució població aturada per anysGràfic 1. Evolució població aturada per anys

Font: Ministeri de Treball.

Pel que fa a l’any 2013, l’atur té tendència a la baixa amb l’aproximació de la

temporada d’estiu.

Taula 8. Taula 8. Taula 8. Taula 8. Evolució població atur per mesos any 2013Evolució població atur per mesos any 2013Evolució població atur per mesos any 2013Evolució població atur per mesos any 2013

MesMesMesMes Nombre aturatsNombre aturatsNombre aturatsNombre aturats VariacióVariacióVariacióVariació

genergenergenergener 994994994994

febrerfebrerfebrerfebrer 994994994994 Es mantéEs mantéEs mantéEs manté

marçmarçmarçmarç 931931931931 Baixa 6.34%Baixa 6.34%Baixa 6.34%Baixa 6.34%

abrilabrilabrilabril 903903903903 Baixa 3.01%Baixa 3.01%Baixa 3.01%Baixa 3.01%

maigmaigmaigmaig 843843843843 Baixa 6.64%Baixa 6.64%Baixa 6.64%Baixa 6.64%

junyjunyjunyjuny 778778778778 Baixa 7.71%Baixa 7.71%Baixa 7.71%Baixa 7.71%

Malgrat tot, per a una major aproximació a dades actualitzades, si comparem l’any

2013 respecte l’any 2012, s’afirma que l’atur va baixar el mes de juny de 2012 un

10.56 % mentre que el mes de juny d’aquest any 2013 ha baixat un 7.71 %.

29


Taula 9. Atur per franja d’edat juny 2013Taula 9. Atur per franja d’edat juny 2013Taula 9. Atur per franja d’edat juny 2013Taula 9. Atur per franja d’edat juny 2013

VariacióVariacióVariacióVariació Mensual Anual

Juny 2013Juny 2013Juny 2013Juny 2013

Total Total Total Total aturatsaturatsaturatsaturats

Absoluta Relativa Absoluta Relativa TotalTotalTotalTotal 778778778778 ----65656565 ----7.71 %7.71 %7.71 %7.71 % ----1111 ----0.13 %0.13 %0.13 %0.13 %

HOMES 410 -44 -9.69 % -22 -5.09 % DONES 368 -21 -5.40 % +21 6.05 % MENORS DE 25 ANYSMENORS DE 25 ANYSMENORS DE 25 ANYSMENORS DE 25 ANYS 42 -11 -20.75

% -6 -12.50 %

HOMES 21 -8 -27.59 %

-2 -8.70 %

DONES 21 -3 -12.50 %

-4 -16.00 %

ENTRE 25 i 44 ANYSENTRE 25 i 44 ANYSENTRE 25 i 44 ANYSENTRE 25 i 44 ANYS 395 -28 -6.62 % -6 -1.50 %

HOMES 212 -21 -9.01 % -16 -7.02 % DONES 183 -7 -3.68 % +10 5.78 % MAJORS DE 45 ANYSMAJORS DE 45 ANYSMAJORS DE 45 ANYSMAJORS DE 45 ANYS 341 -26 -7.08 % +11 3.33 %

HOMES 177 -15 -7.81 % -4 -2.21 % DONES 164 -11 -6.29 % +15 10.07 % SECTOR:SECTOR:SECTOR:SECTOR:

AGRICULTURA 31 -2 -6.06 % +7 29.17 % INDÚSTRIA 61 -7 -10.29

% -18 -22.78 %

CONSTRUCCIÓ 144 -3 -2.04 % -25 -14.79 % SERVEIS 484 -54 -10.04

% +36 8.04 %

SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR

58 +1 1.75 % -1 -1.69 %

Respecte l’any 2013 si fem un anàlisi per sexes, el nombre màxim de dones a l’atur

i registrades és de 472, és a dir un 47,50% del total de persones aturades, enfront

de 522 homes, el 52,50%, un percentatge lleugerament superior al de les dones.

30


Taula 10. Taxes d’atur per sexeTaula 10. Taxes d’atur per sexeTaula 10. Taxes d’atur per sexeTaula 10. Taxes d’atur per sexe


Per edats, el col�lectiu d’entre 35 i 49 és el més afectat per l’atur. Els enregistrats

són 419 aturats, un 42,15% del total. Els majors de 45 anys sostenen un creixement

important i constant de destrucció d’ocupació. Segueix a aquesta franja d’edat la de

20 a 34 anys, amb 284 persones aturades, un 28,57%.

Taula 11. Taxes atur per edatTaula 11. Taxes atur per edatTaula 11. Taxes atur per edatTaula 11. Taxes atur per edat


Atur per sexeAtur per sexeAtur per sexeAtur per sexe Homes 522 52,50% Dones 472 47,50%

Atur per edatAtur per edatAtur per edatAtur per edat Menors de 20 anysMenors de 20 anysMenors de 20 anysMenors de 20 anys 13 1,30% De 20 a 34 aDe 20 a 34 aDe 20 a 34 aDe 20 a 34 anysnysnysnys 284 28,57% De 35 a 49 anysDe 35 a 49 anysDe 35 a 49 anysDe 35 a 49 anys 419 42,15% De 50 a 64 anysDe 50 a 64 anysDe 50 a 64 anysDe 50 a 64 anys 218 21,93% Majors de 65 anysMajors de 65 anysMajors de 65 anysMajors de 65 anys 0 0

31


Taula 12. Taxes atur per nivell formatiuTaula 12. Taxes atur per nivell formatiuTaula 12. Taxes atur per nivell formatiuTaula 12. Taxes atur per nivell formatiu


Pel que fa a sectors d’activitat, cal destacar el comportament del sector serveis

(comerç, hostaleria, transports, comunicacions, banca, assegurances, assessories,

ensenyament, sanitat, administració pública i privada, seguretat, etc.) que és el

que més acusa la destrucció de treball, actualment amb 650 aturats, un 65,39%.

En el sector de la construcció hi ha 177 aturats (17,80%) tot i que presenta un

millor comportament en els darrers dos anys que la resta.

En Indústria i el sector agrari el registre del primer semestre de 2013 és de 110

aturats i representen un 11,06% del total d’atur per grans sectors.

Atur per nivell formAtur per nivell formAtur per nivell formAtur per nivell formatiuatiuatiuatiu Sense estudis 55 5,53% Estudis primaris incomplerts 182 18,30% Estudis primaris complerts 167 16,80% Programes de formació professional- Estudis secundaris

49 4,92%

Educació general. Estudis secundaris 494 49,69% Tècnics professionals superiors 19 1’91% Universitaris de primer cicle. Estudis postsecundaris

9 0,90%

Universitaris de segon i tercer cicle. Estudis postsecundaris

18 1,81%

Altres estudis postsecundaris 1 0,10% Informació i comunicacions 3 0,30% Activitats financeres i assegurances 2 0,20% Activitats immobiliàries 13 1,30% Activitats administratives. Serveis auxiliars

17 1’71%

Activitats professionals, científiques i tècniques

73 7,34%

Administració pública 26 2,61% Educació 11 1,10% Sanitat i serveis socials 18 1,81% Activitats culturals, esportives i recreatives

25 2,51%

Altres serveis 16 1’60% Personal domèstic 2 0,20% Sense ocupació anterior 57 5,73%

32


Taula 13. Taxes atur per sectorsTaula 13. Taxes atur per sectorsTaula 13. Taxes atur per sectorsTaula 13. Taxes atur per sectors

Taula 14. Taxes atur per activitats econòmTaula 14. Taxes atur per activitats econòmTaula 14. Taxes atur per activitats econòmTaula 14. Taxes atur per activitats econòmiquesiquesiquesiques


Les dades detallades presenten la radiografia de la situació actual del municipi en

relació a l’ocupació.

En resum, la població més afectada per l’atur es registra en una franja d’edat

d’entre els 35 i 45 anys. El sector més castigat és el de serveis amb un total de 650

persones aturades, dins el qual destaquen l’hostaleria i la construcció com a

activitats econòmiques més afectades.

En relació al nivell formatiu, la meitat de població sense ocupació té un nivell

d’estudis secundaris, seguit d’una part de la població amb aquests estudis

secundaris incomplerts.

Atur per grans sectorsAtur per grans sectorsAtur per grans sectorsAtur per grans sectors AgriculturaAgriculturaAgriculturaAgricultura 27 2,71% IndústriaIndústriaIndústriaIndústria 83 8,35% ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció 177 17,80% Serveis Serveis Serveis Serveis 650 65,39% Sense ocupació anteriorSense ocupació anteriorSense ocupació anteriorSense ocupació anterior 57 5,73%

Atur per activAtur per activAtur per activAtur per activitats econòmiquesitats econòmiquesitats econòmiquesitats econòmiques Agricultura, ramaderia i pescaAgricultura, ramaderia i pescaAgricultura, ramaderia i pescaAgricultura, ramaderia i pesca 27 2,71% Indústria extractiva, energia, aigua i Indústria extractiva, energia, aigua i Indústria extractiva, energia, aigua i Indústria extractiva, energia, aigua i residusresidusresidusresidus

1 0,10%

Indústries manufactureresIndústries manufactureresIndústries manufactureresIndústries manufactureres 57 5,73% Subministrament energia elèctrica, gas Subministrament energia elèctrica, gas Subministrament energia elèctrica, gas Subministrament energia elèctrica, gas aire condicionataire condicionataire condicionataire condicionat

0 0%

Subministrament d’aigua, activitats de Subministrament d’aigua, activitats de Subministrament d’aigua, activitats de Subministrament d’aigua, activitats de sasasasanejament, gestió de residus i nejament, gestió de residus i nejament, gestió de residus i nejament, gestió de residus i descontaminaciódescontaminaciódescontaminaciódescontaminació

25 2,51%

ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció 177 17’80% Comerç a l’engròs, reparació vehicles Comerç a l’engròs, reparació vehicles Comerç a l’engròs, reparació vehicles Comerç a l’engròs, reparació vehicles motor i motocicletesmotor i motocicletesmotor i motocicletesmotor i motocicletes

157 15,79%

Transport i emmagatzematgeTransport i emmagatzematgeTransport i emmagatzematgeTransport i emmagatzematge 20 2,01% Hostaleria Hostaleria Hostaleria Hostaleria 267 26,86%

33


2.3.3. Formació 2.3.3. Formació 2.3.3. Formació 2.3.3. Formació

La situació actual al municipi en l’àmbit formatiu la podem resumir en dos grans

blocs, d’una part l’oferta formativa reglada i de l’altra l’oferta formativa no reglada.

Pel que fa a l’oferta formativa regladaPel que fa a l’oferta formativa regladaPel que fa a l’oferta formativa regladaPel que fa a l’oferta formativa reglada, legislada i regulada per la LEC, en el marc

del sistema educatiu autonòmic, està coberta amb les diferents etapes i cicles que

ofereixen els centres educatius del municipi:

� Primer Cicle d’Educació Infantil (0-3 anys): Llar d’Infants Passeig de les Oques.

� Segon Cicle d’Educació Infantil i Educació Primària (3-12 anys): Escola Ruiz

Amado, Escola Joana d’Empúries i Escola El Bruel.

� Educació secundària obligatòria (12-16 anys), Institut d’Educació Secundària

Castelló d’Empúries, Secció d’Institut de Castelló d’Empúries.

� Educació secundària no obligatòria. Batxillerat (16-18 anys), Institut

d’Educació Secundària Castelló d’Empúries.

Taula 15. DTaula 15. DTaula 15. DTaula 15. Distribució d’alumnes en els centres educatiusistribució d’alumnes en els centres educatiusistribució d’alumnes en els centres educatiusistribució d’alumnes en els centres educatius

Font: Àrea d’Ensenyament.Centres Escolars

Com a novetat, des del curs 2013-2014 s’està impartint el Cicle Formatiu de Grau

Mitjà Dual en Manteniment de Vaixells d’esbarjo i Serveis Portuaris a l’Institut

d’Educació Secundària Castelló d’Empúries, amb un total de 41 alumnes repartits

entre primer i segon curs, dels quals més del 50% estan realitzant les pràctiques o

les iniciaran durant el curs 2014-2015, a les empreses nàutiques del municipi.

Nombre d’alumnes centres educatius (Curs 2014Nombre d’alumnes centres educatius (Curs 2014Nombre d’alumnes centres educatius (Curs 2014Nombre d’alumnes centres educatius (Curs 2014----2015)2015)2015)2015) Llar d’Infants Municipal Passeig de les Oques.Llar d’Infants Municipal Passeig de les Oques.Llar d’Infants Municipal Passeig de les Oques.Llar d’Infants Municipal Passeig de les Oques. 67 Escola Ruiz Amado,Escola Ruiz Amado,Escola Ruiz Amado,Escola Ruiz Amado, 428 Escola Joana d’EmpúriesEscola Joana d’EmpúriesEscola Joana d’EmpúriesEscola Joana d’Empúries 415 Escola El BruelEscola El BruelEscola El BruelEscola El Bruel 134 Institut Secundària Castelló d’EInstitut Secundària Castelló d’EInstitut Secundària Castelló d’EInstitut Secundària Castelló d’Empúriesmpúriesmpúriesmpúries 605 Secció d’Institut de Castelló d’EmpúriesSecció d’Institut de Castelló d’EmpúriesSecció d’Institut de Castelló d’EmpúriesSecció d’Institut de Castelló d’Empúries 123 Total Total Total Total 11111.7721.7721.7721.772

34


L’ajuntament de Castelló d’Empúries amb la col�laboració de l’associació

d’empresaris Nàutics va apostar clarament per a l’impuls d’aquest cicle formatiu en

el municipi amb la presentació de la candidatura, atesa la mancança de formació

professional titulada i el gran nombre d’empreses dedicades a la nàutica. Un sector

emergent a nivell territorial i amb grans possibilitats d’ocupació pels joves.

El Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Manteniment de Vaixells d’esbarjo i Serveis

Portuaris -Formació Professional Dual- té com a objectiu millorar la formació, la

qualificació i el desenvolupament personal dels joves que inicien la seva

professionalització alternant la formació en un centre formatiu i l’activitat en una

empresa. Es combina la formació en el centre docent amb programes

d’aprenentatge i activitats remunerades a l’empresa.

(a) Aquesta dualitat en cicles formatius, innovadora i pionera, aporta un gran

valor afegit a la formació dels alumnes ja que fomenta l’ocupació a partir

d’una major vinculació de l’alumnat a les empreses.

(b) El programa curricular d’aquests estudis de formació professional té una

durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics i les sortides

professionals són molt àmplies en el sector.

(c) L’escola Nàutica de Castelló d’Empúries s’ha convertit en la segona escola

de la demarcació gironina especialitzada en formar professionals del sector

nàutic i té el suport del sector nàutic del municipi i del departament

d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de

Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial).

35


En segon lloc, pel que fa a l’oferta formativa no reglada l’oferta formativa no reglada l’oferta formativa no reglada l’oferta formativa no reglada al municipi, , , , d’acord amb les

dades actualitzades de l’àrea d’activitats del propi ajuntament hi consten 7 centres

de formació donats d’alta: dos d’acadèmies de reforç escolar, dos d’idiomes, una de

navegació d’embarcacions, una auto escola i finalment una de formació en aviació,

ubicada en el Centre de paracaigudisme.

L’ajuntament de Castelló d’Empúries també col�labora organitzant programes

anuals de formació no reglada adreçats a persones adultes, com ara alfabetització,

català, informàtica, idiomes entre altres.

Una de les problemàtiques detectades en l’àmbit formatiu és la manca de formació i

d’especialització que en general existeix a la comarca, molt vinculada actualment a

les dificultats per trobar feina. S’ha observat com la majoria de la població en edat

de formació assoleix l’ensenyança primària i la secundària i batxillerat, però són

pocs els qui segueixen estudis superiors, tan sols un 11,89% entre llicenciats,

diplomats i doctorats, destacant un 10,21% amb estudis professionals.

36


Taula 1Taula 1Taula 1Taula 16. 6. 6. 6. Població segons nivell Població segons nivell Població segons nivell Població segons nivell d’d’d’d’instruccióinstruccióinstruccióinstrucció

Font: Idescat

Una de les problemàtiques detectades en l’àmbit formatiu és la manca de formació i

d’especialització que en general existeix a la comarca, molt vinculada actualment a

les dificultats per trobar feina.

S’ha observat com la majoria de la població en edat de formació assoleix

l’ensenyança primària i la secundària i batxillerat, però són pocs els qui segueixen

estudis superiors.

Al nostre municipi, tan sols un 9,45 % continuen estudis professionals i un 17,20 %

opten per estudis superiors (diplomats, llicenciats o doctorats).

Una altra de les problemàtiques del municipi i que afecta la formació és el nivell de

coneixement de la llengua catalana. Moltes de les persones immigrades han après

el català, però encara hi ha una àmplia franja d’aquest col·lectiu que té un

desconeixement de la llengua que, alhora, quan es troba en situacions d’atur, els

dificulta encara més l’accés al mercat laboral. Són, sobretot, persones en edats

compreses entre els 25 i els 40 anys.

Cal destacar que hi ha una demanda per part dels joves de rebre suport entorn els

cursos de formació adaptats al món laboral. No només es tracta d’analitzar els

recursos per als joves pel que fa a la futura inserció en el món laboral, sinó que és

important recalcar que, davant de la crisi actual, hi ha una creixent demanda per

part de persones adultes en quant a recursos i formació ocupacional.

Nivell d’estudisNivell d’estudisNivell d’estudisNivell d’estudis 2011201120112011 %%%% No sap llegir ni escriureNo sap llegir ni escriureNo sap llegir ni escriureNo sap llegir ni escriure 411 4,38 Sense estudisSense estudisSense estudisSense estudis 633 6,75 Educació primàriaEducació primàriaEducació primàriaEducació primària 1.705 18,17 ESOESOESOESO 2.411 25,70 Batxillerat superiorBatxillerat superiorBatxillerat superiorBatxillerat superior 1.722 18,35 FP Grau MitjàFP Grau MitjàFP Grau MitjàFP Grau Mitjà 652 6,95 FP Grau SuperiorFP Grau SuperiorFP Grau SuperiorFP Grau Superior 235 2,50 DiplomaturaDiplomaturaDiplomaturaDiplomatura 594 6,33 Grau universitariGrau universitariGrau universitariGrau universitari 558 5,95 Llicenciatura i doctoratLlicenciatura i doctoratLlicenciatura i doctoratLlicenciatura i doctorat 461 4,92 Total Total Total Total 9.3829.3829.3829.382 100%100%100%100%

37


Segons dades de la diagnosi de necessitats formatives a l’Alt Empordà elaborada

pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els ajuntaments de Figueres, Roses,

l’Escala, Castelló d’Empúries, Llançà, Avinyonet de Puigventós, la Jonquera, el

Consorci Salines Bassegoda i l’Associació Empordà Turisme, en el marc del Pla Pla Pla Pla

Estratègic de Formació de l’Alt Empordà, Estratègic de Formació de l’Alt Empordà, Estratègic de Formació de l’Alt Empordà, Estratègic de Formació de l’Alt Empordà, els adolescents dels municipis que en

formen part estudien fins als 16 anys, ja que per llei és obligatori i gratuït, però

existeix un fracàs escolar, del 28,5%, a l’acabament de l’ESO, dels joves que no

aconsegueixen el graduat d’ESO (GESO), i només poden accedir als Programes de

Qualificació Professional Inicial (PQPI), hi ha un abandonament prematur de

l’escola i dels estudis post obligatoris als 16, 17 i 18 anys.

Per compensar aquesta manca de formació, els centres d’educació secundària de

Castelló d’Empúries compten amb dos programes de diversificació curricular en el

marc dels Projectes Singular: Projectes Singular: Projectes Singular: Projectes Singular: el Projecte Nord (Institut de Castelló d’Empúries) i el

Projecte Obrim Camins (Secció d’institut d’Empuriabrava) amb els quals col�labora

l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

L’objecte principal d’aquests projectes és donar suport als alumnes des del tercer

curs de l’educació secundària obligatòria que presenten dificultats d’aprenentatge,

desmotivació greu, perill d’absentisme acadèmic, problemes de conducta i que

precisen d’actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum

per a la seva integració escolar, social i laboral.

També des de l’ajuntament s’impulsen programes ocupacionals com el FóFóFóFórmula rmula rmula rmula

JoveJoveJoveJove. Aquest projecte és una eina per a facilitar la inserció professional dels

col�lectius de joves sense feina, en la mesura que permet detectar prèviament les

capacitats personals i professionals dels joves en la fase d’orientació i conduir-lo

envers aquelles especialitats més sol�licitades pel mercat laboral en la fase de

formació.

Des de l’any 2013 l’ajuntament és punt d’informació i orientació del programa

Acredita’tAcredita’tAcredita’tAcredita’t impulsat per la Generalitat de Catalunya. Aquest programa acredita

oficialment les competències i l’experiència professional del lloc de treball. Aquest

procediment permet a les persones que hi participen aconseguir una certificació

que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de

38


formació professional o totes dues coses i facilita, d'aquesta manera, la seva

integració laboral, la promoció professional i el reconeixement social.

Tot i l’esforç de l’ajuntament per impulsar i coordinar programes formatius,

atendre a la ciutadania amb la demanda de formació, hi ha un buit que cal omplir

amb un bon pla de formació complert, continu, de qualitat i adequat a les

necessitats del tots el sectors.

39


2.3.4. Empresa 2.3.4. Empresa 2.3.4. Empresa 2.3.4. Empresa

Una empresa és una unitatunitatunitatunitat econòmica i socialeconòmica i socialeconòmica i socialeconòmica i social, , , , integrada perintegrada perintegrada perintegrada per elementelementelementelementssss humanshumanshumanshumans, , , ,

materialsmaterialsmaterialsmaterials iiii tècnicstècnicstècnicstècnics,,,, que té l'objectiu d'obtenir utilitats a través de la seva

participació en el mercat de béns i serveis.

Les empreses es poden classificar segons la titularitat del capital, segons la seva

constitució jurídica o segons l'activitat econòmica que desenvolupen. D’acord amb

l’activitat econòmica ens trobem amb empreses del sectorsectorsectorsector primariprimariprimariprimari (que obtenen els

recursos a partir de la natura, com les agrícoles, pesqueres o ramaderes), del sector sector sector sector

secundarisecundarisecundarisecundari (dedicades a la transformació de béns, com les industrials i de la

construcció) i del sectorsectorsectorsector terciariterciariterciariterciari (empreses que es dediquen a l'oferta de serveis o al

comerç). Amb aquest sector concret, el comerç, aprofundirem en l’apartat següent.

A partir de les dades del SABI de la Diputació de Girona, es constata que 1011 1011 1011 1011

empreses del municipi no tenen l’obligació de presentar comptes al registre empreses del municipi no tenen l’obligació de presentar comptes al registre empreses del municipi no tenen l’obligació de presentar comptes al registre empreses del municipi no tenen l’obligació de presentar comptes al registre

mercantil,mercantil,mercantil,mercantil, entre les quals hi ha empreses de nova creació, autònoms i de

comunitats de béns.

D’altra part, pel que fa a aquelles empreses que ssssiiii esta esta esta estan obligades a presentar n obligades a presentar n obligades a presentar n obligades a presentar

comptes al registre mercantil, 216 l’any 2011comptes al registre mercantil, 216 l’any 2011comptes al registre mercantil, 216 l’any 2011comptes al registre mercantil, 216 l’any 2011, tot seguit s’exposa un informe gràfic

resum de les dades facilitades pel registre mercantil d’àmbit estatal, en relació als

seus comptes anuals motiu pel qual es presenta en castellà. Respecte les dades que

tot seguit es presenten cal tenir en compte algunes consideracions metodològiques:

� Les dades econòmiques i indicadors seleccionats són del 2007-2011 i estan

ordenats per "import net de xifra de negocis" de 2011 (major a menor).

� La variable "nombre de treballadors" s'ha de mirar amb certa prudència ja que

són dades no contrastades.

� La variable "EBIT" és el benefici de les empreses abans d'interessos i impostos.

40


Taula 17. Informe gràfic resum Taula 17. Informe gràfic resum Taula 17. Informe gràfic resum Taula 17. Informe gràfic resum –––– balanç situació 2007 balanç situació 2007 balanç situació 2007 balanç situació 2007----2011201120112011

2011 2010 2009 2008 2007

mil EUR mil EUR mil EUR mil EUR mil EUR

Número de empresas 216 253 243 204 203

Balance de situación Inmovilizado 142.507 208 144.281 244 144.755 231 134.080 196 129.166 197

Inmovilizado inmaterial 2.844 63 1.708 69 1.722 70 1.961 64 15.277 130

Inmovilizado material 85.328 200 96.329 231 99.944 218 94.460 184 91.709 192

Otros activos fijos 54.334 157 46.244 178 43.089 162 37.658 144 22.180 137

Activo circulante 107.602 216 125.602 252 108.992 242 121.307 204 114.927 203

Existencias 59.144 143 64.459 166 47.982 156 60.021 132 55.093 157

Deudores 28.313 201 30.373 230 28.293 227 31.460 196 41.919 191

Otros activos líquidos 20.145 210 30.770 243 32.717 232 29.826 187 17.916 191

Tesorería 12.131 204 17.331 235 17.704 227 14.975 183 14.066 189

Total activo 250.109 216 269.883 253 253.747 243 255.387 204 244.093 203

Fondos propios 108.360 216 113.185 253 116.699 243 117.631 204 93.315 203

Capital suscrito 47.671 215 52.544 253 51.172 243 49.711 204 32.599 203

Otros fondos propios 60.689 216 60.641 253 65.527 243 67.921 204 60.716 203

Pasivo fijo 79.530 155 83.668 178 65.749 164 58.723 140 62.134 159

Acreedores a L. P. 78.314 152 82.350 174 64.338 162 57.868 137 15.327 57

Otros pasivos fijos 1.144 27 1.318 34 1.411 30 855 26 1.835 42

Provisiones 460 2 540 4 814 3 249 2 436 40

Pasivo líquido 62.219 210 73.029 248 71.299 242 79.033 201 88.645 201

Deudas financieras 12.715 98 14.195 104 20.386 105 26.026 94 11.183 8

Acreedores comerciales 3.468 3 4.988 4 5.285 6 5.776 5 10.852 6

Otros pasivos líquidos 46.036 210 53.846 248 45.627 242 47.230 201 66.609 201

Total pasivo y capital propio 250.109 216 269.883 253 253.747 243 255.387 204 244.093 203

Fondo de maniobra 83.989 211 89.844 243 70.989 237 85.704 200 86.159 202

Número empleados 1.174 367 1.336 367 1.345 367 1.382 367 1.317 367

41


Taula 18. Informe gràfic resum Taula 18. Informe gràfic resum Taula 18. Informe gràfic resum Taula 18. Informe gràfic resum –––– comptes de guanys i pèrdues 2007 comptes de guanys i pèrdues 2007 comptes de guanys i pèrdues 2007 comptes de guanys i pèrdues 2007----2011201120112011

2011 2010 2009 2008 2007

mil EUR mil EUR mil EUR mil EUR mil EUR

Número de empresas 216 253 243 204 203

Cuentas de pérdidas y ganancias

Ingresos de explotación 142.854 207 160.749 240 158.278 230 182.468 192 202.495 193

Importe neto Cifra de Ventas 137.478 199 154.926 228 152.211 213 177.621 178 191.447 180

Consumo de mercaderías y de materias

n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.

