Llengua Nacional · cavall de I'Avantguarda i del classicisme i els malaguanyats Mjrius Torres i Bartomeu Rosselló-Pbrcel. 1 Josep Pla, amb l'obra més extensa escrita en catala

. 7 -

número 16

LLENGUA NACIONAL

*La Campanya.. . continua

Premi Ramon Aramon i Serra

--. - ----- - , Preu: 500 ptes

25 F.F.

A tot arreu del món, quan en un domini lingüístics'ha produi't una literatura, veiem formar-s'hi, i regnar per damunt de la llengria parlada multiforme, una llengua literiria Fila d'un llarg i acurat treball de selecció i Fxació; i aixh s'esdevingue en les terres de llengua catalana i els catalans tinguérem la nostra llengua nacional, on traspuaven a penes les diferencies dialectals de la llengua parlada.

POMPEU FA B RA Filole~s i poetes (1918)

LLENGUA NACIONAL

- . LL_E_GGKA NACIONAL . -- -

LLENGUA NACIONAL

Pual.ic~c1ó nE ~ ' A s s o c i ~ c 1 6 LLENCUA NACIONAL

Pii~itc~r-iCi i A[>MINISTRACIO Carrer Pere VergPs 1,7-11 (1 iotel d'Entitats) 08020 Barcelona

Tel. 2780294 - 2327489 Fax. 2780174 - 2327489 R E D A C C I ~ DE TARRAGONA Goveriiador Gonzilez 37, itic. 43001 Tarragona

REDACCIO DE VALENCIA Almansora 51.56 46009 Vali.ncia tel. 96-2254015

R E D A C C I ~ ~ ' A N D ~ R R A Carrer d e la Vena 3. Encamp

Rrnnccio nE PERPINYA 24 carrer Mailly 66000 Perpinyi

REDACCIO DE MALLORCA Sant Cristofol40, Ir. 07600 S'Arenal d e Llucrnajor, tel. 971-263073

PRESIDENTA. Maria-Lluisa Pazos

DIRECTOR: Erncst Sabatrr i Siches

CAP DE REDACCIÓ: Lluis Marquct i Ferigle

CONSELL DE REDACCIÓ: Antoni Adcll, Jordi Badia, Carles Castellanos, Jordi Colnrner, Angeis Grau, Josepa Huguet, Lluis Marquet, Maria-1.luTsa Pazos, Ernest Sabater, Blanca Serra.

COL.LABORADORS: Jordi Arnal, Jaurne Auferil. Joaquim Auladell, Josep Baiget, Univers Bertra- na, Gabriel Hibiloni, Jern Cabanes, David Cusellas, Carles Castellanos, Maria Angeia Cerd~ , l a t ime Corbera, Dolors Cubells, Delfí Dalrnau, Pere Elies i Rusqueta. Francesc Esteve, Joan Ramon Fibla, Joana Gay, Kosa-Victoria <;ras, Manuel Güell i Junker, Salvador Jhfer. Bernat Joan i Mari, Josep Miracle,ManuelMundú,Antoni Munné-Jorda,RobertPercnp iBlasi,ManuelPla,Xevi Planas, Pere Ribera, Xavier Rull, Estrve Valls, Pcrc Vrrdagucr, Carrne Vila.

PRODUCCIÓ: Jordi Batalla i Ferrer

Dipbsit legal B - 30 18 1 195

4 LLENGUA NACIONAL l-ig de 19951 16

EDITORIAL ..................................................................................................................................... 6

0 ~ 1 ~ 1 6 ................... .. 7 - ES VA EQUIVOCAR TOTA AQUESTA GENT? - LA DESCULTURITZACI~

LA CAMPANYA ......................................................................................................................... 9

- L'ACCUMPTE DE L'ACADEMIA: PUNT I SEGUIT

-LA SENT~NCIA: AQUÍ NO ~ I A I~ASSAT RES

-EL NOSTRE MANTFEST "A CATALUNYA EN CATALA" - GLOSSA DE LARTICLE DE SALVADOR C A R D ~ S "FATIGA DE L'ESPANYOLITAT"

ENCENYAMENT .......................................................................................................................... 11

- L'ORDRE ROTGER REVOLTA L'ENESENYAMENT A LES ILLES

INFORMACIONS 1 COMENTARIS .......................................................................................... 13

-LA NOVA GRAMATICA DEL DOCTOR BADIA - "SECRETS DE FAMfLIA" APLICA UNA LLEI DE 1867

- L'ECGLÉSIA CATALANA EN CONCILI - ELS PACTORS DE LA FRANJA VOLEN DUR EL RAMAT AL LLOP -LA UNNERCITAT DE CARAGOSSA TAMBÉ "VETLLA" PER LA FRANJA -UNA PUNYALADA PER L'ECQUENA A LA NORMALTTZACT~ A L'ENSENYAMENT

-EL DlARl "AVUI" PARLA DEL5 PREMIC ARAMON 1 SERRA

LLIBRES .......................... .. .......................................................................................................... 15

PREMI ARAMON 1 SERRA A LA LLElALTAT LINGUÍSTICA .......................................... 17

ELS GUARDONATS D'ENGUANY ........................................................................................... 18

PUBLICITAT ................................................................................................................................ 24

Ndnrm 16lninidda IWs LLENGUA NACIONAL 5

EDITORIAL Havia coincidit el tancament del número anterior amb un moment d'expectació doble: la

sentencia del Tribunal Constitucional era Nnminent i, unes setmanes abans i sense cap dubtepera acabar depreparar el terreny, la carta de la RealAcademia. Vam haverde deixar simplementanotades aquestesqüestions jara lespodrem comentarambmésperspectiva.

La referencia a un'article de Salvador Cardús és obligada: possiblement sigui un malbaratament d'energies ocupar-se massa d'aquestes qüestions, sobretot intentant argumentar, donar explicacions als nostres implacables inquisidors. Segurament que hem vessat i vessarem molta tinta sobre aixo i que sera en va de cara a resultatspractics i elque caldria és fer cas de les paraules finals de I'escrit de Cardús:

" No ens fatiguem, dones, en donar respostes al vent. Deixem anar el Ilast de I'espanyolitat, i anem per feina:

D'acord, pero quina feina i com hem de dur-la a terme? Quina gent esta disposta a lluitar de debo perla llengua sense oportunismes polítics? Quina gent no arrossega complexos de culpa ide condició minoritaria que els impedeixen serconseqüentsamb les declaracions simboliques d'amor a la Ilengua? Associacions com la nostra -actualment I'única de militancia lingüística-poden contribuira clarificarles idees, a exercirdegrup d'opinió, pero necessitem la coordinació amb grups més amplis per a actuar, no precisament per fer declaracions retoriques. Des d'aquíllancem la idea: coordinem-nos, fem un pla d'acció per la Ilengua, donem criteris iarguments a les administracions, als industrials ials comerciants, al ciutadans en general. Fem-los adonar que las normes socials d'ús vigents són antiquades i van en la linia de la desaparició del catala. Que aixo de canviar de llengua a la més mínima no solament es servil sinó que és un insulta la intel.ligencia de I'interlocutor, quan les estadístiques demostren que el 96 % dels habitants entenen el catala. Avui dia, parlar en castella a algú és considerar-lo enemic, conqueridor i dominador o ignorant. l aixo no és convivencia. es baixesa i sukidi.

Tenir esperit de minoria i de vencut és ser-ho. Viure contínuament donant explicacions i justificani-se, donant sabó a I'enemic, després de rebre'n guitzes o per rebre'n després, és de folls. 1 exemples en tenim amb els premis al director de la Real Academia, arnb la polemica amb Gala o el premi vergonyós a Adolfo Suárez.

