Normes Estil - Ramon Sangles

Precisions lxiques i sintctiques

158

El mot noms constitueix un cas curis. Es tracta dun terme de creaci rela-tivament recent en la histria de la nostra llengua i que, podrem dir, ha caigut en grcia, de manera que, afavorit per lanalogia i per altres factors, ha anat in-crementant el seu s, fins al punt que a hores dara envaeix el camp propi dal-tres mots o construccions. Dedicarem, doncs, la nostra atenci a aquest fenomen, considerant tres aspectes: 1) el mot noms com a adverbi; 2) el mot noms com a integrant de locucions distributives; 3) usos impropis del mot noms.

1) el mot noms com A Adverbi

Ls de noms amb valor adverbial s, com diem, dintroducci relativament re-cent. En efecte, els adverbis per a significar sens altre (que aix defineix solament el diccionari Fabra) que trobem en catal des del comenament sn solament i sol, provinents del llat sola mente i solum respectivament, en parallelisme amb el castell solamente i slo, el francs seulement i litali solamente, solo, soltanto. La forma sol prengu desprs una -s anomenada adverbial, resultant sols, la qual pot reforar-se amb tan (tan sols). En el seu Segle dOr literari, el castell comen- a fer servir la combinaci analgica no ms (amb el significat de solamente o nada ms), que ha anat pervivint, sobretot a Amrica, per sense prendre carta de naturalesa com a adverbi usual, almenys en el castell peninsular. s possible que, parallelament, el catal tamb comencs a fer servir la combinaci no ms (amb el significat de solament, sols), ja que s fcil aquest procs analgic, com es pot veure en aquest exemple: En tinc deu, no ms (= no pas ms de deu) > En tinc deu, noms (= solament deu) > Noms en tinc deu. Ara b, el primer exemple daquest s que nosaltres hem trobat s dun autor valenci del segle xviii, encara amb la grafia separada. I hem desperar a finals del segle xix per a trobar aquest s (ja amb la grafia aglutinada) en escriptors de les Balears i del Principat.

Doncs b, durant el segle xx, el nou adverbi noms va prendre gran embranzi-da: en uns parlants, potser pel gust de la novetat; en altres, potser perqu el creien un mot ms catal, ja que diferia dels adverbis castellans habituals solamente i slo (si b, com hem vist, s possible que es tracti duna analogia copiada del castell); en tots, perqu es va anar popularitzant. El fet s que avui dia susa mas-sa, amb el resultat darraconar els altres sinnims, ms nobles per llur antiguitat i carcter etimolgic, empobrint la llengua i provocant, si no es vigila, cacofonies, ja que els seus components (no, ms, com tamb el grup s, que coincideix amb una forma verbal freqentssima) apareixen molt sovint en les frases.

Abs de noms


159

2) el mot noms com A integrAnt de locucions distributives

Com era de preveure, la fora analgica ha menat a usar ladverbi noms, ja acceptat com a mot normal, en les locucions distributives que, fins fa poc, es construen exclusivament amb els altres sinnims. El bon gust hauria dhaver frenat aquesta tendncia, ja que, com veurem, es produeixen unes combinacions cacofniques (s a dir, que sonen malament, que fan lleig), per es veu que lallau analgica no t aturador, malauradament.

Concretem: fins ara, gramtiques i diccionaris reconeixen les locucions no solament... sin (tamb)..., no sols... sin (tamb)..., i encara no tan sols..., no nicament..., mentre que no reconeixen la locuci no noms... sin (tamb).... Aquesta manca de reconeixena obeeix a dues raons: primerament, perqu fins fa poc aquesta combinaci no shavia encara usat; segonament, perqu s una combi-naci cacofnica. Expliquem-ho una mica.

En quant s una innovaci innecessria (perqu ja tenim locucions equivalents, consagrades per un s secular), la normativa ha de tendir a no admetre-la, en virtut daquell principi segons el qual les llenges sanes tenen ms tradici que analogia.

En quant s una combinaci cacofnica, que sona malament, fixem-nos que ho s doblement: per la fontica i per la morfologia. En efecte, shi repeteixen uns sons (el de la ena i el de la o, encara que alguns ja pronuncien la segona o com a u) i shi repeteix un mot (no, primer com a adverbi de negaci, desprs com a integrant dun compost). Ms encara: com que aquestes locucions van sovint acompanyades, tal com diem abans, daltres negacions (a saber, de ladverbi no o de la conjunci ni), del mot sin o de la forma verbal s, el risc de les cacofonies augmenta. Exemples (trets de diverses publicacions recents), per ordre creixent de sons desagradables:

Examinarem,doncs,no noms fets poltics i sociolgics, sin els resultats que alguns daquests fets han originat dins un camp lingstic concret (dun llibre publicat en 1985).

LawrencedArbiano noms s, en aquests moments, un plaer luxs per a loci estiuenc, sin tamb una font dinformaci que ens renova oportunament la mem-ria histrica (collaboraci en un diari, 10-8-1990).

...elcopdEstatno noms no s la soluci a cap problema no ho ha estat mai en cap cas, sin que esdev un problema nou per afegir a la llista (ib., 9-4-1992; notem que tamb s incorrecta la preposici a desprs de soluci, que hauria de ser de).

MalgratlaposicipresaalConcilideTrento,alEsglsiaprosperavaelcastell.Eren cada cop ms les autoritats eclesistiques i els religiosos en general dorigen no catal, els quals no noms no sabien la nostra llengua, sin que tampoc no te-nien cap inters a aprendre-la perqu consideraven que era de poques possibilitats per a loratria (dun llibre publ. en 1986; notem que tamb s incorrecta la prep. a abans de lEsglsia, que hauria de ser en).


160

De fet, la combinaci analgica i cacofnica no noms, que es dna sobre-tot en les locucions distributives exemplificades, ha estat condemnada per diversos tractadistes. En primer lloc, per Albert Jan (articles dorientaci lingstica en el diari Avui, 30-7-1976, 14-2-1978 i 29-5-1981); desprs, per Manuel Miquel i Planas (Escola Catalana, juny 1985, p. 7), per Francesc Vallverd (Serra dOr, des. 1989, p. 5), per Jordi Alberich (ib., gen. 1990, p. 4), per Josep Lacreu (Manual ds..., p. 310); tamb, verbalment, per experts en la llengua, com Bartomeu Bardag. Nosal-tres vam afegir-nos al cor crtic de bona hora (cf. Catal fcil, Moi 1983, 1a ed., p. 88, i EI catal / 2, Moi 1985, 1a ed., pp. 150, 196 i 202). Els arguments exposats entre tots sn els que hem esbossat: sha de mantenir la tradici i frenar lanalogia, cal evitar cacofonies sistemtiques i conv de no separar-se de les altres llenges romniques amb les quals hem heretat determinades construccions del llat.

Per tant, haurem devitar la locuci no noms... sin... i canviar-la per no Solament... Sin..., o b no SolS... Sin..., o b no tan SolS... Sin..., o encara no nicament... Sin...

