Comunicació alternativa per a la societat valenciana

Número 5Octubre 2008

revistaeines@gmail.comwww.revistaeines.com

INFORMEEl valor de l’Horta de València

einesPAPERS PER AL CANVI SOCIAL

ArmèniaUn país marcat per la tragèdia

La música ¿un soporte sostenible?

ENTREVISTA:Antonio Bernard

FOTO

: FER

NA

ND

O M

AFé

Vols EINES en la teua bústia?Vols col·laborar en este projecte?

EINES és una publicació gratuïta i independent, i no està concebuda com una empresa amb ànim de lucre. No obstant això, som conscients que per a oferir un producte digne, tant en continguts com en presència física, necessitem finançament per a consolidar la publicació. La major part del treball del col·lectiu impulsor de la publicació és voluntari, però no podem esperar el mateix de tots els col·laboradors i necessitem una mínima infrastructura professionalitzada que puga garantir una mínima qualitat per a EINES. Per això recorrerem a la publicitat i a les subscripcions, un mètode que, en el cas que siga suficient, ens permetrà dependre sols dels lectors que donen suport a este projecte. Per això és vital la teua col·laboració, si et subscrius a EINES i dónes suport a este projecte comunicatiu. Pots subscriure’t a la publicació i sol·licitar-nos una de les samarretes promocionals. Pots subscriure-t’hi de qualsevol de les següents maneres:

1.- Subscripció electrònica. Omplint el butlletí electrònic en l’adreça www.revistaeines.com, en l’apartat subscripció.

2.- Per telèfon (Pepa: 618 77 23 39).

Per 30 euros rebràs per correu postal els sis pròxims exemplars d’EINES i una de les nostres samarretes (vegeu la nostra web), i una col.lecció de les nostres txapes. Tant si és per correu electrònic com postal indica’ns la teua adreça postal, la quantitat de samarretes que vols i la talla, així com un telèfon de contacte.

D’altra banda, si vols que la teua associació col·labore en este projecte, convertint-se en punt de distribució (sobretot si la teua població no està a la zona de València i la seua àrea metropolitana) pots optar per la subscripció col·lectiva de suport. Esta subscripció consistix en una aportació de 300 euros i suposa un enviament d’un paquet de 50 revistes durant sis números, per a distribuir-les entre els integrants de l’associació. Per a la gestió d’este tipus de subscripció la millor manera és posar-se en contacte amb nosaltres a través del telèfon 618 77 23 39 (Pepa).

03 El melic d’eines04 - 05 INFORME. Els valors de l’Horta: història, complexitat i futur 06 -07 Entrevista: Enric Navarro08 -09 La Tira de comptar reportatge fotogràfic 10-12 El Partit Popular i l’Horta de València; Crònica d’una destrucció amb rèdits electorals14 El doble tall de l’or verd15 Sobirania Alimentària a l’Horta Valenciana16- 17 l’Horta visual 18 Guia d’adreçes sobre agricultura biològica

19 Opinió20-21 Armènia: Un país marcat per la tragèdia22-23: Món: La voz de los silenciados24-25 La música ¿un soporte sostenible?24-25 Entrevista: Antonio Bernard28-29 Por unas finanzas éticas y ciudadanas30 Bat&Burrillo

Edita: Eina Cultural, s.l.COORDINACIó DE CONTINGUTS: Anna Gimeno (redaccio.eines@gmail.com)DISSENy I COORDINACIó EDITORIAL: Tomás Gorria (gorria@mac.com)CONSELL DE REDACCIó:Paco Simón, Antonio Montiel, Sara Verdú, Pepa Navarro, Anna Gimeno, Tomás Gorria.COOORDINACIó COMERCIAL: Pepa Navarro: Tel.: 618772339 (publiei-nes@gmail.com)COLABORADORS REDACCCIó: Maria Josep Picó, Beatriz Gascó Verdier Enric Navarro, Paco J. Montañana, Oscar Bornay, Juan Vitoria, Raúl Contreras, Ángela MuñozCOL.LABORADORS IL.LUSTRACIó: Txemacan, Pep Herrero (Odo),COL.LABORADORS FOTOGRAFIA: Víctor Gimeno, Fernando Mafé (foto de por-tada) yarret. Amadeu sanz, Clem, Manel Balaguer, Vicent Garcés, Josep Gil.Assessorament lingüístic : Agustí Peiró

weblog: www.revistaeines.comE mail: revistaeines@gmail.comImpressió: Indugraf Ofsset S.A. Tel.: 977296478Dipòsit legal: T-495-07Distribució: En institucions públiques, lo-cals socials, associacions culturals, AAVV, llocs d’oci, ONG’S... a l’àmbit de València i la seua àrea metropolitana.

Nota: Eines no s’identifica necessariament amb l’opinió dels seus col.laboradors o anunciants.

Vostè és lliure de copiar, distribuir i comunicar pública-ment l’obra sota les condicions següents: RECONEIxE-MENT. Ha de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor . NO COMERCIAL. No pot utilitzar aquesta obra per a fins comercials. SENSE OBRES DERI-VADES. No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada a partir d’aquesta obra.

creativecomonscc

sumari El melic d’eines Després d’anys de compromisos incomplits i de desídia institucional en matèria d’ordenació sostenible del territori, el Govern de la Generalitat Valenciana ha presentat una “versió preliminar” d’un Pla d’Acció Territorial de l’Horta que, eludint entrar en l’anàlisi en profunditat de les raons que estan en l’origen de les agressions que han anat reduint i desestructurant el que fins a fa poques decàdes era encara un espai productiu unitari, articu-lat i socialment útil, ens ve a presentar, sota un curat treball de documen-tació, una realitat “naturalment” pessimista de la situació actual de l’Horta de València.

El PATH promogut pel Govern Camps ve a responsabilitzar, fonamen-talment, a una indeterminada “crisi de l’agricultura” (baixa rendibilitat, abandó, falta de relleu generacional, etc.) de tots els problemes que pateix avui l’horta, un territori tan singular com valuós, no només des del punt de vista productiu, sinó també ambiental, cultural i social. El PATH evita explicar les causes d’una insuportable pressió urbanística, que ha dut que el valor econòmic real del sòl agrícola, determinat bàsicament per les seues expectatives productives, haja col·lapsat enfront de l’artificial competèn-cia de valors resultants d’unes il·limitades expectatives urbanístiques no sotmeses a control institucional algun,

És una anàlisi reduccionista que eludeix reconèixer que ha estat bàsica-ment la passivitat, quan no la directa complicitat, de les autoritats au-tonòmiques i locals amb competències en l’ordenació i gestió territorial i urbanística la qual ha contribuït al furor reclasificatori que ha fet possible que sòls d’una alta productivitat agrícola i singular interès paisatgístic i ambiental, després de segles de dedicació a abastir d’aliments frescos i saludables a la població, pasaran artificiosamente a variar la seua desti-nació per a albergar usos residencials, àrees comercials i polígons indus-trials, equipaments i infraestructures de tot tipus, en un cercle infernal que retroalimentava l’espiral inflacionista que ha marcat les dècades prèvies a l’actual crisi, el perfil financer de la qual no pot ocultar un origen molt lligat a l’especulació immobiliària i als seus negocis connexos.

I com podia esperar-se d’un diagnòstic incomplet i interessat del problema, les solucions que el PATH proposa no poden ser més que parcials i carre-gades de voluntarisme. Aquesta visió sectorial, no integral, explica la seua orientació bàsicament paisatgística i el seu silenci amb vista a qüestions fonamentals per a la supervivència d’aquest territori periurbà com serien definir, o almenys avançar, els criteris i prioritats per a l’ocupació i usos del sòl per a infraestructures, equipaments, habitatges i activitats, l’ordenació i control del creixement urbà o la mobilitat metropolitana, entre unes altres.

És un voluntarisme que es plasma, entre altres exemples, en l’escassa entitat que el PATH atribuïx a l’Ens Gestor que hauria de ser garant del seguiment i desenvolupament de les seves propostes, que queda reduït a una mera “xarxa de cooperació entre els agents públics i privats implicats”, sense definició jurídica ni perfil polític algun i sense competències con-cretes ni autoritat administrativa per a fer complir les determinacions del propi PATH.

Si a tot això unim l’escassa credibilitat, avalada per l’absència total de previsions de finançament públic, de les propostes de nous usos recreatius i lúdics per a l’Horta, també confiades a la bona voluntat d’administracions i agents econòmics i a la sensibilització de la ciutadania, l’abast i la viabilitat global del Pla no poden evitar un legítim qüestionament per part de les desenes de milers de ciutadanes i ciutadans que, ja en l’any 2001, van voler anticipar-se a l’actual degradació de l’Horta mitjançant la Iniciativa Legis-lativa Popular que avalava l’aprovació d’una Llei d’Ordenació i Protecció de l’Horta que la majoria parlamentària del Partit Popular va menysprear en Les Corts sense arribar tan sols a assumir el seu debat i, si hagués estat necessari, la millora de les seues propostes.

Hui reprenem un debat social que va quedar truncat per la prepotència de qui van rebutjar abordar un veritable debat social sobre la necessitat d’ordenació i protecció de l’Horta, però no deixem d’exigir que el debat si-gui sense ocultació de causes i responsables de la situació i que les propos-tes siguin consensuades, realistes i basades en una planificació democràti-ca i sostenible d’un territori essencial en la història i el futur del País.

On potstrobar einesCENTRES CULTURALSCentre Cultural OctubreComplejo Cultural La BeneficienciaCA RevoltaFilmoteca ValencianaCasa de la Cultura(Burjassot)Centro Cultural Jacaranda (Godella)Casa Cultura de Foios Centre Cultural de Picanya Centro de infomación juvenil El Olivarl Centro Cultural El Molí (Benetusser)Casa Cultura VinalesaCasa Cultura Puçol Societat El MicaletJardi Botanic El Casino Torrent IUniversiTAT Valencia (La Nau, Rectorado, Dise, Colegio Mayor Peset, F. Geografia e Historia)Hall Geografia Historia UPV Rectorado CulturInstitut de la JoventutIVAMInstituto Francés

ASSOCIACIONS SOCIALS I POLíTIqUESF. Associacions Veïns de Valencia

Casa del Poble RocafortPSOE (Blanqueries)Unió de Peridistes PV EUPV Colectivo Lambda ACSUD Las Segovias SODEPAU Intermón Oxfam CEPAIM Manos Unidas Médicos sin Fronteras Federación de mujeres Progresistas FEVECTAAVAR CERAI SETEMSOS racismeFederació Escola Valenciana CCOO. Napols i Sicilia CGT. Avinguda del CidCATCEARCEPSCEIM BNVAgro - Acció EcologistaValencia en biciEls Verds PV Coordinadora ONG CVSTEPVUGTPlataforma per Russafa Associació Veins Velluters Associació Veins de RocafortCentro Información Juvenil Nazaret

Valencia Acoge Associació Civil Jarit Ateneo Al MargenFAPA AMPA Gonzalo Anaya Unió de LLauradors Asociacio Vecinos Patraix

COMERÇTerra Verda (Benimaclet, Orriols, Paiporta Serrería, y Campanar)EcorgánicInstituto de Terapia GestaltAmsterdam discos (Nue-vo Centro)Clinica Acuario Cafe Cero (Campanar)Bicitaller RussafaCasa de comidas Arolas (Russafa)xano xano (El Came)Herboristoria NavarroCafe l’infern Cafe Tula (Russafa)Cafe Russafa Cafe Abadía (Carmen)Arrels Do you bike Aigua ClaraEstanco Cervellera Burjassot Al-PaladarKiosco Carol (Campanar)Forn de ToniRestaurante La lluna La TastaolletesBio Cafe Benimaclet

04/05einesINFORME I INTRODUCCIóNÚM 5. OCTUBRE 2008

ANTONIOMONTIEL

01VALORCULTURAL

L’Horta és l’arrel d’una forma deviure, de ser i d’entendre el món.És una llavor de la cultura valen-ciana perque al seu voltant s’hanteixit relacions, pactes, modes deser i d’estar, de fer negocis, de co-merciar, d’ajudar-se, de solucio-nar problemes, d’adaptar-se alsnous temps. L’Horta és el resultatde l’activitat de les persones, elfruit de la saviesa sobre l’activitatagrícola que han anat acumulantal lIarg dels segles els valenciansi valencianes que han tingut I’Hor-ta com el seu medi de vida i de re-lació. L’Horta és cultura i culturaencara viva perque eixes arrelscontinuen vigents a la forma deser de la nostra societat. Aquestacultura, única i irrepetible, és en-cara hui signe d’identitat del po-ble valencià.

02VALORHISTORIC

L’‘Horta és el resultat d’una evo-lució històrica de molts segles.Tant la transformació de l’espai fí-sic de l’horta com la cultura del’horta són filles de la cultura i lahistòria dels pobles romans iàrabs que arribaren a aquest terri-tori. Així mateix la producció i lavida de l’horta està íntimamentlligada a la història de la ciutat deValència i del País Valencià.

03VALORCOMAPA-TRIMONIARQUI-

TECTONIC ID’OBRACIVILLa cultura de l’Horta ha produïttot un conjunt d’elements cons-truïts, entre ells edificis com lesalqueries o les cases de camp,pero també molts altres associatsa l’activitat agricola com els mo-lins, les torres, ... I també una obracivil d’enginyeria hidraulica i ges-tió del aigua integrada per les se-quies, senies, partidors, ... que noté igual al món.

04VALORPAISATGISTIC

Com a resultat del proces històricde transformació de l’horta perpart de l’home, s’ha produït unpaisatge específic amb caracterís-tiques pròpies. Un tipus de paisat-ge que, a més a més de ser una

senya d’identitat, correspon a unatipologia escassa a Europa comassenyala l’informe DOBRIS de l’Agencia Europea de Medi Am-bient (1998) que nomes identifi-ca altres 5 espais semblants al’Horta valenciana en tota Europa(un mes a Espanya, la Vega del Se-gura, i quatre mes en la resta d’Eu-ropa). Aquest paisatge té també laseua flora i fauna específica i pe-culiar.

05VALORTERRITO-RIAL IAMBIENTAL

L’Horta serveix de principal pul-mó verd de l’area metropolitanamés densament poblada del PaísValencià, que és al temps la terce-ra aglomeració per població i ac-tivitats de l’estat espanyol. Aquestespai constitueix un element d’or-denació i custodia territorial deprimer ordre que impideix el crei-ximent il.limitat de les poblaciónsi humanitza el seu entorn, contri-buient al manteniment del modelmediterrani de ciutat compacta–més eficient i sostenible-, altemps que articul.la la xarxa con-formada pels nuclis tradicionalespetits i mitjans i redueix les ten-sions urbanistiques e impactesambientals negatius del conjuntmetropolità.

06VALORAGRICOLA

Les caracteristiques edafiques delsol de l’horta determinen la seuaelevadíssima productivitat agri-cola i fan d’aquest sol un recursnatural molt ric i escas. De fet, se-gons publicacions de la propia Ge-neralitat Valenciana, nomes exis-teix (al 2001) un total del 3,9% desol de maxima productivitat agri-cola (Capacitat agrologica del soltipus A) a tot el Pais Valencià. Aixosignifiquen unes 88.000 ha dels23.255 km2 (2.235.500 ha) de te-rritori valencià. Aquestes 88.000ha es reparteixen principalmententre la Vega Baixa del Segura il’Horta de Valencia.

