Itinerariurbans

Servei EducatiuMontalegre, 5 08001 BarcelonaT. 933 064 100 / www.cccb.org

Bloc de notes

Descriu la imatge. Què et fa pensar?

Bibliografia disponible al Centrede Documentació del CCCB

AA.VV: La ciutat sostenible. Ed. Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona. Barcelona, 1998.

ACIN CALVO, A.; HERNÁNDEZ, S.: La riuada del 25 de setembrede 1962. Ed. Ajuntament de Montcada i Reixac. Barcelona, 1999.

ALARCON, Antoni, i altres: “Recuperació del Front LitoralBesòs”, en Espai Blau. Planificació i gestió integral del Litoral.Ed. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2004.

CONILLERA i VIVES, Pere: L'Aigua de Montcada. L'AbastamentMunicipal d'Aigua de Barcelona. Mil Anys d'Història. Col.Descobrir el Medi Urbà. Ed. Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona.Ajuntament de Barcelona, 1991.

DURAN, A.; PIQUERAS, M.: Passejades per la BarcelonaCientífica. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2002.

FOLCH, Ramon, i altres: Suarem! El clima que ens espera.Ed. L’arquer. Barcelona, 2008.

GABANCHO, Patrícia: El Besòs. El riu que mirava passar elstrens. Ed. Ajuntament de Barcelona i Barcelona Regional.Barcelona, 1999

GARCÍA FUENTES, Gemma: “La accesibilidad al agua en laciudad y el Pla de Barcelona”, en Història Urbana del Pla deBarcelona. Vol. I. Actes del II Congrès d’Història. Ed. InstitutMunicipal d’Història. Barcelona, 2002.

GORDI, Josep: El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir,Avui….I demà? Diputació de Barcelona, Xarxa de MunicipisBarcelona, juny 2005.

MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS: Guies dels Parcs de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona. Àmbit del Besòs. Àmbit delLlobregat. Ed. Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, 2004.

MARTÍN PASCUAL, Manel: El Rec Comtal (1822-1879). Lalluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Ed. FundacióSalvador Vives i Casajuana. Barcelona, 1999.

MARTÍN PASCUAL, Manel: ”L’abastament d’aigua al Pla deBarcelona des del Rec Comtal i les mines de Montcada. 1822-1879”, en La formació del cinturó Indutrial de Barcelona,coordinat per Joan Roca. Pp. 135-147. Ed. Institut Municipald’Història; Proa. Barcelona, 1997.

PERNAU, Gabriel: “Llagostes a la Barceloneta”. BarcelonaMetròpolis Mediterrània, núm. 58. Barcelona, 2002.

RIERA, Ignasi: Off Barcelona. Itinerari iniciàtic fora ciutat.Ed. Barcanova. Barcelona, 1993.

VIDEO: Besòs. Una segona oportunitat. Realitzat pel ServeiEducatiu del CCCB. Barcelona, 2000.

Enllaços web

http://www.aiguesdebarcelona.es/riubesos

http://www.bcn.es/mediambient

http://www.clabsa.es

http://www.montcada.org/ajuntament/index.html

http://www.sant-adria.net

http://www.grame.net

http://www.cdcbesos.org

- Esto nos toca más de cerca. ¿Qué podemos esperar en España,dado nuestro clima y con el Sahara a dos pasos?

