LA VOCAL NEUTRA FINALAL PARLAR DE ROSES

PRECISIONS SOBRE EL VOCALISMEEMPORDANt S

PRECISIONS SOBRE EL VOCALISME EMPORDANÉS

El parlar de Roses té una característica que el diferencia del'empordanés i de la majoria de parlars del dialecte oriental: la vo-cal neutra en posició final hi és pronunciada sovint com una e re-laxada [e].

Josep Comas Caussa ja feia referéncia a aquest tret caracterís-tic del parlar de Roses a la seva tesi de llicenciatura. 1 Hi diu tex-tualment: «Fa tres o quatre generacions hi hagué una emigraciómolt important de pescadors alacantins de Campello a Roses: s'hanintegrat a la població, pe yó han generalitzat la vocal final /e/ del'occidental a totes les /g/ .tones finals. I aixó, ho fan tant els des-cendents d'aquells pescadors alacantins com els rosincs de tota lavida, sobretot entre els pescadora».

Aquest fenomen és molt interessant i rar: una minoria, despla-lada a una área dialectal diferent, on s'estableix d'una manera defi-nitiva, s'assimila al nou parlar. Des del punt de vista léxic, la sego-

1. Caracterització del parlar de Pau (Alt Empordá), Barcelona, maig de1970, p. VII. El text mecanografiat es pot consultar al Seminari de Románi-ques de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

42

658 M. BECH I CAMPS

na generació ja s'hi ha integrat, peró des del punt de vista fonéticaquesta minoria ha influit en la resta de la població, i aix5 no ésnormal.

És curiós que a la terra d'origen dels immigrats només fan-[ e ] quan prové d'una -E llatina /páre/. En canvi, aquí, la neutradel dialecte oriental, procedent de -E /páre/ i de -A /cása/, ha pas-sat a -[1: /páre / i /CáSe/. L'originalitat del fenomen consisteix,dones, a identificar la neutra del dialecte oriental amb la e relaxa-da, en posició final.

Per mirar de concretar l'abast d'aquest tret diferencial, váremfer una enquesta a una quarantena d'habitants d'aquesta vila mari-nera els anys 1975 i 1976. Enguany l'hem ampliada amb una cin-quantena més de persones, gairebé totes compreses entre els vuiti els setze anys. El qüestíonari consta de tres grups de paraules aca-barles en vocal neutra: 1 - paraules usuals (1/20); 2 - paraules rela-cionades amb la pesca (21/26); 3 - noms de peixos (27/45). Elqüestionari deis infants és més reduit (32 mots).2

Tots els informadors són rosincs.3 Hi ha bornes i dones, nensi adults, pescadors, comerciants i mestresses de casa. Els adults so-len ser fills de rosincs o de pares deis voltants de Figueres. Els pa-res deis nens són de procedéncia més diversa. També hi ha fillsnéts de pescadors immigrats «caleros» i «campelleros». 4 En trans-criure les respostes, els hem ordenat de més a menys segons la fre-qüéncia amb qué contestaven amb -[e].

El total d'enquestes abrasa, pel cap baix, un 3 % de la pobla-ció catalanoparlant. Roses té 8.041 habitants, 5 500 deis quals sónpescadors en actiu i uns 200, pescadors jubilats.

Vegeu els apIndixs 1 i 2.També se'n diu «rosencs», encara que predomina el primer gentilici.Amb el subíndex 1 distingim els descendents d'immigrats del Campello

o campellers, i amb el 2 els d'immigrats de la Cala de l'Ametlla o calers. Elsdarrers han emigrat massivament a Palamós.

Segons el cens actualitzat l'any 1978.

LA VOCAL NEUTRA FINAL A ROSES 659

ORIGEN I CONSCIÉNCIA DEL FET

Várem tenir la sort de trobar un deis primers immigrats a Ro-ses, l'informador 212, que hi havia arribat l'any 1912 procedent de1'Ametlla de Mar (la Cala de l'Ametlla). De «caleros», n'hi varenanar més famílies, potser quatre 6 i, al cap de poc temes, dues otres famílies de cambrilencs.7

La gran immigració de «campelleros» va comentar posterior-ment, cap a l'any 1915, i no es pot dir que hagi acabat, perquél'última família que hi va arribar procedent del Campen° s'hi vaempadronar el 5 de novembre de 1975.

