Embed Size (px)
DESCRIPTION
Analisis audiovisual del anuncio "Nike - Write the futire" (2010) dirigido por Alejandro González Iñárritu.
Citation preview
Write the Future
Aaron Calatayud
L o r á n d J á n o s
X a v i e r J a r d í
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
Spot Nike: Writethefuture
L’espot que hem triat ha estat “Write
la figura del seu director, Aleja
confereix a l’anunci certes particularitats: la manera d’explicar i d’enllaçar les històries.
L’anunci ens mostra els esdeveniments succeïts en una competició esport
futbol. Per aconseguir-ho, articula quatre històries des de la perspectiva de
personatges de països diferents. En primer lloc, Didier Drogba per Costa d’Ivori contra Fabio
Cannavaro per Itàlia. En segon lloc, trobem Franck
Anglaterra. Finalment i sense oposició entre ells,
El fonament de l’anunci seria la importància del d
pot canviar el futur. Qualsevol
La pilota de futbol (Nike) té una doble vessant, per un costat é
a l´arena on els jugadors-deïtats lluiten per la supremacia, per un altre costat és el “
de la narrativa, uneix les quatre
bolígraf per “escriure el futur”.
un pla frontal ve cap a l’espectador, per que l´agafem.
A continuació treballarem els diversos rec
futbolistes creada a través d’una riquesa de plànols
fet magnifica la figura del jugador: és l’únic personatge personificat i veritablement
perceptible, especialment a l’estadi.
A nivell de recursos audiovisuals l’anunci destaca per la seva varietat i riquesa. El
constant aporta gran dinamisme. La
ens fa partícips de l’acció. Altres as
de muntatge. Tots els recursos tracten de transmetre un cert estrès. En certa mida se’ns vol
transmetre tota la passió i pressió viscuda al món del futbol i la manera de fer
una successió d’imatges de manera desbocada i frenètica, quasi irritant. Ens sentim part del
joc i patim les sensacions i sentiments dels futbolistes, de l’afició. En certa mida som
conscients, a través de la imatge, de la magnitud i importància del futbol i com
transgredir l’esfera social.
A grans trets, voldríem treballar alguns aspectes fonamentals de l’anunci tot i que, més
endavant, aprofundirem de forma més exhaustiva
La focalització és, en general, dual i enganyosa. Per una banda ens trobem davant
constant focalització externa. No coneixem els detalls del partit: resultat, sancionats,
alineació... En aquest sentit creiem que d’una manera exagerada Iñárritu pretén transmetre la
realitat intrínseca del futbol. Un esport impredictible i
no sabem què passarà i on tot pot canviar d’un moment a un altre.
un dels encants majors d’aquest esport: desconèixer les tàctiques i les tècniques emprades
permet a l’espectador gaudir encara més de
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
spot que hem triat ha estat “Write the Future” de Nike. Ens assembla interessant destacar
figura del seu director, Alejandro González Iñárritu (Amores Perros, Babel, Biutiful), que
confereix a l’anunci certes particularitats: la manera d’explicar i d’enllaçar les històries.
L’anunci ens mostra els esdeveniments succeïts en una competició esportiva: el mundial de
ho, articula quatre històries des de la perspectiva de
personatges de països diferents. En primer lloc, Didier Drogba per Costa d’Ivori contra Fabio
Cannavaro per Itàlia. En segon lloc, trobem Franck Ribéry per França contra Wayne Rooney per
Finalment i sense oposició entre ells, veiem Ronaldinho i Cristiano Ronaldo
El fonament de l’anunci seria la importància del detall o de l’instant. Un petit detall, un
Qualsevol de nosaltres pot escriure el seu futur.
una doble vessant, per un costat és la imatge de la marca, present
deïtats lluiten per la supremacia, per un altre costat és el “
ix les quatre històries i els diferents tipus de personatges. És el mitj
bolígraf per “escriure el futur”. Per això la imatge final trenca amb la quarta paret, la pilota en
espectador, per que l´agafem.
em els diversos recursos audiovisuals. Destaquem la deïficació dels
futbolistes creada a través d’una riquesa de plànols i una profunditat de camp limitada. Aquest
fet magnifica la figura del jugador: és l’únic personatge personificat i veritablement
tible, especialment a l’estadi.
A nivell de recursos audiovisuals l’anunci destaca per la seva varietat i riquesa. El
constant aporta gran dinamisme. La càmera en mà dóna i potencia la sensació de realisme i
. Altres aspectes destacables són el muntatge paral·lel i l’elevat ritme
. Tots els recursos tracten de transmetre un cert estrès. En certa mida se’ns vol
transmetre tota la passió i pressió viscuda al món del futbol i la manera de fer
cessió d’imatges de manera desbocada i frenètica, quasi irritant. Ens sentim part del
joc i patim les sensacions i sentiments dels futbolistes, de l’afició. En certa mida som
conscients, a través de la imatge, de la magnitud i importància del futbol i com
A grans trets, voldríem treballar alguns aspectes fonamentals de l’anunci tot i que, més
aprofundirem de forma més exhaustiva.
La focalització és, en general, dual i enganyosa. Per una banda ens trobem davant
constant focalització externa. No coneixem els detalls del partit: resultat, sancionats,
alineació... En aquest sentit creiem que d’una manera exagerada Iñárritu pretén transmetre la
realitat intrínseca del futbol. Un esport impredictible i de contínues càbales on, veritablement,
no sabem què passarà i on tot pot canviar d’un moment a un altre. És aquest desconeixement
un dels encants majors d’aquest esport: desconèixer les tàctiques i les tècniques emprades
permet a l’espectador gaudir encara més de l’espectacle.
Nike: Write the Future
sembla interessant destacar
erros, Babel, Biutiful), que
confereix a l’anunci certes particularitats: la manera d’explicar i d’enllaçar les històries.
iva: el mundial de
ho, articula quatre històries des de la perspectiva de diversos
personatges de països diferents. En primer lloc, Didier Drogba per Costa d’Ivori contra Fabio
per França contra Wayne Rooney per
i Cristiano Ronaldo.
etall o de l’instant. Un petit detall, un instant,
la imatge de la marca, present
deïtats lluiten per la supremacia, per un altre costat és el “leitmotiv”
ries i els diferents tipus de personatges. És el mitjà, el
uarta paret, la pilota en
estaquem la deïficació dels
i una profunditat de camp limitada. Aquest
fet magnifica la figura del jugador: és l’únic personatge personificat i veritablement
A nivell de recursos audiovisuals l’anunci destaca per la seva varietat i riquesa. El travelling
dóna i potencia la sensació de realisme i
pectes destacables són el muntatge paral·lel i l’elevat ritme
. Tots els recursos tracten de transmetre un cert estrès. En certa mida se’ns vol
transmetre tota la passió i pressió viscuda al món del futbol i la manera de fer-ho és donant
cessió d’imatges de manera desbocada i frenètica, quasi irritant. Ens sentim part del
joc i patim les sensacions i sentiments dels futbolistes, de l’afició. En certa mida som
conscients, a través de la imatge, de la magnitud i importància del futbol i com aquest pot
A grans trets, voldríem treballar alguns aspectes fonamentals de l’anunci tot i que, més
La focalització és, en general, dual i enganyosa. Per una banda ens trobem davant d’una
constant focalització externa. No coneixem els detalls del partit: resultat, sancionats,
alineació... En aquest sentit creiem que d’una manera exagerada Iñárritu pretén transmetre la
ues càbales on, veritablement,
s aquest desconeixement
un dels encants majors d’aquest esport: desconèixer les tàctiques i les tècniques emprades
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
Tot i això, hi ha moments on la focalització esdevé interna. Mitjançant les
mode de somni diürn i amb un caràcter hiperbòlic i inversemblant som capaços d’entrar en el
pensament del jugador. Coneixem allò que ell està pensant.
Pel que fa a auriculartizació aquesta és zero en tot l’anunci. Només hi ha un
on es pot assegurar que aquesta sigui interna. El tir de la falta, el punt màxim d’interpel·lació a
l’espectador, es veu potenciat per l’auricularització del propi futbolista, Cristiano Ronaldo. De
cop el so s’acaba, és com si nosaltres escoltéssim
concret, sent el jugador: només la pilota i ell, com si el món s’aturés enfront de la
transcendència de l’acció.
A nivell de narració, la història es desenvolupa a partir de la inventiva del gran imaginador i la
col·laboració d’uns subnarradors protagonistes.
L’experiència de l’espectador ve regida per les intencions del gran imaginador. Nosaltres, com
espectadors, entrem desorientats en un terreny de joc, de forma sobtada. Sense esperar
ens trobem al costat dels p
decisives. De forma buscada ens han posat en els moments més importants del partit i és així
com podem anar configurant un relat major. Allò que sembla casual no ho és. El gran
imaginador juga amb el nostre coneixement
imprescindibles per a la comprensió de la història. La nostra desorientació esdevé ignorància
però, tot i així, ens podem permetre la llicència de teoritzar sobre la situació. En aquest punt
una vegada més, el gran imaginador ens desconcerta. Allò que en un principi havia de ser
resulta ser Y. El joc es basa en un consecució d’enganys i desencís on les expectatives
generades no se satisfan o se satisfan de forma relativa. Si Drogba havia d
desvetlla l’error quan ja ho celebràvem. Si Rooney havia fracassat, es refà i aconsegueix
redimir-se de l’error. En certa mida aquest joc es demostra en la pròpia ambigüitat respecte
els somnis. És difícil sentenciar quelcom exacte i innegab
podem permetre estar segurs de tot i del tot. Aquesta desorientació, aquesta desconfiança
envers l’engany es justifica en gran mesura per l’articulació de la història a través, també, dels
subnarradors que, en certa mida, adulteren i fan subjectiva la història.
pel que fa a la concepció i conformació de l’espai i el temps: aparent continuïtat i falsa
sensació de temps real. El final és obert i, de nou, permet el joc i que cadascú sentencií com
desitgi.
