8
1 Estem a les acaballes de la segona legislatura en que Inde- pendents-ERC hem liderat el rumb del nostre poble, i penso que el canvi, la transformació, el progrés del nostre poble en tots els aspectes en aquests vuit anys ha estat evident. Ens hem acostumat a un ritme de creixement en equipaments, infraestructures i serveis tan alt que, probablement, ja no recordem la situació que teníem ara fa vuit anys. Només dos exemples: a les poques setmanes d’entrar al govern la primavera del 2003 vam haver d’afrontar una sequera, amb restriccions d’aigua incloses, i vam haver de programar tota la Festa Major. Això ja no pot tornar a passar, les inversions fetes en la xarxa d’aigua potable ( nous dipòsits de distribució, nou pou a Can Magre, connexió a la xarxa Ter-Llobregat, etc.) fan que sigui impossible que es repeteixi una situació com aquella. I la feina que es fa a traves de la Comissió de Festes fa que les festes es programin amb molta més participació i amb l’antelació suficient. I així trobaríem exemples en totes les àrees de l’Ajuntament: educació ( dos noves Escola Bressol i una escola de primària), sanitat ( primer un dispensari a La Sagrera i després el nou CAP), transport urbà, recollida d’escombraries porta a porta, saneja- ment ( col·lector de La Vall, col·lector del camí de la Rovira, etc.), infraestructures (camí del gual, de can Figueretes, de can Saba- ter, del Forn, del Serrat, de Salve Regina, carrer del Mig, urba- nitzacions de la Torre del Gos, can Feu, Puigdomènech, camins de vianants, millora hidràulica del riu Tenes, etc.), eficiència ener- gètica (canvi de lluminàries, plaques fotovoltaiques al pavelló i a la Fàbrica, etc.), esports ( camp de futbol, pavelló, Pinedes Cas- tellet, etc.), cultura (potenciació de la Fàbrica, nova Biblioteca- Casa de Cultura, etc.), i moltes altres actuacions. Ara, en temps de crisi, sobretot cal determinació en man- tenir, millorar i optimitzar tots aquests serveis, no s’hi valen dub- tes ni pors a l’hora de prendre decisions, però cal ser prudents, gestionar millor que mai els recursos de tots i posar per davant de tot els interessos de tots els ciutadans. Per això totes les persones que treballem per tirar endavant el nostre projecte per Santa Eulàlia, amb la solvència de la feina feta però, conscients de que queda molt per fer i que la situació econòmica és més complicada que mai, ens estem preparant per merèixer la vostra confiança i poder seguir liderant el govern del nostre Ajuntament. ’’Oa Butlletí informatiu del grup municipal d’ Independents-ERC a Santa Eulàlia de Ronçana. número 31 març 2011 www.gentdesantaeulalia.cat Albert Martínez Enric Barbany Àngel Exojo Núria Federico Anna Arnella Arnau Queralt Santi Martí Jordi Orriols Pere Cabot Jaume Dantí Ramon Vilageliu Montserrat Bonet Ricard Alcojor Lluís Velasco Pere Bonet Esteve Carreras Cristina Gallego Jordi Ciurans Jordi Sala Lluís Castilla Marc Hermosilla Pere Montes Magda Palà Enric Blajé Teresa Cortès Teresa Dordal Teresa Valls Xavi Giménez Virgínia Calvet Vanessa Casado Serrat Vilanova Paco Heras Xavi Català Manel Hermosilla Pep Margenat Montserrat Pagès Jordi Casas Joan Carles Lafuente Pere Prim www.gentdesantaeulalia.cat Pere Cabot i Barbany, candidat a l’alcaldia de Santa Eulàlia de Ronçana DETERMINACIÓ

ONA Nº 31 (Març de 2011)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Butlletí informatiu de la secció local d'Independents-ERC a Santa Eulàlia de Ronçana.

