Embed Size (px)
Citation preview
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat
Document de treball
JUNY 2018
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 2
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball Juny 2018 Comissió TIC. GT Smart Cities ELABORAT PER : Isabel Sierra (coordinadora) Eva Aumatell Pere Botella Àlex Martínez Amb la col·laboració de Joan Giró
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 3
Presentació
El present document s'ha elaborat en el marc del Grup de Treball Smart Cities impulsat per l’Associació del Col·legi
d'Enginyers Industrials (AEIC), i de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya (APTICC). Després de la Jornada
celebrada a l'octubre de 2016, organitzada pel mateix grup, es va considerar interessant aprofundir en alguns temes que,
com a professionals de l’enginyeria, les telecomunicacions i la informàtica eren més innovadors i/o s'obrien a àmbits
d'anàlisi més oberts i relacionats amb altres ciències i disciplines.
L'interès en la dimensió de la «ciutat», com a punt de partida, s'ha vist idoni, en tant que permet una visualització clara de
la vida de les persones en un entorn concret i en el que se sumen múltiples àmbits de treball, de responsabilitat i de
gestió. El repte que suposa el desenvolupament òptim de la intel·ligència urbana és un element que fa poc ha començat a
quallar en el nostre entorn professional, acadèmic i institucional i, per aquesta raó, la voluntat d'aportar visió i criteris,
definir línies d'acció i re-orientacions en la forma d'entendre i servir a les ciutats, és un objectiu clau per al grup de treball
que lidera aquest projecte que tenen a les mans.
La idea d'elaborar-ho a partir d'un grup de sis persones, multiprofessional, i ampliar-ho a la participació d'experts i
expertes, ens ha aportat moments de debat alhora de decidir el format del document, els capítols que ha de contenir,
l’extensió i abast dels àmbits a tractar, la profunditat amb la que s'aborden els temes.... Hem constatat, en definitiva, que
és un àmbit jove, amb una evolució recent i en el que, per tant, és important introduir un debat seriós i continuat, amb la
participació dels agents implicats, per que la utilitat de les TIC en relació a la salut i benestar de les persones a les ciutats
es doti de rigor i qualitat en el seu procés de creixement en els anys futurs.
,
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 4
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 5
Índex
1. Escenaris de la SMART CITY per la salut, benestar i qualitat de vida 7
2. Marc general d'anàlisi: les persones a les ciutats 11
3. Àmbits d'intervenció en l'àmbit de la salut, el benestar i la qualitat de vida 21
4. Factors tecnològics que intervenen en l'èxit de les tecnologies aplicades a la salut i benestar 45
5. Avenços en l'abordatge
de les TIC aplicades a la salut i benestar social 50
6. Entrevistes a experts i expertes. Quins són els reptes principals. 53
ANNEX: Experts i expertes participants 59
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 6
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 7
1/ Escenaris de la SMART CITY per la salut, benestar i qualitat de vida
En els inicis del moviment Smart Cities a Catalunya ja
s'apuntava la necessitat d'orientar-se cap a la qualitat de
vida dels ciutadans, sense saber ben bé com podria fer-
se efectiu. L’orientació primigènia cap a la millor gestió
dels serveis urbans i la sostenibilitat mediambiental dels
inicis ha donat pas, poc a poc, a una focalització més
concreta en l'habitant de la ciutat. El dispositiu mòbil
smart, que ja utilitza una proporció important de la
població, és un mini-ordinador que permet captar i
també emetre dades, de forma que el seu ús individual
pot generar una xarxa d'informació que vagi directament
a completar l'objectiu del seu benestar. Ja en el
Congrés d'Smart Cities de 2012 a Barcelona, Anthony
Townsend, autor de «Smart Cities: Big Data, Civic
Hackers and the quest for a new utopia», ja ens parlava
de la utilitat de les solucions smart per a la salut (xarxes
de connexió amb els professionals i informació sobre les
malalties), per a la seguretat als carrers, la millora dels
serveis de neteja i la reducció de residus, entre d'altres.
A Espanya, s'ha desenvolupat darrerament, una norma
AENOR sobre Ciutats Intel·ligents, en col·laboració amb
la Federación Española de Municipios. L'objectiu és
oferir indicadors fiables i estàndards de qualitat per a
què els ajuntaments disposin de referents en la
realització de projectes smart i aconseguir així una
major homogeneïtzació en el desenvolupament
progressiu a cada escala territorial. La dimensió social i
de salut es refereix bàsicament a aquells aspectes de
convivència en l'espai públic, així com elements de
seguretat i qualitat mediambiental (1).
Els treballs per a la realització d'aquesta norma
comencen el 2013 amb una participació molt
predominant de gestors/es públics dels ajuntaments i
diputacions provincials a tota Espanya. Després dels
procediments de consens habituals en la constitució
d'una norma i la participació de més de 300
professionals, es publica el 2015, amb la següent
definició:
«Una ciutat intel·ligent és una ciutat justa i equitativa
centrada en el ciutadà, que millora contínuament la
seva sostenibilitat i resiliència, aprofitant el
coneixement i els recursos disponibles, especialment
les Tecnologies de la Comunicació i la Informació
(TIC), per tal de millorar la qualitat de vida, l’eficiència
dels serveis urbans, la innovació i la competitivitat,
sense comprometre les necessitats futures en
aspectes econòmics, de governança, socials i
mediambientals»
Els àmbits que es desenvolupen a la norma són:
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 8
▪ Infraestructures (xarxes serveis públics,
infraestructures TIC, sistemes gestió, espai públic i
accessibilitat, edificis públics)
▪ Indicadors i semàntica (definicions, paràmetres,
criteris de qualitat i indicadors)
▪ Energia i medi ambient (eficiència energètica,
enllumenat públic, ports, control contaminació
atmosfèrica, acústica i rec intel·ligent)
▪ Destinació turística (innovació, tecnologia,
accessibilitat, governança, sostenibilitat)
Com podem veure, la dimensió més directament
relacionada amb aspectes socials i de salut es refereix a
l'accessibilitat urbana i el control dels agents
contaminants que poden afectar la salut humana. Si bé
es cert que la norma s'ha basat en l’experiència de
professionals de l'administració local, també es constata
clarament en aquesta norma que la participació de
professionals dels serveis directes a les persones
(joventut, serveis socials, salut pública) no ha estat tant
elevada com en el cas dels serveis tècnics. O, si més
no, que el pes de les tecnologies en aquests serveis no
ha estat recollit o no és prou rellevant entre els municipis
participants.
En un sentit positiu, però, cal assenyalar la connexió de
la norma amb els estàndards europeus i internacionals,
així com la metodologia de consens emprada, que
permet revisions periòdiques incorporant millores tant en
àmbits d'intervenció com en sistemes de mesura. Un
dels reptes, sens dubte, és el d'introduir la dimensió
benestar i salut dins el concepte smart, més enllà de la
pròpia gestió municipal, facilitant així instruments a la
ciutadania per a una gestió personal i col·lectiva més
adaptada a les seves necessitats i, per tant, més
intel·ligent.
A Catalunya, per altra banda, també s'ha fet un esforç
important en els darrers sis o set anys, amb la creació
d'una xarxa de laboratoris per a desenvolupar solucions
smart, per exemple, i la definició de la Smart Regió
d'àmbit català. En el primer cas, el 2015 es va constituir
el Catalonia SmartLab, una iniciativa impulsada per la
Generalitat de Catalunya (DG Telecomunicacions i
Societat de la Informació) amb la col·laboració
d'ajuntaments catalans, amb l'objectiu de crear
laboratoris urbans dedicats a provar i validar solucions
smart en entorns reals. La idea d'experimentar i
compartir experiències entre diversos municipis ha
facilitat la innovació oberta i la concreció tant dels
problemes com de les solucions que necessiten els
ajuntaments i també la ciutadania. Les empreses
promotores, així, també han pogut disposar d'espais de
connexió més directa que han facilitat la creació i
desenvolupament dels productes. (2)
En aquesta iniciativa val a destacar que s'han classificat
les experiències locals en funció d’àrees d'interès, per
una banda, i de prioritat tècnica, per una altra. Podem
observar que, en el primer cas, les àrees ja inclouen
l’educació, la salut, benestar o la cultura:
▪ Medi ambient
▪ Energia
▪ Ciutadania
▪ Innovació i promoció econòmica
▪ Mobilitat
▪ Serveis Urbans
▪ Governança
▪ Urbanisme
▪ Turisme
▪ Salut i Serveis Socials
▪ Resiliència i Seguretat
▪ Infraestructures urbanes TIC
▪ Ensenyament
▪ Comerç
▪ Cultura
Es pot veure que en les dimensions més directament
relacionades amb les persones, el camp encara està
per obrir-se i desenvolupar-se, però hi ha iniciatives
força interessants que prometen bons resultats (Lleida,
Tarragona, Cambrils, Olesa de Montserrat, Sant Vicenç
dels Horts, Terrassa i Tona).
Cal assenyalar, també, que la iniciativa Smart Region
ha premiat darrerament projectes d'inclusió social que
indiquen un reconeixement d'aquestes darreres
incorporacions al sector TIC.
En qualsevol cas, és evident que la complexitat dels
serveis més personalitzats o bé la manca de demanda
per part de la ciutadania o de desenvolupament
professional en aquests sectors fa que ens trobem
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 9
davant oportunitats interessants per anar afegint als
productes i serveis que s'emmarquen en una Smart
City.
Tornant a l'àmbit internacional, s'estan produint
nombroses iniciatives vinculades al desenvolupament
urbà i els seus reptes, i no en tots els casos s'inclouen
les TIC com aspecte fonamental d'aquesta projecció
futura. És important, des del nostre punt de vista, que el
potencial tecnològic, així com els seus possibles
inconvenients, siguin tinguts en compte en qualsevol
esfera de la vida humana a partir d'un temps i
especialment mirant al futur. Tant en la dimensió salut,
com l’educació i la cultura o la comunicació humana, les
tecnologies han arribat per quedar-se i la posició de
ciutadans, consumidors i professionals és procurar que
actuïn amb la major eficiència possible per afavorir la
vida de les persones.
Un exemple d'aquestes iniciatives internacionals, que
considerem que val la pena tenir en compte, és Urban
Future Global Conference que aporta una visió més
àmplia des del punt de vista de la vida a les ciutats i
també incorpora la dimensió tecnològica en la seva
anàlisi. Al Març de 2016 es va realitzar la primera
conferència, a Graz (Àustria) i els temes que es varen
abordar eren:
▪ Logística a la ciutat
▪ Ciutats, sensors i dades
▪ Comunicacions a la ciutat entre govern i ciutadans,
xarxes de ciutadans...
▪ Aturar el canvi climàtic
▪ Electro-mobilitat i serveis públics de transports.
Multimodalitat
▪ Participació pública en els temes de la ciutat
▪ Gestió de l'aigua a la ciutat i cicles intel·ligents
▪ Economia circular i bon ús dels recursos
▪ Lideratges públics-privats, comunitaris, xarxes i
acció local.
En la propera edició, el 2018, s'incorporen també més
dimensions relacionades amb la vessant social, com ara
les estratègies per a què els ciutadans no es quedin
enrere de la revolució digital urbana, o que els canvis de
conducta i actituds vers el consumisme o la gestió de
residus siguin més efectives i profundes. La sociologia i
la psicologia ambiental i social ha entrat amb força en la
smart city per tal de situar la persona en el lloc que li
correspon, no només com a usuari de serveis, sinó com
a part activa en la construcció de la ciutat i la seva
conservació.
També es pot observar aquesta tendència en estudis
recents (2017) d'organitzacions internacionals de
ciutats, com ara la UCLG (United Cities and Local
Governments) amb la participació de ciutats de tots els
continents (3). En la seva definició de l'abast de l'smart
city, aquesta organització, formada per governs locals i,
per tant, coneixedora de les principals problemàtiques
que són més rellevants pels dirigents locals i també per
a la ciutadania, inclou aquelles àrees que representen
un estalvi energètic i econòmic en la gestió urbana, però
també incorpora aspectes de vital importància per al
dinamisme i qualitat de vida a una ciutat, com ara
l’educació i la promoció del capital humà i també el que
anomena «smart living», una expressió que ha anat
guanyant adeptes, i que es refereix als estils de vida
saludables i també a l'accés i ús dels serveis sanitaris i
les tecnologies per assolir-ho. En tercer lloc, i també
molt representatiu de la importància del paper de la
ciutadania en la governança, està tot l'àmbit de la
participació ciutadana, la transparència en la informació
municipal i els serveis on-line.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 10
Per acabar aquest panorama general, esmentarem una
altra trobada internacional, l'Smart City Congress, que
es celebra a Barcelona. També ha anat incorporant
cada any més exemples de solucions smart orientades
a la salut i benestar de les persones. La progressiva
construcció i consum d'aplicacions informàtiques per
mòbils i tauletes ha facilitat darrerament la producció de
continguts d'ús individual per a la gestió d'aspectes
personals de la vida, com ara l'alimentació o l'exercici
físic. Aquest progressiu interès significa un salt
qualitatiu en l'àmbit de la salut, especialment, en el que
les demandes i els productes tecnològics venien
impulsats per professionals o per la pròpia indústria
sanitària. La possibilitat de ser el propi pacient, usuari o
ciutadà, en definitiva, el que faci ús de la informació, els
registres o recomanacions ha ajudat considerablement
a què siguin productes d'ús autònom i molt millor
valorats. Més endavant ens acostarem més a aquesta
realitat.
De moment, comentem que els temes que ha tractat el
darrer Congrés internacional sobre Smart Cities,
inclouen aquests d'interès per al nostre objecte de
treball:
▪ E-learning
▪ Co-creació i producció culturals
▪ Tecnologia per a l’acció cívica
▪ Envelliment de la població
▪ E-Salut i qualitat de vida
▪ Equitat i Igualtat de gènere
També en aquest cas, la incorporació de solucions a
problemàtiques socials i de la salut, amb base
tecnològica, que poden incorporar-se al paradigma de la
Smart City, augmenta. És interessant valorar, a més,
que els límits i les fronteres dels inicis, que es definien
en funció de les àrees competencials dels ajuntaments,
han començat a depassar a la societat, l'espai públic, la
llar i altres dimensions urbanes no pròpiament
«administrables» des d'una entitat local.
Referències
(1) https://www.aenor.es/aenor/normas/ctn/fichactn.asp?
codigonorm=AEN/CTN%20178#.WkfoylXibIU
(2) http://laboratori.smartcatalonia.gencat.cat/
(3) https://www.uclg.org/es
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 11
2/ Marc general d'anàlisi: les persones a les ciutats
En aquest apartat presentarem quines són aquelles
àrees de la vida urbana en les que la qualitat de vida
i salut de les persones és més rellevant o està més
compromesa. A més de comptar amb les referències
del capítol anterior, centrades en el desenvolupament
de la smart city, incorporarem també altres aspectes
a tenir en compte.
2.1 Conceptes actuals sobre ciutats intel·ligents orientats a la millora social i de la salut de les persones
En les iniciatives smart desenvolupades fins ara, des de
la visió de les ciutats, ha predominat la millora de la
gestió, com hem comentat abans, i el control de les
condicions en les que es desenvolupen els serveis
públics, amb un èmfasi especial en la digitalització
d'aquests i la generació de dades que puguin aportar
informació per a la seva millora contínua. En general,
els ciutadans s'han vist com a consumidors dels serveis
i com a generadors de dades, així com necessaris aliats
per a desenvolupar les estratègies dels governs locals
per a la millora dels serveis.
Si bé aquesta és una visió legítima des del punt de vista
organitzatiu i econòmic, no té una dimensió ciutadana
completa i així ho han experimentat moltes ciutats en les
que la implantació del model no ha tingut una resposta
molt exitosa per part de la ciutadania. Tot canvi
requereix un procés de transformació que, s'ha vist clar,
no requereix només les eines, si no compartir la pròpia
definició dels problemes, vincular-los als que són viscuts
com a tals pels ciutadans i, en darrer terme, mantenir
clarament la finalitat pública en tots els esforços en els
que l'administració vol i necessita vincular a la població.
Aquesta dimensió humana, malgrat tot, no és suficient
per a poder dir que orientem la smart city al benestar i
salut de les persones, sinó que aquesta és una àrea de
treball nova, específica i, per tant, subjecte d'anàlisi
concreta i desenvolupaments propis.
Tornem ara un moment a veure quins són els àmbits
que les consultores i entitats d'estudi han valorat com a
pròpies de la smart city i destacarem aquells aspectes
que afecten especialment a la vida de les persones.
Segons un estudi del Centro de Innovación del Sector
Público de PWC, de 2016, i que aplega conceptes i
àrees d'estudis anteriors, els àmbits que la Unió
Europea identifica com a propis d'una smart city són els
del següent gràfic:
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 12
)
Podríem dir, a dia d'avui, que són els sectors més
acceptats a nivell internacional, encara que farem
referència a altres propostes tot seguit, ja esmentades
en el capítol anterior, que afinen més respecte els temes
que ens interessen en aquest treball.
El medi ambient és un determinant clar de la salut de les
persones i, des del punt de vista social, pot condicionar
la seva qualitat de vida i, fins i tot, intervenir en la presa
de decisions respecte el lloc on viure i les seves
conseqüències. L’Organització Mundial de la Salut ha
escrit nombrosos informes respecte a aquesta relació
entre contaminació de l'aire, l'aigua, la terra i els
aliments en les seves pàgines oficials i també ha emès
comunicats i suggeriments als països per tal de vincular
la lluita contra el canvi climàtic i especialment el control
de la contaminació per causa de salut. (4).
Tant a nivell mundial com entre els països occidentals,
els efectes del medi ambient i les modificacions
climàtiques van creixent a mida que es va
desenvolupant investigació al respecte. De moment,
podem diferenciar clarament entre aquelles societats
desenvolupades amb sistemes de salubritat i control
dels riscos ambientals, com els nostres, i les que encara
tenen aquests aspectes bàsics a disposició per la
població. En qualsevol cas, els freqüents
esdeveniments causats pel canvi climàtic arreu del mon
fan recomanable estar preparats per a situacions que
ara mateix podem pensar que no ens afecten:
Onades de calor, amb major fragilitat pels infants i
persones grans i, especialment, si viuen en condicions
no protegides.
Sequera, per la importància que té l'aigua sobre la salut
humana i producció d'aliments.
Inundacions i destrucció de sistemes de sanejament.
Increment de les possibilitats d'infeccions i malalties per
transmissió animal.
Inseguretat o baixa qualitat dels aliments i riscos
d'intoxicacions.
Contaminació de l'aire i efectes sobre les malalties
respiratòries i càncer.
Intoxicació per fertilitzants i efectes sobre el càncer i
altres patologies autoimmunes.
Contaminació de la terra i el mar, amb conseqüències
sobre els aliments.
A més d'existir molta evidència científica al respecte, la
particularitat del problema que el fa multicausal, dificulta
encara més el seu abordatge. És imprescindible que les
energies netes i l'ús progressiu d'aquestes donin un
impuls, especialment en els àmbits urbans, per tal de
garantir una línia de seguretat en la salut dels que ara
habiten, però també dels seus descendents. Però
també cal que els productors d'articles que van a favor
de la salut de les persones segueixin les normatives i
els compromisos internacionals, i també que la
informació a l'abast dels consumidors sigui suficient i
adequada, amb una implicació clara dels usuaris i un
coneixement i control cada cop més exhaustiu
d'aquests.
En els models habituals de Smart Cities trobem aquests
aspectes vinculats a la dimensió del «medi ambient»
més que en la de salut, és per això que val la pena
introduir-ho en aquest punt. Aquesta afectació del lloc
on vivim en la nostra salut també pot condicionar
clarament decisions respecte a canvi de residència,
amb la conseqüent importància per la dimensió urbana i
la seva marca de «qualitat». En el model proposat per
la Comissió de Governs Locals Units, es diferencia, a
més del medi ambient, la dimensió «Smart living» que
inclou altres aspectes més vinculats tradicionalment
Analysing the potential for widescale roll out of integrated
Smart Cities and Communities solutions (Unió Europea,
2016)
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 13
amb la sanitat i els estils de vida. Per exemple, identifica
l’existència de targetes sanitàries digitals, o punts
d'informació digital sobre salut, degudament acreditats,
així com teleassistència o seguiment remot a la llar.
També és destacable que hi existeixin programes per a
la inclusió de tota la població en la societat, així com
accions específiques per a persones o col·lectius amb
dificultats.
Podem veure-ho en aquest quadre:
A aquestes dimensions podríem afegir, tenint en compte
el nostre sistema sanitari, que el municipi disposi de
serveis de protecció de la salut amb suport digitalitzat
(valoració de riscos per la salut derivats de l'aigua de
consum humà i els aliments, infeccions i epidèmies).
Tanmateix, programes de promoció dels estils de vida
saludables, en relació especialment a l'alimentació
saludable i la pràctica de l'exercici físic. Des del
paradigma de la salut pública, és important destacar
que la ciutat pot oferir oportunitats i espais per a una
vida saludable o no, i els diferents graus que això
comporta. La urbanització dels carrers, la qualitat dels
habitatges, la disponibilitat de parcs i places, entre
d'altres són aspectes fonamentals en el disseny i
manteniment d'una ciutat que afecten de forma més o
menys decisiva la salut i qualitat de vida de les
persones. També podem incloure aspectes de seguretat
vial i dels carrers, en relació amb la ocurrència o no
d'accidents. Ens permetem, en aquest punt, recomanar
el llibre «Ciudades para las Personas», on es tracten
aquests temes àmpliament. (5)
Les condicions físiques i socials de la ciutat són, així,
importants i poden millorar-se de forma automàtica,
seguint criteris estrictament tècnics, o bé tenir en
compte, a més, l'impacte que tenen sobre la gent. Els
planificadors i gestors de les ciutats han de poder veure
la població com un aliat en el desenvolupament òptim
de la ciutat. Si la tecnologia ajuda en els sistemes
d'informació interns i de gestió, també els habitants
d'una ciutat són un element de coneixement i promoció
a la ciutat. Així podem entendre també el concepte de
«smart people», una mica més enllà del que s'ha vingut
a consignar per part dels especialistes en smart cities.
No es tracta només, com esmentàvem abans, de
participar en estratègies ja planificades, sinó en la
definició d'aquestes per poder aportar una visió directa i
una major implicació en l’execució. Per exemple, en
l'estudi del Comitè de Governs Units, també comentat al
capítol anterior, la «smart people» seria l'element
diferenciador entre una ciutat digital i una ciutat
intel·ligent, en tant que les persones incorporen les
seves habilitats, coneixements i capacitats de solució,
així com la qualitat de la interacció social, en termes de
vida pública i la seva capacitat d'obrir-se a l'exterior,
disseminar informació i experiències, però també
incorporar-ne d'altres.
Aquesta dimensió ciutadana és important com a agent
vinculat al procés d'innovació a la ciutat, però cal tenir
en compte que és lliure i pot anar en la direcció que no
estigui prevista per cap instància pública o privada. En
aquest sentit, la relació entre la vessant institucional i la
gent ha de facilitar espais i escenaris de desenvolupant
intel·ligent, i no tant marcar procediments rígids o poc
comprensibles. Per exemple, les iniciatives emprades
per la selecció selectiva de residus que han tingut més
èxit són aquelles que han comptat amb l’opinió dels
habitants de la ciutat o el barri, que han rebut informació
i incentius per desenvolupar un esforç que calia que fos
clar que era col·lectiu i en benefici de tothom.
Però hi ha moltes més dimensions que focalitzen en les
habilitats i el coneixement de les persones, segons el
propi model:
Educació i formació contínua. La formació a l'escola ja
incorpora elements digitals, però no és suficient en tant
que la vida quotidiana, l'oci i la cultura cada cop van
incorporant aspectes digitals que fan que sigui
necessària una formació contínua per part dels adults i
els joves, si volen aprofitar les oportunitats que tenen al
voltant. La diversitat de les ciutats i pobles, en quant a
mida i recursos educatius, fa que l’oferta digitalitzada de
propostes formatives sigui cada cop més important, en
tant que facilita un equilibri entre oferta i demanda, en
un abast territorial més ampli i, alhora, permet conèixer
noves necessitats de formació contínua, vinculades a
les universitats i també a les empreses.
L'accés directe a aquesta informació per part de tothom
fa més equitativa també aquesta característica de la
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 14
societat moderna: l'actualització de coneixements i la
capacitació en habilitats transversals (idiomes,
tecnologia, procediments, etc.).
L’e-learning ha evolucionat a una gran velocitat i és
important planificar el desenvolupament digital en un
entorn determinat per evitar escletxes digitals entre la
població o entre els propis docents. Les ciutats han
d’incorporar aquest objectiu com a prioritari, tant o més
que el fet de disposar d'infraestructures TIC,
especialment tenint en compte que no totes les
persones poden accedir a la formació presencial, per
edat, capacitat econòmica o condició personal, de forma
que l'accessibilitat és fonamental per un equilibri
d'oportunitats. Dos exemples propers interessants són
el Centro de Educación Vocacional a Distancia a Bilbao,
el Digital Working Space a Limoges, o el Cibernàrium, a
Barcelona.
Les universitats i centres de recerca són factors clau en
els ecosistemes d'innovació. A les ciutats on es
concentren es donen, a més, les oportunitats per a la
cooperació amb empreses i centres de coneixement, de
forma que es promogui el desenvolupament econòmic i
social a les ciutats. La majoria de ciutats d'Europa,
Amèrica i algunes d'Àsia i Àfrica han creat estratègies
de sinèrgia entre aquests tres pols: universitat-
innovació-empresa, que es beneficien de les xarxes
tecnològiques, o les creen, per afavorir el contacte i
coneixement mutu i establir així oportunitats de negoci i
creació d'ocupació.
Si fa uns vint anys, el paper dels municipis en aquest
tema era limitat, cada cop són més els polítics,
empresaris i ciutadans que donen importància al lloc, a
l'espai on es concentren les oportunitats i aquesta és
una de les raons per la que la superpoblació urbana en
un futur proper pot ser un fet.
En aquest sentit, creiem que la tecnologia aporta
precisament un element virtual que pot revertir aquesta
tendència i fer que la distribució dels recursos
econòmics i humans en el territori sigui més equilibrat,
en tant que la presència física dels treballadors, els tipus
de feines i la necessitat de transport poden variar
substancialment gràcies a l'ús de les eines
tecnològiques.
No només pot significar un guany per a les empreses,
en tant que disminueixin costos, sinó també per a la
pròpia societat, evitant concentracions urbanes i
promovent les petites i mitjanes ciutats, així com per les
persones i treballadors, que poden estalviar
desplaçaments, temps, i despeses amb els mateixos
resultats productius.
En aquest ecosistema econòmic i social és
veritablement important que es desenvolupin estratègies
de millora, mitjançant la tecnologia i les possibilitats que
representa. I aquí són les ciutats les que tenen un paper
promotor i de manteniment de l'equilibri entre els
diferents agents implicats. Poden oferir infraestructures,
formació i escenaris de negoci, amb la inversió, fins i tot,
en aquells àmbits que són clarament d'interès i
competència pública.
