L'esport per a la integració L'ESPORT PER A LA INTEGRACIÓ · 2015-12-11 · L'esport per a la integració Agraïments A la Tere, que sense ella aquest treball no hagués agafat

L'esport per a la integració

L'ESPORT PER A LA

INTEGRACIO

Una eina contra l'exclusio social

Berta Vilaclara

Teresa Rodoreda

Escola Gravi

8 de Gener del 2015

1


Agraiments

A la Tere, que sense ella aquest treball no hagues agafat el seu cami. A la Marili, la Laia i el Lluis, per ajudar-me i donar-me tota la forca que necessitava. I per ultim a

tota la gent del Velodrom, als pares dels petits, i les persones del Club

Genesis Cycling Team, per ensenyar-me realment que es l'esforc, la constancia i la generositat; Per fer-me disfrutar tots els dies que vaig compartir amb ells i per acollir-

me tant be com ho van fer. Sense ells aquest treball no hagues pogut ser tant especial com ho es.

Gracies per fer-me entendre que...

“Tenir una discapacitat es tenir una capacitat”

2


ÍNDEX:

1.Introducció................................................................................................................2

2.L'exclusió social.........................................................................................................4

2.1.Col·lectius en risc d'exclusió social..............................................................5

2.2.La prevenció.................................................................................................9

3.Salut.........................................................................................................................12

3.1.Determinants de la salut.............................................................................13

3.2.Tipus de salut..............................................................................................17

3.3.Beneficis de l'esport en la salut..................................................................21

3.3.1.Socialment....................................................................................22

3.3.2.Físicament.....................................................................................23

3.3.3.Mentalment...................................................................................24

4.L'esport per a la integració social.............................................................................25

4.1.Àmbits en que es practica l'esport contra l'exclusió....................................27

4.2.Entitats a Catalunya on es duu a terme......................................................30

5.Aplicació pràctica......................................................................................................31

5.1.Velòdrom.....................................................................................................31

5.1.1.Escola de ciclisme.........................................................................33

5.1.2.Genesis Cycling Team...................................................................34

5.1.3.Anàlisi de les entrevistes...............................................................35

5.1.4.Videomuntatge..............................................................................46

5.2.Opinió general.............................................................................................47

5.2.1.Entrevista duta a terme.................................................................47

5.2.2.Anàlisi dels resultats.....................................................................49

6.Conclusions..............................................................................................................54

7.Valoració personal....................................................................................................55

8.Webgrafia.................................................................................................................56

3


1.INTRODUCCIÓ

Durant el transcurs del treball titulat: “L'esport per a la integració” podrem entendre i

descobrir com l'esport ajuda als diferents col·lectius en risc d'exclusió a adaptar-se

dins la societat que els envolta, i per fer-ho, s'ha construit una hipòtesi que guiarà el

treball en les seves diferents parts: “L'esport ajuda als col·lectius en risc

d'exclusió social a integrar-se, i més concretament, al col·lectiu format per gent

amb diferents tipus de discapacitats físiques i mentals”.

La tria del tema del treball es va donar per una serie de motivacions, les quals eren:

l'esport, els temes socials i treballar amb imatge i vídeo. Una vegada van aparèixer

les motivacions, van haver-hi alguns problemes per escollir per quina d'elles es

decantaria el treball, i finalment, es van acabar ajuntant les 3, aspecte que ha portat a

tenir un treball format per l'esport, temes socials i un videomuntatge de l'experiència

viscuda durant el transcurs de la part pràctica.

El treball consta de dues parts diferents, la part teòrica i la part pràctica.

Per realitzar la part teòrica s'ha dut a terme una recerca per internet sobre diferents

aspectes que eren necessaris per afirmar o negar la hipòtesi, els quals són: els

diferents tipus d'exclusió social, els col·lectius que es troben o poden trobar-se en

una situació d'exclusió, les diferents maneres de prevenir-la, els tipus de salut, els

beneficis de l'esport en aquesta, els seus determinants i per últim els àmbits i espais

on es practica l'esport per a la integració.

Al finalitzar aquesta primera part, s'iniciarà la segona part del treball, la pràctica.

Durant el transcurs d'aquesta podrem observar el procés que s'ha seguit per

demostrar la hipòtesi.

Per realitzar-la, primerament s'ha contactat amb la gent que actualment forma part

del Velòdrom d'Horta, i s'ha dut a terme un seguiment de diferents grups que el

formen.

4


En primer lloc, podrem trobar el club Genesis Cycling Team, el qual està format per

persones adultes amb discapacitats físiques, on s'ha pogut entrevistar al Juanjo, la

Raquel i el Bernat.

En segon lloc, podrem trobar l'Escola de Ciclisme, on consten dos grups, un format

per nenes i nens amb diferents tipus de discapacitats mentals, i l'altre format per nens

amb autisme. En aquests dos grups, s'han pogut entrevistar diferents familiars

d'aquests nens: l'Helena, la Monica, la Josefa, la Brigi, el Juan; I alguns dels seus

monitors: l'Anna i el Carlos.

Darrerament, s'han fet un seguit d'enquestes via online a la població de Barcelona

per saber quina és l'opinió que tenen sobre l'exclusió i si realment estan informats de

com afecta l'esport en aquesta.

Per últim, la part pràctica finalitza amb un videomuntatge format per diferents vídeos

que s'han enregistrat durant el transcurs de la part pràctica, on apareixeran les

diferents entrevistes, com treballen, i els nens i adults que formen actualment el club.

En finalitzar aquestes parts, el treball complirà els diferents objectius que s'han

proposat: descobrir com l'esport beneficia a les persones en risc d'exclusió, i si

realment les ajuda a adaptar-se.

5


2.L'EXCLUSIÓ SOCIAL

L'exclusió social és el procés mitjançant el qual un individu o un grup d'individus

són parcialment excluits de la societat en la qual viuen, ja sigui des d'una visió

econòmica, social o política.

El concepte d'exclusió social va sorgir als anys 70 a França, on era entès com un

trencament dels lligams socials, fet que provocava que la tradició francesa basada

en la integració nacional i la solidaritat social no fos completa.

A més, la creació d'aquest nou concepte es va dur a terme pel secretari d'estat

d'acció social del govern de Chirac, René Lenoir l'any 1974.

Aquest, va escriure un llibre anomenat: “Les exclus: Un Français sur Dix”, en el

que parla sobre el 10% de la població francesa que vivia al marge de la xarxa de

seguretat social pública, referint-se a alguns grups de ciutadans com podien ser

els discapacitats, la gent gran, els nens que patien abusos o els toxicòmans.

A partir d'aquest moment el concepte d'exclusió va guanyar força a França durant

els anys 80, tant en àmbits polítics com socials referint-se als sectors afectats pels

nous problemes socials com per exemple el par o els canvis en l'estructura

familiar.

Al guanyar força, van sorgir noves polítiques i programes socials destinats a la

inserció de persones, famílies i grups, alguns dels quals van ser: L'Ingrés mínim

d'inserció (proporcionaven formació i treball a aturats), l'educació en zones

marginals, o la prevenció de la delinqüència en joves (a partir de crear els centres

per a joves).

Després del moviment que va haver-hi a França en conèixer el nou concepte,

aquest es va difondre amb molta rapidesa per alguns paisos del nord a partir de

diferents programes que va portar a terme la Unió Europea.

La raó per la qual el concepte va guanyar tanta força va ser l'increment de la

pobresa que es va donar durant els anys 80 en aquests paisos.

6


Un cop el terme "exclusió" arriba a paisos desenvolupats, comença a entrar amb

força dins dels paisos tercermundistes a partir d'un projecte realitzat per

l'International Institute for Labor Studies com a preparació per una reunió

convocada a Copenhaguen on es parlarà sobre el desenvolupament social. En

aquesta s'hi presenten sis estudis centrats en diferents paisos i diferents tipus

d'exclusions.

A partir de tot el procés d'expansió del significat de l'exclusió social, podríem dir

que segons les tradicions de pensament intel·lectual o polític de la persona, hi

haurà una visió diferent del significat i de la funció de la paraula.

Tot i això, podem trobar un aspecte que estarà en comú en tots aquests

pensaments: l'exclusió social afecta negativament a diferents aspectes del

desenvolupament de la persona, afectant així al seu dia a dia i la seva integració

dins de la societat.

Actualment tres tipus d'exclusió: l'exclusió econòmica, la qual apareix quan existeix

una dificultat davant temes econòmics o laborals, l'exclusió social, la qual apareix

en les dificultats davant de temes socials o d'adaptació i l'exclusió política, la qual

es troba en persones o grups de persones que tenen una carència de poder o una

incapacitat en la participació de decisions que afecten la seva vida diària o la

participació política.

2.1.COL·LECTIUS EN RISC D'EXCLUSIÓ SOCIAL

La situació social que es viu al començament del segle XXI a les societats

industrialitzades està caracteritzada per l’existència de col·lectius socials que

necessiten especial atenció. A partir d’aquí, s'apunta una descompensada distribució

de riqueses i l’augment de la immigració, com a causes de l’aparició de grups com el

que anomenem socialment desfavorits.

7


Alguns dels grups més sensibles són els següents:

a) Persones amb discapacitats i el seu entorn familiar

Dins d'aquest grup podem trobar persones amb malalties mentals cròniques,

discapacitats i persones en una situació de dependència.

A part de les persones que pateixen la malaltia, és important tenir en compte a les

famílies, ja que moltes vegades suporten una gran càrrega emocional, pateixen una

pèrdua important de salut i tenen poc suport per part del sistema sanitari, ja que

moltes vegades l'assistència sanitària es redueix al control dels episodis aguts i no

porten un seguiment continu.

b) Persones sense sostre

En aquest grup podríem incloure:

✗ Persones sense recursos econòmics

✗ Persones sense habitatge

✗ Persones sense ajuts

socials.

✗ Persones amb

problemes

d'alcoholisme o altres

addiccions.

✗ Persones amb

problemes d'accés als

recursos sanitaris. Figura 1

✗ Persones en situació d'aillament.