Citation preview

Page 1: ONA Nº 31 (Març de 2011)

1

Estem a les acaballes de la segona legislatura en que Inde-pendents-ERC hem liderat el rumb del nostre poble, i penso queel canvi, la transformació, el progrés del nostre poble en tots elsaspectes en aquests vuit anys ha estat evident.

Ens hem acostumat a un ritme de creixement en equipaments,infraestructures i serveis tan alt que, probablement, ja no recordemla situació que teníem ara fa vuit anys. Només dos exemples: a lespoques setmanes d’entrar al govern la primavera del 2003 vamhaver d’afrontar una sequera, amb restriccions d’aigua incloses,i vam haver de programar tota la Festa Major.

Això ja no pot tornar a passar, les inversions fetes en laxarxa d’aigua potable ( nous dipòsits de distribució, nou pou aCan Magre, connexió a la xarxa Ter-Llobregat, etc.) fan que siguiimpossible que es repeteixi una situació com aquella. I la feinaque es fa a traves de la Comissió de Festes fa que les festes esprogramin amb molta més participació i amb l’antelació suficient.

I així trobaríem exemples en totes les àrees de l’Ajuntament:educació ( dos noves Escola Bressol i una escola de primària),sanitat ( primer un dispensari a La Sagrera i després el nou CAP),transport urbà, recollida d’escombraries porta a porta, saneja-

ment ( col·lector de La Vall, col·lector del camí de la Rovira, etc.),infraestructures (camí del gual, de can Figueretes, de can Saba-ter, del Forn, del Serrat, de Salve Regina, carrer del Mig, urba-nitzacions de la Torre del Gos, can Feu, Puigdomènech, caminsde vianants, millora hidràulica del riu Tenes, etc.), eficiència ener-gètica (canvi de lluminàries, plaques fotovoltaiques al pavelló i ala Fàbrica, etc.), esports ( camp de futbol, pavelló, Pinedes Cas-tellet, etc.), cultura (potenciació de la Fàbrica, nova Biblioteca-Casa de Cultura, etc.), i moltes altres actuacions.

Ara, en temps de crisi, sobretot cal determinació en man-tenir, millorar i optimitzar tots aquests serveis, no s’hi valen dub-tes ni pors a l’hora de prendre decisions, però cal ser prudents,gestionar millor que mai els recursos de tots i posar per davantde tot els interessos de tots els ciutadans.

Per això totes les persones que treballem per tirar endavantel nostre projecte per Santa Eulàlia, amb la solvència de la feinafeta però, conscients de que queda molt per fer i que la situacióeconòmica és més complicada que mai, ens estem preparant permerèixer la vostra confiança i poder seguir liderant el govern delnostre Ajuntament.

l’’Ona Butlletí informatiu del grupmunicipal d’Independents-ERCa Santa Eulàlia de Ronçana.

número 31març 2011

www.gentdesantaeulalia.cat

Albert Martínez Enric Barbany Àngel Exojo Núria Federico Anna Arnella Arnau Queralt SantiMartí Jordi Orriols Pere Cabot Jaume Dantí Ramon Vilageliu Montserrat Bonet Ricard AlcojorLluís Velasco Pere Bonet Esteve Carreras Cristina Gallego Jordi Ciurans Jordi Sala Lluís CastillaMarc Hermosilla Pere Montes Magda Palà Enric Blajé Teresa Cortès Teresa Dordal TeresaValls Xavi Giménez Virgínia Calvet Vanessa Casado Serrat Vilanova Paco Heras Xavi CatalàManel Hermosilla Pep Margenat Montserrat Pagès Jordi Casas Joan Carles Lafuente Pere Prim

www.gentdesantaeulalia.cat

Pere Cabot i Barbany, candidat a l’alcaldiade Santa Eulàlia de Ronçana

DETERMINACIÓ

Page 2: ONA Nº 31 (Març de 2011)

2

sumarinúmero 31març 2011

2 l’opinió

3 dia a dia

4 el tema6 algú ho havia de dir

8 en primera persona

Butlletí informatiu del grupmunicipal d’Independents-ERCa Santa Eulàlia de Ronçana.