6 . LLENGUA NACIONAL Imnigde 1995lNúmcro 16

Casellas, Víctor Catala, Pmdenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Josep Pous i Pages ...

ES VA EQUIVOCAR TOTA AOUESTA GENT?

Qui tenia raó? Antoni de Capmany quan es- crivia que "el catalán es hoy un idioma provin- cial muerto para la república de las letras" o Bonaventura Carles Aribau dient "Plau-me encara parlar la llcngua d'aqucllssavisquenmpli- ren l'univers de llurscostumse Ileis" i Joaquim Rubiói Orsafirmant que"Cata1unyaencara pot aspirar a la independPncia literiria?"

Per a algilns I'opció ha estat sempre clara: després d'Arihau -que no es va assabentar gaire del que havia contribuit a engegar mes o menys involuntariament amb els seus versos- i de Rubió i Ors i el grup dels primers floralistes com Victor Balaguer, Manuel Mil i i Fontanals, Antoni de Bofamii, Mari i i Tomjs Aguiló, Teodor Llorente, Constantí Llombart, aparei- xen les figures solides de Jacint Verdaguer i rl'Angel Guimeri. El teatre, ja cultivat per un vesper d'aficionats, es va profrssionalit7,nt, ja ahans de Guimrri, amb Frederic Soler, i si la nnvel.la liavia quedat als Ilimbs de la llengua castellana, arrenca des L'nrfericla dr Mrnnrxirrs el IRh2drl veteri Antoni de Bofamii, i dela mi de Narcís Oller arriba a la qualitat estandard -si no, ai las! a la quantitat- amb iina producció cncara a cavall de diletantisme de propietaris rurals, senyores de sa casa, advocats i professors. Martí Genis i Aguilar és un precedcnt important del ja normalitzatOllcr amb una obra com Iirlitn,que trenca amb la hadicióvetusta de la novcl.la historica ja el 1869, i després dels costumistescomRobert Robert, Emili Vilanova, Gabriel Maura, etc. fan la seva aparició Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdi i Marii Vayreda. 1 qui. LIS diré?, que deia Ramon Muntaner, de la pleiade d'escriptors i artistes del nostrc Modcrnisme, des dels mi's combatius, injustament oblidats de I'inici, els deL 'Avr i~~com Jaume Brossa, Jeroni Zanné o Alexandre Cortada, fins als que els filtres histbricsde I'epoca iels posteriorsens handeixat arribarcom JoanMaragallo SantiagoRusiñol i els novel.listes d'aparició tardana, pero que han constituitsegizramentelmoment mésbrillant de la novel.lística catalanade totsels temps: Raimon

Si tot aixo ja era molt, la institucionalització cultural del Noucentisme, partint de l'obra normalitzadora de la llengua que pot dur a terme Pompeu Fabra gricies a I'establiment del primerorganismedepodercatali desde 1714, la Mancomunitat, i la visió practica de Prat de la Riba, fa de la la llengua catalana el vehicled'una literatura i Josep Carner esdevé un nou pare del catala literari modem, i el b r a ~ del Noucentisme és allargat i continua donant fruits a través de la generació dels fills del Nou- centisme tan diversos com Carles Riba, Mari i Manent o Tomis Garcés i el mateix J.V. Foix, a cavall de I'Avantguarda i del classicisme i els malaguanyats Mj r iu s Torres i Bartomeu Rosselló-Pbrcel. 1 Josep Pla, amb l'obra més extensa escrita en catala des de I.lull, i Josep M. de Sagarra, l'home de teatre i el poeta rnés popular des dels temps de Guimeri, i els dos Soldevila, Carles i Ferran, perque aquest dar- rer, I'historiador, no hem d'oblidar que 4s un granescriptor ... 1 més enlli de la catastrofe &e la guerra donen friiit, de primer amagadament a l'exili o a la semiclandestinitat, ni més ni menys que Salvador Espriu, Pere Calders i Merce Ro- doreda, i es recupera Lloren$ Villalonga a Mallorca de la m i delflan Sales per a la literatura catalana. 1 Pere Quart i Agusti Bartra i Joan Brossa i Gabriel Ferrater i Joan Vinyoli creen una poesia molt diferent de la d'Espriu i la de Foix,peroala mateixaaltura.1aVal~nciasorgei- xen Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, i Raimon s'incorpora a la Nova C a n ~ ó i ens posa els poetes classics a I'abast ... 1 encara, recalci- trants, sorgcixen les noves generacions i uns Jaume Fuster, Maria Antbnia Oliver, Aurhlia Capmany, Baltasar Porcel, Carme Riera, Quim Monzó, Pau Faner, Miquel Angel Riera, Jesús Moncada donen pas a unes noves lleves amb escriptors ja considerats madurs com Sergi Pa- mies o Ferran Torrent ...

Doncs bf, tots aquests, més els ciutadans de tota mena-que s'han esfor~at per acostumar-se a llegiren catala, a coneixer la nostra literatura, la nostra historia, amagada i falsificada la major part del temps a les escoles, els Iluitadors, els politics. que amb alts i baixos i febleses moltes vegades, han fet efectiva la restauracióde I'ofici- alitat i de I'ensenyament de la llengua, hem de

'úmno I6lmnigdr 1995. LLENGUA NACIONAL 7

d i r q u e s'han equivocat i que estaríem més han- L'enscnynment,iiuensenganyem,ésel punta l qui ls totss iens haguéssimcastel lanit íat Iingüís- b i s i cde l fu turd 'una comunitat. Segons la l lavor - ticamcrit i espanyol i tzat defini t ivament, perque que sembrem pod rem obteni r« n o h»na collita. . . . . Espanya=Cactclla, n o ho oblidéssim pas, que ja cns h o recorden cada d ia els senyors Ansón, Jiménez Losantos i companyia i les senyores- n o obl idéssim Encarna S inchez o C a n n e n Rico Godoy, pe rexemp le -de I'ABC, de la COPL, de El Mufidci i Dinrir? 76 i mol ta p r rmsa "de prov in - cias", de Tclr 5 i d'Anto ia 3, i la RAE i c l PP.

A.A. Sol<;

Fa f o r ~ a anys que h e m anat veient com en la nostra societat existeix una certa tendtncia a la despreocupicicí per la cultura, i aquesta tendEn- ci.1 és més accentiiada entre la jciventut. Les caiises d'aquest fet poden s r r mnltcs, pc rb totcs van abocades cap a una drsculturi tzació. I aixb 6s preocupant. mEs si ien in i en cornpte q i ie n o passa tan sols En la socict'it q~ icensenvo l ta , sin6 que és un fennmen iiniversal, iin f e n ~ r n e n q i ie abdrca t o t e l rncín culturi tzat.

Si aqurst preces continua avanq.int. n o fóra d'cstranyar que caminéssim cap a I 'ocis de la nostra civil ització, con i ha ari'it passant altres vegadesal l largdelsseglesarnb Iesaltrescivi l i t - zacions hagudcs antcr iormcnt .

Entre Iesmoltescausesqi ie hemd i t q i i epoden afcctaraquest procés dedesciilt i ir ització, n'hi ha dues q i ie són importants: I'ensenyament i els mit jans de comiinicació de massa.

L'ensenyament c o m a proc ts basic del desen- vo lupament de I'tsser humi,iscihretotdeI'tsser h u m a en formació. Pcnsru la gran esponja qiieés e l cervel l d'un infant, la qua l absorhcix tota la informació que rep i la selecciona i I 'arxiva se- gonsrlgraud'impactequeli hacausatenrebre-la.

