Embed Size (px)
Citation preview
AutoresAnna ArgilésM. lUl Retuerta
CoordinaciÓ de la publicaciÓPilar vïcente i MercaderConsell Comarcal del Bai_llobregat
Correcció de textosMaria Coscoll i PratServeitocet de Catal~ de Sant Feliu de llobregat
ProjKte gràficMGA
PrelmpresslóNovingraf. Sl
Impressi óGràfiquesOlesa. SA
EdicióConsell Comarcal del Bai_llobregat
DipÒSit legalB·20504
la ediCió500e_~p1ars
Abril de 2003
LES FONTSDEMOGRÀFIQUES
Materials didàctics de l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat
,INDEX
Dossier per al professorat
1.lntroduccló . 12
2 . Objectius d idàct ics _ 14
3. Continguts3.1. Fet s. co nce ptes i siste mes conceptua ls 143.2. Procedi ments _ _ _.._ 143.3. Actituds. valors i normes 14
4. Pautes i suggeriments per a la utilització dels materials didàctics 14
5. Breu història de les fonts demog ràfiques d'arxiu .Comptar, controlar i defendre's. Evolud6 general de les fonts per a l 'estudi de la població _ 15
5.1 . Definició 155.2. Una eina de poder 165.3. Mancances de les font s de mog ràfiques 175.4. Un instrument per als ciutadans i ciutadanes 175.5. Sèries documenta ls principals 175.6. Guia de fonts per a la demografia al Baix ll obregat 195.7. Solucionaridel material ., 20
6. Bibliografia 22
Fitxes per a l'alumnat
Fitxa1. Breu història de les fonts de mog ràfiques d 'a rxiuMancances de les fonts dem og ràfiquesUna eina per als ciutadans i ciuta danes
Fitxa 2. Buscant els avantpassats. Els 5ala drigas, una saga familiar.
Fitxa 3. les migracions
Fitxa 4. la natalitat
Fitxa S. la nupcia litat
Fitxa 6. la mortalitat
Fitxa 7. TIpologia de fam.les
Fkitxa 8. l'estruct ura de la po blació
Fitxa 9. les activitat s econòmiques
Fitxa 10. la informació oral
Glossari
Documents
Document Lla famna Saladrigas entorn el 1908.
Docum ent 2. Fragment del padró municipal d'habitants del 1886 amb dades de 1885.
Document 3. Matrimoni canònic. 1884.
Docum ent 4. Matrimoni canònic. 1891 .
Documents 5 16. llicències d'enterrament. 1897.
Documents 7 18. Uicéncies d'enterrament. 1900.
Document 9. Estadística de l'epidèmia del còlera . 1865.
Document 10. Resum de les cèdules d 'inscripció. 1861.
T ot i la nostra curta història com a instituci 6, el Consell Comarc al del
Baix llobregat sempre hem valorat important treballar en la preservació
i coneixement del nostre passat col-lectiu.Aixrho hem dem ostrat donant
suport a estudi s de recerca històrica i a l'edictó de publ icacions que ens
ajuden a descobrir l dttondreet nostre territor i, la nostra històr ia i la nostra
gent. Creiem , però, que això no és suficient i que co ntinuame nt cal do
nar eines per mot ivar aqu esta ta sca de recerca . Amb aquesta finalitat va
sorgir la ccl-tec ctc de material s didàct ics de l Servei Educatiu de l'Arxiu
Històric Comarcal de Sant Feliu de ll obregat, qu e pretén apropa r els
no stres infants i joves a aquest apass ionant m6n que es la recer ca
històrica.
Arat inc el gust de presentar els segons materials did àct ics que editem i
que constaten, per tant, la voluntat de donar continuïtat a aq uest project e
i de facilitar eines per al futur de la recerca a la comarca . No cal d ir que
elaborar materialsd idàctics és sempre complex, i encara ho és més quan
es tracta de temàtiques que de vegades podem con siderar feixugues,
com ho és la demografia. Donarcontingut a allò que en s d iuen les dades
i saber-ho interpretar no sempre és fàcil; aprendre a con èixer les fonts
de les qual s podem extreure les dades a interpretar te un segon nivell
de dificultat . Malgrat aquesta complexitat, crec que els presents materia ls
tenen la virtut d'introduir a les font s demogràfiques i a la dem ografia d e
forma planera i alhora engrescadora. No sempre els material s didàct ics
compleixen aquests requisits.
Em plau, doncs, de presentar aquest nou treball de l Servei Educatiu de
l'Arxiu Històric Comarca l de Sant Feliu de llobregat, pel seu resultat i
perquè constata , a més, la tasca innovadora d'aquest servei.Aquest Servei
Educatiu iels materia ls ed itats han estat pioners imode l per a molts altres
arxiu s que creuen important treballar per difondre i fomentar el
coneixement i ús del s arxius històric s i els seus fons documental s. I fer
ho, especialment entre la poblaci6 d'infants i joves, és un rept e per fo
mentar l'existència de futurs usuari s i usuàries d'aquests serveis.
JOS~ LUIS MORLANES GAUNDOpresident del ConsellComarcal del Baix llobregat
Q uan vam presentar el ServeiEducatiu de l'Arxiu Histèric Comarcalde Sant
Feliu de Llobregat. ho vam fer des del convenciment que calia treballar per
don ar a conèi xer la tasca que estan duent a term e els arxius, i fer-ho sobretot
entre la infància i la joventut. Però donar a con èixer els arxius no és només fer
una presentació dels serveisque ofereixen. sinó també en senyar a esdevenir
ne usuar is i usu ênes. Aquest és l'object iu de la publ icació que es presenta:
aprendre a em prar els fons documentals per fer recerca i augmentar els
coneixements de la nostra història.