Resultado bruto n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Otros gastos de explotación n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Resultado Explotación 1.706 215 1.519 250 1.494 243 11.173 202 9.673 200

Ingresos financieros 1.882 156 1.595 174 1.140 169 1.287 143 2.690 158

Gastos financieros 4.291 184 5.573 212 4.314 209 5.172 173 6.182 179

Resultado financiero -2.409 200 -3.978 232 -3.174 222 -3.885 182 -3.492 184

Result. ordinarios antes Impuestos -702 215 -2.459 250 -1.680 243 7.288 201 6.180 200

Impuestos sobre sociedades 194 139 -198 165 287 165 1.456 149 2.061 160

Resultado Actividades Ordinarias -896 215 -2.261 250 -1.967 243 5.832 201 4.120 200

Ingresos extraordinarios n.d. n.d. n.d. n.d. 308 27

Gastos extraordinarios n.d. n.d. n.d. n.d. 444 52

Resultados actividades extraordinarias

n.d. n.d. n.d. n.d. -136 52

Resultado del Ejercicio -896 215 -2.261 250 -1.967 243 5.832 201 3.984 200

Materiales 77.151 181 83.142 212 82.879 197 104.175 164 112.997 172

Gastos de personal 33.339 184 38.430 211 37.474 202 37.554 172 36.420 175

Dotaciones para amortiz. de inmovil.

5.868 173 6.721 203 6.998 196 6.438 165 7.254 182

Gastos financieros y gastos asimilados

3.813 178 4.835 207 4.024 204 4.721 171 4.448 179

Cash flow 4.972 215 4.460 250 5.031 243 12.270 201 11.238 200

Valor agregado 42.317 215 47.528 251 46.815 243 56.001 202 54.166 200

EBIT 1.706 215 1.519 250 1.494 243 11.173 202 9.673 200

EBITDA 7.574 215 8.240 250 8.491 243 17.611 202 16.927 200

Elaboració pròpia a partir de les dades del SABI. Diputació de Girona.

42


2.3.5. Comerç2.3.5. Comerç2.3.5. Comerç2.3.5. Comerç

No existeix una definició única per designar el concepte comerç ja que depèn, per

començar, del punt de vista des del qual se’l consideri: econòmic o jurídic. Des del

punt de vista econòmic, que és el que interessa en aquesta diagnosi, es diues diues diues diu comerçcomerçcomerçcomerç

a la intermediacióa la intermediacióa la intermediacióa la intermediació entre l'ofertaentre l'ofertaentre l'ofertaentre l'oferta i la demandai la demandai la demandai la demanda de mercaderiesde mercaderiesde mercaderiesde mercaderies, , , , ambambambamb l'objectiu l'objectiu l'objectiu l'objectiu

d'obtenird'obtenird'obtenird'obtenir un beneun beneun beneun benefici.fici.fici.fici.

Aquest punt de la diagnosi es divideix en dos apartats diferenciats. D’una part es

presenta un visió quantitativa de la distribució del comerç al municipi,

s’aprofundeix en la distribució sectorial del comerç i la composició per sectors de

l’oferta comercial del municipi. Es tracta d’un anàlisi comparatiu centrat en la

realitat comercial existent al global del municipi i en els seus diferents nuclis.

D’aquesta manera, tots els indicadors tractaran tres unitats analítiques: total

municipi, Castelló i Empuriabrava. Quan fem referència al nucli de “Castelló”

inclou tots els punts de venda ubicats al Centre Històric, Castelló nou i

disseminats. Quan parlem del nucli ’“Empuriabrava” fa referència als negocis

situats en els terrenys d’aquest nucli.

Seguint la metodologia prèviament descrita, en aquest primer apartat es

presentaran també els indicadors següents:

• Habitants per establiment comercial

• Superfície de venda per 1.000 habitants (m2)

• Superfície mitjana per establiment (m2)

Arribats a aquest punt, i un cop ja hem pogut obtenir una radiografia de quin és el

volum, tipologia sectorial i distribució de l’oferta comercial existent, es presenta

una visió qualitativa ja que s’ha cregut oportú incorporar un apartat dedicat a la

qualificació del gruix comercial.

43


A) Una visió quantitativaA) Una visió quantitativaA) Una visió quantitativaA) Una visió quantitativa

D’acord amb les dades del registre municipal d’activitats econòmiques l’oferta l’oferta l’oferta l’oferta

comercial del municipi està formada per 313 establiments.comercial del municipi està formada per 313 establiments.comercial del municipi està formada per 313 establiments.comercial del municipi està formada per 313 establiments. La distribució dels

establiments es presenta per sectors d’activitat d’acord amb els següents valors:

� Quotidià alimentari:Quotidià alimentari:Quotidià alimentari:Quotidià alimentari:

Aquest sector està format per establiments comercials que venen tot tipus de

productes alimentaris, pel comerç al detall de plantes i herbes, i pels establiments

amb format d’autoservei.

� Quotidià no alimentari:Quotidià no alimentari:Quotidià no alimentari:Quotidià no alimentari:

Aquest sector inclou farmàcies, comerç al detall de drogueria, neteja, perfumeria i

cosmètica, així com també el comerç al detall de perfumeria i cosmètica per a la

higiene personal.

� Equipament de la llar:Equipament de la llar:Equipament de la llar:Equipament de la llar:

Els béns que composen aquest sector són els productes tèxtils, confeccions per a la

llar, catifes, tapisseria, mobles (excepte oficina); material i aparells elèctrics,

electrodomèstics i altres aparells d’ús domèstic amb energia diferent a l’elèctrica;

mobles de cuina; parament de la llar, ferreteria, regal; materials de construcció i

articles i mobiliari de sanejament; portes, finestres i persianes, motllures i marcs,

tarimes i parquet-mosaic, cistells i articles de cautxú; articles de bricolatge; i,

finalment, llavors, flors i plantes.

� Equipament de laEquipament de laEquipament de laEquipament de la persona: persona: persona: persona:

L’equipament de la persona està format per tot tipus de peces de vestir i tocat;

llenceria i corseteria; merceria; peces especials; calçat, articles de pell i d’imitació,

confeccions de pelleteria; joieria, rellotgeria, bijuteria; i béns usats

� AAAAutomoció i carburants:utomoció i carburants:utomoció i carburants:utomoció i carburants:

En aquest sector s’inclou la venda de vehicles terrestres i els seus accessoris i peces

de recanvi, combustibles, carburants i lubricants

44


� Lleure i cultura:Lleure i cultura:Lleure i cultura:Lleure i cultura:

Aquest sector està format pels establiments que venen instruments musicals i els

seus accessoris; segells, monedes, medalles, obres d’art; aparells mèdics, ortopèdics

i fotogràfics; llibres, diaris, papereria i belles arts; joguines, articles i roba d’esport,

armes i pirotècnia; i vehicles aeris, marítims i fluvials.

� Comerç mixt:Comerç mixt:Comerç mixt:Comerç mixt:

Aquest sector està format per grans magatzems, hipermercats, magatzems

populars, economats i cooperatives de consum, i comerç al detall de tota classe

d’articles, inclosa l’alimentació i begudes, i establiments no inclosos als altres

epígrafs.

� Altres:Altres:Altres:Altres:

En aquest epígraf s’inclouen els productes que no pertanyen a cap de les categories

anteriors, com per exemple tota classe de maquinària

Taula 19. Distribució sectorial de l’oferta comercial global del municipiTaula 19. Distribució sectorial de l’oferta comercial global del municipiTaula 19. Distribució sectorial de l’oferta comercial global del municipiTaula 19. Distribució sectorial de l’oferta comercial global del municipi

Establiments per sector:Establiments per sector:Establiments per sector:Establiments per sector: Núm:Núm:Núm:Núm: Quotidià alimeQuotidià alimeQuotidià alimeQuotidià alimentarintarintarintari 66666666 Quotidià no alimentariQuotidià no alimentariQuotidià no alimentariQuotidià no alimentari 11111111 Equipament de la llarEquipament de la llarEquipament de la llarEquipament de la llar 58585858 Equipament de la personaEquipament de la personaEquipament de la personaEquipament de la persona 42424242 Automoció i carburants Automoció i carburants Automoció i carburants Automoció i carburants 29292929 Lleure i cultura Lleure i cultura Lleure i cultura Lleure i cultura 61616161 Comerç mixt Comerç mixt Comerç mixt Comerç mixt 29292929 Altres tipus Altres tipus Altres tipus Altres tipus 17171717 TotalTotalTotalTotal 313313313313

Font: elaboració pròpia a partir de l’IAE

Es pot observar en el gràfic següent com el sector alimentari i el de lleure i cultura

són predominants, amb un 21 i un 20% del nombre d’establiments, seguit de

l’equipament de la llar amb un 19%, l’equipament de la persona amb un 14%.

45


Gràfic 2. Composició per sectors Gràfic 2. Composició per sectors Gràfic 2. Composició per sectors Gràfic 2. Composició per sectors de l’oferta comercial del global del municipi.de l’oferta comercial del global del municipi.de l’oferta comercial del global del municipi.de l’oferta comercial del global del municipi.


En referència al nucli de Castelló, que com hem dit inclou tots els punts de venda

dels establiments ubicats al Centre Històric, Castelló nou i disseminats, constitueix

un model comercial clarament diferenciat del d’Empuriabrava.

Destaca que el percentatge d’establiments dedicats a la venda d’aliments és molt el percentatge d’establiments dedicats a la venda d’aliments és molt el percentatge d’establiments dedicats a la venda d’aliments és molt el percentatge d’establiments dedicats a la venda d’aliments és molt

major (36%).major (36%).major (36%).major (36%). També és major el percentatge de “comerç mixt” (11%). Aquestes

diferències ens aproximen a l’existència d’un model comercial clarament diferenciat

del d’Empuriabrava.

46


Gràfic 3. Composició de l’oferta comercial del nucli de CastellóGràfic 3. Composició de l’oferta comercial del nucli de CastellóGràfic 3. Composició de l’oferta comercial del nucli de CastellóGràfic 3. Composició de l’oferta comercial del nucli de Castelló


A Empuriabrava la distribució de l’oferta comercial és la següent:

Gràfic 4. Composició de l’oferta comercial del nucli d’EmpuriabravaGràfic 4. Composició de l’oferta comercial del nucli d’EmpuriabravaGràfic 4. Composició de l’oferta comercial del nucli d’EmpuriabravaGràfic 4. Composició de l’oferta comercial del nucli d’Empuriabrava


En relació a la distribució percentual de l’activitat comercial,distribució percentual de l’activitat comercial,distribució percentual de l’activitat comercial,distribució percentual de l’activitat comercial, i si efectuem una

comparativa amb els àmbits territorials superiors, s’observen algunes diferències

entre Castelló d'Empúries i l’Alt Empordà i Catalunya. Aquestes diferències es

poden apreciar en la taula següent.

47


Taula 20. Composició de l’oferta del mTaula 20. Composició de l’oferta del mTaula 20. Composició de l’oferta del mTaula 20. Composició de l’oferta del municipi de Castelló d’Empúries, l’Alt unicipi de Castelló d’Empúries, l’Alt unicipi de Castelló d’Empúries, l’Alt unicipi de Castelló d’Empúries, l’Alt

Empordà i CatalunyaEmpordà i CatalunyaEmpordà i CatalunyaEmpordà i Catalunya

Castelló %Castelló %Castelló %Castelló %

(municipi)(municipi)(municipi)(municipi)

Alt Empordà %Alt Empordà %Alt Empordà %Alt Empordà % CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya Diferencial Diferencial Diferencial Diferencial

respecte comarcarespecte comarcarespecte comarcarespecte comarca

Diferencial respecte Diferencial respecte Diferencial respecte Diferencial respecte

CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya

Quotidià alimentariQuotidià alimentariQuotidià alimentariQuotidià alimentari 21 30 33 -9 ----12121212

Quotidià no Quotidià no Quotidià no Quotidià no

alimentarialimentarialimentarialimentari

4 6 6 -2 ----2222

Equipament de laEquipament de laEquipament de laEquipament de la llar llar llar llar 19 18 19 1 0000

Equipament de la Equipament de la Equipament de la Equipament de la

personapersonapersonapersona

14 18 20 -4 ----6666

Automoció i Automoció i Automoció i Automoció i

carburantscarburantscarburantscarburants

9 8 5 1 4444

Lleure i culturaLleure i culturaLleure i culturaLleure i cultura 20 8 9 12 11111111

Comerç mixtComerç mixtComerç mixtComerç mixt 8 8 4 0 4444

AltresAltresAltresAltres 5 4 4 1 1111

TotalTotalTotalTotal 100100100100 100100100100 100100100100

Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries. Focalizza 2010

Prenent el conjunt de l’oferta comercial de Castelló d’Empúries com a referència,

veiem com en l’àmbit quotidià alimentari, Castelló es troba 9 i 12 punts per sota de

l’Alt Empordà i de Catalunya respectivament. També en els equipaments de la

persona, els diferencials són negatius amb 4 i 6 punts de diferència. En lleure i

cultura i comerç mixt, els signes dels diferencials són oposats, essent positius en 12

i 11 punts percentuals respecte l’Alt Empordà i Catalunya. Tanmateix, cal un

anàlisi més detallat per als dos nuclis principals (Castelló i Empuriabrava) per a

matisar aquestes dades.

48


Taula 21. Composició de l’oferta nucli d’Empuriabrava, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 21. Composició de l’oferta nucli d’Empuriabrava, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 21. Composició de l’oferta nucli d’Empuriabrava, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 21. Composició de l’oferta nucli d’Empuriabrava, l’Alt Empordà i Catalunya

Empuriabrava %Empuriabrava %Empuriabrava %Empuriabrava % Alt Empordà Alt Empordà Alt Empordà Alt Empordà

%%%%

Catalunya %Catalunya %Catalunya %Catalunya % Diferencial Diferencial Diferencial Diferencial




Quotidià alimentariQuotidià alimentariQuotidià alimentariQuotidià alimentari 17 30 33 -13 ----16161616

Quotidià no alimentariQuotidià no alimentariQuotidià no alimentariQuotidià no alimentari 3 6 6 -3 ----3333

Equipament de la llarEquipament de la llarEquipament de la llarEquipament de la llar 19 18 19 1 0000

Equipament de la Equipament de la Equipament de la Equipament de la

personapersonapersonapersona

18 18 20 0 ----2222

Automoció i carburantsAutomoció i carburantsAutomoció i carburantsAutomoció i carburants 10 8 5 2 5555

Lleure i culturaLleure i culturaLleure i culturaLleure i cultura 23 8 9 15 14141414

Comerç mComerç mComerç mComerç mixtixtixtixt 6 8 4 -2 2222



Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries, Focalizza. 2010

D’aquesta manera, si tan sols prenem l’oferta comercial del nucli d’Empuriabrava,

veiem com la tendència apuntada anteriorment s’accentua, ja que el diferencial

respecte als establiments dedicats a la venda de productes alimentaris és de 13

punts negatius si ho comparem amb l’Alt Empordà i de 16 punts si ho comparem

amb el total català. De manera anàloga, apareixen un 15 i 14 més d’establiments

de lleure i cultura a Empuriabrava, en comparació amb la comarca i Catalunya.

D’aquesta manera, veiem com els trets identificats pel conjunt del municipi es

mostren amb major claredat si tan sols analitzem l’oferta comercial

d’Empuriabrava.

49


Taula 22. Composició de l’oferta del nucli de Castelló, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 22. Composició de l’oferta del nucli de Castelló, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 22. Composició de l’oferta del nucli de Castelló, l’Alt Empordà i CatalunyaTaula 22. Composició de l’oferta del nucli de Castelló, l’Alt Empordà i Catalunya

Centre Centre Centre Centre

Històric %Històric %Històric %Històric %

Alt Empordà %Alt Empordà %Alt Empordà %Alt Empordà % CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya Diferencial Diferencial Diferencial Diferencial




Quotidià Quotidià Quotidià Quotidià

alimentarialimentarialimentarialimentari

36 30 33 6 3333

Quotidià no Quotidià no Quotidià no Quotidià no

alimentaralimentaralimentaralimentariiii

9 6 6 3 3333

Equipament de Equipament de Equipament de Equipament de

la llarla llarla llarla llar

16 18 19 -2 ----3333

Equipament de Equipament de Equipament de Equipament de

la personala personala personala persona

13 18 20 -5 ----7777

Automoció i Automoció i Automoció i Automoció i

carburantscarburantscarburantscarburants

5 8 5 -3 0000

Lleure i culturaLleure i culturaLleure i culturaLleure i cultura 5 8 9 -3 ----4444

Comerç mixtComerç mixtComerç mixtComerç mixt 11 8 4 3 7777



Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries, Focalizza. 2009

Altrament, el model d’oferta comercial del nucli de Castelló és substancialment

diferent de la del nucli d’Empuriabrava. En primer lloc, veiem com els establiments

de quotidià alimentari presenten diferencials positius (6 i 3 per l’Alt Empordà i

Catalunya) com també el quotidià alimentari (3 i 3). Per altra banda, trobem

diferencials negatius acusats en lleure i cultura (3 i 4) i en equipaments per a la

persona (5 i 7).

Aquestes dades ens porten a apuntar l’existència d’un model comercial diferent per

als nuclis de Castelló i d’Empuriabrava.

Pel que fa referència al rati d’habitants per establiment comercialrati d’habitants per establiment comercialrati d’habitants per establiment comercialrati d’habitants per establiment comercial és de 62 al nucli

de Castelló i de 38 al nucli d’Empuriabrava. A mode de comparativa, el nombre

d’habitants per establiment a Catalunya és de 62 i a l’Alt Empordà és de 41.

50


Gràfic 5. Habitants per establimentGràfic 5. Habitants per establimentGràfic 5. Habitants per establimentGràfic 5. Habitants per establiment

Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries, Focalizza.2009

Pel que fa a la superfície comesuperfície comesuperfície comesuperfície comercial, mesurada en mrcial, mesurada en mrcial, mesurada en mrcial, mesurada en m2222 per cada 1.000 habitants per cada 1.000 habitants per cada 1.000 habitants per cada 1.000 habitants,

assoleix al conjunt del municipi un valor de 3.693. Si separem l’anàlisi per nuclis

veiem com el nucli de Castelló es redueix fins a 1.004, mentre que a Empuriabrava

ascendeix fins a 5.037. A mode comparatiu, si prenem el total de la comarca i el

conjunt de Catalunya aquesta és de 2.945 i 1.484 respectivament.

Gràfic 6. Superfície per 1000 habitants (m2)Gràfic 6. Superfície per 1000 habitants (m2)Gràfic 6. Superfície per 1000 habitants (m2)Gràfic 6. Superfície per 1000 habitants (m2)

Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries. Focalizza.2009

51


Finalment, la superfície mitjana per establimentsuperfície mitjana per establimentsuperfície mitjana per establimentsuperfície mitjana per establiment és de 139 m2 pel total del

municipi, 59 m2 pel nucli de Castelló i 161 m2 per Empuriabrava. La mitjana de m2

per establiment és de 119 a l’Alt Empordà i 92 metres quadrats de mitjana a

Catalunya.

Gràfic 7. Superfície mitjana per establiment (m2)Gràfic 7. Superfície mitjana per establiment (m2)Gràfic 7. Superfície mitjana per establiment (m2)Gràfic 7. Superfície mitjana per establiment (m2)

Font: Estudi d’anàlisi de l’oferta comercial a Castelló d’Empúries. Focalizza.2009

B) Una visió qualitativaB) Una visió qualitativaB) Una visió qualitativaB) Una visió qualitativa

En aquest punt es persegueix que l’apartat que encetem pugui aportar una visió

qualitativa que, més enllà del nombre de comerços, aporti elements importants a

l’hora de definir l’atractiu comercial i l’existència d’un conjunt comercial propi.

L’anàlisi realitzat per a efectuar el reconeixement comercial ha permès aportar

punts forts i febles de cadascun dels sectors d’oferta i zones de concentració

existents, de manera que s’intentaran aportar patrons de definició característics de

cadascun d’aquests dos àmbits: el comercial i el de concentració geogràfica.

Així mateix, s’han tingut en compte tant elements estructurals i físics dels punts de

venda (com la dimensió o l’existència o no d’aparador), com d’altres elements propis

de la dinamització i atractivitat comercial individual (presentació del producte o

retolació).

52


S’analitzaran les característiques de les següents principals zones comercials

basant-nos en Estudi per a l’anàlisi de l’oferta comercial del municipi, realitzat per

Focalizza, s.l., 2009. S’analitzarà breument:

1. Característiques principals de la zona co1. Característiques principals de la zona co1. Característiques principals de la zona co1. Característiques principals de la zona comercial del Centre Històric mercial del Centre Històric mercial del Centre Històric mercial del Centre Històric

2. Característiques principals de la zona comercial de l’Avinguda Fages de Climent 2. Característiques principals de la zona comercial de l’Avinguda Fages de Climent 2. Característiques principals de la zona comercial de l’Avinguda Fages de Climent 2. Característiques principals de la zona comercial de l’Avinguda Fages de Climent

3. Característiques principals de la zona comercial de Comercial Alberes3. Característiques principals de la zona comercial de Comercial Alberes3. Característiques principals de la zona comercial de Comercial Alberes3. Característiques principals de la zona comercial de Comercial Alberes

4. Característiques de la zona comercial del Pla de Roses4. Característiques de la zona comercial del Pla de Roses4. Característiques de la zona comercial del Pla de Roses4. Característiques de la zona comercial del Pla de Roses

CaracterístiCaracterístiCaracterístiCaracterístiques de les principals zones comercials:ques de les principals zones comercials:ques de les principals zones comercials:ques de les principals zones comercials:

1. Característiques principals:1. Característiques principals:1. Característiques principals:1. Característiques principals: Centre HistòricCentre HistòricCentre HistòricCentre Històric

� En relació al mixt comercial, aquesta zona es caracteritza per un domini

evident dels establiments dedicats als serveis personals i alimentació (que

representen respectivament el 32,1% i el 21,8% del total de comerços).

� En segon terme apareixen els establiments dedicats a la restauració i

l'hostaleria i altres serveis (14,1% i 11%). A considerable distància trobem el

tèxtil/moda i l’equipament de la persona (5,1% en ambdós casos). Finalment,

trobem una quantitat minoritària d’establiments dedicats a la salut i

cosmètica, l’equipament de la llar i el lleure i cultura.

� Aquest tipus d’oferta comercial, determinada per una elevada presència

d’habitatges, caixes d’estalvis i gestories, genera una pèrdua important

d’atractivitat comercial, que es fa especialment evident als punts amb poca

continuïtat comercial.

� Així doncs es perceben àmbits on es produeixen punts freds de presència

comercial, que desplacen la instal�lació de nous punts de venda i

contribueixen a restar imatge de zona amb una oferta comercial continuada

i homogènia.

53


� Tanmateix, l’existència de recursos no estrictament comercials de tipologia

turística o patrimonial (Presó i Cúria, Basílica de Santa Maria, Farinera)

permet la creació de recorreguts que circulen per la zona de major

concentració comercial.

� No obstant, la gestió de la concentració dels usos comercials es perfila doncs

com una eina important per aconseguir una àrea d’oferta constant en la que

no es percebin discontinuïtats.

54


2. Característiques principals2. Característiques principals2. Característiques principals2. Característiques principals: : : : Avinguda C.Fages de Climent.Avinguda C.Fages de Climent.Avinguda C.Fages de Climent.Avinguda C.Fages de Climent.

Pel que fa als punts de l’àrea comercial Fages de Climent a Empuriabrava que

actuen com a àmbits de concentració comercial atractiva i elevada, funcionen com a

pols d’atracció comercial:

� El tram de Sant Mori entre l’avinguda Joan Carles I i l’avinguda Marinada.

� El tram del sector Gran Reserva que dóna a l’Avinguda Fages de Climent.

� En aquest sentit, cal destacar que els establiments de Sant Mori presenten,

en general, un aspecte millorable. La potencial atractivitat dels seus

aparadors es veu obstruïda per l’estructura de terrasses cobertes. Aquestes

impedeixen que els visitants que circulen per l’avinguda tinguin contacte

visual amb els comerços i els aparadors de l’interior del corredor. També la

lluminositat del corredor es veu també disminuïda. Degut al limitat espai del

corredor i l’ús d’aquest per part dels comerços genera una manca d’espai per a

la circulació en èpoques de màxima afluència.

� Per altra banda, la tipologia d’establiment de la zona Sant Mori pivota

fortament a l’entorn del producte enfocat al visitant estacional i a la

restauració.

� La zona Gran Reserva, per altra banda, no presenta la problemàtica de les

terrasses com al Carrer Sant Mori i els comerços presents tenen una oferta

més diversificada i un millor aspecte d’aparadors i retolació.

55


3. Característiques principals3. Característiques principals3. Característiques principals3. Característiques principals:::: Comercial AlberesComercial AlberesComercial AlberesComercial Alberes

Aquesta zona presenta una tipologia d’establiment principalment dedicat a la

venda d’articles de proximitat amb una estructura de concentració al voltant de la

Plaça Alberes Comercial.

D’aquesta manera, en aquest espai apareixen botigues de dimensions més aviat

reduïdes i un gran nombre de serveis, sobretot pel que fa referència a la

restauració.

Cal destacar la concentració d’establiments al voltant de l’espai, fet que juga a

favor de la sensació de continuïtat en aquesta àrea.

56


4. Característiques 4. Característiques 4. Característiques 4. Característiques principals: principals: principals: principals: Pla de RosesPla de RosesPla de RosesPla de Roses

En aquesta àrea trobem principalment establiments amb superfícies comercials

altes, una farmàcia i establiments d’equipaments de la llar.

La continuïtat d’aquesta zona comercial és més aviat baixa, i la proximitat a la

carretera a més de l’estretesa de les voreres provoca que existeixi una baixa

amabilitat per al passeig de vianants.

57


2.3.2.3.2.3.2.3.6666. . . . Sector AgrariSector AgrariSector AgrariSector Agrari

El municipi de Castelló d’Empúries participa en el 57% de la superfície total del

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) i, per tant, es vincula

fortament amb els valors que caracteritzen aquest espai protegit. L’interès que a

tots nivells desperta el Parc és un valor potencial que afavoreix l’atracció per

aquest territori. Així mateix, Castelló d’Empúries recull en el seu terme les

principals morfologies i paisatges definidors de la plana empordanesa, essent

aquesta també una marca indestriable de qualitat de vida i benestar.

En allò que fa referència als aspectes agrícoles, el sector primari té al municipi un

pes relatiu dins del PIB superior al que trobem al conjunt de Catalunya, però

tanmateix inferior al que hi ha a la comarca de l’Alt Empordà (la

macrourbanització d’Empuriabrava de ben segur té molt a veure amb aquest fet).

Una dada interessant és que la població ocupada pel sector primari a Castelló

d’Empúries és al voltant del 6%, xifra assimilable a la que trobem al conjunt de la

comarca. Pel que fa al tipus de mà d’obra de les explotacions agrícoles, cada cop són

menys les famílies que se’n fan càrrec per elles mateixes. En contraposició, s’ha

constatat un progressiu increment de la contractació de persones assalariades. Val

a dir que aquesta disminució de la mà d’obra familiar ens indica que el relleu

generacional no està pas assegurat.

58


Respecte a la ramaderia, si ens atenem a les unitats ramaderes (on utilitzarem les

vaques de llet com a bestiar de referència), el bovins són els que més predominen al

municipi, amb prop d’un 50%. L’aviram i el porcí volten el 20%, mentre que els

equins i els ovins suposen un 3% i un 6% respectivament. Tanmateix si analitzem

la quantitat de caps els resultats són ben distints, de manera que l’aviram passa

amb diferència a ocupar el primer lloc.