Pero fixeu-vos també que a v u i d ia hi ha mol ts estudiants que després d'haver acabat els estu- d i s de BUP i d e COU, n o saben quina carrera universitar ia vo ld ran estudiar, i n'hi ha que ni t an s o l saben s i vn ld ran continuar estudiant. Anal i tzant aquest fet a r r i bema la conclusió que la societat en la qua l v iuen n o els ha sabut donar una motivacióprouconvincentpera pensarque va l l a pena esfor~ar-se pe r a prendre par t activa e n e l teatre d e la vida.

Quant als mit jans de comunicació de massa. diaris, revistes, radios, televisi«, etc., ens bom- bardegen contínuament d'informació; tanta, que noens queda temps de pensar. la major pa r t d'aqucsta in formació té u n cont ingut de tafane- ria, i a vegades també de morbositat. A lguns d'aauests mit ians bandeeen la formació i fins i . , tot I'opinió, al- legant que el qur intrrcssa són els rcsultats ~ c n n o m i c s (dels mit jans 4s cl(1r).

Del gran poder de conviccih que tenen, o pci- den tcnir,seria boq i i ee i i dediiluessin tina peti ta par ta intcntar despertar en la joventut una mica d' i l , l i is ió i esperanp; fer- losadnnar que la societat per anar endavant necessita tenir ideals, i aquests transformar-losenrealitat. Els haur iade fer veurequee l fu t i i r 6s a lessevcs rnans, i quc el poden mi l lorar .

L'oc:isdeIescivilitzacionssempre l iaesdcvin- g u t q i ian s'ha arriba1 cn iin estat de benestar suficicnt. Llavors I'l'sser Iii imi es coi i ip la i i anib el1 mateix assaborint r l s exits aconscgiiits i crc i i que ia n o va l la pena d r Iluitar, que ja I i o ha aconseguit tot. La renlitatésquesempreriecessi- t r m una fita m6s I l uny ina p e r a podcr caminar endavant.

Pera ixba l comrnqamcnt hem d i t qi1ri.s preocupant que actualmrnt la joventut r r fus i la c i i l - tura. D' i ina pa r t perqi i6 p o t representar I'oc;is d'una civil ització, i de I'altra desciilt i ir itzaci<i gratuita.

Penseni que: Un poble culte 6s un poble r i c i que u n poble incul te sera sempre iin poble pobre.

Dr la matcixa manera que: Un poble culte 6s u n poble l l i u re i que u n poble inculte sera sempre iin poble

esclau

... dels altres pobles.

8 LLENCUA NACIONAI. / m ~ i g d e IPPSINÚmem 16

"LA CAMPANYA" qual només lamentem la seva actitud pessimista), davant d'una agressió tan directa reac-

LIASSUMPTE DE no pretenien que Sant Roi es re- ciona de forma contundent tolés "San Baudilio", quan així "L'esperit i la lletra de la carta

L'ACADEMIA: va ser durant molts anys durant contenen exactament la ideolo-

PUNT 1 SEGUIT el franquisme, igual que Sant gia imperialista que m o ~ t s tení- Qirirze que era "San Quirico". em I'esperanp que havia anat

~1 text que va ernetre la ~~~l mentre aCastella existeixenpo- reculant o que podia anar recu- i\cademiade l a L~~~~~ E ~ ~ ~ ~ ~ - hles amb el norn m& arcaic de lant ni que fos molt poc a

la primeria denovembreés obvi Sn"irir~p. poc." ..." La ideologia imperialis- quees tractava d'unvaitnt pera Una fal.licia greu que haestat ta con"steixa influir sobre la decisió del Tri- esgrimida per la RAE -sense nació Ilengua. E s ~ a n ~ a * biinal~onstitiicional.Ésallbdel cap base científica, histhrica ni castell:i ha de ser en principid'autoritat moral: "si la legal-és d'atribuiral castelli o definitiva llengua amb

I<AE lo dice ..." Fruit de pressi- espanyol I'etiqueta de "llengua bts els drets. Els altres, els qui ons admeses públicament pcl comuna".E1pitjorésqueaquest altres neguits parlem seu director i feta d'amagntdels concepte 6s tingut "comuna- nostresaltresllen- .icad&mics catalans o radicats a rnent" corn a real i palpable. És RüeS, no els

Catalunya, no va complaure a allo de "en castellano, que todo d'ets. sOm e s ~ a n ~ o l s només iiingú: es veu que els elements F I mundolocnticndc". L'oposi- neRativament: Per Pagar,

mc'sradicalsdedinsi defora dc ciódellenguacomuna/llengua cedir el pas a l s altres, als que

I'Acad$mia volien un text mes ~ernaclavearefor~ar-ho:lal len- "n e s ~ a n ~ o l s " - bclligerant (encara!). gua vernacla és la llengua dels Rccordeu el text que citavem

vencuts, dels esclaus, la d'estar el mes passat d e Cris tbfol Les reaccions queesvan per casa. Usar-la en públic t s Despuig?Doncs bé, ja fóra hora

pertaraCataliinyavanserreite- impensable: 6s allb que alguns queelscatalansn'haguéssimtret

rativcs: " dcF'rtament de CiiI- han cnmenqat a posar dc moda conseqüencies, prikcipalment tura dc la Ceneralitat, I'lnstitut de en raro,,, les capes dirigents i els polítics, d'Estudis Catalans, (>mnium Cultural i unconjuntd'entitatsi Per tot aixb, i deixant de ban- pero no, perque a C a t a l u n ~ a ja

da els esquinFaments de vesti- noen tenimd'aixo tenim"nota- la totalitat de les universitats

dures i les lamentacionsdavant bles" en el sentit aracil.lii. (Ve- c.i(alanes i tot iin segiiit de reaccions, declaracions i notes in- del mura quii el nostre poble és eeu Dir la pags. 128-130

tan (seguint la linia he. 1 120-125). Les forces vives del dividualsi demésentitats ... Per brea improduct iva, l a "cercle familiar" continuen aixb la nostra Associaci6 va op- tar per no afcgir-se a aqiiest cor d'abansdelaconstituciódelrEs- guiant-nOs.

i pensar a trehallar per iin futur tat d'lsrael) ens podem congra-

dcnormalitat,en la linia delqiie tulardela claredatdelasituació LA SENTENCIA: dcia Salvador Cardús en el seu que ens ha estat un cop més

article "Fatiga de l'cspanyoli- recordada i que ha fet exclamar AQUÍ NO HA tal" el 25 de novembre a I'Auiri. a Joan Soii, pcr excmple. "Els PASSAT RES

catalano~arlants no som ewa- Les notes més destacades de

I'actuació de la RAE hanestat el pseudo-cientifisme en usar a Iu lleugera i sense cap definició ni concrcció els termes sociolin- güístics de diglhssia i bilingüis- J ~ I C , i el desconeixement histbric imperdonable i volgut en afir- mar davant les reaccions, que

nyols" i ~ o r i i , 17-11-94). 'En aquest escrit, com acpstuma a fer el nostre admirat estudiós (i no va de broma, ja que Joan Soli ésundelsquemésha estudiat la historia de la normativa i de les pusicions sobre el catala i possiblement el primer investigador actual en sintaxi catalana, del

Si algú es pensava que una sentencia favorable del Tribu-. nal Constitucional posaria fi als atacs contra I'ús del catali amb una certa i progressiva normalitat a I'ensenyament o en altres imbits, anava ben equivocat. DevienseraquellsenireelsquaIs -possiblement d'una forma

Ntimcro 16lmnigdc 1995 LLENGUA NACIONAL 9

"LA CAMPANYA"

retorica-s'incloia Joan Sola en socio-lingüístics es pot anome- el text que més arnunthem citat. nar "una comunitat lingüística

GLOSSA DE Tot just acabada de publicar l a descentrada", ja que no tenim LARTICLE DE sent?!ncias'hanrenovatelsatacs c a p ~ c i t a t de decidir les qüesti- i la promesa dr continuar-los ons que afecten la nostra Ilen-

