La Paeria Nº261

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•GENER15NÚM.261

p

Finalitza l’arranjament dels accessos de Magraners, Secà de Sant Pere i Llívia P. 4

Més de 1.500 persones aconsegueixen feina l’any 2014 gràcies a l’IMO. P. 16

Centre de Dia per a persones sense llar a l’antic Mercat de Santa Teresa. P. 9

Bus gratuït per a la gent gran de Lleida

(Mésinformacióalapàg.3)

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

GenerDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEEnllestits els accessos als Magraners, Llívia i Sucs ............. 4Més arbrat per a la plaça Baulies de la Bordeta .................. 5La variant de Sucs serà aviat una realitat .............................. 5

ESPORTSLleida acollirà el 7 de febrer una ultramarató de BTT ....... 6

SEGURETAT CIUTADANAEls delictes baixen més d’un 16% al municipi de Lleida .7

BENESTAR SOCIALEn marxa la teleassistència gratuïta per a la gent gran .... 10

URBANISMEEnllumenat nou per a l’església de Sant Llorenç ............. 13

EDUCACIÓ I INFÀNCIALa Paeria reclama el finançament d’escoles bressol.......... 15

OCUPACIÓL’IMO ajuda a trobar feina més de 1.500 lleidatans .. 16-17

CULTURAL’exposició de l’Any Oró rep prop de 3.000 visitants ...... 20

ESPORTSLa Vuelta Ciclista a España torna a Lleida .............................. 20

CULTURAL’Auditori Enric Granados celebra el 20è aniversari ........ 21

FIRESTorna el Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya ............ 24

CULTURALa 19a edició d’Animac escalfa motors ............................... 25

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

07 Els ferits en accident de trànsit baixen un 22,4% durant l’any 2014.

Aportació solidària de la Paeria de 50.000 € a les Llars del Seminari per garantir el dret a l’habitatge a les persones sense recursos

Acord entre la Paeria i Gas Natural per garan-tir el subministrament de gas a les famílies desafavorides en els mesos de fred

Edicions

• 93 799 07 07

11

13

© J.M

. Cazares

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Gener de 2015 • Mobilitat

Èxit de la nova targeta T-Temps•El servei gratuït de bus beneficia uns 26.000 veïns

L’oficina d’atenció al client d’Autobusos de Lleida és a la plaça Espanya, 1, baixos 4. © H. Sirvent

El títol de transport es pot tramitar a l’oficina d’atenció al client d’Autobusos de Lleida

La nova targeta T-Temps va entrar en funcionament el passat 2 de gener, amb una gran acceptació dels ciuta-dans i ciutadanes que tenen dret a obtenir-la.

El carnet bus permet viatjar gra-tuïtament i de manera il•limitada en la xarxa d’autobusos urbans a totes les persones de 65 anys o més grans que estiguin empadronades a Lleida. S’espera que aquest servei gratuït be-neficiï 26.000 veïns.

Per a una gestió còmoda i per evitar aglomeracions, del 2 al 23 de gener es van assignar dies per tramitar el docu-ment d’acord amb la primera lletra del cognom de l’usuari. En aquest sentit, una mitjana de 700 persones van ob-tenir la targeta diàriament.

Per a qui encara no ha pogut ges-tionar la nova targeta, des del 26 de gener pot adreçar-se quan li vagi bé a l’oficina d’atenció al client d’Autobusos de Lleida, sense necessi-tat d’anar-hi un dia concret.

El passi dóna dret a gaudir d’un nombre il·limitat de trajectes sense cost. Per tant, els autobusos urbans passen a ser gratuïts a Lleida per als usuaris de 65 o més anys, de mane-

ra universal, independentment de la seva capacitat econòmica.

També els menors, de 4 a 12 anys Cal recordar que també viatgen gra-

tuïtament als autobusos urbans els

menors de 4 a 12 anys amb la T-12 i que hi ha descomptes per a famílies nombroses i monoparentals, com també per a aturats. La T-Estudiant és per a escolars de fins a 25 anys matri-culats en centres de la ciutat de Lleida o empadronats a Lleida, i la T-Jove, per a nois i noies de 12 a 16 anys empa-dronats a Lleida, amb 4 viatges gra-tuïts els dies escolars.

La gratuïtat del bus per als majors de 65 anys és un dels punts més im-portants inclosos en les Ordenances Fiscals 2015 aprovades en el ple de l’Ajuntament de Lleida d’octubre. •••La xarxa d’autobusos guanya viatgers

La reestructuració de la xarxa d’autobusos que va tenir lloc el se-tembre passat ha estat força posi-tiva i ha suposat un increment de viatgers d’un 4%. Aquest augment s’ha registrat en el període com-près entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2014 respecte als ma-teixos mesos del 2013.

L’ascens en el nombre d’usuaris, a més, trenca la tendència constatada entre gener i agost del 2014, perío-de en què el servei va experimentar una pèrdua de viatgers.

El paer en cap, Àngel Ros, ha va-lorat positivament els darrers canvis introduïts en la xarxa, els quals s’han fet “amb la voluntat de millorar el servei i adaptar-lo a les noves neces-sitats dels usuaris”. •••

Com tramitar la targeta

Lloc: a l’oficina d’atenció al client d’Autobusos de Lleida (plaça Espa-nya, 1, baixos 4, amb entrada des de l’avinguda de Madrid). Horari: de dilluns a divendres, de a 8 a 19.45 h.Què cal portar: El DNI i la l’antiga targeta T-Nostra A o T-Nostra B (la fotografia es fa al moment).Quan es lliura: la T-Temps es tra-mita al moment i es pot utilitzar de manera immediata. Cost d’emissió: 2 € (en efectiu). Vigència: 2 anys.


Urbanisme • Gener de 2015

Millor accés als Magraners, Secà i Llívia•Reurbanització de les entrades principals als tres barris

Als Magraners s’ha reurbanitzat el carrer Almeria i s’han recuperat els antics rentadors

Millora de l’accés al Secà per l’avinguda de la LLibertat.. © S.erveis de Comunicació Lleida

Les obres dels accessos als barris dels Magraners, el Secà de Sant Pere i Llívia estan a punt de finalitzar. Les actua-cions s’emmarquen dins del projecte global de millora d’espais urbans i de les prin-cipals entrades als barris de la ciutat que està portant a terme l’Ajuntament de Lleida.

Als Magraners s’està mi-llorant l’entrada al barri amb la reurbanització del carrer Almeria i es recupe-raran els antics rentadors d’aigua. Així, es rehabilita-ran les piques i es construirà

una estructura que cobreixi el rentador amb pilars de fusta i coberta de teula ceràmica sobre estructura de fusta. A més, s’adequarà l’entorn amb paviment de llamborda al voltant del rentador i un paviment de sauló a la resta de la zona

i s’enjardinarà tota la zona amb arbres i arbustos.

Al Secà de Sant Pere s’ha renovat l’accés per l’avinguda Llibertat, des de la cruïlla de l’avinguda Alcalde Recasens. Aquesta zona, on hi ha situats els

dipòsits d’aigua i una esta-ció de bombeig, s’ha obert com a espai públic i zona verda. S’ha construït una tanca nova amb taulons de fusta de pi, s’ha habili-tat un pas nou per als via-nants i s’ha agençat el solar annex que es fa servir com a aparcament provisional. Tota l’actuació es comple-menta amb un mural als antics dipòsits d’aigua de l’entrada del barri, a càrrec d’alumnes de l’Escola Muni-cipal Leandre Cristòfol.

I a Llívia s’ha enjardinat amb arbustos i arbres de quatre espècies diferents l’entrada principal i s’ha col·locat una estructura de fusta i de ferro negre, amb una alçada de lletres d’1,25 metres, amb el nom del barri de Llívia.