La significació és bastant clara i està relacionada de forma sinal·lagmàtica amb els valors
presents a l’espot.
A nivell de valors hem trobat diversos valors presents a l’anunci.
• Frenetisme (adrenalina)
• Passió
• Esforç
• Competitivitat
L’anunci treballa tots els recursos formals per tal de potenciar aquests valors. La idea recau en
la transmissió efectiva i visual d’allò entès com l’essència del futbol.
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
Tot i això, hi ha moments on la focalització esdevé interna. Mitjançant les falses
mode de somni diürn i amb un caràcter hiperbòlic i inversemblant som capaços d’entrar en el
pensament del jugador. Coneixem allò que ell està pensant.
Pel que fa a auriculartizació aquesta és zero en tot l’anunci. Només hi ha un parell de
on es pot assegurar que aquesta sigui interna. El tir de la falta, el punt màxim d’interpel·lació a
l’espectador, es veu potenciat per l’auricularització del propi futbolista, Cristiano Ronaldo. De
cop el so s’acaba, és com si nosaltres escoltéssim i sentíssim allò que, en aquest moment
concret, sent el jugador: només la pilota i ell, com si el món s’aturés enfront de la
A nivell de narració, la història es desenvolupa a partir de la inventiva del gran imaginador i la
aboració d’uns subnarradors protagonistes.
L’experiència de l’espectador ve regida per les intencions del gran imaginador. Nosaltres, com
espectadors, entrem desorientats en un terreny de joc, de forma sobtada. Sense esperar
ens trobem al costat dels protagonistes veient, de forma privilegiada, les accions més
decisives. De forma buscada ens han posat en els moments més importants del partit i és així
com podem anar configurant un relat major. Allò que sembla casual no ho és. El gran
el nostre coneixement limitat i tan sols ens dóna aquelles dades
imprescindibles per a la comprensió de la història. La nostra desorientació esdevé ignorància
però, tot i així, ens podem permetre la llicència de teoritzar sobre la situació. En aquest punt
una vegada més, el gran imaginador ens desconcerta. Allò que en un principi havia de ser
resulta ser Y. El joc es basa en un consecució d’enganys i desencís on les expectatives
generades no se satisfan o se satisfan de forma relativa. Si Drogba havia d
desvetlla l’error quan ja ho celebràvem. Si Rooney havia fracassat, es refà i aconsegueix
se de l’error. En certa mida aquest joc es demostra en la pròpia ambigüitat respecte
els somnis. És difícil sentenciar quelcom exacte i innegable. No tot és el que aparenta i mai ens
podem permetre estar segurs de tot i del tot. Aquesta desorientació, aquesta desconfiança
envers l’engany es justifica en gran mesura per l’articulació de la història a través, també, dels
mida, adulteren i fan subjectiva la història. Fins i tot som enganyats
pel que fa a la concepció i conformació de l’espai i el temps: aparent continuïtat i falsa
El final és obert i, de nou, permet el joc i que cadascú sentencií com
La significació és bastant clara i està relacionada de forma sinal·lagmàtica amb els valors
A nivell de valors hem trobat diversos valors presents a l’anunci.
Frenetisme (adrenalina)
la tots els recursos formals per tal de potenciar aquests valors. La idea recau en
la transmissió efectiva i visual d’allò entès com l’essència del futbol. Un
Nike: Write the Future
falses prolepsis, a
mode de somni diürn i amb un caràcter hiperbòlic i inversemblant som capaços d’entrar en el
parell de moments
on es pot assegurar que aquesta sigui interna. El tir de la falta, el punt màxim d’interpel·lació a
l’espectador, es veu potenciat per l’auricularització del propi futbolista, Cristiano Ronaldo. De
i sentíssim allò que, en aquest moment
concret, sent el jugador: només la pilota i ell, com si el món s’aturés enfront de la
A nivell de narració, la història es desenvolupa a partir de la inventiva del gran imaginador i la
L’experiència de l’espectador ve regida per les intencions del gran imaginador. Nosaltres, com
espectadors, entrem desorientats en un terreny de joc, de forma sobtada. Sense esperar-ho
rotagonistes veient, de forma privilegiada, les accions més
decisives. De forma buscada ens han posat en els moments més importants del partit i és així
com podem anar configurant un relat major. Allò que sembla casual no ho és. El gran
na aquelles dades
imprescindibles per a la comprensió de la història. La nostra desorientació esdevé ignorància
però, tot i així, ens podem permetre la llicència de teoritzar sobre la situació. En aquest punt,
una vegada més, el gran imaginador ens desconcerta. Allò que en un principi havia de ser X
resulta ser Y. El joc es basa en un consecució d’enganys i desencís on les expectatives
generades no se satisfan o se satisfan de forma relativa. Si Drogba havia de marcar se’ns
desvetlla l’error quan ja ho celebràvem. Si Rooney havia fracassat, es refà i aconsegueix
se de l’error. En certa mida aquest joc es demostra en la pròpia ambigüitat respecte
le. No tot és el que aparenta i mai ens
podem permetre estar segurs de tot i del tot. Aquesta desorientació, aquesta desconfiança
envers l’engany es justifica en gran mesura per l’articulació de la història a través, també, dels
Fins i tot som enganyats
pel que fa a la concepció i conformació de l’espai i el temps: aparent continuïtat i falsa
El final és obert i, de nou, permet el joc i que cadascú sentencií com
La significació és bastant clara i està relacionada de forma sinal·lagmàtica amb els valors
la tots els recursos formals per tal de potenciar aquests valors. La idea recau en
Un altre aspecte
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
important o destacable de l’e
un to còmic, parodia els jugadors i el propi Iñárritu.
tal manera que és l’etiqueta de cada jugador, el seu estigma, allò potenciat en cada somni o en
la realitat augmentada. Per posar un exemple, C
faràndula (Bellucci), Rooney és mostrat quasi com un
Ronaldinho com la disbauxa i Cristiano com algú megalòman.
En aquest sentit resulta evident que els valors emprats i desenvolupa
de forma positiva la imatge de la marca.
Nike, com a marca, es veu beneficiada pel treball realitzat.
força i notorietat a la marca. Aquesta idea, a més, és extrapolable
esport. La marca transmet uns valors positius útils tant en l’esport com en la vida quotidiana.
El frenetisme de l’anunci és identificable també com el ritme esbojarrat de la societat en la que
vivim. Davant d’aquestes dificultats, davant dels obstacles qu
la passió, l’esforç, el sacrifici i la competitivitat com a solució. Nosaltres som els amos del
nostre futur i, per tant, requerim d’aquests valors per a la consecució dels nostres objectius i,
sobre tot, per a la nostra real
pròpia marca.
A continuació realitzarem un anàlisi més concret per a cada una de les quatre seqüències que
composen l’anunci.
Primera seqüència. Drogba vs
El duel entre Didier Drogba per Costa d’Ivori contra Fabio
l’espectador creant mitjançant el
suspens digne d’aquest gènere.
La introducció a la historia es realitza de manera paulatina,
pilota de futbol cau del cel, com si fos quelcom
deïtat. El to vermellós del cel i la llum blanca (artificial del estadi) serveixen també com a
referents visuals d´aquesta idea. P
com el foc de Prometeo, va ser robada del cel (a
de la pilota perpetrat per Cannavaro més endavant,
d´aquest).
El silenci del principi mitjançant
recordant a l’antiga arena romana
acústica arriba quan la pilota es torna terrenal, tocada
sonora extra-diegètica coincideix amb aquest moviment.
Podem afirmar que la primera imatge, contrapic
l’angle subjectiu d´en Drogba, per tant
subjectiva la història amb l´espectador i li fa
Aquesta idea ve reforçada per l’ús de la càmera a mà al terreny de joc, com si
un jugador més, partícip directe
de Kubrick).
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
espot és el treball realitzat en el pla del tòpic o l’e
un to còmic, parodia els jugadors i el propi Iñárritu. Es juga amb el caràcter credencialista de
tal manera que és l’etiqueta de cada jugador, el seu estigma, allò potenciat en cada somni o en
la realitat augmentada. Per posar un exemple, Cannavaro és mostrat com algú proper a la
Rooney és mostrat quasi com un homeless (alcohol i prostitució)
Ronaldinho com la disbauxa i Cristiano com algú megalòman.
En aquest sentit resulta evident que els valors emprats i desenvolupats confereixen o afecten
de forma positiva la imatge de la marca.
Nike, com a marca, es veu beneficiada pel treball realitzat. Els valors i el propi eslògan donen
força i notorietat a la marca. Aquesta idea, a més, és extrapolable a cercles aliens al propi
La marca transmet uns valors positius útils tant en l’esport com en la vida quotidiana.