SALVADOR permanentment:araiaiietraque gua. Totes les decisions impor- CARDÚS "FATIGA oosena lamate ixamús ica~s" Ia tants es orenen en centres de nr:

U L Generalitat no compleix la sen- fora de la nostra comunitat. No t i .nc id de l Constitiicionai ..." tenimsobiraniadecanmena.ni L'ESPANYOLITAT" ~ ~ ~ , ~ l e i x ~ i d a l - ~ u a d r a s , c a n - per tant tampiic sob'irania iin- didata del 1'1' a les mun i c i p i l s güística. "A l a fatiga de la catalanitat

dcSantaColoma ic lsquraniran per la mancad'iin Estat que aju-

s r i r t i n t . dés a portar-ne el pes, ara s'hi --

I3eposturesrlares i dignes hcn poqucs. En l a línia del nostrc n o c d ivu lva t m a n i f c s t A A CATALUNYA EN CATALA ~~~

&TALUNYA, EN CATALA, redactat e l c i i r s pnssat davant I 'anunci d e l pas a l Tribunal ~ons t i t uc iona ¡ dels dubtes del Suprem sobre 1.1 constituciona- l i tat de determiriats articles de la llei de Normalitzaciii, hem trohat, pero, una carta d'un ciu- t a d i publicada al diari Auiri de I'últim d ia de I'any que deia: "Tornant cap a casa un xic me- Ianchlic (sir). escolto (rrsir) per la ridioque el Tribunal Consti- tucional ja ha dictat sentencia sobreI'úsdelcataliaCatalunya; 6s a dir, un poblealie ha decidit s i podem o no ter servir la Ilen- guaprhpiaacasa nostra. En f i ..."

EL NOSTRE

UAVA?4T L.At i l t tSSIÚ Mt 'FOI<I 'A OUL HA SOL-LKT L A LLENt i l lA CATALANA. FoRA n i 3 1 TFMI ' I DE nlCTADllRES. <'Al. QUE TI. A1IlI.II CATALA F A C l i I ' I I IK 1.A Sl:VA VF1:

Ni. hi h* 'Iiihlr q"' 1'"~l""l r;imp;inya ciintr;, Ikl;iliiny.i. roncre,ñ<l;i en 1;i rrrisio de <en, anicler de la 1.1ei de ~on i ia l i i uc i< i ~ i r iy i i i , i i r r dr 1 ~ x 3 . r l'agrc\riii iiiri luil;i conrra I'exislkncia iiiatcixa de la norm pcrroii i l iul nrciuiial d r que ~ i i s lv Iei ol>lcca I 'al irrr l l de I ' t t m l ccpanyol en elr úlliiiir iempr. una agrcrsib moll me$ íorh quc c l " .b l in i l i~ ia ' d'unr paniriilir,. Piulem crinrldrr;ir <I"r "17 inirrerior il'iine< min<irir,. qii* encnrnen el, p<xlrrr tac1icr dc l'l..ib,. liar, Ir, i1c ccri. miilr i ir de ci,rnuiiiciciii clr =u\ rc\rin;i<1<iri. i del, Inliiiii.,l, "1s seur nnur canaln d'aciuaciri. iiii incorrc~aiit el calnri>iriicni d'on r i lwcr i l r i x i \ u eri iccir l i irr i r rrr ,crumn< 12 prr<rcucid ~ i i r i d i c r <'ha ntcgi, a ir prrsecucia po l i l i u dc I r 1lc.ril.i '.?,alma

I>l"anl aqueru siluacl(i. arirnii.,,, que. l 1 t lem icimai r cunsviwr que Caulunya no I>OI decidir solirr I'úr i rl Iiliur dc la sevn 1 I lenc~a. O C ~ Q Y C CI !roba cncara sornies a inzcroro5 lorcoi I aliciis I a 12 drrisid Cunr l

. . . , , . 3 id^ 3.1 de ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ i t ~ ~ i ó ir dircnminaion, r ibh lc i r unl~rsigu~mi nngrant cntrc la Ilciigucr que cr parlcn a I'trvii. 4 - E l Ttibund Supmm acruatambC amb cnicrir dircriminadorr queamblcixcn la diferencia cnrrc duer clarrcr dc Ilcnpua: les que r'lian d'exigir a rolhom perquf 1'Eriat erpanyol consldcra quc wln les úniqucr bonw i I c i que "repugricn alr drcu hunianr".

I'ci mt Yxb. fcm una ctida a Icr inrulucionr reprewnialivir de cada un deir lcnitonr dcls PsilOI Cavilanr lúovernr. parlamentr. conrcllr comucnlr. municipir, elc.), a Icr Enlitair i A s ~ ~ ~ i a c i o n l del Ieixil rnrlnl del nostic poble. als ~il imdñnr i ciufadnna del> I'airor Catnlanr. ""7 I1I ",,P

MANIFEST "A CATALUNYA, EN CATALA"

Reproduim el text del manifest que Llengua Nacional va confeccionarel curspassatquan va saltar a I'actualitat I'afer del pus a l Tribunal Constitucional de la llei de N(,rmalihacii>, lii expressem els punts que creiem que són els fonarnentals e n

aquest tipus de conflictes: e l fct que som e l que en termes

, - . - . -. .

I ~~~~~~i~ el S?" rr~>iiig a va manii>hm crinir& IA I I ~ ~ ~ ~ ~ ~ rrblana i r iomr l.\ iamvyes de que es val (c((<II'E. ALIC. ccnr panltr p l i l ier . eic) apmvani dcelrracionr, r igna>i manifcitn. col.labranr amb cnlitari i realiuani aires i mobil imcionr m defensa de la Ilenpua. perqd la millor rcrposm 65 no mriar al margc. NomCr podrcin aiurar I 'ofenri ia actual colitra <:aulunya si cl p b l c camla fa rinlir asb forca la rcva ueu. 2 - S I ~ Y ~ wlirrcnlr I mlamin 1'"s de lñ lleneua (1ulana. IemprC 8 en qi la l rvol aciiuimr. nls rerritunr dr 11 norini ".i~i<i. 1 nrigeiiin qL,c ~prnci's nnri i ia~~irador auaiiii a ri quc la ~~cngua ealalaiia u-iipi ioir dr ind~~~~I'''& quc li ~ w r c ~ ~ m n e r coma ller>gw #larnonal dcl -iiiurire pb lc . 4 - I , ~ ~ I ~ ~ ~ ~ ~ ~ , racin r c a ~ i ~ ~ arrcu ~i iortri dici: A CATALWYA EN CATALA

Envicu I'adheaó rom 8 rnlital n 13 rimp;inv;i "A <iiwluiiyn en c:<olj. r (ira" Via di. Irs ronr c.I~,I~~cs. 1\12, IF. 0 8 ~ 7 R ~ ~ ~ ~ I ~ ~ ~ ~ . Fei inoi nrnhar la i,nrir;i ;iitrq;i rli q18t ~ I # Y # # v u mtcrc5v.%L? n i,ulilir una cmidinació pc""""C"1.

