Upload
phungthuy
View
212
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
¡ Nom: Las Meninas ¡ Autor: Diego Velázquez (1599 – 1660) ¡ Cronologia: 1656 ¡ Es5l: Barroc ¡ Tècnica: Ol i ¡ Suport: tela; 3,18 m x 2,76 m ¡ Tema: Retrat col·∙ lecEu ¡ Localització: Museu del Prado, Madrid
FITXA TÈCNICA
¡ Considerat un dels genis de la pintura, Diego Rodríguez de Silva i Velázquez es va formar com a aprenent al taller de Francisco Pacheco. El 16717, quan només tenia 18 anys, Velázquez ja era mestre pintor, i l ’any següent es va casar la filla del seu mestre.
¡ El 1622 va visitar per primera vegada Madrid, on va tornar l ’any següent cridat pel compte-‐duc d’Olivares, el primer ministre de Felip IV. Després de pintar un retrat del monarca, actualment perdut, va ser nomenat pintor de cort amb només 24 anys. La visita de Rubens a Espanya el 1628 va revifar el desig del pintor sevil là de visitar Itàlia, on va anar en dues ocasions (1629-‐1631 i 1648 -‐1651). All í Velázquez , a més de poder estudiar els grans mestres va aconseguir que fos àmpliament reconeguda la seva vàlua com a pintor i va retratar quadres de gran importància per a la història de l’art, el seu reconeixement com a pintor va arribar al màxim grau quan l i va ser atorgada la Creu de l’Orde de Sant Jaume , una gran disEnció per a qui va ser pintor de nobles, reis i papes.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
DESCRIPCIÓ FORMAL
El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició, amb la qual cosa l’arEsta aconsegueix crear un gran camp visual. La infanta Margarida s’estableix com a punt convergent de les diferents diagonals composiEves que dibuixen la resta de personatges i que es projecten fins al mirall i la porta del fons. Aquests dos elements, mirall i porta, proporcionen una gran profunditat escènica. El primer reflecteix alguna cosa que potser és fora de l’espai pròpiament pictòric, i el segon amplia brillantment l’espai visual. Sorprèn, també, la gran modernitat en el tall d’algunes de les figures i els objectes als marges de la tela, detall que aporta una gran dosi d’espontaneïtat a l’escena i que va ser molt uElitzat a la darreria del segle XIX arran de la influència de la fotografia.
DESCR IPC IÓ FORMAL
Velázquez uElitza indisEntament una pinzellada llarga i fluida amb una altra de curta i precisa, que l’ajuda a perfilar amb un gran mestratge els detalls en els vesEts de les infantes. El seu pinzell inigualable és capaç de transmetre, amb gran realisme, textures tan diferents com són la duresa de la fusta, o la rigidesa dels vesEts de les infantes i la suavitat del pelatge del gos en el qual sembla que s’hagi d’enfonsar la sabata del nan. També és excepcional la captació de la llum, tant en els seus efectes generals com en els detalls. En l’obra hi ha dos focus lumínics: el que arEficialment irradia directament sobre les figures en primer pla, i el que entra a l’habitació a través de la porta oberta al fons, deixant la resta de la composició en penombra.
DESCR IPC IÓ FORMAL
A la vegada, Velázquez domina per fec tament l a tècn i ca de l a perspec5va aèria i plasma l’atmosfera existent entre els cossos mitjançant el difuminat dels seus contorns que, juntament amb el contrast entre la part il·∙luminada (centre) i la fosca (parets i sostre), reforça el senEt de la profunditat escènica. La paleta és d’una gran riquesa cromàEca, i destaquen els maEsos tonals del blanc i el negre, i el seu contrast amb el vermell dels detalls ornamentals dels vesEts.
TEMÀTICA
Inicialment, aquesta tela constava en els inventaris del palau com El quadre de la família. No va ser fins el 1843 quan el pintor Madrazo va donar al quadre la denominació actual, Las Meninas, paraula d’origen portuguès que significa «dama d’honor». L’escena se situa segurament en una estança de l’Alcázar de Madrid, on el pintor sevillà tenia al seu taller. Al centre hi ha la infanta Margarida , amb Maria Agus5na de Sarmiento a l’esquerra i Isabel de Velasco a la dreta, ambdues dames d’honor a la infanta. També hi ha els nans Mari Bàrbola i Nicolasito Pertusato, que dóna una puntada de peu al tranquil masm que jeu a terra.
