La Paeria Nº266

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•JULIOL-AGOST15NÚM.266

p

Àngel Ros, elegit novament alcalde de Lleida Una nova

Paeria amb set grups polítics

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

Juliol-agostDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMECreació d’un Parc de les Arts amb escultures ........................................... 9Millora de l’accessibilitat a l’avinguda de l’Estudi General .................. 9

CULTURAReforç de la candidatura de la Seu Vella .................................................. 10

URBANISMERestauració de l’estàtua de Pau Casals ..................................................... 11Renovació de la gespa als camps de la Bordeta i del Secà ................ 11

URBANISMELlicència d’obertura de 80 establiments ................................................. 12

COMERÇSubvencions per al comerç .......................................................................... 12

ESPORTSEl paer en cap defensa els Jocs d’Hivern als Pirineus .......................... 14

URBANISMEEls edificis de la Meta i els Docs, per a la ciutat ...................................... 15

PROMOCIÓ ECONÒMICADiplomes als participants del Reorienta’t ............................................... 17Lleida, una de les ciutats amb menys atur............................................... 17

MEDI AMBIENTCloenda del curs de l’Agenda 21 Escolar ................................................. 20

PARTICIPACIÓ CIUTADANAMés d’11.000 persones a les activitats de la gent gran ...................... 21

CULTURAExposició de Marta Palau al Museu Morera ............................................ 22Museus plens d’activitats durant tot l’estiu ........................................... 23

OPINIÓ dels Grups Municipals .................................................................... 24

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 28

07 Inici de la temporada de bany a les piscines municipals, que mantenen el preu de l’entrada individual i dels abonaments.

Audiència al Plenari dels Infants i dels Adoles-cents, que s’ha centrat en els drets a l’educació, a la protecció i al lleure .

Les escoles esportives municipals específiques han finalitzat un curs que ha comptat amb 426 nens i nenes inscrits.

Edicions

• 93 799 07 07

15

19

3Ajuntament de Lleida • La Paeria

Àngel Ros, reelegit alcalde de LleidaLa Paeria va celebrar el 13 de juny el ple extraordinari per constituir la nova cor-poració, sorgida de les eleccions municipals del 24 de maig.

Els caps de llista dels grups van obtenir els vots següents: Àngel Ros (PSC-CP), 8 vots; Antoni Postius (CiU), 6; Àngels Ribes (C’s), 4; Carles Vega (ERC-AVANCEM-AM), 3; Dolors López (PPC), 2, i Carlos González (Agrupació d’Electors Comú de Lleida), 2. Els 2 vots de la Cri-da-CUP es van decla-rar nuls, ja que es van destinar a José Luis Castro, un membre de la PAH.

Àngel Ros va ser proclamat alcalde de Lleida com a cap de la llista més votada.

Juliol-agost de 2015 • Constitució del nou Ajuntament

Àngel Ros, ja com a paer en cap, va lliurar els distintius, la venera i la

insígnia als regidors i les regi-dores de la corporació munici-pal lleidatana.

En el parlament de l’alcalde, que va tancar la sessió extra-ordinària, Àngel Ros va afirmar que la voluntat de la ciutadania és que l’exercici de govern es faci en una Paeria més plural, amb la representació de set for-ces polítiques. El paer en cap va defensar aquesta pluralitat i va assenyalar que es tracta d’un actiu, convidant els regidors i

les regidores a fer política amb majúscules i a treballar per do-nar-hi el màxim valor. En aquest mandat, va continuar, caldrà més esforç per “al diàleg, el pac-te, la renúncia, el consens i la generositat de tots”.

Transparència i participacióEn el discurs d’investidura,

va assegurar que la transpa-

rència i la participació són un camí en la via del bon govern, perquè a aquests dos valors necessaris s’han d’afegir la industrialització, l’educació, la cultura, els serveis públics i l’atenció a les persones.

Va afirmar que la indus-trialització comptarà amb la capacitat de treball, el talent, l’emprenedoria, la recerca i la innovació que emergeix del Parc Científic, de la Universitat i dels centres de Formació Pro-fessional, i que la indústria és la millor política social amb la generació d’ocupació.

Va parlar de l’educació, com a base per a tot, i de la cultura com a eina de progrés perso-nal i col·lectiu i com a sector industrial cultural que s’ha de fer créixer.

L’alcalde Àngel Ros també va afirmar que Lleida és una ciu-tat de drets i de deures, i que els serveis públics i l’atenció a les persones garanteixen la co-hesió i el camí cap a la igualtat. I va assegurar que la principal acció de govern en els pròxims 4 anys és la justícia social i que se seguirà avançant en aquest direcció.

El paer en cap convida els regidors a fer política en majúscules i donar-hi el màxim valor

El paer en cap pren possessió del càrrec en el decurs del ple extraordinari del 13 de juny. © H. Sirvent

4 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Constitució del nou Ajuntament • Juliol-agost de 2015

Entre altres qüestions, va indicar que “ens cal la Lleida que farà la Seu Vella Patrimoni Mundial i que aquest mandat doblarà els llocs de treball de l’espai del coneixement al Parc de Gardeny.

També va afegir que aprova-rà i desenvoluparà un Pla d’Or-denació Urbanística Municipal digne de la capital interior de Ca-talunya i va apuntar els turons, el riu i l’Horta com a senyals d’iden-titat que potenciaran aquest Pla Urbanístic Municipal.

Treball conjuntEl treball conjunt al servei de

Lleida, aprofitant i sumant les capacitats dels grups polítics, ha d’ajudar, segons va expres-sar l’alcalde Ros, a construir una ciutat i un país on l’objec-tiu sigui el benestar individual, el progrés col·lectiu i la cohesió social com a signes d’identitat ciutadana.

Va concloure el seu parla-ment amb uns versos de la poetessa lleidatana Rosa Fa-bregat, entre els quals va llegir “Visc en una ciutat / que hi pas- CiU manté els 6 regidors de la legislatura anterior. © H. S.

El grup socialista, amb 8 regidors, és el més nombrós. © H. S.

Els 27 nous regidors de l’Ajuntament de Lleida. © H. S.

sa un riu. / Un riu de plata / on una antiga seu s’hi mira”.

Intervenció dels grups En la sessió plenària van in-

tervenir tots els caps de llista de les formacions que compo-nen la nova Paeria.

El ComúEl portaveu del grup munici-

pal del Comú de Lleida, Carlos González, va remarcar la trans-parència, la participació, els drets socials i el bé comú com a eixos principals.

També va assumir la respon-sabilitat que li ha atorgat la ciutadania i va refermar el seu compromís, alhora que també el va demanar als lleidatans i les lleidatanes, per treballar per la ciutat

Partit PopularDes del Partit Popular, la

cap de llista, Dolors López, va apuntar algunes propostes en què s’ha d’incidir, com impul-sar el creixement econòmic, la creació d’ocupació, una tribu-tació més justa, un model co-mercial que preservi el comerç


Juliol-agost de 2015 • Constitució del nou Ajuntament

El PP obté 2 representants a l’Ajuntament. © H. S.

La Crida-CUP entra al Consistori amb 2 edils. © H. S.

Ciutadans esdevé la tercera força, amb 4 edils. © H. S.

tradicional compatible amb les grans superfícies o més protecció a les famílies, entre d’altres.

Crida-CUPLa Crida-CUP, a través del

seu portaveu, Pau Juvillà, va advocar per noves maneres de fer política, per una ciutat més social i avançada i perquè els barris de la ciutat puguin parti-

cipar conjuntament en la presa de decisions de ciutat.

Juvillà també va mostrar la seva fermesa en la defensa de les classes populars i per fer front a la desigualtat i la injus-tícia.

ERCEl portaveu del grup munici-

pal d’Esquerra Republicana de

Catalunya, Carles Vega, va expli-car que treballaran perquè “el ba-tec ciutadà humanitzi la ciutat” i per fer de Lleida un lloc de desen-volupament personal i col·lectiu o d’espai de cohabitació.

Vega va dir que caldrà arri-bar a grans acords i que apos-ten per un pacte per a la inclu-sió social i per a l’ocupació i la competitivitat.

CiutadansPer part de Ciutadans, Àn-

gels Ribes va assegurar que faran esforços perquè l’Ajunta-ment de Lleida sigui un exem-ple de transparència i bon go-vern, auster i més participatiu.

En el seu projecte de ciutat, s’inclou que Lleida sigui una ciutat socialment compromesa, referència en convivència cívica, en qualitat de vida, transparèn-cia i en projecció del llegat his-tòric i monumental.

El Comú de Lleida, amb 2 regidors, nova formació a la Paeria. © H. S.

ERC torna a la Paeria amb 3 regidors. © H. S.

CiUEl cap de llista de Conver-

gència i Unió, Antoni Postius, va defensar la proximitat i les persones i que la ciutat avanci amb diàleg i debat, pensant en les pròximes generacions.

Va afegir que s’ha de fer política transparent, oberta, austera i compromesa amb la ciutadania i que la voluntat és que Lleida arribi molt lluny.

PSCMontse Mínguez, com a por-

taveu del Partit dels Socialistes per Catalunya, va indicar que en aquest mandat s’ha de po-sar en valor la transversalitat, la honestedat i el diàleg, per fer una Lleida d’oportunitats, per sumar i per progressar.

