Recull de

Premsa

DIJOUS, 10 NOVEMBRE 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 51

Rodrigo Cortés roda a Terrassa ‘Downa dark hall’, protagonitzada per UmaThurman

Thurmanenplena foscor

SALVADOR LLOPARTBarcelona

Diuen que divendres passat UmaThurman va arribar a BarcelonaperrodarDownadarkhall (traduï-ble perAl final d’un fosc passadís),la nova pel·lícula de Rodrigo Cor-tés(Buried).Diuenquelavanvolerinstal·larenundelsgranshotelsdela ciutat, però que la protagonistadePulpfiction iKillBill,deTaranti-no, entre altres inoblidables pel·lí-

cules, va passar el dit pels mobles,per les parets i pel terra de la suiteescollida i no va quedar satisfeta.Massapols.Llavorsvaexigirunal-tre hotel. Coses d’estrellamaniàti-ca i mediàtica. I la van canviard’allotjament. Abans-d’ahir dina-va en un hotel de la plaça Duc deMedinaceli amb tres noies més.

Adrián Guerra, de Nostromo, laproductora del film, no ho pot ninegar ni confirmar. “Ni que sí nique no”, diu. Ni aquesta anècdotasense importància ni tampoc lapresènciadeThurmanenelrepar-timent del film de Cortés, que esroda aquests dies a l’antic hospitaldelTòraxdeTerrassa.Un immens edifici especialitzat

en pel·lícules de terror —Balague-ró hi va preparar la seva primerapel·lícula; Bayona hi ha rodat Unmonstre em ve a veure— que vaallotjarpacientsambmalaltiesres-piratòriesdel1952finsal1997iqueactualment,desprésd’unaprofun-da reforma, s’ha convertit en elParcAudiovisualdeCatalunya.És en aquest complex que està

rodant, suposadament, UmaThurman. Si l’actriu arribés a co-nèixer el passat de l’edifici potsersortia corrents. “Tinc les mans lli-gades”, afegeix Guerra, desprésd’unintercanvidemissatges.Qui lilliga les mans? Pel que sembla,Lionsgate, la distribuïdora delsEstats Units que domina aquestprojecte, en el qual també partici-pa, com a productora, StephanieMeyer, l’autora de la sèrieCrepus-cle. El nivell de secretisme és alt,

doncs, comjahovaseren lapassa-da i més aviat oblidada Llums ver-mells, tambédeCortés,protagonit-zada per un histriònic Robert deNiroquefugiadelsmitjansfinsitotquannoelperseguien.Al final del fosc passadís es basa

en una novel·la de Lois Duncan,autor de Sempre sabré què vau ferl’estiu passat, un clàssic del terroradolescent. El film de Cortés se-gueix l’arribadad’unaestudiantenun internat on la directora exerce-ix el seu poder (i els seus poders).Fickle Fish, la productora de Me-

yer, involucrada en el projecte, vaestar implicada en The host, basa-da en una altra obra de Meyer, itambé en El corredor del laberinto.Elpaperprotagonistaestàenmansd’Anna Sophia Robb (Charlie i lafàbrica de xocolata, de Tim Bur-ton), segons confirma Variety.Robb serà Katherine Kit Gordy,enfrontada a Madame Duret –elmés que possible paper d’UmaThurman al film–, la directora deBlackwood, l’escola tenebrosa.Madame Duret es creu cridada aalliberar els gransmestres del pas-

sat de les seves tombes perquècontinuïn la seva tasca. IsabelleFuhrman, la inquietant protago-nistadeL’òrfena (2009),deCollet-Serra, forma part del projecte, i elguió el firmenMichael Goldbach iChris Sparling, que ja van firmarBuried. De moment poc més se’npot saber, i potser poc més en po-dremdirapartird’araperquè“pot-ser ens faran posar-vos al black-list”, escriu un compungit Guerra.Ànims,Adrián, queniLionsgatenitan sols Donald Trump no serantan terribles, al final.

StephenieMeyer,l’autora de la sèrie‘Crepuscle’, estàimplicada en laproducció del film

Teatre senseescenaAlba eterna

Autor:Albert GuinovartIntèrprets:Orquestra CameraMusicae; Tomàs Grau, director.Lloc i data: Palau de la Música(7/XI)

JORGE DE PERSIA

Dins del cicle de l’Orquestra Ca-

meraMusicae, i dirigida per To-màs Grau, Alba eterna ha sonaten versió concert, deixant veureuna orquestra petita –com exi-geix la partitura– de bon so icompromesa amb l’obra, unquartet de cantants d’entitat iamb el mateix Albert Guinovartal piano. I el que va quedar a lallum va ser l’estructura musical,teatre escapçat, construïda so-bre un text que de vegades es

percebia en la dicció dels can-tants, però que calia imaginar enfunció de l’argument, perquè noera visible. La falta d’escena con-tribueix a subratllar una de lescaracterístiques del text i de latrama; reflexiva a la primerapart –que així quedamolt exten-sa– i que pren acció dramàtica ala segona.I la música segueix literal-

ment aquesta seqüència ambbon ofici, subratllant la impor-tància de la melodia, mostrantmúsiques d’ambient que re-memoren obres centreeuropees

dels trenta. El tractament de lesveus segueix la lletra, amb dià-legs, i sense gaire volada, sumata una presència orquestral que,com que són tots al mateix es-cenari, i sense mobilitat, dificul-ta la lectura de l’acció, nomésmanifestada en el cant, ben fetd’altra banda, però de vegadesnecessitat de menys volum or-questral.A la segona part tot canvia,

s’introdueixen recursos dramà-tics que l’orquestra subratlla endiàleg amb les veus, amb rítmicai color. Potser entre les escenes

més interessants hi ha la del duo–entre el pare rellotger i la di-rectora del teatre– en què co-mença l’acció. Segueixen esce-nes en què la rítmica del rellotgecontrasta amb un vals emotiu, iuna ària de baríton molt bonica,singular, ben subratllada perinstruments, particularment lamelodia a la trompa. Finalments’exploren recursos, el quartetvocal canta en conjunt, començaa parlar el contrapunt, tot i quealguna relliscada rakhmaninoicaens far baixar a la terra del mu-sical.

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

LAURA GUERRERO

UmaThurman entrant ahir a la nit al seu hotel a Barcelona, tot i que va quedar desenfocada quan elservei de seguretat de l’establiment va intentar impedir –a la via pública– que fos fotografiada

rec0.com

Col·labora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

272 CM² - 24%

7152 €

51

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Bach, segons Jarousskyper A. R.

COMPRAR I BEURE‘BCN a les altures’per Josep Catà

C ada vegada que un es refereix,amb admiració, a lademocràcia coma sistemapolí-

tic inventat i practicat a la Grèciaclàssica, oblida que aquell períodedolç, situat entre tiranies i règimsoligàrquics, no va durar gaire. Leslleis de Soló en van assentar les basesamb una constitució —abolida per latiraniadePisístrat—; i Clístenes i Efial-tes d’Atenes (el 462) van contribuiren gran mesura a donar formaassembleària a la democràcia atenen-ca tal com l’hem idealitzada en la per-sona de Pèricles. Sigui com vulgui, lesguerres del Peloponès van donar uncop molt fort a les institucionsdemocràtiques atenenques, i el siste-ma, després de la mort de Pèriclesl’any 429, ja no va ser mai més el quehavia estat durant l’escàs període queva de 462 a 429: una mica més de 30anys. Molt poc temps si es comparaamb la llarga trajectòria, anterior iulterior, dels imperis quasi teocràtics—des del Sacre Imperi fins a la mortde Francesc Josep I, l’any 1917— i deles monarquies autoritàries o els des-potismes. Es pot concloure, doncs,que la democràcia ha estat, histò-ricament, un regiment de la cosa pú-blica més aviat efímer, insegur, oscil·-lant i molt arriscat.

Naturalment —a Espanya i Catalu-nya en especial, quan recordem dequin règim venim—, avui tothom pre-fereix la democràcia a la dictadura o aqualssevol altres maneres de gover-nar i ser governats. Tanmateix, lesdemocràcies del món sencer —tam-pocn’hi ha tantes—hanpatit un decli-vi, després del gran salt del NouveauRégime posterior a 1789, que era per-fectament previsible. Si un poble noestà en perfectes condicions d’infor-mació, i si cada un dels seus ciuta-dansno posseeix unamaduresa intel·-lectual suficient —diguem-ne “sobira-na intel·lectual”— com per saber quèvota i per què ho fa, llavors el mésprobable, com ja va preveure Tocque-ville, és que també les democràciess’embastardeixin: d’una banda, elsque ostenten el poder fan allò que elssembla —inclosa la interpretació deles lleis més fonamentals—, i els quisón manats, a causa d’una sèrie defactors entre els quals l’educació hi téun lloc preeminent, cauen cada vega-da més en la confusió, en les ideespromogudes per la propaganda i eninteressos menuts, molt allunyats delque es considera emblema majord’una democràcia: el benestar comú i

el respecte per les idees de tothom.Això ja es comença a veure amb

l’auge dels populismes a bona partd’Europa, però és un fet real de fadecennis als Estats Units. Al momentd’escriure aquesta peça, l’articulistano sap qui ha guanyat les darrereseleccions a aquell país; però tant seval. Allò que ja ha quedat demostratés que l’opinió demolts votants nord-americans pot decantar-se fins i totper un partit que menysprea la ma-teixa condició d’una persona —és elcas de les dones votants enfervoridesper un president que les agafaria to-tes per la cloïssa— o de tot un col·lec-tiu racial —hispans o negres votantTrump, que és racista de naixement.

Això ha portat un sociòleg nord-americà a escriure un llibre en plenacampanya electoral recent, en quèmostraunpessimismequasi apocalíp-tic pel que fa al futur de les democrà-cies, en especial la del seu país: JasonBrennan, Against Democracy (Prince-ton i Oxford, Princeton UniversityPress, 2016), en què l’autor no estal-via dades relatives a allò que Blecua,el meu mestre, deia d’aquells nord-

americans als quals donava classesde literatura a laUB: “Son deuna igno-rancia estupenda”. L’any 1964, als Es-tats Units, només una minoria sabiaque Rússia no formava part del’OTAN; el 73% no saben, encara avui,què va ser la guerra freda; el 40% nosaben contra qui va lluitar el seu paísdurant la Segona Guerra Mundial; ales eleccions de l’any 2000, encaraquemés de lameitat dels nord-ameri-cans creien que Al Gore era més libe-ral que Bush, no sabien què significa-va ser liberal; i a la campanya recent,només un tant per cent molt petit depersones, totes amb grau universita-ri, han acceptat qualificar DonaldTrump, ras i curt, d’imbècil. ComNoam Chomsky, Déu el guardi.

A Espanya les coses no són gairediferents: molts catalans pensen quela Guerra de Successió va ser unaguerra entre espanyols i catalans;molts d’altres no us sabrien explicarquè va significar l’ascens de la casadels Trastàmara a la corona aragone-sa; i a molts més —i això és el pitjor—els importa un rave saber tot això, ono saber-ho. No hi pot haver capdemocràcia basada en la desin-formació, en la mentida, en lamanipulació, en la distorsió de lahistòria i, en suma, en una treballadafalta de sobirania intel·lectual exerci-da per tots i cada un dels ciutadans. Siha d’anar així, millor ser governatsper una aristocràcia: no de sang, sinóde coneixements i d’ètica.

L amajoria de la gent es jubila quan ho prescriu lanormativa vigent. L’art, que sempre és vocacio-nal, segueix unes altres lleis, i els artistes es reti-

ren quanho troben necessari.Molts ho anuncien abans.Sabem que, d’aquests anuncis, n’hem de fer un cas rela-tiu. Per sort, molts anys després de la seua retiradaoficial, Ingmar Bergman va filmar l’esplèndida Sara-band, imolts llibres excelsos s’han escrit després que elsseus autors anunciaren que ja no redactarien ni unaratlla. Per a qui en té el do, la creativitat es pot ralentiramb l’edat, però no sol desaparéixer. D’altra banda, es-tar sense fer res és avorrit. Que la voluntat expressivaguanye la partida al cansament anyós sol ser afortunat,perquè el que l’artista vell perd en impetuositat, hoguanya en coneixement, d’ell mateix i de la resta, i gestaobresmés delimitades, però tambémés riques i profun-des que els esbossos genials dels seus inicis.

El dels cantants és un cas a part, perquè l’edatmarcaseveres restriccions a l’ús de les cordes vocals. Si, comha dit Raimon, vol finire in bellezza, un cantant ha desaber quan comencen a decaure les plenes facultats pera exercir el seu art. Per això, quan els cantants diuenque es retiren, ens els podem creure més. Un gran can-tant és molt més que una veu; és unamanera de dir, unto i un discurs únics, de la mateixa forma que una grancançó fa més que comunicar un contingut o un estatd’ànim: crea una comunitat. Però la veu és l’instrumentimprescindible perquè sorgesca la comunitat del càntic.Finire in bellezza és important.

Als membres de la comunitat raimoniana ens sapgreu que l’artista haja comunicat la seua intenció deretirar-se. A València ho farà el 14 de desembre, en ungran concert, i, a Barcelona, amb una generosa tanda derecitals, elmaig de l’any vinent, al Palau de laMúsica. Alllarg de la seua trajectòria, Raimon ha demostrat ser unartista molt reflexiu, i hem d’entendre que, si ha deciditque ja toca retirar-se, és que ja toca. Al capdavall, l’anyque ve tindrà 77 anys i, com ha dit, ja ha fet la seua part.Va compondre les seues primeres cançons en 1959. Pertant, són 58 anys de treball, o 56 si partim de la data enquè començà a fer recitals d’una manera regular. Noens en podem queixar. A més, els seus discos, la seuamúsica i la seua manera de dir continuaran acompa-nyant-nos. No perdrem el seu art.

El que el rigor del temps ens llevarà és una altraexperiència única, els seus concerts de viva veu. Laquantitat d’energia que Raimon sap transmetre daltd’un escenari és una cosa que té poca comparació ambres. És un cantant de força electritzant, com una dina-mo espiritual que converteix el seu públic en una comu-nitat hímnica. Sens dubte, Raimon és un cantant polifa-cètic, ple dematisos irreductibles a l’etiquetació, però sihi ha alguna cosa que, en escena, posseeix en exclusivaés la força inapel·lable del seu crit. El crit d’incertesa od’alarma, de dolor o d’angoixa, el crit amorós que buscaser compartit i que ens ateny. El crit que ompli unescenari amb la contundència d’un axioma i la incoerci-ble exigència de la necessitat. Un crit que accedeix almiracle de la comunió. És una rara màgia, i en cadarecital de Raimon nosaltres en som els testimonis i elsconcelebrants. Ara tenimunaúltimaoportunitat d’assis-tir, in bellezza, a aquesta obra d’art única que és unconcert de Raimon. Per a qui no la perda, seran horesguanyades.

Torna el mercat BCN a les alturesals jardins de la Torre de Belles-guard, un edifici que Gaudí va cons-truir entre 1900 i 1909 al peu de lamuntanya del Tibidabo, a Barcelo-na. L’esdeveniment combina mo-da, joies i complements amb gas-tronomia i música, tot amb les vis-tes de la ciutat al fons.

El mercat es podrà visitar elspròxims dies 11, 12 i 13 de novem-bre, i és un dels tres que organitzaMónica Masana, cada un amb duesedicions, una a la primavera i l’altra

a la tardor. Els mercats tenen unformat pop up, aprofiten llocsemblemàtics de la ciutat, i estaninspirats en els de Camden Town aLondres, on Masana va treballar de

financera abansde viatjar al’Índia i dedicar-se a la moda.

La torre deB e l l e s g u a r d ,també conegu-da com la CasaFigueres, estàconstruïda so-bre el castell me-dieval de Martíl’Humà, del quales preserva part

de l’estructura al jardí on se cele-bra el mercat.

Bellesguard, 20. Barcelonamonicamasana.com

MARGINALIA

Què queda de la democràcia?Jordi Llovet

L ’Havana Vella sembla en-fonsar-se unamica més so-ta la pluja mentre a l’inte-

rior del Gran Teatre de la ciutat,Maria Rovira (Mataró, 1963) re-passa minuciosament la seva co-reografia Ales amb la jove i etèriaballarina Viengsay Valdés, unameravella.

