www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

31 ·

gen

er 2

013

Únic escorxador de porcí de l’Alt UrgellPernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Per celebrar amb els nostres clients cada setmana tindrem productes amb promoció. Vingui a les nostres botigues on trobarà tota la clase de productes de qualitat

Troba’ns al: c. Major, 18 ∙ La Seu d’Urgell ∙ T. 973 352 148 / Noves de Segre ∙ T. 973 387 147

Surt a la venda la 2ª edició del conte “El tresor més gran

del món”

Pubill: “La candidatura olímpica Barcelona-

Pirineus 2022 és una oportunitat única”

L’Hort del Xavi ens porta a casa productes de màxima confiança cultivats al Pirineu

Foto: Toni Anguera / FEEC

La Molina acull la presentació de la Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya

32

núm: 131 · gener 2013

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIARàdio Seu, Albert de Gràcia,gastroteca

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06· Marià Cerqueda· Joan Aixàs · Joan Obiols

actualitat en imatges

09· Fotografies de diferents activitats nadalenques

gastronomia

14-15 · Parlem de formatge

natura

24-25· Les allaus· Ombra pliviomètrica

benestar

28-29· Cartes de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient· Fisioteràpia respiratòria· Qui controla l’ordinador?

una mica de ciència...

30· La qüestió del calendari

17 gener A tot el PirineuFestes de Sant Antoni

20 generA tot el PirineuFestes de Sant Sebastià. Destaquen les de la Seu d’Urgell i del Pont de Suert

Presentació de la Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya a la Molina

El dissabte 29 de desembre, la Molina va acollir la presentació oficial de la Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya i dels seus nous patrocinadors oficials

agenda

portada

núm

131

Foto: Joan Cardona

54

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | gener

LA POBLA DE SEGUR· Del 6 gener al 24 febrer, 18 h a 20 h. EXPOSICIÓ: La pobla de segur un referent en el món. HIDROELÈC-TRIC CATALÀ.· Divendres 18. 22 h. III Cicle de concerts nos-trats. Concert de Krregades de Romanços + Meritxell Gené· Tots els divendres. 22 h. CICLE DE CINEMA:Dia 11, Atlantic City, Louis MalleDia 18,Lolita, Stanley KubrickDia 25, Lisboa, Win Wenders

PUIGCERDÀ· Dia 12. 20:30 h. Presentació del llibre “El xalet de Puigcer-dà” de Jordi Finestres. Arxiu Comarcal.

· Dia 14. 18 h. Activitat in-fantil, Contes Constipats, a càrrec de Lola Arqué. Biblioteca Comtat Cerdanya.

· Dia 28. 18 h. Activitat per adults. Club de lectura jú-nior. Es comentarà el llibre de Marc Levy “I si fos veritat...”.Cordina i modera Ester Sirvent

· Dia 28. 20:30 h. Activitat per adults. Club de lectura júnior. Es comentarà el llibre de Josep Ma. de Segarra “Vida privada”.Cordina i modera Ester Sirvent

ALP, LA MOLINA I

MASELLA· Dia 11. 1a Fase Copa Espa-nya Infantils II. La Molina· Del 11 al 13.–La Molina Cur-sa Audi 4 Cup.· Dia 12. Audi Quattro Cup

al Palau d’Esports i Con-gressos d’Alp. Alp· Dia 12-13. 5è Trofeu Infan-til. La Molina.· Dia 12-13. Gran Premi Cer-danya (CE Llívia – FCEH). La Massella.· Dia 12. Marmota Surfera (CE Masella Team FCEH). La Massella.· Dia 12. Pista-Pista!. La Molina.· Dia 19. 3r. Cabirol Surfera. La Molina.· Dia 20. La World Snow Day. · Dia 26-27. Super cap de setmana (Club Super3). La Molina.

BELLVER DE CERDANYA· Fins l’11. Concurs de pessebres. Sala Pirineus – Centre Cívic Escoles Velles.Info: cultura@bellver.org www.bellver.org· Dia 11. 21:30 h. Quint Bom-bers Voluntaris. Centre Cívic.· Dia 17. Sant antoni dels rucs. Al matí concentració d’animals i cercavila pel poble, a continuació troba-da al poble de Santa Mag-dalena, benedicció delsanimals i dinar popular alPoliesportiu municipal.· Dia 26. 20 h. Ball de tarda. Pavelló poliesportiu.

LA SEU D’URGELL· Dia 31. 20 h. 1r Sopar Low Cost. Networking empre-sarial. Sopar al CETAP, 15 €. 1a Edició amb el títol “Invertir amb Andorra. Obertura econòmica i

oportunitats de negoci”.Confirmar assistència a l’AE-AU: info@aeau.org.

ACTES DE SANT SEBASTIÀ· Diumenge 13. 09:30 h. III Campionat “Sant Se-bastià” de botifarra, per eliminatòries local de la Penya Barcelonista Urgellenca. Amb la col·laboracio de la Penya Barcelonista. Per apuntar-vos adreceu-vos als germans Pere Mentruit i Jordi Majoral· Dimarts 15. 20,00 h. Taula rodona-col·loqui: “Les relacions la Seu-Andorra: tant a prop i, de vegades, tant lluny”Sala de Sant Domènec· Dimecres 16 Sopar de germanorPodeu apuntar-vos contactant amb el Germà Major al telèfon 609366788· Dijous 17. 20:00 h. Conferència “El rol de la dona al llarg de la histò-ria”, a càrrec del senyor Josep Maria Solé Sabaté. Sala de la Immaculada.· Divendres 18. 20:00 h. Presentació del llibre “Lo niu dels bandolers de Catalunya: els setges del castell d’Arsèguel (1588-1592). Sala de la Immaculada· Dia 19. 20 h. Pregó de Sant Sebastià a càrrec de mossèn Xavier PARÉS SALTOR. Local Social de la Germandat (Cr. Garriga i Massó, 22)· Dia 19. 21 h. Tradicional Torrada de pa amb all i oli codonyat i altres comple-ments.Acte gratuït, exclusiu per als socis de la Germandat

Centre Cívic “El Passeig”· Dia 19. 23 h. Ball de nit amb Joan Martí. Sala Polivent(davant del Poliesportiu vell)· Dia 19. 02:00 h. Sant Sebastià Jove: Festa Jove amb DJSala Polivalent (davant del Poliesportiu vell)· Dia 20. 11 h. Solemne Ofi-ci, amb el cant dels goig en honor de Sant Sebastià i repartiment de panets beneïtsCatedral de Santa Maria12:00 h. Assemblea gene-ral ordinariaSala d’Actes de l’Ajuntament14:00 h. Dinar de germa-nor.Podeu apuntar-vos con-tactant amb el Germà Ma-jor al telèfon 60936678818:00 h. Concert de Sant Sebastià, a càrrec dels professors de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell.Sala de Sant Domènec· Dilluns 21. 20:00 h. Missa en record dels ger-mans confrares difuntsEsglésia de la Missió.