La gent gran de Roses recorda que, fins que varen comentar aarribar els forastera, no es va sentir pronunciar -[ e ] en comptes de-[a] i no hem trobat adults que no atribueixin el canvi a aquellaimmigració. D'aquest fenomen se'n diu normalment «parlar amb lae», ¡sé a rázes/, i també «fer córrer la e» o «fer anar la e».

Es forra generalitzada la distinció que hom fa entre 1-ámbit deispescadors i el de la resta de pobladors d'aquesta vila:

El subjecte 401, administratiu i fill de «campelleros», creu quea Roses hi ha dues maneres de parlar: la de la gent de mar i la dela gent de terra. D'altra banda ens explica que «la colla del poble,el servei militar, el fet d'estar casat» l'han allunyat del parlar deispares. Segurament també hi ha influit la seva professió.

L'informador 1 ens diu que abans es parlava més amb les [e]finals ciares a la Punta 8 que a Roses. La 42 afirma també que «lapart pescadora parla més amb la e pel fet deis campelleros».

Segons la Confraria de Pescadors de Roses.Igualment segons la Confraria de Pescadors. L'informador 37 confirma

aquestes dades i ens explica que el seu avi defensava els pescadors arribats defora contra els qui els trepitjaven el peix. Sobre aixó hem sabut, grácies a laConfraria, que els el varen trepitjar l'any 1913 o el 1914 perqué pescaven onvolien i perqué ho feien «a l'arrastre» (amb art d'arrossegament).

8. Barri que tradicionalment havia estat el deis pescadors, separat de laresta de la població per la «Ribera deis Ginjolers», segons uns, i el carrer d'enMairó, segons els altres.

660 M. BECH I CAMPS

A molts enquestats els sembla que hi ha una tendéncia a la pér-dua d'aquesta realització diferenciada. D'acord amb ells, nosaltrescreiem que és més forta entre la població no pescadora que, a mésa més, la rebutja d'una manera més o menys conscient.9

Aquest rebuig está relacionat amb la discriminació social quehavia implicat el fet de ser de la Punta." Creiem que el testimonide dos informadors en será prou ilustrador: el 31 explica quequan eren petits i jugaven amb els fills deis «campelleros» miravende parlar com ells, peró la mare (enquestada núm. 45) els renyava,perqué deien [ e ] finals en comptes de vocal neutra. El 47, a partque s'adona que parla «un catalá més culte i més empordanés queel poble», diu també que a casa h varen corregir «les coses» (elstrets) que assimilava deis valencians.

En altres casos, contráriament, els comentaras deis informadorsens han fet pensar que la realització -[ e ] és una autoafirmació depertányer a una determinada classe social, per a l'informador 11,«pescador i terrassá», el qual va dir, en acabar de contestar l'en-questa: /sók da rázez-i da b púpte /. I de procedencia rosinca, pera l'informador 3, que havia estat cap d'estació a Calella, a Mórad'Ebre i a Barcelona-Clot, peró que afirma que encara parla com elsde Roses. És curiosa l'observació que ens va explicar que li feien acasa seva: /tú éts da 1-askále 11 parké mátan áke/.

Pel que fa a aquest grup, el d'adults," hem reduit a percentat-ges els resultats de cada enquesta i, per comentar, hem fet dos con-junts d'enquestats segons el sexe. La mitjana dóna una freqüénciade realitzacions -[ e ] prácticament doble en el deis bornes (50,47per cent) que en el de les dones (26,2 %). En canvi, si els dividim

El núm. 38 diu que a Roses es parla molt amb la [ e ], peró que ell nohi parla gaire (aquesta manifestació és espontánia).

Diem «que havia implicat», perqué avui dia els pescadors no viuenagrupats en un sol barri.

L'Escala, poble costaner situat al sud de la badia de Roses en quétambé és freqüent la -[e].

Vegeu l'apéndix 1.

LA VOCAL NEUTRA FINAL A ROSES 661

per edats, a la ratlla deis cinquanta anys, la diferéncia de realitza-cions -[ e ] entre els més grans i els més joves no és, ni de bon tros,tan important (7,31 %).

En distribuir els informadora per professions," hem trobatunes afinitats molt importants dintre de cada grup, encara que hiha oscillacions molt grans entre els subjectes de cada un. La mitja-na del grup de pescadors i de persones que hi tenen relació és del60,4 % enfront d'un 27,9 % dels individus d'altres professions(comerciants, administradors de finques, hostelers, administratius,mestresses de casa, l'advocadessa i el cap d'estació).