“Vas a veure assajar la Vieng-say Valdés, mi amol? Tremendasort!”, m’etziba en deixar-me da-vant del renovat teatre la taxistade color cafè, que s’ha revelatcom una apassionada de la dansa—una cosa molt habitual aquí aCuba—. “Viengsay és la Messi delballet”, sentencia.

La jove, primera ballarina alBallet Nacional de Cuba (BNC),s’ha posat sota les ordres de lacoreògrafa catalana per ballarAles, a la gala de cloendadel Festi-val Internacional de Dansa del’Havana. Rovira ésmolt valoradai apreciada a Cuba —la gent pràc-

ticament li demana pel carrerque torni a fer Tierra y luna, queva muntar per al BNC i que “vamarcar època”—, comho és a total’Amèrica Llatina. Ha dirigit tresanys el Ballet Folklòric d’Antio-quia a Colòmbia, al qual han insu-flat un enfocament més contem-porani; ha treballat a Veneçuela iCostaRica, i ara ho fa amb la com-panyia cubana Acosta Danza, unade les puntes de llança de la reno-vació de dansa a l’illa i que l’anyque ve serà al festival Grec ambun espectacle basat en l’Odissea.

La coreògrafa, formada a l’Ins-titut del Teatre i amb Ramon So-ler, a París i Nova York, fundadorael 1986 de la històrica companyiaTrànsit i Premi Nacional de Dan-sa de la Generalitat el 1998, téperò, malgrat trobar-se ara a Cu-ba, unull posat a casa, on el Depar-tament de Cultura ha llançat unpla d’impuls de la dansa i on aviates dilucidarà (per concurs) el no-menament del nou director delMercat de les Flors. Rovira, que té

opinions molt contundents sobrela dansa a Catalunya, és un delsnoms que sonen per al càrrec.

“La dansa està ara estancada aCatalunya”, diu Rovira sense em-buts (és sabut que no té pèls a lallengua, cosa que a vegades li com-porta problemes), mentre fallums a la bombonera del GranTeatre de l’Havana i Valdés agafaun respir. “Veig que tot segueixigual, i sembla que toca començarde zero altre cop, com sempre”.

La coreògrafa, que també hatreballat a l’American Dance Fes-tival, deplora que es torni a parlardes de les institucions de la neces-sitat de crear públic de dansa.“Em sembla estrany, perquè elque jo veig és que de públic dedansa n’hi ha, el que passa és queva al que li agrada. El que cal ferno és crear públic, sinó oferir co-ses que li agradin. Si es fan espec-tacles per al públic, hi ha públic”.

I què li agrada al públic? Ma-ria Rovira ho té clar. “Qualitat ivarietat. En bona mesura la dan-

sa ha quedat reduïda a Catalunyaa una sola visió del gènere, lacontemporània més radical. Ladansa clàssica, per exemple, estàpràcticament òrfena, a excepciódel festival de Terrassa i d’algu-nes funcions puntuals, i no obs-tant això, els bons programessempre omplen. LaCompañíaNa-cional deDanza omple. Avui no espot fer tanta diferència, com al-guns pretenen, entre dansa clàs-

sica i contemporània, els artistesballen de tot. Ho has pogut veureen aquest festival de l’Havana,amb gent com la del Buenos AiresBallet, que han triomfat; en reali-tat les fronteres no existeixen, perals bons ballarins”.

Rovira continua: “A Catalunyas’ha optat, en part a causa de lacrisi, per deixar arraconada ladansamés tècnica, i s’han priorit-zat espectacles més performa-tius. Hi ha gent que els famolt bé,però això no atrau el gran públic.Una bona programació de dansaha d’oferir de tot: performances ipuntes”.

La coreògrafa recorda el que liva dir una vegada un amic en sor-tir de veure un espectacle de dan-sa a la Caldera (de la qual ella,entre altres, va ser fundadora):“No em tornis a portar a veurecoses que pugui fer jo”. Lacoreògrafa es pregunta: “Què hiha a Catalunya en contra de ladansa amb tècnica? Els ballarinsmolt tècnics sovint captenmés béles coses, en contra del que escreu. Per a mi és important queun ballarí tingui formació declàssic, encara que després facisque en prescindeixi”.

“M’encanta el Mercat, pràcti-cament vaig néixer allà, quan el1986 em va donar l’oportunitatd’estrenar Andreu Morte. No calapartar a ningú, ni deixar tirat aningú, però al Mercat s’hi hauriade fer també clàssicamoderna”. I,subratlla, “establir complicitatsamb el Liceu i altres teatres”.

Per a la coreògrafa, “és una ver-gonya que no hi hagi una Com-panyia Nacional de Dansa catala-na, què fem amb tots els nostresballarins que estan fent voltes pelmón?”. Precisament, el consellerde Cultura, Santi Vila, és partidarique n’hi hagi una. Aquesta com-panyia, recalca Rovira, “hauria detenir repertori, i ballar de tot”. Lacoreògrafa aprofita per dir que elTeatre Nacional de Catalunyatambé hauria de programar i pro-duir dansa habitualment.

Rovira recorda amb enyorançal’època florent de les grans com-panyies independents catalanes,als vuitanta: Lanònima Imperial,Danat Dansa, Mudances, el BalletContemporani de Barcelona,Trànsit... Considera que caldriadonar reconeixement a aquestescompanyies històriques i ajudarles que encara hi són. “Hi va haveruna època enquèun festival inter-nacional no era un bon festival sino comptava amb una companyiade dansa catalana. La dansa cata-lana segueix tenintmolta persona-litat, però ha de tornar a aquellaforça. A l’essència. Cal tornar a serimprescindibles al món”.

P otser ja no s’arribarà a veure maique una de les herències culturalsmés pernicioses de les moltes que

ens ha llegat el segle XX és la de concebrel’art com un complicat sistema de trans-missió d’idees que, convenientment des-xifrades per crítics i experts, poden serformulades en forma de màximes ideo-lògiques o morals. Preocupada per l’ex-pansió d’aquesta plaga, Susan Sontag vapublicar el 1962 un article titulat AgainstInterpretation en què arremet contra lafúria interpretativa dels estudiosos delseu temps. No nega la possibilitat que

algunes obres tinguin el significat quese’ls atribueix, però aclareix que el valorque poden oferir com a obres d’art oobres literàries no els el confereix preci-sament el significat, i en conclou quel’obsessió per extreure de les entranyesd’una obra el contigut latent que hauràde permetre al crític l’elaboració d’un dis-curs sociopolítc de repertori o d’una en-tortolligada exploració freudiana no reve-len sinó “una insatisfacció (conscient oinconscient) amb l’obra, un desig de subs-tituir-la per una altra cosa”. Sontag adver-teix que la interpretació ideològica, el

que ella en diu l’estil d’interpretació mo-dern, “excava, i mentre excava destrueix;furga darrere el text per trobar un sub-text, que és l’autèntic”, i advoca per unacrítica que en lloc de dir què significauna obra digui què és i com és el que lacompon, i per una percepció de l’artmenys interpretativa i més eròtica.

Mig segle més tard podem afegir ques’ha anat excavant a profunditats cadavegada més grans per extreure’n sempreels mateixos objectes, i que, animats peraquests esforços de prospecció, ja fa anysque els comissaris d’exposicions manenposar cartellets al costat de les obres perindicar al visitant que la Tauromàquia deGoya expressa la protesta del pintor con-tra la brutalitat que retrata, o que unacomposició purament abstracta reflec-teix, per mitjà del fort contrast cromàtico els traços decidits del pinzell, el neguitsexual de l’autor en un període especial-

ment agitat de la seva existència. I des-prés ha vingut la consolidació dels Estu-dis Culturals i l’expansió dels Estudis deGènere, que són coses que excaven moltmés fondo que tot el que els ha precedit.

A través de l’escola i els mitjans decomunicació, la manera d’entendre l’art ila literatura que Sontag deixava en evi-dència al seu article ha arrelat fins a talpunt en la societat, que ja s’ha convertiten una impertorbable idea fixa i, comtotes les idees d’aquesta categoria, difícil-ment cedirà un sol pam de terreny.Inclús és probable que la mania de com-plicar els aspectes superficials de les co-ses per fer-los passar per fonamentals—que és això exactament el que es propo-sa l’interpretacionisme—, més que unaidea fixa, constitueixi un valor d’època.Observem que una part creixent dels polí-tics ja fa temps que persegueixen aquestmateix ideal.

“La dansa estàestancada ara aCatalunya, veig quetot segueix igual”

“El Mercat deles Flors hauriade fer tambéclàssica moderna”

PROVOCACIONS

ComplicacionsFerran Toutain

Les hores guanyadesEnric Sòria

MARIA ROVIRA Coreògrafa

“De públic de dansa n’hi ha, estracta d’oferir coses que li agradin”

CARTES DE MÉS A PROP

Pèricles, garantia de la democràcia atenenca.

Jacinto Antón

La coreògrafa catalana Maria Rovira, amb ballarins cubans a la seu del Ballet Nacional de Cuba a l’Havana. / alicia sanguinetti

Philippe Jaroussky és, avui, un delsgrans contratenors del món. Multi-premiat. I per si hi hagués dubtes,es pot escoltar el disc que ha trettot just fa un mes: Cantates sacresde Bach i Telemann... Dilluns vinent(20.30 hores) se’l podrà sentir alPalau de la Música Catalana amb ladelicada Cantata 82 i peces delBach més íntim i desconegut, acom-panyat de la no menys excelsa Or-questra Barroca de Friburg.

Els votants dels EUA optenfins i tot per un partit quemenysprea la mateixacondició de persona

QUADERN Dijous, 10 de novembre del 2016 E N T R E V I S T A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

101000

20657

Semanal

113 CM² - 10%

1275 €

7

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

II E~ S en!!!iSi! ’!i ~!i!a rrut s=~ AL MINUT...... h! recoman,ti6 Diego ~mez recomana menja! al restaurant Eami Veil d’Alzira ¯ ~cmlin~ If~Hil #Ber~a

ESTAT ISLAMIC

La batalla perMossul entra enla recta finalLes tropes iraquianes,refor~ades per miliciesxfites i peixmerga, vanaconseguir la setmanapassada ~rencar la linia dedefensa de l’Estat Islamica Mossul. D’aquestamanera, la batalla perrecuperar aquesta ciutat-en marts de I’ISIS desde l’estiu de 2015 entraen la seua recta final. Tan-mateix, l’enfrontamentsobre eI terreny prometset dur. Diious, el Iidergihadista Abu al Bagdadiva animar els seus a nocedir posicions. "Mante-n~r el terreny arab honor6s rail voltes m~s f/~cil queretirar-se amb vergonya",els va dir.

EL OiGIT

3.833El Govern de Ximo Puig ha consignat

en els pressupostos per a l’anyvinent 3.833 milions d’euros per

pagar interessos i venciments deldeute. Aix6 representa el 21,6%

del pressupost, i alhora la tercerapartida m6s important dels comptesconfeccionats des de la Generalitat,nom6s per darrere dels diners quees destinaran a Ies conselleries deSanitat i Educaci6, que sumen untotal de 17.724 milions d’euros.

SERA NOTiCIA

¯ Final de Moto GPa XestEl circuit RicardoTormo deXest acull d~ran~ aquest capde setmana I’01tima provadel campionat de Moto GESer~, en tot cas, una cursa detr~mit, ja que el catal~ MarcM~irquez es va proclamarcampi6 del mbn de la provareina en el circuit japon~s deMotegi a mitjan octubre pas-sat. Aquest ser~ el tercer titolde moto GP per al de Cervera

i el cinqu~ en el conjunt deles categories de motos, jaque tamb~ va guanyar enles categories de 125 i 250cilindres.

¯ Rescat estatala I’AVE Figueres-Perpiny.~Espanya suma un nou fracasen mat~ria de gesti6 de lesinfraestructures. Aquestprbxim ~5 de novembre elsgoverns d’Espanya i Fran~aes veuen obligats a assumirla gesti6 de I’alta velocitatentre Figueres i Perpiny~, quefins ara explotava TP Ferro,una comgaayia participada aparts iguals per ACS i Eiffage.

TP Ferro ha estat declaradaen liquidaci6 a causa delpassiu que arrossega, undeute que ha estat provocatper dos factors fonamentals:en primer Iloc, les esbomba-

des previsions de trifle depassatgers i mercaderies pe~tdnel del PertOs;i en segonIloc, pels entrebancs quaRenfe ha posat a I’explotaci~comercial d’aquesta linia.

7EL TEMPS ¯ 8 novembre 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

1680 CM² - 300%

5190 €

7,10-11

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AL MINUT

LA DADA

Erdogancontra els mitjans

Mitjans de comunicaci6tancats pel Govern turc

Diaris

Editorials

29

Emissores de r~dio

23

Canals de televisi6

16

Revistes

15

Agencies de notlcies

Periodistes detinguts

IIIIIIIEIIIIIII

IMIIIIEIIIIIIII~IIIII

Font: @Statista ES

,Facebool( i Appletindran el controlque la I(GB maitin! ud sobre elsciutadans"

Yuval Noah Hara~,

. L’AGI’--N CIA ANTIFRAU5ERA LA GESTAPO VALENEIANA-

<<Luter fou un reformador en unmoment diffdl i pos~ la paraula

de Deu en martsdels homes>~

<{Arrencar le5pintures seria undisbarat absolut,

un atemptatculturab>

,,El PSOE ha de serun projecte autGnomrespecte de la dretai de Podem.

Papa Francesc, Su~ana Diaz,

EFEM~:RIDES

¯ Menorca brit.~nica9 DE NOVEMBRE DE 1712

En plena guerra de Successi6entre els austriacistes i els fili-pistes per la corona espanyola,les tropes britaniques, queajudaven el primer b~ndol,oficialitzaren el control de l’illabalear de Menorca, que havien

ocupat de fet el 1708. A I’any segiJent, a tray, s del tractat d’Utrecht, eldomini brit,~nic qued~ consagrat internacionalment. Durant gaireb~ unsegle I’illa risque un gran desenvolupament que acab~, abruptament el1802, quan caigu~ sota sobirania de I’absolutisme espanyol.

¯ L’embargament a la dictadura cubana

iL’Assemblea General de I’ONUvot~ per majoria en contra deI’embargament decretat pelsEstats Units des de 1960 contrala dictadura comunista de Cuba.No era la primera vegada ni fou1’61tima. GairebE cada any el

Govern totalitari cub~ ha impulsat una resoluci6 per I’estiI.Tot i aixi, I’em-bargament ha seguit vigent en tota la seva intensitat, i fins i tot ampliatper I’administraci6 de Bill Clinton. El 2014, per& el Govern estatunidencde Barack Obama comen~ a alleugerir-lo.

ELTEMPS ¯ 8 novembre 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

1680 CM² - 300%

5190 €

7,10-11

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

BREUS

El cervell corrupte

Els Millet, Fabra, Mmaar i companyiatenen una cosa en comfi: disposend’un cervell capac, d’acceptar la men-tida continuada. Ain6 6s el que potdesprendre’s d’un esmdi de la Univer-sit 5, College de Londres que ha arribata la conclusi6 que quan les mentidesesdevenen habituals, l’amSgdala, la re-gi6 del cervell que mesura les respos-tes emocionals, s’hi adapta i norma-litza la irregularitat.

Alian~a valenciano-balearper la Mediterr/~nia

El Govern valencih vol que la Medi-terrhnia siga declarada zona lliu-re de prospeccions d’hidrocarburs.D’aquesta manera, la Generalitat sesuma a la petici6 del Govern balear ide l’enfitat o%~ca Alianqa Mar Blava,que promouen aquesta iniciat~va perevitar sondeios i perforacions en elsubs6[ mar/.

7O%El cultiu ecol6gic a Catalunya s’haincrementat d’un 70% en els darrerscinc anys. Durant aquest perfodes’ha passat de 83.500 a 142.000 hec-threes. L’augment esth molt per sobrede la mitjana espanyola, que ha estatde122%. Nom6s .~ndalusia i Castella-la Manxa superen el Principat.