El frenetisme de l’anunci és identificable també com el ritme esbojarrat de la societat en la que
vivim. Davant d’aquestes dificultats, davant dels obstacles que ens trobem,
la passió, l’esforç, el sacrifici i la competitivitat com a solució. Nosaltres som els amos del
nostre futur i, per tant, requerim d’aquests valors per a la consecució dels nostres objectius i,
ot, per a la nostra realització: els valors intrínsecs del futbol i de l’esport traspassats a la
A continuació realitzarem un anàlisi més concret per a cada una de les quatre seqüències que
Drogba vs. Cannavaro. (00:00 – 00:42)
rogba per Costa d’Ivori contra Fabio Cannavaro per Itàlia juga amb
çant el muntatge paral·lel i una successió d’imatges
re.
La introducció a la historia es realitza de manera paulatina, tant a nivell visual, com de so. La
bol cau del cel, com si fos quelcom extraterrestre, diví, enviat als humans per la
vermellós del cel i la llum blanca (artificial del estadi) serveixen també com a
idea. Podríem dir també que a la millor més que enviada
meteo, va ser robada del cel (aquesta idea ve reforçada pel rob
de la pilota perpetrat per Cannavaro més endavant, seguit per la celebració, mistificació
mitjançant el fade-in es transforma en un soroll d’una mas
a arena romana (estem assistint a una lluita de gladiadors)
a quan la pilota es torna terrenal, tocada pels humans. La introducci
tica coincideix amb aquest moviment.
Podem afirmar que la primera imatge, contrapicat càmera a mà amb la pilota caient del cel és
angle subjectiu d´en Drogba, per tant una ocularització interna primària, connec
ria amb l´espectador i li fa partícip de primera mà de
a per l’ús de la càmera a mà al terreny de joc, com si
directe (tècnica ja utilitzada a l’escena de boxa a “El beso del asesino
Nike: Write the Future
spot és el treball realitzat en el pla del tòpic o l’estereotip. Usant
Es juga amb el caràcter credencialista de
tal manera que és l’etiqueta de cada jugador, el seu estigma, allò potenciat en cada somni o en
annavaro és mostrat com algú proper a la
(alcohol i prostitució),
ts confereixen o afecten
Els valors i el propi eslògan donen
a cercles aliens al propi
La marca transmet uns valors positius útils tant en l’esport com en la vida quotidiana.
El frenetisme de l’anunci és identificable també com el ritme esbojarrat de la societat en la que
Nike ens proposa
la passió, l’esforç, el sacrifici i la competitivitat com a solució. Nosaltres som els amos del
nostre futur i, per tant, requerim d’aquests valors per a la consecució dels nostres objectius i,
ització: els valors intrínsecs del futbol i de l’esport traspassats a la
A continuació realitzarem un anàlisi més concret per a cada una de les quatre seqüències que
Cannavaro per Itàlia juga amb
atges molt ràpides un
tant a nivell visual, com de so. La
, enviat als humans per la
vermellós del cel i la llum blanca (artificial del estadi) serveixen també com a
m dir també que a la millor més que enviada, la pilota,
l robatori del gol i
seguit per la celebració, mistificació
una massa humana,
(estem assistint a una lluita de gladiadors); la seva totalitat
pels humans. La introducció de la banda
at càmera a mà amb la pilota caient del cel és
ria, connecta de manera
de l’esdeveniment.
a per l’ús de la càmera a mà al terreny de joc, com si l’espectador fos
El beso del asesino”
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
La successió ràpida de plans
muntatge paral·lel (enganyós) crea suspens
li dóna caràcter atemporal
suprahumans. El so (tant el diegè
moments, o bé es distorsiona, es torna extra
A nivell narratiu podem dividir en tres parts la confrontació Drogba
En un primer moment el dir
gairebé un MacGuffin. En conjuntament a
convençuts de que la jugada d´en Drogba
crea un paral·lelisme entre l´estadi i el món exterior,
successió ràpida i diversificada dels plans. Tenim plans més amplis PG
plans detalls, per tornar a més plans humans, elevant la acció en un contrapicat fora de la
òrbita terrestre amb la imatge del
Celebrem el gol conjuntament amb ells
d´engany, MacGuffin, ja que al pla que precedeix la celebració
després d´haver xutat la pilota s´uneix via muntatge sonor amb el pla segü
gol mitjançant un fals so de gol)
terra per evitar el gol. La seva levitació
En contraplà la celebració de les masses es torna
gir argumental mitjançant l´eng
Els colors saturats i contrastats de l´
videojoc o uns dibuixos animats (tro
Tsubasa), més enllà de la realitat qu
càlids del món exterior del
enquadrament molt més propers a
cromàtica canvien a la tercera part, quan assistim a la celebra
una estrella. Predominen els colors freds, blau
denotant la textura de vídeo
programes d’entreteniment de dubtosa qualitat
realitat sèpia de la família mirant el circ televisiu format voltant al no
mostrat com algú proper a la farà
del anunci.
Aquesta part es un somni diürn
justificada pel fet que la seqüè
parlarà més endavant d’això) i p
històries dels quatre personatges principals segueixen la mateixa estructura de realitat
somni. Un altre possible indici d´aquest fet é
directe d´un pla general d´un
travelling enrere, com si aquesta segona
Ronaldinho el fet que es tracta d´una prolepsis s’
moment del regateig (bicicleta) de la pilota,
mitjançant un tall directe al mateix moment del regateig, guan
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
plans serveix per donar-li dinàmica a la acció i conjuntament amb el
muntatge paral·lel (enganyós) crea suspens. En aquest bombardeig d´imatges, el
atemporal a l’acció, novament mitificant el jugador, don
suprahumans. El so (tant el diegètic, com extradiegètic) desapareix pràcticament en aquests
iona, es torna extraterrestre, remarcant el valor de mite,
A nivell narratiu podem dividir en tres parts la confrontació Drogba-Cannavaro:
En un primer moment el director juga amb l’espectador, se’ns crea una falsa expectativa,
En conjuntament amb els espectadors presents (o no) a
convençuts de que la jugada d´en Drogba tindrà un final feliç. El jugador sembla intocable.
crea un paral·lelisme entre l´estadi i el món exterior, mitjançant la tensió creada per la
i diversificada dels plans. Tenim plans més amplis PG – PA contrastats amb
plans detalls, per tornar a més plans humans, elevant la acció en un contrapicat fora de la
terrestre amb la imatge del satèl·lit: Tota la humanitat és testimoni de
el gol conjuntament amb ells (de fet el so diegètic actua també com a element
, ja que al pla que precedeix la celebració – pla general d´en Drogba
er xutat la pilota s´uneix via muntatge sonor amb el pla següent de celebració de
çant un fals so de gol). Però en aquell moment arriba Cannavaro que s´eleva del
La seva levitació té proporcions bíbliques. L´humà es torna suprahumà
la celebració de les masses es torna decepció i com a espectadors a
çant l´engany provocat pel muntatge paral·lel.
Els colors saturats i contrastats de l´estadi, tenen un to surrealista i recordan
videojoc o uns dibuixos animats (trobem al llarg de tot l´anunci certa referè
, més enllà de la realitat quotidiana. A contrapunt tenim la predominanç
n exterior dels espectadors celebrants/decebuts, una il
molt més propers a la nostra percepció com mon humà verídic
tica canvien a la tercera part, quan assistim a la celebració d´en Cannavaro, com si fo
redominen els colors freds, blau sobre tot, la imatge es de més baixa qualitat,
vídeo, de televisió de un format kitch, visualment exagerat
de dubtosa qualitat (subcodi), en contrast amb el pla general de la
lia mirant el circ televisiu format voltant al nou heroi.
ostrat com algú proper a la faràndula, ironitzant la percepció que es té d´ell al mó
diürn d´en Cannavaro, una prolepsis. Aquesta
seqüència d´en Rooney i de Ronaldo ho son sense cap dubte (es
) i pel que fa la unitat narrativa es lògic pensar que totes les
personatges principals segueixen la mateixa estructura de realitat
possible indici d´aquest fet és el pla americà d´en Cannavaro seguit per un tall
directe d´un pla general d´un públic femení en un plató (de televisió), on es realitza un
aquesta segona imatge sortís del cap del jugador. A
que es tracta d´una prolepsis s’evidencia pel tall de muntatge que es fa al
moment del regateig (bicicleta) de la pilota, es passa a les escenes de somni,
al mateix moment del regateig, guanyat pel jugador.
Nike: Write the Future
a acció i conjuntament amb el
d´imatges, el slow-motion
acció, novament mitificant el jugador, donant-li valors
cticament en aquests
stre, remarcant el valor de mite, deïficació.
Cannavaro:
ns crea una falsa expectativa,
mb els espectadors presents (o no) a l’estadi, estem
El jugador sembla intocable. Es
a tensió creada per la
PA contrastats amb
plans detalls, per tornar a més plans humans, elevant la acció en un contrapicat fora de la
de l’esdeveniment.
a també com a element
pla general d´en Drogba
ent de celebració de
a Cannavaro que s´eleva del
té proporcions bíbliques. L´humà es torna suprahumà.
decepció i com a espectadors assistim a un
recordant molt més a un
referència a Captain
predominança dels colors
, una il·luminació i un
dic. La textura i la
ció d´en Cannavaro, com si fos
sobre tot, la imatge es de més baixa qualitat,
visualment exagerat, típics dels
el pla general de la
u heroi. Aquest és
percepció que es té d´ell al món real, fora
d´en Cannavaro, una prolepsis. Aquesta hipòtesis queda
de Ronaldo ho son sense cap dubte (es
gic pensar que totes les quatre
personatges principals segueixen la mateixa estructura de realitat –
d´en Cannavaro seguit per un tall
en un plató (de televisió), on es realitza un
la seqüència amb
pel tall de muntatge que es fa al
es passa a les escenes de somni, per tornar
yat pel jugador.