Pel que fa als objectius estratègics treballats fins ara en allò que fa als aspectes

agroramaders i de territori del municipi s’ha incidit en preservar, recuperar i

millorar la qualitat paisatgística de la zona en base a la diversitat productiva, la

consolidació del sector agrícola i ramader, la implantació de sistemes productius

conservacionistes, l’obtenció de productes diferenciats i de qualitat, així com

l’afirmació del patrimoni territorial i dels valor mediambientals del Parc Natural

dels Aiguamolls de l’Empordà, tot posant en valor el paisatge i els seus productes

agraris.

Amb tot, caldria avançar que tot i que aquest sector es té en compte en la diagnosi

d’aquest pla estratègic, tot i que de forma molt breu, no serà objecte de

desenvolupament posterior, ni es plantejaran accions concretes ja que a l’hora

d’establir accions i activitats de desenvolupament territorial cal l’elaboració de

plans integrals de gestió agrícola i ramadera, de desenvolupament sostenible i de

conservació de la biodiversitat i dels recursos sòl i aigua, evitant la degradació

mediambiental. A més, tots els objectius que s’han esmentat en el paràgraf anterior

únicament es poden materialitzar amb la participació de la població local, el sector

agroalimentari i el terciari i les administracions públiques amb competències locals

(Ajuntament) i territorials (Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Diputació de

Girona, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), i delegacions territorials i

comarcals del diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

59


2.3.2.3.2.3.2.3.6666. . . . Sector Sector Sector Sector TurTurTurTurísticísticísticístic

És evident i de tots sabut que l’economia del municipi es basa essencialment en el

sector terciari, serveis, han passat els anys del primari on l’agricultura i la

ramaderia n’eren el motor econòmic local. Els anys 60 i els 70 amb la creació de la

marina residencial d’Empuriabrava va canviar tot el sistema. A poc a poc i amb el

decurs del temps fins i tot la vila, més allunyada del litoral i amb les seves

profundes arrels en la tradició del primari, no ha pogut evitar-ne els canvis.

Dit això és evident que el sector turístic necessita el seu propi Pla Estratègic que

s’està elaborant des de l’Àrea de Promoció Turística i Comercial, a través de

l’Oficina de Turisme. Tot i així, no estarà de més fer especial incís en les

aportacions que aquest Pla Estratègic inclou sobre el tema:

Línies estratègiquesLínies estratègiquesLínies estratègiquesLínies estratègiques

A l’apartat dels Àmbits estratègics empresarial i emprenedors

Suport al teixit empresarialSuport al teixit empresarialSuport al teixit empresarialSuport al teixit empresarial

Pla d’Pla d’Pla d’Pla d’Acció Acció Acció Acció Objectius generals de cada àmbit estratègic: Objectius generals de cada àmbit estratègic: Objectius generals de cada àmbit estratègic: Objectius generals de cada àmbit estratègic:

Punt 1: Suport al teixit empresarial, tasques d’assessorament i de suport al teixit

empresarial, creixement i consolidació d’empreses de nova i/o recent creació.

- Acció: trobades de col�laboració i cooperació empresarial.

Punt 2: Promoció i dinamització del comerç local.

- Acció 12. Dinamització lúdica i cultural al carrer.

- 10 idees per comprar al municipi.

- Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais de compra.

- Fidelització del client.

- Difusió i Informació.

De fet tots els temes tenen a veure directa o indirectament amb el sector turístic,

fins i tot quan en el formatiu es desprèn que el més demanat ha estat els idiomes,

és el resultat evident del sentit del sector vers el client objectiu del sector turístic.

Les visites habituals als empresaris i comerciants a l’hora d’activar accions

comercials i de promoció són una eina essencial a l’hora de copsar les motivacions i

necessitats del sector.

60


2.4. Resultats de l’enquesta ciutadana 2.4. Resultats de l’enquesta ciutadana 2.4. Resultats de l’enquesta ciutadana 2.4. Resultats de l’enquesta ciutadana

Com a part de la diagnosi, es va estimar convenes va estimar convenes va estimar convenes va estimar convenient i necessari incorporar una fase ient i necessari incorporar una fase ient i necessari incorporar una fase ient i necessari incorporar una fase

de participació ciutadana,de participació ciutadana,de participació ciutadana,de participació ciutadana, en la que s’ha elaborat i distribuït una enquesta a la

ciutadania amb la finalitat de conèixer les opinions i necessitats en matèria de

formació, ocupació i empresa.

Les dades s’han obtingut a través de la realització de 415 enquestes 415 enquestes 415 enquestes 415 enquestes aleatòries als

habitants del municipi, entre el 3 de maig i el 12 de juliol. Les enquestes s’han

repartit entre els centres educatius del municipi, entitats, oficines de turisme i

internet a través de la pàgina web de l’ajuntament i l’equip redactor del pla ha

efectuat el posterior buidatge de les dades.

L’enquesta consta de 16 16 16 16 preguntespreguntespreguntespreguntes tancades més 1 pregunta oberta tancades més 1 pregunta oberta tancades més 1 pregunta oberta tancades més 1 pregunta oberta de

suggeriments per a observacions, comentaris o puntualitzacions que els enquestats

creuen convenient per a la millora del municipi. Fa referència als àmbits en els

quals és necessari concentrar esforços: empresa, emprenedoria, comerç, formació i

ocupació.

En referència a l’anàlisi, les dades s’han obtingut a través de la realització de 415 415 415 415

enqueenqueenqueenquestes stes stes stes aleatòries als habitants del municipi, entre el 3 de maig i el 12 de juliol.

Com bé és sabut, les enquestes tenen sempre un marge d'incertesa; un marge

d'error. Des dels inicis el marge d’error al qual estàvem disposats a acceptar era

61


del 5%, amb un nivell de confiança del 95% tenint en compte que la mida de

l’univers a enquestar és d’11440 persones, amb un nivell d’heterogeneïtat del 50%

la mida mostral recomanat era de 372 enquestes, xifra que s’ha superat essent

finalment 415 les enquestes recollides. Així, és rellevant dir que el global

d’enquestes realitzades representen un marge d’error de +/- 5% per a un nivell de

confiança del 95% i essent P = Q = 0,5.

Taula 23. Nombre d’entrevistes que cal realitzar a una població (univers). Taula 23. Nombre d’entrevistes que cal realitzar a una població (univers). Taula 23. Nombre d’entrevistes que cal realitzar a una població (univers). Taula 23. Nombre d’entrevistes que cal realitzar a una població (univers).

Marge d’ErrMarge d’ErrMarge d’ErrMarge d’Errorororor 5%

A menor marge d’error requereix major mostra

Nivell de confiançaNivell de confiançaNivell de confiançaNivell de confiança ( 90%, 95%, o 99% )( 90%, 95%, o 99% )( 90%, 95%, o 99% )( 90%, 95%, o 99% )

95%

Probabilitat d’èxit. Quan major és el nivell de confiança,

major ha de ser el nombre de la mostra.

Mida de l’univers Mida de l’univers Mida de l’univers Mida de l’univers a enquestar 11440

Nombre de persones que composen la població a la que es desitja inferir els

resultats

Nivell d’heterogeneïtatNivell d’heterogeneïtatNivell d’heterogeneïtatNivell d’heterogeneïtat (Sol ser 50%)(Sol ser 50%)(Sol ser 50%)(Sol ser 50%)

50%

El nivell d’heterogeneïtat és tant divers com sigui l’univers. Habitualment sol ser

50%

La mida mostral La mida mostral La mida mostral La mida mostral recomanada és de:recomanada és de:recomanada és de:recomanada és de:

372372372372

La xifra ha estat superada La xifra ha estat superada La xifra ha estat superada La xifra ha estat superada amb un total de 415.amb un total de 415.amb un total de 415.amb un total de 415.

Tot seguit es presenten les dades relatives als següents àmbits:

1. Característiques de la mostra

2. Àmbit formatiu

3. Àmbit ocupacional-laboral

4. Àmbit comercial

5. Àmbit empresarial

62


1. Característiques de la mostra:1. Característiques de la mostra:1. Característiques de la mostra:1. Característiques de la mostra:

La mostramostramostramostra està formada per un total de 415 enquestats. Un 67% del nombre

d’enquestats té entre 31 i 55 anys i un 61% resideixen a Empuriabrava

Gràfic 8. Edat Gràfic 8. Edat Gràfic 8. Edat Gràfic 8. Edat

22%

43%

24%

9%2%

Entre 18 i 30

Entre 31 i 45

Entre 46 i 55

Entre 56 i 65

Més de 65

Gràfic 9. Zona del municipi on viuenGràfic 9. Zona del municipi on viuenGràfic 9. Zona del municipi on viuenGràfic 9. Zona del municipi on viuen

39%

61%

Centre històric i Castelló Nou

Empuriabrava

63


Pel que fa a la seva situació laboralsituació laboralsituació laboralsituació laboral, hi ha un 8% d’aturats, un 45% d’assalariats,

un 40% són autònoms i la resta són estudiants o jubilats (7%).

Gràfic 10: Situació laboralGràfic 10: Situació laboralGràfic 10: Situació laboralGràfic 10: Situació laboral

40%

8%4%3%

45%Autònom

Aturat

Estudiant

Jubilat

Assalariat

Es consultava als enquestats la seva professió,professió,professió,professió, els resultats s’exposen en el gràfic:

Gràfic 11: ProfessióGràfic 11: ProfessióGràfic 11: ProfessióGràfic 11: Professió

1%

7%

15%

39%

4%

10%

25%

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Agricultura i ramaderia

Indústria

Construcció

Serveis

Immobiliària

Administració pública

Altres

64


2. Formació2. Formació2. Formació2. Formació

Gairebé tots els enquestats (89%) creuen que la formació és importantformació és importantformació és importantformació és important o molt

important per la seva empresa o feina.

Gràfic 12: Importància de la formacióGràfic 12: Importància de la formacióGràfic 12: Importància de la formacióGràfic 12: Importància de la formació

46%

39%

12%

3%

Molt important

Important

Poc important

gens important

Un 85% dels enquestats consideren molt important o important la formació,

mentre que un 15% restant la consideren poc o gens important.

Prefereixen que les formacions siguin al vespre (33%) i online (21%)

Del total de formacions proposades, han prioritzathan prioritzathan prioritzathan prioritzat per ordre d’importància:

1. Idiomes (86%)

2. Cursos de comercial i marqueting (77%)

3. Internet i noves tecnologies (74%)

4. Coaching (73%)

5. Disseny gràfic, web i maquetació (73%)

6. Prevenció de riscos laborals (72%)

65


Destaca que els enquestats consideren molt important la formació en anglès,

formació per a joves (61%), francès, formació ocupacional per a aturats (54%) i

alemany, seguit de formació en rus, formació per a autònoms (46%) i formació

continuada per a empreses i treballadors en actiu (46%).

Gràfic 13. Formació que es considera més important.Gràfic 13. Formació que es considera més important.Gràfic 13. Formació que es considera més important.Gràfic 13. Formació que es considera més important.

18%

22%25%

27%9%

32%35%

49%

53%

60%62%

0

50

100

150

200

250

300

1

Comerç (aparadorisme...)

Disseny gràfic, web, maquetació

Comptabilitat, finances i fiscalitat

Seguretat i higiene alimentària

Empresarial i habilitats directives

Atenció a la dependència

Medi ambient i renovables

Informàtica i programació

Prevenció de riscos laborals

Coaching

Internet i noves tecnologies

Comercial i màrqueting

Rus

Alemany

Francès

Anglès

Comerç (aparadorime) és la considerada més “gens interessant “ (9%). En relació

a la pregunta formulada sobre la necessitat d’impulsar programes formatiusd’impulsar programes formatiusd’impulsar programes formatiusd’impulsar programes formatius per a

autònoms, aturats, joves i formació continuada, un 91% consideren molt

interessant o interessant la formació per a joves, seguit d’un 88% per a aturats.

66


GràficGràficGràficGràfic 14. Necessitat de programes formatius 14. Necessitat de programes formatius 14. Necessitat de programes formatius 14. Necessitat de programes formatius

61%

46%46%54%

30%

39%39%34%

8%12%12%9%

1%3%3%2%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Formacióocupacional per a

aturats

Formació per aAutònoms

Formaciócontinua per a

empreses

Formació per aJoves

Gens interessant

Poc interessant

Interessant

Molt interessant

3. Ocupació3. Ocupació3. Ocupació3. Ocupació

Un 54% dels enquestats no coneixen el servei d’intermediació i orientació laboralservei d’intermediació i orientació laboralservei d’intermediació i orientació laboralservei d’intermediació i orientació laboral.

Gràfic 15. Coneix el Servei d’intermediació i orientació laboral.Gràfic 15. Coneix el Servei d’intermediació i orientació laboral.Gràfic 15. Coneix el Servei d’intermediació i orientació laboral.Gràfic 15. Coneix el Servei d’intermediació i orientació laboral.

189

226

170

180

190

200

210

220

230

Si

No

67


Tanmateix veuen necessari implantar els serveiimplantar els serveiimplantar els serveiimplantar els serveissss que es relacionen a continuació:

� borsa de treball (93%)

� suport a la recerca de feina (90%)

� suport a la millora de competències (77%)

Gràfic 16. Serveis que es considera cal implantarGràfic 16. Serveis que es considera cal implantarGràfic 16. Serveis que es considera cal implantarGràfic 16. Serveis que es considera cal implantar

93%

77%

90%

7%10

23%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Suport a la millora de competències Suport a la recerca de feina Borsa de treball

No

Si

68


4. Comerç4. Comerç4. Comerç4. Comerç

Les tres zones comercials més ben valoradeszones comercials més ben valoradeszones comercials més ben valoradeszones comercials més ben valorades si tenim en compte el sumatori dels

valors de “molt bé” i “bé” són:

1. Centre Històric (56%)

2. Sant Maurici (46%)

3. Alberes (43%)

Gràfic 17. Valoració zones comercialsGràfic 17. Valoració zones comercialsGràfic 17. Valoració zones comercialsGràfic 17. Valoració zones comercials

56%

44%46%

54%

43%

57%

39%

61%

36%

64%

36%

64%

36%

64%

32%

68%

31%

69%

29%

71%

26%

74%

0

50

100

150

200

250

300

350

Centrehistòric

St.Maurici

Alberes PortEmpordà

St. Mori Pla deRoses

ClubNàutic

Puigmal Pg. Marítim -

Av.Europa

Flamicell CastellóNou

Molt bé o bé

Regular o malament

Les zones comercials menys valorades,menys valorades,menys valorades,menys valorades, tenint en compte el comparatiu del

sumatori dels valors “molt bé o bé” i dels “regular” i “malament”:

1. Castelló Nou (305)

2. Flamicell (296)

3. Pg. Marítim (285)

69


Gràfic 18. Zones comercials menys valoradesGràfic 18. Zones comercials menys valoradesGràfic 18. Zones comercials menys valoradesGràfic 18. Zones comercials menys valorades

16 17 21 22 26 27 29 30 30 4374

103 11889

158124 122 101 120 132

151

157

213 194

158

179

165 185179

208 188158

128

83 86

147

56100 81

10657 65 63 56

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Flamicell Puigmal CastellóNou

Alberes St. Mori Club Nàutic Pg. Marítim- Av. Europa

Pla deRoses

PortEmpordà

St. Maurici Centrehistòric

Malament

Regular

Bé

Molt bé

Destaca del gràfic següent la valoració de l’oferta comercial del centre històric ja

que els valors de “molt bé” o “bé” superen els valors de “regular” o “malament”,

mentre que en contra, en la resta de zones comercials aquesta valoració es veu

invertida amb estimació superior en els valors de regular o malament respecte de

les de molt bé o bé.

70


Els enquestats consideren que cal prioritzar les actuacionsprioritzar les actuacionsprioritzar les actuacionsprioritzar les actuacions en les zones següents Gràfic 19. Zones on es considera prioritari realitzar actuacionsGràfic 19. Zones on es considera prioritari realitzar actuacionsGràfic 19. Zones on es considera prioritari realitzar actuacionsGràfic 19. Zones on es considera prioritari realitzar actuacions

0 50 100 150 200 250

Pla de Roses

Flamicell 30

Port Empordà

Sant Maurici

Alberes

Castelló Nou

Puigmal

Centre històric

Club Nàutic

Pg. Marítim - Av. Europa

Sant Mori

Gràfic 20. Tipus d’actuacions que es consideren prioritàriesGràfic 20. Tipus d’actuacions que es consideren prioritàriesGràfic 20. Tipus d’actuacions que es consideren prioritàriesGràfic 20. Tipus d’actuacions que es consideren prioritàries

45

137

140

154

161

182

233

240

265

0 50 100 150 200 250 300

Altres

Millora de la senyalització comercial

Millora de les condicions d'accessibilitat i mobilitat

Millora dels ajardinaments

Embelliment de façanes

Millora de la qualitat del producte

Millora de la neteja

Millora de la imatge exterior dels comerços

Millora del mobiliari urbà (bancs, faroles, papereres, aparca-bicis..)

71


5. Empresa5. Empresa5. Empresa5. Empresa

En el gràfic següent s’observen les opinions de la mostra en relació a l’oferta l’oferta l’oferta l’oferta

privadaprivadaprivadaprivada: empreses de serveis, oferta d’activitats esportives, oferta d’oci i lleure,

restauració i comerç, també s’inclou l’oferta d’allotjament en càmping, habitatge

d’ús turístic, turisme rural, hotels, aparthotels i apartaments turístics.

Gràfic 21. Valoració dels enquestats sobre l’oferta privadaGràfic 21. Valoració dels enquestats sobre l’oferta privadaGràfic 21. Valoració dels enquestats sobre l’oferta privadaGràfic 21. Valoració dels enquestats sobre l’oferta privada

0 50 100 150 200 250 300

Hotels, Apart-hotels, Apartaments turistics

Càmpings

Turisme rural

Habitatge d'ús turístic

Comerços

Restauració

Activitats d'oci i lleure

Activitats esportives

Empreses de serveis

Malament

Regular

Bé

Molt bé

72


Es valoren menys positivament les ofertes d’oci i lleure (40%) i les ofertes

esportives (49%) tenint en compte els valors sumatoris de “molvalors sumatoris de “molvalors sumatoris de “molvalors sumatoris de “molt bé” i “bé”.t bé” i “bé”.t bé” i “bé”.t bé” i “bé”.

Gràfic 22. Sumatori de valors en la valoració de l’oferta privadaGràfic 22. Sumatori de valors en la valoració de l’oferta privadaGràfic 22. Sumatori de valors en la valoració de l’oferta privadaGràfic 22. Sumatori de valors en la valoració de l’oferta privada

40%

60%

49%51%

59%

41%

64%

36%

65%

35%

69%

31%

73%

27%

77%

23%

78%

22%

0

50

100

150

200

250

300

350

Activitatsd'oci i lleure

Activitatsesportives

Turisme rural Comerços Empreses deserveis

Restauració Habitatged'ús turístic

Hotels,Apart-hotels,Apartaments

turistics

Càmpings

Molt bé o bé

Regular o malament

73


Centrant l’anàlisi en la opinió dels enquestats en relació a l’oferta d’allotjamentoferta d’allotjamentoferta d’allotjamentoferta d’allotjament del

municipi, els resultats indiquen que l’oferta privada del municipi és valorada

positivament, destacant els càmpings (78%), establiments hotelers (77%), en tercer

lloc els habitatges d’ús turístic (73%) i finalment el turisme rural amb valoració

més baixa.

Gràfic 23. Valoració de l’oferta d’allotjamentGràfic 23. Valoració de l’oferta d’allotjamentGràfic 23. Valoració de l’oferta d’allotjamentGràfic 23. Valoració de l’oferta d’allotjament

60%

40%

73%

27%

77%

23%

78%

22%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Turisme rural Habitatge d'ústurístic

Hotels, Apart-hotels,Apartaments

turistics

Càmpings

Regular o malament

Molt bé o bé

Finalment, les 5 accion5 accion5 accion5 accions que els enquestats prioritzariens que els enquestats prioritzariens que els enquestats prioritzariens que els enquestats prioritzarien a l’hora de realitzar

alguna actuació per a la millora del sector empresarial són:

1. Dinamització de les zones comercials

2. Suport a l’emprenedor en la creació d’empresa

3. Suport a la consolidació d’empreses

4. Suport a les associacions de comerciants i empresaris

5. Formació empresarial i ocupacional

74


2.2.2.2.5555. Resultats de. Resultats de. Resultats de. Resultats de les Taules Empresarials de Treball les Taules Empresarials de Treball les Taules Empresarials de Treball les Taules Empresarials de Treball

S’han celebrat tres Taules Empresarials de Treball, el 18 de desembre de 2013, el

16 de gener i el 20 de febrer de 2014.

L’objectiu d’aquestes TET ha estat el de definir les accions que composen el Pla

d’Acció del Pla Estratègic.

Els grups de treball han estat formats pels representants de les associacions de

comerciants i empresaris del municipi, i pels membres de l’equip redactor del Pla

Estratègic. Aquestes Taules de Treball es van constituir expressament per

contribuir a la redacció del Pla Estratègic; una vegada el Pla estigui aprovat i sigui

d’aplicació, es crearan les Taules sectorials corresponents per sectors o grups

d’activitats econòmiques. Els seus membres estan encara per determinar.

Amb totes les aportacions realitzades al llarg de les Taules de treball, les accions

que s’incorporen al Pla d’Acció del Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013-2016

són:

- Més dinamització al carrer

- Redacció d’un nou Pla d’Usos comercials que defineixi el tipus d’activitat

comercial.

- Noves bonificacions fiscals pel 2015 a fi d’incentivar l’activitat econòmica

(per a les noves i per a les que ja estiguin en funcionament)

- Creació d’una borsa de lloguers comercials buits.

Al Pla Estratègic, totes aquestes aportacions s’han traduït en les accions:

- Acció 1: Taula de Treball Empresarial

- Acció 8: Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial

- Acció 10: Els 10 motius per visitar el municipi

- Acció 11: Projecte Fes la Bossa! Escapa’t i emociona’t!

- Acció 12: Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais de compra

- Acció 13: Dinamització lúdica i cultural al carrer

- Acció 16: Creació d’una Borsa de locals comercials buits

- Acció 21: Bonificacions fiscals

75


2222....6666 Relació de Taules i gràfics Relació de Taules i gràfics Relació de Taules i gràfics Relació de Taules i gràfics Diagnosi

2.3.1. Població

Taula 1. Total habitants

Taula 2. Evolució de la població des de 1986 fins 2013

Taula 3. Total població distribuïts per edats

Taula 4. Total habitants estrangers

Taula 5. Percentatge població

Taula 6. Total població estrangera per nacionalitats

2.3.2. Ocupació

Taula 7. Evolució població atur per anys

Gràfic 1. Evolució població aturada per anys

Taula 8. Evolució població atur per mesos any 2013

Taula 9. Atur per franja d’edat juny 2013

Taula 10. Taxes d’atur per sexe

Taula 11. Taxes atur per edat

Taula 12. Taxes atur per nivell formatiu

Taula 13. Taxes atur per sectors

Taula 14. Taxes atur per activitats econòmiques

2.3.3. Formació

Taula 15. Distribució d’alumnes en els centres educatius

Taula 16. Nivell d’estudis de la població activa (dels 16 als 65 anys)

2.3.4. Empresa

Taula 17. Informe gràfic resum – balanç situació 2007-2011

Taula 18. Informe gràfic resum – comptes de guanys i pèrdues 2007-2011

2.3.5. Comerç

Taula 19. Distribució sectorial de l’oferta comercial global del municipi

Gràfic 2. Composició per sectors de l’oferta comercial del global del municipi.

Gràfic 3. Composició de l’oferta comercial del nucli de Castelló

Gràfic 4. Composició de l’oferta comercial del nucli d’Empuriabrava

Taula 20. Composició de l’oferta del municipi de Castelló d’Empúries, l’Alt Empordà i Catalunya

Taula 21. Composició de l’oferta nucli d’Empuriabrava, l’Alt Empordà i Catalunya

Taula 22. Composició de l’oferta del nucli de Castelló, l’Alt Empordà i Catalunya

Gràfic 5. Habitants per establiment

Gràfic 6. Superfície per 1000 habitants (m2)

Gràfic 7. Superfície mitjana per establiment (m2)

76


Enquesta ciutadana

1. Característiques de la mostra

Taula 23. Nombre d’entrevistes que cal realitzar a una població (univers)

Gràfic 8. Edat

Gràfic 9. Zona del municipi on viuen

Gràfic 10: Situació laboral

Gràfic 11: Professió

2. Formació

Gràfic 12: Importància de la formació

Gràfic 13. Formació que es considera més important

Gràfic 14. Necessitat de programes formatius

3. Ocupació

Gràfic 15. Coneix el Servei d’intermediació i orientació laboral

Gràfic 16. Serveis que es considera cal implantar

4. Comerç

Gràfic 17. Valoració zones comercials

Gràfic 18. Zones comercials menys valorades

Gràfic 19. Zones on es considera prioritari realitzar actuacions

Gràfic 20. Tipus d’actuacions que es consideren prioritàries

5. Empresa

Gràfic 21. Valoració dels enquestats sobre l’oferta privada

Gràfic 22. Sumatori de valors en la valoració de l’oferta privada

Gràfic 23. Valoració de l’oferta d’allotjament

77


Document IIIDocument IIIDocument IIIDocument III

Pla d’APla d’APla d’APla d’Acciócciócciócció

PPPPPPPPPPPPllllllllllllaaaaaaaaaaaa EEEEEEEEEEEEssssssssssssttttttttttttrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaattttttttttttèèèèèèèèèèèèggggggggggggiiiiiiiiiiiicccccccccccc

EEEEEEEEEEEEccccccccccccoooooooooooonnnnnnnnnnnnòòòòòòòòòòòòmmmmmmmmmmmmiiiiiiiiiiiicccccccccccc iiiiiiiiiiii dddddddddddd’’’’’’’’’’’’OOOOOOOOOOOOccccccccccccuuuuuuuuuuuuppppppppppppaaaaaaaaaaaacccccccccccciiiiiiiiiiiióóóóóóóóóóóó

222222222222000000000000111111111111333333333333------------222222222222000000000000111111111111666666666666

78


3.1 Presentació 3.1 Presentació 3.1 Presentació 3.1 Presentació

El Pla d’AccióPla d’AccióPla d’AccióPla d’Acció és el tercer document que composa el Pla Estratègic Econòmic i Pla Estratègic Econòmic i Pla Estratègic Econòmic i Pla Estratègic Econòmic i

d’Ocupació 2013d’Ocupació 2013d’Ocupació 2013d’Ocupació 2013----2016201620162016. És una eina que facilita dur a terme els fins plantejats,

mitjançant una adequada definició dels àmbits estratègics, del objectius, de les

accions i dels recursos disponibles cap a l'assoliment dels objectius. Tanmateix,

permet definir els indicadors que faciliten el seguiment i avaluació de les accions i

serveix de guia per a la presa de decisions.

El present document, el Pla d’Acció, recull en primer lloc la missió, visió i valors missió, visió i valors missió, visió i valors missió, visió i valors de

l’organització. La missió és el concepte que defineix la finalitat i el propòsit

fonamental que s’ha d’assolir davant dels diferents grups d'interès. La visió

consisteix en una projecció, una imatge de futur a llarg termini. Els valors

constitueixen l'eix de referència i la clau del nostre model de gestió.

