Treball de fi de grau

LrsquoEVOLUCIOacute DEL GUERRER

GREC DE LrsquoHEROI HOMEgraveRIC AL

CIUTADAgrave-SOLDAT DrsquoEgravePOCA

CLAgraveSSICA

Gisela Jimeacutenez Boronat

Tutora Esperanza Ramiacuterez Sevilla

Facultat de Filosofia i Lletres

Grau drsquoEstudis de Francegraves i Clagravessiques

Curs 2015-2016

Iacutendex

1 Resum 3

2 Introduccioacute 4

3 Metodologia 5

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica 8

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca 8

411 Homer pont entre dues civilitzacions 9

412 El combat homegraveric 11

42 Organitzacioacute social 13

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme 13

422 Atenes poble autogravecton 14

423 Leducacioacute arcaica 16

43 Organitzacioacute militar 17

431 Sistemes de combat 17

4311 Revolucioacute hoplita 17

432 Herois o guerrers destat 19

4321 Hesiacuteode el mite de les edats 19

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar 20

4323 Egravesquil Els set contra Tebes 21

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics 21

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica 23

51 Organitzacioacute social 23

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia 23

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geogragravefica 25

513 Filosofia poliacutetica 27

514 Leducacioacute clagravessica 28

52 Organitzacioacute militar 29

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange 29

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars 32

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita 33

5231 Les Guerres Megravediques 33

5232 La Guerra del Peloponegraves 34

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra 36

6 Conclusions 38

7 Bibliografia 41

8 Annexos 44

- 3 -

1 Resum

El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia

centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta

recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat

que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de

la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes

De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila

hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi

Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de

quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter

individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on

el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una

evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les

ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada

Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria

- 4 -

2 Introduccioacute

ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ

ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο

αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο

ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ

ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ

παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)

Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi

En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de

la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer

quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i

van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per

exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica

sobre la Guerra del Peloponegraves

Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens

marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ

dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute

dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca

arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar

majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics

Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment

personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les

civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers

anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit

examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan

dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de

les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una

recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes

aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu

- 5 -

3 Metodologia

En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica

inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar

Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent

adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i

problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i

cronologravegics

En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites

les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les

investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar

alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet

2 historiadors francesos

dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una

anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves

que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5

historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga

Gregravecia

Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si

lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna

determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute

al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem

on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera

que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i

de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu

En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem

alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots

anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera

encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context

quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila

distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca

histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute

1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol

2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la

guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar

de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and

Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

Iacutendex

1 Resum 3

2 Introduccioacute 4

3 Metodologia 5

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica 8

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca 8

411 Homer pont entre dues civilitzacions 9

412 El combat homegraveric 11

42 Organitzacioacute social 13

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme 13

422 Atenes poble autogravecton 14

423 Leducacioacute arcaica 16

43 Organitzacioacute militar 17

431 Sistemes de combat 17

4311 Revolucioacute hoplita 17

432 Herois o guerrers destat 19

4321 Hesiacuteode el mite de les edats 19

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar 20

4323 Egravesquil Els set contra Tebes 21

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics 21

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica 23

51 Organitzacioacute social 23

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia 23

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geogragravefica 25

513 Filosofia poliacutetica 27

514 Leducacioacute clagravessica 28

52 Organitzacioacute militar 29

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange 29

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars 32

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita 33

5231 Les Guerres Megravediques 33

5232 La Guerra del Peloponegraves 34

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra 36

6 Conclusions 38

7 Bibliografia 41

8 Annexos 44

- 3 -

1 Resum

El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia

centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta

recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat

que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de

la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes

De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila

hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi

Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de

quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter

individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on

el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una

evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les

ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada

Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria

- 4 -

2 Introduccioacute

ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ

ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο

αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο

ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ

ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ

παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)

Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi

En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de

la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer

quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i

van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per

exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica

sobre la Guerra del Peloponegraves

Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens

marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ

dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute

dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca

arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar

majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics

Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment

personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les

civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers

anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit

examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan

dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de

les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una

recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes

aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu

- 5 -

3 Metodologia

En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica

inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar

Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent

adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i

problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i

cronologravegics

En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites

les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les

investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar

alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet

2 historiadors francesos

dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una

anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves

que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5

historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga

Gregravecia

Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si

lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna

determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute

al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem

on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera

que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i

de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu

En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem

alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots

anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera

encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context

quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila

distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca

histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute

1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol

2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la

guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar

de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and

Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 3 -

1 Resum

El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia

centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta

recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat

que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de

la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes

De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila

hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi

Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de

quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter

individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on

el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una

evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les

ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada

Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria

- 4 -

2 Introduccioacute

ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ

ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο

αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο

ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ

ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ

παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)

Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi

En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de

la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer

quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i

van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per

exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica

sobre la Guerra del Peloponegraves

Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens

marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ

dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute

dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca

arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar

majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics

Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment

personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les

civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers

anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit

examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan

dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de

les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una

recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes

aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu

- 5 -

3 Metodologia

En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica

inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar

Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent

adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i

problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i

cronologravegics

En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites

les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les

investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar

alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet

2 historiadors francesos

dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una

anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves

que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5

historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga

Gregravecia

Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si

lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna

determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute

al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem

on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera

que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i

de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu

En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem

alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots

anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera

encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context

quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila

distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca

histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute

1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol

2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la

guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar

de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and

Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 4 -

2 Introduccioacute

ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ

ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο

αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο

ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ

ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ

παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)

Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi

En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de

la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer

quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i

van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per

exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica

sobre la Guerra del Peloponegraves

Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens

marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ

dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute

dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca

arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar

majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics

Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment

personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les

civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers

anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit

examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan

dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de

les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una

recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes

aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu

- 5 -

3 Metodologia

En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica

inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar

Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent

adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i

problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i

cronologravegics

En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites

les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les

investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar

alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet

2 historiadors francesos

dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una

anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves

que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5

historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga

Gregravecia

Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si

lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna

determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute

al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem

on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera

que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i

de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu

En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem

alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots

anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera

encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context

quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila

distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca

histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute

1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol

2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la

guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar

de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and

Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 5 -

3 Metodologia

En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica

inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar

Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent

adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i

problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i

cronologravegics

En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites

les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les

investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar

alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet

2 historiadors francesos

dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una

anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves

que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5

historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga

Gregravecia

Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si

lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna

determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute

al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem

on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera

que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i

de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu

En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem

alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots

anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera

encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context

quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila

distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca

histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute

1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol

2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la

guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar

de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and

Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 6 -

hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels

segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer

possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van

propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat

sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil

comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar

conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats

Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un

primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les

falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute

final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i

prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys

interessant que magradaria reprendre en un futur projecte

De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre

com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia

estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet

abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta

no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal

en relacioacute amb les altres ciutats-estat

Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per

portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat

drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories

amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica

de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic

Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6

En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos

primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la

psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la

histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses

ocasions als textos homegraverics

Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots

els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes

passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la

importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si

presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave

apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment

6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 7 -

per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les

seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a

significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8

Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes

testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de

Rodes10

malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant

al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic

io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest

substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada

com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant

accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal

com succeeix a les epopeies ja citades

En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors

Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a

exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot

Tuciacutedides11

i Xenofont12

com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute

eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc

Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual

alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes

drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies

8

Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9

Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10

Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12

Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 8 -

4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica

En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als

poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca

clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute

drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia

ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat

una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre

entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu

41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca

Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies

a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila

descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment

drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la

comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura

social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una

entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13

Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos

estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les

tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i

de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la

seva poliacutetica expansionista14

Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia

sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes

i administratiu

En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una

societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes

al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila

constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta

produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes

drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries

conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen

escenes begravelmiddotliques i heroiques15

En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable

que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi

hagueacutes almenys inspirat

13

Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro

Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14

Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15

Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en

su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25

Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 9 -

Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos

emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta

desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta

situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres

teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute

exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona

suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la

darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica

Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta

civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats

De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va

desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire

coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran

xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver

de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels

palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes

Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social

migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16

412 Homer pont entre dues civilitzacions

En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva

produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb

elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre

ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer

Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el

qual intenta aiumlllar el mite de la realitat

Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17

opina que no hi ha cap demostracioacute

arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica

prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18

basant-se en lrsquoestudi de les

fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9

anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve

16

Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del

siglo IV Ac) Madrid UNED 17

Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18

Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce

Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones

SLNE

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 10

-

la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat

micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic

De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19

que defensa que

totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de

desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns

avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia

amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest

sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de

gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus

protagonistes en herois miacutetics

Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria

pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la

tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de

les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta

mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea

haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica

proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20

Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute

jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia

moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus

liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o

ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles

guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien

econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi

(ηέιεκμξ)

Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per

cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22

de part de Meriacuteones o

lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23

donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del

Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un

armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma

circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del

19

Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20

Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute

Bernat Metge 21

Homer Iliacuteada II vv 480-760 22

Homer Iliacuteada X vv 260-265 23

ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 11

-

seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i

expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat

En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a

lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes

primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la

seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats

poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles

(ἱππεῖξ)24

Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la

paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute

de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha

volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica

413 El combat homegraveric

El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes

srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist

alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia

constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat

anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la

societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada

Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi

descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic

en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un

uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms

(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra

era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera

oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal

(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament

representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol

heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora

Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25

on

el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la

histograveria del seu llinatge conclou

ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη

24

Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25

Homer Iliacuteada VI vv 123-236

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 12

-

πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ

αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ

κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη

ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ

ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo

(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)

En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem

que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes

els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees

per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els

deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26

A parer meu

aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la

poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la

preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)

Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven

guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser

favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable

lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que

atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els

lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la

seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions

a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a

terme banquets i competicions atlegravetiques

Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector

havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre

lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera

accioacute heroica que immortalitzi el seu nom

ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ

νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ

Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε

πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη

26

Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no

poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario

de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a

cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un

altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta

com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 13

-

κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ

ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo

(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)

42 Organitzacioacute social

421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme

Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic

sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute

com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions

primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els

darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa

apoliticisme i confusioacute27

No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment

demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials

En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute

entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure

lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics

trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes

micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de

classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i

social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que

aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien

unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que

altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible

a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el

concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28

Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca

van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans

inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els

esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29

i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30

i a lrsquoart

de teixir tal com observem a lrsquoOdissea

27

Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28

Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo

del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2

75-78 Barcelona Criacutetica 29

El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30

Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 14

-

Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres

ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les

tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament

assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies

μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament

econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme

(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a

Tuciacutedides31

i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels

seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense

necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei

Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual

els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc

confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de

lrsquoAgravetica

ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη

νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ

θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo

(Plutarc Teseu XXIV 1)

Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses

comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia

van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes

construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser

molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles

que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i

van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ

que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents

422 Atenes poble autogravecton32

ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)

Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les

aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es

corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir

les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven

31

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32

Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al

pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes

- 15

-

ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus

micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser

destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i

per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els

habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33

En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes

costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint

un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que

la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van

ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34

un hiacutebrid

drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute

a Erictoni35

com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia

ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de

lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que

van habitar lrsquoAgravetica36

Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es

constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi

consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)

Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se

ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el

desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que

trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer

lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable

i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien

comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a

Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de

lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer

possible el desenvolupament de la ciutat37

423 Leducacioacute arcaica

33

Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El

mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34

Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35

Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36

Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve

Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar

Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al

terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera

es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)

atenesa 37

Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36

- 16

-

Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia

drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada

originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia

consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a

lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres

mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals

drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia

Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38

aquesta educacioacute primitiva es veu de

nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens

presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest

darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat

envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare

drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra

En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja

que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la

Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics

que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix

arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format

exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en

vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control

de meacutes terres39

A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous

conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit

primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot

plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament

professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar

43 Organitzacioacute militar

431 Sistemes de combat

38

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la

educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita

en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros

- 17

-

Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les

diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una

formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria

posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40

i estaria composta de ciutadans pagesos que

cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder

costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)