ACTES DE SANT ANTONI· Dia 16. 21:30 h. Presenta-ció a les autoritats del nou banderer. I coca i vi al cafè Orient. · Dia 17. 12 h. Missa. I segui-dament benedicció i repar-timent del pa. · Dia 17. Durant el matí es prepara la Calderada de Sant Antoni. A partir de les 13 h. es reparteig la calde-rada i es fa la pujada al pal.Al passeig de La Seu.

Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, amb plaça de pàrquing, despeses de comunitat i WIFI gratuïta inclosos en el preu. Pisos amb dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es lloga pis a la Seu de 110 m2 + 110 m2 de terrassa. Menjador, 4 hab. grans, bany i cuina. No moblat. No gossos. Tel. 973 350 280

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant T. 973 350 280

· Es ven mercedes benz advangarde, e-300 diesel, granate full equip, perfecte estat, motor nou 40.000 km, preu negociable.tel. 677 495 661 - 973 355 587

· Vendo o traspaso negocio en la Seu, con o sin maquinaria para fabricación de mangue-ras y distribución de produc-tos agro-industriales.Tel. 677 495 661 / 973 355 587

· Es necessita senyora sense càrregues familiars per a portar casa d’un matrimoni sense fills a Ba rcelona ciutat. S’ofereix habitatge i flexibilitat d’horari. Interessades: 608 367 856

Jordi Finestres@jordi-finestres Milan-Barça a vuitens, m’encanta! Camí de Wembley on Tito aixe-carà la Cinquena el 25 de maig!

Neus Tomàs@neustomas España, ese país en el que el Gobierno habla de encarcelar a un ‘president’ el mismo día que Rato se pasea por el juzgado sin rendir cuentas

Gumersindo Lafuente@sindolafuente Laffer: “España debe bajar todos los impuestos para volver a crecer”

Jordi Armadans i Gil@Jordi_Armadans cada final d’any o de curs és terrible. I, si s’ha d’acabar el món, millor que sigui avui així demà aniré més descansat ;)

Consuelo Sáizar@CSaizar “Vienes y vas, y adoras al mar que te arrebata con su espuma, y te quedas como inmóvil, oyendo que te llamo... “ Gonzalo Rojas.

Enric Juliana Ricart @EnricJuliana 2014, any sobiranista. L’any d’unes possibles eleccions ge-nerals espanyoles -avan-çades- en clau d’unitat nacional

Gumersindo Lafuente@sindolafuente Millás: ¿Quiénes son los verda-deros okupas, los que están dentro del Parla-mento, o quienes son apaleados a sus puertas?

Alberto Asensi@albasen Es bueno que reconozca-mos que nuestra vida ne-cesita un cambio radical. Lo malo es que dejemos la responsabilidad de ese cambio a los mayas.

Mari Carmen Martin @maricarmenmar Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar x lo q quieres, abandonarlo todo x miedo, no convertir en realidad tus sueños, Neruda

Centre d’Interpretació de Talló////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

Aquest equipament, situat a la Batllia i enfront de l’emblemàtic Santuari de Nostra Senyo-ra de Talló, va ser inaugurat l’agost de 2011

però l’obertura no va ser efectiva fins el 7 de juliol de 2012. La seva creació respon a l’objectiu, entre d’altres, de l’organització d’activitats turístiques, culturals i naturals dintre del Parc Natural del Cadí-Moixeró, molt especialment les que es desenvolu-pen en el territori de la Batllia i en el seu entorn més immediat.

Es tracta d’un edifici que consta de quatre plantes: soterrani, planta baixa, i dos pisos més. A la planta baixa, un espaiós vestíbul fa les funcions d’acolliment i informació al visitant. Des d’aquí s’accedeix a la sala d’exposicions, situada a la mateixa planta, i a la res-ta de l’edifici que té l’accessibilitat garantida a través d’una rampa i ascensor. Al soterrani hi ha la sala on el visitant pot visionar un audiovisual de fotografies, que té una durada de 14 minuts i en el qual s’ emfa-sitza el ric patrimoni natural del Parc.

El Centre d’Interpretació, amb una voluntat cla-ra d’orientar i organitzar, ofereix també activitats de lleure i cultura, tant per famílies com per grups i escoles. L’oferta és àmplia i variada, fonamentada en el tractament del paisatge, la flora, la fauna i el patrimoni etnogràfic.

· Lloguer de pis

Situat a la ctra. d’Andorra, númº20, 4rt, espaiós (130 m2), assoleiat, molt bones vistes, possibilitat moblat. 290 euros al mes. Tel: 973351537663056999

76

opinió

De bous i mules ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

Malgrat algunes profecies que afirmaven tot el contrari, si poden llegir aquestes línies el món no s’haurà acabat. Hi haurà coses, però, que

potser sí que canviaran. Un exemple? Els pessebres. Algunes veus, molt autoritzades, ens volen donar a entendre que no hi ha cap mena d’evidència de què el bou i la mula formessin part d’aquesta escena tan tradicional.

És evident que, en l’actualitat, ni els bous ni les mules formen part del nostre imaginari. No és difícil trobar carn de bou als restaurants o a les carnisseries, però les nostres relacions amb les mules certament han decaigut. Potser hem llegit als diaris que una mula és una persona que introdueix drogues il·legalment en un altre país. En canvi, ja no forma part del dia a dia saber que es tracta d’un animal que ha sor-tit del creuament de dues espècies diferents, els cavalls i els rucs, o el que seria el mateix el fill d’un cavall i una somera o d’un ruc i una euga. Tot plegat comporta que les mules siguin estèrils, és a dir, no poden tenir descendència: un fet que comparteixen amb els bous que, en el fons, no són més que toros castrats, així són més dòcils i més bons treballa-dors. El meu pare m’havia explicat que per aconseguir que el toro perdés la seva capacitat reproductiva se li recargolaven els testicles. Un fet que impedia que la sang arribés a aquella part del cos, de manera que l’òrgan s’acabava assecant i, per tant, perdent la seva funció. Cal imaginar que el procés devia ser un xic dolorós.

Tant els bous com les mules eren molt apreciats. Els bous, més forts, s’utilitzaven per llaurar. Normalment, mitjançant un jou, s’aparellaven dos d’aquests bòvids que tiraven d’uns arreus. La mula, molt més lleugera, estirava els carros, però també era més utilitzada per al transport de mercaderies i persones. No cal dir que tenen fama de ser molt tossudes. Els animals, però, també servien per a altres funcions. El ter-me castellà “pesebre”, que també s’utilitza en algunes zones de parla catalana, designa el lloc on menjaven els animals. Moltes cases de pagès situaven aquest indret a la part de sota de les construccions. A l’hivern, aquesta construcció perme-tia aprofitar l’escalfor que generaven els animals, com si es tractés d’una mena de calefacció, donat que els propietaris acostumaven a viure just a sobre. Ara hi acostuma a haver-hi les calderes de gasoil, o de gas. I s’acostuma a néixer als hospitals, llocs on no hi deixen entrar animals.

