Taula de contingut

Guinjoan, el segleXXen un pentagramaLa Vanguardia - Catalán - 03/01/2019

Adeu a Joan Guinjoan, esperit lliure arrelat a la terraAra - 03/01/2019

Joan Guinjoan figura clave de la musica contemporanea en EspanaEl País - 03/01/2019

Dol al món de la cultura en perdre un referentDiari de Tarragona - 03/01/2019

LA DATADiari de Tarragona - 03/01/2019

PortadaEl Punt Avui Girona - 03/01/2019

Joan Guinjoan, l’avantguarda incessantEl Punt Avui - 03/01/2019

Una ment clara i apassionadaEl Punt Avui - 03/01/2019

El món de la cultura lamenta la mort de Joan GuinjoanDiari de Girona - 03/01/2019

Fallece una figura esencial de la música catalana y españolaLevante el Mercantil Valenciano - 03/01/2019

El mundo de la cultura lamenta la muerte del compositor Joan GuinjoanEl Faro de Melilla - 03/01/2019

La Jove Orquestra Nacional celebra els 25 anys de vidaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 03/01/2019

La JONC celebra els 25 anys unint les dues orquestresDiari de Girona - 03/01/2019

As Portelas cierra el año en el Palau de la Música con Carlos NúñezLa Opinión el Correo de Zamora - 03/01/2019

‘El Messies’ a LledonersEl Punt Avui - 03/01/2019

Quines commemoracions hi haurà el 2019?VilaWeb Paper - 03/01/2019

"Els presos polítics representen el suïcidi de la idea d'Europa''VilaWeb Paper - 03/01/2019

3

5

8

9

10

11

12

15

16

17

18

19

20

21

22

23

27

P.2

30 LAVANGUARDIA DIJOUS, 3 GENER 2019

Mor als 87 anys un compositor contemporani cabdal, queprimer va ser trencador i va acabar convertit en un clàssic

Guinjoan,el segleXXenunpentagrama

MARCEL CHAVARRÍABarcelona

Sen’ha anat un savi. Unapeça clau de l’escenamusicalcontemporàniaaEspanya i tambéaEu-ropa. Un home que vacanviareldestíd’hereu,

en unmón rural català, permarxarde cop i volta a Barcelona perse-guint no un somni, sinó un impulsben real: Joan Guinjoan volia sermúsic. Encara més, volia escriuremúsica. I esvaacabarconvertint enel darrer gran clàssic del segle XX.Un compositor de l’anomenada ge-neració del 51 que va definir lamo-dernitat a l’Espanyade la postguer-ra trencant amb l’estètica naciona-listadeprincipisdesegle.Elprimerdiad’aquest2019,entre

entrades i sortides hospitalàriesque van començar quan va enviu-dardelaMonique,Guinjoanvadei-xar aquest món. Se sentia cada copmés feble, però seguia treballant enla que havia de ser la darrera obra,una cantata profana titulada Lesquatreedatsdel’home,quededicavaal director artístic del Palau i quehavia d’interpretar l’Orfeó Català.Unapeça,però,queliquedaalfaris-

tol. La vetlla comença aquesta tar-da,a lesset, al tanatoride lesCorts, iseguirà demà fins a la cerimònia ci-vil (16.15h).Lesdespulles seranen-terradesal seuRiudomsnatal.“Sens dubte, després de Manuel

de Falla i Robert Gerhard, hi ha

CulturaL’escena musical espanyola perd un gran referent

Guinjoan”,asseguraeldirectormu-sical del Liceu, Josep Pons, tenintencomptetambéelseuextenscatà-leg. “Era un personatge trencadorenelseumoment,peròquehaesde-vingutunclàssic, iaixòvoldirquelasevamúsica és d’enorme autentici-

tat. És el que els va passar a Ligeti,Debussyitantsd’altres:Guinjoanésunclàssicambunllenguatgepropi iuna personalitat ben definida. Iambunaobraquehoabasta tot”.ElcompositordeRiudomsdeixa,

efectivament, una vasta obra de

cambra, com ara el trio que va es-criure per al Trio Barcelona, o elsduetsperalsgermansClaret, i tantaaltra obra per a piano –JoséMenorva enregistrar tres CD quan encarahaviadecompondredueso trespe-ces més–, ja que no s’ha d’oblidarqueera tambépianista.De fet, la seva darrera estrena

–pòstuma– tindrà lloc el 26 demarç, alPalaude laMúsica, ambLallum naixent, “un solo evocatiu imolt poètic de quatre minuts, ambun final discret, com unMorgen deStrauss,quevaescriureperaJavierPerianes”, explica el director artís-tic del Palau de la Música, VíctorGarcia de Gomar, artífex d’aquestatrobadaentreelpianistaandalúsielcompositordeRiudoms.Iquèespotdirdela impressionat

obra concertística... per a clarinet,per a guitarra, per a violoncel, per apiano –“de gran qualitat”, apuntaPons–operapercussió...Senseobli-dar l’òperaGaudí que Pons li va es-trenar al Liceu el 2004, i que contéelTrencadís,unballetd’opulentvir-tuosisme orquestral, que és proba-blement delmés bo que va fer, jun-tament amb el 3r temps del Sincro-tróAlba, onabraça laciència.Remarcable és el seu catàleg de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

1429 CM² - 126%

37044 €

30-31

España

3 Enero, 2019

P.3

DIJOUS, 3 GENER 2019 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31

#tuitsdecultura@renemaconeRené Macone Cantant

‘Cançó de bressol per a la Primavera’ és la cançóquemésm’agrada cantar als concerts. L’hecantat al meu nebot René per adormir-lo, peròfa l’efecte contrari al desitjat.

@Abel_CutillasAbel Cutillas Llibreter

Al capítol dedicat a Cadaqués del Picasso delRichardson hi ha la meitat de la història culturald’aquest país. Increïble. No sabem res. Viscen un estat d’indignació cultural contínua.

@elvirasastreElvira Sastre Sanz Escriptora

La libertad y la igualdad no son discutibles.No deben serlo. No en democracia. Me dauna tristeza infinita tener que ser testigo desituaciones como la de Vox en Andalucía.

ÀLEX GARCIA

Mestre subtil i profund

A una banda, diversos llapisalineats en una petita taula detreball; les pipes, que ja nofumava, també estaven en unasituació semblant, com lesantigues formacions prèvies ala batalla o al cerimonial. Unabatalla que l’art va perdre faunes hores, l’1 de gener, quanun llarg procés que li feia dir,amb somriure de certa ironia:“Tinc el cap de 25 anys i uncos esgotat”, va arribar a laseva fi.A la dreta, gairebé al darre-

re, un piano, important permaterialitzar alguns dels sig-nes i seqüències que anavaescrivint. Perquè va arribar aser pianista de concert, i, perquè no, també de cafè concert,al París dels anys joves pled’anècdotes i fins i tot de pe-ces melòdico-rítmiques demúsica popular, amagades enel seu ampli catàleg. Una obraque transita la de cambra, elgènere simfònic, per a instru-ments sols, la forma de con-cert, el líric...Últimament l’ajudaven en

la seva tasca alguns poemesescrits per Toni Clapès, comara el que acompanya Fiat lux,l’última obra de gran sinfonis-me, que va seguir SincrotróAlba, encàrrecs providencialsgestionats per Francesc Far-rés, amb un fons de complexpensament científic que Guin-joan interpretava en música.Així va començar aquestatrilogia final, amb la magnífica

Verbum, culminació del pianoespanyol.Un esperit ampli, el de Joan

Guinjoan, sempre present a laseva terra natal de Riudoms,aquella que va ajudar a llau-rar, fins que una vocació–aleshores el piano– el vaportar al Conservatori delLiceu i després a París. I, allà,d’una banda la tècnica de laSchola Cantorum i els con-certs de música contemporà-nia del DomaineMusical pro-moguts per Pierre Boulez vancomençar a alimentar el con-tacte dels seus llapis amb elpaper pentagramat, al qualva sumar una activa tasca ambel grup Diabolus in Música,creat juntament amb el clari-netista Juli Panyella als anys

seixanta, amb nombroses es-trenes de música del segle XXa Espanya.Pràctica musical i composi-

ció; d’aquesta fórmula idealvan sortir obres de gran calat:Ab origine, orquestral, igualcom el ballet Trencadís, Intribulatione, cor i orquestra,els concerts per a percussió oper a acordió i orquestra; el devioloncel, o el Passim Trio,obres substancials en la litera-tura musical del nostre temps.I, canviant de registre, El dia-ri, amb el seu humor subtil i

ironia, sense oblidar Flamen-co, per a dos pianos, oHome-natge a Carmen Amaya, per apercussions.Fa pocs anys, en un progra-

ma d’obres de compositorsjoves, es va sentir el GIC del javeterà mestre, que va resultarl’obra més fresca i de mésprofunditat i màgia.Escric a cuitacorrents, hores

després de la trista notícia,perquè per parlar sobre Guin-joan caldria un llibre… en elqual amb prou feines havíemcomençat a pensar… que re-flectiria aspectes essencials dela música contemporània deCatalunya i Espanya.Hem de situar la seva obra

en el context europeu, que homereix, perquè és música queperdurarà, escrita en profun-ditat i amb personalitat. Unllenguatge brillant, en quèincorporava des de recordssonors del Baix Camp i sonsquotidians fins a especula-cions sincrotròniques, o queparlaven del genoma humà, isempre en profunditat: resd’especulatiu o anecdòtic.El llenguatge, el detall subtil

de l’entramat del Díptic, per avuit violoncels, n’és un exem-ple, que rememoràvem fasetmanes davant un enregis-trament. Analitzar amb ell lesseves obres era entrar en laseva dimensió creativa, gensespeculativa d’escoles o cor-rents a les quals no es va afili-ar mai, o martingales semiolò-giques, sinó en les essènciesde la tasca musical, d’un tre-ballador, d’un llaurador de lamúsica.Descansa en pau, estimat

Joan: et trobarem a faltar.

ANÀLISI

Jorge de Persia

Analitzar lesobreseraentrarenlasevadimensiócreativa,gensespeculativad’escolesocorrents

música simfònica, de què es va far-cir laCartaBlancaque li vadedicar,el 2012, l’Auditori Nacional deMa-drid. El públic retia homenatge almestre “i s’adonava que tenia al da-vant una figura immensa”, explicaPons. “També vaig poder veure elpúblic de Palau 100 dempeus quanamblaSimfònicadelLiceu livàremestrenarfadosanysFiat luxsobreelpoema d’Antoni Clapés”, afegeix elmestre.GarciadeGomar,perlasevapart,

esvaconvertirambelPalauengranpromotordeGuinjoanenladarrerafase vital. “Es considerava a si ma-teix un compositor del Mare Nos-trumambmentalitatcartesiana.Ai-xò definiamolt el personatge, sem-pre amb sentit de l’humor. La sevainspiraciómàximaésRavel ielmónfrancès, ientrelesnoconfessadeshihalainfluènciadeMessiaenanivellrítmic. Però el que el feia singularera el fet de no viuremai d’esquenaal públic: sempre incorporava l’in-gredient de l’emoció. En aquestamoda dels hereus de la Segona Es-cola de Viena, el públic ja no és uningredient,peròell vaa lacontra”.Joan Guinjoan (Ruidoms, 1931)

va fugir de jove a Barcelona senseacomiadar-se dels pares, amb un

VÍCTOR GARCIA DE GOMAR

Després deManuel de Fallai Robert Gerhardhi ha Joan Guinjoanal segle XX espanyol”

Es consideravaun compositor delMare Nostrum ambmentalitat cartesiana;això el defineix”

“

“

Lamúsicacontemporània aCatalunya ha perdutun dels seus referentsclau”

“

JOSEP PONS

JOAN SUBIRATS

acordió. “Mare, pare, vull ser com-positor” no era quelcom que escomprengués en aquell món rural.Ell era l’hereu delmas que se supo-sava que havia de conrear. Ambquatre duros i un ajut del seu onclecomença al conservatori del Liceu.Estalvia, té una beca, estudia ambCristòforTaltabull,amenitzaalpia-nobraseriesialgunlocaldepocare-putació... imarxaaParís,on s’acabade formar ambPierreWissmer i ons’inicia en la creació amb mitjanselectroacústics. I, tal comes faaPa-rís, funda el seu ensemble contem-porani,Diabolus inMusica,queen-coratjal’estrenadenovespartituresidifon l’obradelsclàssicsdel s.XX.“Lidevemaellquealeshoresaquí

s’escoltés Ligeti, Stockhausen oBoulez”, apunta De Gomar. “Gentque ell havia tractat en primerapersona. I és que Guinjoan ha estatprotagonista absolut. Haurem deressuscitar la feina pedagògicad’aquell públic que va sermoltmésavançatqueeld’ara”.El Chevalier i Officier desArts et

Lettres,entremoltesaltresdistinci-ons, deia, amb la boca petita, que liagradariasentir, eldiaquenohi fos,el Langsam getragen de la Fantasieopus 17deSchumann.Peraell!

