24
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declara- ció del Paisatge Protegit del Serpis. [2007/4851] El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural. Aquesta relació es manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natu- ral i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogrà- fics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l’actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-se compatible amb la conservació i l’ús sostenible dels valors ambientals. Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Ser- pis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Trobem així des d’espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; des de les riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsi- ques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània. Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conduc- tor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. La revolució industrial va convertir la població d’Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap al mar per mitjà del ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l’actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l’ús públic ordenat del medi natural i el gaudi dels paisatges. Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d’as- sentaments històrics. Entre aquests destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l’Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d’aquests nuclis urbans es troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica. Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vin- culats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l’aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum). La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedo- ra d’especial atenció. En alguns trams l’acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l’embassament de Beniarrés i en l’estret de l’Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre les serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat des de l’antiga via del tren. Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d’altra banda, una gran varietat d’hàbitats. Trobem des de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d’aigua permanent i les abundants fonts i brolladors. És des- tacable el barranc de l’Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L’acció de l’home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà. Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Bar- bus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysa- etos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables Conselleria de Territorio y Vivienda DECRETO 39/2007, de 13 de abril, del Consell, de decla- ración del Paisaje Protegido del Serpis. [2007/4851] El río Serpis y su entorno, en el tramo comprendido entre Alcoy y su desembocadura en Gandia, con una longitud de 50 kilómetros y una superficie aproximada de 10.000 hectáreas, es un espacio singu- lar por sus valores paisajísticos, ecológicos y culturales, derivados de una relación histórica armoniosa entre el hombre y el medio natural. Esta relación se manifiesta, por ejemplo, en la integración de los pue- blos y caminos en el paisaje, en los bancales agrícolas que acompañan la topografía natural y la resaltan, o bien en el respeto histórico hacia los elementos topográficos que conforman la identidad del lugar, tales como laderas, crestas de montañas o hitos topográficos. En la actuali- dad, no obstante, el río discurre por municipios con una intensa acti- vidad económica, social y territorial, la cual debe hacerse compatible con la conservación y el uso sostenible de los valores ambientales. Limitado por las sierras de Mariola y Benicadell al Norte y las sie- rras de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella y Aitana al Sur, este tramo del Serpis situado entre las provincias de Valencia y Alicante actúa, en términos ecológicos y territoriales, como elemento conector entre la montaña y la costa, configurando un excepcional mosaico de ecosiste- mas y paisajes. Encontramos así desde espacios forestales bien conser- vados a los rústicos cultivos de montaña; desde las riberas fluviales a los riscos más inaccesibles. El conjunto sintetiza, como pocos lugares valencianos, las características básicas y las peculiaridades de la mon- taña mediterránea. Los pueblos de este amplio territorio, agrupados bajo el hilo con- ductor del río, dibujan un itinerario cultural donde el paisaje se trans- forma en historia. La revolución industrial convirtió a la población de Alcoy en un centro textil que encontró su salida comercial hacia el mar mediante el ferrocarril AlcoyGandia, cuyo trazado discurre paralelo al Serpis en gran parte. Esta antigua línea en desuso es, en la actualidad, uno de los mayores atractivos de la zona, con grandes posibilidades para el uso público ordenado del medio natural y el disfrute de los pai- sajes. A lo largo del río aparecen pequeños núcleos urbanos, conforman- do el fondo escénico que integra en el paisaje la naturaleza y los perfi- les de asentamientos históricos. Entre ellos destacan Planes, enclavado en la colina, con su ermita como hito paisajístico, Beniarrés, ubicado a los pies de la sierra de Benicadell, Lorcha, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina y Villalonga. Muchos de estos núcleos urba- nos se encuentran en una posición prominente sobre los campos de cultivo abancalados, en pronunciado contraste de colores y texturas de gran calidad estética. Existen también elementos arquitectónicos de gran valor histórico vinculados al paisaje, como los molinos que a finales del siglo XIX desviaban el agua mediante pequeños azudes, transformados después en pequeñas centrales hidroeléctricas («fàbriques de llum»). La zona posee cualidades geomorfológicas que la hacen merece- dora de especial atención. En algunos tramos la acción erosiva secu- lar del río ha dado lugar a espacios singulares como en el embalse de Beniarrés y en el Estret de l’Infern-Racó del Duc. Este desfilade- ro entre las sierras de Safor y Cuta ha dejado visible los elementos geomorfológicos, configurando un paisaje de gran valor por su singu- laridad y su accesibilidad desde la antigua vía del tren. Los hábitats montañosos y fluviales proporcionan, por otra parte, una gran variedad de hábitats. Encontramos desde retazos importantes de bosque mediterráneo en buen estado a bosques de ribera propicia- dos por el cañón fluvial, el curso de agua permanente y las abundan- tes fuentes y manantiales. Es destacable el barranco de La Encantada, afluente del Serpis, por su singular modelo cárstico y su vegetación de ribera. La acción del hombre queda patente en los muros de los banca- les realizados en piedra seca de las vertientes montañosas, dedicados al cultivo de frutales de secano. Existen especies faunísticas acuáticas de gran interés, tales como la gamba de agua dulce (Dugastella valentina), el caracol acuático (Melanopsis dufouri), el cacho (Leuciscus pyrenaicus) y el barbo (Bar- bus bocagei), entre otras más comunes. Las vertientes montañosas y el cañón fluvial muestran multitud de aves como el águila real (Aqui- la chrysaetos), el águila azor perdicera (Hieratus fasciatus), el búho real (Bubo bubo) y el martín pescador (Alcedo atthis). Encontramos

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112

Conselleria de Territori i Habitatge

DECRET 39/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declara-ció del Paisatge Protegit del Serpis. [2007/4851]

El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural. Aquesta relació es manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natu-ral i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogrà-fics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l’actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-se compatible amb la conservació i l’ús sostenible dels valors ambientals.

Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Ser-pis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Trobem així des d’espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; des de les riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsi-ques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.

Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conduc-tor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. La revolució industrial va convertir la població d’Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap al mar per mitjà del ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l’actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l’ús públic ordenat del medi natural i el gaudi dels paisatges.

Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d’as-sentaments històrics. Entre aquests destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l’Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d’aquests nuclis urbans es troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.

Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vin-culats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l’aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum).

La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedo-ra d’especial atenció. En alguns trams l’acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l’embassament de Beniarrés i en l’estret de l’Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre les serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat des de l’antiga via del tren.

Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d’altra banda, una gran varietat d’hàbitats. Trobem des de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d’aigua permanent i les abundants fonts i brolladors. És des-tacable el barranc de l’Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L’acció de l’home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà.

Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Bar-bus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysa-etos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables

Conselleria de Territorio y Vivienda

DECRETO 39/2007, de 13 de abril, del Consell, de decla-ración del Paisaje Protegido del Serpis. [2007/4851]

El río Serpis y su entorno, en el tramo comprendido entre Alcoy y su desembocadura en Gandia, con una longitud de 50 kilómetros y una superficie aproximada de 10.000 hectáreas, es un espacio singu-lar por sus valores paisajísticos, ecológicos y culturales, derivados de una relación histórica armoniosa entre el hombre y el medio natural. Esta relación se manifiesta, por ejemplo, en la integración de los pue-blos y caminos en el paisaje, en los bancales agrícolas que acompañan la topografía natural y la resaltan, o bien en el respeto histórico hacia los elementos topográficos que conforman la identidad del lugar, tales como laderas, crestas de montañas o hitos topográficos. En la actuali-dad, no obstante, el río discurre por municipios con una intensa acti-vidad económica, social y territorial, la cual debe hacerse compatible con la conservación y el uso sostenible de los valores ambientales.

Limitado por las sierras de Mariola y Benicadell al Norte y las sie-rras de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella y Aitana al Sur, este tramo del Serpis situado entre las provincias de Valencia y Alicante actúa, en términos ecológicos y territoriales, como elemento conector entre la montaña y la costa, configurando un excepcional mosaico de ecosiste-mas y paisajes. Encontramos así desde espacios forestales bien conser-vados a los rústicos cultivos de montaña; desde las riberas fluviales a los riscos más inaccesibles. El conjunto sintetiza, como pocos lugares valencianos, las características básicas y las peculiaridades de la mon-taña mediterránea.

Los pueblos de este amplio territorio, agrupados bajo el hilo con-ductor del río, dibujan un itinerario cultural donde el paisaje se trans-forma en historia. La revolución industrial convirtió a la población de Alcoy en un centro textil que encontró su salida comercial hacia el mar mediante el ferrocarril AlcoyGandia, cuyo trazado discurre paralelo al Serpis en gran parte. Esta antigua línea en desuso es, en la actualidad, uno de los mayores atractivos de la zona, con grandes posibilidades para el uso público ordenado del medio natural y el disfrute de los pai-sajes.

A lo largo del río aparecen pequeños núcleos urbanos, conforman-do el fondo escénico que integra en el paisaje la naturaleza y los perfi-les de asentamientos históricos. Entre ellos destacan Planes, enclavado en la colina, con su ermita como hito paisajístico, Beniarrés, ubicado a los pies de la sierra de Benicadell, Lorcha, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina y Villalonga. Muchos de estos núcleos urba-nos se encuentran en una posición prominente sobre los campos de cultivo abancalados, en pronunciado contraste de colores y texturas de gran calidad estética.

Existen también elementos arquitectónicos de gran valor histórico vinculados al paisaje, como los molinos que a finales del siglo XIX desviaban el agua mediante pequeños azudes, transformados después en pequeñas centrales hidroeléctricas («fàbriques de llum»).

La zona posee cualidades geomorfológicas que la hacen merece-dora de especial atención. En algunos tramos la acción erosiva secu-lar del río ha dado lugar a espacios singulares como en el embalse de Beniarrés y en el Estret de l’Infern-Racó del Duc. Este desfilade-ro entre las sierras de Safor y Cuta ha dejado visible los elementos geomorfológicos, configurando un paisaje de gran valor por su singu-laridad y su accesibilidad desde la antigua vía del tren.

Los hábitats montañosos y fluviales proporcionan, por otra parte, una gran variedad de hábitats. Encontramos desde retazos importantes de bosque mediterráneo en buen estado a bosques de ribera propicia-dos por el cañón fluvial, el curso de agua permanente y las abundan-tes fuentes y manantiales. Es destacable el barranco de La Encantada, afluente del Serpis, por su singular modelo cárstico y su vegetación de ribera. La acción del hombre queda patente en los muros de los banca-les realizados en piedra seca de las vertientes montañosas, dedicados al cultivo de frutales de secano.

Existen especies faunísticas acuáticas de gran interés, tales como la gamba de agua dulce (Dugastella valentina), el caracol acuático (Melanopsis dufouri), el cacho (Leuciscus pyrenaicus) y el barbo (Bar-bus bocagei), entre otras más comunes. Las vertientes montañosas y el cañón fluvial muestran multitud de aves como el águila real (Aqui-la chrysaetos), el águila azor perdicera (Hieratus fasciatus), el búho real (Bubo bubo) y el martín pescador (Alcedo atthis). Encontramos

Page 2: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16113

com el gat salvatge (Felis silvestris), a més d’altres més freqüents com el porc senglar (Sus scrofa), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mus-tela putorius), la geneta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), junt amb diversos rèptils i amfibis d’interés.

En definitiva, es tracta d’un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com és habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut confi-gurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la inte-racció històrica entre el medi físic natural i l’activitat humana al llarg de molts segles. El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma està-tica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territo-rials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l’ambient geològic, són responsables de l’evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.

La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de pai-satge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic.

D’altra banda la declaració del paisatge protegit complementarà les figures de protecció d’espais naturals i els instruments d’ordenació dels recursos naturals ja vigents en una part del paisatge protegit o en el seu entorn immediat. Estan en aquest cas els parcs naturals de Serra de Mariola i el Carrascar de la Font Roja, amb els seus respectius plans d’ordenació dels recursos naturals, el Lloc d’Interés Comunitari de la Serra de la Safor i el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva. Atés aquests àmbits protegits en el seu conjunt, es crea així un corredor verd continu des de les serres de l’interior fins a la costa en les comarques limítrofes entre Alacant i València.