ELTEMPS ¯ 8 novembre 2016

Raimon plegaEl cantautor xativi, s/mbold’un temps, d’un pais queva cr6ixer al so de les seuescan(~ons, apaga la seua veu.I ho far~ als 76 anys, despr6sd’oferir una dotzena de con-certs al Palau de la ML~sicaCatalana durant els (~uatre

caps de setmana del rues demaig de l’any vinent.

El cantautor ha explicat enroda de premsa aquesta de-cisiO, motivada per la seua

intend6 de voler marxar"dei-xant un bon record". El seu

bon estat de salut li permetr~acomiadar-se tal corn ~s, de-lectant el seu nombr6s p~-blic arab els himnes que vanesdevenir verdaderes senyes

d’identitat per a aquells quevan lluitar contra e~ franquis-me. Sempre, amb la reivindi-caciO nacional corn a element

indispensable.Amb Raimon, se’n va un delsprincipals mpresentams de laNova Ca n~:6 i tot un simbol dela m6sica en catal~, estimat

pels seus i marginat pels poli-tics que no van voler recon~i-xer la seua traject6ria. El seucompromis arab el pais maino va generar indifer~ncia,

Ara, amb una extensa carreraal darrere, ha decidit marxarper "llegir i ser un especta-

dor m~s’del seu voltant. Lesseues llargues dbcades en ac-tiu b~ mereixen un descans.

Raimon deixar~ d’actuar,per6 les seues can~ons sem-pre formaran part dels sim-

bols del seu pais.

LA RECOMANACl0

Diego Gdmez

--I~s un amant de la bicicleta, esport que practicaamb la Penya Amunt. Em pot suggerir una ruta ciclis-ta per ac/prop?

--El nord de Castell6 t6 un encant especial. Aquestestiu hi yam es[ar arab els amics a la Tinen~a deBenifassh: la Pobla de Benifassh, Fredes, Mmella...Quan terra m6s temps m’agradava fer rutes rods llar-gues per l’estranger: el Tourmalet l’he pujat tres volres iarab Vicent Marzh pare yam fer rutes pels Alps italians.

--I si s’ha de moure per m6s prop d’Alzira?--A la Ribera i a la Costera hi ha rutes ben boniques.

I tamb6 al voltant de Pego, la Vall de Gallinera i la Vailde Laguar.

--I, despr6s, en quirt restaurant d’Alzira podriarecuperar forces?

--Una bona recomanaci6, per a una ocasi6 especial,6s el restaurant Cam/Veil, on fan una excel.lent cuinamediterrhnia.

--Parlem d’inquietuds culturals. Quin Ilibre t6 a latauleta de nit.~

--El m6s recent que he llegit s6n les obres aspirantsal premi literari Ciutat d’Alzira. Sobretot s6c lector delectura infantil i juverdl, un hmbit en el qual a horesd’ara hi ha una excel.lent fomada d’autors. D’emre elsIlibres que darrerament m~s m’han impressionat hi haTota la terra ~s de vidre, de Joanjo Garcia. I al ~narged’aix6, voldria recomanar Un obrer de la paraula, deJordi Tormo

--M’han dit queli agrada el teatre.--Sf, acf tenim una bona oferta teatral. L’tihima obra

que vaig veure va ser una de Lorca, Las Mtimas horas deMariana Pineda, interpretada per un grup amateur. Emva semblar excel.lent.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

1680 CM² - 300%

5190 €

7,10-11

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els Pets fan oblidar Trump al Palau de la Música

desplegant un xou a estones més elèctric i en altres moments amb delicadesa acústica, d’acord amb el que havia anunciat Gavaldà; és a dir, buscant un equilibri entre la part més expansiva del grup i la més reposada. El públic va acceptar la proposta emocional de seguida, i amb Blue tack ja va començar a ac-tuar com a cor, la qual cosa va re-petir amb més força a Vespre, una peça en què el protagonisme se’l van repartir Gavaldà i Chaves, no-vament fonamental a Com anar al cel i tornar. Aquesta cançó, segura-ment una de les més emocionants i rodones del grup de Constantí, va fixar un dels moments més inten-sos de la nit, i aquesta temperatu-ra emocional va seguir quan Gaval-dà va fer “un agraïment personal” al Carles Capdevila, el director funda-dor de l’ARA. “Carles, gràcies per ensenyar-me el que val la pena de veritat”, va dir Gavaldà.

Electricitat i alegria La part final del concert va tenir més electricitat i soroll, també per part d’un públic que va reclamar amb insistència i crits d’indepen-dència que el grup tornés a sortir a l’escenari. Per obrir el bis van triar L’àrea petita, amb una contundèn-cia elèctrica que guanya matisos amb les aportacions de Bastida, un guitarrista que sintonitza perfecta-ment amb l’estètica pop que defen-sa Gavaldà. Amb la mateixa empen-ta i el públic dret, van atacar Pau. El Palau ja estava prou engrescat, i en-cara més quan van tocar Jo vull ser rei, amb proclama antimonàrquica i més crits d’independència. Com que hi havia ganes de més, i ja que-dava clar que Trump no seria capaç d’aixafar aquesta guitarra, Els Pets van regalar S’ha acabat i Bon dia per poder acabar la nit del 9-N del 2016 amb un somriure.e

El Palau de la Música es va omplir ahir amb el concert d’Els Pets, que va servir per tancar els actes de celebració del sisè aniversari de l’ARA. FERRAN FORNÉ

El grup de Constantí celebra els sis anys de l’ARA

Humor Els Pets van convertir Trump en un gag durant bona part del concert

Dedicatòria Lluís Gavaldà va fer “un agraïment personal” al Carles Capdevila

Crònica

Lluís Gavaldà té clar que una de les funcions de la música és enlairar, si no l’esperit, almenys l’ànim. “Feia falta un concert

com aquest, que feu cara d’estar en estat de xoc per la notícia del dia”, va dir el cantant d’Els Pets al prin-cipi de l’actuació d’ahir al Palau de la Música, que servia per tancar la celebració del sisè aniversari de l’ARA. Gavaldà va fer veure que la notícia trista era que Cristiano Ro-naldo potser guanyaria la Pilota d’Or, cosa que val a dir que no fa perdre la son als que no són (no som) culers. Però de seguida va pro-nunciar el nom que planava pel Pa-lau: Donald Trump.

El guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes, el nom del qual va ser rebut pel públic amb una bona xiulada, es va conver-tir en una mena de gag tragicòmic durant bona part d’un concert en què Els Pets es van presentar amb format de septet: Gavaldà, Falin Cá-ceres, Joan Reig, el teclista Joan Pau Chaves, el guitarrista Jordi Bas-tida i una eficient secció de vents que ja es va fer notar impulsant el primer tema de la nit, Estúpidament feliç. Després d’Agost, Gavaldà va jugar amb l’home dels cabells taron-ges per presentar algunes cançons: “Tinc un missatge important per a dies de pressió democràtica: No n’hi ha prou amb estimar-se molt”, “Quan guanya Donald Trump, l’únic que pots dir és que La vida és bonica (però complicada)”.

Així, amb sentit de l’humor per fer passar la pena i ganes de diver-tir-se i de divertir, Els Pets van anar

BARCELONAXAVIER CERVANTES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

108000

12978

Diario

378 CM² - 45%

2002 €

43

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La prova que parlem massa de la salut del periodisme

vint en digital, tot i que, si pot, pre-fereix el paper. O la Josefina i el Jor-di, també parella, que el compartei-xen al matí. Furgo per veure si hi ha disputes pel diari, però riuen per dir que de cap manera. “I jo caic del llit abans”, diu el Jordi, per justificar que sigui ell qui primer ens fulleja. A la sala també hi ha la Clara, 29 anys, i lectora diària en digital, pe-rò ocasional en paper: sobretot els caps de setmana i quan en passa al-guna de grossa. “I a la feina, he de confessar. Quan estic bloquejada, em va bé anar a la web i fer una re-passada ràpida del que està passant durant el dia”. Tots ells es trobaven, com a petit regal, una edició avança-da de l’especial Ara Diumenge que els lectors trobaran diumenge: 48 pàgines amb històries de tenacitat i una mirada al moment actual del periodisme i la comunicació.

Un acte com el de la Nit de l’ARA no és complet sense la presència ins-titucional. A les primeres files s’hi podia veure una representació de di-verses procedències: des del primer tinent d’alcalde barceloní, Gerardo Pisarello, fins al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Llu-ís Trapero. Presidia l’acte Carles Puigdemont i també van assistir-hi diferents consellers, com ara Neus Munté, Raül Romeva o Meritxell Borràs. Però era la presència del conseller Toni Comín, responsable de la cartera de Salut, la que feia té-mer que potser els mitjans hem par-lat massa de l’estat de salut del pe-riodisme, fins al punt que el conse-ller del ram hagi volgut copsar en primera persona com –malgrat el discurs negatiu que impera al sec-tor– hi ha també vitalitat i ganes de seguir explicant el món i el país que vénen per molts anys més.e

Els guanyadors dels premis que lliurava l’ARA celebrant en família haver rebut el guardó que acredita la seva contribució social. FERRAN FORNÉ

Autoritats i subscriptors celebren la Nit de l’ARA

Diversos Tants caps, tants barrets, tants subscriptors i maneres de llegir el diari

Suplement Diumenge, especial de 48 pàgines amb històries de tenacitat i superació

“Adéu, nena!”, crida entusiasta un nen –amb prou feines dos anys– a la Carmela, el bust

de quasi quatre metres de ferro fos, obra de Jaume Plensa, que s’ha con-vertit en el nou reclam estètic del Palau de la Música. Escultura estra-nya, la d’aquesta noia que sembla que ens miri tot i tenir els ulls aclu-cats amb serenor. La peça té unes proporcions al·lucinantment allar-gades i juga amb les perspectives enganyoses: cal buscar l’angle ade-quat per captar-la del tot. És ben bé com un diari, que no deixa de ser un punt de vista concret i particular per mirar de comprendre el món. Aquest vespre, el Palau –i la guar-diana Carmela– acull els que defen-sem cada dia aquest angle específic que és l’ARA i una representació dels seus lectors, que el fan possible. Abans de l’obertura de portes, al-guns lectors es congreguen vora l’escultura per comentar la jugada.

Aquesta nit hi ha polítics, perso-nes dels mitjans, de l’empresa... pe-rò també lectors mal anomenats anònims que han volgut sentir-se a prop dels que cada dia els acosten l’actualitat digerida, sigui a l’hora del croissant, sigui abans d’anar a dormir, amb l’iPad recolzat a les ca-mes, amb els llençols –ara ja edre-dó– entremig. Com l’Àlex i la Isabel, subscriptors del primer dia. Ell és més de llegir-lo en paper, fent el ca-fè. Ella el caça al vol, a estones, so-

Crònica

CAP DE MÈDIA

ÀLEX GUTIÉRREZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

108000

12978

Diario

352 CM² - 42%

1692 €

42

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Les inversions de Ship2B i el suport de Jubert Figueras, premis de l’ARA

és la seva, un lloc on puguin descan-sar. L’entitat es fixa principalment en les famílies menys afavorides econòmicament.

A més a més, la fundació també té altres programes d’ajuda en aquest àmbit. D’una banda, té un programa de voluntaris per acompanyar i aju-dar les persones en la situació des-crita. De l’altra, té un programa amb famílies que obren les portes de ca-sa seva i ofereixen una habitació a un malalt de fora de la ciutat i al seu cuidador perquè s’hi puguin estar si van al metge a fer-se un control o a rebre una segona opinió.

En paraules de Paola Jubert, metge de professió i directora de la fundació, “Barcelona acull moltes famílies que vénen de fora per trac-tar els malalts que no es poden trac-

tar als seus hospitals”. Una realitat que fa que “les famílies es quedin molt penjades” quan tenen algú in-gressat. Com a exemple, Jubert va explicar a l’ARA que recentment ha-vien donat “allotjament a una famí-lia de Girona que feia tres dies que dormia en un cotxe”. “Això és el que volem evitar”, resumia.

El jurat que atorga aquest premi, dedicat a la periodista i presentado-ra Tatiana Sisquella –articulista de contraportada de l’ARA que ens va deixar als 35 anys el febrer del 2014–, està presidit pel periodista Joan Maria Pou, que va ser la seva parella, i té com a secretària Esther Vera. Els vocals són Albert Om, la cap de societat de l’ARA, Elena Frei-xa, i el director fundador del diari, Carles Capdevila.e

01 i 02. L’empresa Ship2B, dedicada a promocionar l’emprenedoria social, ha guanyat el premi Ignasi Pujol, i la Fundació Jubert Figueres, el Tatiana Sisquella. C. CALDERER / M. ROVIRA

S’emporten els guardons Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, respectivament

El diari ARA va lliurar ahir al vespre al Palau de la Música de Barcelona el premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria i el premi Tatiana Sisquella a la contribució social. El guardó que porta el nom d’Ignasi Pujol se l’ha emportat enguany Ship2B, una empresa dedicada a promocionar l’emprenedoria soci-al a través d’invertir en projectes empresarials innovadors que tin-guin un impacte social positiu. Per exemple, en la seva cartera de start-ups, Ship2B ha inclòs enguany un projecte de realitat virtual que vol ajudar a curar fòbies i una apli per combatre el bullying.

Tal com va explicar a l’ARA Cla-ra Navarro, directora de l’àrea d’in-novació, “Ship2B neix de la volun-tat dels seus tres fundadors de mi-llorar la societat”. “Pensem –va afe-gir– que podem fer-ho donant suport a empreses que tinguin un doble objectiu: social i econòmic. Rendibles i amb un impacte social”. Maite Fibla, de l’àrea d’acceleració, va assenyalar que “en paral·lel” també tenen “projectes d’accelera-ció impulsats per grans empreses que estableixen aliances estratègi-ques amb les start-ups” que ells se-leccionen a partir del seu doble cri-teri ètic i econòmic. De cara al fu-tur, Navarro va anunciar que l’ob-jectiu de Ship2B és ser presents “en més sectors”, “invertir en més pro-jectes” i “aprofundir en l’expansió territorial per fer el salt internaci-onal d’aquí dos anys”.

El premi Ignasi Pujol –que ho-menatja el company de la secció d’Economia de l’ARA que va morir el gener del 2014 als 32 anys– l’ator-ga un jurat presidit per Xavi Pujol, germà de l’Ignasi, i que té com a se-cretari Salvador Garcia Ruiz, conse-ller delegat de l’ARA. Ells i els vocals escullen una de les propostes que els lectors fan arribar a l’ARA. Els quatre vocals del jurat són Àlex Font, cap d’Economia de l’ARA; l’advocat Heribert Padrol; Josep Sanfeliu, cofundador del fons de ca-pital risc Ysios Capital, i Esther Ve-ra, directora de l’ARA.

El premi Tatiana Sisquella, que també compleix el tercer any aquest 2016, se l’ha emportat la Fundació Jubert Figueras. Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedi-ca, entre altres propòsits, a propor-cionar un espai digne a les persones que tenen algun familiar ingressat a l’hospital en una població que no

BARCELONAJOAN CALLARISSA

Impacte Ship2B inverteix en emprenedors amb objectius socials

Suport La Fundació Jubert ajuda els familiars dels malalts desplaçats

01

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

108000

12978

Diario

478 CM² - 57%

2536 €

41

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 10 DE NOVEMBRE DEL 2016 57DIJOUS

DANNY CAMINAL

33 El pianista i escriptor anglès James Rhodes, ahir a Barcelona.

RAFAEL TAPOUNETBARCELONA

El fenomenal èxit de vendes a Espa-nya d’Instrumental (Blackie Books), el llibre en què James Rhodes rela-ta la seva experiència com a víctima d’abusos infantils i exalça el poder curatiu de la música, ha propiciat que el pianista anglès es converteixi en un assidu dels escenaris barcelo-nins. Després del seu pas pel festival Primera Persona i pel Sónar, Rhodes actua avui a la sala Barts, en el marc del Voll Damm Festival Internacio-nal de Jazz de Barcelona. I dimecres que ve surt a la venda el seu nou lli-bre, Toca el piano.