07VALORECONOMIC

El sol agricola te un valor en si ma-teix, malgrat les dificultats ac-tuals de rendibilitat monetaria del’activitat agricola d’aquest espai,que no son estructurals sino de-rivades fonamentalment de la sal-vatge i indiscriminada competen-

Els valorsde l’Horta:

història,complexitat

i futurL'horta valenciana constituïx un àmbit geo-gràfic de gran valor en diferents sentits. L'e-

xistència de sòls d'alta productivitat agrícola,conreats molt probablement des de l'època

romana, ha generat una cultura agrícola es-pecifica arrelada a la pròpia pràctica agrícolaamb aportacions històriques successives finsal moment actual. Aquesta cultura i aquestapràctica té com expressió física un paisatge

únic amb una personalitat pròpia que hoidentifica i forma part del patrimoni de la cul-tura valenciana. A més l’Horta presenta tam-

bé altres valors, uns intrínsecs i altres derivatsde les noves funcions que li exigeixen aquests

temps actuals. Tots aquests valors, tradicio-nals els uns i els altres nous, es nuen en una

realitat complexa i fràgil, sotmesa a la pressiódel seu entorn urbà, que no pot ser compresasense prendre en consideració tots els aspec-

tes interrelacionats.

cia dels usos urbanistics. Peró ésevident la seua potencialitat eco-nòmica i estratègica que podríaanar en augment, al mateix tempsque la creació de llocs de treball,si es fa una aposta per la especia-

liztació, la porfessionalització, elscultius biològics i els mercats lo-cals. Igualment resulta evidentcom la desaparici6 d’aquest espaisignifica directament la desapari-ci6 d’una activitat económica comés la capacitat potencial de pro-duir (per la població dedicada al’agricultura) i de consumir (perla població metropolitana valen-

ciana) productes horticolesfrescos, segurs i de qua-

litat del seu mateixentorn.

08VALORSDERIVATSDENOVES

FUNCIONS SOCIALSLa demanda social de noves acti-vitas al voltant de l’oci, com el tu-risme, poden ser incorporades

amb la necessaria cautela a lestradicionals de l’Horta. Peró

també

uns altres orientats a procurar l’a-dopció de habits saludables entrela població, especialment la joven-tut i els nostres majors, la forma-ció, l’educació ambiental, etc.

09VALORESTRATEGIC

I DE COMPETITIVITATEl paisatge, el sol productiu i dequalitat, els recursos naturals, sónun factor competitiu en si matei-xa. Però especialment, el paisatgeés un factor positiu per a la com-petitivitat pel component de sin-gularitat que atorga al territori va-lencià respecte d’altres. La rique-sa del nostre sol i la saviesa acu-mul.lada pels nostres agricultors,fa del nostre territori un lloc pro-pici per a la investigació en ques-tions estratégiques pel futur comson la gestió del aigua, la produc-ció segura d’aliments, la salut i labiodiversitat.

Fonts: Memòria de la proposició dellei reguladora del procés d’Ordena-ció i protecció de L’Horta de Valèn-cia com a espai natural protegit(2001) i Dictamen del Consell Eco-nómic i Social Europeu “L’agricultu-ra periurbana” ( 2004).

L’Horta és l’arreld’una forma de viure,de ser i d’entendre elmón.

L’‘Horta és el resultatd’una evolució histò-rica de molts segles.

La cultura de l’Hortaha produït tot un con-junt d’elements cons-truïts que no té igualal món.

Com a resultat delproces històric detransformació del’horta per part del’home, s’ha produïtun paisatge específicamb característiquespròpies.

Les caracteristiquesde l’horta determinenla seua elevadíssimaproductivitat agricolai fan d’aquest sol unrecurs natural moltric i escas.

El paisatge, el sol pro-ductiu i de qualitat,els recursos naturals,són un factor compe-titiu en si mateixa.

IL·LUSTRACIO: XAVISEPULNVEDA-TOMAS GORRIA

06/07einesINFORME I ENTREVISTA I ENRIC NAVARRONÚM 5. OCTUBRE 2008

ANNAGIMENOFOTO:VICTORGIMENO

–És certa la creença que l’horta,comaespai productiu, no és ren-dible ni té futur?–No és certa, en absolut. L’hortade València no sols pot ser moltrendible com a espai productiuagrícola en un futur, sinó que ja ésrendible. De l’horta encara viumolta gent. Hi ha pobles com araAlboraia on resulta impossiblearrendar un pam de terra, i si par-lem de números, en els últimsanys la rendibilitat bruta en cebatendra ha arribat a 300.000 pes-setes la fanecada, sense haver decollir la ceba ni comercialitzar-la:venent-la a un corredor. I és uncultiu que dura tres mesos i etpermet fer-ne després un altre.Els llauradors del Perelló, unescinquanta famílies, estan treba-llant setanta hectàrees i liquidantper llaurador a l’any uns 100.000euros. I tot perquè treballen demanera cooperativa, tenen bonstècnics, estratègia comercial i unaprogramació. L’horta és unaoportunitat real de negoci, peròcal que molta gent, els partits po-lítics i les institucions, ho vulguenveure.–I a què atribuïx el fet que hi hallauradors que es queixen de larendibilitat?–No dic que la gent es queixe perqueixar-se. La d’ara no és la situa-ció d’abans, que el llaurador esta-va assegut al casinet i allí mateixvenia un cebar al corredor i ambeixos diners es canviava de cotxe.S’ha acabat que en deu fanecadesi manant-ho tot a fer pugues viu-re. Però això no vol dir que del’horta no es puga traure rendibi-litat. Si et modernitzes i et preo-cupes de gestionar, programar icomercialitzar, pots viure molt béde l’horta. I no és una suposició,és un fet.–Els preus que paga el consumi-dor distenmolt dels imports querep el llaurador. Qui està fent elgrannegoci ambels productesde l’horta?–Els supermercats. Ells són elsque estan carregant realment elmarge de beneficis en els preus.Abans compraven a Mercavalèn-cia i passaven pels assentadors,però ara van a comprar directa-ment als llauradors o a agènciesd’intermediació, per a botar-secom més escalons millor i obtin-dre el major marge de beneficis.Jo he fet comparatives dels mar-ges que els havien carregat cadas-cun dels supermercats als pro-

ductes que havien comprat a l’a-gència per a la qual treballava i,amb el mateix pimentó, trobavesdes d’un supermercat que li haviacarregat un 20% fins un 80% debenefici.–Quèpot fer el llaurador?–Per al llaurador, el millor és lavenda directa al consumidor. Iper al consumidor també, perquèpel preu d’una caixa de verduresdels llauradors que fan venda di-recta no aconseguirien en un su-permercat ni la meitat del pro-ducte, ni la mateixa qualitat. Aixòfomentarà que cada vegada mésl’agricultor faça venda directa ique la gent el busque, i crec que ésel millor. El futur està en el mer-cat local i cada vegada ho estaràmés.–Què li falta a l’horta per a trau-re-li lamàxima rendibilitat?–Cal abandonar vells mètodes,professionalitzar-se i especialit-zar-se. També cal més formació iinvestigació. Sols hi ha quatrefonts documentals on podemanar a beure els quatre que estemtreballant de diferent manera.Una és el Centre de Divulgació dela Fundació Ruralcaixa, a Paipor-ta, que té una finca experimentali es dedica a assajar noves varie-tats i els seus cicles de cultiu,adaptats al nostre camp, i publicaun anuari que podem consultarper a decidir amb millor criteriquè produir en els pròxims me-sos.–La universitat no és una ajudaen este sentit?–No. La universitat està en una al-tra dimensió, absolutament des-viada de la realitat. La de Valènciaestà damunt de l’horta i no té niidea del que passa a l’horta delseu entorn. Estan decantant-seper la biotecnologia a ultrança, enla creença que el transgènic ensha de salvar de tot, i amb aixòbusquen trobar finançament pri-vat per a les seues històries. Tam-bé hi ha gent que amb més omenys bona voluntat busca fer unaltre tipus d’investigacions, peròsón menys i honroses excepcions.–I la gent que estudia Agrònoms,no es dedica després a l’agricul-tura?–Ací no. Ací la gent estudia per aconvertir-se en mileurista, ballantd’una empresa a una altra, ficant-se una bata i clavant-se en un la-boratori, si no és que es queda perendogàmia en la mateixa univer-sitat. Molt poca gent es plantejaagafar una explotació agrària i ti-rar endavant. A Alemanya la gentpassava obligatòriament sis me-

sos abans i sis després dels estudisfent pràctiques en una explotacióagrària, carregant fem i fent detot, i els de l’Escola Tècnica estu-diaven per a convertir-se en em-presaris agraris, però eixe con-cepte ací hui és impensable.–Tambén’hi ha hagut qui veia elfutur de l’horta en els hiverna-cles, comaAlmeria.–El futur de l’horta no és l’hiver-nacle. Això és un concepte de famolts anys, però ací no ens cal.L’orientació ha de ser l’especialit-zació –on es trobaria, entre altres,l’ecològic– i el mercat local. Po-dem donar-li la volta a la globalit-zació. Hi ha gent que es guanyamolt bé la vida a l’horta de Valèn-cia fent verdura xinesa. Els xine-sos t’estan inundant el mercatamb roba de la Xina, però el pro-ducte fresc que els agrada consu-mir no poden portar-lo tot d’allà.Així que, si cal fer productes perals nous arribats, es fan. Podemproduir des de nyame a mandio-ca, o tota la gamma de pimentonspicants per al consumidor sud-americà, asiàtic, etc. Especialitza-ció i mercat local.–I unamarca de qualitat?–Què és abans, l’ou o la gallina?La imatge de marca te l’has deguanyar amb el treball del dia adia. És fonamental tindre el su-port institucional, però no val pera res si acaba passant com el quepassa amb algunes denomina-cions d’origen, no les necessitemsi no funcionen correctament.–Què s’està produint en ecològica l’horta?–En hivern el fenoll i les cols, deputxero, xina, col-rave (que acíno es coneix i es fa per a l’exporta-ció), picuda, col llombarda, ro-manesca, que al nord d’Europa enhivern no les poden fer. Has de ferun producte per al moment enquè no n’hi haja en el mercat, per-què valga diners. I s’ha de treba-llar tenint el producte mig venut,si no venut. En agost ja he parlatamb una de les empreses a la qualli venc producte, per a concretarel que he de servir-li en abril de2009. La visió d’abans, que joplante el que em sembla i desprésja veurem com ho venc, s’ha d’o-blidar totalment. Això ja no potfuncionar.–A què es dedica vosté concreta-ment?–Porte unes trenta fanecades d’e-cològic i em dedique sobretot a laxufa. M’he especialitzat i m’hebuscat un canal de comercialitza-ció. Hem constituït una empresaque es dedica, per una banda, a

L’horta és per a Enric Navarrouna autèntica oportunitat de

negoci. Este agricultor i engin-yer agrònom afirma amb ro-

tunditat que l’horta no sols potser rendible, és rendible per a

aquells que s’han modernitzat,que planifiquen, programen i

s’especialitzen. Membre funda-dor de Per L’Horta, viu a l’horta,treballa una explotació pròpia,especialitzada en ecològic, es-

pecialment en xufa, i compartixprojecte amb Suc de Lluna, una

empresa jove que acaba deguanyar el premi al producteecològic de l’any a la Fira Bio-

cultura de Barcelona, per laseua orxata ecològica concen-

trada, VitaXufa. Fa unes setma-nes aconseguiren introduir el

seu producte en el mercat gur-met nord-americà.

“El futurde l’hortaestà en el

mercatlocal”

proveir Mon Orxata de matèriaprimera, per a l’orxata fresca delscarros de venda ambulant, i peruna altra banda a traure altresproductes derivats de la xufa comara farina, que es comercialitza aAlemanya com a complementdietètic perquè és un alimentamb fibra, proteïna, àcid oleic, vi-tamines, minerals, molt complet.Estem fent també oli de xufa, ve-nem xufa a granel i fem una orxa-ta concentrada ecològica per aenviar-la a llarga distància.–Han guanyat unpremi ambeixaorxata i s’han obert almercatamericà.–Hem rebut el Premi de Biocultu-ra al Producte Ecològic de l’any2008. És una orxata concentradaque s’ha de diluir; una orxata pas-teuritzada, no esterilitzada, queaixí conserva molt millor les pro-pietats i el sabor, perquè no ducap additiu ni conservant. Ésxufa, aigua i sucre, res més. El su-cre és el que fa pròpiament deconservant. L’estem distribuintper tota Espanya i xicotetes quan-titats per Alemanya i Holanda. Ienguany hem començat a enviar-la als Estats Units a traves d’unimportador que es dedica a pro-ductes que tinguen darrere unacultura agrària associada, i distri-buïx per a la restauració i tendesgurmet. Hem estat en una fira deNova York per a professionals, elFancy foods. Estem arrancant,però hi ha molt bones perspecti-ves.–Compodran atendre unmercatcreixent?–La nostra idea de negoci és in-tentar controlar tota la cadena deproducció des que sembrem laxufa fins que venem l’orxata, l’olio la farina de xufa, i anar aug-mentant la superfície de cultiu.Vam començar fa cinc anys ambcinc fanecades i ara ja estem propde les quaranta. Hem buscatacords amb llauradors ecològicsde la comarca, d’Albalat dels So-rells, de Meliana, Foios, Poble

Nou, Almàssera i Alboraia.–La xufa és un cultiu de futur pera l’horta?–La xufa pot ser un cultiu substi-tutiu del taronger en determina-des àrees. Hui no és el cultiu mésrendible, però és el més segur. Ladenominació d’origen ha ajudat aestabilitzar-ne el preu i portemquinze anys que no ha variat. Elllaurador, abans de plantar, ja sapel que va a cobrar. Això no ho tensen cap altre producte. I es planta irecull amb una màquina. Sols hasde regar la planta i rascar la bros-sa. L’ideal seria que la denomina-ció d’origen s’estenguera també al’horta sud. Això seria vital per ala supervivència d’aquella horta.–La xufa africana pot perjudicarla xufa de l’horta?–No, en el sentit que mai no po-drà ser de la mateixa qualitat quela xufa de l’horta. Si vols unacomparació, l’africana és com elpernil de York i la de l’horta éscom Jabugo. La xufa de Valènciaes cull i després es cura duranttres mesos a cambra i la xufa afri-cana es cull seca ja de terra per-què es planta a la sabana a mésde mil metres d’altitud. De la xufaafricana mai no es podrà fer orxa-ta fresca, per exemple, que és laque nosaltres cultivem. Tot i això,la competència, en si mateixa, ésbona. El que no està bé és la com-petència deslleial. El productorde xufa africana diu que és xufavalenciana, quan no ho és.–L’aigua està plantejant proble-mes a l’horta?–És evident, l’aigua és l’elementque definix l’horta. Però els pro-blemes a l’horta per l’aigua nosón de quantitat, sinó de qualitat.Com és possible que la ciutat con-tinue abocant a les séquies, comés el cas de Rovella? Això noméss’explica perquè alguns s’estanfent rics cobrant cànons a l’ajun-tament per estos abocaments. Iamb esta aigua volen que femproducció de qualitat? Són casospuntuals, com el que he citat,

però cal buscar-los una solució ja.L’horta ha de deixar de ser unabocador.–L’horta pot ser unproveïdor deproductes ecològics per almer-cat local?–Ho podria ser si s’incentivara elconsum local, però estem immer-sos en un cercle viciós que abanss’hauria de trencar i que té a veu-re amb el sistema de compra queutilitzen els supermercats i inclúsles tendes d’ecològic, i tambéamb la distribució. Ara mateix al’horta som uns dotze productorsd’ecològic i el 90% de la produc-ció se’n va a l’exportació. Men-trestant, una gran part dels pro-ductes de les tendes ecològiquesvalencianes és d’importació. Al’horta hi ha una mínima estruc-tura per a fer front al mercat lo-cal, però a un llaurador d’ecològicara sols li ix rendible si fa vendadirecta al consumidor o exporta.Enviar mil quilos de producte aPerpinyà, on hi ha un gran centrede distribució per a Europa, solsens costa quaranta euros. La lo-gística i distribució està muntadade tal manera que costa molt mésenviar el palet a un magatzem deBenaguasil que a Perpinyà. D’al-tra banda, no serà fàcil incentivarel consum local si el producte

ecològic continua sent car, té pit-jor aspecte que el convencional isembla que dura menys temps.Això no seria així si els comerçoslocals compraren producte fresc ide proximitat, però com que en-tenen que no hi ha demanda sufi-cient no compren molt, i al pro-ductor local no li resulta rendibleproduir per a ells. Els comerçoscompren a agències de fora deValència un producte que potportar dies rodant i que, tot i sermillor, al final ix car, arriba lleig idura menys. El Corte Inglés ma-teix fins ara sols tenia un proveï-dor d’ecològic, a la Rioja (Bio-mundi). Els pimentons d’El CorteInglés són productes del Medite-rrani que van a Perpinyà, d’allíAlterbio li’ls ven a Biomundi de laRioja, i d’ací, en el nostre cas, vana El Corte Inglés de València. Ensarriba després de huit o deu diesde transport.En això a Itàlia estan a anys llumper davant de nosaltres. Tenenclar que s’ha de consumir produc-te local primer, perquè és fresc,amb més garanties i més econò-mic que l’importat, i des de fa untemps els italians disposen d’untelèfon gratuït de l’Estat a travésdel qual poden informar-se sobreon comprar ecològic prop decasa. Amb eixa iniciativa elconsum d’ecològic s’hadisparat.