3) usos impropis del mot noms

s tal lempenta daquest neologisme, com ja comentvem abans, que no sha limitat a suplantar els adverbis homnims (solament, sols), ans intenta de suplan-tar altres mots i construccions. Vegeu els casos que fins ara nosaltres hem detectat, classificats segons el tipus dimpropietat:

a) s impropi de noms en comptes dun adjectiu (Sol, nic, excluSiu, Simple). Exemples:

(duncomentaribblicabansdecorregir-lonosaltres)Eltexthebreu,sibnoms parla dun fill de Pall, usa el plural (fills), en lloc de El text hebreu, si b parla dun sol fill de Pall, usa el plural (fills).

(dunaentrevistaabansdecorregir-la)Lamassivaaflunciadejovescristiansa... s esperanadora, oi? Jo diria que noms lafluncia massiva de joves cristians no s esperanadora > ... Jo diria que la sola afluncia massiva de joves cristians no s esperanadora.

(delatraduccidundocumentpontifici,publicadael14-10-1993)senelDecleg de lAliana que Du es fa conixer i reconixer com Aquell que noms s bo; com Aquell que, malgrat el pecat de lhome, continua essent el model de lobrar moral > En el Decleg de lAliana, Du es fa conixer i reconixer com Aquell qui s lnic bo, com Aquell qui, malgrat el pecat de lhome... (noteu que hi hem fet altres retocs).

(dundiari,17-9-1992)Elnoumonumentatotselscaigutsnoms no agrada a B. El regidor popular J.B. es va posar especialment nervis arran de la proposta


161

de treure el monlit que hi ha a la plaa de... > Lnic a qui no agrada el nou monument a tots els caiguts s B. El regidor popular...

(duntextabansdecorregir-lo)Aquestprincipino s propi noms de la llengua anglesa > Aquest principi no s exclusiu de la llengua anglesa.

(dundiari,6-11-1992)Unjutgededelictesmonetarisvoldespenalitzarelfraufiscal. Creu que noms amb una multa el diner negre afloraria > ... Creu que amb una simple multa (o simplement amb una multa) el diner negre afloraria.

b) s impropi de noms en lloc dun adverbi o locuci adverbial (i prou, tot juSt, no... mS que, [ni] tan SolS, [haVer-nhi] prou de, Simplement, bon punt). Exemples:

Aquestafamanofoucosadunmomentnoms > Aquesta fama no fou cosa dun moment i prou.

Noms sn les vuit > Tot just sn les vuit.

Lesdiversesdadesdisponibleshanrevelatqueelmecenatgenoms est a les beceroles > Les diverses dades disponibles han revelat que el mecenatge est tot just a les beceroles.

(duncomentaribblicabansdecorregir-lo)Elsegipcisnoms sn homes > Els egipcis no sn ms que homes.

(dunllibrepublicaten1991)Jonoms feia que demanar i demanar > Jo no feia ms que demanar i demanar.

(dunacollaboracienundiari,8-4-1988)...entrenosaltreshihaquasiun7%de ciutadans que aqu mengen i dormen i procreen amb la idea o el convenciment que el catal no els cal ni parlar-lo ni noms entendrel; sen poden estar dall ms b > ... que el catal no els cal ni parlar-lo ni tan sols entendrel...

(duntextabansdecorregir-lo)Noms cal recordar o buscar paraules amb aquest so per a omplir les caselles corresponents > Nhi ha prou de recordar o buscar paraules amb aquest so...

(dunapublicaciperidica,31-10-1993)Catalunya,comelsaltrespasoseuro-peus, t un Quart Mn; t infants que... ja han perdut tota possibilitat de desenvo-lupar les seves potencialitats. s una cosa que se sap noms mirant-los als ulls > ... s una cosa que se sap simplement mirant-los als ulls.

Podem afegir en aquest apartat els usos impropis de noms per mala collocaci o mala construcci. Exemples:

Noms fa quinze anys que... > Fa noms quinze anys que...

(dunarevistarecent)GuerraaBsnia,famaSomlia.Noms llegint una mica els diaris, ens adonem que no solament pateixen aquests dos pobles. Diversos pasos de lantiga URSS viuen en contnues revoltes... > Guerra a Bsnia, fam a Somlia. Llegint noms una mica els diaris, ens adonem que... (una altra solu-ci: Simplement llegint els diaris...).


162

(textrecentduntractadistadellengua)...nitotsni noms els adjectius... > ... ni tots els adjectius ni solament aquests...

c) s impropi de noms (davant dinfinitiu) en lloc de les locucions conjuntives aix que, tan bon punt, etc. (amb valor temporal) o la locuci prepositiva nomS de, SolS de (amb valor entre causal i temporal). Exemples:

Noms despertar-se, qu fa en Pau? > Aix que es desperta (o Tan bon punt es desperta), qu fa en Pau?

Hoeratant,deperess,quenoms sentir parlar de treball es marejava > Ho era tant, de peress, que, noms de (o sols de) sentir parlar de treball, es marejava (noteu que hi hem afegit comes).

d) s impropi de noms que en lloc de les locucions conjuntives encara que, ni que (amb valor concessiu). Exemple (dun llibre publicat en 1990): s convenient, doncs, donar prioritat als registres de ms gran transcendncia, a lhora de fixar models, noms que sigui per raons de rendiment o econo-mia desforos > ... a lhora de fixar models, encara que sigui (o ni que sigui) per raons de rendiment o economia desforos.

e) s impropi de noms per redundncia o pleonasme. Exemples:

(dunarevistarecent)Perelproblemano es redueix noms a una natural tergi-versaci ideolgica > Per el problema no es redueix a una tergiversaci ideol-gica (perqu el significat del verb ja implica una idea de limitaci).

(duntextlitrgic)PerquCristelSenyorno solament urg noms als apstols aquella missi que ell personalment havia rebut del seu Pare, ... sin que a ms va voler que el collegi apostlic tingus la mxima unitat > Perqu Crist el Senyor no es limit a urgir als apstols...

(dundiari,15-3-1993)Elcapdelgovernandorrnoms podr romandre en el crrec un mxim de vuit anys > El cap del govern andorr podr romandre en el crrec un mxim de vuit anys (perqu un mxim de ja implica restricci).

(dunatraduccibblicaabansdecorregir-la)Elquishabanyat,noms rentant-se els peus ja en t prou > El qui sha banyat, rentant-se els peus ja en t prou (per-qu lexpressi ja en t prou connota suficientment la idea restrictiva del noms).

Acabem aquest petit estudi resumint la qesti: avui sabusa del mot noms. Hem de mirar dusar ms que no fem els seus sinnims Solament, SolS, tan SolS, nicament; hem devitar combinacions cacofniques, especialment la locuci distributiva no noms, i evitar tamb la substituci duna srie de girs propis per un noms impropi. u

Extractat de Josep Ruaix, Observacions... / 1, pp. 88-94

Qestions controvertides

163

La Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC) va divulgar un acord (del 15-3-1996) sobre ls del guionet en lescriptura dels mots formats per com-posici o per prefixaci, acord que venia a sancionar unes noves normes que ja shavien aplicat al nou diccionari del IEC i que ja eren ms o menys conegudes, si b duna manera extraoficial. Tals normes, a mesura que shan anat coneixent, han generat oposici, oposici raonada en diversos escrits indits adreats a la docta corporaci, en notes de premsa i, pel que fa a llibres, en el segon volum de Obser-vacions crtiques i prctiques sobre el catal davui (Moi 1995, pp. 89-99).