--

10 a LLENGUA NACIONAI, 1 moip de l99.ilh'úrnern 16

l

que sembla que ens empeny a No pht ser que la catalanitat haver de donar resposta a cada sempre acabi essent en un alt agressió." percentatxe una mera resposta

"LA CAMPANYA" ENSENYAMENT

"Ésper aixbque hesostingut, a qui no la deixa viure, o que es defineixi més en negatiu que en i mantinc, que ens equivoquem

qiian ens sentirn ofesos a cada p ositiu,oqueparlisempred'all6 nova provocació, i volem que proposa I'adversari".

afegeix una fnt<qflddrléspai~yoli- tant, cns hauriemd'adonarque Int per la prestncia d'un Estat reconeixcnt-nos ofesos, mos- que ens asfixia amb constants trem la nostra feblesa davant provocacions i poltmiques, i I'agressor". .

caldri ensenyaralgunacosa més en catali que la llengua catalana, perbnos'estableix clarament que. Així, per exemple, si un centredecideixvehicularlaclas- se de plastica o l'educació física en catali (assignatures en les auals habitualment elsalumnes

En I'ordre Rotger, de totama- nera, no s'estableixen uns mí- nims clars d'ensenyament en la llengua del país. Shi diu que

mobilitzar -inutilment- mig "El nostrecatalanisrneés més han de llegir ni escriure) ja país a respondre l'agressió. coidermic-reacciona iesmos-

- i'ordre. Els articles'són redac-

. Primera. perqiie des d'una tra sensible quan el toquen a la posiciód'orgull dclacatalanitat pell-, que no pas ossi, perque hauríem de recordar quc no no té una cbrpora propia i resis- ofen qui vol, sinó qui pot. 1 per tent a les sacsejades".

ENSENYAMENT

Aixi mateix, I'esmentada ordre no estableix uns terminis clars, ni deixa marcat qui es res- oonsabilitza de I'aolicació de

tats en futur ("es redactara un oroiecte linaüístic de centre...") . , " imprecís i s'apel.la a una res-

L'ORDRE ROTGER REVOLTA ponsabilitatcompartida entreel

L'ENSENYAMENT A LES ILLES Ministeri d'Educació i Ciencia espanyol i la Consellena d'Edu- cació iCultura del GovernBale-

Bemat Ioaii i Mari ar. Apuntem,cornadada desta- Les aigües socials de Ics llles nyament, pero realment el que cada, que el govem de les Illes

BalearsiPitiüsessolendiscórrer fa és una pilatica rentada de encara no ha una xarxa

plicides i tranquil.les, com els mansper partdel govern del PP propia d'ins~ecció, i que els versos d'un ooema de Costa i a les Illes. únics inspectors que hi ha a I'ar- 1.lobera. Pocs esdeveniments xipelag són els inspectors del

I.'ordre estableix que, a partir M E,C. espanyol. aconsegueixen d'alterar-les.

d'ara, les escoles que vulguin Tant és així, que la gran de les

fer part del seu ensenyament en Segons I'ordre Rotger, cada illes catalanes ha estat anomena- ]lengua catalana no hauran de claustreicadaconsellescolarde da algun '"'la de la calma". demanar oermísayadministra. centre establiran el projecte lin- ~ ~ ~ - - ~ ~~ ~~ r ~~ ~

Aquesta calma. pero, ha esde- ~ i ó educativa (cosa que teorica- güístic que considerin més con- vingut tempesta. L'element re- ment-n,a~aprictica-encara venient, dins el margr amplís- volucionador: una ordre signa- passava). se l iminar doncs, una sim que permet I'ordre (més da pel Conseller d'Educació i practica humijiant (evident- ample gairebé irnpossible). Cultura del Govem Balear en ,,,t, per a en Irnmediatament desprésde la Bartomeu Rotger. sobre l'ús de no cap de per.

promulgació de I'ordre, es p r e la llengua catalana dins l'imbit mísespecial,sinóquefuncionar , ui un acabament de vacances de I'ensenyament. enespan~o'constitueixprecisa- amb una activitat febril, per tal

I.'ordre, publicada el 18 ment la "normalitat"). Segons de dvesmenar-la, anul.. d'agost, quan tothom qui trrba- I'esrnentada ordre, pero, hau- lar-la o canviar-la per una alka Ila com a ensenyant gaudeix de randedemanarpermisaquelles que fos ,éS adequada a les ne- vacances -anul.lada, per tant, escoles que vulguin vehicular cessitats reals que dim la possibilitat de reacció imme- totl'ensenyamentnomésenuna Irarnbit de a les diata-, pretén regular la ques- llengua, sia la catalana sia I'es- llles Balears Pitiüces, tió de I'ús de Ilengües a I'ense- panyola.

Número 161-g & 1 9 5 . LLENGUA NACIONAL 11

ENSENYAMENT

Si la memoria no m'enganya, ment a les Illes. "Laformació en c o m a r a . A i n a Mol l , va ser I'APLEC (Associaciú d e Ilengrtacalalana,alesescolesdeles ex-directora general d e poli- Professorc en Llengua Catala- Balenrs, 6s lofalnient insir/icie~it", tica lingüística d e la Genera- na) la primera associaciú que es s'afirma des d e la direcció de la litat d e Catalunya- han in- va declarar encontra d e I'ordre. TAPA. "& i~tiprescindible que el tentat rentar-li la cara a I'ordre, Segon~ladeclaraciódel'APL~EC, gnriern es conipror~ictien pl pro& al nost re en tendre , sense amb la promulgaciú d'aquesta de nortnnlifzació lingüistlca i quc aconseguir-ho. ordre "Rotger sc sotnicl al podpr ~'~x~~~lxianil~fer~11~s~eIfr0sj)a~11~ La plataforma perla ldlrngiia colonial espanyol". Immediata- les conipct?ncies d'edtrcacio a la resumia elsproblernes que plan- rnent després, un seguit d'asso- comioiilal aut6nonia de les lllus I,ordreenelssegüentspunts~ ciacions, agrupacions culturals. Balrnrs", afirmen les mateixes partits nolitics, etc., es pronun- fonts. - L'ordre Rotger no planteja . cizren en contra d e l'esmentat decret. Enaquesta rnobilització. I'Obra Cultural Balear ha fet d'element aglutinador. A prin- cipi d e curs, s'organitza un acte al Teatre Principal, de Palma, ple d e gom a gom, en contra d c I'ordre Rotger, amb representa- ciú d 'ent i ta ts d e Mallorca, Menorca i Pitiiisec.

Quant a Consells Insulars. el d e Mallorca tamb6 s'ha pro- nunciat en contra d e I'ordre Rotger. La declaració compt i ambelsvots favorahlesd'Unió Mal lorquina , c1 PSOE, el PSM-NacionalistesdeMallorca; nornés defenscn I'ordre Rotger cls niemhres del PP que, d'aquesta manera, quedaren en

uns objcctiuc clars. Seguint estrictament I'ordre i. hen possible que no escompleixin els mínirns estahlerts per la Llei deNormalitzaciú Lingüis- iica.

- No ti. en compte sisicnies d'inspecció, i d'avaluació del funcionamentde I'ordre,sinó quc en deixa el desenvolupa-

DrsnrPs d'aauestes nrimeres niinoria. i e n t "a la bona d e D6ii". accions. les entitats impulsores d e la rnobilització en contra de I'esmentada iirdre, han iniciat pel seu compte la via judicial, tot presentant una drnúncin d e I'ordre, basant-se en el fet que n o s'ajusta a allu que disposa, pel que fa a l'ensenyament. la Llei de Normalització Lingüís- tica d e les llles Balears, aprova- da I'abril d e I'any 1986.

Qiiant a sindicats d'ensenyament, s'han posicionat clara- menten contra d c I'ordrc I'CTEI (Sindicat de Trehalladorc d'En- senyameiita le~llles),quecomp- ta amb majoria absolutd en la representaciú sindical ii I'arxi- pelag, CCOO i UGT; nomEs de- fensen -i encara x n s e gaires pronunciaments públics- l'ordre sindicats clarament espa-

~ ~ i ~ ~ ~ ~ ~ , l ~ p l ~ ~ ~ f ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ l ~ nyolistes i retrogads com ara

Llengua (impulsada, en part,per ANPE. la secció eivissenca d e Llengua cal dir, finalment, des de Nacional) haexigit explicacions les mobilitzacions que varen te. aBartomeuRotger,s'ha5umata nir lloc fa uns anys en favor del les mobilitzacions en contra de traspjs de cornpeti.ncies dredu- I'ordre i ha constituit el seu nu- caciú a la comunitat cli cohesionador a les Pitiüses. de les llles ~~l~~~~ i pitiü.