8


c) Immigrants

Grup especialment vulnerable format per totes les persones que passen a viure a un

país del qual no són procedents.

Les seves condicions estan influides per diferències culturals, problemes laborals i

racisme i sexisme.

d) La tercera edat

La gent gran són persones molt vulnerables per diferents raons:

✗ Viuen socialment aillats i a causa d'això no tenen un suport social, ja que molts

d'ells es queden sols.

✗ Pateixen diverses malalties i això els impedeix moure's.

e) Aturats de llarga duració i joves amb titulació superior

A causa de la crisi aquest col·lectiu està cada vegada més present en la nostra

societat, ja que cada vegada hi ha menys feina i els joves recentment graduats no en

troben.

Aquest aspecte porta al tancament d'oportunitats, la dificultat d'accés a recursos

econòmics i socials, produint així un allunyament de la societat.

f) Dones

En segons quins paisos la dona encara rep un tracte de desigualtat davant de l'home,

ja que moltes vegades aquesta no té les mateixes oportunitats que l'home per accedir

a l'educació, la formació i al poder.

A més, podem afegir que en moltes ocasions els drets de la dona no sempre són

tractats d'igual manera que els de l'home i que en alguns casos apareix la violència

masclista.

9


g) Joves socialment desfavorits

Els aspectes que caracteritzen a aquest col·lectiu són:

✗ La pobresa: Joves que tenen famílies sense recursos econòmics o que viuen

sota el llindar de pobresa.

✗ Els entorns insegurs: Hi ha molts joves que viuen constantment baix

amenaces tant físiques com emocionals. L’assetjament escolar o la intimidació

de les bandes són situacions a les quals aquests joves s’han d’enfrontar

freqüentment.

✗ La desmotivació cap a l’entorn escolar: Les escoles estan normalment

desconnectades de la realitat a la qual viuen aquests joves. No els hi ofereixen

respostes a les necessitats reals, aprendre més sobre la ‘vida’ fora de l’escola,

afavorint d’aquesta manera la possibilitat d’involucrar-se dins alguna banda

juvenil.

✗ La falta de participació significativa i duradora: Els joves socialment desfavorits

normalment no tenen l’oportunitat de participar en activitats en les que se

sentin implicats de forma més significativa. A més, és important oferir

programes a llarg plaç en els quals es comprometin a participar i no només

intervenir puntualment.

✗ La falta d’adequats rols personals: Actualment, els joves tenen moltes opcions

a les seves vides i molt poca orientació i suport per prendre bones decisions.

En lloc d’estar influenciats per adults que es preocupin per ells, molts joves

prenen decisions influenciats per la publicitat, els mitjans de comunicació o per

“lleialtat” als iguals. A causa de la desestructuració familiar o a la desídia d’uns

pares que no es comporten com a tals, provoca que els joves cerquin consell

en altres persones que sovint són menys apropiades.

h) Altres grups socials

Altres grups socials que poden patir una exclusió social són els drogoaddictes,

presos, els malalts de SIDA, delinqüents i les persones que exerceixen la prostitució.

10


En aquest quadre podem observar un resum dels diferents col·lectius en risc:

d'exclusió:

Figura 2

Extreta de: Fundación Encuentro (2001) INFORME ESPANA 2001. UNA

INTERPRETACIÓN DE SU REALIDAD SOCIAL

Per dur a terme la part pràctica del present treball només ens hem centrat en el

col·lectiu de discapacitats físiques i mentals i les seves famílies.

2.2.LA PREVENCIÓ

L'exclusió social existeix en la nostra vida diària, en les nostres ciutats i els nostres

carrers, i la provoquem nosaltres mateixos. A mesura que han anat passant els anys,

el grau de tolerància davant del fet que es produís una exclusió ha anat disminuint, ja

que cada vegada la societat està més conscienciada de com afecta aquest aspecte a

una persona o un grup de persones.

11


A partir d'aquí, podem trobar maneres de prevenir una exclusió sigui de tipus polític,

econòmic o social. Aquestes mesures són:

a) La tolerància

Aspecte entès com l'acceptació dels altres, amb la seva manera de ser i de fer. Per

tant, es basa en acceptar la diversitat d'opinió, de cultures, religions i ètiques. Per tal

de que la tolerància es dugui a

terme s'ha de saber escoltar i

acceptar als altres, així valorant les

diferents maneres d'entendre i

posicionar-se davant la pròpia vida

de cada persona, sempre que

aquesta posició no afecti els drets

fonamentals de les persones.

Figura 3

b) La solidaritat

Es basa en la col·laboració mútua de les persones, fent que aquestes se sentin

unides, ja que es podran ajudar en situacions en què la persona o persones es trobin

en risc d'exclusió.

És una de les principals mesures per poder prevenir una situació d'exclusió social; La

seva importància fa que l'organització social tingui un valor, i a més, col·labora en el

desenvolupament d'una doctrina social sana.

c) La igualtat

Principi jurídic en el qual es reconeix a tots els ciutadans per igual, amb els mateixos

drets, sense tenir en compte la seva religió, raça o classe social.

12


Utilitzem el terme “Igualtat social” per referir-nos a l'associació de persones que es

relacionen de manera organitzada, i que comparteixen uns valors simbòlics, unes

creences i unes normes comunes.

d) La justícia

Aspecte que apareix davant la necessitat de mantenir una harmonia entre un grup de

persones. Són el conjunt de normes que s'estableixen per tal que les relacions entre

persones i institucions es basin en una igualtat, la qual s'aconsegueix autoritzant,

prohibint i permitent accions que aconsegueixen que hi hagi una bona interacció

entre les persones implicades.

Aquesta està determinada per la societat, i està directament relacionada amb el bé

comú.

Hi ha diferents tipus de justícia: legal, social, internacional i distributiva:

✗ Justícia legal: Correspon a les lleis que volen aconseguir que es compleixi el

bé comú entre totes les persones que conviuen.

✗ Justícia social: Pretén arribar a una distribució adequada i proporcional de la

riquesa.

✗ Justícia distributiva: S'encarrega del dret a la justícia individual i del dret al bé

comú.

✗ Justícia internacional: Genera un ordre per tal que els estats puguin conviure

en pau. Es duu a terme a partir de la cooperació i l'evitació de conflictes que

puguin fer que aquesta estabilitat es trenqui.

e) La integració

Procés que es basa a incloure tots els membres d'un grup o societat en la

participació de qualsevol acte que es dugui a terme dins dels àmbits de la societat.

Ha d'estar basat en la igualtat, i per poder produir-se tots hem de potenciar l'ús dels

recursos que fan que es pugui complir la integració, i fomentar la participació de tots

els membres de la societat en la vida cultural, social i política.

13


f) La llibertat

Està valorat com el bé més apreciat que posseeix l'home avui en dia. Consisteix a

poder fer, decidir i expressar el que la persona cregui convenient, sempre que no

afecti la llibertat de les persones que l'envolten.

Hi han diferents tipus de llibertat, alguns dels més importants són:

✗ Llibertat de consciència: Per a poder arribar a una vida coherent i equilibrada

des de l'interior de la persona.

✗ Llibertat d'expressió: Per tal de poder promoure les nostres idees, el debat i la

discussió oberta.

✗ Llibertat de reunió: Llibertat per associar-se amb aquelles persones que

comparteixen els mateixos ideals i treballar per a ells.

✗ Llibertat per escollir responsables: Poder escollir pacíficament als nostres

representants.

g) La cooperació

Aspecte que apareix quan la llibertat, desenvolupament i benestar d'una persona no

s'assembla a la d'una altra persona, és a dir, que aquesta té unes necessitats que no

estan cobertes. La cooperació fa que la persona no només vulgui un benestar en el

seu entorn familiar, sinó que vol que tothom pugui gaudir d'un benestar.

3.SALUT

En el passat, el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia, i per tant, no es

trobava a moltes persones saludables, ja que les malalties eren molt freqüents a

causa del desconeixement, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina.

14


Actualment, es segueix utilitzant la mateixa definició, però s'hi ha afegit el benestar

físic, mental, emocional, espiritual, social i mediambiental. Les diferents definicions

que se li han donat a aquest terme són:

Segons L'Organització Mundial de la Salut (OMS): En la seva constitució de l'any

1946 van definir la salut com l'estat complet de benestar mental, físic i social, i no

només l'absència de malalties. A més, van afegir que la salut implica que totes les

necessitats de les persones estiguin cobertes: les necessitats afectives, nutricionals,

socials i culturals.

Segons el desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua catalana, l'any 1976, la salut

és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa junt amb el més alt nivell de

benestar físic, mental i social.

3.1.DETERMINANTS DE LA SALUT:

A l'Antiga Grècia no coneixien l'existència dels virus ni els bacteris, però ja

reconeixien que la personalitat i amb ella les seves característiques tenien un rol

fonamental en la malaltia i els seus orígens. Galè, va observar que la malenconia

(aspecte conegut com un trastorn de l'humor) i el càncer de mama anaven molt

lligats; A més Plató afegia que el bon estat mental predisposava al bon estat corporal,

establint així una relació total entre la salut mental i la salut física.

Des del segle XX, es va començar a reconèixer el fet que “som el que mengem”,

establint així una relació directa entre el nostre interior per tal que el cos estigui en el

millor estat possible.

Segons la persona, podem trobar diferents opinions sobre els determinants de la

salut:

15


Els determinants de la salut segons Marc Lalonde, ministre de Canadà, són:

✗ Estil de vida: Segons Marc Lalonde és el determinant que més influència té

dins la salut, i el més fàcilment variable.

✗ Biologia Humana: Aspecte referit a l'herència genètica dels pares de cada

persona. Aquesta no és modificable.

✗ Sistema Sanitari: És el determinant que menys influeix en la salut, i és el que

rep més recursos econòmics. S'encarrega de tenir cura de la salut de la

població i es troba sobretot en els paisos desenvolupats.

✗ Medi ambient: Correspon a la contaminació de l'aire, de l'aigua, de la terra i del

medi ambient psicosocial i sociocultural. Dins d'aquest determinant trobem

diferents aspectes que el determinen:

✗ Aspectes biològics: Els bacteris, els virus o els fongs.