Dipòsit legal: B-48.566ISSN 2013-7494 (digital)ISSN 2013-1380 (en paper)

Prohibida la reproducció de qualsevol arti-cle o text sense permís exprés de l’autor.

Fotografia de la portada:En Pere Cabot és el candidata l’alcaldia nomenat per Ind-ERC i l’Enric Barbany és l’ac-tual alcalde de Santa Eulàliade Ronçana.

Sí molt.

Com a equipaments, les Escoles bressoli de primària i el CAP, el Bus Urbà... Peròtambé la nova Biblioteca Casa de cultura,ja que la activitat educativa i cultural delpoble és molt gran. Com a activitats: laprogramació cultural de la Fàbrica, elspressupostos participatius dels joves iles festes.

Ha de ser una persona que desde l'ad-ministració local doni el màxim suport ales iniciatives dels veïns i entitats deSanta Eulàlia, que treballi amb coherèn-cia i en equip per governar per a tothomi que mantingui l'encant rural del poble.

El tema d'inundabilitat del riu Tenes, se-guir treballant pel Pep i Laia com a eixper l'educació de tot el poble, millorarcarrers i camins de vianants i buscarpolítiques creatives per fer de la crisi ac-tual una oportunitat per afavorir temesmediambientals, potenciar el comerçlocal i de proximitat i arrelar la identitatdel nostre poble.

Crec que sí, que les millores han estatmés que notables.

Que en quatre anys s'hagin construïtdues escoles bressol (es diu aviat), am-pliat el carril 'bici', arreglat el camí de canBurgès, millorat la circulació de moltscarrers, arreglat el gual de Sant Isidre iun considerable etcètera, vol dir que lescoses s'han fet bé i que podem estarcontents.

Valoraria, esclar, que fos del poble, quehi fes vida. Trobo de cabdal importànciaque la persona al capdavant del governde la pròxima legislatura sigui asse-nyada, sàpiga escoltar.

Encara hi ha certs emplaçaments deSanta Eulàlia que serveixen com a abo-cadors il·legals -per descomptat-, o sim-plement racons plens de deixalles jaantigues que s'haurien d'eradicar.Caldrà veure no només quins problemeshi ha més urgents sinó allò que els nos-tres fills i els fills dels nostres fills neces-sitaran en un futur.

I tant que sí. En general ha millorat imolt. S´haurien de fer més cosesperò temps al temps.

N’hi ha molts i entre ells, les activitatsa la Fàbrica. Els cursos en són unbon exemple. Jo sóc aficionat i prac-tico el thaixí entre d´altres activitats.

Especialment que sigui honest i quedediqui el màxim de temps al poble.

Més control de l’incivisme, la creaciód´un centre esportiu amb piscina co-berta, més personal a la Fàbrica peratendre les necessitats lúdiques i per-sonal per l´atenció directe dels usua-ris del centre. També constatem unmunt de problemes que tenen a veureamb la línea d´ ADSL i les dificultatsque això ocasiona.

l ’opinió

Natàlia Pastor,mestra, Barri de la Campinya

Albert Solaní,estudiant, Barri de la Sagrera

Pere Ayats Barcons,jubilat, Barri de Can Marquès

Creus que el pobleha millorat en elsdarrers anys?

Quins equipamentso activitats en des-

tacaries?

Què valorares com aessencial per la per-sona que hagi d'es-tar al capdavant delgovern en la propera

legislatura?

Què cal resoldre aSanta Eulàlia de

Ronçana en els pro-pers quatre anys?

Page 3: ONA Nº 31 (Març de 2011)

3

LA BIBLIOTECAD’aquí a ben poques setmanes, Santa

Eulàlia de Ronçana estrenarà la novaBiblioteca- Casa de cultura, un edificiespaiós, modern i perfectament equipatal servei de tots els veïns. És el botódaurat que el govern encapçalat per In-dependents-esquerra posa a l’obra dutaa terme en els darrers vuit anys, al llargdels quals Santa Eulàlia ha vist créixeren quantitat i en qualitat els equipa-ments i serveis municipals.