En segon lloc, s’exposen els 4 àmbits d’intervenc4 àmbits d’intervenc4 àmbits d’intervenc4 àmbits d’intervencióióióió i les 7 línies estratègiques 7 línies estratègiques 7 línies estratègiques 7 línies estratègiques

d’actuaciód’actuaciód’actuaciód’actuació de cadascun d’aquests àmbits, les quals són pautes generals que

orienten la posterior planificació operativa i que permeten afrontar amb garanties

el futur del municipi.

En tercer lloc, s’operativitzen les línies estratègiques mitjançant la definició

d’objectius específics i accionsd’objectius específics i accionsd’objectius específics i accionsd’objectius específics i accions pactades amb tots els agents implicats, que

finalment quedaran concretades en tasquestasquestasquestasques temporalitzadestemporalitzadestemporalitzadestemporalitzades que seran realitzades

per a l’equip tècnic dels serveis municipals de Promoció Econòmica, Comerç,

Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Per últim, el document recull l’estratègia digital de difusió del Pla, l’estratègia digital de difusió del Pla, l’estratègia digital de difusió del Pla, l’estratègia digital de difusió del Pla, i les accions i els

serveis que la composen. Entenent que la comunicació és una premissa bàsica que

s’ha d’acomplir i ha d’estar dotada d’instruments eficients que arribin als possibles

usuaris.

79


80


3.2 3.2 3.2 3.2 Missió, Visió i ValorsMissió, Visió i ValorsMissió, Visió i ValorsMissió, Visió i Valors

Les accions que es pretenen desenvolupar tenen per finalitat assolir la nostra

missiómissiómissiómissió, que aglutina:

1. Impulsar polítiques en matèria de promoció econòmica promoció econòmica promoció econòmica promoció econòmica programant les accions

que siguin necessàries i afavorint la implantació d’empreses.

2. Suport al teixit empresarial,Suport al teixit empresarial,Suport al teixit empresarial,Suport al teixit empresarial, tasques d’assessorament i de suport al teixit

empresarial, creixement i consolidació d’empreses de nova i/o recent creació.

3. Promoció i dinamització del comerç local.comerç local.comerç local.comerç local.

4. Fomentar l’esperit emprenedorl’esperit emprenedorl’esperit emprenedorl’esperit emprenedor i suport a les noves activitats econòmiques.

5. Impuls d’accions formativesd’accions formativesd’accions formativesd’accions formatives com a element clau de renovació que millorin

l’ocupabilitat dels aturats i la competitivitat de les empreses.

6. Afavorir la inserció laboralinserció laboralinserció laboralinserció laboral per mitjà de la prestació de serveis que facilitin

l’accés al mercat de treball de les persones aturades.

7. Afavorir la cultura participativa i de proximitat,cultura participativa i de proximitat,cultura participativa i de proximitat,cultura participativa i de proximitat, la concertació amb els actors

del territori i el compromís ciutadà com a recurs per a la reflexió conjunta,

l’anàlisi i la formulació de projectes de futur.

La nostra visióvisióvisióvisió és que el Centre Emprèn, centre d’empresa, formació i ocupació,

esdevingui un punt d'informació, de trobada i de suport on es promogui la

participació de les empreses i la seva inclusió en els projectes de municipi.

És per això que els darrers mesos de la nostra activitat hem creat una Taula de

Treball Empresarial (TTE) formada per un conjunt de representants d’associacions

i d’empreses. La taula té per objectiu ser un espai de trobada entre els agents

públics i privats del sector econòmic del municipi, per al consens, la coordinació

d’accions i la cooperació com a base de treball conjunt a l’entorn d’un projecte comú

de desenvolupament econòmic de Castelló d’Empúries i Empuriabrava.

81


Partim de la premissa de que la cooperació i la col�laboració entre els possibles

actors, públics i privats, no solament és necessària en el moment de consensuar el

diagnòstic de l’economia local, sinó que també ho és en la fase d’operativitzar les

línies estratègiques en posteriors accions concretes. Per això cal impulsar,

mobilitzar, fer intervenir i animar els actors socials i econòmics, i la població en

general, per establir i consolidar, en la major mesura possible, xarxes de cooperació

i treball conjunt, tant durant la fase de diagnosi, planificació i institucionalització

del procés de desenvolupament, tal com ja s’ha fet mitjançant les enquestes a la

ciutadania i les taules de treball empresarial, com en les fases d’execució i

avaluació contínua de les accions.

Un dels principals objectius serà, per tant, estimular la cooperació público-privada i

promoure la participació dels actors socials i econòmics i de la societat civil local en

els projectes de desenvolupament local, per assolir, de manera cooperadora i per

mitjà de xarxes específiques, una resposta global als problemes de Castelló

d’Empúries i Empuriabrava.

Els nostres valorsvalorsvalorsvalors es basen en la col�laboració, en la proximitat i en el compromís

social, essent objectiu últim de la nostra activitat; la vocació de servei i la

transparència.

82


3.3. Àmbits i línies estratègiques 3.3. Àmbits i línies estratègiques 3.3. Àmbits i línies estratègiques 3.3. Àmbits i línies estratègiques

La fase de diagnosi, que es recull en el primer document del Pla Estratègic

Econòmic i d’Ocupació 2013-2016, és l’element fonamental per dotar d’eficiència la

fase posterior, en què s’han de fixar els àmbits d’intervenció, definir les estratègies,

els objectius i concretar i temporalitzar les accions. Així en aquest tercer document

es recullen els 4 àmbits d’intervenció 4 àmbits d’intervenció 4 àmbits d’intervenció 4 àmbits d’intervenció que centren el pla d’acció i que són empresa i

emprenedoria, formació i ocupació. A partir d’aquests, es despleguen les línees

estratègiques i s’operativitzen les accions.

Una línia estratègica es defineix com la manifestació d’una voluntat o intenció

genèrica. Per tal d'assolir els objectius fixats en el Pla Estratègic per als propers

quatre anys, s'han establert 7 7 7 7 LíniesLíniesLíniesLínies EstratègiquesEstratègiquesEstratègiquesEstratègiques que recullen els diferents

reptes que l'Ajuntament de Castelló d’Empúries ha d'assumir, en matèria de

promoció econòmica, per al compliment de la missió i dels objectius estratègics

marcats.

83


Per a la definició d’aquestes línies estratègiques han estat clau els resultats de la

diagnosi realitzada en la primera fase del pla sobre la realitat socioeconòmica del

municipi, el procés de participació ciutadana, les conclusions de les tres sessions de

la Taula de Treball Empresarial, celebrades els mesos de desembre a febrer de

2014, així com les deu prioritats d’acció de l’agenda comunitària exposades en

l’apartat relatiu al marc europeu.

De l’anàlisi d’aquests elements sorgeixen les línies estratègiques que centraran el

Pla en el període 2013-2016 que són:

84


3.4 Objectius de cada línia estratègica 3.4 Objectius de cada línia estratègica 3.4 Objectius de cada línia estratègica 3.4 Objectius de cada línia estratègica

Un cop definides les línies estratègiques cal iniciar el pas cap a la formulformulformulformulació delsació delsació delsació dels

objectiusobjectiusobjectiusobjectius de cada línia estratègica, de manera que cal concretar-la i definir-la. Hem

tingut en compte dos aspectes fonamentals:

� Que siguin coherents amb la realitat analitzada.

� Que siguin realistes, assolibles i consensuats per tots els agents implicats.

En concret, i com s’aniran desenvolupant al llarg d’aquest document, les 7 línies

estratègiques es situen en la direcció de fomentar l’esperit empresarial i estimular

l’activitat econòmica, aconseguir una major adaptabilitat empresarial i dels

treballadors i treballadores, oferir suport a l’emprenedoria, lluitar contra l’atur i

facilitar eines per a inserir laboralment a les persones aturades i desafavorides,

entre d’altres. Tot seguit detallem més àmpliament què (objectius) ens proposem en

cada àmbit estratègic, així com una breu pinzellada de com (accions) ho volem

aconseguir:

Àmbit 1 i 2: Empresa i emprenedoriaÀmbit 1 i 2: Empresa i emprenedoriaÀmbit 1 i 2: Empresa i emprenedoriaÀmbit 1 i 2: Empresa i emprenedoria

� Promoure accions de suport al teixit empresarial,Promoure accions de suport al teixit empresarial,Promoure accions de suport al teixit empresarial,Promoure accions de suport al teixit empresarial, mitjançant tasques

d’assessorament i de suport al teixit empresarial, afavorint el creixement i

consolidació d’empreses de nova o recent creació. Accions de dinamització

dels diversos sectors econòmics i detecció de necessitats formatives.

� Promoció i dinamització del comerç local,Promoció i dinamització del comerç local,Promoció i dinamització del comerç local,Promoció i dinamització del comerç local, mitjançant accions destinades a

revitalitzar-lo, amb tasques d’informació, sensibilització i formació dels

comerciants, tot fomentant elements d’atracció i de positivització;

col�laborant amb aquelles iniciatives que puguin tenir una incidència

positiva en l’àmbit econòmic i comercial.

� Fomentar l’esperit empreFomentar l’esperit empreFomentar l’esperit empreFomentar l’esperit emprenedor i noves activitats econòmiquesnedor i noves activitats econòmiquesnedor i noves activitats econòmiquesnedor i noves activitats econòmiques mitjançant

un servei gratuït d’assessorament a la creació d’empresa, espais de

coworking i despatxos de lloguer en el viver d’empreses.

85


Àmbit 3: FormacióÀmbit 3: FormacióÀmbit 3: FormacióÀmbit 3: Formació

� Millorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturats, , , , mitjançant l’impuls d’accions formatives

concretes que incrementin les seves possibilitats d’accés al mercat laboral.

� Millorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empreses,,,, mitjançant la posada en marxa

de formació a mida per a les empreses amb el nou model de formació

contínua bonificada finançat pel Fons Social Europeu per mitjà de la

Fundació Tripartita. Totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida i

ubicació i si cotitzen per formació professional, disposen d’una quantitat

anual per a la formació dels seus treballadors.

Àmbit 4: OcuÀmbit 4: OcuÀmbit 4: OcuÀmbit 4: Ocupaciópaciópaciópació

� Millorar l’ocupabilitat dels aturats,Millorar l’ocupabilitat dels aturats,Millorar l’ocupabilitat dels aturats,Millorar l’ocupabilitat dels aturats, mitjançant la implantació d’eines que

afavoreixin l’accés al mercat de treball de les persones aturades amb

dificultats d’accedir-hi. Impulsant instruments que ajudin a millorar el seu

grau d’ocupabilitat i que els ajudin a superar els diferents obstacles que en

dificulten l’accés, fomentant la seva autonomia i dotant-les de les eines

necessàries per a fer una recerca activa de feina que pugui finalitzar amb la

inserció en el mercat laboral.

� FFFFacilitar l’accés aacilitar l’accés aacilitar l’accés aacilitar l’accés al mercat de treball l mercat de treball l mercat de treball l mercat de treball mitjançant les politiques actives

d’intermediació i gestió de la col�locació.

86


3.5 Accions concretes 3.5 Accions concretes 3.5 Accions concretes 3.5 Accions concretes

El Pla d’Acció constitueix aquella part del Pla Estratègic de màxima concreció, en

la que es formulen les accions a partir dels objectius definits en les fases anteriors.

Així, un pla estratègic no finalitza amb la seva formulació, sinó que s’ha de traduir

en acció. En l’apartat anterior s’ha exposat de forma breu com volem assolir els

objectius, no obstant cal encara un nivell de concreció més afinat. Aquest apartat es

divideix en quatre blocs:

1. En primer lloc es presenten i detallen les accions de les tres línies

estratègiques plantejades en el marc de l’àmbit d’intervenció d’empresa i d’empresa i d’empresa i d’empresa i

emprenedoria. emprenedoria. emprenedoria. emprenedoria.

2. En segon lloc, s’exposen les accions de les dues línies estratègiques en

matèria de formació.formació.formació.formació.

3. En tercer lloc, es recullen les accions que es desenvoluparan en matèria

dddd’ocupació.’ocupació.’ocupació.’ocupació.

4. Per últim, el bloc quart està format per les accions que composen l’estratègia l’estratègia l’estratègia l’estratègia

de comunicació de comunicació de comunicació de comunicació del pla, de les accions i serveis que el conformen.

87


Bloc 1. Àmbit empresarial i emprenedoria

88


Amb l’objectiu d’acompanyar les petites i mitjanes empreses, facilitar informació,

detectar les mancances en aquest àmbit empresarial i proporcionar respostes

eficaces a les seves necessitats, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries es proposa

dur a terme una política activa de suport a les empreses.

Amb la finalitat de materialitzar aquest suport al teixit empresarial s’ha dissenyat

un conjunt d’accions i serveis a l’empresa, a partir de la detecció de necessitats que

es va realitzar en la primera fase de participació i elaboració de la diagnosi.

Un element clau en aquest procés de suport al teixit empresarial és la creació de les

Taules de Treball Empresarial des de les que es podrà copsar les seves principals

necessitats.

Les accions programades giren entorn la finalitat de millorar la seva

competitivitat, impulsar les relacions amb les empreses tractores del municipi i

desenvolupar serveis pel teixit empresarial que fomentin la generació de riquesa i

ocupació. Tanmateix estem convençuts que l’oferta formativa, per a les empreses i

els professionals, que s’oferirà des del Centre Emprèn ajudarà a millorar les

possibilitats d'èxit de les empreses en les diferents àrees empresarials

estratègiques.

Línia estratègica 1:Línia estratègica 1:Línia estratègica 1:Línia estratègica 1:

SuSuSuSuport al teixit empresarialport al teixit empresarialport al teixit empresarialport al teixit empresarial

(7 accions)(7 accions)(7 accions)(7 accions)

89


Acció 1. Taula de Treball Empresarial (TTE) Acció 1. Taula de Treball Empresarial (TTE) Acció 1. Taula de Treball Empresarial (TTE) Acció 1. Taula de Treball Empresarial (TTE)

Per tal de fer possible l’articulació entre les diverses associacions de comerciants

existents al municipi, i treballar tots conjuntament i de manera directa, no només

en la definició de l’estratègia, sinó també en la fase d’execució de les accions del

Pla, s’ha creat una Taula de Treball Empresarial entesa com un espai de diàleg,

col�laboració i consens.

• Trobades amb una periodicitat bimensual per debatre i treballar el futur de

l’activitat econòmica, de les associacions de comerciants i del model de

col�laboració més idoni.

• Posada en marxa de les diferents accions a dur a terme que recull el Pla.

• Seguiment de les accions realitzades i dels resultats obtinguts.

AcciAcciAcciAcció 2. Premis Empresa Emprèn ó 2. Premis Empresa Emprèn ó 2. Premis Empresa Emprèn ó 2. Premis Empresa Emprèn

Amb l’objectiu de fomentar l'esperit emprenedor i la cultura de la innovació a

l’empresa, els Premis Empresa Emprèn compten amb dues categories, el Premi

Empresa Innova i el Premi Empresa Jove.

El Premi Empresa Innova s’adreça a empreses innovadores, de més de cinc anys

d'activitat que destaquin per la seva trajectòria i capacitat d'adaptació als canvis i

a les noves oportunitats, per obrir noves línies de negoci i nous projectes.

El Premi Empresa Jove s’adreça a empreses de recent creació, de fins a 5 anys

d'activitat, que destaquin per la seva capacitat d'expansió i creixement, pels seus

projectes o per la innovació aplicada en nous productes.

Acció 3. Butlletí Digital “Castelló News Empresa” Acció 3. Butlletí Digital “Castelló News Empresa” Acció 3. Butlletí Digital “Castelló News Empresa” Acció 3. Butlletí Digital “Castelló News Empresa”

Edició d’un butlletí informatiu digital sobre l’activitat empresarial i comercial del

municipi. Un nou canal comunicatiu, adreçat a les petites i mitjanes empreses que

90


s'editarà de forma trimestral mitjançant correu electrònic. Contindrà informació

actualitzada sobre eines i recursos per a l'empresa, ajuts i subvencions, fires i

notícies, entre d’altres continguts que proposin les mateixes empreses. Així les

empreses locals en podran fer un ús actiu.

Acció 4. Suport al creixement de les empreses: StartAcció 4. Suport al creixement de les empreses: StartAcció 4. Suport al creixement de les empreses: StartAcció 4. Suport al creixement de les empreses: Start----Up Catalonia Up Catalonia Up Catalonia Up Catalonia

Es tracta d’un programa integral, flexible i a mida de suport al creixement de les

noves empreses catalanes amb alt potencial de creixement. Les empreses que

participin al Programa Start-up Catalonia, Xarxa d'acceleradores comptaran amb

un tutor, amb experiència en la creació i creixement d'empreses, que les

acompanyarà al llarg de tot el procés i els facilitarà l'accés a tots els recursos

necessaris per accelerar el seu creixement.

Acció 5. Xarxa Emprèn: Cooperació Empresarial Acció 5. Xarxa Emprèn: Cooperació Empresarial Acció 5. Xarxa Emprèn: Cooperació Empresarial Acció 5. Xarxa Emprèn: Cooperació Empresarial

Xarxa Emprèn: Cooperació Empresarial té l’objectiu de fomentar l’intercanvi

d’experiències i bones pràctiques entre les empreses, unint recursos i coneixements

capacitats o activitats, amb el propòsit del mutu d’aprenentatge i la millora de la

posició competitiva mitjançant els workshops.

Es tracta de l’organització de workshops, per a fer un petit parèntesi al tràfec

provocat pel funcionament rutinari del dia a dia de l’empresa, una eina que impulsi

i propiciï la creació d’una xarxa de treball entre empresaris per analitzar alguns

aspectes claus, dinamitzar i fomentar la col�laboració empresarial, facilitar

l’expansió cap a nous mercats o nous perfils de clients, ampliar l’oferta de

productes o serveis complementaris, compartir serveis o introduir les TIC agrupant

empreses i, en general, cooperar per a competir.

91


Acció 6. Projecte Reempresa Acció 6. Projecte Reempresa Acció 6. Projecte Reempresa Acció 6. Projecte Reempresa

La Reempresa es defineix com la compra o lloguer dels actius i fons de comerç d’una

empresa per part d’una o més persones amb l’objectiu de continuar amb el negoci original

i fer-lo créixer evitant realitzar els llargs tràmits de crear una empresa nova.

El projecte Reempresa, impulsat a finals del 2011 per la patronal Cecot (associació

empresarial multisectorial) i per la Fundació CP’AC (Fundació Privada per a la Promoció

de l’Autoocupació de Catalunya), i finançat pel Departament d’Economia i Coneixement de

la Generalitat i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Comissió Europea

(FEDER) va néixer amb la voluntat de crear i estructurar un mercat de compra-venda de

negocis petits a Catalunya, donar continuïtat als negocis existents de qualsevol sector i

evitant així el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d'ocupació.

El Centre de Reempresa de Catalunya persegueix la posada en marxa d’un sistema

generalitzat al nostre país pel qual un empresari que vulgui cedir la seva empresa a un

altre perquè en continuï l’activitat tingui al seu abast la informació sobre com pot fer-ho,

pugui demanar assessorament i col·laboració de les institucions i disposi d’un mercat

transparent a Internet en el qual pugui fer la seva proposta personalment o amb

assistència tècnica.

Mitjançant un conveni de col·laboració amb el Centre de Reempresa de Catalunya,

l’Ajuntament opta a ser un punt d’atenció de Reempresa a Catalunya, per tal de poder

oferir informació i assessorament a totes aquelles persones i empreses interessades en

cedir la seva empresa i/o en el procés de reemprendre.

92


Acció 7. Clúster Ecommerce a la XGVE Acció 7. Clúster Ecommerce a la XGVE Acció 7. Clúster Ecommerce a la XGVE Acció 7. Clúster Ecommerce a la XGVE (Xarxa Gironina Vivers Empresa)

La posada en marxa d’aquest clúster al municipi permetrà a les empreses del

sector del comerç electrònic unir esforços i recursos, aconseguint ser més

competitius, reduir costos, millorar la innovació i la possibilitat de negociar millors

condicions amb els proveïdors. El clúster empresarial permetrà a l’empresari

participar en una associació que posa a la seva disposició totes les eines necessàries

per iniciar un negoci en línia, i a més, li permet cooperar i treballar de manera

conjunta en projectes d’innovació, creixement, investigació i formació. Ofereix

també condicions especials amb proveïdors, formació especialitzada, un directori

web comercial, reducció de costos i accés a finançament i assessorament gratuïts.

93


La promoció i dinamització del comerç local, és sens dubte, un dels pilars a través

dels quals caldrà impulsar el teixit comercial del municipi així com la generació

d’ocupació. En aquest sentit, les accions proposades es centren en treballar

conjuntament amb les associacions, en la posada en marxa de serveis i de tot un

seguit de propostes d’actuació de dinamització comercial per tal d’evitar al màxim

la fuga de compres fora del municipi i de trencar amb l’estacionalitat de la

temporada turística, centrant tanmateix tot l’esforç en aquells sectors detectats a

l’enquesta ciutadana com a menys valorats, amb plans d’actuació específics, que es

redactaran en un futur proper.

Són les accions següents:

Acció 10: Els 10 motius per visitar el municipi

Acció 11: Projecte Fes la Bossa! Escapa’t i emociona’t!

Acció 12: Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais de compra

Acció 13: Dinamització lúdica i cultural al carrer

Tanmateix, i tal com es va recollir en les diverses reunions de la Taula de Treball

Empresarial, es vetllarà per al desenvolupament de tot un seguit de mesures que

permetin, en la mesura del possible, la millora de l'oferta comercial i la imatge del

comerç a fi d'augmentar la percepció del consumidor com un comerç modern i actiu

que s'ajusta a les seves necessitats.

Caldria, així mateix, la millora de la gestió a les diferents associacions de

comerciants, amb la creació d’un servei de suport, coordinació i organització, a

través del suport de la Cambra de Comerç de Girona. La cohesió entre els

comerciants és bàsica, de manera que permeti posar en marxa les accions de

dinamització proposades i aconseguir la unió dels comerciants dels dos nuclis per

tal de realitzar accions conjuntes que permetin donar una visió d’unitat i aprofitar

les economies d’escala que això suposa.

LíniLíniLíniLínia estratègica a estratègica a estratègica a estratègica 2222::::

Promoció i dinamització del comerç localPromoció i dinamització del comerç localPromoció i dinamització del comerç localPromoció i dinamització del comerç local


94


Acció 8. Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial. Acció 8. Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial. Acció 8. Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial. Acció 8. Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial.

El Pla d’Usos Comercial fa referència a les activitats econòmiques incloses en els

sectors de comerç al detall i de serveis de Castelló d’Empúries i Empuriabrava.

Amb la finalitat d’aconseguir un model comercial coherent i adequat per al

municipi, es proposa una revisió i, si s’escau, l’actualització del model comercial

existent, que estigui basat en la complementarietat de diversos formats i àrees

comercials, per tal que cadascuna d’elles doni resposta a una determinada tipologia

de compra i un perfil de demanda, constituint un model global equilibrat i

sostenible, que garanteixi la redistribució de la quota de mercat.

Acció 9. Disseny d’una imatge comercial comuna del municipi Acció 9. Disseny d’una imatge comercial comuna del municipi Acció 9. Disseny d’una imatge comercial comuna del municipi Acció 9. Disseny d’una imatge comercial comuna del municipi

Es proposa el disseny i la creació d’una imatge comercial comuna que representi els

diferents nuclis i associacions de comerciants sense treure’ls protagonisme

individual. D’aquesta manera, es permetrà que el client identifiqui gràficament el

comerç del municipi a través d’un símbol i uns elements d’imatge propis. Aquesta

acció inclourà necessàriament la creació d’un nom comú, un eslògan comercial, una

imatge comercial i marxandatge visual. La creació d’una imatge comercial comuna

dotarà de suport gràfic i visual a totes les accions efectuades pel sector comercial

del municipi, esdevenint un important instrument de promoció econòmica local.

Acció 10. Els 10 motius per visitar el municipi Acció 10. Els 10 motius per visitar el municipi Acció 10. Els 10 motius per visitar el municipi Acció 10. Els 10 motius per visitar el municipi

Amb l’objectiu de sensibilitzar a la ciutadania i visitants sobre les avantatges de

visitar i consumir en el municipi, es proposa el disseny d’un díptic descriptiu que

reculli els 10 motius més importants pels quals és recomanat visitar el nostre

municipi.

95


Acció 11. Projecte “Acció 11. Projecte “Acció 11. Projecte “Acció 11. Projecte “Fes la Bossa! Escapa’t i Emociona’t!”Fes la Bossa! Escapa’t i Emociona’t!”Fes la Bossa! Escapa’t i Emociona’t!”Fes la Bossa! Escapa’t i Emociona’t!”

Adhesió a la campanya de promoció Fes la Bossa!, Escapa’t i Emociona’t! que

impulsa la Cambra de Comerç de Girona amb altres municipis de la província. La

idea és convertir els atractius turístics locals en un incentiu per als establiments

comercials, de manera que el comerç i el turisme es donin de la mà a l’hora de

promocionar el territori. L’objectiu és ajudar a incentivar les compres, alhora que

les associacions o ajuntaments que presentin al portal les ofertes més atractives

per als altres territoris, podran tenir més visitants.

Acció 12. Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais Acció 12. Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais Acció 12. Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais Acció 12. Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais de compra de compra de compra de compra

Campanya d’incentivació de la compra als eixos comercials del municipi. Disseny i

producció de diferents elements comunicatius com banderoles, tríptics descriptius, i

campanyes en mitjans per crear una millor notorietat de l’oferta comercial del

municipi. L’objectiu d’aquesta acció consisteix en afavorir la continuïtat en la

compra als eixos comercials del municipi.

96


Acció 13. Dinamització lúdica i cultural al carrer Acció 13. Dinamització lúdica i cultural al carrer Acció 13. Dinamització lúdica i cultural al carrer Acció 13. Dinamització lúdica i cultural al carrer

Es proposa elaborar un calendari d’activitats de tipus familiar en els mesos de

menor afluència comercial amb la finalitat de desestacionalitzar la temporada

turística i evitar la desertització comercial amb propostes d’activitats al municipi,

com per exemple la nova Eixanaca al carrer, el Festival de Màgia i la Festa del

Poblat Típic que es celebraran a la tardor de 2014. Es tracta d’un seguit d’activitats

de dinamització coordinades transversalment amb diverses àrees de l’ajuntament,

juntament amb agents econòmics que formen part de les taules de treball. Seran

activitats lúdiques i culturals i estaran enfocades al públic infantil i el lleure

familiar.

• Aquest Pla Estratègic és un document global que afecta a tot el municipi, un

document de bases; no obstant, en un futur es redactaran Plans sectorials,

adequats a cadascuna de les zones comercials que es valoren negativament

a la diagnosi.

Acció 14. Bones pràctiques: “Visita i actua” Acció 14. Bones pràctiques: “Visita i actua” Acció 14. Bones pràctiques: “Visita i actua” Acció 14. Bones pràctiques: “Visita i actua”

Es proposa l’organització de visites a establiments comercials o territoris que

representin experiències comercials d’èxit en el territori català. En concret, es

proposen dos tipus de visites diferents: visites a experiències comercials i

turístiques reeixides, i rutes organitzades per sensibilitzar els comerciants al

voltant dels recursos naturals, històrics i patrimonials locals.