I això, va afegir Montse Mín-guez, s’ha d’aconseguir amb diàleg, generositat i responsa-bilitat amb les persones. •••


Consistori • Juliol-agost de 2015

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Consell Editorial per als mitjans d’informació municipal

Guillem Boneu, president de l’EMD de Sucs

Eva Horcajada, presidenta de Raimat

• Hi formaran part tots els grups polítics municipals

En el marc de les negociaci-ons del cartipàs de l’Ajun-tament de Lleida hi ha un

principi d’acord per crear un Consell Editorial per als mitjans d’informació municipal.

Aquest Consell Editorial tindrà una represen-tació de tots els grups polítics que conformen la corporació: PSC-CP, CiU, C’s Lleida, ERC-Avancem-AM, Cri-da-CUP, PPC i Comú de Lleida. En l’interí de la posada en mar-xa del Consell Editorial, la Junta de Portaveus assumirà les seves funcions.

L’actual número de la revista La Paeria recull, de manera provisional, un article de cada

grup polític municipal. El Con-sell Editorial fixarà la presència

de les diferents agrupaci-ons polítiques.

El mitjà de

c o m u n i c a c i ó més arrelat a l ’A j u nt a m e nt

de Lleida és la revista municipal

La Paeria. Es va crear l’any 1873 amb el nom

de “Boletín Oficial del Ayun-tamiento Popular de Lérida”, posteriorment, de l’any 1962 fins al 1964, apareix com a “Boletín Informativo del Ayun-

El Consell

Editorial fixarà la presència de

les diferents formacions polítiques

Reunió de la Junta de Portaveus. © Paeria

Constitució de la nova junta de l’EMD de Sucs. © H. S.

El paer en cap va lliurar la vara a Eva Horcajada. © H. S.

La Junta de l’Entitat Mu-nicipal Descentralitzada de Sucs es va constituir

el 16 de juny amb Guillem Bo-neu com a president. Els inte-grants de la Junta són, a més del president, Valentí Domin-go, Mª Mar Martínez, Ramon Buchaca, Francisco Manchó, Francisco Sisó, Susanna Gené

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir el 17 de juny la constitució de la

nova Junta de l’Entitat Muni-cipal Descentralitzada de Rai-mat i l’elecció d’Eva Horcajada (CiU) com a nova presidenta. En aquesta legislatura també són vocals de l’EMD Daniel Ponte, Anna Maria Querol,

i Xavier Plana, per Agrupació Independents Sucs, i Laura Berenguer, Rosa Maria Plana i Josep Torres, per CiU.

En el seu discurs, Guillem Boneu, que repeteix mandat, va animar els veïns i les veïnes a participar i opinar sobre els projectes de l’EMD. •••

Síl-via Garcia i Ivan Fernández, per CiU; Rosa Giménez, Maria Blasi i Enric Piqueras, per Can-didatura de Progrés; Luis del Val Rodríguez, per Ciutadans; Demetrio Portella, pel PP, i Hèctor Guiu, per la CUP-Poble Actiu. Eva Horcajada va oferir a tots els partits polítics una escolta activa. •••

tamiento de Lleida” i l’etapa més recent es va iniciar amb el nou ajuntament democràtic de 1979. Des d’aleshores s’ha editat ininterrompudament fins a l’ac-

tualitat. Aquests anys ha anat modificant l’estructura, la ma-quetació i els continguts, adap-tant-los a les noves necessitats i als nous corrents estètics. •••

Constitució del nou Ajuntament

Ajuntament de Lleida • La Paeria 7

Juliol-agost de 2015 • Esports


La temporada de bany, en marxa• Els preus dels abonaments i de les entrades a les piscines es mantenen

Primers banyistes a les piscines de la Bordeta. © S. Comunicació

L’inici de la temporada de bany va te-nir lloc el dissabte 13 de juny amb l’obertura de les piscines municipals

dels barris de Pardinyes, la Bordeta, Balàfia i Cappont. A més, el 20 de juny van entrar en

funcionament les instal·lacions aquàtiques de Gardeny, Magraners i Secà de Sant Pere. El tancament de les piscines és previst per a primers de setembre, encara que es con-cretarà en funció de la meteorologia.

L’horari de les piscines de barri és de les 11.00 a les 19.30 h, tots els dies de la setma-na. El preu de les entrades es manté respec-te a l’any passat. L’entrada individual costa 3,30 euros i l’abonament individual de tem-porada, 65 euros. També hi ha abonaments de 5 entrades (10 euros), de 10 (18 euros) i de 20 (28,50 euros).

Cal destacar, que l’entrada és gratuïta per als menors de 3 anys, els més grans de 65 anys, les persones amb discapacitat (33% amb acreditació) i els jubilats. Hi ha bonifi-cacions per a famílies nombroses i monopa-rentals (un descompte del 10% en abona-ments) i també per a famílies amb situacions de dificultat social, especialment derivades de l’atur, en aquest cas prèvia valoració dels professionals dels Serveis Socials.

La temporada de bany acabarà a prin-cipis de setembre, tot i que la data exacta dependrà de les condicions meteorològi-ques. •••

Acuditeca


Publicitat • Juliol-agost de 2015


Juliol-agost de 2015 • Urbanisme

Estrena del passeig de l’Estudi General

Tallers sobre el futur urbanístic de la ciutatS’han plantat una cinquantena d’arbres i plantes arbustives. © S. C.

Els treballs tenen lloc a l’Escola d’Art Leandre Cristòfol. © Paeria

Les obres de millora de l’accessibilitat i la mo-bilitat entre l’avinguda

de l’Estudi General i la biblio-teca del campus de Cappont de la UdL han finalitzat. L’ac-tuació ha convertit aquest vial en un espai públic i de qualitat agradable per als via-nants que dóna continuïtat a

La Paeria ha iniciat un ci-cle de cinc tallers amb agents socials i econò-

mics, on se sotmetran a debat i es concretaran les propos-tes urbanístiques previstes a l’Avanç del Pla d’Ordena-ció Urbanística Municipal (POUM) per tal de disposar de pautes i idees que es pu-

l’avinguda actual. A més, s’ha renovat l’enllumenat públic, s’ha col·locat mobiliari urbà nou i s’han plantat més d’una cinquantena d’arbres de dife-rents espècies i plantes arbus-tives. També s’ha arranjat la rampa d’accés a l’aparcament del Centre de Cultures i Coo-peració Transfronterera. •••

guin prendre en consideració durant la redacció del POUM. Les sessions se centraran en la mobilitat i les infraestructu-res; promoció econòmica, in-dustrial, comercial i turística; territori i desenvolupament urbà; medi ambient i soste-nibilitat, i habitatge, cohesió social i qualitat de vida. •••

Creació d’un Parc de les Arts amb escultures• El jardí urbà, de 17.000 m2, se situarà al costat de la seu de la Fundació Sorigué

La Paeria i la Fundació Sorigué van signar el conveni per crear el parc. © Paeria

L’Ajuntament de Lleida i la Fundació Sorigué van signar un conveni de col·laboració per a la creació d’un

Parc de les Arts a la ciutat, que serà un jardí urbà d’escultures a l’aire lliure, situat en el solar de 17.000 metres quadrats contigu a l’actual seu de la fundació a Lleida, a l’avin-guda de l’Alcalde Pujol.

En l’acord s’estableix una comissió tèc-nica del projecte, oberta a altres entitats socials i públiques, que dissenyarà el Parc de les Arts, donant un nivell artístic impor-tat a la zona. El parc aportarà un espai lú-dic a la ciutat amb el valor afegit que per-metrà la visita a l’exposició d’escultures i a una altra zona d’arts escèniques.

La urbanització del solar anirà a càrrec de la Paeria, mentre que la Fundació So-rigué facilitarà les obres d’art. Formaran part del parc dues peces de l’artista An-tonio López, els caps de nen petit Dia i Nit, que ja van estar exposades en espais

públics de Lleida fa tres anys. Igualment, en aquest jardí d’escultures s’hi podrien incloure, per exemple, els guanyadors dels

Premis Visual Art de la Paeria, atès que el món de les arts plàstiques cada vegada és més gran. •••


Cultura • Juliol-agost de 2015


Reforç de la candidatura de la Seu Vella• Al dossier es potencia el valor del paisatge i s’explica la història i l’entorn

de Lleida a través del turó

La candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la UNESCO ha

fet una passa més per assolir el màxim reconeixement mun-dial. Al dossier oficial Paisatge de memòria, fita monumental, buit urbà s’hi han afegit argu-

ments que reforcen el valor del paisatge i expliquen la història i l’entorn de Lleida a través del turó.

El dossier ampliat té, en-tre altres aspectes, un discurs paisatgístic urbà i històric del

Panoràmica del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella des d’Alfés. © Antoni Benavente SCTVL

turó i una descripció del pai-satge cultural que l’envolta. La candidatura conté també una renovada descripció del barri gòtic de la Suda, i una descripció més acurada de les fortificacions del turó, a més d’una visió del paisatge

i de la història militar. Hi ha un apartat dedicat a la Festa de Moros i Cristians i la seva especial relació amb el turó i amb la història de la ciutat, i també un capítol sobre l’Or-feó Lleidatà. •••

11

L’estàtua restaurada s’ha col·locat en un lloc destacat de la plaça. © Paeria

Els futbolistes ja han estrenat la gespa. © S. C.


Ajuntament de Lleida • La Paeria

L’estàtua de Pau Casals torna a la seva plaça• Després de la restauració acurada que ha dut a terme el Servei

d’Arqueologia de la Paeria

L’escultura és envoltada per rosers portats des del Vendrell, on va néixer el gran músicL’estàtua del músic català Pau Casals

ja llueix, restaurada, a la plaça que porta el seu nom. És damunt d’una

nova peanya de granit, que s’ha ubicat a l’interior del jardí central, molt a prop de la Creu dels Tres Tombs, envoltada d’una espècie de rosers, anomenada Pau Casals, que s’han portat des del Vendrell, la locali-tat de naixement del gran mestre.