Inacabada. Guinjoandeixa al faristol una cantataprofana que havia d’estre-nar l’Orfeó Català al Palau

Estimatpelsmúsics i elsamantsde lamúsicacontemporània,esmereixelnostreagraïment ihomenatge”

“QUIM TORRA

L’interèsper transmetre

Em venen moltes idees isentiments al cap, sobreJoan Guinjoan. A mésd’un gran músic, era un

amic. No feia gaire que havíemparlat, i vamparlar demúsica i demoltes altres coses...Figura proteica, era un verita-

ble gegant a Espanya i particular-ment a Catalunya. Marca unabans i un després de la històriade lamúsicadels seglesXX iXXI.En la seva obra hi concorren di-versos vessants: ha estat un autorde referència, també a escala eu-ropea, de gran qualitat i de granpersonalitat creativa, i a més vaser pianista i director del míticgrup Diabolus in Musica, i va feruna tascamolt important de difu-siódegrans autorsde lamoderni-tat. Venerava Stravinsky i Schön-berg –va fer l’audició de la seva

Sinfonia da camera n. 2– i tambéadmirava enormement Ravel.Donava impuls als col·legues coe-tanis i de la generació més jove,com jo, amb encàrrecs. Tenia unpaper important com a director,però també com a promotor de lamúsica actual, fent notes a lapremsa, impulsant audicions desde l’Ajuntament...Tot i no haver estat mai en un

centre com a professor, la sevaactivitat comapedagog és impor-tant. El seu entusiasme i vitalitates trobaven en la capacitat de co-municació de la seva música, itambé en la vena de promotor. AlaJoveOrquestradeCatalunyahivam dissenyar unworkshop per acompositors, que va tutelar ambJonathanHarvey. Tot i que d’unamanera lliure i esporàdica, peròsí que tenia aquesta dimensió pe-dagògica.El seu fil conductor era l’inte-

rès per transmetre, i això es re-flecteix com a compositor, per-

quèconeixiamolt béel quees feiaaquí i allà, però sempre donantcurs a la seva veu totalment inde-pendent. I aquest és un dels ense-nyaments que el converteixen enun far.Apart de tenir un llenguatge ri-

gorós, Guinjoan tenia alhora ladimensió del gust pel so, pel re-sultat sonor, vigilant que no fosuna cosa abstracta sobre el paper.Per als compositors, ha estat unalliçó que hem procurat tenir pre-sent. La dimensió comunicativaamb aquell sentit de l’humor,aquella murrieria intel·ligent, espot observar en la seva música,dotada d’una vitalitat especial.El millor homenatge que li po-

dem fer és que la seva música si-gui present a les nostres tempo-rades. Demostraria que som unpaísmadur quehonra la sevamú-sica, que fa que la gent que no laconeix en pugui gaudir. La músi-cahade sonar; és invisible i l’hemde fer sonar.

Benet Casablancas

B. CASABLANCAS, compositor

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

1429 CM² - 126%

37044 €

30-31

España

3 Enero, 2019

P.4

GUINJOAN: ADEU A UN

GENI MASSA DESCONEGUT

P 30-31

CULTURA

CRISTINA CALDERER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

121000

16634

Diario

899 CM² - 107%

4762 €

1,30-31

España

3 Enero, 2019

P.5

MÚSICA

Cultura

dre algunes cançons de l’època que tocava per festa major”. Poc després es trobava matriculat al Conserva-tori del Liceu, on va estudiar la car-rera de piano a dos cursos per any perquè “havia de seguir treballant la terra amb el pare”.

Com a pianista va fer concerts per tot el món, però ho va deixar al cap de set anys. “El 1960 vaig deci-dir dedicar-me a la composició i vaig tornar a París a estudiar. El 1965, ja a Barcelona, vam fundar amb el Juli Panyella el grup Diabo-lus in Musica”, una agrupació de di-fusió de la música contemporània que va portar a Barcelona els mi-llors compositors i grups instru-mentals del moment.

Senzill, humil i alhora contun-dent i clar, sempre va ajudar els jo-

ves compositors. “El vaig conèixer als 18 anys quan estudiava al Con-servatori –explica el director d’or-questra i també compositor Ernest Martínez Izquierdo–. Des del pri-mer moment em va animar a ense-nyar-li tot el que escrivia, anava a casa seva i a la bodegueta. Aquelles trobades han continuat tota la vida. Parlàvem de música, de política, de la nostra vida personal. Ell va dirigir obres meves, com l’estrena de Bar-celona 216, que em va dedicar, i que l’any passat li vam poder regalar en-registrada. Després jo he tocat tot el que he pogut de la seva música”, com la tercera simfonia, Alba, inspi-rada en el sincrotró Alba, encàrrec de l’OBC, i l’enregistrament dels concerts de piano, de violoncel, in-terpretat per Lluís Claret, i de clari-net amb Joan Enric Lluna”.

Josep Pons, director de l’Orques-tra del Liceu, va dirigir l’estrena de l’òpera Gaudí al Liceu el 2004 –“Dotze anys després del que esta-va previst”, ironitzava Guinjoan en aquell moment–. Posteriorment, com a titular de l’Orquestra Nacio-nal d’Espanya, li va dedicar el Cicle Carta Blanca amb nou concerts en tres setmanes. “Guinjoan va ser un compositor trencador, juntament amb la generació del 51, formada

Adeu a Joan Guinjoan, esperit

lliure arrelat a la terra Mor als 87 anys el compositor de Riudoms, autor de l’òpera

‘Gaudí’ i pare de la música contemporània a Catalunya

Compositors, cantants, instru-mentistes, directors d’orquestra, institucions i amics lamentaven ahir la pèrdua de Joan Guinjoan, mort l’1 de gener als 87 anys. Ha es-tat un dels millors compositors ca-talans dels segles XX i XXI. Autor de més de cent obres, era un home afa-ble, irònic i amb una immensa cu-riositat per la música contemporà-nia actual.

El seu pis a Barcelona era un punt de trobada de músics de totes les edats, ja fos al menjador amb la se-va dona Monique, desapareguda fa dos anys, o al seu despatx, una ha-bitació petita amb un piano que no tocava perquè preferia el teclat elèc-tric, les pipes abandonades per prescripció mèdica i piles de parti-tures, cedés, elapés, manuscrits i fo-tografies. També a la bodegueta que hi havia sota casa seva, on li agrada-va menjar braves i fer la copa amb amics i coneguts. Era allà on expli-cava els seus orígens a Riudoms, on ahir l’Ajuntament va decretar dos dies de dol oficial. “La meva família eren pagesos. Un dia li van comprar un acordió al meu cosí i vaig apren-

BARCELONAMARTA PORTER

Autenticitat “És un clàssic perquè la seva música és d’una gran autenticitat”, opina Josep Pons

Proteic Benet Casablancas destaca de Guinjoan que és “una figura proteica de la música”

Guinjoan fotografiat el 2011 a casa seva, a Barcelona. PERE VIRGILI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

121000

16634

Diario

899 CM² - 107%

4762 €

1,30-31

España

3 Enero, 2019

P.6

per ell, Josep Soler, Xavier Bengue-rel i Josep Maria Mestres Qua-dreny. Però després ha esdevingut un clàssic perquè la seva música és d’una autenticitat enorme. Té un llenguatge propi, una personalitat molt ben definida i una obra que ho abasta tot: música de cambra, coral, una òpera, molta música simfònica, concerts per a instruments solis-tes… i tot d’una qualitat immensa”. Pons també va dirigir l’estrena de Fiat lux al Palau de la Música Cata-lana el 2016.

Un gegant de la música Per al compositor Benet Casablan-cas era “un gegant de la música del país i un bon amic”. “És una figura proteica de la música a Catalunya, era molt bon pianista, va muntar ac-tivitats escolars amb l’Ajuntament, festivals, i com a compositor era in-subornable, amb la seva murrieria característica i benhumorada, plena d’imaginació, sentit del color i un discurs sonor sensual i hedonista que afirma la seva llibertat creativa”.

L’últim dels seus deixebles és el jove compositor Joan Magrané. “Ens vam fer molt amics. Quan ve-nia a Barcelona li portava música de compositors actuals. Crec que com-partíem un aspecte fonamental de la seva obra, les arrels a la terra, ell de Riudoms i jo de Reus. Per a mi és un exemple a seguir, transmetre a la

música el que hem après aquí des de petits, la poesia del camp, la seva llum, la vida de poble”.

Carme Cavaller, presidenta del LiceXballet, recorda quan l’any 1969 Guinjoan va dirigir l’estrena del seu ballet Els cinc continents, amb coreografia de Joan Magrinyà, enregistrament sonor que ara el Museu de la Música ha recuperat. També la mítica ballarina cubana Alicia Alonso va basar un ballet en la seva obra Verbum (genoma in mu-sica), una peça que gira entorn al genoma humà. Guinjoan va rebre innombrables premis, com el Luis de Victoria, el més prestigiós que es pot donar a un compositor iberoa-mericà. “Quan vaig saber la notícia es va produir una mutació en mi i estava tan content que semblava un nen de 8 anys el matí del dia de Reis”, recordava.

Prolífic fins al final, el 2013 el Pa-lau de la Música Catalana el va no-menar compositor resident i va pro-gramar diversos concerts seus, en-tre els quals un de dirigit per Nacho de Paz, que ahir lamentava profun-dament la seva mort. L’última es-trena d’una obra de Guinjoan serà al març, quan Javier Perianes inter-pretarà La llum naixent al Palau de la Música. El funeral serà demà a les 16.15 h al Tanatori de les Corts de Barcelona.e

Lluminositat Guinjoan transmetia “la poesia del camp i la seva llum”, segons el compositor Joan Magrané

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

121000

16634

Diario

899 CM² - 107%

4762 €

1,30-31

España

3 Enero, 2019

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

1027000

163759

Diario

645 CM² - 57%

34286 €

43

España

3 Enero, 2019

P.8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EN PORTADA

74000

8076

Diario

297 CM² - 33%

1479 €

3

España

3 Enero, 2019

P.9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EN PORTADA

74000

8076

Diario

90 CM² - 10%

365 €

2

España

3 Enero, 2019

P.10

Edició de GironaDIJOUS · 3 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14868 - AVUI / Any XLI. Núm. 13738 - EL PUNT

1,20€

1832

24-1

1989

63L

Pa amb massa mare natural - Pa com el d’abans

Encarrega el teu

tortell de Reis!

Ctra. de Girona a Anglès, km 104,5 - Vilanna – Tel. 972 17 65 36info@agrofornvilanna.cat – www.agrofornvilanna.cat

1177

11-1

1943

72L

Als terrenys a la dreta de la imatge, del carrer Sant Miquel, s’hi farà un mirador sobre el riu Fluvià ■ JORDI CASAS

OLOT P24

L’Ajuntament compra finques per allargar-lo, al barri de Sant Miquel

Fer créixer el passeig fluvial

SOCIETAT P18,19

Es consolidal’augmentde poblacióa lademarcacióMés empadronats al62% dels municipis

Roben 3.000 euros de larectoria de Sant Narcís

Divers P20

L’Ajuntament ordena al promotor, quevol fer-hi apartaments, que aturi l’obra

Medi ambient P26

Denúncia per la talail·legal a Aigua Xelida

CULTURA-ESPECTACLES P34,35

El català, figura rellevant dela música contemporàniaeuropea, mor als 87 anys Guinjoan, al Palau de la Música ■ J. LOSADA

Adeu al grancompositorJoan Guinjoan

SUPORTS · La manifestacióserà una setmana després del’inici i confia sumar la solidaritatde ciutadans d’arreu de l’Estat

A CASA · Les entitats tambéconvocaran concentracions a lesdiferents capitals de vegueria elprimer dia del processament

L’ANC prepara una marxaa Madrid pel judici de l’1-O

GOVERN · El vicepresident,Pere Aragonès, va avalar lesmobilitzacions “àmplies i demasses” i una resposta “de país”

P8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

43000

8459

Diario

998 CM² - 93%

4560 €

1

España

3 Enero, 2019

P.11

CULTURA-ESPECTACLES P22,23

El català, figura rellevant dela música contemporàniaeuropea, mor als 87 anys Guinjoan, al Palau de la Música ■ J. LOSADA

Adeu al grancompositorJoan Guinjoan

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

105000

21395

Diario

1202 CM² - 112%

9196 €

1,22-23

España

3 Enero, 2019

P.12

Adeu a un compositor català de referència

Trista notícia per comen-çar l’any: Joan Guinjoan,un dels pares de la músicacontemporània a Catalu-nya i un dels grans compo-sitors catalans de l’últimsegle, moria dimarts als87 anys. Català universal,Guinjoan no va defallirmai en les seves recerquesconstants quant a compo-sició, tot i la incomprensiód’alguns sectors i, natural-ment, la seva edat cadacop més avançada. “No sési ho podré fer tot, peròcontinuar component emfa viure amb il·lusió i se-guir buscant”, explicava elmestre a l’autor d’aquestarticle el gener del 2013,coincidint amb la presen-tació al Palau de la Música–on es van estrenar fins auna quinzena d’obres se-ves– de Concert per a per-cussió. “L’art, com dic so-vint, és una recerca cons-tant. Si un dia trobes res,fantàstic. I, si no, malasort. Ligeti, en aquest sen-tit, va ser tot un exemple:un compositor que va ferple de coses diferents sen-se deixar de ser mai ell ma-teix. He intentat no repe-tir-me mai. No he volguttrobar una fórmula i anar-la esprement.”