Però cal no oblidar que les administracions públiques, al
servei de la ciutadania, han de facilitar, segons
normatives actuals i principis d'ètica, informació
accessible sobre les seves activitats i les despeses que
generen. Si bé és cert que aquesta és una dimensió
que no està encara prou desenvolupada al nostre país,
cada cop serà més freqüent que les decisions que es
prenen, de caire polític i tècnic, siguin transparents i a
l'abast de tothom. Aquest aspecte, que ha interessat als
especialistes en Smart Cities en tant que les dades
obertes poden ser utilitzades per a agents externs al
propi municipi, va molt més enllà de la dimensió
tecnològica, com és fàcil suposar. Significa posar a
l'abast de la ciutadania un sistema d'informació sobre la
presa de decisions que afecten a tota la comunitat.
És important, cada cop més, que les condicions
tecnològiques i semàntiques de la relació entre els
governs i la ciutadania siguin segures, adequades i útils,
per a millorar la confiança en les institucions, però
també per a què la democràcia maduri a cada indret
d'un país. El «govern smart» ha de començar per
aquesta garantia, però també té altres compromisos a
desenvolupar.
Una de les línies de digitalització més ben acceptades
per la ciutadania i també més eficients per a
l'administració, són els Serveis on-line, aquells que
faciliten l'accés a sol·licituds sobre serveis públics i/o
opinions sobre aquests. Amb la implantació de plans de
digitalització dels governs locals, el percentatge de
població que utilitza aquests serveis va augmentant i ja
en un 64% de les ciutats espanyoles estan a disposició
de la ciutadania, encara que el nombre de serveis
digitalitzat encara és escàs i requereix un increment
progressiu de l'ús de la signatura electrònica per part de
la població, amb seguretat i confiança.
Un segon aspecte que ha anat avançant de forma
desigual és l’anomenada e-democràcia, que permet la
participació de les persones en diferents iniciatives
municipals, segons decisió normalment del propi
Ajuntament. L’extensió social de l'ús d'Internet ha
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 15
permès que molts municipis facilitin l'accés a la
deliberació i aprovació de temes d'interès general o que
representen un canvi substancial en la vida de la ciutat.
Els espais tradicionals de participació ciutadana,
presencials i configurats per persones representatives
d'entitats del municipi, ha anat deixant pas a altres
formes de participació directa i personalitzada, encara
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 16
que en ambdós sistemes, el tema de la representativitat
segueix pendent.
En relació a la dimensió interna dels propis ajuntaments,
quasi la totalitat dels municipis a Espanya disposen de
sistemes de gestió i informació informatitzats, i el 95%
dels treballadors les utilitzen de forma habitual. El que
no està tant desenvolupat és la utilització de xarxes
internes o externes per a la comunicació sobre formes i
sistemes de treball, aspectes tècnics, etc, la qual cosa
és necessària per a un augment de la intel·ligència
corporativa i la millora de la seguretat en la prestació de
serveis públics. Fins aquí, hem identificat quatre grans
àrees de les smart cities, en les que la dimensió
«persona» és més rellevant. La resta d'àmbits
naturalment afecten també a les persones que viuen en
un territori i a la seva qualitat de vida, i podríem
estendre'ns aquí en quina forma i intensitat, però
pensem que no és necessari, perquè resulten evidents
algunes connexions que fan que el paradigma, com no
podria ser d'altra forma, es completi entre totes les
seves parts.
Però voldríem fer un comentari, per acabar aquest
apartat, sobre un tema no gaire abordat fins ara: què
opinen els ciutadans sobre les smart cities. En el Libro
Blanco sobre las Smart Cities, publicat el 2015, i
elaborat per PWC i IE Business School, es van
demanar una sèrie de qüestions respecte el tema, amb
la participació d'un nombre significatiu de població
espanyola. Una de les qüestions que més ens
interessa és el nivell d'importància expressat per la
població respecte a les millores en gestió que implica
una smart city. Observem clarament que, en una escala
de l’1 al 5, la majoria de persones responen que les
àrees més prioritàries a millorar són (amb una puntuació
del 4.2) l'assistència en emergències i l'atenció al
ciutadà. En els següents 14 llocs per ordre de prioritat,
destaquen 6 que es refereixen a serveis urbans, inclòs
el transport, 5 han de veure amb la salut i benestar de la
població, 3 a les condicions mediambientals, i 2 a
l'atenció a ciutadans. És evident, doncs, que la utilitat
que la població identifica com a preferent a les Smart
Cities es refereix a aquella que clarament millora el
funcionament dels serveis que utilitzen, tant a nivell de
la vida quotidiana, com especialment destacats els que
es refereixen als de salut, seguretat a la llar i atenció en
cas d'emergències. En concret, el següent quadre ens
aporta més informació al respecte, mostrant-se
clarament que la teleassistència a la llar i la disponibilitat
d'una història clínica digitalitzada són els dos aspectes
que valoren amb més intensitat. Amb molt poca
diferència, i una valoració de 4 en tots tres casos,
trobem l’existència de programes de suport per a
l'autocura dels pacients crònics, la prevenció i
intervenció precoç en casos d'alertes sanitàries i la
gestió efectiva de la demanda assistencial.
Creiem que aquesta informació, descrita aquí de forma
global, és la que respon a un dels principis que
defensem en aquest informe i que hauria de plantejar-se
en qualsevol pla de desenvolupament smart a
qualsevol ciutat, de forma personalitzada. Les dades a
gran escala ens permeten, però, observar tendències i
identificar oportunitats de projectes i productes, en la
línia en la que la pròpia ciutadania està opinant.
2.2 Criteris i eixos d'intervenció en una smart city per a les persones
Les solucions tecnològiques cada cop amplien més el
seu espectre, com hem vist, la qual cosa afecta no
només a les oportunitats en nous teixits industrials o
consolidació dels tradicionals, si no també en les
aportacions que realitzen per a què els ciutadans
participin en la definició i també la gestió corresponsable
per garantir la qualitat de vida de les persones a les
seves llars, espais públics i equipaments.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 17
Ja sigui a través de dispositius mòbils, sensors, robots,
wearables i altres, la finalitat última és que facilitin i
preservin l'autonomia personal, l'accés equitatiu a la
informació i la igualtat d'oportunitats per al
desenvolupament dels projectes de vida de les
persones. Entenem que, en el paradigma de les smart
cities, hi ha diverses dimensions que poden assegurar
el seu èxit des del seu plantejament.
Les dimensions: integració i visió holística són cabdals
per a la creació d'ecosistemes innovadors, amb la
tecnologia con a factor disruptiu. En la gestió i
administració pública sovint ens trobem amb sistemes
de treball i gestió que estan compartimentats, per raons
organitzatives o fins i tot polítiques. No existeix una
recepta eficient per a determinar quina és la lògica
estructural més adequada per respondre a la
complexitat i diversitat de la vida a la ciutat. Aquest
fenomen sol incrementar clarament a mida que la ciutat
és més gran, el que fa que les estructures de gestió
siguin també més nombroses i tendeixin a anar-se
disgregant unes de les altres.
Quan parlem de visió holística, ens referim a la
necessària condició del planificador, que ha de poder
ser exhaustiu en la seva mirada de la realitat urbana,
incloent la tipologia de la població, les característiques
dels recursos i serveis disponibles i també de
l’estructura de personal i organitzativa que ha de poder
gestionar canvis i/o nous projectes. Si es vol definir una
smart city des de les parts de l’organització, obtindrem
eficients solucions smart a problemes concrets, per molt
necessari que això sigui, però no significa que la ciutat,
en sí, sigui intel·ligent. El que permet aquest qualificatiu
és el fet de què identifiqui tots els agents implicats en un
problema, de dins o fora l'ajuntament i fins i tot el
municipi, és a dir, sigui capaç de dibuixar el mapa de
factors a favor i en contra del problema i generar així un
sistema específic d'actuació en el que calgui establir
una planificació i un òrgan rector.
La integració, doncs, ve condicionada per aquesta visió,
de forma que si els elements del mapa generat, estan
separats, són divergents o treballen amb lògiques
diverses, una de les tasques de governança, en primer
lloc, serà la de generar un mecanisme d'integració de
les parts i posar-les en una mateixa direcció, parlant el
mateix llenguatge, i orientades cap els mateixos
objectius.
El segon element, referit als objectius, és en l'àmbit
públic i també en molts casos en el privat, és
precisament orientar els esforços del sistema
d'innovació creat cap a la millora de la qualitat de vida
de les persones, de l’equitat en la utilització dels serveis
i de l’adequada generació i complementació dels
recursos del territori per assolir l’excel·lència. En tercer i
quart lloc, si aquest és un factor que en tota política
pública ha d'imperar en la seva pròpia essència, més ho
és encara ara en què la tecnologia ve a suplir i potenciar
les relacions entre la ciutadania i el poder públic, perquè
millorar la proximitat en les comunicacions, representa
una relació entre iguals, i facilita, alhora, la interacció
social, més enllà de les barreres físiques que poden
condicionar un espai compartit.
Per aclarir conceptes poc coneguts o estesos entre
població no especialista en el tema, farem aquí un breu
recordatori de quina és la definició del terme de Qualitat
de Vida amb la que ens sentim més còmodes, tenint en
compte que la seva complexitat intrínseca i la faceta
cultural i històrica que comporta, pot fer que sigui un
concepte en evolució i requeriment de futura recerca.
El model de Qualitat de Vida de Veenhoven és un dels
més recents i que incorpora estudis i anàlisis anteriors,
des dels àmbits de la sociologia i la psicologia, que
aporten aspectes objectius i també subjectius en l'anàlisi
global.
Ruut Veenhoven, (2000) The four qualities of life (6)
Valorem la seva aportació, en tant que ens proporciona
una doble font d'informació, tant la que es refereix als
aspectes objectius sobre les condicions de vida de les
persones i les seves característiques condicions
personals (ingressos, nivell d'estudis, etc), però també
incorpora un element essencial com és la percepció
subjectiva, que afegeix elements de personalitat i
intel·ligència en quant a la interpretació de la pròpia
realitat i també un sistema de creences i altres aspectes
culturals que donen un toc qualitatiu a la mesura.
Identificant dos eixos principals, Veerhoven ens proposa
quatre dimensions que contemplen, alhora, múltiples
factors que poden ser mesurats. Els dos eixos principals
són:
A. Oportunitats de vida - Resultats de vida
B. Aspectes externs - Aspectes interns
I les dimensions resultants serien:
1. Habitabilitat de l'entorn
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 18
2. Capacitació de la persona per la vida
3. Utilitat (objectivable) de la vida
4. Valoració de la pròpia vida
Aquest apunt sobre la Qualitat de Vida només ens
permet introduir la raó de les àrees que tot just ara
presentarem, en tant que es refereixen principalment a
les «condicions de vida» que podem enquadrar en les
dimensions externes, és a dir, en l'habitabilitat de
l'entorn i en els aspectes objectius que faciliten les
oportunitats per desenvolupar la pròpia vida. L'entorn
físic, principalment, representa a les ciutats l'element
més treballat en el paradigma de les smart cities, i
també bàsicament orientat a la millora en l’eficiència i en
costos, no valorant de forma tant directa l'impacte sobre
la vida de les persones.
Des del nostre punt de vista, la dimensió segona
(capacitació de la persona per la vida) també ha de ser
inclosa en el nou paradigma, ja que representa el
manteniment de l'autonomia personal, de la salut física i
psíquica, i també de les oportunitats que proposa la
ciutat per a mantenir-les i potenciar-les. De la mateixa
forma, i estretament relacionada amb les altres tres
dimensions, la valoració subjectiva sobre la pròpia vida
no és només una percepció o estat d'ànim, sinó també
la interpretació -basada en la realitat- de cada persona
respecte la seva projecció personal, que té molt a veure,
a la nostra societat, en què s'ha estudiat, en què es
treballa, de quants diners es disposa, en quina casa i
barri es viu, quines relacions amb els altres tenim, entre
altres, aspectes tots que defineixen la psicologia de
l'ésser humà en relació al seu entorn (7).
Si recuperem ara els quatre criteris d'una smart city i
també les àrees d'intervenció a una ciutat que hem anat
comentant fins ara, podem definir ara quines serien les
que, al nostre entendre, tenen més impacte sobre la
qualitat de vida de les persones. Resumint
l'argumentació prèvia, serien aquells que impacten a
tres nivells:
1. En primer lloc, els aspectes mediambientals, en quant
a qualitat de l'aire, aigua i aliments, així com condicions
insalubres dels espais o dèficits en la seguretat física,
que poden afectar directament a la integritat personal, la
vida i la salut de les persones.
2. En segon lloc, els aspectes socials i les condicions de
vida (habitatge, espais urbans del barri, accessibilitat i
mobilitat que afavoreix les oportunitats per viure,
estudiar, treballar i relacionar-se), així com la
disponibilitat de serveis socials i de salut de qualitat.
3. En tercer lloc, i en societats avançades, la possibilitat
d'exercir els drets de ciutadania, mitjançant la informació
acurada, la participació activa i l'accessibilitat als serveis
públics.
Per començar, i en connexió amb altres àrees de les
smart cities, destaquem, per aquest treball, aquells
aspectes que influeixen en les condicions de vida de les
persones a les ciutats:
1) Accés a l'habitatge per a la constitució de noves
famílies, trasllats per canvi de la composició d'aquestes
o dificultats econòmiques, així com independització dels
joves. Tanmateix, el confort dels habitatges i l'adequació
a les necessitats de les persones que hi viuen, així com
les millores en la gestió energètica, salubritat i
accessibilitat. L’oportunitat que presenten les
tecnologies de la informació, la domòtica i la connexió a
les xarxes energètiques representa un camp d'acció que
ha de conjugar-se amb les necessitats específiques de
les persones i la seva seguretat a la llar.
2) Qualitat en l'espai públic, zones verdes i vies
urbanes, que permetin un major índex de seguretat
als carrers, la circulació amb vehicles no contaminants i
l'accés a serveis de proximitat que facilitin la vida
quotidiana, sense desplaçaments excessius. Les bones
condicions de l'espai urbà, tant construït com natural,
faciliten la pràctica d'activitats saludables, com caminar,
exercici físic moderat i contacte amb la natura. És
important que el disseny i manteniment de dits espais
permeti un accés i ús segur i amb condicions de
salubritat.
3) Xarxa de transports intel·ligent i adaptada, que
permeti els desplaçaments per mitjans públics, eviti la
contaminació atmosfèrica i faciliti la interacció social i
connexió cultural amb altres indrets de la ciutat o altres
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 19
ciutats. Aparcaments regulats per mitjans tecnològics
que facin més viable la interconnexió entre xarxes.
4) Infraestructures viàries d'escala adaptada a les
necessitats de les ciutats, gestionades de forma
intel·ligent que disposin de plans de seguretat viària i
educació ciutadana, així com incentius per l'ús
optimitzat del vehicle privat. La interconnexió amb altres
àrees urbanes o periurbanes properes a la ciutat facilita
l'ús de serveis de formació, ocupació i oci que, d'altra
forma queden limitades a les possibilitats del propi
municipi.
Si aquests quatre grans àmbits responen a un disseny
urbà específic i un desenvolupament que permet
incloure les necessitats de les persones respecte el seu
entorn proper, trobem també espais d'acció a l'àmbit
local que són decisius en la percepció ciutadana de la
qualitat de vida i en els fets objectius d'aquesta.
Si agrupem aquests espais d'acció, veiem que totes
tenen en comú la interacció humana, a propòsit
d'alguna raó mediadora, com pot ser l'espai compartit
(barri), interessos comuns (cultura i lleure) o necessitats
específiques (cura personal, formació, serveis de
suport). Alguns ja esmentats:
5) Formació, e-Learning i generació de projectes de
coneixement. La digitalització de continguts educatius, a
tots els nivells dels cicles educatius, és una realitat ja
evident i estesa a tot Catalunya. S'emmarca
principalment en la formació reglada i no tant en la
dimensió ciutat, de forma que hi ha oportunitats en
aquest sentit, a l’afavorir també una connexió entre
subjectes més propera, més centrada en la pròpia ciutat
i també permet trobades presencials entorn a temes,
objectius i/o projectes concrets. En experiències com les
generades per les «ciutats educadores», per exemple,
s'estén l'acció educativa al carrer i l'espai públic, es
depassa l'entorn escola per compartir experiència i visió
amb persones d'altres edats, per tal de construir
propostes de millora.
6) Cultura. Les activitats culturals són un dels eixos de
l'acció municipal i privada que més cohesiona
socialment i afavoreix el sentit de pertinença i vinculació
amb una comunitat i un espai. Els sistemes de disseny i
oferta d'activitats culturals han anat avançant cap a la
digitalització, especialment entre la població jove, que
vol participar en les idees a desenvolupar i també en la
seva gestió i valoració.
Aquesta situació no és equivalent a cada municipi i és
un dels factors que fan que es donin desplaçaments de
cap de setmana per a gaudir de l'oci. Les tecnologies
poden servir, a més, per garantir un accés més equitatiu
a totes les poblacions i sectors socials d'aquestes, a
partir de criteris territorials de proximitat o llunyania i
també de disponibilitat econòmica.
7) Xarxes socials vinculades a programes de cohesió
social i civisme. Les necessitats socials són diverses i
cada cop més particularitzades, segons les condicions
de les famílies i les persones, l'accés a bens i serveis de
la ciutat i situació socioeconòmica. Aquesta diversitat
afecta especialment als col·lectius amb més
vulnerabilitat, com poden ser els infants, les persones
grans i amb discapacitats. L’oportunitat que representen
les TIC per afiançar lligams socials o desenvolupar-ne
d'altres està encara per explotar, sempre basant-se en
necessitats ben identificades i potencialitats de la pròpia
comunitat i veïnat per sustentar-les.
8) La disponibilitat propera de serveis de salut i d'atenció
social permet és un determinant cabdal, en un territori
concret, per garantir la gestió del propi projecte de
salut, en les condicions òptimes. Millorant l'ús de les TIC
per al control de la pròpia història clínica, les proves
realitzades, la medicació, la relació amb els professional
sanitaris, s'aconsegueix un avenç important en aquest
concepte de proximitat, que passa de ser estrictament
física a virtual o digital.
Tanmateix, el contacte amb altres pacients i/o entitats
de salut i la disponibilitat de la informació i educació per
la Salut per mitjà d'eines Web o App's, ofereixin una
informació fidedigne respecte a conceptes sobre salut,
genèrics o adaptats a les problemàtiques específiques
de cada col·lectiu (diabetis, hipertensió, problemes
respiratoris...)
9) L’oferta de plataformes per a participació ciutadana
en les decisions del govern, la transparència de les
accions, la millora democràtica en la relació entre poder
i ciutadania, és una característica fonamental en les
ciutats d'avui, i les tecnologies, com hem dit
anteriorment, permeten fer-ho.
L’eficiència i accessibilitat d'aquestes plataformes, així
com la gestió del coneixement que generen, han de
garantir-se per tal que la dinàmica de bon govern
progressi i augmenti tant en abast com en profunditat
d'acció.
10) Una gestió eficient de l'administració pública, en
col·laboració amb altres administracions i amb la
ciutadania, que afavoreixi les condicions físiques i
químiques mediambientals aptes per la vida i la salut,
tant en el propi municipi com en estreta coordinació amb
les empreses i altres agents de la zona on està ubicat.
En aquest sentit, tant el control de riscos, com la dotació
de sistemes d'emergència davant aquests, i l’educació
ciutadana per cooperar en una mateixa direcció, poden
ser clarament impulsats des de les tecnologies, en tant
que permeten coordinar i impulsar accions i, alhora, fer
un monitoratge de les condicions mediambientals que
més afecten a la vida i salut de les persones a les
ciutats.
Apostem, en aquest informe, per identificar aquestes
àrees com les més rellevants per a la salut i benestar de
les persones en l'entorn urbà, sigui aquest d'una
dimensió o una altra. Val la pena dir, respecte això, que
l'escalat de les accions, la priorització d'aquestes i la
seqüenciació de les accions en un pla de
desenvolupament smart dependrà de les caracterís-
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 20
tiques del municipi, per una banda, i de la població, per
una altra, i especialment d'un entramat de dades dels
dos tipus, entre d'altres, que permetin valorar la «qualitat
de vida» a la ciutat i les accions necessàries per assolir-
la progressivament.
Referències
(4) http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs266/es/
(5)
http://www.editdiazdesantos.com/libros/sierra-navarro-
isabel-ciudades-para-las-personas-escenarios-de-vida-
L27008920501.html
(6)
https://www.researchgate.net/publication/23545417
(7) J.I. Aragonés,
https://www.edicionespiramide.es/libro.php?id=1736124
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 21
3/ Àmbits d'intervenció en l'àmbit de la salut, el benestar i la qualitat de vida
3.1 Visió integrada: la «persona» com a centre
En l'apartat anterior, hem pogut constatar que els
productes i serveis adreçats a les persones, i
especialment, aquells que s'orienten a la millora de la
seva salut i benestar social, han de comptar amb
diversos eixos d'anàlisi i nivells per ser realment
efectius.
A la ciutat, les persones transiten per diferents llocs en
els que habiten, fan ús de serveis i desenvolupen
projectes de vida, com l’educació, la feina, el temps
d'oci. Habitualment ens trobem amb estructures
institucionals i també en el sector privat que mantenen
una divisió conceptual en la vida de les persones,
parlant dels «sectors» com espais tancats en els que les
persones anem passant en llarg del dia i de la vida. Si
bé és cert que quan estem buscant un habitatge, per
exemple, ens centrem durant un temps determinat en
l’oferta, visitem cases, conversem amb la família sobre
el tema, ens anem introduint en les característiques del
mercat, prenent decisions i altres comportaments
específics en relació al tema, el que és més habitual és
que la nostra vida quotidiana estigui plena de
multiplicitat d'esferes, de detalls, sensacions i
pensaments que tenen una dimensió més global, molt
més àmplia i gens estructurada.
Des d'aquest punt de vista, és important assenyalar que
les eines que s'adrecen al nostre benestar han de tenir
en compte, per una banda, el nostre sistema de
pensament global, que fa que realitzem associacions
d'idees contínuament i passem de moments de
concentració en una tasca o activitat a d'altres en els
que la concreció del nostre pensament és difícil de
definir. El màrqueting coneix molt bé aquesta dimensió
de les persones. El fet d'estar aturats en un semàfor
mentre anem en cotxe, en una cruïlla determinada, fa
que estem més exposats, per exemple, a determinants
anuncis publicitaris de paret i el temps que estem mirant
pot estar alhora condicionat per l'hora que sigui i la llum
que hi arriba, pel nostre cansament, pel nostre hàbit
d'aprofitar el semàfor per consultar el mòbil i altres
moltes variables difícils de copsar en un sol instant.
Però la quotidianitat és això, múltiples estímuls, nivells
de decisió sobre la pròpia activitat i temps de descans,
així com l'espai que donem a l'intercanvi social digital o
presencial, temps de dedicació als problemes dels altres
o concentració en els propis, tot això acompanyat avui
de la tecnologia mòbil, de forma quasi universal en
països occidentals.
Tenint en compte que les nostres ciutats, avui en dia, i
les nostres vides individuals i també a nivell col·lectiu,
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 22
gaudeixen o pateixen de la tecnologia arreu, hem de
considerar aquesta com una oportunitat per a la gestió
personal més eficaç, sense oblidar que la decisió
respecte a la idoneïtat d'uns productes o serveis o uns
altres ha de respondre a les necessitats específiques de
cada usuari. Voldríem defugir, doncs, del «tot per
tothom», malgrat sabem que és una màxima del mercat
que respon a criteris econòmics i de simplicitat en la
producció.
Si bé és cert que podem definir perfils d'usuari tenint en
compte característiques de la seva vida personal,
creences, criteris d'ús i preferències, també volem
aportar en aquest document dos criteris més que
considerem importants:
Les capacitats funcionals de les persones són diverses
en tots els casos, no només perquè tinguin una
discapacitat reconeguda de tipus psíquic, físic o
sensorial, si no també en funció del grau de
desenvolupament evolutiu, de l’edat o nivell
d'autonomia. Per a què les TIC esdevinguin un fenomen
útil per a la salut i benestar de les persones han
d’interioritzar la dinàmica de «l’adaptació» o
«personalització», malgrat els costos puguin ser més
elevats.
La percepció de la pròpia salut i benestar és un fet
subjectiu, per la qual cosa és important que la recerca
aplicada aporti elements d'objectivitat que permetin fer
categories amples respecte a les característiques d'un
col·lectiu usuari, sense que això impedeixi que la
consulta i participació de persones de dit col·lectiu sigui
també una eina de proves i control de la qualitat de
qualsevol producte tecnològic.
A partir del concepte de globalitat esmentat a l'inici, i
tenint en compte aquests dos darrers criteris, passarem
a definir característiques de les TIC aplicades a la salut i
benestar social en diferents àmbits de la ciutat,
mantenint la lògica del concepte de smart city.
3.2 Eixos d'intervenció a la ciutat per a la millora de la salut i la cohesió social
En aquest capítol concretarem aspectes tecnològics ja
desenvolupats en relació als objectius definits com a
prioritaris per a la smart city social i de la salut.
Davant la multiplicitat d'actors i propostes existents, no
podem ser exhaustius en aquest capítol però sí donar
exemples de quines tendències s'estan donant
actualment i vies de desenvolupament futures. Aquests
cinc grans àmbits són els que definim com a principals
eixos de la intervenció a la ciutat:
3.2.1. El medi ambient i la natura Una ciutat intel·ligent ha de ser capaç de recórrer el
camí cap a la reducció, amb una gran mesura, de
l'empremta ecològica que genera. Aquest recorregut es
basa principalment en la bona gestió i el bon control
dels diferents paràmetres relacionats amb el medi
ambient que, a la par, ofereix als ciutadans una qualitat
de vida atractiva, fins i tot, al mateix nucli de la ciutat.
Els projectes enfocats al medi ambient en una ciutat
intel·ligent engloben moltes àrees. A continuació
s'esmenaran, a grans trets, alguns d'aquests àmbits els
quals tenen com a objectiu el generar beneficis per als
propis residents. La qualitat de l'aire i l'aigua és un dels
principals factors a tenir en compte en una àrea
metropolitana. La presència de contaminants en
aquests recursos poden perjudicar la salut de les
persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir
la qualitat de vida.
Per això, un dels objectius d’una ciutat intel·ligent ha de
conèixer l'estat de la qualitat de l'aire i l’aigua a les
diferents zones del territori, així com la seva evolució en
el temps i la seva variació en funció de les condicions
meteorològiques. Amb aquest control, es pot informar
als ciutadans i adoptar les mesures preventives i de
sanejament més adequades per a la protecció i la
millora de la qualitat.
Ciutats com Barcelona, ofereixen models d’Open Data
per tal que els ciutadans puguin descarregar i si ho
desitgen, fer ús, d’aquestes dades. Un exemple
d’aquestes dades són els models cartogràfics que es
poden obtenir de la plana web de la Generalitat, en la
secció de medi ambient, que faciliten l’estudi de la
qualitat d’aquests recursos (8). Aquesta xarxa de
mesura té una estructura piramidal. La base està
formada per punts de mesurament que, són punts del
territori en el qual s'ubiquen els equips de mostreig i
d'anàlisi de contaminants, i el vèrtex que és el Centre
Receptor i Coordinador de Dades.