Notem també que les paraules que són pronunciades més sovintamb -[ e ] són molt usuals o bé estan relacionades amb el món ma-riner. Cal aclarir que, de vegades, fem servir dues variants dialec-tals d'un mateix mot. En altres casos de duplicitat de formes no-més hem tingut en compte si el mot que solien contestar acabavaamb vocal neutra i, per tant, era possible una realització -[ e ]. Lesparaules que presenten aquest allófon amb més freqüéncia són:ai'ástre /báke (31 vegades); plá3e/plád3e , áiye /áigwe , kaSíre (28);finéstre , putére (26); trújte/trútfe , 5stre (25); káze , ará.p.e (24);astúfe , sór, arngá8e/alátfe , sarSíne , yúile (23); bárke , 2.úse , pa-láje /pláne (22). També observem que en els casos 13, 16, 18 i 20a la primera variant, que correspon a la forma més emprada a Ro-ses, es dóna més sovint la realització -[ e ] que a la segona.

LA POBLACIÓ INFANTIL

El fet que la majoria de nens que hem trobat pel carrer parla-va castellá ens ha fet preocupar del nombre d'immigrats de parlacastellana.

Hem pogut saber" que, si bé un 60 % de la població és cas-tellanoparlant, un 70 % de la mainada parla sempre castellá. Aixó

Vegeu l'apéndix 3.Grácies a la parróquia.

662 M. BECH I CAMPS

pot explicar el fet que molts deis qui han contestat l'enquesta des-coneixien la 'sargantana' /sayrantána/, identificaven dos deis pei-xos com «anchoa» i «peix espada» i que ens costava qui-sap-lo desuggerir-los el significant `teranyina'.

A més de la influéncia de l'entorn, hem de pensar en la d'unaescola que els ensenya catalá per mitjá de mestres no rosincs i queexerceix una funció que no dubtem a qualificar de repressora enrelació al tret que estem estudiant. N'hem parlat amb un professorde Roses i n'hem tret les conclusions següents:

La realització de [ e ] final en comptes de vocal neutra ve dela immigració dels pescadors alacantins; si més no, sempreho ha sentit dir a la seva mare. I els de la Punta es distin-gien per aquesta [e].Diria que els nens que fan la [ e ], la fan per influéncia deispares que són pe scadors. I, encara més, la majoria d'aquestsnens saben dir la vocal neutra final i, segons amb qui par-len, eviten la -[e].

Aquest professor «ridiculitza» els nens que no fan la vocal finalneutra dient-los que semblen de la /pú ite / i es veu que alguna ve-gada li han contestat que no ho semblen, que ho són. Creu que lesnenes són més susceptibles, i a elles no els ho diría mai. De totesmaneres, les nenes no solen fer tantes [e].

Pel que fa als nens en general, creiem que els ha condicionatel fet que, la majoria, es pensaven que jo era una professora ique m'interessava més veure si parlaven correctament que saber«quines característiques té el parlar de Roses». Ho confirmen al-ouns comentaris:e-

El pare deis informadors I371 i 1401 ens va fer notar que elsseus fills no parlaven igual amb nosaltres que amb els seus amics,i encara menys sí els amics eren descendents de «campelleros».

La mare deis informadors 191 i I151 és del Campello i encaraparla valenciá. Ens diu que, amb els germans i els amics, els seusfills parlen catalá i/o alacantí, de vegades barrejats. El pare tambéés fill de «campelleros» (informador 81) i a casa parlen tots el va-lencia. Ara bé, el curs 1974/75 el gran havia tingut un professor

LA VOCAL NEUTRA FINAL A ROSES 663

de catalá de Palau Saverdera que li corregia les -[ e ]. L'enquesta endonava llavors un 8,8 % del total, enguany en donen un 34,3 %la seva i un 62,5 % la del seu germá, més petit.

Algunes nenes em dejen: «Ho he fet bé, senyoreta?». I fins itot una em va demanar si li havia posat un deu (1242).

Després de fer les enquestes, hem observat que, en molts ca-sos, quan parlaven normalment «feien més la e» que quan contes-taven el nostre qüestionari. Aquest és el cas deis informadors 111,112 i 123.