Desgraciadamente, en este tema África sí parece empezaren los Pirineos. Gran parte del sur, el centro y el levanteibéricos son naturalmente frágiles y proclives a ladesertificación, tendencia que han avivado lasintervenciones humanas. Como resultado, España es unpaís con serias dificultades en este punto. Según los datosdel Programa Nacional de Acción contra la Desertificación,treinta y cuatro provincias españolas sufren el problemaen un grado alto o muy alto. Los focos principales estánsituados en canarias, en toda la costa mediterránea,Andalucía, Castilla-La Mancha y Aragón. En opinión de micolega José Luis Rubio, que fue uno de los primerospremios Rey Jaime I de Medio Ambiente, « España es elpaís con mayor riesgo de pérdida de suelo de toda Europa »y « la desertificación es el más grave de los problemasambientales que afectan a nuestro país ». La investigadoradel CSIC Teresa Mendizábal, a la que también conozcodesde hace muchos años, ha explicado el cambio recientede las acciones que están detrás de la desertificación departe de España : « Hasta hace tres o cuatro décadas–afirma- podíamos hablar de una mala gestión del bosque,de talas indiscriminadas e incendios provocados. Hoy seríamás propio referirse a una agricultura inadecuada y a lasobreexplotación del suelo y de los acuíferos ». Jorge Olcina,de la Universidad de Alicante, lo matiza subrayando, no sinrazón, que la cubierta vegetal se está recuperando en granparte del país (no hay más que ver las laderas de Sedano,antes peladas y hoy cubiertas de carrascas, quejigos ypinos de repoblación), de manera que la erosión tradicionaldebería estar reduciéndose. Sin embargo, Olcina añadeun nuevo motivo de preocupación: la construcción, « losefectos letales de la pérdida de suelo fértil debida a lasurbanizaciones », en sus propias palabras.Para Juan Puigdefábregas, del que hablábamos antes, elparadigma, el caso más típico de cómo se produce la nuevadesertificación en España, son los cultivos bajo plástico quecubren miles de hectáreas en la provincia de Almería. « Enlos años setenta –dice- los agricultores invirtieron muchodinero en la transformación de pedregales en regadíos. Haceya años que los pozos dan señales de agotamiento o sóloafloran agua salada por infiltración del mar. Mas losagricultores no pueden abandonar estas explotaciones, enlas que invirtieron mucho, porque están endeudados. No

les queda más remedio que seguir sobreexplotando losacuíferos. » Es una vía insostenible, que antes o despuésterminará con la tierra convertida en un yermo.Está claro que en los países ricos, como el nuestro, puedenbuscarse opciones, siempre caras, para retrasar el proceso,desde desalar el agua del mar hasta trasvasarla de otrascuencas, pero en los países pobres, cuando se agotan lospozos, sólo quedan el hambre y la emigración. El propioJosé Luis Rubio, al que acabo de mencionar, nos contabahace unos meses que en un congreso científico celebradorecientemente en Valencia se había demostrado por primera vez la relación directa y estrecha entre los procesos dedesertificación (que producen hambrunas) y los alzamientosy revueltas populares en el mundo en desarrollo.

- Asunto delicado. Pero, ya que ha surgido, ¿podemosconocer tu punto de vista sobre el problema tan debatidode los trasvases? El Levante necesita agua pero enEspaña, como en otras regiones del mundo, tampoconos ponemos de acuerdo. Habría que discutirlo concalma y espíritu abierto. ¿No está superada ya la horade las leves trabas, de las posiciones domésticas?

(…)Un hidrólogo muy famoso, Peter Gleick, ha escrito quehay que buscar una “nueva vía” (lo que en España se hallamado “nueva cultura”) para el agua. La medida delprogreso no debería ser la cantidad de agua que se usa,sino el bienestar individual y colectivo que se obtiene porcada litro utilizado. Dicho de otro modo, no habría queobcecarse preguntándose a cada momento “¿de dóndesaco más agua?”, sino “¿de qué forma puedo reducir suconsumo?”. Y existen fórmulas para lograrlo, desderenunciar a ciertos usos a hacer el gasto más eficiente,evitar las pérdidas en las conducciones, favorecer los usoscerca de donde está el recurso, gestionar mejor losacuíferos, reducir la contaminación, que convierte el aguaen inservible, reutilizar las aguas residuales afectando lomenos posible al caudal de los ríos que se alimentan deellas… Si a pesar de todas esas medidas sigue siendonecesaria más agua en alguna parte, pues habrá queproporcionarla, con los menores costes sociales,económicos y ambientales posibles (por ejemplo, eltrasvase del Ebro previsto tenía un enorme impacto, peroel de las grandes plantas desalinizadoras tampoco va aser manco y habrá que tenerlo en cuenta). De todos modos,siempre me ha llamado mucho la atención la paradoja deque, siendo España una tierra más bien seca, nos contemos

entre los países con mayor consumo doméstico de aguapor habitante y año.

