Sara Alba, Beatriz Castañeda,

Emily Salas, Judith Marin

Aquest parc és el jardí més antic dels quees conserven a Barcelona. És un museu al‟aire lliure amb un itinerari preestablert.

Ocupa una extensió de 9 hectàrees, de lesquals 8 són enjardinades. Està envoltat devegetació forestal i dividit en tres nivells. Ala terrassa superior hi ha un safareig querecull l‟aigua de rec per al jardí, a la partintermèdia trobem templets amb cúpules i al‟inferior el laberint que dóna nom al parc.

Una de les primeres coses que trobem és una placa demarbre en la qual hi ha representat un acte molt freqüenten la mitologia grega: el rapte d‟una noia per part d‟unhome. Es tracta del déu Posidó i porta com atribut eltrident. El nom de la dona és Amfítrite.

Un altre rapte:altra vegada unaplaca de marbreamb un relleu querepresenta unanoia i un brau. SónZeus i Europa. Lanoia era tan bellaque Zeus es vatransformar enbrau per poderseduir-la. La varaptar i se la vaendur fins a Cretaon van tenir tresfills: Minos ,Sarpedont iRadamantis.

Arribem a la zona central del parc, hi ha una entrada de bardisses que apunta camins bifurcats. Abans, però, veiem una placa de marbre en el qual hi ha un baix relleu que representa dues persones, un home i una dona. Aquesta última dóna un objecte a l‟home. A sota hi ha una inscripció que ens explica el fet.

L‟homeées Teseu i la dona és Ariadna. L‟objecte que li dona és un cordill. Tots dos han d‟entrar al Laberint del Minotaure. Es troben allà perquè Teseu vol matar el Minotaure.

El mite explica que Teseu volia matar el minotaure perquè s‟havia proposat posar fi als sacrificis dels joves que se li lliuraven. Ariadna el va ajudar: li va donar un cordill perquè després pogués sortir, i així va fer, va entrar, va matar el minotaure i va sortir gràcies al cordill.

El laberint és un “clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop a dins, de trobar-ne la sortida” (DIEC), o el que és el mateix: un conjunt de passadissos, revolts i vies que no van enlloc l‟objectiu principal dels quals és fer errar el camí de sortida.

“Labyrinthus erat magnum aedificium undehomines exire nesciebant, nam multae viaeflexae faciebant errorem.”

En l‟altre laberint Teseu trobava el Minotaure imés aviat amb cara de pocs amics. En canvivosaltres, com que esteu en el jardí d‟unprohom que vivia lliure de preocupacions,trobareu un personatge molt més amable iagradable als homes – tot i que de vegadestambé fa patir, oi?- Sabeu dir-me qui és?

És Eros.

Ara comença la part més difícil: trobar lasortida.

La nimfa Eco s'encarregava de vigilar a distància ladeessa Hera , esposa de Zeus, perquè no el descobrís.Un dia Hera enxampar i va transformar la nimfa en un„‟eco‟‟ de manera que no tenia control sobre les sevesparaules, ni podia parlar abans que un altre ho haguésfet, ni romandre callada quan algú havia parlat.

Pel bosc, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís,però al parlar amb ella, com que només repetia lesúltimes paraules, ell la va menysprear i la va ignorartotalment. Amb el cor trencat, Eco va passar tota laresta de la seva vida, debilitant- se i aprimant-se finsque només li va quedar la veu.

Els déus van castigar Narcís a sofrir d‟un amor nocorrespost. La pregària va ser escoltada per Nèmesi,la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcísi el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua.

El jove va acabar morint de desamor i va baixar aHades on va ser turmentat per sempre pel seu reflexal riu Estix . En el lloc on va morir va néixer una florque va portar el seu nom, Narcís.

A la primera terrassa de banda a banda hi ha una

glorieta dins de la qual es poden veure

representades dues dones amb un terrible passat

mitològic.

Ariadna és la filla de Minos i Pasífae, els reis de

Creta. Ariadna es va enamorar de Teseu a

primera vista, i el va ajudar donant-li una espasa

màgica i un cabdell del fil que estava filant o,

segons altres fonts, una corona lluminosa perquè

pogués trobar el camí de sortida del Laberint

després de matar el Minotaure. Ariadna va fugir

llavors amb Teseu.