–¿Què fa un pianista clàssic en un festival de jazz?–Ja, ja... És emocionant, ¿no? Bé, la veritat és que jo solc tocar en tot ti-pus de festivals, de rock fins i tot. ¡Vaig tocar al Sónar! Sempre he odi-at la idea de la segregació musical. Si et fixes en els músics de jazz, Nina Si-mone adorava Bach, Gershwin alter-nava amb Ravel, Oscar Peterson te-nia formació clàssica... Per a mi és ex-citant tocar davant d’un públic que potser no està acostumat a aquest ti-pus de música i que busca alguna co-sa nova.

–És interessant que aquest «alguna cosa nova» sigui música composta fa 200 o 300 anys...–Crec que hi ha una raó per la qual música que va ser escrita fa dos se-gles encara es continua escoltant avui. No sé si d’aquí 200 anys enca-ra escoltarem Justin Bieber, però sí que sé que la música de Beethoven i Bach encara serà important. Avui, aquesta música ens continua par-lant i, de fet, no ha sigut mai tan re-llevant com ara.

–¿Per què?–Suposo que perquè ens proporcio-na la classe d’emocions que necessi-tem. I perquè no hi ha res tan univer-sal com la música.

–Aquest és el seu tercer concert a Barcelona en menys d’un any. ¿A què es deu aquesta assiduïtat?–¡Respon al fet que adoro aquesta

ciutat! ¡I al febrer actuaré al Palau de la Música! Barcelona és fantàsti-ca. ¿Has vist el temps que fa a Lon-dres? ¿I el menjar? ¡És molt millor ser aquí!

–Per poder venir tan sovint necessi-ta un públic que respongui.–Bé, de moment sembla que la gent em vol veure [les entrades per a la sa-la Barts es van esgotar ràpidament]. És meravellós. Tant de bo duri i pu-gui continuar venint.

–Aquesta acollida és en bona part conseqüència de l’èxit que ha tin-gut a Espanya Instrumental, del qual s’han venut més de 75.000 exem-plars. ¿A què ho atribueix?

–Uf, no ho sé. ¡És increïble! Conside-ro que l’editorial ha fet una gran fei-na, amb la portada, amb la traduc-ció… Però sí, els espanyols s’han mostrat especialment receptius a aquest llibre i han sigut molt afec-tuosos amb mi, la qual cosa em fa molt feliç.

–Potser té alguna cosa a veure amb el fet que el llibre parli obertament d’un assumpte, els abusos sexuals als nens, que en aquest país ha sigut tradicionalment silenciat.–És molt probable que sigui així. No és fàcil abordar un tema com la pe-deràstia. I en un país de cultura ca-tòlica com Espanya, on hi ha hagut casos de pederàstia a l’Església i a les escoles dels quals no s’ha començat a parlar fins fa molt poc, és normal que s’activi l’interès quan algú par-la en veu alta de tot això. En la pro-moció del llibre m’he trobat amb re-accions aclaparadores, de persones que han passat per experiències si-milars i que senten que, d’alguna manera, el llibre els ha donat permís per trencar el silenci. Això és una co-sa molt gratificant. És meravellós sentir que el que fas serveix per aju-dar altra gent.

–A Toca el piano es proposa ense-nyar al lector a tocar un preludi de Bach en sis setmanes. ¿És una altra manera d’ajudar la gent?–Sí, per descomptat. Molta gent em comenta: «Jo tocava el piano quan era petit, però ho vaig deixar i ara me’n penedeixo». Bé, el que jo inten-to dir-los amb el llibre és que no és mai massa tard.

–A més a més de ser un manual pràctic, és un llibre sobre el goig de l’aprenentatge.–Aquesta és la idea. Vivim en un món en el qual existeix una app per a tot. Tot s’ha de fer de manera instantà-nia i buscant la satisfacció immedi-ata. Hem deixat d’apreciar com és de gratificant invertir temps en una activitat creativa. És bo dedicar-se a alguna cosa que requereix una cer-ta concentració. I és meravellós si, a més a més, n’acabes obtenint algun resultat. H

«La música clàssica mai no ha sigut tan rellevant com ara»

«No sé si Justin Bieber d’aquí 200 anys s’escoltarà, però sí que sé que Beethoven encara serà important»

JAMES RHODES Pianista

day / reckoning song, o de la senzilla i intensa Different pulses. Així va ser en un Auditori que va acabar ren-dit als seus peus, excitant-se amb The devil and me i al cap d’un mo-ment apaivagant-se amb The la-byrinth song, retrobament amb els arpegis cohenians. Avidan, aquest gran seductor. H

Els set concerts s’adaptaran a diversos formats: trio nu a Heli-ogàbal, sextet «més punkie» a Si-decar, banda de nou peces a Apo-lo, Barts i Razzmatazz, amb gui-tarres elèctriques (per primera vegada) a Bikini i amb quartet de corda «i repertori de cançons més tranquil·les» a Luz de Gas. Se-rà el seu homenatge a unes sales que els van acollir com a especta-dors molt abans de crear la ban-da. L’Èric recorda el seu primer concert, al qual va anar conjun-tament amb el Jan: el del grup suec punk-rock Millencolin, a Razzmatazz, llavors Zeleste. Te-nien 16 anys. «Va ser descobrir un món, dir: ‘¡Jo vull fer això!». H

FERRAN NADEU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

490000

87909

Diario

702 CM² - 66%

16241 €

57

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

50 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 10 NOVEMBRE 2016

JuliàGuillamon

El gatMallarmé

El gat Mallarmé és el darrer dedues dotzenes llargues de per-sonatges que desfilen pel llibrede Víctor Mora Mozzarella i

Gorgonzola. És un gat blanc i negre ques’escapadecasa a lesnits imolesta els ve-ïns. Per aquesta raó,LluísMartí se l’endúaVilamar, on la seva ex,Edènia, l’acolliràaquests dies deNadal a veure si s’acostu-ma a viure amb els altres gats i s’hi potquedar per sempre. Mallarmé veu la fi-nestretadel 127migoberta, salta, esquivaunSimcad’unconductorportuguès i fuigpels camps endirecció a les cases baratesdels immigrants, on hi comença a haveralguns negres. Aleshores Lluís Martí re-corda els matins al pis de l’Eixample, unpis immens, quan llegia el diari, el gat lisaltava a sobre el pit i se’l quedavamirantde fit a fit, ambels ulls clucsd’admiració.Aquest recorddel gat perdut relliga to-

tes lesdecepcionsdel llibre: lesdesventu-res amoroses (amb Edènia, l’amor delstemps de la clandestinitat i amb Irena,que després de tres anys de viure juntsse’nvaalsEstatsUnits) ieldesenganypo-lític, descrit demaneradirectíssima: “Elsquitenienautènticavocaciópolíticas’ha-vien incorporat de ple als diferents par-tits i ara maldaven per tirar endavant elcarro d’una esquerra a la qual havia estatimpossible fer la famosa ruptura: una es-querra, ostatge de la dreta amb rostre hu-màoficial ide ladretadelspodersfàctics iel rostre monstruós de sempre”.Mozza-rella i Gorgonzola i Olivetti, Moulinex,Chaffeauteaux et Maury, tots dos del1980, són els grans testimonis de l’enga-nyifa, els esguerros o digues-li com vul-guis, de la transició. El pobre Mallarméexposat als perills de la llibertat, el pobreLluís Martí exposat a la realpolitik i a laconsciènciaqueningúnose’lmiraràambullsclucsd’admiració,malgratel seupas-

sat demilitant clandestí unamica poruc,delconselldeguerrade1957,de l’estadaala presó, del pas per l’exili, de viure aAn-dorra(iconèixerunacolladejovespasso-tes, que se’n deia, entre els quals hi haMozzarella iGorgonzola, els protagonis-tes del conte que dóna nomal volum), detornar a Barcelona, d’assistir al post-25d’abril a Portugal. Tot plegat, què? Benpocheroic, vist comvanacabar les coses.MozzarellaiGorgonzolaésunahistòria

d’episodis encadenats, a la manera delsShort cuts de Raymond Carver o de TheMaster de Paul Thomas Anderson, quede victòria en victòria, duu a la desfetasense pal·liatius i al començament d’unanova època. En Xavi i la Meritxell vansempre a una pizzeria. Per a ella una piz-za amb molta mozzarella, per a ell, gor-gonzoladepostres:peraixòelsmalnoms.Ella, amb molts porros a sobre, crema labotiga del pare. La ingressen al frenopà-tic a Barcelona. En Xavi surt d’Andorrad’estranquis, troba la noia, es fan passarpermetges i aconsegueixen fugir. L’àlteregodeVíctorMora,unsenyormadurquecomparteix la Meritxell amb en Xavi,s’homira adistància: n’enveja la joventuti lapassióquepodrienguarir-lode lama-lenconia.Ungran conte i ungran llibre.

EnXavi i laMeritxell vana lapizzeria: per aellaunapizzaambmoltamozzarella, per aell gorgonzoladepostres

ESTEBAN LINÉSBarcelona

El pianista britànic JamesRhodes s’ha convertit en ellapsed’unsmesos enunpe-tit ídol entre un segment del’aficionat musical espa-

nyol. Per l’esplèndida acollida d’Instru-mental.Memorias demúsica,medicina ylocura, un llibre descarnat i esperança-dor alhora, on narrava una infantesad’abusos sexuals i una vida adulta re-puntada per les drogues, l’alcohol i elspsiquiàtrics. I el poder regenerador/sal-vador de la música. I també per la sevacondició de ser el gran renovador de lamúsica clàssica, acostant-la amb empa-tia i pedagogia a un públic no habitual,com es va poder comprovar en l’últimSónar. Avui torna comun dels grans re-clamsdel Festival de Jazz (salaBarts, 21h) coincidint amb la publicació del seunoullibre,Tocaelpiano (BlackieBooks),unamenade guia pràctica per aprendrea interpretar a Bach en sis setmanes no-mésambinterès idedicació.

Quan li va venir la idea d’escriureaquest llibre?Volia escriure alguna cosa permotivar iexplicaralagentquenoésgensdifícilto-car el piano.Moltes persones em soliendir que havien fet classes de piano quaneren petits i allà es van quedar. I jo sem-pre he pensat que no ésmai tard per re-prendreaquelles lliçons operposar-seaaprendre’n d’adult. Només necessitesunamica de temps i d’interès. És que devegades em desespera veure com avuidia totvatanràpid, tot téunaapp.Perai-xò considero que és realment fantàsticpoder invertir cada dia quaranta-cincminuts només per a unmateix, concen-trat i focalitzat en alguna cosa per a tu.Hovaigescriure faunsmesos.

Liconstasi jahatingutèxit?Per a algunespersones sí, gent quem’haenviat vídeos dels seus avenços. Amés,hihaunadadaimportantenelqueexpli-co, iésquenofafaltaunpianoperapren-

dre a tocar. N’hi ha ben bé prou amb unteclat elèctric, que en tens per no pasmésde trentaeuros.

Al llibret explica el seumètode peraprendreatocarenconcretelPreludinúm.1endomajordeBach.Perquè?És molt coneguda, és bonica, és bastantsenzilla i alhora molt profunda. És unapeça assequible des de diferents puntsdevista.

Enelseullibreanterior,Instrumen-tal, parlava de la seva convulsa vidaperò tambédel poder regenerador delamúsica. Es pot veure aquestToca elpianocomunamenadesegoncapítol?Sí, totalment.Lameva ideaésportar a lapràctica aquesta música que tant ajudamoltíssima gent; a més, és una cosa quepots fer sol, amb la teva dona, amb elsteus fills. I més coses, perquè també ésunaformademeditació,demirarendinsd’unmateix i fer una cosa creativa. I, fi-

nalment, tambéésunaviad’escapadadela crua realitat, de coses com el Brexit olavictòriadeTrump.

Sembla quevostè tem l’allau tecno-lògica que ens envolta i proposa unmur.Éspossible?Proposounantídot.Totéstanràpid,femuna vida tan veloç que jo mateix, perexemple, m’imposo una disciplina quo-tidiana, com per exemple escriure milparaulesdiàries.

Quèestàescrivint?Aramateix un nou llibre, una continua-

ciód’Instrumental, o lesmeves col·labo-racionsaTheGuardian i altresmitjans.

La connexió amb l’aficionat espa-nyol ha estat notable: ha venut 75.000exemplars d’Instrumental, va estar alSónar,demà(peravui)tocaalFestivalde Jazz i al febrer tornarà al Palau delaMúsica.Ésextraordinària.Rebomilersd’e-mailsde gent d’aquí que t’expliquen que hanviscut coses semblants a les que escriviaen aquell llibre. No sé gaire per què és,peròhideu tenir aveureel fetqueEspa-nya sigui un país molt catòlic i en altrestemps molt reprimit i on hi va havermoltsabusos.Iquanhihaalgúqueenco-mençaaparlar,comvaserelmeucas,alsaltresquetambéhohanviscutelsésmésfàcilparlar-ne.

El concert que oferirà a Barcelonaésenunfestivalde jazz;elxoca?És fantàstic tocar en un festival de jazzBach, Beethoven, Rachmàninov. Supo-soquem’hihan inclòsperbuscarunpú-blic nou, per demostrar que la músicaclàssica no ha de fer por, que també potser accessible. Que no en tots els con-certs de clàssica has d’anar amb corbatao conèixer tota aquella terminologia.Que pots arribar, tancar els ulls i posar-teaescoltarmúsica. Iprou.

Quetocaràaquí,perexemple?Diverses peces de Bach, Beethoven iChopin,entred’altres, ambunabreuex-plicació abans de cadascuna, i un nexetemàticentre totesellescomelde la fan-tasia, la fugida. A això hi ajuda el fet quetotelconcertseràalesfosques,perquèlagentpuguivolar, imaginar.

Devostè en parlen també coma re-novadordelamúsicaclàssica.Quèsig-nificaaixò?És senzill, que hi hagi més gent que es-coltimúsicaclàssica.Vullquelagenttin-gui l’oportunitat d’escoltar i de poderdecidir que li encanta Chopin però quetroba insuportableBach,perexemple.

ANA JIMÉNEZ

L’intèrpret i pedagog britànic James Rhodes, fotografiat ahir a Barcelona

“Lamúsica és l’antídotperaunavidamassaveloç”James Rhodes, pianista, actua avui al Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona

ENTREVISTA

NOU LLIBRE

Elmúsic acabadepublicar‘Toca el piano’, unasenzilla guia per a tothom

USOS DE LA MÚSICA

“Lamúsica serveix perfugir de la crua realitat,com el Brexit o Trump”

SEGUIU LA INFORMACIÓ DEL VOLL-DAMMFESTIVAL DE JAZZ DE BARCELONA Awww.lavanguardia.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

827 CM² - 73%

20440 €

50

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

56 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DIJOUS, 10 NOVEMBRE 2016

Maggie’s Plan 7 AEUA. 2016. DIR.: REBECCA MILLER. INT.: GRETA GERWIG.

Comèdia dramàtica: Maggie Hardin, una novaiorquesa dinàmicai pràctica que treballa a la New School, decideix que ha arribat elmoment de tenir un fill pel seu compte. Però quan coneix JohnHarding, un antropòleg que lluita per triomfar com a novel·lista, laMaggie s’enamora per primera vegada i es veu obligada amodificarels seus plans de maternitat. 98 min.cBoliche 16.00 18.00

Mechanic: Resurrection 16 AEUA. 2016. DIR.: DENNIS GANSEL. INT.: JASON STATHAM.

Acció: Arthur Bishop va pensar que havia deixat enrere el seu pas-sat criminal, però es troba de nou amb ell quan la dona de la sevavida és segrestada per un dels seus majors enemics. 99 min.Cinesa Diagonal Mar 18.00 22.45

Mustang 7 AFRANÇA. 2015. DIR.: DENIZ GAMZE. INT.: GÜNES SENSOY.

Drama: Començament de l’estiu. En un poble remot de Turquia,cinc nenes eixerides liderades per la més jove, la rebel Lale de13 anys, creixen en una família obsessionada amb la tradició,i específicament, amb la virtut de les noies. La seva lluita per lallibertat es converteix en un magnífic i commovedor pols entre elpassat i el present a la Turquia actual. 97 min.nCinemes Texas 16.00 18.00 20.00

Oleg i les rares arts APTAESPANYA. 2016. DIR.: ANDRÉS DUQUE.