Els materials didàctics del Servei Educatiu de l'Arxiu Histèric Comarcal de
Sant Feliu de Uobregat veuen néixer una segona publicació, aquest cop de
caràcter monogr àfic. Através d'una trama argu mental, qua si com un joc de
recerca, aquests materials intenten end insar l'a lumnat en co nce ptes
complexos. Sense cap mena de dubte, la demografia i les fonts de les qua ls
s'extreuen les dades són conceptes gens fàcils de tractar nide comprend re;
les dad es de vegades són dificils d 'interpretar i en molts casos resulten
enganyoses. Malgrat això, crec que els materials qu e presentem ten en
t'habilitat de fer senzilliame allò que d'entrada no ho és. Iaixò ha estat possible
gràc ies a un llarg i costós procés de treball de les seves autores, a una
presentació atractiva i a ta utilització de reproduccion s de documents
originals,que com se sap molt bédes del món educatiu, tenen major capacitat
didàctica .
Ara, però.queda per fer la part més important:la uti1itzaciód'aquests materials
per part dels professionals de l'educació. Sense aquest Us didàctic res del
que s'ha fet tindrà sentit. Desitjo, doncs , que aquests materials puguin ser
realment útils per endinsar les noves generacions a ser persone s usuàries
d'arxius, a emprar fons documentals i a tenir inquietud per conèixer la seva i
nostra història comuna.
CONXrTA SANCHEZ MEDINAConse llera de Cultura del Con sellComarcaldel Baix Llobregat
Material per al professorat
Material per al professorat
Int roducció
•••••••••••••••••••••••••
El motiu principal que ens guia a fer aquesta col-tecciódfdêctica ésel de mostra r als estudiants quines
són les informacions que es poden despendre de lesfontsd 'arxiu i dels seus document s. la intenció és
anar desvet llant els secret s que les fonts guarden sobre el passat i la fo rma de mirar-les i analitza r-les
per tal de descobrir-los.
Enaquesta ocasió tracta rem lesfonts per a l'estudi de lademografia.Aquest tipus de font s, que serveixen
per obteni r informacions diversessobre elshabi tan ts delsdiferents llocsdel món, ens permet conèixer,
en cada cas, qua nts habitants hi havia en un municipi, qu ants nens i nenes naixien, a qu ina edat es
casaven, quan començaven a treballa r, de quinesmalalt ies morien, etc. Totesaquestes dades presen
ten un gran potencial didàctic. Però tambécreiem molt important que esconequí qu an i per qu èesva
començar a prendre nota d' aquestes informacions que s'han conve rti t en les fonts demogràfiques
d'arxiu . Un i altre aspecte són t ractats en aquests materialsd idàcti cs.
la demogra fia és una ciència que estudia aspectes de la societat que ens resulten propersa to ts i cada
un de nosalt res.Tot s ens hem d'inscriure quan naixem, hem de com unicar a l'ajuntament el canv i de
residència, registrem els canvisd'estat civil, etc. Aquesta proxim itat, i fins i tot quo tidianitat, creiem que
facilita l'Usdels documents d'arxiu amb elsalumnes, poc ogens avesatsa tre ballar amb aquestes fonts
d 'informació.
Des del punt de vista didàctic , aquesta docume ntació resulta també atractiva perquè permet, en ge
neral, extreure informació de forma fo rça senzilla i ràpida, establi r comparacions méso menys fàcils i,
alho ra, despertar sentiments de pertinença. Cal teni r p resent, com ja hem dit abans, qu e la població és
també un tema universal, és a dir que l'estud i de les fonts produïdesper una petita comunitat permet
entendre fenòmens més globals de fa història de la humanitat. End insar els alumn esen la història dels
fluxos migrato ris, en la natalitat i la mortalitat, en els recomptes i en la classificació dels habita nts del
seu municipi, esdevé una eina per comprend re i conèixer millor l'evolució dels règims demogràfi cs a
altresescales:comarcal ,estatal,mun dial,etc.Aquest quadern,com és lògic, presenta lesfonts delsàmbits
local i comarcal. fet que permet unacon textualització molt prope ra de l'aprenentatge, perqu è prom ou
el cone ixement de la pròp ia societat.'
El coneixement de les diferents fonts demogràfiquesvol incidi r tamb é en la reflexió de com, quan, per
què i per a qui han estat creades. l 'apropament a aquestes fonts, a la seva evolució, a les insti tucions
que les van crear i a les informacion s que recullen hauria de servir també de guia per tal de poder
desenvo lupa r l'esperit crític i per entendre el context de les institucions de poder que les van fer
po ssibles.
'TRlIlO, Gernrn a, •Arxiu$, fo nt s ididàctica de la hi$!òria d e Cat aluny a", a : Sdlmd.DidKtiCdde lesCiènciesSocid/s, Geo9rdfia i Histèrid.Barcelona: Serv eis Pedagògics, SL, n ¡)n. 2, (octu bre 1995) .
12
•••••••••••••••••••••••••• Material per al professorat
Aquest quadern vol contri buir. a part ir de les fonts demogràfiq ues, a un objectiu que no ésnou, l ésa
d ir. a mostrar el cam Ide descod ificar el passat a travésdel coneixement de les fonts .Tal com ja citàvem
en el quadern anterior, Elsarxiusdipositarisde ia m em òria, estractad'implicar elsestudiantsen l'aventura
de saber com pot ser la feina dels hi storiadors i d'altres investigadors socials.També pretén animar al
professorat a treballar la demog rafia amb fonts d 'arxiu , fent suggeriments per al seu aprofitament
d idàct ic.