“El futur del’horta estàen el mercatlocal, aban-donar vellsmètodes,professiona-litzar-se iespecialit-zar-se.”

“El cultiu dela xufa potser clau pera la salva-guarda del’horta com aespai pro-ductiu”

“LaUniversitatestà damuntde l’horta ino té ni ideadel que hipassa”

08/09einesINFORME I LA TIRA DE COMPTAR INÚM 5. OCTUBRE 2008

La Tira de comptarés el mercat de venda directa de productes del’horta de València, on la transacció es realitzaentre el propi productor i minoristes, restaura-dors o el consumidor. És una institució els ori-gens de la qual es remonten al segle XII.Actualment es troba dins de Mercavalència i obride nit. És el lloc per excelència de comercialitza-ció de productes frescs de l’horta de València.No es pot trobar producte més fresc que el de laTira de Comptar, llevat d’aquell que un mateixpuga collir al seu propi camp. El seu nom es deua que els productes no es venen per pes sinó perpeces, caixes, garbes, manolls,… i per tant hi haque contar, no pesar, per a trancar la transacció.La Tira és la mare del Mercat Central, i permet alllaurador controlar tot el procés perquè, almenys en teoria, no intervenen intermediaris.

REPORTATGE FOTOGRÀFICDE VICTOR GIMENO

10/11einesINFORME I PATH INÚM 5. OCTUBRE 2008

El PartitPopulari l’Hortade ValènciaCrònica d’unadestrucció ambrèdits electorals

ANTONIOMONTIEL

Enmaigdel2000elConsellValen-cià de Cultura va reclamar al Go-vern Valencià que «de manera im-mediata»intervingueraperaturarles agressions que estava patintl’HortadeValència,mitjançantl’a-plicació dels instruments que liconferia la legislació aleshores vi-gent en matèria de patrimoni cul-tural i espais naturals.

Al mateix temps, el CVC insta-valaGeneralitatala«creaciód’unorganisme supramunicipal i inte-rinstitucionalqueelaborei imple-mente un Pla de Protecció del’Horta que nasca del màxim con-sens social possible i busque ga-rantir la viabilitat dels usos agrí-coles i derivats».

També la societat valenciana esva expressar l’any 2001 a favor d’u-na urgent ordenació i protecció del’Horta mitjançant la històrica Ini-ciativa Legislativa Popular (ILP)que van avalar més de 117.000 ciu-tadans.

EltextdelaILP,elaboratdesprésdemesosdedocumentacióidebatentre professionals i col·lectius so-cials,proposavamesuresimmedia-tes com ara una moratòria caute-lar que impedira noves reclassifi-cacions de sòl mentre es debatia lafutura llei, però també apuntava al’adopció d’iniciatives polítiquesbàsiques per tal de fomentar l’acti-vitatagrícolai l’elevaciódelesren-des agrícoles, mitjançant la inver-sióenlamilloradelsprocessospro-ductius, l’especialització i comer-cialització adequada de la produc-ció, afavorint també la formació icapacitació agrícola; així com al-tres mesures orientades a la gene-ració de rendes addicionals per alsagricultorspermitjàdelaintroduc-ció moderada de nous usos cultu-rals, turístics i recreatius, etc.; sen-se oblidar la necessitat d’introduircontrols més estrictes sobre l’acti-vitat urbanística, actuacions als lí-mits horta/ciutat, directrius am-bientals, protecció dels elementsde valor patrimonial rellevant, en-tre altres mesures.

En resum, la ILP va ser un textquevoliaafavorireldesplegamentdetotunventalldepossibilitatsre-als per a una ordenació i proteccióde l’horta compatible amb un des-envolupamenturbàbasatenl’ava-luacióracionaldenecessitatsipos-sibilitats i no en el mer càlcul espe-culatiuorientatalbeneficifàcilperaunspocs.Però,perdamuntdetot,laILPconstituïauntextobertalde-bat i orientat a ser una via per arri-bar al consens social que la socie-tat valenciana necessitava per tal ILUSTRACION: TXEMACANTROPUS

d’afrontar el repte de preservar peralesgeneracionsfuturesunterrito-ri singular i mil·lenari, amb un al-tíssim valor agrícola, cultural i am-biental. Tal com demanava inútil-mentelCVCalgoverndelPartitPo-pular.

Elrebuigd’aquellaentusiastaini-ciativa ciutadana, perpetrat per lamajoria parlamentària del PartitPopular a les Corts Valencianes ennovembredel2001,senseaccedirnitansolsaunaviaperaldebatsocialexistent a fi d’intentar un consensbàsic en defensa d’un patrimonicol·lectiuqueestavadesapareixent,constituïxsensdubteundelsepiso-dis més vergonyosos de la històriademocràtica d’este país.

RREETTOORRIICCAA IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALL II RREEDDIITTSS EELLEECCTTOORRAALLSSDesprés de tan sonora «portada» ala iniciativa ciutadana, en novem-bre del 2002, ja properes les elec-cions autonòmiques i locals, el ma-teix govern que havia promogut elrebuig de la ILP a les Corts va apro-var un projecte de Llei d’Ordenaciódel Territori i Sòl No Urbanitzableque, sorprenentment, incorporavasengles moratòries urbanístiquesde noves reclassificacions al litorali a l’Horta, mentre es redactaven elsrespectius Plans Territorials, de ma-nera que semblava recollir-se aixíuna de les propostes clau de la ILP,suspendre cautelarment les reclas-sificacions de sòl agrícola fins quees poguera disposar d’un estudi glo-bal d’aquell territori que permeteraprendre decisions col·lectives demanera consensuada basades en elconeixement científic i l’interés so-cial.

Però com es va demostrar en pas-sar el temps, els redactors d’aquellno van tindre el menor dubte a in-troduir-hi una de les propostes queamb més facilitat semblava havercalat en l’opinió pública valenciana–la moratòria–, perquè sabien per-fectament que era tècnicament im-possible la seua aprovació, atesa ladata de la remissió d’aquell projec-te de llei a les Corts, a final d’any ien vespres de l’expiració de la legis-latura.

Una vegada guanyades de noupel Partit Popular les eleccions, elGovern Valencià va fer desaparéi-xer aquell projecte i va aprovar, enjuny del 2004, una Llei d’Ordenaciódel Territori i Protecció del Paisat-ge (LOT) que va nàixer sense previ-sió de cap moratòria, sense meca-nismes reals de coordinació de po-lítiques locals ni compromisos fi-nancers per a la implementació depolítiques territorials efectives.

Acreditada la rendibilitat electo-ral de les qüestions territorials i am-bientals, que passaven ja a integrar-se de manera estable en el discurs

retòric del Partit Popular, i acompa-nyat de sonores declaracions insti-tucionals sobre «model valencià»deprotecció del medi ambient i els es-pais naturals, en febrer del 2006 elConsell va sotmetre a informaciópública el Pla d’Acció Territorial delLitoral previst en la LOT, el qual,després de rebre milers d’al·lega-cions, sembla haver desaparegut enels foscos racons del Palau de la Ge-neralitat, sense que se sàpia si el go-vern del PP pensa contestar les al·le-gacions, incorporar els suggeri-ments formulats i aprovar definiti-vament un Pla del Litoral que, comés notori, incidix també de maneraacusada en l’Horta.

En setembre del 2006, requeritper la premsa i, sobretot, per la pro-ximitat d’una nova cita electoral, elsenyor Camps va prometre pública-ment, fent gala de la seua recent«sensibilitat»territorial i ambienta-lista que, abans del final d’eixe ma-teix any, s’aprovaria el PAT de l‘Hor-ta que, segons va afirmar, es troba-va ja redactat.

Revalidada la majoria electoralpel PP, però sobretot beneïdes ja pelConsell les grans operacions urba-nístiques de la partida de Vera d’Al-boraia, les urbanitzacions i campsde golf del Puig, les desproporcio-nades actuacions de Nou Mil·lennia Catarroja i Nou Manises, la reclas-sificació de l’horta històrica de Tor-rent, les actuacions a Paterna i lesreclassificacions previstes en la re-visió del PGOU de València, el seny-or Camps va presentar fa pocs me-sos un Pla per a l’Horta que, a mésd’haver estat «retocat» a gust decerts alcaldes del seu partit en rela-ció amb moltes de les propostescontingudes en el document origi-nari del 2006, apareix amb la for-ma de «versió preliminar»i amb se-rioses possibilitats de quedar redu-ït a un mer document programàticsense eficàcia normativa.

UUNN PPLLAA FFEEBBLLEE II SSEENNSSEE AAMMBBIICCIIÓEl Pla d’Acció Territorial de l’Horta(PATH), a banda de l’escassa credi-bilitat que, a hores d’ara, oferixenles autoritats autonòmiques quel’impulsen, presenta entre les seuesmancances sis debilitats que podenconsiderar-se essencials.

En primer lloc, és destacable l’o-missió d’una moratòria, o de l’adop-ció com a mínim d’una suspensiócautelar de llicències i acords apro-vatoris de Programes d’Actuació(PAI), segons el que preveu la Lleid’Ordenació del Territori del 2004(LOT) en el seu article 45. Amb aixòel PATH naix renunciant a impedirque es produïsquen noves reclassi-ficacions de sòl agrícola mentre esdebat el mateix Pla, cosa que el si-tua ja de partida en una posició d’in-

dubtable fragilitat davant de lespressions del mercat immobiliari iles decisions polítiques que no vandeixar de materialitzar-se, algunesfins i tot amb major precipitació, du-rant la tramitació del mateix PATH.

Una altra debilitat d’origen delPATH és el seu limitat objectiu dereduir la protecció de l’Horta a 24unitats de paisatge que integrarienun total de 12.000 hectàrees a lesquals se’ls atribuïx un valor que eltext qualifica en ocasions de «visu-al» o «escènic». Un objectiu políticreduccionista i poc ambiciós si esconsidera que en els huit últimsanys, intencionadament perdutspel govern del Partit Popular, les ac-tuacions de transformació urbanís-tica de sòl agrícola a la comarca hansuperat els 12.648.000 metres qua-drats. I això sense comptar-hi els4.000.000 de metres quadrats quepretén reclassificar encara l’Ajunta-ment de València a través de la re-visió del seu PGOU, per al qual l’al-caldessa Barberá ha gaudit de laconformitat del mateix govern quediu impulsar la protecció de l’Hor-ta quan és el directe responsable dela seua progressiva desaparició.

En tercer lloc, la vocació sectoriali d’orientació bàsicament paisatgís-tica del seu diagnòstic i de les orien-tacions de futur que propugna elu-dixen, per una banda, la identifica-ció de responsabilitats en les deci-sions polítiques i econòmiques quehan contribuït de manera decisivaa la destrucció de l’Horta, i d’una al-tra afrontar correctament la com-plexitat i les contradiccions inhe-rents a este àmbit antropitzat, dinà-mic i productiu, així com les ten-sions que la col·lisió dels diversosinteressos respecte a l’ús del sòl liimprimixen. Així, el PATH evita, demanera deliberada, afrontar lesqüestions fonamentals relatives alscriteris i prioritats per a l’ocupaciói usos del sòl per a infrastructures,equipaments, habitatges i activitats,l’ordenació i control del creixementurbà o la mobilitat metropolitana,entre altres.

L’orientació sectorial del PATHcontradiu fins i tot les previsions dela mateixa LOT del 2004, on es dis-tingix intencionadament entrePlans d’Acció Territorial de caràctersectorial i integral, «segons que elsseus objectius i estratègies estiguenvinculats a un o diversos sectorsd’acció pública». Per esta raó la ma-teixa llei qualifica expressament desectorials els Plans del Paisatge;contra el risc sísmic o d’aprofita-ments minerals i energètics, entrealtres; mentre que per al Pla d’AccióTerritorial de l’Horta no només noutilitza l’expressió «»sectorial», sinóque li encomana la definició de les«zones mereixedores de protecció iles mesures urbanístiques correspo-nents, així com els programes d’ac-tuació pública necessaris per afavo-rir el sosteniment de les activitatspròpies de l’horta i la permanènciade la població amb un nivell de vidaadequat», a més d’altres mesures deprotecció sobre béns i espais ruralsa protegir. En suma, un heterogeniconjunt d’accions que partixen delreconeixement de la complexitat in-herent de l’espai a què s’orienten ique afecta ineludiblement diversossectors de l’acció pública (medi am-bient, urbanisme, agricultura, pa-trimoni cultural, etc.). Un caràcterintegrat que, maliciosament, negael Govern Valencià al Pla de l’Hor-ta, mentre que el reconeix oberta-ment per al PAT del Baix Seguraque, junt amb el d’altres zones, estroba en redacció, sense haver estatexpressament previstos en la cita-da LOT.

En quart lloc, esteentossudimenta acceptar l’ineludible caràcter in-tegrat de qualsevol pla territorialque es pretenga viable sobre un ter-ritori tan antropitzat, complex i ten-sionat com la comarca de l’Horta,on es concentren la principal aglo-meració humana i el major nombred’activitats econòmiques del PaísValencià, no constituïx solamentuna renúncia a definir una estratè-gia territorial per a este àmbit, sinóque oculta la incapacitat política delPartit Popular per a integrar la com-plexitat de les realitats territorialsamb un desenvolupament econò-mic equilibrat i sostenible i les aspi-racions de la ciutadania, tal com jahan evidenciat els casos del Pla d’Ac-ció Territorial de l’àrea metropoli-tana d’Alacant i Elx (PATEMAE) idel Pla d’Acció Territorial de Caste-lló (PATECAS), sotmesos a infor-mació pública en febrer i juliol del2005, respectivament, i la tramita-ció dels quals està inexplicablementparalitzada per part del governCamps.

Les implicacions polítiques queper a este govern, l’obstinació prin-

La ILP va ser un textque volia afavorir eldesplegament de tot unventall de possibilitatsreals per a una ordena-ció i protecció de l’hor-ta compatible amb undesenvolupament urbàbasat en l’avaluacióracional de necessitatsi possibilitats.

Continua a la pàgina seguent >>

cipal del qual es resumix a mantin-dre la seua actual hegemonia en elsdiferents nivells territorials del país,podria tindre abordar amb la pro-funditat que mereix la qüestió me-tropolitana, especialment a Valèn-cia i la seua àrea, el duen a pospo-sar indefinidament l’elaboració d’u-na planificació territorial efectivade caràcter metropolità basada enla coordinació de les diverses polí-

tiques locals i sectorials per a allòque, tal com tem el Partit Popular,seria necessari, més prompte quetard, definir un model de governa-bilitat metropolitana de base repre-sentativa.

D’això deriva la cinquena qües-tió, que compromet la viabilitat ma-teixa del Pla, com és l’extravagantens gestor recollit en el PATH al qualcorrespondria assegurar l’adequa-da execució del mateix i al qualestees referix com a expressió de la for-malització d’una «xarxa de coope-

ració entre els agents públics i pri-vats implicats», sense definició jurí-dica ni cap perfil polític i de desdi-buixades funcions que no fan sinóreforçar la preocupació central peraspectes merament paisatgístics,combinada amb l’interés a atribuirnoves funcions recreativo-lúdico-culturals a l’Horta, aspectes ambdósla viabilitat dels quals es confia a labona voluntat d’administracions iagents econòmics i a la sensibilitza-ció de la ciutadania, renunciant aixía reconéixer-li una autoritat efecti-

va que garantisca una planificació iuna gestió elaborades des del con-sens però desenvolupades mitjan-çant normes i instruments que inte-gren i coordinen de manera vincu-lant actors i polítiques concretes.