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
On si podem afirmar de manera determinada que tenim
seqüència a la següent, on la pilota de futbol Nike act
Segona seqüència. Rooney. (0:43
Aquesta segona part continua treballada en la
particularitats. En primer lloc ens sembla molt important parlar de la continuïtat espai
temporal. Inicialment i en el desenvolupament de l’
espectadors i per les estratègies del gran imaginador
consecutiva. Tots els recursos són emprats de tal manera que totes les històries, totes les
jugades, semblen estar encadenades. Aquesta primera impressió resta desacreditada quan
personifiquem i identifiquem els personatges.
un valor significatiu sinó que ajuda a pensar que només canviem el punt de vista. Això és
fonamental en aquest engany en quant a espai i temps.
La primera presa de contacte s’executa a través d’un pla general curt del jugador. Aquest,
s’acurta encara més quan el jugador és a punt de tocar la pilota
zoom-in exagerat es potencia la importància de la pilota. És allò més important i, en els
moments decisius, cal destacar aquesta rellevància.
Pel que fa a muntatge creiem que és molt important tractar el muntatge emprat. Ens trobem
davant d’un muntatge expressiu. Es volen transmetre uns efectes i unes sensacions i és
gràcies, sobre tot, al ritme de muntatge desbocat. S
la seva influència en la producció audiovisual posterior
es tracta d’extrapolar el sentiment del futbol a allò visual. En aquesta part de la història,
concretament, vol potenciar la rellevància de l’acció. Com ja vàrem dir la focalització tendeix a
ser externa. Ens trobem de forma sobtada en mig de la confrontació (
què passa o com es desenvolupa el partit. Aquesta manca de coneixe
permet realitzar càbales. Sabem que Rooney té el control de la pilota (té el poder, la
possibilitat d’executar al rival) i percebem la transcendència de la jugada. El factor temporal
ens situa quasi al final del partit i les reacci
entendre la rellevància de la jugada podent aquesta esdevenir cl
imaginador ens ha col·locat de forma intencionada en el punt més transcendental del partit,
aquell instant on el jugador pot, veritablement, passar a la història. No ens cal més detall, no
necessitem conèixer res més
per a la comprensió de la història: allò que faci el farà ser heroi o vilà.
És en aquest punt on resulta especialment destacable el treball realitzat en el camp de la no
realitat. Introduirem un concepte, el de somni diürn, per vehicular el missatge transmès en
l’anunci i en aquest relat concret. Després de ser sabedors de la importànci
observant la pressió a la que se sotmet al jugador a través del públic (el pes d’una nació),
aquest erra la passada. Mitjançant un raccord de muntatge entrem en la seva ment. Passem a
un primer pla i gràcies a un zoom
del seu pensament. És un pla
forma serpentina a ell. Amb una alternança d’imatges
Tot i el característic ritme de muntat
més exagerada. Aquesta acceleració màxima del muntatge dins del mal son i el posterior son
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
On si podem afirmar de manera determinada que tenim el·lipsi es en la transició d´una
a la següent, on la pilota de futbol Nike actua com capsa.
. Rooney. (0:43-1:44)
Aquesta segona part continua treballada en la mateixa línia tot i que amb certes
particularitats. En primer lloc ens sembla molt important parlar de la continuïtat espai
temporal. Inicialment i en el desenvolupament de l’espot resulta fàcil caure en l’error. Com a
estratègies del gran imaginador reconstruïm l’espai i el temps de forma
consecutiva. Tots els recursos són emprats de tal manera que totes les històries, totes les
jugades, semblen estar encadenades. Aquesta primera impressió resta desacreditada quan
onifiquem i identifiquem els personatges. Òbviament hi ha un tall en sec, la transició no té
un valor significatiu sinó que ajuda a pensar que només canviem el punt de vista. Això és
fonamental en aquest engany en quant a espai i temps.
contacte s’executa a través d’un pla general curt del jugador. Aquest,
s’acurta encara més quan el jugador és a punt de tocar la pilota (leitmotiv
in exagerat es potencia la importància de la pilota. És allò més important i, en els
ments decisius, cal destacar aquesta rellevància.
Pel que fa a muntatge creiem que és molt important tractar el muntatge emprat. Ens trobem
davant d’un muntatge expressiu. Es volen transmetre uns efectes i unes sensacions i és
de muntatge desbocat. Sembla lògic recordar el paper d’
la seva influència en la producció audiovisual posterior (Escalera d’Odessa). Amb aquest ritme
es tracta d’extrapolar el sentiment del futbol a allò visual. En aquesta part de la història,
concretament, vol potenciar la rellevància de l’acció. Com ja vàrem dir la focalització tendeix a
ser externa. Ens trobem de forma sobtada en mig de la confrontació (in media res
què passa o com es desenvolupa el partit. Aquesta manca de coneixements desorienta i ens
permet realitzar càbales. Sabem que Rooney té el control de la pilota (té el poder, la
possibilitat d’executar al rival) i percebem la transcendència de la jugada. El factor temporal
ens situa quasi al final del partit i les reaccions de l’afició, tant de l’estadi com al carrer, ens fan
entendre la rellevància de la jugada podent aquesta esdevenir clau en el partit. El gran
dor ens ha col·locat de forma intencionada en el punt més transcendental del partit,
el jugador pot, veritablement, passar a la història. No ens cal més detall, no
res més ja que les guies de lectura ens instrueixen i ens donen les claus
a la comprensió de la història: allò que faci el farà ser heroi o vilà.
aquest punt on resulta especialment destacable el treball realitzat en el camp de la no
realitat. Introduirem un concepte, el de somni diürn, per vehicular el missatge transmès en
l’anunci i en aquest relat concret. Després de ser sabedors de la importànci
observant la pressió a la que se sotmet al jugador a través del públic (el pes d’una nació),
aquest erra la passada. Mitjançant un raccord de muntatge entrem en la seva ment. Passem a
un primer pla i gràcies a un zoom-in interpretem que allò que ve forma part de la seva ment,
del seu pensament. És un pla obliquo, no és del tot frontal ni estable sinó
forma serpentina a ell. Amb una alternança d’imatges entrem en el mal son diürn de Rooney.
Tot i el característic ritme de muntatge és, al mal son, on aquest encara s’accelera de forma
més exagerada. Aquesta acceleració màxima del muntatge dins del mal son i el posterior son
Nike: Write the Future
es en la transició d´una
mateixa línia tot i que amb certes
particularitats. En primer lloc ens sembla molt important parlar de la continuïtat espai-
resulta fàcil caure en l’error. Com a
reconstruïm l’espai i el temps de forma
consecutiva. Tots els recursos són emprats de tal manera que totes les històries, totes les
jugades, semblen estar encadenades. Aquesta primera impressió resta desacreditada quan
Òbviament hi ha un tall en sec, la transició no té
un valor significatiu sinó que ajuda a pensar que només canviem el punt de vista. Això és
contacte s’executa a través d’un pla general curt del jugador. Aquest,
motiv). Mitjançant un
in exagerat es potencia la importància de la pilota. És allò més important i, en els
Pel que fa a muntatge creiem que és molt important tractar el muntatge emprat. Ens trobem
davant d’un muntatge expressiu. Es volen transmetre uns efectes i unes sensacions i és
embla lògic recordar el paper d’Eisenstein i
Amb aquest ritme
es tracta d’extrapolar el sentiment del futbol a allò visual. En aquesta part de la història,
concretament, vol potenciar la rellevància de l’acció. Com ja vàrem dir la focalització tendeix a
in media res), no sabem
s desorienta i ens
permet realitzar càbales. Sabem que Rooney té el control de la pilota (té el poder, la
possibilitat d’executar al rival) i percebem la transcendència de la jugada. El factor temporal
ons de l’afició, tant de l’estadi com al carrer, ens fan
au en el partit. El gran
dor ens ha col·locat de forma intencionada en el punt més transcendental del partit,
el jugador pot, veritablement, passar a la història. No ens cal més detall, no
les guies de lectura ens instrueixen i ens donen les claus
aquest punt on resulta especialment destacable el treball realitzat en el camp de la no
realitat. Introduirem un concepte, el de somni diürn, per vehicular el missatge transmès en
l’anunci i en aquest relat concret. Després de ser sabedors de la importància de la jugada,
observant la pressió a la que se sotmet al jugador a través del públic (el pes d’una nació),
aquest erra la passada. Mitjançant un raccord de muntatge entrem en la seva ment. Passem a
ò que ve forma part de la seva ment,
ó que s’apropa de
entrem en el mal son diürn de Rooney.
ge és, al mal son, on aquest encara s’accelera de forma
més exagerada. Aquesta acceleració màxima del muntatge dins del mal son i el posterior son
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
remet a un caos frenètic que representa, en sí, el contrast entre èxit o fracàs. En el cas del
fracàs trobarem una certa congelació: el fracàs entès com la solitud, com un buit, com un
jugador referent exiliat i repudiat que es dedica a pintar les
nou un cert to còmic. L’èxit i el fracàs treballat
caricatura de la pròpia projecció pública del jugador. Rooney sovint ha estat vinculat a
escàndols sexuals i ha estat assenyalat per les seves possibles addiccions. En el mal son és
representat com un fracassat, representa en certa mida
quasi com un homeless. Ens trobem davant d’una projecció hiperbòlica d’allò que el jugador
creu que li espera. En certa mida és una catarsi, una davallada a l’Hades, una introspecció que
li permet treure forces per reescriure la
com una crida a l’esforç i a la autosuperació, en definitiva, valors intrínsecs de l’esport i la vida.