Compositor, pianista i

director d’orquestra,Guinjoan deixa un catàlegde més d’un centenard’obres de música de cam-bra i simfònica, així comuna trajectòria exemplar,és clar, per a altres compo-sitors del país. “Tenim lasort que n’hi ha de molt

bons”, reblava en aquellaentrevista. “I cal que tin-guin cicles de concerts, se-minaris...”

Fill de RiudomsJoan Guinjoan havia nas-cut el 28 de novembre de1931 a Riudoms (BaixCamp), en el si d’una famí-lia pagesa de la qual va he-retar, sobretot, el seu es-perit vital. Anton Marc Ca-paró Pujol i Maria EugèniaPerea Virgili, en el llibreJoan Guinjoan, íntim.Les arrels del compositorriudomenc (editat fa cincanys pel Centre d’EstudisRiudomencs Arnau de Pa-lomar), remarcaven comGuinjoan atribuïa la tena-

citat i l’austeritat amb quèhavia hagut d’actuar i viu-re per poder fer realitat elseu somni musical a la ter-ra. “En la tremenda sole-dat de davant del penta-grama, estic convençutque la seva música es vaimpregnar de les sonori-

tats camperoles que tanintensament havia viscut:el carrisqueig de l’arada, labavada del matxo, el zum-zeig de l’abellot, el mestra-let que agitava els oms, elcrit de la terra en ser fendi-da, el renec humà en obrir-la, la cridòria entre les gar-bes o la música íntima dela suor davallant del pit”,escrivia també, el setem-bre de l’any passat a ElPunt Avui, el també biò-graf Xavier Garcia Puja-des, amb motiu d’un pro-jecte d’encàrrec d’unacantata que tenia entremans el Palau de la Músi-ca, amb textos d’AntoniClapés.

Guinovart, a qui el regal

d’un acordió quan teniacatorze anys havia desper-tat el seu interès per la mú-sica, va estudiar composi-ció i orquestració al con-servatori del Liceu de Bar-celona amb el mestre Cris-tòfor Taltabull i, més tard,va marxar a París per for-mar-se com a pianistaamb el professor Gentil al’École Normale de Musi-que, i va estudiar composi-ció i direcció d’orquestra ala Schola Cantorum, sotala direcció de Pierre Wiss-mer. La seva experiènciacom a músic de cafès i bra-series ja feia palès la granquantitat de músiquesamb les quals Guinjoanprendria contacte.

A mitjan anys cinquan-ta va iniciar una breu peròintensa carrera com a pia-nista, amb concerts en pa-ïsos com ara França i Ale-manya. El 1964 va entraren contacte amb l’avant-guarda musical francesa ies va dedicar de ple a lacomposició. El 1965 vafundar, al costat del clari-netista Juli Panyella,l’agrupació Diabolus inMusica, amb l’objectiu dedifondre la música con-temporània i amb la qualestrenaria un llarguíssimnombre d’obres d’autorscatalans i estrangers. El1986 va crear el Centre deDocumentació i Difusió de

la Música Contemporàniade Barcelona, que va diri-gir fins a la seva jubilació.Des d’aquesta institucióvinculada a l’Ajuntamentva desenvolupar diversestasques organitzatives dela vida musical catalana.D’ençà de 1991, final-ment, era membre corres-ponent de la Reial Acadè-mia Catalana de les Belles

Arts de Sant Jordi, cobrintla vacant deixada per Fre-deric Mompou. Entre lesseves obres més significa-tives hi ha Ab Origine(1974), Música per a vio-loncel i orquestra (1975),Concert per a piano(1983), Hommage a Car-men Amaya (1986), elquartet amb piano Self-Paráfrasis (1997); Simfo-

Joan Guinjoan,l’avantguardaincessantGuillem VidalBARCELONA

El compositor riudomenc, figura rellevant de lamúsica contemporània europea, mor als 87 anys

“Després deManuel de Falla iRobert Gerhardhi ha Guinjoan”,diu el directorJosep Pons

Compositor,pianista idirector, deixaun catàleg demés d’uncentenar d’obres

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

105000

21395

Diario

1202 CM² - 112%

9196 €

1,22-23

España

3 Enero, 2019

P.13

nia n. 2 ‘Ciutat de Tarra-gona’ (1999); Verbum(Genoma in Música)(2003) i Concert per a cla-rinet (2004). Guinjoan vaser autor també d’una úni-ca òpera, Gaudí, finalitza-da el 1993 i estrenadal’any 2004 al Liceu, ambllibret de Josep Maria Ca-randell, així com d’obresamb les quals va establir

relacions amb el món de laciència, com Tercera sim-fonia ‘Sincrotó Alba’(2010). Entre els seusnombrosos reconeixe-ments hi ha el Premi Na-cional de Música de la Ge-neralitat (1995), el Pre-mio Nacional de Música(1989) i l’honor d’haverestat el primer compositorresident del Palau de laMúsica (2012/13).

Mostres de condolEntre les moltíssimesmostres de condol hi ha lade l’Ajuntament de Riu-doms (Baix Camp), queahir va decretar dos diesde dol oficial i va col·locarles seves banderes a migpal per la mort del seu “fillil·lustre”. Quim Torra, pre-sident de la Generalitat, elqualificava de “compositorestimat pels músics i pelsamants de la música con-temporània”, alhora quemereixedor del “nostreagraïment i homenatge”.El Gran Teatre del Liceu,en un comunicat, agraïa almúsic “descobrir-nos noushoritzons dins i fora delpentagrama”. El Palau re-cordava l’última obra queva estrenar-hi (Fiat lux, el2016), i recordava que, el26 de març, el pianista Ja-vier Perianes hi estrenaràla seva última creació, Lallum naixent. Des de L’Au-ditori, finalment, on es vanpoder escoltar composi-cions seves com el Concertper a acordió, amb l’Or-questra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Cata-lunya (OBC), es manifes-tava: “El seu llegat ensacompanyarà sempre.” Elcompositor Benet Casa-blancas, per la seva banda,definia Guinjoan com“un gegant de la creaciómusical al nostre país” ianimava a honrar la sevamúsica “com es mereix”.El també compositor Ed-mon Colomer el qualifica-va com un dels “composi-tors més honestos de la se-va generació”, i el directord’orquestra Josep Pons as-segurava que en qualsevol“travessa de cinc composi-tors espanyols del segleXX, el seu nom ha de sor-tir”, i hi afegia: “Sens dubtedesprés de Manuel de Fallai Robert Gerhard hi haGuinjoan.” ■

Guinjoan, fotografiatl’any 2006, abans d’unhomenatge al Bartrina deReus ■ JUDIT FERNÀNDEZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

105000

21395

Diario

1202 CM² - 112%

9196 €

1,22-23

España

3 Enero, 2019

P.14

atzar ha volgut que plorem lamort del compositor JoanGuinjoan en el mateix moment

en què s’acaben d’iniciar els assaigs,al Gran Teatre del Liceu, de l’òperaL’enigma di Lea, de Benet Casablan-cas, amb text de Rafael Argullol i ques’estrenarà el proper 9 de febrer. Queningú pensi que es tracti d’una nor-malitat de la nostra música contem-porània, sinó més aviat d’una potentsincronia indicadora que hi ha algunacosa que no estem acabant de fer deltot bé respecte a l’esmentada músi-ca, perquè, siguem clars i no ens au-toenganyem: quina és la regularitatamb què programem els nostrescompositors vius? Quin paper juga elpatrimoni musical català en el siste-ma cultural del nostre país?

De nou, la mort d’un prohom de lanostra cultura ens porta al lament, alpanegíric post vitae i a adonar-noscom, culturalment, som encara unamica més orfes de grans referènciescom ho era Guinjoan. Era sabut quela salut del compositor de Riudoms,d’uns anys ençà, era delicada, peròencara el 28 de novembre passat, pelseu aniversari, es va celebrar un di-nar on, entre d’altres, hi eren el com-positor Joan Magrané i el director ar-tístic del Palau de la Música, VíctorGarcia de Gomar. Estava pletòric, emdeia el Joan, i sabem que s’estava co-ent el projecte encàrrec d’una canta-ta que, sobradament merescuda, era

L’ dedicada a Garcia de Gomar i haviad’estrenar l’Orfeó Català. O sia, elcompositor estava, dins de les possi-bilitats, en actiu. Però gairebé com unepíleg a les importants pèrdues del2018 com ara les del poeta MàriusSampere, l’antropòleg Lluís Duch, lasoprano Montserrat Caballé o el di-

rector canari, establert des de feiamolts anys a Sant Cugat, Juan JoséOlives, el primer dia s’hi ha afegit lade Joan Guinjoan.

Moltíssims aspectes podríem des-tacar d’una obra concisa i concentra-da que, com les grans personalitatsmusicals, portava sempre inclosa laseva signatura inconfusible, ja no no-més de mediterraneïtat, sinó dequelcom més profund i associat alterritori del Baix Camp on va néixer.Hi ha qui ha parlat de tel·lurisme, pe-rò el sotasignat més aviat es decantaper la materialització sonora d’unamorfogeologia del propi paisatge an-cestral de Riudoms. Era sempreaquest territori el que, inconscient-ment, acabava per aflorar en la seva

obra, i si bé, des de feia molts anys,Guinjoan s’havia allunyat de la con-fessió catòlica, no és menys cert queel seu mètode de composició, definitper ell mateix com a cartesià, sembladeutor dels exercicis espirituals desant Ignasi que ell havia realitzat enalgun moment de la seva vida. No es-tem apostant amb aquesta afirmacióper una lectura religiosa i/o espiritualde la seva obra (com sí que ho sónles d’Olivier Messiaen o GiacintoScelsi), però sí que hem de dir queGuinjoan, sempre abans de compon-dre, havia de limitar el territori d’allòque acabava component. “El primerpreàmbul és la composició de lloc”,havia escrit sant Ignasi, i era aquestdibuix de límits el que el va portar jano només a ser concís en l’obra mu-sical, sinó també en el conjunt delseu catàleg.

Quan escoltem obres orquestralsde Guinjoan com ara Ab origine, laSimfonia núm. 3 Sincrotró-Alba o elsSons de la terra per a acordió somconvidats plenament a adonar-nostambé de com el que omple i satisfàl’ànima no és saber molt, sinó sentir iassaborir les coses internament.Aquesta invitació va anar sempreacompanyada d’una personalitatbondadosa, generosa, lúcida i, sobre-tot, curulla d’una passió que demos-tra sobradament el que va expressarKrishnamurti: només la ment clarapot ser apassionada.

Una ment clara i apassionada

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

Guinjoan, l’any 2013 al Palau de la Música, on va estrenar una quinzena de composicions ■ JOSEP LOSADA

Abans de compondre,havia de limitar elterritori d’allò queacabava component

Oriol Pérez i Treviño

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

515 CM² - 48%

3941 €

23

España

3 Enero, 2019

P.15

EFE/DdGBARCELONA

■El món de la cultura va lamentarahir el decés d'un dels referents dela creació musical contemporàniaa Espanya, Joan Guinjoan, qui hadeixat un catàleg de més d'un cen-

tenar d'obres de música de cambrai simfònica. L'Ajuntament de Riu-doms (Baix Camp) va decretar dosdies de dol oficial i va col·locar lesseves banderes a mig pal per la mortdel seu «fill il·lustre», el compositor,pianista i director d'orquestra, mortla nit de dimarts als anys.

El president de la Generalitat,Quim Torra, a través del seu comptede Twitter, en va dir que va ser un«compositor estimat pels músics ipels amants de la música contem-

porània» i que «es mereix el nostreagraïment i homenatge».

Les grans institucions musicalsbarcelonines com el Gran Teatredel Liceu, el Palau de la Música il'Auditori també van recordar elcreador. El Liceu va mantenir quel'avantguarda musical a Catalunya«sempre tindrà un nom: Joan Guin-joan» i li va agrair «descobrir-nosnous horitzons dins i fora del pen-tagrama». Per la seva banda, el Pa-lau de la Música ha rememorat que

l'última obra que va estrenar allà vaser Fiat lux el i que el pròxim de març el pianista Javier Peria-nes estrenarà la seva última creació,La llum naixent.

A l'Auditori van destacar que enaquesta institució va estrenar i esvan poder escoltar composicionsseves com el Concert per a acordió,amb l'Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalunya(OBC). «El seu llegat ens acompa -nyarà sempre», van apuntar.

Segons el parer del compositor ipianista Albert Guinovart, Guin-joan va ser «músic de referència pera moltes generacions i home bo».La directora de l'Institut RamonLlull, Iolanda Batallé, en va dir queva ser el «gran impulsor de la músi-ca contemporània a Catalunya» ique ara «ens queda la seva música».

Entitats com l'Espai Subirachs,Òmnium Cultural, la Fundació PauCasals o la Coral Càrmina tambévan lamentar la mort de Guinjoan.