La present publicació està estructurada en dues parts: una d'utilitat per al professorat que comprèn
una presentació de l'or igen, la intenció i "evolució històrica de les fonts per a l'estud i de la demografia,
que facilita el treball de les activitats d'ensenyament-aprenentatge; una breu explicaci ó de les sèries
documentals principals per a aquest estudi i una gu ia de fonts per a la demografia al Baix llobregat.
ramb èccntéles orientacionsdidàctiques generals per a l'ús del material per part de l'alumnat. la lli sta
dels continguts i els objectius, i una bibliografia.
l 'altra part està formada pels materials didàctics adreçats a l'alumnat a partir del segon cicle d'ESO,
que con tenen : una versió més reduïda sobre l'evolució de les fon ts i les sèries pr incipals per a l'estudi
de la demografia, els documents i una propo sta de t reball a parti r d'una història real que l'alumnat ha
d'invest igar. Totes aquestes act ivitats pretenen aconseguir un aprenentatge significatiu i alhora fun
cional, de manera que l'alumnat de batxillerat pugui planteja r-se diferents treball s de recerca a partir
de replicació efectiva delsconeixements adquirits sobre les fonts.
la història s'inicia amb un document concret -en aquest casuna fot ografia- a part ir del qual escondueix
l'alumnat a con sultar d iverses fo nts: orals, escrite s, gràfiqu es. fot ogr àfiques, etc., que els reproduïm a
banda, per tal d 'anar tractant algun sdelsaspectesmésrellevantsde la demografia.Aquests documents
els permeten recon struir la hi st òria real que els hem plantejat . En aquest recorregu t s'introdueixen
conceptes sobre l'àmbi t temàtic que treball en, es contextualitze n les informacions obtingudes i es
reflexiona sobre les mancances i possib ilitats de les font s. A partir dels docum ents que utilitzen per
bastir la història, es fan propostes de possibles treba lls de recerca amb font s d'arxiu . Els mater ials
contenen tamb é un glossari amb termes relaciona t s amb els doc uments que han de consultar ¡ amb
explicacions sobre els tipus de docum entsque han de treballar.
Amb la int roducció tind ran una idea de l'evo lució de les fonts demogr àfiques a nive ll conceptual. Per
això exp liquem els diversos fon s que es guarden als diferents arxius: arxius parroq uials, municipals,
Arxiu de la corona d'Aragó. Per òen el treball pràctic només hem seleccionat docum ent s propis dels
arxiuscomarcals i locals. Aquesta tria ha estat feta en funció de la història real que han d'esbrinar i dels
aspectes demogràfics que esvolen int roduir.
Quant a la forma en quèespresenten aquests materials didàctics, hem cregut oportú mirar de reproduir
els diferent s documents de la manera més fidel possible, per tal que l'alumnat es familiaritz i amb els
documents d'arxiu d'una manera força real, ja que no és possible treballar amb els originals.
, ÑIliI.lS. Anna;RrTwn'" M. l uz.E/s ,Jaius diposir4risde Idmemoo.. M.Jreri.Jlsdidi:ria de rAnliuHistòric Com.J/CoJ1de5dnrFeIïu deL~tSant Feliu de Uobreg.Jt: Con\ell Coma rcaldel 8.lixUobr eg.Jt. 1999 .
13-
Material per al professorat
Objectius didàctics
--------------------------
· Conèixer diferents fontsdemogràfiquesd 'arxiu· Relacionar les fonts amb les institucionsque les creen· Saber buidar de manera sistemàt ica les informacions que contenen les fonts• Relacionar les fonts demogràfiquesamb temes de recerca històrica• Extreu re la informaci ó de les fonts per a la reconstrucció de lescaracterístiques demogràfiques
d'una faml1ia• Contextualitzar la informaci ó obtinguda a partir del buidatge de les fonts
Continguts
1 Fets, conceptes i sistemes conceptuals• Fontsdemogràfiques d'arxiu:• Història de les fonts• Inst itucions que les creen i per què• Tipus de fonts: fogatges, registresparroquials, padrons i censos d'habitants i Registre Civil• Els documents i la seva uti litat· Aspectesdemogràfics: lesmigracions, la natalitat, la nupcialitat , la mortalitat, els tipus de famjta.
l'estructu ra de la població i les activitatseconòmiques
2 Procediments• Anàlisi dels documents• Obtenció d'informació a partir de documents demogràfics• Classificació de la informació obtinguda a partir del buidatge dels documents• Realització de gràfics a parti r de la informació obtinguda de la consulta i buidatge de doc uments• Relació entre les fonts demogràfiques ¡ possibles temes de recerca• Contextualització de la informació obtinguda a partir del buidatge de les fonts
3 Actituds, valors i normes• Respecte i curio sitat pel passat• Esperit cr/t ic• Ordre i rigor• Relativització de la fiabilitat de les fontsde la història· Consciència que la història que s'estudia és una interpretació· Responsabilitat i cura pel que fa al maneig de la documentació• Sentiment de pertinença a una comunitat
Pautes i suggeriments per a la utilització delsmaterials didàctics
Els materials de l'alumnat consten de tres parts ben diferenciades. La prime ra és una breu històriasobre les fonts documental s, la seva utilitat i les institucions que les produei xen.