Finalment, si la indefinició de lanaturalesa i facultats del referit ensgestor fa dubtar de l’efectivitat realde les mesures contingudes en elPATH, l’absoluta imprecisió ambvista a l’obtenció i gestió dels recur-sos materials i financers necessarisper a portar a terme les seues previ-sions desanima quasi tota esperan-ça. En efecte, la majoria de les me-sures que com a «fórmules sosteni-bles de gestió i finançament» pro-posa el PATH no deixen de ser me-res especulacions i futuribles que nitan sols es planteja intentar articu-lar recorrent als mecanismes vincu-lants que, encara que complexos, jaexistixen en la legislació territoriali urbanística vigent, ja que preferixdiferir l’adopció de qualsevol instru-ment que puga assegurar la seuaefectivitat bé a les previsions dels di-versos plans municipals, bé a futursestudis o plans i a l’aprovació de no-ves normes que possibiliten l’obten-ció de recursos financers específicso definisquen possibles compensa-cions econòmiques a favor dels pro-pietaris que s’avinguen voluntària-ment a adoptar determinats acordsde gestió amb l’administració.

Això és una cosa que el mateixPATH reconeix sense pudor en afir-mar que «l’articulació, desenvolu-pament, foment i administraciód’estes mesures excedixen de l’àm-bit de mecanismes vinculants o finsi tot informadors o indicatius quepoden aprovar-se directament en elPATH i de les possibilitats legals quela llei li atorga»i de les quals diu quehaurien de ser «gestionades en elmarc d’una institució (ens o agèn-cia) apropiat als fins previstos», re-metent-se a la conveniència de l’a-provació d’una llei específica per al’Horta de València.

Amb això, i paradoxalment, po-dria semblar que tornem al princi-pi, el Govern vindria a admetre arala necessitat d’una Llei de l’Horta,com la que milers de valencianes ivalencians impulsàrem el 2001 da-vant el menyspreu del Partit Popu-lar, però diferida una vegada més aun futur indeterminat i, a més, sotauna autoritat real que, com es reco-neix clamorosament, no pot ser ladel descafeïnat ens gestor que el ma-teix PATH dissenya, sinó un ens méssemblant al que el Consell Valènciade Cultura o la ILP reivindicaveninútilment fa ja huit anys.

PPEERR LLAA RREEAALLIITTAATT MMEETTRROOPPOOLLIITTAANNAAPerò no és cert que hàgem retornatal principi, en estos anys perduts

12/13einesINFORMENÚM 5. OCTUBRE 2008

>> Ve de la pàgina anterior

s’han destruït per a sempre més dedotze milions i mig de metres qua-drats d’horta, els nostres recursosnaturals i territorials són més redu-ïts i alguns s’han enriquit amb el tri-pijoc i l’especulació, traslladant lesexternalitats negatives dels seus lu-cratius negocis al conjunt de la so-cietat valenciana, que ha perdut entermes ambientals i paisatgístics,però també en capacitat producti-va i seguretat alimentària, en bénsi referents culturals i en ordenacióracional d’infrastructures, equipa-ments i serveis; en definitiva, enqualitat de vida i competitivitat enrelació amb altres territoris euro-peus.

Curiosament, a les poques setma-nes de la presentació pública delPATH portaveus autoritzats de l’e-xecutiu valencià anunciaven ja quenomés era «un pas previ» per a l’e-laboració d’un Pla de l’Àrea Metro-politana de València,i nosaltres enspreguntem una vegada mes per aquè servix doncs el PATH?

El Govern de la Generalitat pro-mou un PATH que eludix delibera-dament afrontar quasi totes lesqüestions clau de la problemàticade la nostra comarca, que reprén,com si els acabara de descobrir, ar-guments i propostes del Consell Va-lencià de Cultura i de la IniciativaLegislativa Popular, però que dife-rix la seua aplicació i, per tant, laseua efectivitat de nou a altres fu-turs plans i normes i, quan es refer-men les crítiques sobre les debilitatsi mancances del PATH, anuncia en«un més difícil encara» un Pla Me-tropolità de caràcter integrat que,ara sí, promet portar les solucionsque ve demanant una obstinada re-alitat metropolitana els problemesestructurals i sense resoldre de laqual es remunten en molts casos alPla General de València i la seua co-marca, aprovat a mitjans dels anysseixanta i que incidixen de maneracada vegada més notòria i continua-da en el malestar urbà de quasi unmilió i mig de persones.

Però el Partit Popular intuïx tam-bé altres problemes. Els que pot ar-ribar a ocasionar-li el reconeixe-ment oficial d’una realitat territo-rial que l’haurà de dur inevitable-ment a la creació d’una estructurapolítica de governabilitat metropo-litana respecte a la qual hi ha la pos-sibilitat que no puga assegurar-se elcontrol.

El Partit Popular que va comba-tre des dels ajuntaments que con-trolava a la fi dels huitanta i princi-pis dels noranta l’aplicació de lesNormes de Coordinació Metropoli-tana i que va aconseguir desmante-llar el Consell Metropolità de l’Hor-ta després d’arribar el 1999, per pri-mera vegada amb majoria absolu-ta, al govern de la Generalitat des-

prés d’anys de trobar-se en minoriaen l’assemblea metropolitana a pe-sar de controlar l’ajuntament de lacapital, pot veure’s ara en la difícilsituació no sols d’haver d’imposarracionalitat i coordinació en l’acti-vitat urbanística i concretes políti-ques sectorials i de serveis dels, coma mínim, quaranta-quatre munici-pis de l’actual comarca, sinó tambéde dissenyar un nivell territorial iuna administració específica per auna aglomeració metropolitana queagruparia prop del quaranta percent de la població total valencianai més del cinquanta per cent del seupoder econòmic la governació delaqual no estaria assegurada a prioriper a cap força política.

Tot plegat fa encara més impro-bable la viabilitat dels compromisosque amb tanta desimboltura és ca-paç d’assumir l’actual Govern Va-lencià, el qual ha demostrat de so-bres que no li importa després, comés el cas del PAT sectorial del Lito-ral o dels PATs integrats de les àreesmetropolitanes d’Alacant i d’Elx(PATEMAE) i de Castelló (PATE-CAS), paralitzar la seua tramitaciódurant anys si les perspectives decontrol absolut dels resultats no elsforen propícies.

PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓCCIIUUTTAADDAANNAA SSOOBBRREE EELL PPAATTHHEl PATH la versió preliminar delqual s’ha sotmés a informació públi-ca és per tant un document queomet informació rellevant per a undiagnòstic real de l’origen de lespressions i problemes que patixl’Horta de València, que eludixafrontar una realitat metropolitanacaracteritzada per la fragmentacióterritorial, la descoordinació urba-nística i la irracionalitat en l’ocupa-ció de sòl i gestió de recursos que,principalment per això, es reduïx aabordar amb visió sectorial única-ment el seu aspecte paisatgístic, una

visió a la qual subordina fins i tot lamateixa qüestió agrícola per apun-tar, finalment, algunes tímides pro-postes sense eficàcia normativa, isense definir els instruments de ges-tió ni de finançament necessaris pera la seua mateixa viabilitat. Un do-cument, en suma, excessivamentacadèmic, però poc operatiu com ainstrument per a l’ordenació i pro-tecció que l’Horta necessita urgent-ment si no volem veure-la desapa-réixer definitivament en no més devint anys.

A pesar del que s’ha exposat, caladmetre que el PATH constituïx unaaproximació parcial però importanta la qüestió de l’Horta de València.És, com a mínim, una aproximacióreactiva i estén un debat social ne-cessari que cal utilitzar com un àm-bit d’expressió de la reflexió i la crí-tica a fi d’evitar que este PATH re-duccionista, feble i mancat d’ambi-ció i estratègia puga ser presentatcom l’única opció viable per a l’Hor-ta.

És moment de reprendre els ar-guments de la Iniciativa LegislativaPopular i altres importants aporta-cions, des de les conclusions de laJornada sobre l’Horta celebrada aBonrepòs el 2000, les Jornades so-bre el Futur de l’Horta celebrades aValència el 2003, passant per les re-comanacions del Consell Valènciade Cultura (2000), per tal d’incor-porar al procés de participació pú-blica ja obert propostes realistes iconcretes, des d’una visió multidi-mensional de la qüestió i amb la in-tenció d’integrar la problemàtica del’Horta en la reflexió sobre un futurmetropolità que resulta cada diamés ineludible.

PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓCCIIUUTTAADDAANNAAEl simple fet que s’haja contemplatun procediment per a la participa-

ció ciutadana en relació amb elPATH ni avala el mateix procés par-ticipatiu en si mateix ni el contingutdel Pla. L’extensió i la complexitatde l’assumpte requerixen temps, re-cursos i professionals en majorquantitat dels que la Generalitat haprevist, perquè la ciutadania cone-ga de manera suficient i en profun-ditat el Pla que oferix, per a poderabordar la seua anàlisi i realitzaruna reflexió i aportacions des delconeixement.

La participació ciutadana, d’altrabanda, no pot reduir-se als encoti-llats processos previstos en el ma-teix PATH. La societat civil ha donatmostres en altres ocasions de la seuacapacitat per a superar estes limita-cions i formalitats i donar curs a laseua lliure expressió recorrent a for-mes més creatives i provocatives peranimar un debat que ha d’eixamplarla seua base i evitar el seu segrestper polítics, experts i buròcrates.

La ciutadania sap fer-se presenttambé en aquells àmbits on l’exer-cici de la reflexió i la crítica pot ma-nifestar-se amb major llibertat: ta-llers, manifestacions, festivals, mu-rals, publicacions i altres expres-sions democràtiques poden servirper articular un discurs col·lectiu co-herent i carregat de propostes quesupere les limitacions del documentque ara se’ns presenta, que imposeun rigorós retret moral i polític so-bre les agressions que es continuencometent dia a dia sobre l’Horta ifaça avançar el consens social ne-cessari sobre un Pla de l’Horta mésambiciós mitjançant el qual pugagarantir-se el futur d’una Horta quealguns semblen voler reduir a unafunció decorativo-recreativa quefaça callar consciències i servisca decoartada als negocis i tripijocs urba-nístics de sempre.

El PATH la versió prelimi-nar del qual s’ha sotmés ainformació pública és pertant un document queomet informació relle-vant per a un diagnòsticreal de l’origen de lespressions i problemesque patix l’Horta deValència....es reduïx aabordar amb visió secto-rial únicament el seuaspecte paisatgístic, unavisió a la qual subordinafins i tot la mateixa qües-tió agrícola.

14/15einesINFORME I ANALISINÚM 5. OCTUBRE 2008

MARIA JOSEP PICÓPeriodista ambiental

Els biocombustibles semblaven, fapoc menys d’una dècada, un com-plet antídot a dolències tan greusdel model econòmic dels països in-dustrialitzats com ara l’emissió degasos d’efecte hivernacle, la depen-dència en el petroli i l’abandona-ment del món rural per la baixa ren-dibilitat de l’agricultura, alhora quemillorar la minnva d’ingressos deles famílies d’aquest sector en els pa-ïsos menys desenvolupats. I tampocno era qüestió de ciència ficció: Bra-sil ha demostrat que el bioetanolproduït a partir de la canya de su-cre és competitiu davant els com-bustibles fòssils. Així, la Unió Euro-pea va aprovar una directiva el 2003a fi de fomentar l’ús de biocarbu-rants i altres combustibles renova-bles en el sector del transport, elqual és responsable d’un 21% -per-centatge creixent any rere any- deles emissions de diòxid de carboni(CO2) que escalfen el planeta. L’ob-jectiu comunitari era, i encara és,aconseguir que entre el bioetanol(generat a partir de la fermentacióde gra amb un alt contingut en su-cre o midó, com ara els cereals, laremolatxa, la mandioca, la canya desucre –la més eficient-, etc) i el bio-dièsel (obtingut a partir d’olis vege-tals, usats o verges, de llavors olea-ginoses, com per exemple el gira-sol, la colza, la soia o la palma) co-brisquen un 10% de la demanda en-ergètica del transport en l’any 2020;un horitzó on també es fixa que el20% de l’energia primària es pro-duïsca amb fonts netes com ara so-

lar, eòlica o biomassa.Les crítiques a la promoció dels

biocarburants es van endurir du-rant el primer trimestre d’enguany,a més, des de sectors diversos. Enprimavera, el Fons Monetari Inter-nacional i el Banc Mundial van cul-par, de manera oberta, el creixe-ment de la utilització dels agrocom-bustibles de l’increment del preudels aliments. Recentment, el pas-sat juliol, l’Organització per a la Co-operació i el Desenvolupament Eco-nòmic (OCDE) presentava l’Eva-luació Econòmica de les polítiquesde suport als biocombustibles, elqual arribava a conclusions similarsa les argumentades per l’ONU.Aquest informe apuntava que lasubvenció i promoció d’aquest pro-ducte resulten excessivament cares,no contribueixen a la seguretat en-ergètica, redueixen en baixa mesu-ra les emissions d’efecte hivernacle,mentre que impulsen l’alça dels pre-us de l’alimentació arreu del món.L’Organització de les Nacions Uni-des per a l’Agricultura i l’Alimenta-ció (FAO) no només ha apuntat en-cariment del menjar, sinó la des-aparició de terreny fèrtil, ja que cal-culen que desapareixeran 500 mi-lions d’hectàrees de terra arable no-

més al Tercer món.Tot i això, hi ha certes evidències

poc reflectides en els grans titularsdels mitjans de comunicació gene-ralistes. La Comissió Europea ha re-cordat que els objectius fixats perBrussel·les exigeixen un creixementen consum de productes agrícolesde quatre milions de tones anuals,una xifra ínfima davant la deman-da global de cereals de 2.200 mi-lions de tones (dades de 2006 de laFAO). Altres contradiccions: el ce-real que més s’ha encarit en els úl-tims anys no ha estat la dacsa, sinól’arròs, del qual no s’ha generat maicap tipus de combustible.

Els arguments contraris als bio-carburants han arribat, a la vegada,del sector científic. Per exemple, unestudi de la Universitat de Leeds idel World Land Trust, publicat a larevista Science en l’estiu de 2007 de-mostrava que l’augment de la pro-ducció de biocombustibles podriaalliberar a l’atmosfera nou vegadesmés diòxid de carboni durant lespròximes tres dècades que la cremade combustibles fòssils.

SSUUSSPPEENNDDRREE EELLSS OOBBJJEECCTTIIUUSS EEUURROOPPEEUUSSIniciatives de la UE com ara obligarels cultius de biocarburants a dispo-sar d’un segell ecològic per tal d’e-vitar la deforestació, entre altres, nohan servit perquè s’inste a la reduc-ció de la promoció d’aquests com-bustibles. L’Agència Europea deMedi Ambient (AEMA), amb seu enCopenhage, va recomanar (el pas-sat abril) a la UE suspendre l’aplica-ciáo de l’objectiu del 10% de bio-combustibles per a 2020. Aquest or-

ganisme assessor de la Comissióconsidera que la producció actualde biocarburants, basada en la tec-nologia de primera generació, noimplica un ús òptim dels recursosde biomassa per a reduir ni la utilit-zació de combustibles fòssils ni l’e-missió de gasos d’efecte hivernacle.I, per tant, resulten ineficaços en lalluita contra el canvi climàtic. De fet,els experts de l’AEMA assenyalenque és preferible orientar la tecno-logia cap a la producció de calor ielectricitat perquè resulta econòmi-cament més competitiva i más efec-tiva, des del punt de vista de respec-te ambiental, que la producció debiocombustibles.

La quantitat de superfície culti-vable necessària per a cobrir les me-tes comunitàries és un altre delspunts negres marcats per l’Agència,la qual afirma que no es pot assolirsense fer malbé l’entorn tant en elcontinent europeu, encara que esproduïsca una important aportaciódels biocombustibles de segona ge-neració. De fet, preveu que creixcala pressió sobre el sòl, l’aigua i la bio-diversitat. L’AEMA també incideixen què els requeriments d’importa-ció de biodièsel i bioetanol afavori-ran l’acceleració de la destrucció deboscos tropicals, molt més rendi-bles per al conreu de les matèriesprimeres dels agrocarburants.

