L'Agulla, 062

  • View
    231

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of L'Agulla, 062

  • L A G

    U L L

    A

    Desembre 2008 - Any XIII - Nmero 62

    s Nadal: ha nascut un infant en un pessebre

    La crisi, que ja s novament aqu, s com una penitncia que imposa el sistema a la desmesura, a lexcs. Lausteritat que des de fa un segle es reclama com un valor tic ara s una estricta necessitat perqu el consumisme, per dir-ho en un mot representatiu daquesta civilitzaci, mena cap a la destrucci i cap a lesgotament. Amb tot ja shan sentit algunes veus que demanen ajornar la lluita contra el canvi climtic per tal de centrar els esforos i els recursos per a sortir de la crisi econmica. s una curiosa manera de no entendre res. La crisi ambiental i la crisi econmica s el mateix, s locs del model de desenvolupament.

    La recessi econmica ja s un fet global amb conseqncies per a moltes famlies que pateixen en quedar per sota del llindar de satisfacci de les necessitats bsiques. Per a altres famlies ser un parntesi marcat per la moderaci a lespera de reprendre novament el ritme de consum. Per a moltes altres arreu de la Terra, ser la continuaci dun estat de pobresa permanent.

    El mn t ara mateix una poblaci i un ndex de creixement demogrfic molt superior al que lecosistema pot suportar de manera sostenible. Som uns 7.000 milions sobre el planeta i podrem arribar a ser 14.000 milions abans de meitat de segle. Vet aqu un important tema de reflexi amb connotacions tiques revestides de dramatisme ambiental i econmic, que curiosament no forma part, com els matrimonis homosexuals o la manipulaci gentica per exemple, dels debats que ocupen els governs, lEsglsia i tamb les tertlies meditiques.

    El factor clau s la poblaci. Els sistemes tancats, i la Terra ho s pel que fa als materials, acaben estabilitzant-se en un punt dequilibri o b es collapsen. A la nostra generaci li correspon decidir quin s aquest punt dequilibri pel que fa a poblaci i a consum energtic. Kyoto s una aproximaci a aquesta presa de decisi, per noms una feble aproximaci. El que sembla despendres de les altes discussions governamentals descala planetria, ens referim a la encara recent reuni dels G20, s com i quan sortirem daquesta crisi que afecta les no tant pobres butxaques dels consumidors per poder continuar lescalada del consum. s per anar-hi pensant...

    Butllet de reflexi i dileg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

  • Any XIII. Nmero 62desembre 2008

    Periodicitat:cinc nmeros lany.

    Subscripci anual: 10

    Grup promotor:Jaume Botey

    Joaquim M. Cervera Salva Clars Kitty Guirao

    Maria-Josep Hernndez Tere Jorge

    Josep LligadasJosep Pascual

    Merc Sol

    Coordinaci: Josep Lligadas

    Compaginaci: Merc Sol

    Dibuixos: Montserrat Cabo

    Capalera: Merc Gallifa

    Imprimeix: Multitext, S.L.

    D.L.: B - 41803 - 97

    Adrea:Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1

    08018 Barcelona

    Correu electrnic:agulla.revista@telefonica.net

    Telfon: 93.308.37.37(Josep Pascual)

    Bloc:http://punxo.blogspot.com

    Veure, mirar03 Una esperana anomenada Obama. A. Masllorens

    la palmera i la font04 La feina dels capellans a les presons. J.M. Jubany06 Muzungu. J.M. Romaguera07 Espiritualitat feminista. M. Dign

    amb entitat (i experincia)

    08 La Fundaci + Arbres. O. Randoavui parlem amb...

    09 Xevi Castell. M.J. Hernndez

    Receptes rpides, bones i piadoses (o no)13 Pirates de terra endins. S.Clars

    14 Puntades

    15 per airejar el cervell

    La FE DE CADA DIA

    16 LEucaristia, tot un repte. J. Lligadas

    Dib

    uix

    dA

    lba

    Dom

    ngu

    ez

    2

    LAgullaButllet de reflexi i dileg

    Per subscriures a lAgulla. Es tracta, simplement, domplir la butlleta de domiciliaci bancria (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. Tamb podeu enviar les dades per correu electrnic.

    Butlleta de subscripciAmics,Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripci anual de lAGULLA a travs del compte que us indico.Atentament,

    Firma

    Nom i cognoms: ____________________________________________

    NIF: ____________________________________________________

    Adrea: _________________________________________________

    Poblaci: ______________________________________ CP: _____Telfon: _________________________________________________

    Correu electrnic: __________________________________________

    - - -Entitat Oficina Control Compte o llibreta

    Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - SumariSumari

  • Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...