DIGUIN EL QUE DIGUIN, EL CANVI JA ESTÀ FET.L'HEM FET NOSALTRES EN ELS DARRERS 8 ANYS

Les eleccions municipals del 22 de maigsignificaran poder confrontar les accions i lespropostes de cada grup que es presenta a lapoblació com a opció de govern. Més enllà deles paraules, però hi ha tot un trajecte que,esclar, cal valorar i, per això volem fer un tas-tet de les accions que Independents-ERC pre-senta com a valor del nostre projecte que, detemps ençà es centra en proporcionar qualitatde vida a tota la població.Encara no fa un any que s’inaugurava l’Es-

cola Bressol La Font del Rieral, per donar ca-buda als nens i nenes per als quals l’EscolaBressol l’Alzina, inaugurada també durant elsprimers anys de govern d’Independents-es-querra, havia quedat petita. L’educació és unaprioritat per al nostre grup, com ho demostratambé el fet que, en el seu moment, el govern

donés l’empenta definitiva a la creació de l’Es-cola La Sagrera, segona escola d’educació in-fantil i primària, i impulsés el ProjecteEducatiu de Poble, que al llarg d’aquests dar-rers anys ha dut a terme múltiples actuacionsdestinades a la millora de la qualitat educativaal nostre poble.L’activitat cultural és un altre dels valors

que el govern ha potenciat, oferint una varietatde propostes creixent en forma de sortides,cursets, activitats infantils, conferències, pu-blicacions, festes,… És clar que moltes d’a-questes activitats han estat possibles en bonamesura gràcies a l’activíssim paper de les as-sociacions i entitats del poble, a les quals l’e-quip de govern ha donat suport des del primerdia. La riquesa social i cultural de Santa Eulà-lia omple dia rera dia les instal.lacions de la

Fàbrica, fins al punt que tot sovint resulten in-suficients. Tenim nova gespa i noves grades al camp

de futbol, i el pavelló poliesportiu ha estat re-novat en aquesta legislatura. Amb tot, la so-breocupació d’aquest pavelló obliga el governa pensar ja en noves instal.lacions.L’atenció social i sanitària és una altra de

les principals prioritats del grup Indepen-dents-esquerra. La inauguració del CAP, arafa tres anys, va suposar una gran millora enla qualitat de vida de tots els ciutadans. Tambés’ha incrementat progressivament l’atenció ales persones grans i a les necessitats sòcio-econòmiques derivades de la situació actualSanta Eulàlia ha crescut en nombre d’habi-tants al llarg d’aquests vuit anys, però haestat un creixement harmònic, moderat i sos-

tenible. Les principals vies de comunicaciós’han adequat a aquest creixement, connec-tant mès còmodament els barris, i millorant lacirculació i la mobilitat tant dels vehicles comdels vianants. El bus urbà, inaugurat durant laprimera legislatura d’Independents-esquerra,dóna servei a un significatiu nombre de ciu-tadans; més recentment s’ha afegit a aquestservei el del Bus-Exprés cap a Barcelona. I elscamins de vianants i el carril bici ens han per-mès desplaçar-nos de manera molt més cò-moda i agradable.La satisfacció per la feina ben feta durant

aquests vuit anys de govern encapçalat perIndependents-esquerra ens porta a prepararamb molta il.lusió i coratge les noves actua-cions que caldrà dur a terme al nostre pobledurant els propers quatre anys.

dia a dia

L’escola Bressol la Font del Rieral, els parcs infantils, la ingent feina d’urbanització de carrers, etc. són mostres de la intensa feina realitzada per Independents-Esquerra des delo govern de Santa Eulàlia de Ronçana.