Les principals utilitats d'aquest tipus de models, varien
segons la finalitat de l'estudi. Podríem dir que,
generalment, ajuden a certificar que la normativa es
compleix, a conèixer l'evolució de la qualitat de l’aire en
diferents escales, a informar els ciutadans de la qualitat
d'aquests recursos naturals i a localitzar focus
contaminants per valorar la incidència que pot arribar a
tenir per la ciutat.
Cal recalcar que, a través d'aquestes dades, és possible
la creació de mapes de calor amb les zones més
contaminants per col·lectius específics de resident com
ara persones amb asma, esportistes, nou nats,
persones amb dificultats respiratòries, etc. Aquest tipus
d'informació, facilitaria la presa de decisions en quant a
ubicacions per la construcció de nous col·legis, hospitals
o residències per gent d'avançada edat.
També és molt rellevant el control de la qualitat de
l'aigua i, a banda de fer inspeccions de forma periòdica,
la gestió de la informació generada per aquestes facilita
la identificació de comportaments del subministrament
en quant a flux i condicions bacteriològiques. La
importància de la previsió i prospecció en aquest tema a
través de les Big Data és cabdal, perquè afecta molt
directament a la salut de persones i animals.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 23
Un altre factor clau i molt vinculat amb la qualitat de
l'aire, prou treballat en l'àmbit de la Smart City, és la
Mobilitat urbana i interurbana. Millorar la mobilitat dels
ciutadans, saber controlar la congestió del tràfic, garantir
una sostenibilitat, una seguretat i una eficiència òptima
són uns dels principals reptes que enfronten les ciutats
avui en dia.
Actualment ens trobem amb un ventall molt ampli
d'aplicacions digitals que ens informen de l'estat actual
dels serveis disponibles per als ciutadans, passant per
horaris d'un cert tipus de transport públic fins a zones
disponibles per aparcar o vehicles a compartir, entre
altes.
Un exemple d'ajuntament que aposta per l'optimització
en aquesta àrea és el de Barcelona. En el seu portal
web podem trobar una gran varietat d'aplicacions d'ús
públic, accessibles per tothom i amb finalitats diferents
(9).
Aquestes aplicacions, a través de la connectivitat del
propi usuari utilitzant un dispositiu intel·ligent i les
estacions i serveis que proporcionen dades a temps real
a l'ajuntament, permeten al ciutadà estar informat d'on
estan les estacions de bicicletes públiques i quantes hi
ha disponibles (BICING), pagar a distància la zona
blava per tal d'estalviar temps i diners (APPARKB),
avisar l'usuari sobre el temps i el lloc exacte
d'estacionament per realitzar una càrrega i descarrega i
proporcionar un extracte mensual d'operacions (ÀREA
DUM), pagar les zones verdes de residents a través de
l’APP (ONAPARCAR RESIDENTS), etc.
Tot i que en el sector públic aquestes aplicacions estan
regulades, són accessibles per tothom i tenen com a
finalitat facilitar la vida al ciutadà, no podem dir el mateix
quan parlem del sector privat. La interacció directa
d'usuari a usuari a través de noves iniciatives, ha facilitat
l'eliminació d'intermediaris els quals s'han vist obligats a
reciclar-se per tal d'adaptar el negoci a l'era digital.
És important entendre que estem evolucionant cap a un
món cada cop més digital i que per poder adaptar una
ciutat a les necessitats dels propis ciutadans, aquesta
també ha d'evolucionar i reinventar-se per poder
garantir l'estabilitat de nous models de negoci disruptius
i evitar confrontaments entre ells.
L'aparició d'aquestes noves iniciatives en l'àmbit privat
són actualment motiu de debat degut, per exemple, a la
facilitat que ofereixen per donar un servei el qual, fins
ara, sols es podia obtenir adquirint una llicència
econòmicament elevada.
Per tal d'adaptar nous models de negocis amb els ja
existents, és necessari que les entitats públiques
estableixin un marc legal per aquests nous serveis
digitals per tal de garantir la seva existència i poder
donar també cobertura legal als ja existents.
En una ciutat intel·ligent, el mateix govern ha de ser
capaç d'incentivar el desenvolupament d'aquests
models de negocis per tal de poder arribar a ser una
ciutat 2.0 que treballa per i amb el ciutadà, juntament
amb les noves oportunitats innovadores que van sorgint,
evitant així tractar-les com a amenaces.
La determinació de riscs ambientals com ara la
contaminació acústica, és un altre factor important a
tenir en compte en una ciutat amb un alt nombre
d’habitants. Les persones, l'activitat comercial, el trànsit,
la biodiversitat animal, el transport públic i la visita
constant de nous turistes són una font de sons i sorolls
que caracteritzen l'espai urbà i que s’han de tenir cura
per tal d’evitar que pugui afectar l’estat d’ànim o la
pròpia salut del ciutadà resident.
Tot i que el so es pot mesurar, l’efecte que causa pot
ser diferent per cada ciutadà, ja que depèn de molts
factors com ara l’edat, l’hora del dia i l’estat de salut,
entre altres. Per això, la contaminació acústica es
defineix com el soroll que esdevé una molèstia per a un
conjunt important de la població. Per tal de poder reduir
la contaminació acústica d'una àrea metropolitana com
ara Barcelona, és necessari elaborar un pla d'acció el
qual permeti, a través de la realització d'un mapa
estratègic de soroll i l'actualització de l'ordenança, que
es puguin reduir els nivells màxims d'aquest factor.
En aquest sentit, Barcelona ha pres diferents mesures
per tal de poder actuar i establir llindars màxims de
soroll. A traves de canvis del model de mobilitat,
mesures infraestructurals, mesures tecnològiques, de
l’aprofitament d’un nou marc normatiu, recopilant
informació sobre l’evolució de la qualitat acústica de la
ciutat (xarxes de vigilància i control) i coneixent
l’efectivitat de les accions efectuades (indicadors), entre
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 24
altres, ha pogut reduir i establir un cert control sobre
aquest factor mediambiental.
Cal recalcar que no sols estem parlant de l'efecte
d'aquesta contaminació a espais públics comuns o
habitatges privats sinó que s'ha de tenir una especial
cura a les zones més sensibles de les ciutats com ara
geriàtrics, escoles, biblioteques, museus, etc. Zones les
quals tenen llindars de sorolls més reduïts respecte a
les zones genèriques.
Gràcies a la digitalització de certs serveis públics,
qualsevol ciutadà té la facilitat de presentar una
denúncia per contaminació acústica a través del portal
web del propi ajuntament on sols li serà requerit un
document d'identitat. Tanmateix, també ho pot fer de
forma presencial.
Gràcies a l'aparició de nous dispositius capaços de
mesurar i/o controlar el nivell acústic d'una zona i la
possibilitat del ciutadà de presentar una denúncia des
de casa, s’ha donat peu a tenir un ampli ventall de
dades les quals poden facilitar la presa de decisions al
propi ajuntament.
Dins de l'àrea de medi ambient, és lògic trobar-nos amb
un factor prou important per una ciutat la qual vol
esdevenir una ciutat pionera, intel·ligent i innovadora
però sense deixar enrere l'essència de la mateixa ciutat i
el contacte constant amb la Natura, el Verd urbà.
Aquestes àrees són claus per una ciutat amb una
densitat de població alta o mitjana, ja que actuen com a
pulmó, renovant l'aire contaminat i ajudant a relaxar i a
desconnectar el ciutadà de l'estrès que la ciutat pot
generar. Per aquest motiu, molts ajuntaments creuen
oportú la creació i manteniment d'espais verds i
d'activitats d'oci dirigides al ciutadà per tal d'incentivar
aquests espais.
Un clar exemple són els Horts Urbans destinats a
persones majors de 65 anys de Barcelona i altres
ciutats catalanes. A part de promoure el contacte directe
amb la natura, ajuden a un col·lectiu molt sensible a la
participació constant en una activitat d'oci adaptada
especialment per a ells fent així que ocupen el seu
temps, afavoreixen la creació d'un teixit de noves
relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant
una activitat física molt positiva per a la seva salut.
També tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja
que esdevenen nous espais verds públics en els quals
l'horta és la protagonista.
Un altre col·lectiu que també es beneficia dels espais
verds són els esportistes. Cada cop són més els
ciutadans que busquen tenir un estil de vida saludable i,
conseqüentment, que busquen espais que els puguin
aportar una desconnexió directa amb la ciutat, poder
respirar aire menys contaminant i gaudir d'àrees amb
unes dimensions aptes per tal de poder realitzar
l'exercici.
Per això, s'ha pogut notificar un augment considerable
d'aplicacions mòbils que permeten establir rutes o
espais verds on els ciutadans poden realitzar les
activitats físiques, conèixer altra gent per realitzar
aquesta activitat en conjunt i poder compartir
experiències i noves rutines creades pels propis usuaris
d'aquestes aplicacions.
Bici Vic – Vies verdes al Rosselló
Un clar exemple a Barcelona són les activitats al parc
de la Ciutadella on podem trobar circuits per fer
fúting, àrees de jocs infantils, àrees d'esbarjo per
gossos, taules de ping-pong, etc (10). Actualment a
quasi tots els municipis mitjans i grans de Catalunya
s'han habilitat els espais idonis per al contacte amb la
natura per fer exercici físic, amb seguretat i bones
condicions.
3.2.2 L'espai públic, entorn urbà i habitatge Una de les àrees urbanes més definitòries de les ciutats
és l'urbanisme i els serveis de manteniment de l'espai
públic. Des del punt de vista de la vida de les persones,
representa un espai d'oportunitats o de dificultats,
segons estigui dissenyat, cuidat i adaptat a les
necessitats dels vianants.
La previsió d'espai urbà per a les zones verdes, de joc i
lleure i també la ubicació dels serveis són fonamentals
per assegurar bones condicions de vida i accessibilitat
equilibrat als bens i serveis que necessita la gent. La
distribució dels equipaments, les farmàcies, les places
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 25
infantils, biblioteques, etc. és un dels factors d'equitat
més importants a una ciutat, especialment les que estan
dissenyades a partir de la cultura europea i mediterrània
que fa que la configuració per barris permeti tenir unes
centralitats parcials a diferents indrets de la ciutat, més
enllà del centre general pròpiament dit.
El model urbà descentralitzat i compacte permet
l’organització de la vida quotidiana sense excessius
desplaçaments per a molts col·lectius de persones que
no tenen molta necessitat de desplaçar-se (persones
grans, infants, adults per les funcions de compres o ús
de serveis de proximitat). Des d'aquest punt de vista,
hem considerat quatre grans eixos d'intervenció a la
ciutat com a més rellevants per a la qualitat de vida dels
seus habitants.
1) Seguretat i condicions físiques de l'espai urbà.
Les persones es desplacen caminant o en algun
vehicle, amb més o menys autonomia personal i això fa
del tot rellevant com és l'estat dels carrers, vies urbanes
i altres espais de desplaçament. Molts ajuntaments de
Catalunya ja han posat al servei de la ciutadania apps
gratuïtes que permeten notificar incidències a les vies
públiques, per tal d'assegurar una intervenció ràpida i
evitar, així, impactes negatius sobre les persones. Per
exemple, l'Ajuntament de Vilassar de Mar utilitza Attend,
compatible per Apple, i que permet al ciutadà enregistrar
incidències observades a la via pública, fer peticions i
suggeriments sobre aquesta i realitzar un seguiment de
cóm l'Ajuntament tracta aquesta informació.
La geolocalització és un factor important en aquestes
aplicacions, així com el retorn al ciutadà respecte la
resolució del seu avís o demanda.
En alguns casos, aquestes aplicacions també permeten
identificar conflictes entre persones o grups al carrer així
com risc de delinqüència o inseguretat ciutadana en un
determinat indret. L'ús d'un únic receptor o de diferents
és variable segons la dimensió de l'Ajuntament, en tant
que uns avisos poden anar als Serveis de Manteniment
i altres a la Policia local, de la mateixa forma que la
urgència o no de la trucada pot determinar respostes
diferenciades.
També valorem com a important l'avenç que representa
la informació i control de la xarxa viària per tal de
prevenir accidents, que solen derivar en lesions lleus o
greus o la mort. A Catalunya hi ha hagut 167 persones
mortes i 775 ferits el 2017 per la qual cosa, en les
polítiques de salut pública cada cop són més rellevants
els aspectes relacionats amb la seguretat en la
conducció i la prevenció d'accidents. D'acord amb les
responsables de la construcció i manteniment, tant de
les vies transitables com dels propis vehicles, s'estan
fent molts esforços per tal de minimitzar els efectes dels
accidents i disminuir el seu nombre. Una forma de
comunicació entre conductors molt estesa és la que
permet l'app Social Drive, que facilita l'intercanvi
d'informació sobre l'estat de les carreteres i les
incidències que puguin sorgir. Malgrat l’evident utilitat de
l'aplicació, el seu ús per a avisar sobre controls i radars
ha fet que les autoritats dels serveis de trànsit i també
les asseguradores vegin un perill en poder saltar-se les
normes previstes precisament per la seguretat dels
conductors. A efectes de mantenir la seva utilitat, la
Dirección General de Tráfico ha facilitat la col·laboració
amb l’empresa proveïdora de l'app per tal d'intercanviar
la informació a temps real entre ambdós serveis a
través de Datex 2.0, de forma que es comparteix al
núvol totes les incidències de tràfic que afecten
directament a la circulació.
La pròpia DGT té una aplicació que permet enviar
missatges de text a nombres seleccionats per l'usuari
per avisar que ha arribat al destí, consultar el trànsit del
moment i incidències que puguin haver-hi en la ruta
prevista. També permet accedir a les càmeres de tràfic
i, en totes les pantalles permet l'opció de marcat ràpid
del servei d'emergències.
El llançament de Comobity l'any passat permet incloure,
a més, la detecció de presència de ciclistes i vianants a
la carretera, a través de notificacions sonores. El
concepte d’«automoció col·laborativa» avança en la
intenció de regular millor els riscs externs i que el
conductor no s'aïlli en el que succeeix a l'interior del
vehicle, evitant així distraccions. Pot ser especialment
útil per conductors novells o persones grans que
disposen de menys seguretat personal al volant. (11)
Un darrer exemple sobre tecnologies que ajuden davant
incidències relacionades amb la conducció és
Declaración Idea, que permet redactar partes d'accident
de forma amistosa per mitjà del mòbil. Té integrades
totes les dades que es demanen en una comunicació
amistosa d'accident i permet pujar fotografies, incloure
observacions i comentaris dels dos conductors implicats
en l'accident, així com contactar directament per a
assistència en el lloc de l'accident. (12)
Està provat que la conducta de les persones implicades
en un accident de trànsit es veu altament alterada pel
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 26
fet, i especialment si hi ha animadversió i fins i tot
violència per una de les parts. Aquesta conducta
alterada, a més de la seva implicació en la pròpia salut i
estat mental, pot afectar la veracitat de la comunicació
d'accident, reduir la percepció dels propis danys físics i
evitar la visita a urgències mèdiques. La comunicació
amb l'asseguradora permet valorar en el moment la
gravetat dels fets i seguir les recomanacions més
segures en cada cas.
Finalment, i des d'un altre punt de vista, també s'han vist
beneficiada de la tecnologia la gestió de les
emergències sanitàries, que han vist incrementada la
rapidesa en les comunicacions amb els pacients i també
amb l'hospital de referència, ajudant, així, a una millor
atenció tant en la pròpia ambulància com en la recepció
del pacient al servei d'urgències. Un exemple clar és la
integració de l'aplicació GAM per a ambulàncies amb la
plataforma WEBFLEET de TomTom Telematics, que ha
permès crear sistemes integrals per la gestió de les
dades, les condicions de trasllat dels pacients i els
materials necessaris per a ser millor atesos en els
centres sanitaris, amb una comunicació en temps real
entre els conductors i professionals sanitaris i també
una informació sobre la ubicació i trajecte de la xarxa
dels vehicles que permet la seva optimització. (13)
2) Accessibilitat
Aquest és un aspecte de les ciutats que està clarament
reglamentat, tant pel que pertoca als carrers i places
com als edificis públics i amb recomanació per a tots els
edificis. A Catalunya, la Llei vigent és la 13/2014 de 30
d'Octubre, la qual destaca vuit àmbits d'intervenció, i es
refereix a totes les persones que, per condició personal
de naixement o per manca progressiva de la seva
autonomia personal, requereixen d'un entorn adaptat
per a poder tenir les mateixes oportunitats que la resta
de persones. (14)
«Cal fer els esforços necessaris per a avançar cap al
concepte d’accessibilitat universal i de disseny per a
tothom. Les noves tecnologies ofereixen enormes
oportunitats per a aconseguir els objectius que deriven
d’aquesta llei, però també poden esdevenir un obstacle
si no s’aconsegueix fer-les accessibles al conjunt de la
població».
En el títol III s'esmenten els diferents àmbits en els que
cal assegurar l'accessibilitat universal, entre els que
destaquem les que tenen més a veure amb la dimensió
ciutat:
Espais urbans i naturals
a) Espais urbans d’ús públic: el conjunt d’espais
que formen part del domini públic, estan
destinats a l’ús públic d’una manera permanent o
temporal i tenen la condició de sòl urbà segons
la normativa urbanística vigent. Comprenen els
espais següents:
b) Espais naturals d’ús públic: zones naturals semi
urbanitzades amb o sense mobiliari de caràcter
públic, per a ús de la ciutadania en general.
c) Ordenació detallada dels plans urbanístics:
qualificacions del sòl amb la definició dels espais
urbans d’ús públic, i també llurs paràmetres
reguladors.
d) Elements d’urbanització: referent al
subministrament i la distribució d’aigua, el
sanejament, la captació i la distribució d’energia,
les telecomunicacions, la seguretat i la
senyalització viàries, la jardineria i la
pavimentació, (plans urbanístics i projectes
d’urbanització).
e) Mobiliari urbà: mobles existents als espais
urbans d’ús públic, als parcs i a les platges,
superposats o adossats als elements
d’urbanització o d’edificació, com poden ésser
pilons, pals de senyalització, cabines
telefòniques, papereres, bústies, bancs i altres
elements anàlegs.
Transports
a) Transport públic de viatgers: el servei de
transport terrestre, marítim o aeri de viatgers.
b) Transport regular de viatgers: el servei de
transport de viatgers que segueix uns itineraris
preestablerts i autoritzats, amb subjecció a un
calendari i uns horaris prefixats.
c) Transport discrecional de viatgers: no subjecte a
uns itineraris, uns calendaris i uns horaris
prefixats.
d) Transport adaptat de viatgers: el mitjà de
transport accessible i assistit amb el suport
personal necessari que té com a objecte el
trasllat de persones que tenen mobilitat reduïda i
necessitat d’acompanyant i no poden fer ús del
transport públic ordinari.
e) Mitjà de transport: els vehicles, les naus o les
altres unitats de parc mòbil destinats al transport
de viatgers, i també els edificis i espais d’ús
públic necessaris per a prestar el servei,
incloent-hi les infraestructures, en superfície o
soterrades.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 27
Serveis públics
a) Els proveïdors de serveis d’ús públic de nova
creació han de garantir les condicions
d’accessibilitat perquè tothom en pugui fer ús i
no es discrimini a ningú per raó de discapacitat i
els proveïdors de serveis d’ús públic ja existents
han d’adoptar les mesures necessàries per a
assolir progressivament les millors condicions
d’accessibilitat possibles.
b) Els mitjans de comunicació audiovisuals han
d’incorporar gradualment els sistemes
d’audiodescripció, de subtitulació i d’interpretació
de la llengua de signes per a fer-ne accessible la
programació.
c) Les empreses distribuïdores d’obres
cinematogràfiques i audiovisuals han
d’incorporar gradualment sistemes de
subtitulació i d’audiodescripció i, en el cas de la
distribució digital, sistemes d’audionavegació, en
els terminis que siguin fixats per reglament.
d) Les entitats financeres han de garantir a les
persones amb discapacitat que els sistemes
tecnològics siguin accessibles i els serveis que
ofereixen respectin la confidencialitat.
Davant la importància de la mobilitat i accessibilitat a
l'espai públic per a una vida òptima, l'aparició de
productes tecnològics per a informar a les persones
amb mobilitat reduïda sobre les condicions de l'espai, ha
estat molt important en els darrers anys. La mateixa
INDRA (empresa de consultoria) ha desenvolupat un
disseny creat per la Universitat de Màlaga per tal d'oferir
aquest tipus de gestió de l'espai. ALMA és una aplicació
per a dispositius Android que informa en temps real
sobre els millors trajectes entre un punt d'origen i un
final, segons les vies estiguin adaptades o no, hi hagi
aglomeracions, dificultats de pas o obres. El sistema,
alhora, permet canalitzar també a les autoritats
públiques les peticions de millora de les infraestructures
per tal que els usuaris puguin garantir la seva integració
al carrer i els edificis.
Una altra característica de l'aplicació és l'ús de la realitat
augmentada per a informar sobre els punts accessibles
així com en el procés de guia, utilitzant tecnologies GPS
i altres de complementàries per tal de localitzar la
posició i orientació de la persona. A més, processa de
forma intel·ligent informació automàtica sobre rutines de
l'usuari, incidències trobades i altres aspectes que
aquest vulgui introduir, la qual cosa permet discriminar
situacions o fites significatives i incorporar a informes i
estudis sobre la eina i el seu ús.
En quant a serveis accessibles, el mercat està
desenvolupant moltes eines que abasten un municipi o
territori concret. És important, en tots els casos, la
interactivitat dels usuaris, de forma que els propis
establiments puguin conèixer l’opinió dels seus clients
en quant al nivell d'accessibilitat del seu establiment i,
millorar així les seves condicions. Una de les aplicacions
que abasta tot el món és EsAccesible.APP, amb més de
10.000 llocs identificats. Des de l'aplicació es tria el lloc i
tipus d'accessibilitat a valorar i, mitjançant la
geolocalització, es pot trobar la distància des del lloc on
es troba la persona, així com altres espais propers
també valorats.
Per estalviar temps en la cerca d'aparcament adaptat,
va néixer Accessiblity Plus, que fa una cerca de les
places d'aparcament reservat per a persones amb
discapacitat, caixes, benzineres i centres de salut, que
disposin dels mínims d'accessibilitat. També té la utilitat
de sol·licitar taxis adaptats, es poden notificar
incidències o, fins i tot, programar viatges i rutes, lliures
de barreres, a diferents ciutats. O Discar, especialment
útil per a persones que han de desplaçar-se sovint, per
feina o lleure, i ho fan amb un vehicle adaptat.
L'aplicació permet trobar aparcament proper i sol·licitar
a l'ajuntament de la ciutat la disponibilitat d'espais
accessibles.
Per altres tipus de discapacitat, que també dificulten la
interacció i autonomia de les persones, la Fundació
Vodafone ha creat Ability Connect, que proporciona una
eina de comunicació alternativa en temps real,
connectant diversos dispositius mitjançant Bluetooth,
sense connexió a Internet. És idònia per a persones
amb dèficit auditiu i també disposa d'unes
característiques de visualització que la fan apta per a
persones amb visió reduïda.
Per acabar amb el tema de l'accessibilitat, i per la gran
importància per a la igualtat d'oportunitat en la mobilitat
de les persones amb diversitat funcional, voldríem
assenyalar algunes iniciatives orientades a la seva
integració laboral, per la importància que representa el
treball en el seu benestar i salut. INDRA, per exemple,
ha desenvolupat productes i serveis que s'orienten a
aquesta finalitat. Un exemple és Intergame, un joc per a
l'entrenament laboral i la prevenció de riscos laborals de
persones amb discapacitat intel·lectual.
Aquest joc en 3D permet modelitzar l'entorn de treball i
entrenar en les activitats que ha de desenvolupar la
persona abans de fer-ho de forma presencial. Ajuda a
identificar els elements que són necessaris per a la
feina, els itineraris a fer, les incidències que es poden
donar, facilitant així la seguretat del treballador alhora
d'afrontar aquests reptes. La familiarització amb l'entorn
també permet una formació progressiva a través de
l'entrenament repetitiu, donant confiança als
treballadors, millorant la seva capacitat productiva i
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 28
prevenint, alhora, accidents de treball o elements
d'inseguretat.
3) Activitats ciutadanes a l'entorn urbà.
Un tercer àmbit que ha vist incrementada la influència
de les tecnologies són les activitats de la vida diària. En
la vida d'una ciutat, les persones desenvolupen
activitats diverses que poden definir-se com a
individuals però que també comporten una dimensió
col·lectiva, ja sigui per l'ús compartit de l'espai o per les
dinàmiques socials que la pròpia activitat genera. Sense
voler ser exhaustius en aquest apartat, esmentarem
aquelles que més impacte han tingut en la vida ordinària
de les persones per l’oferta creixent proposada.
En el sector de l'esport, per exemple, són cada dia més
les aplicacions que ofereixen rutines, entrenaments o
fins i tot descomptes generalitzats en gimnasos d'una
àrea metropolitana. Afegint aquestes oportunitats a
l'aparició dels nous dispositius anomenats wearables
(peces electròniques ubicades al propi cos, directament
o per mitjà de roba o altres estris d'ús corporal), l'usuari
pot arribar a tenir un monitoratge a temps real de
l'exercici realitzat en un dia, les hores de son les qual ha
pogut realment descansar, les calories consumides i fins
i tot les necessàries per tal d'assolir l'objectiu
personalitzat.
Aquests dispositius sincronitzen les estadístiques de
l'activitat diària realitzada de forma inal·làmbrica i
automàtica al smartphone o ordinador que es desitgi.
També donen la possibilitat de mantenir un control
gràcies a les eines en línia per a mòbils que van
mostrant com progressa l'usuari en forma de gràfics i
taules per tal d'assolir els objectius plantejats. La majoria
d'aquest wearables motiven al propi usuari amb
l'atorgament d'insígnies d'èxit i amb l'oportunitat de
compartir aquest triomf amb els seus companys
d'activitat a través de les xarxes socials, generant així
una motivació no sols esportiva sinó també social.
Els wearables han creat una nova tendència i un nou
mercat, fins ara, poc explotat. La combinació d'esport
amb tecnologia sols es podia observar a grans
instal·lacions esportives per tal de poder treure el màxim
rendiment a l'esportista, majoritàriament d'èlit. Amb la
incorporació d'aquests dispositius, a nivell d'usuari, s'ha
creat una possibilitat de control i gestió de l'activitat pel
mateix esportista que fins ara era inexistent.
Segons estudis de mercat i tenint en compte
l’experiència d'usuari, s'han valorat alguns d'aquests
dispositius, oferint aquests resultats, a data Juliol de
2017:
▪ L'app millor valorada per a l'activitat de la carrera és
FitnessKeeper i Runtastic GPS
▪ Les polseres que faciliten deixar el mòbil a casa i
quantificar el temps de son o rebre notificacions al
smartphone, per exemple, són les més valorades.
La Polar A360 seria la millor valorada, seguida de
la Garmin Vivofit 3.