El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida s’ha encarregat de la restaura-ció, que ha consistit en un acurat procés de neteja, en un tractament de clorurs i en l’elaboració de motllos per restaurar i reintegrar les peces que tenia trencades. A més, s’ha arranjat la pàtina original de l’escultura de bronze, que pesa entre 700 i 800 quilos.

Nascut al Vendrell el 1876 i mort a San Juan de Puerto Rico el 1973, el gran mes-tre Pau Casals va mantenir un estret vincle amb la ciutat de Lleida. L’actuació sobre aquest bé escultòric forma part de les po-lítiques de rehabilitació i de recuperació del patrimoni que la Paeria està duent a terme.

Zona pública lúdicaEls treballs de l’escultura formen part

de la remodelació de la plaça de Pau Casals, que es troba en la fase final. El disseny del nou espai ha comportat l’en-derroc de mur perimetral que l’envoltava i s’ha obert per oferir una zona pública

lúdica, de 3.400 m2. L’entorn s’ha fet més accessible, s’ha reforçat l’en-llumenat, s’ha instal·lat reg, s’ha millorat les xarxes d’aigua i de sa-nejament, s’ha enjardinat i s’ha col·locat mobiliari urbà –una trentena de bancs i cadires–, a més de jocs in-fantils amb un gran vaixell pesquer per recordar els orígens mediterranis del vi-oloncel·lista, un gronxador triple de fusta i pneumàtics diversos.

Més espai per als vianantsLa nova plaça també ha suposat l’eliminació del carril lateral a l’avinguda de Balmes per ampliar la vorera fins a la mitjana i guanyar espai per als vianants i el carri bici. La nova vorera s’ha incorpo-rat a la plaça, però s’hi ha deixat un

Nova gespa artificial al camp de la Bordeta• En els darrers anys s’ha renovat la superfície de nou terrenys de futbol municipals a la ciutat

El camp de futbol municipal de la Unió Esportiva Bordeta ha estrenat la nova gespa artificial d’última generació,

una millora que s’afegeix a la nova herba que ha inaugurat recentment el Club de Futbol AEM del barri del Secà de Sant Pere.

A més, la gespa artificial que s’ha tret d’ambdós terrenys de joc es reutilitzarà i es col·locarà en el camp de terra de la Bordeta, una actuació que suposarà una considerable

millora d’aquest equipament esportiu, que fins ara era de terra. D’aquesta manera, tots els camps de futbol municipals del barri de la Bordeta seran de gespa.

Cal destacar que, en els darrers anys, la Paeria ha col·locat gespa artificial en nou camps de futbol municipals a la ciutat. El canvi d’herba s’anirà fent cíclicament a mesura que l’herba artificial compleixi uns 10 anys. •••

espai per poder envoltar la Creu dels Tres Tombs durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni Abat.

Amb aquesta actuació, Pau Casals passa a ser una plaça totalment integrada a la ciutat de

Lleida, que guanya espai per a vianants. A més,

el conjunt de l’es-pai públic inclou diferents usos, com la zona lú-dica amb jocs

infantils, la part de passeig i una

integració glo-bal amb

els car-rers de

l’entorn. •••


Urbanisme • Juliol-agost de 2015

Comerç

Llicència d’obertura per a 80 establiments

Subvencions per als nous comerços

• Des del 2011 s’ha tramitat el permís per a gairebé 1.300 negocis comercials i de serveis

• Destinades a la promoció i a la dinamització comercial i la cooperació amb entitats corporatives

Interior del nou Romeu Restaurant, al Centre Històric. © S. C. Botiga de decoració Doctora Vintage. © Hermínia Sirvent

Les Coques de Cavallers, nou establiment al carrer homònim. © S.C.

Ajuts per implantar nous comerços al Centre Històric. © S. C.

La majoria de les tramitacions corresponen a comerços

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà del departament de Llicències i Activitats de la

Regidoria d’Urbanisme, ha tra-mitat la llicència d’obertura de 80 nous establiments comer-cials i de serveis en els primers mesos de l’any 2015. La posada en marxa de nous establiments manté una tònica de creixe-ment en relació amb els últims anys, amb 325 llicències el 2014 davant de les 301 de l’any ante-rior i les 263 del 2012.

Des del 2011, s’ha tramitat el permís per a 1.281 establi-ments de negocis i serveis. El major nombre de tramitació de noves obertures es correspon a comerços, que han estat 537

(pastisseries, sabateries, boti-gues de roba, supermercats, botigues de flors, etc.), seguit de 419 llicències per a serveis (perruqueries, centres d’estèti-ca, copisteries, estudis fotogrà-fic, etc.).

El sector de restauració –bars i restaurants–, recreatiu –bars musicals i discoteques– i hote-ler ocupa una part significativa de les noves obertures, amb 118 llicències, i en els darrers quatre anys s’han obert també 121 tallers industrials i magat-zems.

Aquesta evolució posa de manifest el dinamisme econò-mic de la ciutat i la ferma apos-

ta de l’Ajuntament per donar suport als emprenedors i les emprenedores i afavorir el di-namisme del teixit comercial i els serveis. •••

La Paeria ha concedit no-ves subvencions de la Regidoria de Promoció

Econòmica i Industrial, Comerç, Mercats i Consum. Les línies subvencionadores del Pla Estra-tègic de l’Ajuntament de Lleida s’han destinat a la promoció i la dinamització comercial, per a la cooperació amb entitats corpo-ratives dels àmbits de comerç i

per a la promoció i dinamitza-ció comercial dels mercats de la ciutat.

També s’han concedit els ajuts per obrir comerços al Cen-tre Històric, que permeten les subvencions a una part de la renda del lloguer, de manera que el propietari rebrà 4 €/m2 del preu del lloguer del local. •••


Juliol-agost de 2015 • Publicitat

14

Esports • Juliol-agost de 2015


Ros defensa uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu• L’alcalde aposta per una candidatura conjunta entre Lleida i Osca

L’estació de Baqueira Beret serà un dels puntals dels Jocs d’Hivern als Pirineus. © Baqueira Beret

Per tal d’impulsar internacionalment la marca Pirineus i el turisme a la zona

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha de-fensat una candidatura del Pirineu de Lleida i Osca per als Jocs Olímpics

d’Hivern. Ros ha insistit que el Pirineu no pot perdre aquesta oportu-nitat, després de la renún-cia de Barcelona. El paer en cap ha afirmat que

una de les as-

signatures pendents del turisme a Catalu-nya és el desenvolupament de la marca Pi-rineus, que té una gran potencialitat, i que la candidatura als Jocs permetria impulsar el turisme a la zona i la seva promoció in-ternacional.

Aquesta alternativa tindria en la Val d’Aran –que n’havia quedat exclosa– un dels seus

puntals amb l’estació d’esquí de Baqueira Beret, que l’alcalde ha qualificat de ser “la millor de l’Estat i de les millors d’Europa”. Comptaria amb els recursos i els atractius de la Vall de Boí, els Pallars, l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com també d’Aragó. A més, es reforçaria amb el suport logístic de Llei-da. Àngel Ros ha explicat els antecedents

de la candidatura olímpica de Barcelona, ja que prèvia-

ment Lleida havia iniciat converses i treballs amb Saragossa i Jaca sobre aquesta possibilitat i que

davant la proposta lidera-da per la capital catalana,

s’hi van afegir. Ara, cal trobar els agents implicats del territori

per estudiar la capacitat per organitzar els Jocs i fer un estudi de viabilitat. •••

La Val d’Aran seria

un dels puntals dels JJOO del

Pirineu de Lleida i Osca

15



Audiència al Plenari dels Infants• Els alumnes reclamen posar en marxa una campanya contra l’assetjament escolar

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Lleida va acollir la XVII Audiència als nois i les noies del Plenari dels Infants

i dels Adolescents, que enguany s’ha cen-trat en els drets i els deures dels infants i s’ha desdoblat, per primer cop, en un Con-sell d’Infants, format per nens i nenes de primària, i el Consell de Joves amb els nois i les noies de secundària.

Durant l’acte, els alumnes van reclamar posar en marxa una campanya educativa contra l’assetjament escolar i el racisme i van plantejar també sancionar actituds vi-olentes.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir l’audiència als nois i les noies del Plenari, que es va celebrar sota el lema Opinem dels nostres drets i va fer especial èmfasi en els drets a l’educació, a la protecció i al lleure. Així mateix, va fer diverses propostes enca-minades a millorar la pràctica esportiva a la ciutat amb la lectura d’un manifest.

El Plenari dels Infants i dels Adolescents representa uns 1.500 de nois i noies de 32 centres educatius de Lleida. El Consell de Joves està format per tres representants dels 17 centres educatius de secundària i el Consell d’Infants, per 3 representants de les 15 escoles de primària. L’objectiu principal

Els participants en l’Audiència, davant del Palau de la Paeria. © H. Sirvent

Més informació: Educació i Infància. C/ Bisbe Torres, 2. Tel. 973 70 06 18

del Plenari és promoure la participació dels nois i les noies de 12 a 16 anys. •••

Infància

L’edifici de la Meta serà propietat de la ciutat• Juntament amb els terrenys i l’edificació dels Docs del costat de l’estació de ferrocarril

L’Ajuntament de Lleida ha arribat a un acord de vo-luntats amb el grup Vall

Companys, propietari de la Fa-rinera la Meta i els Docs del cos-tat de l’estació, sobre les línies d’actuació que per-metran a la ciutat disposar dels ter-renys i edificis que actualment ocupen aquests dos edificis.

