La profecia de les granotesJacques-Rémy Gired

Material didàctic de la pel·lícula

Cicle mitjà

w w w. d r a c m a g i c . c a t

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

correu electrònic:

d r a c @ d r a c m a g i c . c a t

Amb el suport de:

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Objectius

4 Assaig

5 Propostes de treball

6 Glossari

7 Filmografia complementària

í n d e x

2

3 Fitxa tècnica

3 S i n o p s i

3 Què treballem?

4 El treball del color

5 Proposta d’activitats

5 Els efectes sonors: paraula +

soroll + música

6 Proposta d’activitats

7 Per una convivència pacífica

8 Proposta d’activitats

8 G l o s s a r i

í n d e x

2

La profecia de les granotes

Títol original: La prophétie des gre -

nouilles

Direcció: Jacques-Rémy GirerdGuió: Jacques-Rémy Girerd, AntoineLanciauxMúsica: Serge Besset. OrquestraSimfònica de BulgàriaProducció: França, 2003Durada: 90 minutsVersió: doblada al català

L’assemblea de granotes ha vaticinat un

diluvi que s’allargarà 40 dies i 40 nits. El

petit Tom, els seus pares adoptius, en

Ferdinand i la Juliette, la seva amiga Lili

i tots els animals del zoològic es refugia-

ran al graner de capdamunt del turó.

Però el pitjor no serà resistir el xàfec. La

convivència pacífica en comunitat, el

rebuig a la violència i la solidaritat entre

humans i animals hauran de plantar

cara i sobreviure a la malícia i l’egoisme. f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

La profecia de les granotes és una faula realista i poèti-

ca que revisa, de manera tragicòmica, el mite del Diluvi

i les faules tradicionals d’animals per elaborar un conte

que, tot i fer referència a un imaginari poètic i universal,

sap superar els models i els codis més reconeguts. El

film és excepcional, tant en la capacitat de formular

nivells de lectura diferenciats per accedir a qualsevol

tipus de públic, com en la voluntat de presentar-ho a

partir d’un tractament visual minuciosament estudiat i

molt proper a les il·lustracions dels contes.

Pel seu treball poètic i delicat, amb textures tipus llapis

o pastel i colors tornassolats, i per la seva acurada

posada en escena, detectarem, a primer cop d’ull, que

som davant d’una pel·lícula d’animació que es presenta

com a alternativa a les produccions de grans estudis

com Pixar, Dreamworks o Disney.

Optar per la construcció d’un univers més proper a lli-

bres infantils preciosistes i al traç pictòric que a l’estèti-

ca 3D, present a gran part del cinema d’animació

actual, significa assumir uns riscos, perquè es tracta

d’un procés complex i d’un ambiciós, i costós, esforç de

realització. Darrere d’aquest títol hi ha el segell i la filo-

q u è t r e b a l l e m ?

sofia de treball dels estudis francesos

Folimage, que agafen el relleu d’una tra-

dició francesa iniciada pel cineasta Paul

Grimault i que s’ha perllongat amb títols

de renom com Les triplets de Belleville,

de Sylvain Chomet, o Kirikú, de Michel

Ocelot. Aquestes pel·lícules saben evocar

universos propers als contes a través

d’un grafisme original i poètic que acon-

segueixen amb el dibuix a mà de les

seves animacions. Aquest és un model

molt pròxim a la cinematografia dels paï-

sos escandinaus, proveïdors de títols

molt interessants dins del panorama del

cinema d’animació per a infants.

L’equip encapçalat per Jacques-Rémy

Girerd volia recuperar la mirada poètica i

el grafisme dels contes i de les faules tra-

dicionals, aportant un caràcter líric i

expressiu gràcies a una aparent simplici-

tat, molt propera a la ingenuïtat dels

dibuixos infantils.

El treball del color

Com es pot mantenir l’expectativa en una

pel·lícula d’animació adreçada als infants

en què el 75% de l’acció es desenvolupa

en l’espai limitat d’un graner flotant?