    El ms bo dObama, abans mateix que sigui president, s que ens torna la illusi i lesperana. Per no em digueu ills perqu tingui una illusi. Simplement penso que lhome, amb totes les seves limitacions, t algunes idees clares sobre el mn on viu i sobre com contribuir a fer-lo una mica millor durant els anys que sigui president. Potser no s molt, per resulta interessant.Obama no ho tindr gens fcil, perqu el moment s molt dolent i el mn senfronta a una crisi profunda. s el llegat que li deixar el pitjor president de la histria, lhome que ha basat la seva acci en la venjana, lobscurantisme, el menyspreu als drets humans i lunilateralisme. En el ja fams discurs de la nit electoral, davant la multitud que es va reunir a Chicago per festejar la victria, Obama es va referir sobretot a la causa de la pau i va reivindicar la convicci que estem connectats com un sol poble. En un pas tan dividit com el seu, la idea que no hi ha bons i dolents noms perqu pensin de diferent manera, s un gran aven. I nhi haur ms. Daqu a unes setmanes, lnic defensor de Bush, en tot el mn, ser un altre expresident casps de cabell engominat.Aquesta benevolncia entorn de la gesti dObama no durar sempre, of course. Tamb li arribaran els problemes, les decisions equivocades, les crtiques i el desgast. Per de moment ha fet una defensa aferrissada dels drets humans, a linterior del pas i tamb per a aquells que mescolten avui reunits al voltant duna rdio en els racons oblidats del nostre planeta. Com ha escrit Roger Cohen al New York Times, no

    es pot proclamar la llibertat alhora que es tortura. No es pot fomentar la democrcia alhora que es fa desaparixer la gent. No es pot prescindir de la transparncia i la regulaci tan essencials per als mercats moderns de capital i continuar pretenent que un s el far de la lliure empresa.A mi aquest moment histric em recorda el comenament dels anys seixanta, quan van coincidir J.F.K, Joan XXIII i Nikita Khruixev. No s que els temps siguin iguals, perqu la histria mai no es repeteix exactament igual; ni falta que fa, tenint en compte com va acabar tot all. Per lestat dnim de molta gent al mn t algunes similituds. I a mi magrada. Eren els anys de les protestes contra la guerra i a favor del pacifisme (fes lamor i no la guerra). De loposici als blocs militars i a les dictadures. De lantimilitarisme i linternacionalisme fraternal. Dels hippies i les comunes. De lamor lliure, la pndola i lalliberament de la dona. I, s cert, tamb de lLSD i els falsos paradisos.Tamb va ser el temps de Joan XXIII i el seu fracassat aggiornamento. Aquesta s la part trista de la histria, la nostra creu. No hi ha un Obama dins lEsglsia, perqu a lEsglsia els negres no voten, ni les altres minories. Ni menys encara les dones. Noms una colla dhomes

    Una esperana anomenada Obama

    lex Masllorens

    carques i estirats, convenuts de ser el ltimo mohicano i de tenir la sagrada missi de salvar la vinya devastada per les gossades de senglars. Hem de reconixer que en aquestes condicions ser difcil que lEsperit aconsegueixi colar-se mai en cap conclave! Potser per

    aix es duen a terme sota pany i forrellat.Ens falten, doncs, el papa bo i tamb el Khruixev que tancava la terna dels lders renovadors i agosarats dels anys seixanta. Tots tres van tenir lenginy i la intelligncia de combinar el que els convenia a ells i als seus seguidors amb el que li convenia al mn en aquells moments. Malauradament, tamb s cert que tots tres van trobar resistncies aparentment insalvables i van acabar malament. Esperem que les coses ens vagin millor en aquesta ocasi. Una bona diferncia, s que Obama pot trobar altres dirigents convenuts, com ell mateix, dels efectes beneficiosos del poder tou. Per a linventor daquest terme als anys noranta, el professor de Harvard Joseph Nye, durant massa temps, els estudiosos han prestat una atenci excessiva als aspectes ms durs del poder militar, econmic i financer, i han ignorat la importncia de les caracterstiques nacionals que 3

  • permeten que determinats pasos facin amics i influeixin en la gent millor que els altres. El que ha de fer el prxim president, tal i com ho ha expressat Paul Kennedy, s reconixer amb claredat quines han estat les esperances que li han donat tanta popularitat en tantes parts diferents del mn: les esperances africanes que presti veritable atenci i ajudi de veritat el continent atribolat; els desitjos llatinoamericans que mantingui les poltiques liberals

    en comer i immigraci, faci alguna cosa per superar el punt mort en les relacions amb Cuba i mostri un veritable respecte per Amrica Llatina; les aspiracions dEuropa, Canad i Austrlia que es prengui seriosament les obligacions dEstats Units amb les institucions i els tractats internacionals, inclosos els compromisos ambientals i antiproteccionistes; i les esperances dels rabs moderats que ofereixi alguna cosa ms que bones paraules als palestins.

    Com es pot veure, molts deures per a un sol president i per a noms quatre anys. Linconvenient i el repte principals sn justament fruit de la quantitat de problemes acumulats que ha deixat per resoldre o que ha creat de bell nou el president sortint. Per la illusi, avui p