L’objectiu d’aquest corredor és la conservació dels paisatges i de l’entorn natural i cultural, contribuint amb això a la consolidació de la diversitat i identitat d’aquest patrimoni. Segons aquest objectiu de conservació, una altra finalitat important és la posada en valor dels recursos ambientals i culturals, la qual cosa serà un motor per a l’acti-vitat de les poblacions de la zona i, en conseqüència, per al desenvolu-pament sostenible local en els àmbits econòmic, social i cultural.

El règim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals i culturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals, cal destacar la via verda que fa de connexió ecoturística al llarg de l’espai natural i crea espais acces-sibles per a totes les persones. Aquests criteris de gestió, que són la base del règim jurídic que establirà el decret de declaració del paisat-ge protegit, seran desenvolupats detalladament en el corresponent Pla Rector d’Ús i Gestió.

La tramitació de l’expedient de declaració del Paisatge Protegit del Serpis s’ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l’esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d’Espais Naturals Protegits, i 43 de la Llei del Consell, pel que fa als tràmits que s’han de seguir en l’elaboració dels reglaments i a l’empara de l’apartat 10 de l’article 49.1 del títol IV de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció que fa la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, que li atribuïx la competència exclusi-va sobre espais naturals a la Generalitat.

Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l’ar-ticle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i conforme amb el Consell Jurí-dic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell amb la delibera-ció prèvia, en la reunió del dia 13 d’abril de 2007,

DECRETE

Article 1. ObjecteDe conformitat amb el que establix l’article 13 de la Llei 11/1994,

de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit del Serpis, i

también mamíferos notables como el gato montés (Felis silvestris), además de otras más frecuentes como el jabalí (Sus scrofa), la mus-tela (Mustela nivalis), el turón (Mustela putorius), la gineta (Genetta genetta) y el zorro (Vulpes vulpes), junto con varios reptiles y anfibios de interés.

En definitiva, se trata de un espacio caracterizado por un paisa-je excepcional y unos notables valores ecológicos y geomorfológicos. Como es habitual en el mundo mediterráneo, todos estos elementos han sido configurados, en la forma que actualmente conocemos y apreciamos, por la interacción histórica entre el medio físico natural y la actividad humana a lo largo de muchos siglos. El régimen del Pai-saje Protegido debe atender a esta realidad territorial y, en consecuen-cia, no se configura en forma estática, sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y territoriales que, en relación con los ecosistemas naturales y el ambiente geológico, son responsables de la evolución del sistema y de su adaptación a las nuevas realidades his-tóricas.

La Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, contempla la figura de Paisaje Protegido como especialmente indicada para la conserva-ción y la gestión racional de ambientes significativos por la relación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico.

Por otra parte la declaración del paisaje protegido complementa-rá las figuras de protección de espacios naturales y los instrumentos de ordenación de los recursos naturales ya vigentes en una parte del Paisaje Protegido o en su entorno inmediato. Están en este caso los parques naturales de Sierra de Mariola y Carrascar de la Font Roja, con sus respectivos planes de ordenación de los recursos naturales, el Lugar de Interés Comunitario de la Sierra de la Safor y el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Marjal de Pego-Oliva. Considerando estos ámbitos protegidos en su conjunto, se crea así un corredor verde continuo desde las sierras del interior hasta la costa en las comarcas limítrofes entre Alicante y Valencia.

El objetivo de este corredor es la conservación de los paisajes y del entorno natural y cultural, contribuyendo con ello a la consolida-ción de la diversidad e identidad de este patrimonio. En función de dicho objetivo de conservación, otra finalidad importante es la puesta en valor de los recursos ambientales y culturales, lo que será un motor para la actividad de las poblaciones de la zona y, en consecuencia, para el desarrollo sostenible local en los ámbitos económico, social y cultural.

El régimen de gestión del espacio protegido propugna el uso sos-tenible de los recursos naturales y culturales, incluyendo en este con-cepto una importante función social derivada del estudio, la enseñan-za y el disfrute ordenado de sus valores ambientales y culturales, con especial atención a la vía verde que hace de conectivo ecoturístico a lo largo del espacio natural, creando espacios accesibles para todas las personas. Estos criterios de gestión, que son la base del régimen jurí-dico que establecerá el Decreto de declaración del Paisaje Protegido, serán desarrollados pormenorizadamente en el correspondiente Plan Rector de Uso y Gestión.

La tramitación del expediente de declaración del Paisaje Protegido del Serpis se ha realizado de conformidad con lo dispuesto en los artí-culos 25 y 26 de la citada Ley 11/1994, que regulan el procedimiento para la declaración de espacios naturales protegidos, y 43 de la Ley del Consell, por lo que respecta a los trámites a seguir en la elaboración de los reglamentos y al amparo del apartado 10 del artículo 49.1 del título IV del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en su redac-ción dada por la Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, que atribuye la competencia exclusiva sobre espacios naturales a la Generalitat.

Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstos en el artículo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, a pro-puesta del conseller de Territorio y Vivienda, y conforme con el Con-sell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell previa deliberación, en la reunión del día 13 de abril de 2007,

DISPONGO

Artículo 1. ObjetoDe conformidad con lo establecido en el artículo 13 de la Ley

11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, se declara el Paisaje Protegido

Page 3: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16114

s’establix per a aquest un règim especial de protecció per raó de l’es-mentada llei.

Article 2. Àmbit territorialEl Paisatge Protegit del Serpis afecta territorialment els termes

municipals d’Ador, Alcocer de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Al-queria d’Asnar, l’Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga, els seus límits són els represen-tats en l’annex cartogràfic adjunt.

Article 3. Règim de proteccióEn l’àmbit del paisatge protegit regiran les següents disposicions

de caràcter general:1. Règim urbanística) Els sòls urbans i urbanitzables en l’àmbit del paisatge protegit

podran mantindre les seues actuals classificacions urbanístiques. b) Així mateix els sòls no urbanitzables podran mantindre les qua-

lificacions vigents. c) En el cas de planejaments urbanístics municipals que es troben

en revisió en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret, es con-servaran les determinacions de planejament elaborades i acordades amb la conselleria competent en matèria d’urbanisme.