Precisament, part del mèrit s’ha d’atribuir

al treball cromàtic i sonor. Es parteix del

color i la llum com a expressió. El color

comunica, emociona i és indissociable del

que s’hi explica. És la matèria narrativa

del mateix film, el fil conductor de la dra-

matúrgia, que aconsegueix traduir, de

manera instantània, l’evolució dels senti-

ments dels personatges i les situacions

que han d’afrontar. La pel·lícula parteix

d’un grafisme global, dissenyat per Iouri

Tc h e r e n k o v, en què no hi ha distancia-

ment entre els personatges i el decorat,

que formaran part d’un gran tot sense que

hi hagi cap pèrdua de qualitat en el pas

de la imatge fixa a la imatge en moviment.

L’aproximació a aquest meravellós univers

càlid, amb els seus banys de llum i de

c o l o r, diferencia aquesta proposta de l’ac-

tual saturació de productes seriats i ens

desplega un món màgic i surrealista

seguint un criteri de qualitat visual i tex-

t u a l .

Aquesta voluntat la podem copsar si ens

fixem en la presència d’un color i una

il·luminació específiques per a cada

seqüència, que ens evoquen diferents

estats d’ànim. Les escenes inicials de la

vida al voltant del turó són rutilants i càli-

des gràcies a les tonalitats groguenques,

que desprenen emocions d’alegria i des-

preocupació. En canvi, les escenes noc-

turnes –poc freqüents en pel·lícules infan-

tils– addueixen sentiments de melangia i

de desassossec. El color vermell augura

violència i el blau fosc anticipa la catàstro-

fe. És amb aquest exercici formal que la

pel·lícula s’allunya de la realitat per atan-

sar-se a la poesia, a un nivell simbòlic i

emocional pròxim als nenes i a les nenes.

La incorporació de la infografia i l’anima-

ció per ordinador en les pel·lícules de

dibuixos animats ha atorgat un major

verisme a molts films, però no necessària-

ment ha comportat una aproximació còm-

plice als universos i les fantasies dels

infants. La profecia de les granotes no és

pionera en la seva posada en escena,

4

però recupera una tradició plàstica

segons la qual el dibuix pla pot ser

vibrant i suggestiu gràcies a la línia de

contorn i a un treball cromàtic impressio-

nista.

En l’alegria cromàtica i la plenitud dels

colors trobem certa inspiració en les

obres d’artistes de finals del segle XIX i

principis del segle XX, com les pintures

de Gauguin o pintors expressionistes

com Marc, Macke i la primera etapa de

Kandinsky o fauvistes com Derain,

Matisse, Dufy o Vlaminck. Molts d’a-

quests pintors propugnaven que el color

era una qualitat que podia atorgar signifi-

cat i transmetre emocions i sentiments.

La pel·lícula adopta aquest criteri plàstic

per afavorir la transmissió d’unes expe-

riències i unes emocions sense oblidar la

proesa i l’espectacularitat visuals.

La profecia de les granotes pot ser una

eina útil dins del marc de l’educació per a

la comprensió de la cultura visual i per a

la introducció dels infants en la interpreta-

ció del llenguatge figuratiu. Els nens i les

nenes copsen ràpidament la força i la

sensibilitat d’aquestes imatges i les seves

claus interpretatives, presentades tant a

nivell cromàtic com a nivell sonor, com

veurem tot seguit.

Proposta d’activitats

• Iniciar els nens i nenes en la transmis-

sió d’emocions i sentiments mitjançant

els colors. Quines són les tonalitats

“fredes” i quines les “càlides”. Prenent

el mateix escenari, per exemple l’inte-

rior d’una casa, d’una sala d’estar, es

pot acolorir-ho dues vegades amb gam-

mes cromàtiques diferents. Una amb la

gamma dels grocs, taronges i vermells,

i l’altra amb la dels blaus, grisos i

blancs. Quines sensacions ens trans-

met cada dibuix?