✗ Aspectes físics: Les radiacions, els fums o els rebuigs.

✗ Aspectes químics: Els hidrocarburs, ploms o plaguicides.

✗ Aspectes psicosocials i socioculturals: Les dependències, l'estrès o

la competitivitat.

En canvi, els determinants de la salut descrits a la Carta d'Ottawa són: la pau,

l'educació, el vestit, el menjar, l'habitatge i la justícia social entre d'altres.

A continuació, veurem alguns dels determinants més importants de la salut:

a) La higiene

La higiene consisteix en el conjunt de comportaments que duu a terme una persona

per tal de prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses i així mantenir-se

en un bon estat de salut.

16


Aquesta consisteix en la neteja tant del cos com dels habitatges o llocs públics, i en

podem trobar de dos tipus: la higiene personal o privada (la qual depèn de la pròpia

persona) i la higiene pública (la qual va aparèixer a partir de la Revolució Industrial i

depèn de l'estat).

Aquest determinant és una part fonamental i per tant vital dins dels centres sanitaris,

ja que si no es seguissin les normes establertes dins de l'àmbit de la higiene, podria

portar greus conseqüències o fins i tot la mort de la persona.

Així doncs, la finalitat d'aquest determinant és controlar els factors ambientals que

poden produir una alteració de la salut com per exemple la utilització de la higiene per

evitar el contagi de la grip A.

b) El mode de vida

Nombrosos factors de rics que formen part d'aquest determinant estan relacionats

amb l'evolució de la humanitat i els canvis en el mode de vida de cada persona.

Alguns d'aquests podrien ser: les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el

treball i els problemes de toxicomania.

A partir d'aquest determinant va sorgir l'higienisme moral, que és la doctrina a partir

de la qual es lluita contra la “relaxació dels costums”, defensant que els costums són

un mitjà principal per tal de garantir la

salut. Aquest corrent va declarar al

segle XIX la lluita contra la sífilis o

l'alcoholisme com una prioritat

nacional. A més, afegien que si els

obesos estan grassos és perquè són

golafres i peresosos, i que els

fumadors no tenen força de voluntat.

Figura 4

17


El mode de vida és molt important en la determinació de la llargària de la vida d'una

persona; La manca de tabaquisme, el consum de cinc plats de fruites i llegums per

dia i mitja hora d'exercici físic cada dia podrien allargar la vida d'una persona 14 anys

més respecte a les persones que no ho duguin a terme.

c) La nutrició

La nutrició equilibrada és fonamental per mantenir una bona salut, i per tal que pugui

ser possible, hauríem de guiar-nos a partir de la piràmide dels aliments.

La piràmide dels aliments ens indica que s'han de consumir pocs greixos i lípids,

moltes fruites i verdures, moltes cereals i de manera regular els productes d'origen

animal.

A més, dins la nutrició podem veure que la higiene dels aliments és bàsica per evitar

malalties estomacals i que l'exercici ens servirà per poder fer una bona digestió.

En cas que no es respectessin les bases de la nutrició podrien aparèixer malalties

com l'obesitat o la desnutrició.

d) L'Exercici físic

L'exercici físic és qualsevol moviment corporal repetit i destinat a conservar la salut o

millorar-la, tot i que sovint també es duu a terme amb la finalitat de millorar la

capacitat atlètica o l'habilitat.

Si aquest es fa d'una manera regular, és un component necessari per a la prevenció

d'algunes malalties com per exemple els problemes cardíacs, el sobrepès o el mal

d'esquena.

S'ha de practicar amb mesura i d'una manera equilibrada, tenint en compte els canvis

físics interns per tal de veure la reacció del nostre cos davant d'aquest.

L'exercici físic és necessari per a una salut equilibrada, i la quantitat mínima per

prevenir malalties és de 30 minuts diaris junt amb una bona alimentació, un descans

adequat, una bona higiene i l'absència de consum de substàncies com el tabac,

l'alcohol o altres estimulants.

18


e) El medi ambient

És un determinant que es desenvolupa a finals del segle XX, després que la societat

prengués consciència que el medi ambient és un determinant principal de la salut,

especialment quan està contaminat, ja que és tot el que ens envolta.

Tanta importància té per al nostre organisme que pot provocar malalties com l'asma i

les al·lèrgies respiratòries.

Els sistemes de supervisió sanitària permanent s'encarreguen d'identificar les

amenaces emergents i avaluar l'impacte sanitari que les accions tenen tant a escala

comunitaria com a nacional.

3.2.TIPUS DE SALUT

En definir-se la salut com un estat d'equilibri i benestar mental, físic i social, podem

trobar diferents tipus de salut:

a) La salut física

La salut física fa referència a les condicions de funcionament dels sistemes que

formen el cos humà. Si aquests es poden dur a terme d'una manera normal i eficaç

les seves funcions, la salut física serà bona.

Aquest tipus de salut està determinada per 3 factors:

✗ Estil de vida: Les conductes i l'activitat física.

✗ Biologia humana: Les característiques principals de la persona.

✗ Medi ambient: L'entorn en el qual viu la persona, i per tant, on porta a terme

totes les seves activitats.

Per saber si una persona té una bona salut física ens podríem basar en diferents

aspectes i valorar-los, com per exemple el pes corporal, la coordinació o l'agudesa

visual, o observar si segueix una serie de característiques com per exemple:

19


✗ Un funcionament eficient del cos.

✗ Resistència a les malalties.

✗ Capacitat física per poder respondre davant algunes situacions.

✗ Nivell adequat d'aptituds físiques.

b) La salut mental

La salut mental és un concepte referit al benestar psicològic i emocional d'una

persona.

Actualment hi ha diverses definicions per aquest terme, algunes de les quals són:

Segons Merriam-Webster, la salut mental és l'estat de benestar emocional i psicològic

en el qual un individu pot utilitzar les seves funcions cognitives i emocionals,

funcionar dins la societat i resoldre els diferents problemes que apareixen en la seva

vida diària.

Segons l'OMS no hi ha una definició oficial d'aquest terme. Exposen que les

diferències culturals, les avaluacions subjectives i la competició entre les teories

professionals que existeixen avui en dia fan difícil definir la salut mental. A més,

afegeixen que les malalties mentals i la salut mental no són excloents, és a dir, que

una persona que no pateix un desordre mental reconegut no té per què tenir una

bona salut mental. Tot i això, la defineixen com la capacitat de mantenir relacions

bones amb els altres, satisfer les pròpies necessitats sense que això afecti la gent del

voltant i ser capaç de participar en els canvis positius de l'entorn que acompanyi a la

persona.

Altres definicions que podem trobar són: Aprendre i tenir capacitats intel·lectuals,

saber processar informació i actuar segons com sigui aquesta, tenir uns valors i unes

creences, poder prendre decisions i entendre les noves idees que arriben a la

persona.

20


Per últim, podem veure diferents característiques que formarien part d'una persona

amb una bona salut mental:

✗ Equilibri interior, intel·lectual i afectiu.

✗ La persona viu satisfeta de si mateixa.

✗ La persona se sent bé en relació amb les altres persones.

✗ Pot fer front als diferents reptes de la vida.

c) La salut social

Com el seu nom indica, la salut social indica la capacitat d'una persona per establir

una relació efectiva entre ella i l'ambient i les persones que la rodegen. Fa referència

a una habilitat per l'adaptació al medi social en el qual es desenvolupa, i inclueix una

serie de característiques positives en l'àmbit social.

Les característiques que té una persona amb una bona salut social són:

✗ La persona es troba integrada al seu medi social.

✗ Té bones relacions amb la gent que l'envolta.

✗ Viu dins d'una cultura que ajuda que sigui fàcil complir les característiques.

Figura 5

21


d) La salut espiritual

La salut espiritual fa referència a les persones que són capaces de tenir unes

creences pròpies, ja sigui en la naturalesa, la ciència o Déu.

Aquesta consisteix en l'habilitat de descobrir i construir un propòsit personal en la

vida, aprendre, experimentar l'amor, gaudir i sentir-se autorealitzat, i inclueix:

✗ Ajudar a un mateix i als altres per tal que arribin al seu potencial màxim.

✗ Tenir en compte la naturalesa del comportament humà.

✗ Decidir una direcció espiritual en la pròpia vida.

e) La salut emocional

La salut emocional consisteix en l'habilitat de controlar les emocions, sentir-se

còmode a l'hora d'expressar-les i fer-ho d'una manera adequada.

Algunes de les característiques emocionals que indiquen una bona salut emocional

són:

✗ Controlar l'estrès.

✗ Tenir un compromís a l'hora de resoldre un conflicte

✗ Expressar les emocions pròpies d'una persona sense afectar a les d'un altre.

La gent que compleix una major part de les característiques que formen la salut

emocional tendeix a gaudir d'una manera més positiva la vida, i a tenir unes bones

relacions socials a partir de les quals millorarà altres saluts.

f) La salut reproductiva

La salut reproductiva és un concepte recentment descrit per l'ONU com la bona

transmissió de l'herència genètica d'una generació a una altre.

22


Aquesta depèn de la qualitat del genoma, l'espermatozoide i els òvuls però també de

diferents aspectes que no depenen només de la persona afectada, com per exemple:

✗ La maternitat segura.

✗ La falta de violència sexual i de gènere.

✗ L'absència de malalties de transmissió sexual.

✗ La planificació familiar.

✗ L'educació sexual.

✗ L'accés a l'atenció.

A més, podem trobar diferents responsables d'una supressió de l'espermatogènesi o

dels ovaris o dels processos de fertilització i el desenvolupament de l'embrió, entre

els quals trobem les pesticides o la radiació.

3.3.BENEFICIS DE L'ESPORT EN LA SALUT

Realitzar de manera regular i sistemàtica una activitat física ha demostrat ser una

pràctica molt beneficiosa per a la prevenció, desenvolupament i rehabilitació de la

salut, a la vegada que també ajuda al caràcter, la disciplina i la presa de decisions en

la vida quotidiana.