-En todo caso, si hay agua para todos, si sobra, ¿por quétantas precauciones?

Precisamente ahí está la madre del cordero. Tenemos queacostumbrarnos a pensar que el agua es un bien escaso,precioso, cada día más caro, y que esté donde esté tiene algúnpapel, hace falta para algo. Me saca de quicio oír a personasilustradas lamentarse de que no sé cuántos hectómetroscúbicos de agua se han desperdiciado porque han ido a pararal mar. ¡Pero si para eso, entre otras muchas cosas, están losríos! Gracias a que llevan agua hasta la desembocadura existenlas playas y comemos boquerones fritos, (…)

- Y las aguas subterráneas, ¿no podrían ser una solución?¡Claro que ya me has dicho que hay pozos en Almeríaque alumbran agua salada!

Las aguas subterráneas están tan sobreexplotadas comolas de superficies. Cuando los pozos se secan es porquelos acuíferos se agotan. Algunos acuíferos, que se recargancon las lluvias y el deshielo, pueden explotarse de nuevo,pero sólo en la medida en que se dé la recarga. Otros, losllamados acuíferos fósiles, están aislados de las aguassuperficiales y no pueden recargarse, de manera que unavez agotados lo están para siempre. Depender de aguassubterráneas por encima de su nivel de recarga es, portanto, vivir hipotecados para el futuro, porque antes odespués se acabarán. Además, los acuíferos alimentan lasfuentes y veneros, así que explotándolos en excesoponemos en riesgo, también, la salud de arroyos, ríos yzonas húmedas. (…)

Aigua (f)[Es]: agua [En]: waterCompost format per un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen, que estroba en estat líquid, sòlid o gasós constituint els oceans, els rius,els llacs, les glaceres, el vapor d’aigua atmosfèric, etc.

Aigua d’abastament (f)[Es]: agua de abastecimiento; agua de suministro [En]: supply waterAigua procedent d’una deu, un pou o un curs d’aigua, que, desprésd’un tractament, passa a una xarxa de distribució o un dipòsit deservei apta per a ser consumida o utilitzada.Sin. Aigua de Subministrament.

Aigua de pluja (f)[Es]: agua de lluvia; agua pluvial [En]: storm waterAigua que prové de les precipitacions atmosfèriques.Sin. Aigua Pluvial.

Aigua de Subministrament (f)Sin. Aigua d’abastament.

Aigua Depurada (f)[Es]: agua depurada [En]: purified waterAigua de la qual s’ha reduït o eliminat la càrrega contaminant.

Aigua Industrial (f)[Es]: agua industrial [En]: industrial waterAigua no apta per al consum humà ni per a l’elaboració d’aliments.Utilitzada en determinats processos industrials.

Aigua Pluvial (f)Sin. Aigua de pluja.

Aigua Potable (f)[Es]: agua potable [En]: drinking water; potable waterAigua apta per al consum humà i per a l’elaboració d’alimentsperquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient.

Aigües agràries (f, pl)[Es]: aguas agrariasAigües residuals procedents de les activitats agrícoles o ramaderes.

Aigües Continentals (f, pl)[Es]: aguas continentales [En]: continental waters; inland watersAigües superficials i subterrànies dels continents.Sin. Comp. Aigües Epicontinentals.

Aigües de Bany (f, pl)[Es]: aguas de baño [En]: bathing waterAigües continentals o marines en les quals el bany és expressamentautoritzat per les autoritats competents o no hi és prohibit i hi éspracticat habitualment per un nombre important de banyistes.