• Escolliu una obra de Gauguin com, per

exemple, qualsevol dels seus autore-

trats o alguna pintura de l’etapa haitiana

i comenteu tan el treball de la línia com

el color. És gaire fidel a la “realitat”?

Això dificulta que ens pugui emocionar

o agradar? Ho podem complementar si

comparem el treball de Gauguin amb el

d’artistes del s. XIX, però d’estil realista

com Courbet o Millet. Quines diferèn-

cies hi trobem?

Els efectes sonors: paraula +soroll + música

En el tractament sonor del film, com hem

vist en el tractament visual, especialment

pel que fa al cromatisme, cada seqüència

requereix un tempo concret, una orques-

tració diferent, un tractament singular

estretament vinculat a la narració, a la

dramatúrgia del moment.

«És necessari reactivar, dramatitzar,

r e d u i r, destacar, contrastar, precisar cada

seqüència de la pel·lícula a partir d’aquest

e s t r a n y, i alhora perillós art, que és la

música. És estranya, perquè una senzilla

melodia d’oboè pot fer oscil·lar una acció

cap un indret que no ens esperàvem. És

perillosa, perquè la música pot convertir-

se en excessiva i caure en la redundàn-

c i a » .

Aquestes són paraules de Serge Besset,

el compositor de la banda sonora de La

profecia de les granotes. Aquest text ens

introdueix en la importància d’allò audible,

del que sentim i que es coneix com a

banda de so d’una pel·lícula, que inclou la

música, els efectes sonors i les veus (en

la seva versió original o doblada).

5

6

El músic parla dels efectes dels elements

sonors en els espectadors i espectado-

res: ens pot aportar informació, emoció,

atmosferes. La música simbolitza el film,

ens remet al seu univers.

Des de fa milers d’anys que la música ha

estat un generador d’estructures de pen-

sament i un vehicle per transmetre sen-

sacions i emocions. Són molts els valors

educatius de la música. És una activitat

intel·lectual i és el llenguatge més univer-

sal que existeix. Però, a banda del ves-

sant cognitiu, la música subjectivitza, té

qualitats afectives, creatives i emocionals.

Una pel·lícula que no tan sols es presen-

ta com un model d’imaginació i creativitat,

sinó com un referent de qualitat visual i

textual, no pot oblidar la influència del

llenguatge musical a l’hora d’expressar

emocions, especialment al públic més

menut. La música “acompanya” el que

veuen a la pantalla i és el motor del que

van “sentint” al seu interior. Les cadèn-

cies, els compassos i el sistema tonal

contribueixen a crear una atmosfera, i,

més encara, poden servir per la compren-

sió de qüestions tan importants com la

temporalitat. Amb l’ús d’un crescendo,

per exemple, a la seqüència de la tem-

pesta, reforçat pel so d’uns poderosos

efectes de trons, els infants són capaços

d’anticipar i generar expectatives sobre el

que succeirà.

El compositor, Serge Besset, és un estret

col·laborador de Jacques-Rémy Girerd.

Amb un estil inclassificable, la seva músi-

ca mescla sonoritats de països àrabs

amb melodies clàssiques i cançons popu-

lars i evoca sentiments que van des de

l’alegria fràgil a la malenconia. A l a

pel·lícula s’alternen els apunts orquestrals

amb les cançons de Ferdinand, acom-

panyades només per una guitarra i que

ens alliçonen sobre temes com la convi-

vència pacífica o l’amor als altres.

La seqüència del diluvi és un dels

moments en què la música interpretada

per l’Orquestra Simfònica de Bulgària

pren més rellevància. Un dels instru-

ments que podem sentir a La profecia de

les granotes és el duduk, una flauta sem-

blant a l’oboè i d’origen armeni que pro-

dueix un so carregat d’espiritualitat, molt

similar a la veu humana. El duduk e l

podem associar a la música del diluvi i

aporta a la seqüència una força emocio-

nal insospitada.