El món de la cultura lamenta la mort de Joan Guinjoan�El compositor nascut aRiudoms, referent de la creaciómusical moderna, va morirdimarts a la nit als 87 anys

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

4854

Diario

190 CM² - 17%

750 €

43

España

3 Enero, 2019

P.16

nCuando hace ya bastantes años al-guien se enteró de que el compositortarraconense Joan Guinjoan (Riu-doms, ) tenía un cáncer,«¡otro!», no pudo evitar el comenta-rio «¡Pobre cáncer!». Tal era la robus-

tez de Guinjoan, que aguantó du-rante décadas con su frágil salud dehierro. Finalmente, la enfermedadse lo ha llevado el primer día de estenuevo año. Guinjoan no era solo uncompositor de primer orden, a la ca-beza de la música catalana y espa-ñola de su difícil generación: fuetambién un sobresaliente pianista yun competente director de su propiamúsica. Y un ilustrado dinamizadormusical, un maestro excepcional y,sobre todo, dueño de una persona-lidad entrañable, cultivada, afectuo-

sa y cargada siempre de un fino hu-mor que tenía que ver mucho con suorigen mediterráneo y catalán.

Frente a los compositores aleda-ños al círculo de la escuela madrile-ña, como Cristóbal Halffter, Car-melo Bernaola, Luis de Pablo o An-tón García Abril –todos rondabanla misma edad, nacidos en torno a-, Guinjoan miró siempre,como Mompou o Montsalvatge, aBarcelona y a su querida Francia,donde estudió en París, en la ÉcoleNormale de Musique, y llegó a de-

butar como pianista de concierto enla célebre Salle Cortot. Poseedor detodos los premios y reconocimien-tos habidos y por haber, su figura re-sulta imprescindible para compren-der la música española y catalana dela segunda mitad del siglo XX, de laque es, sin duda, uno de sus más in-signes y felices representantes.

Su condición de virtuoso pianistahace especialmente relevante su im-prescindible creación para teclado,en la que figuran algunas de las com-posiciones más relevantes com-puestas en España en las últimas dé-cadas, como Divagant, estrenadapor el gran Rafael Orozco en el Pa-lau de la Música Catalana en ,Concierto para piano y orquesta decámara (), o el Concierto parapiano y orquesta sinfónicaque estre-na en en las manos solistas deEulàlia Solé, y que años después, en, decide dedicar «In memoriamErnest Lluch», tras el asesinato delpolítico e historiador barcelonés por

miembros de la ETA. Pendientequeda su última e inédita obra parapiano,La llum naixent, que estrena-rá el pianista Javier Perianes el de marzo en Barcelona.

Singular relevancia en el cente-nar largo de obras que componen suselecto catálogo tiene la ópera Gau-dí, estrenada en el Liceu de Barcelo-na en noviembre de , dirigidapor Josep Pons y dedicada a su es-posa y compañera de vida MoniqueGispert. «Su muerte -ha escrito elcompositor José María SánchezVerdú- deja un triste vacio. Nuncadejaré de admirar su obra, sobretodo la dedicada a su instrumento,el piano: un legado de una frescura,sutilidad y belleza impresionantes».«La suya -prosigue Sánchez Verdú-, era una gran mirada cultural cata-lana y de su Mediterráneo hacia elresto de España y hacia el mundo,con Francia en el primer lugar de sucorazón. ¡Y Schönberg!, tan admi-rado por él».

Fallece una figura esencial de lamúsica catalana y española

JOAN GUINJOAN

VALÈNCIA

Necrológica

Por Justo Romero

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

215000

17459

Diario

318 CM² - 27%

1618 €

37

España

3 Enero, 2019

P.17

El Faro MELILLA

El mundo de la cultura lamenta eldeceso de uno de los referentes dela creación musical contemporá-nea en España, Joan Guinjoan,quien ha dejado un catálogo demás de un centenar de obras demúsica de cámara y sinfónica.

El Ayuntamiento de Ruidoms(Tarragona) ha decretado dos díasde duelo oficial y ha colocado susbanderas a media asta por la muer-

te de su ‘hijo ilustre’, el compositor,pianista y director de orquesta, fa-llecido ayer a los 87 años.

También avanzó que organizaráun acto de reconocimiento y re-cuerdo, cuya fecha anunciará pró-ximamente.

El presidente de la Generalitat,Quim Torra, a través de su cuenta deTwitter, ha dicho de él que fue un“compositor querido por los músicosy por los amantes de la música con-temporánea” y que “se merece nues-tro agradecimiento y homenaje”.

Las grandes instituciones musi-cales barcelonesas como el GranTeatro del Liceu, el Palau de la Mú-sica y el Auditori también han re-cordado al creador.

El Liceu mantiene que la van-

guardia musical en Cataluña“siempre tendrá un nombre: JoanGuinjoan” y le agradeció “descu-brirnos nuevos horizontes dentroy fuera del pentagrama”.

Por su parte, el Palau de la Músi-ca rememoró que la última obraque estrenó allí fue ‘Fiat lux’ en2016 y que el próximo 26 de marzoel pianista Javier Perianes estre-nará su última creación, ‘La llumnaixent’.

En el Auditori han destacadoque en esta institución estrenó y sepudieron escuchar composicionessuyas como el ‘Concert per a acor-dió’, con la Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya(OBC). “Su legado nos acompaña-rá siempre”, apuntaban.

El mundo de la cultura lamenta lamuerte del compositor Joan GuinjoanEra uno de los referentes

de la creación musical

contemporánea en España,

dejando un amplio legado

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MELILLA

673

Diario

146 CM² - 15%

491 €

24

España

3 Enero, 2019

P.18

44 el PeriódicoDIJOUS 3 DE GENER DEL 2019espectacles

ANIVERSARI D’UNA ENTITAT

La Jove Orquestra Nacional celebra els 25 anys de vida3 Per la formació han passat en aquest quart de segle 2.600 intèrprets

EL PERIÓDICO BARCELONA

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) obrirà demà, amb un concert a l’Auditori en benefici de

l’oenagé Projecte Home, els actes que ha organitzat amb motiu del seu 25è aniversari, un període en què ha format uns 2.600 joves.

El mestre Josep Pons, primer di-rector artístic del projecte, va recor-dar ahir que la creació de la forma-ció va ser un «projecte unipersonal de Roser Trepat», que el 1993, des del conservatori de Cervera (Segar-ra, Lleida), defensava la necessitat que a Catalunya hi hagués una or-questra de joves músics. No sense problemes –ja que hi va haver qui, segons Pons, no va veure clara la ini-ciativa–, el setembre del 1993 es va acabar constituint la primera for-mació de l’orquestra, que acull mú-sics d’entre els 13 i els 25 anys.

TROBADES INTENSIVES / Al llarg de tots aquests anys, els joves integrants de la JONC han sigut formats a través de trobades de treball intensiu en forma d’estades, classes, conferèn-cies, activitats formatives i concerts públics.

En aquest temps han passat per l’orquestra uns 2.600 intèrprets que han pogut tenir contacte direc-te amb directors de prestigi interna-

cional com Andrew Parrott, Robert King, Paul Goodwin, Karl Anton Rickenbacher, Antoni Ros-Marbà i Pablo González. Molts d’ells han acabat posteriorment en diferents orquestres internacionals i avui són solistes de referència, com el vio-loncel·lista Pau Codina, a més d’exercir com a professors en nom-brosos conservatoris catalans.

En el concert de demà s’uniran les dues formacions de la JONC, la JONC Alevins, amb músics fins als 19 anys, i la JONC, amb músics fins als 25, sota les batutes dels dos di-rectors artístics de la seva història, Pons i Manel Valdivieso, l’actual. En el programa s’interpretarà Pe-trushka, de Stravinsky; el Divertimen-to per a orquestra, de Bernstein; la sar-dana de concert Empúries, de Toldrà, i el tercer i quart moviment de la Suite Montjuïc, de Britten i Berkeley.

CANDIDATS / Els responsables de la formació van coincidir ahir que en aquests 25 anys el panorama musi-cal català ha canviat molt, ja que «s’ha passat de no haver-hi orques-tres a un moment en que molts jo-ves acudeixen als conservatoris o a escoles de música i adquireixen co-neixements des de molt petits». Si al principi hi havia només un cente-nar d’aspirants, en els últims anys, quan es convoquen les audicions per anar canviant els membres de l’orquestra, se’n presenten uns 600.

El gerent de la JONC, Toni Pallés, va indicar que el grup té un pressu-post de 600.000 euros anuals i va re-marcar la importància que la for-mació compti des del primer dia amb una comissió artística.

Després del concert a l’Auditori, hi haurà trobades a l’Auditori de Sa-lou, la Fabra i Coats de Barcelona, el Palau de la Música i el Teatre Atlàn-tida de Vic. Així mateix, entre el 13 de juliol i el 5 d’agost, la JONC farà la seva primera incursió en el gène-re operístic amb una versió escenifi-cada de La bohème al Festival de Wei-kersheim d’Alemanya. H33 Membres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), durant un assaig, ahir.

JUAN CAMILO MORENO

ÒBIT

El compositor i pianista Joan Guinjoan mor als 87 anys3 Va ser una figura clau de la música contemporània catalana

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

Compositor, pianista, divulgador i un dels pilars de la música contem-porània a Catalunya, Joan Guinjoan (1931-2019) va morir als 87 anys el primer dia del 2019 a causa d’una llarga malaltia, segons va informar el Departament de Cultura de la Ge-neralitat.

Nascut a Riudoms (Baix Camp), es va formar com a pianista al Con-servatori Superior de Música del Li-ceu i posteriorment a l’École Nor-male de Musique de París. Després de començar la seva carrera com a concertista, la composició va anar

guanyant pes en la seva trajectòria per acabar convertit en un dels noms fonamentals a Espanya de la creació contemporània. Va formar el duo Diabolus in Musica, al costat de Juli Panyella, estrenant múlti-ples obres del segle XX d’autors fo-namentals i també es va dedicar du-rant anys a la crítica musical.

‘GAUDÍ’ / El seu catàleg inclou obres de cambra, simfònica, cantates, ba-llet i l’òpera Gaudí, estrenada al Li-ceu el 2004. A més, va fundar i va im-pulsar el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporà-nia de Barcelona i el concurs de

composició Ciutat de Tarragona. Guinjoan va rebre la Creu de

Sant Jordi de la Generalitat el 1999; el Premi de Composició Ciutat de Barcelona en els anys 1972, 1978 i 1983; el Premio Nacional de Música tant del Ministeri de Cultura espa-nyol (1989) com de la Generalitat de Catalunya (1995), a més del Premi de Composició Reina Sofia (1983) i l’Iberoamericano Tomás Luis de Vic-toria (2004), entre molts altres reco-neixements. Tenia la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, el docto-rat honoris causa de la Universitat Ro-vira i Virgili i era Commandeur des Arts et des Lettres de França. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

358000

66307

Diario

564 CM² - 53%

10645 €

44

España

3 Enero, 2019

P.19

ACN/DdGBARCELONA

■ La Jove Orquestra Nacional deCatalunya inicia demà divendresla celebració dels anys de tra-jectòria amb un concert d'aniver-sari que unirà les dues formacions–la JONC i la JONC Alevins– sotala batuta dels mestres Josep Ponsi Manel Valdivieso. Pons va ser-neel fundador l'any , juntamentamb Roser Trepat, i director finsel , quan Valdivieso va agafarel relleu de la direcció.

«Mai hi havia hagut uns músicstan ben formats com hi ha ara», vadir ahir el mestre Pons desprésdels assajos del concert, on inte-pretaran peces d'Stravinsky,Bernstein, Toldrà i Britten. LaJONC ha format un total de joves a través d'un projecte peda-gògic que els ha permès tenir con-tacte «amb els millors instrumen-tistes d'orquestra del planeta», vaassegurar Pons.

El concert rememorarà una deles primeres grans fites del reper-tori simfònic que va interpretar laJONC a mitjans dels anys , el Pe-trushka d'Ígor Stravinsky, a mésdel Divertimento per orquestra deLeonard Bernstein, una obracreada precisament per a un ani-versari. El programa inclouràtambé la sardana de concert Em-púries d'Eduard Toldrà, i el terceri quart moviment de la suite Mont-juïc de Benjamin Britten i LennoxBerkeley.

Per a l'ocasió, la JONC uneix lesseves dues orquestres, la JONC,formada per músics de fins a anys, i la JONC Alevins, amb mú-sics de fins a anys, conduïdespels dos directors que ha tingut alllarg d'aquest quart de segle, elsmestres Pons i Valdivieso. Serà unconcert solidari en benefici del'ONG Projecte Home Catalunya.

Es tracta del concert número de la història de la JONC, que finsa dia d'avui ha interpretat pro-grames diferents.

«Les bases que havia de ser unprojecte on la formació fos el puntde mira i el principal objectiu empenso que s'han anat mantenint icomplint i el focus continua sentel mateix», va dir Josep Pons. Elque va ser fundador i director dela formació fins el , va reivin-dicar la figura de Roser Trepatcom a ideòloga del projecte. «Ellava convèncer l'administració i vaestablir aliances. M'hi va emboli-car de seguida i em va deixar quepogués dissenyar l'espai artístic,però va ser gràcies a la seva em-penta i decisió», va explicar Pons.