Inversió de 860.000 €El pla de millora global

d’espais urbans i de les prin-cipals entrades dels barris de la ciutat de Lleida té un pressupost total de 860.000 euros, el 70% del qual el fi-nançarà la Generalitat per mitjà del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i el 30% restant, l’Ajuntament de Lleida. •••

Al Secà s’ha millorat l’avinguda Llibertat, des de la cruïlla d’Alcalde Recasens

Formació de joves amb discapacitat•Acord entre l’Associació Down Lleida i la patronal FEMEL

Imatge de la firma del conveni marc. © Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va pre-sidir la signatura del conveni marc entre la presidenta de l’Associació Down Lleida, Pilar Sanjuan, i el pre-sident de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de la Província de Lleida (FEMEL), Estanis Grau, que va tenir lloc a la Paeria. L’acord estableix les bases de col·laboració entre ambdues orga-

nitzacions, en què joves amb disca-pacitat es formaran in situ, en el marc d’empreses que formen part de la FEMEL, per tal de facilitar el seu accés al mercat laboral. El conveni ha estat possible gràcies a l’impuls de la co-missionada d’Alcaldia per la Respon-sabilitat Social Corporativa a Lleida, Rosa Palau. •••

Bene

star

Soc

ial


Gener de 2015 • Urbanisme

Finalitzada la plaça Baulies de la Bordeta

Adjudicada la variant de Sucs

•Amb la plantació d’una quinzena d’arbres i arbustos

•Previsió que les obres estiguin enllestides pel mes de març

L’Ajuntament de Lleida ha millorat i arranjat també la carretera d’accés a Sucs, de quasi 1 km de longitud

L’actuació ha inclòs la col·locació de jocs esportius, de bancs de pedra i d’arbrat nou. © Paeria

Amb el nou vial s’evitarà el pas dels vehicles pesants pel centre de la població. © S. Comunicació

La plaça Baulies de la Bordeta, situada entre l’avinguda d’Artesa i els carrers Pla d’Urgell i Extremadura, ja està completament finalitzada, després que s’hagin plantat una quinzena d’arbres i arbustos. El nou espai pú-blic, que es va inaugurar el passat mes de juliol, està tenint una gran accepta-ció entre els ciutadans.

En el marc del projecte global de millora d’espais urbans i de les princi-pals entrades dels barris de la ciutat, la renovació de la plaça Baulies ha estat possible gràcies a l’enderrocament de la Casa Baulies que hi havia en aquest mateix espai –que estava en desús i presentava problemes estructurals– i l’arranjament posterior de tota la superfície, la col·locació de jocs es-portius, bancs de pedra i la plantació d’arbrat nou.

També a la Bordeta, i dins del mateix projecte de millora d’espais urbans,

l’Ajuntament de Lleida ha portat a ter-me darrerament la creació d’un nou espai verd i de lleure entre l’avinguda de les Garrigues i el carrer Juneda, en un solar fins ara buit.

L’actuació es complementarà amb l’agençament del mur que dóna a l’escola l’Esperança i amb la instal·lació d’un mural artístic elaborat per l’Escola d’Art Leandre Cristòfol.•••

L’Ajuntament de Lleida ha adjudicat la construcció de la nova variant a Sucs a l’empresa Romero Polo per un import de 122.540 euros. Aquesta nova via de comunicació, que es preveu que estigui enllestida el pròxim mes de març, evitarà que els vehicles pesants

(camions i tractors) que van cap a Al-macelles hagin de passar pel centre de la població.

Per habilitar la variant, s’aprofita un camí ja existent que enllaça la carre-tera de Raimat a Sucs amb la de Sucs

a Almacelles, i que té una longitud d’uns 400 metres. És una actuació que s’ha demorat més del que preveia l’Ajuntament de Lleida atès que s’ha hagut de fer una expropiació-permu-ta amb el propietari dels terrenys.

Paral·lelament a aquesta actuació, l’Ajuntament de Lleida ha millorat i arranjat la carretera d’accés a Sucs, de gairebé 1 km de longitud, tal com s’ha fet també amb la de Raimat. D’altra banda, la Paeria té en marxa la recons-trucció del pont del Bou sobre la Cla-mor Amarga, situat a la carretera que uneix Sucs i Vensilló. •••


Esports • Gener de 2015

Lleida acull una ultramarató de BTT • És una ruta de 123 quilòmetres i s’hi preveuen 200 ciclistes

Lleida serà el marc enguany d’una activitat esportiva molt especial: la Ciutat de Lleida STM, una ultramara-tó de BTT puntuable per a l’Open d’Espanya d’aquesta categoria. La Ciutat de Llei-

da STM tindrà lloc el 7 de febrer amb un recorregut de 123 quilòmetres i 2.000 metres de desnivell positiu pel Segrià i les Garrigues, i amb sortida i arribada al recinte de Fira de Lleida. Es

La prova és farà paral·lelament al Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya

Presentació oficial de la prova, que tindrà lloc el 7 de febrer. © Paeria

preveu que uns 200 ciclis-tes d’arreu de l’Estat i de l’estranger participin a la prova de resistència. La pro-va és organitzada per Club Ciclista Pedales del Mun-do, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida.

La Ciutat de Lleida STM començarà seguint el curs del riu Segre fins arribar a Albatàrrec i durant la cursa els corredors travessaran pobles com Castelldans, Cervià de les Garrigues, l’Albagés, el Cogul o Mon-toliu de Lleida abans de tor-nar a la capital del Segrià.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat en el decurs de la presentació de la pro-va que aquesta iniciativa fa

que Lleida “consolidi encara més la seva llarga i impor-tant tradició ciclista i refor-ça a més la seva afició”.

La cursa lleidatana, que tindrà lloc paral·lelament al Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya, inaugura l’Open d’Espanya 2015, el primer circuit estatal d’ultramarató BTT. L’Open es completarà amb les proves de Navarra (18 d’abril) i de Granada (11 d’octubre). •••


Gener de 2015 • Mobilitat

Baixa la sinistralitat a la ciutat de Lleida

Els delictes disminueixen més d’un 16%

• Notable reducció del nombre de morts per accident de trànsit

•Baixa l’absentisme escolar i pugen les inspeccions per molèsties

La Paeria continuarà treballant per millorar la seguretat a la via pública

L’alcalde remarca “el gran nivell de convivència, seguretat i cohesió social”

Els accidents s’han reduït en un 10% , mentre que els ferits han baixat un 22,4%. © S. C.

L’alcalde i el director general dels Mossos d’Esquadra presidint la Junta Local de Seguretat. © H. S.

La sinistralitat a la ciutat de Lleida va baixar significament l’any 2014 amb una reducció del 22,4% del nombre de ferits en accident. Destaca especial-ment la reducció de víctimes mortals, que ha passat de 7 l’any 2013 a 2 el 2014. D’altra banda, els atropellaments de vianants s’han reduït un 24,7%, i han passat de 89 a 67.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha valo-rat aquestes dades de sinistralitat posi-tivament i ha explicat que l’Ajuntament de Lleida continuarà treballant per mi-llorar la seguretat a la via pública.

El paer en cap ha posat en valor l’efectivitat de les 138 accions a la via pública que s’han fet fins ara en el marc

del pla per millorar la seguretat viària, com ara els més d’un centenar de nous passos de vianants, la millora dels en-torns escolars, els passos elevats, la instal·lació de bandes rugoses, la crea-ció de noves zones 30, la intensificació dels controls de la Guàrdia Urbana o la posada en marxa dels mecanismes de

control semafòric i la instal•lació de ra-dars de control de velocitat.

Ros també ha manifestat el compro-mís de mantenir l’activitat municipal i el servei als ciutadans, posant l’acció de servei per davant de les conjuntures polítiques i econòmiques. •••

Els delictes i les faltes a la ciutat de Llei-da van disminuir un 11,6% l’any passat respecte al 2013, unes dades “que són les millors dels darrers anys”, segons el paer en cap, Àngel Ros, qui va remarcar l’alt nivell de convivència, seguretat i cohesió social força raonable en un pe-

ríode que socialment i econòmicament és complicat.

Els delictes van passar de 4.901 el 2013 a 3.897 l’any passat (-16,3%) i les faltes, de 4.361 a 3.987 (-6%). Els robatoris amb força van descendir un 28,7%. En l’apartat de la policia de proximi-

tat i administrativa, també destaca el treball de la Guàrdia Urbana de Lleida pel que fa a l’absentisme escolar. Ros va destacar la reducció del 30% passant de 63 casos al 2013 als 39 del 2014. Així mateix, és remarcable l’increment de les inspeccions als establiments i comerços en un 61% passant dels 661 als 942.

Quant a l’Ordenança de Civisme i Convivència, destaca l’augment de les sancions en un 8,36% en què té molt a veure les sancions per no tenir cura dels excrements dels animals. Les denúncies per prostitució a la via pública baixen un 26,6% i les actuacions de la Guàrdia Ur-bana per incendis pugen un 11,57%. •••




Gener de 2015 • Benestar Social

Presentació del nou centre de dia a càrrec dels membres del Consorci d’Atenció a Persones sense Llar. © Paeria

El centre estarà situat a l’antic Mercat de Santa Teresa © S. Comunicació

Centre de dia per a persones sense llar•A l’antic Mercat de Santa Teresa, al Centre Històric de Lleida

El projecte social busca la plena integració dels usuaris a la societat

El Consorci d’Atenció a Per-sones sense Llar de Lleida, integrat per l’Ajuntament de Lleida, el Bisbat, Arrels i Càritas, ha acordat dedicar l’espai municipal de l’antic Mercat de Santa Teresa, si-tuat al Centre Històric de la ciutat, a un centre de dia per a persones sense llar.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, considera que aquest nou projecte social “va més enllà de l’acolliment i la prestació de necessitats bàsiques i busca la plena in-tegració i la recuperació de les persones sense llar”. El nou centre de dia de Lleida posarà èmfasi en funcions d’atenció social, inserció la-boral, serveis de psicopeda-gogia, formació i, també, un espai residencial.