El final d’aquest procés, segons ha explicat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, “a més del valor pa-trimonial, representarà per a la ciutat no només recuperar per a l’interès públic els dos edificis, sinó, a més, tenir el control del desenvolupament urbanístic del Pla de l’Estació”. “L’aposta és

que l’únic edifici del modernis-me industrial de Lleida pugui ser desenvolupat i rehabilitat des de l’Ajuntament”, ha afegit Àngel Ros.

Aquesta operació és estratègica per a la

ciutat atès que permetrà avan-çar en la dina-mització social i econòmica

de la plaça Be-renguer IV, l’enllaç

amb el carrer Remo-lins Magdalena, i permetrà

avançar en l’entorn de Príncep de Viana i la rambla de Ferran.

El Col·legi d’Arquitectes farà un estudi de l’estat dels edificis i un altre sobre els usos que po-drien acollir. •••

Acord de voluntats amb

el grup Vall Companys

Edifici de la Farinera la Meta, a Príncep de Viana. © S. Comunicació

Educació i infància • Juliol-agost de 2015


Activitats infantils i esportives a l’estiu• Per mitjà dels consolidats programes “Estiu de Petits”, “Estiu de Joc” i “Esportmania”

Una de les activitats d’Esportmania, que va tenir lloc l’edició de l’any passat. © Esports

Més informació: Educació i Infància. C/ Bisbe Torres, 2. Tel. 973 70 06 18

L’Ajuntament de Lleida ha incrementat el nombre de places d’Esportmania, Estiu de Petits i Estiu de Joc, 3.410 en

total, xifra que representa un increment del 5% en relació al 2014. El projecte Estiu de Joc és un recurs de lleure adreçat a infants de 3 a 11 anys que es fa durant els mesos de juliol i agost.

El programa recull diverses propostes lúdiques i educatives –jocs, tallers d’expres-sió plàstica i música, entre d’altres– amb l’objectiu de fer passar una bona estona als nens i les i, a la vegada, treballar l’educació d’hàbits fomentant valors positius com la participació, la solidaritat, el respecte i la comprensió dels companys, entre d’altres.

Estiu de Petits és un projecte destinat a infants d’1 i 2 anys que té lloc durant el juli-ol i l’agost. Les activitats lúdiques i educati-ves que s’hi organitzen, d’àmbit no formal, ajuden al desenvolupament maduratiu i al procés de socialització dels nens i les nenes, tot treballant els hàbits de responsabilitat i participació. S’ofereixen 290 places.

Les estades esportives d’Esportmania, que s’adrecen a nens i nenes d’entre 4 i 14 anys, ofereixen propostes molt variades, entre les quals hi ha natació, jocs amb pa-tins, sortides al Parc de l’Aigua i al Parc de la Mitjana, gimnàstica rítmica, piragüisme i tir amb arc, entre d’altres. Al mateix temps, Esportmania també inclou natació i cursos d’aiguagim. •••


Juliol-agost de 2015 • Promoció Econòmica


Diplomes als participants del Reorienta’t• Han treballat durant sis mesos en diverses regidories i departaments de l’Ajuntament

Participants en el programa Reorienta’t, davant la seu de l’IMO. © Paeria

Més informació: IMO C/ Pare Palau, 5. Telèfon 973 24 20 00imolleida.com

Es pretén donar continuïtat a aquest projecte social de foment de l’ocupació

Les primeres cinquanta persones que han pres part en el programa Reori-enta’t van rebre els certificats que

acrediten la formació i l’experiència laboral rebuda els darrers mesos en diverses regi-dories i departaments de l’Ajuntament de Lleida. La Paeria té la voluntat de donar continuïtat a aquest projecte social de fo-ment de l’ocupació que ha permès la con-tractació, per un període de sis mesos, de

persones de 35 a 55 anys residents a Lleida i empadronades a la ciutat ,com a mínim, els dos anys anteriors a la inscripció.

Reorienta’t suposa el primer resultat del Pacte Local per a l’Ocupació 2014, subscrit per l’equip de govern, CiU, la Cambra de Comerç i els sindicats UGT i CCOO. S’em-

marca en el Pacte Local per l’Ocupació 2014 (Estratègia Local Integrada d’Activa-ció i Promoció de l’Ocupació a Lleida 2014) i està gestionat per l’IMO i els Serveis Socials de la Paeria. •••

Lleida, una de les ciutats amb menys atur• És la segona de Catalunya i la novena urbs de l’Estat amb menys desocupació

Vista aèria de la ciutat de Lleida, amb la Seu Vella al centre. © Paeria

Més informació: IMO C/ Pare Palau, 5. Telèfon 973 24 20 00imolleida.com

La taxa d’activitat se situa en un 61 per cent, la vuitena de tot Espanya

La ciutat de Lleida és la novena de l’Estat i la segona de Catalunya amb menys atur, segons un estudi socio-

econòmic que l’Institut Nacional d’Estadís-tica (INE) ha fet sobre els principals 109 mu-nicipis del país. La taxa d’atur de la ciutat de Lleida el 2014 va ser del 15,1%.

En l’estudi de l’INE s’estableixen les prin-cipals Àrees Urbanes Funcionals (AUF) de

l’Estat, que es configuren amb una ciutat i els municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d’influència labo-ral. En aquest sentit, Lleida lidera una AUF de 186.796 habitants que és la tercera amb més població de Catalunya. L’informe asse-nyala que la de Lleida és la tercera Àrea Ur-bana Funcional de tot l’Estat amb un índex

més baix d’atur. Així mateix, l’AUF de Lleida també apareix destacada en la classificació de les àrees urbanes amb major taxa d’acti-vitat el 2014. En concret, és la vuitena, amb un 61 per cent. •••


Juliol-agost de 2015 • Esports

Dotze escoles al projecte “Aulas ciclistas”

Projecte al Col·legi Pràctiques II. © Paeria

Una dotzena de centres educatius de Lleida i prop de 2.500 escolars participen en el projecte educatiu

Aulas ciclistas de la Vuelta Junior Cofidis. La iniciativa, impulsada per la Vuelta Ciclista a España, consisteix en un ampli ventall de classes teòriques i pràctiques sobre hàbits de vida saludables, alimentació, l’ús de la bicicleta i seguretat viària adreçades a in-fants de 12 i 13 anys. La iniciativa s’emmar-ca dins la Vuelta Junior Cofidis 2015, una competició amb escolars de la ciutat que se celebrarà el mateix dia de l’arribada de la Vuelta a la plaça de Ricard Viñes de Lleida.

Lleida serà l’escenari el 3 de setem-bre de l’arribada de la dotzena etapa de la Vuelta Ciclista a España. La gran cursa per etapes es disputarà del 22 d’agost al 13 de setembre i tindrà 21 etapes, que representaran un itinerari de 3.374,4 km. •••

Els infants tindran la possibilitat de ser pro-fessionals del ciclisme per un dia recorrent l’últim quilòmetre de l’etapa de la Vuelta al seu pas per Lleida, a banda de pujar al podi i fotografiar-se amb els ciclistes professionals.

Més informació: Esports. Rambla de Ferran, 13, 4t. Telèfon 973 70 06 07

Els infants han practicat el rugbi a les instal·lacions de l’INEFC de Lleida. © Paeria

Més de 400 alumnes a les escoles esportives• Els infants han practicat 13 disciplines gaudint de l’esport des d’un vessant lúdic i educatiu

Els alumnes de l’Escola de Piragüisme, a les comportes de Pardinyes. © Departament d’Esports

Les diverses escoles esportives mu-nicipals específiques han finalitzat el curs després de complir l’objectiu

d’apropar els infants al món de l’esport des d’un vessant lúdic i educatiu. Durant el curs 2014-2015 s’han dut a terme en 13 escoles amb disciplines diferents, que han comptat amb 426 nens i nenes inscrits.

La Paeria, per mitjà de la Regidoria d’Esports, en col·laboració amb diverses entitats esportives de Lleida, ha organit-zat enguany les escoles d’escacs (amb 36 alumnes), aquàtica (99), tennis (30), BTT (28), gimnàstica artística (50), triatló (15), esport adaptat (11), escalada (15), rugbi (40) i atletisme (60). Les escoles de tir amb arc i piragüisme finalitzaran la temporada la darrera setmana de juny.

L’activitat que ha atret més infants ha estat l’aquàtica, amb 99 inscrits. L’alumnat de l’Escola Municipal Aquàtica ha pogut gaudir de diverses modalitats de l’activitat aquàtica, com ara entrenament d’estils, so-corrismes aquàtic, natació amb aletes, etc. La Paeria ha comptat amb la col·laboració del Club NatacióxTothom.