Aquesta oposici es fonamenta en les segents constatacions: les noves normes van ser elaborades amb precipitaci, sense estudis previs posats a labast dels estu-diosos, sense tenir en compte les seves repercussions negatives, volent simplificar excessivament coses complexes i delicades per naturalesa, amb un caire rupturista (potser no en la intenci per s en la realitat) i amb una actitud tancada o autosufi-cient (de fet, les nombroses gestions encaminades a evitar la consumaci de lerror o a minorar-lo han estat en va). I ara ens preguntem: qu hem de fer?

Per una banda, tots estem dacord que s til disposar duna instncia acadmica que tingui cura de la normativa lingstica i estem disposats, en principi, a acatar la seva autoritat. Per quan aquesta instncia sequivoca, s evident que la seva auto-ritat resta en entredit, ja que hi ha uns bns, superiors a la disciplina, que shan de salvar: la dignitat de la llengua, la seva continutat, la seva aptitud per a la comuni-caci, la seva fesomia tradicional, la veritat cientfica, etc. En el cas que ens ocupa, doncs, hem dacceptar les normes en la mesura en qu siguin raonables, refusar-les en la mesura en qu no ho siguin i distingir, completar o matisar tot all que sigui confs, incomplet o simplista. s el que nosaltres mirarem de fer en aquest treball, que articularem segons els tres grans tipus de compostos afectats per les noves nor-mes: 1) compostos per prefixaci; 2) recompostos; 3) compostos prpiament dits.

1. compostos per prefixAciLa normativa fins ara vigent establia que els compostos per prefixaci sescri-

vien en general sense guionet, per preveia una srie dexcepcions ben conegudes. Les noves normes volen suprimir totes les excepcions menys una: el prefix no-, i encara usat solament precedint un substantiu. Davant daix, qu hem de dir? Doncs distingir o matisar:

a) Es pot continuar dient que, en general, els prefixos van soldats al mot que mo-difiquen, i es poden suprimir algunes de les excepcions establertes, per shan de mantenir les segents (que expliquem breument):

Les normes sobre el guionet


164

el prefix no- ha de dur guionet, tant quan precedeix substantius (p.e., no-violncia) com quan precedeix adjectius amb un significat consolidat (p.e., no-violent);

elprefixex-, tnic, tamb sha descriure forosament amb guionet, perqu sha de distingir de la seqncia inicial ex tona, molt freqent (p.e.: ex-tractant / extracte; ex-animador / examinador, etc.), perqu cal evitar confusions (p.e.: ex-portador de sida amb exportador de sida, ex-ponent amb exponent, etc.), perqu cal evitar altres combinacions estranyes (p.e.: exxa per ex-xa, exexiliat per ex-exiliat, exiugoslau per ex-iugoslau, exrival per ex-rival, etc.), perqu so-vint el prefix afecta no un mot sin un sintagma (p.e.: ex-gurdia civil, ex-alt crrec, ex-home de confiana, etc.). I perqu les altres llenges de cultura tam-b escriuen ex- amb el guionet (aix el francs, el portugus i langls) o fins i tot lescriuen totalment separat del mot, com si fos un adverbi (cf. castell i itali ex presidente, etc.);

els prefixos tnics pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sots- tamb necessiten el gui-onet, perqu s molt important mantenir distincions fontiques, evitar pro-nncies errnies i prevenir confusions conceptuals. Exemples (contrastats o explicats): un autor pre-existencialista / la preexistncia; pro-americ, pro-rus / procnsol, procrear; pseudo-profeta / pseudnim, pseudomorfis-me (recompostos); quasi-simultanetat (la grafia quasisimultanetat, massa llarga, implica repetici de la mateixa sllaba, si, amb valor fontic distint), sots-intendent la grafia sotsintendent indueix a una pronncia sut-sin-ten-dent o almenys sot-sin-ten-dent);

el prefix arxi- demana igualment guionet perqu s important la distinci en-tre aquest prefix de tipus gramatical, significant ms que i sempre tnic (p.e., arxi-milionari), i lhomnim de tipus lexical, significant preeminncia o supe-rioritat i a vegades ton (p.e.: arxiduc, arxiprest o arxipreste);

b) Pel que fa al prefix vice-, es pot acceptar, ja que ho vol lacadmia, la su-pressi del guionet, com solen fer el castell i litali, perqu en la majoria de casos no presenta inconvenients (p.e.: vicepresident, vicedeg), per sabent que aix ens separem del francs, del portugus i de langls (que hi usen el guionet) i que dificultem la lectura en casos com vicerector, vicesecretari. Sigui com sigui, sha de mantenir el signe quan el prefix va seguit de sintag-ma, com en vice-primer ministre, perqu altrament el prefix noms afectaria el primer component del conjunt.

c) Pel que fa a la resta de prefixos, encara que per regla general sescriguin sol-dats, es poden escriure amb guionet en casos especials, tal com es fa en altres llenges. Exs.: propaganda anti-Castro, lEuropa post-Maastricht, etc. (davant de noms propis); bes-tia, per-idic (per a facilitar la lectura); re-crear (tornar a crear), super-rpid (per a evitar la collisi de dues erres), etc.


165

2. recompostosExisteix un tipus de compostos impropis que, per claredat, s bo danomenar

amb un nom especial, com fan alguns tractadistes (aix nosaltres en El catal / 3, pp. 76ss). Ens referim als recompostos, o sia els mots formats amb radicals greco-llatins, els quals, si ms no en teoria, no es formen a partir de mots catalans, sin de mots o arrels presos directament de les llenges clssiques. Doncs b, pel que fa als recompostos, el catal recent presenta una doble normativa:

la de Fabra (inspirada en ls castell, itali i portugus), consistent a escriu-rels sempre soldats, sense guionet (p.e.: gastroenteritis, gastrointestinal, gastronomia, labiodental, labiovelaritzaci, otorinolaringleg, otoscopi);

la de lEnciclopdia catalana i el Diccionari de medicina (inspirada en ls francs i angls), consistent a escriure amb guionet els radicals coordinats (p.e.: gastro-enteritis, gastro-intestinal, lbio-dental, oto-rino-laringleg) i soldats els radicals subordinats (p.e.: gastronomia, labiovelaritzaci, otoscopi).

[...]

3. compostos prpiAment ditsEls compostos prpiament dits sn aquells mots resultants de la uni de dos o

ms mots existents en la llengua. Doncs b, pel que fa a les noves normes de la Sec-ci Filolgica que afecten aquesta categoria de paraules, hem de dir dues coses:

a) Que les noves normes semblen confondre un tipus de compostos prpia-ment dits, que sn els adjectius coordinats, amb els recompostos, perqu aquells, a vegades, prenen com a primer element una forma llatinitzant (terminada en o). Llavors, les noves normes, aplicant el criteri que hem vist sobre els recompostos, volen fer escriure aquells adjectius amb composici soldats, sense adonar-se que no sn prpiament recompostos, o b confonent-los amb els adjectius coordinats que han donat origen a un concepte unitari, cas en qu s que es poden escriure enganxats. De fet, les llenges de cultura del nostre mbit (com el castell, lita-li, el francs, el portugus, langls, etc.) escriuen els adjectius coordinats amb guionet, com tamb hem fet sempre nosaltres, tant si el primer element termina en o com si termina duna altra manera. Aix es veu clar que es tracta dadjectius lligats per un nexe copulatiu o relacional i es poden distingir dels conjunts de significat unitari. Exemples:

cultural-econmic (= cultural i econmic), econmico-cultural (= econmic i cultural), econmico-poltic, poltico-econmic;

cooperaci hispano-americana (= entre Espanya i Amrica) / els pasos hispa-noamericans (= de lAmrica espanyola); guerra franco-prussiana (= entre


166

Frana i Prssia) / parlars francoprovenals (= duna regi de transici entre el francs i el provenal);

tractat sino-japons o nipo-xins, relacions anglo-franceses o franco-angleses o franco-britniques, etc.