El nou equipament ofe-rirà un itinerari de recupera-ció, creixement i integració de les persones sense llar, i no només un allotjament.

Atenció multidisciplinàriaEn aquest sentit, s’ha de

destacar que l’atenció es prestarà des d’equips mul-tidisciplinaris formats per treballadors socials, educa-dors i professionals de les diferents àrees d’atenció a les persones de serveis pro-fessionalitzats i voluntariat.

El centre de dia serà possi-ble gràcies als ingressos de la venda de l’immoble Villa Torregrossa a Sant Sebastià, que fins fa uns mesos era propietat de la Paeria en virtut d’una herència que determinava que s’havia de destinar a fins benèfics. La Paeria va obtenir un milió

d’euros que es destinen ín-tegrament al projecte.

Un informe tècnic deter-minarà si l’antic Mercat de Santa Teresa s’ha de reha-bilitar o s’ha d’enderrocar. Es preveu que durant l’any 2016 el nou centre de dia pugui estar operatiu. •••


Benestar Social • Gener de 2015

Teleassistència gratuïta per a gent gran•La Paeria és pionera a l’Estat a fer universal aquest servei

Un total de 3.500 persones utilitzen ja aquest servei. © H. Sirvent

El servei de teleassistència municipal és des de l’1 de gener gratuït per als usuaris que hi tenen dret. D’aquesta manera, la Paeria és pionera

La Paeria ofereix un servei integral que vetlla pel benestar de les persones grans

a Espanya a fer universal i gra-tuït aquest servei.

La teleassistència té 3.500 usuaris a la ciutat. Les per-

sones beneficiàries han de tenir 65 anys o més, o bé ser majors d’edat i menors de 65 amb dependència. Els usua-ris han d’estar empadronats a la ciutat.

L’Ajuntament de Lleida ofereix un servei integral que vetlla pel benestar de les persones grans, garantint-los atenció immediata davant qualsevol eventualitat. Per mitjà d’un senzill penjoll que porta un botonet de truca-da, posa en comunicació la persona amb una central d’atenció les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Els professionals d’atenció, una vegada valorada la situa-ció, mobilitzen els recursos adients a cada cas: sanitaris, socials, familiars, etc.

El servei fa, també, truca-des i visites de seguiment a les persones usuàries per ve-rificar que es troben bé. Així mateix, ofereix la possibilitat de fer ús d’una agenda per a recordatoris de visites mèdi-ques, control de medicació, dates assenyalades, etc.

A més, també es comple-menta el servei amb altres dispositius de seguretat com detectors de gas, de fum, de mobilitat, etc. •••



La Paeria s’implica en les Llars del Seminari•Aportarà una partida de 50.000 € per als pisos socials

Els habitatges es destinen a famílies desnonades o en situació de vulnerabilitat Visita als habitatges del Seminari, actualment en obres, situats al carrer Maragall. © H. S.

“A les administracions ens toca garantir la justícia social i el dret a l’habitatge.” L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va afir-mar que, a més de política pròpia d’habitatges socials que està desenvo-lupant en els darrers anys, l’Ajuntament ha de col·laborar també amb la socie-tat civil i l’Església per tal de garantir l’habitatge a les persones i les famílies més desafavorides.

La partida de 50.000 euros que la Paeria destinarà a les Llars del Seminari, propietat de l’Església, s’emmarquen en aquesta línia d’actuació. El paer en cap i el vicari general del Bisbat de Lleida, Ramon Prat, van signar el des-embre passat un acord que concreta

aquesta subvenció extraordinària municipal dels habitatges destinats a proporcionar allotjament transitori a persones i famílies desnonades o en situació d’especial vulnerabilitat

A més d’aquest ajut solidari, el paer en cap va recordar els 500 pisos de la

borsa d’habitatges socials gestionada per l’EMU i per la Paeria, com també l’acord recent per crear un centre de dia a l’antic Mercat de Santa Teresa. El centre és finançat amb fons munici-pals prodedents dels 1.023.000 euros obtinguts de la venda de Villa Torre-grossa (Sant Sebastià). •••


Mobilitat • Gener de 2015

Lleida, pionera en el nou DNI electrònic

Presentació del nou document. © H. S.

Lleida va acollir el 12 de gener la presen-tació del nou DNI electrònic 3.0, esdeve-nint d’aquesta manera la primera ciutat de l’Estat en implantar aquest docu-ment. L’acte va comptar amb la presèn-cia, entre altres, del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i del paer en cap, Àngel Ros, a més de la nedadora olímpi-ca Mireia Belmonte, escollida per ser la primera receptora del nou DNI.

El document té millores com la in-corporació de mesures de seguretat que dificulten la usurpació de la iden-titat, la comunicació amb smartpho-nes i pot ser utilitzat com a document de viatge electrònic. El DNI electrònic 3.0 disposa d’un xip més ràpid, amb major capacitat i certificat com a dis-positiu segur de creació de signatura electrònica reconeguda. •••

Alca

ldia

Hores de zona blava gratuïtes

Reconeixement als conductors cívics. © S. C.

Fins al final de febrer és obert el primer període d’avaluació per determinar els conductors que no han tingut cap mul-ta a la ciutat de Lleida, els quals rebran a partir de l’1 de març el regal de 12,5 hores gratuïtes de zona blava. Les Or-denances Fiscals estableixen que la Paeria donarà als conductors sense sancions fins a 50 hores gratuïtes de zona blava anuals als titulars de vehi-

cles (categoria turisme) empadronats al municipi de Lleida que no facin cap infracció de trànsit dins del municipi.

Les 50 hores gratuïtes es repartiran de manera trimestral. Els següents períodes d’avaluació seran de l’1 de març al 31 de maig, de l’1 de juny al 31 d’agost i de l’1 de setembre al 31 de novembre. •••



Reunió entre els representants municipals i de Gas Natural. © Paeria

• Acord Paeria-Gas Natural per evitar talls de subministramentGarantir el gas als veïns sense recursos

L’objectiu és assegurar un consum energètic de primera necessitat a famílies en situació de risc

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el delegat de Gas Natu-ral Distribución, Juli Laplana, i la responsable de Relacions de l’Oficina de Garantia de Servei al Client de Gas Na-tural Fenosa, Cristina Sogas, van acordar l’actuació con-junta de la Paeria i aquesta companyia per evitar talls de subministrament als con-sumidors sense recursos i en situació de risc que no puguin pagar el gas en un període en què el consum energètic és una primera necessitat.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida, en un canal que s’estableix per a aquesta finalitat, comu-nicaran directament a Gas Natural Fenosa les peticions

dels clients en situació de risc.

Sobre aquestes peticions, la companyia paralitzarà el possible tall de subminis-trament de gas perquè els

clients disposin dels mesos necessaris, fora ja del perío-de de fred, per poder regula-ritzar la situació i, si s’escau, que l’Ajuntament pugui aju-dar a fer front al pagament del servei.

Proveïment d’aiguaAquesta iniciativa se suma

a la que la Paeria ja té en marxa des de l’estiu passat, que té per objectiu evitar talls en el subministrament d’aigua per impagament a les famílies sense recursos de la ciutat.

Per això, l’Ajuntament i i la concessionària Aigües de Lleida van crear un fons so-lidari de 50.000 euros des-tinat a concedir ajudes als més necessitats. •••

Urbanisme

Renovació de l’enllumenat de Sant Llorenç• Es farà sense perjudicar els elements pictòrics i escultòrics

La millora inclourà tot el sistema d’enllumenat, des dels projectors als cables. © S. Comunicació

L’Ajuntament de Lleida aportarà 25.000 euros per executar la re-novació i la millora del sistema d’enllumenat de l’església de Sant Llorenç. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el Pare Francesc Xavier Jau-

set, de l’església de Sant Llorenç, van signar el conveni del projecte d’enllumenat d’aquest centre de culte, que forma part de la negocia-ció pressupostària que fa uns mesos van dur a terme PSC i CiU.

Les obres, que començaran el febrer, consistiran en la renovació de tot el sis-tema d’enllumenat des dels projectors passant pels conductors i les centralit-zacions, per millorar la il·luminació de l’església sense perjudicar els elements pictòrics i escultòrics.