La Federació d'Associacions ses,nohi havia hagutunamobi- lització tan notable, accentuada d e Pares d'Alumnes (FAPA) de . i estesa com aquesta dins l'im- les nles Balears, pel seu canto.

s'ha posicionat des del ~ r i m e r bit d e I'ensenyament a les nos- ...

rnoment en contra d e I'ordre. i tres Illes.

haexigitques'avanci,sensepors Enmig d'aquesta situació. ni complexns, en la catalanitza- u n s pocs defcnsors d e l'or- ciú progressiva d e I'ensenya- d r e -algun p rou conegut ,

- Amb aquesta ordre, el Govern es renta les mans davant possihles futurs conflictes lingüístics. La Consellcria trasllada aquest conflicte n cada centre,acada escola con- creta. Amb aq~ies t ultralibe- ralisme educatiu, el govern r s desente% completament, del problema lingüístic,i,per tant, delega lesseves responsabili- tats en ensenyants, pares i aliimnes, ts a dir, en la societat civil d e les Illes.

- L'ordre Kotger, finalment, encara que tingués unes ca- racteristiques diferrnts i fos molt positiva per a l'ensenyament a les Tllrs, n o podria aplicar-se, perqui. el govern de la comiinitat "autonoma" no ha posat prou emfasi a I'hora d'exigir del govern espanyol el traspis d e les compe- ttncies en materia educativa.

A hores d'ara, les Illes Balears constitueixen I'única part del

12 LLENGUA NACIONAL I moic de 199.í1NÚmom 16

INFORMACIONS 1 COMENTARIS

natge que parla sempre en castella: és un metge ..., pero és un

L'ESGLÉSIA ELS PASTORS "~on juan" ! ~ n s preguntem si CATALANA EN DE LA FRANJA apliquen la llei que a la fi del CONCILI regnat d'IsabelI1, el 1867, el.go-

VOLEN DUR

v e m e s ~ a n ~ o l d e " e ~ o c a va pro- DesdelsegleXVIII-I 1757- EL RAMAT

mulgar, a la rma davani la pro- no sphavia fe[ cap conci1i AL LLOP fusió d'obres teatrals en catala, prWincial de ~ , ~ ~ ~ l é ~ i ~ catala.

que ordenava que, almenys, un na: eldia 21 de generesva inau- Lapremsaha informatque iin personatge s'express6s en cas- gurar solemnement a T ~ ~ ~ ~ - bon nombre (esperem que nci telli. Diuenels historiadors que gana, ~~~~~~~~d~ si, primada, siguin tots) de sacerdots de les els personatges que hi parlaven ~ ~ ~ ~ i l i , ~ l ~ ~ i ~ ~ ~ desde parrbq~~ies de la Franja no ha11 eren el dimoni dels Pnstorets, un fcia 257 anys, ~ ~ ~ ~ ~ l t ~ ~ ~ volgiit concórrer al Concili dc municipal -que acostumaven na ha a remolc del poder, i 1'Església catalana, ino pas per- a anomenar "Sánchez" i que era aixo no cap secret. Fora dral- que siguin progrcssistes i el tro- un beneit- i altres personatges gunes individualitats, en bin poc democc~tic, sinó per- d'aquest coll. La llei no es devia momentsmésdursha contribu- ;uUe,malgrat formarpartdelbis- abolir mai -potser encara és vi- ,teficaCmentaespanyolitzarlin- bat de Lleida, malgrat tenir una gent!-periiesvadcixardecom- güísticament i ideologicament fcligresia en la seva practica to- plir aviat pel daltabaix que va "1, publi&ció,ben talitat de llengua catalana, vo- suposar "la <;lorinsa", 6s a dir la del capital vm de la l-lis. Ien formar part de dibcesis ara- caiguda de la nionarqilia el 1868, esniritual de les rsoanves goneses. i el que va venir despr6s: I'inter- regne, Amadcu de Cavoid, ras- sassinatdePrim,Iala. República i la Restaiiració, innt~ir niilitnri. Ara, ves per on, és TV3 que I'ac- tualitza involuntiriament.

Potser I'únic de positiu a que aspiren els guionistes és que la gcnt vegi exemples de les tan poccorrents converses hi l inees queja preconitzava Aina Moll durant el seu mandat de directora general de Política Lin- güística al Principat! Són tanpoc freqücnts, que, fins i tot en I'am- bit dc I'ensenyament ens hem atipatde veurecoma professors castellanoparlantsqucparlenen cataliambalgunsdelsseuscom- panysiqueinte~enenencatala als claustres,la majona se'lsadre- $a en espanyol. Fins i tot -i és un casqueconeixemdeprimeram& aunproíessordellatíque tambt:fa classe de catali !

2 ,

del canonge Cardó pot aportar una informació abundant i des de dins als lectors.

Ara t& encara unes quantes assignatures pendents amb la Ilcngu~: quan es catalanitzaran algims ordes religiosos que són un oasi d'espanyolització en un sistema educatiu que, amb difi- cultats, avanca cap a la catala- nització? Quan aconscguiraii neutralitzar els "comentaristcs de la caverna" que operen amb tota impunitat des de la COPE i que, fora d'alguna nota de dis- conformitat més aviat tímida i parcial no hemvist quedesperti una reacció enkrgica i col.lectiva per part dels bisbes catalans? Quan aconseguiran neutralitzar també els eclesiistics espanyols de I'entom del papa que impedeixen que aquest usi el catala en les seves bencdiccions Urbi ut orbe? Com f s que no es decidei-

Una altra informació ens dcia que una enquesta recent ha re- velat que la poblacióde la Fran- ja conscrva efica~ment la Ilen- gua catalana en les seves modalitats propies (per que es parla de modalitats només en zones considcradcs perimriques o es- pecials,quan tothorn téla seva?), pero que en els Ambits oficial, sanitari i eclesiistic usa I'espanyol. També s'hi trobava la vu- luntat de rebre l'ensenyament del catalh, pcrb no en catala, i d'assolir la cooficilitat.

Tenimuncas bencuriós i diferent de qualsevol altre indret dels Paisos Catalans: a diferencia de Catalunya Nord o de les zones de Valencia i Alacant (i cada cop mCs deCastello!) no hi ha hagut abandó niassiu de la llengua familiar, tampoc no hi ha inimigraciócoma Barcelona, Tarragona o altres jrces indus-

1 els de I'ABC i companyia xenaexigiruniconfer&nciaepis- t r i a l s d e l ~ r i n c i ~ a t , ~ ~ l a c o n s - clamant perque, a Catalunya. copal catalana i ni han volgut ciencia 6s ben baixa. Només es ens mengem cruselscastcllano- incloureaquesttemaenIesmat&- trobcn reconscienciats els qui parlants! No tenim remei! ries a tractar en el Concili? se'n van a viure a Rarcelona!

14 MENGUA NACIONAL /mi~dc1995/Núnrm 16

INFORMACIONS 1 COMENTARIS

Caldria un revulsiu clar, prota- UNA gonitzat per element? jovei 8

EL DIARI "AVUI" scnse complexos de la Franla PUNYALADA PARLA DELS calparlarclar,elshabitantsde'la Franja són catalans, de llengua i d'historia, per vinculació economica i eclesiistica fins ara, malgrat les ben recents provín- cies,malgrat lapcrtinenqad'una partd'aqiiests territorisal rcgne d'Aragóenepoqurs mcdirvals. Entreells i AragCi hi ha el desert: que no se n'han adonat? Una altra cosa és que Catalunya els aparegui amb una imatge en- grescadora; pero Es que .4ragó cls Iio apareix més?

