El procs de direcci de lempresa

MICROECONOMIAADMINISTRACI I DIRECCI DEMPRESES

MICROECONOMIA

TEMA 1. MERCAT, ESTAT I BENESTAR1.1. Lequilibri del mercat.1.2. Eficincia i benestar.1.3. Equitat.1.4. Les intervencions de lEstat i leficincia.1.5. Les errades del mercat.MICROECONOMIA

REFERNCIES BIBLIOGRAFIQUESMankiw, J. Principios de economa.Captols 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11.

Krugman, P. Introduccin a la Economa. Microeconoma.Captols 3, 4, 5, 6, 13, 19, 20 i 21.

Hortal i Arau, J. Teoria econmica. Microeconomia. Captol 2, apartat 2.2. Captol 4, apartats 4.1, 4.2 i 4.3. Captol 5, apartats 5.1, 5.2 i 5.3. Captol 12, apartat 12.4.

MICROECONOMIA

1.1. LEQUILIBRI DEL MERCAT.DIFERNCIA ENTRE VALOR I PREU.

El PREU s all que es dna a canvi dun b o dun servei. Concepte objectiu.

El VALOR s la capacitat que tenen les coses per satisfer necessitats i proporcionar benestar. Concepte subjectiu (inclou aspectes com les preferncies, la importncia, les prioritats...).

MICROECONOMIA

PREU VALOR

- Bns que tenen un preu molt elevat i poc valor. Exemple: diamants, abrics de pells...

Bns que tenen un valor molt elevat i un preu baix. Exemple: laire, laigua...

MICROECONOMIA

COM ES DETERMINEN ELS PREUS?MODEL DE LES TISORES.

Aquest model va ser formulat per Alfred Marshall Creu marshalliana.

Segons aquest model els preus es determinen a travs de la interacci de loferta i la demanda.

MICROECONOMIA

CORBA DOFERTA.

La CORBA DOFERTA indica la quantitat dun b que els venedors estan disposats a vendre al preu vigent.

T pendent positiu: quan augmenta el preu dun b, les empreses ofereixen ms quantitat.

Llei de loferta: preu i quantitat es mouen en el mateix sentit.

MICROECONOMIA

CORBA DOFERTA.

MICROECONOMIA

CORBA DE DEMANDA.La CORBA DE DEMANDA indica la quantitat dun b que els consumidors estan disposats a comprar al preu vigent.

T pendent negatiu: quan baixa el preu dun b, els consumidors demanen ms quantitat.

Llei de la demanda: preu i quantitat es mouen en el sentit contrari.

MICROECONOMIA

CORBA DE DEMANDA.

MICROECONOMIA

EQUILIBRIEl punt dequilibri s aquell en el que el que els venedors volen vendre (OFERTA) coincideix amb el que els consumidors volen comprar (DEMANDA).

El punt dequilibri es determina per lencreuament de les corbes doferta i demanda. Model de les tisores o creu marshalliana.

MICROECONOMIA

EQUILIBRIMICROECONOMIA

EXEMPLEDonades les segents corbes doferta i demanda, determina el preu i la quantitat dequilibri.a) Analticament.b) Grficament.

- DEMANDA: qd = -20p + 200- OFERTA: qo = 25p - 25

MICROECONOMIA

1.2. EFICINCIA I BENESTAR.BENESTAR.

Lintercanvi es produeix perqu beneficia tant als compradors com als venedors. s a dir, amb lintercanvi, tant compradors com venedors estan millor.

El nivell de benestar que reporta lintercanvi pot avaluar-se monetriament a travs de lEXCEDENT ECONMIC.

MICROECONOMIA

EXCEDENT ECONMICs la diferncia entre el benefici econmic i el cost doportunitat.

Podem diferenciar:- EXCEDENT DEL CONSUMIDOR (EC).- EXCEDENT DEL PRODUCTOR (EP).- EXCEDENT ECONMIC TOTAL (EET).

MICROECONOMIA

EXCEDENT DEL CONSUMIDOR (EC)s el benefici que obtenen els compradors per participar en lintercanvi.

s la diferncia entre el preu mxim que est disposat a pagar el consumidor per cada unitat i el que realment paga.

(Veure-ho grficament)

MICROECONOMIA

EXCEDENT DEL CONSUMIDOR (EC)MICROECONOMIA

EXCEDENT DEL PRODUCTOR (EP)s el benefici que obtenen els venedors per participar en lintercanvi.

s la diferncia entre limport monetari que rep el venedor menys el valor monetari dall utilitzat en la seva obtenci.