Documental: El llegendari Oleg Nikolaevitch Karavaychuk va ser unnen prodigi que va tocar el piano per a Stalin, va assistir al Con-servatori de Leningrad i al llarg de la seva carrera ha escrit músicaprincipalment per al teatre i el cinema. A Rússia, és admirat perla seva música i la seva forma de tocar, però també per la sevasingular i excèntrica personalitat. 70 min.cCinemes Maldà 21.35

One Piece Gold 7 AJAPÓ. 2016. DIR.: HIROAKI MIYAMOTO.

Animació: El Luffy i la resta de Pirates del Barret de Palla deci-deixen posar rumb a Gran Tesoro, una embarcació de 10 quilò-metres de llarg, reconeguda com a país independent. Allà, pirates,marines i milionaris es donen cita gràcies al Rei del Casino, GildoTesoro. Però Gildo es disposa a satisfer la seva ambició senselímits, una cosa que podria canviar per sempre les relacions depoder del món. 120 min.C Cinesa Diagonal 20.15Cinesa Diagonal Mar 20.30

C Cinesa Heron City 3D 20.30Cinesa La Maquinista 20.15 20.20

Ouija: El origen del mal 16 AEUA. 2016. DIR.: MIKE FLANAGAN. INT.: KATE SIEGEL.

Terror: Los Angeles, 1965. Una mare vídua i dues filles afegeixenun nou truc a les seves sessions d’espiritisme i involuntàriamentobren casa seva a un autèntic esperit maligne. Quan el despietat icruel esperit s’apodera de la filla més jove, la reduïda família s’had’enfrontar a terrors inimaginables per salvar-la i retornar el malig-ne intrús al lloc al qual pertany. 98 min.Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Cinesa Diagonal 16.00 22.40Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.40Cinesa Heron City 3D 16.00 18.10 20.20 22.30Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.20 22.30Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 16.00 17.55 19.55 22.00

cYelmo Cines Icaria 20.20

Pastís de pera amb lavanda APTAFRANÇA. 2015. DIR.: ÉRIC BESNARD. INT.: VIRGINIE EFIRA.

Comèdia romàntica: La Louise posseeix una plantació de pe-reres a la Provença francesa. Des de la mort del seu marit, hahagut d’encarregar-se sola del negoci, però tant el banc com elsclients semblen haver-li retirat la confiança i posen en risc el seufutur. 100 min.nCinemes Texas 16.00 18.00 20.00

Patience, patience... T’iras au paradis 13 ABÈLGICA. 2014. DIR.: HAJDA LAHBIB.

Documental: Durant els anys seixanta milers de magrebins vanmarxar a Bèlgica perseguint un futur millor. Entre aquests emi-grants hi havia dones que ho van deixar tot per acompanyar elsseus homes a una terra desconeguda. Paciència, paciència...Aniràs al paradís és el lema que aquestes dones es repetien milersde vegades per suportar la vida sense lamentar-se. 85 min.n Filmoteca de Catalunya 19.00

Que Dios nos perdone 18 AESPANYA. 2016. DIR.: R. SOROGOYEN. INT.: ANTONIO DE LA TORRE.

Thriller: Madrid, estiu de 2011. Crisi econòmica, moviment 15-Mi un milió i mig de pelegrins que esperen l’arribada del Papa con-viuen en un Madrid més calorós i caòtic que mai. En aquest con-text, els inspectors Velarde i Alfaro han de trobar com més aviatmillor i amb la major confidencialitat possible el que creuen que ésun assassí en sèrie. 127 min.Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.45Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00Balmes Multicines 16.30 19.15 22.00Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 17.00 20.10Cinesa Diagonal Mar 16.00 19.10 22.10Cinesa Heron City 3D 16.30 19.15 22.00Cinesa La Maquinista 16.30 22.00Gran Sarrià Multicines 16.05 19.00 22.00Renoir Floridablanca 16.00 18.00 20.20 22.15Verdi HD 17.00 19.30 22.00Yelmo Cines Icaria 17.15 19.45 22.20

Sing Street 12 AIRLANDA. 2016. DIR.: JOHN CARNEY. INT.: AIDAN GILLEN.

Musical: Al Dublín de 1980, la recessió econòmica fa que el Conorabandoni la comoditat de l’escola privada en la qual estudiava i hagide sobreviure a l’escola pública del centre de la ciutat, on el clima ésmolt més tens. Allà troba un raig d’esperança en lamisteriosa i coolRaphina, i amb l’objectiu de conquistar-la, la convida a ser l’estrellaen els videoclips de la banda que vol formar. 106 min.cMéliès 22.10

Snowden 7 ADIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: O. STONE. INT.: J. GORDON-LEVITT.

Biopic:QuanEdwardJ.Snowdenvadonaraconèixerelsdocumentsdel programa de vigilància mundial secret de la NSA, va obrir elsulls del món i tancar les portes del super propi futur, renunciant a laseva carrera, la seva parella de tota la vida i la seva pàtria.134 min.Arenas de Barcelona 16.00

cBalmes Multicines 16.20 19.10cBoliche 15.50cMéliès 22.15

Socotra, l’illa dels djinns APTAESPANYA. 2015. DIR.: JORDI ESTEVA.

Documental: A l’oceà Índic hi ha la remota illa de Socotra, conegu-da en l’Antiguitat per ser l’estatge, segons la llegenda, de l’au Roc il’au Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i elsmonsons, queen altres regions de l’Índic van propiciar la navegació i l’intercanvi,allí van resultar un gran perill. 64 min.nCinemes Maldà 20.30

Sully 7 AEUA. 2016. DIR.: CLINT EASTWOOD. INT.: TOM HANKS.

Drama: El 15 de gener de 2009, el món va ser testimoni delMiracle de Hudson quan el Capità Sullenberger va fer amarar elseu avió avariat sobre les gèlides aigües del riu Hudson, salvantla vida de les 155 persones a bord. No obstant això, mentre elSully era aclamat pel públic i pels mitjans per la seva gesta i laseva habilitat com aviador, es desenvolupava una investigació queamenaçava amb destruir la seva reputació i la seva carrera.96 min.Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

cBalmes Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.10 20.20 22.30Cinesa La Maquinista 16.10 18.20 20.30 22.45Comèdia 16.10 18.10 20.05 22.00Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.05 22.10Palau Balaña Multicines 15.55 17.55 19.55 22.00

cRenoir Floridablanca 16.05 18.25 20.15 22.40cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30 12.00cYelmo Cines Icaria 18.30 20.30 22.30

Tarde para la ira 16 AESPANYA. 2016. DIR.: RAÚL ARÉVALO. INT.: ANTONIO DE LA TORRE.

Thriller: Madrid, agost del 2007. El Curro entra a la presó des-prés de participar en l’atracament d’una joieria. Vuit anys des-prés, es troba amb una situació inesperada i a un desconegut,el José, que el porta a enfrontar-se a fantasmes del passat ienfonsar-se en l’abisme de la venjança. 92 min.Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 17.00 19.30 22.00

Trolls APTAEUA. 2016. DIR.: MIKE MITCHELL, WALT DOHRN.

Animació: El film descobreix un sorprenent i colorit món poblatper personatges divertidíssims i inoblidables, i explica la històriadels excessivament optimistes trolls, amb una cançó constant alsllavis, i els còmicament pessimistes Bergens, que només són fe-liços amb un troll a l’estómac. 92 min.Arenas de Barcelona 15.40 17.50

¶Arenas de Barcelona 16.00cBalmes Multicines 16.00Bosque Multicines 16.00 18.00Cinesa Diagonal 15.50 18.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00

C Cinesa Diagonal Mar 15.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00 20.00

C Cinesa Heron City 3D 15.50Cinesa La Maquinista 16.00 18.00 20.00Glòries Multicines 16.00 18.00

C Palau Balaña Multicines 15.55 17.45cYelmo Cines Icaria 18.20

Trumbo 12 AEUA. 2015. DIR.: JAY ROACH. INT.: BRYAN CRANSTON.

Drama: Biopic del famós guionista Dalton Trumbo, autor de títolscom Vacances a Roma o Espàrtac, la carrera del qual va arribar ala seva fi el 1940, després de ser inclòs en la llista negra, acusat decomunista. 124 min.nCinemes Texas 15.50 18.00 20.10

Un monstre em ve a veure 12 AEUA, ESPANYA. 2016. DIR.: J. A. BAYONA. INT.: S. WEAVER.

Drama: Connor O’Malley ha desenvolupat un món de fantasia queli permet escapar superar les seves pors. A través de la finestrade la seva habitació, el protagonista pot albirar un arbre que s’hamantingut en peu des de fa milers d’anys. Uns minuts desprésde la mitjanit, el Connor es desperta i es troba un monstre a lafinestra. Però no és el monstre que ell esperava. 108 min.Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.00

cBalmes Multicines 18.15 20.20 22.25Bosque Multicines 15.50 18.05 20.20 22.35Cinesa Diagonal 15.45 18.00 20.10 22.20Cinesa Diagonal Mar 15.45 18.00 20.20 22.40Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.20 21.40Cinesa Heron City 3D 15.45 18.00 20.20 22.40Cinesa Heron City 3D 17.00 19.20 21.40Cinesa La Maquinista 15.50 19.15 22.35Cinesa La Maquinista 18.05 20.20Comèdia 16.00 20.10Glòries Multicines 15.45 17.55 20.10 22.20Gran Sarrià Multicines 18.00 20.10 22.05Palau Balaña Multicines 15.55 18.00 20.05 22.10

cRenoir Floridablanca 16.00 20.30cVerdi Park HD 16.00 18.10 20.20 22.30cYelmo Cines Icaria 18.15 20.30 22.45

Verano en Brooklyn (Little Men) APTAEUA. 2016. DIR.: IRA SACHS. INT.: THEO TAPLITZ.

Drama: Estiu a Brooklyn. Els pares del Jake acaben de mudar-se ala casa del seu avi. Fa anys que la mare del Tony lloga la botiga desota. Els dos nois, de tretze anys, descobreixen que comparteixenmolts interessos: l’art, els videojocs, les noies.Molt aviat es conver-teixen en aliats, no només contra els nois del barri, sinó també con-tra la disputa pel lloguer que ha sorgit entre els seus pares.85min.cBalmes Multicines 22.10Comèdia 18.25 22.10

cYelmo Cines Icaria 22.00

Yo, Daniel Blake 12 ADIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: KEN LOACH. INT.: DAVE JOHNS.

Drama: Víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, un fusteranglès de 59 anys, es veu obligat, per primera vegada a la vida,a recórrer a prestacions socials per sobreviure. No obstant això,tot i que el metge li ha prohibit treballar, l’administració l’obliga abuscar una feina si no desitja rebre una sanció. 100 min.cBalmes Multicines 18.05 20.10 22.15cBoliche 16.00 18.15Cinesa Heron City 3D 22.45Comèdia 16.20 20.15 22.15Gran Sarrià Multicines 16.00 22.20

cRenoir Floridablanca 16.15 18.15 20.15 22.15cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30 12.00cYelmo Cines Icaria 18.15 20.20 22.30

PEL·LÍCULES BARCELONAM/G M/G M/G

Barcelona ciutat

Sabadell Grand Central, Nova YorkRambla. Presentació de la novel·lapòstuma de Manuel Foraster quetanca la trilogia Foraster de fora.Llibreria La Central. Mallorca, 237(19.30 hores).

Isolation Berlin. La banda de modaa Berlín ofereix un concert gratuïten el marc d’una gira per la Penín-sula ibèrica organitzada pel Goe-the-Institut.C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius.Travessia de Sant Antoni, 6 (18 h).

El documental del mes. Projecciódel documental La teoria sueca del’amor, d’Erik Gandini, Dinamarca,Noruega, Suècia, 2016, 76’, VO enanglès subtitulada en català.Centre cívic Urgell. Comte d’Urgell,145-147 (19 hores). Gratuïta.

Sin buda no podría ser cristiano.Presentació d’aquest llibre de PaulF. Knitter, amb Berta Meneses,Albert Moliner i Thubten Wang-chen.Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri.Nena Casas, 47 (19 hores).

Com nos tornem. Oratòria, decla-mació i molt humor per a adults a

càrrec de Gisela Figueras, de Bu-bulina Teatre.Centre cívic Vil·la Florida. Muntaner,544 (19.30 hores).

Hipólito G. Navarro. AlmudenaFrancés explica els contes d’Hipóli-to G. Navarro al seu autor.Llibreria Documenta. Pau Claris, 144(19.30 hores).

Trumbo. En el cicle IdeologiesImpossibles, projecció d’aquestapel·lícula de Jay Roach (EUA,2015).Centre cívic Fort Pienc. Plaça FortPienc, 4-5 (19.30 hores). Gratuït.

Música clàssica. Concert a càrrec del’Obdara Trio. Concert gratuït, calrecollir entrada.Centre cívic Cotxeres Borrell. Vilado-mat, 2-8 (20 hores).

Clàssics de butxaca. El Duo degliArchi presenta la seva particularinterpretació de les grans obres dela música clàssica.Galeria Ignacio de Lassaletta. RamblaCatalunya, 47 (20.30 h). 15 euros.

Tangos. El Quinteto Dequera!interpreta Piazzolla.Sala Tinta Roja. Creu dels Molers, 17(21 hores). 10 euros.

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE A:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Quatre dècades de jazzBARCELONA Redacció

Compositor, fotògraf, musicòleg iescriptor,encaraquemésconegutper la seva faceta de pianista, Mi-chael Nyman celebra els 40 anysde la sevabandaaquestanit aBar-celona. Fundada el 1976, la Mi-chael NymanBand, famosa per lacreaciódepartituresperafilmsdePeterGreenaway comEl contratodel dibujante oLa tempestad, s’es-trena aquest any al Voll-DammFestival Internacional de Jazz.Nyman, pioner en la introducciódel minimalisme en la música, irepassarà,enordrecronològic,elsseus treballs amb la banda. Entreel repertori destaquenobresper abandessonores,músicavocal ipe-cesd’estrena incloses.

THEMICHAELNYMAN BANDPALAU DE LA MÚSICA21 HORES

Nyman esmanté entreles iconesmusicalsmésdestacades d’aquesta època

�������������

��

Pica

sa

Més de 600.000 infantspateixen desnutrició aguda. �����������������������

����� ES11 2100 3006 9422 0082 6398�������� ES57 0049 0001 5928 1009 0000������ ES44 2038 1820 2560 0048 6507

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

374 CM² - 33%

9240 €

56

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 LA VANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 10 NOVEMBRE 2016

“Lamúsica no és un espai de televisió”

RosarioFlores, enartRosario, aca-ba de llançar disc nou, el primer entresanys,Gloriaati,ambunstemesque presentarà el 17 de novembrealPalaudelaMúsicadeBarcelonaiel 19a l’AuditorideGirona.Hadit que ambaquest disc vol

que lagent lareconeguicomés...Enaquests tempsenquè,pelquefaaproduccionsmusicals, jaestàgai-rebé tot fet, he volgut fer un discmés pur, amb picament de mans,una guitarra i cantant. Surto ambun vestit de farbalans de la mevamare a la portada perquè volia quelagentveiésd’onvinc iqueaquestasóc jo... Tinc molts àngels al cel, i elmeuconsol ésquenodeixindedo-nar-me la mà... Sóc molt espiritual,i en el tema que dóna títol al discparlo d’aquesta llum blanca quet’il·lumina, queet calma, queetdó-naenergia, queensdónabonscon-sells i bonspensaments.Hihauntemad’homenatgeala

seva mare, Ay mamasota, queacaba amb el seu cèlebre “Si mequeréis, irse”.Sí,ha,ha,ha.Aixòvaserunagenia-litat que se li va acudir a Tomasito,que va col·laborar amb mi enaquest tema. La cançó se’m vaocórrer mentre era a Bogotà, quanunfanva feruntuit referit amiquedeia “Ay, mamasota, esa mujer mealtera,carajo”.Aixòemvarecordarlamevamare,perquèallàmamaso-taho diuen a les dones fortes, gua-pes, ambcaràcter...Homenatjalasevamare,espo-

sa el vestit de farbalans i utilitzaperprimeravegadael compàsdebuleries.Estemdavantelseudiscmésflamenc?Sí,esticmoltemocionadaimoltfla-menqueta, tot i que jo sempre heestat flamenca, esclar.Aquest disc té alguna cosa

a veure amb el fet de tenir lanecessitat de tornar a les arrels

amesuraqueet fasgran?Sempre he apreciat molt les mevesarrels, perquè sense les meves ar-rels no seria ni jo. Venero la mevafamília, semprehohedit.És lame-va font, la meva inspiració per a lavida i per a l’art. El meu germà An-tonio va ser el que va crear amb mil’estilRosario.La seva discogràfica l’anome-

na lareinadelgypsypop...No, jo faiggypsyfunky.Per lamevageneració,heescoltat totamenade

música, i totam’agrada,peròenes-pecial sócmolt funkera.Què significa ser gitano i fla-

mencel2016?Només puc parlar per mi. En elmeucas, és tenirunesperit lliure. Iportar la música i el compàs a lasang, cosa que et fa cantar i ballarper amor a l’art, sense cap vanitat,sense pretendre arribar a ser res...,sinó simplement per omplir-te elcor.Forad’això,emsentoigualquequalsevolpersona, esclar.