Daltra banda, existeix la coordinaci amb ms de dos adjectius, cas en qu labsncia de guionet seria inimaginable. Exemples.: catalano-valenciano-balear, jurdico-poltico-econmico-cultural, etc.

Resumint, bo i admetent la supressi dels guionets en els mots recompostos, no es pot aplicar de cap manera tal supressi als adjectius coordinats (que en la prctica es coneixen perqu llur ordre s intercanviable i perqu el darrer t una forma clarament catalana), llevat dels casos en qu shagi produt una fu-si o subordinaci de significats. (De fet, el mateix IEC continua escrivint Secci Histrico-Arqueolgica, i no pas Secci Historicoarqueolgica.)

b) Hem de dir que les noves normes pateixen de la dria de voler suprimir guionets tant s com no. nicament respecten el criteri fontic, en aquest cas (o sia en el dels compostos prpiament dits; en el cas dels compostos per prefixaci i en els recompostos, fins i tot ignoren el criteri fontic); concretament, admeten el guionet quan aquest facilita la lectura i en altres casos que fixen arbitrriament. Doncs b, sense que puguem entrar ac en la casustica, que ocuparia massa espai, hem de dir que, en general, val ms seguir la normativa tradicional o fabriana, la qual tenia en compte, ultra el factor fontic (facilitar la lectura), altres factors; concretament:

el factor morfolgic (permetre la flexi de nombre o de gnere i nombre alhora, com en el cas de poca-vergonya, pl. poques-vergonyes);

el factor sintctico-semntic (distinci entre formaci irregular o paratesi i formaci regular o sntesi, com en el cas de cap-gros, substantiu parattic, i capgrs, adjectiu sinttic);

el factor distintiu o fisiognmic (ajudar a identificar els components originaris del compost, com en el cas de vist-i-plau, substantivaci de la locuci vist i plau).

En canvi, s que es pot admetre la grafia enganxada quan els criteris exposats no ho exigeixen i el mot ha anat evolucionant cap a una major fusi (com s el cas de setcincies, abans set-cincies). u

Article de Josep Ruaix dins Llengua Nacional, nm. 17, pp. 14-17


167

A internet s blog i no blocEl Termcat va decidir de normalitzar el terme bloc amb c, per a designar all

que en el mn sencer es diu blog, amb -g. Alhora va beneir el derivat blocaire per a designar el que en angls es diu blogger, s a dir, lautor o gestor dun blog. Es tracta duna soluci desencertada i criticada amb arguments de pes per Gabriel Bibiloni (vegeu Llengua Nacional, nm. 53, pp. 27-28, don extraiem aquet escrit).

Letimologia de blog s completament diferent de la de bloc. Aquest mot dar-rer, en el sentit de massa de matria slida (i accepcions derivades), t lorigen remot en un mot germnic, blok, i en el sentit ms recent de llibreta procedeix via castell del francs bloc ( notes); mentre que blog s una paraula anglesa resultat de lescurament de weblog. Aquest s compost de web (pgina web) i log (registre). El neologisme ha estat adoptat per la majoria de llenges, en algun cas amb alguna adaptaci ortogrfica: aix en francs sen diu blog (i blogue), i tamb sen diu blog en itali, en castell, en portugus, en alemany, en dans, en neerlan-ds, i no continuarem per no fer la llista de llenges del continent.

La qesti de ladaptaci mereix una crtica contundent. En primer lloc, es confon adaptaci fontica i adaptaci grfica. Del punt de vista de la fontica, ladaptaci hi s necessriament, perqu en catal tota consonant oclusiva final es realitza com a sorda i, per tant, el nostre mot es pronuncia blok tant si sescriu bloc com si sescriu blog. Una altra cosa s ladaptaci grfica, i aqu cal dir que les paraules procedents daltres llenges acabades en -g mantenen aquesta con-sonant en la seva forma grfica catalana (buldog, gag, grog beguda), igual que les paraules derivades dtims llatins o grecs amb aquesta consonant final (mag, pedagog, demagog, bileg, prfug). Prou que Fabra es va escarrassar defensant en el seu moment que si totes les llenges de cultura escrivien cid o prleg amb consonant sonora, els catalans no havem de fer-ho duna altra manera, per molt que la fontica ho sembls exigir. Langlicisme blog en catal noms es pot es-criure blog. Si bloc s una adaptaci fontica daquell anglicisme, com diu el Termcat, s una aberraci, ms o menys com ho serien cit o prlec.

Si persistim en la forma bloc, aleshores davant nosaltres mateixos i davant els altres sempre semblar que tenim una manera peculiar i esgarriada descriure all que tothom grafia blog. Tamb perdem la possibilitat de distingir dues coses que, per molt que sassemblin, sn diferents, com s un bloc fet de fulls de paper i un blog dinternet. No havem quedat que una llengua de cultura ha de distingir conceptes i expressar amb precisi el major nombre possible de matisos?

I, pel que fa als derivats, dun que fa blogs blogger en angls sen pot dir en catal de moltes maneres, perqu els mecanismes de derivaci de la llengua en principi ho permeten: bloguista, bloguer, blogador, blogaire, blogfil, etc. u


168

Un dels signes dels temps actuals s la lluita contra la discriminaci de la dona i a favor de la igualtat dels sexes, lluita molt noble i indiscutible mentre es referei-xi a la dignitat de la persona, a la consideraci social, als drets i deures, etc., per ja ms discutible i fins exagerada quan pretn una igualtat mecnica, forada, antina-tural. Aix, es varen divulgar unes Recomanacions per a un s no sexista del llen-guatge1, les quals, invitant a superar prejudicis i tics tradicionals i fins aqu podem estar-hi dacord, inciten a evitar ls de termes que es refereixin explcitament o implcitament a un sol sexe i aqu ja apareix laspecte discutible i el perill dexa-gerar, com de fet alguns, potser pressionats per una administraci pblica massa zelosa, exageren. Per aix cal recordar que, des del punt de vista lingstic i com passa en tants altres casos, hi ha un gnere no marcat i un gnere marcat. El gnere no marcat s el mascul, el qual, si no consta el contrari pel context, no exclou pas laltre gnere, sin que linclou implcitament; el gnere marcat s el femen, el qual, sense que calgui dir res ms, exclou el gnere contrari. Exemples:

Els homes sn mortals (en qu sentn que els homes vol dir el gnere hum, incloent-hi les dones i prescindint tamb de ledat, com ara adults, joves, infants, vells).