(Veure-ho grficament)

MICROECONOMIA

EXCEDENT DEL PRODUCTOR (EP)MICROECONOMIA

EXCEDENT ECONMIC TOTAL (EET)s la suma de lEC i de lEP: EET = EC + EP.

Indica els beneficis globals per participar en el mercat, s a dir, els beneficis globals de lintercanvi.

Els beneficis sn mxims en el punt dequilibri.

(Veure-ho grficament)

MICROECONOMIA

EXCEDENT ECONMIC TOTAL (EET)MICROECONOMIA

EFICINCIAL'assignaci de recursos que fa l'equilibri competitiu maximitza l'EET, per tant, es diu que s eficient.

Eficincia implica evitar malbarataments, s a dir, utilitzar de manera ptima els recursos escassos:* les empreses produeixen al menor cost possible* els bns sn adquirits pels consumidors que ms ho valoren

Fora de l'equilibri competitiu, totes les assignacions sn ineficients. Aix vol dir que no podem trobar assignacions alternatives que millorin el benestar dels participants.

MICROECONOMIA

PTIM SOCIAL O PTIM DE PARETOSegons Pareto, una assignaci dels recursos s eficient si no existeix cap altra assignaci que permeti millorar el benestar d'un individu sense que cap altre empitjori.

L'equilibri del mercat competitiu s un ptim de Pareto.

MICROECONOMIA

1.3. EQUITATLassignaci de recursos que fa el mercat competitiu s EFICIENT.

Que sigui eficient, vol dir que sigui la millor assignaci possible?

No necessriament: EFICINCIA EQUITAT.

MICROECONOMIA

EFICINCIA EQUITAT- LEFICINCIA s un concepte objectiu: punt en el que cap individu pot millorar sense que cap altre empitjori.

LEQUITAT fa referncia a all que s just. s un concepte subjectiu.

Per qu s just? El que s just per una persona pot no ser-ho per una altra, hi ha connotacions tiques, morals, etc.

MICROECONOMIA

Lassignaci de recursos que fa el mercat competitiu s eficient, per no ser equitativa si la distribuci de la renda entre els individus s desigual ja que el mercat NO redistribueix la renda.

Si la distribuci de la renda s desigual, els rics continuaran sent rics, i els pobres continuaran sent pobres.

MICROECONOMIA

MESURAMENT DE LEQUITATUna possible eina estadstica per mesurar el grau de desigualtat en la distribuci de la renda s la CORBA DE LORENZ.

Mostra la quantitat de renda total que correspon relativament a diferents grups socials.

Leix de la X indica els % de poblaci. Leix de la Y indica els % de renda.

MICROECONOMIA

CORBA DE LORENZMICROECONOMIA

COM ACONSEGUIM EQUITAT?OBJECTIU: crear una societat justa amb una distribuci de la renda equitativa.

Rawls proposa que els membres de la societat es reuneixin per decidir quina distribuci de la renda seria la ms justa sota el vel de la ignorncia, s a dir, sense saber quins criteris els beneficiarien.

En aquest escenari, les regles establertes serien justes, i la distribuci de la renda tamb.MICROECONOMIA

EL VEL DE LA IGNORNCIASota el vel de la ignorncia, donada una quantitat fixa a distribuir, segurament la decisi seria repartir-la en parts iguals.

El problema dun repartiment igualitari s que podria desincentivar lesfor ja que sobtindr el mateix es faci el que es faci.

Aix podria portar a qu el pasts disminus, s a dir, la quantitat a repartir fos cada vegada ms petita. Estarem en una situaci en la que tots tenim el mateix, per no tenim res: igualar en la misriaMICROECONOMIA

CRITERI DEL MAXIMIN DE RAWLSPer evitar igualar en la misria Rawls proposa la REGLA DEL MAXIMIN (maximitzar la renda mnima).

La regla del maximin implica tractar millor als que estan pitjor, transferint renda de les persones riques a les persones pobres.

Segueix existint desigualtat, per en menor grau que abans daplicar el criteri del maximin ja que es millora el benestar dels individus ms desfavorits.

MICROECONOMIA

1.4. LES INTERVENCIONS DE LESTAT I LEFICINCIAEl mercat competitiu fa una assignaci eficient dels recursos SEMPRE QUE ES DONI COMPETNCIA PERFECTA.

A la prctica no sempre es dna competncia perfecta A la prctica les assignacions seran ineficients.