La segona part proposa la descoberta i contextualització de tot un seguit d'informacions necessàriesper desvetñer una part del passatd'una fam iia establerta a Sant Feliu a mitjan segle XIX. Per fer-ho serànecessari treballar amb unsdocumentsd'arxiu prèviament escollits i realitzar tot un seguit d'activitatsque aniran guiant la recerca.
14
• ••••••••••••••••••••••••• Material per al professorat
Eneldissenyde lesactivitats s'ha intentat promoure l'aprenentatge tant per descobriment com per recepció.Pel que fa a l'aprenentatge per descobriment, s'ha plantejat tot un seguit d'activitats que guien l'alumnaten l'anàlisi i el buidatge dels diferents documents d'arxiu. Aquestes activitats apareixen classificades endos apartats que corresponen a les preguntes dirigides a esbrinar informacions referides a la famil iaprotagonista de [arecerca, i lesde caràcter més general que analitzen elsaspectesformalsdels documentsi temes complementaris sobre els tempshistòrics en què han estat produïdes que indueixen a reflexionarsobre on trobar lesdiferents tntormedons.L'epqref "Per curiositat" és el que recutl aquest ütim apartat.
l 'aprenentatge per recepció es desenvolupa en l'apartat "Hauríeu de saber que ..:, el qual facilita unainformació útil a l'hora de contextualitzar la informació obtinguda a partir de les fonts.
Els diferentsaspectes demogràfics que es t racten, les mig racions, la natalitat, la mortalitat, etc, s'hanordenat de manera que vagin donant coherència a la història resultant de la familia que serveix de fi lconducto r. De tota manera, cada apartat es pot treballa r de forma independent i en l'ordre que escregui millo r en cada cas, tret d'alguna pregunta de l'apartat "Per curiositat», que fa referènciaaaspectesja apareguts segons l'ordre proposat , però que es podria resoldre en un altre moment. la presentacióen format de fitxa permet alte rar l'o rdre del treball facüment.
la tercera part inclou la reprod ucció dels documents.
Per tal que lesactivitats o'ensenyament-aprene ntatçe siguin més significatives, s'han establert algunsparal-lellsmes entre els aspectes demogràfics que es desprenen dels document s treballats i que, pertant, pert anyen al passat, i l'actualitat. Pensem que la contextualització de la informació resulta méssenzilla i significativa d'aquesta manera.
El nivell més adient per treballar aquesta proposta didàctica podria ser a partir del segon cicle d'ESQ,sempre que l'alumnat tingui un minim de coneixements sobre demografia. les activitats de la primerapart i lesde l'ep igraf "Per curiositat» de la segona poden resultar més feixugues per a alumnes menysmotivats. Encanvi , la recerca proposa da a partir de la fotografia esperem que sigui engrescadora per aun ampli nombred'estudiants. les propostes de treball de recerca van di rigides, òbviament, a l'alumnatde batxillerat. En definitiva però, haurà de ser el professor o pro fessora qui, en cada cas, decideixi com iamb qui uti litzar els materials.
Comptar, controlar i defendre's.Breu història de les fonts demogràfiques d'arxiu
1 Definicions
Comencem amb dues definicio ns:
l 'estad lst ica, ciència de l'est at que té per objecte l'agrupament metòdic per a una èpocadeterminada, de fets socials que es pretenen avaluar de forma numèrica -lmpostos. produccionsind ustria ls, agrícoles, poblacions, etc.' Quan l'estad êttca s'aplica a fenòmens demogràfics, rep elnom d'estad íst ica demogràfica.
Lademografia és la ciència que estudia lescaracte rístiques d'una població - si és vella o jove, si n'hiha moltaen atu r i poca ocupada, etc.-, els fenòmens que fan canviar aquestes ceracter stiques, comara naixements, defuncions, matrimonis, migracions, i lescauses ¡conseqüències d'aquests canvis .Un altre aspecte que cal considerar és el poblament, o distribució de la població en l'espai !
, Nue...a fncic/opedia Larouse.Barcelona , 1984, vol.4.• Definici6 1iteral extreta de: Dicciendri d 'flistórid de Qrd/unyd.Bercelona:Edic ions 62, 1992, p.8] t.
15
Matenal per al professorat ••••••••••••••••••••••••••
2 Un inst rument del poder
Conèixer la població d'un territo ri determinat és una eina imprescindi ble perquè una instit ucióexerceixi i desenvolupi el seupoder sobre unacomunitat concreta. AI llarg de la històri a,l'enfort imentde les institucio ns ha estat paral-lel a la seva capacitat impositiva i a la possibilitat de conèixer,recomptar i controlar el nombre delsseus habi tants . Perestudiar la demografi a ante rior al segle XIXs'utilitzen fontsque no tenien la fin alitat estadistica . Bàsicament aquestessón d'origen eclesiàstic ifiscal.
Per tal de di sposar de dades sobre J'evolucióde la població absoluta de Catalunya durant els seglesXIV al XVI la font ut ilitzada són els registres de focs. Els fog atges són impostos extraordinaris qu eestablien lescort sgenerals d'aco rd amb el rei a raó d'una qua ntita t per foc o casa habitada, per talde sufragar les despeses de la corona i del pa is. A partir del segle XVIII fins a la p rimera meitat delsegle XIXsels registres de caràcter fiscal són per cases o per veïns - caps de femña- , i tamb é enalgun scasos per habi tants.