Els homes solen ser menys sensibles que les dones (on els homes, per ra del con-text que estableix contrast, inclou noms el sexe mascul).

Les dones poden ser mares (on queda excls el gnere contrari: els homes; notem que tamb queden excloses certes edats: les nenes, les ancianes...).

Busquem cuiner. Si a la porta dun restaurant hi ha aquest rtol, shi poden pre-sentar a demanar feina homes i dones indistintament.

Busquem cuinera. Si a la porta dun restaurant hi ha aquest rtol, nicament shi poden presentar a demanar feina dones.

Lingsticament, doncs, no hi ha cap inconvenient a emprar, com sha fet fins ara, el gnere mascul quan es dna per suposat que no es fa discriminaci de sexes, i no cal anomenar-los explcitament tots dos, ni cercar noms genrics (del tipus lsser hum, la humanitat, les persones); tampoc, en cas que sanomenin les formes dels dos gneres, no cal duplicar els determinants o altres mots concor-dables, ja que la globalitat de lexpressi demana un sol determinant (Que vinguin tots els nens i nenes!) o una sola forma concordada (p.e.: els nens i nenes / no els nens i les nenes; els professors o professores designats / no els/les profes-sors/ores designats/-ades o complicacions similars); finalment, tampoc no s lcit dinvertir lordre habitual no marcat o neutre (mascul-femen), ja que aleshores

Duplicacions femenines innecessries

1. Degudes a la Unesco i tradudes i adaptades al catal per la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat.


169

s que es produeix discriminaci contra el sexe mascul (p.e., dient les dones i els homes en comptes de dir els homes i dones), llevat dalgunes frmules de cortesia estereotipades (p.e., senyores i senyors).

Mirem ara de concretar tot aix amb unes normes prctiques que volen ser alhora no sexistes i lingsticament assenyades:

1) En textos de tipus general, no cal duplicar el gnere. Exs.: Tots els homes de la terra som germans i hem de conviure en pau (no cal dir Tots els homes i dones som germans... ni encara menys Tots els homes i dones som germans i germa-nes...). Estimats germans, us invito a pregar pels malalts (no cal dir Estimats germans i germanes, us invito a pregar pels malalts i malaltes). Envejo la salut dels esportistes (no cal dir Envejo la salut dels i les esportistes).

2) En textos en qu vulguem evitar qualsevol sospita de sexisme, nhi ha prou de duplicar el gnere la primera vegada que anomenem una determinada catego-ria de persones; desprs ens ho podem estalviar. Farem b, aix s, dintercalar-hi, tamb per raons estilstiques, sinnims genrics. En canvi, els noms poc connotats pel que fa al sexe no necessiten gaireb mai duplicaci, com tampoc alguns plurals amb desinncia nica. Exs.: Adrecem aquesta carta als professors i professores que... Pensem que tots els professors comprendran... s bo que el professorat expe-rimenti... / Tots els nens i nenes... Els nostres infants... (infant s un sinnim genric de nen i nena). / El mestre o mestra cridar lalumne i linvitar a... Quan es reu-neixin els mestres... Material a disposici dels ensenyants (notem que alumne i en-senyant sn mots poc connotats i que mestres s un plural com als dos gneres).

3) Evitarem sempre les duplicacions darticles i de formes concordades. Exs.: Han vingut uns nois i noies (no Han vingut uns nois i unes noies). Llavors el pro-fessor o professora advertir que... (no Llavors el professor o la professora adver-tir que...). Explicarem als alumnes... (no Explicarem als i les alumnes...). Que vingui amb els seus germans o germanes (no Que vingui amb els seus germans o les seves germanes). Un germ o germana (no Un/a germ/ana). Tamb evita-rem la inversi de lordre habitual dels gneres El mestre o mestra procurar... (no La mestra o el mestre procurar...). I, naturalment, evitarem altres ridiculeses: Aix ho saben tots els poltics (no Aix ho saben tots els poltics i totes les polti-ques). Una vaga de pilots daviaci (no Una vaga de pilots i pilotes daviaci). s catal qui viu i treballa a Catalunya (no s catal/ana el/la qui viu i treballa a Catalunya). Els escriptors han de cobrar els drets dautor (no Els escriptors o escriptores han de cobrar els drets dautor o autora).

Resumint: el legtim desig de no discriminar la dona no ens ha pas dobligar a usos lingstics forats, antinaturals i dhuc ridculs. Concretament, hem devitar les duplicacions femenines innecessries. u

Copiat de Josep Ruaix, Observacions / 2, pp. 20-22.Per a ms informaci podeu veure G. Bibiloni, Llengua Nacional, nm. 68, pp. 13-18.

Trmits oficials

170

A partir de la Llei 17/1977, del 4 de gener, arreu de lEstat espanyol es pot inscriure un nom en qualsevol llengua del mn o fins i tot amb formes que no res-ponen a cap idioma. Noms hi ha la restricci que el nom no resulti perjudicial per a la persona que el rep, que no comporti confusions pel que fa al sexe daquesta o que no es tracti dun hipocorstic o duna forma familiar que no hagi assolit substantivitat enfront del corresponent nom consolidat, com ara Colau per Nicolau, Nela per Manuela (cal dir que Pepa, Laia o Conxa sn ara formes comunament acceptades com a noms, malgrat tractar-se de formes familiars).

No cal dir que tots nosaltres haurem de voler tenir el nom i els cognoms ofi-cialment ben escrits. Els passos a fer no sn pas complicats, per b que abans danar al Registre Civil de la poblaci on hom s empadronat (que s on aquests trmits shan darreglar) shan dhaver fet unes gestions que, segons el canvi que es vulgui dur a terme, poden requerir un xic de temps i pacincia.

Volem deixar clar que no hi ha cap canvi, fet dacord amb el Registre Civil, que afecti la identitat personal ni els documents redactats amb anterioritat, siguin privats o pblics.

La primera cosa que hem de tenir clara quan volem iniciar un canvi s saber si aquest sha de fer seguint la modalitat A (dit canvi darrel catalana) o b si sha de fer seguint la modalitat B (dit canvi per s).

documentAci necessriA per A lA modAlitAt A (canvi darrel catalana) El llibre de famlia dels pares i el propi, si en teniu. Si no en teniu cap, podeu

demanar un certificat de naixement en el mateix Registre Civil. El carnet didentitat (DNI). El certificat de correcci del nom i dels cognoms.

Heu dassegurar-vos que el nom o cognom que voleu posar-vos s correcte en grafia catalana. Per aix recomanem daconseguir un informe de ladequaci lingstica del nom o dels cognoms, que podeu demanar a lOficina dOnoms-tica del IEC (c. del Carme, 47, tel. 932 701 621).

documentAci necessriA per A lA modAlitAt b (cAnvi per s) Un certificat literal de naixement (que s el ms complet). El lliura el mateix

Registre Civil. Un certificat dempadronament (original i actual), que ha dexpedir lajunta-

ment del lloc on sou empadronats.

Trmits per a tenir el nom o els cognoms ben escrits

Trmits oficials

171

Fotocpia del Llibre de Famlia si linteressat s casat o t fills (fotocpies de les pgines del matrimoni i dels fills).