Page 4: ONA Nº 31 (Març de 2011)

4

NOVA BIBLIOTECA-CASA DE CULTURA:L’HEM FETA AMB TU, PER A TU....GAUDEIX-LA!

el tema

Page 5: ONA Nº 31 (Març de 2011)

5

Lluminosa, ampla, còmoda, moderna... espectacular.Són molts els adjectius que defineixen la nova Biblioteca-Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja.Però, per sobre de tots, una afirmació: aquest equipament l’ha fet el govern d’Independents-ERC. Però no és nostre: és teu.Perquè la nova biblioteca és més que un lloc on conservar i consultar llibres. Volem que lafacis teva aprofitant totes les posibilitats que t’ofereix un espai innovador.Passeja entre les prestatgeries i tria un llibre, el que vulguis. Surt al jardí i comença l’aven-tura de llegir a l’ombra d’un arbre. Et resultarà difícil no trobar allò que busques entre elsmés de 20.000 volums que formen el seu fons bibliogràfic en el dia de la seva inauguració.O selecciona aquella música que t’agrada i escolta-la tranquil·lament fullejant una revista. Osimplement observant el poble des dels amplis finestrals. Perd la mirada sobre el Montsenyo descansa la vista als suaus relleus dels conrreus i dels boscos de la plana del Rieral.La biblioteca permet això i moltes coses més. La seva sala d’actes té capacitat per a centpersones. Dotada d’una tarima, projector i pantalla. I amb sortida directa a un terrassa quemira a la Sagrera.Un espai de cultura obert a les noves tecnologies. Fes-ne l’ús que vulguis amb els seus 20ordinadors conectats a internet de forma contínua i gratuïta a velocotat d’ADSL. Podràsconsultar el catàleg de llibres, música, revistes o vídeos. Però també podràs navegar perconsultar la premsa electrònica.I tot això ho pots fer en família.

Perquè no hem oblidat als més petits. No podia ser de cap altra forma ja que el nostre grupha fet de la població en edat escolar un dels principals destinataris de la inversió pública del’Ajuntament des de l’any 2003. Com mai havia fet fins ara cap govern municipal.Els menuts de la casa disposen de 200 m2 per gaudir de la lectura d’un conte o d’un còmic.En taules o ajaguts a terra: els esperen multitud de coixins i una gran catifa. I si volen tambépoden fer tallers o manualitats: la zona infantil disposa d’un aula-taller preprada per a aquesttipus d’activitats.Al costat del nou edifici teniu un gran parc infantil amb gronxadors, tobogans i taules de perberenar. Menjar un entrepà escoltant el so de la cascada d’aigua de 40 metres de llarg quesepara la biblioteca del parc.Tampoc hem oblidat els joves. S’han habilitat dos espais per fer classes d’idiomes i quetambé podrà fer servir l’IES la Vall del Tenes perquè els alumnes hi facin treballs en grup.Ho facilitarà l’ampli horari de funcionament de la biblioteca: cada dia de 16 a 20,30 hores i elsdissabtes de 10 a 14 hores. A més, els dimarts i dijous també obrirà portes de 9 a 11 del matí.Entra-hi. Ho pots fer des del carrer Mestre Joan Batllet o des del camí de Caldes. Una granrambla empedrada i coberta amb una pèrgola enjardinada et dóna la benvinguda. Camí delque és modern, però sense oblidar el nostre passat. Perquè els antics edificis de l’ambulatorii la biblioteca vella acolliran l’ampliació de les instal·lacions de Canal Set Televisió i d’altres

equipaments socials o culturals.Ara ja no te la imaginis...

Gaudeix-ne, la biblioteca és ben teva.

No te la imaginis:Ja pots veure la nova biblioteca awww.gentdesantaeulalia.cat

Page 6: ONA Nº 31 (Març de 2011)

algú ho havia de dir...

6

EN 23 ANYS DE GOVERN DE CiU...

Convergència i Unió va necessitar 23 anys de govern local per dotar Santa Eulàliad’una escola de primària i d’un institut d’ensenyament secundari mancomunat ambels altres pobles de la Vall del Tenes....