Un any d’aniversariEl concert de demà a l'Auditoridonarà el tret de sortida a un anyd'aniversari amb un total de cincencontres que faran les joves or-questres. Del al de març fa-ran un encontre per al FestivalEmergents de l'Auditori que cul-minaran amb un concert d'im-provisació a la Fabra Coats amb elcompositor suís Fritz Hauser i el de març a l'Auditori de Barce-lona. El d'abril tocaran al Palaude la Música i de cara a l'estiu esconcentraran entre Vic i Weikers-heim (Alemanya) per prepararper primera vegada una òpera, laLa Bohème de Puccini.

Un dels pilars de la JONC sónels encontres que realitzen periò-dicament, unes trobades d'entreuna i dues setmanes en quès'aprofundeix en l'estudi de l'ins-trument i dels repertoris propo-sats. «Ells tenen contacte amb elsmillors instrumentistes d'orques-tra del planeta. Han desfilat peraquí els millors de cada ram i estil.El contacte d'aquestes figures elshan ajudat no només en qües-tions tècniques si no en com estara l'escenari», va explicar Pons.

La JONC celebra els 25 anys unint lesdues orquestres �L’Auditori de Barcelona acull demà un concertamb la direcció de Josep Pons i Manel Valdivieso

Un moment de l’assaig de la JONCcelebrat ahir a Barcelona. ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

4854

Diario

347 CM² - 31%

1139 €

44

España

3 Enero, 2019

P.20

A. S.Carlos Núñez cerró 2018 con

el concierto de fin de año en elPalau de la música de Barcelo-na, dentro del Milenni Festival-festival que este año ya cumple20 años- acompañado por labanda de gaitas de Alta Sana-bria As Portelas, un festival quese viene celebrando con CarlosNúñez dentro de su programa-ción desde 2005.

Jhonathan Ferreira, directorde la banda de gaitas As Porte-las, fue invitado a participar eneste importante concierto, don-de además acompañaría tam-bién a Alan Stivell, una leyendade la música folk de proceden-cia bretona (Francia) y que nodejó a nadie del publico indife-rente con su arpa, su voz e in-cluso con la bombarda para ha-cer uno de los temas más tradi-cionales bretones como es el“An Dro”.

Después de un “sold out” deCarlos Núñez y su banda, metie-ron en ambiente al público, quevibró, botó, bailó y cantó en unconcierto que duró más de doshoras y que podría seguir hastaaltas horas de la madrugada.

Hace dos años, en el 2016,Carlos Núñez invitaba a la Ban-da de Gaitas As Portelas en eltranscurso del concierto en elFestival Folkrock de Lubián aacompañarle hasta el Palau pa-

ra el concierto fin de año, quemarca siempre un cierre de añocon una puesta en escena única,

diferente y en un marco musicalde los más importantes a nivelmundial.

Carlos Núñez contará en2019 con la colaboración de laBanda de Gaitas As Portelas de

Lubián. El director de As Porte-las señala que “la relación mu-sical y la relación humana entreCarlos Núñez y la Banda deGaitas As Portelas va más alláde lo estrictamente profesional,hay relación de amistad y cari-ño muy fuerte y Carlos nos lodemuestra siempre”.

Ferreira suscribe que “la hu-manidad de Carlos Núñez es laque hace que noche tras nochevibren teatros al son de su músi-ca, sin importar el origen de lasmelodías o si es un lunes o unviernes, en cada concierto él ytodos sus músicos dan lo mejor ylo máximo de cada uno para queel público se vaya encandiladocon esta música, y el poder apor-tar nuestro granito de arena enalgo que roza la excelencia total,pues es un orgullo”.

De cara a este nuevo año qeuacaba de comenzar “ya tenemosmuchos proyectos en conjuntoencima de la mesa, que de segu-ro, los haremos con todo nuestrotrabajo, esfuerzo y cariño” con-firma el director.

As Portelas cierra el año en elPalau de la Música con Carlos Núñez La banda de gaitas de Alta Sanabria tiene sobre la mesa muchosproyectos “que haremos con nuestro trabajo, esfuerzo y cariño”

Actuación de As Portelas junto a Carlos Núñez en el Palau de la Música. | JUAN CARLOS GONZÁLEZ

El popular gaiterogallego seguirácontando con elgrupo sanabréspara sus conciertos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

42000

4078

Diario

500 CM² - 40%

817 €

21

España

3 Enero, 2019

P.21

Vuits i nousManuel Cuyàs

‘El Messies’ a Lledonersurant uns anys, La Caixa —ara,Caixabank, amb k– va patroci-nar un concert participatiu d’El

Messies de Händel al Palau de la Músi-ca Catalana. Participatiu vol dir que elcor estava format per més de quatre-cents cantaires voluntaris vinguts dediferents corals del país. L’any passat,durant la interpretació es van sentiruns crits de “llibertat” i “visca Catalu-nya” i aquest any, el Caixabank (o ésla Caixabank?) ha clausurat el patroci-ni. Es veu que el trasllat de la seu a lalluna de València li ha fet oblidar queel Palau de la Música Catalana portaincorporats els crits de “llibertat” i“visca Catalunya” des que Domènech iMuntaner el va construir per encàrrecde l’Orfeó Català, propietari del volumarquitectònic. El Messies participatius’ha traslladat aquest Nadal a l’Audito-ri a iniciativa i risc dels participants.Els crits s’han reproduït i, gràcies a lainacció de Caixabank, disposem desd’ara d’una nova caixa acústica per ala llibertat i els visques.

De Messies participatius se’n fan amés ciutats del món. L’origen de totses veu que es localitza al Royal Albert

D

Hall de Londres, i aquest desembredues conegudes meves que no s’hanperdut cap any El Messies del Palau hihan fet una excursió. Han tornat ex-clamant “caram, caram, caram”, i elspuc donar fe que quan una d’elles diutres vegades caram és que els sentitscorporals l’han elevada al cel. Els can-taires sumen a Londres prop de quatremil, vinguts de tots els països del món,del Canadà a Austràlia i Nova Zelanda.Es paguen ells el viatge i, fins i tot, eldret a poder cantar. Em diuen que ésmés cara l’entrada de cantant que lamés barata d’espectador. No hi ha as-saig previ a l’Albert Hall. “Semblava

que no podria ser, i van entrar tots al’hora, sense fallar mai.” En el momentde l’Al·leluia, tot el públic es va posardret com si escoltés l’himne nacional.De prop o de lluny, ho és. L’himne bri-tànic està extret d’una pàgina musicalde Händel. Els pobles tenen més d’unhimne. El Cant de la senyera de l’Or-feó Català, motiu de visques i crits dellibertat, n’és un per a nosaltres.

Dissabte al matí, amb un fred quepelava, un Messies també participatiu,amb orquestra i cors, va sonar a l’es-planada de davant la presó de Lledo-ners, on fan estada forçada set delspresos polítics catalans. Eren nou mil.L’Al·leluia, des d’ara l’himne Al·leluia,va coincidir amb la sortida dels presosal pati, perquè el poguessin sentir.

A mi, últimament, em desespera lamanera com s’està conduint política-ment el procés, per part dels meus iels de l’altra banda. Ho trobo tot in-efectiu, i entre trist i risible. Miro deno parlar-ne gaire, ja ho han compro-vat, i dispensin. Queda la gent, aques-ta bona gent que davant la injustíciacanta l’esperança de l’Al·leluia i cridallibertat i visca Catalunya.

“Del Palau al’Auditori i a l’AlbertHall de Londres peracabar a la presó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

105000

21395

Diario

311 CM² - 29%

1984 €

2

España

3 Enero, 2019

P.22

20vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

Quines commemoracions hi haurà el 2019?

L’esdeveniment més dis-tant en el temps que commemorarem el 2019 ens porta a 1244 i té aires de tragèdia. El 16 de març

farà set-cents setanta-cinc anys que dos-cents càtars van ser cremats vius al peu del castell de Montsegur, en l’indret que ara es coneix amb el nom de pla dels Cremats.

El 5 d’abril, farà sis-cents anys de la mort del treme-bund predicador Vicent Ferrer a Gwened, a terres bretones. El 10 de juliol de 1769, és a dir, farà dos-cents cinquan-ta anys, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va començar a redactar el Calaix de sastre, l’obra de la seva vida. Una vida que, per cert, es va estroncar el 15 de febrer de

dir, aviat farà dos-cents anys.-

memoraran els dos-cents anys del naixement, a Fi-gueres, de Narcís Monturiol. També els cent cinquanta anys del naixement de dues escriptores de gruix: Cate-rina Albert (Víctor Català), l’11 de setembre a l’Escala, i Maria Antònia Salvà, el 4 de novembre a Palma.

I encara dues commemo-racions més de signe lite-rari: el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement de Josep Maria de Sagarra, el 5 de març, i el de Joan Salvat-Pa-passeit, el 16 de maig, ambdós a Barcelona.

La Canadenca, les

altres centenaris

començar la vaga de la Ca-nadenca, un dels moments àlgids de la història del mo-viment obrer català, que es va

d’Atracció de Forasters va organitzar el primer Congrés Turístic de Catalunya.

-peu Fabra va publicar al diari La Publicitat la primera ‘Con-versa filològica’, una sèrie que es va mantenir gairebé sense interrupcions fins al

Tres noms de gruix formen el repertori de naixements de fa cent anys: els escriptors Joan Brossa, el 19 de gener a Barcelona, i Teresa Pàmies,

l’historiador i crític d’art Joan Ainaud de Lasarte, el 25 de març a Barcelona.

Farà noranta anys de l’Ex-posició Internacional de Bar-celona, centrada en el recinte de la muntanya de Montjuïc. Es va inaugurar el 20 de maig

gener de 1930. El 20 de març es va crear el Conferentia Club, una associació cultural fundada per Francesc Cambó. Isabel Llorach va ser-ne la presidenta i Joan Estelrich el secretari. El dimarts 29 d’oc-tubre de 1929 es va enfonsar la borsa de Nova York, era el començament de la Gran

anomenats feliços anys vint.Durant el 2019 faran no-

ranta anys el cineasta Pe-re Portabella (11 de febrer), l’activista cultural Nemesi Solà (16 de febrer) i el com-positor Josep Maria Mestres Quadreny (4 de març). Pel que fa als nascuts el 1939, tenim sis noms il·lustres que faran vuitanta anys: la il·lus-tradora Roser Capdevila (23 de gener), l’escriptor Oriol Vergés (21 d’abril), el tenor Jaume Aragall (6 de juny), el

REPORTATGE 1/4

Joan Josep Isern ens explica les principals efemèrides de l’any que avui comença

Víctor Català. ARXIU

JOAN JOSEP ISERN

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

20-23

España

3 Enero, 2019

P.23

21vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 2/4

periodista Lluís Permanyer (5 de setembre), l’escriptor Joan Francesc Mira (3 de desem-

(5 de desembre).L’1 d’abril, farà vuitanta

1936-1939, i l’1 de setembre, farà vuitanta anys de la in-vasió de Polònia per part de l’exèrcit alemany, fet que va significar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Victòria dels Àngels, Carmen Broto, Buddy Holly i ‘la mierda‘ d’en Galinsoga

El 19 de maig, farà setan-ta-cinc anys del debut de Vic-tòria dels Àngels al Palau de la Música Catalana. El 6 de juny, el dia D, es commemorarà el desembarcament de les forces aliades a les platges de Nor-mandia i a l’agost, el primer Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, una de les

L’11 de gener, farà setan-ta anys d’un dels crims més

la crònica social de l’España de la postguerra: l’assassinat de la prostituta Carmen Broto en un descampat del barri de Gràcia. Un afer que encara té aspectes per aclarir.

El 1959 va ser ric en es-deveniments dels quals aviat es commemoraran seixanta anys: la publicació, al but-lletí montserratí Germinabit de gener, de l’article de Lluís Serrahima ‘Ens calen cançons d’ara’, considerat el desen-cadenant de la Nova Cançó; el 3 de febrer no va ser un dia qualsevol en l’àmbit musical: Miles Davis va enregistrar en una única sessió el disc Kind of Blue, i els músics Buddy Holly, Ritchie Valens i Paul Richard-son van morir en un accident d’avioneta a l’estat d’Iowa. El mateix tipus d’accident –en

aquest cas, l’avió es va esta-vellar a les muntanyes de la província de Cuenca– que poc després, el 29 d’abril, va posar

Joaquim Blume.Continuant amb fets de fa

seixanta anys, el 5 de maig de 1959 és la data de la primera i única actuació de Maria Callas al Gran Teatre del Liceu. El 12 de juliol es va morir el poeta Carles Riba. El mes d’octubre es van publicar el número 1 de la revista Serra d’Or i, a França, el primer còmic d’As-tèrix el Gal.

La llista d’esdeveniments de fa seixanta anys continua amb la fundació de Club Edi-tor per part de Xavier Ben-guerel i Joan Sales, i la corona el director de La Vanguardia des de 1939, Luís de Galin-soga, que el diumenge 21 de juny de 1959, al final de la missa a la parròquia de Sant

El 6 de juny, el dia D, es commemorarà el desembarcament de les forces aliades a les platges de Normandia

El desembarcament de Normandia. WIKIMEDIA

COMMONS

iniciatives més importants de la resistència cultural catala-na de l’interior. El Concurs es va convocar vint-i-cinc anys

les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, de caràcter itinerant, que van estendre’s pel territori del domini lin-güístic català durant vint-i-

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

20-23

España

3 Enero, 2019

P.24

Ildefons, es va queixar al ca-pellh perqu6 l~havia oficiadaen catal~ ili va cridar: ~Todoslos catalanes son una mierda.~Una frase que va desencade-nat una important campanyacontra el diari -va passar de50.000 a 30.000 subscriptorsen nom6s dos mesos i migi que va acabar amb la sevasubstituci6, el febrer de l~anysegiient, per Manuel Aznar.