Evidentment és inversemblant. És tal la paranoia que aquest s’imagina el rival coronat
el seu lloc (tòpic de la literatura anglosaxona com podria ser Hamlet), el desfavor dels
seguidors, el repudi... En aquest cas el precepte romàntic dels ambients com a resultat de
l’estat d’ànim resulta obvi. Al malson els colors són pàl·lids i més desaturats
grisos, la llum és dispersa, els núvols i l’ambient trist simbolitzen el fracàs del jugador.
Al son, per contra, hi ha una major diversitat de colors. Aquests són
Trobem vermells, a la sala d’investidura, i blaus, en els
existents en la bandera britànica). Tot ajuda a diferenciar un ambient contraposat d’èxit on fins
i tot la llum és treballada de forma més directa, destacant l’individu. El contrast entre mal son i
son és evident. Mentre al mal son era l’enemic qui era coronat aquí és Rooney qui rep tots el
honors a mode de cavaller, si al mal son el país entrava en crisi al son és tal la seva projecció
que és capaç de beneficiar l’economia del país. El nivell d’idolatria és màxim:
nom de moda. És tal l’exageració que fins i tot és capaç de vèncer Roger Federer a una partida
de Pim Pom. Teoria del Caos i efecte papallona
Sens dubte aquesta particular visió de l’èxit i
a resultat del compliment o no dels seus desitjos profunds.
Tercera seqüència. Ronaldinho. (
En aquesta seqüència al igual que en les anteriors es produeix una falsa sensació de continuïtat
espai-temporal, però aquesta
una continuïtat tant forta a través
clara. En aquesta seqüència,
s’enfronten a una selecció que no podem identificar
afrontar a un defensa i ho fa mitjança
mitjançant aquesta aconsegueix escapar del rival i passar la pilota.
En el camp de joc a través d’un pla curt (B
(bicicleta), això li confereixen precisió i perfe
se’ns mostra el jugador, amb
Mitjançant l’angulació, el nivell dels enquadraments, els moviments de càmera i
profunditat de camp baixa se’
joc. Ens centra i ens fa sentir partí
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
remet a un caos frenètic que representa, en sí, el contrast entre èxit o fracàs. En el cas del
m una certa congelació: el fracàs entès com la solitud, com un buit, com un
exiliat i repudiat que es dedica a pintar les línies del camp. A més,
nou un cert to còmic. L’èxit i el fracàs treballats de manera exacerbada i realitza
caricatura de la pròpia projecció pública del jugador. Rooney sovint ha estat vinculat a
escàndols sexuals i ha estat assenyalat per les seves possibles addiccions. En el mal son és
representat com un fracassat, representa en certa mida un perfil tipus lamentable, d’
Ens trobem davant d’una projecció hiperbòlica d’allò que el jugador
creu que li espera. En certa mida és una catarsi, una davallada a l’Hades, una introspecció que
li permet treure forces per reescriure la seva història. Ho podem interpretar com un sacrifici,
com una crida a l’esforç i a la autosuperació, en definitiva, valors intrínsecs de l’esport i la vida.
Evidentment és inversemblant. És tal la paranoia que aquest s’imagina el rival coronat
seu lloc (tòpic de la literatura anglosaxona com podria ser Hamlet), el desfavor dels
seguidors, el repudi... En aquest cas el precepte romàntic dels ambients com a resultat de
l’estat d’ànim resulta obvi. Al malson els colors són pàl·lids i més desaturats
grisos, la llum és dispersa, els núvols i l’ambient trist simbolitzen el fracàs del jugador.
contra, hi ha una major diversitat de colors. Aquests són càlids, més agressius.
Trobem vermells, a la sala d’investidura, i blaus, en els diaris, la borsa, els nadons... (colors
existents en la bandera britànica). Tot ajuda a diferenciar un ambient contraposat d’èxit on fins
i tot la llum és treballada de forma més directa, destacant l’individu. El contrast entre mal son i
entre al mal son era l’enemic qui era coronat aquí és Rooney qui rep tots el
honors a mode de cavaller, si al mal son el país entrava en crisi al son és tal la seva projecció
que és capaç de beneficiar l’economia del país. El nivell d’idolatria és màxim:
És tal l’exageració que fins i tot és capaç de vèncer Roger Federer a una partida
Teoria del Caos i efecte papallona
Sens dubte aquesta particular visió de l’èxit i el fracàs són el resultat del somni del
a resultat del compliment o no dels seus desitjos profunds.
. Ronaldinho. (01:44 – 02:09)
igual que en les anteriors es produeix una falsa sensació de continuïtat
l, però aquesta no és tant accentuada com anteriorment, ja que no es produeix
través de la pilota, la “passada” entre Wayne i Ronaldo no és tant
, Brasil amb Ronaldinho com a protagonista “r
s’enfronten a una selecció que no podem identificar. Ronaldinho en el córner
a un defensa i ho fa mitjançant una de les seves maniobres cèlebres, la bicicleta
questa aconsegueix escapar del rival i passar la pilota.
s d’un pla curt (B-49) de les cames s’emfatitzen l’acció de Ronaldinho
li confereixen precisió i perfecció a l’acció. A través d’un pla mig curt (C
mostra el jugador, amb aquest pla s’accentua l’acció i se li dóna una aparença de ball.
’angulació, el nivell dels enquadraments, els moviments de càmera i
profunditat de camp baixa se’ns limita i se’ns dóna una perspectiva des de dins del
joc. Ens centra i ens fa sentir partícips. El muntatge com en tot l’espot en general resulta
Nike: Write the Future
remet a un caos frenètic que representa, en sí, el contrast entre èxit o fracàs. En el cas del
m una certa congelació: el fracàs entès com la solitud, com un buit, com un
línies del camp. A més, trobem de
de manera exacerbada i realitzant una
caricatura de la pròpia projecció pública del jugador. Rooney sovint ha estat vinculat a
escàndols sexuals i ha estat assenyalat per les seves possibles addiccions. En el mal son és
lamentable, d’alcohòlic,
Ens trobem davant d’una projecció hiperbòlica d’allò que el jugador
creu que li espera. En certa mida és una catarsi, una davallada a l’Hades, una introspecció que
seva història. Ho podem interpretar com un sacrifici,
com una crida a l’esforç i a la autosuperació, en definitiva, valors intrínsecs de l’esport i la vida.
Evidentment és inversemblant. És tal la paranoia que aquest s’imagina el rival coronat ocupant
seu lloc (tòpic de la literatura anglosaxona com podria ser Hamlet), el desfavor dels
seguidors, el repudi... En aquest cas el precepte romàntic dels ambients com a resultat de
l’estat d’ànim resulta obvi. Al malson els colors són pàl·lids i més desaturats, abunden els
grisos, la llum és dispersa, els núvols i l’ambient trist simbolitzen el fracàs del jugador.
càlids, més agressius.
diaris, la borsa, els nadons... (colors
existents en la bandera britànica). Tot ajuda a diferenciar un ambient contraposat d’èxit on fins
i tot la llum és treballada de forma més directa, destacant l’individu. El contrast entre mal son i
entre al mal son era l’enemic qui era coronat aquí és Rooney qui rep tots els
honors a mode de cavaller, si al mal son el país entrava en crisi al son és tal la seva projecció
que és capaç de beneficiar l’economia del país. El nivell d’idolatria és màxim: Wayne esdevé un
És tal l’exageració que fins i tot és capaç de vèncer Roger Federer a una partida
el fracàs són el resultat del somni del jugador com
igual que en les anteriors es produeix una falsa sensació de continuïtat
com anteriorment, ja que no es produeix
ada” entre Wayne i Ronaldo no és tant
“reben” la pilota i
Ronaldinho en el córner rival té que
les seves maniobres cèlebres, la bicicleta,
49) de les cames s’emfatitzen l’acció de Ronaldinho
d’un pla mig curt (C-49)
na una aparença de ball.
’angulació, el nivell dels enquadraments, els moviments de càmera i una
na una perspectiva des de dins del camp de
spot en general resulta
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
frenètic. Cal destacar que a partir de la seva
(“rock”), amb una base de percussió “electrònica” rà
rítmicament accelerada i instrumental. Ens recorda a la Samba. La música pote
frenetisme, ens introdueix en el viralisme de la pròpia acció i li confereix a l’acció un caràcter
artístic, com de dansa o de ball
Ronaldinho està basat principalment en la festa amb el que comporta: dones i ball, més
concretament la Samba, per tant
estereotip cal destacar també el conegut “
en fer un joc acrobàtic, visualment complex i impecable.