terminologia que teacute una etimologia molt discutida41

Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica

observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de

les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha

plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute

entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat

i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42

Aquest debat perograve eacutes

extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca

micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses

4311 Revolucioacute hoplita43

Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer

La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de

mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal

(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu

veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de

seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos

els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els

hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de

40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41

Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby

JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1

p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu

ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura

de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42

Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les

formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra

banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P

Cardledge o P Greenhalgh 43

Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey

Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la

ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et

controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris

Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 18

-

lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute

personal han de mantenir lrsquoordre de combat

Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute

hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es

recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen

lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de

Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De

meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible

lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44

Tot i aixiacute aquestes petites mostres de

formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable

que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la

manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca

Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal

pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els

aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes

i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat

grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest

motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange

hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute

social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io

democragravecia

Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat

perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler

ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest

canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute

drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el

desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a

destacar lrsquoantilabeacute45

una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a

protegir el company de la falange

44

Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer

lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns

amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest

grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista

de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien

apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el

combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges

hoplites 45

Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros

- 19

-

432 Herois o guerrers drsquoestat

Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors

socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser

aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser

substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi

drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega

4321 Hesiacuteode el mite de les edats

Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat

arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest

treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46

que des del meu punt de vista

amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens

presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses

transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un

model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir

Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la

magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar

respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes

justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot

desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de

bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns

valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la

ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i

que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment

Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que

contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova

categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que

serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc

proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de

la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47

46

Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47

Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados

Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113

Barcelona Alma Mater

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 16

-

Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia

drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada

originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia

consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a

lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres

mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals

drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia

Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38

aquesta educacioacute primitiva es veu de

nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens

presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest

darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat

envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare

drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra

En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja

que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la

Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics

que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix

arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format

exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en

vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control

de meacutes terres39

A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous

conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit

primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot

plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament

professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar

43 Organitzacioacute militar

431 Sistemes de combat

38

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la

educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita

en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros

- 17

-

Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les

diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una

formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria

posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40

i estaria composta de ciutadans pagesos que

cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder

costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)

terminologia que teacute una etimologia molt discutida41

Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica

observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de

les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha

plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute

entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat

i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42

Aquest debat perograve eacutes

extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca

micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses

4311 Revolucioacute hoplita43

Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer

La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de

mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal

(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu

veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de

seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos

els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els

hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de

40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41

Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby

JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1

p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu

ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura

de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42

Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les

formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra

banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P

Cardledge o P Greenhalgh 43

Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey

Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la

ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et

controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris

Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 18

-

lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute

personal han de mantenir lrsquoordre de combat

Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute

hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es

recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen

lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de

Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De

meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible

lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44

Tot i aixiacute aquestes petites mostres de

formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable

que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la

manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca

Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal

pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els

aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes

i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat

grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest

motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange

hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute

social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io

democragravecia

Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat

perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler

ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest

canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute

drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el

desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a

destacar lrsquoantilabeacute45

una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a

protegir el company de la falange

44

Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer

lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns

amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest

grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista

de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien

apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el

combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges

hoplites 45

Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros

- 19

-

432 Herois o guerrers drsquoestat

Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors

socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser

aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser

substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi

drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega

4321 Hesiacuteode el mite de les edats

Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat

arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest

treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46

que des del meu punt de vista

amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens

presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses

transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un

model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir

Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la

magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar

respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes

justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot

desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de

bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns

valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la

ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i

que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment

Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que

contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova

categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que

serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc

proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de

la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47

46

Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47

Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados

Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113

Barcelona Alma Mater

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 17

-

Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les

diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una

formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria

posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40

i estaria composta de ciutadans pagesos que

cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder

costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)