Original i fotocpia duns vuit documents on consti el nom o cognoms que hom de-sitja fer servir. Exemple: carnets dentitats socials, culturals, esportives, etc.; rebuts de llum, gas, aigua, banc, etc.; correspondncia personal, subscripcions, etc.

Comparixer amb dos testimonis majors dedat.

REQUISITS I TRMITS SEGONS ELS CANVIS A FER

1. cAtAlAnitZAci (o correcci) del nom Catalanitzar-se el nom (Juan per Joan, Ins per Agns...) s ben senzill.

Sols cal anar al Registre Civil on sou inscrits, emplenar una instncia i el jutge del Registre t lobligaci de fer aquest canvi, reflectint-lo en el full del llibre on cons-ta la partida de naixement. Porteu-hi tot el que es diu en la modalitat A.

2. cAnvi de nomSi voleu, podeu canviar-vos el nom (dir-vos, per exemple, Maria en comptes de

Felipa, Pere en comptes de Filem, etc.). Heu danar al Registre Civil on sou empadronats amb tot el que es demana en

la modalitat B.

3. normAlitZAci de cognoms cAtAlAns deformAts o trAducciLa normalitzaci de cognoms catalans deformats no ha de ser cap problema

(canviar, per exemple, Vias per Vinyes, o Alsina per Alzina, o Farr per Ferrer, o Siches per Sitges, o Lpez per Llopis).

El Reglament del Registre Civil, en larticle 206 literalment diu:

Els canvis [de noms i cognoms] poden consistir en segregaci de paraules, agregaci, transposici o supressi de lletres o accents, supressi darticles o par-tcules, traducci o adaptaci grfica o fontica a les llenges espanyoles, i en substituci, anteposici o agregaci daltres noms o cognoms o part de cognoms o altres danlegs, dins els lmits legals. Aquests canvis no sn reversibles.

Cal dir que quan parla de llenges espanyoles, shi ha de comprendre el ca-tal, segons la nomenclatura de la Constituci espanyola. Aix, doncs, segons quin sigui el canvi que vulgueu fer, podeu necessitar la modalitat A o la modalitat B.

Tinguem present que per a la rectificaci de la forma del cognom la via ms segura s demanar sempre un informe a lOficina dOnomstica del IEC o a la Secci de Toponomstica de lAcadmia Valenciana de la Llengua, que adjunta-reu als documents abans dits.

Trmits oficials

172

4. inversi de lordre dels cognomsPodeu invertir lordre dels cognoms (que el primer passi a segon i viceversa).

s tan senzill com anar al Registre Civil del lloc on sou empadronats, duent-hi el que es demana en la modalitat A (el certificat de correcci del nom i dels cog-noms no cal).

Tanmateix, cal saber que ara, a lhora dinscriure un nounat en el Registre Civil, hi ha la possibilitat de fer figurar com a primer cognom tant el del pare com el de la mare, a condici que la resta de fills de la famlia duguin els cog-noms en el mateix ordre.

Si un fill vol invertir-se lordre dels cognoms i no t la majoria dedat (divuit anys), ho haur de fer acompanyat dels pares. Si ja t la majoria dedat, ho pot fer ell sol. El procediment per a fer-ho s anar al Registre Civil, duent els requisits de la modalitat A.

5. inserci de lA conjunci i entre cognoms En catal s molt recomanable de posar la conjunci copulativa i entre els dos

cognoms; fa que aquests no estiguin en aposici i s, a ms, un senyal identitari catal, malgrat que fos la llengua castellana la que primer pos una y entre cog-noms. Actualment, per, s molt ms usual en catal que en castell. A part, hi ha una diferncia substancial: en catal la i forma part del cognom; en castell, no.

No cal dir que s reconeguda la possibilitat de posar-la en el llibre de famlia i en el DNI. Sols cal anar al Registre Civil amb el DNI i el Llibre de Famlia. Ara b, un cop lhem feta constar legalment entre cognoms, ja no len podem treure.

Amb tota la documentaci necessria a punt, doncs, ja podeu anar al Registre Civil de la poblaci on sou enregistrats. A Barcelona, per exemple, es troba a:

Plaa del Duc de Medinaceli, 3, planta 1a, secci 13

08002 BARCELONA

(Tel. 93 412 04 74)

Un cop obtinguda loficialitzaci del canvi, el mateix Registre Civil sencar-regar, si voleu, de fer-vos-la efectiva en el jutjat on sou domiciliats i en el vostre llibre de famlia. u

Per a ms informaci podeu llegir:

Alfons Esteve; Francesc Esteve, Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci, Acci Cultural del Pas Valenci, Valncia 2006.

Trmits oficials

173

Si heu de preparar un currculum (mot provinent del llat curriculum vitae), us aconsellem que feu servir el model CVE (Curriculum Vitae Europeu), que fcilment podreu descarregar dinternet i del qual us donem lesquema en la pgina segent.

Prepareu-lo amb tranquillitat, concentrant-vos principalment en la formaci escolar i acadmica i en lexperincia de treball. El CVE us dna locasi de mos-trar el vostre afany emprenedor, els vostres xits, les vostres competncies i els vostres coneixements. Permet tamb, a qui el rep, de descobrir els vostres camps dinters i li dna una idea de les vostres qualitats personals.

Feu-lo ben complet i afegiu-hi tants detalls com pugueu. Als receptors els agra-da un CVE meticulosament formulat. Guardeu-lo en Microsoft Word (actualment el programa ms estndard). Utilitzeu paper blanc DIN A4 i carcters ben llegibles, dun cos de 10 o 12 punts. Feu servir una estructura clara, coherent i ben marcada. Que es distingeixi b una secci duna altra (estudis, experincia de treball...). Sha de fer molta atenci a la gramtica, a lortografia, a la puntuaci. Estudieu b els mots a emprar i privilegieu els verbs dacci. Que lestil sigui positiu. No feu servir abreviacions si no s que les expliqueu. Que tot el que dieu sigui verdic.

A ms de lexperincia professional, cal no oblidar cursets especialitzats que hgiu pogut fer, el treball de vacances, els caps de setmana.

Consigneu-hi habilitats transferibles, com sn ara comunicaci, treball en equip, aptitud per a resoldre problemes i simplificar les coses, direcci/mobilit-zaci dun equip, poder de decisi...

Feu servir verbs dacci com crear, manar, organitzar...Eviteu de dir activitats com lectura, sortir amb amics.Indiqueu ms aviat activitats socials i la vostra capacitat dimplicar-vos-hi.Eviteu de dir msica, esports, cinema, conceptes massa generals. Heu de ser

precisos i donar detalls. Expliqueu com us aprofiten les activitats.Doneu a conixer les qualitats personals que posseu. Hi haur dhaver unes

quantes frases curtes sobre la vostra personalitat; citeu solament les caracters-tiques que de veritat posseu.

Sigueu sincers. Reflectiu la vostra personalitat i feu servir adjectius positius per a descriure-la (creatiu, capa dadaptar-se, segur...). Parleu solament dels vostres trets positius i no pas dels negatius. Procureu danar variant la manera de fer les frases.

Mireu de posar a prova les vostres experincies, competncies i desigs i mireu de presentar-vos de la manera ms favorable.

La preparaci dun currculum

Trmits oficials

174

currculum europeu (7/8)

El currculum europeu (estructura i exemples) es troba disponible en 13 llenges al web del CEDEFOP (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional) .