▪ En la categoria de rellotges d'activitat, els més
valorats són Vivoactive i ForeRunner 35 (15)
Un altre exemple disruptiu d'aquest mercat són les
aplicacions en les que, a través de la selecció del tipus
d'exercici que vol experimentar l'usuari, es calcula la
quota ideal a pagar en llocs especialitzats per la
realització d'aquest. Aquestes aplicacions, com per
exemple GymPass, no sols ofereixen informació de la
quota que s'hauria de pagar al lloc escollit sinó que
també la possibilitat de pagar una tarifa adaptada, per la
mateixa app, per tal de poder accedir a diferents
recintes del mateix àmbit esportiu. L'avantatge per
l'usuari a l'hora d'utilitzar aplicacions com aquesta és la
disponibilitat i l'oferta que es té per accedir a qualsevol
lloc, independentment de la cadena corporativa que
sigui, i pagant sols una única quota, fet que fins ara era
un model de negoci i un mercat sense explotar.
L’àmbit del lleure també s’ha vist revolucionat amb la
introducció de l’aspecte digital. Cal destacar la manca
progressiva de ciutadans, en els darrers anys, als parcs
o llocs lúdics de la ciutat, ja sigui per que la convivència
a l'espai públic s'ha vist poc promoguda i valorada, o
perquè hi ha la tendència, també cada cop més estesa
entre infants i joves, especialment, de no haver de sortir
al carrer per gaudir d’una experiència lúdica. Parlem de
la innovació digital en el mon dels videojocs i també de
les xarxes socials.
Aquest sector és un dels mercats que està augmentant
la facturació anual i de forma desmesurada. La falta
d'incentius a certs col·lectius de la població per a
realitzar activitats a l'exterior, ha comportat que cada
cop siguin més els usuaris que opten per tenir una vida
social basada en el món digital que no pas en el real i, la
indústria del videojoc, ha sabut beneficiar-se d'aquesta
tendència social.
L'atractiu d'aquest mercat varia depenent de l'edat i la
motivació del mateix client. Podem trobar videojocs de
carreres, acció, esports, aventura, rol, estratègia i altres.
El que sí que comparteixen tots ells és l'addició que
poden generar a l'hora d'utilitzar-los i, aquest, és el
factor clau que busca explotar la indústria. Per a les
companyies no és suficient que un client compri i jugui a
un joc sinó que el que busquen és que es motivi, generi
expectació i cert grau d'ansietat per l'espera de la
segona part d'aquest joc, aconseguint així una
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 29
fidelització del client, que pot ser clarament abusiva i
contraproduent per a la salut mental, en casos extrems.
En els darrers quinze anys, aquest mercat ha
experimentat tal grau d'increment que fins i tot, s'han
creat canals de televisió i radio, equips de competició,
patrocinadors i tornejos on els millors jugadors d'un
videojoc poden competir entre ells per un premi
econòmic que, depenent del joc, pot arribar fins al milió
d'euros. No és estrany trobar-nos amb grans
multinacionals invertint amb aquest fenomen que,
actualment, genera tanta expectació que fins i tot un
torneig d'aquest àmbit com el d'E-Sports és més
visualitzat que la mateixa Super Bowl.
Ja es veuen casos de jugadors digitals que estan sent
fixats per grans clubs per xifres desorbitades que
ronden les desenes de milions d'euros. Diferents diaris
afirmen que, d'aquí a uns anys, veurem com els
jugadors professionals d'aquest col·lectiu estaran més
ben pagats que actuals jugadors d'esports amb renom
mundial. Aquest fenomen, al marge de la desproporció
pròpia del mon de l'esport en quant a costos i guanys,
ens preocupa especialment des del moment en què pot
fomentar el joc patològic per la extrema facilitat d'accés i
manca de control.
Com altres facilitats que suposa la digitalització, la
proximitat pot, en aquests casos, derivar en una
superposició de la realitat per a l'usuari d'apostes, de
forma que caldria ser mesurada i controlada, en benefici
de les persones més vulnerables a aquestes
addiccions.
Amb una gran importància per la vida quotidiana de les
persones a la ciutat, un altre sector que ha experimentat
la transformació digital de forma molt notable és el del
comerç. Fins el punt en que s'ha anat transformant a un
nou model de negoci per tal d'incorporar aquesta
innovació. El comerç digital consisteix en la compra i
venda de productes o serveis a través de mitjans
electrònics i, a dia d'avui, són molts els mecanismes per
a desenvolupar-lo. Hi ha diferents casos d'èxit a escala
mundial però els més destacats són els que han portat
als creadors d'aquestes plataformes a ser, actualment,
algunes de les persones amb més capital del planeta.
Un clar exemple és la plataforma Amazon, creada per
Jeff Bezos. La finalitat d'aquesta companyia, quan es va
fundar, va ser la venda de llibres a través d'internet. En
menys de 30 dies, Amazon ja estava venent llibres als
50 estats de EEUU i a 45 països diferents. L'oportunitat
d'un mercat sense explotar, combinat amb la tecnologia
que hi havia en aquell moment, va ser el detonant
perquè aquesta companyia, en pocs anys, estigués
venent llibres, música, software, videojocs, roba, mobles
i fins i tot menjar, fent així que fos un dels negocis
digitals amb més facturació del món.
L'èxit en aquest cas no va residir en vendre llibres sinó
en la utilització de la tecnologia per tal d'arribar a un
públic que, difícilment, hagués pogut arribar a traves
d’una botiga local d'una ciutat. És per això que avui en
dia trobem amb que la majoria de negocis, siguin de
particulars o de grans multinacionals, tenen a disposició
una pàgina web on qualsevol ciutadà interessat pot
consultar els productes o els serveis que ofereixen.
Aquesta nova forma d'obrir al públic el que una
companyia pot oferir, brinda al mateix client l'oportunitat
d'estalviar temps, diners i també la possibilitat de poder
visualitzar una àmplia gamma de productes i serveis de
diferents companyies simultàniament i sense la
necessitat de sortir al carrer.
Tots aquests sectors esmentats anteriorment, han creat
la necessitat d'establir noves jerarquies tecnològiques
per tal de poder emmagatzemar les dades (Big Data)
generades pels usuaris i per poder, posteriorment,
tractar-les. Aquesta nova oportunitat de conèixer els
interessos que tenen els clients, les prioritats i el
feedback del producte o servei que han adquirit, està
ajudant a les companyies a modificar, millorar i
optimitzar els productes per tal de poder arribar a abastir
un públic molt més ampli i amb diferents preferències.
També cal recalcar que aquesta nova forma de tractar
les dades, ha ajudat a companyies encarregades de
crear anuncis de publicitat a definir millor el com ha de
ser l'anunci, a quin públic atraurà, a qui va dirigit i a tenir
dades reals més fiables quant a la viabilitat del producte.
En un altre sentit, la compra de segona ma també s'ha
estès de forma exponencial a partir de la crisi financera i
adquirint la tendència de molts països europeus. Ebay
és l'aplicació que més èxit ha tingut en aquest camp per
que permet buscar, negociar, comprar o fer ofertes per
articles, utilitzar l'escàner de codis de barres per trobar-
los, comparar preus i fer un seguiment dels articles en
venda o que es té interès en comprar. Aquesta eina ha
permès ubicar a nivell d'usuari directa la compravenda
d'articles ja utilitzats amb una gestió simple i una
accessibilitat quasi universal.
L'han seguit altres propostes, més específiques per
alguns sectors com la moda i imatge, els viatges o
ofertes d'oci, entre d'altres, cada cop més utilitzats per
tal de facilitar la compra directa a travès del mòbil i les
web, amb sistemes de pagament segurs i ràpids i
formes de control i seguiment de la pròpia compra molt
eficaços. Aquests hàbits de compra ja estan assolits
per una gran majoria de la població, havent fet
necessari que els negocis especialitzats hagin hagut
d'incorporar la tecnologia dins la seva mecànica de
serveis. Actualment, podem dir que quasi tots els
sectors comercials estan digitalitzats per tal de permetre
la informació i venda on-line dels seus productes, amb
diversitat de formes de pagament, lliurament dels
productes i formes de garantia.
En aquest punt, cal assenyalar especialment la
importància de la venda on-line de determinats
productes definits «per a la salut», que han de ser
especialment identificats i valorats, ja siguin fàrmacs,
complements alimentaris, ajudes tècniques, o altres. La
diversitat que permet el mercat obert, fins i tot global, pot
facilitar la compra-venda d'articles que no estan prou
testats i validats en relació a la seva qualitat i/o
innocuïtat per a la salut de les persones.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 30
També val la pena fer un reconeixement a l'aportació de
les tecnologies en els serveis que es desenvolupen a la
llar, ja sigui per comoditat dels usuaris o bé perquè les
seves condicions d'autonomia personal no els hi
permeten sortir gaire al carrer a ocupar-se de les seves
necessitats.
L'atenció a domicili és un fenomen que va en augment
i que respon, en gran mesura, a l'envelliment de la
població que vol romandre a casa i necessita suport
específic, però també per l’oferta que comerços i altres
serveis incorporen com a plus de qualitat. La dimensió
pública del servei dependrà d'aquesta diferenciació
d'usuari, en tant que algunes prestacions pròpies dels
serveis socials o de salut, per exemple, inclouen
l'atenció al domicili, mentre que altres no estan
vinculades a drets socials i d'atenció a la persona, i es
consideren més propis de l'àmbit privat. La discussió
respecte a la línia que separa aquests criteris va variant,
però a dia d'avui, es manté ben definida. A efectes
d'aquest informe, abordarem l'atenció a domicili des de
l'apartat 3.2.3, com a espai de salut i benestar.
En aquest punt, només recordar la quantitat de serveis
que habitualment s'ofereixen a establiments i que ja
disposen de sistemes, via web, tauleta o mòbil, de fer
demanda on-line. El camp és gran i inclou a les
compres d'aliments, serveis de massatge i fisioteràpia,
entrenadors personals, professionals de la neteja i
cuina, de reparacions i pintura, etc.
Habitatge
En aquest apartat, abordarem breument la dimensió de
l'habitatge com a necessitat humana en la cobertura de
les necessitats bàsiques, tant des del punt de vista de la
seva disponibilitat i oferta com també de les seves
característiques, en tant que aspectes que més
impacten en el benestar i qualitat de vida de les
persones.
L'aparició de les noves tecnologies està revolucionant el
mercat de tal forma que en molts de sectors s'ha vist
perjudicat l'intermediari que oferia el servei de connectar
el client amb el consumidor final. Tot i que per una
banda s'està perjudicant, per exemple, l'empresari que
treballa en una Immobiliària, per l'altra banda, s'està
facilitant l'eficàcia, la rapidesa i l'estalvi d'aquest servei
per al ciutadà. En aquest punt es mostren alguns dels
serveis que estan sent reinventats gràcies a la
digitalització del mercat. S’esmentaran alguns exemples
i possibles factors que han pogut contribuir a l’èxit
d’aquests casos.
El sector d'oferta d'habitatges, possiblement, ha estat
un dels més revolucionats en quant a la digitalització. La
demanda diària dels ciutadans per comprar, vendre,
arrendar o llogar ha sabut captar l'atenció
d'emprenedors amb idees disruptives. Un clar exemple
el trobem amb la plataforma Airbnb que, actualment, és
dels negocis digitals que més facturen a escala mundial.
Aquesta companyia va saber fusionar les necessitats
dels clients per arrendar un habitatge temporalment
amb la dels clients que busquen llogar habitatges per
dies concrets, barats i amb possibilitat de reserva
immediata. Un dels factors claus de l'èxit d'aquesta
plataforma és que per posar l'anunci d'un habitatge, no
és necessari posar-lo com a pis turístic, evitant així
pagar la taxa turística estipulada per llei.
Grans ciutats com Barcelona, Nova York, Amsterdam i
Londres, estan prenent mesures per tal de poder regular
aquests pisos, ja que, aquest fenomen, està causant
manifestacions veïnals, crítiques relatives a la
turistificació de les ciutats i l'encariment del preu de
l'habitatge per a ús permanent. En aquest context, els
ajuntaments han tractat de buscar diferents vies per
trobar solucions als problemes d'acord a les diferents
legislacions. En alguns casos amb acords amb la
plataforma i en altres no.
Més casos d'èxit digital serien plataformes com
Fotocasa, De Pis en Pis i Idealista que ofereixen
l'oportunitat de buscar pis amb l'incentiu de no haver de
pagar una taxa complementària pel servei que estan
rebent com, fins ara, estaven fent les immobiliàries.
Aquesta oportunitat econòmica s'ha vist acceptada amb
una facilitat i rapidesa realment sorprenent pel propi
ciutadà, obligant així a reinventar el model de negoci de
les immobiliàries.
Però no només hi ha ofertes per a habitatges
permanents, si no que els hàbits dels joves a l'hora de
viatjar amb pocs diners i per pocs dies han fet emergir
app's per a compartir casa a diferents ciutats del món
sense cost i, alhora, fent amics. És el cas de
Couchsurfing Travel, útil per a connectar amb persones
que cedeixen les seves llars o habitacions de forma
gratuïta per a què els viatgers puguin fer-les servir.
Exemples d'aquest tipus ens fan pensar que la iniciativa
privada, individual o col·lectiva, cada cop trobarà més
resolució a través de tecnologies fàcils de disseminar en
tant que responen a necessitats de moltes persones
que comparteixen un estil de vida específic i uns valors,
també, que s'estan construint, en molts casos, a través
de les característiques dels serveis: col·laboratius,
constructius i basats en la cooperació més que en el
guany.
El segon aspecte sobre l'habitatge que hem volgut
destacar aquí, és el que es refereix a les condicions de
l'habitatge, les que asseguren una major o menor
habitabilitat i seguretat per a les persones que els
habiten. Abordem de nou l'aspecte de l'accessibilitat,
segons la normativa vigent, per fer esment de les
característiques que aquesta contempla en relació a un
edifici destinat a l'habitatge. Els elements que
garanteixen l'accessibilitat integral serien:
a) Exterior de l'habitatge: numeració de l'edifici
clarament perceptible de forma visual i tàctil. Itinerari
accessible des del carrer fins a la porta de l'edifici. Cal
avaluar l'alçada del timbre, el porter automàtic i la bústia.
També a l’entrada a l'habitatge: A banda d'una rampa
per l'accés a l'entrada, cal disposar d'un espai al vestíbul
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 31
per a la mobilitat d'una cadira de rodes, valorant
l'amplada i alçada de l'espai d'entrada i les
característiques de les manetes de les portes.
En quant a l'ascensor, ha de ser d'una mida suficient
per a l'entrada d'una cadira de rodes i els botons han de
facilitar la lectura en Braille.
b) A l'interior de l'habitatge: Mobiliari i instal·lacions
còmodes, segures, funcionals i de fàcil maneig. Cal
avaluar la ubicació dels interruptors, endolls i termòstats
per tal que siguin accessibles i, amb llum incorporada
per a ser localitzables de nit.
S'han d'evitar els elements a terra (catifes, cables...) per
tal d'evitar caigudes. Incorporar avisadors acústics o
lluminosos en estances que presenten algun perill de
topada o caiguda. Les finestres han de ser lleugeres i,
si és possible, automatitzades, sense envair les àrees
de desplaçaments. En cada habitació, cal disposar
d'avisadors d'emergència a una alçada baixa.
Especialment al lavabo i cuina han de ser molt fàcils de
localitzar i utilitzar. Els banys han d'estar adaptats, quan
a portes i mobiliari sanitari, terra no lliscant i altres
elements que no pertorbin la mobilitat segura dins
l'estança. Comptar amb anses, guies de paret i bona
il·luminació.
Els mobles de la cuina han de ser els mínims, a l'alçada
que es puguin utilitzar i, en la mida del possible, amb
comandaments a distància. La seguretat és un aspecte
fonamental i la instal·lació de càmeres i/o sensors per a
identificar accidents o caigudes pot ajudar a l'autonomia
de la persona amb mobilitat reduïda o dependència
durant més temps.
Les instal·lacions domòtiques són apropiades per a les
persones amb dificultats de mobilitat, per la possibilitat
de controlar els components de l'habitatge des de fora,
a través d'eines que, de forma programada i automàtica,
faciliten les condicions d'habitabilitat i seguretat
necessàries. Els moviments que realitzem habitualment
al domicili per a la vida quotidiana són molt diversificats i
requereixen habilitats múltiples, de forma que l'estalvi
d'alguns d'aquests moviments per part de tecnologia
adaptada té un gran valor social.
El control automàtic de les llums, persianes i tendals,
portes i finestres, panys de porta, climatització i rec de
plantes i, fins i tot, el funcionament dels
electrodomèstics és avui possible i molt necessari per a
comptar amb un habitatge adaptat.
Tanmateix, les alarmes tècniques i personals en cas
d’emergència i necessitat d'ajuda estan revolucionant
l'assistència a persones al seu domicili, fent possible
que la comunicació de l’emergència vagi associada al
tancament de portes o el tancament de subministrament
del gas, per exemple, alhora que emet una trucada a
alguna persona propera a l’habitant de la casa (sigui un
familiar o un veí proper).
A banda del control i automatització, es poden adaptar
les interfícies a les capacitats de les persones usuàries,
fent servir commutadors, comandaments a distància o
navegadors web. Aquests dispositius eviten la
necessitat de desplaçar-se per controlar diversos
dispositius operatius a la llar. També és possible
utilitzar interfícies de reconeixement de veu o, fins i tot,
el propi cos o algun dels seus elements com interfície.
Per exemple, quan s'encén la llum a l’entrar una
persona a l'habitació o trucar a l'ascensor quan s'acosta
a la porta d'aquest; o detectar si hi ha portes o finestres
obertes i apagar els llums de tota la casa en sortir,
activant, alhora, el sistema d'alarma.
d) La disponibilitat d'aparells que permetin realitzar una
videoconferència, disponible a tots els ordinadors,
permet una comunicació ràpida i eficient que facilita a
les persones amb necessitats específiques el contacte
amb professionals o familiars en un moment donat de
neguit o emergència.
Aquests dispositius han de poder-se utilitzar de forma
propera i adaptada a les necessitats de l'usuari, facilitant
els mecanismes i llenguatges més adients a cada cas
(web que inclogui necessitats diverses, app's per al
mòbil, videopantalla en telèfon fixe o rellotge digital...).
En l'apartat 3.2.3 abordarem amb més detall aquest
aspecte.
Com veiem són elements que poden ser d'utilitat per a
qualsevol persona, però que especialment són molt
necessaris per a facilitar l'autonomia de persones amb
mobilitat reduïda i/o dependència. En la construcció d'un
edifici destinat a habitatges és convenient doncs, que es
prepari sempre la instal·lació necessària per a un
desenvolupament domòtic, es faci en el moment de
finalització de l'obra o no.
Però també cal assenyalar l'interès creixent de la
població general en aquells elements tecnològics que
poden millorar les condicions d'habitabilitat i confort a la
llar, amb dispositius que permeten controlar i modificar
el «comportament» de mobles, electrodomèstics i
sistemes generals. És el món de l'Internet de les coses
que aterra amb forçar per a introduir internacionalitat i
comportament intel·ligent als objectes amb els que
tenim contacte de forma quotidiana.
La capacitat de control individualitzat i de
personalització en l'adaptació i ús dels objectes és un
dels objectius prioritaris en aquest camp, ja que permet
emetre un conjunt de dades que, avaluades, poden
generar informació substancial sobre el nostre
comportament i el dels objectes implicats.
Com exemples, podem anomenar ITBed, un llit
intel·ligent amb sensors biomètrics que monitoritza el
son sense necessitat de connexió directa al cos.
Registra paràmetres com ritme cardíac, freqüència
respiratòria i quantitat de son reparador i, en base a la
informació recollida, aconsella per millorar el descans
per mitjà d'informes i gràfiques periòdiques.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 32
També propostes com Family Hub Refrigerator, una
nevera equipada amb una pantalla intel·ligent que
permet que l'usuari vegi el contingut de la nevera per
mitjà de tres càmeres internes, la qual cosa permet
veure què conté la nevera i què manca. Permet també
visualitzar fotografies, administrar calendari de compres
i realitzar-la directament al supermercat, des d'una
aplicació específica, incorporant de forma automàtica
3.2.3 Salut pública i ciutat saludable Una ciutat saludable, des de la definició de
l’Organització Mundial de la Salut, és aquella que facilita
un entorn i unes condicions de vida adequades per al
desenvolupament ple de la capacitat de salut de totes
les persones que hi viuen (WHO, Shanghai 2016). (16)
La implicació dels alcaldes i alcaldesses d'arreu del món
és fonamental per a la consecució dels objectius de
l’OMS, en tant que les polítiques a les que convoca són
aquelles més properes a la ciutadania, en l'àmbit de la
salut pública i la qualitat ambiental, aspectes que tenen
molt recorregut en la vida quotidiana a les ciutats i en els
que els ajuntaments tenen força capacitat d'acció.
En el compromís de Shanghai de 2016, els governs
locals es van comprometre a desenvolupar cinc punts
en les seves polítiques municipals:
Integrar la salut com a consideració fonamental en totes
les polítiques locals, donant prioritat a les polítiques que
generen beneficis mutus entre la salut i altres polítiques.
Aconseguir la participació de tots els agents que
intervenen en la planificació urbana amb una orientació
clara cap a la salut de la població.
Abordar tots els determinants de la salut (socials,
econòmics i ambientals) i posar en marxa la planificació
adequada i les polítiques de desenvolupament urbà que
aconsegueixen reduir la pobresa i la desigualtat, tinguin
en compte els drets de les persones, reforcin el capital
social i la inclusió i promoguin l'ús sostenible dels
recursos urbans.
Promoure una participació ferma de la comunitat,
posant en marxa enfocaments integrats per a promoure
la salut a les escoles, els llocs de treball i altres entorns.
Fomentar els coneixements sobre la salut i aprofitar
aquests coneixements i prioritats de les nostres
poblacions mitjançant la innovació social i les
tecnologies interactives.
Reorientar els serveis sanitaris i socials cap a la equitat,
garantint un accés just als serveis públics i treballant a
favor de la cobertura universal sanitària.
Avaluar i fer vigilància del benestar i la malaltia, la
càrrega de morbiditat i l'impacte dels determinants de la
salut. Fer ús d'aquesta informació per a millorar les
polítiques i la seva aplicació, prestant especial atenció a
la iniquitat i també a la transparència i rendició de
comptes.
Les ciutats saludables han estat plataformes en els
darrers 20 anys per facilitar l'aplicació d'una bona
governança urbana envers la salut, així com per
fomentar-la entre la població. També en el marc dels
Objectius de Desenvolupament Sostenible, els alcaldes
i alcaldesses es van comprometre a integrar la salut
com a part essencial del desenvolupament humà en els
diferents nivells territorials, dins el marc competencial de
la seva àrea de govern i la col·laboració amb altres, a
nivell regional, estatal o internacional.
Aquest marc d’orientació sobre la salut humana a nivell
internacional i la voluntat expressa de les autoritats
locals, facilita un escenari d'actuació als municipis que
emmarqui les polítiques locals, però vagi més enllà,
entenent la ciutat com un conjunt d'agents -públics i
privats- que actuen a favor o no de la salut col·lectiva.
En aquest sentit, destacarem aquells àmbits de la salut
que es poden tractar des d'un model global de smart city
i que han de ser inclosos en diversos àmbits de la ciutat.
La qualitat alimentària, per exemple, és una
responsabilitat compartida entre els productors i la
inspecció pública, àrea de competència de la Salut
Pública. La seguretat dels aliments per al seu consum
està clarament reglamentada i es fa una vigilància activa
a través d'inspeccions periòdiques per part de
professionals formats, però també és responsabilitat del
productor oferir informació de qualitat sobre el producte,
en especial, en aquells aspectes que poden afectar la
salut, així com del consumidor/a tenir una conducta de
compra que inclogui la supervisió i la denúncia, en el
seu cas, de possibles irregularitats.
L'àmbit de l'alimentació és un dels que més ha crescut
en els darrers anys, pel que respecta a la producció de
continguts tecnològics en relació a la salut. Hi ha
propostes que s'orienten a la identificació de elements
que poden produir al·lèrgies i també l’orientació sobre
els productes més saludables, com ara la que han creat
Alimerka i Ainia Centre Tecnològic, en el marc d'un
projecte europeu ASSET, liderat pel Centre Tecnològic
de Linz (Àustria). L'objectiu del projecte és desenvolupar
una plataforma digital que integra una aplicació mòbil i
un mòdul d'intel·ligència artificial que proporcionen al
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 33
consumidor informació sobre els productes que està
visualitzant en el supermercat, i en funció de les
motivacions i característiques personals i preferències.
El desenvolupament de diferents sistemes digitals
integrats i interconnectats entre sí permet l'aglutinació
de tota la informació en relació a cada producte
alimentari, així com afavoreix la recerca en quant a
hàbits de compra en relació a perfils específics de
consumidor/a, variables de salut associades i valoració
dels clients.
ASSET s'ha pensat, per tant, per integrar diferents
nivells d'informació que són útils per objectius diversos:
Big Data de producte alimentari que aglutina i integra
tota la informació rellevant dels productes, relacionada
amb els interessos personals dels consumidors (salut,
medi ambient, valoració de marca i qualitat alimentària)
▪ Tecnologia de geolocalització d'alta precisió que
permet conèixer la ubicació del consumidor dins el
supermercat i orientar-lo sobre els productes que
pot localitzar segons les seves preferències i
necessitats.
▪ Un sistema d'informació per a l'intercanvi d'opinions
entre consumidors, amb disponibilitat d'aquesta
informació en el moment de la compra.
▪ Un sistema de recollida d'actituds i motivacions dels
consumidors amb criteris de salut, que faciliti la
presa de decisions per als productors d'aliments i
retailers. (17)
Un altre àmbit en el que s'ha treballat per a facilitar la
conservació dels aliments, la seva qualitat i evitar també
el malbaratament, ha estat el que aborda la conservació
a la llar i l’orientació sobre la compra.
Per exemple, el Departament de Ciències dels Aliments
de la Universitat de Cornell, han desenvolupat un
aplicatiu amb una base de dades de més de 400
aliments, amb informació sobre temps orientatiu
d'emmagatzematge i consells sobre conservació.
L'aplicació vincula a l'agenda del telèfon la data de
compra i avisa de la seva caducitat, està adaptada per a
consumidors/es amb necessitats visuals específiques i
està disponible per a Iphones, Android o tablets.
Aquests són aspectes de «protecció de la salut»
vinculats als aliments i begudes, que, com veiem, tenen
una forta relació amb la dimensió «consum». Afegirem a
aquestes totes les aplicacions i altres formes de
comunicació digital que expressen la valoració sobre
restaurants, cadenes d'alimentació i altres empreses i
indústries dedicades a la producció, distribució i venda
d'aliments, que solen estar desenvolupades pels propis
restauradors i productors i que cerquen la valoració dels
seus serveis o productes, amb la intenció de generar
confiança en la vessat de la qualitat de tot allò vinculat a
l'alimentació humana.
També és interessant destacar la importància que ha
adquirit tot el tema de l’alimentació més enllà de les
característiques dels productes, és a dir, en relació a les
conductes i hàbits entorn al fet de menjar i beure.
En el paradigma de la Salut Pública, estem parlant, en
aquest cas, de la dimensió de la promoció de la salut,
que té més a veure amb la cultura pròpia del moment, la
psicologia de les persones i la seva actitud respecte la
pròpia salut i dels altres.