Escola Ronçana Institut de la Vall del Tenes

EN NOMÉS 8 ANYS, EL GOVERN D’INDEPENDENTS-ERCHA MILLORAT L’ENSENYAMENT A SANTA EULÀLIA:

1. Ampliació de l’escola Ronçana amb 6 noves aules.2. Millores a l’IES la Vall del Tenes.3. Construcció del CEIP La Sagrera, la segona escola de primària.4. Hem promogut i posat en funcionament la primera escola bressol.5. Per atendre la demanda, hem construit la segona escola bressol,la Font del Rieral, que ha rebut diferents premis i reconeixementsnacionals i internacionals.6. Creació de l’Escola Municipal de Música en col·laboració amb laMancomunitat de la Vall del Tenes.7. Creació del projecte educatiu de poble (Pep i Laia) amb activitatsde tota mena per implicar tota la societat en l’educació.8. Al futur Pla d’Ordenació Urbana ja preveiem la construcció d’unatercera escola de primària per atendre les necessitats futures.

Si hem fet tot aixòen només vuit anys,¿t’imagines el que

podem fer en el futurgràcies al teu vot?

4

31

5

6 7

Page 7: ONA Nº 31 (Març de 2011)

7

Així era el poble amb el govern deConvergència i Unió...

... i això és el que hem aconseguiten els darrers 8 anys

Camí del gual

Carrer Salve Regina

Camp de Futbol

Camí decan Figueretes

Abans Ara

Abans Ara

Abans Ara

Abans Ara

El dubte genèric, la queixa inconcreta, la promesa fàcili l’estat d’opinió negativa s’incentiven promovent el des-contentament. I, efectivament, incitar a un estat de des-contentament general, borrós, sense contornsprescisos, pot concretar-se en una valoració paradoxalque, en un poble com el nostre, assumeixi com a pocrellevant cadascuna de les passes cap a un augment evi-dent de la qualitat de vida de les persones. Com si l’ac-tuació que possibilita aquest pas cap a un estat millorde les coses fos propi de l’atzar i no pas com a conse-qüència del rigor de la feina feta amb consciència, ca-pacitat i compromís pel bé comú. Així, conrear el descontentament i posar l’alçaveu a

cada queixa que genera l’acció de govern, com ha fetaquests anys CiU, ha esdevinguta una pràctica habitualdes de l’oposició. I la queixa, buscada a la menuda, ser-vida com categoria i mostrada com a estratègia de futures basa en uns fonaments inestables: amb aquest des-contentament postís, difícilment es pot bastir una opciósòlida amb propostes treballades i centrades en el bécomú. Si només es parteix del greuge, el descontenta-ment provocat, el detall particular i l’enuig concret (perlegítims que siguin!) no es pot generar un sentit col·lectiud’avenç. Les propostes encaminades a un progrés posi-tiu fetes des de l’oposició, si haguessin existit, haurientingut un sentit doblement positiu perquè haurien esde-vingut una mostra de generositat i de compromís ambtota la gent del poble.Però, llastimosament, en aquests darrers anys, des de

l’oposició, només hi ha hagut entrebancs personalitzatscap als regidors i regidores que ocupaven responsabili-tats de govern: abandonament rabec de la presa de pos-sessió de l’alcaldia, infructuoses comissionsd’in vestigació, denúncies al jutge no acceptades per faltade continguts contrastables (i retirades a darrera hora)i, en definitiva, només gesticulació focalitzada en els er-rors (ep, que n’hi ha hagut, esclar!).Promoure el descontament, doncs, pot ser una bona

estratègia per aglutinar descontents, però, només és apartir d’aquests descontents que volem fer poble?