97


Acció 15. EstudAcció 15. EstudAcció 15. EstudAcció 15. Estudis d’impacte econòmic is d’impacte econòmic is d’impacte econòmic is d’impacte econòmic

En aquest tipus d'estudis es quantifica l'impacte en l'economia d'un projecte

d'inversió determinat. La decisió de promoure un projecte d'inversió pot tenir

efectes importants tant en la generació d'activitat econòmica com en la creació

d'ocupació. Els estudis analitzaran l’impacte econòmic del Festival Terra de

Trobadors i de la Fira del vaixell d’ocasió.

Acció 16. Creació d’una Borsa de locals comercials buits Acció 16. Creació d’una Borsa de locals comercials buits Acció 16. Creació d’una Borsa de locals comercials buits Acció 16. Creació d’una Borsa de locals comercials buits

Amb aquesta acció es pretén reactivar els locals comercials buits del municipi.

L’objectiu de la borsa de locals és afavorir la instal�lació de nous emprenedors, per

tal d’impulsar l’activitat econòmica i la creació d’activitat productiva, i també el

d’intentar evitar la desertització comercial. Es pretén lligar dues necessitats:

generar activitat econòmica i llogar locals amb unes mínimes garanties per als

propietaris i lluitar contra l’atur amb facilitats per als projectes d'autoocupació i

emprenedoria.

Aquesta acció implica que l’ajuntament i les empreses immobiliàries del municipi

col�laborin en promoure el lloguer de locals comercials actualment buits. Els

propietaris que incorporin els seus locals a la borsa hauran d’oferir condicions

avantatjoses en la forma de pagament i els emprenedors i nous negocis hauran

d’acreditar un mínim de viabilitat del projecte de negoci.

98


El foment de l’esperit emprenedor i el suport a les noves activitats econòmiques és

una de les millors estratègies per evitar que Castelló d’Empúries i Empuriabrava

esdevingui un model de municipi dormitori, i per tal que sorgeixin nous

emprenedors que contribueixin a la generació de valor afegit i ocupació local.

Serà important treballar l’esperit emprenedor a nivell de la població juvenil, cal

desmitificar el concepte d’emprenedoria i donar a conèixer les passes que són

necessàries per passar d’una simple idea de negoci, a una empresa.

Caldrà fer difusió dels recursos que l’ajuntament posa a l’abast dels emprenedors i

que faciliten la creació d’una empresa a partir d’una primera idea de negoci.

LíniLíniLíniLínia estratègica a estratègica a estratègica a estratègica 3333::::

Foment de l’esperit emprenedor iFoment de l’esperit emprenedor iFoment de l’esperit emprenedor iFoment de l’esperit emprenedor i suport a suport a suport a suport a

les les les les noves activitatnoves activitatnoves activitatnoves activitats econòmiquess econòmiquess econòmiquess econòmiques

(5 (5 (5 (5 accions) accions) accions) accions)

99


Acció 17. Acció 17. Acció 17. Acció 17. Creació d’un espai de coworking Creació d’un espai de coworking Creació d’un espai de coworking Creació d’un espai de coworking

Creació d’un espai de coworking, un espai de treball compartit que aporta una nova

filosofia de treball basada en compartir, intercanviar coneixement i generar

sinèrgies entre diferents professionals, tot en un mateix espai de treball on els

usuaris tenen incloses les despeses de llum, climatització i Internet.

En contrapartida a la forma tradicional de treballar, el coworking aporta a un

projecte emprenedor l’oportunitat d’estalvi de despeses, envoltar-se de creativitat i

formar part d’una comunitat emprenedora que disposa d’uns espais en comú que

afavoreixen la col�laboració, l’intercanvi d’idees, la resolució de dubtes i la creació

d’equips de treball.

100


Acció 18. Acció 18. Acció 18. Acció 18. Creació d’un viver dCreació d’un viver dCreació d’un viver dCreació d’un viver d’empreses.’empreses.’empreses.’empreses.

Adhesió a la Xarxa Gironina de Vivers d’Empreses (XGVE).

Posada en marxa del viver d’empreses concebut com un espai que es posa a l’abast

dels emprenedors per engegar la seva empresa. L’objectiu és ajudar i recolzar les

noves iniciatives empresarials. El viver disposarà de despatxos en règim de lloguer

amb un conjunt de serveis orientats al recolzament dels nous empresaris. Hi haurà

oficines totalment equipades, i altres equipaments d’ús comunitari com sala de

reunions, sala de descans, sala polivalent, serveis de copisteria i wifi.

Disposarà també del Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE) en el procés de

creació de l’empresa, amb assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable, així com

tot el suport del personal tècnic adscrit al Centre Emprèn en temes d’informació

empresarial en subvencions i línies de finançament, cursos de formació, promoció, i

notícies d’interès per a l’emprenedor.

101


Acció 19. Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE).Acció 19. Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE).Acció 19. Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE).Acció 19. Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE).

Creació del servei d’assessorament gratuït als emprenedors, tant per aquells que

vulguin materialitzar el seu projecte empresarial com per aquells que ja el tinguin

iniciat. El servei es presta amb la col�laboració de SAD’E i Grupter assessoria....

Aquest servei consistirà en:

- Suport en l’elaboració del pla d’empresa.

- Avaluar la idea de negoci en l’àmbit geogràfic.

- Conèixer els tràmits a seguir per a posar en marxa el seu negoci.

- Conèixer les solucions de finançament, públiques i privades.

- Tipus de subvencions per a creació d’empreses.

- Elecció entre persona física o jurídica, segons convingui, i tràmits necessaris.

- La llicència d’activitats i el permís d’obertura.

- Enquadrament a la Seguretat Social.

- Assessorament sobre l’alta del Règim de Treballador Autònom.

- Assessorament en marques i noms comercials.

- Fiscalitat per a noves empreses.

- IRPF i Impost de Societats.

- L´IVA.

- Els mòduls d’IRPF i el Règim simplificat de l’IVA.

- L’Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR).

- Contractes de treball i bonificacions.

El servei es prestarà presencialment, un dia a la setmana, i complementàriament,

es preveu la creació d’un compte de correu electrònic al que es puguin adreçar els

usuaris per tal de formular aquells dubtes o consultes que sorgeixin en el procés de

creació de la seva empresa.

102


AcciAcciAcciAcció 20. Tallers d’emprenedoria.ó 20. Tallers d’emprenedoria.ó 20. Tallers d’emprenedoria.ó 20. Tallers d’emprenedoria.

Recentment s’ha introduït al currículum d’ESO, al tercer curs, una nova matèria

optativa d’emprenedoria que té com a finalitat desenvolupar capacitats,

competències i actituds de l’alumnat respecte a la formació i/o la inserció laboral

posterior. Es proposa dur a terme tallers sobre aprendre a emprendre, amb

l'objectiu de conscienciar, fomentar i orientar en l'educació emprenedora com

aspecte clau per al futur dels joves. S’organitzaran xerrades en els centres

d’educació secundària, amb la participació d’experts i d’emprenedors i

emprenedores que recentment hagin endegat el propi negoci al municipi o a

l’entorn.

Acció 21. Bonificacions fiscals.Acció 21. Bonificacions fiscals.Acció 21. Bonificacions fiscals.Acció 21. Bonificacions fiscals.

En les actuals ordenances fiscals de 2014 ja s’ha inclòs bonificacions en l’Impost

sobre Activitats Econòmiques, així els subjectes passius que iniciïn l’exercici de

qualsevol activitat empresarial gaudiran d’una bonificació de la quota

corresponent. També s’ha establert bonificacions pel que fa a la taxa per llicència

d’obertura d’establiments. Gaudiran d’una bonificació d’un 50% sobre la quota,

l’obertura dels nous establiments que estiguin oberts tot l’any exceptuant un

període màxim de 30 dies de vacances. Aquesta bonificació es podrà incrementar

d’acord amb els llocs de treball creats en el moment de la implantació i el seu

manteniment durant els 3 anys següents.

103


Bloc 2. Àmbit formatiu

104


D’acord amb els resultats de la diagnosi del Pla Estratègic, en l’apartat de

l’enquesta ciutadana que es va realitzar amb la finalitat de conèixer les opinions i

necessitats en matèria de formació, ocupació i empresa, la majoria dels enquestats

(88%) valoren la formació com a molt important en el desenvolupament personal

dins el sector econòmic.

Així, tal com es desprèn de la diagnosi, en aquest moment, la formació es presenta

com a element estratègic, eina clau per a millorar l’ocupabilitat dels aturats i la

competitivitat de les empreses.

L’atenció personalitzada és un factor que es considera fonamental en les

estratègies del Pla. Es important valorar la dimensió personal, els recursos, les

habilitats i les eines necessàries que l’usuari necessitarà pel desenvolupament de

les seves capacitats.

L’impuls d’un programa d’accions formatives respon a l’objectiu de millorar

l’ocupabilitat dels aturats i ha d’estar íntimament lligat al sistema d’orientació

laboral local. Ha de garantir la formació bàsica per a les persones adultes per

assolir les competències mínimes, i l’adaptació de les empreses al canvi de

necessitats del mercat. Amb les accions proposades es cerca millorar la inserció

laboral i la qualificació dels treballadors, facilitar l’accés, el retorn i l’adaptació als

canvis, a més d’equilibrar la relació entre l’oferta laboral i la demanda.

Els programes de formació i reciclatge també es consideraran importants per a tots

aquells emprenedors que volen ampliar les seves possibilitats de creixement i

busquen obrir-se un camí en el món laboral.

Línia estratègica 4Línia estratègica 4Línia estratègica 4Línia estratègica 4::::

Millorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturatsMillorar la formació dels aturats

(2(2(2(2 accions) accions) accions) accions)

105


Cal oferir eines per desenvolupar i consolidar el seu projecte empresarial, posant a

l’abast professionals i recursos per a adquirir i actualitzar coneixements i

informació necessària perquè els projectes empresarials arribin al mercat amb unes

garanties de viabilitat.

S’impulsaran programes per millorar l’ocupabilitat de les persones joves, amb

baixa qualificació, dèficits formatius i procedents de sectors d’activitat en retrocés,

per proporcionar-los unes competències professionals suficients que els permeti la

inserció al mercat laboral amb unes mínimes garanties d’estabilitat i futur

professional, mitjançant la combinació d’actuacions integrades que fomentin la

seva inserció laboral en empreses i/o el retorn al sistema educatiu. La planificació

del programa formatiu estarà orientada als resultats, és a dir que la programació

dels cursos anirà relacionada a criteris de participació, interès i necessitats

concretes del sector.

Les sessions formatives es realitzaran a l’Escola Nàutica i al Centre Emprèn,

mitjançant convenis de col�laboració amb entitats o empreses públiques,

organitzacions empresarials o centres integrats de formació professional de

titularitat privada o entitats de formació.

106


Acció 22. Assessorament personalitzat de l’itinerari formatiu Acció 22. Assessorament personalitzat de l’itinerari formatiu Acció 22. Assessorament personalitzat de l’itinerari formatiu Acció 22. Assessorament personalitzat de l’itinerari formatiu

És un servei personalitzat a l’usuari, que consisteix en la identificació i l’anàlisi

detallat de les seves capacitats i expectatives professionals, i la identificació i

valoració de les ofertes formatives que millor s’adaptin a les seves necessitats. Té

per objectiu definir i orientar un itinerari formatiu i professional de la persona

interessada per aconseguir millorar la seva qualificació.

Els usuaris d’aquest servei poden ser demandants directes del mateix o poden

venir derivats d’altres serveis, majoritàriament del servei d’orientació i inserció

laboral.

Aquests usuaris són atesos per la tècnica d’ensenyament, la qual conjuntament

amb la persona confeccionen un itinerari adequat a les necessitats. No només fent

ús dels propis recursos formatius de l’administració local sinó també derivant a

altres formacions públiques i privades.

Acció 23. Formació ocupacional Acció 23. Formació ocupacional Acció 23. Formació ocupacional Acció 23. Formació ocupacional

Posada en marxa d’un programa formatiu adreçat a aturats amb la finalitat de

millorar la qualificació professional i la capacitat d’inserció laboral. La formació

ocupacional prevista inicialment es desenvoluparà en dos espais diferents: el

Centre Emprèn i l’Escola Nàutica.

1.1.1.1. Escola NàuticaEscola NàuticaEscola NàuticaEscola Nàutica

El programa ocupacional es desenvoluparà amb la col�laboració de l’empresa de

formació Pitagoras. L’objectiu és el d’oferir formació ocupacional vinculada al sector

nàutic. De les certificacions de professionalitat que segueixen es seleccionarà

l’especialitat que es cregui més interessant, i necessària per a les empreses del

sector.

TMVN10 TMVN10 TMVN10 TMVN10 Mecànic de Motors Nàutics i Components Mecànics Navals

107


TMVU0110 TMVU0110 TMVU0110 TMVU0110 Operacions auxiliars de Manteniment de Sistemes i Equips

d'embarcacions esportives i d'esbarjo

TMVU0111 TMVU0111 TMVU0111 TMVU0111 Pintura, reparació i construcció d'elements de plàstic reforçat amb fibra

de embarcacions esportives i de esbarjo

TMVU0211 TMVU0211 TMVU0211 TMVU0211 Operacions de manteniment d'elements de fusta d'embarcacions

esportives i de lleure

TMVU0311 TMVU0311 TMVU0311 TMVU0311 Manteniment d'aparells d'embarcacions esportives i d'esbarjo

Certificada per la Generalitat de Catalunya com Agència de Col�locació amb el número 0900000169.

Disposa de la certificació ISO de qualitat 9001:2008 pel servei d'impartició d'accions de formació

contínua i de reciclatge i ocupacional. Gestió de finançament per a les accions formatives.

2.2.2.2. Centre EmprènCentre EmprènCentre EmprènCentre Emprèn

Des del Centre Emprèn s’impartirà formació ocupacional gratuïta contribuint a

millorar la inserció laboral dels treballadors desocupats, oferint la possibilitat de

capitalitzar la formació amb la certificació acreditativa de les competències

professionals adquirides i amb l’obtenció de certificats. Formació adreçada a:

� Treballadors desocupats vinculats al Servei d’Ocupació de Catalunya o a

Plans d’Ocupació, amb l’obtenció de certificats de professionalitat.

� Treballadors desocupats i formació oberta a qualsevol usuari que vulgui

millorar la seva formació, amb l’obtenció de certificats d’assistència i/o

aprofitament.

També s'impartirà formació contínua adreçada a treballadors en actiu tal com

s'exposa en l'acció 25.

108


Acció 24. Prospecció de necessitats formatives d’empreses locals Acció 24. Prospecció de necessitats formatives d’empreses locals Acció 24. Prospecció de necessitats formatives d’empreses locals Acció 24. Prospecció de necessitats formatives d’empreses locals

La prospecció, que es realitzarà anualment, consistirà en l’anàlisi i estudi de les

necessitats de formació en el conjunt de les empreses locals del municipi, amb la

finalitat de preparar un pla formatiu ajustat a les necessitats des usuaris que faran

ús del nou servei.

L’any 2013 aquesta prospecció ja s’ha dut a terme i es poden consultar els resultats

en l’annex del Pla.

Acció 25. Formació contínua, treballadors en acAcció 25. Formació contínua, treballadors en acAcció 25. Formació contínua, treballadors en acAcció 25. Formació contínua, treballadors en actiu i autònoms. tiu i autònoms. tiu i autònoms. tiu i autònoms.

Posada en marxa d’un programa formatiu adreçat a treballadors en actiu amb la

finalitat de millorar la qualificació professional i el perfeccionament de les

competències professionals. La formació contínua prevista inicialment es

desenvoluparà al Centre Emprèn, de la mà de dos col.laboradors: Acadèmia Xaloc

Formació i.Grupitagoras.

Centre EmprènCentre EmprènCentre EmprènCentre Emprèn

1.1.1.1.---- El programa: “formació a mida per a les empreses” que recull la posada en

marxa de diverses accions de formació professional contínua bonificada, oferint a

les empreses la possibilitat de realitzar formació gratuïta pels seus treballadors, es

desplegarà amb la col.laboració de l’Acadèmia Xaloc i amb els objectius següents:

� Gestió de tots els tràmits administratius necessaris per iniciar els cursos.

� Disseny de la formació a mida per a les empreses i més adequada a les

necessitats formatives del seus treballadors.

� Impartició de la formació en el Centre Emprèn mitjançant l’aportació del

professorat i el material formatiu.

� Seguiment posterior del desenvolupament dels cursos formatius.

Línia estratègica 5:Línia estratègica 5:Línia estratègica 5:Línia estratègica 5:

Millorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empresesMillorar la competitivitat de les empreses


109


Aquesta formació està subvencionada per la Fundación Tripartita para la

Formación en el Empleo (antic FORCEM) i el Fons Social Europeu i permet obtenir

formació subvencionada al 100% o parcialment, subvencionant als treballadors i

autònoms en actiu, amb diferents iniciatives de formació.

Els cursos formatius proposats i finançats pel crèdit bonificable aniran en funció de

la demanda de les empreses que ho sol.licitin, entre els quals es prioritzarà els

cursos d'idiomes bàsics comercials.

El programa formatiu es desplegarà amb la col�laboració de l’acadèmia Xaloc

Formació.

2.- A més de la formació contínua que es desenvoluparà d'acord amb els resultats

de la diagnosi, també es desplegarà formació en nàutica, necessitat sorgida de les

reunions amb les empreses nàutiques locals en la posada en marxa del Cicle

Formatiu. El programa es desenvoluparà amb la col�laboració de l’empresa de

formació Grupitagoras. Els objectius són:

� Elaborar una pla de formació contínua, ajustat a les necessitats de les

empreses del sector nàutic.

� Organitzar un equip docent per la impartició de les especialitats.

� Realitzar tots els tràmits relatius a la captació dels participants de les

diferents empreses participants.

� Realitzar tots els tràmits relatius a la utilització del crèdit bonificable, de

manera que la formació sigui 100% bonificada per les empreses participants.

� Potenciar la professionalització, competències i habilitats dels equips

humans de les empreses del sector nàutic de la zona.

Les accions formatives proposades i finançades pel crèdit bonificable són:

• Comerç nàutic

• Posicionament i Xarxes Socials per a PIMES

• Construcció naval amb materials compostos

• Atenció excel�lent i gestió de clients difícils

110


• Motors foraborda, SUZUKI

• Electrònica a iots. Xarxes MNEA, TV i Internet

• La pintura i la nàutica esportiva

• Solucions per a re-inventar-se davant la crisi

• Certificats de formació sanitària específica inicial

• Idiomes (nàutic)

La finalitat és donar resposta a les necessitats de professionalització del sector

nàutic, in company o en obert, que impulsin el comerç nàutic i que generin

sinèrgies en el sector. Aconseguir que l’Escola Nàutica esdevingui un centre de

referència de formació del sector nàutic i pesquer a nivell comarcal i provincial.

Acció 26. Formació Acció 26. Formació Acció 26. Formació Acció 26. Formació en entorns digitals i emprenedoria (empresarial)en entorns digitals i emprenedoria (empresarial)en entorns digitals i emprenedoria (empresarial)en entorns digitals i emprenedoria (empresarial)

Programa de formació empresarial en entorns digitals, noves tecnologies i

emprenedoria per a l’adaptació de les empreses als nous canvis de mercat.

a)a)a)a) Formació en entornFormació en entornFormació en entornFormació en entorns digitals s digitals s digitals s digitals

Davant dels nous reptes competitius actuals, on el món digital està prenent cada

vegada més força i s’està erigint com un dels medis per millorar la competitivitat

de les empreses, els professionals i de la societat en general. Ens preguntem:

� Perquè és important que tinguem present Internet i el món digital?

� Quines són les oportunitats que Internet pot aportar al nostre negoci?

� I les xarxes socials, fins a quin punt són necessàries?

� I en els nostres negocis, com podem optimitzar els resultats?

� Quines són les millors i més actuals eines per promoure el nostre negoci?

� Podem revitalitzar el nostre negoci? Com?

Es proposa un doble programa formatiu:

a) Sessions teòriques: Accions de formació en entorns digitals mitjançant 4

jornades específiques obertes a la població en general i un curs de 12 hores

adreçat a empreses i emprenedors.

111


b) Tallers pràctics d’eines de màrqueting digital i xarxes socials.

----Sessions teòriques: Internet i xarxes socialsSessions teòriques: Internet i xarxes socialsSessions teòriques: Internet i xarxes socialsSessions teòriques: Internet i xarxes socials

Les accions es portaran a terme mitjançant jornades específiques de curta durada i

d’un curs.

D’una part quatre sessions de formació, en forma de píndoles, adreçada al públic en

general: aturats, emprenedors, comerciants, professionals dels serveis i

emprenedors.

Sessió 1. Internet i xarxes socials: allò que hem de saber.

Sessió 2. Com crear una identitat digital del negoci i tenir bona reputació on line?

Sessió 3. Com les xarxes socials ens poden ajudar a trobar feina i nous clients?

Sessió 4. Com ha de ser la nostra web? Millorem els resultats del nostre negoci

En segon lloc, un curs complet 3 jornades formatives (12 hores) que tindrà per

finalitat promoure les principals eines de gestió global d’un negoci. Aquesta

formació va dirigida a comerciants, professionals dels serveis i emprenedors.

Dia 1: En un comerç també s’innova

Dia 2: Idees pràctiques per fer més atractiu l’interior del nostre negoci

Dia 3. Amb un bon servei, fidelitzem la clientela

El programa formatiu es desplegarà amb la col�laboració de Focalizza.

----Tallers pràctics: Eines de màrqueting Tallers pràctics: Eines de màrqueting Tallers pràctics: Eines de màrqueting Tallers pràctics: Eines de màrqueting digital i xarxes digital i xarxes digital i xarxes digital i xarxes socialssocialssocialssocials

Programa formatiu, composat de 5 tallers pràctics.

S’adreça a emprenedors, autònoms, empreses o comerços que necessitin formar-se

per gestionar la comunicació digital i adquirir habilitats de “community manager” o

gestor de comunitats. L’objectiu dels 5 tallers pràctics és que els assistents,

mitjançant la creació i generació de forma pràctica dels seus perfils, puguin

plantejar els dubtes alhora que aprenen la millor forma d’utilitzar les eines en pro

d’una millor visibilitat de negoci.

112


Es pretén que un cop finalitzat el taller pràctic els assistents puguin decidir quina

és l’eina que millor respon a les necessitats de la seva empresa o negoci, i com

treure-li el major rendiment.

1. Taller pràctic pàgines Facebook

2. Taller pràctic de Twitter

3. Taller pràctic de mailchimp

4. Taller pràctic instagram i foursquare

5. Taller pràctic de linkedin i adwords

El programa formatiu es desplegarà amb la col�laboració d’Empordà Marketing.

b)b)b)b) Jornades de coneixement per a l’emprenedoriaJornades de coneixement per a l’emprenedoriaJornades de coneixement per a l’emprenedoriaJornades de coneixement per a l’emprenedoria

Jornades formatives “master class" per a donar impuls a empreses, emprenedors,

comerços i serveis a càrrec de docents professionals de renom experts en turisme,

comerç internacional, posicionament de la marca, captació de públic, innovació en

l’empresa, relacions internacionals, patrimoni i paisatge, i l’experiència pràctica

d’empreses innovadores en aquests sectors.

1. Innovem, creem, posicionem. Com innovar el sector, com crear i posicionar

una marca o un producte.

2. L’oci i la cultura com actius turístics. Com treure profit del patrimoni i

activitats culturals i com convertir els intangibles en fons d’economia.

3. Eliminant fronteres i captar nous públics. Enfortir les nostres relacions a

banda de l’Albera i conèixer un client potencial a per a nosaltres.

4. L’empresa en el litoral. Producció, paisatge i sostenibilitat. Ser eficient i

econòmicament rendible i alhora conscient i compromès amb la

preservació del territori és quelcom possible.

El programa formatiu es desplegarà amb la col�laboració d’Ingràvid, Creative

Office.

113


Bloc 3. Àmbit Ocupacional

114


La línia estratègica 6 “millora de l’ocupabilitat dels aturats” té per objecte el

desenvolupament d'actuacions i mesures d'orientació, formació, acompanyament,

motivació i assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i

professionals de la persona aturada, li permetin determinar les seves capacitats i

interessos i gestionar la seva trajectòria individual d'aprenentatge, la recerca

d'ocupació o la posada en pràctica d'iniciatives empresarials, ja sigui com a

treballador autònom, en empreses d'economia social o altres fórmules empresarials.

L'orientació per a l'ocupabilitat comprèn diferents actuacions de caràcter individual

i grupal d'orientació professional per a l'ocupació, articulades en itineraris

d'inserció ocupacional dirigits a millorar les possibilitats d'ocupació de persones

aturades. De manera que les accions d'orientació per a l'ocupació i l'autoocupació

podran ser:

� De caràcter individual: Tutoria individualitzada i/o assessorament de

projectes empresarials.

� De caràcter grupal: Grup de recerca de feina i sessions monogràfiques, taller

d'entrevista, redacció de curriculum, etc.

Les accions pretenen afavorir l’accés al mercat de treball de les persones aturades

amb dificultats d’accedir-hi, impulsant instruments que ajudin a millorar el seu

grau d’ocupabilitat i que els ajudin a superar els diferents obstacles que en

dificulten l’accés, fomentant la seva autonomia i dotant-les de les eines necessàries

per a fer una recerca activa de feina que pugui finalitzar amb la inserció en el

mercat laboral.

Línia estratègica 6Línia estratègica 6Línia estratègica 6Línia estratègica 6::::

Millorar l’ocupabilitat dels aturats Millorar l’ocupabilitat dels aturats Millorar l’ocupabilitat dels aturats Millorar l’ocupabilitat dels aturats


115


Acció 27. Creació d’un Acció 27. Creació d’un Acció 27. Creació d’un Acció 27. Creació d’un Servei Orientació Laboral Servei Orientació Laboral Servei Orientació Laboral Servei Orientació Laboral

Impulsar un nou model de servei d’ocupació que vagi més enllà de la borsa de

treball i la simple recepció de currículums per incorporar en una base de dades.

Cal implantar un servei d’intermediació i orientació laboral en el marc del Sistema

d'Orientació i Intermediació Laboral del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) que

està compost del portal d'ocupació Feina Activa i del programa d'orientació laboral

Galileu. La coordinació i execució del projecte al territori gironí es realitza

mitjançant la Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica 2012-2015. Els

beneficiaris del servei són:

- Persones demandants d'ocupació.

- Empreses que necessitin trobar personal per cobrir llocs de treball.

Es treballarà amb els usuaris del servei mitjançant la metodologia IPI (Itinerari

Personalitzat d’Inserció) que consisteix en:

� Avaluar la situació laboral, personal i necessitats.

� Assessorament sobre l’oferta formativa.

� Aprendre a planificar la recerca de feina per tal que sigui més efectiva.

� Fer més competitius els currículums i cartes de presentació i adaptar-los a la

situació actual del mercat de treball.

� Saber utilitzar els canals de recerca laboral adequats.

� Preparar-se per al procés de selecció amb èxit: entrevistes, psicotècnics.

� Treballar aspectes personals que puguin dificultar la recerca de feina

� Acompanyament i assessorament personalitzat en la recerca de feina

� Assolir l’alfabetització instrumental i l’alfabetització digital.

116


En aquesta acció es contemplen els canals de comunicació que es portaran a terme

per tal d’arribar als usuaris del propi servei, aquesta comunicació serveix per donar

a conèixer als usuaris les novetats; nous cursos ocupacionals, tallers, o activitats

que es portin a terme.