Quin xou ! Al iaio Peret

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN AIXÀS · Metge

Dissabte, 22 de desembre de 2012, no ha passat re d’allò que havien dit els maies que havia de passar. També sabem que no ens ha tocat la rifa. A bon sant

t’encomanes! De moment, allò que sí sabem és que l’any 2013 pinten bastos. Diuen que, al nostre hospital, li reduiran el con-cert econòmic. Encara més del que ja se li ha reduït prèviament. El nostre hospital no té coixí per treure pressupost només d’allà on no repercutiria directament en la qualitat de l’assistència a l’usuari. És a dir, en recerca, investigació... Altres encara tenen aquest marge perquè, molts d’ells, depenen d’aportacions soli-dàries periòdiques, televisives o no, per poder tirar endavant els seus projectes. Si ens redueixen encara més el concert econò-mic, això afectarà directament la nostra capacitat resolutiva i tornarà a afectar la composició de les plantilles.

El personal del nostre hospital ja portem mesos familiarit-zats amb aquesta situació. Ens trobem, com molts altres sec-tors, instal·lats en un entorn d’incertesa. Ningú no ens podrà dir, a nosaltres, que hem estirat més el braç que la màniga. La nostra dimensió i el nostre fet geogràfic són els que són. Re-sulta incomprensible que es retalli “linealment” igual que en altres sectors sanitaris que no mostren tants signes de claudi-cació i de manca de capacitat d’endeutament. Resulta lamenta-ble que les poques subvencions que tenim per eixugar deutes, s’endarrereixin mesos i mesos.

Algú em dirà, què barrines? Doncs mireu, d’aquí estant, el que veig és que, en la nostra institució, podem presumir de te-nir un capital humà envejable. Persones que no volen deixar-se vèncer per l’estultícia i que Déu n’hi do! del que són capaces de fer. Em refereixo a fets com el dels “Pastorets a la cassola” on hem assistit al fenomen que representa que un col·lectiu humà s’organitzi i sigui capaç de noliejar un projecte, treballar-lo du-rant setmanes en els assajos, i oferir-lo als seus conciutadans.

I així ha estat com la nostra companyia de teatre “Quin xou!” aquest any ha muntat dos magnífics espectacles: “La Dia-dema”, el dia 15 d’abril, en benefici de la Fundació Joan Petit, nens amb càncer; i aquesta, els dies 22 i 23 de desembre, els “Pastorets a la cassola”, en benefici del Banc dels aliments. Però si expliquéssim tot això als nostres particulars pastorets, ells, absorts com estan en la fal·lera de fer viure els seus personatges, ens respondrien alguna cosa com:

-Què dius? Que fem teatre? Passa! Ca! No ho digos això!-I, si molt convé, l’any que ve ja tornaríem a gicar-nos-hi

veure.

98

Fa poc, la premsa diària es feia ressò de dues rectificacions. La primera es referia a la invali-

dació —noranta anys després!— del rècord mundial de temperatura que s’havia assignat a Líbia. Segons el me-surament, que ara es considera erro-ni, el dia 13 de setembre de 1922, el país nordafricà assolia els 58º de tem-peratura, la més alta registrada mai a la Terra. Una altra notícia assegurava que la policia de Margaret Thatcher va manipular la informació de la tra-gèdia a l’estadi de Hillsboroug, on van morir 96 seguidors del Liverpool. Ara, 23 anys després, Londres dema-nava perdó.

No sé si algú s’ha dedicat a ano-tar les informacions relatives a erra-des que han passat a la història com a certes, però seria un exercici molt interessant, amb els editors i les lli-breries, les biblioteques i els lectors —i per tant, els ciutadans— com a principals damnificats, ja que els uns

i els altres haurien d’arraconar molts llibres d’història, carregats d’errades i incorreccions. Sóc llicenciat en

història, tot i que mai no he exercit d’historiador, i em pregunto si algun dia els historiadors podran aclarir les falsedats que han arribat fins a nosal-tres. I el que és pitjor, les que conti-nuen arribant. Si una cosa em dol de veritat és haver perdut la confiança no en els historiadors sinó en la infor-mació que ens arriba a través d’alguns mitjans de comunicació. I sobretot d’aquells mitjans —i d’aquells profes-sionals!— que m’haurien d’inspirar tota la confiança.

La incredulitat que personalment em produeixen moltes de les coses que escriuen, m’obliga a fer un esforç esgotador per treure no ja el gra de la palla sinó per separar la veritat de la manipulació i la tergiversació. Ma-lament. Malament, si els ciutadans —pocs o molts— posem en dubte la informació que rebem —i la netedat del joc—. L’erosió que això suposa fa i farà un mal irreparable a la nostra societat.

opinió

La veritat del món////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Joan Obiols · Des de Setúria...amb Joan Obiols

actualitat

Actualitat en imatges////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Festival de Nadal Escola La Valira · la Seu d’Urgell

Sant Silvestre · la Seu d’Urgell

Concert Joves Acordionistes · Sort

Taller Gustum · la Seu d’Urgell

Reis d’Orient · la Seu d’Urgell

Mercat d’intercanvi · Tremp

1110

La Selecció Catalana i el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC) van presentar la nova temporada el darrer dissabte del 2012 en una

jornada plena d’activitat celebrada a l’estació d’esquí de la Molina.

La jornada va començar amb una foto de grup dels es-portistes i tècnics i va continuar amb l’acte institucional, celebrat en una Sala d’Exposicions plena de gom a gom. En el mateix acte es van presentar els nous patrocinadors prin-cipals, la prestigiosa marca francesa d’equipació esportiva de muntanya Millet i l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), gestora de les següents estacions d’esquí catalanes: Vall de Núria, La Molina, Espot, Port Ainé i Vall-ter 2000. En la presentació també hi van ser presents la resta de col·laboradors del Centre i la Selecció (Pomoca, Cébé i Formatgeria de Llívia), així com els tècnics i les autoritats respectives, encapçalades pel president de la Federació, Jordi Merino i el director general d’Esports de la Generalitat, Al-bert Marco.

Per la tarda, es va disputar el Campionat d’Espanya de cronoescalada, amb la presència dels nostres millors espor-tistes, encapçalats per cracks de la talla de Kilian Jornet, Mi-reia Miró o Marc Pinsach, entre d’altres.

portada

La Molina acull la presentació de la Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Jaume Orrit · La Molina

Foto: Toni Anguera / FEEC

1312

L’urgellenc Ferran Pubill (la Seu d’Urgell, 1975) és el tècnic res-ponsable de material (skiman)

de l’equip de Copa de Món de Polònia d’esquí de fons però sobretot és una per-sona que estima l’esport i la muntanya. Un esportista que va començar a lliscar per la neu quan tenia 9 anys i anava a l’escola de Les Monges, i que avui és un professional del món de l’esquí respectat a nivell internacional. Abans de fitxar-lo la federació polonesa va treballar per les seleccions d’esquí d’Espanya i del Japó.

Acabes d’arribar del Canadà per

passar el Nadal a casa. Com va la tem-

porada?

Vam començar la preparació a prin-cipis de novembre a Finlàndia, d’allà vam anar a Suècia, vam tornar a Finlància i després al Canadà on hem competit en dues proves de Copa del Món. De mo-ment les coses han sortit bé i estem força satisfets dels resultats obtinguts.