2. El règim de protecció del paisatge protegit, que serà desenvolu-pat pel corresponent Pla Rector d’Ús i Gestió de l’espai protegit, està dirigit a les finalitats següents:

a) Conservar, regenerar si és el cas, de forma racional i amb les tècniques adequades, i incrementar el valor ecològic, geomorfològic i paisatgístic dels distints hàbitats naturals i seminaturals.

b) Potenciar el caràcter de la vall fluvial com a connector ecològic, paisatgístic i territorial entre les serres interiors i la costa.

c) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l’activitat humana, amb els seus valors ecològics i culturals associats.

d) D’acord amb l’anterior, restaurar, protegir i conservar el patri-moni cultural constituït pels elements arqueològics, paleontològics, arquitectònics i etnològics i immaterials que puguen estar presents a la zona.

e) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desen-volupament sostenible en els àmbits econòmic, social i cultural.

f) Fomentar l’ús públic de l’espai protegit per mitjà de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals. Garantir un espai protegit accessible a totes les persones. Potenciar específicament la utilització de l’antiga via del ferrocarril Alcoi-Gandia com a recurs de primer ordre per al dit ús públic orde-nat, atés el seu caràcter d’eix vertebrador del conjunt.

g) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl i dels recursos naturals, tant els presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació dels hàbitats, la biodiversitat, el paisatge i els valors culturals.

h) Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, tant fluvials com procedents de les fonts i brolladors, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.

i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d’ambients degra-dats i la intervenció sobre els processos artificials susceptibles de pro-vocar-los.

j) Fomentar la participació dels distints agents socioeconòmics locals, tant públics com privats, en l’ordenació i la gestió de l’espai protegit.

k) Fomentar la participació de les universitats i centres d’investi-gació en la realització d’estudis sobre la conservació, la gestió i l’orde-nació dels recursos naturals (flora, fauna, geologia, hàbitats i paisatge) del nou espai protegit.

l) Fomentar així mateix la participació en les dites matèries de les administracions local i estatal, afavorint la coordinació i la concurrèn-

del Serpis, estableciéndose para el mismo un régimen especial de pro-tección en virtud de la citada Ley.

Artículo 2. Ámbito territorialEl Paisaje Protegido del Serpis afecta territorialmente a los térmi-

nos municipales de Ador, Alcocer de Planes, Alcoy, Almoines, Beniar-jó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, Lorcha, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía y Villalonga, siendo sus límites los representa-dos en el anexo cartográfico adjunto.

Artículo 3. Régimen de protecciónEn el ámbito del Paisaje Protegido regirán las siguientes disposi-

ciones de carácter general:1. Régimen urbanístico:a) Los suelos urbanos y urbanizables en el ámbito del Paisaje Pro-

tegido podrán mantener sus actuales clasificaciones urbanísticas. b) Asimismo, los suelos no urbanizables podrán mantener las cali-

ficaciones vigentes. c) En el caso de planeamientos urbanísticos municipales que se

encuentren en revisión en el momento de entrada en vigor de este decreto, se conservarán las determinaciones de planeamiento elabora-das y acordadas con la Conselleria competente en materia de urbanis-mo.

2. El régimen de protección del Paisaje Protegido, que será desa-rrollado por el correspondiente Plan Rector de Uso y Gestión del espa-cio protegido, está dirigido a las siguientes finalidades:

a) Conservar, regenerar en su caso, de forma racional y con las técnicas adecuadas, e incrementar el valor ecológico, geomorfológico y paisajístico de los distintos hábitats naturales y seminaturales.

b) Potenciar el carácter del valle fluvial como conector ecológico, paisajístico y territorial entre las sierras interiores y la costa.

c) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por la interacción histórica entre el medio natural y la actividad humana, con sus valores ecológicos y culturales asociados.

d) De acuerdo con lo anterior, restaurar, proteger y conservar el patrimonio cultural, constituido por los elementos arqueológicos, paleontológicos, arquitectónicos, etnológicos e inmateriales que pue-dan estar presentes en la zona.

e) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los citados recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategia de desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y cultural.

f) Fomentar el uso público del espacio protegido mediante el estu-dio, la enseñanza y el disfrute ordenado de los valores ambientales, paisajísticos y culturales. Garantizar un espacio protegido accesible a todas las personas. Potenciar específicamente la utilización de la anti-gua vía del ferrocarril Alcoy-Gandia como recurso de primer orden para dicho uso público ordenado, dado su carácter de eje vertebrador del conjunto.

g) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales del suelo y de los recursos naturales, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que puedan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los objetivos de conservación de los hábitats, la biodiversidad, el paisaje y los valores culturales.

h) Conseguir y mantener un adecuado nivel de cantidad y cali-dad de las aguas superficiales, tanto fluviales como procedentes de las fuentes y manantiales, evitando cualquier actuación que pueda ser causa de su degradación.

i) Corregir progresivamente los impactos negativos existentes sobre los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambientes degradados y la intervención sobre los procesos artificiales suscepti-bles de provocarlos.

j) Fomentar la participación de los distintos agentes socioeconómi-cos locales, tanto públicos como privados, en la ordenación y la ges-tión del espacio protegido.

k) Fomentar la participación de las Universidades y centros de investigación en la realización de estudios sobre conservación, gestión y ordenación de los recursos naturales (flora, fauna, geología, hábitats y paisaje) del nuevo espacio protegido

l) Fomentar asimismo la participación en dichas materias de las administraciones local y estatal, favoreciendo la coordinación y la

Page 4: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16115

cia d’iniciatives entre les distintes instàncies administratives amb com-petències en l’espai protegit.

Article 4. Règim de gestióLa gestió del Paisatge Protegit del Serpis correspon a la conselleria

competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de la possibili-tat de delegació, comanda de gestió o consorci que preveu l’apartat 8 de l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

Article 5. Pla Rector d’Ús i Gestió1. La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà

i tramitarà el Pla Rector d’Ús i Gestió del Paisatge Protegit del Ser-pis, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s’executaran les activitats directa-ment relacionades amb la gestió de l’espai protegit.