Descontents habituals

Page 8: ONA Nº 31 (Març de 2011)

“Em sembla molt important l’impuls que hantingut les entitats del poble”

Què recordeu de la Santa Eulàlia que vauconèixer?Ui, tot ha anat canviant sense aturador. Acasa, quan jo era petita, teníem estanc, bar-beria i espardanyeria i sempre hi havia gent.Als pobles tothom es coneixia, el ritme de lavida era diferent i recordo el meu avi i elmeu pare cantant mentre feinejaven. Lagent, havia de treballar molt per tirar enda-vant, però no tenien tanta pressa com ara,que sembla que no hi hagi temps per a res.També recordo la guerra i la por que vampassar quan passaven els avions. I la feinaa tirar endavant.

Sí, de feina n’hi havia molta!I tant! i més que ens en buscàvem: quantenia catorze anys vaig anar a aprendre a ferde perruquera a Caldes. Durant un any i migcada dia, fes calor o fred a peu, cap a Caldes.Després vaig obrir la perruqueria hi hi vaigtreballar molt... També anava a pentinar aon demanaven perquè vaig començar a uti-litzar aparells per pentinar, per fer la per-manent, que eren una novetat. Pentinavadones de tots aquests verals, de Bigues aLliçà.

Poc després us vau casar amb en Joan Es-punya.

Sí, i he estat molt feliç perquè era una mag-nífica persona. Ell era mosso de can Jaumeperò, com que el pare estava malalt, al capde poc temps en Joan ja feia de barber, demanera que jo duia la perruqueria i ell, labarberia.

I també, ben aviat, el telèfonEl telèfon va ser una altra cosa que encarava afegir més compromís a la nostra feina.Quan a can Turell van decidir de deixar-ho,nosaltres ens vam fer càrrec de la centra-leta i, així, es va afegir a la nostra clientelahabitual els estiuejants que sovint sol·licita-ven conferència per parlar amb Barcelona:en aquella època el marit es quedava treba-llant i la canalla i la dona estiuejaven aquí.És clar, volien saber què feia l’altre! Fins itot un dia va venir la Mari Sampere, quealeshores era molt famosa a telefonar...

I després, a fer roba Mira, va passar que ens fèiem grans i vamfer un pensament. Vam comprar unes mà-quines i a fer jerseis. Més tard fins i tot vamestar, amb en Joan, en una botiga de jerseisa Granollers.

Heu vist, doncs, com ha anat canviant elpoble

Sí, sí. Molt ha anat canviant. Jo, per exemplevaloro molt tota l’activitat que es genera ala Fàbrica i, concretament, vaig molt sovintal casal d’avis. També em sembla molt im-portant l’impuls que han tingut entitats delpoble com la Coral, la informació que rebemamb la revista Ronçana o el Canal Set, queseguiexo sempre amb atenció i que és unacosa molt bona per tot el poble.

Se n’han fet moltes de coses... I tant que sí. Per exemple, també valoromolt la Biblioteca que és a punt d’inaugu-rar-se i que la gent gran se la podrà fer sevai gaudir-ne. A mi m’agrada molt escriure illegir, i ho faig molt sovint: encara ara, quanescric recordo com n’aprenia amb el senyorBatlle. I és que en vam aprendre moltes decoses al col·legi, que encara recordo.

Santa Eulàlia de Ronçan i la seva joventut esmereix l’esforç de tothom Jo el que desitjo pels joves i per la canallaés que tinguin futur i que entre tots puguemoferir-los possibilitats. Ara potser estem enun moment difícil per tot aixo de la crisi peròels hem d’ajudar perquè puguin anar fentcamí. El nostre poble i les persones bé esmereixen un esforç.

en imera ona

Maria Vila és la memòria lúcidade Santa Eulàlia de Ronçana. Vanéixer a Can Vila Vell i, essent lamés gran de quatre germanes, vacréixer en el món rural del nostrepoble. Can Vila ja era aleshoresun punt de contacte entre la clien-tela de l’estanc, els parroquiansde la barberia o els compradorsde les espardenyes que fabri-caven artesanalment. Als 16 anysva inaugurar la perruqueria isempre endavant!

Maria Vila i Pañach: