Embed Size (px)
Citation preview
El laberint-castell en el cine
Un home sol (heroi?) enfrontat a una estructura universal i immòvil
El castell, F. Kafka, 1922
• La novel·la narra la història de l'agrimensor K. en el seu intent impossible d'accedir a un castell, els propietaris del qual l’han contractat per a realitzar un treball del que ni tan sols sap la seua naturalesa. K. s'allotja al poble veí, a l'espera de poder contactar amb els seus patrons, trobant-se en un microcosmos del qual no entén les normes legals ni de comportament.
• Al llarg de l'obra es percep la irracionalitat que regna dins d'aquest microcosmos, una psicologia desesperant, que tracta d'apropar-nos a la realitat de l'època en què va ser escrita; on un individu, menys encara un desconegut i odiat, no pot fer front a un sistema que, havent estat creat per homes, no té gens d'humà.
• Però anant més enllà d'aquesta significació, el castell, vist des d'una profunda anàlisi i segons la intenció i valor que li donava Kafka, és el reflex de la irracionalitat de la vida mateixa, on aquest castell pot entendre's o com Déu o com l'Estat (difereixen les interpretacions). És una superestructura incomprensible davant la lògica humana, que tracta de ser aconseguida en el llibre per K. i els pobladors en desesperats esforços.
• Fosca i surrealista, El castell tracta sobre l'alienació , la burocràcia, i la frustració, aparentment interminable, dels intents d'un home d'oposar-se al sistema.
Portabilidad kafkianaPublicado el 09/03/2011 por Mamá (contra) corriente22 comentarios
Cuando pedimos la portabilidad teníamos claro que era posible que tuviéramos problemas, incluso que estuviéramos unas horas sin conexión. Pero no nos podíamos imaginar ni por lo más remoto que podríamos estar un montón de días incomunicados… La realidad a veces supera la ficción y ahora mismo estamos inmersos en una situación un tanto kafkiana: no tenemos teléfono ni conexión a Internet, nadie sabe muy bien por qué motivo, no nos dan plazos y la única solución es esperar a que llame un técnico (encima de nuestra anterior compañía!!!) y que se pasa por casa a ver cuál es el problema. Lo único que alcanzo a comprender es que esto va para largo.Después de seis días de incomunicación, hoy hemos decidido recargar el modem usb de prepago que compré cuando me hice la miomectomia. Hemos comprado un bono de 1 semana o 1 GB (lo que llegue antes), a precio de oro, por cierto, así que vuelvo a tener conexión. La solución es pésima y empiezo a temer que como se me agote el bono y sigamos igual este mes va a ser el más caro de toda la historia.Voy a ponerme al día…
• kafkià –ana (Diccionari de l’Enciclopèdia catalana) adj 1 Relatiu o pertanyent a Kafka o a les seves obres. 2 fig Angoixós, summament desorientador.
• kafkiano, na. (Diccionario RAE) 1. adj. Perteneciente o relativo a Franz Kafka o a su obra. Las
novelas kafkianas2. adj. Característico de este escritor checo o de su
obra. Visión kafkiana del mundo3. adj. Dicho de una situación: Absurda, angustiosa.
L’encontre amb el laberint• L’heroi mític s’enfronta (i surt vencedor) al perill de la
fortalesa infernal (el laberint) que busca la fragmentació, el desordre i l’oblit.– Teseu, gràcies a la figura orientadora d’Ariadna– Odisseu, penetra a Troia gràcies a l’estratagema del cavall
de fusta; i recupera la identitat a través de la memòria i la reconquesta de la llar.
• En canvi, K. (El castell, F. Kafka, 1922) ens descobreix que l’assalt a la fortalesa és impossible; i per això, sense cap possible heroïcitat ni acció mesiànica, descobreix que l’empresa és inutil, i el viatge sense cap finalitat.
Influències en el cinema
Cine pèplum
Molt poques versions del mite de Teseu contra el minotaure (a diferència d’altres arts, com la pintura o la literatura)
El Monstruo de Creta, 1960 (Teseo contro il minotauro)
Els herois miniaturitzats
• La indefensió de l’individu contra un món de poders arbitrariament disposats contra ell.
• L’heroi es troba miniaturitzat davant d’aqueixos poders als que s’enfronta, però també els espais naturals o arquitectònics.
• En el cine (art especialment espacial) la fortalesa laberíntica de Kafka adopta el format d’un grandiós decorat que aïlla i miniaturitza l’individu (El procés, O. Wells/Kafka) Le procès, O. Wells, 1963
• Un home normal és detingut i comdenat per una falsa aparença, la qual cosa li fa perdre la confiança en l’ordre familiar i ser introduït en la fredor de la presó.
• Està comdenat a la solitud dins i fora de la presó (castell): sols troba indiferència i hostilitat en els testimonis o en la gent que podria ajudar-lo
Falso culpable, A. Hitchcock, 1956
• Ordre quotidià amenaçat per obscures forces burocràtiques que posen en dubte la identitat: Roger Tornhill un confiat agent de publicitat, que per casualitat veu trabalsada la vida quotidiana.
• La dona que coneix en el tren (Ariadna) no és qui sembla ser (=confusió també sentimental).