Quins reptes més immediats te-

niu?

El dia 27 de desembre vam fer el Tour d’Ski, un conjunt de proves que se cele-bren entre Alemanya, Suïssa i Itàlia.

Quina és la clau d’un bon skiman?

S’ha de saber buscar el material més adequat per a cada moment i per cada circumstància i en això és tan important l’experiència com la dedicació. Com en tot, s’ha de treballar molt sense tenir por a equivocar-se.

L’any passat en aquesta època es-

taves a la selecció espanyola. Hi ha

molta diferència entre l’equip espan-

yol i el polonès?

La diferència més gran és en l’aspecte econòmic i pressupostari. Ja fa uns anys que l’equip d’esquí de fons espanyol pa-

entrevista

Ferran Pubill: “L’esquí de fons és un esport molt nostre que hem de potenciar” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Marcel·lí Pascual · La Seu d’Urgell

teix retallades molt fortes mentre que a Polònia es destinen molts més recursos a aquest esport que està en creixement i s’aposta amb convicció per la gent jove que puja.

L’Alt Urgell sempre ha estat una

referència en el món de l’esquí de

fons. Això encara és així?

Sí. Durant molt temps a nivell esta-tal hem estat pioners i capdavanters en la pràctica de l’esquí de fons i això s’ha tra-duït en un bon nombre d’esquiadors d’alt nivell i de persones que han destacat en aquest àmbit. Podríem parlar del Josep Giró, del Jordi Ribó, del Carlos Vicente, del Joan Erola i de molts altres..., actual-ment som 4 els urgellencs que treballem en equips que participen en proves de la Copa del Món. També és cert, però, que en els darrers anys altres regions de l’Estat han fet avenços importants i en al-guns aspectes s’han posat al mateix nivell que aquí.

Vas començant esquiant a l’escola

i ara treballes per la selecció polone-

sa. Com has fet aquest camí?

Per fer aquest camí ha estat fonamen-tal el suport de l’escola i de les institucions locals que de ben petits ens animaven a practicar el fons i a competir. Quan estu-diava a Les Monges ens portaven, durant 5 dies, a fer la Campanya Escolar, d’allà es feia una tria i anàvem a fer un Curset d’Observació i després a un de tecnifica-

ció. I així, mica en mica, uns quants ens vam anar engrescant.

S’ha de potenciar l’esquí de fons al

Pirineu?

Sí. Fa uns anys érem molt forts i no podem deixar de ser-ho pel fet de no tenir gaires diners per invertir o pel fet de do-nar preferència a altres esports. Aquest és un esport molt nostre, estretament lligat al territori, a la muntanya i que hem de potenciar des de tots els àmbits, des del privat i des del públic.

Com veus la candidatura olímpi-

ca de Barcelona-Pirineus 2022?

La veig com una oportunitat única per al territori, com un somni que es po-dria fer realitat però també com un repte difícil d’aconseguir tot i que l’experiència olímpica de Barcelona i de la Seu d’Urgell són un punt a favor. És una oportunitat per donar a conèixer el Pirineu arreu del món i dificílment tornarem a tenir una oportunitat com aquesta. Caldria fer grans inversions però l’any 1992 vam de-mostrar al món que ho podem assumir.

1514

gastronomia

Comença el 2013 i comença fort. El primer Parlem de Formatge de l’any el prota-

gonitzarà el mestre formatges Al-bert Pons i Segarra, el creador dels formatges Vall de Meranges i un autèntic apassionat de l’agricultura i del món formatger: l’Albert ho va deixar tot per fer formatges i en pocs anys s’ha convertit en un dels referents de l’artesania alimentària a Cerdanya i al Pirineu.

El tast que l’Albert prepa-ra per aquest gener tindrà un toc d’originalitat, amb un punt de pro-vocació gastronòmica. Serà un tast que trencarà motlles però que mos-trarà molt bé com és l’Albert, capaç de tot, i com són els seus productes, uns formatges excel·lents apreciats pels millors cuiners del país.

Amb les categories de semi sec o Reserva, els formatges de L’Albert

Pons són elaborats amb llet crua d’ovelles xurra, (Zamora), lacoune (França), latxes (País Basc) i ovimed (Catalunya). De coagulació enzi-màtica, pasta premsada i textura fer-me, i escorça natural. Olfacte pene-trant característic dels formatges de llet crua, gust semblant al Idiazabal però a la catalana.

Des de la seva granja, al Mas del Cisco, l’Albert engega a pasturar el seu ramat, amb unes 300 ovelles, que s’alimenten de l’herba privile-

giada de Cerdanya. Allí l’Albert tro-ba l’inspiració que, dia a dia, tast a tast, l’ha portat a elaborar formatges amb personalitat pròpia que fugen de formalismes però que tenen un gust penetrant, autèntic, i que, so-bretot, no deixen indiferent a ningú.

Sens dubte, una bona forma de començar l’any formatger a l’Espai Ermengol!

El sabor autèntic del formatge d’ovella///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Tast de formatges ///////////////////////////////////////////

a càrrec d’Albert Pons

Formatges Vall de Meranges

24 de gener a les 20 h

Espai Ermengol

C. Major, 20 · La Seu d’Urgell

1716

1918

publireportatge

Les DOP IGP permeten identi-ficar els productes de qualitat reconeguda per la Unió Euro-

pea Catalunya gaudeix de molts ali-ments amb característiques especials d’origen, qualitat i tradició

La política de qualitat europea re-coneix i protegeix les denominacions de determinats productes alimentaris que estan relacionats amb el territo-ri. Aquest reconeixement es tradueix amb els productes amb Denominació d’Origen Protegida (o DOP) i Indica-ció Geogràfica Protegida (o IGP). Es tracta de dos marques que sota els seus distintius ens permeten identificar els productes de qualitat reconeguda per la Unió Europea (UE) i que mit-jançant estrictes controls, garanteixen a part de la seva qualitat, el seu origen, autenticitat i tradició.

Així doncs, un producte que porta el logotip DOP, és un producte que té unes característiques úniques i inimi-tables i que sols són possibles gràcies a un entorn geogràfic natural i a les habilitats tradicionals dels productors de la zona geogràfica on s’elabora. A diferència de les IGP, per als produc-

tes DOP s’exigeix que totes les fases de producció i elaboració de l’aliment es realitzen a la zona geogràfica en qües-tió.

Si un producte porta el logotip IGP, vol dir que gaudeix d’una carac-terística específica o una reputació que l’associen a una zona determinada en qual té lloc, al menys, una etapa del procés de producció.

Què tenen en comú una DOP i

una IGP?

Que tenen un nom geogràfic (de regió, comarca o país) que li dona nom a la DOP/IGP.

Que existeix un vincle o relació causa-efecte entre les característiques específiques del producte i el medi geogràfic de la zona.

L’objectiu de les denominacions geogràfiques (DOP i IGP) és que els

productes amb característiques lliga-des al medi natural i als mètodes de producció i transformació tradicio-nals de l’àrea geogràfica d’origen, ad-quireixin un reconeixement especial i estiguin protegides davant a fraus i falsificacions.