Podeu descarregar-vos directament una plantilla en catal, en format Word, anant a aquesta adrea: .

Esquema

informAci personAlNom [cognoms, nom]Adrea [carrer, nmero, codi postal, localitat, pas]TelfonFaxAdrea electrnicaNacionalitatData de naixement [dia, mes, any]

experinciA lAborAlDates (des de - fins a) [es comena per all ms recent i shi va afegint, a part,

la mateixa informaci per cada lloc ocupat]Nom i adrea de la persona contractantTipus dempresa o sectorLloc o crrec ocupatPrincipals activitats i responsabilitats

educAci i formAci Dates (des de - fins a) [es comena per les ms recents i shi va afegint, a part,

la mateixa informaci per cada curs realitzat]Nom i tipus dorganitzaci en la qual sha rebut leducaci o formaciPrincipals matries o capacitats ocupacionals tractadesTtol de la qualificaci obtingudaSi escau, nivell aconseguit segons la classificaci nacional

cApAcitAts i Aptituds personAlsDots adquirits al llarg de la vida i la carrera educativa i professional, per no

necessriament avalats per certificats i diplomes oficials.

llenguA mAternA [indiqueu la llengua materna]

Trmits oficials

175

Altres idiomes [escriviu lidioma]Lectura [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic]Escriptura [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic]Expressi oral [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic]

cApAcitAts i Aptituds sociAls[Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.]Per exemple: Conviure i treballar amb altres persones, en entorns multicultu-

rals, en llocs on la comunicaci s important i en situacions on el treball en equip s essencial (cultura i esport, etc.).

cApAcitAts i Aptituds orgAnitZAtives [Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.]Per exemple: coordinaci i administraci de persones, projectes, pressupos-

tos, a la feina, en tasques de voluntariat (com ara cultura i esport), a la llar, etc.

cApAcitAts i Aptituds tcniques[Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.]Amb ordinadors, tipus especfics dequips, de maquinria, etc.Capacitats i aptituds artstiques: [descriviu-les i indiqueu en quins llocs les

heu adquirides]Msica, escriptura, disseny, etc.

Altres cApAcitAts i Aptituds [descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.]Que no shagin esmentat anteriorment.

perms de conduir

informAci AddicionAl [Qualsevol informaci que es consideri important, persones de contacte, re-

ferncies, etc.]

Annexos[Esmenteu els documents annexos.] u

177

BIBLIOGRAFIA

Associaci Bblica de Catalunya, Sigles i abreviatures, ABC, Barcelona 1988.

Badia, Joan [et al.], Llibre de la llengua catalana, Castellnou, Barcelona 1997.

Bentola, Alain, Grammaire alphabtique, Editions Nathan, Pars 2001.Dardano, Maurizio, e Pietro Trifone, Nuova grammatica della lingua italiana,

Zanichelli, Mil 2007.

Fabra, Pompeu, Diccionari general de la llengua catalana, Edhasa, Barcelona 1983.

Esteve, Alfons, i Francesc Esteve, Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci, Acci Cultural del Pas Valenci, Valncia 2006.

Generalitat de Catalunya, Majscules i minscules, Barcelona 1992, 2a ed.

Abreviacions, Barcelona 1997.

Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims, Barcelona 1999.

Jan, Albert, Aclariments lingstics, Barcino, Barcelona 1973.

Lesina, Roberto, Il manuale di stile, Zanichelli, Bolonya 1986.

Mestres, Josep M. [et al.], Manual destil, Eumo Editorial, Barcelona 1995.

Mestres, Josep M., i Josefina Guilln, Diccionari dabreviacions, Enciclopdia Catalana, Barcelona 1992.

Pujol, Josep M., i Joan Sol, Ortotipografia, Barcelona 1994.

Riera, Carles, Manual de catal cientfic, Editorial Claret, Barcelona 1992.Ruaix, Josep, Catal complet, vols. 1, 2 i 3, Moi-Barcelona 1997-2007.

Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui, vols. 1 i 2, Moi 1994-1995.

Diccionari auxiliar, Moi 1996.

Catal progressiu, vol. 2, Moi 1997.

Servitje, Albert, Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona 1996.

Sol, Joan, Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Barcelona 1995.

TERMCAT en lnia (consulta feta a loctubre del 2008).

Diccionari de lingstica, Termcat, Barcelona 1992.

Universitat de Barcelona, Els signes de puntuaci, Barcelona 1995.

Proposta dabreviatures, sigles i smbols, Barcelona 1989.

Les referncies i les citacions, Barcelona 1995.

Universitat Autnoma de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana, Les majscules i les minscules, Barcelona 1995.

UOC en lnia (consulta feta a loctubre del 2008).

Vallcorba Rocosa, Jaume, Punts essencials de catal, Arimany, Barcelona 1978.

ndex analtic

179

AAbreviatures, 101, 102, 107-111 bbliques, 110, 111 compostes, 102 en noms de pila, 101 per truncament, 101 per contracci, 102 el punt en les, 102 Acabar amb, 157Accentuaci, 14, 112, 146Acrnims, 106Adjectiu, 15, 165, 166admiraci, Signe d, 73Adreces, 127Adverbis, 15 de temps, 119 la coma en els, 59, 60 substituts de noms, 158-162Afresi, 15Afinar la pronncia, 12, 13Alfabet catal, 10Alfabet fontic internacional, 9Alineament, 39Ambigitat, 16Anacolut, 16Anfora, 16Analogia, 16Anglicisme, 16, 17Antonomsia, 17Antnims, 17, 18Antroponmia, 27, 87-89Any, 114-117 any de publicaci, 50, 53Apcope, 18, 24Apdosi, 18, 29Apstrof, 112, 113

Article, 18 apostrofaci de l, 112, 113 en les sigles, 104, 105 omissi de l, 116Assecar-eixugar, 151Assimilaci, 18Asterisc, 71Autor, 50-53 autor-any, 53 autor-editor, 40

BBarbarisme, 19Barra, 11, 81 en abreviatures, 101, 108 en fonemes, 22, 81 en llocs dedici, 55 en poemes, 81 marcant alternativa, 81Bblia, 76, 92, 110, 111Bibliografia, 50-57 dins un text, 53 llista bibliogrfica, 53 per ordre de cognom, 50, 51, 53Bloc-blog, 167

CCadascun-cadasc, 152Calc, 19Capalera, 38Captol, 53, 110Capitular (caplletra), 20, 39Carcters, 28, 37, 39Cardinals: els punts cardinals, 98 nombres cardinals, 120

ndex analtic

ndex analtic

180

Crrecs, 86Cartes, escriure, 128, 129Citacions: bbliques, 110 de llibres, 50 directes i indirectes, 77, 78 dun article, 53, 55 en publicacions, 55-57 literals-textuals, 77-79 puntuaci en les, 69, 70Claudtors, 67, 78, 82 fonologia, 22 nm. dordre en exemples, 49Cognom, 27, 50, 51, 170 amb partcula, 52, 88 dorigen estranger, 88 enlla de cognoms, 101, 172 en versaletes, 51 inversi de cognoms, 51, 172 normalitzaci del, 171 pluralitzaci del, 88Collecci, 54, 92Coma, 58, 72, 110 en adreces, 127 en adversatives, 61 en bibliografia, 50 en gerundis i participis, 61 en les dislocacions, 60 en les separacions decimals, 123 en locucions de relaci, 59, 60 en oracions subordinades, 62Combinacions: punt-parntesis, 68 punt-cometes, 69Cometes, 11, 77 amb el punt interior, 69 de seguiment, 78 en discursos, conferncies... 91 en les colleccions, 54, 92 en parts duna publicaci, 92