Els canals de comunicació seran els següents:

- Pàgina Web del Centre Emprèn

- Servei de comunicació SETAC de l’ajuntament

- Mitjans de comunicació comarcals, premsa i televisió

- Facebook

- Twitter

- SMS als usuaris del servei

- Newsletter

No sempre s’utilitzaran tots els canals, sinó que anirà en funció del que es vol

comunicar. Aquest mateixos mecanismes de comunicació també s’activaran per fer

difusió de la formació laboral.

Els usuaris i empreses tindran accés al servei de forma presencial mitjançant una

entrevista amb el tècnic d’ocupació, i també de forma telemàtica mitjançant uns

formularis que es trobaran a l’apartat d’ocupació de la pàgina web del Centre

Emprèn. Aquests formularis permetran inscriure’s a la borsa de treball aquelles

persones que ho desitgin i introduir les ofertes de feina a les empreses que cerquin

candidats.

Acció 28. Creació d’una Aula de Suport a la recerca de feina.Acció 28. Creació d’una Aula de Suport a la recerca de feina.Acció 28. Creació d’una Aula de Suport a la recerca de feina.Acció 28. Creació d’una Aula de Suport a la recerca de feina.

Espai destinat a la recerca activa de feina equipat amb ordinadors on es podrà fer

recerca laboral amb el suport i assessorament dels professionals. Reforç a l’acció de

promoure l’autonomia de les persones aturades.

117


Acció 29. Creació d’una Aula Activa d’habilitats sociolaborals.Acció 29. Creació d’una Aula Activa d’habilitats sociolaborals.Acció 29. Creació d’una Aula Activa d’habilitats sociolaborals.Acció 29. Creació d’una Aula Activa d’habilitats sociolaborals.

Aula destinada a millorar les habilitats sociolaborals de les persones demandants

d’ocupació. Sessions grupals d’orientació laboral en les que es treballarà aspectes

rellevants com ara: com preparar i millorar el currículum vitae, com confeccionar

una carta de presentació, l’ús de les noves tecnologies en la recerca de treball,

preparar l’entrevista de treball, etc.... Realització de tallers pràctics sobre recerca de

feina mitjançant l’aprofitament de l’ús de les noves tecnologies en la recerca de

feina.

118


No serà suficient el desenvolupament de l’anterior línia estratègica (orientació

laboral) si l’objectiu és el de la inserció laboral. Cal tancar el cercle i donar

continuïtat al procés d’orientació laboral amb una prospecció empresarial que

permeti detectar les ofertes de treball i poder fer el creuament entre la oferta i la

demanda.

És per això, que és bàsica la creació d’un servei professional d’intermediació en el

mercat laboral, per posar en contacte els demandants d'ocupació inscrits a la base

de dades de l’ajuntament amb aquelles empreses que presentin ofertes laborals

adients al seu perfil professional.

Els beneficiaris d'aquest sistema d'intermediació són:

� Les persones demandants d'ocupació inscrites a la base de dades de

l’ajuntament.

� Les empreses que necessitin trobar personal per cobrir llocs de treball.

A més, aquesta línia estratègica preveu accions tant necessàries com:

� Assessorament i serveis per desenvolupar la responsabilitat social

corporativa de les empreses.

� Assessorament en normativa legal, subvencions i bonificacions per la

contractació de determinats col�lectius.

Línia eLínia eLínia eLínia estratègica 7stratègica 7stratègica 7stratègica 7::::

Facilitar l’accés al mercat de treball Facilitar l’accés al mercat de treball Facilitar l’accés al mercat de treball Facilitar l’accés al mercat de treball


119


Acció 30. Creació d’un servei Acció 30. Creació d’un servei Acció 30. Creació d’un servei Acció 30. Creació d’un servei d’intermediació laborald’intermediació laborald’intermediació laborald’intermediació laboral

Es pretén fer front a una mancança que es venia detectant de feia mesos: la

prospecció empresarial. Així, amb la col�laboració de la Fundació Intermèdia

aquest buit s’elimina mitjançant la realització de prospecció–intermediació laboral,

per part del/la tècnic/a de la Fundació Intermèdia a les empreses del municipi,

realitzant les accions següents:

� Captació d’ofertes laborals i les condicions de contractació.

� Preselecció de la borsa de treball dels candidats més idonis per als llocs de

treball demandats per l’empresa, essent aquesta última qui determinarà la

seva admissió o no en el procés de selecció.

� Conèixer l’estat del mercat de treball del municipi.

� Presentar a les empreses locals els serveis prestats per l’ajuntament de

Castelló i la Fundació Intermèdia en matèria d’ocupació.

� Establir sinèrgies de col�laboració entre les empreses locals, l’ajuntament de

Castelló d’Empúries i la Fundació Intermèdia.

Acció 31. Suport en el procés d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió Acció 31. Suport en el procés d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió Acció 31. Suport en el procés d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió Acció 31. Suport en el procés d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió

Acompanyament i tutoria de les persones inserides a través de tècnics en inserció

laboral, facilitant la relació i adaptació entre empresa i treballador. Es realitzarà

un seguiment de la inserció laboral de les persones proposades en els centres de

treball per l’ajuntament de Castelló d’Empúries, prestant serveis d’assessorament,

suport a l’adaptació al lloc de treball i seguiment després de la contractació laboral.

120


Acció 32. Assessorament a les empresesAcció 32. Assessorament a les empresesAcció 32. Assessorament a les empresesAcció 32. Assessorament a les empreses

Servei d’informació i assessorament especialitzat a les empreses del municipi per

desenvolupar la responsabilitat social corporativa.

Assessorament en normativa legal, subvencions i bonificacions per la contractació

de determinats col�lectius, així com, en els casos que es requereixi, prestació

d’assessorament corresponent en relació amb la formació específica per a la

qualificació dels treballadors contractats o per contractar. El servei es prestarà

amb la col�laboració de Fundació Intermèdia.

121


Bloc 4. Estratègia de comunicació

122


Comunicar, en el processos de planificació estratègica, es defineix com el conjunt

d’accions orientades a informar, regular la participació, generar adhesions i

compromisos personals i institucionals, i activar el desenvolupament territorial, de

forma ordenada, continuada i perdurable.

La comunicació ha estat i és una de les funcions inherents a la gestió pública i

l’activitat administrativa al servei de la ciutadania. Les entitats públiques locals

tenim el deure i necessitem transmetre valors, objectius, accions, serveis, etc.

Tota entitat pública comunica, i aquesta comunicació que proposa generarà una

imatge determinada del Centre Emprèn, del seu funcionament i dels serveis que

s’oferiran. En el context d’un pla estratègic, el pla de comunicació és una eina de

governança necessària per alinear la participació i l’eficàcia dels projectes que es

plantegin.

El pla de comunicació, en el context de la planificació estratègica, és el document

que identifica les accions de comunicació a desenvolupar al llarg del procés

estratègic.

El pla de comunicació aplicat a un pla estratègic aporta:

1. Visibilitat. Els públics han de conèixer el pla estratègic perquè s’hi impliquin.

2. Enllaç. La comunicació permet vincular el pla estratègic amb les persones, per

no quedar-ne al marge. Cal motivar i incentivar.

3. Visió compartida. Crea un discurs comú divulgant els valors i objectius.

4. Canvi. És una part important en la gestió del canvi.

Estratègia de comunicacióEstratègia de comunicacióEstratègia de comunicacióEstratègia de comunicació

(5 (5 (5 (5 accions) accions) accions) accions)

123


Acció 33. Acció 33. Acció 33. Acció 33. Creació pàgina web pròpia del Centre EmprènCreació pàgina web pròpia del Centre EmprènCreació pàgina web pròpia del Centre EmprènCreació pàgina web pròpia del Centre Emprèn

L’estratègia digital marca les pautes de com utilitzar les eines digitals per

aconseguir la visió i els objectius prèviament establerts.

Per implantar l’estratègia digital adequada cal disposar d’una pàgina web.

La web del Centre Emprèn www.castelloempren.cat està preparada específicament

per a tecnologia mòbil a efectes de facilitar la seva visualització des de qualsevol

dispositiu mòbil. Té l’objectiu d’informar i de millorar la comunicació entre

l’administració i els seus usuaris. Una web interactiva i dinàmica que permet la

participació i la vinculació amb les xarxes socials. S’ha creat també el correu

[email protected].

124


Acció 34. Acció 34. Acció 34. Acció 34. Presència en xarxes socials Presència en xarxes socials Presència en xarxes socials Presència en xarxes socials

En relació a les xarxes socials, aquestes es consideren clau a l’hora de relacionar-se

i comunicar-se amb els usuaris del centre i nous possibles usuaris. En aquest

sentit, la proposta de perfil de xarxes socials a crear són les que es detallen tot

seguit:

� Creació d’un perfil de Facebook

� Creació d’un perfil de Twitter

� Creació d’un canal de YouTube

� Creació d’un perfil Instagram

� Creació d’un perfil Linkedin

Acció 35. Edició d’unAcció 35. Edició d’unAcció 35. Edició d’unAcció 35. Edició d’un newsletternewsletternewsletternewsletter

Un newsletter és una petita publicació periòdica que és útil per a diferents

propòsits: millorar la comunicació amb els usuaris del Centre Emprèn, emetre

comunicats puntuals i informar usuaris sobre les novetats.

125


Els avantatges són:

� Genera un producte tangible, s’obté visibilitat i posicionament de marca i

permet mantenir el control sobre quantes persones reben la informació.

� Rapidesa d'enviament, ja que en pocs minuts arriba a diverses destinacions. Per

a realitzar campanyes puntuals no planificades, és una eina insuperable.

� Imatge, brinda imatge de modernitat i proximitat.

Acció 36. Acció 36. Acció 36. Acció 36. Edició de material Edició de material Edició de material Edició de material off lineoff lineoff lineoff line

Tot i el fort creixement del món on line i les eines de màrqueting digital, la

comunicació més tradicional, també coneguda com a off line, encara juga un paper

destacat entre bona part dels consumidors. En aquest sentit, es desenvoluparan

diferents actuacions de comunicació que complementin l’estratègia digital:

disposició d’una marca pròpia i l’edició d’un tríptic informatiu amb els serveis que

es prestaran des del Centre Emprèn.

Acció 37. Edició d’un vídeo promocional del Centre EmprènAcció 37. Edició d’un vídeo promocional del Centre EmprènAcció 37. Edició d’un vídeo promocional del Centre EmprènAcció 37. Edició d’un vídeo promocional del Centre Emprèn

En l’estratègia de comunicació d'un projecte cada cop tenen més rellevància els

recursos visuals. El vídeo és un dels mitjans més impactants per a la promoció de

qualsevol producte o servei. El vídeo, en el cas del Centre Emprèn, és la única eina

que ens permet transmetre correctament i en pocs minuts tot el potencial del

projecte, els serveis i els espais. És l’eina més efectiva per promocionar i publicitar

els serveis que oferirem.

126


El vídeo promocional, en centres empresarials com el Centre Emprèn, és una eina

de comunicació i reputació imprescindible. Els possibles usuaris, coworkers o

viveristes així com emprenedors, cerquen visualitzar en imatges reals des de casa

els despatxos i els espais comuns.

Posicionarà el Centre Emprèn a la ment dels possibles usuaris del centre, ens

permetrà arribar a coworkers i viveristes que d’altra manera no hi arribaríem. La

filosofia d’un coworking i d’un viver d’empreses no és fàcil de comunicar ni explicar

mitjançant díptics o tríptics. Per això, el vídeo és possiblement la millor opció de

comunicació degut a la proximitat, naturalitat i capacitat de visibilitat arreu ja que

es pot penjar a totes les xarxes socials i a la pròpia web del Centre. Permet mostrar

en pocs minuts què oferim, què fem, qui som, on som i com són els espais de

lloguer.

127


ANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓ

Quadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONS 2013201320132013 2014201420142014 2015201520152015 2016201620162016

REPTE 1. Suport al teixit empresarialREPTE 1. Suport al teixit empresarialREPTE 1. Suport al teixit empresarialREPTE 1. Suport al teixit empresarial

Acció 1Acció 1Acció 1Acció 1. Taula Treball Empresarial (TTE) Acció 2Acció 2Acció 2Acció 2. Premis Empresa Emprèn Acció 3Acció 3Acció 3Acció 3. Butlletí Digital “Castelló News Empresa” Acció Acció Acció Acció 4444. Suport al creixement de les empreses: Start-Up Catalonia Acció 5Acció 5Acció 5Acció 5. Xarxa Emprèn: trobades de cooperació empresarial Acció 6Acció 6Acció 6Acció 6. Projecte Reempresa Acció 7Acció 7Acció 7Acció 7. Clúster Ecommerce a la XGVE

REPTE 2. REPTE 2. REPTE 2. REPTE 2. Promoció i dinamització del comePromoció i dinamització del comePromoció i dinamització del comePromoció i dinamització del comerç localrç localrç localrç local

Acció 8Acció 8Acció 8Acció 8. Revisió i actualització del Pla d’Usos Comercial. Acció 9Acció 9Acció 9Acció 9. Disseny d’una imatge comercial comuna del municipi Acció 10Acció 10Acció 10Acció 10. Els 10 motius per visitar el municipi Acció 11Acció 11Acció 11Acció 11. Projecte Fes la Bossa!, Escapa’t i Emociona’t! Acció 12Acció 12Acció 12Acció 12. Eixos de Castelló i Empuriabrava, espais de compra Acció 13Acció 13Acció 13Acció 13. Dinamització lúdica i cultural al carrer Acció 14Acció 14Acció 14Acció 14. Bones pràctiques: “Visita i actua” Acció 15Acció 15Acció 15Acció 15. Estudis d’impacte econòmic Acció 16Acció 16Acció 16Acció 16. Creació d’una Borsa de locals comercials buits

REPTE 3. Foment deREPTE 3. Foment deREPTE 3. Foment deREPTE 3. Foment de l’esperit emprenedor i noves activitats econòmiquesl’esperit emprenedor i noves activitats econòmiquesl’esperit emprenedor i noves activitats econòmiquesl’esperit emprenedor i noves activitats econòmiques

Acció 17Acció 17Acció 17Acció 17. Creació d’un espai de coworking Acció 18Acció 18Acció 18Acció 18. Creació d’un viver d’empreses Acció 19Acció 19Acció 19Acció 19. Servei d’Assessorament a Emprenedors (SAE). Acció 20Acció 20Acció 20Acció 20. Tallers d’emprenedoria Acció 21Acció 21Acció 21Acció 21. Bonificacions fiscals REPTE 4. Millorar la formació dels aturatsREPTE 4. Millorar la formació dels aturatsREPTE 4. Millorar la formació dels aturatsREPTE 4. Millorar la formació dels aturats

Acció 22Acció 22Acció 22Acció 22. Assessorament personalitzat de l’itinerari formatiu Acció 23Acció 23Acció 23Acció 23. Formació ocupacional

3.6 Calendari execució3.6 Calendari execució3.6 Calendari execució3.6 Calendari execució

2013201320132013----2016201620162016

128


ANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓANY D’EXECUCIÓ

Quadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONSQuadres d’ACCIONS 2013201320132013 2014201420142014 2015201520152015 2016201620162016

REPTE 5. Millorar la competitivitat de les empresesREPTE 5. Millorar la competitivitat de les empresesREPTE 5. Millorar la competitivitat de les empresesREPTE 5. Millorar la competitivitat de les empreses

Acció 24Acció 24Acció 24Acció 24. Prospecció de necessitats formatives d’empreses locals Acció 25Acció 25Acció 25Acció 25. Formació contínua, treballadors en actiu i autònoms AAAAcció 26cció 26cció 26cció 26. Formació en entorns digitals i emprenedoria (empresarial) REPTE 6. Facilitar l’ocupabilitat dels aturatsREPTE 6. Facilitar l’ocupabilitat dels aturatsREPTE 6. Facilitar l’ocupabilitat dels aturatsREPTE 6. Facilitar l’ocupabilitat dels aturats

Acció 27Acció 27Acció 27Acció 27. Creació d’un Servei Orientació Laboral Acció 28Acció 28Acció 28Acció 28. Creació d’una Aula de Suport a la recerca de feina Acció 29Acció 29Acció 29Acció 29. Creació d’una Aula Activa d’habilitats sociolaborals

REPTE 7. Facilitar la incorporació al mercat de treballREPTE 7. Facilitar la incorporació al mercat de treballREPTE 7. Facilitar la incorporació al mercat de treballREPTE 7. Facilitar la incorporació al mercat de treball

Acció 30Acció 30Acció 30Acció 30. Creació d’un servei d’intermediació laboral Acció 31Acció 31Acció 31Acció 31. Suport en l’accés al treball de persones en risc d’exclusió Acció 32Acció 32Acció 32Acció 32. Assessorament a les empreses Estratègia digital de difusió del Pla i els serveisEstratègia digital de difusió del Pla i els serveisEstratègia digital de difusió del Pla i els serveisEstratègia digital de difusió del Pla i els serveis

Acció 33Acció 33Acció 33Acció 33. Creació pàgina web pròpia del Centre Emprèn Acció 34Acció 34Acció 34Acció 34. Presència en xarxes socials Acció 35Acció 35Acció 35Acció 35. Edició d’un newsletter Acció 36Acció 36Acció 36Acció 36. Edició de material off line Acció 37Acció 37Acció 37Acció 37. Edició d’un vídeo promocional del Centre Emprèn

129


Document IVDocument IVDocument IVDocument IV

Logística del PlaLogística del PlaLogística del PlaLogística del Pla

PPPPPPPPPPPPllllllllllllaaaaaaaaaaaa EEEEEEEEEEEEssssssssssssttttttttttttrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaattttttttttttèèèèèèèèèèèèggggggggggggiiiiiiiiiiiicccccccccccc

EEEEEEEEEEEEccccccccccccoooooooooooonnnnnnnnnnnnòòòòòòòòòòòòmmmmmmmmmmmmiiiiiiiiiiiicccccccccccc iiiiiiiiiiii dddddddddddd’’’’’’’’’’’’OOOOOOOOOOOOccccccccccccuuuuuuuuuuuuppppppppppppaaaaaaaaaaaacccccccccccciiiiiiiiiiiióóóóóóóóóóóó

222222222222000000000000111111111111333333333333------------222222222222000000000000111111111111666666666666

130


4.1. 4.1. 4.1. 4.1. Metodologia de treballMetodologia de treballMetodologia de treballMetodologia de treball: principis de gestió: principis de gestió: principis de gestió: principis de gestió

El present pla incorpora aquells principis de gestió o factors clau d’èxit que han de

regir la posada en marxa de les accions previstes del Pla d’Acció.

Els principis de consens social, de cooperació público-privada, de coordinació

institucional interna i externa, i l’avaluació contínua són clau en l’actuació i

desplegament del Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació 2013-2016.

Consens socialConsens socialConsens socialConsens social

L’ajuntament de Castelló d’Empúries i, en particular en el disseny i redacció del

present Pla Estratègic, ha marcat clarament la seva filosofia i estratègia de no

emprendre en solitari les accions en pro del desenvolupament econòmic i

d’ocupació, com ho evidencia la creació de la Taula de Treball Empresarial,

composada per tècnics i representants de les associacions de comerç, o el fet que

totes les accions es desenvolupen amb la col�laboració i la participació dels agents

econòmics i socials del municipi.

Així mateix, s’ha inclòs en el procés d’elaboració del Pla d’Accions, la Coordinadora

d’Agents Socials, que es va crear el passat 2013 amb la finalitat de posar en comú

els serveis que s’ofereixen, treballar conjuntament nous projectes, debatre i fer

propostes per resoldre els problemes i necessitats que existeixen en el municipi al

voltant d’un tema cabdal com és la inclusió social. És composada per diversos

agents socials com ara les educadores socials i treballadores socials de l’EBASP del

Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la presidenta de Càritas, la tècnica d’ocupació

de Càritas, el representant de la parròquia, la tècnica del servei educatiu de l’Alt

Empordà, la directora de l’escola Ruiz Amado, la directora de l’escola Joana

d’Empúries, la directora de l’escola El Bruel, la directora de l’Institut, el director

del SIN, la directora de la Biblioteca municipal, el president de Creu Roja Roses-

Castelló d’Empúries, i el cap de la Policia Local.

Tal estratègia parteix de la premissa que la societat civil, a través dels seus

representants, ha de participar en la formulació de les polítiques públiques com a

131


destinatària última d'aquestes, havent de buscar prèviament a l’execució de les

accions el consens entre els diferents sectors i col�lectius que la composen i

l'administració municipal.

Cooperació PúblicoCooperació PúblicoCooperació PúblicoCooperació Público----PrivadaPrivadaPrivadaPrivada

La cooperació público-privada ha de ser la pedra angular per al disseny i aplicació

de les polítiques municipals en matèria de promoció econòmica i ocupació.

L'objectiu d'aquest enfocament és aconseguir que "societat civil" i administració

conformin un teixit harmònic que vertebri la societat i es converteixi en una

manera de gestió que perduri en el temps i no en alguna cosa passatgera a l'atzar

del moment o d'un determinat equip de gestió.

Les aliances no han de ser rígides amb uns acords preestablerts i acotats, sinó que

hem de ser capaços d’establir un marc de col�laboració flexible on tots ens hi sentim

còmodes, una estratègia que passa per cedir el protagonisme als nostres aliats en

determinats moments, quan l’èxit de l’acció ho justifiqui, sense perdre, però, el

lideratge, per evitar que es perdin de vista o es dilueixin els objectius públics.

L’administració local ha de liderar, i liderar vol dir capacitat de convocar i

mobilitzar els diferents actors socials i econòmics del territori. Es tracta d'un flux

d'anada i tornada en què les dues parts aportin i rebin, i on les actuacions i les

idees es comparteixin pels dos costats i que es materialitza amb la creació de la

Taula de Treball Empresarial.

El present Pla és conseqüència del treball de l’ajuntament de Castelló d’Empúries i

dels agents econòmics i socials del municipi, en el marc de la Taula de Treball

Empresarial, i en el procés de participació ciutadana, fet que evidència aquesta

cooperació i participació, la qual ha de servir per marcar el rumb d'actuació i

d’acomplir un major desenvolupament econòmic, sostenible i equilibrat.

132


Coordinació i tCoordinació i tCoordinació i tCoordinació i transversalitatransversalitatransversalitatransversalitat institucional institucional institucional institucional

L'establiment de mecanismes de coordinació i comunicació interna i externa

amb altres àrees de l'ajuntament, amb altres administracions públiques i en

general amb altres entitats o institucions, és imprescindible per minimitzar els

efectes negatius de la possible duplicitat d'actuacions i, al mateix temps, permet

desenvolupar al màxim les sinergies positives entre les mateixes.

Amb aquesta finalitat de coordinació institucional externa, l’ajuntament de

Castelló d’Empúries forma part de la comissió de seguiment del Pla d’Inclusió

Social del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del grup de treball del Pla Estratègic

Comarcal liderat per l’Ajuntament de Figueres, de la Xarxa de Serveis Locals de

Promoció Econòmica de la Diputació de Girona, de la Xarxa de Vivers d’Empresa de

la província de Girona i de la Comissió de Promoció Econòmica de l’Associació

Catalana de Municipis

Pel que fa a la coordinació interna, el Pla Estratègic, en el document III del Pla

d’Acció, recull el conjunt d’accions que es pretenen executar. Aquestes accions es

desplegaran transversalment des de diferents àrees de govern de l’ajuntament;

promoció econòmica, comerç, ocupació i treball, i ensenyament.

Per a desenvolupar les politiques municipals en matèria de promoció econòmica,

ocupació i formació ha estat necessari crear mecanismes de coordinació interna: la

Comissió Tècnica de Promoció Econòmica que es convoca quinzenalment i és

composada pels tècnics de les diferents àrees implicades, els quals impulsen,

executen i avaluen les accions del Pla estratègic.

Avaluació contíAvaluació contíAvaluació contíAvaluació contínuanuanuanua

La planificació, prèviament, i la rendició de comptes, després, formen part del bon

fer. Una planificació, tal com hem vingut exposant, permet establir les prioritats

dels objectius i les accions. Una avaluació permanent permet retre comptes del

treball que es desenvolupa i continuar progressant en la millora i en la qualitat.

133


En aquesta línia, cal tenir en compte la definició d’indicadors per assolir els

objectius. Introduir les mesures correctores necessàries en cas de desviacions o

resultats inesperats. El seguiment i l’avaluació són claus per a qualsevol política

que busqui l’eficiència i l’eficàcia, necessitem, entre d’altres raons, avaluar per:

• Analitzar l’impacte real de les 37 accions proposades

• Assignar de manera més eficient els recursos disponibles

• Establir o ampliar aliances

• Dissenyar serveis a mida per a les empreses

• Buscar suport econòmic d’altres administracions i/o privat

• Promoure una resposta proactiva de les empreses

• Alimentar la vigilància estratègica

134


4.2. Recursos humans 4.2. Recursos humans 4.2. Recursos humans 4.2. Recursos humans

Per a poder dur a terme les accions del pla és indispensable comptar amb els

recursos necessaris per poder implantar a la pràctica les accions prèviament

proposades i planificades.

Cal definir quins són els recursos essencials a nivell pressupostari, econòmic,

tècnic, humà i material que seran necessaris per a assolir amb èxit les accions.

L’equip tècnicL’equip tècnicL’equip tècnicL’equip tècnic

Direcció tècnicaDirecció tècnicaDirecció tècnicaDirecció tècnica 1 directora tècnica1 directora tècnica1 directora tècnica1 directora tècnica

Àrea de Promoció EconòmicaÀrea de Promoció EconòmicaÀrea de Promoció EconòmicaÀrea de Promoció Econòmica 1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)

Àrea d’Orientació LaboralÀrea d’Orientació LaboralÀrea d’Orientació LaboralÀrea d’Orientació Laboral 1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)

Àrea d’EnsenyamentÀrea d’EnsenyamentÀrea d’EnsenyamentÀrea d’Ensenyament 1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)1 tècnica (dedicació completa)

Àrea de PromocÀrea de PromocÀrea de PromocÀrea de Promoció Comercialió Comercialió Comercialió Comercial 1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)1 tècnic (dedicació parcial)

Per a l’execució del present Pla, l’ajuntament de Castelló d’Empúries disposa d’un

equip de recursos humans per a dur a terme i garantir el correcte desenvolupament

de les accions.

En aquest sentit i atès que no existeix en polítiques de promoció econòmica i

d’ocupació un model estable de personal mínim necessari, es poden identificar els

que considerem són els principals responsables en funció de les tasques que

desenvolupen:

- Direcció tècnica: planificació, coordinació i gestió dels projectes i actuacions

- Tècnics: treball directe i transversal en cadascun dels àmbits estratègics

135


Atesa la transversalitat de les polítiques de promoció econòmica i d’ocupació, són

diversos els tècnics que des d’àrees diferents impulsen totes les accions derivades

del Pla i que treballen de forma coordinada entre ells:

- Direcció tècnica

- Tècnic d’Orientació laboral

- Tècnic d’Ensenyament

- Tècnic de Promoció Comercial

- Tècnic de Promoció Econòmica

Per poder desenvolupar les seves competències, les àrees de les quals depèn el Pla

disposen de pressupost propi per a l’impuls, implementació i gestió de les polítiques

locals amb la finalitat de donar una resposta més ajustada a les necessitats i

aspiracions de la població en general.