Teseu va abandonar Ariadna deixant-la adormida en Naxosi el déu Dionís la va descobrir i es va casar amb ella. Amb ell va ser mare de Enopió, la personificació del vi, i va ser ascendida al cel com la constel·lació Corona Borealis. Ariadna va romandre fidel a Dionís, però més tard Perseu la va matar en el camp de batalla d'Argos.

A l’esquerra hi ha una jove. No és esposa de cap déu, però sí amant. Era filla d’Acrisi. Aquesta va anar a l’oracle que li havia dit que si la noia tenia un fill baró, aquest el mataria. Per això va tancar-la en una torre de parets molt gruixudes i portes d’acer. Però Zeus va aconseguir entrar-hi a través d’una esquerda del sostre, un cop transformat en una pluja d’or, i la va fecundar. De tots dos va néixer Perseu.

Deessa de l‟arcde Sant Martí. Iris, era filla del titá Taumante i Electra, filla del titá Oceà.

Va ser missatgera de Zeus i de la sevadona, Hera.

Iris abandonaval‟Olimp solamentper transmetreels divinsmandats a la humanitat.

Viatjava a la velocitat del vent, podia anard‟un extrem a l‟altre de la Terra i també al fons del mar.

Encara que sigui germana de monstres, les harpies, era representada com una jovebella, amb ales i amb roba de colors brillantsi una aureola de llum al cap, i travessant el cel amb un arc.

També hem trobat una altra placa on hi ha dues persones que llancen pedres enrere per damunt les seves espatlles. Són Deucalió i Pirra.

Licaó va ser el primer en civilitzar Arcàdia. Però va fer que el déu Zeus s‟enfadés, ja que va sacrificar un pobre noi en el seu nom. Zeus, sense pensar-ho dues vegades, el va convertir en llop i va destruir la seva casa amb un llamp poderós.

Licaó tenia 22 fills, que eren molt dolents. Un dia Zeus es va fer passar per un pobre viatger i es va presentar. Licaó va tenir la pocavergonya de oferir-li els intestins del seu propi germà, Níctim. Zeus va reviure Níctim i va convertir-los en llop a la resta.

Zeus al tornar a l‟Olimp, i com continuava enfadat, va decidir matar tots els mortals mitjançant un gran diluvi.

Prometeu es va assabentar, i va advertir el seu fill Deucalió sobre això, i li va recomanar que fes una arca per a ell i per a la seva dona, Pirra, filla de Epimeteu i Pandora.

Al finalitzar el diluvi, Deucalió va enviar un colom en un vol exploratori, i va retornar amb una branca, confirmant que hi havia terra en alguna part.

Decaulió i Pirra es van dirigir al temple de Temis,on van oferir sacrificis a Zeus demanant-li la manera de repoblar la terra. De sobte, es va aparèixer Temis i els va dir que la solució era llençar els ossos de sa mare. Van interpretar que els ossos de sa mare Gea, eren les pedres, pel que van agafar i llençar-les cap enrere. Així doncs, va aparèixer la nova humanitat.

A dalt de tots ens aturem davant el Pavelló Neoclàssic. La al·legoria que hi ha es:

„‟Artis naturaqueparti concordiapulchrum‟‟

Aquesta frase traduïda vol dir que la concòrdia de les arts i la natura engendra la bellesa.

Al palauet que hi ha davant de l‟estany hi podeu observar uns relleus decoratius on està representat el déu més vell de tots. És Cronos i les muses.

Les muses, filles de Zeus i Nemosine, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d'un art o d'una ciència cadascuna.

El número de Muses és nou. L‟origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l‟Olimp, però finalment es van situar al Parnàs( muntanya del santuari de Delfos) i van ser associades a Apol·lo.

Els primers artistes creien en la seva existència però més tard es van convertir en una figura retòrica amb una invocació o cant per demanar al seu favor. Al voltant del seu culte es duien a terme les proeses artístiques, per això van donar lloc al terme „‟museu‟‟ com a lloc on es dipositen obres d‟art. Encara que es va anar anomentant musa a tot allò que incitava a la creació, com la bellesa.

A dalt de tot del parc hi ha una nimfa reposant. El seu nom és Egèria. Era una antiga divinitat romana de les fonts. Va tenir relació amb el rei romà NumaPompilili va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d'Egèria a les fonts.

Esperem que us hagi agradat.

Gràcies per aquest curs.

PETONS!INSTITUT GALLECS

CURS 2011-2012

LLATÍ - 4t ESO