TEMÀTICA
En un segon pla a la dreta, hi ha dues figures dempeus que es relacionen amb Marcela de Ulloa ⎯ serventa de les dames de la reina⎯ i Diego Ruiz de Azcona ⎯un guardadames . Al fons, a l’obertura de la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau i possible parent del pintor. Al seu costat, i reflecEts al mirall, apareixen els bustos del rei Felip IV i de la reina Marianna d’Àustria. Més a l’esquerra hi ha l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans, que porta una Creu de l’Orde de Sant Jaume. Finalment, penjat a la paret apareixen representades dues escenes mitològiques, copiades, respecEvament, de Rubens (Pal·∙las i Aracne) i de Jordaens (Apol·∙lo i Màrsies).
TEMÀTICA
La temàEca de l’obra ha suscitat nombroses interpretacions. La més acceptada és la que considera que la tela mostra la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor, ocupat en l’elaboració d’un retrat de la parella reial, l’eogie de la qual es plasma al mirall. Tanmateix, segons la reconstrucció de les perspecEves, el mirall també podria reflecEr el que està pintant al quadre, i en aquest cas caldria preguntar-‐se qui miren el pintor, la infanta i altres personatges del seguici. Alguns estudiosos han interpretat la pintura com un al·∙legat de l’ar5sta sevillà a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-‐la amb la poesia, i per tant considerada com a Art i no com a artesania.
E n a q u e s t a l í n i a s ’ e n t e n d r i a i e s jusEficar ia l ’apar ic ió a l ’esquerra del quadre de l ’autoretrat del pintor amb el pinzel l i la paleta a les mans, l lu int la C r e u d e l ’ O r d e d e S a n t J a u m e , aconseguida tres anys després , l ’any 1659, i que, segons la l legenda, va pintar el mateix Fel ip IV després de la mort de Velázquez com a senyal de reconeixement a la noblesa de l ’arEsta. Una vegada final i tzat, e l quadre va ser penjat a l despatx d’esEu de Fel ip IV, un l loc a l qual només tenia accés el rei , i que indica el caràcter pr ivat i famil iar q u e v a t e n i r a q u e s t a o b r a p e r a l monarca.
TEMÀTICA
MODELS I INFLUÈNCIES
Velázquez va assimilar ràpidament l’art pictòric del passat ⎯en especial la pintura veneciana del segle X V I ( T i n t o r e^o ) i e l n a t u r a l i s m e d e Caravaggio⎯ i va aprendre d e g r a n s m e s t r e s contemporanis com Rubens, per acabar creant una tècnica i un esEl personals que le van portar a ser una de les figures cabdals de l’art barroc. Pel que fa a Las Meninas, tant la posició en primer pla del gos, com el recurs del mirall al fons reflecEnt allò que suposadament no és dins l’espai pictòric, han estat comparats amb la cèlebre obra de Van Eyck, el Matrimoni Arnolfini.
MODELS I INFLUÈNCIES
A Espanya, Velázquez també va tenir un gran admirador i seguidor, Goya, que va poder estudiar la seva obra en les col·∙leccions reials i que es va inspirar clarament en Las Meninas per pintar La família de Carles IV. En el segle XX, la seva obra va ser moEu de reflexió i de reinterpretació per una sèrie d’arEstes, entre les quals destaquen Francis Bacon, Picasso i l’Equip Crònica. El primer, gran admirador de l’obra de Velázquez, va fer una sèrie de quadres en els quals del Retrat d’Innocenci X és el protagonista. Las Meninas, en parEcular, van ser dividides en parts i reinterpretades per Picasso en múlEples quadres, en els quals el tema és la composició en la seva totalitat i en els seus diversos detalls.
MODELS I INFLUÈNCIES
D’altra banda, dins de la tendència del Pop Art, destaquen les pintures i les recreacions escultòriques de l’Equip Crònica tretes del quadre i individualitzades com a objecte armsEc. Aquestes apropiacions de les obres del passat caracteritzen les úlEmes tendències armsEques de la modernitat.
Extret de: TRIADÓ, JR. H i s t ò r i a de l ’ A r t . Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009