La contribució municipal suma un total de 25.000 euros, 15.000 inclosos en el conveni signat i 10.000 més que s’aportaran el 2015. La il·luminació exterior del centre de culte es veurà beneficiada amb la inversió en matè-ria d’enllumenat que s’està fent a tot Lleida, que inclou monuments com el Castell del Rei-la Suda.

Ros va destacar la presència dels tres grups polítics representats a la Paeria, “un símbol de l’estima per Lleida i pel seu patrimoni”. Jauset va afegir que la millora de l’enllumenat de Sant Llorenç suposa “una gran millora que permetrà que els ciutadans coneguin més la ri-quesa patrimonial de la ciutat”. •••




Gener de 2015 • Educació i Infància

Els ajuts a les escoles bressol, pendents• L’Ajuntament reclama a la Generalitat el finançament promèsL’Ajuntament de Lleida i 26 municipis catalans més s’han sumat a la demanda judicial col·lectiva que s’ha interposat a la Conselleria d’Ensenyament de la Gene-ralitat de Catalunya en què es reclama el compromís de l’administració autonòmica a finançar les escoles bres-sol municipals per als cursos 2012-13, 2013-14 i 2014-15.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, i el secretari general de la Paeria, ha atorgat poder de plets a l’advocada i el pro-curador perquè defensin i re-presentin la Paeria en aquest procés judicial contra el De-partament d’Ensenyament. L’Ajuntament de Lleida, jun-

tament amb altres municipis catalans, va interposar el se-tembre passat una reclama-ció administrativa a la Gene-ralitat en què es demanava el pagament de les subven-cions atorgades i pendents de liquidació per als anys 2010-11 i 2011-12.

A més, també es demana-va el finançament de les llars d’infants de titularitat mu-nicipal per als cursos 2012-13 i 2013-14 i el compromís

La Paeria se suma a la demanda judicial col·lectiva de vint-i-sis municipis catalans

Les 18 escoles bressol de Lleida integren 875 alumnes. © H. Sirvent

Lleida condemna l’atemptat de París • Concentració silenciosa a favor de la llibertat d’expressió

Ros afirma que “la llibertat d’expressió és un dels pilars de la democràcia”

Polítics, periodistes, artistes i membres dels cossos de seguretat van participar a l’acte. © H. S.

Lleida va condemnar el passat 8 de gener l’atemptat al setmanari francès Charlie Hebdo amb una concentració silenciosa a la plaça de la Paeria per re-butjar qualsevol tipus de violència i de-fensar la llibertat d’expressió. “La llibertat d’expressió és un dels pilars de la lliber-tat i de la democràcia i ahir es va come-tre un greu atemptat contra la llibertat, la democràcia i les persones”, va dir el paer en cap, Àngel Ros.

La concentració, convocada per l’Ajuntament de Lleida, va comptar amb la presència de les institucions lleidatanes, representants dels mi-tjans de comunicació, cossos de segu-retat, il·lustradors i artistes gràfics. •••

Alcaldia

de finançament de les llars d’infants de titularitat muni-cipal per al curs 2014-15.

El desembre del 2014 la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat ha liquidat a l’Ajuntament de Lleida la

totalitat de les subvencions pendents de les escoles bressol de titularitat munici-pal corresponents a l’exercici 2010-11, per un import de 96.720 euros, i a l’exercici 2011-12, per un import d’1.189.500 euros. •••


Ocupació • Gener de 2015

Auxiliar de comerç és una de les accions formatives desenvolupades a l’IMO. © Hermínia Sirvent

Acte de lliurament de certificats a una vintena d’alumnes de l’IMO. © Hermínia Sirvent

L’IMO ajuda a trobar feina 1.518 lleidatans•L’organisme du a terme 20 programes d’inserció laboral

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), va aconseguir que 1.518 llei-datans trobessin feina durant el 2014.

L’IMO va dur a terme 20 programes d’inserció laboral adreçats a persones de diferents edats i que inclouen totes les situacions d’atur.

Dels 1.518 lleidatans i lleidatanes que van aconseguir una feina per mitjà dels projectes de l’IMO, 131 són professionals contractats directament per fer els programes i 1.387 es van aconseguir inserir al mercat laboral. D’aquests, 468 van seguir programes de formació, intermediació i acom-panyament; 39 van ser derivats del SOC; 61 procedien de certificacions professionals; 368, d’intermediació laboral; 27 eren aturats de llarga du-rada; 96, aturats sense prestació ni subsidi; 35, aturats amb renda mínima d’inserció, i 25 van seguir programes de simulació d’empreses.

La inserció laboral del programa per a joves, l’Oqp’t, va ser de 145 persones


Gener de 2015 • Ocupació

Alumnes en una classe del taller de metall. © Hermínia Sirvent

Un grup de joves alumnes en el taller de pintura. © Hermínia Sirvent

Imatge de l’aula on s’imparteix formació ocupacional. © Hermínia Sirvent

i altres 50 de 35 a 55 anys van obtenir feina amb el programa Reorienta’t. A més, 52 persones treballen en centres especials de treball i 518 són inser-cions del Treball als Barris, un progra-ma de formació per a persones atura-des domiciliades a diferents barris. Hi va haver 82 insercions de Fem ocu-pació, joves de 18 a 30 anys que han participat en accions ocupacionals perquè estaven a l’atur i sense quali-ficació especialitzada.

El paer en cap, Àngel Ros, va mani-festar el ferm compromís de la Paeria de continuar impulsant polítiques de desenvolupament contra l’atur. “Ja s’ha manifestat en l’aprovació i la ne-gociació dels pressupostos del 2015, la política social més important que es pot fer és la lluita contra l’atur”, va apuntar Àngel Ros.

Al conjunt d’activitats impulsa-des per l’IMO cal sumar-hi, des de l’Ajuntament de Lleida, les activitats i les col·laboracions promogudes per la comissionada per la Respon-sabilitat Social Corporativa, que s’ha centrat en la signatura de con-venis de col·laboració per a la rea-lització de pràctiques laborals en el marc del Projecte INTEGRA XXI: SONI’S, CCOO, Romero Polo o FEMEL.

Formació a l’IMO

A l’IMO es pot fer formació ocupa-cional, professionalitzadora i mixta (treball-formació). Els cursos de for-mació professional per a l’ocupació que es poden fer actualment són d’administració i oficines, comerç i màrqueting, estètica i perruqueria,

fabricació mecànica, hostaleria i tu-risme, informàtica, jardineria i serveis socioculturals a la comunitat. Tam-bé es pot participar en el Simulador d’Empreses amb Finalitats Educatives, que té com a finalitat capacitar per-sones en el camp de l’administració

d’empreses mitjançant la metodolo-gia de la simulació.

Els programes de qualificació pro-fessional inicial faciliten a l’alumnat l’adquisició de competències profes-sionals en oficis o ocupacions que permetin la seva inserció al món laboral d’acord amb les seves capa-citats i expectatives personals. Les especialitats formatives són auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic; auxiliar d’hoteleria, cuina i serveis de restaurant i bar, i auxiliar en imatge personal. Finalment, els projectes que combinen formació i treball pro-mouen la millora de la qualificació i l’ocupabilitat, mitjançant alternança entre la formació i el treball.

Aquests programes es porten a terme en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya de la Gene-ralitat de Catalunya. •••


Ocupació • Gener de 2015

Formació per a joves d’entre 18 i 20 anys•Inici del programa a l’Escola de Jardineria de l’IMO

Les pràctiques es fan a les instal·lacions escolars del carrer Til·ler i al parc de les Basses. © IMO

L’Escola de Jardineria de l’Institut Munici-pal d’Ocupació ha iniciat el Programa de Formació i Inserció (PFI) corresponent a l’especialitat d’Auxiliar de Vivers i Jardins adreçat a joves d’entre 18 i 20 anys amb discapacitat. El programa té un enfoca-ment molt pràctic i a més inclou pràcti-ques en empreses de jardineria amb un total de 200 hores.

El PFI inclou mòduls formatius tant de tipus general com de caràcter pro-fessional. Els primers se centren en àm-bits com la incorporació al món profes-sional, matemàtica bàsica, informàtica i prevenció de riscos. En els segons es treballen les competències pròpies de l’especialitat, com el coneixement dels vegetals i altres elements dels jardins,

el reg, l’adob o les tasques de mante-niment (sega, desbrossament, poda...).

Quant a les classes pràctiques, es fan a les instal·lacions escolars situades al carrer Til·ler i als espais enjardinats del Parc Alcalde Pons (les Basses). El fet de treballar a l’exterior, en contacte amb

la natura, suposa un benefici extra per als joves amb discapacitat. Un cop acabat el programa, les sortides per als alumnes són l’empresa ordinària, un Centre Especial de Treball o un Servei d’Ocupació i Inserció. El programa és fruit d’un conveni entre Paeria i Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat. •••

Inclou mòduls generals i professionals, com també pràctiques en empreses


Gener de 2015 • Publicitat


Cultura • Gener de 2015

Un recorregut amè i alhora pedagògic per la vida del científic. © H. S.