Els Beatles i La Trinca~ laLluna i els primers peatges~la Via B/dtica i la fi delxampany

Aquest 2019, far~ cinquanta

anys que els Beatles van ferel seu tiltim concert al terrat d~Apple Records, a Lon-dres. Va ser el 30 de generi poques setmanes despr6sva apar6ixer el primer discsenzill d’un trio de Canet queestava predestinat a fer tronari ploure: la Trinca.

E125 d~abril de 1969, es vamorir a Montevideo PactriuMargarida Xirgu i, dos diesdespr6s, Joan Mir6 va pintarun mural d~exist6neia crimera ell mateix el va destruirel 30 de juny- a la fa~anadel Col-legi d’Arquitectes deBarcelona corn a reclam de

l’exposici6 ’Mir6, otro~ que esmostrava ales depend6nciescol.legials. El juliol va sortir ala venda el primer volum (A!Ami) de la Gran Enciclop6diaCatalana i el 2o del mateixmes la nau Apollo 11 arribavaa la Lluna arab els astronautesNell Armstrongi Edwin, Buzz,Aldrin. Per aquelles mateixesdates, Franco feia dues de lesseves: tancava la reixa d~acc6s per terra a Gibraltar (nos~obriria fins al desembre de1982, en 6poca de Felipe Gon-

z~lez) i nomenava successorseu el princep Juan Carlos deBorb6n. Entre el 2o i el 30

d’agost, es va fer la primeraUniversitat Catalana d~Estiua Prada de Conflent; i el 7d~octubre, Joan de Sagarra va/:er servir per primera vegadal~expressi6 ~gauche divine~

en un article al Tele/eXpr6sdedicat a la presentaci6 de

Tusquets Editorial.E1 29 d~octubre de 1969,

un equip dirigit per l’infor-m~tic Leonard Kleinroch vaeuviar el primer missatgeelectr6nic d~un ordinador dela Henry Samueli School, aLos Angeles, a un altre situatal SRI International, prop deSan Francisco, mitjan~antla xarxa Arpanet, l’embri6

d~internet. E1 mes de des-embre, 0mnium Cultural vacomenqar les campanyestal~ a l~escola~ i ~Llegiu llibresen catalh~, derivades del pri-mer Any Pompeu Fabra ques~havia commemorat el 1968.

Arab Franco mort i enterrat, l’any 1979 va ser el deles primeres eleccions municipals de la democrScia. Esvan fer el 3 d~abril, E1 2/, defebrer, apareixia a Girona elPunt Diari, una nova ofertade premsa difiria en catal~.

E1 22 de juliol, es van inaugurar els tres primers tramsd’autopistes a Catalunya. Dosde gratfffts (Diagonal NIolinsde Rei i G16ries-Montgat) un altre de peatge (/~ont-gat-Matar6). 1979 6s tamb6Pany fundacional de tres pro-jectes culturals d~extraordin~ria importfincia: el Taller

de Mfisics, l~editorial Quaderns Crema i la companyiade teatre el Tricicle.

Far~ trenta anys de la fatwa

de l~imam Khomeini contral’escriptor Salman Rushdie;del tancament d~uns quantscantants catalans a la seu dela Conselleria de Cultura entre

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

20-23

España

3 Enero, 2019

P.25

23vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 4/4

el 29 i el 31 de maig; de la ma-tança a la plaça de Tiananmen el 4 de juny; de la caiguda, el 9 de novembre, del mur de Berlín; de la cadena humana de més de 560 quilòmetres de llargada i dos milions de participants coneguda com la Via Bàltica el 23 d’agost; de la creació, el mes de setembre, del suplement setmanal de Cultura del diari Avui, que s’ha anat publicant amb in-

polític Ramon Trias Fargas durant un míting electoral a Premià el 22 d’octubre; de l’emissió, el 17 de desembre a la cadena Fox, del primer capítol de la sèrie ‘The Simp-sons’; i de la substitució del mot ‘xampany’ pel de ‘cava’ en les comunicacions ofi-cials a partir de l’1 de gener

L’11 de març, es commemoraran quinze anys del sagnant atemptat d’al-Qaeda a Madrid

Foc al Liceu, Catalunya Cultura, al-Qaeda a Madrid, el 9-N i Arenys de Munt

El 31 de gener, farà un quart de segle de l’incendi que va destruir el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Un foc que no ens va abandonar per-què, a començament de juliol d’aquell mateix i nefast 1994, va devastar diverses comar-ques de la Catalunya central amb especial incidència al Bages i el Berguedà. El 21 de juliol, es moria Pere Calders a

el matemàtic britànic Andrew Wiles va demostrar la conjec-tura de Fermat, una equació que esperava ser resolta des de feia 350 anys. Ara se’n diu Teorema de Wiles-Fermat.

El 2 de febrer, farà vint an-ys de la posada en marxa de Catalunya Cultura, una emis-sora del grup d’emissores de

la Generalitat que va funcio-nar durant set anys, i el 13 del mateix mes de febrer, es moria víctima d’una aturada cardíaca Carles Sabater, can-tant de Sau. Tenia 36 anys.

L’11 de març, es comme-moraran quinze anys del sag-nant atemptat d’al-Qaeda a Madrid. El 2009, va ser l’any del referèndum per l’autode-terminació a Arenys de Munt, amb un 41% de participació i un 96% a favor del sí, però també va ser l’any que van faltar Ermengol Passola (1 de

gener), Pepe Rubianes (1 de març) i Michael Jackson (25 de juny).

L’últim recordatori el re-servem als cinc anys de la declaració autoinculpatòria de Jordi Pujol, el 25 de juliol de 2014, i de l’organització, el 9 de novembre, del procés par-ticipatiu sobre el futur polític de Catalunya amb 2.300.000 votants. El tòpic ens fa dir allò de ‘sembla que va ser ahir’, però ja han passat cinc in-tensos, excitants, irrepetibles anys…

Manifestació en suport de la consulta independentista d’Arenys de Munt. ARXIU

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

20-23

España

3 Enero, 2019

P.26

13vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

ALBERT SALAMÉ

El visitant que accedeix per prime-ra volta a l’espectacular Museu de la Bretanya a Rennes pot quedar sorprès pel fet que en una de les primeres vitrines no hi ha pas cap

quadre, ni cap escultura ni cap record prehistòric qualsevol. Hi ha un disc. Hi ha l’objecte. Concretament, hi ha la versió

‘Els presos polítics representen el suïcidi de la idea d’Europa’Entrevista al músic bretó, que ha inclòs una cançó en català al seu nou disc

ENTREVISTA 1/4

LP d’Un dewezh ‘barzh ‘gêr, una autènti-ca joia musical, obra d’Alan Stivell. La presència destacada del disc en el museu és el reconeixement explícit del paper fonamental que aquest artista ha tingut en la reconstrucció nacional del seu país.

Stivell, després de cinc dècades tre-pitjant els escenaris d’arreu del món, és

avui un dels grans herois de la música folc arreu del món i un mite també per gent interessada en la música new age i techno, perquè ell no ha renunciat mai a experimentar amb els gèneres musi-cals. Recreador de l’arpa celta, Stivell ha treballat intensament des de la Bre-tanya amb músics escocesos, gal·lesos,

ALAN STIVELL

VICENT PARTAL

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

Lunes a sábados

360%

13-16

España

3 Enero, 2019

P.27

14vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

irlandesos i gallecs a la descoberta d’una

que ell transforma del tot quan diu que la Bretanya és el centre del món conegut... i del desconegut. Stivell ha passat aquest cap d’any a Barcelona convidat pel músic gallec Carlos Núñez a participar en un concert al Palau de la Música.

—Al vostre nou disc heu cantat per primera vegada en català.—Sempre he mostrat la meua solidaritat amb les altres minories, però en aquest cas em sembla que també volia indicar que estic al cas de l’actualitat.

—És important això que passa a Cata-lunya per als bretons?—I tant! Les coses que passen a Catalun-ya i les que passen a Còrsega i a Escòcia. Tot això ens importa molt.

—Us imaginàveu haver de parlar de presos polítics i exiliats el 2018?—És molt impactant que hi haja presos polítics, fa molt fràgil la Unió Europea. L’existència dels presos polítics repre-senta el suïcidi de la idea d’Europa. Per exemple: com pot exigir res a Turquia, la Unió Europea, en aquestes condicions?

-cés d’independència català per al con-junt dels europeus?—A la Bretanya, Yann Fouéré ha par-lat de l’Europa de les cent banderes, i aquesta és una aspiració compartida. Europa ha de permetre als seus pobles de viure en llibertat. I en aquest sentit, les coses que passen ací anticipen què pot passar en altres indrets d’Europa.

—Però no és pas el millor moment d’Europa...—Certament. Fins i tot, fa passos enrere. És el cas del Brexit, que els bretons vivim com la negació del dret al reagrupament familiar.

—Com?—Ens separa dels nostres germans es-cocesos, gal·lesos... Fins ara, la Unió

Europea ens havia permès de reunir allò que Londres i París havien volgut separar.

—Considereu que ser bretó és una ba-rreja d’identitats.—Ho és. Jo tinc ciutadania francesa, però culturalment sóc celta i el meu espai és compartit amb els escocesos, els irlandesos i els gallecs. Hi ha una identitat ciutadana, però al seu costat hi ha una identitat cultural, nacional. El meu passaport diu que sóc francès, però si em pregunteu què sóc, jo sóc un celta.

—I què és, doncs, ser bretó?—Som nacions a cavall de les fronteres. Els bretons i els celtes som occidentals,

també som orientals, perquè fa més temps que hi som. Som una minoria, però al mateix temps som els darrers gals. Nosaltres ja érem ací abans de l’arribada de Roma. La nostra existència ha de ser considerada un tresor cultural. Passa que fem nosa perquè França s’ha construït sobre la negació del passat pre-romà. I en aquest sentit, no aconseguim d’encaixar mai.

—Precisament, la música ha revitalitzat la vostra existència, i en això heu tingut un paper determinant.—Sempre he volgut investigar. En el món celta, hi ha molta gent que toca meravellosament bé músiques populars perquè han estat transmeses en família. L’avi la tocava i ara la toca el nét. Això és

per a interpretar el que som. Per això, he volgut gratar en la nostra música, la de tots els països celtes, per entendre millor què som i què podem ser. He investigat i he anat més enllà de la tradició, he es-tudiat molt a la recerca de l’originalitat.

—Hi ha hagut una certa moda celta...—Que a vegades no hi ha ajudat! Al-guns romàntics han desenvolupat un

neodrudista, gairebé ridícul.

—La llengua, l’ús del bretó, quin paper hi té?

ALAN STIVELL 2/4

Com pot exigir res a Turquia, la Unió Europea, en aquestes condicions?

He investigat i he anat més enllà de la tradició, he estudiat molt a la recerca de l’originalitat

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

Lunes a sábados

360%

13-16

España

3 Enero, 2019

P.28

15vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

ALAN STIVELL 3/4

—És molt important, és clar. La meua llengua materna és el francès, però vaig aprendre bretó, era imprescindible si volia fer això que faig.

—De fet, durant dècades, el vostre èxit

—Recorde molt el meu primer concert a l’Olympia de París, el 1972. En aquella època, els bretons érem considerats uns pagesots, gent poc interessant. I de sobte, al temple de la música moderna, hi ha un paio cantant en bretó i barrejant el folc celta amb el rock. Va ser un gran impacte, també per a la llengua. Una vegada, vaig fer un concert en directe per a una gran ràdio francesa i l’emissió la van seguir set milions de persones. Segurament, no hi havia hagut mai tanta gent que sentís com sonava la llengua bretona.

—La llengua marca l’univers?—Cada llengua és un univers. Per exem-ple, en bretó, França és Bro-C’hall, però aquesta paraula fa referència de manera explícita a la França que no inclou la Bretanya i, de fet, etimològicament vol

dir ‘la terra dels estrangers’. Per tant, no es pot fer servir per parlar de la França que inclou els bretons, perquè no podem ser estrangers de nosaltres mateixos. Per això s’han inventat Bro-Frañs. En canvi, en francès o en espanyol no hi ha cap pa-

francesos o dels espanyols espanyols. A la península Ibèrica, per exemple, com es diu l’Espanya dels espanyols, allà on no hi ha catalans o bascs o gallecs? Quin nom diferenciat tenen? Cap. Això crea un univers, una manera d’entendre el món. Ells només s’entenen incloent-nos a nosaltres. Aquestes coses marquen, per descomptat!

—Fa cinquanta anys que feu música, però també sou un militant polític i cultural. Com ho compatibilitzeu?—Jo sóc militant, però la música ha de ser bona. La meua intenció política i cultural és evident, però si la música no és interessant, aleshores la intenció val poc. En això, vosaltres teniu exemples

-tant, però artísticament és això que els francesos diuen un top.