Totes les activitats físiques han de dur-se a terme d'una manera progressiva i

analitzada, ja que moltes vegades la intensitat i la càrrega poden afectar

negativament al cos.

Podem veure que l'esport contribueix a millorar físicament, mentalment i socialment

l'ésser humà.

L'exercici físic contribueix a tenir un benestar mental, millorant l'autonomia de la

persona o la memòria d'aquesta, un benestar físic, millorant el risc d'infarts i el to

muscular i un benestar mental, millorant l'estrès i l'agressivitat.

23


3.3.1.Socialment

Aquests beneficis es refereixen als valors i actituds que contribueixen al

desenvolupament integral de la persona, i es donen sobretot en nenes o nens

menors de 12 anys.

Haurien de ser fomentats des del propi entorn de la persona com des dels esports o

jocs que aquesta dugui a terme, i alguns dels objectius als quals es vol arribar són:

✗ Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a actuar

d'acord amb aquests i respectar els drets humans i les característiques d'una

societat democràtica.

✗ Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la vida i en les

relacions amb la gent que també forma part de la societat.

A més dels objectius als quals es pretén arribar, podem trobar els diferents canvis

que es donaran en l'àmbit social de la persona:

✗ Calma alguns estats d'ànim o estrès.

✗ Disminueix els símptomes de l'ansietat, la depressió o el trastorn obsessiu

compulsiu.

✗ Aporta una distracció davant els problemes diaris.

✗ Contribueix a prevenir i modificar algunes conductes antisocials.

✗ Intervé en la prevenció i control d'algunes conductes perjudicials per la salut

com per exemple el consum de tabac o alcohol.

✗ Ajuda a desenvolupar un estil de vida basat en el compromís i l'optimisme.

✗ Estableix valors i models positius.

✗ Desenvolupa i enforteix les relacions socials.

✗ Proposa reptes i metes en la vida de la persona que duu a terme l'activitat.

✗ Augmenta la vitalitat, proporcionant així més energia i més capacitat de

treball.

24


✗ Aporta tranquil·litat i claredat per afrontar les preocupacions de la vida.

✗ Fomenta la convivència entre amics i familiars.

✗ Dóna l'oportunitat de conèixer gent.

✗ Disminueix la sensació d'aillament i solitud entre ancians.

✗ Redueix l'aillament social.

3.3.2.Físicament

Aquests beneficis consisteixen en les millores exteriors i interiors del cos de la

persona que duu a terme l'activitat. Alguns dels beneficis que aporta són:

✗ Millora el to muscular i la resistència a la fatiga.

✗ Disminueix la tensió que es dóna al cos.

✗ Crema calories, ajudant a perdre pes excessiu.

✗ Ajuda a tenir millor son.

✗ Enforteix els pulmons i amb això millora la circulació d'oxigen a la sang.

✗ Disminueix el colesterol i el risc d'infart.

✗ Regularitza la tensió arterial.

✗ Contribueix a la reducció de la pressió arterial.

✗ Augmenta la circulació en tots els músculs.

✗ Incrementa o manté la densitat òssia.

✗ Millora la flexibilitat i la mobilitat de les articulacions.

✗ Millora el funcionament de les venes prevenint així l'aparició de varius.

25


✗ Augmenta la capacitat pulmonar.

✗ Millora la tolerància a la glucosa, i per tant, afavoreix al tractament de la

diabetis.

✗ Millora la resposta immunològica davant les infeccions.

✗ Disminueix el risc de patir càncer de còlon.

3.3.3.Mentalment

Per últim, podem trobar els beneficis a escala mental, els quals aporten diferents

estats en la ment de la persona que duu a terme l'esport, que són:

✗ Alliberació d'endorfines que afavoreixen el sentiment de benestar després de

l'exercici.

✗ Millora els estats d'agressivitat i excitació.

✗ Augmenta l'autoestima.

✗ Millora l'autoimatge.

✗ Incrementa el benestar mental.

✗ Redueix el nivell de depressió.

✗ Allibera substàncies que produeixen una sensació de felicitat.

26


4.L'ESPORT PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL

En els darrers vint anys els paisos amb programes de polítiques pel benestar social

han incorporat l’esport com a eina de cohesió social, ja que l’activitat física i els es-

ports es mostren de gran utilitat per millorar els aspectes, exposats en el punt 2 d’a-

quest treball, que intervenen i fomenten l’exclusió social. S’han desenvolupat progra-

mes per millorar la integració social a zones urbanes desfavorides, per millorar les re-

lacions interculturals, tractar situacions de drogodependències, rehabilitar reclusos,

prevenir violència, així com fomentar la participació social i la millora en qualitat de

vida de col·lectius amb discapacitats.

El paradigma sobre l’enfocament de tractament als col·lectius amb risc d’esxclusió

social ha anat evolucionant i en l’actualitat es parteix del fet que totes les persones

han de tenir els mateixos drets, siguin quines siguin les seves diferències i especifici-

tats. Els drets com a ciutadà són els següents:

✗ Autonomia personal

✗ Igualtat d’oportunitats

✗ Participació activa sota els principis d’integració i normalització

✗ Qualitat de vida

✗ Protecció (per a aquelles persones que no puguin regir els seus actes)

✗ Salut

El concepte de qualitat de vida ens serveix per definir els aspectes en els que podem

influir per millorar les condicions de vida de les persones. A continuació, la represen-

tació gràfica de la definició de qualitat de vida de Shalock basada en les vuit dimen-

sions dividides en tres perspectives: indicadors psicològics, indicadors socials i políti -

ques socials de qualitat.

27


Figura 6

Existeixen diferents vies d’acció social per tal de millorar la qualitat de vida i tenir ac-

cés a la pràctica dels drets dels ciutadans. L’esport n’és un d’ells, ja que ha quedat

demostrat que l’activitat física i l’esport facilita l’adquisició dels drets esmentats. San-

tos et al. (2004) fan referència i diversos estudis (Sport England, 1999; Bodin y Héas,

2002; Charrier, 1998; Becker y Brandes, 2000) per classificar els beneficis de l’activi-

tat física a nivell social i individual.

a) Beneficis per al col·lectiu:

✗ L’esport és un mitjà d’inserció, de socialització i accés a la ciutadania.

✗ Proporciona l’entorn propici als integrants de la comunitat per conèixer, comuni-

car-se. És un espai d’acceptació de les diferències.

✗ L’activitat física (tant en pràctiques regulades com informals) fomenta la interac-

ció entre els seus participants, la creativitat i el desenvolupament personal i de

sentit de grup.

✗ Construeix vincles i experiències que reforcen la sociabilitat

28


b) Beneficis per a l’individu:

✗ Proveeix l’oportunitat de millorar les habilitats físiques i esportives.

✗ Permet avaluar i reconèixer de les pròpies aptituds, habilitats i limitacions tant a

nivell físic com psicològic, així com afavoreix l’empatia.

✗ Desenvolupa el concepte de salut i la responsabilitat per l’estat de la pròpia

salut.

✗ L’esport constitueix temps d’oci, de lleure.

✗ L’acceptació de normes i regles reforça la gestió de la frustració de l’individu fo-

menta l’autocontrol.

✗ L’esport transmet valors educatius com ara: l’esforç, la perseverància, el treball

en equip, el respecte.

✗ Reforça la identitat personal i gràcies a la suma dels aspectes esmentats aug-

menta l’autoestima de l’individu.

4.1.ÀMBITS EN QUE ES PRACTICA L'ESPORT CONTRA L'EXCLUSIÓ

Els àmbits on es desenvolupa l’esport per la integració són molt diversos a causa de

les grans diferències i necessitats dels grups en risc d’exclusió social. A continuació

exposem les necessitats educatives especials (NEE) segons l’àmbit:

✗ NEE associades a l’àmbit físic:

fisiològiques (cardiorespiratòries, hemolítiques, metabòliques ... )

motrius-estables (paràlisi cerebral, amputacions, lesions medul·lars, .. . )

motrius-inestables (esclerosi múltiple, distròfies musculars ... )

sensorials (auditives, visuals, propioceptives .. . )

✗ NEE associades a l’àmbit psíquic:

capacitat intel·lectual (disminució psíquica, superdotats ... )

malaltia mental (trastorns de conducta, autisme, psicosi ... )

29


✗ NEE associades a l’àmbit socioeconòmic:

inadaptació social (marginació, segregació, discriminació ... )

delinqüència (privació de llibertat ... )

✗ NEE associades a l’àmbit ètniocultural:

ètnies (gitana, magrebí ... )

entorns culturals diferenciats (emigració, multiculturalisme ... )

zones geogràfiques deprimides (pobles allunyats de zones culturals)

✗ NEE associades a l’àmbit acadèmic:

trastorns del llenguatge (dislàlia, disàrtria, disfèmies, disortografia ... )

trastorns motrius (dificultat motriu .. . )

trastorns d’atenció (hiperactivitat, impulsivitat ... )

trastorns del càlcul (discalcúlia ... )

Així doncs els projectes d’esport per la integració social actuaran en aquests diferents

àmbits i des de diferents plataformes però bàsicament són projectes promoguts des

de institucions governamentals i associacions dedicades als diferents col·lectius. Els

diferents programes han d’adaptar la seva activitat als objectius i realitats de cada co-

l·lectiu, ja que sinó podrien tenir efectes contraris als desitjats, com per exemple, des-

encadenar valors i actituds contràries a la bona convivència social o generar frustra-

ció en l’individu. Així doncs els programes hauran de ser dissenyats i controlats per

professionals per tal d’aconseguir els objectius esmentats anteriorment en aquest tre-

ball: l’activitat física i l’esport poden ser excel·lents mitjans de transmissió de valors

personals i socials com respecte, autocontrol, autoestima, empatia, esforç, autono-

mia, cooperació, ajuda als altres, hàbits saludables o lideratge. Avui en dia, ningú

posa en dubte el gran fenomen sociocultural que constitueixen l’activitat física i l’es-

port.

30


Quan els professionals de l’activitat física i l’esport treballen per la inclusió social l’ob-

jectiu fonamental hauria de ser el desenvolupament personal i social d’aquests col·-

lectius, les activitats físicoesportives passen a ser un mitjà per aconseguir els objec-

tius a escala social i no un fi per si mateixes. Com apunta Pardo (2008), Hellison

(2003) proposa cinc nivells de responsabilitat a través dels quals els participants en

l’activitat aprenen a prendre responsabilitat del seu propi desenvolupament personal i

social, sent l’activitat física i l’esport els mitjans necessaris per aconseguir aquest fi.

✗ Nivell I: Respectar els drets i opinions dels altres

◦ Autocontrol

◦ Dret a resoldre els conflictes de manera pacífica

◦ Dret a ser inclòs

✗ Nivell II: Participació i esforç

◦ Explorar l’esforç i intentar noves activitats

◦ Afavorir la perseverança quan les coses es compliquen

◦ Realitzar una definició personal d’èxit

✗ Nivell III: Autonomia personal

◦ Treballar de manera independent

◦ Establir un pla personal de treball basat en les seves necessitats i no en

els seus interessos

◦ Eines de gestió de la pressió de grup

✗ Nivell IV: Ajuda i lideratge

◦ Ajudar a qui més ho necessiti

◦ Sensibilitat i capacitat de resposta

◦ Actuar sense esperar cap mena de recompensa extrínseca

✗ Nivell V: Fora de l’àmbit esportiu

◦ Posar en pràctica els conceptes apresos en atres àmbits de la vida

◦ Ser un model per els altres

Hellison a Pardo (2008) assenyala que els Nivells II i III se centren en el desenvolu-

pament de la responsabilitat personal (participació i autonomia) mentre que els Nive-

lls I i IV desenvolupen la responsabilitat social (respecte i ajuda als altres). El Nivell V

agrupa tots els nivells i se centra en la transferència a altres contextos.

31


4.2.ENTITATS A CATALUNYA ON ES DUU A TERME

A mesura que han anat passant els anys, el nombre d'entitats dedicades a l'esport

com a eina per la inclusió social ha augmentat.

Algunes d'aquestes entitats trobades a Catalunya són:

✗ Esportistes Solidaris: Entitat fundada l'any 1991. Es defineixen com un seguit

d'espais de trobada intercultural on “creixen amb moviment”, un centre d'ajut a

persones amb problemes d'addicció, internes en centres penitenciaris i dones

en situacions desfavorables.

✗ Fundació Autònoma Solidaria: Fundada l'any 1999, compta amb un programa

per a la integració social dels presos i persones hospitalitzades a partir de

l'esport.

✗ Fundació BRAFA: Entitat fundada l'any 1954. Col·labora amb la fundació

Putxet cedint les instal·lacions esportives necessàries per tal que aquesta

pugui dur a terme una facilitació de la integració sociolaboral dels nouvinguts.

✗ Fundació Esportsalus: Fundada l'any 1986 i formada per diferents programes

d'inserció, com per exemple: Per a persones drogodependents, joves que

compleixen mesures judicials, persones afectades per l'VIH o immigrants.

✗ Fundació UESC (Unió Esportiva Sant Cugat): Fundada l'any 1986 compta amb

un programa anomenat “Tots podem”, el qual treballa en la inserció de

persones amb discapacitat.

✗ Associació de Cooperació i Integració Muntanya Amunt: Fundada l'any 2012,

promou la inserció a partir d'un programa basat en els esports de muntanya.

✗ Fundació Pare Manel: Entitat fundada l'any 2008. Es basen en programes

basats en l'esport contra l'exclusió donada per la pobresa, l'educació i

persones residents en centres penitenciaris.

32


5. APLICACIÓ PRÀCTICA

Per tal de dur a terme la part pràctica del treball ens hem centrat en el col·lectiu de

persones amb discapacitats mentals i intel·lectuals, i amb elles, en els seus familiars.

Primerament, aquest punt constarà d'una petita explicació del velòdrom, l'escola de

ciclisme i el club Genesis, els quals han sigut bàsics per poder formar aquesta part, i

després, hi haurà la descripció de les diferents persones i entrevistes que s'han dut a

terme.

Seguidament, trobarem l'anàlisi d'entrevistes fetes a la població per tal de saber

l'opinió de la societat sobre la inserció a partir de l'esport.

Per últim, el treball finalitzarà amb un videomuntatge on es mostra l'experiència

viscuda i la realitat del velòdrom durant tots els dies que vaig acudir-hi, on apareixen

un seguit d'entrevistes amb les quals he pogut arribar a confirmar la hipòtesi.

5.1.VELÒDROM

Va ser fundat l'any 1984 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de

Ciclisme en Pista, sent així la primera gran instal·lació de la ciutat olímpica l'any

1992.

La seva fundació va ser donada

per tal de respondre a les

necessitats de presentar

instal·lacions ja construides dins

la candidatura de Barcelona als

Jocs Olímpics, i de pas per

seguir la tradició ciclista que

apareixia a Barcelona al llarg

del segle XX, en la qual hi havia

fins a set velòdroms actius, com

Figura 7 per exemple el Sants,

33


Bonanova o el Pavelló dels Esports.

Des de la seva fundació i fins a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el

Velòdrom va ser la seu permanent de l'Escola Catalana de Ciclisme, la qual va donar

lloc al Centre de Tecnificació i Perfeccionament.

Durant tots aquests anys, el velòdrom va ser el centre de seguiment de grans

ciclistes catalans com Josep Antoni Escuredo, Carles Torrent, Isaac Gálvez o Jaume

Hernández, i a més hi han rodat ciclistes com per exemple Koichi Nakano, Guillermo

Timoner o Stuart O'Grady.

A més, la instal·lació ha sigut seu de proves internacionals com ara la Copa d'Europa

de pista i el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona, tot i que cada vegada més el

velòdrom es presenta com un espai des d'on es divulga i es promou el ciclisme en si,

no només en pista.

Actualment el velòdrom és la seu de la Federació Catalana de Ciclisme i de L'Escola

Municipal de Ciclisme, i també és utilitzat com a seu de diferents campionats, però tot

i això, és un espai que està al servei de Barcelona i tots els seus ciutadans, ja que

s'hi duen a terme un seguit d'activitats obertes a tothom, com per exemple serveis

d'iniciació per adults i joves en el món de la bicicleta, processos de tecnificació i altres

serveis com el gimnàs o el circuit de BMX; A part dels serveis relacionats amb el

ciclisme, el velòdrom consta de dos camps de futbol, un pavelló de bàsquet i tres

sales polivalents per a la pràctica d'esports tant col·lectius com individuals.

En total, el velòdrom està format per:

✗ Una capacitat de 3.200 persones assegudes.

✗ Una pista de ciclisme a l'aire lliure.

✗ 250 metres de circumferència.

✗ Arena de 2.022 m2.

✗ Un diàmetre de gairebé 44 metres.

✗ 2 camps de futbol.

✗ 1 pavelló de bàsquet.

✗ 3 sales polivalents.

✗ 16 vestuaris.

34


Per tal de confirmar o desmentir la hipòtesi, la part pràctica es centrarà en l'escola de

ciclisme i el club Genesis Cycling Team, grups pertanyents al velòdrom i que

actualment compten amb gent amb diferents tipus de discapacitats.

5.1.1.Escola de ciclisme

L'escola de ciclisme és un projecte esportiu format al velòdrom on no només

s'ensenya als nens i nenes a anar en bicicleta, sinó que al mateix temps se'ls forma

com a persones i ciutadans.

Alguns dels beneficis de l'escola de ciclisme en els nens o nenes són:

✗ Beneficis en la salut, contribueix a un creixement fort.

✗ Formació de la personalitat i el caràcter dels nens/es sota una disciplina

esportiva.

✗ Ajut ens els estudis i la formació.

✗ Els allunya de possibles mals hàbits.

✗ Aporta una motivació extra a l'infant.

Tal com expressa el club:

“L' escola de ciclisme es una via efectiva i rapida perquè els infants millorin les

qualitats fisiques, motores i de creativitat, formin part d’un grup, rebin una educació i

s'integrin en la societat a traves de l'esport.”

En aquesta escola compten amb diferents grups, dos d'ells formats només per nens i

nenes amb discapacitats i un d'ells format per una nena amb una discapacitat mental

i nens sense cap tipus de discapacitat. Aquests 3 grups són:

✗ Grup d'iniciació a la bicicleta format per nens i nenes amb diferents tipus de

discapacitats mentals.

35


✗ Grup d'iniciació a la bicicleta format per nens amb autisme.

✗ Grup de BMX format per nens sense discapacitat i una nena amb una

discapacitat mental.

Per tal de discutir la hipòtesi s'han fet un seguit d'entrevistes a pares i monitors dels

diferents grups, que apareixeran posteriorment en el punt 6.1.3 del present treball i

més endavant en el videomuntatge.

5.1.2.Genesis Cycling Team

L'equip Genesis Cycling Team es va formar l'any 1992 quan l'actual corredor de

ciclisme en pista Juanjo Méndez va patir un accident de tràfic i va perdre un braç i

una cama.

2 anys després de l'accident, Juanjo va voler tornar a anar en bicicleta, ja que era un

esport que ell havia practicat des de petit, i Carlos Moreno el va ajudar.

Junts, es van posar a buscar algun club que es trobés a Barcelona i que oferís aquest

tipus esport per a gent amb discapacitats, i no van trobar-ho.

A partir d'aquí, l'any 1994 decideixen començar a entrenar al Velòdrom d'Horta, fet

que fa que Bernat Moreno (actual fundador i director tècnic del club) hagi de

reestructurar la seva vida professional, ja que mai havia tingut cap tipus d'experiència

relacionada amb el ciclisme i les discapacitats.

L'any 2002 es defineixin com a club, ja que cada vegada més gent hi acudia, i

decideixen posar-li el nom de Gènesis, ja que significa inici, i ells volien ser l'inici de

totes aquelles persones que hi acudien.