Com les assignacions sn ineficients, es justifica la intervenci de lEstat en leconomia per millorar el benestar dels individus.MICROECONOMIA

REGULACIUna forma dintervenci de lEstat s a travs de la REGULACI ECONMICA, que correspon, bsicament, a la fixaci de preus mnims i preus mxims.

Un preu mnim s un preu fixat per sobre del que determina el mercat lliurement. s el preu ms baix al que es pot vendre el b o servei. Ex: salari mnim.

Un preu mxim s un preu fixat per sota del que determina el mercat lliurement. s el preu ms alt al que es pot vendre el b o servei. Ex: preus dels lloguers.MICROECONOMIA

REGULACILa fixaci de preus per part de lEstat t efectes sobre el benestar dels que participen en el mercat:

Preu mnim Pmin >Pe EP, EC. s a dir, hi ha una redistribuci de la renda cap als productors.

Preu mxim Pmx < Pe EC, EP. Hi ha redistribuci de la renda cap als consumidors.

El benestar global disminueix.MICROECONOMIA

IMPOSTOSUna altra forma dintervenci de lEstat s a travs dels impostos.

La introducci dimpostos afectar al benestar econmic dels individus i generar ineficincia Prdua dEficincia Econmica o Prdua Irrecuperable dEficincia*.

* La disminuci de benestar que pateixen oferents i demandants no es veu compensada per la recaptaci fiscal.

MICROECONOMIA

ARANZELSUn aranzel s un impost que grava les importacions.

Efectes de laranzel sobre el benestar i leficincia:

-Incentiva la producci nacional front la competncia exterior EP.Els consumidors paguen preus ms elevats EC. Recaptaci fiscal. Benestar global disminueix i hi ha una prdua irrecuperable deficincia.

MICROECONOMIA

1.5. LES ERRADES DEL MERCAT.El mercat t errades lEstat ha dintervenir per garantir el mxim benestar possible als ciutadans.

Errades del mercat:1.5.1. Bns pblics.1.5.2. Externalitats.

MICROECONOMIA

1.5.1. BNS PBLICS.BNS PRIVATS vs BNS PBLICS.

Els BNS PRIVATS sn aquells que sn exclubles i rivals. Ex: una poma.- Excluble: per adquirir-ho, sha de pagar un preu. Si no el pago, no el puc tenir.

- Rival: si el consumeix una persona, no el pot consumir una altra.En el cas dels bns privats, el mercat assegura assignacions eficients a travs de l intercanvi.

MICROECONOMIA

BNS PBLICS.Els BNS PBLICS sn aquells que no sn exclubles ni rivals. Ex: lenllumenat pblic.No excluble: no he de pagar per tenir-lo.

Rival: el consum per part duna persona, no impedeix que el consumeixi una altra.El mercat no proveeix aquests bns, per sn necessaris per a la vida, per tant, s lEstat qui ha de subministrar-los.

MICROECONOMIA

BNS MIXTES.Els BNS MIXTES sn aquells que no compleixen alguna de les caracterstiques.Rivals per no exclubles Bns comunals. Ex: Mobiliari urb.

No rivals per exclubles Bns collectius. Ex: piscines.

MICROECONOMIA

CLASSIFICACI DELS BNSMICROECONOMIA

BNS PRIVATS Rivals. Exclubles.

BNS COMUNALS Rivals. No exclubles.BNS COL.LECTIUS No rivals. Exclubles.

BNS PBLICS No rivals. No exclublesDEMANDA DE BNS PBLICS.La demanda dels bns privats es determina pel seu preu: si p q i si p q.

Per els bns pblics no shan de pagar (directament), estan a disposici de tothom i tots poden consumir la mateixa quantitat (que ve donada) per determinar la demanda de bns pblics s important la quantitat i no el preu.

MICROECONOMIA

DEMANDA DE BNS PBLICS.La demanda de bns privats es determina per la suma horitzontal de les demandes individuals.

La demanda de bns pblics es determina per la suma vertical de les demandes individuals.

MICROECONOMIA

DETERMINACI GRFICA DE LA DEMANDA DE BNS PBLICS.Suposem 2 ciutadans amb preferncies diferents sobre els bns pblics:MICROECONOMIA

q(quantitat de b pblic: ve donada)pI(preu que estaria disposat a pagar el ciutad 1 per la quantitat donada de b pblic)pII(preu que estaria disposat a pagar el 2 per la quantitat donada de b pblic)

12395,5231,50QUANTITAT PTIMA DUN B PBLIC.La quantitat ptima de b pblic ve determinada per lencreuament entre loferta i la demanda del b pblic.

La corba doferta de bns pblics est determinada pels costos de subministrament.