D

La cantant Rosario Flores en un cèntric hotel de Barcelona ahir; la filla petita de Lola Flores va fer 53 anys el dia 4

Sempre ha semblat que vostèdesbordavitalitat ioptimisme...Sí,tincmoltaenergia.Sócmoltner-viosa interiorment, i quan era peti-tam’agafavenatacsdenervis i tot. Iara ho entenc: tenia un excésd’energia, i no sabia què n’havia defer.Éslaqueabocoal’escenari.Sóccarn d’escenari. Puc compondre icomponc les meves cançons, peròsóc una artista d’escenari; és a l’es-cenari on dono el meu cent percent. Id’optimista tambéhosóc, sí.

Hohedeser,perquèvaignéixerenuna casa molt feliç, amb música,amb rialles, amb amor, i la vida haestat generosa amb mi, m’ha rega-lat moltes coses, m’ha permès ferrealitat el meu somni, que era serartista idedicar-mea lamúsica.Al disc també recorda el seu

germà amb la fusió de les sevesveus en una cançó que va deixargravada.Ésuntemaenquè fare-ferència al seu problema amb lesdrogues, un flagell que també va

MARINORODRÍGUEZBarcelona

PedroJ.Ramírezpublicaunafoto al costat d’unaadvocadaUna setmana després que saltéslanotíciade la separaciódePedroJ. Ramírez i d’Ágatha Ruiz de laPrada després de 30 anys de rela-ció i dos fills en comú, el periodis-ta ha publicat al seu Twitter unafoto i un missatge que no han pas-sat desapercebuts. A la imatgese’l veu assegut al costat de l’ad-vocada i activista pro Drets Hu-mans Cruz Sánchez de Lara, i Pe-dro J. ha escrit “A l’ombra dellleó”, en al·lusió al dibuix que esveude fons. La foto ésdel 26 d’oc-tubre durant la taula rodona Mo-

dernització i reformes, organitza-da per El Español, que dirigeixPedro J. Ramírez, per celebrar elprimer aniversari. Precisamentaquest mitjà digital ha afirmatque la publicació del Twitter ésper sortir al pas “de les diferentsespeculacions que han circulatels últims dies sobre la seva vidaprivada”. Per a qui vulgui sabermés sobre Cruz Sánchez de Lara,el mateix Pedro J. ha afegit al seuTwitter l’enllaç amb la pàginad’Amazon.com amb la biografiade l’advocada. / Redacció

TWITTER

Pedro J. Ramírez i l’advocada Cruz Sánchez de Lara

FAMOSOS LUXE MODA REIALESA ESTILGent

Rosario Flores, cantant, edita disc nou, ‘Gloria a ti’

Elena Anaya,embarassada delseu primer fillElenaAnayaestàembarassadadelseu primer fill. La notícia la publi-ca la revista ¡Hola!, que va sortirahir a la venda amb unes fotogra-fies de l’actriu per Madrid que nodeixen lloc a dubtes. Amb 41 anysfetsaljuliol,Anayaestàenelsegontrimestre de l’embaràs i recent-ment ha tornat de Sud-amèrica,on ha rodat La cordillera, amb Ri-cardo Darín. Fa un mes va ser fo-tografiada a la desfilada de LouisVuittonaParís.Vaportarrobafol-gadaise lavaveuremoltcontenta. Elena A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

651000

131497

Diario

885 CM² - 80%

22400 €

6-7

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 10 NOVEMBRE 2016 V I U R E LA VANGUARDIA 7

”

DAVID AIROB

Cristina Ortiz, la Veneno, presentant la seva biografia a Sálvame de luxe, el 15 d’octubre passatMEDIASET

LaVenenomorencircumstànciesestranyesLa televisió va ser l’aparador per la seva imatge transsexualJOSEP SANDOVALBarcelona

Cristina Ortiz (52), més conegudacom la Veneno, va morir a l’hospi-tal de La Paz de Madrid ahir a lesnoudelmatí.

Elpopularpersonatgevaarribaralgranpública travésde l’espai te-levisiu Esta noche cruzamos elMississippi (T5), amb Pepe Na-varro, que la va descobrir mentregravaven un programa sobretransvestits al parc de l’Oeste deMadrid, on la Veneno exercia laprostitució.

Finsaquellmomentelmitjà se lihavia resistit, potser perquè enca-ranoexplotavalasevanovaidenti-tat sexual. Cristina havia nascut aAdra (Almeria) com a José Anto-nio Ortiz, un dels sis germansd’una famíliamodesta.Tot iquesesentia diferent i que ningú no ac-ceptava la seva orientació, va uti-litzar el seu atractiu com a home i

va aconseguir ser míster Andalu-siadel 1989.ComatalvaaparèixeraVivan los novios (T5), però sensecaprepercussió.

El 1994 va arribar a Madrid, onva començar la transformació físi-ca que la va portar a la fama. Con-vertida en una icona gai, els pro-

grames televisius van continuarsent la plataforma que explotavaelsseusexcessosplàstics,gestuals,lèxics i conceptuals. Tot era exu-berant en aquella nova Cristina,que es va convertir en tertulianatelevisiva habitual, vedet, cantant

(dosdiscos) i estrelladeLasonrisadel pelícano (Antena 3), també deNavarro, així com d’una telesèrieamb Alfredo Landa (En plena for-ma). Un tèrbol incident domèsticva incendiar casa seva, i l’acusaciód’haver-lo provocat la va portartres anys a presó. En va sortir amb122 quilos de més, i la dieta ràpidaquevaseguirvaacabaralimentantels mals hàbits que podrien haverperfilat el tràgic final. Va protago-nitzardosfilmspornoivaescriure,amb la periodista Valeria Vegas,¡Digo!Ni putani santa, un llibre dememòries en què, suposadament,revela els noms dels homes ambquivacompartir intimitat.

Tot i que es va especular ambla venjança com a objecte de lamort, sembla que es confirma elconcepte accidental de l’òbit. Pas-tilles i alcohol li van provocar unacaiguda en què es va donar un copal cap, un traumatisme cranioen-cefàlic fatal.

Personatge conegutpels seus excessos,va passar per la presói va gravar discosi pel·lícules porno

MaríadelMonte abandona ‘Masterchef’María del Monte va ser la prota-gonista del segon programa deMasterchef celebrity, emès di-marts a la nit, quan va anunciarque abandonava el programa justabans de començar l’última pro-va, la d’eliminació. La cantant esva justificar: “A mi m’agrada gau-dir de les coses, i no n’estic gau-dint”. Però, a més a més, va res-ponsabilitzar el jurat de la sevadecisió: “A part de donar-vos lesgràcies pels vostres consells,m’agradaria dir-vos una cosa atots tres: no cal tenir tot el dia lacara del fiscal de Morena Claraperparlar a la gent”, referint-se al

personatgedel filmd’ImperioAr-gentina. En el seu comiat, va ferdospetonsaJordiCruz–“Perquètu tens una altra cara”, li va dir–,però també als altres dos mem-bres del jurat, Pepe Rodríguez iSamanthaVallejo-Nágera.

Lasevillanaesvadisculparambelsseuscompanysperquè,segonsella, malgrat que té les cames mésbé, no estava al cent per cent i novolia perjudicar les proves d’e-quip. I, finalment, va destacarl’actor Miguel Ángel Muñoz: “Ésel millor paio que he conegut elsúltims anys. Si et pogués robar, set’emportariaacasa”. /Redacció

RTVE

MaríadelMontealprograma

ARTISTES

LleóelGran,Florència,Teopista,AndreuAvel·lí,Tiberi,Nimfa, Trifó,Just,Anian,Modest,Monitor

ANIVERSARIS SANTORAL

EllenPompeoactriu47

MikePowellexatleta53

EnnioMorriconemúsic88

RuthLorenzocantant34

MireiaBelmontenedadora26

CharlizeTheronno se sentdiscriminadaCharlizeTheroncreuque, almarged’algunscasosaïllats, aHollywoodnohihadiscriminaciócapa ladonaniper salariniperedat, segonshadeclarat a l’edició italianadeVanityFair. “Araquetinc41anys treballomoltmés igaudeixomésde lamevaprofessióquequanentenia20”, vaafirmar. Ivaalertarqueelsverita-bles “drames”elsviuenelsmésdesfavoritsde lasocietat.

BradPitt tornaa l’escenapúblicaBradPitt estava reclòsdesdel23desetembre,quanesvaanunciarel seudivorcid’AngelinaJolie.DimartspassatvaanaralaprojeccióprivadadeMoonlight, un filmquehaproduït sobreunnoiafroamericà i gaiqueviuaMiami, i va rebreel su-portde la sevaamigaJuliaRoberts.Ahira lanitse l’esperavaa l’estrenad’Aliados, aLosAngeles,lapel·lículaquevarodarambMarionCotillard.

Michael J. Foxdiu que no estàimpossibilitat“Emvandiagnosticar fa25anys, i se suposaquenoméspodria treballardurant 10més.Jahauriad’estarpràcticamentdiscapacitat,però larealitatnopodria sermésdiferent”, vadirFoxaHauteLiving sobreel seuparkinsonquepateix.L’actorvaassegurarqueencaravaa labotiga i fapromocions.“Trobesunlloconestar i fercosesambla família.Noéscapsentència”.

TWITTER

JuliaRoberts iBradPitt

afectar Manolo Tena, que firmaamb vostè la lletra de tres can-çons. Creu que avui hi ha mésconsciència sobre aquest temaalmónde lamúsica i al del flamencenparticular?Esclar. Ara qui es fica en aquest te-ma sap a què s’exposa. Avui hi hamoltainformació.Enlanostraèpo-ca lesdroguesvanarrasar lanostrageneració.Estavenalnostreabast,ino hi havia consciència del queprovocaven. Crec que me’n vaigsalvar perquè era uns quants anysmés jove,perquèvaigveurequèelspassava als que eren una mica mésgransque jo...Aquest cop no inclou cap ver-

sió de temes cèlebres, una cosaambquèhaobtingutgransèxits...Algunes d’aquestes versions ja sóncomtemesmeus.Semprelesinclocals concerts perquè a la gent li ha

agradat molt com les he interpre-tat, ime lesdemanen.La seva presència a La voz ha

reforçat la sevapopularitat, sensdubte. Però fins a quin punt elsconcursos de talents contribuei-xenalmónmusical?Nocreuquejan’hicomençaahavermassa?Ho veig com una plataforma per-quèlagenttinguiunaoportunitat...Jo vaig començar amb La voz delsadults, i la veritat ésquepatiamolt.Amb La voz kids va ser una altracosa. Els nanos són més purs, i hoveuen més com un joc. Amb elsgrans es pateix perquè s’ho prenencom si els hi anés la vida. Els deiaque no s’ho prenguessin tan a pit,que, encara que guanyis, possible-ment no et canviarà la vida. Per milamúsicaésunaaltracosa,noésunespai de televisió. Un artista és elque et fa sentir, el que et dóna unmissatge, el que et xoca i et canviaelpuntdevista.

L ’EXPERIÈNCIA DE ‘LA VOZ’

“Amb els granspatiamolt; s’hoprenen com siels hi anés la vida”

EL DIRECTE, EL SEU FORT

“Sóc carnd’escenari; és allàon dono elmeucent per cent”

OLIVIER BORDE / GTRES

Anaya el 5 d’octubre passat a París

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

651000

131497

Diario

885 CM² - 80%

22400 €

6-7

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Nacional Diario de Navarra Jueves, 10 de noviembre de 20162

CRISTIAN REINO Barcelona

EE L día que cayó el muro de Berlín (y ganó Trump) es una fecha fetiche para el independentismo catalán. Hace justo dos años, unos 2,3 mi-

llones de catalanes (el 35% del censo) acudie-ron a votar en un proceso participativo, un sucedáneo de consulta sobre la independen-cia por parte del Gobierno catalán para in-tentar sortear al Constitucional. Fue el pri-mer gran desafío del Ejecutivo catalán al Es-tado. “Fue un acto de afirmación nacional y de obediencia al pueblo de Cataluña”, se de-fendió Artur Mas, pendiente del juicio por desobediencia. “El 9-N marca un antes y un después en la política catalana”, subrayó ayer Jordi Turull, diputado de Junts pel Sí.

El secesionismo lanzó su segundo órdago un año después, también el 9-N, cuando el Parlamento catalán, recién estrenada la le-gislatura y sin que Carles Puigdemont hu-biera sido aún investido, puso en marcha la desconexión de España a través de una de-

claración solemne que proclamó el inicio del proceso para la creación del “Estado catalán independiente en forma de república”. La re-solución, que con posterioridad fue anulada por el Constitucional, afirmó que la Cámara catalana “no se supeditará a las decisiones del Constitucional” e instó al Gobierno cata-lán a “cumplir exclusivamente las normas o mandatos emanados de esta Cámara”.

Una declaración de ruptura, que la CUP puso como condición para dar su apoyo al Gobierno autonómico, eso sí, sin Artur Mas, héroe del secesionismo el 9-N, y víctima polí-tica en la negociación con los anticapitalis-tas, que se jactaron de haber arrojado al ex-presidente a la “papelera de la historia”.

El independentismo celebró ayer las dos efemérides por todo lo alto (con una fies-ta/concierto en el Palau de la Música), entre las dudas que el propio proceso genera entre sus impulsores, los recelos entre Junts pel Sí y la CUP, y también entre la incertidumbre de no saber si están a las puertas de la Itaca independiente o ante la montaña de Sísifo

porque el proceso se distingue por conse-guir unos aparentes avances que acaban en la casilla de salida, en buena medida porque el independentismo no acaba de concretar lo que anuncia a bombo y platillo.

El laberinto El 9-N, y luego las elecciones del 27-S, califica-das de plebiscitarias, se presentaron como las votaciones “definitivas”. Pero dos años después, el secesionismo sigue reivindican-do un referéndum, a pesar de que había di-cho que esa fase de consulta a la ciudadanía ya estaba superada y que el objetivo ahora era la desconexión con el resto de España. La consulta, en palabras de Carles Puigdemont, sería una “pantalla de validación democráti-ca”, y vuelve a estar, como en época de Mas, en el frontispicio de la legislatura.

Tampoco es descartable que tras el “refe-réndum o referéndum” de 2017 el proceso desemboque en un 27-S bis. “El independen-tismo está atrapado en un laberinto, da vuel-tas y siempre vuelve a empezar, solo avanza

En la casilla de salidaEl independentismo regresa a la casilla de salida del referéndum, dos años después del 9-N. Celebra el 2º aniversario de la consulta y el primero del inicio de la desconexión de España

CRISTIAN REINO Barcelona

El presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, reiteró ayer en el Parlamento de Cataluña su intención de celebrar un referén-dum sobre la independencia a lo largo de 2017. Sería, desde su pun-to de vista, la mejor respuesta con-tra la ofensiva judicial que ha dise-ñado el Gobierno de Mariano Ra-joy contra el independentismo.