Aigües Fecals (f, pl)[Es]: aguas fecales; aguas negras [En]: faecal waters; sewageAigües residuals procedents dels serveis sanitaris, la contaminacióde les quals és bàsicament, de tipus microbiològic i s’origina perla presència d’excrements. Sin. Comp. Aigües negres.

Aigües Marines (f, pl)[Es]: aguas marinas [En]: marine watersAigües amb una salinitat elevada caracteritzades per la presènciade concentracions importants de clorur sòdic.

Aigües Negres (f, pl)Veure aigües fecals.

Aigües Residuals (f, pl)[Es]: aguas residuales [En]: sewage; sewage effluent; wastewater; wastewaterAigües que contenen residus diversos procedents de la indústria,de nuclis de poblament urbà o d’activitats agropecuàries.

Aigües residuals brutes (f, pl)[Es]: aguas residuales crudas [En]: crude sewage; crudewastewaters; raw wastewatersAigües residuals que no han estat sotmeses a cap tractament.

Aigües residuals domèstiques (f, pl)[Es]: aguas residuales domésticas [En]: domestic sewage; housesewage; household wastewatersAigües residuals procedents de zones habitades i de serveis,generades principalment pel metabolisme urbà i les activitatsdomèstiques.

Aigües residuals industrials (f, pl)[Es]: aguas residuales industriales [En]: industrial sewage;industrial wastewaters; trade wastesAigües residuals abocades des de locals utilitzats per a qualsevolactivitat comercial o industrial, que no siguin aigües residualsdomèstiques o pluvials.

Aigües residuals urbanes (f, pl)[Es]: aguas residuales urbanas [En]: urban watewatersAigües residuals domèstiques que poden estar barrejades ambaigües industrials o amb aigües d’escorriment.

Aigües sanitàries (f, pl)[Es]: aguas sanitaria [En]: sanitary sewageAigües residuals domèstiques procedents dels aparells i lesinstal·lacions de neteja i higiene de les cambres de bany.

Aigües subterrànies (f, pl)[Es]: aguas subterráneas [En]: ground water; subterranian water;underground waterAigües que infiltrades a través de les roques permeables, es trobensota la superfície terrestre i, en arribar a una capa impermeable,s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.

Aigües superficials (f, pl)[Es]: aguas superficiales [En]: surface waters; surge watersAigües que circulen o es troben estancades sobre la superfícieterrestre formant els oceans, els llacs, els rius, etc.

Diccionari de GESTIÓ AMBIENTAL. Ed. Enciclopèdia Catalana.Sèrie Diccionaris Terminològics. Barcelona, 1997.

Tema de reflexió i diàlegMés informació Glossari

“Tenemos que acostumbrarnos a pensarque el agua es un bien escaso”

DELIBES Miguel: La Tierra herida ¿Qué mundoheredarán nuestros hijos? Ed. Destino, Barcelona,2005. pp. 66-69 / 70-72 / 80

BesòsLa ciutata Llevant

BesòsLa ciutat a Llevant

Reflexiona sobre les idees expressades a laconversa i contrasta la teva opinió amb ladels teus companys.

Imatges per a parlar

“El riu Besòs neix de dues fonts: la primera és al pla de la Calma, al Montseny, més concretament a l’indret anomenat AigüesPartides, més amunt de Centelles. L’altra font dóna origen al riuMogent que neix a la muntanya del Corredor. (...) En la poblacióde Montmeló, i al punt on s’uneixen les aigües dels dos rius, esforma el Besòs, que segueix la direcció nord – sud - oest i passapels pobles de Martorelles, Mollet, Sant Fost de Campsentelles iMontcada.(...) Així, doncs, entra a Montcada per la part nordtravessant-la en direcció sud i continua cap a Santa Coloma deGramenet, Sant Andreu de Palomar, Sant Adrià i Poblenou. Vessales seves aigües a Sant Adrià, al Mediterràni, després d’haverrecorregut al llarg d’aproximadament dinou quilòmetres totesaquestes poblacions.”