2. L’abast, contingut, efectes i tramitació del dit pla rector s’ajus-tarà al que han establit, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

3. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 29 de l’esmentada Llei 11/1994, el Pla Rector d’Ús i Gestió podrà establir àrees d’esmor-teïment d’impactes en l’entorn del paisatge protegit.

Article 6. Consell de Participació1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit del Ser-

pis, adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la dita conselleria en la gestió de l’espai protegit.

2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, en l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenci-ana. Quant a les dites funcions, el Consell de Participació constituïx un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és així mateix una via per a canalitzar les iniciatives dirigides a la gestió del paisatge protegit.

3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit del Serpis es compon dels membres que s’indiquen a continuació:

a) El president nat del Consell de Participació.b) El president del Consell de Participació.c) Un representant de la conselleria competent en matèria de medi

ambient.d) Un representant de la conselleria competent en matèria d’agri-

cultura.e) Un representant de la conselleria competent en matèria de cul-

tura.f) Un representant de la conselleria competent en matèria d’infra-

estructures.g) Un representant de la conselleria competent en matèria de turis-

me.h) Un representant de la Diputació Provincial d’Alacant.i) Un representant de la Diputació Provincial de València.j) Un representant per cada un dels ajuntaments d’Ador, Alcocer

de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, l’Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga.

k) Dos representants de les organitzacions sindicals més represen-tatives en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per les dites organitzacions.

l) Dos representants d’associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge pro-tegit, triat per les dites entitats.

m) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triats per les dites entitats.

n) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de pescadors dels municipis dels paisatge protegit, elegit per aquestes entitats.

concurrencia de iniciativas entre las distintas instancias administrati-vas con competencias en el espacio protegido.

Artículo 4. Régimen de gestiónLa gestión del Paisaje Protegido del Serpis corresponde a la Con-

selleria competente en materia de medio ambiente, sin perjuicio de la posibilidad de delegación, encomienda de gestión o consorcio que prevé el apartado 8 del artículo 48 de la Ley 11/1994, de 27 de diciem-bre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comuni-tat Valenciana.

Artículo 5. Plan Rector de Uso y Gestión1. La Conselleria competente en materia de medio ambiente elabo-

rará y tramitará el Plan Rector de Uso y Gestión del Paisaje Protegido del Serpis, el cual, en desarrollo del régimen de protección establecido por este decreto, será el marco dentro del que se ejecutarán las activi-dades directamente relacionadas con la gestión del espacio protegido.

2. El alcance, contenido, efectos y tramitación de dicho Plan Rec-tor se ajustará a lo establecido, con carácter genérico, en los artículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.

3. De conformidad con el apartado 2 del artículo 29 de la citada Ley 11/1994, el Plan Rector de Uso y Gestión podrá establecer áreas de amortiguación de impactos en el entorno del Paisaje Protegido.

Artículo 6. Consejo de Participación1. Se crea el Consejo de Participación del Paisaje Protegido del

Serpis, adscrito a la Conselleria competente en materia de medio ambiente, como órgano colegiado colaborador y asesor de dicha Con-selleria en la gestión del espacio protegido.

2. Las funciones del Consejo de Participación son las establecidas, con carácter genérico, en el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana. En razón de dichas funciones, el Consejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor y representativo, siendo, asimismo, un cauce para canalizar las iniciativas dirigidas a la gestión del Paisaje Protegido.

3. El Consejo de Participación del Paisaje Protegido del Serpis se compone de los miembros que se relacionan a continuación:

a) El Presidente Nato del Consejo de Participación.b) El Presidente del Consejo de Participación.c) Un representante de la Conselleria competente en materia de

medio ambiente.d) Un representante de la Conselleria competente en materia de

agricultura.e) Un representante de la Conselleria competente en materia de

cultura.f) Un representante de la Conselleria competente en materia de

infraestructuras.g) Un representante de la Conselleria competente en materia de

turismo.h) Un representante de la Diputación Provincial de Alicante.i) Un representante de la Diputación Provincial de Valencia.j) Un representante por cada uno de los Ayuntamientos de Ador,

Alcocer de Planes, Alcoy, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, Lor-cha, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gan-día, y Villalonga.

k) Dos representantes de las organizaciones sindicales más repre-sentativas en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana, elegidos por dichas organizaciones.

l) Dos representantes de asociaciones de propietarios de terrenos o derechos forestales, agrícolas o ganaderos con intereses en el Paisaje Protegido, elegido por dichas entidades.

m) Un representante, con carácter rotatorio bienal, de las socieda-des de cazadores de los municipios del Paisaje Protegido, elegidos por dichas entidades.

n) Un representante, con carácter rotatorio bieneal, de las socie-dades de pescadores de los municipios del Paisaje Protegido, elegidos por dichas entidades.

Page 5: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16116

o) Dos representantes, con carácter rotatorio bienal, de las Uni-versidades públicas de la Comunitat Valenciana, designado por dichas Universidades.

p) Un representante de la Federación de Deportes de Montaña y Escalada de la Comunitat Valenciana, elegido por dicha entidad.

q) Dos representantes, con carácter rotatorio bienal, de asociacio-nes vinculadas a la conservación o estudio del medio ambiente, el pai-saje o el patrimonio cultural en el ámbito del Paisaje Protegido, elegi-do por dichas entidades.

r) Un representante, con carácter rotatorio bienal, de las asociacio-nes excursionistas vinculadas a la zona, elegido por dichas entidades.

s) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar.t) Un representante de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y

Navegación de Alicanteu) Un representante de la Cámara oficial de Comercio, Industria y

Navegación de Valencia4. El Presidente Nato del Consejo de Participación.De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre, del

Consell, por el que se modifica la composición de las Juntas Recto-ras de los Parques Naturales de la Comunitat Valenciana, el conseller competente en materia de medio ambiente será el Presidente Nato del Consejo de Participación. Cuando asista a sus reuniones, ostentará la presidencia de la sesión con voz y voto, incluso dirimente, teniendo todos los derechos y obligaciones que puedan corresponder a cualquier miembro del Consejo.