Imatge d’arxiu de la sortida de la Vuelta 2012 des de Lleida. © H.Sirvent

El públic s’aboca amb l’Any Oró

Lleida acollirà una arribada de la Vuelta

•L’exposició dedicada al científic rep prop de 3.000 visites

•Serà el 3 de setembre i els ciclistes sortiran d’Andorra

L’etapa de 172,5 km serà molt plana i s’espera que els corredors arribin a l’esprint

L’exposició commemora-tiva de l’Any Oró ha rebut prop de 3.000 visites, tant d’escolars com de públic en general. L’espai expositiu ha atret l’atenció de molts llei-datans des que es va inau-gurar l’octubre al soterrani de l’Auditori Enric Granados i tindrà continuïtat de mane-ra permanent al futur Museu de la Ciència i el Clima de Lleida a partir de la pròxima primavera.

La mostra recorre la vida del doctor Joan Oró d’una manera amena i alhora pe-dagògica, ja que exposa la seva trajectòria científica i personal per mitjà d’uns panells informatius i d’un recull de 100 objectes per-sonals cedits per la família.

Lleida serà la única ciutat catalana que acollirà una arribada de la Vuelta a Es-paña 2015.

El tram lleidatà corres-pon a la 12a etapa. Serà de 172,5 quilòmetres, molt plana, i es correrà el 3 de setembre, amb la sorti-da a Andorra i l’arribada a la ciutat de Lleida. Falta determinar el lloc exacte del final, que els organitzadors han de con-sensuar amb l’Ajuntament. En tractar-se d’una etapa plana i posterior a l’etapa reina d’Andorra, els experts auguren que el final es re-soldrà a l’esprint.

El regidor d’Esports de la Paeria, Txema Alonso, va ser

A més, la NASA hi ha aportat vídeos i continguts per als infants específica-ment des del seu centre de Houston. Així, es po-den veure diversos treballs científics, apunts personals d’Oró, llibretes i fotografies, maquetes a petita escala de la Lluna i de Mart, mapes originals cartogràfics de la Lluna i alguns flascons amb restes de meteorits reals procedents de diverses zo-nes del món.

present a la presentació del recorregut a Torremolinos (Màlaga) i va valorar que “una arribada d’etapa com aquesta aporta una reper-cussió mediàtica exterior molt important i un impac-te intern en l’hosteleria, que

compensen el cost que té portar l’etapa a Lleida”.

La volta ciclista per eta-pes, que es disputarà del 22 d’agost al 13 de setembre, enguany celebra la 70a edi-ció. La Vuelta tindrà la sorti-

da a Puerto Banús (Andalu-sia) i, després de 21 etapes i de pedalar una distància de 3.375 quilòmetres, acabarà a Madrid. Enguany hi haurà 10 arribades en pujada, to-tes inèdites.

Lleida ha estat escenari diverses vegades de la Vuel-ta, una de les cites anuals per excel•lència del ciclis-me. Les últimes participa-cions en la prova han estat el 2012 i el 2010. •••

La mostra es podrà veure al futur Museu de la Ciència i el Clima de Lleida

L’Any Oró, a més d’ampli-ficar la difusió del llegat i de la figura del científic lleidatà, vol fomentar la cultura i les vocacions científiques com a motor de creixement per-sonal, cultural i acadèmic.

Ha col·laborat també en la mostra la Fundació Joan Oró, creada el 1993 amb l’objectiu de promoure ini-ciatives per desenvolupar coneixements científics i de recerca. •••

Espo

rts


Gener de 2015 • CulturaM

edi Ambient

El pianista Sergei Yerokhin, a l’Auditori

Mapa interactiu d’espais ‘smart green’

• Amb motiu del 20è aniversari de l’equipament municipal

•Detecta les iniciatives sostenibles de la ciutat

Un instant de la magistral interpretació a càrrec del reconegut músic rus Sergei Yerokhin. © Paeria

El web és http://www.ciutatdelfutur.cat/lleida-smart-green-map. © Paeria

El prestigiós pianista rus Sergei Yero-khin va actuar l’any 1995 al concert inaugural de l’Auditori Municipal Enric Granados. Vint anys després, el 17 de gener va tornar a Lleida per comme-morar el 20è aniversari de l’equipament cultural, en què va interpretar un atrac-tiu programa amb obres de Schubert, Beethoven i Chopin.

El concert de Yerokhin va donar el tret de sortida al Cicle de Piano Ricard Viñes, que continuarà el 8 de febrer a l’Auditori amb “La Patètica” de Txai-kovski, interpretada per la pianista Natalia Sokolovskaia, guanyadora del Concurs Ricard Viñes 2013, i el trom-petista Carlos Megías, acompanyats de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Sergei Yerokhin és considerat com un dels pianistes més brillants de la seva generació. Ha actuat a les sales de concerts més importants del món, com la Wigmore Hall de Londres, Herkulessal de Munic, el Teatro Colón de Buenos Aires, la Gran Sala Verdi de Milà, la Gran Sala del Conservatori de

Moscou o la Moscow International Per-fomance Arts Center.

A l’Estat ha actuat al Teatro Real i a l’Auditorio Nacional de Madrid, al Palau de la Música de Barcelona, al Palau de la Música de València i a l’Auditorio de Zaragoza, entre d’altres indrets. •••

La Paeria ha impulsat la creació d’un mapa interac-tiu de punts smart green que detecta a la ciutat les iniciatives que són un exemple en l’aplicació de mesures de sostenibilitat. El mapa interactiu, que es pot consultar al web http://www.ciutatdelfutur.cat/lleida-smart-green-map, ofereix els detalls de 43 punts d’interès en matèria de sostenibilitat a Lleida, organitzats per temàtiques i amb una fi-txa detallada de les seves característiques. En la ca-tegoria de “Bioconstrucció” destaquen com a smart green el Parc Científic, la Casa de Fusta o un àtic bio-climàtic a Alcalde Areny. En la categoria “Aigua”,

l’aprofitament que es fa a l’Hospital Arnau de Vilano-va i al parc Joc de la Bola.

En la categoria “Energia” destaquen l’edifici Sant Francesc, La Llotja, el Pa-velló Municipal Barris Nord o el Camp d’Esports. Com a “Espais Verds” figuren la Mitjana, l’Arborètum, el cementiri municipal o el Camí del Riu.

En la categoria “Horta”, els horts urbans de Pardin-yes, el Mercat de l’Hort a Taula, el viver d’agricultors de Rufea i els horts fami-liars de Rufea són presents en el mapa interactiu. Pel que fa a “Mobilitat”, hi apa-reixen el servei de préstec de bicicletes . •••

L’Auditori acollirà el 8 de febrer la interpretació de “La Patètica” de Txaikovski


Joventut • Gener de 2015

Futbol solidari a favor d’infants i adolescents• Polítics, periodistes i empresaris juguen per recaptar fons

Foto de família dels participants en el torneig, disputat al Camp Municipal del Gardeny, i en què també va participar l’alcalde, Àngel Ros. © Paeria

El futbol també pot ser solidari. El Camp Municipal de Gardeny va acollir el 18 de gener un torneig de Futbol 7 a benefici de la Xarxa de Centres Oberts i Ciberau-les de Lleida. Quatre equips formats per polítics, periodistes, empresaris i joves jugadors dels centres oberts van par-

ticipar en la iniciativa. A títol anecdòtic, l’equip guanyador fou el dels polítics/esportistes.

Els diners i el material escolar recap-tats gràcies a la iniciativa ludicoespor-tiva es destinaran als 9 centres oberts

de la ciutat, espais on es dóna atenció a un total de 527 infants i adolescents per mitjà d’activitats de reforç de l’activitat escolar i educativa. L’acció ha comptat amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i del Lleida Es-portiu. •••

Els productes artesans de marxandatge o souvenir elaborats pels joves s’identifiquen amb la història, el llegat o la cultura de Lleida. © Paeria

Crea2 per promoure els joves creadors• Iniciativa formativa per fer productes artesans de marxandatge

El projecte Crea2 va néi-xer el 2014 per promoure l’emprenedoria artística en-tre la població jove. Dirigit per Guillem Ferran, dissen-yador industrial de producte, és una experiència formativa per dissenyar i elaborar pro-ductes artesans de marxan-

datge o souvenir que identi-fiquin Lleida, amb la intenció de comercialitzar-los.