Tanmateix cal tenir present que la transversalitat del Pla Estratègic comporta que

la totalitat d’accions no depenguin només d’una sola àrea i per tant, altres àrees

també destinen part del seu pressupost per a la consecució de les diferents accions.

136


4.3. Recursos econòmics 4.3. Recursos econòmics 4.3. Recursos econòmics 4.3. Recursos econòmics

El cost anual de l’equip tècnic és de 144.371,74144.371,74144.371,74144.371,74€.€.€.€. A aquest import cal afegir la

despesa ordinària d’import anual 46.70046.70046.70046.700€€€€ derivada de la implementació de les

accions i que integren i s’inclouen en la partida pressupostària de Promoció

econòmica de 2014, i per a executar el pla caldria preveure una dotació similar

anualment.

Org Prog Econ. Sp. Descripció crèdits inicials

06 340 24000 01 Edició material divers 8.200,00

06 430 22000 01 Material ordinari. 2.000,00

06 430 22608 01 Accions formatives. 6.000,00

06 430 22609 01 Creació del Premi "Emprenedors i Empresa"

5.000,00

06 430 22624 01 Plans d'actuació. 4.000,00

06 430 22627 01 Pla de dinamització econòmica. 9.500,00

06 430 22714 01 Estudis d'Impacte Econòmic. 12.000,00

TOTALTOTALTOTALTOTAL 46.700,0046.700,0046.700,0046.700,00

En quant a ingressos, aquests són variables i condicionats segons les línies de

finançament anuals que tinguin organismes com la Generalitat de Catalunya o la

Diputació de Girona, entre d’altres.

137


4.4. Infraestructura: el Centre Emprèn 4.4. Infraestructura: el Centre Emprèn 4.4. Infraestructura: el Centre Emprèn 4.4. Infraestructura: el Centre Emprèn

L’equip tècnic està ubicat en el Centre Emprèn tenint en compte que es realitzen

dedicacions completes i de dedicacions parcials. Totes les accions es coordinen i

executen des d’aquest espai ubicat a Comercial Alberes d’Empuriabrava.

138


139


EquipamentEquipamentEquipamentEquipament:::: Superfíííície total hàbil: 348,83 m2

Distribució de l’espai i serveisDistribució de l’espai i serveisDistribució de l’espai i serveisDistribució de l’espai i serveis

1. Sala d’espera:1. Sala d’espera:1. Sala d’espera:1. Sala d’espera:

140


2. Recepci2. Recepci2. Recepci2. Recepció:ó:ó:ó:

3. Aula de formació3. Aula de formació3. Aula de formació3. Aula de formació:

L’aula de formació està dissenyada per a poder impartir-hi totes les accions

formatives que s’organitzin al Centre Emprèn.

- Espai de 61,10m2 amb capacitat per a 25 persones

- Connexió a internet, wi-fi, suport audiovisual

141


4. Espai coworking:4. Espai coworking:4. Espai coworking:4. Espai coworking:

Espai de treball compartit que aporta una nova filosofia de treball basada en

compartir, intercanviar coneixement i generar sinèrgies entre diferents

professionals, afavorint la col�laboració, l’intercanvi d’idees, la resolució de dubtes i

la creació d’equips de treball.

� Sala de 36,70m2, amb 9 taules de treball, taquilles personals, wifi, telèfon

� Hores gratuïtes mensuals d’ús de la Sala de Reunions, accés al programa

formatiu i als espais comuns

142


5. Viver 5. Viver 5. Viver 5. Viver d’empresesd’empresesd’empresesd’empreses:

Espais destinats a les persones emprenedores que volen iniciar el seu negoci en un

entorn que afavoreixi el seu desenvolupament i consolidació.

- Despatxos en règim de lloguer equipats amb mobiliari d’oficina, telèfon i

connexió wifi.

o Viver 1Viver 1Viver 1Viver 1: 9,60m2



- Assessorament empresarial amb experts en creació i suport d’empreses

- Hores gratuïtes mensuals d’ús de la sala de reunions, accés al programa

formatiu i als espais comuns

143


6. Sala de reunions:6. Sala de reunions:6. Sala de reunions:6. Sala de reunions:

Espai destinat a reunions amb capacitat per a 10 persones, equipat amb servei wifi,

i televisor.

� Servei per a associacions de comerç, associacions d’empreses

� Servei per a entitats empresarials

7. Aula polivalent:7. Aula polivalent:7. Aula polivalent:7. Aula polivalent: 61,10 m2, amb capacitat per a 25 persones

144


8. Despatx de direcc8. Despatx de direcc8. Despatx de direcc8. Despatx de direcció:ió:ió:ió:

9. Despatx tècnic:9. Despatx tècnic:9. Despatx tècnic:9. Despatx tècnic:

10. Sala de descans i office:10. Sala de descans i office:10. Sala de descans i office:10. Sala de descans i office:

Espai comú per als usuaris del Centre Emprèn

145


11. Altres Serveis11. Altres Serveis11. Altres Serveis11. Altres Serveis: 1) Flexibilitat horària. 2) Atenció telefònica i recepció de trucades telefòniques, recepció de correspondència ordinària i paqueteria, i remissió al domiciliat en el propi Centre. 3) Despeses gratuïtes de llum, aigua, neteja , calefacció i aire condicionat. 4) Neteja dels espais. 5) Alarma centralitzada. 6) Possibilitat d’incloure el seu nom i dades de l’empresa al nostre directori de la web. 7) Assegurança general d’accidents (RC Ajuntament) 8) Accés a la sala de reunions i a l’aula polivalent de formació, prèvia petició i disponibilitat. 9) Servei de fotocopiadora, escàner, impressions, aparells de projecció i altres. 10) Altres serveis optatius disponibles com servei de mailing, organització de jornades, preparació de reunions, etc...

146


Document VDocument VDocument VDocument V

AvaluacióAvaluacióAvaluacióAvaluació



222000111333---222000111666

147


L’avaluació constitueix una activitat sistemàtica i contínua, integrada dins dels

processos socioeconòmics, per la qual cosa avaluar en promoció econòmica

significa proporcionar la màxima informació a les persones destinatàries de

programes d'intervenció de desenvolupament econòmic i d’ocupació, per

millorar els processos, per reajustar els objectius, per revisar plans, programes,

mètodes i recursos, i per facilitar la màxima ajuda i orientació en cas que sigui

necessari. És una eina d’aprenentatge que contribueix a millorar la qualitat, en

termes d’eficàcia i eficiència, de les actuacions, no pot ser entesa com un simple

rendiment de comptes sobre els resultats que han obtingut les actuacions.

En el camp del desenvolupament econòmic i d’ocupació, l'avaluació ha de partir

de les necessitats, amb realisme, prudència i moderació, diplomàcia i eficiència.

Les funcions de l'avaluació han d'estar en concordança amb les actuacions:

� Avaluació com a diagnosi de necessitats i d'estudi de les característiques de

la situació.

� Avaluació com a orientació de la planificació de l'acció.

� Avaluació com actitud de seguiment en el desenvolupament del procés.

� Avaluació com indagació i investigació de resultats.

� Avaluació com a suport a la innovació per a la millora.

� Avaluació com a testimoni i acreditació de les tasques realitzades.

� Necessitats i característiques de la situació.

� Testimoni i acreditació de les tasques realitzades.

Considerem que l’avaluació ha de ser un procés permanent i continu que innovi

i s’incardini al seu torn en un procés d’investigació i valoració sistemàtica. Té

tres parts clarament diferenciades:

a) Recollida d’informació,

b) Establiment d’un judici,

c) Presa de decisions

148


El "Standard for evaluations of Educational programs, project and materials",

cita quatre àrees d’avaluació que estimem molt adequades per a assolir els

objectius del Pla Estratègic:

- Utilitat

- Factibilitat

- Adequació

- Seguretat

Per a la pràctica adequada de l'avaluació de programes és necessari tenir en

compte una sèrie de normes que ens guiïn i ens ajudin a comprovar la nostra

feina:

- Normes d'utilitat.

- Normes de viabilitat.

- Normes de correcció.

- Normes d'exactitud.

Les funcions de l’avaluació de programes d’intervenció són:

- Funció optimitzadora

- Funció sistematitzadora

- Funció adaptativa o retroalimentadora

- Funció motivadora o d’aprenentatge

- Funció participativa

A més, cal avaluar l’actuació dels agents d’intervenció i els àmbits d’intervenció

tenint en compte que les tècniques i instruments d’avaluació utilitzats poden

ser molt variats, i han de permetre l’obtenció de la informació necessària per

conèixer en tot moment el disseny, elaboració, execució i resultats del Pla.

L’avaluació ha de ser útil als agents responsables de les polítiques públiques,

tant polítics com tècnics, per a aconseguir unes eines que millorin les seves

pràctiques professionals així com per a la millora en la presa de decisions.

Quant al moment del cicle d’implementació del Pla Estratègic, l’avaluació serà:

149


- Inicial: s’ha dut a terme en la fase de formulació mitjançant la

diagnosi i ha servit per a analitzar i determinar si l’actuació és

necessària i si és possible.

- Intermèdia: Es durà a terme en el procés d’implementació del Pla i

ens permetrà valorar si l’actuació s’està implementant d’acord amb el

disseny i alhora servirà per a poder articular correccions i facilitar

l’assoliment dels resultats previstos.

- Final: Es durà a terme quan finalitzem l’actuació. Ens serà útil per a

analitzar tant la implementació, com els seus impactes i l’eficiència

de la intervenció.

La conclusió en relació amb el gran tema de quins han de ser el objectes de

l’avaluació (què hem d’avaluar) és força senzilla, però molt contundent. En

primer lloc, cal tenir clar què volem avaluar, i aquest és un exercici que

exigeix dimensionar l’acció de desenvolupament local per tal de veure els

diversos aspectes que comprèn, i la multitud d’elements en els quals pot

arribar a tenir incidències significatives. Realment són moltes les “coses”

susceptibles de ser avaluades. Així, un dels reptes principals de la tasca

avaluadora consistirà a posar ordre en el “Què avaluem”.

No podem pensar que existeix un únic instrument amb capacitat per

avaluar-ho tot. Així que proposem per a l’avaluació d’aquest Pla estratègic,

diferenciar dos grans objectes/objectius d’avaluació.

1. 1. 1. 1. Avaluar la qualitat de les accions (planificació, metodologia, objectius, Avaluar la qualitat de les accions (planificació, metodologia, objectius, Avaluar la qualitat de les accions (planificació, metodologia, objectius, Avaluar la qualitat de les accions (planificació, metodologia, objectius,

impactes)impactes)impactes)impactes)

Que al seu torn per a fer operatiu el concepte qualitat de l’acció

diferenciarem tres dimensions o aspectes que considerem fonamentals de

l’acció per tal de poder avaluar-ne la qualitat:

1.1. Planificació, que ens interroga per com l’acció ha estat pensada,

planificada i organitzada, prèviament al seu desenvolupament.

1.2. Metodologia, que posa l’èmfasi en avaluar el com s’ha treballat, i si

l’estratègia és l’adequada.

150


1.3. Objectius, que ens ha de fer mirar quins són els objectius que es

persegueixen, com s’han construït, i en quin grau s’han assolit.

Dimensions de Dimensions de Dimensions de Dimensions de

l’acciól’acciól’acciól’acció

Tipus Tipus Tipus Tipus

d’avaluaciód’avaluaciód’avaluaciód’avaluació

Continguts de la dimensióContinguts de la dimensióContinguts de la dimensióContinguts de la dimensió

Planificació

i organització

Processos

Es disposa de diagnòstics actualitzats?

S’han definit objectius clars i avaluables?

Es disposa d’una planificació temporal de l’acció

(programació i cronogrames)?

L’organització està cohesionada al voltant de l’acció i

les responsabilitats i funcions dels diversos membres

estan clarament definides?

S’ha definit una teoria del canvi (hipòtesis, teories o

principis causals per orientar la pràctica)?

S’ha definit una estratègia de sostenibilitat per a

l’acció? (Coherència del disseny de les accions partint

dels recursos disponibles, possibilitats que l’acció

perduri en el temps en funció d’aquests recursos i de

l’organització)

Metodologia

Processos /

Impactes

L’organització de l’acció permet/ facilita la participació

dels diversos agents socials i econòmics?

L’organització de l’acció permet/ facilita l’activitat

promotora de la ciutadania?

Participen en les diverses fases de l’acció –diagnòstic,

planificació, avaluació, etcètera– la pluralitat d’agents

socials i econòmics, ciutadania, entitats, altres

administracions públiques?–

El perfil dels participants respon als objectius de

l’acció (target)?

Es donen dinàmiques ’intercanvi, col�laboració o

coproducció entre els diversos agents (accions

conjuntes)?

Objectius Impactes Què podem fer per millorar l’assoliment d’objectius?

L’assoliment de l’objectiu ha tingut l’impacte esperat?

Han tingut lloc impactes no previstos (en positiu o en

negatiu)? Quins?

151


Instruments que s’empraran per avaluar la qualitat de les accions Instruments que s’empraran per avaluar la qualitat de les accions Instruments que s’empraran per avaluar la qualitat de les accions Instruments que s’empraran per avaluar la qualitat de les accions

NNNN.... Tipus d'accióTipus d'accióTipus d'accióTipus d'acció Objecte Objecte Objecte Objecte Tipus Tipus Tipus Tipus

d’avaluaciód’avaluaciód’avaluaciód’avaluació

Tipus Tipus Tipus Tipus Qui avaluaQui avaluaQui avaluaQui avalua

1 Activitat General Procés/impacte Qüestionari Organitzadors

2 Programa/projecte Planificació Procés Qüestionari Organitzadors

3 Programa/projecte Objectius Impacte Qüestionari Organitzadors

2.2.2.2. Avaluar els esAvaluar els esAvaluar els esAvaluar els espais de treball professionalpais de treball professionalpais de treball professionalpais de treball professional

A més d’avaluar el que hem anomenat qualitat de les accions (planificació,

metodologia, objectius) entenem necessari disposar d’eines d’avaluació

específicament pensades i dissenyades per avaluar l’activitat professional

FunFunFunFuncionamentcionamentcionamentcionament Funcionament Funcionament Funcionament Funcionament

institucionalinstitucionalinstitucionalinstitucional

Rol i activitatRol i activitatRol i activitatRol i activitat

Equip d'un servei

Motivació i interès

Direcció i organització

Treball en equip i

distribució de tasques

Avaluació

Treball conjunt dins

l’organització:

coherència,

solapaments,

transversalitat,

intercanvi

d’informació...

Relacions entre l’àmbit

polític i el tècnic

Treball conjunt amb

serveis d’altres

organitzacions o

institucions

Relació amb entitats i

ciutadania

Mesa tècnica

Dinamització interna

Diagnòstics com- partits

Objectius clars

Distribució de rols i

responsabilitats

Avaluació

Transferència

d’informació cap al

servei i la institució

Acords formals entre

serveis

Treball conjunt entre

serveis

Relació amb entitats i

ciutadania

Equip comunitari

Motivació i interès

Direcció i organització

Treball en equip i

distribució de tasques

Avaluació

Relacions entre l’esfera

política i l’esfera tècnica

Treball relacional per a

la dinamització del

procés comunitari:

• Amb ciutadania

• Amb entitats

• Amb serveis públics

152


Instruments que s’emprarInstruments que s’emprarInstruments que s’emprarInstruments que s’empraran per avaluar els espais de treball professional.an per avaluar els espais de treball professional.an per avaluar els espais de treball professional.an per avaluar els espais de treball professional.

Núm. Núm. Núm. Núm. Objecte Objecte Objecte Objecte Tipus Tipus Tipus Tipus Qui avaluaQui avaluaQui avaluaQui avalua

4 Equip o tècnic

d'un servei

Qüestionari Equip del servei

5 Taula tècnica Qüestionari Taula tècnica

6 Equip Qüestionari Equip

d’intervenció

Els 6 qüestionaris elaborats s’adjunten en aquest Pla Estratègic en els annexos i són els següents: INSTRUMENT 1. Qüestionari d’avaluació d’una activitatINSTRUMENT 1. Qüestionari d’avaluació d’una activitatINSTRUMENT 1. Qüestionari d’avaluació d’una activitatINSTRUMENT 1. Qüestionari d’avaluació d’una activitat INSTRUMENT 2. Qüestionari d’avaluació de la planificaciINSTRUMENT 2. Qüestionari d’avaluació de la planificaciINSTRUMENT 2. Qüestionari d’avaluació de la planificaciINSTRUMENT 2. Qüestionari d’avaluació de la planificació i organitzacióó i organitzacióó i organitzacióó i organització INSTRUMENT 3. Qüestionari d’avaluació dels objectiusINSTRUMENT 3. Qüestionari d’avaluació dels objectiusINSTRUMENT 3. Qüestionari d’avaluació dels objectiusINSTRUMENT 3. Qüestionari d’avaluació dels objectius INSTRUMENT 4. Qüestionari d’avaluació de l’equip d’un serveiINSTRUMENT 4. Qüestionari d’avaluació de l’equip d’un serveiINSTRUMENT 4. Qüestionari d’avaluació de l’equip d’un serveiINSTRUMENT 4. Qüestionari d’avaluació de l’equip d’un servei INSTRUMENT 5. Qüestionari d’avaluació d’una mesa tècnicaINSTRUMENT 5. Qüestionari d’avaluació d’una mesa tècnicaINSTRUMENT 5. Qüestionari d’avaluació d’una mesa tècnicaINSTRUMENT 5. Qüestionari d’avaluació d’una mesa tècnica INSTRUMENT 6. Qüestionari d’avaluació d’un equip comunitariINSTRUMENT 6. Qüestionari d’avaluació d’un equip comunitariINSTRUMENT 6. Qüestionari d’avaluació d’un equip comunitariINSTRUMENT 6. Qüestionari d’avaluació d’un equip comunitari

153


Document VIDocument VIDocument VIDocument VI

AnnexesAnnexesAnnexesAnnexes



222000111333---222000111666

154


6.1. Glossari6.1. Glossari6.1. Glossari6.1. Glossari

Conceptualització Conceptualització Conceptualització Conceptualització

Cash FlowCash FlowCash FlowCash Flow o flux de caixa és el flux de diners d’entrada i de sortida (de caixa o

en efectiu), generat per un projecte d’inversió, en un període determinat. En

comptabilitat financera, és la quantitat neta de diners generada per una

societat amb la seva activitat comercial, o sigui, la diferència entre cobraments i

pagaments. El flux de caixa és l’acumulació neta d’actius líquids en un període

determinat i, per tant, constitueix un indicador important de la liquiditat d’una

empresa.

El comerçcomerçcomerçcomerç és l’activitat socioeconòmica de compra/venda de béns o serveis, ja

sigui pel seu ús, venda, o transformació. El comerciant normalment compra

quantitats grans d’un bé per tal de vendre’l en menors quantitats. El comerç

detallista és el que compra a l’engròs a distribuïdors (o directament de

productors) i els ven al consumidor final.

CoworkingCoworkingCoworkingCoworking, , , , cotreball, treball cooperatiu o treball en cooperació és una forma de

treball que permet a professionals independents, emprenedors i petites i

mitjanes empreses de diferents sectors compartir un mateix espai de treball,

tant físic com virtual, per tal de desenvolupar els seus propis projectes

empresarials de manera independent, al mateix temps que participen en un

projecte comú.

Una empresaempresaempresaempresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a

l’escriptura), la qual disposa dels mitjans necessaris per a la producció i es

dedica a combinar-los per obtenir béns o serveis destinats al canvi, tot

procurant respectar el principi d’economicitat en les seves actuacions.

L’empresa és la unitat de producció bàsica. Contracta treball i compra o lloga

altres factors amb la finalitat d’elaborar i vendre béns i serveis. És a dir, passa

d’uns inputs a uns outputs.

155


I quina és la diferència entre un comerç i un empresa??

La diferència està en que el comerçcomerçcomerçcomerç és una activitat econòmica intermediària,

mitjançant la qual s’adquireixen mercaderies per després vendre-les, obtenint

guanys per aquesta operació (intermediació), mentre que una empresaempresaempresaempresa és

l’exercici professional d’una activitat econòmica planificada, amb la finalitat o

l’objectiu d’intercedir en el mercat de béns o serveis.

L’emprenedorL’emprenedorL’emprenedorL’emprenedor és aquella persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte

empresarial. En aquest sentit, els emprenedors, segons proposem, a tall

d’exemple, des del mateix ajuntament, els podem classificar en els següents tres

grups: emprenedor d’inici (inclou els primers sis mesos de projecte

d’emprenedoria, l’emprenedor en fase de desenvolupament que és aquell que

desenvolupa la seva tasca entre els sis mesos i els tres anys, i finalment,

l’emprenedor consolidat, que indica els emprenedors que ja porten més de tres

anys desenvolupant la seva activitat.

Actualment, el concepte de formacióformacióformacióformació s’associa a la capacitació, sobre tot a nivell

professional. La formació d’una persona, per tant, està vinculada als estudis

que hagi cursat, al grau acadèmic assolit i a l’aprenentatge que hagi completat,

ja sigui a nivell formal o informal.

FoursquareFoursquareFoursquareFoursquare és una xarxa social basada en la geolocalització per a web i

dispositius mòbils a més de ser un joc. Els usuaris indiquen els lloc on són

físicament a través d’una aplicació creada per a aquest tipus de dispositius

mòbils i després obtenen punts i insígnies que els permeten aconseguir títols

com el d’”alcalde” d’un determinat lloc.

MailchimpMailchimpMailchimpMailchimp és una eina utilitzada per a realitzar enviaments massius de correus

electrònics. Ofereix plantilles de disseny, permet gestionar les llistes de correus

i monitoritzar els resultats. És una eina gratuïta (fins a cert nombre

d’enviaments o subscriptors) i es presenta en anglès.

156


L’ocupacióL’ocupacióL’ocupacióL’ocupació és el treball o una altra activitat en què s’empra el temps amb

retribució o guany.

Off lineOff lineOff lineOff line significa fora de línia, és a dir, que no té a veure amb una connexió a

Internet. A la pàgina 122 d’aquest Pla, es refereix a tota eina de comunicació

tradicional, com per exemple un fulletó en format paper.

L’orientació’orientació’orientació’orientació professional és un conjunt ampli d’accions encaminades a millorar

les possibilitats d’inserció de les persones demandants d’ocupació, facilitant

respostes personalitzades i suport als usuaris mitjançant la definició

d’itineraris personalitzats.

WorkshopWorkshopWorkshopWorkshop significa taller com a sessió de treball pràctica; es pot fer servir

també com a sessió d’estudi dirigida per un especialista, o com a jornada

dedicada a una sessió de treball en grup.

157


6.2. Enquesta ciutadana6.2. Enquesta ciutadana6.2. Enquesta ciutadana6.2. Enquesta ciutadana

DADES PERSONALSDADES PERSONALSDADES PERSONALSDADES PERSONALS

1. Quina edat té?

Entre 18 i 30 Entre 31 i 45 Entre 46 i 55 Entre 56 i 65 Més de 65 anys

2. En quina zona del municipi viu?

Centre Històric Castelló Nou Delta Muga Mas Nou Puigmal Empuriabrava (altres)

3. Quina és la seva situació actual?

Assalariat Autònom Aturat Jubilat Estudiant

4. Quina és la seva professió?

Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Serveis Immobiliàries Administració pública Altres

FORMACIÓFORMACIÓFORMACIÓFORMACIÓ

5. Creu que la formació és important per la seva empresa o feina?

Molt Important Important Poc Important Gens important

158


6. Considera interessant l’impuls d’aquests programes formatius?

Molt Poc Gens Interessant Interessant Interessant Interessant

- Pla de formació contínua per a empreses i treballadors en actiu - Formació ocupacional per a aturats - Formació per a joves

7. Quines formacions creu que cal prioritzar?

Molt Poc Gens Interessant Interessant Interessant Interessant

- Atenció a la dependència - Seguretat i higiene alimentària (manipulador d’aliments) - Comerç (aparadorisme...) - Comercial i màrqueting (atenció al client, recepció, marca personal) - Anglès - Francès - Alemany - Rus - Comptabilitat, finances i fiscalitat - Disseny gràfic, web, maquetació - Internet i noves tecnologies - Empresarial i habilitats directives - Informàtica i programació - Medi ambient i renovables - Prevenció de riscos laborals - Coaching (motivació, autoestima, creativitat i treball en equip)

8. En quina franja horària creu que podria assistir a la formació?

Matí Tarda Vespre A qualsevol hora Online Semipresencial

9. Si vol rebre informació sobre l’oferta formativa anoti el seu correu electrònic : _________________________

OCUPACIÓOCUPACIÓOCUPACIÓOCUPACIÓ 10. Coneix el Servei d’Intermediació i Orientació Laboral?

Si No

159


11. Creu que seria necessari implantar al municipi els serveis següents?

Si No - Suport a la millora de competències - Suport a la recerca de feina - Borsa de treball

ZONES COMERCIALSZONES COMERCIALSZONES COMERCIALSZONES COMERCIALS 12. Com valora l’oferta comercial de les següents zones comercials del municipi?

Molt Bé Bé Regular Malament Centre Històric Castelló Nou Sant Mori Alberes Pla de Roses Puigmal Port Empordà Club Nàutic Sant Maurici Flamicell 30 Pg Mar.-Av.Europa

13. De les següents zones comercials marqui les 3 on creu que caldria prioritzar algun

tipus d’actuació?

Centre Històric Castelló Nou Sant Mori Alberes Pla de Roses Puigmal Port Empordà Club Nàutic Sant Maurici Flamicell 30 Pg Marítim - Av. Europa

14. I de les que ha prioritzat, marqui 4 actuacions que s’hi podrien fer:

Millora del mobiliari urbà (bancs, faroles, papereres, aparca-bicis...) Millora de les condicions d’accessibilitat i mobilitat Millora de la neteja Embelliment de façanes Millora dels enjardinaments Millora de la qualitat del producte Millora de la imatge exterior dels comerços Millora de la senyalització comercial Altres :

160


EMPRESAEMPRESAEMPRESAEMPRESA 15. Com valora l’oferta privada del municipi?

Molt Bé Bé Regular Malament Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Hab.d’ús turístic Comerços Restauració Activitats d’oci i lleure Activitats esportives Empreses de serveis

16. En el cas que la resposta a la pregunta anterior sigui malament o molt malament,

expliqui quins creu que en són els motius: __________________________________________________________________________

17. Quines 5 accions creu que s’haurien d’impulsar a mig termini?

Suport a la consolidació d’empreses Impuls en la creació d’empreses de sectors innovadors i tecnològics Formació empresarial i ocupacional Suport a les associacions de comerciants i empresaris Dinamització de les zones comercials Tallers de generació d’idees empresarials Suport a l’emprenedor en la creació d’empresa En voldria proposar una altra?

________________________________________________________

161


6.3. Instruments d’avaluació de les accions6.3. Instruments d’avaluació de les accions6.3. Instruments d’avaluació de les accions6.3. Instruments d’avaluació de les accions

Instrument 1: qüestionari d’avaluació d’una activitat Instrument 1: qüestionari d’avaluació d’una activitat Instrument 1: qüestionari d’avaluació d’una activitat Instrument 1: qüestionari d’avaluació d’una activitat

Adreçat a l’avaluació d’una activitat, és a dir, una acció comunitària de curta

durada, molt acotada en el temps. Podríem dir que programes i projectes, des

d’un punt de vista metodològic, responen més a una lògica de procés, mentre

que l’activitat respon més a una lògica de moment.