També hem constatat en aquest grup moltes ganes de quedarbé, que es concreten, de vegades, en la inhibició a l'hora de contes-tar amb -[ e ] a una persona desconeguda i, d'altres, a afirmar queel pare, procedent de l'área lingüística castellana, «parla catalá»(cosa que segurament només vol dir «sap parlar catalá»). Certa-ment, tots dos casos poden concórrer en un mateix subjecte.

L'única allusió que demostra la consciéncia de les dues maneresdiferents de parlar, la fa una noieta de quinze anys, la informado-ra 139, que pensa que, ara, les diferéncies s'han perdut bastant.

Quant als resultats de les enquestes infantils i juvenils, 15 ensadonem, de bon comenÇament que la mitjana d'aquest grup és for-ca més baixa (35 %) que la del grup deis adults (41,4 %).

Parallelament al que hem fet amb aquest darrer grup, hem di-vidit els informadors per sexes, i la mitjana de freqüéncia de realit-zació -[ e ] és més important al grup dels nens (46,52 %) que al deles nenes (26,5 %).

La distribució dels infants en dos conjunts, segons si són o nofills de pescadors, 16 ens dóna unes mitjanes prou significativesquant a freqüéncia de la realització -[ e ]: la deis fills de pescadorsés d'un 44,17 %, la deis fills de persones d'altres professions, d'un27,9 %.

Vegeu l'apéndix 2.Vegeu l'apéndix 3.

664 M. BECH I CAMPS

Les paraules que hi són pronunciades més sovint amb -[ e ] són:báke , putére , apf 5fle (20 vegades); plá3e /plád3e , á¡ye /áigwe , férfe,tupid (19); altúfe , saraíne (18); finé5tre , trújte (17). Pel que esrefereix als casos en qué un mateix mot es pot contestar amb duesvariants dialectals (13, 16, 17 i 19), observem també que a la pri-mera variant es dóna més sovint la -[ e ] que a la segona. En són ex-cepció els significante del cas 19, poc emprats pels infants.

CONCLUSIONS

Tenint en compte que hem trobat testimonis deis canvisocorreguts a Roses arran de l'arribada deis pescadors immigrats,hem d'atribuir la causa de la realització -[ e ] en comptes de vocalneutra al grup més nombrós d'aquests pescadors, als campellers.

Com es pot comprovar als apéndixs, la particularitat delparlar de Roses que hem estudiat es manifesta, a la majoria d'en-questats, de manera desordenada. A més, a les respostes, hi trobemduplicitat de formes condicionades per la repetició o pel contextde la mateixa resposta, 17 cosa que indica inestabilitat del fenomenen certs parlants.

Els resultats de les enquestes ens mostren el grup deis in-formadors relacionats amb el món mariner com el que tendeix ambmés freqüéncia a la realització -[ e ], amb una mitjana que ultrapas-sa el doble de la deis individus d'altres professions. I els subjectesfemenins, més tímids i conservadors que els masculins, presentenpercentatges forra més baixos.

Les diferéncies per raó del sexe o de la professió mai nosón tan importants en el grup infantil i juvenil com en el d'adults.D'altra banda, la mitjana del primer grup també és més baixa perl'acció de l'escola o per la identificació de l'enquestadora amb elsseus professors.

17. També als apIndixs, les hem transcrites com a «vacillació».

LA VOCAL NEUTRA FINAL A ROSES 665

5. Finalment, ens podem plantejar el futur d'aquesta realitza-ció tan poc normal a l'área empordanesa:

Possiblement es retraurá de nou a l'ámbit deis pescadors acausa de la influéncia normalitzadora de l'escola, la castella-nització de l'ambient no pescador, i la ridiculització perpart d'alguns rosincs i deis empordanesos en general.En un termini molt més llarg, cal pensar en la possibilitatque la realització -{ e 1 desaparegui completament.

M. MONTSERRAT BECH I CAMPS

- .

2. ii tiiiiiti

: +1,"IMMZERIM-22ME-

iitiii 11ti +I +1 ti iiMARMIMUMWIMPM9

iiii-Fiiiti+I +i 11,Q + -Fiti ti -i-, iiii+ t + -14_ -.:-MMEIRMEMEMM-3CIMEMEISICIWZIitf0/1015

- - -+ +I ,_meo

+1:m4r.Q1 1 + 1 11+`1 111-1-P'1 1 -P-Iiiti111-1-11+t t iti+ 1 ++++++ 1- + + + + +...