5. El Presidente del Consejo de Participación:a) El Presidente del Consejo de Participación será nombrado por el

conseller competente en materia de medio ambiente, pudiendo recaer el nombramiento en uno de los miembros del Consejo.

b) En ausencia del Presidente Nato, las funciones de éste durante las sesiones serán asumidas por el Presidente.

c) Cuando asista a las sesiones el Presidente nato, el Presidente del Consejo de Participación tendrá la consideración de Vicepresidente de dicho órgano colegiado durante tales sesiones.

6. El Secretario del Consejo de Participación.El Secretario del Consejo de Participación, que será nombrado por

el conseller competente en materia de medio ambiente, podrá ser un miembro de dicho órgano colegiado o bien una persona al servicio de las Administraciones autonómica o local, en cuyo caso asistirá con voz pero sin derecho a voto.

7. La constitución, convocatoria, régimen de las sesiones y de adopción de acuerdos, y, en general, el funcionamiento interno del Consejo de Participación se ajustará a lo establecido en los artículo 22 a 27 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

El Consejo de Participación, sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, podrá aprobar normas propias de funcionamiento o de régimen interno para el mejor ejercicio de sus atribuciones, cuya propuesta será redactada por el Secretario.

8. Para el correcto desempeño de sus cometidos, el Consejo de Participación podrá organizarse en las Comisiones que fueran necesa-rias. Con carácter permanente o temporal, dichas Comisiones podrán ejercer, por delegación del Consejo, al que darán cuenta de sus activi-dades, determinadas funciones de informe, propuesta, asesoramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestión del Paisaje Pro-tegido.

Artículo 7. Financiación del Paisaje Protegido Para la gestión del Paisaje Protegido del Serpis, el Consell habili-

tará los créditos oportunos, sin perjuicio de las aportaciones materiales que puedan disponer los Ayuntamientos implicados y otras Adminis-traciones o entidades, tanto públicas como privadas, interesadas en colaborar en dicha gestión.

Artículo 8. Régimen de infracciones y sancionesEl régimen jurídico sancionador en el ámbito del Paisaje Protegido

será el establecido, con carácter general, en los artículos 52 a 60 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Natu-rales Protegidos de la Comunitat Valenciana.

o) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, de les univer-sitats públiques de la Comunitat Valenciana, designat per aquestes uni-versitats.

p) Un representant de la Federació d’Esports de Muntanya i Esca-lada de la Comunitat Valenciana, triat per aquesta entitat.

q) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, d’associacions vinculades a la conservació o estudi del medi ambient, el paisatge o el patrimoni cultural en l’àmbit del paisatge protegit, triat per aquestes entitats.

r) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les associaci-ons excursionistes vinculades a la zona, triat per les dites entitats.

s) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.t) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i

Navegació d’Alacant.u) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i

Navegació de València.4. El president nat del Consell de Participació.De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del

Consell, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà el president nat del Consell de Participa-ció. Quan assistisca a les seues reunions, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i obligaci-ons que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.

5. El president del Consell de Participació:a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel con-

seller competent en matèria de medi ambient, i pot recaure el nomena-ment en un dels membres del Consell.

b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durant les sessions seran assumides pel president.

c) Quan assistisca a les sessions el president nat, el president del Consell de Participació tindrà la consideració de vicepresident del dit òrgan col·legiat durant aquestes sessions.

6. El secretari del Consell de Participació.El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel con-

seller competent en matèria de medi ambient, pot ser un membre del dit òrgan col·legiat o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, i en aquest cas assistirà amb veu però sense dret de vot.

7. La constitució, convocatòria, règim de les sessions i d’adopció d’acords, i en general, el funcionament intern del Consell de Participa-ció s’ajustarà al que establixen els articles 22 a 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públi-ques i del Procediment Administratiu Comú.

El Consell de Participació, sense perjudici del que disposa el parà-graf anterior, podrà aprovar les pròpies normes de funcionament o de règim intern per al millor exercici de les seues atribucions, la proposta de les quals serà redactada pel secretari.

8. Per al correcte exercici dels seus comeses, el Consell de Par-ticipació podrà organitzar-se en les comissions que siguen necessàri-es. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions podran exercir, per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d’informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.

Article 7. Finançament del paisatge protegit Per a la gestió del Paisatge Protegit del Serpis el Consell habilitarà

els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de les quals puguen disposar els ajuntament implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en la dita gestió.

Article 8. Règim d’infraccions i sancionsEl règim jurídic sancionador en l’àmbit del paisatge protegit

serà l’establit, amb caràcter general, en els articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Pro-tegits de la Comunitat Valenciana.

Page 6: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16117

DISPOSICIONES FINALES

PrimeraSe faculta al conseller competente en materia de medio ambien-

te para que, en el marco de sus competencias, dicte las disposiciones necesarias para la ejecución y el desarrollo del presente Decreto.

SegundaEste decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en el

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

TerceraDe acuerdo con el artículo 41, apartado 4, de la Ley 11/1994, de

27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, el Plan Rector de Uso y Gestión del Pai-saje Protegido se aprobará en el plazo de dos años desde la entrada en vigor del presente Decreto.

Valencia, 13 de abril de 2007

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territorio y Vivienda,ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculta el conseller competent en matèria de medi ambient

perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l’execució i el desenvolupament del present decret.

SegonaAquest decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

TerceraD’acord amb l’article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de

desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comuni-tat Valenciana, el Pla Rector d’Ús i Gestió del paisatge protegit s’apro-varà en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor del present decret.

València, 13 d’abril de 2007

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

Page 7: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16118 74

3.00

0

743.

000

744.

000

744.

000

745.

000

745.

000

746.

000

746.

000

747.

000

747.

000

4.317.000

4.317.000

4.318.000

4.318.000

4.319.000

4.319.000

4.320.000

4.320.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 1

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 8: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16119 74

3.00

0

743.

000

744.

000

744.

000

745.

000

745.

000

746.

000

746.

000

747.

000

747.

000

4.312.000

4.312.000

4.313.000

4.313.000

4.314.000

4.314.000

4.315.000

4.315.000

4.316.000

4.316.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 2

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 9: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16120 73

5.00

0

735.

000

736.

000

736.