Lluís Llach és un gran militant, però artísticament és això que els francesos diuen un ‘top’

ALBERT SALAMÉ

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

Lunes a sábados

360%

13-16

España

3 Enero, 2019

P.29

16vilaweb.catDijous 3 de gener 2019 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 24 H

ALAN STIVELL 4/4

—Per primera volta es considera de fer

—La gent ha de tenir la veu. El problema és que els polítics bretons acaben depe-nent dels partits de París.

—Però, vist en la perspectiva dels vos-tres cinquanta anys de feina, la realitat bretona ha canviat molt.—Això és veritat. Quan nosaltres vàrem començar, els bretons tenien un clar complex d’inferioritat. I ara ja no hi

bretó...

—Xovinisme, què voleu dir?—Que hi ha molts bretons que han passat del complex d’inferioritat a pensar que vivim en el millor país del món, que mengem més bé que ningú, que tenim els millors paisat-ges, la música més bona... Però molta d’aquesta gent encara desconeix què som en realitat. No són capaços de dir ni un nom dels reis bretons, per exemple. No es veuen com una nacio-nalitat o com una minoria nacional, sinó com aquesta cosa de la ‘regió de forta personalitat’...

—Això un concepte?—Bé, hi ha gent que contraposa ‘re-gions de forta personalitat’, com ara la Bretanya i Còrsega, amb ‘regions de feble personalitat’ com la Xampanya o la Borgonya. És un sentiment, però sense fons.

—Però de tota manera això no anul·la la feina feta durant tants anys.—No, és clar que no. Se n’ha fet molta, de feina. Molta.

—Una darrera cosa. Heu vingut a Bar-celona per participar en el concert de Carlos Núñez al Palau de la Música com a convidat especial. Però quan tindrem la sort de veure un concert sencer d’Alan Stivell?—Ah! No ho sé. Per a mi és una petita frustració. Deu fer deu anys que vaig tocar-hi per darrera vegada. M’agradaria molt tornar-hi.

—El nou disc, Human-Kelt, és una mena de resum de la vostra carrera musical. Revisiteu cançons històriques.—He tingut molt de temps per a fer aquest disc, a l’estudi. L’he pogut tre-ballar molt, i això ha estat un gran plaer per mi.

—Com és possible que encara trobeu maneres de fer una versió nova del ‘Tri Martolod’?—El públic ha decidit aquesta cançó! ‘Tri Martolod’ és una peça basada en la tradició però que ha esdevingut una mena d’himne. En aquest disc, he volgut comprimir-ne el temps. La cante de fa tants anys, que vaig pensar que podria fer una versió de les versions. A la peça, hi ha arranjaments molt diferents: folc, electro-rock, bagad... Fins i tot, hi ha la meua veu dels anys setanta per allà darrere, trossets de l’enregistrament original. És com si hagués aconseguit d’anul·lar el temps fent un viatge mu-sical per la meua vida! M’agrada pensar que és com un dels viatges que fan els mariners bretons i que m’acompanyen tots els músics que l’han feta seua tantes i tantes vegades.

—Què sentiu quan fenòmens de la mú-sica actual, com Nolwenn Leroy, tornen a cantar ‘Tri Martolod’ davant grans audiències?—És com tornar-li el sentit original. Com va passar als anys setanta, ara hi ha gent que quan la sent s’interessa per les paraules, descobreix el bretó i ho fa amb un sentit molt positiu, atractiu. Això és fantàstic.

—Tornant a la política: la lluita per la

divisió imposada pel govern francès, pot ser un detonant per a la causa bretona?—Aquesta lluita va generant una certa presa de consciència. Ens volien esbor-rar del tot i convertir-nos en ‘el gran oest’, com en deien. Al final, el nom de Bretanya s’ha mantingut, però la regió ha perdut una de les nostres províncies històriques i això ha despertat moltes consciències.

Ens volien esborrar del tot i convertir-nos en ‘el gran oest’, com en deien

Hi ha molts bretons que han passat del complex d’inferioritat a pensar que vivim en el millor país del món

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

Lunes a sábados

360%

13-16

España

3 Enero, 2019

P.30

TV3 - TN Migdia

2-1-2019

Mort de Joan Guinjoan.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/mor-el-compositor-joan-

guinjoan-referent-de-la-classica-contemporania-a-catalunya/video/5810169/

Declaracions de Víctor García de Gomar

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/la-figura-de-joan-guinjoan-segons-els-

seus-amics/video/5810164/

TV3 - TN Vespre

26-12-2018

Connexió en directe amb el Palau de la Música Catalana per informar del Concert de

Sant Esteve. Minut 26:19.

Enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-vespre-

26122018/video/5808909/

Betevé

27-12-2918

Informació del Concert de Sant Esteve, amb declaracions de Pablo Larraz.

Enllaç:

https://beteve.cat/cultura/concert-sant-esteve-palau-de-la-musica-2018/

��������������� ��������������������������������������� ��� ���������������������������������� ������������������ ������ ������� �! "#$%&!'%(&(!$# ('%�)��������������������*�������������� ��� �������+,�������������� ��� ������������� ���������������������������� �������� ��������������-�.����/�����0123�����4���56�3�-0#'&'(4���5�������0��7�89: � %#�;<#=<#=�>?@ABCDEFGH@BIEHEBADJ?@HA?@AJBCD?EK� LBCFMN@DFOEDBPBQFBRFLNRNSFAN@DNTUVVWXYZ[\][TZVZ X_Z[\ab�

������������������ ��� ������������������������������������� �� ��������������� ������������������������������������ ������������������������������������ �� ����������������������������������������!������� �" #$"%&'"()'&'"*)&"+,-,.&."%/&'+&.0-$"1&%20%0)"3,4)&''$."30-%0-5"1&"6&."'&4)-*)&"&73%$+0-$&."(,%8&'"9$'8:-$&'5"$").01/&%%&'"'&-$0"%0"6,.$+0"8-01$+$;"1&"<&-+0.80-"8,8'"&%'"+,-'"1/0*)&'80"&.8$808+,-0%"&.")."(08&$7"&'+&.0-$=">%"30''08"?@1&"1&'&(6-&5"0$7A"1,.+'5"+0.B,.'"1&8&(C8$+0"0.$(0%"1/0*)A"$"1/0%%C"D0.,+)30-")."&'30$"+&.8-0%"&.")."+,.+&-8*)&"80(6E"D0"1&1$+0-")."&'30$"80.8"0).0"+0.B;"8-01$+$,.0%"$"+,.',%$10105�����F����$"+,("0"1/0%8-&'"1&".,D0+-&0+$;="G,8"3%&408"&'"D0"1&'3%&40-"0(6).0"4-0."+,,-1$.0+$;5"<-)$8"1&%"8-&60%%"1&8,8'"&%'"+,-'"$"1&"%/&*)$3"*)&"8-&60%%03&-*)H"0$7A"'$4)$5"1$-$4$8'"&'+H.$+0(&.85&."0*)&'80",+0'$;5"3&-"IJKLMNOPJ=""">%"+,.+&-8"D0"+,(&.B0-"0(6").0"1&(,'8-0+$;"*)0.8$808$D0"$"*)0%$808$D0"1&"8,8'"&%'"+,-'"1&%"20%0)=">%'"+,-'"1&"%/Q-<&;"R1&'1&%'"(E'"3&8$8'"<$.'"0%'"(E'"4-0.'S"$"&%"T,-"1&"T0(6-0"D0."+0.80-"1)&'",6-&'"*)&"D0."',.0-"0(6"<,-B0"0"8,8'"&%'"-0+,.'1&%"8&08-&"(,1&-.$'80="U&'"(E'"1&"VWW"3&-',.&'"D0."+0.80-"+,.X).80(&.8"�Y������������Y��"$"����T9-$'8H(0'Z")."4-0..,(6-&"1&"D&)'"*)&"',.0D&."($-&''$'"0%%C",."($-&''$'"1&"%/&'+&.0-$"3-,+)-0D&.").0"$(084&"1/).$808"&.8-&"<,-(0+$,.'*)&"80(6E"&'"D0"<&-"30%&'0"0%"%%0-4"1&"8,8"&%"+,.+&-8=""">%"NO[M\]MOL]_"&.'"D0",<&-$-").0"������� �������1&"a0D$&-"20'8-0.0"3-&+$;'Z"&%"+,-"D0"(0.8&.$-")."+,$7A"(,%8"3$0.,"$')0)"$"%0"',%$'80"D0"+0.80-"0(6").0"D&)"(01)-05"D&%%)8010"$"D$6-010"&."&%"3).8"X)'8=">.").0"'&4,.0"30-8"1&%"+,.+&-8"D0.$.8&-3-&80-"�b��c���� �����0(6")."8$(6-&"+,6&-85"(,%8"6,.$+"$"&%&40.8"$").0"D&-'$;"X0ddA'8$+0"1&"e������f������� ���"""g&'"1&%"<,.'"1&"%/&'+&.0-$"1,-($&."&%'"(&(6-&'"1&%"NO[MhOi]5"*)&"&'"D0."1&'3&-80-"0(6"e��� j����������F��k����1/l%6&-8"m)$.,D0-8="T0%"1&'80+0-"%0"1$D&-8$10"+,-&,4-0<$0"*)&"D0"0.0-"30''0.8"3&-"8,8'"&%'"0.$(0%'"*)&"3-,804,.$8d&."%0.010%0"$"*)&"D0"3-,D,+0-"0%4).&'"-$0%%01&'"&.8-&"&%"3n6%$+="o)0."D0"0--$60-"&%"8,-."1&%"6,)5"&%"NO[MpKqJKrLs"D0"',-8$-"0%/&'+&.0-$"'&.'&"1&'8,-6"$5")."+,3"0+06010"%/0+8)0+$;"1&%'"'&)'"+,(30.t'5"D0."+0.80-")."<-04(&.8"1/Y� �����u�����v�1&w,')">%6&-1$."R&."60'+S"$�x�v��� �����1&"w,9."y)88&-"R&."0.4%H'S=""">%"+,%,-"6%0.+"$"%%&)4&-"1/0*)&'8'".&.'"$".&.&'"D0"1&$70-"30'"0")."1&"6-$%%0.8"$"',%A'8$+"1&%"NO[M\]MNJPz[J5"1$-$4$8"3&-{JiL][M|}L~"*)&"0*)&'80"8&(3,-010"'/90"&'8-&.08"+,("0"1$-&+8,-"8$8)%0-="l(6"0%4)."8,+"1/9)(,-5"0*)&'8"+,-"<,-(08"1&"?�+0.80.8'"3-,<&''$,.0%'"D0"+0.80-"*)08-&3&+&'"0%"%%0-4"1&"8,8"&%"+,.+&-85").0"1&%&'"*)0%'"D0"'&-").0"D&-'$;"1&"e�� j����������F��k�����0--0.X010"3&-�[KJ}M�O[\][J"*)&5"D&'8$8"0(660--&8$.05"(0%%&'5"<0$70"$"X0*)&80"1&"+)$-5D0"0+060-"1&"1,.0-")."8,+"1&"-,+�<,%�%:-$+"0"%0"3&B0=""">."1$<&-&.8'"(,(&.8'"1&"%0".$85"&%"NO[M\]s��[q]�"D0",(3%$-"&%"8&08-&"(,1&-.$'801/)."(0-"1&"',"9,(,4&.$"$"3&.&8-0.8=">%20%0)5"3-C+8$+0(&.8"&'"D0"*)&10-"3&8$80(6"+0.B,.'"+,("����b��5"-&+,-10.8"&%D$084&"*)&"90"-&0%$8d08"0*)&'80"<,-(0+$;1&"D&)'"($78&'"0"a$.0","0(6"�������F� b�+&%&6-0.8"&%"?WW"0.$D&-'0-$"1/0*)&'80"+0.B;"80."3,3)%0-5"&.8-&"1/0%8-&'=""">."1)&'",+0'$,.'"&%'"+,-'"D0."-&40%0-").0"3&+)%$0-"60--&X0"1&"8$(6-&'"1&"D&)"$"+,%,-'Z"%&'"D&)'"(0'+)%$.&'"1&"%/Q-<&;T080%C"$"1&%"T,-"w,D&"$"&%'"+,-'"1&"2&8$8'"$"�$8X0.'"D0."+0.80-")."+,.&4)8"����������������������$"%&'"D&)'"<&(&.$.&'1/0*)&'8&'"(08&$7&'"<,-(0+$,.'5"&%"T,-"1&"�,$&'"$"%/�.<0.8$%5"D0."$.8&-3-&80-"%/0--0.X0(&.8"1&"�0-+"G$(;."1/�����������������.0"0%8-0"1&"%&'"+0.B,.'"+,.X).8&'"D0"'&-"�����������b�� ������,."&%'"T,-'"1&"%/>'+,%0"T,-0%"D0."1&(,'8-0-"*)&"9$