Quan s’escull un aliment amb dis-tintiu DOP i IGP, més enllà de tenir la informació de qui l’ha produït, tam-bé es dóna a conèixer com i on s’ha produït i com ha arribat l’aliment del camp a la taula. És el que s’anomena traçabilitat. Alhora, es contribueix a mantenir una certa estabilitat per als agricultors i ramaders, que, amb el seu treball, tenen cura de tot l’entorn ru-ral i natural que hi ha al nostre país.

Els productes amb DOP i IGP són productes de proximitat, associats a una zona i tradició, que ens ofereixen la confiança de saber d’on prové el que mengem. Basant-se en la feina diària, demostren que l’origen és qualitat.

Els productes alimentaris cala-tans que gaudeixen d’aquests distin-tius, agrupats a la Federació Catalana DOP-IGP són els següents:

· Consell Regulador de la DOP

Arròs del Delta de l’Ebre. Ctra. De Camarles-Deltebre, km 6,5. Deltebre. Telf. 977 487 777. www.do_deltadelebre.com · Consell Regulador de la DOP

Avellana de Reus. Passeig Sunyer, 4-6, 2on 2a. Reus. Telf. 977 326 336. www.avellanadereus.cat · Consell Regulador de la DOP

Formatge de l’Alt Urgell I la Cer-

danya. Sant Ermengol, 37. La Seu d’Urgell. Telf. 973 350 266. www.dop-alturgell-cerdanya.com · Consell Regulador de la DOP

Mantega de l’Alt Urgell i la Cer-

danya. Sant Ermengol, 37. La Seu d’Urgell. Telf. 973 350 266.www.dop-alturgell-cerdanya.com · Consell Regulador de la DOP

Les Garrigues. Complex La Capa-rrella, 97, 1ª planta. Lleida. Tel. 973 280 470. www.olidoplesgarrigues.com

· Consell Regulador de la DOP

Oli de l’Empordà*. Nou, 48. Figue-res. Tel. 972 503 088. www.oliemporda.cat · Consell Regulador de la DOP

Oli de la Terra Alta. Bassa d’en Gaire, 1. Gandesa. Tel. 977 420 018. www.dopoliterraalta.com . · Consell Regulador de la DOP

Oli del Baix Ebre-Montsià. Ca-rretera Raval de Crist, s/n. Tortosa. Tel. 977 581 212. www.acobem.com. · Consell Regulador de la DOP

Siurana. Antoni Gaudí, 66, D-1 B. Reus. Tel. 977 331 937. www.siurana.info · Consell Regulador DOP Pera de

Lleida. Av. Tortosa, 2. Lleida. Tel. 973 220 149. www.peradelleida.es · Consell Regulador DOP Mon-

geta del Ganxet. Sant Pau, 34. Sa-badell. Tel. 607 536 941. www.mongetadelganxet.cat

· Consell Regulador IGP Calçot

de Valls. Muralla de Sant Antoni, 8. Despatx 5. Valls. Tel. 977 609 083. www.igpcalçotdevalls.cat · Consell Regulador IGP Patates

de Prades. Av. Verge de l’Abellera, 1. Prades, Tel. 977 868 178. · Consell Regulador IGP Poma

de Girona. Mas Badia, s/n. La Ta-llada d’Empordà. Tel. 972 755 025. www.pomadegirona.cat · Consell Regulador IGP Pollas-

tre i Capó del Prat. Les Moreres, 48. El Prat de Llobregat. Tel. 934 786 878. www.pollastredelprat.org · Consell Regulador IGP Vedella

dels Pirineus Catalans*. Ptda Sant Esteve, 6. La Seu d’Urgell. Tel. 973 353 984. www.vedellapirineus.cat · Consell Regulador IGP Pà de

Pages Català*. Pau Claris, 134, 4art. Barcelona. Tel. 934 871 818. *productes amb reconeixement transitori

Catalunya gaudeix d’aliments amb caracterís-tiques especials d’origen, qualitat i tradició////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Què implica disposar d’un distintiu

DOP/IGP?

La protecció que garanteix dispo-sar d’un distintiu DOP/IGPs s’estén a totes les fases de comercialització dels productes, incloent la presen-tació, l’etiquetatge, la publicitat i la documentació comercial, i implica la prohibició d’emprar qualsevol indi-cació falsa o enganyosa pel que fa a la procedència, l’origen, la naturalesa o les característiques essencials dels productes.

La protecció d’una DOP o IGP implica el dret exclusiu dels produc-tors i els elaboradors d’emprar la de-nominació registrada.

Obtenció del reconeixement

Per obtenir el reconeixement com a DOP/IGP, primer s’ha de

presentar la sol·licitud al Departa-ment competent en matèria agroa-limentària de la Generalitat. S’ha d’acreditar la vinculació professional, econòmica i territorial del producte pel qual es sol·licita la inscripció amb l’àmbit geogràfic de la denominació. La DG competent en matèria de qua-litat agroalimentària, estudiarà la do-cumentació presentada.

Un cop completat l’expedient se sotmetrà a informació públi-ca al DOGC o BOE per un termini de dos mesos i, un cop analitzades les al·legacions que es presentin, es dictarà si escau resolució favorable que es publicarà al DOGC i al BOE, s’enviarà a l’administració competent per a la seva tramesa a la Comissió Europea i, per ordre del Departa-

ment d’Agricultura, Ramaderia, Ali-mentació i Medi Natural (DAAM), s’aprovarà el reconeixement transi-tori de la DOP/IGP, el seu reglament i el consell regulador provisional.

Un cop la Comissió Europea hagi inscrit al Registre comunitari la DOP o la IGP, es dictarà ordre del DAAM, que es publicarà al DOGC, per la qual es reconeix amb caràcter definitiu el consell regulador provisional i el re-glament de la dop i igp.

És a dir, obtenir el certificat de DOP/IGP és un procés llarg, que a vegades pot costar anys.

Els productes amb DOP i IGP ens ofereixen la confiança de saber d’on prové el que mengem

La protecció d’un distintiu DOP i IGP s’estén a totes les fases de comercialització

DOP i IGP catalanes

2120

gastronomia

Directe de l’hort a taula. Això és el que ens ofereix el Xavier Gispert, un pagès de l’Alt Urgell que en els seus terrenys situats als Banys de Sant Vicenç

cultiva tota classe de fruites i verdures que després ven di-rectament en una parada als mercats de la Seu d’Urgell i de Puigcerdà i ara, també, a través de la seva web www.

hortdelxavi.com

El que ha fet el Xavier és tota una novetat al Pirineu. D’aquesta manera, amb una botiga digital, el Xavier apro-pa tots els seus productes frescos, de primera qualitat i de confiança, a tots els consumidors que vulguin rebre’ls a casa. Productes de màxima confiança de la mà d’un pro-ductor local que ha decidit viure de la pagesia, que és el que li apassiona, a partir de la relació directa amb els seus clients. El Xavier conrea els seus productes i ell mateix els ven i els reparteix únicament per l’Alt Urgell i la Cerdanya.