PER L'ESQUENA A LA NORMALITZACI~ A L'ENSENYAMENT

El sindicat corporativista APESC hapresentat una impug- nació a les oposicions del curs passat i alsconcursosde trasllat i, sense fer gens de soroll, el DOG ha publicat una nota que

LA pocs entenen, segons la qual els

UNIVERSITAT afectats poden, si així ho desit-

-- gen, personar-se en la causa. Dk ~ ~ u k t s i n d i c a t ha arribat a ob-

SARAGOSSA tenir 7 representants en les dar-

TAMBÉ reres eleccions sindicals - q u e no són res al costat dels més de

"VETLLA" 60 de c c o e , per exemple,

PER LA perO enhe les seves fhbies hi ha el catali. Amb armments tec-

PREMIS ARAMON 1 SERRA

Estranyament, el diari Auui va parlar dels premis Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lin- güística el dia 21 degener prop- passat,enuna gasetila mínimai esmentant només els noms d'uns pocs premiats.

LA CULTURA CATALANA ENTRE LA CL/WDESTINITAT 1 LA REPRESA PUBLICA (1939-19511 (Il, lean SAMS~, Biblioteca Abat Oliha, I'ublicacio~is de IAbadia de Montsemat, Barcelonn, 1994

Fruit d'una tesi doctoral de l'autor, aquest eshidi del qual

FRANJA nócratesisenseextremar~anota d'anticatalanisme rebutgen

una noticia recrnt fa I 'exig~nciadelcert i f icatdecata- ber l a univCrsi ta t d r l i que el departament d'Ense-

saragossa vol contrarestar la nyament va fer preceptiva per "catalanització" creixent de la als concursos de trasllats. Ara

tcnim ara'la primera part, iris ofereix per primer cop d'una formasistemiticala historia de les catacumbes en que es va moure la cultura catalana els primers dotze anys després de

~ ~ ~ ~ j ~ . pregunkem com es tots els docents que van obtenir la guerra i d e les quals no va pot "catalanitzar,, un dels (loes plaqa per primer cop o en tras- sortirdel tot-permésavenqos m(.s catalans de totes les nostres Ilat,laveuen perillar. Ésclarque 1 que, sobretot a partir de 1962, terres! pins ara abandonats als no 4s la primera vegada que un assolís la tossuda lluita d'uns cants de sirena seduetors de sindicat presenta recursos de- , quants-finsal'advenimentde Catalunya a través de proxi- magbgicspretextantdefensarels mitatdelaUniversitatdcI,leida, drcts Iaborals dcls treballadors cosa que provoca un alarmant del'ensenyament. Esperem que augmcnt dvestudiants volunta- la cosa no prosperi i ens lamen- ris del catala a les escoles i temquealguna genthagicaigut tuts de l a Franja, la Universitat en la trampa d'entrar en aquest de Saragossa e s proposa sindicat o de votar-lo pel que drinstal.lar a Fraga a lguns ten- presenten d'atractiu de crítica hes universifaris que seran, na. de la Reforma i de la baixada de turalment,enespanyol. ~ i ~ o ~ ~ catcgoriadc1s professors de se- seri llavors castellanitzar o rs- cunda'ia. panyolitzar ...

la democrAcia. Val a dir que la situació en que ens trobem ara ésdeguda a la prolongada vida catacumbaliquesommoltlluny noja dr la normalitat,sinóde la salut social de la llengua que es vivia als anys 30, i per inercia encaraals40i50,en totelquefa a la llengua parlada fora dels Ambitspúblics. Peroaixoésuna altra historia.

Número 16linokde 1995 LLENGUA NACIONAL 15

El volum queensocupacomp- seves 300 pagines es llegeix avi- 1 sobretot eixampla I'esperit ta amb un proleg de Josep Benet ddment, per poc intcres que es ressegiiir I'itinerari de15 qui mai que comenca recordant als des- tinguien la nostra historia recent no van claudicar, dcls agosarats memoriats i informant alsqui no i en el pcrquc de la nostra situa- editors d'Aric4 o Dn~r nl Sr l , per ho sahien o no lii havien pensat cióactual. Nomésvoldria remar- posar n o m k dos exemples; dels mai que Franco mateix afirmava car la impressió agredolqa que qui promovien les cdicions clan- que un d e l mntius del Alznniicri- produeix -almenys a mi nie la destines amh petis d'impremta io era posar f i a I'autonomia de prnducixcn scmpre aquest tipus falsos, dels qui van voler rcpren- Catalunya i tallard'arrel la recu- d ' o b r e s aquestcs pumades a dre l'activitat de I'IEC o de prr- peració idiomjtica iniciada amb I'estbmac qiian llegeixes la pos- misliterarisencatalaquanningú la Renaixenqa. tració i I'enviliment forqats o as- no donava cincci.ntims pel fiitiir

L'obraesdivideixentresparts: sumitsa qui-esvan veuresotme- delallenguapernodirlcsencara la primera fa l a historia dels fcts SoS algiins dels nostres escrip; mésarriscadcsaccionsdplsgri~ps dividinl en tres períodes I'abast tors: unsamb I'autoreiitatdcccr- politicsclandestins, com el FNC, que cobreix el vol~im: un que va v?ll iir I'adhesi6 a la nova causa, fa poc recnrdat en I'i?xposiciii or- fins a la f i dc la segona Guerra fent protestes de fidrlitat al re- ganitzada pel nostre consoci Mundial,elsegonfinsaI'episodi gim,demanantperdópelserrors AgustiRarrera. de la coronació tic 1.3 Miire de passats dels catalans i hlasmant Davant de I'up<irtunisme i del DCii d e Miintserrat el 1947 i 1'aI- allo mi.5 glorivs que havien relativismeactuals,aqueststesti- tre fins al 1951. IJii segona part dut a terme des de Puigblanch. monissúnd'una taiiagepntina i s'ocupa de presentar-nos el que Ballet o Anbau a Fabra: 1i res- haurien de fer callar en la vergo- I'aiitor anomena "promocioiis" tauraciód'una llenguaapta pera nya icnngeiarci somriurcvergo- d e 1936, 1979 i 1951 en q u t divi- tots usos ... i, ai! alguiis altres nyant, la "rialleta de conill" que drix cls protagonistes del movi- amb molt menys entusiasme n deiaMuñozi Espinaltdclsqui en nient cultural catala s e g o n la amh I'eloqü*ncia Jcl silenci do- sentir-ne parlar o fent reiació a seva edat i momcnt d'inici de la rant Linsanys i el forqatcanvi de qualsevol actitud d'exigtncia scva activitat com a escriptors i, llcnjiua pcr a poder siibsistir en davant la falsa euforia actual cri- finalment, la terccra pdrtparla de tasqlies periodístiqurs i cditori- tiquen el que ells en diuen "acti- les "tertúiics, cenaclrs i fiirumsr' als, jasigui desde ladignitat mts t u d ~ resistencials". que van constituir les platafor- pregonacome1 Dr.RubióoCarles T.librcs com arluest i ante,¡- mes dc coiitacte pera la represa soldeuila.fentcertcsconcessions orsde~osep~enet,~n~n~lr,iililso~o

de I'activitat cultural catalana. Josep M. de Sagarra, pero PI r ~ ~ ~ i ~ f i n q r r i s ~ i i , o e l d e ~ o s e p Un llibre com aquest 6s im- cnn'ribuiiitd'unaformasistemi- Ferrer i C.iron+s, L R P I ~ ~ S ~ ~ C I I C ~ ~ ~ ~ ~ ~ > -