Puigdemont y el secesionismo han incrementado en las últimas semanas la beligerancia contra el Gobierno central, contra el siste-ma judicial y contra el sistema de-mocrático español por las causas abiertas contra Artur Mas, Fran-cesc Homs, Joana Ortega e Irene Rigau por su participación en la consulta del 9-N de 2014 y por la imputación, que puede acabar en inhabilitación, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, por desobedecer una advertencia del Constitucional y permitir la vota-ción del texto que iniciaba la des-conexión catalana de España.

Ante la "respuesta penal" por parte del Estado a la consulta del 9-N del 2014 y a la declaración del Parlamento del 9 de noviembre de

2015, "la mejor manera de mante-nernos fieles al compromiso de la gente y al encargo del Parlamento, se dice referéndum en 2017", afir-mó ayer Puigdemont. El presiden-te catalán se mostró contundente en una jornada señalada, el 9-N, an-te el enfrentamiento del Gobierno

autonómico y la CUP como conse-cuencia de la detención de la alcal-desa de Berga, de la CUP. Los anti-capitalistas han vuelto a dudar del compromiso de la antigua Con-vergència con la ruptura con Espa-ña, por lo que Puigdemont reiteró su apuesta por el referéndum.

La hoja de ruta del presidente de la Generalitat prevé la convocato-ria de un referéndum en la segun-da quincena del próximo septiem-bre, tenga o no el visto bueno del Gobierno central. En caso de que la opción independentista consiga más del 50% de los votos, la Cámara

catalana proclamará la República catalana. Previamente, Junts pel Sí y la CUP, que tienen la intención de ir hasta el final, pase lo que pase y caiga quien caiga, tienen previsto aprobar las llamadas leyes de la desconexión (hacienda, seguridad social y transitoriedad jurídica).

El ‘president’ asegura que el proceso no se va a detener por las demandas en los tribunales

Reclama a Santamaría una propuesta política y no judicial para buscar un punto de encuentro

Puigdemont avisa que su respuesta a la ofensiva judicial será el referéndum No irá a la conferencia de presidentes y exige negociar una financiación

Carles Puigdemont, ayer, durante la sesión de control al Gobierno en el Parlamento catalán. EFE

Junts pel Sí y la CUP, cerca del acuerdo

Junts pel Sí y la CUP están cerca de cerrar un acuerdo que des-bloquee los presupuestos de la Generalitat y garantice la conti-nuidad de la legislatura, que en principio expira con el referén-dum de septiembre de 2017. El rechazo de los anticapitalistas a las cuentas del Gobierno cata-lán en el mes de junio forzó a Puigdemont a someterse a una moción de confianza en el pasa-do septiembre. A la espera de lo que decidan las asambleas de los anticapitalistas, en princi-pio la intención de la CUP pasa por permitir que los presupues-tos puedan debatirse y superen las enmiendas a la totalidad, a diferencia de lo que ocurrió en junio, cuando fueron tumbados a la primera. Otra cuestión dife-rente ya será si finalmente los antisistema aprueban las cuen-tas. Pero si no lo hacen, tienen la advertencia del presidente de la Generalitat de que sin pre-supuesto, habrá elecciones an-ticipadas y no habrá referén-dum.

en el aumento de la tensión”, afirma Carlos Carrizosa, portavoz de C’s en el ‘Parlament’.

En cualquier caso, el panorama político en la actualidad respecto al primer 9-N es distinto porque ahora el independentismo tiene mayoría absoluta en la Cámara catala-na (por primera vez en su historia) y porque por primera vez hay un Gobierno catalán de explícito color secesionista. El independen-tismo logró en el 27-S su mejor resultado electoral hasta la fecha, el 47,8% de votos. Un registro que le permite tener mayoría abso-luta en escaños, pero que no proclamar la in-dependencia de manera unilateral. Su meta es superar, al menos, el 50% de los votos.

Con ese apoyo, cree el soberanismo, deja-rán en ridículo la estrategia de “judicializa-ción de la política” del Gobierno central. Mas, sus exconsejeras Joana Ortega e Irene Rigau, y su exportavoz Francesc Homs es-tán cerca de ser juzgados por su actuación en el 9-N de hace dos años. Se les acusa de haber desobedecido al Tribunal Constitu-cional. Además, Carme Forcadell, presiden-ta de la Cámara catalana, podría ser tam-bién inhabilitada por desobedecer asimis-mo a la corte hace un año al permitir la votación del texto que ponía en marcha la se-cesión y que emanaba de la resolución del 9-N que anuló el Constitucional. Forcadell es-taba advertida y siguió adelante.

La respuesta que el independentismo dé a las previsibles inhabilitaciones marcará el desenlace del proceso.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

171000

34315

Diario

369 CM² - 41%

2321 €

2

España

10 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ELS COMPLEMENTS DEL SOL I PLATJA

precedent m~s evident de la crisi econOmica. Aquell des-

envolupament deriv~ en una bombolla immobiliEria que

dona uns resultats coneguts per tothom. En aquest sentit,

cal deixar enrere un model estrictament vinculat al negoci

immobiliari i a la massificaciO. Aquesta necessitat ens con-

dueix a buscar alternatives que milloren la nostra oferta i

que, a m~s, garanteixen la sostenibilitat d’un territori for-

tament afectat. El nostre passat recent ~s I’exemple del

que no es pot tornar a repetir.

Per aixO, posar el focus en la singularitat de la nostra ofer-

ta ~s el cami que hem de seguir per a millorar el nostreatractiu. Francesc Colomer, de l’Ag~ncia Valenciana de Tu-

risme, ho assegura afirmant que "la singularitat, el let di-

ferencial, ~s competitiu en un mon global i cal impulsar-lo

en contral]osiciO a l’estandarditzacio, complementant el

nostre litoral amb el nostre interior’?s Tot seguit mostrem

els nostres frets diferencials que es complementen amb el

sol i platja, la nostra principal font d’ingressos.

El boom gastronomic. La gastronomia ~s ue dels princi-

pals trets de I’EURAM. Diversos cuiners tom els germans

Roca, Ferran Adri~, C~uique Dacosta o Tomeu Ealdentetj, han

let d’aquest atractiu un referent d’avantguarda i tot unreclam per al nou peffil de turistes, que busquen ofettes

gastronOmiques tan innovadores corn es puga, combinades

amb la tradici& El nostre territori ofereix una gran varie-

tat de locals d’hostaleria. Entre aquests, podem friar entre

molts dels millors restaurants del mon. Ens referim als ca-

talogats amb estrelles Michelin, si b~ Os cert que aquesta

distinciO ~s assequible per a una petita elit de consumidors

qae poden assumir aquesta oferta. Per6 l’~xit d’aquests

locals incentiva una oferta basada en l’augment de la qua-

litat gastronomica i al seu voltant broten restaurants queofereixen plats de gran valor a un preu mitj~ normalment

inferior als trenta euros per persona. L’entorn de l’establi-

ment hostaler tamb~ Os clau a l’hora de resultar atractiu

per als clients.

30

25

2O

15

i0

5

0

Estrelles Michelin i establiments amb qualificaci6Bib Gourmand per mili6 d’habitants (2016)

23,9

10,98,17,6 6,3 6 6 6,5

2,8 3,6

Catalunya Nord Catalunya Pais Valenci~ IIles Balears

¯ Estrelles Michelin ¯ Bib Gourmand

Total EURAM

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ofertes ternatiques. Molts experts defineixen el turisme

actual corn una experi~ncia d’estimuls per als sentits dels

visitants. Per a potenciar aquests estimuls hi ha pares te-

matics corn el de Port Aventura, a Salou~ o el benidormer

Terra Mitica. El primer d’aquests pares ~s el principal

sud d’Eoropa i el sis~ m~s visitat del continent, en un ~mbit

en el qual hi ha un dar predomini nord-america i japon~s.

D’altra banda, Terra Mitica no ha assolit les expectatives

que es va proposar i ara tracta de remuntar sota la gesti6

del Grip Aqualandia, que espera capgirar una situacio ne-

gativa mitjan~ant una s~rie d’adaptacions que asseguren

el dinamisme del parc i puguen fer-ne un element distintiu

i atractiu per a un p~blic majorit~riament estranger, acos-

tumat a uns pares tera~tics darament consolidats als seuspa’isos de proceO~ncia. Un altre aspecte que cal superar son

les seues infraestructures de transport, limitades a un en-

torn immediatament proper, el de Benidorm. Uexemple en

el qual es pot basar Terra Mitica per a garantir la seoamillora ~s, precisament, Port Aventura.

L’oferta tem~tica no es limita als pares. Alguns hotels s’han

adaptat a uns entorns i a unes activitats que han resultat

de primera magnitud turistica. Un exemple son els hotels

que envolten els pares tematics o els camps de golf. D’al-

tres son els que s’han adaptat ales activitats musicals, un

dels atractius m~s potents d’Eivissa. Aquesta illa t~ una

gran tradiciO en aquest sentit, que camina des de les disco-

teques fins als hotels musicals corn el Hard Rock o l’Ushu-

a’~a, que rematen l’experi~ncia arab tot un paisatge maritim

de forts. Vicent Torres, director de Turisme del Consell d’Ei-

vissa, explica el que significa la mosica per a aquesta ilia,

que "ha estat des de sempre bressol d’artistes, ja que corn a

marc incomparable ~s fons d’inspiraciO inesgotable, i entre

aquests artistes hi ha els mosics. La mOsica electronica ~s

la m~s coneguda, perO no l’o~ica, que t~ a Eivissa seu d’ins-

piracio, creacio i difusio per part d’artistes que despr~s hart

fet un salt a escala mundial gr~cies a la plataforma que su-

posa l’illa. A m~s a m~s, l’activitat musical en tots els seus

vessants s’ha convertit en un important reclam per a milers

de turistes al llarcj de la temporada". Tot i aixi, alerta que

"~s un producte que s’ha de cuidar i sobretot no deixar que

es perverteixi corn a conseqiJi, ncia de males praxis." Aquest

caire musical tamb~ el podem trobar en diferents versions

a ciutats corn Benidorm, que celebra des de fa antis un fes-

tival de gran dimensi~ corn ~s el Low Cost Festival.

Festa, cultura i tradici& Les nostres traditions son tot un

referent cultural arreu del mon. El Pals Valenci~ compta arab

dotze festes d’inter~s turistic international, nou de les qualscelebrades al seu litoral. Alhora, tot I’EUI~AM pot presumir

de disset patrimonis de la huma~itat. Hem de tenir present

que les principals destinations turistiques d’lt~lia son Ve-

n~cia, Verona, Pisa, Flor~ncia, Bolonga, Parma i Roma. Totes

tenen la cultura tom a tret diferencial i el nostre espai ofe-

reix un atractiu que suma aquesta particu]aritat amb la del

turisme de costa. Un altre tret positiu ~s que aquesta oferta

cultural tamb~ ~s diversa: I’EUffAM ofereix des d’alli~ m~s

patrimonial fins a allO m~s avantguardistic. La tematitzaciO

del nostre patrimoni ~s una altra de les possibilitats delnostre espai, tal corn indica Josep Francesc Vails, de l’Escola

Superior d’AdministraciO i DirecciO d’Empreses.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

PATRI~4ONIS DE LA HUMANITAT I FESTES D’INTERI~S TURiSTIC INTERNACIONAL A L’EURAM*

Vail del Madriu-Perafita-Claror Ciutadella de Montlluis .,

Monestir de Poblet

Conjunt arqueolOgicde Tarraco

~Obra de Gaudi

Palau de la M~sica Catalana

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Entrada de bous i cavalls de Sogorb

:estes de la Maqdalena deCastell(i de la Pinna

Tomatina de Bungol

Festa de la Mare de D~u

~ Falles de ValEnciaLIotja de la Seda de ValEncia;Tribunal de les Aig~es~;

Serra de TramLIntana

Cant de la SibiHa de Palma

’i ~Eivissa, Biodiversitat i [ultura

Moros i Cristians d’Alcoi _ ~ ~

~li~O-rOS i Cristia ns de la Vila J oiosa

Setmana Santa de Crevillent ~<~Fogueres de Sant Joan d’Alacant

~ Oiurnenge de Rams d EIx; e~ Misteri d’EIx; el Palmerar d EIx

Setmana Santa d’Oriola ¯ ,

Festes d’lnterEs Turistie International

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Activitats eSl~ortives. L’espo~ normalment practicat a I’ai-

re Iliure i relacionat arab la natura, ks un altre dels nostres

valors afegits. Modalitats corn el cicioturisme, el senderisme,

els esports nautics, el golf, cotter, el triatlo o el submarinis-

me en sdn alguns exemples. La promocid d’aquestes acti-

vitats exigeix una cura seriosa de I’entorn mediambientaL

Adequar rutes implica petites inversions que garanteixen

salts qualitatius en I’oferta complementaria, tal tom assegu-

ra Santiago Florit, del Eonsell Insular de Menorca. La moda

de I’esport es comen~;a a consolidar de forma massiva i obri

la possibilitat de valorar el territori, ja queen molts casos es

practica a I’aire Iliure. La seua diversificacid obri un taunt de

portes a los nostres possibilitats d’oferta.

Sostenibilitat. Un dels grans problemes quo ha gonerat elturisme durant els Oltims angs ha estat I’impacte sobre el

nostre entorn. Reduir aquesta conseqiiEncia ks una gran

responsabilitat per als nadius i, alhora, un gran atractiu per

als turistes, que sempre trobaran m~s agradable un entnrn

sostenible que no pas un de degradat. La sostenibilitat ks

i ha de set un factor mQs del turisme diferencial i ha de

contribuir a oferir un paisatge que ks un dels principals

atractius de I’EURAM, alhora que defensa la protecci6 dels

drets locals idels interessos turistics.’~ S’ha comprovat que

la sostenibilitat contribueix a desenvolupar certa fidelitat

enels turistes? El trot diferencial de la sostenibilitat esta

garantit en territoris com el sud de la badia de I~oses, a I’AIt

Empord&’~ EIs objectius d’aquest factor estan ben definits

en el programa mediambiental de Nacions Unides: ~’Fer un

~s dptim dels recursos mediambientals que constitueixenun e~ement clau en el desenvolupamont turistic, mante-

nint processos ecolbgics essencials i ajudant a ~onservar el

patrimoni natural i la biodiversitat", alhora que cal tamb~

"respectar I’autenticitat sociocultural de los comunitats" i

"desenvolupar accions economiques que beneficien tots els

agents del territori i que generen ocupaci6 sostinguda al

Ilarg del temps".~

Dins d’aquest atractiu de la sostenibilitat trobem el turis-

me de salutl~vellness, cada cop m~s consolidat a la costa

i tamb~ amb pres~ncia als territoris rurals i de muntanga,tractats m~s endavant. Aquesta oferta facilita al turista

una sensacid de pau i natura que pot anar relacionada

arab la practica de los cures d’estr~s iamb altres opcions

destinades a millorar l’estat fisic i psicologic dels visi-

tants. Els balnearis i els centres SPA son els m~s caracte-

ristics d’aquesta modalitat. Un dels m~s destacats ks SHA

Wellness, a l’Alf~s del Pi, al costat de Benidorm. Toni Magor,

de l’Associacid Empresarial Hotelera de l]enidorm i la Costa

Blanca, destaca aquest espai quan diu que "ks una clinica

amb un valor afegit espectacular. Arab un menjar totalment

sa, massatges i altres elements mot destacats del wellness.

Es una iniciativa cl’avantguarda total en la qual molts no

creien i que esta funcionant de meravella, ha sigut tufa unasorpresa per al sector turistic. ~s d’un nivell alt, rep gent

de tot el mdn, fins i tot personatges famosos cam Isabel

Presle~ o Vladimir Putin. ~s una mona de dinica o hotel

que serveix per a depurar el cos i estem eocantats de tenir

aquest espai a Benidorm".

La Catalunga Nord tamb~ compta amb una oferta impor-

tant d’aquesta alternativa i altres indrets, corn l’illa de Me-

norca, ban desenvolupat aquesta oferta relacinnada arab

el sou respecte pel medi ambient. Tal com explica Azucena

Jim~nez, gerent de l’Associacid Hotelera de Menorca, "el

let de no haver desenvolupat un boom urbanistic paral-

lel al d’altres territoris ens ha perm,s atreure un turismetranquil que vea descansar i a gaudir d’un entorn soste-

nible". Aixd es desenvolupa sota la marca Menorca Sl~w,

arab la qual es promocionen els allotjaments ClUe ofereixen

una oferta de natura i salut. Villa tamb~ ofereix "Menor-

ca Millennium", un esdeveniment que s~rveix per a reu~ir

trobades d’empresaris i emprenedors que desenvolupen los

seues idees durant un cap de setmana que serveix d’oci i

alhora de treball, arab una mona de barreja entre turisme

de congressos, natura i wellness.