Per tal de discutir la hipòtesi s'han fet un seguit d'entrevistes a 3 components d'a-

quest club: Carlos Moreno, Juanjo Méndez i Raquel Ancinas, que apareixeran poste-

riorment en el punt 6.1.3 del present treball i més endavant en el videomuntatge.

36


5.1.3.Anàlisi de les entrevistes

Per viure en primera persona com l'esport afecta les persones amb discapacitats i

discutir la hipòtesi principal del treball, vaig passar unes setmanes al velòdrom

(explicades al punt 6.2 del present treball), on vaig dur a terme un seguit d'entrevistes

a persones afectades per una discapacitat física, a pares, mares o àvies de diferents

nens i nenes que pateixen algun tipus de discapacitat mental i actualment formen part

de l'escola de ciclisme, i als monitors que actualment formen el club.

a) Bernat Moreno

Director tècnic del club Genesis Cycling Team, actualment té 44 anys.

Va ser el fundador del club junt amb Juanjo Méndez quan aquest l'any 1996, després

de patir l'accident, començà a tenir ganes de fer esport.

Mai havia treballat com a entrenador de cap persona amb discapacitats, i el Juanjo va

ser el seu primer contacte amb aquest món, ja que eren amics i ell el va ajudar, fet

que va comportar una reestructuració total de la seva vida laboral.

Davant la pregunta de si ha notat canvis en el Juanjo o la Raquel (ciclistes que

actualment formen part del club i que apareixeran entrevistats posteriorment) a partir

de l'esport explica que no nota canvis en ells, sinó en l'entorn, ja que és aquest el que

canvia, s'adapta, i entén que la gent amb algun tipus de discapacitat és gent normal.

“Aprecio canvis en l'entorn, no en ells; És l'entorn el què s'ha de donar conta de que

la persona que tenen davant no es un discapacitat, es una persona normal, i en

aquest cas un esportista d'elit “

Posteriorment, confirma la hipòtesi del treball exposant que l'esport ha ajudat a

integrar-se al Juanjo i la Raquel dins la societat que els envolta, ja que els hi ha

aportat uns valors, un treball i esforç individual i col·lectiu, un sacrifici i una

constància, i els ha ensenyat a no ser víctimes de la discapacitat, sinó a superar-se a

ells mateixos.

37


Creu que tot això que els hi aporta l'esport és necessari per poder estar integrat dins

de la societat i a afrontar la vida d'una manera positiva: “Si jo puc fer això, jo puc fer

qualsevol cosa”

Davant la pregunta de si creu que l'esport també ajuda a integrar a la societat als

diferents nens amb discapacitats que formen els grups de l'Escola de Ciclisme Bernat

Moreno ha respòs:

“Si, de fet estem treballant molt en aquest aspecte; Els nens amb autisme són nens

molt tancats, i aconseguim obrir-los a partir de la bici i l'esport, fent aixi que contactin

amb el món que els envolta i que d'alguna manera aconsegueixin anar-se integrant”

Per últim, ha exposat que anima a tothom a fer esport, no només a la gent amb

discapacitats, sinó també a la gent que no en pateix, ja que creu que l'esport és una

part essencial de la vida amb la qual pots sentir-te bé i superar-te.

Per tant, podem concloure exponent que Bernat Moreno dóna suport a la hipòtesi del

treball.

b) Juanjo Méndez

Fundador del Club Genesis Cycling Team junt amb Bernat Moreno, actualment té 50

anys.

Juanjo Méndez comença a anar en bici als 12 anys, i forma part de diferents nivells

de ciclisme: cadet, juvenil i amateur, on corre amb gent bastant bona; Durant aquesta

temporada quasi aconsegueix ser professional però no ho aconsegueix, i anys

després deixa el ciclisme.

L'any 1992 pateix un accident de tràfic en el qual perd el braç i la cama esquerra, fet

decisiu per a la depressió que posteriorment pateix, i amb ella, l'augment de 100

quilos.

38


Quatre anys després, l'any 1996, té ganes de tornar a fer esport, i el Bernat Moreno i

ell, ja amics, comencen a entrenar al Velòdrom, on els primers dies el Carlos Moreno

(responsable de la secció de BMX del club Genesis) caminava més ràpid que ell.

Anys després, funden el club amb el nom de Genesis, referint-se a inici.

Avui en dia, Juanjo Méndez ha sigut dues vegades campió del món, a Itàlia i Canadà,

ha participat en 3 olimpíades: a Atenes, on ha guanyat la medalla de bronze, a Xina

on guanya dues medalles (una de bronze i l'altre de plata) i a Londres, on guanya dos

clins.

Davant la pregunta de si ha notat diferències tant mentals com físiques a partir del

moment en què va decidir tornar a fer bici Juanjo Méndez hi ha respòs que si, que

per ell és necessari treure l'adrenalina i moltes altres coses a partir de l'esport, i que

això li produeix canvis mentals i físics.

Per últim, el ciclista confirma la hipòtesi principal del treball exposant:

“L'Esport m'ha ajudat moltissim a integrar-me; M'ha fet veure que puc fer moltes mes

coses de les que em pensava que podria fer, crec que l'esport es una de les bases

principals d'una persona, i que aquesta es necessaria per sentir-se adaptat dins

d'una societat. Hi ha molta gent que creu que no pot fer moltes coses, es posen

barreres ells mateixos, i no es donen compte que aconseguir muntar a cavall, nadar

o anar en bicicleta es una motivació extra en la persona”

Per tant, podem concloure dient que Juanjo Méndez defensa la hipòtesi principal del

treball.

c) Raquel Ancinas

Ciclista del Club Genesis, actualment té 36 anys, i l'any 2004 arran d'un accident de

moto va perdre la cama esquerra.

39


Raquel explica que abans de patir l'accident feia esport de manera molt bàsica com

per exemple anant els diumenges amb bici o fent aeròbic, però que des de sempre li

ha agradat molt i que per això va contactar amb el club.

S'entera del treball que fa el club buscant per internet, i exposa que va haver de

buscar molt per poder trobar alguna cosa. Un cop arriba al club, li ensenyen la pista,

com funciona el club i li deixen la primera bicicleta per a poder fer pinyó fixe a pista.

A partir d'aquí, comença el seu camí al club; Primerament, anava a entrenar quan

sortia de la feina, però a poc a poc “li va canviant el xip”:

“Cada vegada sortia abans de la feina per poder entrenar amb la resta del grup i mes

estona; Un temps despres vaig anar al meu primer campionat d'Espanya sense

saber si estava suficientment preparada, i em vaig donar compte que era al ciclisme

al que em volia dedicar”

Davant la pregunta de si creu que l'esport li aporta bastantes coses, Raquel Ancinas

explica que si, sobretot dues: llibertat i superació; Explica que li aporta llibertat, ja que

quan està rodant sobre la bici moltes vegades no és conscient que li falta una cama, i

superació, ja que sent que pot fer el que vulgui quan vulgui i realitzar els objectius

que es proposa.

Posteriorment, Raquel respon a la pregunta de si ha notat diferències físiques o

mentals a partir del moment en que va començar a fer esport exposant que no ha

notat diferències mentals, ja que després de l'accident va recuperar la seva vida

anterior d'una manera ràpida però si físiques, explicant que potser està molt millor ara

que no pas abans de l'accident.

Per tal de demostrar la hipòtesi del treball, Raquel respon a la pregunta de si l'esport

l'ha servit per integrar-se exponent:

“Despres de l'accident jo ja em sentia integrada, pero si que es veritat que el fet de

veure que hi ha mes gent amb casos semblants al meu m'ha servit per prendre'm

40


la meva discapacitat de la millor manera possible, fent broma, i aixo m'ha servit per

donar-me forces per seguir amb una vida normal dins la societat i veure que

l'accident va ser un punt i seguit”

Per últim, Raquel exposa que falta difusió en aquests tipus de projectes, diu que a

ella li va mancar informació en un primer moment i creu que ara està passant el

mateix.

Per concloure, podem dir que Raquel Ancinas dóna suport a la hipòtesi del treball.

“Tenir una discapacitat es tenir moltes capacitats”

d) Helena Camagosa

Mare de la Blanca, noia que actualment forma part del grup de nens i nenes amb

diferents tipus de discapacitats mentals. Aquesta, pateix un retard mental, té 17 anys,

estudia a una escola adaptada i practica ciclisme, gimnàstica rítmica i teràpia amb

cavalls.

L'Helena explica que van venir fa 3 o 4 anys, i que van conèixer el club a partir d'un

amic de l'escola de la Blanca que també hi venia. Van prendre la decisió de venir a

causa que volien fer excursions a la muntanya i veien que la Blanca no era capaç

d'anar sense rodetes.

Davant la pregunta de com reacciona la Blanca al venir, la mare ens explica que ve

molt contenta, ja que li agrada molt venir amb els amics i amb l'equip de monitors als

quals qualifica de “molt macos”. Exposa que els nens es senten molt acompanyats, ja

que busquen una relació amb l'adult i aquí la troben.

Explica que ha fet nova colla, i que la Blanca ha agafat molta confiança i autonomia.

41


Davant la pregunta de si creu que l'esport ha ajudat a la seva filla a integrar-se

explica que de moment ella no ho ha sabut veure, ja que no crec que ho vegi fins que

no arribi a estar al grup de BMX amb els nens que no tenen cap tipus de discapacitat,

però tot i això, explica que el ciclisme si que li ha servit per adaptar-se a moltes

situacions que li apareixen en el seu dia a dia fora del club:

“Si sap anar en bici, mes coses en comu tindra amb la gent que l'envolta i mes

adaptada se sentira”

e) Monica i Josefa

Mare i àvia del Francesc, noi de 15 anys amb un trastorn generalitzat de la conducta

amb tendència a l'espectroautisme, a més, pateix epilèpsia i vertigen cada vegada

que aixeca els peus de terra.

La Monica, mare del Francesc, explica que només treballa 5 hores, el temps que la

discapacitat del seu fill li permet treballar, i que aquest és totalment dependent, no pot

estar sol.

La Josefa, àvia del Francesc, explica que actualment no treballa, i que es dedica

exclusivament a ajudar a la seva filla amb tota la feina que comporta cuidar al seu

nét.