000

737.

000

737.

000

738.

000

738.

000

739.

000

739.

000

4.308.000

4.308.000

4.309.000

4.309.000

4.310.000

4.310.000

4.311.000

4.311.000

4.312.000

4.312.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 3

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 10: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16121 73

9.00

0

739.

000

740.

000

740.

000

741.

000

741.

000

742.

000

742.

000

743.

000

743.

000

744.

000

744.

000

4.308.000

4.308.000

4.309.000

4.309.000

4.310.000

4.310.000

4.311.000

4.311.0004.312.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 4

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 11: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16122 73

0.00

0

730.

000

731.

000

731.

000

732.

000

732.

000

733.

000

733.

000

734.

000

734.

000

4.304.000

4.304.000

4.305.000

4.305.000

4.306.000

4.306.000

4.307.000

4.307.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 5

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 12: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16123 73

5.00

0

735.

000

736.

000

736.

000

737.

000

737.

000

738.

000

738.

000

4.304.000

4.304.000

4.305.000

4.305.000

4.306.000

4.306.000

4.307.000

4.307.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 6

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 13: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16124 73

9.00

0

739.

000

740.

000

740.

000

741.

000

741.

000

742.

000

742.

000

743.

000

743.

000

4.304.000

4.304.000

4.305.000

4.305.000

4.306.000

4.306.000

4.307.000

4.307.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 7

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 14: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16125

lesS

orts

el

K.5

725.

000

725.

000

726.

000

726.

000

727.

000

727.

000

728.

000

728.

000

729.

000

729.

000

4.300.000

4.300.000

4.301.000

4.301.000

4.302.000

4.302.000

4.303.000

4.303.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 8

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 15: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16126 73

0.00

0

730.

000

731.

000

731.

000

732.

000

732.

000

733.

000

733.

000

734.

000

734.

000

4.300.000

4.300.000

4.301.000

4.301.000

4.302.000

4.302.000

4.303.000

4.303.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 9

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 16: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16127 73

4.00

0

734.

000

735.

000

735.

000

736.

000

736.

000

737.

000

737.

000

738.

000

738.

000

739.

000

739.

000

4.300.000

4.300.000

4.301.000

4.301.000

4.302.000

4.302.000

4.303.000

4.303.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 10

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 17: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16128

Sella

Benà

mer

l'Alte

t

elR

egde

laFo

nt

Mur

ode

Alc

oy

laV

olta

deV

idal

elM

orer

alCe

men

teri

Erm

itade

Sant

Ant

oni

Subc

entra

l

Cost

era

delX

op

de

Mol

íde

Mas

Alfa

far

Casa

Mal

tés

Pont

dele

sNou

Llun

es

Cova

dela

Don

a

l'Alq

uerie

ta

Turb

allo

s

lesS

orts

l'Oliv

eret

a

elsP

inar

ets

elsP

lane

ts

d'O

ltra

lesS

olsi

desd

eSe

la

elBr

acal

elRà

fol

lesH

orte

sde

Dal

t

Isab

ela

elQ

uint

Alte

tde

Gar

cia

elsF

onta

nars

l'Oliv

arV

elld

elM

arqu

és

Pla

deTu

rbal

los

l'Orx

ano

Pla

Roig

elsQ

uatre

Cam

ins

l'Alm

oroi

g

lesC

amad

esLl

argu

es

Cam

íRei

al

laCo

mun

ael

Man

zem

elC

lote

t

Serra

delB

enic

adel

l

Alte

tdel

sCan

ons

Alt

delP

unxó

lael

Barr

anc

Sella

Barranquet

del

Font

delP

arad

ís

Turb

allo

s

Font

eta

dePe

dra

Creb

rant

ada

de

Puça

Mas

Barr

anqu

et

Barranc

de

Turb

allo

s

Barran

c

Barran

c

de

Turb

allos

Barr

anc

Barranc

de

de

K.5

K.2

K.3

K.4

K.1

5

K.8

05

K.8

07

K.8

08

K.8

09

220 kV

Riu

N-340

CV-7

05

CV-705

N-340

Alb

aida

8,5

kmC

ela

deN

úñez

3,4

km

Gai

anes

3.5

km

Gaianes 2,3 km

Mur

ode

Alc

oy1

km

721.

000

721.

000

722.

000

722.

000

723.

000

723.

000

724.

000

724.

000

725.

000

725.

000

4.295.000

4.295.000

4.296.000

4.296.000

4.297.000

4.297.000

4.298.000

4.298.000

4.299.000

4.299.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 11

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 18: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16129 72

6.00

0

726.

000

727.

000

727.

000

728.

000

728.

000

729.

000

729.

000

730.

000

730.

000

4.295.000

4.295.000

4.296.000

4.296.000

4.297.000

4.297.000

4.298.000

4.298.000

4.299.000

4.299.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 12

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 19: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16130 73

1.00

0

731.

000

732.

000

732.

000

733.

000

733.

000

734.

000

734.

000

735.

000

735.

000

4.295.000

4.295.000

4.296.000

4.296.000

4.297.000

4.297.000

4.298.000

4.298.000

4.299.000

4.299.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 13

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 20: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16131 72

2.00

0

722.

000

723.

000

723.

000

724.

000

724.

000

725.

000

725.

000

726.

000

726.

000

4.291.000

4.291.000

4.292.000

4.292.000

4.293.000

4.293.000

4.294.000

4.294.000

4.295.000

4.295.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 14

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 21: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16132

ElR

omer

al

lt

719.

000

719.

000

720.

000

720.

000

721.

000

721.

000

722.

000

722.

000

723.

000

723.