La comb. punt-cometes, 48, 69-71 quan connoten, 79 quan enclouen, 77 sense el punt a dins, 70, 77-79 simples, 54, 77, 80Competncia, 20, 47Compostos, 163-166Conferncies, discursos, 78, 91Congressos, 90, 91Connotar, 74, 77, 79Cossos celestes, 100Crdits, pgina de, 40Crides, 48Cultisme, 20Curador, 52Currculum, 173-175Cursiva, 74-76 en funci diacrtica, 74 en funci reproductiva, 76 en noms propis diversos, 76 en paraules argot i estrangerismes, 74 en pseudnims, 75, 89 en termes tcnics, 75 en ttols de llibres, 92 per a remarcar, 75

DDataci, 114, 115, 116, 129 dates singulars, 89 dies i mesos, 117Designacions: de crrecs, 86 coreferents, 95Diacronia, 20Dialecte, 21Diresi, 21Dies abreujats, els, 117Dissimilaci, 21Divinitats i sants, 87Divisions temporals, 90

ndex analtic

181

Documents oficials, 95, 96Dos punts, 66 en les cartes, 129 introductors de citacions, 66Duplicaci de lletres, 51, 103, 108Duplicacions femenines, 168, 169Durada, 121, 132, 133

EEdat, 124Edici, 40, 55Edificis singulars, 96Editor, 40, 50Empreses, 76, 93Enquadrament, 38Entitats, 93, 94Enumeracions, 43, 44, 64, 66, 75Epntesi, 21Escriptura, 47Esdeveniments histrics, 81, 89, 90Espaiament, 39Essa lquida, 105, 113Estar (verb), 132, 133Estil, 21, 29Exclamaci, 73Exemples, especificaci d, 49

FFer temps, 156Festes i celebracions, 86Filologia, 22Fonemes, 22, 81Fontica, 22 Fonologia, 22Formes de tractament, 86, 125, 128Frase, 22, 37

GGaire, 154, 155Geni de la llengua, 47

Gentilicis, 23, 87-89Gerundi absolut, 62Gramtica, 23Graus, 84, 116Guerres, 89Gui, 83, 84 en dilegs, 84 en els incisos, 84 en llistes, 43Guionet, 163-166

HHiat, 23, 112Hipocorstics, 23Homonmia, 24Hora, 118, 119

IIllustracions, 44 imatges, collocaci d, 44, 45ndex, 40, 42Intercalaci, 59Interferncia lingstica, 19Interlineat, 39Interrogant, 65, 68, 70, 72, 149

LLectura, 37, 39, 46, 59, 166Lxic, 24Lnia: lnia rfena, lnia viuda, 39 llargria de lnia, 37Llengua, 25Lletres, 10, 37, 39 cos de lletra, 38, 39, 42, 49 tipus de lletra, 32, 37Llibre: mides dun llibre, 38 parts dun llibre, 40Llistes, 43, 44, 64

ndex analtic

182

Llistes bibliogrfiques, 50Lloc dedici, 40, 55Locucions adverbials, 119Locucions de relaci, 59Locucions de temps, 119

MMajscules-minscules, 85-100 en les sigles, 102-106 majscula, 37, 39, 52, 53, 106 minscula, 37, 52, 53, 106 min. en assignatures, 91 min. en mesos, 115, 117 min. en crrecs, 86 min. en genrics, 89, 90, 97, 98Maquetaci (marges), 38Marques dordre i tipogrfiques, 43 Mateix, 153Mentre (mentre que), 151Mesos, abreviaci dels, 117Metalingstica, 74, 113Metallenguatge, 26Mettesi, 26Metonmia, 26Milers i milions, 64, 121Molt, 154, 155Morfologia, 26Morfosintaxi, 27

NNeologisme, 27Nombres, 120-124 en lletres, 120 en xifres, 124Noms, 158-162Noms: canvi de nom, 171 catalanitzaci del nom, 88, 171 de cossos celestes, 100 de lloc, 97, 98

de papes i reis, 88, 124 de persona (onomstica), 27 de sants, 88 de vies urbanes, 100 monuments, edificis, 96Notes: collocaci de les, 49 contingut de les, 48Nmeros dordre, 42

OOnomstica, 27, 86-89Oracions: subordinades, 61Ordenaci bibliogrfica, 50-53Ordinals, 120, 123, 124Organismes, 93, 94Organitzaci dun text, 46Ortografia, 28Ortotipografia, 28

PPaginaci, 37 pgina de crdits, 40 pgina parella o senar, 38, 44Parfrasi, 29Pargraf, 11, 39 en notes, 49 final de, 39 llargria dun, 39Parntesis, 68, 81Perodes, 90Pluralitzaci dels cognoms, 88Prefix, 29, 163-165Premis, 91Preposici a regida, 145Prep. de, 113, 115, 121Preposicions a i en, 143, 144Preposicions per i per a, 134-137Pronom li i variants, 130

ndex analtic

183

Pronoms adverbials en i hi, 138-142Propi, 153Prosdia, 29Prtasi, 29Protocol, 87, 109Pseudnims, 75, 89Publicacions peridiques, 92Punt, 64 en citacions bbliques, 110 en claudtors, 78 en indicacions horries, 119 en les cometes, 69, 70 en les xifres, 122 en parntesis, 68 gui i punt, 83Punt i coma, 62Punts abusius, 67Punts suspensius, 67

QQuantitats, 120-124Que i qu, 146-150

RReclams, 48Religi, 85Rodona, 39, 42, 110 en textos sagrats, 76, 92

SSegles, 116, 124Semntica, 30Separar versos, 81Ser (verb), 132, 133Sigles, 102Signes de puntuaci, 11Significat i significant, 30Smbols, 11, 106Sinalefa, 30, 112Sincretisme, 30

Sinonmia, 30Sintagma, 31Sintaxi, 31Sobrenoms (v. Pseudnims)Sociolingstica, 31Sonoritzaci, 31Subdivisions, 39, 42Subjecte, 32Substantiu, 32Subtracci, 84Subttols, 41 en ndexs, 42 en ttol de llibres, 41, 54

TTant per cent, 123Temperatura, 84, 123Text, justificaci del, 39Textos sagrats, 76, 92, 110Tipografia, 32, 37Ttols de llibres, 41, 54, 76, 78, 92Toponmia, 33, 97-100Tractaments, 86,87, 109, 125, 128Traduccions, 81, 154, 138 del ttol dun llibre, 54, 76, 78

VVerb, 33-35Versaletes, 50, 51, 76, 124Vies urbanes, 100Vocabulari, 35, 36Vist i plau (i vist-i-plau), 109, 129, 166Vs i vost, 125, 126, 128

XXifres, 120-124 en lletres, 120-122 en enumeracions, 123 puntuaci en les notes, 48 romanes, 124 u