Els 50 nenes i nenes inscrits a l’Escola Mu-nicipal de Gimnàstica Artística han gaudit d’una iniciació en totes les disciplines de la gimnàstica artística masculina i femenina: terra, barra, salt de poltre, paral·leles, para-l·leles asimètriques, etc. L’activitat ha tingut lloc al pavelló de l’INEFC Lleida, a la Capar-rella. Més d’una seixantena de nens i nenes

Més informació: Esports. Rambla de Ferran, 13, 4t. Telèfon 973 70 06 07

han après i practicat les diferents disciplines esportives de l’atletisme a la pista del Camp Escolar. A més, una quarantena d’infants de 6 a 12 anys han aprofundit en la teoria i la pràctica del rugbi a l’INEFC Lleida. •••

Activitats organitzades

per la Paeria amb diverses entitats

esportives

20

Medi Ambient • Juliol-agost de 2015


Uns 20.000 infants participen a l’Agenda 21• Amb projectes relacionats amb la gestió de residus, l’estalvi de l’aigua i l’energia o l’hort escolar

La festa de cloenda del curs de l’Agenda 21 es va desenvolupar a la Seu Vella. © H. Sirvent

Més informació: Medi Ambient. C/ Tallada, 32. 973 70 04 55 soste-nibilitat.paeria.cat

El programa d’educació mediambiental Agenda 21 de la Paeria va celebrar la festa de cloenda del curs 2014-2015 a

la Seu Vella de Lleida. Uns 20.000 nens i ne-nes de 72 centres educatius de la ciutat han participat en diversos projectes relacionats amb la gestió dels residus, l’estalvi d’aigua i l’energia, l’hort escolar o un pati més verd,

per tal de conscienciar els infants sobre la im-portància d’un món més sostenible a través de les escoles i els instituts de la ciutat.

D’altra banda, el final de curs dels escolars de secundària es va fer al Parc de la Mitja-na. L’Agenda 21 Escolar és un programa que vol facilitar la implicació dels centres

escolars a favor d’un món més sostenible, començant per la intervenció en l’entorn escolar, i alhora és una nova oportunitat de reforçar els vincles entre escola i ciutat.

Cada centre escolar presenta el seu propi projecte de sostenibilitat, en què es dema-na que s’impliqui tota la comunitat educati-va, no només els alumnes i els mestres. Així, es pretén que les activitats arribin a les fa-mílies, al personal d’administració dels cen-tres i, per extensió, a tot el barri. D’aquesta manera, en alguns projectes els avis i les àvies han ensenyat als infants com es fa un hort escolar i, en altres, els pares i les mares han ajudat els alumnes més grans a cons-truir un túnel verd al pati de l’escola perquè puguin jugar els més menuts. •••


Juliol-agost de 2015 • Participació Ciutadana


Gent gran de la ciutat activa• Les Tardes de Ball i les xerrades de prevenció i salut, els actes amb més públic

Les Tardes de Ball van reunir uns 3.500 participants. © Paeria

Més informació: Departament de Participació Ciutadana, Gent Gran i Voluntariat Sènior. C/ Tallada, 32, baixos. Telèfon 973 70 04 53. participacio.paeria.cat

El 54% de la població de gent gran de Lleida, unes 11.265 persones de més

de 65 anys, han participat du-rant aquest curs en l’ampli ven-tall d’activitats per a gent gran que ofereix la Paeria a través del Departament de Participa-ció Ciutadana, Gent Gran i Vo-luntariat Sènior. Destaquen les propostes de temps lliure i par-ticipació i les activitats fisicoes-portives i de prevenció i salut.

En l’àmbit de temps lliure i participació cal destacar, molt especialment, les Tardes de Ball al River, amb prop de 3.500 persones. Dins d’aquest apar-tat, també destaquen altres celebracions, com la tradicional torronada de Nadal o la festa de cloenda de les activitats. Els concerts de corals, amb 800

participants, també és una ac-ció destacada.

Pel que fa a l’apartat de prevenció i salut, destaquen les xerrades de la Fundació Agrupació Mútua, amb 2.700 persones; la gimnàstica, amb 627 participants; les propostes aquàtiques; el taitxí; els tallers de memòria, i el programa Ca-mina i fes salut.

Dins l’àmbit de la formació, l’activitat que més participació ha tingut és el programa Gent 3.0 d’Informàtica, amb 844 persones, i també el projecte Gent 3.0 de participació social, voluntariat i promoció de la sa-lut, amb 417. Les propostes de formació amb voluntaris sènior han tingut una participació de 257 persones. •••


Cultura • Juliol-agost de 2015


Exposició de Marta Palau al Museu Morera• “Trànsits de Naualli” ret homenatge al poder creatiu de la feminitat i reflexiona sobre la migració

Marta Palau: Naualli mano poderosa. © Morera

El Museu d’Art Jaume Morera presen-ta fins al 4 d’octubre Marta Palau. Trànsits de Naualli, una exposició

de l’artista d’origen lleidatà Marta Palau que ret homenatge al poder creatiu de la feminitat i reflexiona sobre temes com la migració i els mites d’origen.

Origen lleidatàMarta Palau va néixer a Albesa (Lleida)

el 1934. Als sis anys es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espa-nyola, i obté la nacionalitat mexicana. Pa-lau és una artista plàstica amb una obra escultòrica que es caracteritza per l’ús de materials com fibres vegetals, llana, fusta, etc., que remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàni-ques americanes.

Marta Palau proposa la creació artís-tica com una alternativa que manté un compromís amb la realitat, al mateix temps que busca restaurar i actualitzar les

nostres relacions amb la terra, la memòria i els oficis de les mans i el pensament, que reconeixen en l’essència dels rituals i els mites formes de resistència.

L’exposició està composta per un total de divuit instal·lacions, entre les quals destaquen especialment Nómadas II i Cuatro atados de trece. La primera presen-ta dotzenes de peus de fang en dimensi-ons variables, similars a les que es troben en codis prehispànics com a símbols de viatges. Pel que fa a Cuatro atados de tre-ce, és una instal·lació que denuncia “les morts de Juárez” per mitjà de diverses calaveres de guix que fan referència a les dones assassinades en aquesta ciutat del nord de Mèxic. •••

Més informació: Departament Cultura. Av. Blondel, 64 Telèfon 973 70 03 94cultura.paeria.cat

23

Juliol-agost de 2015 • Cultura


Els museus refresquen l’estiu cultural• El programa ofereix exposicions, tallers i visites guiades a equipaments artístics i històrics

Una imatge dels pous de gel, al Turó de la Seu Vella, i de l’exposició Els jardins inquiets, a La Panera. © Paeria / Centre d’Art La Panera

Més informació: Cultura. Av. Blondel, 64. Telèfon 973 70 03 94cultura.paeria.cat

Actes diversos a La Panera, el Museu Morera, el Roda Roda i el Museu de l’AiguaEls museus de Lleida ofereixen a l’estiu

un ampli repertori d’activitats adre-çades a petits i grans. El Centre d’Art

La Panera acull les exposicions Els jardins inquiets, Making friends (ambdues fins a l’11 d’octubre) i Desafiant la sort (fins al 6 de setembre). L’espai cultural proposa l’acti-vitat familiar adreçada als infants de 4 a 10 anys Enganxa’t a making fiends!, que es farà els dissabtes, a les 12.00 i a les 18.00 h, i els diumenges, a les 12.00 h. El 4 de juliol (a les 11.30 h) s’ha programat per als nens d’1 a 3 anys l’activitat L’art una petita experiència.

D’altra banda, del 2 al 4 de juliol, a La Palma i a La Panera tindrà lloc el taller de fotografia Desentranyar la ciutat en imatges, a càrrec de Juan Santos, de Nophoto, reser-vat als joves de 16 a 35 anys.

les 17.00 a les 20.00 h, el Campament de La Canadiense. Els diumenges, de les 12.00 a les 14.00 h, també ofereix la visita gratuïta al Dipòsit del Pla de l’Aigua, i els dissabtes, de les 12.00 a les 14.00 h, al Molí de Sant Anastasi.

El 24 de juliol i el 22 d’agost es proposa la visita al Dipòsit del Pla de l’Aigua (11.00 h) i als Pous de Gel (12.30 h). El 25 de juliol i el 21 d’agost, la visita al Campament de La Canadiense (17.00 h) i al Molí de Sant Anas-tasi (18.30 h). •••

Espectacle “Hop! Peripècia”. © Paeria

Educació

El Jaume Morera acull fins al 4 d’octubre l’exposició Marta Palau. Trànsits de Naualli, fins al 13 de setembre la mostra Nit de lluna, de Leandre Cristòfol i Art i viatge. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

El Museu de l’Automoció Roda Roda ex-posa com a peça del trimestre un vehicle model P4-75 de la marca Rover, fabricat l’any 1955. S’ofereixen visites guiades al museu, a les 12.00 h, els dissabtes 25 de ju-liol, 22 d’agost i 26 de setembre.

Finalment, el Museu de l’Aigua obrirà excepcionalment els dissabtes d’estiu, de

Programes didàctics de l’Auditori• Prop de 12.000 alumnes participen en aquest projecte de foment de la cultura entre els joves

Gairebé 12.000 alumnes de la ciutat han participat en els programes didàctics que s’han fet a l’Auditori

Municipal Enric Granados aquesta tempo-rada, amb les audicions escolars, el cicle de concerts familiars i la cantata El flautis-ta d’Hamelín, que va reunir 500 alumnes. L’Obra Social Ibercaja col·labora en aques-tes activitats, que s’emmarquen en la inicia-

tiva Educa i que es fan durant el curs escolar per fomentar la cultura entre els més joves. Les audicions escolars del programa muni-cipal Educació a l’abast han comptat amb més de 10.000 escolars, d’edats compreses entre els 4 i els 14 anys. En la programació estable de concerts de l’Auditori s’ha fet un cicle de concerts familiars per als més petits de la família, amb 1.367 assistents. •••


Opinió • Juliol-agost de 2015

Una nova Paeria per a la gent i amb la gent

La suma de voluntats de molta gent ha configurat la composició d’un Ple de la Paeria ben diferent de com era, no ja de l’anterior legislatura, sinó de qualsevol al-tra. I ho hem de saber interpretar: a partir d’ara, res no pot ser igual. Tothom sap, i el flamant equip de govern també, que les actituds i les maneres de fer han de can-viar. Les lleidatanes i els lleidatans s’han cansat de les velles polítiques de majoria

Ángeles Ribes

El mandato del cambio

Las elecciones locales del pasado mayo han dado como resultado una nueva cor-poración municipal, mucho más plural y abierta de lo que había sido hasta ahora.