En aquest món globalizat cada cop és més important el fet de conèixer l’origen del que mengem, la zona on es produeix un aliment i qui el cultiva. En el cas del Xavier els productes estan conreats a la manera tradicional en uns terrenys privilegiats dels Banys de Sant Vicenç, al Baridà, en una zona on les característiques de la terra i de l’aigua garanteixen unes condicions especials de producció.

A la botiga on-line www.hortdelxavi.com el Xavier i la seva família han pogut ampliar el ventall de produc-tes per vendre i ara també hi podem comprar pa, begudes, embotits, formatges, olis, etc.

Ara, entrant a la web de l’Hort del Xavi obtindreu, per la primera compra on-line, un 10% de descompte de pro-moció d’obertura en tots els productes.

Benvinguts a l’Hort del Xavi!

L’Hort del Xavi ens porta a casa productes de màxima confiança cultivats al Pirineu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. Pascual· Banys de Sant Vicenç

DIES D’ENTREGA DE LES COMANDES:

ALT URGELL: Dimarts i Dijous de 16h. a 21h. Hora

límit de recepció de les comandes: 15h del dia anterior

a l’entrega.

CERDANYA: Dimecres i Divendres de 16h a 21 h.

Hora límit de recepció de les comandes: 15h del dia

anterior a l’entrega.

Et portemla compraa casa!

Producte de la nostra comarca, cultivat als Banys de Sant Vicenç, Alt Urgell.

Molt fàcil! ens trobaràs a www.hortdelxavi.comtel. 630 608 265 · info@hortdelxavi.com

de l’hort a casa Omple el rebost sense desplaçar-te!

2322

Viatges

La sortida que us volem reco-manar per aquest mes de gener és una sortida ideal per gaudir

dels paisatges, dels petits pobles de muntanya, de la neu i de la gent que ens ofereixen els Alps alemanys, aus-tríacs i el cor del Tirol amb un domini esquiable de 22.000 km que recoma-nem a tots els amants de la neu.

Començarem la nostra ruta des-de Munchen, on directament de l’aeroport agafarem el cotxe de llo-guer i farem uns 260 km fins a Salz-burg. La primera parada que farem de camí serà per visitar el llac Chiemses, on hi ha unes vistes meravelloses, i d’aquí seguirem fins a Salzburg on fa-rem nit.

Després de conèixer Salzburg se-guirem la ruta fins arribar al parc na-tural de Berchtesgaden, on tenim in-fitat de coses per fer i llocs per visitar, des de les mines de Sal de Salzberwerk amb una antiguitat de més de 150 anys

i excavades a més de 600m, el Kehls-tein (també conegut com el niu de l’Àliga: santuari del règim nazi durant la segona Guerra Mundial) on hi po-dem pujar i baixar esquiant, o el llag Königssee, semblant a un fiord al mig dels Alps, envoltat d’agrestes mun-tanyes que s’alcen fins els 2.000m.

Durant la nostra ruta dormirem en petits hotels de poble, on el prin-cipal objectiu dels locals és el nostre benestar.

Seguirem fins a la Zona de Zelf amb See, situada a la vora d’un mag-

nific llac i coneguda per les grans estacions d’esquí que l’envolten. En aquesta zona, a banda de gaudir d’una infinitat de quilòemtres esquiables en glaceres i en pics de 3.564 m l’alçada, també hi trobarem una gran varietat de centres termals com el de Bad Gas-tein, conegut per les seves aigües ca-lentes amb propietats regeneradores.

Després de passar uns dies per aquestes grans valls, anirem fent camí fins arribar a la zona del Tirol, passant per diferents poblets com Kaprun i Mitersill.

Un cop hem fet la coneguda ca-rretera dels Alps, farem parada a Ins-bruck també coneguda per les seves estacions d’esquí i pel seu preciós cen-tre medieval.

Finalment, ja només ens quedarà per fer un últim tram de la nostra ruta que serà per deplaçar-nos fins a Mun-chen on agafarem l’avió per tornar cap a casa.

Una ruta pels Alps///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARTA SOCA · Outlet Viatges La Seu

Recomanacions i observacions:

Tots els cotxes de lloguer a Ale-manya estan obligats durant l’hivern a portar rodes de contacte i les engan-xines dels peatges dels països amb els quals fan frontera com ara Àustria i Suïssa.També porten l’enganxina de la Tassa Eco, pagada per tot l’any. Nosaltres us recomanem cases de llo-guers com Hertz o Europcar.

L’anomenada carretera dels Alps és de pagament i té un cost d’uns 8€.

Molts hotels porten la MP: cal confirmar horaris ja que els seus ho-raris d’àpats no són com els nostres.

Les saunes dels centres termals són nudistes, no s’hi pot entrar amb banyador.

Porteu sempre amb vosaltres la

tarja sanitària europea o una bona as-segurança de viatge, sobretot els que practiqueu esports. Si hi anem durant la temporada d’estiu i volem fer una part d’aquesta ruta amb bicicletes,

sapigueu que molts hotels són Bici Frenli, això vol dir que tenen tot ti-pus de serveis per a ciclistes, des d’un lloc on guardar les bicis, centres per rentar-les, etc.

2524

Ara que ja tenim la neu més o menys ben apos-sentada i repartida pels nostres cims, comencem a netejar raquetes de neu, esquisos, grampons i

piolets per sortir a viure més intensament la muntanya i la natura i gaudir d’aquell silenci típic del hivern.

Cal parar atenció, però, a l’estat de la neu, sobretot en pendents, per evitar tenir un ensurt i que ens caigui a so-bre o bé ens arrossegui una allau.

Abans de cada excursió o activitat a la neu caldrà conèixer l’estat d’aquesta i la situació meteorològica, tant actual com futura. Actualment podem conèixer de molt bona mà l’estat de la neu en diferents zones del Pirineu, i fins i tot l’historial d’allaus de cada zona amb una sectorit-zació bastant acurada i real. Hi ha diferents tipus de neu, en funció de la temperatura, i també hi ha diferents tipus d’allaus: molt sovint trobarem allau de neu pols, allau de placa i allau de fusió. També poden caure allaus en zones exposades i arestes on s’hi han format cornisses de neu.

Allaus de neu pols. Es produeixen durant o poc des-prés d’una nevada, sobretot si ha estat intensa i generosa, poden baixar per pendents d’uns 30 graus, que no és molt, però acostumen a ser espectaculars pel núvol de pols que formen. En el seu descens i a causa de la seva lleugeresa acostumen a lliscar a gran velocitat, poden arribar a ofegar una víctima molt abans de sepultar-la per la força de l’ona expansiva, omplint pulmons i vies de neu.

Allaus de placa. Segur que tots n’hem trobat o presen-ciat alguna, són la causa del 80 % dels accidents per allaus. Es produeixen quan la neu s’acumula sobre una capa de neu gelada i els cristalls no cohesionen, formant així una capa nova. El seu trencament no és inmediat, així que no ens en podem fiar encara que hi hagi passat algú poc abans, davant nostre. Pot caure després del pas de tres o quatre

Les Allaus///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

persones. Acostumen a produir-se en terrenys convexos on la neu suporta forces de tracció importants. El trenca-ment provoca un gran soroll, la víctima normalment es atrapada per la gran massa, engolida per aquesta i sepulta-da. Segons el gruix és fàcil que pateixi fractures i fins i tot aixafament, cosa que pot provocar hemorràgies internes.