Crea2 ha comptat amb la participació inicial de 18 jo-ves de disciplines com ara el gravat, la il·lustració, la joie-ria, la pintura, la fotografia,

l’escultura, el disseny gràfic o el disseny tèxtil. Els joves han creat 11 productes que denoten la identitat lleidata-na connectant la història, el llegat i la cultura.

El projecte ha sorgit d’un se-guit de propostes de la Regi-

doria de Joventut com ara el Mercat de les Idees, el taller de disseny per a artesans, el concurs per a creadors que volguessin comercialitzar els seus productes o l’Aparador, un espai d’exposicions tem-porals situat al Centre de Re-cursos Juvenils la Palma. •••

Espo

rts


Gener de 2015 • Joventut

Convocatòria per al Directe 2015•Per promoure les formacions musicals de gent jove del Segrià

Els premiats actuaran a Lleida, Alcarràs o Alpicat i gravaran un vídeo musical de 3 temes en directe

Spring Riot, grup de rock alternatiu guanyador del Directe 2014, actuant a la Festa Major. © Paeria

El Directe 2015-Mostra de Música Jove del Segrià, que organitza la Regidoria de Joventut, ja té oberta la inscripció per a les formacions musicals de gent jove de la comarca que vulguin par-ticipar en la convocatòria. El termini d’inscripció finalitza el divendres 13 de febrer.

La iniciativa vol promoure i donar suport a les formacions musicals de gent jove, especialment les de mú-sics novells i emergents. La mostra és oberta a grups musicals o solistes de 14 a 30 anys de la comarca del Segrià. L’estil musical ha d’estar inclòs dins la música popular moderna i qualsevol dels seus gèneres (pop, rock, metal, punk, hip-hop, electrònica, folk, cançó d’autor, etc.).

Als premiats se’ls produirà un vídeo musical de 3 temes en directe. A més, disposaran d’una actuació remune-

rada a la Festa Major de Lleida 2015, en algun dels actes festius organitzats per l’Ajuntament d’Alcarràs i d’Alpicat i una actuació a les Festes de Tardor de Lleida 2015. Les persones interes-sades han de presentar les seves ins-cripcions a la Palma. •••


Fires • Gener de 2015

Premis dels concursos dels Reis Mags

Foto de família amb els guanyadors. © H. S.

La 14a edició del certamen de Dibuix i el 13è del concurs de Contes i Poemes dels Reis Mags, que organitza l’Associació de Reis Mags de Lleida, han estat un èxit amb la participació de nombrosos esco-lars. Al concurs de Dibuix han participat 325 infants.

Els premiats en el certamen de Dibuix han estat Pau Biosca, Nao-

mi Weeto, Sory Diarra, Albert Niu-bó, Roger Munné, Àlex Vilaseca i Tim Berges. Han obtingut un accèssit Júlia Malabé, Nacho Martínez i Maria Lin Xin. Pel que fa al concurs de Con-tes dels Reis Mags, els guardonats han estat Iona Pujol, Albert Niubó i Maria Guiu. Marcel Royo i Xavier Nieto han rebut un accèssit. Ares Escolà s’ha en-dut la modalitat de Poesia. •••

Cultu

ra

Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya

El Pavelló 3 de Fira de Lleida acull el saló. © S.C.

Del 6 al 8 de febrer la Fira de Lleida serà el marc de la 2a edició del Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya (STM), manifestació firal centrada en l’oferta d’esport i turisme de muntanya de Catalunya, d’altres indrets de l’Estat i d’ambdós vessants del Pirineu. El saló acollirà una àmplia àrea d’exposició i una vintena d’activitats paral·leles, en-tre jornades tècniques, conferències,

demostracions, presentacions i com-peticions esportives.

L’objectiu del saló, que es comple-menta enguany amb una activitat de luxe —la Ciutat de Lleida STM, una ultramarató de BTT que es farà el dia 7 de febrer (vegeu pàgina 6)— és créixer progressivament a fi d’esdevenir una fira de referència internacional. •••


Gener de 2015 • Cultura

Animac recupera la mirada de l’artista

Publicació d’una partitura de Granados

•La mostra internacional tindrà lloc del 19 al 22 de febrer

• Porta per títol “Melodia” i està dedicada a Ricard Viñes

La Paeria la fa pública en el marc de preparació del centenari del compositor

La partitura d’Enric Granados dedicada al pianista Ricard Viñes. © Paeria

Animac, la Mostra Internacio-nal de Cinema d’Animació de Catalunya, organitzada per l’Ajuntament de Lleida, celebra aquest any la seva 19a edició del 19 al 22 de febrer a Lleida. Quatre jornades plenes de pro-jeccions, conferències, tallers i altres activitats especials que tindran lloc a les seus habituals del festival, La Llotja i CaixaFo-rum Lleida.

Aquest any, com a novetat, s’hi afegeix també l’espai del Centre de Producció Audiovi-sual Magical Media, on tindran lloc els tallers educatius.

La programació d’enguany girarà al voltant del tema “La mà de l’artista” per celebrar que en aquesta era digital, lluny de ser eclipsats per la tecnologia, els artistes continuen essent

absolutament fonamentals en l’animació com a forma d’art. Animac 2015 subratlla el fet que els artistes més joves estan re-descobrint tècniques manuals tan antigues com l’stop-motion i les actualitzen amb una mira-da nova. Aquest any, Animac vol trencar amb l’estereotip que l’animació digital està “feta per ordinador” i enaltir-ne els pro-cessos creatius.

Més de 600 filmsAnimac ha rebut, en aquesta

edició, més de 600 pel·lícules nacionals i internacionals. Du-rant la mostra es podran veure els films d’autor més recents com els d’Alê Abreu, Torill Kove, Jossie Malis o Rita Basulto, entre d’altres. La mostra tindrà com a convidat d’excepció l’animador experimental i artista plàstic Pierre Hébert. •••

La Paeria ha publicat una partitura autògrafa d’Enric Granados amb una peça dedicada al pianista Ricard Viñes, en el marc de la preparació del cente-nari de la mort del compositor, que es commemorarà el 2016. Amb aquesta efemèride, per a la qual ja treballa la

Comissió de l’Any Granados, la ciutat recordarà la figura del músic lleidatà i el seu llegat com a compositor, vir-tuós, docent i estudiós del piano.

La peça, un apunt inacabat que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida i que la Paeria lliura com a detall insti-

tucional, porta per títol “Melodia” i no està datada. Pot tractar-se d’un treball primerenc fet en el període en què En-ric Granados i Ricard Viñes van coinci-dir a París, entre el 1887 i el 1889, com a alumnes de Charles de Bériot. Amb l’edició de la partitura, la Paeria ha vol-gut donar una dimensió pública a un document que simbolitza la profunda amistat que va existir entre els dos músics lleidatans.

Enric Granados i Ricard Viñes, junta-ment amb Isaac Albéniz i Joaquim Malats, formen part de la generació irrepetible de pianistes que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX. •••


Opinió • Gener de 2015

Joan Vilella

Els fabulosos comptes de la Paeria

Joan Vilella

Des del PP prioritzem la reducció dels impostos i la creació efectiva de llocs de treball

L’Ajuntament de Lleida va aprovar el desembre, amb el vot en contra del PP, els pressupostos per al 2015. Uns pressupos-tos impositius i quimèrics que preveuen projectes que no s’arribaran a fer mai. Da-vant d’aquest imaginari socialista, des del Grup Municipal del PP vàrem presentar sis esmenes amb tres objectius clars i priori-taris: una reducció efectiva dels impostos, l’increment de la renda disponible de les famílies i impulsar el creixement econò-

mic i la creació efectiva de llocs de treball a Lleida.

Entre les propostes presentades, cal esmentar la creació d’un fons extraor-dinari de solidaritat, dotat amb 500.000 €, que permetria atendre les necessitats bàsiques de les famílies amb un alt risc d’exclusió social i que a Lleida podria be-neficiar un total d’11.000 famílies que en aquests moments requereixen algun ti-pus d’ajuda.

Però també creiem prioritari fomentar l’activitat comercial i empresarial, i per aquests motius vàrem proposar la crea-ció d’un viver d’emprenedors per donar suport i afavorir iniciatives empresarials

que generin ocupació i aportin innova-ció industrial, comercial o de serveis a la nostra ciutat. Aquesta iniciativa, amb una dotació econòmica de 500.000 eu-ros, permetria crear 50 empreses noves a la ciutat de Lleida amb els llocs de treball corresponents. També creiem necessari reforçar la promoció de la Seu Vella, tant en l’àmbit de tot el territori espanyol com internacionalment, en el seu camí per ser reconeguda com a Patrimoni Mundial i, de retruc, promocionar la ciutat de Lleida i el seu patrimoni cultural i gastronòmic com a destinació turística.