El duduk s’incorpora a la banda sonora

per la seva sonoritat i també com a

homenatge a Armènia. Un dels indrets

més simbòlics per al poble armeni a l’exili

és la muntanya Ararat, coneguda per ser

el lloc on, segons la Bíblia, va anar a

parar Noé amb la seva llegendària A r c a .

Aquí, de nou hi trobem un paral·lelisme

clar amb la història que relata el film.

Proposta d’activitats

• La banda sonora està interpretada per

una orquestra (en aquest cas la

Simfònica de Bulgària). Quines famílies

d’instruments formen part d’una orques-

tra simfònica? Quins instruments no hi

trobarem?

• Busqueu informació i imatges del

duduk. A quina família pertany?

7

• Pareu atenció a la seqüència del diluvide La profecia de les granotes:

Fragment inicial: abans de la pluja

– Què sentim? (Vi o l i n s )

– Quines sensacions ens provoca?

És tristesa, alegria, intranquil·litat, etc.?

Fragment de la meitat: inici de la

t e m p e s t a

– Què sentim? So d’un vent intens i per-

cussió (plats i tambors)

– Quines sensacions ens provoca?

– És tristesa, alegria, alerta de perill,

e t c . ?

Fragment del final: després de la

t e m p e s t a

– Què sentim? Sona un instrument de

vent (podria ser un clarinet o el duduk) .

– Quines sensacions ens provoca?

És tristesa, alegria, por, etc.?

– Quins instruments sonen a l’alba,

abans que obrin les finestres? A m b

quina intensitat?

• Es pot fer una audició a classe amb

exemples de melodies alegres i tristes

(una cançó popular i un fragment de

música clàssica, per exemple). Pareu

atenció a les tonades, els instruments

que sonen, les lletres (si n’hi ha), els

ritmes, etc.

Posaríem un ritme molt ràpid de bateria

en una cançó trista? Per què?

Per una convivència pacífica

Com poden conviure els animals d’un zoo

i un grup d’humans dins d’una torre men-

tre cau el gran diluvi? Els integrants d’a-

questa peculiar família hauran de com-

prendre que hi ha uns drets i uns deures

a l’hora de viure en comunitat. En aques-

ta faula l’amistat, el respecte per la diver-

sitat i la solidaritat seran els millors valors

per aconseguir una convivència pacífica i

sobreviure al xàfec. El pacifisme es pre-

senta com el millor mitjà per vèncer la

tensió dels temps de crisi. És un viatge

iniciàtic, una experiència transformadora

per a tots els habitants del graner, en què

els individualismes, la cobdícia i l’afany

de venjança d’alguns personatges no tin-

dran cabuda. D’altra banda, la pel·lícula

presenta en positiu les diferències. Ningú

no és discriminat pels seus orígens (la

Juliette és africana), per allò que menja

(carnívors/herbívors), pel seu físic (hi ha

des d’elefants fins a porcs o gallines), o

per com cria (mamífers/ovípars). Cada

animal pot ensenyar quelcom que la resta

ignora i pot exposar la situació actual en

què es troba la seva espècie, tot sovint

per culpa dels humans. Aquest intercanvi

d’experiències promou un aprenentatge i

transmet un missatge clar: ningú té privi-

legis i ningú pot ser menyspreat per les

seves particularitats. Quan es deixen

enrere tots els tòpics i estereotips –cada

espècie n’ha de suportar algun–, tots els

habitants del graner seran més feliços. El

graner és un espai que es pot assimilar a

una torre de Babel, una metàfora sobre

els equilibris que hem d’aconseguir a

favor d’una convivència respectuosa. Una

condició que podem traslladar a qualse-

vol context: l’escola, el barri, la llar, etc.

La pel·lícula proposa una renovació, una

relectura d’alguns temes que ja han estat

citats en d’altres films per a infants, com

l’ecologia, l’amistat, els models familiars,

les dificultats de la convivència, el risc de

les tiranies, etc., i s’atansa a qüestions

tan universals com l’origen del món, la

mort, la vida després de la mort i la

reproducció dels animals.