Més informaciówww.energias-renovables.com www.aven.es (Agencia Valenciana de la Energía)www.idae.es Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energéticohttp://www.eea.europa.eu/www.biocarburantesmagazine.comwww.biodieselspain.com

El doble tall de l’or verdEn primavera, el FonsMonetari Internacional iel Banc Mundial van cul-par, de manera oberta, elcreixement de la utilitza-ció dels agrocombusti-bles de l’increment delpreu dels aliments.

Cooperativade El Perelló

La Cooperativa de ElPerelló és un exemplemés d’activitat productivarentable a l’horta deValència: poc més de 100socis i més de 8’5 milionsd’euros de facturació al’any. Les xifres parlen persi mateixa i no cal expli-cació: la CooperativaValenciana Unión protec-tora de El Perelló té sota

la seua programació unasuperficie de cultiu de 60hectàrees en El Perelló i40 Hectàrees en l’HortaNord. En total comptaamb 103 socis encaraque també fan compres atercers i per tant en elprocés productiu globalintervenen més llauradorsque els estrictamentsocis. En conjunt hi hamés de 200 persones vin-culades a la producció il’activitat de la cooperati-va. Al llarg de l’any fan23 productes diferents,

un bloc d’hivern d’hortali-ces orientals (3000 tonesa l’any) i un bloc d’estiud’hortalices occidentals(3.900 tones a l’any). Elmercat per a la producciód’hivern és l’exportació iel mercat per als produc-tes d’estiu són pràctica-ment totes les granssuperficies de l’àmbitnacional. Les hortalises deEl perelló es poden trobara les grans superficies detota Espanya. La factura-ció anual és de 8’5milions d’euros.

BEATRIZ GASCO VERDIER Enginyera tècnica agrícola del “IPC for Food SovereigntyENRIC NAVARRO Enginyer agrònom i llaurador

No és difícil escoltar en els mitjansde comunicació de mases frasesdel tipus “la fam del món s'acaba-ria si els països del sud puguerenvendre les seues producions com-petint amb llibertat amb els pro-ductors subvencionats del nord”.I a aquesta campanya es solen su-mar gent del món de la faràndula,estrelles del rock i algun analistadespistat o interessat. Fins i tot elque queda del moviment antiglo-balització sembla no tindre lesidees massa clares, potser perquèmultinacionals de la cooperaciócom l'ONG Intermón-Oxfam con-tribueixen a fer més gran la nebu-losa al voltant de la qüestió. I el queem resulta més difícil d'entendreés, per què no es pregunta direc-tament als productors del Sud i delNord?. Aquest és el treball quedesde fa més de deu anys realitzenorganitzacions de xicotets produc-tors d’aliments representant agri-cultors/es, pescadors/es, poblesindígenes, dones, jovens, pastorsnómades, treballadors/es agrico-les, coordinats a nivell mundial pelCIP (Comité Internacional de Pla-nificació per la Sobirania Alimen-

taria) que comprén grans movi-ments socials mundials com la ViaCampesina. El resultat però no esmassa satisfactori: tractar d'influ-ir en les decisions dels governs i laFAO tenint davant el potent lobbyde la indústria agroalimentària noés treball fàcil. La reivindicació detraure l'agricultura de les negocia-cions de l'Organització Mundialdel Comerç (OMC) encara no hafructificat. La nota que podriasembrar positiva és que entre lesgrans potencies alimentàriesmundials no es fiquen d’acord

(China, Brasil, India vs EstatsUnits i UE), però mentres tant elsacords comercials es fan a travésd’acords bilaterals que son moltmés perillosos que la OMC. Da-vant de la proposta ultraliberald'obrir els mercats per a permetrea les grans companyies produirmatèries primes en els països delSud per a ser transformades en elNord, topa frontalment amb eldessig del productors locals de se-guir produint per a alimentar-se ino per a exportar. El model expor-tador condemna a la fam a aquestspaïsos, com s'està demostrant enla major part dels països del sud,com per exemple en Argentina,centrada en la producció de sojatransgènica per a l'exportació o l'a-limentació del ramat, mentre unapart de la seua població no té co-bertes les seues necessitats ali-mentàries bàsiques. Prioritzar laproducció d'aliments és defensarla sobirania alimentària dels po-bles, que és un concepte naixcutdels propris moviments socials ique es basa en una noció de drets.Sobirania i no seguretat: segure-tat alimentària és el concepte me-rament tècnic apropiat pels Estatsper donar disponibilitat i accésd’aliments (a la fi és una forma dejustificar l’ajuda alimentària queen lloc de promoure la producciólocal d’aliments es basa en portar

els excedents del nord i te trobesamb situacions com la de algunspaïsos que han rebujat alimentstransgènics sobrants dels EstatsUnits i l’ajuda els ha sigut negada).Ademés el concepte de SeguretatAlimentària també comporta bar-rar el pas a l'entrada de productesdel Sud per tal de defensar supo-sadament la salut dels seus consu-midors.

Es podria pensar que la posiciódels productors de base local delNord es radicalment oposada alsdel Sud, i és exactament el contra-ri. L'agricultura ha desaparegutpràcticament de la nostra comar-ca perquè a partir d'un determinatmoment es va prioritzar l'enfoc ex-portador i deixar de banda la de-dicació a l'abastiment de la ciutati els pobles que l'envolten. Seràmolt difícil capgirar aquesta situa-ció. El que no s'estiga repercutinttotalment els costos del transportsobre el preu dels aliments ajudaa prolongar aquesta situació d'a-nomalia “eco i lògica”. Fer desapa-réixer l'Horta i les terres de la pla-na litoral, les més fèrtils i les quees poden irrigar, és acabar amb lasobirania alimentària del nostrepoble. Som allò que mengem, i unpoble que no és capaç de parar-sea pensar el que s'empassa i d'ónprovenen els seus aliments técomptats els dies per a la seua des-aparició com a col.lectivitat.

Més informaciówww.viacampesina.orgwww.foodsovereignty.orgwww.foodsovereignty.org

Sobirania Alimentària a l’Horta Valenciana

Fer desaparéixer l'Horta iles terres de la plana lito-ral, les més fèrtils i lesque es poden irrigar, ésacabar amb la sobiraniaalimentària del nostrepoble. Som allò que men-gem, i un poble que no éscapaç de parar-se a pen-sar el que s'empassa id'ón provenen els seusaliments té comptats elsdies per a la seua desapa-rició com a col.lectivitat.

16/17einesNFORME I L’HORTA EN IMATGES INÚM 5. OCTUBRE 2008

Amadeu Sanz

Clem

Amadeu Sanz

Corvo Bravo

Ferelmafe

T. Gorria

T. Gorria

Yarret

l’Horta visual Aquestes imatges són de fotografs no professionals que penjenles seues fotos en llocs com Flickr. Les hem triades per la seuaforça gràfica i estètica, més enllà del seu caracter testimonial,

però demostren que l’Horta de València és també una factoria d’i-matges, un paisatge i un territori visual per al goig dels sentits.

Manel

Yarret

T. Gorria

Yarret

Un ampli moviment de persones icol·lectius ciutadans van elaborar i vanpromoure l'any 2001 la campanya de laIniciativa Legislativa Popular per a l'a-provació d'una proposició de “Llei regu-ladora del procés d'ordenació i proteccióde l'Horta de València com a espai natu-ral protegit”, la qual, després de la con-secució de quasi 118.000 firmes devalencians i valencianes, va ser final-ment rebutjada pel vot del PartitPopular en els Corts Valencianes.

Aquella campanya, a més del treballentusiasta i altruista de centenars depersones, va representar un cost aproxi-mat de set milions de pessetes(42.000¤) que, argumentant que la ILPno havia prosperat, mai va ser reintegratper la Generalitat Valenciana.

Des de 2002 l'associació PER l'HORTAcontinua promovent el debat i impulsantiniciatives per a evitar la destrucció del'Horta de València i aconseguir que sigaprotegida i garantida la seua supervi-vència com a espai productiu i mitjà devida dels llauradors que la fan possible,

alhora que patrimoni cultural, paisatgís-tic i mediambiental comú de les valen-cianes i valencians.

Ara el mateix Partit Popular que va serresponsable del rebuig de la ILP impul-sa un Pla d'Acció Territorial de l'Hortaamb què pretén limitar la protecció del´Horta a un reduït nombre d'enclava-ments a què atribuïx un valor paisatgís-tic i orientat a un ús en què predominal'oci i el turisme.

COL·LABORA AMB PER L'HORTAEN DEFENSA DEL NOSTREPATRIMONI

PER UNA GESTIÓ DEMOCRÀTICAI SOSTENIBLE DEL TERRITORI

Més informació en: www.perlhorta.ws Contacte en: perlhorta@perlhorta.wsAportacions a la campanya ALTERNATIVA AL PATHDE CAMPS: PER L'HORTA, número de compte, 2090-2800-56-0040446246

18einesINFORMENÚM 5. OCTUBRE 2008

CCOOOOPPEERRAATTIIVVAA TTEERRRRAA SSAANNAA Tlf. 655830975/655830976 E-Mail/web:info@terrasana.coop /www.terrasana.coop Cooperativa valenciana deproductes i consumidorsecològics. Les comandeses fan a través de la pàgi-na web.

LLAA CCIISSTTEELLLLAA EECCOOLLOOGGIICCAA C/ Pere III, el Gran, núm.20. 46006 València Tlf. 96 373 83 43 cistellaecologica@yahoo.es Botiga de productes d'ali-mentació de comerç just iecològics. Realitza coman-des i entregues de verdu-ra i fruita.

CCOONNTTRRAASSTTMercat Central, lloc 225.València. Tlf. 963829134 Punt de venda de produc-tes de comerç just i d'agri-cultura ecològica.

LLAA LLLLAAVVOORREETTAA C/ Orihuela, 14. València. Tlf./fax: 963470149 Associació de consumi-dors /es de productes eco-lògics. Es poden adquiriraliments ecològics, pro-ductes de comerç just iproductes ecològics per ala llar i la cosmètica. Vicent Martí Andrés C/ Partida Masamargà, nº64. 46120 Alboraia Tlf. 96 1856919 Cultiva i venen verduresecològiques de temporada.Vicent prepara caixes deverdures variades de 8 a10 kg de pes que s'arre-pleguen a l'adreça indica-da dalt. Horari telefònic:Dimarts i divendres.Horari d'arreplegar coman-des: dilluns a divendres de13.00 a 21.00 hores

LLAA PPEEIIRRAA CCOOOOPPEERRAATTIIVVAAValenciana La peira s/n.46450. Benifaió. Tlf. 961794256 Web: www.lapeira.org

Granja agropecuària. Escomercialitzen en agricul-tura: hortalisses, llegumi-noses, fruites; en ramade-ria: ovelles, cabres i galli-nes (la majoria de raçaautòctona). A més venenformatges, mel,pa...Ofereixen altres activi-tats de formació, senderis-me, habitacions, restau-rant...

AARRRREELLSSC/ Lepanto, 26-baix. 46008. València. Tlf.963915774 Associació de consumi-dors/es de productes eco-lògics. Es poden adquirirproductes de comerç just idiferents productes ecolò-gics com: aliments, pro-ductes per a la llar, per ala cosmètica i menjar pera animals. Per a podercomprar els seus produc-tes és necessari fer-sesoci pagant una quota tri-mestral de 7 euros.

IIAACC SSEEMMIILLLLAASS Colom, 47. 46210.Picanya. València. Tlf/fax:961590198 Empresa que produeix lla-vors convencionals i una

línia de llavors orgàniques(CARRUS). Per a fer unacomanda s'ha de cridarprimer per telèfon.

PPAACCOO BBEELLTTRRAANNBétera (a 4 km).Tlf.665641720 Cultiva productes d'agri-cultura ecològica quevenen en caixes a 10euros (les caixes contenenproductes de temporada).Les comandes es fan pertelèfon. Per a arreplegar-loja li indicarà el propi Paco.

LLAA MMOORRHHAADDAAAlimentación BiológicaMercado Central Paradas225 y 227. Valencia46001Tel.: 96 382 91 34

LLAA LLLLAAVVOORREETTAAAsociación de ProductosEcológicosC/ Orihuela,14València 46009Tel./Fax: 96 347 01 49

NNAATTUURRAALLBiomercatC/ Ángel Guimerá, 16Valencia 46008Tel./Fax: 96 384 34 41www.biomercado.org

VVIIDDAA SSAANNAAC/ Maluquer, 6València 46007Tel.: 96 341 87 61

LL´́AALLTTEERRNNAATTIIVVAA BBEENNIIMMAACCLLEETTBotiga ecològicaC/ Poeta Altet, 11València 46020Tel.: 96 369 23 67

EECCOORRGGAANNIICCEcomercatAv. de V. Blasco Ibáñez,ANIS VERDECentro de dietética y nutriciónC/ Torrente, 4Valencia 46014Tel.: 96 357 51 98visacb@hotmail.com

TTEERRRRAA VVEERRDDAA SSEERRRREERRIIAADietètica i productesbiològicsC/ Serreria, 34Valencia 46011Tel.: 96 355 24 69serreria@terrraverda.com

AAIIGGUUAA CCLLAARRAAOONNTTIINNYYEENNTTCooperativa de ConsumResponsable i EcològicC/ Mercat, puesto 3Ontinyent 46870

Tel.: 96 244 24 93www.aiguaclara.org

AAIIGGUUAA CCLLAARRAA AALLBBEERRIICCCooperativa de ConsumResponsable i EcològicC/ Ramón y Cajal, 91Alberic 46260Tel.: 96 244 24 93www.aiguaclara.org

TTEERRRRAA VVEERRDDAA PPAAIIPPOORRTTAADietètica i productes biològicsC/ Cardenal Benlloch, 20Paiporta 46021Tel./Fax: 96 129 38 00/ 96 129 38 01paiporta@terrraverda.com4

AARRAATTEERRRRAA VVEERRDDAA PPAAIIPPOORRTTAAAgricultura, medi ambient,enginyeriaC/Bernat Fenollar, 10València 46021Tel.: 96 360 88 57www.llibreriabernat.com

* Informació no publicita-ria estreta de diversesrevistes especialitzades.

Guia d’adreçes sobre agricultura biològica

19einesOPINIó ODO

PACO MONTAÑANA

- Señor, si señor!- Suban a esa colina, llevamosvarios días y no podemos conesos laicos. Cuidado con esosvalores, han rodeado de valoresla maldita colina. Masquen "ki-kos", nada de chiclets. Somoshombres de canciones, si no lesgustan tenemos otras. Hay quedesactivar esos valores y colo-quen creencias. Está claro, colo-quen creencias. Si el niño esmono, pues al Biopark.- Señor, si señor, algo más ?- Corten el agua y las subvencio-nes, nada de subvenciones. Pre-paren las pancartas de S.P.- Servicio Público, señor?- Joder soldado, del Santo Pa-dre.- Señor, si señor.- Ojito con el profesorado de se-cundaria, si no saben inglés,mucho cuidado. No estamospara tonterías. Y preparen losexpedientes.- De empleo y sueldo, señor?- ¡Maldito soldado, claro que sí,de empleo y sueldo! Se van aenterar.-Algo más, señor?- Sí, soldado. Cojan unos bóli-dos de F-1. de los que sobraronde la última carrera y transpor-ten el Santo de la lluvia, Aquí vaa caer más agua que en el Dilu-vio!- Señor... pero y la del Ebro?- Del Ebro nada. Saquen al San-to. No me ha oído?. La del Ebrose pierde y se pierde.- Señor?- Que quiere, soldado?- Bombardeamos con el Contra-to de Integración para Emigran-tes?- Sí, cuidado con las preguntas.¿ Están todas?., bien soldado,bien. Por cierto hay que incluirque si el extranjero no sabe ha-cer paellas... al avión y a su país.- De acuerdo señor. Alguna cosamás?- Apaguen la televisión, nada deSimpsons, y más corazón, joder,más corazón. Más Bertín y Tar-rega. Higiene la necesaria ymental la justa.- Por cierto Señor, informamos alos rebeldes de la fecha de inau-

guración de la Mostra del Cine-ma del Mediterrani ?- Silencio soldado, Da igual, yanadie sabe en que mes comien-za eso.- De acuerdo, a la orden.- No se retire, soldado. Hay quehacer ruido, que estamos en laComunidad, ya sabe: Hago rui-do, luego existo. Así que dejencaer desde el aire algunos bar-racones en esa colina, de esosque sirven para dar clases cursotras curso.- Los barracones de colegios pú-blicos, concertados o privados,señor?- Soldado, cuando ha visto bar-racones en colegios concertadoso privados?.- Con alumnos incluidos?- No sea bruto, soldado. Venga ala maldita colina, si hay heridosde los nuestros a la sanidad pri-vada, la pública está llena deenclenques. Vamos, abran rue-gos... perdón, FUEGO!!!!