La narració en tot moment segueix un
l’escena on l’acció transcorre en el c
relat, es produeix per tant una dilatació (T.H. < T.R.), això s’aconsegueix mitjançant una
velocitat inestable (slowmotion
temporals (símil amb el futbol).
en una mil·lèsima de segon es marca la diferè
és clau, las bambes, les mixetes o
en aquest instant. La diferencia entre el èxit i el fracàs és mínim, la marca aporta
per fer-se amb la victòria. Cal destacar també que ens trobem davant d’un relat singulatiu, un
relat per una història. Aquest
característica brinda més importància a l’acció
En aquesta part del text i en general en tot ell, ens trobem davant d’una focalització externa
(no sabem el minut del partit, el resultat, etc
però principalment ens situa i ens limita en un instant precís,
importància del moment, de
A nivell d’ocularització ens trobem dava
lligats amb la mirada de cap personatge. En alguns moments però sembla ser interna primària
des de el punt de vista d’un altre jugador/espectador.
introdueix més i millor en l’acció. En quant a
auricularització zero (música extradiegètica)
banda escoltem en forma de auricularització zero, l’ambient del camp joc.
Ens trobem que els narradors i narrataris són el propi jugador amb
del gran imaginador. Aquest
el que probablement pensi el jugador en aquell instant i
màxim en cada cas.
El text ens permet reconstruir l’espai de manera limitada, sabem que l’acció te lloc en un camp
de futbol, fins i tot podríem dir que ens trobem enfront de les jugades més importants d’un
mundial, però no podem determin
En forma de Prolepsis se’ns presenta el que sembl
se’ns repeteix a amb un pla conjunt i anivellat inserit a
introduir-nos en el mitjà, tot seguit se’ns presenten uns plans
YouTube, un del “Like” sent premut reiteradament i un altre del comptador de visionats
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
frenètic. Cal destacar que a partir de la seva bicicleta passem d’una música extradiegètica
se de percussió “electrònica” ràpida, a una banda sonora, aquesta resulta
rítmicament accelerada i instrumental. Ens recorda a la Samba. La música pote
ens introdueix en el viralisme de la pròpia acció i li confereix a l’acció un caràcter
artístic, com de dansa o de ball, aquest fet magnifica l’estereotip del jugador.
basat principalment en la festa amb el que comporta: dones i ball, més
concretament la Samba, per tant fins i tot pot ser vist com un representant del Brasil. En el seu
destacar també el conegut “Joga bonito”, gairebé creat per ell,
en fer un joc acrobàtic, visualment complex i impecable.
en tot moment segueix un ordre cronològic. En tot el relat, més concretament en
rre en el camp de joc, el temps de la història és inferior al temps de
relat, es produeix per tant una dilatació (T.H. < T.R.), això s’aconsegueix mitjançant una
slowmotion), creant un joc mitjançant acceleracions i desacceleracions
mporals (símil amb el futbol). Aquest fet ajuda a donar-li més importància a la instantaneïtat:
sima de segon es marca la diferència i s’escriu el futur. La marca en
és clau, las bambes, les mixetes o fins i tot las samarretes de Nike poden marcar la diferencia
instant. La diferencia entre el èxit i el fracàs és mínim, la marca aporta
Cal destacar també que ens trobem davant d’un relat singulatiu, un
Aquest fet és de vital importància en tot el relat ja que aquesta
característica brinda més importància a l’acció/instant i la fa única i irrepetible.
En aquesta part del text i en general en tot ell, ens trobem davant d’una focalització externa
it, el resultat, etc.), fet que desperta la curiositat de l’espectador,
però principalment ens situa i ens limita en un instant precís, aquest
la instantaneïtat.
ocularització ens trobem davant d’una ocularització zero, ja que els plans no estan
lligats amb la mirada de cap personatge. En alguns moments però sembla ser interna primària
des de el punt de vista d’un altre jugador/espectador. Aquest fet ens fa ser més partícips i ens
és i millor en l’acció. En quant a l’auricularització ens trobem, per una banda una
auricularització zero (música extradiegètica), música “rock” i posteriorment samba. Per altre
banda escoltem en forma de auricularització zero, l’ambient del camp joc.
obem que els narradors i narrataris són el propi jugador amb el que considerem
últim agafa els estereotips, la importància de cada acció/instant i
pensi el jugador en aquell instant i crea una narració dramatitzada el
El text ens permet reconstruir l’espai de manera limitada, sabem que l’acció te lloc en un camp
podríem dir que ens trobem enfront de les jugades més importants d’un
mundial, però no podem determinar ni el moment ni la localització exactes.
En forma de Prolepsis se’ns presenta el que sembla el somni diürn de Ronaldinho,
a conjunt i anivellat inserit a YouTube, aquest primer pla serveix per
itjà, tot seguit se’ns presenten uns plans detall en la pròpia plataforma
” sent premut reiteradament i un altre del comptador de visionats
Nike: Write the Future
passem d’una música extradiegètica
banda sonora, aquesta resulta
rítmicament accelerada i instrumental. Ens recorda a la Samba. La música potencia el
ens introdueix en el viralisme de la pròpia acció i li confereix a l’acció un caràcter
magnifica l’estereotip del jugador. L’estereotip de
basat principalment en la festa amb el que comporta: dones i ball, més
un representant del Brasil. En el seu
”, gairebé creat per ell, aquest consisteix
n tot el relat, més concretament en
ria és inferior al temps de
relat, es produeix per tant una dilatació (T.H. < T.R.), això s’aconsegueix mitjançant una
ons i desacceleracions
li més importància a la instantaneïtat:
ncia i s’escriu el futur. La marca en aquest sentit
Nike poden marcar la diferencia
instant. La diferencia entre el èxit i el fracàs és mínim, la marca aporta aquest plus
Cal destacar també que ens trobem davant d’un relat singulatiu, un
et és de vital importància en tot el relat ja que aquesta
/instant i la fa única i irrepetible.
En aquesta part del text i en general en tot ell, ens trobem davant d’una focalització externa
.), fet que desperta la curiositat de l’espectador,
fet magnifica la
nt d’una ocularització zero, ja que els plans no estan
lligats amb la mirada de cap personatge. En alguns moments però sembla ser interna primària
fet ens fa ser més partícips i ens
auricularització ens trobem, per una banda una
música “rock” i posteriorment samba. Per altre
el que considerem l’ajuda
la importància de cada acció/instant i
ó dramatitzada el
El text ens permet reconstruir l’espai de manera limitada, sabem que l’acció te lloc en un camp
podríem dir que ens trobem enfront de les jugades més importants d’un
a el somni diürn de Ronaldinho, la maniobra
primer pla serveix per
detall en la pròpia plataforma
” sent premut reiteradament i un altre del comptador de visionats in
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
crescendo. Aquesta successió de plans e
arreu del món i a través d’Internet
aporta continuïtat entre escenes dins de la prolep
En aquesta escena es trenca amb els codis i els subco
reflexivitat. En aquest punt el relat no és transparent. Podríem dir que la marca ens parla, es
propaga amb una viralitat semblant a la del vídeo del Ronaldinho
Hi ha un símil amb el pla contrapicat del globus terraqüi que es veu a la
En quant a focalització, trobem que en
anteriors, allò que fins les hores pensàvem que eren focalitzacións internes, de cop i volta
se’ns qüestiona si realment no ens trobem enfront d’una foc
aquest punt ens aborda el dubte d
tal manera el gran enunciador a estat jugant amb nosalt
jugador, per exemple: em faré fa
mitjançant els estereotips.
Ens trobem en front d’una ocular
que ens trobem davant d’una ocularització interna primària, vist des de el
personatge que esta visualitzant l’acció
No es pot determinar la durada exacte del relat, però tendirem a pensar que aquesta és curta,
ja que el text mitjançant uns plans detalls (B i C
és rapida. Cal destacar que el relat te lloc enfront d
(YouTube).
En la següent escena se’ns pretén mostra
Mitjançant diferents mides
pantalla, se’ns mostra una sèrie d’imitacions en forma de ball a través de diferents plataformes
virtuals (youtube, facebook i web de Nike). Aquesta varietat de plans
amb un muntatge accelerat i
Aportant gran rellevància i viralitat a l’acció. Les imitacions
estereotipa amb el jugador. A nivell de relat audiovisual l’es
igual en tota la prolepsi.
A continuació se’ns mostra una escena d’una televenda on venen un DVD de Samba de
Ronaldinho. Mitjançant tres tipus de plans (P.C. (B
progressivament en l’acció. L’escena te llo
anunci de televenda brasiler. Aquesta escena confereix un nivell de viralitat i popularitat
màxima a l’acció. Mitjançant
estereotip de festós i el concepte de viralitat. Ja que se’ns mostra
dóna fins i tot per fer un DVD de Samba. Ens trobem davant d’una focalització externa ja que
no ho sabem tot sobre la narració. L’ocularització i l’auricularització (Samba i veu dels
“presentadors”) són zero, cal destacar q
extradiegètica. La escena segueix una forma cronològica, cal destacar que per convenció (en
quant a durada d’un anunci de
de la historia. Al tractar-se d’un anunci podríem veure
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
successió de plans ens expliquen que l’acció es viralitza
Internet. Continuem amb una música extradiegètica (Samba) que
entre escenes dins de la prolepsi.