En aquest terreny, s'han prioritzat tres línies
específiques, en base a la investigació sobre aquells
hàbits de vida que tenen més rellevància per a la salut
de les persones i l'aparició de determinades malalties,
com les cardiovasculars, respiratòries i el càncer.
Aquestes línies són: l'alimentació saludable, la pràctica
de l'exercici físic i l’evitació de consum de substàncies
no saludables.
Respecte a la primera línia, la producció tecnològica en
quant a informació, control i seguiment i tractament ha
estat molt gran i diversificada. Tant des de la vessant
pública (Departaments de Salut de les Comunitats
Autònomes, Ajuntaments i altres administracions) com
des de la dimensió privada (Fundacions, Mútues
asseguradores, grans superfícies d'alimentació, etc...),
totes han elaborat continguts sobre la piràmide de
l'alimentació, la forma de combinar els aliments per a
dietes saludables, el recompte de calories, l'adaptació a
gustos i altres elements particulars, entre d'altres.
Per posar un exemple, des de l'àmbit privat, en
col·laboració amb el públic, la Fundació Vasca para la
Seguridad Agroalimentaria i la Sociedad Científica
Española para la Dietética y Nutrición, ha creat l'APP
ELIKA que permet orientar l'usuari en els aliments que
convé que mengi, en base a les seves característiques
personals i altres elements recomanats pel professional
de la salut, de forma que pot crear combinació de dietes
cada dia i emetre informes setmanals, que pot compartir
amb el seu centre de salut o utilitzar per control
personal. En el cas de malalts crònics, com els
diabètics, pot ser una eina que es programi amb el
suport del metge/ssa de forma periòdica i amb la
possibilitat de què el pacient rebi un estímul positiu
sobre el seu comportament i es faci més responsable
de la cura de la seva salut. (18)
Hi ha infinitat d'aplicacions i webs sobre alimentació
saludable i un dels objectius que es plantegen, avui en
dia, des de la vessant pública, és assegurar la qualitat
dels continguts i que el format sigui l’adequat per a cada
edat i condició de la persona. L’emissió d'informació
sense control sobre quines característiques té qui l’està
rebent és un problema en l'àmbit de la salut,
especialment quan les persones que consulten tenen
alguna patologia ja definida, sigui física o mental. Per
exemple, s'ha investigat en l'impacte que poden tenir
alguns estàndards proposats com a òptims en aquelles
persones que pateixen o tenen risc de patir una
anorèxia nerviosa o bulímia, en tant que poden actuar
com a potenciadors de la conducta extrema de
desviacions respecte a l'alimentació més saludable. O,
també, en aquelles persones que tenen algun problema
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 34
de salut desconegut que s'aboquen a fer dietes poc
controlades i que poden precipitar trastorns metabòlics
mal controlats.
En aquest sentit, tant a Catalunya com a altres
Comunitats Autònomes, s'està treballant per la
certificació de continguts, amb l'objectiu d'assegurar la
seva qualitat i les mesures de seguretat per evitar un
mal ús i perjudicis per la salut. (19)
El segon element important en quant als hàbits de vida
saludables, és la pràctica de l'exercici físic. Els inicis i
la gran producció de tecnologia, en aquest tema, s'ha
centrat en l'esport de competició i a nivell d'usuari, però
amb fortes implicacions de superació personal, com
s'ha esmentat unes línies abans. Posteriorment, i des
d'una vessant saludable, s'han incorporat altres
productes més adaptats a persones de qualsevol nivell
de preparació física, amb objectius més assolibles.
Una de les aplicacions més utilitzades és RunKeeper,
que fusiona eines esportives i socials, utilitzant mapes
com a recurs principal. A través d'aquests mapes,
l'aplicació manté un rastreig i seguiment durant el
continu de la jornada. És adequada per a persones que
practiquen el running, ciclistes i altres activitats i te com
a principals característiques:
▪ els mapes que utilitza permeten calcular distància i
temps
▪ realitza un seguiment constant en el progrés sobre
els entrenaments
▪ permet incorporar altres variables de salut personal
i activitats de l'usuari
▪ porta el control de passos, freqüència cardíaca,
calories cremades, velocitat
▪ promig i altres dades.
▪ aporta suggeriments i informació per veu en el
moment de l'entrenament
▪ possibilita l'opció de compartir les dades amb amics
a Facebook i Twitter
▪ guarda tota la informació i crea una còpia de
seguretat en el web oficial
▪ ofereix accessoris i sensors que es poden adquirir
a la web.
Destacaríem un exemple d'aquest tipus d'aplicacions,
WiFitter que es va crear amb l'objectiu de potenciar i
consolidar els hàbits de vida saludable, utilitzant la
gamificació com a eina de motivació. La solució
tecnològica i transversal permet que qualsevol persona
pugui formar part d'aquesta plataforma. L'app és
gratuïta i permet integrar i processar les dades d'activitat
física generades per totes les aplicacions que
s'ofereixen al mercat i establir patrons de conducta en la
pràctica d'activitats saludables i facilitar premis als
usuaris, de forma que existeix un retorn motivador més
enllà de la pròpia satisfacció personal (productes
esportius, rebaixes en activitats complementàries,
etc...).
També la vessant de la salut mental ha estat
interessada en les possibilitats de les TIC per afavorir la
prevenció i el suport a les persones afectades de
malalties mentals. Ha estat un dels àmbits de la salut
que més ha costat que utilitzi tecnologia en tant que els
paràmetres i l’evidència científica per poder determinar-
los sol ser inferior a la que es dona en problemes físics.
Aquest fet comporta que moltes aplicacions no tenen
suficient validació clínica i poques tenen una valoració
de l'impacte sobre el pacient, dificultat així la
generalització del seu ús. També es dona una certa
resistència per part dels clínics en l'ús de les tecnologies
en un sector en el que la relació professional-pacient és
tant important per als resultats de la intervenció.
Aquesta actitud es basa també en la protecció de dades
que, en salut es fonamental, però en salut mental
encara més. Cal garantir que la transmissió de dades
Pacient/Professional en les dues direccions acompleixi
les normes establertes de seguretat amb especial
èmfasi, per tal de mantenir la confiança i seguretat del
pacient. Son temes que representen un estímul per
afiançar més la recerca sobre l'impacte de les
tecnologies en la salut i la personalització del seu ús
aplicat amb altres teràpies.
Existeixen actualment moltes aplicacions que aborden
la salut mental, per exemple, les que focalitzen sobre
com respirar adequadament, relaxar-se o meditar, com
interpretar el nostre estat d'ànim o com afrontar una crisi
d'ansietat, lluitar en un estat depressiu o superar els
pensaments suïcides. Un exemple és MoodTools,
dissenyat amb professionals de la salut mental, permet
identificar símptomes de depressió o episodis maníacs.
Disposa d'un qüestionari per mesurar el nivell d'humor
depressiu durant un període de temps determinat. I
també un diari de pensaments i activitats basades en
les teràpies del comportament, amb un pla de seguretat
davant les crisis i una videoteca per a millorar l'humor, a
través de la meditació, xerrades de creixement
personal, entreteniment i música.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 35
També des de la Intel·ligència Artificial es fan
aportacions a aquest àmbit, com és el cas del grup
d'investigadors del Computer Center Artificial and
Inteligence Laboratori (USA), que han desenvolupat un
sistema per conèixer l'estat mental de les persones per
mitjà de senyals inalàmbriques. Amb una eina
anomenada EQ-Radio, es detecten les ones generades
pel ritme cardíac de la persona que es troba propera,
per identificar quatre estats d'ànim: emoció, tristor, enuig
o felicitat. És una mena de router inalàmbric que envia
senyals que es reflexen en el cos de la persona i torna
de nou al receptor. Un sistema d'intel·ligència artificial
analitza la informació i estudia la seva variació, amb una
aproximació prou encertada de l'estat psíquic de la
persona.
És especialment interessant per utilitzar amb persones
que tenen afectada la part cognitiva o no són capaços
de comunicar-se o en aquells casos en els que la
persona està sota tractament. En relació a la prevenció
del suïcidi, s'han fet força esforços per tal d'oferir a les
persones eines que facilitin un control dels pensaments
suïcides, aportin estímuls positius i permeten la
demanda d'ajut. L'app Stay Alive és una de les que ha
mostrat més eficàcia, i dóna recolzament i orientació a
persones que han estat diagnosticades de depressió o
les que de forma particular observen aquests
pensaments en sí mateixes. Es pot obtenir per a
Android i IOS i es connecta amb els serveis d'ajut i
emergències, en cas necessari. Permet carregar
imatges personals que representin una emoció positiva
per a la persona i li recordin motius per viure, telèfons de
contacte a qualsevol hora que poden estar disponibles
per trobar-se amb la persona en breu i consells per
actuar de forma immediata per tal d'evitar la conducta
suïcida.
Els moments entre la ideació suïcida i l'acció són
cabdals per evitar la mort de la persona, i solen requerir
d'actuacions decidides i concretes. No és suficient amb
paraules de consol, si no que a l’orientar a la persona
sobre accions concretes que ha de fer: sortir al carrer,
trucar a algú, anar a veure un amic, de forma que el
pensament deprimit sigui superat durant unes hores, de
forma que doni temps a una intervenció professional
més intensa.
https://www.youtube.com/watch?time_continue=198&v=
n6Awqi0V0L8
La salut cognitiva és també de les àrees que més
s'estan beneficiant de les tecnologies, tant des del punt
de vista de la prevenció com de la rehabilitació. El
deteriorament cognitiu, que tots els éssers humans
desenvolupem es pot beneficiar de les propostes
tecnològiques d'entrenament, però també el tractament i
rehabilitació en malalties neurode-generatives com les
demències i l'Alzheimer.
El tractament combinat de fàrmacs i altres teràpies, com
el suport psicològic, l'atenció als familiars i també
l'estimulació cognitiva. L'objectiu d'aquesta darrera és la
potenciació de les capacitats i funcions cognitives i
executives de les persones, mitjançant exercicis que
s'han utilitzat sempre en llapis i paper però que ara, amb
les tauletes i mòbils permeten fer-ho de forma digital,
poden treballar a casa, emetre informació per al
coneixement del professional i un anàlisi més
permenoritzat de l’evolució de la persona.
Darrerament, el premi de la Càtedra Telefónica-
Universitat Complutense va caure en un videojoc
elaborat per Voronoid, en el marc del II Hackaton
Nacional en Salut 2017. Es tracta d'un joc creat per
analistes de dades i experts en ciberseguretat per a
persones amb problemes de precisió motora, ja sigui
per la malaltia de Parkison o per altra disfuncionalitat. A
banda de la utilitat primària, permet recollir dades de
l’evolució de l'usuari, i també oferir estímuls per a la
pràctica contínua, afavorint així la rehabilitació i la
prevenció secundària.
En la salut cognitiva, el treball periòdic i constant de
l'usuari permet establir un Índex Cognitiu, resultat del
seu rendiment en les seves capacitats. Aquest índex, a
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 36
més de l'estat emocional i l'autoavaluació és el que
permet Mementia, una plataforma ja prou assajada, que
pot ser utilitzada en ordinadors, amb ratolins, o amb
pantalles tàctils i tauletes. Las capacitats motores de
l'usuari determinaran en quins casos cal fer servir un
dispositiu o altre.
Aquesta plataforma digital multidispositiu va ser creada
per Ideable Solutions i dota a les unitats de memòria de
Cognitiva (Cognitiva Unidad de Memoria), d'un entorn
multimèdia digital d'estimulació cognitiva que potencia
les teràpies farmacològiques, permet monitoritzar les
dades per mantenir informats tant a l'usuari com a les
famílies sobre la seva evolució, i facilitar el maneig de
pantalles tàctils per tal de facilitar un entrenament
dinàmic i estimulador. Consta d'un catàleg de 48
activitats dividides en 6 tipologies (atenció, memòria,
funcions executives, càlcul, llenguatge i orientació) i
utilitza formats de preguntes i selecció de respostes, de
forma molt àgil. Es poden afegir exercicis de diversa
complexitat per adaptar-les a les característiques de
cada usuari.
Finalment, i per oferir una proposta global a nivell de
ciutat, la iniciativa ja tradicional de «Ciutats amigues de
la gent gran» ens aporta un marc conceptual i
d’actuació idoni per a l’adaptació i adequació dels
elements urbans a les característiques i necessitats de
la gent gran. Ja al 2007, l’OMS va presentar una guia
especifica, en la que plantejava uns temes d’acció a
nivell municipal que són determinants per aconseguir
unes millors condicions de vida: des d’aspectes
urbanístics i de mobilitat, a habitatges especialitzats i
serveis orientats a l’envelliment actiu. L’adhesió d’un
ajuntament al moviment internacional és el sistema pel
qual les ciutats es van incorporant als criteris globals i
gestionant els canvis necessaris que cada ciutat
necessita. (20)
A Espanya és el Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad, el que coordina la Red Española
de Ciudades Amigas de las Personas Mayores, amb
unes recomanacions específiques per al seu
desenvolupament a tots els municipis. (21)
El cicle de cinc anys, en el disseny i implementació de
les accions pròpies del programa, permet als òrgans de
govern locals l’efectivitat donada la durada del cicle
electoral. Així, en els primers 18 o 24 mesos, l’objectiu
és planificar i començar l’execució de les accions
previstes al pla, i a partir del tercer any, iniciar
l’avaluació de resultats i les modificacions d’actuacions
que se’n derivin.
Val a dir que aquest cicle d’accions, així com la pròpia
avaluació, solen fer-se de forma col·laborativa amb els
diferents agents de la ciutat que intervenen amb el
col·lectiu de persones grans, així com amb les pròpies
entitats de gent gran. L’aplicació de TIC en les activitats
i processos és molt variable i no existeix, a dia d’avui, un
eix específic dedicat al tema. Creiem que seria una
oportunitat interessant per al creixement del propi
programa, així com per les possibilitats que atorgaria
per la recollida i anàlisi d’informació.
3.2.4 Educació, coneixement i cultura En aquest apartat, ens proposem exposar com la ciutat
intel·ligent aprofita les tecnologies per al
desenvolupament de projectes educatius de la ciutat, la
seva relació amb la salut, la cohesió social i la qualitat
de vida; i la funció que tenen la cultura i el coneixement
per al seu desenvolupament.
Abans de començar, d'acord amb el nostre marc de
referència hi ha tres aspectes que voldríem destacar.
El primer, una ciutat intel·ligent utilitza la infraestructura
de xarxa (tradicional i TIC) per facilitar el seu
desenvolupament social, cultural i urbà. Segon, un dels
seus objectius és aconseguir la inclusió social dels seus
habitants en els serveis públics i que totes les classes
socials es beneficiïn del seu impuls tecnològic. És a dir,
és una ciutat que posa una atenció especial en el paper
del capital social i relacional per al seu
desenvolupament. I tercer, és una ciutat on la seva
comunitat ha après a aprendre, adaptar-se i innovar; on
els seus ciutadans i ciutadanes, poden utilitzar la
tecnologia per beneficiar-se.
D'acord amb aquesta perspectiva, per apostar per la
millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania i
contribuir al desenvolupament d'una ciutat més inclusiva
i sostenible; una ciutat intel·ligent necessita adoptar
nous models de gestió i governança, una mirada
transversal, i posar el ciutadà o ciutadana al centre,
construint una nova cultura i estratègia de ciutat; en
definitiva, necessita la implicació de tots els agents
implicats. Per aconseguir-ho, el paper de l'educació és
fonamental. Principalment per dos motius, un d'ells és el
seu caràcter transversal i l'altre és que l'educació fa de
pont entre la cultura i els processos d'aprenentatge i de
desenvolupament. L'educació és un instrument
imprescindible per aportar a l'apoderament de la
ciutadania, i al mateix temps, aquest apoderament és
necessari per afrontar els grans reptes de la ciutat
intel·ligent.
Ara bé, les tecnologies, com poden afavorir a les ciutats
intel·ligents des de l'educació? De quina manera poden
contribuir al desenvolupament de les ciutats perquè
siguin ciutats més intel·ligents, sostenibles i
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 37
integradores? De quina manera poden ser d'utilitat per
abordar els principals reptes i oportunitats de la ciutat?
De quina manera l'impuls tecnològic pot afectar a la
qualitat de vida de la ciutadania? Són només una
mostra de les preguntes que ens podríem fer alhora de
plantejar-nos una intervenció educativa de base
tecnològica a la ciutat.
Tot seguit, anem a veure alguns exemples d'iniciatives
ja desenvolupades per diverses ciutats catalanes i
internacionals, que poden contribuir a donar resposta a
aquestes qüestions i veure quines són les tendències
tecnològiques actuals. Atès que fer una aproximació a
l'àmbit de l'educació d'una ciutat es pot fer des de
diferents perspectives, hem considerat pertinent
exposar els exemples a partir de tres àrees
d'intervenció.
1) Apoderament digital, inclusió social i convivència
El creixement i envelliment de la població, la integració
social i la transformació digital són alguns dels grans
reptes de la ciutat intel·ligent. La irrupció de les noves
tecnologies i la rapidesa amb la qual evolucionen
produeix una transformació de la societat a tots els
nivells. Avui en dia ja ningú dubta que l'ús generalitzat
d'Internet i els smartphones han contribuït a transformar
la nostra manera de ser i de fer, la nostra quotidianitat,
com percebem el món i a nosaltres mateixos, com ens
relacionem, com actuem, com vivim l'experiència de
l'espai public i privat, com accedim a la cultura, com
aprenem, com consumim, com establim les nostres
expectatives, com resolem problemes, etc.
Ara bé, per una banda, veiem que l'accés i adaptació
tecnològica pot afavorir l'apoderament personal dels
ciutadans i ciutadanes, la cohesió social, la convivència,
i en conseqüència, el benestar i la qualitat de vida. Per
l'altra, ens trobem davant el fenomen de l'escletxa digital
que pot influir negativament i representar un
inconvenient per aquells ciutadans i ciutadanes que no
disposen d'accés tecnològic o no s'adapten al mateix
ritme que la majoria.
Una ciutat intel·ligent, ha de posar en marxa plans
d'atenció específics perquè tota la ciutadania es pugui
beneficiar de la transformació digital de manera
inclusiva. Assegurar-se que les tecnologies protegeixen
els drets de la ciutadania i afavoreixen la igualtat de
gènere i la inclusió social. Una manera de fer-ho, per
exemple, és mitjançant l'educació i la capacitació digital,
apropant les tecnologies a la ciutadania, treballant per a
la inclusió social reduint l'escletxa digital, creant
programes pedagògics que s'adaptin a les necessitats
dels diferents col·lectius.
La ciutat de Barcelona, des del seu portal Barcelona
Ciutat Digital (22) ha engegat diferents iniciatives
orientades a l'apoderament digital per lluitar contra les
desigualtats i construir una societat digital que sigui més
forta i més justa. Entre els seus projectes destacats hi
trobem esdeveniments educatius, els «Cibernàrium»,
programes formatius i educatius per combatre la bretxa
digital o el projecte Vincles BCN, que és un projecte
d'innovació social que pretén reforçar les relacions
socials de les persones grans i millorar el seu benestar
a través de les tecnologies.
A continuació, anem a veure amb més detall dues
iniciatives que van obtenir el Premi Ciutats Educadores
l'any 2016. En aquesta edició, l’Associació Internacional
Ciutats Educadores (AICE) (23) va centrar la seva
atenció en les Bones Pràctiques de Convivència a la
Ciutat.
La primera, és el projecte «Impuls Aprenentatge-Servei»
de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (24)
Aquesta ciutat, la segona més poblada de Catalunya, es
caracteritza per ser un municipi d’acollida. El seu
Ajuntament va decidir intervenir per millorar l’educació
com a aposta per contribuir al desenvolupament la
ciutat. L'ApS és una proposta educativa dirigida a les
escoles, instituts i centres de lleure educatiu, que
consisteix en una metodologia pedagògica en la qual
s'uneix, per una banda, l’aprenentatge d’una part del
currículum educatiu i per l’altra, realitzar una tasca en
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 38
benefici de la comunitat. És a dir, els joves aprenen
continguts i valors inclosos en el currículum escolar, i al
mateix temps adquireixen competències i habilitats
personals mentre desenvolupen una tasca de
compromís social amb els col·lectius més vulnerables
de la ciutat. D'aquesta manera, els joves contribueixen a
la transformació de la societat i a la vegada a la millora
de la qualitat de vida de la comunitat. Les activitats que
realitzen cobreixen àmbits molt diversos, però nosaltres
volem destacar el seu impuls en l’alfabetització digital de
les persones grans. Aquest suport, fomenta les
relacions intergeneracionals i interculturals, la cohesió
social , la vinculació amb el barri i l’educació, i en
conseqüència el benestar dels participants.
La segona iniciativa, és el Centre d’aprenentatge
«Opinmäki» de la ciutat de Espoo (Finlàndia). (25)
Aquest projecte consisteix en un equipament municipal
dissenyat des de la participació activa de la ciutadania,
on s'ofereix un gran ventall d’activitats i oportunitats
educatives per a persones de totes les edats. Espoo és
la segona ciutat més poblada de Finlàndia i la que té un
creixement més gran, és considerada un dels principals
vivers d’innovació del nord d’Europa. Acull seus
d’empreses internacionals i de negocis d’alta tecnologia.
«Opinmäki» es va dissenyar per funcionar com a centre
d’educació formal, però també com a seu d’activitats i
serveis educatius i culturals adreçats a tots els
ciutadans i ciutadanes. Actualment s'ha convertit un
punt de trobada de tota la ciutadania. Des d'un punt de
vista arquitectònic, és un centre que està dissenyat amb
espais oberts parcialment, sense parets, perquè sigui un
entorn altament flexible, un entorn d’aprenentatge obert
que faciliti la trobada de persones d’edats i cultures
diferents.
La seva oferta d’activitats és molt variada però moltes
d'aquestes estan relacionades directament amb la
tecnologia, per exemple, es poden fer cursos
d’informàtica, de programació de software, impressió en
3D, etc.
És un centre que compleix una gran tasca en relació a
l’establiment de vincles socials entre els ciutadans i
ciutadanes, i que contribueix a crear un sentiment de
pertinença a la comunitat. Entre els seus objectius està
el foment del diàleg i la participació, de forma que
persones de diferents edats i cultures poden gaudir de
noves experiències, interactuar i accedir a les
tecnologies emergents. És un espai on la unió entre
cultura, coneixement i tecnologia contribueixen a
millorar la qualitat de vida de les persones.
2) Innovació Digital en Educació
Un altre dels grans reptes de les ciutats intel·ligents és
el de la transformació digital. Actualment, algunes
tendències tecnològiques en àmbits diversos, com per
exemple, la intel·ligència artificial, la realitat virtual i
realitat virtual augmentada, Internet de les coses
(Internet of Things o IoT), les impressions 3D o el Big
Data avancen molt ràpidament. L'ecosistema digital i
l'emprenedoria tecnològica està canviant.
L'aplicació d'aquestes tecnologies tenen un gran
potencial per contribuir a la salut, el benestar i la qualitat
de vida de les persones, però això implica invertir en
recerca i desenvolupament. Una ciutat intel·ligent, ha de
posar en marxa plans d'acció que afavoreixin la
innovació perquè la seva ciutadania pugui beneficiar-se
de l'emprenedoria tecnològica. Una manera de fer-ho,
per exemple, és oferint programes educatius amb
criteris d'innovació, facilitant serveis, activitats,
programes o equipaments relacionats amb l'àmbit
tecnològic i digital.
A la ciutat de Barcelona, per exemple, existeixen
diverses iniciatives d'innovació digital; una d'elles és
Barcelona Activa, una organització municipal que
ofereix serveis, programes, activitats i equipaments
tecnològics i digitals a la ciutadania per impulsar el
desenvolupament local i promoure la integració dels
ciutadans i ciutadanes millorant l'ocupació, facilitant
l'emprenedoria i donant suport a les empreses.
Una altra exemple són els Ateneus de Fabricació (AdF),
que són espais públics oberts a tothom on es pot anar a
aprendre i a experimentar sobre tot allò que envolta el
món de la fabricació digital. Aquests ateneus són uns
espais d'innovació i col·laboració en els quals
s'ofereixen programes educatius per a les famílies. La
Xarxa d’Ateneus de Fabricació (26) té la finalitat de
convertir Barcelona en una ciutat col·laborativa que vol
millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i
ciutadanes, i garantir un desenvolupament social,
econòmic i sostenible. Actualment, aquesta visió
incorpora nous objectius i aposta també per la innovació
social, socioeconòmica, ambiental i tecnològica.
Un tercer exemple, de la ciutat de Barcelona són els
«Urban i-Lab». Un espai per a la cocreació amb la
ciutadania on s'aposta per la sostenibilitat i l'impacte
social i ambiental des de les tecnologies de l'open data i
big data, la robòtica, la intel·ligència artificial i la internet
de les coses.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 39
3) Escola, currículum escolar i extraescolars
En una ciutat intel·ligent els coneixements tecnològics i
les competències digitals són essencials perquè els
seus ciutadans i ciutadanes es puguin beneficiar dels
avenços tecnològics i de la intel·ligència col·lectiva. Per
a què la ciutadania pugui gaudir de la tecnologia no
només com a consumidora sinó també com productora
de continguts i solucions. Les previsions apunten que el
mercat de treball del sector TIC seguirà creixent i que es
necessitaran professionals qualificats dins d'aquest
àmbit. El treball és una de les àrees de la persona més
importants per al seu benestar i qualitat de vida. Des
d'aquesta perspectiva, quan abans s'inicii l'apropament
al coneixement i la cultura tecnològics millor, ja que
d'aquesta manera es pot contribuir a l'aprenentatge,
l'apoderament tecnològic i personal, i descobrir noves
vocacions tecnològiques des d'edats primerenques.
Una ciutat intel·ligent ha de posar en marxa plans
d'acció que fomentin l'apropament de la tecnologia a
infants i joves per contribuir a preparar les generacions
futures pels reptes que hauran d'afrontar, i per preparar-
los perquè puguin prendre les seves pròpies decisions
respecte les seves dades, les seves conductes
mitjançant la tecnologia, els usos tecnològics i el
disseny de noves solucions. Una manera de fer-ho, per
exemple, és oferint programes de formació específics,
organitzant jornades tecnològiques, dissenyant
projectes col·laboratius de base tecnològica, etc.
A Catalunya, existeixen diferents iniciatives d'aquestes
característiques, tot seguit en veurem quatre exemples.
El primer exemple és el projecte «Bitbot.cat» (27). És un
programa de formació d'activitats extraescolars en els
àmbits de la programació i la robòtica, que s'imparteix a
través d'un catàleg online d'aquestes activitats, xerrades
i formació amb monitors. És una iniciativa que aposta
per acostar els infants des de ben petits als
coneixements i cultura digital des del lleure.
El segon exemple, és «Yomo Barcelona» (28). Es
tracta d’un festival de ciència i tecnologia dirigit a
estudiants i professors que se celebra durant les
jornades del Mobile World Congress. Aquesta iniciativa
pretén despertar l'interès dels joves per la ciència, la
tecnologia i les matemàtiques a través d'activitats
interactives, tallers i espectacles. Diversos estudis,
apunten que a Europa hi ha un gran desequilibri en
relació a l'oferta i la demanda laboral de persones
qualificades en ciència, tecnologia, enginyeria i
matemàtiques, i que si no s'intervé per millorar la
situació, en els propers anys, hi haurà llocs de treball
que no es podran crear.