..... y en eso me desperté. Pero elTirano-sauro-rex, todavía esta-ba allí.

Salvar al soldado Camps

20/21einesMóNNÚM 5. OCTUBRE 2008

TEXTOYFOTOS: ANGELAMUÑOZ

En abril de 1915, durant la I Guer-ra Mundial, el govern dels JovesTurcs,adduintqueeravíctima d’u-na sublevació orquestrada per laminoria armènia, va ordenar l’e-xèrcit expulsar els armenis, obli-gant-los a caminar centenars dequilòmetres fins la frontera. Xi-quets i xiquetes, dones i homes detotes les edats foren víctimes du-rant les deportacions de massa-cres i vexacions que junt amb l’es-gotament i la manca d’aigua i d’a-liments provocaren, segons elshistoriadors, entre 650.000 i dosmilions de morts. L’extermini, pla-nificat per l’Imperi Otomà com de-mostren diversos documents i tes-timonis, és considerat el primergenocidi sistemàtic modern. Elgovern turc es nega a reconèixerels fets i aquesta és una de la raonsque impedeixen la integració deTurquia en la UE.

Els armenis foren acollits a Síriai a la resta d’Orient Mitjà. Aquesta,però, no va ser l’última estació deltrendel’èxodearmeniiactualmentladiàspora,aproximadament7mi-lions d’armenis i armènies descen-dentsd’aquellsqueesvanveureob-ligats a dispersar-se per terres llu-nyanes, està present a tots els ra-cons del planeta. Així, podem dirquelahistòriavaconvertirelpoblearmeni en un poble apàtrida i, al-hora, en un poble del món. Curio-sament aquesta història ha estatoblidada; de fet, molta gent no sapque l’Holocaust no és el primer ge-nocidi reconegut.

El genocidi, però, no és l’únicacausa dels milers d’armenis queviuen fora del seu país. En 1991,

amb la dissolució de la URSS, a laqual Armènia pertanyia des de1922, i la independència el país esva veure submergit en una greucrisi. El PIB es va reduir un 50%,moltes empreses tancaren, aug-mentà l’atur i la manca de recur-sos energètics, en un país ambtemperatures de menys 30 graus,quasi va provocar una crisi huma-nitària. Una conseqüència va serl’emigració massiva. Ara els eco-nomistes afirmen que la situacióés bona y les previsions de creixe-ment altes. Visitar Armènia a l’hi-vern, però, dóna una sensació bendiferent: carreteres en mal estatcobertes de neu, pobles als qualss’arriba per camins plens de pe-dres i forats, escoles on la calefac-ció no funciona, fàbriques tanca-des i abandonades, edificis a migconstruir, ciutats sense fanals queesdevenen totalment fosquesquan cau la nit. És com si el dia queva caure la URSS a Armènia algúhagués premut el botó de pause,com si res s’hagués mogut des dellavors. Aquesta impressió es veu,a més, reforçada per l’opinió d’a-quells que creuen que en època so-viètica, tot i les dificultats, la vidaera més fàcil, els joves tenien mésoportunitats i no havien d’emigrarper treballar.

En aquesta atmosfera que com-binanostàlgiadelpassatiesperan-ces de futur van tenir lloc el passat19 de febrer eleccions presiden-cials. La campanya electoral, ana-litzada amb la lupa minuciosa del’Organització per a la Seguretat ila Cooperació a Europa (OSCE),haviaestattranquil·lais’haviades-envolupat sota els estàndards de-mocràtics internacionals. Tanma-

teix, l’ombra del dubte hagués cai-gut sobre qualsevol visitant no ne-cessàriament massa curiós, doncsunaràpidaulladaalscarrersd’Ere-van, capital del país, feia pensarque no hi havia vuit candidats a lapresidència sinó un. Serge Sarki-sián, del partit en el govern i favo-rit del president Kocharian, inun-dava la ciutat amb milers de ban-deroles i cartells publicitaris.

Tots el consideraven vencedor,tot i que obtenir un 50% dels votsper evitar una segona volta no fosfàcil. Fidels a les enquestes els re-sultats li donaren la victòria ambun 52,8% dels vots. La missió d’ob-servació electoral de l’OSCE va de-clarar que a pesar de la necessitatdemillores,leseleccionshavienes-tat clares i justes. Els observadors iobservadores, de fet, havien pre-senciat irregularitats però no van

Un país marcatper la tragèdia

Armènia viu entre el record delgenocidi i una democràcia qüestionada

Entre tantes celebracions mundials, dies de la pau, del mediambient, de la solidaritat, aniversaris de guerres i de confe-rències internacionals, un aniversari passa, cada any, des-apercebut per als mitjans de comunicació. El 24 d’abril, a totel món les comunitats armènies commemoren l’aniversaridel Genocidi, el primer reconegut de la història, un terribleesdeveniment que l’any 1915 anunciava la barbàrie que en-voltaria la humanitat al segle XX.

Els armenis i les armè-nies continuen lluitantper un just reconeixe-ment, contra un oblitque és el millor aliat dela repetició a la històriade fets tan vergonyosos.Conten sempre quepoden la trista històriadel seu poble perquèsaben que en 1939,abans d’iniciarl’Holocaust, Adolf Hitlerva dir als seus generals:“Qui recorda avui elsarmenis?”.

ser suficients per afirmar que elprocés no era vàlid. És cert que al-guns membres de la missió dona-ren testimoni de greus actes d’inti-midació per part del partit de Sar-kisián. També, que el dia previ alscomicisesvainformarelsobserva-dors d’una possible compra massi-va de vots. Siga com siga, el primerinforme de l’OSCE fou favorable.

UnaopiniómoltdistintavatenirLevón Ter-Petrosian, que amb un21,5%delsvotshaguésestatelrivalde Sarkisián en la segona volta.Amb acusacions de frau al governi denúncies de complicitat a l’OS-CE, va convocar l’endemà de leseleccions una concentració a Ere-van.L’equipdeseguretatdelamis-sió va recomanar als observadorsamagar les acreditacions de l’OS-CE que havien portat des que vanarribaralpaísperòaquestsvanpo-der comprovar que l’ambient a lacapitaleradetotaltranquil·litat.Laconcentració,unamajoriad’homesvestits de fosc i una mar de bande-resarmènies,esdesenvolupavaenun ambient festiu i relaxat.

Res feia preveure els dramàticsfets que tindrien lloc poc desprési que farien que les eleccions ar-mènies ocuparen l’espai dels titu-lars a la premsa de tot el món. Desdel 20 de febrer prop de 20.000persones es manifestaren cada diaen la cèntrica Plaça de la llibertat.Després de 10 dies de protestes, l’1de març el president Kocharian vaordenar la repressió i Erevanva es-devenir escenari d’una dura bata-lla entre exèrcit i oposició. El re-sultat: 8 morts, més de 130 ferits idesenes de detinguts. Segons lapolicia, els manifestants utilitza-ren bombes caseres. Segons al-guns testimonis, l’exèrcit va ata-car a homes i dones que protesta-ven pacíficament.

Es va decretar l’estat d’excepció

i durant 20 dies l’exèrcit va ocuparla ciutat. Es van prohibir mítings imanifestacions. Segons algunesfonts el líder de l’oposició fou po-sat sota arrest domiciliari i es vanproduir greus violacions a la lli-bertat d’expressió. L’única infor-mació difosa al país fou la propor-cionada pel govern, per tant noestà clar què va passar exactamentdurant aquells dies. Amnistia In-ternacional, en contacte amb or-ganitzacions locals de drets hu-mans, va denunciar els fets acu-sant al govern d’un ús despropor-cionat de la força. Desenes d’acti-vistes haurien estat detinguts i po-gueren ser víctimes de tortures imaltractaments.

El 21 de març l’estat d’excepcióva acabar i el 9 d’abril Serge Sar-kisián va prendre possessió delcàrrec. La cerimònia d’investidu-ra, a la que assistiren represen-tants d’uns 50 països, es va cele-brar en la plaça on havien comen-çat les protestes. Al seu discurs, eltercer president de la Repúblicad’Armènia es va comprometre aobrir una etapa de pau i diàleg.

Human Rights Watch, que ha-via denunciat greus violacionsdels drets humans durant els me-sos previs a les eleccions, va instaral nou president a clarificar els fetsi va exigir l’aplicació de sòlidesmesures per garantir el respecteals drets d’opinió, reunió i mani-festació. Aquesta organització jahavia denunciat al seu InformeMundial 2008 la precària situaciódels drets humans a Armènia, onla tortura i els maltractaments atestimonis i sospitosos per partdels cossos de seguretat de l’Estatés una de les més alarmants viola-cions, així com les restriccions a lallibertat d’expressió i una perse-cució constant als periodistes crí-tics amb el govern.

A pesar de tots aquests fets, del’evolució actual del país, siga quinsiga el tema de conversa, es doneprenent un cafè a una plaça de Va-lència amb un descendent de víc-times del genocidi o degustant eltípic conyac amb un activista po-lític a un bar d’Erevan, la xerradaacaba derivant sempre en la tra-gèdia del genocidi. Els armenis iles armènies continuen lluitantper un just reconeixement, contraun oblit que és el millor aliat de larepetició a la història de fets tanvergonyosos. Conten sempre quepoden la trista història del seu po-ble perquè saben que en 1939,abans d’iniciar l’Holocaust, AdolfHitler va dir als seus generals:“Qui recorda avui els armenis?”.

Més informacióAArrttiicclleess,, iimmaattggeess ii ddooccuummeennttss ssoobbrree eell ggeennoocciiddiiwww.genocidioarmenio.orgwww.cdca.asso.fr (francés)Human Right Watch sobre elsDDHH en Armenia (anglès)hrw.org/englishwr2k8/docs/2008/01/31/armeni17642.htm" \t"_blank"http://hrw.org/englishwr2k8/docs/2008/01/31/armeni17642.htm IInnffoorrmmaacciióó ddee llaa OOSSCCEE ssoobbrree lleess eelleecccciioonnsswww.osce.org/odihr-elections/eom.html" \t "_blank"http://www.osce.org/odihr-elec-tions/eom.htmlUUnn ddeellss lllliibbrreess mmééss rreecceennttss ssoobbrree eellggeennoocciiddii::Jose Antonio Gurriarán. Armenios.El genocidio olvidado. EspasaUUnnaa ppeell··llííccuullaa ssoobbrree eell ggeennoocciiddii, "Eldestino de Nunik", dels germansPaolo i Vittorio Taviani (2007)

t’agrada el disseny d’esta revista?

22/23einesMóNNÚM 5. OCTUBRE 2008

OSCAR BORNAY

¿Cómo debe ser vivir al borde delabismo? ¿Cómo encarar la vida cu-ando eres el último de tu estirpe?De todos los pueblos indígenas ani-quilados en nombre del “progreso”,pocos casos resultan tan conmove-dores como el caso de los Akuntsu.Los únicos seis supervivientes deeste centenario pueblo de la Ama-zonia brasileña son los depositariosde una lengua única en el mundoque nadie más habla. Su historia re-fleja una de las más grandes ame-nazas a las que se enfrentan el cen-tenar de tribus aisladas que aúnquedan en el planeta y que en muc-hos casos han decidido rechazar lainfluencia del mundo exterior: ladeforestación de sus tierras y la pre-

sión de la agricultura y la ganade-ría extensivas sobre sus territorios.

Precisamente para hacer llegarhasta nosotros las voces de losAkuntsu y de otros pueblos indíge-nas es por lo que la ONG ACSUD-Las Segovias organizó la Mostra Iti-nerant de Cine i Vídeo Indígena, quese realizó de forma paralela en Va-lencia y Castelló durante las dos pri-meras semanas de octubre. Este ci-clo se enmarca dentro del proyectoParaules que caminen. Una iniciati-va que, como señala el responsabledel área de difusión de esta entidad,Diego Jiménez, “no es sólo una mu-estra de cine sobre indígenas, sinohecha por indígenas. Traer sus pala-bras, sus luchas y sus aspiraciones,que en muchos casos son muy pare-cidas a las nuestras”.

Por eso el ciclo trató sobre temasde lucha y conflicto actuales y se di-vidió en cinco áreas temáticas: pue-blos aislados, la situación de la mu-jer indígena, el genocidio del pue-blo maya en Guatemala, territoriosindígenas y participación y autono-mía política indígena en México.

AAIISSLLAADDOOSS PPAARRAA SSOOBBRREEVVIIVVIIRRA finales del pasado mayo, unas fo-tos de una supuesta tribu descono-cida del Amazonas dieron la vuel-ta al mundo. Finalmente, no se tra-tó de una población nueva, ya quesu existencia era conocida desdeprincipios del siglo XX, pero sucaso sirvió para reavivar el debatesobre la situación de extremo ries-go que atraviesan estos pueblos.Para el responsable de difusión deSurvival en España, Miguel Ángeldel Ser, “muchas tribus han decidi-do vivir en un aislamiento volunta-rio, ya que huyen de los madererosilegales, de los terratenientes gana-deros o de las empresas petroleras.Saben que existe el hombre blanco,y saben que su contacto sólo les hatraído desgracias”.

En efecto, los casos de muertesmasivas tras el contacto con elhombre blanco provocadas por in-fecciones aparentemente tan sim-ples en España como un resfriadoo una gripe han abocado a muchos

pueblos casi a la extinción. Para DelSer es paradigmático el caso de losindios Zo’e. Fueron contactadospor misioneros de la organizaciónfundamentalista evangélica radi-cada en EE UU “Misiones NuevasTribus”, a mediados de los años 80sin conocimiento de las autorida-des brasileñas. La consecuencia di-recta de su aparición fue una epi-demia de gripe que mató a 45 per-sonas. Además, los misioneros tra-taron de cambiar su modo de vidanómada.

La situación llegó a ser tan gra-ve, que el gobierno brasileño ex-pulsó a los misioneros y protegió alos Zo’e. “No obstante –señala DelSer-, la actuación de esta organiza-ción aún continúa, y siguen siendoun peligro en potencia para la es-tabilidad de las poblaciones indí-genas aisladas”. Sus métodos deconversión y presuntos casos demaltrato a indígenas, así comoacusaciones de espionaje salpicanlas acciones de esta organización,que ha sido expulsada de variospaíses latinoamericanos.

MMEEMMOORRIIAA DDEELL GGEENNOOCCIIDDIIOO“Durante un mes recorrimos Gua-temala en busca de testimonios, yrealmente nos la jugábamos. Eramuy peligroso. En Guatemala, cu-alquier investigador que trate eltema del genocidio maya en losaños 80 corre un serio peligro”. PauSoler, periodista freelance valencia-no de 36 años sabe bien de lo quehabla. Es el guionista del documen-tal “Guatemala: tierra arrasada”, unrecorrido por la memoria de un paísherido que aún carga con las secue-las del pasado. Y lo que allí encon-tró Soler fue el recuerdo amargo delas víctimas del terrorismo de esta-do que practicó la junta militar gua-temalteca contra el pueblo maya enlos años 80. Las cifras de aquellosaños de plomo y represión hablanpor sí mismas: más de 200.000 mu-ertos.

“A pesar de los acuerdos de paz delaño 1994, aún hoy sigue habiendomucha impunidad y muchos proble-mas pendientes, como la reformaagraria, las reparaciones a las vícti-mas y el reconocimiento de los derec-hos de los indígenas”, señala Soler,que ya está preparando su vuelta alpaís para retomar su investigación.“Si hiciéramos más caso a los pueblosindígenas, veríamos que en su discur-so hay soluciones muy imaginativaspara intentar solucionar los proble-mas del mundo. Podemos aprendermucho de ellos”, afirma.