En aquesta escena es trenca amb els codis i els subcodis cinematogràfics, fet que porta
punt el relat no és transparent. Podríem dir que la marca ens parla, es
propaga amb una viralitat semblant a la del vídeo del Ronaldinho, es coneguda arreu del món
Hi ha un símil amb el pla contrapicat del globus terraqüi que es veu a la primer
En quant a focalització, trobem que en aquest punt del text es trenca amb les prolepsis
que fins les hores pensàvem que eren focalitzacións internes, de cop i volta
se’ns qüestiona si realment no ens trobem enfront d’una focalització espectatorial. És a dir, en
punt ens aborda el dubte de si realment el que veiem és exclusiu per l
tal manera el gran enunciador a estat jugant amb nosaltres; agafant un pen
em faré famós amb aquesta acció, i la transforma i li dó
Ens trobem en front d’una ocularització i auricularització zero. Podríem fins i tot
d’una ocularització interna primària, vist des de el punt de vista d’un
que esta visualitzant l’acció a Internet.
la durada exacte del relat, però tendirem a pensar que aquesta és curta,
ja que el text mitjançant uns plans detalls (B i C-50) i un muntatge frenètic ens diu que aquesta
és rapida. Cal destacar que el relat te lloc enfront d’un ordinador, a
se’ns pretén mostrar la viralitat i repercussió de l’acció a nivell mundial.
de plans (P. contrapicat, P.G. i P.C.) en forma de captura de
pantalla, se’ns mostra una sèrie d’imitacions en forma de ball a través de diferents plataformes
virtuals (youtube, facebook i web de Nike). Aquesta varietat de plans i mitjans
celerat i encadenat donen gran dinamisme i continuïtat al conjunt.
Aportant gran rellevància i viralitat a l’acció. Les imitacions en forma de ball connoten cert
amb el jugador. A nivell de relat audiovisual l’escena és idèntica amb l’anter
A continuació se’ns mostra una escena d’una televenda on venen un DVD de Samba de
Ronaldinho. Mitjançant tres tipus de plans (P.C. (B-53), P.M. (C-53) i P.D. (A
progressivament en l’acció. L’escena te lloc en un espai televisiu, més concretament en un
rasiler. Aquesta escena confereix un nivell de viralitat i popularitat
màxima a l’acció. Mitjançant aquests codis i amb el que s’explica es porta al màxim nivell l
concepte de viralitat. Ja que se’ns mostra com l’acció de
per fer un DVD de Samba. Ens trobem davant d’una focalització externa ja que
no ho sabem tot sobre la narració. L’ocularització i l’auricularització (Samba i veu dels
, cal destacar que la veu dels presentadors és diegètica i la música
La escena segueix una forma cronològica, cal destacar que per convenció (en
quant a durada d’un anunci de televenda) podem dir que el temps del relat és inferior al temps
se d’un anunci podríem veure-ho com un relat repetitiu.
Nike: Write the Future
que l’acció es viralitza ràpidament per
a música extradiegètica (Samba) que
dis cinematogràfics, fet que porta a la
punt el relat no és transparent. Podríem dir que la marca ens parla, es
, es coneguda arreu del món.
primer seqüència.
amb les prolepsis
que fins les hores pensàvem que eren focalitzacións internes, de cop i volta
alització espectatorial. És a dir, en
que veiem és exclusiu per l’ espectador. De
agafant un pensament del
a acció, i la transforma i li dóna joc
fins i tot considerar
punt de vista d’un
la durada exacte del relat, però tendirem a pensar que aquesta és curta,
50) i un muntatge frenètic ens diu que aquesta
’un ordinador, a través d’Internet
la viralitat i repercussió de l’acció a nivell mundial.
ontrapicat, P.G. i P.C.) en forma de captura de
pantalla, se’ns mostra una sèrie d’imitacions en forma de ball a través de diferents plataformes
i mitjans conjuntament
donen gran dinamisme i continuïtat al conjunt.
ball connoten cert
na és idèntica amb l’anterior, és
A continuació se’ns mostra una escena d’una televenda on venen un DVD de Samba de
53) i P.D. (A-54) se’ns centra
c en un espai televisiu, més concretament en un
rasiler. Aquesta escena confereix un nivell de viralitat i popularitat
s porta al màxim nivell l’
l’acció de Ronaldinho
per fer un DVD de Samba. Ens trobem davant d’una focalització externa ja que
no ho sabem tot sobre la narració. L’ocularització i l’auricularització (Samba i veu dels
s diegètica i la música
La escena segueix una forma cronològica, cal destacar que per convenció (en
lat és inferior al temps
ho com un relat repetitiu. Aquest
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
concepte de repetitiu dóna més força a l’acció i la fa encara més viral. L’escena sembla tenir
lloc en un Plató de Brasil, d’una cadena brasi
de Ronaldinho com a representant del seu país.
En la següent escena, ens ensenyen
part d’un jugador de la NBA (Kobe Bryant) després d’haver anotat.
plans se’ns introdueix progressivament
camp de futbol és limitada, ens fan cen
final d’aquesta escena la músi
escenes de dins de la prolepsi, a la vegada que els hi dó
terreny de joc (futbol) ens trobem davant d’una focalització externa (no sabem el minut del
partit, el resultat, etc.), fet que desperta la curiositat de l’espectador, però principalment ens
situa i ens limita en un instant precís, fet que ato
celebració en forma de ball/imitació.
A nivell d’ocularització ens trobem
mirada de cap personatge. En alguns moments al igual que en el camp de futbol sembla ser
interna primària des de el punt de vista d’un espectador/jugador.
partícips i ens introdueix més i millor en l’acció.
Com habitualment l’escena es presenta de manera
entre el temps del relat i el t
trobem enfront d’un relat singulatiu fet que dó
informació donada pel text l
Estats Units. Cal destacar la dedicació del ball per part de Bryant a la grada, aquesta
composta per dones ballant
quant a festós, faldiller i representant del seu país i de la cultura d’
Quarta seqüencia. Cristiano Ronaldo.
De nou la pilota exerceix com a nexe
temporal unint el pla general d´en Ronaldinho amb el pla
dues imatges trobem un pla detall de la pilota de nou a l´aire (
divinitat).
La quarta seqüència de l’anunci és un constant mu
diürns del jugador. Al mateix temps la prolepsis es pot clas
escena dels Simpsons, la pel·lícula
Ronaldo es postula com Narcís
amb la seva figura mediàtica
L’escena de la inauguració de
general on descobrim a Ronaldo en mig d´una gran exp
que porta el seu nom. De nou tenim el moviment de cel cap a terra,
implica,enmig com a element unificador amb lletres majú
aquest surt en un primer pla lleugerament con
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
na més força a l’acció i la fa encara més viral. L’escena sembla tenir
, d’una cadena brasilera, aquest fet reforça el concepte estereotipat
de Ronaldinho com a representant del seu país.
la següent escena, ens ensenyen la imitació de la bicicleta en forma de ball/
gador de la NBA (Kobe Bryant) després d’haver anotat. Mitjançant gran varietat de
plans se’ns introdueix progressivament en l’acció, la profunditat de camp a
camp de futbol és limitada, ens fan centrar l’atenció en l’“imitador”. Cal destacar que fins al
final d’aquesta escena la música extradiegètica (Samba) uneix i dóna continuïtat a les diferents
lepsi, a la vegada que els hi dóna forma de ball.
terreny de joc (futbol) ens trobem davant d’una focalització externa (no sabem el minut del
l resultat, etc.), fet que desperta la curiositat de l’espectador, però principalment ens
situa i ens limita en un instant precís, fet que atorga major importància al moment, a
/imitació.
ocularització ens trobem que aquesta és zero, ja que els plans no estan lligats a
mirada de cap personatge. En alguns moments al igual que en el camp de futbol sembla ser
interna primària des de el punt de vista d’un espectador/jugador. Aquest fet ens fa ser més
ns introdueix més i millor en l’acció.
escena es presenta de manera cronològica, en aquest
del relat i el temps de la història són mínims o insignificants
singulatiu fet que dóna major rellevància a l’acció. A par
l’espectador pot saber que ens trobem en un partit de la NBA a
Estats Units. Cal destacar la dedicació del ball per part de Bryant a la grada, aquesta
ballant i banderes de Brasil, això potencia l’estereotip
representant del seu país i de la cultura d’aquest.
Ronaldo. (02:11 – 02:58)
om a nexe entre la part anterior i aquesta, es realitza
neral d´en Ronaldinho amb el pla mig d´en Ronaldo. En mig d´aquestes
dues imatges trobem un pla detall de la pilota de nou a l´aire (recurrent al seu símbo
’anunci és un constant muntatge paral·lel entre l’e
. Al mateix temps la prolepsis es pot classificar en escenes reflexives (l
pel·lícula dins de la pel·lícula) i no-reflexives.
Ronaldo es postula com Narcís, una autentica estrella, un mite, una deïtat, ironitzant i jugant
real.
escena de la inauguració de l´estadi comença amb una panoràmica vertical del
Ronaldo en mig d´una gran expectació mediàtica inaugurant l´
que porta el seu nom. De nou tenim el moviment de cel cap a terra, amb el simbolisme que
ment unificador amb lletres majúscules el nom del juga
lleugerament contra-picat, accentuant la idea d’
Nike: Write the Future
na més força a l’acció i la fa encara més viral. L’escena sembla tenir
fet reforça el concepte estereotipat
ball/celebració per
Mitjançant gran varietat de
, la profunditat de camp a l’igual que en el
Cal destacar que fins al
continuïtat a les diferents
na forma de ball. Igual que en el
terreny de joc (futbol) ens trobem davant d’una focalització externa (no sabem el minut del
l resultat, etc.), fet que desperta la curiositat de l’espectador, però principalment ens
rga major importància al moment, a la
e els plans no estan lligats a la
mirada de cap personatge. En alguns moments al igual que en el camp de futbol sembla ser
fet ens fa ser més
aquest cas la diferència
ria són mínims o insignificants (T.R. = T.H.). Ens
na major rellevància a l’acció. A partir de la
que ens trobem en un partit de la NBA a
Estats Units. Cal destacar la dedicació del ball per part de Bryant a la grada, aquesta està
estereotip del jugador en
entre la part anterior i aquesta, es realitza una el·lipsis
mig d´en Ronaldo. En mig d´aquestes
current al seu símbol de
estadi i els somnis
ificar en escenes reflexives (l’
ironitzant i jugant
mica vertical del cel cap un pla
inaugurant l´estadi
amb el simbolisme que
scules el nom del jugador. De fet
“estrella”.