A part ir del segle XVI l'Església va desenvolupar un major cont rol social de la pob lació per tal decombatre el protes tantisme. Desdel Conci li de Trento, i com a resposta a la Reform a, es van regularmolts aspectes referits als costums i a la fam ñta. Entre els mitjans ut ili tza ts cal esme ntar elperfeccionament dels registresparroqu ials.A parti r de la vint- i-quatrena sessió, de 1'11de novembrede 1563, l'Esglésiaaoccident va estipular queels rectorstenien l'obli gació dedur a terme unsregistresprecisos de baptismes, matrimonis i òbits. Aquesta obligació esva concretar més a partir de l'any1614.
En el segle XVIII a occident van començar les preocu pacions pel creixement de la població i per laseva repercussió sobre l'economia, però va ser l'Estat liberal, introd uït a pr incipi del segle XIX iconsoli dat al llarg del vuit -cents, el qu e va promoure una maj or intervenció en tots els aspectes delavida de l'individu. Prog ressivament elsestats van necessitar conèixer la població, per tal d'implantarun model d 'administ ració centralitzada i unificado ra. És en aquest context quan neix i es conso lidatestad êtlca. una de les eines per mitjà de la qual els estats van poder exercir més plenament el seucaràcter cont rolador. Bàsicament els mitjans utilitzats van ser la creació del Registre Municipal idesprés Civil i els censos i padrons d'habitants.
A partir de llavors els ajuntaments van iniciar t'elaboració dels padron s municipals d'habitants.Paral-lela ment l'Esta t es va enca rregar dels cen sos ge nerals. El Regist re Civi l és la inst it ucióencarregada de la inscripció, de forma metòdica i autèntica, delsactes referits a la condició o estatcivil i capacitat de les persones. Esva crear amb la Llei provisional de Registre Civil de 17 de juny de1870 i el Reglament de 13 de desembre de 1870. L'objectiu era substit ui r els regi stres parroqu ialsper un nou registre bàsicament civil. obligatori i rigorós.
Per tal de governar la població els estats necessit en conèixer-la. L'estad íst ica serveix per aprofundiren aquest coneixement i per establir la norm a. Tot desviament de la norma acostuma a ser tractatper les institucions de l'Estat. En aquest senti t, la demografia dóna dades sobre la norm alitat ol'absència d 'aqu esta.Actualment els estats intenten intervenir en lestendènciesdel comportam entdemogràfic de la població i en la possible evolució d'aquesta, i per a això es valen de les font sestadistiques. Tal és el cas de les polítiques natalist es que promo uen alguns governs davantf'envelliment general de la població.
' IGolESltS, Josep, El fogiJtge de 1497. Estudi; tri!Jns<ripc i6. Barcelona: Fundaci6SalvadOfVivesCasajUiJniJ, 1991, votl, p. 9.
16
••••••••••••••••••••••••••
3 Mancances de les fonts dernoqràñques
Material per al professorat
j
l es fonts estedstiq ues tenen una sèrie de mancances. l es primeres estad stlques no són gairefidedignes en els recomptes de la població ni en els càlculs estad istics: per exemple. no són gaireprecisesa l'hora de dir el t ipusde professió, de manera que moltesvegades elshomes consten coma jornalers o a jornal, sense especificar si treballaven al camp o a la indústr ia, quan inicialment elsobrersde la fàbr ica també estaven a jornal. D'altra banda. no recullen informacions referides a lesprofessionso ocupacions de lesdones"Enaquestacasellasovint lesdonesconstaven amb la professióde su sexo o sus labores -és a dir, com a mestresses de casa. Però sabem, per alt res fon ts orals oescrites,que lesdonesvan treballar en elsdiferentsàmbits,com l'agricultura, la índ úst rte o elsnegocisfamiliars. Aquestescircumstànciesdificulten lesrecerquesque necessiten con sultar lescitade sfontsi most ren la conveniència de sercontra stades.
4 Una eina per als ciutadans i ciutadanes
La documentació continguda en lesdiferents fontsdemogràfiques. a banda de servi r per controlarla pobla ció per part de les diferents institucions (Estat, Església, etc.l, t é una gran utilitat per a lespersones. A continuació presentem algunsexemples ll-lustratius:
1 la cond ició pol íti ca dels catalans, continguda en l'Estatut d 'Autonom ia de Catalunya, la tenentots aquellsciutadans espanyols que d'acord amb les lleis general s de l'Estat, t inguin vernatqeadm inistratiu a qualsevol municipi de Catalunya (art icle 6.1). 'renfr vernatqe edmintstratíu en unmunicip i vol d ir estar-hi empadronat
2 Des de la invasió del Sàhara per part del Marroc l'any 1975. els sahrauts han reivindicatreiteradament el dret d'existir com a poble i han sol-licitat que esfaci un referèndum qu e expressila seva voluntat de tornar al seu pa is. Per a aquesta consulta es demana que les persones quetinguin dret a pronunciar-s'hi siguin elsdescendents dels habitants censats en aquest territor ien l'últim censque va fer l'Estat espanyol l'any 1970.
3 A mitjan anys noranta , quan el poble bosnià fugia del seu país amb mot iu de la guerra entreSèrbia i Bòsnia, elsserbis de lesfronteres van destruir sistemàt icament la documentació personalque portaven elsbosnians. com una forma d'aniq uilar tot un poble"
4 Tenir papers permet a una persona poder treba llar i viure en un país. Actualment la migra ci6estrangera legal i clandestina ésun dels fenòm ens més importantsde la pob lació mundial.