TTEERRRRIITTOORRIIOOSS CCOODDIICCIIAADDOOSSLos alrededor de 370 millones de

La voz de los silenciados“Nos están acorralando los blancos. Siempre están avanzando,y ahora los tenemos encima. No sabemos nada de agriculturani comercio y no hablamos portugués. Dependemos de la selva.Sin ella, desapareceremos”. To’o, miembro del pueblo Awá,Amazonia oriental. Fuente: Survival international

indígenas del mundo apenas su-ponen el 6% de la población mun-dial, pero, no obstante, represen-tan el 85% de su diversidad cultu-ral y lingüística. El desplazamien-to de sus tierras y los cambios for-zados en sus modos de vida repre-sentan un peligro adicional a suidentidad. Por si fuera poco, lagran mayoría de sus territorios sonmuy ricos en recursos naturales–gas, carbón, petróleo, madera-, ypor ello, están en el punto de mirade grandes multinacionales, algu-nas de ellas españolas.

Para Pedro Ramiro, del Observa-torio de las Multinacionales enAmérica Latina (OMAL), “la pre-sencia empresarial española en La-tinoamérica, sobretodo a partir delos años 90, ha tenido un fuerte im-pacto ambiental y social”. Apoya estaobservación con los datos que refle-jan que en la última década los índi-ces de pobreza y la desigualdad so-cial no han hecho más que aumen-tar en el Cono Sur. “Evidentemente–señala-, esto no es sólo culpa de lasempresas españolas, pero sí que escierto que gracias a su expansión porAmérica Latina, algunas de estascorporaciones han extraído ingentesbeneficios que no han repercutido enlas sociedades locales”.

Pero en los últimos años, el mo-vimiento en defensa de los derec-hos de los pueblos indígenas estáadquiriendo mayor visibilidad so-cial en Suramérica. Pueblos his-tóricamente marginados exigenun mayor papel político, el reco-nocimiento de su identidad yplantan cara incluso a la instala-ción en sus tierras de grandesproyectos empresariales. Tras dé-cadas de represión, algo se mue-ve en América Latina, y los quefueron obligados a callar quierenque oigamos su voz.

Més informació

- www.acsud.orgweb de la ONG organizadora de la mu-estra, incluye el programa del ciclo.- www.omal.info – web del Observatorio de las Multina-cionales en América Latina, (OMAL).- www.survival.es – web de la ONG Survival International.Organización de ayuda y apoyo de lospueblos indígenas.- www.ntm.org web de la organización evangélica “Mi-siones Nuevas Tribus”

24/25einesCULTURA I MúSICA

NÚM 5. OCTUBRE 2008

JUANVITORIA

En primer lugar, declarar que soyoptimistaconrespectoal futurodela música. La industria cambia, sevuelve a los orígenes. Es como lavuelta a la autenticidad para com-batir la vulgaridad del mundo ac-tual.Porque,igualquevuelvelaes-téticadelRockymuereladelaelec-trónica pura y dura, también cier-ran las grandes tiendasdediscos yabren infinidad de especializadasen el primermundo.Tower Records ha cerrado para

novolver (todounsímbolodel po-der discográfico americano), Vir-gin dedica sus estanterías a cami-setas, merchandising y libros de

música, cada vez menos a músicaen símismayBorders, lahermanaamericana de Fnac, ha decididoque, a partir del próximo año, de-jarádevendermúsicaporque creequeesalgoquepasaráalastiendasespecializadas.Aunquenoquieranreconocerlo, en 5 años, más ome-nos, Fnachará lomismo.Todoesono significa que en países civiliza-dos laventadediscosagonice sinoquecambiademanos,afortunada-menteparatodos.Laredesunavíafantástica para dar a conocer a losgruposyvenderdiscos, las tiendasespecializadas son como los com-pradores, nomienten.Elocasodelaindustriadiscográ-

fica es un castigo justo al poder delasmultinacionales,a la faltaderi-gor de las grandes superficies y altrato sinescrúpulosde lasgrandescadenas de tiendas de discos.¿Quién o quienes son los culpa-

bles de la considerable bajada delas ventas en los discos? Sin lugara dudas, las multinacionales, quehan intentado exprimir la gallinade los huevos de oro inventandoproductosdedudosacalañaybus-cando, ante todo, el consumo fácily rápido, lamúsicabasura, el soni-dokleenex,usarytiraryaotracosa,mariposa.Hacealgunasdécadaslamúsica mayoritariamente consu-mida estaba en manos de gruposcomo Jefferson Airplane, T. Rex,GratefulDead,FrankZappao,másrecientemente, cosas como losClash o los Ramones. Ahora seríaimpensablequemúsicas vibrantespero también inteligentes y com-prometidas alcanzaran esos nive-lesdeventas.Laindustriasehaen-cargado de fulminar las inquietu-desdelamasapensantecomocon-sumidorayseharecreadoenbasu-rascomoShakiraoLuisMiguel.Ennuestro país tenemos el reflejo dehace tan sólo unos años, cuandoerané-xitosdeventasgruposcomoRadio Futura, Derribos Arias o LaMode,ahoratriunfannombresde-leznables como La Oreja de VanGogh o El Canto del Loco, por nohablardecosas innombrables.Cu-andolasmultinacionalesquisieronacercarse al prototipo Indie de los90, lo único que consiguieron fueasesinar la idea, es el caso de Aus-tralian Blonde o El Niño Gusano,en todocaso loúnicoque lesha sa-lido medio bien han sido Los Pla-netas,peroahíhahabido todaunafuerza periodística a su favor.Tengamospresenteque lamúsi-

cadevanguardiahasufridounaba-jadacomprensibleparalostiemposquecorren,peronodramática,alosumo un 30%menos, justo el por-

centaje de gente que ya no está enese bando, porque ahora es todauna proeza desviarse de lo quemarcalasociedadpacataactual.Encambio, lamúsica de consumo fá-cil, de la que se han nutrido los úl-timosañoslasmultinacionalesylasgrandessuperficies,habajadoalar-mantemente porque el público alque va dirigida estamúsica nuncavaloraráeldiscooriginalyledaigu-al bajárselo de Internet que com-prarlo a un subsahariano en la ca-lle. Ese público, no debemos olvi-darlo, está perdido para siempre,por lomenosenlapartedeEuropaen la que están alineados Francia,Italia, Grecia, Portugal y España.Algomuydistinto es lo que ocurreenlatradicióndepaísescomoGranBretaña, Estados Unidos, CanadáoJapón,musicalmenteennuestrasantípodas.Volveratrásahoraesmuydifícil,

pero¿quédebemoshacer?, enpri-mer lugar educar a las jóvenes ge-neraciones en el hecho de que lamúsica es un arte multifacético,que detrás de un disco hay un dis-eño, una portada, unas letras y unconjunto total que acompañan alsonido en sí mismo, debemos in-tentar cambiar el hábito de consu-mo a estas nuevas generaciones.Peroenabsolutodebemosemplearel castigo, la penalización y la inti-midación a quien se dedique a ba-jarmúsica,nosomoslaInquisición,apesardequelasgrandescadenasde tiendas aporten esta solución,esoesalgodemencial, fascismoenestado puro. La libertad, en may-úsculas,eslaúnicaopciónparaquela gente se conciencie del asunto.En todo caso, parece queno recor-demos que, en el pasado, siemprehahabidogentequenosecompra-badiscos,elgorróndeturnoquesededicabaagrabarselosdesusami-gos.Yasequenoes lomismo,peroel que se dedica a bajarse músicanunca será un potencial compra-dor, porque el verdadero coleccio-nistanecesita el discooriginal, seaen el formato que sea. Además,¿por qué no hay huevos para de-nunciar a Telefónica u otras com-pañías que anuncian públicamen-te en Televisión que, con suADSL,pueden bajarse montañas de mú-sica por la cara? Porque sólo inti-midan a los pequeños, no tienenbemoles contra los poderosos. Ca-pitalismo voraz y sin sentido.Nodebemosescudarnos,tampo-

co, en que las radios o la televisiónhan dejado de programar músicainteresanteoladejanparaaltasho-ras de lamadrugada, no. La genteacaba gustándole lo que progra-

La música ¿unsoporte sostenible?El siguiente texto es una parte delque fue expuesto por el autor en lamesa que sobre el estado actual dela industria discográfica tuvo lu-gar en el Centre CulturalOctubreel pasadomes de Septiembre,donde se llegó a la conclusión deque la apuesta de lamúsica dejaráde formar parte del todopoderosoestado de lasmultinacionales ypasará a un estadiomás popular einteligente. Léase comoun textopara ser leído y no comoun artícu-lo en sentido estricto.

txaparteESPECIALITAT EN TXAPES VARIADESTiratges curts i personalitzats(associacions, empreses...)Un regal original per a festes o altres esdevenimentsDemana pressupost sense compromís

www.txaparte.com - txaparte@gmail.com. Tel.: 618772339

mas y si decides aumentar el niveldecultura sepuede lograrunares-puestapositivaque, conel tiempo,termina subiendo el nivel intelec-tual de la audiencia. Pero, desgra-ciadamente,esonointeresanialosmedios ni a quienes han vividodelconsumo inmediato.Hablandodeunodelossoportes

enplenavigencia,elMP3,creoquesería conveniente publicitar algoque, incomprensiblemente, se haocultado al sector, y es el hechodeque su calidad es absolutamenteprecaria, da lo mismo que la velo-cidadsea 160o200ypico,muchasde las frecuencias grabadas en eldiscooriginaldesaparecencomple-tamenteysialguienpierdeeltiem-posuficienteencompararunagra-bación de un CD hecha a partir deunMP3conladeldiscooriginal,esabismal la diferencia. Puede, en-tonces,quelosqueempleanelMP3como utensilio musical para suequipono tenganel oídodemasia-docuidado,yasabemosaquellodeque hay quien usa orejas en lugarde oídos. Otra cosa es que se utili-cecomoantañoeldiscman,esmáscómodo para ir por la calle y tal,vale, comprensible, dehechoyo lousoparaeso.Pero reivindico total-mente el valor promocional de In-ternetparaconocermúsicasquees-tán prácticamente vetadas en lasemisoras de radio o en los mediosde comunicación mayoritarios. ElfenómenoMy Space es una de lasmásgratassorpresasenlaautopro-moción que jamás se hayan inven-tado.

¿HABLAMOSDEPRECIOS?Espatéticoquelasmultinacionalesespañolas sigan con la política deprecios abusivos en los discos. Lasindependientes han bajado consi-derablemente ynoentiendocómosepuedecomprarlegalmenteaunacompañíamultinacionalenHolan-da, Alemania e incluso Inglaterra,ahora que ha bajado la libra, másbaratoquealamismacompañíaenEspaña. Por eso no es de extrañar,afortunadamente para las tiendaspequeñas,queel80%delosdiscosdemultisesténmásbaratosentien-das especializadas que en El CorteInglés,Fnac,MediaMarktoCarre-four.Pormiesgenial,quelesjodan,

por burros. En todaNorteaméricael mercado del disco está divididoen dos parcelas diferenciadas, porunapartelainfinidaddetiendasdediscos especializadas, incluso contemáticas distintivas, y por otro lacompra por Internet, el único res-quicio que les queda a las grandessuperficies para subsistir, que hancambiado su espacio real por unovirtual. Ahora hay más tiendas dediscos en ciudades como NuevaYork, San Francisco, Seattle, LosAngeles,Boston,Toronto,Vancou-ver, etc.. que hace algunos años,perohandesaparecidolatotalidaddelasgrandescadenas,sustituidasporlaredentornoalpoderdeAma-zon,queporotrapartehansido in-teligentes uniéndose a tiendas pe-queñas en un espacio común quesurte a los internautas de las posi-bilidades de unamacrotienda for-madaporcientosdepequeñastien-das.En Inglaterra, más conservado-

resellos,todavíamantienenVirgino HMV, pero cada vez tienen me-nospresencia.Lomismosucedeenla Europa del norte, exceptuandoBélgica,queesunpocolatinayqueestámareadacontantocambio.EnJapón han sido siempre listos, lascosas culturales las llevan peque-ños comercios, nunca cadenas sinrigor. Estoy convencido, pues, queconelpasodeltiempoacabaremosadaptando sus estrategias.

LOQUEVIENEPongamos un ejemplo de futuro,imaginemosaunapersonadeunos25años,conbaseuniversitaria,eli-giendo en dónde comprar un dis-co, si opta por una tienda especia-lizadapodrá cambiar impresionescon quién le atienda, escuchar eldiscoconjuntamentemientrasdia-logasobreél,notendráqueusar lafrialdad de un poste con 50 porta-das del disco y unos cascos que seloshan colocado cientosdeperso-nas (y no estoy hablando de sani-dad), o puede tener otra elección,ir a un Fnac o a un Media Markt,verelbatiburrilloquehayallíyaca-baryéndoseasucasaparacomprarporInternet.Lastiendasespeciali-zadas siempre tendránsupúblico,elrestocompraráatravésdelaRedy punto. Para finalizar, si la indus-tria hubiera adivinado su presen-te, jamás hubiera utilizado el CDcomo vehículo homologado y so-porte musical. Si el CD hubierasidocreadoúnicamentecomogra-bación y no como soporte oficial,no estaríamos en la situación queestamos. El CDdebería haber sus-tituido al cassette y nunca enfren-tarse al vinilo, principalmenteporelsonido.Todavíanoconozcoauncoleccionista de sellos que le vay-an las fotocopias.Buenasnochesybuena suerte.

Si la industria hubieraadivinado su presente,jamás hubiera utilizado elCD como vehículo homo-logado y soporte musical.Si el CD hubiera sido cre-ado únicamente comograbación y no comosoporte oficial, no estarí-amos en la situación queestamos.

ANNGIMENO/TOMASGORRIA

Ahora la Universitat de Valènciahaqueridohomenajearleconlaex-posición “Antonio Bernad.Huma-nidad, humor y surrealismo”, or-ganizada en colaboración con elAyuntamiento de Elx, su ciudadnatal, y rehabilitar su figura comouno de los grandes artistas valen-cianos en el exilio republicano. Lamuestrapermaneceráabiertahas-ta el próximo 23 de noviembreBernad es de procedencia hu-

milde. Aunque nacido en Elx, en1922 sus padres abrieronuna tien-dadealpargatasenAlbacete,don-deelartistasecrió.Suvocaciónar-tística fue tan temprana como suconvicciónycompromisopolítico.Bernad asegura que “desde los cin-coañosyaqueríaserdibujante.Alossiete años empecé a ir a clase en Al-baceteperoeramuymalalumno,nosabía copiar. Recuerdo que íbamoslos sábados a unas clases que dabaun arquitecto, tocado con un som-brero borsalino, y vio mis dibujos ymedijoqueyonoviviríadeesto.Peroal final, de todos aquellos muchac-

hos, el único que ha podido vivir deldibujo he sido yo”. El artista se de-fine como un “autodidacta quími-camente puro”.Su militancia política tampoco

tardóenllegar.Alosdiezaños,diceBernad “ya era republicano, porsentimiento”. El pintor recuerdasiendo niño “haberme fijado en losperiódicos en las imágenes de Aza-ña,aquiendespuésconocípersonal-mente, y recuerdo perfectamente el14 de abril de 1931, porque lloré dealegríayfuealgomaravilloso”.Alosquince años “era directivo delzquierdaRepublicanayundíavinoAzaña a Albacete y un compañerode IR quiso enseñarle al Presidenteuna caricatura que le hice, unas ca-ricaturas un tanto surrealistas. Nole hizo mucha gracia, estaba muycansadodelascaricaturasqueleha-cían vestido de mujer, por ejemplo,acusándoledemarica...,perosucu-ñado, periodista y crítico de arte,dijo de ellas que eran muy origina-les”.Cuandoestalló laguerra,Ber-nad tenía 19 años y “participé en lafundacióndelbatallón25dejuliodecarabineros, en Albacete, que estu-

vo solo una semana bajo el dominiofascista”.Estebatallón“eraungru-podechoquequeenviabanalládon-dehabíaproblemasyse incorporóauna brigada que dirigía uno de loshermanos Galán. Como vieron queme se me daba bien dibujar me des-tinaron a un puesto como aprendizdecartógrafoymeascendierondes-pués a cartógrafo”.Al terminar la guerra Bernad se

marchóaFrancia.“Salícorriendo”,

explica y “fui andando desde Figue-res hasta la frontera, sin nada, por-quehabíaperdido lamaletaduran-teunbombardeoenlabatalladelSe-gre”.Enlafrontera“habíasoldadosfranquistas y tuve que quitarle lamochilayunamantaaunodeellos”recuerda “porque si no lo hubierahecho me habría muerto de frío”.“En el campo de concentración deSant Ciprianne, en la playa, habíacercade40.000personas,sinbarra-conesyenunascondicionesinfrahu-manas, que fueron la causa de en-fermedades”. Bernadrecuerdaqueparadormir tuvieronquecavar fo-sasenlaarena,paraprotegersedelfrío y beber agua salada.Más tarde, explica el artista va-

lenciano, “se construyeron los bar-racones y puede entrar en uno deellos,queestabaocupadopormaes-tros de escuela republicanos”. Eneste campo de concentración “lle-gamos a editar una revista ilustra-daque se llamaba ‘TrabajadoresdelaCultura’,quehacíamoscompleta-mente a mano y tan solo quinceejemplares.SemandabanaParis,algobierno republicano y a embaja-das. Al final casi todos los comunis-tas salieron para América y yo mequedéallícontresocuatro,pasamosmuchahambreynos llevaronaunacompañíadetrabajosforzados,que-ríanquenosapuntáramosal tercio,pero mi familia me pudo enviar fi-nalmente el dinero para el pasaje ypude ir a Santo Domingo”.El mismo día que los alemanes

entraban en Paris, Bernad llegó ala República Dominicana. “Llega-mos con 3 dólares en el bolsillo, conlos que pudimos pagar el transpor-te a la capital. Allí esperábamos en-contrarauncompañerodeSantCi-prianne, que nos había prometidotrabajo, pero una vez allí, nuestrocontacto había desaparecido”.