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
De nou el slow-motion del pla general
corrent a la pilota denota el carà
L’escena animada amb Homer Simpson
una estrella del futbol, sinó també
que ja es pot definir com un mite,
escena (subratllada amb la picada d’ullet
arracada) en conjunt amb la seva imatge de dibuix animat fa
de jove que en el fons aquest jugador és.
un diàleg directe amb l’espectador que es pot interpretar com una
viatge de manipulació audiovisual en qual estem
decisiu de la quarta paret.
Estrella de futbol, de dibuixos animats, l
d´en Ronaldo com a estrella medià
una panoràmica vertical de a dalt cap a sota.
A més a més, en aquesta escena, e
“rahmenerzählung” la pel·lícula dins de la
amb Gael García Bernal (actor qu
A la darrera part de la seqüència
d´aquest. La rellevància del moment es destaca també
extra-diegètic, la banda sonora, i després el so
personatge, elevant l’expectació
a punt de marcar la falta, en cont
del jugador. Aquí trobem la figura de l’
ocularització interna primària
del xut d´en Ronaldo, succeït
pla) just abans del primer pla general picat de la plaça on es prepara la inauguració
contraplans que es realitzen entre el ju
culminant quan aquest respira (a l´arena) i la funda que c
per aquesta expiració, i terminant pel pla
pla Ronaldo real, abans de tornar, en un pla general frontal a la acció de xut.
d’una auricularització interna real, qu
la seva perspectiva interna: el so (diegètic) es distorsiona i s’afluixa. El so extradiegètic (la
banda sonora) desapareix.
Al seu cap, Ronaldo està escrivint
nosaltres també ho podem fer
*falsa, perquè estem veient a través dels ulls del personatge,
plans (no és ben bé un angle subjectiu, ja que tenim pla
de realitzar per l’ull humà de manera ver
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
motion del pla general (zoom-out d’un pla detall de les seves cuixes)
rrent a la pilota denota el caràcter sobrehumà del jugador.
animada amb Homer Simpson expandeix la figura icònica del jugador, no
l, sinó també estrella de dibuixos animats, i no d’un qualsevol,
e ja es pot definir com un mite, Els Simpsons. L’actitud xul·lesca del jugador en aquesta
la picada d’ullet cap al espectador i l’enlluernament de la seva
en conjunt amb la seva imatge de dibuix animat fa referència potser
de jove que en el fons aquest jugador és. A més a més, és una escena reflexiva que estableix
espectador que es pot interpretar com una advertència del director
ovisual en qual estem immersos i ens prepara pel
l, de dibuixos animats, la tercera escena de prolepsis se centra en la figura
´en Ronaldo com a estrella mediàtica. De nou trobem al jugador enquadrat en
de a dalt cap a sota.
és, en aquesta escena, el director es permet un guiño autoirònic, introduint
cula dins de la pel·lícula, amb l´estrena de “Ronaldo: the
amb Gael García Bernal (actor que va treballar amb Iñarritu a “Amores Perros”
qüència d´en Ronaldo a l´arena de futbol assistim a la caiguda
ncia del moment es destaca també mitjançat el so: primer desapareix el so
, la banda sonora, i després el so diegètic s´altera, s´aguditza, es torna intern
expectació. El muntatge paral·lel ens oposa aquí l’estadi amb en Ronaldo
en contraposició a la inauguració de l’estàtua de dimensions è
a figura de l’estrella en totes les seves dimensions.
ria (falsa*) per la ubicació d´aquestes imatges (al mig de la escena
pel xut en sí), però també pels plans del jugador a l´arena (prim
del primer pla general picat de la plaça on es prepara la inauguració
entre el jugador i la seva imatge de metall, arribant al punt
pira (a l´arena) i la funda que cobreix l’estàtua cau, com impulsat
i terminant pel pla contraplà del primer pla Ronaldo metàl·lic
Ronaldo real, abans de tornar, en un pla general frontal a la acció de xut. Si podem parlar
d’una auricularització interna real, quan Ronaldo es prepara pel xut, escoltem l’entorn des de
la seva perspectiva interna: el so (diegètic) es distorsiona i s’afluixa. El so extradiegètic (la
escrivint el futur. I al passar-nos la pilota, el missatge transmè
nosaltres també ho podem fer.
estem veient a través dels ulls del personatge, però per l’enq
un angle subjectiu, ja que tenim plans generals, picats i detalls
de manera versemblant).
Nike: Write the Future
detall de les seves cuixes) amb ell
nica del jugador, no és només
qualsevol, sinó un
esca del jugador en aquesta
l’enlluernament de la seva
potser a la part infantil,
a reflexiva que estableix
ncia del director del
trencament final i
centra en la figura
rat en contrapicats i
nic, introduint com una
Ronaldo: the movie”
” i “Babel”).
sistim a la caiguda
primer desapareix el so
es torna intern del
estadi amb en Ronaldo
dimensions èpiques
És una
er la ubicació d´aquestes imatges (al mig de la escena
també pels plans del jugador a l´arena (primer
del primer pla general picat de la plaça on es prepara la inauguració. Els plans-
arribant al punt
tua cau, com impulsat
Ronaldo metàl·lic – primer
Si podem parlar
an Ronaldo es prepara pel xut, escoltem l’entorn des de
la seva perspectiva interna: el so (diegètic) es distorsiona i s’afluixa. El so extradiegètic (la
missatge transmès és que
’enquadrament, i els
s generals, picats i detalls impossibles
A.S.I. – Mercè Oliva
Aaron Calatayud Loránd János
Curiositats, teories del caos e intertextualitat.
- L’anunci arriba gairebé dos anys després de hav
dirigida i escrita per Carlos Cuarón, amb
companyia de l’Iñarritu (primera producció
futbolística, on l’actor reconeixia que mai ha
no és cap casualitat veure interpretar a l’actor mexicà el paper de Ronaldo,
més cotitzats dels últims anys.
- La utilització de “leitmotivs”, com é
“leitmotiv” en si del director. Podem trobar aquesta ca
fusil apareix com a leitmotiv narratiu, o
varies històries.
- Hi ha també altres elements itertextuals utilitzats, com per exemple el de “
Però la caracterització dels jugadors també és intertextualitat amb ells mateixos, amb la
projecció i imatge mediàtiques que aquests tenen.
- Podem relacionar la estètica de la narrativa i del muntatge amb “
pel·lícula de Tom Tykwer son els dibuixos animats els que actuen com a
reescriuen la història. Aquí és la pilota de Nike.
- Un altre tema investigat per al director és la teori
eix principal de la història de “
papallona a un costat del planeta pot provocar una t
es visible en les quatre seqüències
Nike: Write the Future
Loránd János Xavier Jardí
Curiositats, teories del caos e intertextualitat.
gairebé dos anys després de haver estrenat a 2008 “Rudo y Cursi
dirigida i escrita per Carlos Cuarón, amb García Bernal com a protagonista i produït per la
(primera producció de fet de Cha Cha Cha Films), una història anti
actor reconeixia que mai havia anat a entrenar a futbol. Potser podem dir que
at veure interpretar a l’actor mexicà el paper de Ronaldo, un dels jugadors
més cotitzats dels últims anys.
”, com és el cas de la pilota de Nike en aquest anunci, es un
” en si del director. Podem trobar aquesta característica per exemple a“
com a leitmotiv narratiu, o a “21 Gramos”, on el cor humà es torna el nexe entre
Hi ha també altres elements itertextuals utilitzats, com per exemple el de “Captain Tsubasa
la caracterització dels jugadors també és intertextualitat amb ells mateixos, amb la
projecció i imatge mediàtiques que aquests tenen.
tica de la narrativa i del muntatge amb “Lola Rennt”, de 1998.
r son els dibuixos animats els que actuen com a elements que
s la pilota de Nike.
r al director és la teoria del caos, que ja apareix a “
ria de “Lola Rennt”). Com diu la teoria, un ximple aleteig d´una
a un costat del planeta pot provocar una tempesta a l´ altre costat de la terra. Això
qüències del anunci.
http://elimperdible.ec/web/cine/tras-el-relato-de-alejandro
http://es.wikipedia.org/wiki/Rudo_y_Cursi
http://guitarsontherocks.blogspot.com/2007_01_01_archive.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_caos
Nike: Write the Future
Rudo y Cursi”, pel·lícula
García Bernal com a protagonista i produït per la
una història anti-
Potser podem dir que
un dels jugadors
aquest anunci, es un
racterística per exemple a“Babel”, on el
”, on el cor humà es torna el nexe entre
Captain Tsubasa”.
la caracterització dels jugadors també és intertextualitat amb ells mateixos, amb la
”, de 1998. En la
elements que
a del caos, que ja apareix a “Babel” (també l’
un ximple aleteig d´una
altre costat de la terra. Això
alejandro-gonzalez-inarritu.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Rudo_y_Cursi
http://guitarsontherocks.blogspot.com/2007_01_01_archive.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_caos