IIII I II

I I I Ii

I III11

I1

I 11+111-1

/t I

+.+-11_11t

I I+

I I I+

I I I i+ --1--

t+

+ ir ,19.1d.....

t(`

41 +1 ' II +I +I +I +I 4+ 1 - 55:09: :1 tI : nIs. . It 'I It+I 't is +I I Is i :+' +I +' +1 li : - I -I +I : : +I I 1 ++ n : +I : +1 4s +1 +I +' ++ +1 -; ++ + 6 ' --4441..4.44.4_4 4+4++14+++4+1+4:4+-t14.1++.4.++++:4:rinrz..444 41.44 4+,4444

-.-..,-%1, i ti I si ti ti ti i 1+111111++1+%1+11+111++1+1+++++1q440.t si t I l+s i++111+11++1+1+1++ . 11++++1+++++++ 1- + 1- 4 1-1- -1-10-K,,Yr`

ei,..,,,,+,1+1,...,, nn +++1+ n ,++ -1 I -4- + 1 + + I- + + 1+ + + + i- -1- + u-,1r,s4:.-‹...11111,11111+1.1,IIIIIIIIiii+tti‘i+1++41+1+41i+1 i++4Z-Kám.e, Ioa

1-í"I

-n 1•1-I[ % -r + -t-~

-tr+ -t- +

1 -tr -I+ + + +

++ t_i- i t + .1- +t+ + 1 i

++ + t -I- + + E1,13`

', pl3J j e -I I I I I 1 it+iiii s 11 i.\-t-++1 i+t+11+++++++1+++ +111+1+41-4 4 -357`

Ittliiiiit . iii-ii+ii++1+4-iiii-it+++14-1;+++++11+++++++ 15-bei,-.`n I• í'-tril

I I--

il1— i- -----

It+111 III---

1+11%11+1+1%1i%-- - -- - n--- +

++++_+_-1-+_+ - "4*-

z's-ititii i , 111‘1%.+11111,1%+1111+11+141++

1-111111111111111111181P-:'WENIERANII111911-1111 + I 1 ++47507,3110

git7'-' 111111111 t 1 -."tiiiii i ti ii+1 : : 1: ti 11 " i' +1ti -t-i+1 -Fiti + 1 +++1 ii++ 4-1 : +: -1-1 : + : +-F./941,1r:NI-••

ITr

I I-i

ti 1+,

rr—

ii1

1- - 7 -7

ti

- t - T +"1 I-

+1 t+

+ + pcisKn7...

--1

I

i 1 i'''i tiliii.i+Cii-i-iiii11-11+111+11+++++it++++21p.kror`...s iiiiiii.-Fili-1-11iitii+Iiiii++++1+11+i-+++++t++++++ 21deariel.,-,-- .

:i

/r- 7 t - i- -n

/ 1- +1 - +

I Ii

+..-t- +-

1--1. el

I ++ t + .7 + +

+1- ':is+ -i---

+ '-4- 4-

+-V .74- 4.- +-

+ +++.4

t+

+ „ arao-" b/<**--

1 ii tiii: i -1-1 1111111111, 11484 1, 1 4 414 1+, +11.,,,_.,„°,,..i

ii'I

i

ti1

i 1 1 ,

:1- titi ii

i. , 4. + + + chyd•

I, I. li +1 I, I, II li +1 i: +I +i 4-1 ' 4 .% .i.-1-' +I +1 +, +1 +I ti +I_+I. +, il : : „1- 1-, +, 2,7.6 -mpuu51-5;,,, : 1 I. : .1-, SI -1-1 I, I, 4.! -1, - li li : 14-, ++ ,+

aiiiitittlil ie'lititi it-rt ti+1+1+i+-i-tt+ii-+i'i+++i++++2,5-4~"'c., 1 11i_iii_i_i12+tii

1 1 r --i- í r

I

i1111++_111++1-12+++

1 -I-4 + + I

;-+

-++ ++

+ 1--ri- 4--

_ .7r.,g9/¿'+ . .id.t1-*

i 1 I I I I 11 1 ++1 1 +11 , 11-1++1++1+4-i+e t+++t+++ 4 + +I +4-+ o .9nfrev.D'7,11iiiiiitti1 11 11 ii+++it++11+1111+11+++t + I + 4- + + + + + 1-antifi .,...,1'-',

) I I'ir "

I I--

+ I I- F r

I I+— --i r

+Ir T +r

-1-1-Fii -T. rir

+1++1r r 1

til- - - Z- +

++-; + -

++++t - r + 17 + ir Y1 n‹ 71--

tkár ‘_.kan'.