Sobre el turisme de congressos podem afegir que ks una

alternativa consolidada a ciutats tom Barcelona i per ex-

plotaren altres territoris. Per exemple, Emili Obiol, pro-

fessor d’Analisi Geogr~fica i Territorial de la Universitat deVal~ncia, explica qae "caldria buscar una eixida per a tots

els palaus de congressos i auditoris que es van construirdurant l’etapa del PP al Pais Valencia. Tenim execs d’oferta i

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

~s necessari trobar demandes en temps dificils corn aquest.

Una solucio podria ser reconvertir els auditoris en palaus

de congressos i tamb~ inversament, i dedicar aquests es-

pals excedents a un pOblic menus turistic, donarqos trans-

versalitat i buscar eixides m~s enlla del turisme".

I_’opcio del rerepais. MEs enll~ de la costa existeixen ter-

ritoris que ofereixen una petita escapada alternativa. Tro-

bern, en aquest sentit, la serra de Trarnuntana, a Mallorca;

o la comarca del Priorat, prop de la costa tarragonina. A la

Costa Blanca trobem un exemple d’associacio primerenca

d’una oferta complementaria d’interior al paqoet turistic

litoral en el cas del Castell de Guadalest, a la comarca deCa Marina Baixa. Arab 223 habitants i a 24 quilometres de

la platja, aquest municipi compta arab atractius destacats.

Segons informa Isabel Ferri, t~cnica de turisme del Castell

de Guadalest, I’anu 2015 va rebre m~s de 18.000 turistes,

una xifra que ha anat augmentant eI5 darters anus, arab

una ~nica i Ileugera baixada el 2014. El perfil del turista que

visita aquest poble ~s estranger, normalment europeu, quedorm a Altea o Benidorm. Aquest estiu de 2016 ha rebut

excursions organitzades d’estrangers de diverses proce-

d~ncies, corn per exemple israelians. El Castell de Guadalest

ofereix rotes senderistes i turisme cultural, arab un totalde vuit museus que mostren miniatures, castells i cases de

I’~poca moderna, vehicles, instruments de tortura de I’edat

mitjana iun ~ltim museu amb vint rail salers i pebrers, am~s dels dos castells del poble. Tota una alternativa a prop

del litoral.

La importancia d’aqoestes alternatives ~s tal ClUe des deI’Ag~ncia Catalana de Turisme asseguren que "un percen-

tatge molt elevat dels clients estarien disposats a pagar un

10-15% i en alguns casos fins a un 30% m~s del que estan

pagant per una experiEncia realment singular ales desti-

nations turistiques de Catalun~la. Tenim hons competidors,

si, i poden oferir un bon producte a hon preu, per6 ara ma-

teix la nostra oferta ~s dificilment superable per a Turquia,

Croacia, Gr~cia, Egipte, Tunis, Marroc, etc,"?°

L’EURAM, doncs, esdev~ un espai d’avantguarda grEcies a

una especialitzaciO que Es la base del present i del futur del

sector turistic. Especialitzar ~s, al cap i a la fi, diferenciar

el I)roducte.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

97-102

España

8 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cameron Carpenter liga con el Orfeó Català

Miércoles, 9 de noviembre del 2016 - 19:42 CET

Un año y medio después de su debut en el Palau de la Música y en España, el transgresor organista estadounidenseCameron Carpenter, de 35 años, ha vuelto a sorprender al público de la sala modernista. El artista, que ha roto losestereotipos de la interpretación de un instrumento asociado al misticismo musical religioso, se ha convertido en unafigura popular muy solicitada por los auditorios de todo el mundo. Es el primer virtuoso del utensilio aerofonico que haganado un Grammy, además de actuar como solista de grandes formaciones, entre ellas la Filarmónica de Berlín.

La temporada pasada adaptó con éxito su repertorio al restaurado órgano tubular Walcker del Palau y en esta ha dadoun paso más al presentarse con su instrumento digital, el Internacional Touring Organ (ITO), diseñado por él mismo yconstruido a su medida por Marshall & Ogletree. Con este compañero de viaje, Carpenter puede dar rienda suelta a lalibre recreación de las piezas clásicas o contemporáneas. La noche del martes actuó con el ITO para ofrecer unprograma en el que el mayor reto era el de ensamblarse con el Orfeó Català y Cor de Cambra para interpretarconjuntamente los 'Chichester psalms' de Leonard Bernstein.

UN WAGNER POCO RECONOCIBLE

Antes de llegar a este momento culminante, Carpenter ofreció sus particulares arreglos de la obertura de 'Los maestroscantores de Nuremberg' de Wagner. La música, de gran intensidad decibélica, no siempre sonó identificable con respectoa la original del autor. Mucho más ajustados al estilo del instrumento fueron los tres fragmentos de las 'Pièces deFantasie' de Vierne, con una soberbia versión del 'Carillon de Westminter' de sonidos marcadamente londinenses.

Pero no hay duda de que la recreación de los salmos compuestos por Bernstein, que combinan el texto hebreo con latradición coral cristiana, fueron lo mejor de la noche, destacando el excelente nivel de las corales dirigidas por unexpresivo Simon Halsey. El ITO moduló su sonoridad y se acopló a la perfección con las voces. El niño Bernat Rosés,del Cor Infantil, se mostró tan angelical como seguro en sus intervenciones dentro del buen rendimiento conjunto. EstherPinyol (arpa) y Ferran Armengol (percusión) respaldaron instrumentalmente el atractivo experimento.

Dos piezas de Bach, una de Chaikovski y una inspirada improvisación del artista completaron, antes de llegar a lapropina, la actuación de este Lang Lang del órgano que cuida su puesta en escena hasta el último detalle. Con sudesenfadado 'look' de estética punk, que incluye unos zapatos de tacón con brillos para realzar los momentos de su bailesobre los pedales y el vuelo de sus dedos sobre las cinco hileras del teclado, Carpenter da espectáculo y populariza,pese a las críticas de los ortodoxos, un instrumento hasta hace poco encerrado en las iglesias.

Pulse aquí para acceder a la versión online9 Noviembre, 2016

8.81 minTMV:

167000TVD:

147000UUD:

1553000UUM:www.elperiodico.com

TARIFA:

PAÍS:

URL:

1670 €

España

� Call Us: 1111-0000-2345�

El Binari - El Cronista MusicalINDEX CRÍTIQUES ACTUALITAT ENTREVISTES CAMBRA CD’S

RECITALS OBC ARXIU CONCERTS DVD ÒPERES PALAU 100

TEMPORADA DEL LICEU L’AUDITORI

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

NOVIEMBRE 09, 2016 PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Temporada de “Tardes al Palau” 2016-2017

Dilluns, 7 de novembre de 2016

Guinovart: Alma eterna

Pàgina 1 de 7Guinovart: Alma eterna – El Binari – El Cronista Musical

10/11/2016http://elbinari.com/palau-de-la-musica-catalana/guinovart-alma-eterna/

Albert Guninovart: Alba Eterna (òpera). Estrenada al Teatre Fortuny de Reus l’any

2009. Llibret de Jordi Faura

Marta Mathéu – directora

Anna Alàs – mare

Marc Sala – pare

Josep-Ramon Olivé – fill

Bealia guerra – ballarina

Albert Guinovart – piano

Orquestra Camera Musicae

Tomàs Grau – director

ARGUMENT

Un matrimoni viu una vida relaxada i contemplativa. La seva tranquil·litat s’estronca amb la tornada del seu únic fill, que estudiava música a l’estranger, enamorat d’una ballarina, Alba, amb qui vol casar-se. Com a regal de noces, el fill proposa al pare aturar el moment en què viu aprofitant que ara ell i l’Alba són joves i forts. Així que li demana que construeixi un rellotge perfecte, capaç d’aturar el temps i fer del present un moment perpetu. Tot es complica i la història acava tràgicament, ja que “el temps no s’atura per ningú… excepte en un teatre”. l’Alba queda atrapada en el rellotge i acaven morint la mare en mans de la directora, i la directora en mans de l’Alba.

ALBA ETERNA I EL PAS DEL TEMPS

El pas del temps és un tema que ha obsessionat l’home des dels inicis de la seva existència. El llibret de Jordi Faura recull aquesta herència per presentar una òpera en la qual el pas del temps es converteix en pretext per revisar els conceptes de bellesa i vellesa. Dos temes que persegueixen la ment d’un Albert Guinovart que, en plena maduresa creativa, ens decobreix un estil molt més eclèctic i agosarat que en treballs anteriors.

Immergit en una etapa de gran simfonisme, el compositor mostra en Alba eterna una música que vetlla per una vocalitat cantable i bonica que, malgrat no renunciar a la melodia, incorpora harmonies trencadores i avantguardistes. L’ús de leitmotiv en temes com el dels pares, el rellotge o el pas del temps, dóna pas a una estructura que, en setze escenes i dos actes, mostra línies més infinites i constants canvis de ritme.

Pàgina 2 de 7Guinovart: Alma eterna – El Binari – El Cronista Musical

10/11/2016http://elbinari.com/palau-de-la-musica-catalana/guinovart-alma-eterna/

Interessant i original partitura d’Albert Guinovart. Aquesta òpera està molt ben escrita per les veus i pel grup de cambra aconseguint unes textures musicals molt interessants amb una paleta rica en colors i contrastos. La música té un component descriptiu molt marcat on es dibuixen perfectament les expressions del texte i on s’entenen perfectament totes les escenes. Una música plena de dinàmiques diferents amb cops d’efecte dramàtics molt efectius. Guinovart capta a la perfecció amb la seva música l’atenció del plúblic amb un llenguatge expressiu i original en les seves sonoritats i en la seva personal escriptura musical. El seu discurs musical està molt ben plantejat on tot té un sentit amb intel·ligència i bona professionalitat.

La interpretació va ser molt efectiva per part del director Tomàs Grau que va dirigir un grup de cambra amb components de la Orquestra Camera Musicae amb una direcció clara, precisa, musical i expressiva on tots els detalls estaven treballats i ben executats donant sentit dramàtic a l’acció. Els components de l’orquestra van tocar amb gran professionalitat, precisió musical i entrega. En aquest conjunt instrumental també tocava el piano el sempre impecable Albert Guinovart.

A la part vocal encarnant els personatges la soprano Marta Mathéu va cantar amb una veu de bell timbre amb molt bona part actoral de la despiadada directora amb bona tècnica i projecció vocal. Anna Alàs va mostrar un timbre noble amb molt bona projecció en tot moment amb una veu plena d’harmonics i bon treball actoral. Marc Sala va cantar amb una veu ben impostada de fraseig elegant, i Josep-Ramon Olivé va mostrar un cant més dramàtic amb bona dicció i bona expressivitat. També vam gaudir de la ballarina Bealia Guerra.

Pàgina 3 de 7Guinovart: Alma eterna – El Binari – El Cronista Musical

10/11/2016http://elbinari.com/palau-de-la-musica-catalana/guinovart-alma-eterna/

Novedad discográfica�

ENTRADAS RECIENTES �

Guinovart: Alma eterna

Novedad discográfica

Quartet Casals amb Belcea

Concert de Halloween al Palau

L’OBC i els germans Mendelssohn

Fiat Lux de Joan Guinjoan

L’OBC i Gil Shaham

Pàgina 4 de 7Guinovart: Alma eterna – El Binari – El Cronista Musical

10/11/2016http://elbinari.com/palau-de-la-musica-catalana/guinovart-alma-eterna/

10/11/2016 Juan de la Rubia, l’ànima de Faust | Revista Musical Catalana

http://www.revistamusical.cat/juan-de-la-rubia-lanima-de-faust/ 1/2

Redacció 9 novembre, 2016 0 comments

Juan de la Rubia

Juan de la Rubia, orgue (orgue Walcker del Palau de la Música Catalana). Improvisació sobre (1926) pel·lícula de F. W. Murnau.

El Palau de la Música Catalana va celebrar la segona edició del “Concert de Halloween” amb el prestigiós organista Juan de la Rubia. L’intèrpret va posar música

improvisada al de F. W. Murnau, pel·lícula estrenada el 1926, que es va poder veure projectada en una pantalla disposada amb aquesta finalitat.

Tots Sants és el dia idoni per reflexionar sobre la vida i la mort. L’arribada de la tardor marca un nou cicle, celebrat des d’èpoques prehistòriques, en el qual moltes

cultures dediquen uns dies a recordar els absents. Des que Gregori IV, al segle IX, va determinar el dia 1 de novembre com a festivitat de Tots Sants, les diverses

tradicions de veneració dels difunts van haver d’adaptar-se al calendari cristià. A Catalunya, com a altres indrets de la Península, per Tots Sants se celebra la

Castanyada, un atavisme de societats tradicionals que també va tenir cabuda al Palau de la Música abans del concert, amb la col·laboració d’una gelateria de

renom internacional.

El mite alemany de Faust ha inspirat molts artistes, des de Christopher Marlowe a La Fura dels Baus. Al seu torn, el film de Murnau està inspirat en la novel·la

clàssica de J. W. von Goethe i se situa en un vague i imprecís Renaixement, tan boirós com la figura de l’alquimista alemany Georgius Faustus (segles XV-XVI)

que dóna nom a la llegenda. La pel·lícula endinsa l’espectador en un món oníric i opressiu que beu de l’estètica de Gustave Doré, els prerafaelites o C. D. Friedrich

i que en general incorpora una munió d’elements culturals que són motiu de joia per a l’espectador.

Improvisar sobre un film d’aquestes característiques és un gran repte que Juan de la Rubia va assumir fa més de cinc anys. Des d’aleshores ha posat música a la

pel·lícula amb orgues molt diferents, cosa que al seu torn ha donat també resultats diversos. L’orgue Walcker del Palau, inaugurat el 1908 i restaurat fa deu anys,

posava a disposició de l’intèrpret de la Vall d’Uixó els seus 3.772 tubs per a una vetllada tenyida d’allò sobrenatural. Els diferents registres de l’orgue van donar

vida sonora a un film altament expressiu però mut i Juan de la Rubia va saber exhibir-hi, en tot moment, una perfecta sincronia amb el caràcter de cada escena, tot

demostrant el seu coneixement de l’obra. Les espurnes elèctriques del laboratori alquímic de Faust esdevenien arpegis. Escales i altres elements cinètics

animaven les escenes amb més moviment i els acords dissonants caracteritzaven Mefistòfil. Altres recursos raonablement utilitzats per De la Rubia foren les

abundoses citacions musicals de cançons populars i infantils, així com alguna evocació del de Richard Wagner en l’escena de la poció amorosa.

El mite de Faust continua fascinant-nos encara avui, en l’anomenada era digital, car darrere d’aquesta antiga història s’amaga ni més ni menys que el misteri del

geni humà. Thomas Mann va comprendre-ho perfectament amb el seu incommensurable (1947), que precisament transportava el mite al món de la

on /

10/11/2016 Juan de la Rubia, l’ànima de Faust | Revista Musical Catalana

http://www.revistamusical.cat/juan-de-la-rubia-lanima-de-faust/ 2/2

Tweet

música. En la novel·la de Mann, l’inefable compositor fàustic Adrian Leverkühn venia l’ànima al diable per tal

d’assolir l’excel·lència en la composició. El de Murnau, en canvi, experimenta una progressiva

degradació moral que va de la filantropia a l’egoisme per permetre, d’aquesta manera, una darrera

redempció gràcies a l’amor de Gretchen. Creiem que De la Rubia va saber copsar totes aquestes

situacions i esdevenir a voltes més intricat i fosc per assolir una major lluminositat al final. Certament, un

Adrian Leverkühn modern posant la seva ànima al servei de la imatge en una perfecta simbiosi d’èpoques i

formes artístiques.

7

Revista Musical Catalana © 2013 All Rights Reserved

Outspoken theme Wpshower