El tercer exemple és «Collaborative design for smart
pupils» (29). És un projecte finançat per la Unió Europea
a través del programa Erasmus+, en el qual, durant dos
anys, els estudiants de les escoles que hi participen,
analitzen la seva escola i fan propostes de millora
mitjançant el treball cooperatiu i apostant per
l'autoaprenentatge.
Pel treball utilitzen metodologies de co-creació i
instruments de programació, robòtica educativa i
«serious games». I a banda del treball, es realitza un
estudi sobre l'impacte que té la participació en
processos de co-creació digital per al desenvolupament
de les vocacions tecnològiques.
Finalment, el quart exemple que proposem és
«mSchools» de la Fundació Mobile World Capital, amb
la participació de la Generalitat (30). També hi
col·laboren l'Ajuntament de Barcelona i la GSMA, i té
per objectiu contribuir a millorar el sistema educatiu
català introduint la utilització de les tecnologies mòbils a
l'escola. És un programa estructurat en tres eixos
diferents:
• fomentar l'aprenentatge amb la tecnologia
mòbil
• augmentar el coneixement informàtic i l'esperit
emprenedor
• construir un entorn obert per a mEducation.
Les experiències en tecnologia educativa disponibles,
tant a Catalunya com a d'altres països, han demostrat
que les tecnologies mòbils a l'aula ajuden a millorar els
processos d'aprenentatge. En aquestes experiències
s'ha vist com el professorat pot conèixer millor les
capacitats i habilitats dels estudiants, i com els
estudiants estan més motivats, perquè la flexibilitat que
ofereixen els continguts digitals els permet adaptar el
procés d'aprenentatge a les necessitats de cadascú.
4) Empreses del sector de les tecnologies educatives
Impulsar la transformació de l'educació des de la
tecnologia requereix apostar per l'ecosistema
encarregat de fabricar i gestionar els continguts,
recursos tecnològics i serveis necessaris per facilitar els
seus usos beneficiosos.
Una ciutat intel·ligent ha de posar en marxa plans
d'acció que facilitin la trobada entre el sector públic, el
sector privat i la ciutadania, per contribuir al
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 40
desenvolupament de nous productes o serveis
tecnològics per a l'educació; però també, ha de posar
atenció en les infraestructures municipals perquè
aquestes siguin òptimes per tothom i combatre les
desigualtats dels grups més vulnerables. Una manera
de fer-ho, per exemple, és oferint els seus equipaments
per a la celebració de les trobades del sector,
visibilitzant el desenvolupament de les tecnologies
emergents, organitzant esdeveniments, millorant les
infraestructures de comunicacions TIC, com ara la xarxa
Wi-Fi, etc.
El Clúster Edutech (31) és l'associació d'empreses que
integra el sector de les tecnologies educatives.
Actualment, la cadena de valor dels serveis o productes
que ofereixen aquestes empreses es classifiquen
segons diferents àmbits: consultoria i recerca,
infraestructures tecnològiques, programari de gestió
acadèmica, plataformes d'aprenentatge, i continguts i
aplicacions educatives.
L'esdeveniment de referència de les tecnologies
educatives a Catalunya és l'ITWorldEdu (32) organitzat
pel clúster Edutech, amb la col·laboració de la
Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la
Fundació Mobile World Capital Barcelona. És un punt
de trobada del sector on les empreses poden aprendre,
presentar les últimes novetats o establir col·laboracions.
3.2.5. La vida social a la ciutat, interacció i participació. En la societat xarxa les innovacions tecnològiques
afecten la naturalesa de la comunitat i la manera com
vivim les relacions socials. Aquesta transformació,
allibera les persones de les limitacions de l’entorn físic, i
al mateix temps facilita la connexió entre persones de
tot tipus de condició i edat segons els seus interessos
comuns, una identificació mútua o les seves
necessitats. Això no obstant, no exclou que es puguin
crear vincles segons l’espai físic compartit off-line, i que
uns i altres vincles es modulin i reforcin mútuament. En
el context de la ciutat intel·ligent, tot això representa
disposar d’un gran ventall de possibilitats alhora
d’innovar en matèria d’experiència urbana i social des
del punt de vista de les interaccions.
Ara bé, per tal de desenvolupar intervencions i solucions
innovadores que s’adaptin a les necessitats de les
persones, i que a la vegada permetin contribuir a
millorar el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania,
la ciutat intel·ligent necessita com a requisit bàsic i
indispensable, conèixer quina és la realitat de la vida
quotidiana a la ciutat, saber com es produeixen
aquestes noves formes d’interacció i comunicació des
de les tecnologies de la informació i la comunicació,
quin ús es fa dels media, l’impacte que tenen aquestes
relacions en la construcció de significats compartits, de
la cultura dels seus habitants, i què representen
aquestes conductes per a la ciutat, en tant que, tots
aquests són factors que modulen l’experiència urbana i
de la comunitat on i off line al mateix temps.
Per altra banda, com hem apuntat en anteriors apartats,
tot això també requereix que la ciutadania adopti un rol
actiu en el desenvolupament de la ciutat. Per tant, cal
que des de l’administració es facilitin els recursos
necessaris, perquè els ciutadans i ciutadanes s’hi
impliquin i hi participin de manera activa i col·laborativa.
Així doncs, la ciutat intel·ligent ha d’invertir en capital
social.
En conclusió, per realitzar una intervenció a la ciutat
intel·ligent des de la perspectiva de la vida social i la
interacció, cadascuna haurà d’adoptar les mesures que
consideri pertinents, en funció del seu nivell de
desenvolupament, com a ciutat intel·ligent, i les
infraestructures de les quals disposi. Com hem apuntat
més amunt, en la societat de la informació i la
comunicació, la socialització de la societat, la interacció
entre els individus i els grups socials tenen lloc de
manera continua entre l’espai públic i els mitjans digitals;
de manera que, aquests darrers, podem considerar que
també passen a tenir la condició d’espai públic.
La idea central a destacar és, que alguns aspectes
concrets d’aquestes tecnologies que parlem, com poden
ser per exemple: l'asincronia, la varietat de canals de
comunicació, la interactivitat local-global, la diversificació
d’audiències, la inclusió cultural o la seva flexibilitat; fan
possible crear intervencions i solucions tecnològiques
adaptades, que tenen un gran potencial transformador i
inclusiu des d’un punt de vista de la vida social i
l’experiència a la ciutat. O sigui, que la seva implantació
i ús poden ajudar a millorar el benestar i la qualitat de
vida dels seus habitants.
A continuació, anem a veure alguns exemples de
projectes d’integració tecnològica que es fonamenten en
la millora la vida urbana i social des del punt de vista de
les interaccions.
1) Xarxes Socials
Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana de
la població. Per la ciutat intel·ligent, tenir presència a
aquestes xarxes és imprescindible, no només com a
forma de transmissió d’informació sinó també, per
contribuir a la participació ciutadana a la que hem fet
esment al llarg del document, i facilitar que la relació
entre l’administració i la ciutadania sigui més transparent
i equitativa. Aquests són dos exemples d’integració de la
tecnologia a la vida urbana a partir de les xarxes socials:
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 41
Directori de Xarxes Socials Municipals de l’Ajuntament
de Barcelona (33). El projecte consisteix en un espai
web on es poden trobar i compartir totes les Xarxes
Socials municipals de Barcelona classificades per
temàtica (Alcaldia, Atenció Ciutadana, Cultura i lleure,
Districtes, Economia i ocupació, Equipaments
municipals, Esports, Interior i seguretat, Joventut,
Mobilitat i Serveis socials). Des d’aquest espai, la
ciutadania pot accedir de manera fàcil als canals oficials
de l’Ajuntament, informar-se i prendre decisions sobre la
seva experiència a la ciutat, tant de manera individual
com compartida, així com, interactuar amb altres
usuaris de la ciutat o externs a aquesta però que estan
interessats en els mateixos temes. En definitiva, des de
canals oficials es facilita la interacció entre persones
diverses que poden generar nous vincles entre elles a
l’espai urbà on i/o off line. Aquest tipus de directoris està
molt extès, però la presència online de cada Ajuntament
depèn del seu projecte digital.
Sistema Intel·ligent de Mobilitat de Medellín (34).
Medellín és la segona ciutat més poblada de Colòmbia.
Aquest projecte, s’encarrega de recollir informació sobre
la mobilitat a la ciutat a partir de més de mil càmeres
repartides per tota la ciutat, gestionades des del Centre
de Control de Trànsit, i proporcionar aquesta informació
a la ciutadania en temps real a través de les xarxes
socials (Twitter, Facebook, Youtube i Flickr). A més a
més, d’oferir a la ciutadania altres recomanacions que
poden ser d’utilitat per contribuir al desenvolupament
d’una ciutat més sostenible i que beneficiï a les
persones. Per exemple, estalviant temps en els
trajectes, consells de seguretat viària, activitats,
campanyes, normatives, etc. Si bé és un servei de
mobilitat, el fet que utilitzi les xarxes socials com a canal
de comunicació fa possible que els seus usuaris puguin
interactuar entre ells i amb el sistema. De manera que,
contribueix a la millora de la vida social de la ciutat amb
la mobilitat com a eix de connexió.
2) Comunitats virtuals
Les tecnologies de la informació i la comunicació
serveixen de suport per a les interaccions entre
persones, contribueixen a ampliar la manera com
s’ajunten i es comuniquen, i a la vegada generen noves
formes d’organització de la vida social. Aquesta
transformació planteja nous reptes i oportunitats per a la
ciutat intel·ligent. Aquests són quatre exemples
d’integració de la tecnologia a la vida urbana des de la
perspectiva de la comunitat:
Les reunions de veïnatge via streaming. En països com
Estats Units o Austràlia, ja és habitual que les reunions
de les comunitats de veïns es facin via streaming. En
aquestes experiències han trobat una manera d’arribar
a les persones, estalviant temps i millorant la gestió dels
conflicte (35).
D’entrada, aquest model de comunicació pot estar
limitat al context de veïnatge, però amb les tecnologies
de la informació i la comunicació aquest sistema
d’organització pot evolucionar, i des de la innovació es
podrien trobar noves vies o solucions innovadores en
aquesta matèria.
«Buur app» (36). En una línia semblant a la de
l’exemple anterior, aquest projecte consisteix en una
aplicació mòbil que connecta directament els veïns,
oferint-los una plataforma en la qual poden col·laborar i
actuar conjuntament. És a dir, les tecnologies novament
ens deixen obertes les possibilitats de cercar noves
oportunitats en la gestió del veïnatge i de la comunitat.
«i-Neighbours app» (37). Aquest projecte és una
aplicació mòbil que, en aquest cas, serveix per gestionar
comunitats d’una manera integral incorporant a més la
Internet of Things (IoT) . La ciutat intel·ligent cada
vegada estarà més tecnificada, qualsevol avenç
tecnològic és una oportunitat de reinventar els models
d’interacció persona-màquina i de vida social a la ciutat.
«CODALoop Amsterdam» (38). Aquest projectes
consisteix en una plataforma que té com a objectiu
millorar la consciència energètica a partir de discussions
sobre problemes energètics a nivell de barri, tant
presencials com virtuals. Les tecnologies ens permeten
superar les barreres de l’espai-temps, de manera que,
intervenir des de les interaccions ha de permetre que les
ciutats decideixin on volen posar el focus i els límits per
actuar i gestionar la vida social dels seus espais.
3) La ciutat intel·ligent i sociable
En la ciutat intel·ligent, qualsevol element relacionat
amb la vida urbana pot estar mediatitzat per solucions
tecnològiques que poden afectar, no només la
naturalesa dels productes o serveis que s’ofereixen,
sinó també, l’experiència de vida a la ciutat.
La seva ciutadania està equipada amb dispositius
tecnològics i compagina l’experiència de socialització a
l’espai urbà amb la de socialització a l’espai virtual. Això,
ens situa en un nou model urbà on les experiències,
tendències i conflictes de la vida quotidiana que es
puguin generar en un o altre entorn, es poden acabar
traslladant a l’espai públic.
Per tant, cal subratllar que seria desitjable que les
solucions tecnològiques que tinguin com a finalitat
millorar les interaccions a la ciutat, per una banda
incorporessin valors urbans i, per l’altra, s’orientessin a
ampliar les oportunitats de gaudir de la ciutat. És a dir,
que tinguessin la finalitat de millorar la convivència i el
benestar de les persones.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 42
Aquests són alguns exemples d’integració de la
tecnologia a la vida urbana que contribueixen a millorar
la socialització en l’entorn urbà:
Directori d'aplicacions municipals de l'Ajuntament de
Barcelona (39). Aquest projecte, consisteix en oferir un
directori d’aplicacions municipals on es poden trobar
apps de temàtiques molt diverses de servei a la
ciutadania. O sigui, que poden contribuir a la millora de
la seva experiència dins de l’espai urbà. Per exemple,
podem trobar aplicacions per fer rutes per la ciutat,
gestionar el servei de bicing, consultar les activitats de
les biblioteques, museus i festes de la ciutat, cercar els
serveis que tenim més aprop, etc. Dues apps
destacades d’aquest directori són, en primer lloc,
«Vincles Bcn app». Aquest és un projecte que té com a
finalitat mantenir el contacte amb les persones grans.
Aquesta app permet fer videotrucades, enviar vídeos,
fotografies i proposar trobades. Requereix que la
persona gran sigui membre del servei Vincles (40). La
segona que destaquem és, «Mapa Barcelona +
Sostenible app». Aquest és un projecte que consisteix
en un mapa interactiu amb les iniciatives i llocs d’interès
ambiental i social de la ciutat, que es construeix de
manera col·laborativa entre ciutadans, empreses,
entitats i l’Ajuntament. Així doncs, al mateix temps,
també serveix per donar visibilitat a iniciatives i recursos
que serveixen per millorar l’entorn urbà, construir una
estructura social més inclusiva i equitativa, i millorar el
teixit comunitari i veïnal (41). Actualment, moltes ciutats
ofereixen el seu propi directori d’apps, però d’acord amb
el que hem comentat anteriorment, cadascuna ofereix
uns serveis determinats en funció de la seva
idiosincràsia tecnològica i social.
«Blind Explorer app» (42) és una aplicació mòbil de
guiatge sensorial que utilitza sons 3D i tecnologies
avançades de navegació per satèl·lit per guiar a les
persones en entorns oberts. L’aplicació permet gravar
recorreguts, crear punts d’interès personal i utilitzar
recorreguts d’altres persones. És un servei que permet
gaudir de l’entorn de manera autònoma i inclusiva, i al
seu torn, millorar l’experiència urbana i social de les
persones amb discapacitat visual. La ciutat intel·ligent té
com a repte millorar la inclusió de tots els seus
ciutadans i ciutadanes, de manera que l’accessibilitat
d’aquelles persones que poden tenir alguna condició de
salut que afecti al seu desenvolupament social en
l’espai urbà és una prioritat. Cada vegada existeixen
més serveis que, com aquest de l’exemple,
contribueixen a millorar la qualitat de vida d’aquestes
persona. No obstant això, es necessiten més recursos i
elaborar plans d’acció específics per a cada ciutat, per
tal de que l’adaptació sigui el més acurada possible a la
realitat.
4) Participació ciutadana
Les estratègies participatives a les ciutats ja venen, al
nostre país, dels anys 80 amb la recuperació de la
democràcia, especialment present a nivell local i veïnal.
L’agrupació de la ciutadania en associacions de veïns,
defensant interessos propis del barri o ciutat, i també les
més recents entitats dedicades a causes comunes, com
la integració social o la defensa del medi ambient, han
estat presents a la vida de la ciutat i s’han incorporant,
progressivament, en l’espai de presa de decisions dels
governs locals.
Podríem dir que, a dia d’avui, quasi tots els municipis
catalans disposen de sistemes de participació de la
ciutadania en els afers públics, ja sigui per mitjà de
Consells municipals o altre tipus de plataformes que
miren d’influir en els aspectes comuns que afecten a la
població. Si bé és cert que una de les dificultats que
presenten aquests consells és la de la representativitat
dels diferents col·lectius de la població, també ho és que
fan una funció molt important per tal de recordar al
poder local que les decisions que afecten de forma molt
directa a les condicions de vida dels habitants han de
incorporar un procés de consulta, deliberació i
informació pública.
Aquesta pràctica és un dret ciutadà, normativitzat a
nivell estatal i català. Els drets relatius a la informació i
participació ciutadana reconeguts per la Constitució
Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es
troben també recollits en legislació reguladora del règim
local, d'una banda als articles 24 i 69 de la Llei 7/1985,
de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i, de
l'altra, als articles 48 i 62 del Decret Legislatiu 2/2003,
de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.
La incorporació de les tecnologies en aquests
processos significa un avantatge per la facilitat i
proximitat que permet, així com el rigor en la recollida i
interpretació de les dades. Per exemple, trobem
ajuntaments que disposen de plataformes comunes pels
diferents temes de consulta ciutadana, així com altres
que posen en marxa algunes específiques per a cada
àmbit de responsabilitat municipal.
En el primer cas, trobem de nou l’exemple de Barcelona
que, a través d’un portal específic, facilita no només els
tràmits i gestions, si no també els espais de participació
ciutadana. El projecte «Decidim Barcelona» representa
una evolució respecte la cultura tradicionalment
participativa d’una ciutat gran, amb força activitat
associativa a nivell de barri i també de tipus sectorial. En
la seva filosofia es contempla un contínuum participatiu,
en el que qualsevol persona pot incorporar-se en el
moment que ho desitgi, així com consultar el moment
en el que es troba un procés participatiu, segons els
interessos propis. (43)
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 43
Els processos participatius, en relació a temes concrets,
quasi sempre contemplen diverses fases:
▪ Comunicació
▪ Diagnosi
▪ Aportacions
▪ Decisions
▪ Resultats i avaluació de les propostes
I en cada una d’aquestes fases, impulsades normalment
pel propi ajuntament o bé per iniciativa d’alguna entitat o
grup, solen participar diversos agents, amb un o més
representants municipals i aquells altres del sector cívic i
ciutadà que tinguin un coneixement específic sobre el
tema que es tracta o interessos propis. Els
procediments de participació defineixen espais
d’obertura per a la incorporació d’informació i propostes
i acaben fent servir tècniques deliberatives per arribar a
consensos i finalment decisions. El seguiment de
l’acompliment d’aquestes decisions també és objecte de
participació i relació amb el govern local.
Pressupost participatiu Paris (44)
En algunes ciutats avançades i progressistes, la
participació ciutadana arriba a la determinació de
projectes amb pressupost municipal. És el cas de Paris,
que porta temps desenvolupant aquesta metodologia i
recollint, així, les prioritats de la població en la confecció
de les despeses locals.
En municipis més petits també es donen iniciatives prou
interessants, més ajustades a la singularitat de la
població. És el cas de l’Ajuntament de Manresa, el
primer municipi de l’estat espanyol que utilitza l’aplicació
«mare» creada per Tecnogeo per tal de promoure la
participació ciutadana, i que es presenta com un canal
de comunicació i interacció a través dels telèfons
intel·ligents i les tabletes. Ja des del mòbil es poden
enviar consultes, opinions o suggeriments, accedir a
informació incorporant la geolocalització. A més de la
gran adaptabilitat a tots els sistemes operatius (en un
85%), està disponible en iOS i Android a Apple Store o
PlanStore i permet configurar l’idioma i la ciutat, on ja
s’incorpora la disposició de temes per la localitat. (45)
A més dels webs i apps, hi ha altres formes de facilitar
l’opinió i suggeriment de la ciutadania, a través de
documents wiki comentables, especialment utilitzats en
els processos previs d’informació i argumentació de
propostes, per tal de poder ser compartits entre les
persones que formen part de la consulta. També
s’utilitzen plataformes per a realitzar peticions, amb la
recollida de signatures, com ara Change.org, que també
s’està fent servir per fer arribar temes d'interès comú als
governs implicats.
També són interessants les iniciatives com els
baròmetres municipals, enquestes i sondejos fent servir
les tecnologies ja disponibles a internet (Google docs, e-
encuestas, etc.). Són instruments per conèixer l’opinió
de la ciutadania a través de qüestionaris o Xats web.
L’ús més freqüent amb l’aplicació WhatsApp i Telegram
permet una funcionalitat similar a la d’una pàgina web,
però adaptada a dispositius mòbils.
Referències
(8)
http://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/a
tmosferaqualitat_de_lairemesura_de_la_qualitat_de_lair
e/dades_provisionals/
(9)
https://ajuntament.barcelona.cat/apps/ca
(10) http://guia.barcelona.cat/es/detall/-parc-de-la-
ciutadella_92086011921.html
(11)
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.ins
(12)
https://declaracionidea.es/iDEAWebPublica/inicio.do
(13)
https://telematics.tomtom.com/es_es/webfleet/knowledg
e-centre/case-studies/health-care/grupo-asv-transporte-
sanitario-ayuda/
(14)
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultat
s_fitxa/?documentId=673958&action=fitxa
(15)
https://www.runningtwinner.com/Web/contenido/consejo
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 44
s-running-twinner/las-mejores-apps-y-wearables-para-
el-ejercicio-fisico-segun-la-ocu
(16)
http://www.who.int/healthpromotion/conferences/9gchp/
healthy-city-pledge/es
(17) http://www.asset-consumerism.eu/
(18)
http://blog.elika.eus/elikapp-controlar-cuanto-comemos/
(19) http://www.ticsalut.cat/mhealth/portal-
appsalut/acreditacio/
(20)
http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2007/pr5
3/es/
(21)
http://www.ciudadesamigables.imserso.es/imserso_01/c
iudades_amigables/index.htm
(22) http://ajuntament.barcelona.cat/digital/ca
(23) http://www.edcities.org/ca/qui-som/
(24) http://www.edcities.org/ca/proyectosg/lhospitalet-
del-llobregat-impuls-de-laprenentatge-servei-com-a-
eina-de-convivencia-cohesio-social-i-participacio/
(25) http://www.espoo.fi/en-US/
(26)
http://ajuntament.barcelona.cat/ateneusdefabricacio/blo
g/
(27)
http://smartcatalonia.gencat.cat/web/ca/projectes/govern
/detalls/article/bitbot.cat
(28)
http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/projectes/govern/deta
lls/article/YOMO-Barcelona
(29)
http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/projectes/govern/deta
lls/article/Collaborative-design-for-smart-pupils
(30)
http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/projectes/govern/deta
lls/article/mSchools-00001
(31) http://edutech.cat/web/home/
(32) https://itworldedu.cat/
(33) http://ajuntament.barcelona.cat/xarxessocials/ca
(34) https://www.medellin.gov.co/simm/web .
(35) http://www.expansion.com/directivos/estilo-vida/
(36) https://amsterdamsmartcity.com/products/buur
(37) https://www.i-neighbour.com/
(38) https://www.codaloopamsterdam.org/
(39) https://ajuntament.barcelona.cat/apps/
(40) http://ajuntament.barcelona.cat/vinclesbcn/
(41) http://www.bcnsostenible.cat/
(42) https://blindexplorer.com/.
(43)
https://w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/de
fault.html
(44) https://budgetparticipatif.paris.fr/bp/
(45) https://www.manresa.cat/web/article/5295
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 45
4/ Factors tecnològics que intervenen en l’èxit de les tecnologies aplicades a la salut i benestar.
En aquest capítol ens interessa aportar aquells
elements que, des de la vessant tecnològica, poden
estar més vinculats a l’èxit dels productes i serveis
orientats a la millora de la qualitat de vida, salut i
benestar de les persones. Si bé és cert que hi ha uns
elements de qualitat en el disseny i producció que
són comuns per a tota proposta tecnològica, també
hem volgut aportar en aquest document el
coneixement derivat de la experiència i reflexió
específica en els casos en què la finalitat última de la
producció tecnològica està molt directament
relacionada amb l’individu.
4.1 L'anàlisi de necessitats específiques com a punt de partida en la producció de tecnologies
4.1.1. La interacció persona-ordinador La tecnologia i la seva evolució han generat conceptes
que han de veure amb l’èxit d’adaptació i adopció dels
productes o serveis en general, i que també són vàlids
per als aspectes socials i de salut. Fa força temps que
conceptes com “ergonomia” i “usabilitat” formen part de
la formació en enginyeria i en la pràctica professional.
També ha agafat força els darrers anys, i de manera
general, el concepte de “disseny centrat en el client” (no
oblidem que, fonamentalment, l’enginyeria és disseny
de solucions a problemes).
Hi ha, al nostre entendre, dos dominis en les
enginyeries TIC que tenen molt a veure en l’èxit de les
tecnologies: l’anomenada “enginyeria de requisits”
(sobretot en l’àmbit del software), i la UX o “User
Experience” (experiència d’usuari):
L’enginyeria de requisits (coneguda com RE, per
“Requirements Engineering”) és el procés de definir,
documentar i mantenir els requisits d’un sistema
informàtic (normalment referit a la part software). I un
requisit és l’expressió d’una necessitat o d’una restricció,
és a dir, defineix allò que volem que faci o resolgui el
sistema, i sota quines condicions. La RE aposta per la
implicació de l’usuari o client final en aquest procés.
L’UX (user experience) es refereix a les actituds i
emocions de les persones en usar un producte, sistema
o servei particular. Inclou el que s’ha conegut sempre
com UID (User Interface Design, o Disseny d’Interfícies
d’Usuari), però va més enllà.
Com afecten aquests dominis als aspectes socials i
de la salut? En parlem més endavant.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 46
4.1.2. Factors Humans (Ergonomia) Quan es desenvolupen tecnologies prenent com a marc
de referència l'àmbit de la salut i social, l'anàlisi de les
necessitats com a punt de partida és molt important, ho
anirem veient al llarg d'aquest capítol.
Per començar, ens trobem que és un àmbit d'intervenció
on es tracten i s’intenta donar solucions a temes que
poden ser sensibles i complexos; per tant, des del
disseny tecnològic es necessita fer una anàlisi de les
necessitats de l'usuari que sigui específica per aquest
àmbit concret. Igualment, pel que fa referència a l'anàlisi
dels requeriments del sistema i a l'anàlisi de la relació
entre aquests dos des del punt de vista de la interacció
(usuari-sistema).
Després, respecte a l'acceptació i adopció tecnològica
l'experiència ens ha demostrat que encara que una
solució tecnològica sigui útil i resolgui un problema,
necessitat o desig, el grau d'acceptació i les intencions
d'ús d'aquesta tecnologia per part de l'usuari no són
suficients per garantir el seu èxit. Avui en dia, sabem
que aquest procés d'acceptació i adopció tecnològica
algunes vegades pot arribar a ser complex i/o difícil per
algunes persones. Així és que, si tenim en compte que
en l'àmbit que ens ocupa hi existeix una enorme
diversitat, ens trobem que afrontar aquest tema és un
gran repte que requereix adoptar mesures específiques.