8

Tres dimensions o 3D: les tres dimensions de l’es-

pai i d’una imatge són longitud, latitud i pro-

funditat. Tècnicament, l’únic món en 3D és el

real. L’ordinador tan sols simula gràfics en

3D, perquè tota imatge generada per ordina-

dor només té dues dimensions: l’alçada i

l’amplada. En programació s’utilitzen els grà-

fics en 3D per crear animacions, gràfics,

pel·lícules, jocs, realitat virtual, disseny, etc.

G r a f i s m e : estil a l’hora de traçar línies, corbes i ele-

ments visuals segons un punt de vista estè-

t i c .

S e q ü è n c i a : seguit d’escenes que formen part d’una

mateixa unitat narrativa.

D r a m a t ú r g i a : art i tècnica de la composició d’un text

d r a m à t i c .

Banda sonora / de so: espai de la pel·lícula que

conté el so del film. La música, les veus i els

s o r o l l s .

I n f o g r a f i a : tècnica de creació d'imatges de síntesi i

de representació gràfica mitjançant la utilitza-

ció directa d'ordinador.

És també una tendra història d’amistat

entre un nen i una nena i una demostra-

ció que l’acció de molts humans està

afectant els cicles i fenòmens de la natu-

ralesa. Un dels seus referents més clars

podria ser la magnífica novel·la La revolta

dels animals (1945), de George Orwell.

Proposta d’activitats

• A La profecia de les granotes tot tipus

d’animals han d’aprendre a conviure i

respectar-se: porcs, gats, guineus,

llops, tigres, vaques, granotes, escara-

bats, zebres, gallines, tortugues, coco-

drils, elefants. Classifiqueu-los a partir

de diferents criteris: vertebrats/inverte-

brats (i el seu grup corresponent: rèp-

tils, aus, amfibis, mamífers, insectes,

etc.); carnívors/herbívors; vivípars/oví-

p a r s .

• El Ferdinand diu que «no podríem viure

els uns sense els altres». Què opineu

d’aquesta frase? Què fan per conviure

en pau?

• Al damunt de la torre flotant, quines

regles han d’acceptar els carnívors?

• Com podem tenir cura del medi

ambient? Enumereu algunes accions

que podem fer a casa, a la muntanya i

a la platja, al carrer, a l’escola, per:

– Estalviar energia i aigua

– Llençar les deixalles

– No contaminar el nostre entorn

– Protegir els boscos dels incendis

– Evitar inundacions

g l o s s a r i

La profecia de les granotes

Títol original: La prophétie des grenouilles

Direcció: Jacques-Rémy GirerdGuió: Jacques-Rémy Girerd, Antoine LanciauxMúsica: Serge Besset. Orquestra Simfònica de BulgàriaProducció: França, 2003Durada: 90 minutsVersió: doblada al català

L’assemblea de granotes ha vaticinat un

diluvi que s’allargarà 40 dies i 40 nits. El

petit Tom, els seus pares adoptius, en

Ferdinand i la Juliette, la seva amiga Lili i

tots els animals del zoològic es refugiaran

al graner de capdamunt del turó. Però el

pitjor no serà resistir el xàfec. La convivèn-

cia pacífica en comunitat, el rebuig a la vio-

lència i la solidaritat entre humans i animals

hauran de plantar cara i sobreviure a la

malícia i l’egoisme.

f i t x a t è c n i c a

P r o g r a m a d e m à

C i c l e m i t j à

El cèlebre pintor Vincent Van Gogh (1853-1890) va

crear en llapis el següent dibuix. Et sembla alegre o

trist? Per què no li poseu una mica de color i el

transformeu en una escena alegre, d’estiu? Quina

pintura fareu servir per dibuixar el camp de blat?

(Recordeu que al principi de La profecia de les gra-

notes també surten camps de cereals). Serà un

dibuix alegre o trist?

La profecia de les granotes