Finalitat: avaluar la qualitat d’una activitat comunitària a partir de valorar les

dimensions de: (1) planificació i organització; (2) objectius i impactes; (3)

participació comunitària, i (4) sostenibilitat.

Qui contesta: individualment, totes les persones que han participat en

l’organització de l’activitat. Es recullen tots els qüestionaris i es fa una síntesi

dels resultats. Si el grup organitzador és reduït (menys de quatre persones), es

pot emplenar un únic qüestionari fruit d’una deliberació al grup.

Com s’analitza: Aquest qüestionari està dissenyat perquè el contestin les

persones implicades en la planificació i organització d’una activitat ja

desenvolupada.

Una vegada emplenat el qüestionari, cal fer una valoració general dels

resultats. Farem aquesta valoració en una reunió de treball amb aquest

objectiu.

162


Instrument 2: qüestionari d’avaluació de la planificació i organització Instrument 2: qüestionari d’avaluació de la planificació i organització Instrument 2: qüestionari d’avaluació de la planificació i organització Instrument 2: qüestionari d’avaluació de la planificació i organització

Aquest qüestionari està dissenyat perquè el contestin les persones implicades

en la planificació del programa o projecte, o un avaluador extern, un cop

recollida la informació necessària.

Quant a la seva aplicació, es pot passar prèviament a l’execució del programa-

projecte (preguntes 1 a la 10 i pregunta 14), o bé un cop executat o en execució

(el qüestionari emplenat).

Les preguntes identificades amb una (R) resten puntuació.

Fem una mitjana del conjunt de qüestionaris recollits i, alhora, analitzem les

diferències en les respostes com a element per traslladar als participants per tal

de poder aprofundir-hi.

Escala de valoració segons la puntuació de les respostes (cal tenir present

l’evolució en els resultats al llarg del temps, després d’haver passat el

qüestionari en un període concret, i no pas la puntuació en relació amb l’escala

de manera aïllada).

Taula de puntuació

45-50 punts Excel�lent

38-44 punts Notable

30-37 unts Suficient/acceptable

Menys de 30 punts Insuficient (necessàriament millorable)

Qüestionari d’avaluació de la planificació i organitzacióQüestionari d’avaluació de la planificació i organitzacióQüestionari d’avaluació de la planificació i organitzacióQüestionari d’avaluació de la planificació i organització

ACCIÓ: programa-projecte

OBJECTE: planificació i organització

AVALUACIÓ: procés

COM: qüestionari

QUI: organitzadors

163


Dades d’identificació

Nom del projecte: ___________________________________________

CSS de referència: __________________________________________

Persona que emplena la fitxa: _________________________________

Escala de valoració d’1 a 4 en què:

1-En desacord / No es compleix

2-Parcialment d’acord / Es compleix però insatisfactòriament

3-D’acord / Es compleix de manera acceptable

4-Molt d’acord / Es compleix plenament

Valora el grau d’acord i respon:

1. Existeix un document previ al desenvolupament de l’acció que reculli el pla

de treball detallat (objectius, activitats i temporització)

Per què?

2. Existeix un diagnòstic actualitzat on han participat entitats, serveis públics i

veïns / Es coneix adequadament la situació en el moment inicial del projecte

(moment zero)

3. El pla de treball respon als aspectes identificats a la diagnosi.

Per què?

4. Existeix una planificació temporal dels objectius i les actuacions a sis mesos,

un any, tres anys.

Per què?

5. Els objectius responen a una teoria del canvi explicitada i recollida

formalment.

Per què?

6. Existeixen definits, de manera prèvia, canals, mecanismes o persones per

donar resposta als possibles imprevistos que puguin aparèixer (prenent

decisions, assumint tasques, etcètera).

Per què?

164


7. Existeix una definició clara de responsabilitats i tasques de les entitats o dels

serveis participants.

Per què

8. Existeix una definició clara de les funcions dels espais de treball i dels espais

de presa de decisions.

Per què?

9. La planificació té un sistema per a l’avaluació del programa o projecte

unilateralment.

Per què?

10. Els objectius del programa o projecte responen demandes o les propostes

dels tècnics dels serveis públics (R)

Per què?

11. Les accions que s’han desenvolupat són únicament iniciativa de l’entitat o

organització gestora o promotora (R)

12. Els recursos materials assignats inicialment ens han permès desenvolupar

el programa o projecte tal com estava previst.

Perquè?

13. Els recursos humans assignats inicialment (temps de dedicació dels

professionals i dels voluntaris o participants) ens han permès desenvolupar el

programa o projecte tal com estava previst.

Per què?

Contesta Sí / No (puntuació, Sí= 1, No= 0)

14. Per tal d’assegurar la sostenibilitat econòmica futura del projecte

a) Existeix un document de planificació que tingui en compte la viabilitat

econòmica futura del programa o projecte

Si

No

b) S’han presentat sol�licituds de finançament a institucions públiques

actualment no finançadores

165


Si

No

c) S’han presentat sol�licituds de finançament a institucions privades

Si

No

d) S’ha promogut l’autonomia econòmica del programa o projecte mitjançant

l’autogestió dels participants o beneficiaris

Si

No

15. En els darrers 12 mesos:

Si

No

a) S’han dut a terme activitats de formació adreçades als promotors i

organitzadors del programa o projecte

Si

No

b) S’han dut a terme trobades informals (sentit lúdic) entre els promotors i

organitzadors

Si

No

c) Quan hi ha hagut conflictes, hem dedicat temps perquè tothom escoltés les

posicions dels altres per tal de veure si era possible arribar a acords

Si

No

d) S’ha fet alguna reunió d’avaluació amb presència de promotors,

dinamitzadors i participants

Si

No

166


Instrument 3: qüestionari d’avaluació delsInstrument 3: qüestionari d’avaluació delsInstrument 3: qüestionari d’avaluació delsInstrument 3: qüestionari d’avaluació dels objectius objectius objectius objectius

Indicacions per a l’ús del qüestionari

Aquest qüestionari està dissenyat perquè el contestin les persones implicades

en la planificació del programa o projecte, o un avaluador extern, un cop

recollida la informació necessària.

Té dues parts, una primera no puntuable, que està dissenyada perquè ens

pugui ajudar a planificar, i una segona part, dissenyada per avaluar, en la qual

sí que puntuem.

Quant a la seva aplicació, es pot passar prèviament a l’execució del programa-

projecte (vuit primeres preguntes sense puntuació) o un cop executat o en

execució (el qüestionari emplenat).

Fem una mitjana del conjunt de qüestionaris recollits i, alhora, analitzem les

diferències en les respostes com a element per traslladar als participants, i per

tal de poder aprofundir-hi ens podem formular la pregunta: què podem fer per

millorar l’assoliment d’objectius?

Escala de valoració segons la puntuació de les respostes* (cal tenir present

l’evolució en els resultats al llarg del temps, després d’haver passat el

qüestionari en un període concret, i no pas la puntuació en relació amb l’escala

de manera aïllada).

Taula de puntuació

29-32 punts Excel�lent

24-28 punts Notable

19-23 punts Acceptable /Suficient

Menys de 19 punts Insuficient (necessàriament millorable)

Dades d’identificacióDades d’identificacióDades d’identificacióDades d’identificació

Nom del projecte:

CSS de referència:

Persona que emplena la fitxa:

Adreça electrònica:

167


Primera partPrimera partPrimera partPrimera part

Escriu a continuació:

1. L’objectiu que vols avaluar:

Exemple. Incorporar els joves en el teixit associatiu del barri

2. L’aspiració o indicador que determinaria la seva satisfacció:

Exemple. Incorporar un mínim de tres joves amb els quals estem treballant a la

plaça amb els educadors de carrer en alguna de les entitats del barri

3. Tema, problema, potencialitat, preocupació que ha fet que ens plantegem

aquest objectiu:

Exemple. Existència d’una alta conflictivitat dels joves a l’espai públic (plaça,

carrer, etcètera)

4. Teoria del canvi a què respon aquest objectiu:

Exemple. Com més participació dels joves a les entitats del barri, menys

conflictivitat al carrer i a la plaça

5. El temps previst per a l’assoliment de l’objectiu en fases (sis mesos, un any,

tres anys) (sempre que sigui possible):

Exemple: (a sis mesos) —establiment de vincles amb els joves de la plaça; (a un

any) —fer que els joves assisteixin a alguna activitat organitzada per les

entitats; (a tres anys) —que un mínim de tres joves siguin membres actius de

les entitats

6. Els recursos previstos per a l’assoliment de l’objectiu:

Exemple: Deu hores setmanals d’un educador APC dedicades al treball de

carrer a la plaça i a l’enfortiment de les associacions del barri. Com més

participació dels joves a les entitats del barri, menys conflictivitat al carrer i a

la plaça

168


7. Possibles obstacles o resistències o elements facilitadors que ens poden

dificultar o facilitar l’assoliment de l’objectiu:

Exemple. L’oposició del veïns al fet que treballem amb aquests joves (tenen un

conflicte amb ells i reclamen directament la intervenció de la policia)

8. Impacte* que esperem que tingui l’assoliment d’aquest objectiu:

Exemple. Reducció de la conflictivitat dels joves al carrer i a la plaça

Segona partSegona partSegona partSegona part

Una vegada emplenada la graella anterior, puntua segons l’escala que

presentem a continuació el teu grau d’acord amb les afirmacions que es

presenten:

Si tens interès a aprofundir en una reflexió conjunta posterior, respon també a

les preguntes en obert que acompanyen les preguntes puntuables:

Escala de valoració d’1 a 4 en què:Escala de valoració d’1 a 4 en què:Escala de valoració d’1 a 4 en què:Escala de valoració d’1 a 4 en què:

En desacord /

No es compleix

Parcialment

d’acord / Es

compleix, però

insatisfactòriam

ent

Molt d’acord /

Es compleix de

manera

acceptable

Totalment

d’acord / Es

compleix

plenament

No ho sé / No

tinc prou

informació per

contestar

1 2 3 4 –

Valora el grau d’acord i respon Valora el grau d’acord i respon Valora el grau d’acord i respon Valora el grau d’acord i respon

1. Hem arribat a les persones que havíem definit a l’objectiu

1 2 3 4 –

Per què?

2. L’aspiració prevista o indicador s’ha complert

1 2 3 4 –

Quins elements han estat determinants?

169


3. L’objectiu plantejat s’ha assolit

1 2 3 4 –

Identifica condicionants externs (en positiu o en negatiu) que hagin pogut

incidir en l’assoliment de l’objectiu

4. S’han utilitzat els recursos previstos per al desenvolupament de l’acció?

1 2 3 4 –

Per què?

5. El temps per a l’assoliment de l’objectiu ha estat el previst?

1 2 3 4 –

Per què?

5. L’assoliment de l’objectiu ha tingut l’impacte esperat?

1 2 3 4 –

Identifica condicionants externs (en positiu o en negatiu) que hagin pogut

incidir en l’assoliment de l’impacte

Han tingut lloc impactes no previstos (en positiu o en negatiu)?

Si

No

Quins?

Exemple. Sí. La feina feta pels educadors ha permès iniciar un treball

conjunt entre les diferents entitats, que ni tan sols es coneixien,

organitzant-se en un projecte conjunt per desenvolupar a les places del barri

6. Per l’impacte assolit podem dir que la nostra teoria del canvi era

correcta

1 2 3 4 –

Per què?

170


Instrument Instrument Instrument Instrument 4444: qüestionari d’avaluació de: qüestionari d’avaluació de: qüestionari d’avaluació de: qüestionari d’avaluació de llll’equip d’un servei’equip d’un servei’equip d’un servei’equip d’un servei

ACCIÓ: espais de treball professional OBJECTE: equip d’un servei AVALUACIÓ: espais COM: qüestionari QUI: equip del servei Dades d’identDades d’identDades d’identDades d’identificació ificació ificació ificació

Nom del projecte: ___________________________________________

CSS de referència: __________________________________________


Adreça electrònica:___________________________________________

Nivell Intern Nivell Intern Nivell Intern Nivell Intern

1. L’equip disposa d’un document específic que fixa els objectius i

l’estratègia, i desenvolupa els projectes quant a l’acció comunitària?

No hi ha cap document*

Sí, hi ha alguns documents, però són dispersos, parcials o poc

desenvolupats

Sí, disposem d’un document específic en què es recullen els

objectius, l’estratègia i les activitats del servei en relació amb

l’acció comunitària

*Un equip de SS que només disposi del pla de centre haurà de contestar “No hi ha cap

document”

2. En les últimes cinc setmanes laborals, quantes hores de les reunions

internes de l’equip s’han dedicat a l’agenda comunitària?

Menys d’una hora

Entre una i cinc hores

Més de cinc hores

171


3. Durant l’últim any, quants professionals de l’equip han participat en

espais de formació o recerca sobre acció comunitària?

Cap professional

Alguns professionals, però menys del 50%

Més del 50% dels professionals de l’equip

4. En el darrer any o curs, s’ha qüestionat dins l’equip la dedicació del

servei a l’acció comunitària?

Sí, gran part de l’equip ha qüestionat la dedicació a l’acció

comunitària

Sí, però han estat poques persones o qüestionaments molt

puntuals

No, cap o gairebé cap professional de l’equip ho ha qüestionat

5. L’equip fa una avaluació de la seva estratègia comunitària?

Mai o gairebé mai

Sí, però de manera poc sistemàtica (bastant informal)

Sí, sistemàticament

Nivell institucionalNivell institucionalNivell institucionalNivell institucional

1. L’equip comparteix informació amb altres tècnics, àrees o serveis de

l’organització per al desenvolupament de les accions comunitàries?

Normalment no

De tant en tant, esporàdicament

Sí, regularment

2. L’equip desenvolupa activitats comunitàries conjuntament amb altres

tècnics, àrees o serveis de l’organització?

172


Normalment no


Sí, regularment

3. L’equip reporta amb regularitat a la direcció tècnica del servei (nivell

superior) l’estratègia comunitària que desenvolupa?

Normalment no


Sí, regularment

4. En el darrer any o curs, i pensant en els professionals de la vostra

institució d’altres àrees o serveis amb els quals us relacioneu per motiu

de l’acció comunitària, diríeu que la quantitat d’aquests professionals...?

Ha disminuït

Es manté igual

Ha augmentat

5. Es produeixen solapaments o confusió de rols entre els encàrrecs dels

diversos equips o professionals de la mateixa organització pel que fa a les

accions comunitàries que desenvolupa l’equip?

Sí, amb freqüència

Sí, però de manera puntual o esporàdica

Normalment no

Nivell comunitariNivell comunitariNivell comunitariNivell comunitari

1. En el desenvolupament d’activitats o projectes comunitaris, l’equip

participa d’espais de treball amb presència de professionals d’altres

organitzacions, administracions o institucions?

Normalment no

173


Sí, hi assistim, però no hi tenim un paper promotor

Sí, en un paper promotor o de lideratge

2. L’equip intercanvia informació amb altres serveis d’altres

organitzacions o institucions?

Normalment no

Sí, en determinats moments puntuals

Sí, regularment, participant en espais tècnics de treball (meses

tècniques o similars)

3. L’equip desenvolupa projectes conjuntament amb altres serveis

d’altres organitzacions?

Normalment no

Sí, però sense liderar-los ni ser-ne promotors


4. L’equip participa d’espais de treball amb presència d’entitats

ciutadanes en el desenvolupament d’activitats o projectes comunitaris?

Normalment no

Sí, en moments puntuals

Sí, regularment i compartint espais de treball conjunt

5. Les activitats de l’equip en l’àmbit comunitari, ajuden l’equip en el

desenvolupament del seu encàrrec específic i en l’assoliment dels

objectius que té plantejats com a servei (d’educació, de salut, etcètera)?

Poc o gens

Pensem que sí, però de manera poc tangible

Sí, les activitats comunitàries en què participem ens ajuden

clarament a assolir els nostres objectius específics com a servei

174


Instrument Instrument Instrument Instrument 5555: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d’una mesa tècnica’una mesa tècnica’una mesa tècnica’una mesa tècnica

ACCIÓ: espais de treball professional OBJECTE: mesa tècnica AVALUACIÓ: espais COM: qüestionari QUI: mesa tècnica

Dades d’identificació Dades d’identificació Dades d’identificació Dades d’identificació

Nom del projecte: __________________________________________

CSS de referència: _________________________________________


Adreça electrònica:__________________________________________


1. Quantes reunions reunions reunions reunions ha fet la mesa tècnica en els darrers mesos?

1

2

3 o més

Nota: posarem 3, 9 o 12 mesos en funció de si es tracta d’un comitè tècnic (12), d’una

mesa de programa (9) o d’una mesa de projecte (3).

2. Es distribueix, amb més de quatre dies d’antelació al desenvolupament

de les reunions, un ordre del dia ordre del dia ordre del dia ordre del dia dels temes que s’han de tractar i la

documentació addicional pertinent (actes de la reunió anterior,

documentació de suport, etcètera)?

Normalment no

175


L’ordre del dia sí, però normalment no es reparteix amb antelació

cap altra documentació

Sí, s’acostuma a distribuir amb antelació l’ordre del dia i la

documentació

3. La mesa disposa d’un document document document document que fixa els objectius i l’estratègia

quant a l’acció comunitària?

No hi ha cap document

Hi ha alguns documents, però són parcials

Sí, tenim un document d’objectius i estratègia pel que fa a l’acció

comunitària

4. La mesa, ha fet al llarg d’un curs o any passat alguna avaluació avaluació avaluació avaluació de la

seva estratègia comunitària?

No


Sí, formalment i sistemàticament

5. En el darrer any, s’han incorporat canvis en les formes de treballar de

la mesa?

Tot i que algunes dinàmiques de treball no ens acaben de

funcionar, no hem estat capaços d’introduir-hi canvis

Sí, hi hem introduït alguns canvis, però com a resposta a

situacions imprevistes (altes o baixes de serveis, etcètera)

Les formes de treballar de la mesa tècnica s’han mantingut o

modificat en funció dels resultats de l’avaluació feta


1. Els serveis que hi participen, comparteixen la informació generada a

la mesa amb altres tècnics, àrees o serveis de la seva organització?

176


Normalment no


Sí, regularment

2. Els serveis que participen a la mesa, reporten amb regularitat a la

direcció tècnica del seu servei l’estratègia comunitària que desenvolupen

a la mesa?

Normalment no


Sí, regularment

3. Quina de les afirmacions següents defineix millor les relacions que es

donen entre els diferents serveis presents a la mesa i els seus respectius

departaments, àrees o organitzacions en relació amb la participació en

accions comunitàries?

No ens relacionem amb altres departaments o àrees de la nostra

organització amb motiu de la participació en aquesta mesa tècnica

Tenim relacions molt puntuals o ocasionals amb altres

departaments o àrees de la nostra organització amb motiu de la

participació en aquesta mesa tècnica

Treballem regularment amb equips o professionals d’altres

departaments o àrees de l’organització amb motiu de la

participació en aquesta mesa tècnica

4. Hi ha protocols o acords formals de derivació o col�laboració entre els

serveis o les institucions que participen en la mesa?

No

Sí, en el cas d’uns pocs serveis

177


Sí, per a la majoria de serveis que formen part de la mesa

5. Quin és el teu grau d’acord amb l’afirmació següent: “La mesa tècnica

funciona més com a resultat del compromís personal dels professionals

que hi participen, que no pas pel compromís dels serveis als quals

pertanyen aquests professionals”?

Totalment d’acord

Parcialment d’acord

Gens d’acord


1. Quin és el resultat principal de la mesa?

Amb motiu de participar en la mesa, ens hem conegut i això

sempre obre portes a futures col�laboracions

Participar en la mesa ha facilitat la comunicació, ha fet més

fluïdes les coordinacions i petites col�laboracions, tot i que no ha

suposat cap acció nova

La participació en la mesa ha permès compartir alguna acció

conjunta entre serveis

2. S’han construït de manera compartida o participada els diagnòstics i

els objectius de treball de la mesa?

No, els va proposar un dels serveis o equips

Sí, però fa més de tres anys

Sí, i fa menys de tres anys

178


3. La mesa ha organitzat en el darrer any o curs alguna activitat de

formació adreçada a tots els professionals que en formen part?

No

S’han fet algunes activitats de formació, però només per a alguns

serveis (comissions de treball de la mesa)

Sí, la mesa ha organitzat formació adreçada a tots els seus

participants

4. La mesa ha organitzat en el darrer any alguna activitat comunitària

conjuntament amb entitats o grups de ciutadans?

No

Sí, però amb una baixa implicació d’entitats o grups de ciutadans

Sí, amb una alta implicació d’entitats o grups de ciutadans

5. Amb quina de les afirmacions següents estaríeu més d’acord?

Anem a les reunions de la mesa per mandat o encàrrec

institucional, però la veritat és que no ens serveix gaire

La mesa ens és útil en alguns moments o per alguns aspectes

puntuals, però res més

Les activitats i funcions de la mesa són útils i ens ajuden

clarament a assolir els nostres objectius com a servei

179


Instrument Instrument Instrument Instrument 6666: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d: qüestionari d’avaluació d’un equip comunitari ’un equip comunitari ’un equip comunitari ’un equip comunitari

OBJECTE: equip comunitari AVALUACIÓ: espais COM: qüestionari QUI: equip comunitari

Dades d’identificació Dades d’identificació Dades d’identificació Dades d’identificació

Nom del projecte: ___________________________________________

CSS de referència: ___________________________________________

Persona que emplena la fitxa: __________________________________

Adreça electrònica:___________________________________________


1. L’equip disposa d’un pla de treball que fixa els objectius i l’estratègia

del pla comunitari més enllà de la programació d’activitats?

No

Disposem del projecte anual (programació d’activitats)

Sí, tenim un pla de treball plenament vigent d’objectius i

estratègia pel que fa al pla comunitari

2. En el darrer any o curs, professionals de l’equip han participat en

espais de formació o recerca aplicable a l’activitat professional?

No

Sí, fins a un màxim de 20 hores de dedicació

Sí, amb més de 20 hores de dedicació

3. Dins l’equip, com estan repartides les tasques i les responsabilitats pel

que fa a l’acció comunitària?

No hi ha un repartiment de tasques i responsabilitats, entre tots

ho anem fent tot

Només per a algunes tasques o funcions molt puntuals hi ha una

persona de l’equip que sempre se n’encarrega

180


Disposem d’un repartiment força clar de tasques i funcions en la

feina diària

4. Quina de les afirmacions següents penseu que reflecteix millor la feina

del dia a dia de l’equip?

Si fa o no fa

Sempre fem més o menys el mateix

Anem canviant la feina i hi incorporem noves activitats o relacions

comunitàries cada any, però de manera força improvisada

Anem canviant la feina i incorporem noves activitats o relacions

comunitàries cada any, però de manera organitzada o planificada

5. L’equip fa anualment una avaluació de la seva estratègia comunitària?

Normalment no


Sí, sistemàticament


1. En el darrer mes, s’ha fet alguna reunió entre l’equip comunitari i

l’entitat gestora (o equivalent) per compartir informació sobre el

desenvolupament del pla comunitari?

No

Una reunió

Més d’una reunió

2. Hi ha una direcció política dins l’entitat gestora (o equivalent) que

marqui o defineixi activament l’estratègia del pla comunitari?

No hi ha directrius polítiques, és qüestió dels tècnics

Hi ha directrius polítiques, però de manera puntual o dispersa

181


Sí, hi ha una direcció política que marca de manera clara les línies

que s’han de seguir en el pla comunitari

3. El pla de treball del pla comunitari s’ha fet amb la participació de

l’entitat gestora (o equivalent)?

No, l’entitat gestora no ha participat en l’elaboració del pla de

treball

L’entitat gestora ha participat puntualment en alguns debats

Sí, l’entitat gestora ha participat activament en tot el procés

4. L’equip reporta amb regularitat amb la direcció política de l’entitat

gestora (o equivalent)?

No, mai


Sí, regularment

5. Els rols de l’equip comunitari i de l’entitat gestora estan clarament

definits o es produeixen solapaments o confusions?

El rols no estan gaire clars i es produeixen confusions o

solapaments amb freqüència

Sí que es produeixen confusions o solapaments, però de manera

puntual o esporàdica

És clar el que toca fer als uns i als altres, i no hi ha confusions


1. L’equip participa d’espais de treball amb presència de professionals del

serveis al barri?

No

Sí, hi assistim, però no tenim un paper promotor

Sí, tenim un paper promotor o de lideratge

182


2. L’equip desenvolupa projectes conjuntament amb professionals del

serveis públics del barri?

No

Sí, però sense liderar ni ser promotors


3. Pensant globalment en el treball dels tècnics de l’equip comunitari,

quina de les afirmacions següents reflecteix millor la realitat?

La part principal de la feina de l’equip es dedica a la gestió

econòmica i administrativa del pla comunitari

La part principal de la feina de l’equip es dedica a reunions i

activitats amb els serveis públics del barri

La part principal de la feina de l’equip es dedica a reunions i

activitats amb la població del barri

4. Durant l’últim any o curs, s’ha incorporat nova gent (ciutadania) al pla

comunitari?

No, som els mateixos que fa un any

Sí, però menys d’un 5% del total de participants són nous d’aquest

darrer any o curs

Sí, més d’un 5% del participants són nous d’aquest darrer any o

curs

5. Quina de les afirmacions següents defineix millor les relacions entre

l’equip i les entitats ciutadanes que no participen en el pla comunitari?

Gairebé no ens relacionem

Tenim relacions molt puntuals o ocasionals i de caire formal

Mirem de relacionar-nos-hi amb relativa freqüència

183


6.6.6.6.4444. . . . Resultats de la pResultats de la pResultats de la pResultats de la prospecció de necessitats formatives rospecció de necessitats formatives rospecció de necessitats formatives rospecció de necessitats formatives

d’empreses localsd’empreses localsd’empreses localsd’empreses locals

Data: Data: Data: Data: 11112 de juny de 20132 de juny de 20132 de juny de 20132 de juny de 2013.... Empreses visitades: 97Empreses visitades: 97Empreses visitades: 97Empreses visitades: 97 Sectors: variat, es treballa per zones.

� 64 visites amb enquesta realitzada + informació Centre Emprèn + enquesta Formativa Xaloc

� 14 visites sense enquesta (ja l’han fet per Internet) + informació

Centre Emprèn + enquesta Xaloc

� 19 visites no l’han volguda atendre (per motius de feina, temps o no interessa) però ha deixat tota la informació.

Valoració positiva de la informació del Centre EmprènValoració positiva de la informació del Centre EmprènValoració positiva de la informació del Centre EmprènValoració positiva de la informació del Centre Emprèn Els empresaris s’han interessat molt pel projecte del Centre Emprèn. Valoració mitjana Valoració mitjana Valoració mitjana Valoració mitjana percentual, percentual, percentual, percentual, en 5 dies laboraen 5 dies laboraen 5 dies laboraen 5 dies laborables de prospeccióbles de prospeccióbles de prospeccióbles de prospecció Visites: 19,4 % Enquestes: 12,8 % Si considerem els 19 dies laborables que queden, amb el ritme actual, es calcula que es faran: � 370 visites � 250 enquestes, aproximadament

Enquesta formativaEnquesta formativaEnquesta formativaEnquesta formativa Moltes empreses s’han interessat per la formació subvenció Tripartita. Alguna empresa han demanat si es podria començar a fer cursos aquest mateix estiu.

Documents

PEEO versio per imprimir - castelloempren.com · Mark Twain (1835-1910) ... Suport al teixit empresarial Promoció i dinamització del comerç local Foment de l’esperit emprenedor