La mare exposa que la bicicleta li està costant, ja que té vertigen, però que està fent

petits progressos que no s'esperava que arribessin tant ràpid. Explica que

anteriorment havia fet musicoteràpia, i que sempre necessita estar fent alguna cosa:

“Sempre hem anat buscant, els nens amb aquest tipus de discapacitats són molt

inquiets i sempre necessiten fer coses, la seva manera d'expressar-se es moure's.

42


Tot i que hem anat trobant cosetes per fer, no ha sigut gens facil; He arribat a anar de

casal en casal al meu poble (Sant Boi) preguntant per activitats per a nens amb

discapacitats, i no hi havia manera, fins i tot he anat a parlar amb l'alcaldessa per

manifestar-li la situació en què ens trobem les families, ja que no nomes es no trobar-

ho, sinó que quan ho trobes has de pagar una quantitat elevadissima de diners per

poder apuntar al teu fill”

Seguidament, la Monica explica que és el primer any que porta al seu fill al velòdrom,

i que ell ve encantat i demana “bici” durant la setmana.

Respecte a la pregunta de si ha notat canvis en el nen a partir que fa esport ella

contesta que porta poquet fent-lo, i que no sabria que dir. Explica que a l'escola va

començar a fer hípica, i que ha seguit fent-la ja que els progressos que ha anat fent

són increibles, i ell ho nota i ho expressa.

Per últim a la pregunta de si creu que l'esport ajuda a la integració del seu fill Monica

ha respost que sí, per suposat. Explica que tant la bici com qualsevol altra activitat

física suma:

“L'altre dia vam anar a una trobada per a l'esport inclusiu on va jugar a handbol,

futbol sala, basquetbol i diferents esports. Durant tota aquella estona no vaig haver

d'estar quasi pendent d'ell, ja que se sentia adaptat entre tots els nens que estaven

jugant, tinguessin discapacitats o no, tots eren iguals”

Per tant, podem arribar a la conclusió que la Monica i la Josefa afirmen la hipòtesi

principal del treball.

Per últim, la Monica va exposar:

“Si a aquests nens se'ls hi dóna l'oportunitat són capacos de fer moltes coses com

totes les persones, progressaran mes o menys, pero si no se'ls hi dóna l'oportunitat

no ho faran”

43


f) Anna

Actual monitora i coordinadora dels grups formats per nens amb discapacitats

mentals i autisme que formen part de l'escola de ciclisme.

És professora d'Educació Física, i ha estudiat INEF i Pedagogia.

Els seus inicis al club van ser un dia que va veure com entrenaven i va parlar amb el

Bernat per informar-se, ja que li agradava molt el ciclisme; Aquest li explica que

buscaven una persona que pogués gestionar-ho, a l'Anna li agrada la idea (ja que

troba molt interessant l'aspecte d'incloure a tothom) i decideix començar a ajudar i

portar la coordinació.

Actualment s'encarrega de programar les sessions, pensar els materials que

necessitaran i com ho faran, buscar maneres per a què vinguin motivats i incloure'ls a

tots..etc

Explica que en aquests grups hi ha nens amb tot tipus de discapacitats mentals, i diu

que qualsevol nen que tingui opcions d'anar amb bici pot anar-hi.

Exposa que els entrenaments consisteixen sobretot en aconseguir que vinguin

motivats i que els hi passi ràpid, que es distreguin en un bon ambient que faci que

estiguin relaxats i tranquils. A més, afegeix que és un lloc on van a passar-ho bé, i

que per tant ho fan tot d'una manera didàctica.

Explica que si els nens aconsegueixen anar en bicicleta, tenen una meta molt

important complerta i ells en són conscients, ja que per exemple els nens i nenes que

pateixen autisme no poden controlar les seves extremitats ni els seus moviments, i el

fet d'aconseguir anar en bici els fa veure que poden superar moltes més metes en la

seva vida diària.

Davant la pregunta de quin procediment utilitza respon exposant que utilitzen un

procediment que estigui el màxim d'ajudat possible, per tal que ells aprenguin

divertint-se i relacionant-se.

44


En el cas dels disminuits psíquics l'Anna explica que dominen més la bici, i que dins

del procediment es poden incloure més jocs; En canvi, en el grup de nens i nenes

que pateixen autisme és diferent:

“En aquests casos es segueix un procediment sempre igual, no són de fer coses en

conjunt i ens hem de centrar d'una manera molt mes individual; Per tal que ells

sapiguen que toca fer bici, sempre els hi podem la mateixa musica al iniciar i acabar

l'entrenament, de manera que els ajudem a estructurar una mena de rutina. A mes,

als nens amb aquest tipus de discapacitat els hi costa molt mes aprendre, i quan ho

aconsegueixen estan molt contents, aspecte que es veu reflectit en molts ambits de

la seva vida quotidiana”

Seguidament, ha explicat que en els nens autistes la relació és molt important, i que a

més de treballar aspectes físics, de salut, de valors o auto superació es treballa per a

què a poc a poc siguin més capaços de tenir confiança i contacte amb la gent que els

envolta.

Per acabar, davant la pregunta de si creu que l'esport els ajuda a integrar-se en la

societat l'Anna ha respost que sí, i que de fet és el que ells busquen quan treballen

amb aquests tipus de nens, ja que una vegada ja tenen suficient tècnica amb la bici,

els pugen al grup de BMX per a que s'adaptin amb un grup de nens i nenes sense

cap tipus de discapacitat.

g) Brigi i Juan

Pares del Sergi, nen amb autisme.

Aposten per la integració social i creuen que encara que ells tinguin una dificultat

volen fer-ho.

45


Expliquen que ha començat aquest any amb el ciclisme i que li va molt bé. Ja havia

fet piscina i sempre que aprèn alguna cosa nova connecta més amb el món. Exposen

que el seu fill té molta energia, i que el fet de venir aquí i cansar-se l'ajuda a

canalitzar-la i venir amb ganes.

La Brigi i el Juan diuen que el seu fill es dóna compte que està aprenent, i que la

frustració que té amb el llenguatge la complementa amb l'esport.

Davant la pregunta de si han notat canvis en el Sergi des que fa esport han respost

que sí, que està més relaxat i és una motivació més per a ell.

Respecte a la pregunta de si creuen que l'esport ajuda al seu fill a integrar-se han

respost:

“I tant, nomes la relació que te amb els companys i monitors es de total integració; Ell

esta aconseguint anar amb bici i aixo es una motivació extra en tots els altres ambits

de la seva vida”

Posteriorment, van exposar que seguirien portant al seu fill a fer esport, ja que a ells

també els hi serveix de relaxació.

Per tant, podem concloure exposant que la Brigi i el Juan donen suport a la hipòtesi

del treball.

Per acabar, van exposar:

“És molt important fer pinya, estar junts i recolzar-nos en entitats i federacions.

Aprens molt, i junts podem lluitar i obrir portes a aquests nanos perquè es mereixen

tot i mes, i si nosaltres no ho fem, no ho fara ningu. Hi ha moltes barreres, i s'ha de

tirar endavant”

46


h) Carlos Moreno

Responsable de la secció de BMX del club Genesis.

Primerament formava part d'un altre club, i fa 7 anys que van decidir ajuntar-se i

formar l'escola, la qual explica que cada vegada va millor i que actualment compta

amb uns 40 nens i nenes.

El Carlos Moreno és des de fa un any i mig el monitor de la Núria, una nena amb una

discapacitat mental que va arribar fa 2 anys al club.

Quan la Núria va arribar, se li va ensenyar a anar en bicicleta, després, a anar a la

pista (un lloc suau on és sempre el mateix) i per últim va passar a la secció de BMX.

Durant els primers dies que la Núria entrenava a BMX, estava espantada, ja que la

pista està formada per sorra, obstacles i salts, però després d'un any i mig es fa el

circuit sencer, es posa dreta a la bici, i aixeca la roda en alguns salts.

Carlos Moreno explica que no fa “fàstics a res”, i que estaria encantat de tenir a tot de

nens i nenes que formessin el grup com ella. A més, davant de la pregunta de si ha

notat canvis en ella o en el grup a partir que ella ha començat a fer-hi esport Carlos

exposa:

“Al principi estava una mica separada, no els coneixia i el circuit se li feia gran pero

actualment esta completament integrada, es una mes i es porta be amb tots. A mes,

crec que tot el que esta aprenent aqui l'esta ajudant a integrar-se fora el grup, ja que

li dóna seguretat en ella mateixa, i aixo es un aspecte que pot utilitzar fora del club”

Podem concloure dient que Carlos Moreno afirma la hipòtesi principal del treball.

47


5.1.4.Videomuntatge

Durant els dies que es va assistir al velòdrom es van gravar tot un seguit de vídeos

mostrant com va ser l'experiència i les entrevistes dutes a terme, així completant

aquest apartat i una de les motivacions.

Amb aquests vídeos s'ha dut a terme un videomuntatge, el qual es pot trobar en un

disc, i en el cas que el treball es llegeixi en format pdf es trobarà dins del pen drive

amb el nom: Muntatge Treball de Recerca.

48


5.2.OPINIÓ GENERAL

Per complementar la demostració pràctica de la hipòtesi principal del treball, he dut a

terme una entrevista a un seguit de persones per tal de saber com d'informada està

la societat d'avui en dia sobre l'esport com a mètode per a la integració social i quines

són les diferents opinions.

A continuació, podrem veure l'entrevista, els resultats i un anàlisi dels resultats que

s'han extret de les entrevistes enviades via internet a un sector majoritàriament jove

de la població.

5.2.1.Entrevista duta a terme

L'esport per a la integració social

1.Edat:

◦ De 10 a 15 anys

◦ De 15 a 25 anys

◦ De 25 a 35 anys

◦ Més de 35 anys

2.Sexe

◦ Dona

◦ Home

3.Fas algun tipus d'esport?

◦ Si

◦ No

49


4.Coneixes a algú amb algun tipus de discapacitat (física o mental) que faci

algun tipus d'esport?