000

4.287.000

4.287.000

4.288.000

4.288.000

4.289.000

4.289.000

4.290.000

4.290.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 15

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 22: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16133

Ben

illob

ala

Foia

Cast

elle

tde

Pene

lla

Mas

etd'

Ivor

ra

Erm

itade

Pene

llala

Ven

ta

Ven

tade

Pene

lla

Ven

tade

Falc

ó

Mol

íde

Pape

r

elPe

rlats

l'Alm

irall

elPa

rdal

et

laFo

ia

elsT

ossa

ls

lesB

oire

s

elTe

ular

laV

olta

elsQ

uarts

laN

òria

lesV

ente

s

elsS

ecan

s

elCo

lmel

lar

Pene

lla

elCa

nyot

ar

laM

itja

Mol

a

elX

aque

t

Foia

dele

sMon

ges

Roda

cànt

ers

Form

inyà

Roda

cànt

ers

Roda

cànt

ers

elPe

rlats

Pene

lla

laSe

rreta

elPi

nar

Alte

tdel

sUito

s

Peny

esde

lSal

t

Alte

td'O

rque

sA

ltetd

eG

adea

Toss

alR

edó

laSerreta

la

dels

del

Vellutera

Penella

Pinar

Turis

Teular

Barr

anqu

et

Barranc

de

Xaq

uet

Riu

Cosm

es

Barran

cBa

rranc

de

del

Barra

nc

Barra

nc

de

Barra

nc

K.5

K.1

K.4

K.6

K.2

K.3

K.3

8

K.3

9K

.35

K.3

7

K.4

0

K.4

K.5

K.2

K.3

de

Riu

Riu

CV-7

870

CV-706

CV-7

09CV

-787

CV-7

90

CV-790

724.

000

724.

000

725.

000

725.

000

726.

000

726.

000

727.

000

727.

000

728.

000

728.

000

4.287.000

4.287.000

4.288.000

4.288.000

4.289.000

4.289.000

4.290.000

4.290.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 16

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 23: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16134

elBa

rade

lloG

elat

ElB

arad

ello

Gel

at

Mol

íde

laR

ata

ElC

olla

do

ElR

omer

al

Mas

delR

eiet

ElC

lotd

elPa

nsit

ElPi

nare

t

elC

erca

t

Cast

elld

eB

arxe

ll

ElTu

lare

tde

Dal

t

ElPi

nar

elFa

rdat

xo

Mas

dela

Mot

a

ElB

arad

ello

Mer

ita

Erm

itade

Bar

xell

Mas

del

Gel

atMas

del'E

rmita

LaPo

rtala

da

Mas

dePi

Vel

l elsN

aps

Mas

dele

sLl

acun

es

ELC

lotd

eC

erve

r

Mas

dela

Car

dado

ra

Parr

ancà

Tren

cada

rs

Mas

delB

aró

Mas

delT

eula

ret

Mas

deG

uerr

aL'O

mbr

iade

lMan

co

Sant

aA

nna

Cele

don

Mas

deM

arue

nda

Mas

deN

yego

casa

peon

esca

min

eros

Bato

i

Mas

iaSa

lt

Salte

rrer

s

ElC

aste

llar

lesS

olan

etes

Barx

ell

Sant

Ben

et

Racó

deSa

ntBo

nave

ntur

a

Mas

deN

uyo

Mol

íde

Payà

s

Llom

eta

deG

alán

Peny

ade

lSol

igue

rgl

orie

tade

lspa

elle

rs

Banc

alsd

ela

Bui

trera

Colla

dode

Gue

rra

cova

gela

da

elSa

lt

l'Infer

n

Barr

anqu

etde

Sole

r

laFo

ntR

oja

elsC

anal

ons

Barra

nc

l'Abe

llar

Font

dels

Xop

s

de

k.7

k.8

K.6

K.2

K.5

K.4

K.3

de

Riu

elB

arxe

ll

Barx

ell

Polop

CV-7

95

CV-7

97

CV-7

96

CV-7

95

714.

000

714.

000

715.

000

715.

000

716.

000

716.

000

717.

000

717.

000

718.

000

718.

000

719.

000

719.

000

4.283.000

4.283.000

4.284.000

4.284.000

4.285.000

4.285.000

4.286.000

4.286.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 17

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10

Page 24: Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i … · 2019. 5. 30. · Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 39/2007, de 13 d abril,

Núm. 5.492 / 18.04.2007 16135

Alc

oi

Ven

tade

Sant

Jord

i

LaV

enta

Salte

ra

Cem

ente

ride

Can

agal

let

TVle

sFlo

rènc

ies

Mas

dela

Pasto

ra

Case

tade

Val

or

Case

riude

lReg

adiu

Erm

itade

Sant

Ant

oni

LaFo

iaM

erita

Pago

deSa

rago

ssa

Pago

D'A

ssen

si

Pago

deM

atai

x

ElPina

rd'Asen

si Alt

dele

sFl

orèn

cies

Mas

dele

sC

arra

sque

s

Mas

deC

opde

Dal

t

Pont

deSa

ntA

nton

i

Serr

eta

Cant

agal

let

elRe

gadi

u

ElsP

agos

Sant

Ant

oni

LaR

ambl

a

Alt

deG

uerr

a

casa

d'Es

tani

slau

elRe

gadi

u

elRe

gadi

u

elPu

ig

laSe

rreta

Alte

tdel

Reg

adiu

et

LaSe

rreta

L'U

llde

lMor

o

Barranc

ElM

olin

ar

de

Barr

anc

K.7

92

K.1

K.3

K.2

K.4

4

K.4

5

K.4

3

K.4

2

K.4

1

K.4

6

K.7

91

K.7

90

K.2

de

Riu

les

Sant

Ant

oni

Barra

nc

Molinar

Florèn

cies

de

les

N-3

40

CV-7

891

CV-7

970

CV-7

880

CV-7

09

CV-7

85

719.

000

719.

000

720.

000

720.

000

721.

000

721.

000

722.

000

722.

000

723.

000

723.

000

4.283.000

4.283.000

4.284.000

4.284.000

4.285.000

4.285.000

4.286.000

4.286.000

98

21

43

76

5

10

17

1615

1312

1411

18

Loca

lizac

ión:

Esqu

ema

dePl

anos

:

Cas

telló

n

Val

enci

a

Alic

ante

Leye

nda:

Ane

xo:

Del

imita

ción

del

Pais

aje

Prot

egid

ode

lSer

pis

Esca

la: 1:25

.000

Fech

a: Mar

zo20

07

Rio

Serp

is

Nº: 18

de18

Ám

bito

delP

aisa

jePr

oteg

ido

010

050

Km

Km

020

10