4-,6--,iiiii..t. ¡Iiilli I I 1 +4- 1 1.z,iiiiiiiii1111.1-4-11111111111111111 1 11111+

+ 1 1+ I I I 1 1 1+ 14-1 +1 I+ 1 +1 1 ++++ 1+113-aint

-1-34-Kóogr'.el, I II I I i 11%-l% I I I tl I-I-1++1 1+1++ 1- i + + + 1 + + I + + + t + + 1- + +1-15-ar',A`

1

e‘

1 I

I--i-4

1 I

r

I II I 1 I

1 -.- In1+1

IrI

-íI 1

' '1 I+++ 1

111111111111111+1 +1 1 +1

i1 I

' 91181111 '

+++++.+++++++++4-g6-,W5'

--+' 111111111111 .'",-,::-.1-`-'lilaiiiiil +%11111 n 1111- %+++ +1+11+ + I I I + + + / I + 1- + + + + + 0-41z4 .7511<, / I /

1 1

-+ --

„ ...411+111+111111+11+

1 1

4I Él' +1 i i

—77121 1911111111111191111111111E1119111 t

I 1 ++1+ t ++ 4- ++1+++++

4 , .,.i_mdp,

42-,Paz•:.--4<''

1 1

- -,

1 1

- --, ,

I

. ,

1 1 +

— -4 4„,....1 , in , ma s 4 t olit 4 11. 1 ,e:1,1 1 1 1 1 11- i ii+ 1 1 1 144- 1 a,„„„„4,+4,,4,++4+44„%+,4444+44.4.+4I I +1 1+ 1 is++ + i ++++++++/-Aor5‹.

.' MI"="122/01~~1~EREWOH10019. WIRMZIZIMIffin ' AME_now-1535-MiLi5-

rororros

Z- s'-~-0-1~1.~ :~-4M~-M13- V-IaMIUM- '-^:

-;:,

9, ;

'...'VI.

°

- D.

-'9 541.1k

:.

•Z„' ,

•1

-" rn o

45.-WW1:4fflfflf":41N•i... .

s

"'•

0.0 Dial.D000000.00

; :1' 1'1

.,-

Z.g^VI,.c.....9•>''',›

l'IS.,-''2

'-'"?--

.-1 -,

1'1, 11.11

r1-‘-.1-

-,

-•-.-----. 9o%R..,s.,-.-n o

''t.

‘. • ,-r."Ir:rtl,

-P. `P..'`

3Ç)

e: Cr•....i

1A

gi`11

.;

o0

' .z.z

' 1-1l á1

'''''.91

F'

'-~p,-..,-.%5-Q

` 15'1./..1

0 0

.,:

--..:a

41^'„

-:•,,,,1-'.'^ 4-

.P -

,,, '"'3

r1- 9"

0 0

- . .

3

sg' ,

•

o •1

0 0 0

.- • n't ?: ',-> ,,-, ..;,::,1‘45. >'5-fr

1.'

11-1.1" _t

---

1,_. o.-e . "'?

1./ 2 's

'24 E'1 1 1-. ;Zi;.1..

1 1 _",

0 0

. - r...,•,.-_,Úl' - .

P.

-

o.,

0 0

Zic

- s

'',.1,-12

n

-2c

- .

00

5,' E

. .

....,

. ..-. 2. -d,

00

- c".,:zz

u..'u.

5^I •,„-,SI- "S-t'-,:ir-......u.

00

-c.;D2

.2

1.1;‘ -„.P =-.',..1- l'-'

-...,

0 0

-I-.,_..,

'''. ,.1Is-.%

; ''''',?...11

,

-l'A0 0

•,2Y

-X,'I.-,

' '

t.t.

0 0

D

Y1:z,, e

.

-km'..

o

1

",D ',,,,

F :.:11_,.'12,.

00,n,,-.'oi -5-

9:„Y .%-%

_1---,:l

', 3

.., ,P

-..9•"'.1-•

-II-

00

'D.Z 25

1,,ln1

. ''

--; ,_.-,

0.

oZ

.1.