Allaus de fusió. Fins ara les allaus vistes es podien produir a l’hivern i a la primavera. L’allau de fusió pot produir-se fins i tot al juny. Aquestes allaus passen quan es trenca la cohesió de les capes de neu a causa de la sa-turació d’aigua per les elevades temperatures de l’estació. Són allaus generalment lentes però molt destructives: es compacten per la seva elevada massa i pel seu gran pes, de manera que si ens atrapen és impossible sortir-ne sol.

Arestes. Hem de posar especial atenció quan passem per sota d’arestes a ‘sotavento’ i on hi hagi cornisses im-portants ja que poden caure per un canvi de temperatura o humitat i provocar també alguna allau.

Aquests són els diferents tipus d’allaus. Informeu-vos abans de sortir tant del temps com de l’estat de la neu. Una web molt recomanable amb històrics i dades d’allaus és: http://siurana.igc.cat/visorIGC/allaus.jsp

L’ombra pluviomètrica no és més que una zona concreta que presenta una pluviometria inferior a zones properes, a causa del relleu del terreny

que la conforma.És molt probable que després d’un episodi de pluja

generalitzada a la zona, en veure els registres de preci-pitacions recollits, ens adonem que els valors de pluja en àrees d’alta muntanya dupliquin o tripliquin els va-lors recollits a les valls. Per exemple, en algunes situa-cions de pluja, mentre a la Seu d’Urgell es recullen uns 15mm de pluja, en zones de muntanya com Sant Joan de l’Erm es poden recollir 50mm.

Aquest fet s’explica per la presència de la plu-ja orogràfica. Per citar un exemple il·lustratiu i fàcil d’entendre, imaginem que l’aire humit és una espon-ja plena d’aigua. Aquesta viatja per la vall i va deixant caure aigua de forma feble, però quan topa amb una muntanya aquesta esponja es comprimeix i deixa anar l’aigua del seu interior... Quan ha passat per la muntan-ya l’esponja s’ha quedat sense aigua i, per tant, ja no ens donarà més precipitacions.

Com es pot veure en la imatge de l’Atles Climàtic de Catalunya, on surt representada la pluviometria

anual del Pirineu Central Català, trobem que la zona de la Seu d’Urgell es troba dins d’una zona d’ombra plu-viomètrica. Mentre la mitjana anual de pluja a la Seu volta els 650mm, en zones molt properes aquesta quan-titat augmenta significativament, tal i com passa, per exemple, en pobles com Civís, Bescaran o Adraén, on aquesta quantitat és superior a 850mm, i per sobre dels 1000mm als cims del Cadí o Salòria.

Ja ho diuen... Plou poc però pel poc que

plou, plou prou.

Ombra pluviomètrica////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia

2726

Cedeixen a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya un llibre de l’any 1600///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Puigcerdà

cultura

Dimecres 2 de gener de 2013 es va signar al Consell Co-marcal de la Cerdanya el

contracte de cessió en comodat pel qual el senyor Joaquim Gay de Mon-tellà cedeix a l’entitat cerdana el llibre titulat Centuria o historia de los famosos

hechos del Gran Conde de Barcelona... imprès a Barcelona l’any 1600.

L’autor del llibre, un frare fran-ciscà anomenat Estevan Barellas, ex-plica la història dels primers comtes catalans durant la conquesta musul-mana de la Península. En aquest mo-ment, segles VII i IX, Catalunya és encara una marca (terra de frontera) del regne

dels francs. Segons l’autor els no-bles del nostre territori, comandats pel noble Bernardo Barcino es reple-guen als Pirineus i des de Llívia i amb el suport del que ell nomena “pueblos Libicos i Ceritaneos” s’organitzen i inicien la reconquesta cristiana.

Es tracta doncs d’una obra pre-tesament historiogràfica que és en realitat un compendi de fets mitolò-gics. La seva importància no rau en la veracitat dels fets que descriu sinó en com, en època moderna, es crea un passat remot i gloriós per Catalunya.

El volum cedit per l’empresari Joaquim Gay de Montellà a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya es troba en un perfecte estat de conservació i és una peça de bibliòfil. Té unes 400 pà-gines, està enquadernat en pergamí i va ser imprès al taller del barceloní Sebastián Cormellas l’any 1600.

Aquest ingrés fet a principis d’any passa a formar part de la biblioteca antiquària de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya que actualment disposa de diversos llibres datats entre els segles XV i XIX.

2928

Benvolguts pares:Melcior, Gaspar i jo, en Baltasar, vam rebre milers de cartes dels vostres fills i filles demanant mol-

tes coses. Permeteu-nos, però, que us recordem els regals que els nens i nenes també necessiten un cop finalitzada la nostra feina.

En primer lloc, el més important que necessiten és AMOR. Heu de petonejar-los, abraçar-los i acariciar-los. Sense amor els nens no poden créixer ni madurar; però, amb comte! No confongueu amor amb consentir-ho tot o deixar-se fer xantatge per les seves rebeque-ries. Això seria malcriar-los. Estimar significa també establir límits. Es-timar també és castigar quan cal.

La segona cosa que necessiten els fills és EDUCACIÓ. Aquesta és la millor herència. Cal ensen-yar-los a comportar-se en cada circumstància. Els heu d’ensenyar com han de menjar, fer ús dels coberts, vestir o parlar en cada circumstància. I, sobretot, heu d’ensenyar-los a respectar als altres, i això implica que aprenguin a cuidar el tracte amb els adults i, especialment, amb els seus professors. Les normes de convivència i bona educació heu d’ensenyar-les a casa. La vostra responsabi-litat no la podeu delegar a ningú. I per educar-los correc-tament es comença predicant amb l’exemple: els pares sou l’exemple que seguiran els vostres fills.

No ho oblideu ensenyar-los també que el seu futur depèn d’ells mateixos i del seu ESFORÇ; i que els somnis només s’aconsegueixen a força de sacrifici. Perquè les co-ses importants de la vida ningú les regala. Per això teniu el deure d’educar la seva voluntat, han de conèixer quines són les seves obligacions i complir-les en cada moment.

Ah! No hi pensàvem! Molts de vosaltres ens heu pre-guntat que podieu regalar aquest any. Gaspar, Melcior i jo ho hem parlat i hem arribat a la conclusió que el millor regal que podeu fer als més petits és una mica més de les vostres persones i del vostre TEMPS.

Una salutació cordial,S.M. Baltasar, Rei Mag d’Orient

Benvolguts nens i nenes:Vam rebre milions de cartes vostres i el que més desitgeu és que les vostres

il·lusions es facin realitat. Avui, després de la feina feta i un cop hem

tornat a Orient, volem contestar aquestes car-tes perquè no es quedin en l’oblit. Sabeu que us estimem de tot cor i que la nostra tasca és treballar per complir els vostres somnis. Ens heu demanat moltes coses i grans desitjos que

intentem complir encara que no sem-pre és possible.