terminologia que teacute una etimologia molt discutida41

Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica

observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de

les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha

plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute

entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat

i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42

Aquest debat perograve eacutes

extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca

micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses

4311 Revolucioacute hoplita43

Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer

La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de

mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal

(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu

veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de

seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos

els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els

hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de

40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41

Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby

JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1

p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu

ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura

de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42

Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les

formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra

banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P

Cardledge o P Greenhalgh 43

Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey

Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la

ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et

controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris

Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 18

-

lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute

personal han de mantenir lrsquoordre de combat

Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute

hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es

recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen

lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de

Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De

meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible

lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44

Tot i aixiacute aquestes petites mostres de

formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable

que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la

manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca

Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal

pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els

aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes

i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat

grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest

motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange

hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute

social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io

democragravecia

Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat

perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler

ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest

canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute

drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el

desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a

destacar lrsquoantilabeacute45

una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a

protegir el company de la falange

44

Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer

lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns

amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest

grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista

de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien

apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el

combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges

hoplites 45

Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros

- 19

-

432 Herois o guerrers drsquoestat

Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors

socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser

aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser

substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi

drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega

4321 Hesiacuteode el mite de les edats

Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat

arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest

treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46

que des del meu punt de vista

amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens

presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses

transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un

model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir

Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la

magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar

respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes

justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot

desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de

bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns

valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la

ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i

que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment

Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que

contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova

categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que

serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc

proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de

la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47

46

Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47

Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados

Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113

Barcelona Alma Mater

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 18

-

lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute

personal han de mantenir lrsquoordre de combat

Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute

hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es

recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen

lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de

Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De

meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible

lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44

Tot i aixiacute aquestes petites mostres de

formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable

que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la

manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca

Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal

pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els

aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes

i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat

grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest

motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange

hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute

social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io

democragravecia

Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat

perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler

ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest

canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute

drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el

desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a

destacar lrsquoantilabeacute45

una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a

protegir el company de la falange

44

Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer

lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns

amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest

grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista

de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien

apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el

combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges

hoplites 45

Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros

- 19

-

432 Herois o guerrers drsquoestat

Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors

socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser

aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser

substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi

drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega

4321 Hesiacuteode el mite de les edats

Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat

arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest

treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46

que des del meu punt de vista

amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens

presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses

transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un

model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir

Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la

magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar

respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes

justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot

desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de

bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns

valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la

ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i

que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment

Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que

contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova

categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que

serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc

proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de

la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47

46

Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47

Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados

Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113

Barcelona Alma Mater

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 19

-

432 Herois o guerrers drsquoestat

Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors

socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser

aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser

substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi

drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega

4321 Hesiacuteode el mite de les edats

Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat

arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest

treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46

que des del meu punt de vista

amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens

presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses

transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un

model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir

Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la

magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar

respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes

justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot

desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de

bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns

valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la

ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i

que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment

Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que

contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova

categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que

serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc

proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de

la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput

4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47

46

Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47

Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados

Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113

Barcelona Alma Mater

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 20

-

La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat

gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint

a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant

lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem

drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un

caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context

trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte

drsquoaquest estudi

En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48

un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt

inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia

drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia

drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria

personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi

descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers

han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons

el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la

seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna

indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament

En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda

perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol

drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la

deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell

guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i

que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49

En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50

autor que es defineix ell mateix a un dels

fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute

conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als

precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels

enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver

abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia

respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni

lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que

Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici

propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant

48

He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49

Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50

He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 21

-

En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un

estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns

segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de

manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i

aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb

els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual

En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu

treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis

morals

4323 Egravesquil Els set contra Tebes

Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a

lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave

al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una

observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica

representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres

Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51

Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els

ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat

la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de

soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves

possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics

Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)

imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica

433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics

Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen

el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia

Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment

amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea

En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52

dirigits pel

commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53

quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en

uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia

51

Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35

52 vv 108-898

53 vv 133-232

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 22

-

En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir

lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics

Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de

lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la

revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als

conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment

En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era

lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a

mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou

subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera

similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les

victograveries atlegravetiques dels participants

5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica

51 Organitzacioacute social

Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una

recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca

arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 23

-

anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que

meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar

511 Reformes poliacutetiques i democragravecia

Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides

les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar

el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54

les famiacutelies

aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van

crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les

antigues institucions reials

Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble

srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la

ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal

considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute

entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica

ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo

(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)

Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple

lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i

lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera

com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials

que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt

significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de

lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes

puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα

De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les

diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els

ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions

agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics

mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va

poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans

podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang

inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els

qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55

54

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55

En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica

(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 24

-

En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable

per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els

aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient

amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3

partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els

aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va

saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56

No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57

i no va ser fins

a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer

prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als

canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps

adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics

En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder

mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el

descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions

poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest

sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns

conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la

primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58

poliacutetica

entre els ciutadans

En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la

vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre

la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada

comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle

entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59

Segonament va dividir aquestes en 30

circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la

finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar

bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una

esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern

Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere

Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a

Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia

56

Herogravedot Histograveria I 59 57

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58

Herogravedot Histograveria III 80 6 59

Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica

puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al

magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars

srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un

vincle amb la seva ciutat-estat Atenes

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 25

-

Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni

pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues

drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les

Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics

van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes

militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60

Temiacutestocles va ser

lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute

aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la

derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a

Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a

lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys

Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor

poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61

En aquest context

Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el

desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de

Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple

lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera

classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat

o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent

suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la

creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62

i que va quedar

representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar

amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la

desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars

hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves

512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63

ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ

θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο

ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ

ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη

Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)

60

Herogravedot Histograveria VII 144 61

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62

Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63

Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel

(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 26

-

La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment

sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven

dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis

Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants

actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se

a dur una vida autagraverquica64

Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica

entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap

a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius

estats

Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode

arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre

les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant

drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No

obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute

de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit

lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic

amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65

ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes

interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic

Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es

van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas

lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar

Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva

identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis

costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els

perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis

En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les

ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia

histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts

historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de

genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66

i

Apolmiddotlodor67

Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs

Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats

en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur

descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs

64

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65

La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra

Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte

greco-persa 66

Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67

Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 27

-

que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la

seva nova identitat amb els relats miacutetics

513 Filosofia poliacutetica

Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi

desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca

clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o

Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he

volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi

contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a

constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu

deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al

bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han

de tenir amb la seva ciutat

En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves

per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els

ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a

aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a

meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers

presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68

En aquest sentit seguint amb la

valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de

seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69

tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un

seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia

ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη

βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ

δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ

ἀπνθξηηένλrdquo

(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)

Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave

de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de

manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave

gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda

en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre

considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa

humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna

68

Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69

Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 28

-

comunitat essent la ciutat la principal70

En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave

drsquouna comparacioacute71

que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a

aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o

idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat

i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin

514 Leducacioacute clagravessica

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials

provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors

guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i

ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous

escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de

lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van

esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors

socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa

com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica

simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a

lrsquoagravembit militar

Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes

i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72

que va arribar al

seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73

Aquesta nova educacioacute era coneguda

gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos

sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines

alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a

mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute

restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els

sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un

ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria

Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca

clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves

encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un

sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i

posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats

70

Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71

Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72

Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad

(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73

Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de

Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 29

-

guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74

explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual

srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75

En aquest

sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser

examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors

sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart

de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien

un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador

Licurg

ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ

ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ

εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη

ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα

Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε

Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo

(Licurg Contra Leogravecrates 772)

En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament

dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb

les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i

defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets

socials i poliacutetics

52 Organitzacioacute militar

521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange

Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament

lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En

aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una

evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per

defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament

popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes

En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes

anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem

la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera

individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir

en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va

permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute

drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van

74

Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75

Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 30

-

permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els

nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament

dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que

posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els

conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix

dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva

En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de

Lazenby i Whitehead76

que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a

lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van

exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de

lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un

escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives

havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe

social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de

Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els

ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures

aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77

portadora de fones

i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78

Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova

tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la

moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut

(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre

lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i

drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la

formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79

considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila

(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els

protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada

exaltacioacute80

76

Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol

46 Nuacutem 1 p 27-33 77

Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats

drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78

Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange

hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los

Libros 79

Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes

de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80

El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers

(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)

ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ

γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 31

-

Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una

segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de

manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de

fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81

sense obstacles que els

permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal

assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82

professaven

sacrificis83

als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84

En darrer lloc un cop

acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i

erigien un trofeu amb aquestes85

La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi

una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre

dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i

cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem

representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter

mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de

cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun

flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa

unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment

els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions

falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica

Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria

colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de

les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals

colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels

exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en

combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86

De

manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar

inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi

ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ

δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε

θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο

ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ

αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ

ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ

δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81

Herogravedot Histograveria VII 9 82

Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83

Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33

84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1

85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4

86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 32

-

van resistir87

Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple

drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals

esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88

Tanmateix ens explica Herogravedot89

que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va

dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que

havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave

del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava

altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90

522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars

En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey

al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91

Amb aquesta anagravelisi

lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de

lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les

fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment

al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi

etimologravegica

Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins

al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92

al voltant del 470 aC i que

des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han

demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en

egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC

denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres

egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de

guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el

substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics

contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a

conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93

87

Herogravedot Histograveria VII 227-228 88

Plutarc Temiacutestocles VIII 89

Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90

Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del

guerrer ideal drsquoun estat 91

Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment

Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92

Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿

ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93

Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests

casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics

podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no

sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 33

-

Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme

ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94

No obstant

aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que

srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els

autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu

drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran

importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els

diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per

excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un

significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure

agravempliament les caracteriacutestiques95

A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi

evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec

en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en

quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i

que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja

un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors

clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i

moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista

encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica

523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita

Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els

seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels

conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions

van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega

5231 Les Guerres Megravediques

Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar

lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar

una nova tagravectica begravelmiddotlica

En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel

desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96

exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac

terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns

pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder

94

Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145

XIX vers 158 95

Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a

les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96

Herogravedot Histograveria VI103-120

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 34

-

atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament

lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites

atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una

gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren

tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de

lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de

falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la

gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder

ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs

havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat

En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la

segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur

infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars

accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van

assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle

revelat per una Pitia97

que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els

espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant

de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa

paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina

En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes

liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de

la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si

els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute

anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute

tancada com a les falanges98

A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens

demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en

les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit

hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys

importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important

remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint

diverses ζοιιαπία

5232 La Guerra del Peloponegraves

ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ

ἀλζξώπσλrdquo

(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)

97

Herogravedot Histograveria VII 219-220 98

Herogravedot Histograveria VIII 86

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 35

-

Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les

enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les

Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius

al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els

atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar

Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99

srsquoimposava als seus

aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser

lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va

acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el

comerccedil de Megravegara100

Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la

guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101

La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important

evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar

Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van

allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102

Aquesta prolongacioacute dels combats

va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i

descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta

guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser

realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de

Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest

conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les

contiacutenues invasions i expedicions navals103

i en la crueltat que aquestes accions van

desprendre

En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat

Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les

altres ciutats104

Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions

llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els

hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de

ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes

importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers

i mercenaris105

En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que

drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves

capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes

99

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 36

-

professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar

gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals

beneficis econogravemics io socials

5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra

La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de

guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes

professionalitzats i un major nombre de guerrers106

Ara beacute finalitzat el conflicte els

mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el

S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius

drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs

desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute

econogravemica

Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute

que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador

drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer

fragment conservat107

drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el

segon fragment108

remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el

pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com

a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet

anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que

designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en

lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el

seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109

com a

guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents

grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia

Egipte o Pegraversia110

Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a

Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs

en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de

Pegraversia111

La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les

guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge

en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els

106

Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107

ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108

ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109

Herogravedot Histograveria I 61 110

Herogravedot Histograveria II 152 111

Xenofont Anagravebasis 83

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 37

-

encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per

salvar-se que no pas per obtenir la glograveria

ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ

ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ

ἐπηπεζνῦληαηrdquo

(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)

Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral

grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna

atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual

ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la

ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat

prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns

mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112

Aquesta

criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de

com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus

valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors

aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en

aquest nou ideari grec

112

Isogravecrates Sobre la pau 42-48

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 38

-

6 Conclusions

A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent

consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca

clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan

de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb

lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven

els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar

els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del

guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies

aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt

semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics

Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable

per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva

contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute

doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials

micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte

lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un

context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de

banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que

molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants

El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als

combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En

aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la

glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la

vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen

les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix

aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara

que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics

la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia

individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu

La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna

srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes

motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i

poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el

ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans

conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer

completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre

els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 39

-

especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una

dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi

El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi

intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna

significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les

elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen

els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la

defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes

protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida

defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i

guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal

prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten

els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta

Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes

composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam

vigoroacutes

Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar

en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest

fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per

mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de

dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense

pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra

manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute

frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo

A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers

aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els

ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i

mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats

lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi

proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els

esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt

drsquohoplites

La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita

no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els

soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files

drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els

permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus

companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 40

-

Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat

desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic

Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint

i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb

respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de

seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi

En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades

anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar

drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la

seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran

mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun

reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van

dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions

atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els

hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments

colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments

funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic

Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet

model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita

contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les

normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van

prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van

passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de

lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir

la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a

la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange

macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 41

-

7 Bibliografia

Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos

Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria

Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios

poliacuteticos

Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten

y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de

investigaciones cientiacuteficas

Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press

Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a

httpwwwperseustuftseduhopper

Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de

Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid

Desperta Ferro Ediciones

Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de

Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca

Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel

Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos

Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de

terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93

Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis

griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo

superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida

Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1

41-67

Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas

culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2

897-916

Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A

Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318

Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 42

-

Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer

to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing

Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la

segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED

Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291

33-49

Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes

Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra

Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan

Castellanos i Vila Barcelona La Magrana

Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute

Barcelona La Magrana

Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra

Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo

Madrid Caacutetedra

Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan

Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos

Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica

Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon

Madrid Gredos

Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y

notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de

Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial

Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de

Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos

Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes

dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps

Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46

Nuacutem 1 27--33

Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 43

-

Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por

Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater

Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja

de Quiroga Madrid Akal

Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la

antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56

Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra

del Peloponeso Barcelona Criacutetica

Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos

Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona

Funacioacute Bernat Metge

Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona

Criacutetica

Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas

y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245

Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge

Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad

claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de

los Libros

Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16

Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume

Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge

Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos

addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid

Gredos

Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de

los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1

235-254

Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs

anciens vol 2 nuacutem 2 269-299

Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole

des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 44

-

Cragraveter de figures negres c principis

segle VI aC

En aquesta gerra veiem representat el

combat homegraveric Era habitual que els

guerrers viatgessin en carros moguts

per cavalls perograve que a lrsquohora de

combatre hi descendissin

8 Annexos

Figura 1

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 2

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21

Madrid La Esfera de los Libros

Crater agravetic geomegravetric c

760-750 aC

En aquesta imatge veiem un

combat drsquoegravepoca arcaica Els

guerrers desenvolupen combats

individuals als quals hi manca un

ordre preestablert

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 45

-

Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly

Representacioacute dels diversos herois

homegraverics relacionats amb els guerrers de

lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La

panograveplia dels guerrers eacutes molt

heterogegravenia

Figura 3

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 46

-

Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC

Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda

srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute

eacutes oberta i de caragravecter individualista

Franz Matsch Triumphant Achilles

Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent

mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever

Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment

oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites

Figura 4

Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El

nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid

Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de

Arqueologiacutea de Meacuterida

Figura 5

Recuperda de Wikimedia Commons113

106

httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 47

-

Figura 6

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20

Madrid La Esfera de los Libros

Figura 7

Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the

heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing

Vas Chigi c 650 aC

Primera representacioacute de la

falange hoplita en accioacute Com es

pot apreciar els herois srsquoenfronten

els uns als altres en formacioacute

tancada i amb la seva panograveplia

caracteriacutestica A meacutes els

acompanya un flautista que els

marca el ritme i la cadegravencia

Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant

una pintura realitzada sobre un

cragraveter agravetic c 480 aC

Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun

duel homegraveric entre Eneas i Diomedes

Es pot apreciar que la panograveplia dels

guerrers eacutes forccedila semblant a la del

hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar

la segona empunyadura de lrsquoescut

lrsquoantilabeacute

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada

- 48

-

Figura 8

Recuperada de la web de University of New Brunswick114

Figura 9

Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de

la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128

Madrid La Esfera de los Libros

114

httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html

Ciacutelix grega agravetica de figures

vermelles c 499 aC

Enfrontament entre un hoplita

grec i un soldat persa en el

context de les Guerres Megravediques

Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez

del Castillo

Representacioacute drsquouna falange hoplita

en formacioacute tancada