Los cuatro concejales del grupo mu-nicipal de Ciudadanos adquirimos un compromiso de cambio con los vecinos de Lleida, siendo conscientes de que deberemos afrontar retos de muy diver-sa índole. Debemos hacer de la Paeria un ejemplo de transparencia y buen go-bierno. Un ejemplo de austeridad en lo

suntuario y de dedicación en lo humano. Una casa abierta, donde la ciudadanía pueda participar exponiendo sus proble-mas, sus dudas y, por qué no, sus inicia-tivas...

En estos tiempos de dificultades y crisis, tanto para las instituciones como para la ciudadanía, debemos ser capa-ces de velar por el bienestar de nuestros vecinos, de garantizar la convivencia y el respeto a la pluralidad. Debemos ser capaces, en la medida que las atribucio-nes municipales lo permitan, de reaccio-nar para que ningún vecino de Lleida se encuentre en situación de desamparo, de exclusión o de dificultades concretas por falta de recursos.

Desde el grupo municipal de Ciuda-danos también seremos firmes en el ob-jetivo de garantizar que nuestra Paeria

sea ejemplo de respeto y lealtad a la Constitución, ejemplo de respeto y uso de las lenguas oficiales y ejemplo de res-peto y uso de los símbolos nacionales, autonómicos y municipales. Por tanto, velaremos para que nadie, desde esta institución que nos representa a todos, pretenda vulnerar el principio de igual-dad de derechos y deberes de los ciuda-danos y ciudadanas y defenderemos la Constitución y la legalidad vigente como garantes de la libertad y la solidaridad entre españoles.

Somos conscientes de que deberemos ser capaces de llegar a acuerdos entre fuerzas políticas muy distintas, con mo-delos de ciudad muy diferentes y con so-luciones muy distintas para afrontar los mismos problemas.

Así, encaramos este nuevo mandato, el mandato del cambio, dando gracias a los seis mil votantes que nos han convertido en tercera fuerza en la Paeria y deseando dar respuesta a las 140.000 responsabili-dades diferentes que esperan de noso-tros esfuerzo, compromiso, transparen-cia, dedicación y buen gobierno.

absoluta, de ”mano perquè som quinze”. Les polítiques s’hauran de fer (les haurem de fer) sobre la base del diàleg, del con-sens, de la contribució de tots i cadas-cun dels grups i de les persones electes. I, sobretot, obrint les portes de la Paeria de bat a bat i propiciant que la gent en prengui el control, de l’Ajuntament. Que el batec ciutadà humanitzi una mica més la nostra ciutat.

Des de la Paeria estant treballarem en aquest sentit. I en el nostre treball, tenim un objectiu triple: el de la transparència i l’apoderament de la gent; el de la justícia social; i el de la independència. Per nosal-tres, cap de les tres coses individualment no és possible en la seua plenitud sense les

altres dues. I el resultat és un: el bé comú.

Ens hem d’esforçar per innovar. Per exemple, arbitrant eines de control i de fo-ment de la transparència.

Caldrà treballar pel benestar de la ciu-tadania, per la facilitació dels projectes de vida de les persones. Per al nostre grup polític, aquest és un eix troncal de l’acció política municipal que se sustenta en els principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials i de treball per a la inclu-sió social.

Caldrà treballar per assolir una societat més justa i més lliure. Que serà més justa i més lliure en la mesura que l’emancipació personal vagi acompanyada de l’emancipa-ció nacional.

Desenes de vegades hem dit que demo-cràcia, qüestió social i qüestió nacional són indissociables. En aquests quatre anys, des de la Paeria de Lleida, treballant per les tres coses treballarem per la gent. Però, sobre-tot, amb la gent.

Debemos hacer de la Paeria un ejemplo de transparencia y buen gobierno

Tenim un objectiu triple:transparència i apoderament de la gent, justícia social i independència

Carles Vega


Juliol-agost de 2015 • Opinió

Contribuïm a una Paeria transparent, oberta i austera

Antoni Postius i Terrado

El nou organigrama de funcionament de la Paeria duu l’empremta dels valors que Convergència i Unió defensa i porta en el seu programa: transparència, participació, austeritat i servei al ciutadà.

Amb el diàleg i el consens de les forces que integrem el ple hem aconseguit intro-duir aquestes premisses que sustenten el nostre programa electoral i que defensem per fer que la ciutat avanci de manera efi-cient. Perquè entenem que la gestió muni-cipal ha de ser propera a les persones i ha de posar l’accent en l’estalvi d’allò que és superflu, prioritzant els recursos per garan-tir l’atenció a la ciutadania.

Hem impulsat una Comissió Especial per la Transparència, que serà presidida de forma rotatòria pels grups de l’oposició. El dret a la informació estarà garantit amb la publicació de les retribucions, dietes i certi-ficat d’ingressos de tots els càrrecs electes i eventuals de la Paeria, així com de les factu-res, convenis i concessions. També es tindrà

accés a totes les factures i al registre gene-ral i s’introduiran canvis en el funcionament de la contractació municipal.

Per garantir una major participació hem instat a impulsar els pressupostos partici-patius, instaurar l’auditoria ciutadana per fiscalitzar els comptes i la consulta ciutada-nia per decidir sobre els grans projectes de ciutat. D’altra banda, també hem introduït més democràcia a l’hora de designar els representants de la Paeria en diferents or-ganismes i fundacions i altres ens.

També hem aconseguit que cada partit tingui el seu regidor de referència a cada barri de la ciutat i que els ciutadans puguin adreçar-se al ple. Hem fet una aposta per un major rigor en l’ús dels recursos públics

i, per això, hem instat a reduir els diners que es destinen a sous eliminant càrrecs i limi-tant l’ús dels vehicles oficials.

En definitiva, hem posat la primera pe-dra per avançar en la direcció correcta, amb les persones com a prioritat. I seguirem tre-ballant per generar l’impuls que cal a Lleida per fer-ne una ciutat d’oportunitats per a tothom.

Transparents per principiPer a nosaltres la transparència no és ni una moda ni una entelèquia, és un fet

He volgut intitular aquest article po-sant el terme transparència com a prin-cipi perquè actualment sembla que par-lem d’una tendència o d’una moda...

El grup municipal del PSC hi ha apos-tat des de fa anys. Hem jugat fort en favor d’una gestió el més transparent possible que, en aquest nou mandat, continuem defensant.

Potser la nostra mancança ha estat no fer-ne bandera, però, sovint, el dia a dia no ens permet subratllar els encerts per-què dediquem totes les energies a repa-rar en allò que podem millorar.

Fet i fet, aquest mateix butlletí ja és un exercici de transparència ,on s’explica l’acció de govern i es dóna veu a la resta de grups polítics, a les associacions de veïns de la ciutat i també als sindicats.

La pàgina web de l’Ajuntament de Llei-da ha estat reconeguda. S’hi han afegit i millorat 38 documents, 16 dels quals són informacions que la Paeria fa fàcilment accessibles per web tot i no estar-hi

Montse Mínguez

La gestió municipal ha de ser propera a les persones i ha de posar l’accent en l’estalvi d’allò que és superflu

obligada segons els criteris de la Llei de transparència.

S’hi pot trobar el catàleg general de serveis municipals, les obres més impor-tants en curs, inversió en infraestructures per habitant o el cost dels serveis finan-çats amb taxes o preus públics.

Tot plegat ha portat la Paeria a ser un dels 20 municipis catalans mereixedors del segell Infoparticipa@ que atorga el Laboratori de Periodisme i Comunicació de la UAB perquè complim el 100% en l’enquesta de transparència i qualitat de la comunicació pública.

La Paeria també s’ha situat en el primer lloc del rànquing de transparència ITA elaborat per Transparency International España amb un 100% en totes les àrees

que s’avaluen: informació, relacions amb la ciutadania, transparència econòmica financera, contractacions, costos dels serveis, urbanisme, obres públiques, medi ambient...

Per a nosaltres la transparència no és ni una moda ni una entelèquia, és un fet treballat al llarg dels anys de govern i pel qual continuem apostat, com ho vam fer des del primer moment.


Opinió • Juliol-agost de 2015

CarlosGonzález

Un petit gest: obrir la revista a la ciutadania

Explicar-se i donar a conèixer la tasca que es fa des de l’administració és una responsabilitat clau en tota bona obra de govern. Entendre la comunicació ins-titucional com una eina de manipulació ideològica o d’exaltació personal és, en canvi, un tret propi dels pitjors sistemes polítics. Quan el diàleg amb la ciutadania i la transparència en la tasca de govern esdevé simple propaganda alguna cosa falla. Dissortadament, aquest ha estat el trist paper que ha tingut el butlletí de la Paeria els darrers anys.

Lleida necessita un instrument de co-municació pública que fomenti el debat, que tingui el coratge d’oferir a la ciuta-dania opinions diferents. Lleida es me-reix un mitjà de comunicació públic que promogui l’esperit crític i constructiu. Fins i tot els processos de canonització vaticans compten amb un advocat del diable.