2

...'-o e, ''

e-

° 1 .• „,."E' ut''''' ' •%.,

Ii l l„ ,

1 -. ,•:ZI rs

1-

1 .b°-

!,,, ,

•4,En,

r',-‘1,,_

-§1.-•:,`0

t;,

-4,-'

1

tC,L-

t.

-1,-

,---,..

.0

;,y0c-

i 9,`1

sz-:

E"2

1

5:.,_

1

'.'''',.."1

,-,''Ó

'-: L,

.11,z,z‘".11<

•

n•1,•

'4-

S4-

,̀ '0

I II,

.;',1Qap.

u-

Zs-

1L-

4"-

,:,-

2-,,.-,

Z'

1:1

tl. :1-Il 1:;1y,

e --

Zs1

1;',

In.-,k--;t1`

,:,`-,

13,g'.

.

-1-,o -

:'-,--c›

1 ,1ret,,;,

-11.--1

`.

1—1-.

I ;Q

M

+ -I- + +, -I- + -I- -I- 4- + + + + + ++ +1 + ++ 1+ + +

wima~r=pp,m0. ,..4- 4- 4- - + + 4-

í .

0 1°° ,,'%,:k r,I2 + + + 4-: - + - 4- + + 4- + +1 + +1+13+ - + + 1 7.- - + + 4- + ++ 1 - + +1 + +1 + + + 1 + + + 4 + - + 4- -4-

+ - -4- 4 + + + + -1 + + 4- - + /3 /5a, xruVaacdi/. Itilrn r,p pe

15, - + + -_,..! - - - - - + + + -t- 'r+ + +- + + + 1 - 4 + + + 4 + + + I : 0 nii: ,:- • -,—,y - - 4- + + - + - + + + + + rf- 71- 1.- + + 1 + + + - - 4- 4- - 'rgarlif...1t,5

— +i — + + + + + 4- — — -i- +1 + + — + — : — + 4- + + — + + + iga, • • •

fi; + t + 4¡ - + + - + 4 - + - + +1 + 1- + /.- - ; + - + + '+ + + + - a., m.r., P. de1.1

Ic4+ - ++; + + + - + - - + -+ -+, + + 1- - + + , + - + - - + - + + ,0 67' 9,/,°°,;.,P,--',',51%(>,,19A,117,'"o'g,LA+ 4" + -17 7 + 7 - - ++- + 7 t - '+ 7 7 I- - +4 + - - +4- 1g 54'

- + + +' + + + - 4- + + + - - + -1 4- --. - 4- - I - 4- + - .- - .. - ..., oda.,illa de r.

- - - -, - -11~~~1111 - + + - szugzixamnr_ _ + -+ _ _ _ + _ , .14e : 111" t.,

I13 r+ - - -: - + - +- - - + -llii- - + -; + - - + + + - + - - + - - 1 , 9,51,1`,i Cnrydla pote..

+ — — —, + + — — — + — — — — — + — 1- - + - :- + + + - - - - + - I ,,,,0,1,-3.- ..;-,:?,;

1y6 + - + --:- + - - -+ + - - - - - L i + -: - + + + 7 - + 7 7 ií pe,Wig:1-1 + - 1

q1 - -: - + -

118 - - + -1 - - - - — + ÷ + + 2 o Fhl er 44o re-9B9 + - - -:' -- ' ' - ' + ' + ' ' 44 - - 4 + - - - - - - -

12O - - + 1+ - + - - - - - - + + - - 1 - - - - - - + - + 9 71° 12p°, 1,1,dr,Í21 - -- - - - + - + - - + ; I-- - ;+ - '''+ -

--i + - + (+ - - + -- q - 114 '; : f'.:e-4,-.

V2d - - - H t - - - - - +1 - - nA?

- -+ 1- 1+ - *- - - + - 4. 9 Ig'o'°,1qalgo',Va'511:;.123 ÷ - +-; - - - - - - - + - - - - + L - + - ;--+ - - -*- - + + + q 10 '1.1kZaer,'124.- - - -+ - - - - - - - - - - 1- 't - 1- I1- - + + - - - .+ - + g 1.51*p4°,;,;£1°..,11k

'91.1!,-?,4',.(41us + - - -; - +- - - +- - -; - 4 1-- - - + - - - - + + - - - + - -

g

126 rn n. ppetpkrok1311,;11",'•

:di der.,8,1101,49.,127 - -• - -1 - - - + - 4 - - + - 1,- - - :- + + - -I + + - - -- - + - - 1 25'12,1 - - + -: - - - + - - - - - - : - - 4. 1 - - - 4, - - - - + - - + - -1.-