Ens heu demanat les vostres joguines preferides, salut per a la vostra família i per als nens malalts, joguines per a tots els nens, desitjos de pau

per al món, aprovar els exà-mens, que us manin menys

deures, etc.Sabem que el dia màgic vau trobar mol-

tes de les joguines que heu encomanat i potser alguna més per sorpresa. Estigueu tranquils, també vam arribar a casa de molts nens que durant l’any no tenen joguines. Si estudieu i us esforceu, segur que aprovareu i si treballeu molt a classe, tindreu menys deures a casa.

Pel que fa a la salut, doncs no està a les nos-tres mans però cada dia hi ha millors doctors que es preocupen d’això, i cada dia hi ha més malalties que es poden curar.

Dir-vos que escriurem una carta a tots els Governs del món perquè, a través del diàleg, arribin a la Pau. Bé, i dir-vos que no us amoï-neu per si heu estat bons o dolents, nosaltres sabem que no hi ha nens dolents. Així que procureu estudiar, feu bondat i estimeu molt la vostra família i als que teniu al voltant.

Sigueu feliços, us estimem!

S.M. Els Reis Mags d’Orient

benestarQui controla l’ordinador?////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒSCAR ROSELL · Pediatra

Qui controla l’ordinador de casa? Qui passa més de dues hores al dia mirant la tele? Qui té el darrer model de telèfon intel·ligent? De qui és l’habitació

on hi ha l’ordinador? Si a qualsevol d’aquestes preguntes hem contestat “la

meva filla o el meu fill” tenim un petit problema que re-quereix una intervenció abans que es converteixi en un problema greu.

Una adicció es pot definir com quelcom que ens domi-na, que escapa al nostre control i que ens perjudica. Hi ha adiccions molt diverses a les quals estem exposats com a persones. Les noves tecnologies són un bon aliat però un mal substitut.

No és estrany, doncs, observar alguns nens que no po-den traure la mirada de la pantalla quan els hi parles, que necessiten estar connectats a la xarxa i que si no n’estan tenen ansietat, que tenen més relacions virtuals que de contacte real.

Stimulus Vitae delega la seva columna a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Anna Garcia i Natàlia Jiménez · Stimulus Vitae

Fisioteràpia respiratòria///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Montse Sansa i Laura Gràcia · Centre de fisioteràpia

La Fisioteràpia Respiratòria és una especialitat de la Rehabilitació Fisica que ajuda a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones amb problemes res-

piratoris. Els objectius que pot aconseguir el fisioterapeuta especialista en Fisioteràpia Respiratòria són els següents:

Permeabilitzar la via aèrea: dins dels nostres pulmons hi ha de poder passar l’aire, i perquè això sigui possible, cal que estiguin nets de mucositat, i també que els conductes que transporten l’aire tinguin el diàmetre adequat.

Mantenir o guanyar volum pulmonar: que el pulmó pu-gui encabir més aire en cada inspiració que fem.

Aconseguir una respiració més adequada i econòmica.Disminuir la díspnea (sensació d’ofec): molt útil en casos

de pacients asmàtics.Ajudar a la reabsorció i drenatge d’aire i de líquids pleurals.Mantenir una bona postura del cos i una bona mobilitat

de les extremitats superiors ajuda a respirar correctament.Ajudar a prevenir problemes circulatoris, ja que cal re-

cordar que el sistema respiratori i el càrdio-vascular estan íntimament relacionats.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, el fisioterapeuta compta amb exercicis actius (els realitza el propi pacient), exercicis actiu-assistits (els fa el paciente amb l’ajuda del fisioterapeuta) i maniobres passives (les executa el fisiote-rapeuta sense la participació activa del pacient). En cas de tractar nens, s’intenta integrar els exercicis a través del joc, per tal que l’infant gaudeixi de la sessió i es mostri més col.laborador.

Quan es tracta d’una persona amb una patologia crònica (EPOC, asma, enfisema…), s’ensenyen unes pautes per tal que el pacient pugui realitzar a casa seva de forma habitual.

Centre de Fissioteràpia Montse Sansa

Tel. 654093008 - 630785363

3130

La qüestió del calendari////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Des de la més profunda antigor, l’ésser humà ha tingut la necessitat de comptar el temps, ja fos per saber quan havia de començar a migrar, tot

seguint els animals als quals caçava; o ja fos, posterior-ment, per saber quan havia de plantar o recol·lectar les seves collites, un cop va descobrir els primers secrets de l’agricultura i de la ramaderia.

Per fer-ho de manera segura, va aixecar els ulls al cel i va descobrir que aquelles llumenetes que es movien pel firmament, seguien uns cicles inexorables que li podien anar perfectament bé per als seus propòsits.

Es va guiar, sobretot, per dos astres del firmament, els que més brillaven i els que semblaven seguir uns cicles més regulars: la lluna i el sol. Tots dos li servien per mar-car un cicle llarg (l’any) i un cicle curt (el dia).

La lluna, amb les seves fases ben visibles i fàcils de se-guir, permetia establir tant dos cicles intermitjos: el mes (d’entre 28 i 29 dies) i la setma na (d’uns 7 dies).

Tanmateix el sol, a part de delimitar clarament els dies, gràcies a la clara sucessió entre el dia i la nit, seguia uns cicles determinats per la duració del dia que permetia determinar clarament les estacions i, sobretot, dos punts ben notables: el solstici d’hivern, que era el dia més curt de l’any i el solstici d’estiu, el dia més llarg.

Aquesta combinació de cicles lunars i solars van de-terminar el calendari seguit per moltes civilitzacions hu-manes. Tots són diferents, però tots tenen alhora moltes similituds. Els més antics, pel que sembla, són els lunars. Encara avui dia s’utilitza el calendari lunar per determinar determinades festivitats, com la Pasqua i totes les altres que depenen d’aquesta. El problema ve quan cal combinar el calendari solar i el lunar: no quadren perfectament.

D’altra banda, els cicles lunars i solars tenen un altre inconvenient seriós: no són múltiples exactes d’un dia. Per exemple, el calendari solar, que depèn del període traslació de la Terra entorn del Sol, dura 365 i gairebé ¼ de dia. Això fa que cada 4 anys (amb alguna correcció a llarg termini) s’hagi d’afegir un dia addicional si no volem que el calendari es vagi desfasant: és el que coneixem com el famós dia de traspàs.

Un problema similar tenen les cultures que segueixen un calendari lunar pur. També aquí hi ha un desfasament i cal afegir o treure dies (o fins i tot mesos) per tal que les

dates quadrin i se succeeixin amb una periodicitat més o menys acceptable.

Si seguíssim altres cicles siderals, per exemple, l’aparició de l’estrella més brillant del firmament austral després del Sol: Sirius, com feien els egipcis, també tin-dríem problemes de periodicitat.

I és que els cicles siderals no són relacions exactes (nú-meros racionals) sinó que solen ser números irracionals, cosa que complica molt més la comptabilitat dels cicles i, per tant, dels calendaris.