26/27einesENTREVISTA

NÚM 5. OCTUBRE 2008

Antonio Bernard,el exilio ignoradoEl valencianoAntonio BernadGonzálvez (Elx, 1917) fueunode los grandes creadores surrealistas del exilio republi-cano,miembro destacado del grupo de artistas vanguardis-tas que se dieron cita al finalizar la contienda en laRepúbli-caDominicana, tras su paso por los campos de concentra-ción franceses. Pintor, dibujante y extraordinario caricatu-rista, ha sido sin embargo undesconocido para el gran pú-blico, losmedios de comunicación y la crítica de arte.

El primer trabajo de Bernad enaquel país “fue un mural alusivo aHollywoodparaunrestauranteconeste nombre, pero cuando entreguéelbocetomedijeronqueestabamuybien pero que ya no lo iban a hacer,y no quisieron pagarme, aunque acambio me ofrecieron un trabajo depinche, que acepté”. Más tarde lle-góatrabajarenunaagenciadepu-blicidad y no regresó a Valenciahastamediados de los cincuenta.Bernad dispone de una extensa

obra que ya forma parte de la his-toriadel surrealismoespañolenelexilio americano. Su trayectoriapersonal y artística le acreditancomo uno de los grandes creado-res surrealistas del exilio republi-cano, de la talla, de artistas comoEugenio Granell, con quien com-partióamistadenlaRepúblicaDo-minicana.Bernad es un ahora un nonage-

nario que nunca ha buscado el re-conocimiento, su obra no se pue-de ver en ningúnmuseo ni galeríade arte. Sus primeras obras se re-montan a cuando aún era un niñoyresidíaenAlbacete,dondepubli-có caricaturas en la prensa de la

ciudad. Aunque sumadurez crea-tiva llegó en el exilio.En la república Dominicana co-

incidió con artistas como Bretón,EugenioGranelloVelaZanetti,conlos que entabló una amistad quemantendrá a lo largo de toda lavida. Este influjo surrealista, uni-doasusexperienciasartísticasan-teriores y a su experiencia políticayvital,marcaronelestilopersonalde Bernad.En la RepúblicaDominicana to-

davía es recordado por su colabo-racióndiariaenelperiódicoLaNa-ción.Deestepaís,yantelasdificul-tades para desplazarse a PuertoRico, se instaló se trasladóaMéxi-co donde trabajó como dibujanteparalaeditorialUTHEAyfrecuen-tó las tertulias de los exiliados es-pañoles en el café Papagayo. Allíconoció a Josep Renau, el pintorEnriqueCliment, loshermanosVi-llalta y el caricaturista Guasp, queleofreciócolaboraren la revistaElTorito.En 1956 decidió volver a Espa-

ña,dondenotuvofacilidadesparaejercersuprofesiónysevioobliga-do a trabajar como agente comer-cial para salir adelante. Aún asícontinuó desarrollando su voca-ción artística sin dedicarse a elloprofesionalmente.

Las declaraciones de Bernard hansido extraídas del material grabadopor Sergi Tarín y Cristina Escrivàpara el documental “La utopia desar-mada, memòria d’un País Valenciàrepublicà”, producido por Info TV en2006 , así como la fotografía queilustra esta entrevista.

Bernad dispone de unaextensa obra que yaforma parte de la historiadel surrealismo españolen el exilio americano. Sutrayectoria personal yartística le acreditancomo uno de los grandescreadores surrealistasdel exilio republicano

28/29einesECONOMIA SOCIAL28/29einesECONOMIA SOCIAL

NÚM 5. OCTUBRE 2008

RAULCONTRERAS*

Losdepósitostotalesingresadosenlas entidades financieras que ope-ranenelEstadoespañolseacercanya al billón de Euros. Billón “euro-peo”, es decir, un millón de millo-nesdeeuros.Unamediademásde20.000eurosporpersonao79.000eurosporhogar.Dinerodenuestrapropiedad,depositadoenunaenti-dad que, mientras me garantice elcumplimiento de las condicionesdel depósito, puede disponer deésteparaprestaroinvertiralládon-de lo crea conveniente. El impactosocialqueproduceestatransacciónmonetaria es espectacular. Tam-bién lo son sus consecuencias. Loque un banco decide hacer influyedemanera radical en el tipo de so-ciedades que estamos construyen-do, marcando el destino de perso-nas y comunidades, ecosistemas yhastapaísesenteros.Losexcesosdelasentidadesfinancierassonenes-tos días de triste actualidadypare-ce que todo el mundo clama por“otra forma”dehacer banca.Ojaláse corrija el injusto sistema actual.Mientras vemos si eso ocurre, laBancaÉticallevaproponiendodes-

de hace mucho tiempo iniciativasviablesquemuestranqueesa “otraforma” es posible ya.El Proyecto Fiare es una iniciati-

va en construcción, que trata decrear para el 2010 una cooperativade crédito que ofrezca productos yserviciosbancariosbajoloscriteriosde lo que comúnmente se conocecomoBancaÉtica.Lacaracterísticafundamentaldeunproyectodeestetipo es que la actividad bancaria,concretamente la intermediaciónfinanciera (entre personas deposi-tantes y solicitantes de crédito) seponeal serviciode la regeneraciónde nuestras sociedades injustas.Para ello, Fiare se construye sobretres pilares fundamentales: el es-tricto respeto a la transparencia entodoelcircuitodeldinero,laausen-cia de ánimode lucro (que incluyeuncontrolestrictodelossueldos)yel apoyo mediante el crédito a ini-ciativas no especulativas, propiasde la“economíareal”,quepersigu-enhacerdenuestrassociedadeslu-garesmás justos.Poreso,losúnicosámbitosenlos

que el proyecto Fiare desarrolla suactividad de crédito son aquellosque están librando la batalla del

desarrollosostenible,entendiendoque éste implica no solo anuestrosdeberes con las generaciones futu-ras,sinotambiénalapreocupaciónpor la igualdad social dentro decada generación, conectando losproblemas ambientales con las de-sigualdadeseinjusticiasdenuestromundoglobal.Undesarrolloorien-tadoareconstruirnuestrassocieda-desinjustaseinsosteniblesponien-doelcrédito(nuestrodinero)alser-viciodeaquellaspersonasyentida-desquedesarrollantareasdegene-ración medioambiental y desarro-llodeproyectosdealtovalorecoló-gico,apoyoalaspersonasexcluidasoenriesgodeexclusióndenuestrassociedades delNorte, cooperaciónal desarrollo del Sur empobrecidoyPromocióndeciudadaníarespon-sable.Paraconsolidarunainiciativaso-

cialmentesignificativadeestetipo,Fiarepersigueaglutinarunasólidabase que incluya ciudadanos y ciu-dadanasresponsables,juntoconre-desdeorganizacionesqueyaestántrabajandoenesosámbitos, crean-do una entidad que podríamos lla-mar de “Banca Ética Ciudadana”.Poresobuscamoslaimplicacióndetodasaquellaspersonasyorganiza-cionesquesabenque,paraconstru-ir sociedadesmás justas, esprecisoirconquistandoespaciosenlosquelasactividadeseconómicas(consu-mo, producción, transporte,…) sehagan de otro modo. Fiare quiereañadir la intermediación financie-raaesaconquista, yquierehacerlodeformaquelatransparenciaenlaactividady la rendiciónde cuentassean la garantía que posibilite unaparticipaciónrealdeestaspersonasy entidades, auténticos “propieta-rios”, o mejor, “promotores” delProyecto. Que cualquier personaconozcaexactamentequepasacon

el dinero y que pueda influir en loque con él debe hacerse. Por eso,utilizamos en nuestras campañasde difusión el lema “compartimostu interés”, haciendo un juego depalabrasconelinterésbancarioyelinterésquealproyectole“interesa”,el interés social.HastaSeptiembrede2008,Fiare

ha recogidomás de trece millonesde euros entre más de quinientosahorradores y ha aprobado finan-ciaciones por valor demás de nue-ve millones de euros, a cincuentaproyectos.

EL PROYECTO FIARE EN VALENCIA.FiarellevaoperandodesdeOctubrede 2005. Actualmente cuenta conoficinas permanentes en Bilbao yBarcelonaypresenciasunavezporsemana en Donostia, Gasteiz, Iru-ñayMadrid.Encadaterritorio,estápromovido por redes de organiza-ciones que han asumido la cons-trucción del proyecto. Se trata deorganizacionesdelosámbitosdelacooperaciónaldesarrollo,laecono-míasolidaria, la inserciónsocial, laeducación, cooperativismos, etc.EnValenciaFiarenotieneaunes-

tructura ni redes sociales vincula-das comopara recoger ahorro. Sinembargo, ha concedido financia-ción por valor de más de 400.000Euros adistintos proyectos.Para continuar con el desarrollo

de Fiare en este territorio, se haconstituidoenJuniode2008laAso-ciaciónFiareXarxaValenciana.Cu-enta inicialmente con 19 organiza-ciones formalmente adheridas.

Masinformación

- www.enclau.org- www.fiare.org- www.triodos.es

Por unas finanzaséticas y ciudadanasEnunmomento como el actual, en plena crisis del sistemafinanciero internacional, las alternativas a estemodelo quese han agrupado bajo el nombre de “banca ética” cobran sicabemayor protagonismo. El proyecto Fiare es una de ellas,con reciente implantación en el Pais Valenciano y conunapresencia creciente en la economia social, financiando pro-yectos de cooperación y solidaridad.

Triodos Bank es una de lasiniciativas más consolida-das en el sector de la deno-minada “banca ética”, unaentidad de crédito fundadaen 1980 y que tiene sucur-sales en Holanda, Bélgica,Reino Unido y España.Según su comunicacióncorporativa objetivo deTriodos Bank es contribuira un cambio positivo y sos-

tenible de la sociedaddesde el sistema financiero,respetando a las personas,la naturaleza y la cultura.Las inversiones de TriodosBank van dirigidas a secto-res como el de las energíasrenovables, la tecnologíaambiental, la agriculturaecológica, la bioconstruc-ción, el turismo sostenible,el apoyo a grupos en riesgo

de exclusión o el arte. SuEcodepósito cuenta con elapoyo explícito de las cincoorganizaciones ecologistasmás representativas enEspaña: Amigos de la TierraEspaña, Ecologistas enAcción, GreenpeaceEspaña, SEO/BirdLife yWWF/Adena.Triodos Bank cuenta ahoracon un interesante produc-

to bancario, la CuentaJusta, que permite ahorrarcon un alto interés a la vezque se favorecen iniciativasde Comercio Justo. Paraello, el banco ha firmado unacuerdo con las tres mayo-res instituciones nacionalesque trabajan en este ámbi-to: IDEAS, Intermón Oxfamy SETEM.En septiembre de 2004 ini-ció su actividad en España,donde ofrecen su servicio através de la OficinaInternet, la OficinaTelefónica, las oficinascomerciales y el correo pos-

tal. Informan a sus clientessobre las empresas y losproyectos que financiancon sus ahorros, haciéndo-les partícipes de su com-promiso con el desarrollosostenible.El accionariado del GrupoTriodos está constituido por12.000 inversores particu-lares e institucionales. ElGrupo Triodos gestiona unbalance total de más de3.300 millones de euros,cuenta con más de153.000 clientes enEuropa y tiene un portfolioactual de 6.400 proyectos.

Triodos Bank, la experienciaen la gestión de banca ética

NÚM 5. OCTUBRE 2008Hola a tots y a todes,

Soc Alexia y estic una estiudent de

segon de eso, si, de ESO, en Valensia.

Estic very contenta de tot el que estoy

deprendiendo en l’instituto con mis

friends. Güi güere very preocupados

por els cambios que s’anaban a produ-

sir este curso en nostre instituto. Pero

ya ha begin the curso, y nos hemos ado-

nado que no era pa tanto. Todos mis

amics y yo mateixa pensem que todos

los years que hem

estudiado en

barracons, perdó,

barraconys en el

cole publico an

dao sus frutos.

Eixas vespradas

de hinvierno

güen saliamos

de clase güiz les

rates campant ens

han ensenyado muchísim. Ara donem

valor a les coses y güi have principes

and responsability, y ara ya no ens

mordem les orelles, ni furtamos ná.

Asta tenemos una clase con tú profe-

sors. Un de filosofia y el altro d’ingles.

Y ens va dalló més good.

Eso si, cada day, güen arrivo a l’institu-

to encuentro friends, en el patio, i a

veses aunque güe have tú profesors en

una clase, hay clases que no damos

(bien!). Los profesors no pueden estar

malalts, perque no manden a ninguno

per a sustitusión, y no damos valensia-

no. Una lengua que los viejos disen que

se hablaba aquí. Pero aunque no man-

den profesors de valensiano, tengo dos

en otra clase. Y la suerte que sigo estu-

diant en barraconys. Me agrada el

ambiente de los barraconys. Ol my

infansia en barraconys, ja estic acos-

tumbrada. No sabría canviar ara.

Estic molt a gustet, deprendiendo

tanto.

Besitos a todos jú are riding mi blog.

Es que no puedo dejar

de reseñar esta mara-

villa bizarro-fallera de

calendario de setaben-

ses ligeras de ropa.

Verdaderamente espec-

tacular. Además la ima-

gen tan revisteril que

encabeza estas líneas

también me sirve de

coartada. La única duda

que me asalta es si el

fotógrafo (Cuco) y las

modelos (de la Falla Abú

Masaifa, de Xàtiva) intentan reflexionar

sobre la cultura de masas, el kitsch post-

industrial o los conflictos identitarios de

las valencianas, o simplemente les han

salido así porque es como les molan. En

cualquiera de los dos casos, felicidades,

las fotos son impagables.

Visto el éxito de la última campaña del PartidoPopular en la Comunitat Valenciana y la escasa capaci-dad de reacción -a estas horas- de cualquier partidoopositor con representación parlamentaria o no, me hepropuesto realizar un pequeño experimento en formade meme al que espero que se sumen. Se trata de hacer otracampaña relativa a la Comunitat a partir del cartel de la del par-tido conservador . La única regla, que los datos que aportentenga que ver con la realidad. Aquí va el mío (a partir de losdatos del Ministerio de Trabajo del pasado mes, con respecto alos últimos doce, por si a alguien le interesa).

sitisenchip.wordpress.com/

cuatrotipos.com/

30/31einesEBAT&BURRILLO

testigoaccidental.com/

www.cabanyal.com