En aquest sentit, l'Ergonomia (o factors humans) ens
ofereix un marc de referència que ens pot ser d'utilitat
per abordar algunes d'aquestes qüestions. Per situar-
nos, segons la definició més actual de la International
Ergonomics Association (IEA), l'Ergonomia és "la
disciplina científica que s'interessa per comprendre les
interaccions entre els humans i els elements d'un
sistema, i la professió que aplica teories, principis,
dades i mètodes al disseny a fi d'optimitzar el benestar
humà i el rendiment global del sistema." (46) Ara bé, tot i
que com hem assenyalat en l'apartat anterior, des de fa
temps l'evolució del disseny tecnològic cada vegada
concedeix més rellevància a l'element humà i al disseny
centrat en l'usuari, la realitat és que aquests criteris no
sempre s'apliquen. I, si bé els equips de disseny i
desenvolupament tecnològic segueixen la tendència de
ser multidisciplinaris, això no significa que sempre
comptin amb la figura de l'Ergonomista.
Sobre això, nosaltres considerem que cal insistir en el
fet de què quan es tracta de tecnologies aplicades a
aspectes socials o de la salut, l'elecció de l'anàlisi i
aplicació de l'Ergonomia més que una opció possible
hauria de ser considerada una opció imprescindible, per
tot el que hem anat comentant.
Per altra banda, des del nostre punt de vista, ens
agradaria destacar dos motius més pels quals
considerem que tenir en compte l'Ergonomia beneficia
el disseny d'aquestes tecnologies. El primer, és que
considerem que el desenvolupament tecnològic en salut
i social requereix posar en pràctica una certa sensibilitat
des del punt de vista humanista, sociològic i psicològic, i
aquesta mirada multidisciplinària i holística la podem
trobar des d'aquesta especialitat. El segon, és que
creiem que aquest disseny requereix posar un èmfasi
especial als aspectes relacionats amb l'accessibilitat, la
usabilitat i l'experiència d'usuari perquè sigui funcional i
adaptable a les diferents condicions i contextos
específics d'aquests camps, i això no només requereix
disposar d'una mirada sensible i compromesa amb
l'experiència humana sinó que a més també requereix
posar en pràctica uns coneixements que podem trobar
des d'aquesta disciplina.
En relació amb això, si prenem com a referència el marc
de la International Ergonomics Association (IEA), aquest
ens diu que l'Ergonomia compta amb una visió holística
que té en compte factors físics, cognitius, socials,
organitzatius, ambientals i altres factors rellevants.
Després, la IEA engloba aquests factors en tres dominis
d'intervenció diferents: ergonomia física, ergonomia
cognitiva i ergonomia organitzativa. L'ergonomia física
es refereix a les característiques anatòmiques humanes,
antropomètriques, fisiològiques i biomecàniques
relacionades amb l'activitat física. Alguns dels temes
que inclou són: postures de treball, maneig de materials,
moviments repetitius, trastorns musculoesquelètics,
seguretat, salut, etc. L'ergonomia cognitiva es refereix
als processos mentals, com la percepció, la memòria, el
raonament i la resposta motriu, aspectes que afecten
les interaccions entre la persona i els elements del
sistema. Alguns dels temes rellevants que inclou són:
càrrega de treball mental, presa de decisions,
rendiment, interacció persona-ordinador, fiabilitat
humana, estrès, formació, etc. I l'ergonomia
organitzativa es refereix a l'optimització dels sistemes
sociotècnics, incloent les estructures polítiques i els
processos d'organització. Alguns dels temes rellevants
que inclou són: la comunicació, la gestió de recursos, el
disseny del treball, el disseny de temps de treball, el
treball en equip, el disseny participatiu, l'organització
virtual, el teletreball, etc.
Dit d'una altra manera i resumint, l'Ergonomia utilitza el
coneixement de les necessitats, capacitats, habilitats i
limitacions de les persones per dissenyar sistemes que
resultin òptims, còmodes, segurs i eficients. A tall
d'exemple, des d'un punt de vista aplicat a les
tecnologies de la salut i socials, imaginem per cas que
estem dissenyant: una app de salut, un curs d'educació
psicosocial online, una solució d'e-health o una
comunitat virtual per pacients. L'Ergonomia ens
permetria apropar-nos al coneixement d'aspectes com
ara els següents: comprendre què fa l'usuari, com
realitza la tasca, saber com pensa, què sent i què
percep mentre interacciona amb el sistema, com fa
servir la memòria per respondre als estímuls de la
interfície, com utilitza el coneixement previ per adaptar-
se al disseny, saber si l'usuari ha d'afrontar alguna
necessitat especial, comprendre com el hardware afecta
a la interacció d'aquest usuari amb el sistema, com l'ús
de la tecnologia interfereix en les seves activitats diàries,
etc. I després, tota aquesta informació s'utilitzaria per
adaptar el disseny d'aquestes solucions tecnològiques a
les necessitats de l'usuari i del sistema corresponent
d'una manera òptima i cercant garantir la seva adopció i
el seu èxit.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 47
Per acabar, voldríem afegir que nosaltres creiem que tot
això que hem dit és molt important principalment per
dos motius. El primer, és que pot servir de guia per
desenvolupar productes o serveis tecnològics que siguin
útils i adaptables a les diferents persones i contextos
tant de salut com socials. I l'altre és que, a més, creiem
que pot servir per desenvolupar productes o serveis que
tinguin un disseny inclusiu que permeti garantir la
igualtat d'oportunitats en termes d'adopció tecnològica,
és a dir, facilitant que tothom es pugui beneficiar dels
efectes positius del seu ús.
4.2 Elements de disseny i producció
Actualment, quasi la totalitat de dispositius tecnològics
es comuniquen amb l’usuari mitjançant una pantalla,
bàsicament gràfica (tot i que no sempre), i cada cop
més, de tipus tàctil.
En un sistema software, tant la part del nucli (la que
processa els algoritmes, en definitiva, que fa la feina)
com la que controla la pantalla (la interfície d’usuari), ja
sigui la simple pantalla de control d’un aparell d’aire
condicionat o una rentadora, una pàgina web, o una
aplicació mòbil (una app), simple o complexa, el seu
disseny ha de seguir els processos de l’Enginyeria de
Requisits i fer-se de la mà de l’usuari o client, per tant,
tenir en compte els criteris que ens aporta l’Ergonomia.
La major part dels sistemes software que fracassen (hi
ha estudis que ho avalen) es deu a una inadequada
definició dels requisits, o, pitjor, al fet d’obviar o
menystenir aquest procés. I en temes socials i de salut
això és particularment rellevant. En altres àmbits (per
exemple, la gestió de clients o proveïdors) hi ha formes
de treballar comuns a la major part d’empreses, de
manera que és més possible estandarditzar.
Però, tant en social com en salut, un sistema (web, app,
entre altres) que no es faci seguint els criteris del
context on s’ha d’executar, no tindrà viabilitat.
Podem pensar en fer un sistema d’ajut a la gestió de la
planta de maternitat d’un hospital, sense un suport i
complicitat absoluts del personal sanitari? La resposta
és òbvia. I no hi ha receptes o criteris estàndard, només
seguir els criteris que ens marquen l’Enginyeria de
Requisits i l’Ergonomia.
4.3 Experiència d’usuari en l'àmbit de la salut i la qualitat de vida
Tot el que hem dit a l’apartat anterior, també afecta a
l’experiència d’usuari, ja que una part bàsica del disseny
d’un sistema software és el disseny de la interfície
d’usuari. Però com és de domini públic, el software està
en continua millora i actualització, i un cop el tenim
instal·lat, no hem de fer altra cosa que actualitzar-nos a
la nova i millor versió (tots els usuaris d’smartphone han
incorporat a la seva rutina diària el respondre a l’avís “hi
ha noves actualitzacions disponibles”). I per això, un cop
un sistema software està al mercat, està en continua
revisió, i es pot normalment transmetre els
suggeriments dels usuaris i la seva experiència, que va
modificant el disseny i es va incorporant a les noves
versions.
En aquest tema és molt rellevant que en els sectors
social i de salut, aquells usuaris que no siguin nadius
digitals és bàsic que adquireixin les mínimes
competències digitals que els permeti interactuar amb
els sistemes (i amb els seus dissenyadors i productors).
Per això, quan introduïm tecnologia en aquests àmbits,
pren rellevància la programació de formació, ajut i
suport a l’usuari, altrament es pot donar un fracàs per la
humana reacció de la por i resistència al canvi.
4.4. Criteris bàsics per al disseny de tecnologies per a la salut i el benestar
4.4.1. Disseny tecnològic per a la salut i benestar Si fem una cerca bibliogràfica amb criteris de cerca de
l’estil “quality factors on apps for e-health”, trobem
fonamentalment articles científics que ens aporten
criteris de qualitat en dominis molt concrets de la salut,
però no hem trobat enlloc la definició de factors de
qualitat de caràcter general, que puguin conduir el
disseny d’una app a què aquesta, un cop al mercat,
tingui èxit. Fins i tot, un organisme tan prestigiós com la
FDA (Food and Drug Administration, USA) a la seva
web, i seguint amb les Apps per a mòbils es limita a
presentar llistes del tipus de MMAs (Mobile Medical
Applications) que regula: apps que no són dispositius
mèdics, apps que poden ser MMAs però que la FDA no
recolza, o exemples de les que aprova. Però no aporta
factors d’èxit o de qualitat generals (47). I això no només
passa amb els sectors social i de salut, l’èxit i adopció
d’una aplicació mòbil depèn de molts factors, i no
podem donar criteris específics per al seu èxit, sí en tot
cas, per a la seva qualitat.
Ens centrem més en el software que en altres elements
tecnològics, ja que es tracta del component clau que
garanteix el canal de comunicació entre l’usuari final i el
dispositiu, fent així que sigui d’especial interès per
l’àmbit de la salut i el benestar. Qualsevol enginyer/a en
informàtica coneix o ha de conèixer, els criteris de
qualitat tant d’un producte software com del procés de
disseny que condueix a productes de qualitat. Altres
titulats en enginyeria o llicenciats/des (física,
matemàtiques) que estiguin treballant en l’àmbit TIC,
també els haurien de conèixer. I gosaríem dir que la
major part de desenvolupadors de software, tinguin la
formació que tinguin, ho haurien de conèixer (tot i que
no sempre s’inclogui a la seva formació). No és, creiem,
aquest el lloc on fer una llarga introducció sobre una
disciplina coneguda com “Software Quality Assurance”,
que s’ocupa de produir software de qualitat. I aquests
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 48
criteris i factors són els mateixos, siguin quins siguin els
dominis d’aplicació.
El que és imprescindible en el disseny de qualsevol
software (aplicacions, web, apps per a mòbils…) és
fonamentar el seu disseny en les disciplines que hem
descrit als apartats anteriors (4.1, 4.2 i 4.3). En concret,
la RE (enginyeria de requisits), que s’ocupa de la
funcionalitat (que el software faci el que l’usuari espera) i
de les restriccions (sota quines condicions); i la UX
(experiència d’usuari) que fa referència a tota la
interacció de l’usuari amb el sistema, i que hauria
d’incorporar tot allò que ens aporta l’Ergonomia.
Aquests són els factors fonamentals a tenir en compte.
En altres paraules, la qualitat dels sistemes informàtics
es fonamenta en què en el seu disseny i construcció hi
participin professionals informàtics amb coneixements
en les disciplines esmentades anteriorment, però
sempre en equips interdisciplinaris on també participin
els experts/es en el domini d’aplicació, i on es consulti a
tots els potencials perfils d’usuari. I en el temes de salut i
benestar social, això és particularment rellevant.
En altres àmbits, de vegades, el domini és prou conegut
i no és del tot imprescindible la interdisciplinarietat.
Pensem en una aplicació d’edició de text, com la que
fem servir en escriure aquest mateix document: ja hi ha
prou història i experiència d’ús com per afegir novetats
sense massa consultes, només amb les observacions
rebudes dels usuaris (si però, caldran experts en
disseny gràfic per a definir nous “fonts” de lletres). En
canvi, és impensable fer una aplicació per a un hospital
sense haver consultat personal sanitari, personal
auxiliar i d’administració i també als pacients, i, si pot
ser, implicant-los en el disseny. El mateix val per temes
socials. Sabem, per experiència, que en els àmbits de la
salut i el benestar, la iniciativa per a usar tecnologia per
a resoldre problemes sol sorgir de persones amb poca o
gens formació tecnològica, però expertes en el domini
(temes de salut o temes socials), per això aquests
professionals són imprescindibles junt amb els tècnics
informàtics per tal de donar forma a la solució que
demanen els experts. Treballar només experts en el
domini, o només experts en tecnologia augmenta molt
les possibilitats de fracàs.
La conclusió és simple, però cal insistir-hi ja que
lamentablement no sempre es respecta: qualsevol
tecnologia, en el context de les Smart Cities, per temes
socials i/o de salut, s’ha de dissenyar implicant experts
en el domini del problema, i tècnics/enginyers experts
en la tecnologia que s’implementa.
4.4.2. Casos d’èxit Descrivim en aquest apartat tres casos d’èxit, el
primer ja consolidat i el segon i tercer molt recents,
en fase de consolidació. Els tres casos són projectes
vinculats a la salut, encara que, sobretot el primer,
amb forta orientació social. No tots tres es presenten
directament vinculats al tema de les Smart Cities,
però això no els resta cap validesa com exemple del
que exposa aquest document. En tot cas, i com a
conseqüència del que hem defensat a l’anterior
apartat, aquests tres casos d’èxit han satisfet la
condició que defensem: han estat duts a terme per
equips interdisciplinaris, enginyers per dissenyar
correctament la tecnologia, i metges per definir bé el
que calia fer.
4.4.2.1 Social Diabetes L’empresa SocialDiabetes (48) va ser impulsada per
l’emprenedor Víctor Bautista, informàtic i
desenvolupador web, que treballava el 2008 a
Londres quan li va ser diagnosticada una diabetis de
tipus 1, i va decidir tornar a Barcelona. La primera
versió de l’App la va fer pel seu ús personal, ja que,
en paraules seves: “Los inicios fueron difíciles. No
entendía por qué en el siglo XXI tenía que gestionar
mi diabetes con una libreta de papel, anotando
valores de forma manual, comiendo siempre lo
mismo para no correr riesgos, y tomando decisiones
críticas sin ayuda ni conocimiento.”. I continuant amb
les seves paraules: “Los primeros resultados fueron
increíbles, bajé mi HbA1c a valores cercanos a los de
una persona sin diabetes. Empecé a compartir mi
programa con otros pacientes y médicos y la acogida
fue muy positiva.”
Qui ara és CEO i co-fundadora de SocialDiabetes,
María Jesús Salido, enginyera informàtica per la
UAB, el va animar i vàren co-fundar el 2012
l’empresa, que comercialitza:
▪ L’App per als diabètics, que configura la dosis
personal d’insulina, es sincronitza amb el
glucòmetre o mesurador continu, fa un seguiment
continu del progrés, i comparteix la informació amb
el metge. Hi ha una versió gratuïta, i una Premium
(15 € any) amb més prestacions. Per Android i IoS.
▪ La plataforma web, multiplataforma (PC, tauleta,
smartphone), que permet al metge portar un control
detallat i continu en temps real dels seus pacients,
permet un seguiment personalitzat, i prioritza
l’atenció amb dades segures i immediates.
El programa “Generació Digital” de TV3 li va dedicar un
reportatge. (49)
Ha obtingut molts premis, p.ex. el Mobile Premier Award
de 2014 en la seva modalitat de Big Impact, pel seu
impacte social, o el premi Alan Turing al Compromís
Social de La Nit de les Telecomunicacions i la
Informàtica, també del 2014.
Una mostra de pantalles de la App:
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 49
4.4.2.2 Printing Health El cas de PrintingHealth (50) és molt més recent. Es
tracta d’una jove empresa, fundada per Núria Esteban i
Andrea Artero, dues enginyeres industrials per la UPC
que treballen a la Fundació CIM de la UPC, i també per
Pilar Marte, enginyera industrial per l’INTEC de Santo
Domingo i postgraduada a la UPC en el curs “Lean
Startup Creation”.
PrintingHealth és una empresa que neix per
revolucionar el diagnòstic, avaluació i planificació de
cirurgies complexes, mitjançant l’aplicació de
tecnologies d’impressió 3D. El seu objectiu: la creació
de models tridimensionals, a partir d’imatges mèdiques
(TAC o RMI), que faciliten al cirurgià el reconeixement
digital i identificació de solucions viables per abordar
patologies complexes. Ja hi ha força hospitals que han
incorporat la tecnologia de PrintingHealth, la major part
a Catalunya, però també a Espanya, als USA o a UK.
Les tres enginyeres emprenedores que han creat
aquesta empresa han representat a Espanya en la final
internacional del Global Student Entrepreneur Awards
que es celebrà a Toronto (Canadà) el mes d’abril de
2018. Aquest reconeixement per al seu projecte
Printing Health arriba després de què guanyessin el 2n
premi en el EO Global Student Entrepreneur Awards
d’Espanya. Aquests premis els concedeix l’organització
EO (Entrepreneurs Organization (51) a nivell global, i el
concurs espanyol és organitzat pels dos “chapters” que
hi ha a l’Estat (Madrid i Barcelona).
4.4.2.3 Sensors en habitatges socials La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya, en col·laboració amb Cellnex Telecom,
estan desenvolupant un projecte pilot amb sis
habitatges de protecció social, amb l’objectiu de
mesurar paràmetres de consum i riscos a les vivendes,
així com millorar el rendiment energètic i la despesa.
També pot identificar humitats, fuites de gas o altres
problemàtiques que posin en risc la qualitat de vida de
les persones que els habiten i generar alertes per a la
solució immediata. La prova també inclou indicadors
inherents a l’habitatge, com la localització, dimensions,
alçada, orientació, tipus de materials, entre d’altres, de
forma que les dades que emeten els sensors s’aboquin
a una plataforma segura que faciliti la gestió de la
informació per a l’aprenentatge per als usuaris. Aquesta
acció de control, assessorament i suport pedagògic a
les persones usuàries d’habitatges socials pot facilitar
els bons hàbits de consum, la prevenció d’accidents a la
llar, i l’excés de cost en els subministraments.
Referències
(46) https://www.iea.cc/whats/index.html
(47)
https://www.fda.gov/MedicalDevices/DigitalHealth/Mo
bileMedicalApplications/default.html
(48) https://www.socialdiabetes.com/
(49) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/generacio-
digital/social-diabetes-una-app-per-als-
diabetics/video/4975973/#
(50) http://www.printinghealth.com
(51) https://www.eonetwork.org/
(52) http://m4social.org/ca/blog/sensors-habitatges-
socials
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 50
5/ Avenços en l'abordatge de les TIC aplicades a la salut i benestar social
En aquest capítol parlarem de la dimensió conceptual i
d’innovació de les tecnologies enfocades a millorar el
benestar i qualitat de vida de les persones.
En tractar-se d’un àmbit poc desenvolupat fins a la data,
podem dir, en general, que no s’ha experimentat gaire
l’evolució del cos conceptual i tecnològic, en tant que la
producció de tecnologies aplicades a aquest sector
podria dir-se que no té un recorregut més antic de 10
anys, al nostre país.
Els indicadors d’aquest desenvolupament, al nostre
entendre, poden donar-se en tres grans àrees: la
formació, la recerca i la innovació.
5.1 Formació
L'oferta que podem trobar avui en dia en quant a
formació en l'àmbit de les Smart Cities, en general, és
escassa i la que aprofundeix en la seva aplicació al
benestar i qualitat de vida pràcticament inexistent. Uns
dels principals motius, al nostre entendre pot ser, com
dèiem, un interès relativament recent i que abasta
àmbits molt generalistes i a gran escala d'una ciutat, fent
que sigui difícil trobar professionals capaços d'aterrar
aquests conceptes tan multidisciplinaris en aplicacions
específiques.
En aquests moments, existeix una oferta de màsters
universitaris com els impartits per la Universitat de
Girona o per la Universitat Ramon Llull els quals saben
com donar una visió global d'una Smart City des del
punt de vista de l'administració i de la ciutadania,
proporcionant així als estudiants una visió transversal de
les necessitats reals, d'extrem a extrem, d'una ciutat. La
Universitat Politècnica de Catalunya ofereix formació
continua i de postgrau en temes professionals de les
Smart Cities: Mobilitat, Planificació urbana i Internet de
les coses, menys horitzontal i més vertical.
Gràcies a una forma pràctica d'impartir la formació i a
les eines de suport de les que es disposa per tal
d'experimentar casos reals, aquestes formacions
ofereixen l'oportunitat d'esbrinar, analitzar i realitzar
plans d'accions que donen resposta a problemes
actuals a través de solucions innovadores que ajudin a
optimitzar els recursos d'una ciutat, des del nivell de la
gestió i l’estalvi energètic, indirectament millorar la
qualitat de vida de les persones. La concepció que
s’ofereix en la formació, permet afavorir una
comunicació àmplia i exhaustiva entre els reptes
municipals i les eines tecnològiques, ajudant així a
esdevenir una versió 2.0 de la mateixa ciutat o, una
Smart City. La implicació de la ciutadania en aquest
procès encara està per desenvolupar de forma efectiva
en la formació de postgrau, al nostre entendre, ja que
requereix una aproximació a altres tipus de coneixement
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 51
i pràctica professional, més propera a l’atenció a les
persones i que pugui, a més, desvetllar noves
necessitats.
L’orientació professional qualificada per ajudar a
desenvolupar una ciutat intel·ligent, en aquests
moments, seria aquella que ajuda als polítics i tècnics a
resoldre les necessitats d'un municipi de forma eficient,
aplicant els coneixements específics propis de la seva
formació tecnològica juntament amb els transversals
d'altres dimensions, que li permetin tenir un
coneixement multidisciplinari i la capacitat de treballar
en equip per cercar les millors solucions en cada cas.
Potser és per aquest motiu que la demanda laboral de
professionals especialistes en Smart City és encara
escassa i cal tenir-ho en compte ja des de la formació i
pràctiques, tenint en compte que en els casos reals
cada dia més comú veure com els problemes són
tractats per equips multidisciplinari, en el marc d’un
projecte ampli i la participació dels enginyers queda
limitada.
Al nostre entendre, el professional que esdevindrà més
sol·licitat en la societat del futur és aquell capaç
d'entendre un problema complex i d'arribar a aplicar una
solució basada en els coneixements tant tecnològics
com socials, psicològics i d'altres àmbits i, alhora,
capaç de desenvolupar el factor humà de la tecnologia,
així com una comunicació i una interacció amb els
diferents agents.
Tanmateix, és necessari abordar la complexitat real de
les solucions smart, de forma que la formació en
coordinació de projectes i organització d’equips també
serà molt valorada en un futur immediat.
5.2 Recerca
Per altra banda s'estan creant, cada cop més,
oportunitats molt específiques en els camps de la
investigació i la recerca les quals estan ajudant a
professionals del sector de les Smart Cities a aportar
solucions innovadores per a les ciutats a través de la
col·laboració entre l'administració i les universitats.
Els temes d'aquestes investigacions són variats degut a
l'àmplia gamma de titulacions universitàries aptes per
cursar els estudis de post-grau o màster, i això
condiciona els temes de la posterior recerca. Alguns
dels camps on més s'està investigant és, per exemple,
en l'optimització dels recursos propis de la ciutat a
través de l'anàlisi de dades, siguin de dades ja existents
o de dades generades per diferents tipus de dispositius,
com els sensors.
Altres camps d’estudi els trobem en l’àmbit de
l’eficiència energètica i de procedència no agressiva
amb el medi ambient, la contractació pública
innovadora, la millora de la seguretat ciutadana a través
de l'ús de noves tecnologies, l'estudi de tecnologies
relacionades amb el desenvolupament d'equips i
productes en el camp de l'enginyeria biomèdica,
tecnologies relacionades amb la conservació, el control
de qualitat, la logística i la conservació dels aliments,
entre altres.
Aquestes investigacions s'estan portant a terme en
diferents centres de recerca i parcs científics els quals
estan ajudant a madurar el concepte de ciutat
intel·ligent, promovent que entitats ja existents apostin
per impartir formacions d'aquest àmbit i, alhora, donant
un suport als governs locals respecte a definir
estratègies d'acció i de posicionament a través de
solucions intel·ligents, innovadores, escalables i amb
resultats ja corroborats. Una iniciativa destacada és la
d’UAB CORE Red de Ciudades Inteligentes, amb
interessants línies de recerca i aplicacions a entorns
locals.
És innegable que les possibilitats de recerca aplicada en
tecnologia orientada a la salut i benestar de la població
són amples i tenen un llarg camí a recórrer. En aquests
moments, són iniciatives separades des de cada una de
les àrees de coneixement, és a dir, des de la medicina i
infermeria es generen iniciatives i es contracten
tecnòlegs per a desenvolupar una de les parts, i a la
inversa, els recercadors tecnòlegs defineixen les seves
línies de treball cercant la col·laboració concreta d’algun
professional de la salut.
Si bé aquesta estratègia de compartir coneixement i
experiència en moments puntuals ha servit, fins ara, per
a llançar un camp de treball innovador a les universitats
i centres de recerca, pensem que és insuficient si es vol
marcar la diferència respecte a altres escenaris de
recerca, europeus o internacionals, i això afecta
especialment al sector de la ciutat intel·ligent, en tant
que la diversitat de les pròpies ciutats, les seves
estructures i la seva població, fa del tot necessari idear
instruments adaptats per a generar solucions més
eficients.
5.3 Innovació
El govern català està apostant per la innovació basada
en la tecnologia a través de la plataforma de SmartCat,
que té com a objectiu convertir Catalunya en un "Smart
Country" de referència internacional que aprofiti l'ús de
la tecnologia i la informació digital per innovar en els
serveis públics, impulsar el creixement econòmic i
promoure una societat més intel·ligent, sostenible i
integradora. (53)
Per això no és estrany trobar-nos amb punts de
referència anomenats "Catalonia SmartLab" els quals
ajuden a les empreses a cercar municipis, siguin
turístics a rurals, petits o grans, de muntanya o litoral,
per fer proves dels seus projectes Smart.
Per altra banda, l’estat espanyol ha creat un Pla
Nacional de Ciudades Inteligentes, amb un pressupost
de 153 milions d’euros, que recull diferents accions
orientades a impulsar la indústria de la tecnologia i la
innovació en aquest àmbit i a ajudar a entitats locals en
els procés de transformació cap a una ciutat intel·ligent.
(54)
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 52
Per part de les empreses, per altra banda, la finalitat de
la innovació és, principalment, oferir solucions
adaptades a les necessitats de les administracions i
ocupar un mercat actualment inexistent o poc explotat
per tal de generar beneficis econòmics, evidentment,
però també millorar la imatge de l’empresa, participant
en la generació de més eficiència i qualitat en la gestió
de les ciutats i generar nou coneixement basat en la
pràctica.
Per altra banda, i tenint en compte que la innovació ha
de ser continua i adaptable a les noves tendències, és
important que s’estableixi un sistema públic-privat que
contempli l’actualització dels serveis o productes que
s’ofereixen als ens locals, a mesura que van
evolucionant les necessitats dels usuaris, i també
millorar la capacitat de resolució de les administracions.
En aquest circuït d’innovació necessari, el paper de les
universitats i centres de recerca és també cabdal,
donada la seva possibilitat d’endegar i mantenir
estructures de coneixement, docència i pràctiques
basades en la millora contínua.