pressionant i imprecindihle tant redre~ament dclallengiia. lílicndr In l l~n ,pn ci~trili~i~n, són d e pcr als qiii ho van viure directa- El cas d c la revista Dcsfino i els lectura i de record nhligat pcr a mentoelsdelesgcncracionsquc. premis "Nadal" hi són extensa- qiialsevol catala: haurien de ser iiascudes com I'autordins el pri- ment tractats. Fa pensar que en- prescnts a totes les biblioteques. mer dccenni després de la guer- cara no ha acabat I'intent de re- a totes les escoles ... Malaurada- ra, van coni.ixer aviat la situació conduir I'activitat Iiterjria dcls mentnoésaixi.peropelfetd'exis- i la van podcr ~icsentrellar de jnires ~scriptors Cap a l castelli, tir guarden peral futur el secret mica en mica i f o r ~ a de primrra trencantel redre~amentque des de la inestroncable dignitat ma,com. i moltrspecialment,per de I'aparicib de L'orknrfii riu M<,- dd'unesminoriesque.dignamcnt, a les generacions postcriors qiie ~inj-?ires havia experimentat la en paraules d'Espriu citades en pOtSerniSospiten lamonstruosi- nostra prosa. Hi apareixrn ben el prole8 d'aquest volunl. van tati lesdranijtiques i devegades clareslescoartadesdel bilingüis- viure "per salvar-nos els mots". ridicules situacions que es pro- me,I'atorgament-dñvanteIfra- i'erqut., no ho oblidéssim pas: duienen relació amb la censura i C ~ S de fer desapareixer el catala sense ca tala no hi haura que es van perllongar fins ben coma llengua d e c u l t u r a d ' u n Catalunya. ' entrats els anys 60, en qui. ni cls paper secundar¡ a les creacions programes de les obres teatrals enIanostra IIengua,encara man- Erncst Snbntcr i Siclies catalanes no es podien redactar tingut avui amb premis com el en catala, per exemple. Josep Pla, que fa de germi petit

Noes tractaderesumiraquest del "Nadal", o el més recent extens volum que, malgrat les "Ramon Llull", del "Planeta".

16 . LLENGUA NACIONAL / mi8 de 19951 Númem 16

PREMI RAMON ARAMON 1 SERRA EI dia 2 de febrer d'enguany

A LA LLEIALTAT LINGU~STICA es Iliuri el premi Ramon Ara- mon i Serra a la lleialtat lingüís- tica.

Us en fem arribar unes mos- tres.

PREMI RAMON ARAMON 1 SERRA

A LA LLEIALTAT LINGU~STICA 1995

NúmcmI6/noigdcI995 LLENGUA NACIONAL 17

Molwc~iyt~r Antorii h i g i f:ltrtel. Rishc 1Ic Si11siin;t. f3cr lil wvi~ <lc(i.n- r;t dc l;r ttttslc-,t irtct~lit;tt i pcr 1:t scv:t loscn ~iivigoriil<tra dc I;\ c<iosci?ri~ cin lingiiisliea.

I t i q ~ ~ r t Ftilltina i 1,lnntpart (I';ilrti;i rie \.lallorc;i~ pcr 1. S L ~ .. .. ,t ~i~iliiattcii$ 1111gi~is1ii'a c.xr.i~titi:\r al I1:ttg tic Ics J:~nercs di'

c:irirs i pcr iri ir\?;$ l awi n<rt~ri;,iit;r~:ckti:, crt I'?trrihit de itt coti~ti-i~cci<í.

.Itt:tri f'rnr 1.e Ilil iñ~t i Kullaii th'iar\cll:i) i'rcsidcri! ric 1 .:i ilrcs~t;!;i 0' (iraltttiyn Nimi. jwr la srva I:ISCA n i : ~ ~ o r tlr.1 rrc<ti-rciscrlrcriI. leg:il tlcl calkilh crt l':tntt,ii (fe I'eriscr~p:rr~ten~

,\i>Lcrni I'elegrí i I'nrteghs (I3arccl<rri:i) I'er I:r sevii itciitiitl rxerirl>l:rr eii tferrris;i tle 1:i Ilctryii;~ i del tlrer catiilh.

C:nrrxrc S<ll6 i Vcritlr~ll !ff:irciloti;t) I'cr ln wvrt tr:tjrcthria prctfrsini?nl ~ t r t i A il-1ircrradrrt.n tic n:trr:icions l i 1 f ~ ~ l I t i l ~ e11 r ~ l t ~ l i : ~ .

18 . LLENCUA NACIONAL Iaimb de 1995INúinem 16

Monsenyor Antoni Deig, bisbe de Solsona, recollint el prc,rni lliurat pel s rnyor Araniun,

Númrm 1 6 I m i ~ de 1995. LLENGUA NACIONAL 19

El senyclr hliquel Fullana. rrcollint el premi Il iurdt p ~ ~ l senyor Ararnon,

20 LLENGUA NACIONAL 1 moie de I ~ ~ S I N ~ ~ E ~ O 16

I:I senyor Lluis G;iv'ilrli, en iin mnment del seii parlaiiicnt

El senyor Joan Pere Le Bihan, recollint el premi lliurat pel senyor Ararnon.

N Ú I W ~ 1 6 1 m i ~ d c 1995 LLENGUA NACIONAL 21

Fi iiBnyor !\nloni Pelegri, recollint el pri.iiii IIi i i i. it l,i,l ~ i \ i ~ i ;\r,irnon,

l 1 l l l l . v i ; i i i l i l 1 < i i l i ~ ~ i l 1 ili.1 .,.Li p.ir l.,,,,, n i

22 . LLENGUA NACIONAL I m o U d e 199SlNúmem 16

El senyor Salvador Sunyer, recollint el premi lliurat pel senyor Aramon

e e e

PUBLICITAT

Aquest espai és obert a tothom qui vulgui ofFnr o demanar alguna cosa pel que fa als ambits professional, empresarial o personal.

PER A ANUNCIAR-VOS CAL:

- Presentar una fotocopia del document d'identitat per a responsabilitzar-vos del contingut de l'anunci.

- Fer una aportació economica voluntaria.

- LIrngua Nacional es reserva el dret d'ajornar la inserció dels anuncis per necessitats d'espai.

Publicitat: Jordi Batalla Telefons: 841 27 56 i 750 85 21

Fax: 641 22 77

24 LLENCUA NACIONAL / IM~Z de 1995 /Número 16

Prod~cte normalinat per la

ana Generalitat de Catalunya

LLENGUA NACIONAL

1 Inscripció com a soci: 500 pcssetes mcnsuals. Cobrament semestral. (Els 1 socis rebran la revista sense despeses addicionals) 1 I

Subscripció a la revista: 400 pessetes mensuals. Cobrament semestral.

. , ................................................................................................ I

Codi postal i poblacio

I Telefon

1 D'acord amb el que estableixen els estatuts, faig constar els noms dels dos 1 membres de I'Associació que m'avalen. I 1 Nom i cognom

I ............................................................................................................

1 Nom i cognom I

............................................................................................................ 1 data:

signatura:

AUTORITZACI~ BANCARIA

Autoritzo el cirrec en el meu compte dels rebuts de LLENGUA NACIONAL

Nom i codi (banc/caixa) ...................... ... ......................................................... Oficina (banc/caixa)

Número del compte

data: signahira:

Carrer Pere Verges 1,7-11 (Hotel d'Entitats) 08020 Barcelona

Tel. 2780294 - 2327489 Fax. 2780174 - 2327489

Carrer Pere Vergk 1,7-11 (Hotel d'Entitats) 08020 Barcelona

Documents

Llengua Nacional · cavall de I'Avantguarda i del classicisme i els malaguanyats Mjrius Torres i Bartomeu Rosselló-Pbrcel. 1 Josep Pla, amb l'obra més extensa escrita en catala