Malgrat la conveniència d’aquestes propostes, l’equip de govern de la Paeria les va rebutjar, preocupat més per vendre fum i fer volar coloms amb deliris de gran-desa i projectes extravagants que, al final, acabarem pagant tots els ciutadans de Lleida que per atendre les veritables ne-cessitats dels lleidatans: reduir els impos-tos i afavorir la creació efectiva de llocs de treball. Tota la resta és pa per avui i gana per demà. •••

Joaquim Mateo

Acords de col·laboració entre Paeria i associacions veïnals

El novembre va tenir lloc la signatura de convenis en què la Paeria i les associacions de veïns i les cases regionals renoven el seu compromís amb la ciutadania, uns convenis que són un element fonamen-tal per reforçar la cohesió social entre l’Ajuntament i els ciutadans i ciutadanes.

El moviment associatiu ha estat, és i serà en el futur l’element de suport per po-tenciar la democràcia participativa, con-vertint-se en garantia de cohesió social i de democràcia cultural i en l’aglutinador

de les sensibilitats ciutadanes. No podem oblidar els objectius fonamentals de tot moviment associatiu:• Integrar i ser representatius.• Col·laborar, i si cal controlar, el bon fun-cionament dels serveis públics, com tam-bé aconseguir millors equipaments.• Estimular i potenciar les tradicions i els costums populars.• Suggerir propostes operatives per a la millora del nivell de vida dels veïns.• Participar en les solucions dels proble-mes socials.• Defensar els interessos ètics, materials, culturals, recreatius, esportius i de benefi-ci social dels ciutadans.

El moviment veïnal, la participació ciu-tadana, vénen d’una llarga tradició, d’una cultura imbricada en els nostres movi-ments democràtics que ens han ajudat a fer la societat de què avui tots gaudim. Tots nosaltres som deutors d’aquelles pri-meres associacions que lluitaven per ele-ments de convivència tan necessaris com l’asfaltatge o l’enllumenat dels carrers.

Sortosament, avui hem superat aquells reptes inicials, però en tenim de nous que

hem d’assolir per mitjà de la tasca dels re-presentants veïnals i la formació en la par-ticipació ciutadana. Les nostres societats són canviants i nosaltres mateixos hem canviat al llarg dels anys i ens hem conver-tit en éssers crítics.

Voldria, des de la meva perspectiva de president de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, posar en relleu la ne-cessitat de treballar en harmonia amb els nostres representants electes, però també a ells els vull dir que cal mantenir la crítica permanent. Una crítica constructiva que necessita les aportacions constants de la ciutadania que també representem, per la proximitat de les nostres organitzacions al teixit social.

És cert que el moviment associatiu és reconegut per la nostra estructura muni-cipal. Però també és cert que la veu de la participació ciutadana a través nostre sig-nifica una alerta permanent en l’atenció al ciutadà, al seu entorn immediat, a les seves necessitats... En definitiva, significa una tasca per fer ciutat, la ciutat de les persones i dels petits detalls de la qual de vegades ens parla el nostre paer en cap. •••


Gener de 2015 • Opinió

Per una xarxa d’autobús eficient i de qualitat

Antoni Postius i Terrado

Ara fa dos anys que el govern munici-pal de l’Ajuntament de Lleida va decidir fer una remodelació general de la xar-xa d’autobusos urbans amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’usuaris, ofe-rir un servei més eficient i menys costós per als ciutadans i per acabar amb la percepció general que a la ciutat de Llei-da s’arriba a tot arreu abans a peu que amb autobús.

Una remodelació que ha tingut mo-dificacions successives, l’última de les quals s’ha dut a terme aquest darrer mes de setembre. Per tant, ara toca fer balanç.

La suma successiva de reformes con-tinua sense donar solució als problemes de mobilitat dels ciutadans i ciutada-nes, que continuen expressant les seves queixes en aspectes com la freqüència de pas, els recorreguts, els transborda-ments i la dificultat per entendre la lò-gica del traçat, tal com ens han expres-sat els veïns i veïnes de Lleida durant la nostra campanya d’escolta activa #llei-daensmou.

El darrer canvi tampoc no ha afavorit l’augment de desplaçaments. El servei ha perdut més de 200.000 usuaris en l’últim any, atès que l’any 2014 va tancar amb 5,5 milions de viatgers davant els 5,8 del 2013.

Tenint en compte que l’any 2012 es va arribar als 6,7 milions de trajectes, el resultat és el següent: els autobusos de la ciutat han perdut 1 de cada 7 usua-ris en els últims dos anys i a sobre hem pagat 1,5 milions més que abans de la reforma.

En definitiva, si els lleidatans paguen uns impostos i un IBI de primera també tenen dret a un transport públic de pri-mera. Per això, apostem per una xarxa d’autobusos eficient i de qualitat que es concreti fora d’un despatx, a peu de carrer i escoltant la veu i les necessitats dels ciutadans. Ells, com a usuaris, són els millors arquitectes del traçat de la xarxa d’autobusos de Lleida. •••

Apostem per un transport públic dissenyat a peu de carrer comptant amb el parer dels lleidatans i lleidatanes

Barris amb detalls i qualitat urbana

Acabem les 15 actuacions de millora paisatgística i nous espais públics: més zones verdes i jocs infantils nous a moltes places de la ciutat

L’”Urbanisme dels petits detalls”. Aquest és l’objectiu de moltes de les obres que ha engegat l’Ajuntament de Lleida en els darrers anys, destinades a millorar la qualitat urbana dels nostres espais públics, a ampliar les zones ver-des i a garantir l’accessibilitat a molts carrers per als vianants.

En això es basa el pla de millora glo-bal d’espais urbans i de les principals entrades dels barris de la ciutat, que ha suposat una inversió de més de 860.000 euros i que ja ens ha permès arranjar di-versos racons i ampliar zones de jocs in-fantils als barris de Pardinyes, la Borde-ta, Cappont, Balàfia, la Mariola, Raimat, Sucs i al centre de la ciutat.

Així mateix, aquests dies estem en-llestint l’arranjament de l’accés al barri del Secà des de l’avinguda Llibertat, que tindrà un mural artístic per donar la benvinguda al barri; estem encarant la recta final de la recuperació dels antics rentadors públics de l’entrada del barri de Magraners i acabant les obres de jar-dineria per dignificar l’accés principal al

Marta Camps

barri de Llívia. En el marc d’aquest pro-jecte hem renovat tots els jocs infantils de la Mitjana i pròximament ampliarem una de les places amb més afluència, la de l’espai Rovelló, al cantó de l’Eix Co-mercial.

Amb aquestes actuacions recuperem espais sense urbanitzar, dignifiquem els accessos dels principals barris i garan-tim l’accessibilitat de molts vials prin-cipals, com el que uneix els barris de la Bordeta i Cappont.

Així mateix, podem ampliar l’oferta de jocs i elements infantils a tots els ba-

rris, conjuntament amb una mena de pla “renovi” de les places infantils de la ciutat, on estem renovant les tanques de seguretat, els sorrals per als més pe-tits, canviant alguns dels elements que havien quedat antiquats i garantint-ne així la seguretat amb uns de nous més moderns i atractius.

En definitiva, estem dotant d’una ma-jor qualitat urbana tots i cadascun dels racons de la nostra ciutat. •••


Agenda Cultural • Gener de 2015

acadèmia”, de Franz Kafka. L’obra és un conte amarg i captivador sobre la vida del simi de la Costa d’Or que es con-verteix en humà i triomfa dins del món de l’espectacle. Un monòleg truculent, interpretat per Ivan Benet, sobre la de-cadència de la humanitat a l’Europa del segle XX. Pere Faura farà gaudir el públic amb el seu espectacle “Sin baile no hay paraíso” el dijous 5 de març a les 21.00 h. Aquest és un projecte de i sobre dansa. Amb la utilització de 4 coreografies icò-niques de la història de la dansa i de la història personal del creador, es fa una autocrítica humorística d’aquest món. •••

AGENDA

“ACTIVA’T AL CASAL”

Dins del programa “Activa’t al Ca-sal de la Dona”, el 18 de febrer, a les 18.00 h, tindrà lloc una visita guiada per la ciutat amb la mirada posada en el protagonisme i les aportacions de les dones al llarg de la història. A més, el dia 23 es desenvoluparà l’activitat “L’advocada respon...” . •••

La companyia Agrupación Sr. Serrano posarà en escena “A house in Asia” el dis-sabte 21 de febrer a les 20.30 h. Per mit-jà del seu llenguatge marca registrada (maquetes, videoprojeccions, manipula-ció de vídeo en temps real i voluntario-sos performers), l’Agrupación Sr. Serra-no presenta un western escènic en què la realitat i les seves còpies es barregen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada que va seguir l’11-S, la lla-vor del segle XXI.