������������������� ������������������������������ ���!�"���#���$���!�������%����&��'�(������(�!���%����������&�����(��&'������$���&�������!�)�*���*��#�������(���!"��&'�����!��������������*��+���,��(��(��&�-���,�#��!�"�#���������������������.����/�0�12 ���!�������3456789:;<��!�����������!��������&����(�!���%��#�����!��&'���=�(���!���(�!���$(����#��!��(������>����$�����&����!������+�?�������>��������&��'��(�(���@�� ���A�� B������C7;8D487EE;F7EG8���&�(������������#���������������H���&H�!�����!��>�������!���+�I'J��!�������&�������#��������&�@���K�������LM�N��!�����OP58C7E;Q8RS5TT7U����������H���?�#��&'����>����#�����&����������������&�(�������+�V������(�!��������#�������������(��(�+�V�!�"�(����������*�����#�!���&��>��&���&�����!���#���(��������'��>��&�@M� ����W��XMY�������������!��Z(��(��!�����&����+���[����!���������(�����(�!���%���&���J���(�#���(�����R7DS78\;S]8,��&��(��������(�&���(����&��'�$_���1� a�W��b������()!���&�Vcd�*����#����#��������(��(��#���>����e��(�����������*������&���������>����!������*�����*���$�������#�������#�����>���������+�?������(������������&��#����!����������%�!"��������(������������������!�#��(�����fT8<7DS8g58T78Q5Dh5E78��fTQ8Q5i7g4EQ]��[���.��$_�H���)+�Vcd����j"�������+++.�(��(��kl�m�l�>�l(�l(��(�n��������#�kl�m�l�>�l(�l�����#n�����$_�(���)kl�m�l�>�l(�l��$_�(���)n���������&����!J��(��kl�m�l�>�l(�l������&����!J��(�n ����o�>�������?��"�k!����.����p���(����(����(�+��$�n��1K�����qqq� �k��.ll���$����+�l���!�+���r���s��td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���n� �k��.llmmm+$�(���z+(�!l����+���r�s��td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���n� �k��.llm��+(�!l��!r����s{�|-��|,�#tuH|�|{����|(�����td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���n� �k��.ll&�+�(��+��l���r���s��td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���}��s{�|-��|,�#tuH|�|{����|(���n� �k��.ll&�>>+(�!l���!�r����su}���s��td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���}��s{�|-��|,�#tuH|�|{����|(���n�k��.llmmm+��!������+(�!l���!�r���s��td tu[tu[mmm+���(����(����(�+��$�tu[�m�tu[(�tu[uvwxtu[wutu[uytu[vvvutu[��e���e�#e�e�����e(���}��s{�|-��|,�#tuH|�|{����|(���n� �kl�e��>�l��u$���&+���n�,�#���������!�(+++�kl�e��>�l��u$���&+���n� �!"�+++~W��1�������/���������������� ����/�������������������W����/�1K��������1���K��A��1������W�1����������1Y�������W���/�1K��������1B��K��A��1������W�1����������1Y����� ����/�������������������W����/�1K��������1���K��A��1������W�1����������1Y���������������� ����/������������������/������ ���/��KK�W1� ��W�1� ����W�K���� �����M ����/��������������������� ��/��KK�W1� ����W�12 ����W��K���� ��B��M ����/��������������� ����/������������������/������ ���/��KK�W1� ��W�1� ����W�K���� �����M ����/������������������������� ����/�������������������������Y���W������� ��K��1������������� ��������������Y���W������� �K��1������������ ������ ����/�������������������������Y���W������� ��K��1������������� ����������������� ����/��������������������1����� ���W������1 �B������W¡��� ����/��������������������1����� ���W�������������� ����/�������������������W�Y�WW��� �/�� �W����/���WM b���� ����� �¢M�N�������W�£�WW�����/�� �W�������WM b���� ���¤�� �¥M�N������ ����/�������������������W�Y�WW��� �/�� �W����/���WM b���� ����� �¢M�N���

��������������� �������������������������� �!"#����$%�&�'��(�����'��&)*+�*�#"�,�

����������������� ������ ��������� ��������������������� ���� ������� ������� ����� � �� ������� �����������!�"#$%&#$%�&#$��'�(��)*�)��$+*��,���-./)0�1(���*0)/���2#��3�4��!56��������������789:;8<8=<:>?@AB?>CDEB���FGHIJH?BKCL�M���� ���� �������� ��!5�NHDOH?FGO���PAQGRKH������S�� �������T����U������ ������� ����� ������ �U������� ����V���������!���������5 �L��W����������� ���X���� ���YZ��!������[ ����������! �������������5 ��������\��L�W�� !����������� ����� ������������W������������S�����]��L��_ab_c_debfegdeh_ijebkl__mnebjkljeiodebpiqrks_o_btupiqrks_o_btvwxy

��������������������� �������������������������������������������������������������������� !"#$%#&%'()(%*+,%#-,.".'*%(%#-.,#/%*%$+'0%#12")&%#%$#&.,*%3.'#(.#$%#456#)#$%#7'%$#".#&.$.8,%,9-.,#-,)3.,%#:.;%(%#.'#$%#<)"*=,)%#%#$>."*%*#."-%'0?$@#%$#A%$%+#(.#$%#12")&%#/%*%$%'%@#.$#BC#(>?&*+8,.(.#$>%'0#:)'.'*DEFC#)#/%*%$+'0%#12")&%@#G+.#.'#".,9#$>.3)""?,%#%37*,)?'%@#*,%'"3.*,%'#.$#&?'&.,*#.'#(),.&*.DHIJKLMKNIOMPKLMKQRSJTMUKHVWVQXYZ[\]_\a\b cad\a\[ef_gah\]iji[kl\m_adanjij\ma_\]iji[onpi\qrdcsi\ma_\mi_jcscmi_\i[\snso_d\a\s_ditijao_d\uvaj\jwa\xam[ad\ycnzul\{oa\_zincj|i\[i\}nch\Zo_mai\a\~ic cgodch\�}Z~�l\wi\adjij\on\a[ds_d\da[asscnijd\ma_\middi_\i\[i\�ni[\a[\sa_jitanl\{oa\ad\gi_k\i[\xi[io\a\[i\qrdcsi\]iji[inil\a[\��esjo�_a\a[\�����\]iji[onpi\qrdcsi\c\���\j_indtaj_in\i{oadj\snsa_j\an\c_asja�\vad\datc�ni[d\a[sa_jitan\ad\�in\ga_\a[d\cad\��\c\��\a\adat�_a\i\[i\dao\a\[i\~icja[a�cdch\yo�ddi\a\viodini\c\dewc�in\m_adanji_\��\s_d\a\��\mi�ddl\anj_a\a[d\{oi[d\a[\]_\a\b cad\a\[ef_gah\]iji[kl\{oa\wi\middij\i\[i����������\�\������� �

�������������� ����������� ����������������� �������������������������������������� ������� ����������������������������������� ������������������������������� ����������� ������������!"� � #��$����������!�������%���&������� �������� �����'�()*(��������+��������� ��������������������,��+-�������� ������.� ��������� �������������������������������'����������� � �������� �������� ����/0()���������������������������#�� 1������������������ � ������'����� ���� ����������� �+� ����'��23����#���� � �������������������������������� ������������������ ������ ���������� �����������������������$�����������23����+� �����������#���� � ������� ������4�&����3��������������� ������� ���������$� ������������5����� � ��������%��� "�������������������������� ���� ��4���������4�+� ����'��23�������6 ������ ���������� ���� ���&�������7��7���������������������������%��������������������������������� �� ������������������������������ ��������������������������� ����������� ������������ ��������������!"� � #��$����������!������ ������������������� ����� �������1������ ���&���������������������������������������������������&��� �����������������%�� �"������������������� ��7��������� �� ���������������� ����� ������������� ����8��������� ������������������� ��������� ��������� � ���+�����9���������:�����+� ����������������7�;<=>?@A=B>CD?=?EA=BAF�� &���������������������� ��� �������� ���������� ������� ���(*���/G���'��������7������������������ � �������������������������������� ��������� ������ �� ������������������������� �H�����������������+�����9���������:�����+� ������������� ����������������� �������� ����������������� ����7��������� ���� ������������������������� �I�������7����4������ �������������������������+���������:�����+� ����������4�������� ��� � ��������� �������������7������+��J���� ���������� ��������������������������������������� "����������� ��� � ��� ������������������������������������ �� ��������������� �������������� � $��1���� �����������������&����������������� �����������4����������������������47� ���������7����4����������7�������� �������� ������������������������� ����4��� �"����� 4���� ��������7�������� ���� ��������K����������#������ ��������������������� ��� � "����� �� ������+�����9���������:�����+� ������ ���������������� L� ������� �������������7�#���������MAN?O<P=QR>C����������������������������� �SP=TU?@TFVF���WUP=XA?Y>UUAP���� ���������� ���� ���������� ��� � ������&�7������������ �������� ������&��� ����� �� ����� � �����Z �[� ������ �� �� �[� ����'������66 \] _abcde fb

���������������� ��� � ����� ��� ��������� ������� �������������������� �!"�#"�$�"��%#&�'�()*��"�)��+�),-.%/"�����0%1�"�.���.�2�1#������3%,+��1#",)4����.56�7�4�2"#".89�:��;�<=���>?? �������@��?� � � ?� ��A��� ?��:���?BC ������� ���<=���>?? �������@��?� � � ?���D�� ? ������� ��?B�C� ����� E�F��G� <=���>?? �������@��?� � � ?���D�� ?� ����� ��F��� ?B�C ������H�<=���>?? �������@��?� � � ?���D�� ? ������H?BCI �� J� �����<=���>?? �������@��?� � � ?���D�� ? �� A� ����?BKLMNOPQROMSOMSTUVWOPQXUYZMSOML[\R]OZMNXQXL_MUVQTSYXMVPMYPaOPQM]TPMSTUVWOPQXLMXWbMVPXaRXPMcOQORTaOPOdQXQMSTUVWOPQXLeMfYPMOLM]TPMS[XRgYV_MLOMTbROMhVOMaYROPMOPQTRPMLXQOW QYUXMPXSXLOPUXMcYMQOPOPMVPMiOMYWiTRQXPQ_MYMOPQROMOLLO_MOPMSOQXhVOWMVPXMSOMWTLQOiOUYXL_MXWbMVPMTRjaOPMWVYUXLMhVOMOMROWVPQOPMXML[OSXQMWYQkXPX_MOMQRXUQXMSOLMNXPQMSOLXMlYbYLmLXe

���������������������� ��������������� ��������������������� �������������������������������������������������� ������ ��������� ��! ��������������������� ����������"#�������$����%���������� �������! ���������� ��������& ��������'����()��������'������� �������� ��*��������������������������������������������������������������������� ����������������� ������ ��������� ������%��� ����� �������*��+ �������� �����,����� ���&�����-.*�&����/����������*� �������������� ��� �����������0��� ��'���������� ��������������� ����������������123� ���-$��4��(��-$����� �5������������*� ������ ���6���������������������� �����*����*�����%������������ ��$��4������������������������������-����� ��������!�����������������-���%������������������ ������������� ��������*� ��������������"7"�������-.*�&������)������������'���������� ������� �������� ����������-���%������������������ �(�� ������ �����*� ����������������%����������! �����$�����������������������+�� ��� ������������������������������""������������ �������$��� �0��������� 8� ���������(�9 ���� �����-�������������������������������� �����*� ����������������$��4������-.*�&�����/�������������������*� ���-��������*�������-���%���� $�� �����-.*�&���������� ��� � �����%������������������ �*����%��� ������ �����(�)�����-����������� ���������*��+ ���������������� ����� �������� ����%�������������������2:���������������)������������'���������� �;�� ��� ��� ���!���� ������������� ����� ���������*����������� ����$�����������-��� ������������������������ ����� ��(�<��-���������-.*�&�������� �������������������������$��4����-�������� ���������/�������������������������%������������1=1>�����������������%����������� ����� ������ ��$��4����� ���*�����

������������������� ������������������������������������������������������������������ ��������������������������������������� ���������������������������������������������!���������"����������������������������#��$������%�������������������������&'����������������������������(���������������������������������������������� ����������������������������������������)�����������������������������*��������+,�-�.���/������������(��������������012������������3.���������4����$���3�����������������(����������������������5�������������������������������������������������6��������������4������4���������,���������,�������*��������������������������������������������������!���-�������!���������,�� �����7�������������������������������������������.���������4����$���3�������������,�����������������8������(����������������*�����������������,(������������*����������������*�������������������������!����������/������������������,�����������,�������-�����������*����������������������������������1�������������������������������1�������������������!���������������������9����������� ���������:;55<����������������(��������������������������������������=����������������,���������������������!��������������������:;>?����*�������������.��������4����$��3�������������8��������!������������,���-�����������=���3����������������,����������������3012���.����������@���3A:;B;C:;D?E����!��,����������*���=����������������������/��������*����8������������������F����������������������0222������������/�������������������!���������������������������������<��������������������������������������*���������������������������������������.����� ����������������3020������������������,��G�����������������������8����!�������)�����������C��������������-��2����HI:I����J �4.+�!��������C���������������-��������������������.�����2��������������&�����������������������������������������������������������������������������������������������������

������������� �������������������� ���������������������������������� ������������������� ���� !"# $�� !" $%&""' $ () *+ $�� !",��-�����.�������/����0�������1�������� �2�����3�4����. ����������������.�������.256�.������7�.56�����������1���5������289:;9<:=>:?9@9A ?BCDEFCGDE?HIJKB;J:L:C9>KH<H9>;