RIERA, Elissa: Les aigües de Montcada. Ed. Ajuntament de Montcada.Barcelona, 1988. Pp. 8-9.

“El riu és font de vida, però també, com un gegant adormit,desferma periòdicament la seva fúria causant inundacions comla de l’any 1962 va omplir de dol el Vallès i Sant Adrià. Les crescudesdel Besòs, per la seva freqüència i intensitat, han merescut tenirnom propi: les besosades. Però aquest riu d’aigües netes, on finsals anys 50 encara es podia veure algun peix, va patir l’agressiódels humans. La intensa urbanització de totes les poblacions dela seva conca va convertir-lo en una claveguera a cel obert. Lainstal·lació d’indústries, atretes per l’abundància d’aigua i laproximitat a Barcelona, va enverinar el riu amb tota mena d’aboca-ments... A la meitat dels anys 70 era freqüent que el riu baixéscada dia d’un color diferent... Els peixos van desaparèixer total-ment i una olor indefinible, es va fer persistent al voltant del riu.El perill de les inundacions es va acabar amb les obres decanalització, completades a principis dels anys 70, després quela riuada de 1962 fes evident la seva necessitat... L’altre problemael sanejament de les aigües, ha necessitat un procés molt mésllarg i difícil que la simple obra d’aixecar un mur quilomètric.”

ALSINA, Rafael Josep i PIULACHS, Mayte: Sant Adrià del Besòs,història d’un canvi. Ed. El Punt i Ajuntament de Sant Adrià. Pàg. 50.

“L’Alcaldia difon el “Bando” següent:

“Mañana martes dia 17 comenzará la desinfección de la red dedistribución de las aguas de Montcada; ésta llegará a los grifoscoloreada y se pide al público se abstenga de utilizarla por sucondición nociva; para suplirla se aumentará el número de fuentespúblicas. Al publicar la Alcaldia el presente aviso, espera delvecindario se abstenga en absoluto de usar aquellas aguas,evitando así nuevos daños a la salud pública.”.

Mentrestant, la Junta Provincial de Sanitat donava els consells,per no agafar el tifus, que segueixen:

- No menjar verdures crues.- Les verdures i els enciams a menjar han d’ésser rentats ambaigua bullida; i molt millor no menjar-ne.- Els plats i estris de cuina seran fregats amb sabó i lleixiu i seranesbaldits amb aigua bullida.- Beure l’aigua i la llet, bullides prèviament, durant deu minuts.A l’aigua mineral embotellada d’origen, si no pot ésser bullidas’hi posarà un gram d’àcid cítric.- És recomanada l’aigua barrejada amb vi.- Rentar-se les mans abans i després de cada menjada i prescindird’antics costums com donar-se les mans o fer-se petons.- Menjar carn o peix perfectament fresc i ben cuit.- Abstenir-se de menjar pastisseria, embotits i ostres.- Prevenir-se amb la vacuna antitífica, prèvia prescripció facultativa.- Els que tenen cura dels malalts no han d’oblidar cap precaució;desinfectar dues vegades els lavabos, amb calç o lleixiu, i procurarque la roba bruta del malalt sigui rentada correctament,aïllant-la mitjançant lleixiu. No han d’ésser llogades habitacionsinfectades sense un tractament higiènic adequat.”

RAMON i VIDAL, Jaume de: Subministrament d’aigua i tifus a Barcelona(1914-1915). Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1996. Pp. 58-59.

Llegeix i comentaaquestes cites

EcològicComercial Tecnològici científic

Cultural Religiós Urbanísitici arquitectònic

Històric Econòmic Lleure

Educatiu Administratiu Artísitc

TIPUS D’INTERÈS DELS ESPAIS

BesòsLa ciutata Llevant

1.

2.

3.

2. Santa Coloma de Gramenet

3. Sant Adrià del Besòs

1. Montcada i Reixac