129 - - - r- - - - - - - - - - - ;-- - + -; + - 1- 1- - - - 4 .*-- + - - - /51 O Flo;ailia de e,

130 - - - -1 - - - - - - - + I- - - : - - + - - 1 - - - - - + - - + r ''''

../d tiM IP'1‘11 11,

13f - - - .--! - + - - - - - 4 -; - - -1 -; - -I - - + - - + - - - - — 5 15' Ñ '5,°;11-'"°i`r, o Pío , • r ma att- - - I + - - + - - - - + - - i- - -1 - - + L - - - - - + - - -

133 - - - -; - - - + - - + - -1 + - 1-- - -1 - - + 1- - - - - - + - - - c411,-Ipii alr?

-11°-;, ."V"9.11.04;eiot

134 - - - ;-- - - - - - - - - -;_,,

-+

-_

- ':__,

--

--:

--'+

- +- 1-

1, -*--

+-

+-

--

-+

+-

--

--

--

''135 _

_ _ _, 4. + _ _ _ _ _ _

_I

- 2, - -I. -. .- - 4 - --

,,- + — -' ' 5, 09,°, "'- 5

- - - ; - + - - - - - 1 - - 1 1-. -• -: -.. + + --4 - - - - - - - -- -- - - - - - - -- --4• _ ..!: _ - 1 - - + - +- — - - - - 3

9'36 ,110

71 35

9'3'1,",11::ok914,,9'11cF935:;;-';'Z'i;',11-,4

,S,".lifd4,41111ilufill de.r.,

139 - - - -: - - - + - - - 7- : +' - -1 - ,'" ' - - ' - ' ' - - - - + - 3I o - + - 9- - - - - - - - - --; - - :- -; - -; - + - -' - - - - - - - - - 3rid - - - -, - - - - - - - - r - - - 'r - :+. - - - - - - -

_ _ _ _ 2

- -I- _ f_t. - I - - - - - - - - 2 ergrIláddladcr.,

_14 7 15 41 9 46 q 11 10 18 11 15 19 14 15 10 19 15 13 14 20 19 i li 20 18 20 17 q iti 49 15 15

Signes emprats • adm. . administrador, admini.stratiuGorra. COMerCiOnt

G6t. et'udiant, estudia

m. mar&p. pare_Pese. pescadorr. rosinc, -a, -5

realitzocid {eJrealització -(a)vacillacidrcsposta condicionada

O, home, noiO, dona, noia

214570481950

623831

66512746

7545583647273975

394827

4 95'52 91'44 138k5 86'66 84'4

75's

9, 71',10 66141 66'643 6014 57'?16 53'318 51'421444'425 37'26 35's32 21433 24'134 221

12 62'z19 48120 44123 4037 2039 175-

17 51't24 441II 33'329 31'435 2038 1»46 2't48 0

15 53'321, 4027, 33'330 2.8's

41 13'342 ir,43 6147'

31 26'636 200 475-

lirres 14,5 ions: 15

44 6'6 3245 2's 65

n11

+-u4. ti 'zz

nora

12 90'6 4013 845 4214 75151 11', 41

16 71117- 685- 4418 68'1 819, 62's 40

34'3 16 ilis34'3 13 pesa:Sois,

116 34'3 El 41

118,120

34118', II

13

12121, 28'1 II 11122, 9127, 25 13131 15'6 El <5114 12's 14131 93140, 9'3 a

11 90'6 13110, 561 14It1 46's 8112 401 II 14113 41Y6117 31'4 II119 28', II 12123 28't II 8124, 25125 25 15 tills de no126 25 <3 peseadaar128 18'1 14 27'9%129 al 8130 151 /4

132 151 14

133 151 13

134 15'6 40

135 151136 12's 15138 93 46141 6'2.142 6't 10)

Ird¿nsitat5 :

81/•1007-.-- 61/ 80'95

41/ 60'97.2-1/ 40'9%4/2017.0/ 0'97

El

u

37-42657575384544555078465961695658764136

ADULT5

pesen-deripersolled re-k.cionaaes ombel món marina'élititina: 40'47.

hostelera,38'}7.

coniereianl,24'9 7.

me5firessesele cama,23'37.

21'4 7.

IIElEl

tá

ElElEln

II

n7