El dissabte 28 de febrer, a les 20.30 h, es podrà veure “Informe per a una

Un Lanchester 10 HP al Roda Roda

El Roda Roda-Museu de l’Automoció de Lleida pro-posa cada quart dissabte de mes, a les 12.00 h, una visita guiada per conèixer els vehicles exposats des d’un altre punt de vista, a partir de les anècdotes i les històries que han viscut els cotxes i els seus propie-taris. El museu, instal•lat en un antic taller mecànic, exposa temporalment com a peça destacada un Lanchester 10 HP, que es va fabricar l’any 1934 i ha estat cedit al museu pel seu propietari, Paco Min-guell. Aquest vehicle, amb motor de quatre cilindres i una cilindrada de 1.203 centímetres cúbics, do-nava 32 CV a 3.400 rpm. La seva velocitat màxi-ma s’aproximava als 100 km/h.

Els Lanchester tenien una gran reputació per la seva fiabilitat i innovació i es van convertir en dig-nes rivals dels Rolls-Royce. Als voltants de l’any 1920, Lanchester era la primera companyia anglesa en ex-portació de cotxes i tenia clients de prestigi com el mateix Henry Ford o els maharajàs de l’Índia, que van quedar captivats pel luxe dels seus vehicles i van encarregar cotxes d’Estat. •••

Una obra de Kafka, a l’Escorxador

© Nacho Gómez


Gener de 2015 • Agenda Cultural

TALLERS FAMILIARS ALS MUSEUS

Amb el títol d’“H2O laboratori creatiu”, els dissabtes a les 11.00 h i a les 18.00 h tota la família pot anar al cam-pament de La Canadiense per descobrir alguns secrets de l’aigua, consultar contes i llibres molt interessants i crear ornaments amb materials reciclats per fomentar la creativitat dels nens i les nenes i aprendre jugant. D’altra banda, l’espai miniPanera de La Panera es transforma els dissabtes i els diumenges en una fàbrica de somnis on els infants poden fabricar el seu propi molinet de vent i escriure-hi el seu desig. Cal fer reserva al 973 26 21 85. •••

L’Auditori Municipal Enric Grana-dos acollirà el 6 de febrer, a les 20.30 h, l’espectacle “De Josep Teixidor a Ramon Andreu”, amb el Quartet Tei-xidor, que compartirà escenari amb el pianista Jordi Castellà. La companyia TicoTacoTeca presentarà el dia 7, a les 18.30 h, el show “Arítmia de rumba. Vine a la festa!”. El dia 8, a les 19.00 h, l’Orquestra Simfònica del Vallès defen-sarà un programa que inclou la místi-ca d’Arvo Pärt, l’exuberància urgent quasi de sirena antiaèria del concert per a piano i trompeta de Xostakóvitx, i la màgica i commovedora delicadesa de “La Patètica” de Txaikovski. El grup lleidatà Folls i Nocturns, acompanyats de la Banda Municipal de Lleida, farà

gaudir el dia 15, a les 19.00 h, del blues, el swing i el pop. El 16 de fe-brer, a les 20.00 h, actuarà el jove pia-nista sevillà José María Villegas.

L’Orquestra Simfònica de Barce-lona i Nacional de Catalunya inter-pretarà el dia 21, a les 20.30 h, “La vuitena de Dvorák”, que respon ple-nament a l’ideal del romanticisme i a la revaloració de la música popular. El dia 27, a les 20.30 h, actuarà la Ban-da Simfònica Unió Musical de Lleida. Finalment, el dia 28 de febrer, a les 18.30 h, es podrà veure l’espectacle familiar “El director desconcertat. Gaudeix amb l’orquestra més esbo-jarrada!”. •••

LA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA, A LLEIDA

La Lleida Secreta

Els diumenges de portes obertes es podran visitar de les 10.30 a les 13.30 h les sales on es conserven restes arqueològiques de la ciutat de Lleida: les Adoberies, les mura-lles d’Anselm Clavé i la casa roma-na de l’Auditori, i s’ofereixen visites guiades a l’Arxiu Arqueològic.

L’1 de febrer s’ha programat la vi-sita a la casa romana de l’Auditori; el dia 8, a les Adoberies de la Ram-bla de Ferran, 9, i el dia 22, a les mu-ralles feudals d’Anselm Clavé, 47. El pròxim diumenge dia 15 hi haurà una jornada de portes obertes al magatzem de l’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida, per tal de descobrir els tresors de l’Arxiu Ar-queològic de Lleida. Cal inscripció prèvia al telèfon 973 22 26 41.

El calendari complet de jornades de portes obertes es pot consultar al web http://arqueologiaciutatde-lleida.blogspot.com.es. •••


Pacte Social per a la Ciutadania • Gener de 2015

3r Concurs de carrosses i comparses del Carnaval 2015

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida promou el concurs de carrosses entre els participants de la Rua de Carnaval, que tindrà lloc el 14 de febrer, amb la intenció de premiar els tres millors grups participants. Opten al guardó els diferents grups, carrosses o comparses que estiguin degudament inscrits a la rua. El primer premi és de 600 euros; el segon, de 400, i el tercer, de 200.

Cada grup o colla inscrit a la rua podrà votar fins a tres opcions, atorgant 3 punts al primer classificat, 2 al segon i 1 al tercer. El vot s’haurà de trametre al correu electrò-nic [email protected] abans del dimecres 18 de febrer a les 13 h. En el correu caldrà identificar clarament la comparsa o colla que emet el vot i les comparses o colles que es vota. El veredicte es donarà a conèixer durant l’Enterro de la Sardina. •••

CCOO, 50 anys de garantia sindicalCCOO, 50 anys de garantia sindical

El passat 20 de novembre va complir-se el cinquantè ani-versari de l’acte formal del naixement de la Comissió Obrera Nacional de Cata-lunya, si d’actes formals pot parlar-se en aquella situació tan difícil per a la classe treba-lladora. Fou una reunió que aplegà uns 300 treballadors a l’església de Sant Medir de la ciutat de Barcelona. Hi assisti-ren gent de les arts gràfiques, de la banca, de la construcció, de la fusta, del metall, de les indústries químiques i del tèxtil, inspirats per un anhel de justícia i de llibertat.

Estem convençuts que, mig segle després, el projecte sin-dical de CCOO continua sent útil per defensar els interes-sos dels treballadors i les tre-balladores. Ho creiem hones-tament, com també pensem que el balanç d’aquests 50 anys de sindicalisme demo-cràtic de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ha estat positiu. Ho diem amb naturalitat i orgull, sense fal-sa modèstia, acceptant els errors comesos i sense com-plexos davant de propostes, respectables, que a hores d’ara encara han de definir el seu projecte més enllà de

la cridòria general. La tasca realitzada pel sindicat és a la vista de tothom: la defensa de la negociació col·lectiva i dels drets dels treballadors i treba-lladores, la decidida i decisiva intervenció en els traumàtics processos dels expedients de regulació d’ocupació, la pro-posta i la pressió en els canvis legislatius en matèria laboral, la participació crítica en les polítiques socials i en cadas-cun dels conflictes en què es discuteixen els drets i la dig-nitat de la classe treballadora.

En definitiva, compromís i dedicació en tot allò que té a veure amb els drets i les condi-cions de vida dels treballadors i les treballadores. Evident-ment tota acció i gestió és millorable, i un dels objectius sindicals és millorar-les, però del que no tenim dubte és que CCOO no s’ha amagat mai ni davant dels reptes plantejats en cada moment històric ni de prendre posició obertament en el conflicte laboral i social.

CCOO no és un fi en si ma-teix, sinó una eina reivindicati-va al servei dels interessos dels treballadors i les treballado-res en la lluita pels seus drets. L’homenatge que avui fem a

aquells qui, amb molt corat-ge i més sacrifici, posaren els fonaments de l’edifici sindical de CCOO és la continuïtat del sindicat com un element útil i eficaç per a la classe obrera. En aquell llu-nyà, i tan proper alhora, 1964, ells van tenir un somni de llibertat i de justí-cia quan somniar era delicte. Nosaltres tenim l’obligació de mantenir viu aquest somni

necessari, sense complexos ni autocomplaença. La primave-ra ho commemorarem a Lleida amb un seguit d’actes per ho-menatjar i recordar els homes i les dones que durant aquests 50 anys han estat fonamentals en la construcció d’un país co-hesionat, molt més just i lliure del que es van trobar. Tots hi esteu convidats i hi sereu ben-vinguts. •••

Documents

La Paeria Nº261