En l’àmbit específic de la salut i qualitat de vida, sovint
són els professionals els que identifiquen noves
necessitats que poden ser ateses amb una solució
tecnològica, però no disposen dels coneixements
tecnològics, temps i infraestructures per a desenvolupar
productes o serveis.
També des de les empreses tecnològiques es donen
iniciatives relacionades amb la salut i benestar que no
tenen prou informació sobre les necessitats reals dels
futurs usuaris/es i els canals d’informació, comunicació i
adherència que són necessaris per tal que un producte
o servei sigui exitós. Si bé hi ha excepcions notables,
com és el cas de Vodafone, Telefònica o altres que han
entrat en aquest àmbit des de les seves Fundacions, i
des d’un punt de vista de responsabilitat corporativa,
encara no hi ha un sistema prou sòlid i co-participat per
a la producció efectiva i en escala. (55)
Referències
(53)
http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/smartcat/que_es/
(54)
http://www.agendadigital.gob.es/planes-
actuaciones/Paginas/plan-nacional-ciudades-
inteligentes.aspx
(55)
http://www.creuroja.org/AP/cm/5512P274L8/La-Creu-
Roja-i-TECSOS-presenten-la-teleassistencia-mobil-
accessible-per-a-persones-amb-discapacitat-.aspx
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 53
6/ Entrevistes a experts i expertes. Quins són els reptes principals.
6.1 Aportacions dels experts i expertes
En el marc d'aquest treball, durant el 2017 s'han
realitzat entrevistes a diferents experts i expertes en
temes vinculats a aquest àmbit de treball i al novembre
de 2017 es va produir una trobada de tots els
entrevistats per tal de comentar les diferents aportacions
i poder fer una reflexió conjunta sobre la presentació de
les propostes per a seguir treballant.
Prèviament, es va fer un recull de les diferents
tendències actuals sobre les que el moviment Smart
Cities està treballant en relació a la salut i benestar
social. En base a darrers congressos i documents
d'aquestes xarxes de treball es poden identificar
avenços en la presència de l'àmbit de la salut i benestar
social dins el paradigma de les smart cities. Exemples:
CIGI. Grupo de trabajo interplataformas de
Ciudades Inteligentes. Ámbito Social
▪ vida saludable, seguretat alimentària
▪ sensors i sistemes d'informació per a la salut
▪ tecnologies per al diagnòstic, seguiment i suport
▪ solucions per a l'accessibilitat
▪ planificació urbana per a la integració social
▪ promoció de la convivència i cohesió social
▪ facilitació d'espais per a la relació ciutadania-
govern local
Smart City Congress. 2017. Àmbit Social
▪ E-learging i educació per mitjà de la tecnologia
▪ Co-creació i producció cultural
▪ Tecnologia per al civisme i cooperació ciutadana
▪ Envelliment de la població i ajudes tecnològiques
▪ E-Salut i tecnologia per a la qualitat de vida de
persones amb problemes de salut
▪ Equitat i igualtat de gènere
M4SOCIAL. Taula del Tercer Sector Social
▪ Webs accessibles
▪ Contingut digital accessibles
▪ APP's accessibles
▪ Eines tecnològiques, comunicació alternativa,
impressores adaptades...
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 54
Plataformes E-Health.
▪ Informació en salut adreçada a la població i els
pacients
▪ Monitorització de pacients (telemedicina,
wearables...)
▪ Telemedicina, infermeria virtual, chatbots..
▪ Rehabilitació, robots, realitat virtual...
▪ Prevenció i promoció: innovació col·laborativa,
gaming
▪ Internet of Things
▪ Certificació de continguts digitals
▪ Big Data, recerca i prospectiva
▪ Intel·ligència artificial
En el debat entre els assistents, es va destacar les
següents aportacions:
▪ En la tradició de les Smart Cities ens hem focalitzat
molt en l’eficiència dels serveis urbans, per abaratir
costos i per que funcionin millor. A mida que hi ha
més sistemes de mesura, podem incorporar noves
àrees com ara el control del soroll al carrer o la
qualitat de l'aire. El problema és si som capaços
d'establir un sistema molt complex, a nivell
tecnològic, i poder prioritzar aquells aspectes que
són veritablement importants per a la vida de les
persones a les ciutats.
▪ Si anem afegint àrees al concepte «smart» és molt
important que els professionals informàtics seguin
amb cada responsable de servei per entendre
quins són els seus objectius reals i per a què, saber
com treballen ells i de quina forma la tecnologia pot
ser d'utilitat. Adaptar la solució al problema real i no
crear solucions clòniques per a tothom que no
satisfan a ningú o que resolen problemes
tecnològics i no problemes reals. Per això també
fóra bo que els professionals responsables d'un
servei tinguessin coneixements sobre tecnologies i
sobre en què aquestes tecnologies els poden
ajudar en els seus projectes, perquè de vegades es
fa complicada la comprensió mútua.
▪ En l'àmbit de les Smart Cities és important definir
quins reptes tenim per assolir una veritable
orientació «ciutadà-cèntrica», és a dir, invertir en
solucions que són realment necessàries i viscudes
com a tal per la població. La detecció d'aquestes
necessitats és més important, fins i tot, que les
respostes, ja que la progressiva vinculació de les
persones amb la tecnologia només pot ser eficient
si se sent útil, per a cada col·lectiu i en cada
moment. Aquí també tenim el debat sobre si les
persones són Consumidors o Ciutadans per a una
entitat pública.
▪ Certament les necessitats humanes poden ser
constant o poden anar canviant segons el moment
en què es viu i també l'entorn. És important no
donar per suposat res i fer-nos la pregunta de què
abasta el concepte de salut, salut mental o
necessitat real. En l’època que vivim, sovint ens
trobem amb definicions de «necessitat» que no són
tal, són artificials o fictícies i creades pel
consumisme. Situacions que poden crear fins i tot
addiccions i dependències a xarxes o mòbils, la
qual cosa també ha de considerar-se com un
problema de salut.
▪ Concretament a l'àmbit de la salut, hem observat
que és molt important fer productes tecnològics
molt adaptats a cada necessitat i això de vegades
fa que siguin poc generalitzables. El mercat pensa
més en vendre un producte a un conjunt el més
gran possible de consumidors/es i des del punt de
vista de la salut és al contrari: hem de cercar quina
tecnologia és més adient per a cada necessitat i, a
partir d'aquí, analitzar com s'està utilitzant, si es pot
millorar o deixar-la de banda, tot des del punt de
vista dels professionals però també especialment
dels usuaris/pacients.
▪ A infermeria i medicina, que atenen persones amb
problemàtiques concretes, les dades són
especialment sensibles, perquè la informació
privada es basa en la confiança del pacient
respecte el professional i aquest té molt clar que no
està legitimat a traspassar-la si no és per motius
assistencials i en benefici del pacient. La seguretat
de la informació és un repte molt important per
aquest sector i més si s'amplia a la dimensió social
i de qualitat de vida de la persona, perquè estem
entrant en un terreny estrictament privat i pel qual
no s'ha donat autorització per part de l'usuari del
sistema. Si la tecnologia permetés que les dades,
en gran dimensió, i per a recerca fossin segures,
seria una garantia per a poder generar
coneixement a partir de l'atenció directa. Si no ho
pot fer, seriem partidaris de regular la quantitat
d'informació que tenim a l'abast perquè no
representa cap benefici.
▪ A banda de la seguretat i altres aspectes relatius a
aspectes tecnològics, és important destacar que la
vinculació de les persones a les eines
informàtiques és i serà progressiu i que la forma en
què els professionals i altres agents ho fan arribar a
la població és un tema important. La invasió
d'eines, la contínua actualització d'aquestes,
només fa que posar distància i fer que siguin
viscudes com a agressives per molta part de la
població.
▪ És important que l'acostament a la tecnologia, per
part d'alguns col·lectius, sigui amable, propera i
accessible. Hem vist un boom tecnològic en els
darrers 10 anys que no tothom està en condicions
d'absorbir. Ens trobem amb dos extrems de la
població: els molt fans que s'apunten a qualsevol
novetat sense pensar-hi massa, i els que tenen
al·lèrgia a les tecnologies perquè no aporten res a
la seva vida.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 55
Si aconseguim que la via d'aproximació de les
persones grans, alguns adults amb baix nivell
educatiu o persones amb alguna discapacitat, tingui
un ritme adequat i, a més, estigui molt orientada a la
demostració de la millora que representa per a
ells/es, serà molt més ben valorat socialment i més
fàcil d'estendre.
▪ L'accessibilitat és un tema molt important i que està
regulat però no està ben assolit a dia d'avui. Es
genera molt producte tecnològic que no incorpora
criteris de accessibilitat i, si bé és cert que
requeriria una sensibilitat des de l'inici de la
producció, no representa un cost afegit. Des de
M4Social, s'ha elaborat una Guia sobre
l’Accessibilitat per oferir informació i consell als
tecnòlegs i empreses sobre els aspectes a tenir en
compte per tal que els seus productes siguin
accessibles.
▪ És important, a més, per no generar un forat
progressiu digital que deixi a les persones amb
problemes disfuncionals al marge dels avenços
tecnològics en tan que aquests ja són ara -i ho
seran més- els vehicles pels quals accedir a
informació i serveis. En aquest sentit no es pot
seguir avançant en tecnologia sense tenir aquest
aspecte en compte.
▪ La necessitat de disposar d'espais de suport per a
start-up’s i creadors/es està sent atesa inicialment
per la Taula del Tercer Sector, en els àmbits socials
i d'integració. Es veu clarament com, cada cop
més, els professionals es van familiaritzant amb
solucions tecnològiques que poden ajudara a les
persones amb problemàtiques socials i també com
els propis usuaris fan aportacions i propostes al
respecte. L'àmbit de les discapacitats és el que ha
tingut més empenta en aquest sentit, pel tradicional
impuls d’ONCE i per la incorporació de noves
Federacions i Entitats a aquesta línia d'actuació.
▪ El que ens faltaria ara és que la cultura dels
professionals permeti una incorporació progressiva
de les eines tecnològiques, integrant-les en la seva
feina habitual. I per assolir aquest objectiu és
important la seva participació en les solucions
tecnològiques, així com la dels usuaris/es, per
mesurar també en què pot ser útil o no i no
sobredimensionar aquestes solucions per sobre
d'altres que posen la relació amb el professional
com a eix vertebral de la intervenció social.
▪ Des del punt de vista de l'accessibilitat també és
important que les grans corporacions productores
de mòbils i altres dispositius tinguin en compte la
diversitat d'usuaris. I també que el sector públic
pugui ser protagonista d'algunes accions
orientades a uns objectius concrets.
▪ La cooperació públic-privada, en aquest àmbit, és
fonamental, perquè assegura que no es quedi
ningú enrere, per una banda, però també que les
empreses i professionals treballin amb uns criteris i
en una direcció concreta, des del punt de vista de
«lo públic». Igual que és impensable que una
administració pública dediqui inversió en I+D+I o
fabricació de dispositius específics per a població
concreta, també és poc probable que ho faci una
empresa tecnològica pel seu compte i sense ajuts -
llevat de les grans corporacions-.
▪ Aquest suport no hauria de ser via subvencions
anuals, que no donen cap estabilitat per a una
tasca que requereix una inversió en temps i diners
d'almenys dos anys, sinó que hauria de permetre
una via de finançament estable, subjecte a revisió
d'objectius, i sota criteris compartits amb el sector
públic.
▪ També, i des de l'altre punt de vista, es pot
demanar a les empreses productores de tecnologia
que tinguin unes responsabilitats específiques
respecte els seus productes, de forma que siguin
accessibles, adaptats a necessitats reals, amb
criteris de qualitat explicitats i sistemes d'avaluació
sobre l'impacte en la salut i benestar de les
persones. Ara mateix no tenim els sistemes per fer
efectiu aquest cicle de producte, per que no s'ha
introduït un element de recerca contínua en la
producció tecnològica però seria d'utilitat per a
l'increment de la seva qualitat.
▪ Per exemple, els productes sanitaris han de passar
per un procés de certificació de forma que siguin
segurs a l'hora d'utilitzar-los. El criteri professional
és important perquè representa una garantia per
als altres professionals del mateix sector. En el cas
de la salut, és prescriptiu que qualsevol producte
tecnològic compti amb la participació en el disseny i
continguts i supervisió d'un/a professional de la
salut. No només perquè la informació sigui o no
fiable, sinó perquè la interacció amb l'usuari ha de
poder garantir una relació privada i no transferible, i
una major adequació a cada cas individual.
▪ Els sistemes de certificació de qualitat no sempre
són prou àgils per incorporar noves tendències i
per això és important que ens dotem d'un sistema
de generació d’evidència a partir de les tecnologies
utilitzades, de forma que la seva contrastació per
part de diversos professionals, societats
científiques i altres agents vinculats, sigui freqüent i
ràpida, servint així com a referent per a
professionals i empreses.
▪ Seria bo que la Smart City, amb la seva
transversalitat, pogués actuar com a plataforma de
salut i benestar per la ciutadania incorporant tots
els seus agents. La definició dels reptes i
estratègies d'actuació pot ser un bon objectiu final
pel treball del Grup.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 56
6.2 Principals reptes identificats i propostes de futur
6.2.1 Concepte i abast de la ciutat intel· l igent per a la salut i quali tat de vida. 1. Cal elaborar una definició àmplia i, alhora,
especifica dels aspectes que, en una ciutat,
actuen per a la millora de la salut i qualitat de
vida de la població. Fins ara s’han realitzat
iniciatives puntuals però no existeix una
connexió teòrica-tècnica que inclogui els
aspectes científics i els tecnològics.
2. La transversalitat del concepte «smart city»
permet una connexió entre diferents àrees de
gestió municipal i també de la vida ciutadana,
travessant les lògiques departamentals i situant
l’espai, el territori, i la dinàmica de la vida a la
ciutat en el centre de l’anàlisi i oportunitat
d’intervenció.
3. Aquesta dimensió global de la ciutat, centrada en
la ciutadania i les seves necessitats i
particularitats, permet també connectar «en
vertical» la dimensió propera del sector social i
de la salut (la llar, el carrer) amb les de tipus
específic (atenció primària, hospital, centres
especialitzats).
6.2.2 Identif icació de necessitats i anàlisi participatiu. 4. Les necessitats de les persones, per a garantir i
mantenir la seva salut i qualitat de vida a les
ciutats, són diverses i molt àmplies. És important
estructurar sistemes de detecció d’aquestes
necessitats, per mitjans tradicionals, com
enquestes, anàlisi d’informació sobre hàbits i
comportaments, diferències quant a edat i sexe,
desigualtats territorials i altres variables
usualment utilitzades en la recerca social i de
salut. L’ús de big data també ha d’aportar
informació rellevant respecte a noves necessitats
de la població, així com la consulta als
professionals que l’atenen.
5. La participació dels usuaris/es finals ha de ser
present des de l’inici de qualsevol producció
tecnològica i disseny de solucions. La utilització
de tècniques específiques per a garantir la
representativitat de la mostra utilitzada, així com
les dinàmiques per a l’obtenció d’informació
hauran de disposar de la qualitat necessària per
a garantir els resultats.
6. Els requeriments d’una producció adaptada
aconsellen establir onades de proves pilot,
primer, i de contrast, en segon terme, que
facilitin la generalització de les solucions
tecnològiques i determinin, amb la major precisió
possible, el públic objectiu i les previsions de
demanda.
7. En la detecció de necessitats de la població cal
incorporar la dimensió temporal, en tant que el
progressiu potencial de la ciència i la
normalització de l’ús de les tecnologies per part
de la població farà emergir noves possibilitats de
desenvolupament o iniciatives de millora de les
solucions actuals.
6.2.3 Producció de solucions tecnològiques 8. És important comptar especialment amb dos
dominis en les enginyeries TIC per a aquest
àmbit: l’enginyeria de requisits (en concret al
software), i l’experiència d’usuari, que aposta per
la implicació de l’usuari o client final en el procés.
La rellevància de les actituds i emocions de les
persones en usar un producte, sistema o servei
particular és, en aquest camp, imprescindible per
a tenir en compte.
9. L'àmbit que ens ocupa es caracteritza per una
enorme diversitat de nivells d’acceptació i
intencions d’ús de les tecnologies, la qual cosa
fa que sigui complex o difícil l’adopció i
familiarització tecnològica. Aquest és un gran
repte que pot requerir l’adopció de mesures
específiques, tant en el disseny com en la difusió
de la tecnologia.
10. Una de les estratègies més vitals en el disseny
és l’ergonomia, és a dir, l’adaptació de l’entorn
tecnològic a les característiques dels usuaris.
Per a què sigui efectiva, cal tenir una visió
holística que inclou factors físics, cognitius,
socials, organitzatius, ambientals i emocionals,
emmarcats en tres dominis d'intervenció
diferents: ergonomia física, ergonomia cognitiva i
ergonomia organitzativa.
11. És rellevant que en el disseny i construcció hi
participin professionals informàtics, però sempre
en el marc d’equips interdisciplinaris amb
experts/es en el domini d’aplicació, i on es
consulti a tots els potencials perfils d’usuari. En
el temes de salut i benestar social, això és
particularment rellevant.
12. La seguretat de la informació és un repte molt
important per aquest sector i més si s'amplia a la
dimensió social i de qualitat de vida de la
persona, per que estem entrant en un terreny
estrictament privat. Tant els professionals de la
salut i benestar, com la pròpia ciutadania
reclama més garantia de seguretat de la
informació per poder estendre i aprofundir en els
àmbits de la vida de les persones que poden ser
tractats a través de tecnologies.
13. Per tal de fer un salt qualitatiu en la
implementació de tecnologies orientades a la
salut i benestar, a nivell ciutat o a nivell de
sistemes sanitari/social, és del tot determinant
que es millori la interoperabilitat de les dades, de
les diferents plataformes que gestionen aquestes
i que, en noves construccions tecnològiques, es
tinguin en compte els criteris necessaris per fer
aquesta condició possible i viable. La capacitat
de generar fonts de dades importants i permetre
la predicció a travès de la intel·ligència artificial
depèn d’aquest factor, en gran mesura.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 57
14. El sector dels productes sanitaris està molt
regulat i determina les condicions òptimes de
qualsevol eina o instrument d’informació,
divulgació o gestió de la salut de les persones.
Es fonamenta en els coneixements sanitaris
tradicionals i incorpora altres fonts de
coneixement per tal de fer accessible i
motivadora la connexió de l’usuari amb els
dispositius. És necessària una connexió més
estreta entre els professionals de les tecnologies
i de la salut per tal de millorar les condicions de
la producció tecnològica.
6.2.4 Implementació i validació 15. Els factors d’èxit d’un producte tecnològic
orientat a la salut i benestar social de la població,
a més de tenir en compte els elements
mencionats, han de ser experimentats i testats
per tal d’analitzar el seu nivell d’eficàcia. Per a
aquest propòsit, és necessari realitzar
investigació adaptada, analitzant les variables
que determinen la seva usabilitat, experiència
d’usuari i impacte sobre els propòsits que té. La
segmentació de col·lectius, segons
característiques personals dels usuaris, és molt
important per a millorar el producte de forma
inicial i periòdica.
16. Les solucions «smart» a les ciutats han de
comptar amb la implicació de la ciutadania en el
seu disseny i ús, de forma que el valor de les
tecnologies es defineixi a dos nivells, com a
mínim: l’individual (per a la persona que la
utilitza) i el col·lectiu (per a l’anàlisi de dades i
millora de programes d’intervenció). En aquest
sentit, la implicació de l’ens local és fonamental,
no només com a impulsor de la iniciativa, sinó
també com a garant de la confidencialitat de la
informació i el seu bon ús per a l’obtenció de big
data.
17. Les entitats locals que impulsin programes
basats en la tecnologia han de poder establir uns
mecanismes eficaços per a la gestió i anàlisi de
la informació, amb criteris de bon govern i
transparència. Tant per a la definició i posada en
marxa de programes per a la salut, l’exercici
físic, l’educació i el lleure, o l’atenció domiciliària
i el suport en salut i benestar social, els equips
tècnics dels ajuntaments han de treballar
conjuntament amb la ciutadania, per una banda,
i amb els tècnics informàtics, per tal de cercar
solucions adaptades a la seva realitat social i
també amb indicadors de seguiment, avaluació i
millora.
18. En tant que existeixen diferències d’edat i nivell
educatiu en el bon ús de les tecnologies, és molt
important que es facin esforços per a equilibrar
la capacitat de benefici d’aquestes per part de
tota la població. En aquest sentit, els programes
d’alfabetització digital a les ciutats, escoles o
centres de treball pot permetre una progressiva
homogeneïtzació de la «cultura digital» que
faciliti l’impuls de projectes locals de salut o
benestar social, basats en les tecnologies, sense
el perill de què part de la població quedi fora.
Aquesta dimensió d’equitat, que considerem
cabdal, és necessàriament progressiva i, en tant
que no s’assoleixi del tot, és important tenir en
compte el risc de falta d'accés per part de
determinats col·lectius socials.
19. El municipi és el lloc idoni per a generar espais
de co-creació, disseny i proves de tecnologies
per a la salut i qualitat de vida de les persones.
La proximitat del públic usuari, el major
coneixement de les seves necessitats i
característiques, fa que sigui l’escala de
laboratori idònia, tant per a la creació de la
solució com per la seva implementació i
validació. La validació és important en tant que
determina l’abast de la solució, la temporalitat
d’aquest i també la necessitat de re-avaluació i
millora. Tanmateix, la seva capacitat de
generalització i de comparativa amb altres
solucions d’altres tipus o a altres municipis.
20. En tractar-se d’una orientació transversal a la
ciutat, l’ajuntament hauria de dotar-se d’una
unitat d’innovació, basada en les tecnologies,
que no només generi productes específics per a
la millora de la gestió dels serveis propis de
l’ajuntament, com es fa ara, si no també per a
que pugui estendre la tecnologia a nivell de
ciutadania i impulsar programes de millora de la
qualitat de vida urbana, amb la complicitat
d’aquesta i la vinculació dels equips polítics i
tècnics del municipi.
6.2.5 Recerca i generació de coneixement La desconnexió entre la universitat (docència i recerca)
amb el món de l’activitat professional és més gran a
l’administració pública que a l’empresa. En l’àmbit que
ens ocupa és del tot necessari que existeixi un flux de
transferència cap el sector local que ajudi a provar
solucions, per una banda, i a generar coneixement a
partir de la seva implementació. Els acords entre
associacions de municipis i universitats, en aquest
sentit, són del tot necessaris, per a mantenir una línia
contínua de millora en qualitat de vida urbana.
La recerca primària que s’està desenvolupant a les
escoles universitàries tècniques i tecnològiques s’orienta
a solucions concretes i, molt sovint, a aspectes físics i
mediambientals de les ciutats. La recerca sobre
l’impacte de l’entorn urbà sobre la salut i benestar, sobre
la socialització a través de les tecnologies i l’ús de les
xarxes socials a la ciutat, per exemple, són poc
freqüents o no estan adaptats a la realitat catalana. A
més hi ha dispersió en la recerca, derivada de la política
de subvenció estrangera i la manca de planificació de la
recerca a casa nostra. Seria necessari dissenyar i
implementar un sistema de promoció de la recerca per a
la qualitat de vida urbana, mixta a nivell de disciplines i
àmbits d’intervenció, amb base experimental i orientada
a la transferència a les polítiques locals.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 58
La diversitat de les ciutats i les seves poblacions fa
necessària una anàlisi a mitja escala de solucions que
poden ser compartides, per estar ben fonamentades
teòrica i tècnicament, però que cal implementar de
forma específica segons l’escala de la ciutat, les seves
connexions i situació geogràfica i territorial, entre altres
variables, i això seria necessari realitzar-ho en el marc
de recerques paral·leles, però ben coordinades, amb
participació pública i privada.
Les empreses que desenvolupen tecnologies per a la
salut i benestar, a la ciutat o en el sí dels sistemes
sanitari/social, han de millorar les seves condicions
d’interoperabilitat i accessibilitat, amb proves
experimentals basades en l’experiència dels i les
usuaris/es, de forma inicial però també periòdica, per tal
d’anar aproximant les solucions a la diversitat i
complexitat de les solucions. En la mida en què sigui
capaç de ser més adaptativa, centrada en la persona
usuària, interconnectada a altres sistemes, la solució
tecnològica té més possibilitats de tenir èxit i ser
veritablement útil.
En l’àmbit de la formació i professionalització, els
estudis de «ciutats intel·ligents», en gran mesura, no
disposen dels elements que hem descrit. La seva
orientació cap a les persones és limitada i cal integrar
formació específica en els post-graus i màsters. Per
altra banda, la necessitat esmentada de disposar
d’equips multidisciplinaris que puguin crear solucions
adequades, fa del tot necessari replantejar tant les
pràctiques dels estudis de tercer cicle, com també les
línies de recerca, per tal de permetre que una orientació
més àmplia i interconnectada de bon principi faciliti la
generació de professionals experts/es en tecnologies
aplicades a la salut i benestar a les ciutats i elements
d’aquesta.
Les TIC orientades a la salut, benestar i qualitat de vida de les persones a la ciutat / Document de treball
© Comissió TIC – GT Smart Cities I 59
ANNEX: Experts i expertes entrevistats
Cecilio Angulo
UPC, Enginyeria de Sistemes, Automàtica i E.
Industrial. Robòtica
Jaume Aubia
Col·legi de Metges de Barcelona
Eva Aumatell
Fundació TiC Salut
Xavier Ayneto
Director de Ideas2Value
Francesc Baró
Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental UAB
J. Lluís Castell
Director Serveis Manteniment i Mobilitat. Ajuntament
Granollers
Jordi Cirera
Responsable Medi Ambient i Serveis Urbans. Aj.
Barcelona
Sònia Fuertes
Vicepresidenta Taula del Tercer Sector Social
Pilar Gelonch
Informàtica de sistemes
Oriol Illa
Ex-president Taula Tercer Sector Social.
Frederic Llordachs
Director de Doctoralia
Imma Malé
Grup TIC. As. Infermeria Familiar i Comunitària
Jordi Martín
CIT UPC Senior Industrial Liason Officer
Cristina Martínez
Grup TIC. As. Infermeria Familiar i Comunitària
Ricard Ros
Gerent, Ajuntament de Granollers
Marc de San Pedro
Fundació TIC Salut
Jordi Serratosa
Responsable M4Social Taula del Tercer Sector
Social
Belen Valero
Grup TIC. As. Infermeria Familiar i Comunitària
Altres participants en sessió de contrast (21
Novembre 2017)
Jordi Bastida
Coordinador Grup Smart Cities Col·legi d’Enginyers
Industrials de Catalunya
Joan Cadefau
Subdirector Recerca INEFC
Josep M. Casellas
Director Invenies
M.Pau González
Col·legi de Psicòlegs
J.Lluís Ortuño
Professor UOC i Universitat Abad Oliva
Joan Riesgo
Col·legi d’Infermeria de Catalunya
Ramón Roca
Director recerca i innovació. Consorci Sanitari de
Terrassa
![Estat del benestar [reparado]](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/55ac28f81a28ab51078b46ad/estat-del-benestar-reparado.jpg)