Obrir un debat a la classe sobre la importància de ten ir paper s per fer valer uns drets i sobre lasituació dels"sense papers".
5 Sèries documentals principals
Els fogatges eren llistes contributiveseventuals per focso cases ordenades per po blacions. Tambélaquantitat fi xada espodiaestablir per localitats i desprésper focs.L'objecnu era fixar el repartimentde les despeses del pa ís. Tot i que aquesta font té un caràcter bàsicament fiscal i que l'objectecontributiu era la llar o foc -i no l'indiv idu -oha estat ut il itzada per fer est imacions sobre la poblacióabsoluta abansde l'existència de l'estad ística contemporània. Per tal d 'obtenir dade saproximadessobre el nombre d'habitants total en un moment determinat. cal multipl icar els focs per un bdexvariable.4 o altres, Íldex que canvia segons que lesèpoques siguin més o menyspoblades. Aquestsndexs. que són estimacions sobre el nombre de persones que pod rien viure en cada casa en unadata concreta, han estat establerts per alguns historiado rs, tot i que s6n subjecti us. Aquestadocumentació, que en gran part ha estat publicada, es troba en el fons de la Cancelleria Reial - és adir,en la documentacióde l'escrivania dels reis- que esguarda a l'Arxiu de laCorona d'Arag6.Tamb é
17
a I P al pro S501 .............-_ .
se'n poden trobarcocies en elsarxiusmunicipals. tot i que no succeeixaixlpel que faa lespoblacionsdel Baix llobreg at.
Els reg istres parroquialsAixfcom hi haarxiusqueexpliquen elsfetshistòricsdelsgransreis, comtes.etc..elsparrcqc tals parlende la vida dels pobles. Entre els t ipu s documentals per estudiar l'evolució de la població hi ha: Elsllibres de baptismes, que contenen: la data completa. e l rector o sacerdot que l'administrava i el seucàrrec; el nom i cognoms del pare, i ocasionalment el seu ofici; el nom de la mare; el nomsi cognomsdels padrins. i en ocasionss'hi ressenyaven etspartsmütiplesi elsnaixementsiHeglims.
Els lli bres d'òbits. S'hi ressenyaven el nom i cog nom, la data. irregularment hi sorti a la condici ósocial de di funt, lescausesde la mort, en el casde lesdones s'utilitzava el cognom del marit feminitzat,els noms delsparesdel difunt i el lloc de naixemen t d'aquests; a vegadesels dretsque cobraven elsrectors, el lloc del sepeli o si el difunt havia deixat testament o no.
Els llibres de matrimon is. Les dades que hi pod en aparèix er són els noms dels que cont rauenmatrimoni, el lloc de naixement, l'ocupació, l'edat, els nomsdelspares i la data del matrimoni.
Altres sèries documentals par roquia ls que don en dades sobre la pob lació són els llibres decomunions i els lli bres de confirmacions.
Els padrons municipa ls d'habitants i els censos de poblacióElsajuntaments elaboren els padron smunicipals d'habitantsque són unes relacions delshabitantsd'un municipi, on es recullen d iverses dadescom el domicili, l'edat, la població d'or igen, els anysderesidència en el municipi, el nivell d 'instrucció, la professió, etc. A partir de l'any 1870 es va establ irque el padróesrenovéssimultàniament en tots els municipis cadacinc anys. Desd'aproximadamentel 1900 les renovacions dels padrons municipals d'habitants esvan fer en els anys acabats en Oi S,però a part ir del 1981 i finsal 1996 es van feren els anys acabats en 1 i 6. Desdel 1996 s'ha deixat defer la renovació del pad ró mu nicipal d 'habitants, que ha passat a ser una renovació cont b ua.Tambées poden fer comprovacions en qualsevol moment. Laseva fina litat és mésadm inistrat iva, esa dirper acreditar el do micili.
Durant el segle XVIII i primera meitat del segle XIX l'Estat també va elaborar censos de poblaciósense una periodicitat fixa; tanmateix aquests encara tenien una fina litat fiscal. A partir del 1857 elscensos de l'Admini stració pública no teni en caràcte r fi scal, és a dir, no p rovocaven cap imposiciópecun iària.A part ir de l'any 1887 esva legislar perqu èes fessin cada deu anys.Entreell900i el1970es van fer durant els anys acabats en O. A partir del 1981es fan en elsanysacabatsen 1. Actualmentels censos gene rals de l'Estat esconti nuen fent cada deu anys. Elseu caràcter és sobreto t estad stk.
Els fon sdels ajuntaments conserven els padrons munici pals d 'habitants, però no elscensosgeneral sde la nació, que fa l'Estat.
Els ajuntaments tenen també els expedients de rectificacions -ectuelment anomenats de revisió-anuals del padró d 'habitants, en els quals es recull en les altes, baixes i canvis de domicil i que esprodueixen cada any.
Lesdades personals del padró estan protegides, ésad ir, no són de lliure consu lta fins un term ini detemps, segons estableix la llei 1211989 de la Funció Estad ística Plblica.
El Registre CivilElsjutjats de pau i de prime ra instància desenvolu pen lesfun cionsdel Registre Civil. La documentacióproduïda per aquesta insti tució, qu e va néixer l'any 1870, són les inscripc ions del s naixements,matrimonis i defuncion s. Els arxiu s del s j utjats conserven els llibres en qu è es fan aquestesinscripcion s, però molt s arxius municipals i comarcals gua rden la documentació prèvia: com lesdeclaracion s de naixement, els expedients i certificacion s de matrimoni i les cert ificacions dedefunció.