El Comú de Lleida defensa la bona co-municació tant com fuig de la perversa propaganda i l’encarcarada hagiografia.

Defensem l’existència d’un nou butlletí de la Paeria independent, crític, respectu-ós i responsable i treballarem perquè així sigui. No governem, però proposarem aquest canvi a la resta de formacions per intentar convèncer-les de la importàn-

cia de fer un nou butlletí. Sabem que els temps de l’administració són lents i som conscients que el gest que plantegem és petit i insuficient. Però entenem que és el que ens correspon fer.

El Comú posa aquest espai a disposició del teixit social. El que puguem dir nosal-tres és molt menys important que el que la ciutadania ha d’explicar.

Els 2.000 caràcters mensuals ara són vostres, de les entitats i moviments soci-als que teniu tantes coses per compartir. Mentrestant, aquells que vulguin saber del Comú de Lleida ens poden trobar a la nostra web, www.comudelleida.cat, o a Twitter i Facebook.

Seguirem trucant a la porta dels mit-jans de comunicació per explicar-nos i sortirem al carrer tant com puguem per parlar i escoltar. Tant de bo en breu el butlletí de la Paeria sigui el que ha de ser i no sigui menester el nostre petit gest.

Associacionisme veïnal

Joaquim Mateo

Aquest mes de juny ha finalitzat el curs de les activitats socioculturals dutes a ter-me per les associacions de veïns, i ja cal anar pensant en l’elaboració del nou curs amb noves perspectives i nous repetes, tenint en compte els temps que corren. Un nou curs dissenyat pels responsables veïnals per tal que totes les activitats programades tinguin una bona acollida per part de la ciutadania i que els nostres veïns i veïnes en puguin treure profit, amb la intenció positiva de di-namitzar els barris i de practicar i difondre tot tipus d’activitats.

Cal recordar que les associacions de veïns no són únicament un lloc de desenvolupa-ment d’activitats socioculturals, sinó que el teixit associatiu és molt important i fa de Lleida una ciutat dinàmica.

Pretenem ser entitats actives i sensibles a les inquietuds dels nostres ciutadans i ciuta-danes, i també volem que se’ns utilitzi com a eina per dialogar, poder solucionar pro-blemes i aconseguir millores per a la nostra estimada Lleida.

Volem ser un instrument de cohesió social i volem ser interlocutors entre els veïns i l’administració per a la millora del benestar de la nostra ciutat

La Federació d’Associacions de Veïns de Lleida sap que des de l’Ajuntament de Lleida s’intenta, amb esforç, contribuir a equilibrar els dèficits socials dels diferents barris de la ciutat i afavorir la participació ciutadana, i fem una crida perquè no deixi de fer-ho.

Ens oferim per ser un instrument de co-hesió social i volem ser interlocutors entre els veïns i l’administració per a la millora del benestar de la nostra ciutat, però volem insistir que totes les institucions vetllin pel nostre futur i ens donin suport en la lluita per poder tirar endavant i poder afrontar els nostres reptes, i més tenint en compte que actualment les nostres associacions, igual

que altres entitats socials que funcionen amb voluntariat, passen per una situació difícil.

Lleida és una ciutat amb una llarga trajec-tòria en l’associacionisme veïnal que s’ha de valorar i voldríem poder continuar treballant per als veïns i veïnes en benefici de la ciutat, amb el suport de les institucions.

Lleida necessita un instrument de comunicació pública que fomenti el debat, que tingui el coratge d’oferir opinions diferents

27

Juliol-agost de 2015 • Opinió

Paraules que transformenNosaltres creiem en la força de les paraules i de les idees que vehiculen. És per això que les posarem al servei de la transformació social i política de la ciutat

La Crida per Lleida és a l’Ajuntament. Hi ha entrat amb dos regidors i tones d’il·lusió. Pel fet de tenir representació institucional, se’ns convida a participar en la revista de la Paeria amb un article mensual. Emprarem aquest espai com una eina més al servei del nostre objec-tiu: la transformació social a fi d’acon-seguir una Lleida més justa, sostenible, feminista i compromesa amb el procés independentista.

Som crítics amb l’actual model de re-vista i hem entrat a l’Ajuntament també per capgirar això. Creiem que cal con-cebre-la com una eina informativa amb funció de servei públic i que s’allunyi del que ha estat fins ara: un instrument de propaganda política, amb altes dosis edulcorants sobre l’acció de govern.

La publicació ha de reflectir la diversi-tat política que conformarà la Paeria du-rant l’actual mandat i és necessari que s’elabori a través d’una línia editorial on tinguin poder de decisió tots els grups municipals, i no tan sols l’equip de go-vern.

Pau Juvillà

No obstant això, creiem que el but-lletí no només ha de ser un espai reser-vat a la política institucional, sinó que s’ha d’entendre com un instrument on tinguin cabuda les demandes dels moviments socials i col·lectius de Llei-da; perquè des del carrer també es fa política.

Quant a la forma, considerem neces-sari que la impressió s’efectuï amb pa-per 100% reciclat i que s’adoptin totes aquelles mesures oportunes per tal que tingui el mínim impacte possible en el medi ambient.

En definitiva, canvis de fons i forma amb l’objectiu de posar en valor una publica-

ció que volem que sigui reflex i exemple d’una Paeria participativa i transparent.

Les paraules mai són innòcues; en cada mot, frase o text hi va implícita una idea capaç d’influir en el receptor i de crear noves realitats. Són matèria intan-gible carregada de sentits que alteren l’ordre de les coses. Nosaltres creiem en la força de les paraules i de les idees que vehiculen. És per això que les posarem al servei de la transformació social i polí-tica de la nostra ciutat.

Dolors López

Treballem per a Lleida

Tenim l’obligació de promoure les condicions per fer possible el consens en els grans projectes de ciutat

Vull començar la meva intervenció en la revista La Paeria agraint als lleidatans i llei-datanes que han donat el seu suport a les propostes i al model de ciutat que defensa el Partit Popular. Ens hauria agradat tenir un millor resultat però la realitat és la que és i des d’aquesta realitat hem de fer la nostra acció política al servei de Lleida. L’electorat ha de-cidit situar-nos a l’oposició i des d’aquesta oposició promourem totes les accions neces-

sàries per dur a terme les propostes que hem estat defensant en aquests darrers anys a la Paeria: impulsar el creixement econòmic i la creació d’ocupació; una tributació més justa, amb una baixada efectiva dels impostos; un model comercial que preservi i protegeixi el nostre comerç tradicional i que alhora el faci compatible amb les grans superfícies; pro-moure les condicions per facilitar la implanta-ció d’indústria que generi llocs de treball; més seguretat als nostres barris i tolerància zero amb l’incivisme i la delinqüència; accés a l’ha-bitatge per als nostres joves i més protecció a les famílies.

Comença la legislatura més plural que ha vist mai la Paeria, una legislatura sense majories clares i amb un Govern que haurà de pactar i consensuar tots els projectes de

ciutat, no solament perquè hi ha més grups que mai, sinó perquè tenim al davant un grup majoritari que haurà de governar en minoria. Farem una oposició constructiva però de control i denúncia de tot allò amb què no es-tiguem d’acord.

Aquesta legislatura afrontem grans reptes de ciutat: hem d’aprovar un nou Pla d’orde-nació Urbana, hem de tirar endavant la reha-bilitació de les Basses i la ubicació definitiva del Morera, hem de promoure la rehabilitació definitiva del nostre centre Històric i conti-nuar defensant la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial. I també s’ha de treballar per reduir l’elevat deute que llastra la Paeria. Amb un deute de més de 200 milions d’euros exigirem una gestió més eficient dels recur-sos. I ara més que mai s’haurà de fer entre tots.El regidor Joan Vilella i jo mateixa afrontem aquesta nova etapa amb il·lusió i amb un alt sentit de la responsabilitat. Estarem oberts al diàleg i al consens i en aquest sentit expres-sem la nostra voluntat de treballar conjun-tament amb totes les forces polítiques de la Paeria pel bé de Lleida.



Agenda Cultural • Juliol-agost de 2015

La Regidoria de Medi Ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida organitza el tercer diumenge de cada mes (excepte els mesos de desembre i gener) una visita guiada gra-tuïta al Parc de la Mitjana, d’11.30 a 12.30 h, per descobrir-ne la història i els valors na-turalistes i ambientals. Aquesta activitat és completament gratuïta i no cal inscripció prèvia.

A més d’aquesta activitat periòdica, l’exposi-ció permanent i l’audiovisual sobre la història, l’ecologia i els valors del bosc de la Mitjana al Centre d’Interpretació del Parc és oberta al públic de dilluns a divendres, de les 10.00 a les 14.00 h, i el tercer diumenge de mes, de les 10.30 a les 14.00 h.

D’altra banda, el dissabte 19 de setembre, a partir de les 18.00 h, tindrà lloc al Parc de la Mitjana la “Batnight: la nit dels ratpenats a Lleida”, una activitat dedicada al coneixe-ment dels ratpenats i al foment de la seva protecció.

Durant el vespre i a la nit, els participants podran conèixer els ratpenats de Lleida i poder resoldre algunes preguntes com quantes cries tenen, què fan durant el dia, què mengen, com cacen, on hivernen, per què viuen en colònies o quants anys viu un ratpenat, entre d’altres. Places limitades.