◦ Si

◦ No

5.Creus que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de

discapacitat?

◦ Si

◦ No

◦ No ho sé

6.Coneixes algun club on es facin activitats per a gent en risc d'exclusió?

On es practiqui algun tipus d'esport o activitat enfocada a persones en risc

d'exclusió (discapacitats, immigrants, amb una renda baixa…)

◦ Si

◦ No

7.Creus que l'esport com a mètode per a la integració social ha guanyat força

durant aquests últims anys?

◦ Si

◦ No

◦ No ho sé

50


5.2.2.Anàlisi dels resultats

Per tal de poder extreure unes conclusions, analitzarem els resultats de les

entrevistes fetes:

1.Edat

De 10 a 15 anys 13 5%De 15 a 25 anys 229 91%De 25 a 35 anys 2 1%Més de 35 anys 9 4%

Figura 8

En aquests resultats podem veure que la major part de les persones que han respost

l'entrevista tenen entre 15 i 25 anys, indicant així que les conclusions seran extretes

d'una part jove de la població.

51


2.Sexe

Dona 166 66%Home 87 34%

Figura 9

En aquesta pregunta podem veure que el nombre de dones entrevistades és més

elevat que el nombre de dones, tot i que la diferència no és molt elevada.

3.Fas algun tipus d'esport?

Si 187 74%No 66 26%

Figura 10

52


En l'anàlisi d'aquests resultats podem observar que quasi una tercera part de les

persones entrevistades practiquen algun tipus d'esport, indicant així que aquest terç

està mínimament informat sobre l'esport i els seus beneficis.

4.Coneixes a algú amb algun tipus de discapacitat (física o mental) que faci algun

tipus d'esport?

Si 118 47%No 135 53%

Figura 11

En aquests resultats podem veure que les diferències entre la gent que coneix a

algun discapacitat que faci esport i la gent que no en coneix són mínimes. Per tant,

podem concloure que actualment un 47% dels joves coneixen a alguna persona

discapacitada que faci esport, indicant així que la meitat dels joves entrevistats

coneixen a alguna persona discapacitada que utilitza l'esport com a benefici.

53


5.Creus que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de

discapacitat?

Si 210 83%No 12 5%No ho sé 31 12,00%

Figura 12

Davant aquesta pregunta la major part de la gent entrevistada ha contestat que si,

que creuen que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de

discapacitat; A més, un 12% ha contestat que no ho sabia, i un 5% que no. Per tant,

podem concloure que una gran part de la població jove entrevistada coneix els

efectes de l'esport i és conscient que aquest és una eina per a la integració, però que

en canvi una altra part no ho sap, és a dir, no estan ben informats o creuen que no.

6.Coneixes algun club on es facin activitats per a gent en risc d'exclusió?

Si 119 47%No 134 53%

54


Figura 13

En aquests resultats podem veure que la pregunta 4 i la pregunta 6 es corresponen,

ja que les dues acaben indicant que un 50% de les persones entrevistades coneix a

alguna persona amb discapacitat que faci esport, el seu club, i com aquest afecta en

la integració.

7.Creus que l'esport com a mètode per a la integració social ha guanyat força durant

aquests últims anys?

Si 194 77%No 4 2%No ho sé 55 22%

Figura 14

55


Si analitzem l'última pregunta, podem veure que un 77% de les persones

entrevistades creuen que l'esport és una eina per a la inserció i en canvi un 2% no ho

creu. A més, podem veure que un 22% no ho sap, i per tant, no està ben informat del

tema.

6. CONCLUSIONS

Al finalitzar el treball, s'ha pogut extreure una conclusió davant la hipòtesi:

✗ Podem confirmar que l'esport és una eina per a la integració social davant els

diferents col·lectius que pateixen o poden patir una exclusió davant la

societat, ja que en el transcurs del treball s'ha conviscut i entrevistat a

diferents persones discapacitades i a les seves famílies, i totes ens han

confirmat la hipòtesi dient que no només és una eina d'adaptació, sinó que és

necessari.

A més, s'han arribat a una serie de conclusions que complementen la hipòtesi

principal del treball:

✗ Una gran part de la població jove que actualment viu a Barcelona coneix a una

o més persones que pateixen alguna discapacitat, i a més, coneixen centres

on s'utilitza l'esport com a eina d'inclusió.

✗ L'esport com a mètode d'inclusió ha guanyat força durant aquests últims anys.

✗ Actualment hi ha pocs recursos per a les persones i famílies que viuen en una

situació d'exclusió, i a més, els hi és difícil arribar a aquests, ja que la

informació i ajudes que es dónen moltes vegades depenen d'un cost econòmic

molt alt.

56


✗ Una gran part de la població jove que actualment viu a Barcelona és conscient

que l'esport ajuda a la integració social, mentre que l'altra part no ho sap o

creu que no; Per tant, podem concloure exponent que hi ha una falta de difusió

davant aquest aspecte, i que encara queda molt treball per aconseguir que la

gent sigui conscient de com realment es pot millorar una situació d'exclusió.

7. VALORACIÓ PERSONAL

La meva valoració d'aquest treball és molt positiva, ja que no he tingut masses

problemes per dur-lo a terme.

Personalment m'ha agradat molt fer aquest treball, ja que he escollit un tema que no

m'ha cansat en cap moment, i a més, l'he disfrutat.

He aconseguit que les coses que he viscut durant el transcurs del treball de camp em

serveixin per a mi mateixa i he pogut conèixer altres realitats i persones que seguiré

veient després de finalitzar el treball.

Per una altra banda, m'agradaria exposar que aquest treball no es queda aquí, sinó

que les persones que actualment formen part del club Genesis Cycling Team m'han

demanat el videomuntatge, que pertany a la part pràctica, per patrocinar el club, i

amb ell, la importància de l'esport com eina per a la integració.

Per tant, crec que tot l'esforç invertit en aquest treball ha tingut una gran recompensa,

tant per a mi com per a la gent que necessita una difusió davant l'exclusió.

57


8. WEBGRAFIA

- Bel Adell, Carmen. {Exclusión social: origen y características.} Universitat de Murcia,

30 de Gener de 2002. Disponible des d'internet en:

http://enxarxats.intersindical.org/nee/CE_exclusio.pdf

- {Beneficios del ejercicio físico.} Disponible des d'internet en:

http://www.webconsultas.com/ejercicio-y-deporte/vida-activa/beneficios-del-ejercicio-

fisico-869

- Cayuela Maldonado, M. José. {Los efectos sociales del deporte: ocio, integración,

socialización, violencia y educación}. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics UAB,

1997. Disponible des d'internet en: http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp060_spa.pdf

- Checa Olmos, Juan Carlos, Arjona Garrido, Ángeles, Pardo, Rodrigo, García-Arjona,

Noemi. {Deporte e integración. Variables que intervienen en el contacto cultural de los

jóvenes inmigrados en España.} Revista de psicologia de l'esport, any 2012.

Disponible des d'internet en: http://www.redalyc.org/articulo.oa

- {Definición de salud.} Disponible des d'internet en: http://definicion.de/salud/

- {El concepto de salud.} Disponible des d'internet en:

http://www.abcpedia.com/diccionario/definicion-salud.html

- {El deporte y sus beneficios en la salud física y mental y psicológica.} Disponible

des d'internet en: http://www.deportesalud.com/deporte-salud-el-deporte-y-sus-

beneficios-en-la-salud-fisica-y-mental-y-psicologica-.html

58


- Govern de Cantabria. {Inclusión social grupos de riesgo} Disponible des d'internet

en:

http://www.serviciossocialescantabria.org/uploads/documentos%20e

%20informes/Grupos%20de%20riesgo.pdf

- Mela, Marta. {¿Qué colectivos de riesgo de exclusión social existen y por qué es

importante su formación?.} Març de 2011. Disponible des d'internet en:

http://noticias.iberestudios.com

- Muñoz Socias, A. J. {L’activitat física i l’esport com a mitjà d’integració social i

transmissió de valors a joves socialment desfavorits.} Revista Electrònica

d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 19-38. any

2011. Disponible des d'internet en:

http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/munoz/estat-questio.html

- Observatori Catala de l'Esport, 2014; a partir d'organitzacions corresponents.

Disponible des d'internet en: http://www.observatoridelesport.cat/indicador.asp?

subdim=13&id_ind=291

- Pardo, Antonio. Departament d'humanitats biomèdiques. Universitat de Navarra.

Disponible des d'internet en: http://www.unav.es/cdb/dhbapsalud.html

- Pérez de Armiño, Karlos. {Exclusión social.} Any 2005-2006. Disponible des

d'internet en:

http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/96

- Ruiz, Vicente. {Beneficis de l'activitat física.} Disponible des d'internet en:

http://www.xtec.cat/centres/a8035477/Web/16.PROJECTES/EdFisica/Teoria-EF.pdf

59

http://noticias.iberestudios.com/

http://www.unav.es/cdb/dhbapsalud.html


- Sarasa, Sebastià, Sales, Albert. {Itineraris i factors d'exclusió social.} Maig del 2009.

Disponible des d'internet en:

http://www.sindicadegreugesbcn.cat/pdf/monografics/itineraris.ca.pdf

- Soria, Felipe. {El deporte como medio de integración social.} 4 de Setembre de

2013. Disponible des d'internet en: http://www.aptavs.com/articulos/deporte-como-

medio-de-integracion-social

- {Tipos de salud.} Disponible des d'internet en: http://www.tiposde.org/salud/411-

tipos-de-salud/

- Torres, Xavier. {Projecte d'integració de modalitats esportives per a persones amb

discapacitats dins les federacions d'esport convencional.} Disponible des d'internet

en: http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/dep-adp/conda2/4-Xavi-Torres.pdf

60

http://www.tiposde.org/salud/411-tipos-de-salud/

http://www.tiposde.org/salud/411-tipos-de-salud/

Documents

L'esport per a la integració L'ESPORT PER A LA INTEGRACIÓ · 2015-12-11 · L'esport per a la integració Agraïments A la Tere, que sense ella aquest treball no hagués agafat