18•
I·························· Material per al professorat
6 Guia de fonts per a la demografia al Baix Llobregat
Arxius Comarcal i municipals Arxius parroquials (data d'inici de la documentació)Data d'inicidel padrons
Municipis municipalso delescèdules deveïnatqe Baptisme Matrimonis Defuncions Comunion Confirmacions
Abrera (18181 (15721 (15981 (15671 (1881) (16361
Begues (1857) (15661 (15661 (1566) (16091 (16091
Casteüdefels- (19061
Castellvl de Rosanes (18661
Cervelló (S. XIX) (s. XV) (1657) (s. XV) (1888) (1804)
Collbató (1834) (1721) (1805) (1758) (1881) (l853)
Corbera de L (1843) (1929) (1930) (1939) (1939) (1944)
Cornellà de L* (19011
Esparreguera* (1837)
Esplugues de L. • (18S7)
Gavà (1940) (18481 (1939) (1939) (1941)
Martorell (1583) (1600) (15881 (1730) (16931
Molinsde Rei* (1872)
Ofesa de Montserrat (1600) (1579) {I 599) (1529) (1917) (1636)
Pallejà (1823) (16611 (18021 (17811 (18251
La Palma (l857) (18591 (1865) (19491 {18791
El Papiol (1858) (15641 (15631 (1564) (1771)
El Prat (1821) (19181 (1939) (1939) (1941)
Sant Andreu de la Barca (17601 (15641 (1644) (1566) S.lM (1733)
Sant Boi de L (18461 (1509) (1578) (137SI (1853) (1941)
Sa~t Climentde L. (1838) (1531) (1531) (1610) (1865)
Sant Esteve Sesrovires"Sant Feliude L. (1828) (1583) (15831 (1601)
SantJoan Despe (1830)
SantJust Desvern (18 18) (1509) (1581) (15661 (1939) (1668)
SantVicenç delsHorts· (185 7)
Santa Coloma de Cervelló (1914) (1567) (1568) (IS671 (1600) (1740)
Torrelles (1843) (15661 (15661 (1565) (1609)
vaüirana" (1863)
vltadecens (1717) (171 S) (1718)
*Municipis en eb quals~ v.a d(>strui, r.a rxiu p.alTOquí.Jl durant l.J GuerT.a (ivil.font:c..w.X.a~ MuAs, Úf\f!S, '1:1s arxius p.arroqui.lls de'rEd.at Modm1.I.a1 Bai.Uobr~t", ~ 1.Jorrwch1 M P.arnmonidel 8.J¡J( LJobnq.rr.. reooc.. delsAusrri.J.Santf~iu de Uobr~t: Conwll ((lfTI.Irc.a!~ B.1llJ( LJobreg.ll 1999,p.81·92 .Gui.adt!fsMlIM municip.ak j COtl1.Jf(.JIdt!f8.J¡1C~t Santf~ de Uob.-~1: Con~ ((lfTI.Iru!~ Ba,. LJobreg.ll2002.M.o.rn I~,Josoep; f lCoUtllCll.O- ,~p~!! J;.Iowo 'lDfou. lwbel; Mo.IiI;lr ,~ f lotncesc; So5l1II ,TlfJIIl.Alft, .!.IOnl. '1: 1s .arxius Mtànl;s parroqul.lk~ B.1lI .Uobr~t', a:XXVAsS«7lbINInr""OITI.J'U/d1studlosoJ.ElPrat de Uobr~t:Cefllf!! d'Estudt1 Com.Ir<:.a1s~BailC~ ¡ .4.micsdel Prat, 1985.
19•
er I per al professorat ••••••••••••••••••••••••••
7 Respostes del material de l'alumnat
les mi gracions• On va néixer?: A Santa Coloma de Gramenet.• Quin ésel nom de la seva dona? : Josepa Ramisa Clapés• Esvan traslladar a viure a Sant Feliu el 1855. Joan Saladrigas tenia 25 anys i Josepa 21 o 22 anys.• Persaber la procedència dels habitants d'un municipi cal consultar: el padró municipal d'habitants.'la casella on hi ha la informació sobre el lloc de naixement dels habitants d'un municipi és:natu·reteee:
• Elpadró municipal d'habitantsestà fet a Sant Feliu de Llobregat l'any 1886, amb lesdadesdel lBB5., El fa l'Aju ntament de Sant Feliu per recomptar els habita nts del seu municip i.' l esdadesque hi haenaquest padrós6n els nomsi cog noms de cadascun delshabitants, la relaciód'aquestsamb el cap de fam l ia, lesdatesde naixement. les edats, els llocsde naixement, elsestatscivils.les professions, els llocsde residènciahabitual.els temp sde residència, el carrer on habitaveni si sabien llegi r i escriure.
• les donesapareixen com a caps de fam l ia, és a dir, com a j efeen el casque siguin v lduesi amb fi llsmenorsd 'edat.
la natelttet
Ma re
Noms JosepaRamisa
Any denaixement 18
Edat de la marequan van néixerels fills i les fi lles (C>l I
la nupcialitat
lr. filVa 2n. fl lVa
Encarnació Joan
1857 1860
230 24 27
3r, fll Va
Jaume
1862
29
4t . fll Va
Antoni
1863
30
5è fll Va 6è. fj lVa
Sebastià Josep
1867 1873
34 40
NomJoan SaladrJgas Remisa
Dona: Rosa Pascual i Coll
Sebastià Saladrigas gamtsa
Dona: Francesca Amigó Cuyàs
Edat
23212419
Professió
Jornaler
Jornaler
l/oc de naixement
Sant Feliu de L
GràcJa
Sant Feliu de L
Sant Boi de L
la mortali t atla causa de la mort de Joaquim Saladrigas tfopart va ser pleuresi a. Va morir amb onze mesos, ésadir, abans de fer l'any, I per això és un exemple de mortalitat infantil .
