Click here to load reader

Linx nòrdic - 1r ESO La Salle Manlleu

  • View
    231

  • Download
    5

Embed Size (px)

Text of Linx nòrdic - 1r ESO La Salle Manlleu

OpenJDK 64-Bit Server VM warning: Insufficient space for shared memory file: 9036Try using the -Djava.io.tmpdir= option to select an alternate temp location.

Linx nrdic

Linx nrdicEmma CMarina QIrene VHussam ChMohamed ALa Salle ManlleuCurs 2014-2015

ndexNomsClassificaciTaxonomiaDistribuciLhbitatDescripciAlimentaciReproducciEstat de conservaciAmenacesProtecciImatgesVideo

Nom cientfic: Lynx lynxNom com: Linx NrdicTamb conegut amb altres noms com llop cerver o llop cerval, fent referncia a un animal al que se li tenia una por aterradora o excessiva. Tamb s relaciona el nom cerval, que prov de cervo (o crvol), per la capacitat de caar daquests animals.

NomsLa classificaci exacta de les subespcies encara s objecte de debat, per basant-se en recents interpretacions, la llista inclou les segents subespcies:Lynx lynx lynx, a Escandinvia, Europa Oriental, loest de Sibria.Lynx lynx carpathicus, als Carpats i Europa Central.Lynx lynx martinoi, als Balcans.Lynx lynx dinniki, al Caucas.Lynx lynx wardi, al masss de lAltai.Lynx lynx wrangeli, a lest de Sibria.Lynx lynx isabellinus, a lsia Central.Lynx lynx kozlovi, al centre de Siberia.Lynx lynx stroganovi, a la Provncia de lAmur.Lynx lynx sardiniae, a lilla de Sardenya.

Classificacis de la famlia dels felins i s el ms gran del gnere Lynx. Trobem moltes espcies de linx distribudes per tot el mn i, concretament la del linx nrdic, tamb t altres subespcies segons la regi que habita.Distribuci i hbitat

El llop cerver o linx nrdic habita en llocs on fa molt fred o en pasos amb boscos que proporcionen un munt d'amagatalls i oportunitats d'aguaitar. Depenent de la localitat, poden viure a estepes arbrades, taig i boscos de muntanya. A les parts ms muntanyoses de la seva rea de distribuci, el linx va a les terres baixes durant l'hivern, seguint les seves preses i evitant les neus ms profundes. Tendeixen a ser menys comuns a les zones on els llops sn abundants, ja que s'ha registrat que ataquen i fins i tot mengen linx

El linx nrdic s l'espcie ms gran del gnere LynxEl seu cos que va dels 80 als 129 centmetres i una alada a les espatlles d'uns 70 centmetres. La cua fa entre 15 i 25 centmetres de longitud. Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms, mentre que les femelles tenen un pes mitj de 17,6 quilograms. S'ha registrat que els mascles de linx nrdic siberians sn els de mida ms gran, amb un pes que pot arribar fins als 38 quilograms. T unes potes poderoses, amb grans peus palmats i peluts que actuen com a raquetes de neu. Tamb t una cua curta amb una punta de color negre, uns flocs de cabell negre a les orelles, i un collaret de pl llarg de color gris i negre.

DescripciEl llop cerver caa llebres, conills, rosegadors, tetranids, senglars, isards, guineus, cabirols i rens. Com en altres felins, la captura de preses ms grans representa un risc, i per tant normalment noms el corre durant l'hivern, quan l'aliment s menys abundant. Justament el nom de cerver (linx) prov de cervo (o crvol) per la tradici popular sobre la capacitat de caar aquests animals. Tamb s'alimenta de carronya quan en troba. L'adult necessita consumir entre 1,1 i 2 quilograms per dia, fet que fa que pugui trigar diversos dies en consumir algunes de les seves preses ms grans.AlimentaciLa temporada de reproducci d'aquesta espcie comena al gener i s'allarga fins a l'abril. Les femelles prenyades construeixen caus allats, sovint protegits per branques o arrels d'arbres. El cau pot ser folrat amb plomes, pl de crvol, i herba seca per proporcionar un llit a les cries. El perode de gestaci t una durada entre 67 i 74 dies, desprs del qual la femella dna a llum entre 1 i 4 gatets. En nixer, les cries de llop cerver pesen entre 240 i 430 grams, sn cegues i estan desvalgudes, i tenen un pelatge llis de color marr grisenc, que adquireix la coloraci d'adult al voltant de les onze setmanes d'edat.Reproducci Algunes de les principals amenaces per aquests ecosistemes especials sn: Tala d'arbres a gran escala La destrucci La contaminaciI la major amenaa son els humans ,ja que els caen per apofitar la seva pell .

AmenacesGrcies a la protecci dalguns parcs naturals, la vida del linx nrdic s mes segura i lespcie pot continuar amb normalitat sense perill dextinci.

Protecci

Imatges

https://www.youtube.com/watch?v=fuhurcgMARIVdeo

Search related