• Miniaturització espacial:– Picat zenital de l’edifici ONU– L’estació de tren com a espai hostil– Escena de la persecució de l’avioneta– L’assalt al laberint/castell: casa
inaccessible, enigmàtica i perillosa– Joc d’escales desproporcionades: mont
Rushmore. Con la muerte en los talones, A. Hitchcock, 1959
Els castells laborals
• La rutina del treball i la impossibilitat d’aconseguir la fortalesa social a través del triomf laboral que els missatges publicitaris capitalistes indueixen a aconseguir.
• Patiment d’un treballador qualsevol, d’un heroi anònim.• L’univers de la tecnologia opresiva: – la cosificació del cos o la maquinització a través de la
tècnica, – la tirania horària, – la pèrdua de la individualització en nom de la
uniformització productiva.
La cosificació del treballador , sotmés a una maquinització absoluta a través de la tècnica.Crítica social a través de la sàtira
Tiempos modernos , Charles Chaplin, 1936)
Y el mundo marcha, King Vidor, (1928)
Un jove solitari impulsat per l'ambició i l'idealisme s'enfronta a la vida en el Nova York de principis del segle XX. Les dures condiciones que imposa aquesta realitat desmitifiquen el mític somni americà.
Viktor Navorski, un ciutadà d’un país fictici arriba a Estats Units quan, mentre li estan comprovant el passaport, un cop d’estat té lloc en el seu país, esclatant així una guerra civil. El govern americà decideix no reconeixer el nou estat, per la qual cosa Viktor es converteix de sobte en un ciutadà sense nacionalitat en territori americà. Sol, sense recursos, sense conéixer l’idioma, es veu obligat a sobreviure i a resoldre una situació kafkiana creada per la burocràcia i els interessos estatals en la qual un ciutadà innocent es veu atrapat.
Així confinat a la terminal de l’aeroport, Viktor es veu obligat viure durant mesos. I serà gràcies a la iniciativa, simpatía i bondat que aconseguirà l’amistat d’alguns treballadors de l’aeroport….
Un futur tecnificat, deshumanitzat, i autoritari
• Paràboles negatives sobre el futur (distopies): – Brazil (T. Gillian, 1984) societat claustrofòbica i absurda
dominada per buròcrates que prohibeix fins i tot els sommis.
– Blade Runner: societat amoral, – Fahrenheit 451: societat bibliofòbica i bibliocida– El dormilón i La fuga de Logan: móns recreats des de la
comèdia paròdica
Brazil (T. Gillian, 1984)
Visió surrealista sobre un futur perfecte on impera el maquinisme i on tot està controlat per una agència governamental secreta que prohibeix que l'amor interfereixi amb l'eficàcia. Un insecte cau inoportunament en un ordinador i fa que s'altere el nom del terrorista Tuttle, cosa que provoca la immediata condemna a mort de l'innocent Buttle.
Quan es descobreix l'error de l'ordinador espatllat, encarreguen a Sam Lowry, un funcionari modèlic, que indemnitze la viuda.
Un cop a casa de la senyora Buttle, Sam coneix Jill, la dona dels seus somnis, però la burocràcia l'acusa de no haver evitat que uns terroristes tiren les seves bombes. Lowry i la seva nova companya viuran ara sota una constant amenaça.
La fuga de Logan, M. Anderson, 1976
El 2274, el que queda de la humanitat viu en una ciutat on s'han resolt tots els problemes. Per evitar que estigui superpoblada es controlen els naixements i als trenta anys executen les persones en una mena de festa religiosa.
Dins d'aquesta societat hi ha dos grups d'oposició: una joventut delinqüent, que viu al barri de la catedral, i els fugitius, que no volen morir i que es refugien en un santuari dels afores.
Logan, un dels millors policies, fingeix ser un fugitiu per introduir-se al santuari, però un cop a fora de la ciutat descobreix la veritat.
El dormilón, W. Allen (1973)
Després de romandre 200 anys en hivernació, Mils Monroe, clarinetista i propietari d’una botiga de menjar, desperta l’any 2174 en una Amèrica regida per un estat policial que vigila dia i nit a tots els seus ciutadans.
A pesar del seu caràcter obertament covard, Mils s’unix a la resistència amb l’objecte de detindre el projecte que pretén clonar al "Capitost" i perpetuar la seua dictadura.
El límit de la frontera• La visualització del laberint/castell com un viatge sense fi ha
estat una aportació del cine: una carretera sense origen ni final.Dos xics recorren
Carretera asfaltada en dos direcciones, M. Hellman, 1971
En el film es narren els avatars de dos conductors que travessen el país sense rumb fix, buscant carreres il·legals en què participar. Pel camí arrepleguen a una autoestopista que trastornarà el seu petit univers sense sentiments. També iniciaran una competició amb un conductor solitari, en la qual hauran de travessar el país fins a Washington DC sent el premi per al guanyador l’automòvil del perdedor.
Kowalski, que treballa en un servici de lloguer de vehicles, aposta que és capaç de conduir de Colorado a San Francisco en menys de 15 hores.
Pel camí es trobarà amb personatges molt variats: uns intentaran competir amb ell; altres, directament, impedir que duga a terme la seua gesta.
Punto límite cero, R. Sarafian , 1971