• Joan Saladrigas Amigóva morir a l'edat de vuit anys, de tuberculosis de laringe. Elsque signen lallicència d 'enterrament s6n Josep Ximenes, rector de ta Parròqu ia de Sant Feliu, i J. Roig, suplentdel jutge municipal. Els documents van adreçats a l'encarregat del cementi ri, persona l del'Aju ntament. Aquesta documentació era necessària per celebrar l'enterrament eclesiàst ic i perdemostrar la inscripció de la defu nció en el Registre Civil.
• Per esbrinar les causes de mortalitat de l'any 1900 utili tzaríem les ll icències d'enterrament. quetambé donen informació sobre el nom, l'edat i el dia de la defunció.
20
~ . Mater al per al professorat
• En l'epid èmia de còle ra de l'any 1865 va haver-hi 136 persones afectades: 42 homes i 94 dones .L'epi dèm ia va durar 71 d ies. l a taxa de mortalitat va ser de: 56,6 °/00
TIpologia de fam l iesJoan Saladrigas Aragall vivia amb la seva dona Josepa Remisa. cinc dels seus sisfills -Jeume. Antoni,Sebastià. Josep i Joan-,la seva jove RosaPascualColl i el seu nét Marià Saladrigas Pascual. Estractad'una fam lia extensa.
L'estructura de la poblacióSant Feliu ten ia 2.478 habitants l'eny 1862
Les activitats econòmiques• El total de població ocupada l'any 1862 era de 847 persones. Si la població total aquell anyera de
2.478, el percentatge de la població activa era de 34,18 %• Per sectors d'activitat hi havia :
Sector primari: 485 persones 57.26 %Sector secundari : 275 persones 32,46 %Sector terciari: 78 persones 9,20 %
• l a informació sobre les diferent sfeines de la població de Sant Feliu també l'haur lem pogut trobaren el padró municipal d'habitant s.
______n
21-
Material per al professorat
Bibliografia
•••• • ••••••••••••••••••••
Atlescomarcal de Catalunya. Baix Llobregat. Barcelona:ConsellComarcaldel Baix llobregat: InstitutCartogràfic de Catalunya, 1995.
CurrícuJum Educació5ecundària ObJigatória. Barcelona:Àreade ciènciessocials.:Generalitat deCatalunya. Departament Servei de Difusió ¡Publicacions, 1993.
IGtSlAS, Josep, Elfogatge de 1553. Estudi i tran s<r;pció. Barcelona: fundació VivesCasajuana, 1979.
Gran geografia comarcal de Catalunya. Introducció, Barcelones i Baix Llobregat Barcelona:GranEnciclopèd ia Catalana, 1991, p. 322·323 (vegeu la taula d'evoluci6de la poblac ió absoluta del Baixllobregat).
GuAL. Xabier;MUAS, Carles, La pobfaciódelBaix Llobregat a /'epoea delsAustria.Barcelona:FundacióSalvador Vives i Casajuana, 1999.
GUAL,. Xabier;Mll LAS, Carles,"Els arxius parroquia lsde l'Edat ModernaalBaixucbreçer; a: JJornades dePatrim on i del Baix Llobregata l'època dels Austria.Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Ba ixLlobregat , 1999, p.81-92.
Guia deJsarxius municipals i comarcaldel Baix Llobregat.SantFeliu de Llobregat: ConsellComarcal delBaix llobregat , 2002 .
1NGlA, NÍI'"ia;ARGI.1S, Anna, La demografiaalPrat. Mdterials pera l'estudi de la demografia a l'educaciósecundAm obligatòria. ElPrat de llobregat:Ajuntament. 1990, 2quadern s.
MART1 1BoNET, Josep; FIGlJEAOlA I RoTGfR, PereJ.;JovEN I lOPEz, Isabel;MUHoZI PRAOAS, Francesc; SASTRE I
TUlUSAlJS" Jacint, "Elsarxiushistòricsparroquialsdel Baix llobregat", a:XXVAssemblea Intercomarcald 'Estudiosos.ElPratde llobregat:Centre d'EstudisComarcalsdel Baixllobregat i Amicsdel Prat, 1985
PUJADES, JJ. "Lesfontsoratsi la metodologia de relatsbiogràfics", a: Perspec tiva escolar, 2002, nlm. 265p.2 -10.
RotDANBERME.IO, Enric; CASASROMEa, Carme, Demografia.L'Hospitalet :Ajuntament, 1987, (QuadernsdelBa ix; nlm. 5).
SERRAT, N. "Tot preparat per viatjaren el temps", a: Guix. 2002, nen. 283, p. 16 - 20.
SoLMLUS, Albert, "Elspadrons:un exemple d' tisdidàcticde l'Arxiu Municipal". Gausac. Publicació de/Grup d 'Estudis localsde SantCugat de/Vallès.Nlm.2, 1999, juny.
22•
Generalitat de CataUtya
.""."..".., de ""'"'"DIrecci6 General del Patmloni Culn.waI
ÑUJ HIstònc: ConwcIiI Óll s.. F-.. Ólll..llltngal
Ajuntament deSant Feliu de Uobregat