Per a més informació i inscripcions cal tru-car al 973 70 04 55. •••

AGENDA

DESCOBRIR EL PARC DE LA MITJANA

DIPÒSIT DEL PLA DE L’AIGUA

El Museu de l’Aigua organitza cada diu-menge, de 12.00 a 14.00 h, la visita gratuï-ta al Dipòsit del Pla de l’Aigua. Iniciat l’any 1784 i acabat 8 anys més tard, és subter-rani i és cobert per sis voltes de canó, que reposen sobre 25 pilars. El Dipòsit del Pla de l’Aigua és al Centre Històric, en concret, al carrer Múrcia, 10. Per a més informació: www.museudelaiguadelleida.cat. •••

Activitats de l’Agenda Jove d’Estiu

En el marc de l’Agenda Jove d’Estiu, tindran lloc diferents setmanes temàtiques adre-çades als joves de 13 a 17 anys, que es faran a la Pal-ma-Centre de Recursos Juve-nils (c/ la Palma, 6-10).

La Setmana de l’art urbà és una activitat artística al carrer que es desenvoluparà del 13 al 17 de juliol, de les 10.00 a les 13.00 h.

Del 20 al 24 de juliol, de les 10.00 a les 13.00 h, tindrà lloc la Setmana dels xefs, amb l’elaboració de plats amb l’ajuda d’un cuiner professi-onal.

I del 27 al 31 de juliol, de les 10.00 a les 13.00 h, es farà la Setmana dels reporters tele-visius, en què es produirà un programa a Lleida TV.

Els Bucs d’assaig El Mer-cat acolliran diferents tallers adreçats als joves de 13 a 30 anys. Les activitats són zum-ba, de dilluns a dijous del 6 al 16; guitarra acústica i afi-nacions obertes, de dilluns a divendres del 6 al 10; Sister Act, el musical, de dilluns a dijous del 20 al 30, i cant gos-pel, de dilluns a dijous del 20 al 30. Per a més informació i inscripcions: 973 70 06 66. •••


Juliol-agost de 2015 • Agenda Cultural

Visita al Molí de Sant Anastasi

Descobriu el Molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta tots els dissabtes, de les 12.00 a les 14.00 h. Situat a l’avinguda de les Garrigues núm. 128, al barri de la Bordeta, l’antic molí fariner va ser un dels més importants de l’Horta de Llei-da. Durant la visita es poden veure els elements essencials de l’espai: l’entrada de l’aigua de la séquia de Fontanet, que permetia moure la maquinària; part de les peces originals del molí, que per-meten entendre com es transformava el cereal en farina, gràcies a l’impuls de l’aigua, amb el conjunt de moles i peces auxiliars; la propietat i els canvis en la gestió dels molins de la ciutat, i l’edifici en si, que conserva traces de la cons-trucció medieval.

Activitat gratuïta. Per a visites guiades per a grup, contacteu amb el Museu de l’Aigua al telèfon 973 21 19 92. •••

SORTIDA FAMILIAR AMB BTT

Tots els diumenges té lloc la sortida familiar amb BTT des del Centre BTT Lleida (avinguda de Tortosa, 88) per tal de poten-ciar l’ús de la bicicleta, el turisme natural i familiar i les activi-tats a l’aire lliure. Es proposen itineraris pels voltants de Lleida (la Mitjana, l’Horta de Lleida, etc.) i itineraris temàtics (Museu de l’Aigua, monuments de Lleida, gastronòmics, camí de Sant Jau-me, etc.). Les sortides, que són gratuïtes, tenen lloc a les 10.00 h (excepte agost i desembre). El centre, gestionat pel Club Ci-clista Terres de Lleida, permet el lloguer de bicicletes i té servei de taller i custòdia, rentador, vestidors i diferents tipus de rutes guiades. Més informació i inscripcions al 628 08 16 16. •••

El programa de les Nits d’Estiu a Lleida, iniciativa que ofereix 157 activitats que es fan en 40 escenaris diferents de la ciu-tat, continua l’agost amb un ampli ven-tall de propostes lúdiques, formatives i culturals pensades per a totes les edats.

Entre altres, podem citar les Nits de cinema a la fresca a l’Horta (dies 3 i 10), el taller d’astronomia Vine en família al Museu de Lleida (dia 4), els tallers Natu-ra als Parcs (dies 7, 14, 21 i 28), les visites guiades Obrim la Lleida secreta! Muralles medievals/Adoberies (dies 11 i 25) o la visita guiada a les exposicions i col·lecció permanent del Museu Roda Roda.

Quant a les activitats de més d’un dia, destaquen les exposicions “Temps de canvis. Col·lecció Fundació Privada AAVC” (Museo Morera, fins al 29 de se-tembre); “Interior/ Exterior” (La Panera, fins al 6 d’octubre); Galería & Ediciones Ginkgo (La Panera, fins al 8 de setembre); Jetztzeit. El temps d’ara + L’Esquena de l’àngel (La Panera, fins al 8 d’octubre); “Taps, Cubs, Dits” (Espai miniPanera, fins 8 de setembre) o “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida” (Campament de la Candiense).

El programa de les Nits d’Estiu es per-llongarà fins al 21 de setembre. •••

DIVERSIÓ I CULTURA A LES NITS D’ESTIU


Pacte Social per a la Ciutadania • Juliol-agost de 2015

Nou període per recarregar gratuïtament la targeta Hores Blaves

La Paeria posa en funcionament un nou període d’Hores Blaves per gaudir d’aparcament gratuït a Lleida. Els conductors que no hagin comès cap sanció municipal de circulació des de l’1 de març fins al 31 de maig podran obtenir 12 hores i mitja gratis d’aparcament en zona blava, que se sumaran a les 12 hores i mitja gratuïtes atorgades el primer trimestre si tampoc van tenir cap infracció. En total, al llarg de l’any es podrà gaudir d’un màxim de 50 h. La consulta de les noves hores es pot fer al web https://aplicacionsweb.paeria.es/eConsultaTargetaHoresAparcament.

Les persones que ja disposin de la targeta Hores Blaves no hauran d’expedir-ne una de nova, només recarregar gratuïtament les noves hores. Per fer efectiva la recàrrega s’hauran de dirigir a les oficines d’EYSA, a la plaça Blas Infante número 2 de Lleida. L’horari d’atenció al públic és de les 9 a les 14 h i de les 17 a les 20 h, de dilluns a divendres. Si encara no es disposa de la targeta, en el moment de fer la gestió cal dur el DNI. Si no s’és el propietari, s’ha de portar una fotocòpia del DNI i una autorització signada. •••

Contra el treball infantil, una educació de qualitat

Hi ha una dada que no hem d’oblidar: 120 mi-lions de nens i nenes de

5 a 14 anys treballen.

La Federació de Treballa-dors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) a les terres de Lleida reitera, quan es comme-mora el Dia Mundial contra el Treball Infantil, que tot infant té dret a una educació gratuïta i de qualitat; el treball infantil és un dels principals obstacles i té conseqüències funestes sobre el procés educatiu: si una nena o un nen treballa, no va a l’es-cola, l’abandona abans d’hora, repeteix, té un baix rendiment escolar i uns resultats acadè-mics insuficients.

La ciutadania ha de reclamar als poders públics mesures per a l’eradicació de situacions que generen pobresa i empenyen els infants a treballar. Un estudi de la UNICEF ens mostra que, del 2008 al 2012, havia aug-mentat la pobresa infantil en un 8,10%, xifra que ens situa al lloc 31 dels 41 països de l’OCDE. Les darreres xifres aportades

per l’Institut Nacional d’Esta-dística parlen d’1/3 de la pobla-ció infantil sota el llindar de la pobresa i ens mostren com la situació s’ha agreujat. Aquestes xifres situen Espanya, junta-ment amb Romania, al capda-vant dels països amb un índex més alt de pobresa infantil de la Unió Europea, seguits per Bul-gària i Grècia, en tercer i quart lloc, respectivament.

FETE-UGT, sindicat més representatiu en l’àmbit de l’ensenyament, fa una crida al professorat de les comarques de Lleida, però també a pares, mares i adults, perquè facin d’aquesta causa una reivindi-cació contínua. De fet, el passat 12 de juny es va commemorar aquesta reivindicació a escala mundial i es va convertir en una jornada amb moltes activitats per tal de lluitar contra la po-bresa, contra la compra de pro-ductes que exploten el treball infantil i contra la vulnerabilitat d’uns infants en risc d’exclusió.

Exigim polítiques que per-metin l’accés a l’educació, a la salut i a la nutrició. Programes per l’accés a una feina digna,

protecció de la salut, presta- cions de maternitat, protecció davant situacions d’atur, que són instruments de protecció social. Pel que fa als infants, eines que compensin desi-gualtats, com beques i ajuts a l’estudi, obertura de menjadors en temps de vacances (impres-cindibles per lluitar contra la pobresa i la malnutrició que pateixen molts escolars). De fet, un dels camins per combatre aquesta pràctica passa, preci-sament, per una educació de qualitat, gratuïta i obligatòria

per a tots els nens i nenes. El passat 12 de juny UNICEF feia una crida en aquest sentit, i també perquè les polítiques garanteixin aquest accés.

Demanem, també, a les ins-titucions que apliquin mesures per combatre la pobresa in-fantil i ampliïn els recursos que s’esmercen en educació, sanitat i polítiques socials, que inver-teixin en polítiques d’igualtat, clau per al desenvolupament dels drets dels infants i de la so-cietat en general. •••

Cal demanar als poders públics mesures per eradicar situacions que generen pobresa i empenyen els infants a treballar

Documents

La Paeria Nº266