La corba de demanda de bns pblics determina la disposici a pagar dels ciutadans per una unitat addicional de b pblic.

Nivell de provisi ptim les disposicions a pagar per una unitat addicional de b pblic = cost de subministrar aquesta unitat addicional.MICROECONOMIA

EL PROBLEMA DEL FREE-RIDER.Els bns pblics no shan de pagar directament, estan a disposici de tots i tots els ciutadans els poden consumir.

Per el govern necessita recursos per a proveir-los. Normalment vindran dels impostos.

Per determinar el nivell dimpostos a pagar, la soluci eficient seria que cada individu pagus segons la valoraci que fa del b pblic.

MICROECONOMIA

EL PROBLEMA DEL FREE-RIDER.Donat que a la prctica el b pblic estar a disposici de tothom, el paguin o no, pot aparixer aquell que no voldr pagar, per tant, no revelar les seves preferncies reals sobre el b pblic.

s el que es coneix com la conducta del free-rider o el problema del parsit.

MICROECONOMIA

1.5.2. EXTERNALITATS.Les externalitats sn efectes externs que provoca una activitat determinada sobre terceres persones que no tenen cap relaci amb lactivitat.

Si els efectes externs sn negatius (costos) Externalitat negativa. Ex: contaminaci.

Si els efectes externs sn positius (beneficis) Externalitat positiva. Ex: vacuna.

MICROECONOMIA

EXTERNALITATS NEGATIVES EN LA PRODUCCI.Una externalitat negativa en la producci (ex: fabricaci de productes contaminants) implica que la societat tindr uns costos superiors als costos privats.

La quantitat que ofereix el mercat ser superior a la quantitat socialment desitjada.

MICROECONOMIA

EXTERNALITATS EN LA PRODUCCI.MICROECONOMIA

EXTERNALITATS POSITIVES EN LA PRODUCCI.Una externalitat positiva en la producci (ex: tecnologia que permet reduir contaminaci) implica que la societat tindr uns costos inferiors als costos privats.

La quantitat oferta ser inferior a la quantitat socialment desitjada.

MICROECONOMIA

EXTERNALITATS POSITIVES EN LA PRODUCCI.MICROECONOMIA

EXTERNALITATS POSITIVES EN EL CONSUM.Una externalitat positiva en el consum (ex: vacuna) implica uns beneficis privats superiors als socials.

La quantitat oferta ser inferior a la quantitat socialment desitjada.

MICROECONOMIA

EXTERNALITATS POSITIVES EN EL CONSUM.MICROECONOMIA

EXTERNALITATS NEGATIVES EN EL CONSUM.Una externalitat negativa en el consum (ex: motos sorolloses) implica uns beneficis socials inferiors als privats.

La quantitat oferta ser superior a la quantitat socialment desitjada.

MICROECONOMIA

EXTERNALITATS NEGATIVES EN EL CONSUM.MICROECONOMIA

SOLUCIONS A LES EXTERNALITATS.Les externalitats provoquen que la quantitat que sofereix dun b no coincideixi amb la socialment desitjada.

La soluci implica que els agents INTERNALITZIN les conseqncies de les seves accions.

MICROECONOMIA

INTERNALITZAR LES EXTERNALITATS.Hi ha diverses formes dinternalitzar les externalitats:

1. Legislaci. Crear normes legals que delimitin la permissibilitat dels efectes de les externalitats. Ex: normes mediambientals, qui contamina, paga.

MICROECONOMIA

INTERNALITZAR LES EXTERNALITATS.2. Impostos pigouvians. Pigou proposa gravar amb impostos les externalitats negatives i subvencionar les externalitats positives.

Els impostos pigouvians no impliquen una prdua irrecuperable deficincia ja que limpost corregeix el resultat del mercat i millora el benestar global.

MICROECONOMIA

INTERNALITZAR LES EXTERNALITATS.3. Teorema de Coase. Coase estableix que s possible que el mercat per s mateix resolgui el problema de les externalitats sense necessitat de qu lEstat intervingui a travs duna negociaci entre els individus.

En el cas de lempresa contaminant, la soluci passaria perqu els contaminats compensessin als que contaminen per a qu produssin nicament la quantitat socialment desitjada.

MICROECONOMIA

TEOREMA DE COASE.Sempre que els beneficis que tenen els perjudicats si es redueix la quantitat siguin superiors als costos dels perjudicats per reduir-la, es pot arribar a un acord entre les parts per solucionar lexternalitat sense necessitat de qu intervingui lEstat.

Veure grfic.

MICROECONOMIA