LA INFORMACIÓ A L'USUARI DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ A L ... · En els codis QR les dades s’emmagatzemen en el sistema de codificació per punts i bidimensionals. L’usuari necessita

LA INFORMACIÓ A L'USUARI DEL

TRANSPORT PÚBLIC URBÀ A

L'ÀMBIT AMTU

RESUM EXECUTIU

Abril 2015

3

LA INFORMACIÓ A L'USUARI DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ A

L'ÀMBIT AMTU. Resum executiu

1 ANTECEDENTS ....................................................................................................................... 7

2 METOLOGIA ........................................................................................................................... 8

3 EXPERIÈNCIES NACIONALS I INTERNACIONALS ..................................................................... 9

3.1 OBJECTIU ........................................................................................................................................................... 9

3.2 METODOLOGIA ................................................................................................................................................... 9

3.3 RESULTATS ........................................................................................................................................................ 9

3.3.1 BLUETOOTH, CODIS QR I NFC ................................................................................................................................................. 9 3.3.2 APP ........................................................................................................................................................................................ 10 3.3.3 XARXES SOCIALS .................................................................................................................................................................. 11 3.3.4 WEB ....................................................................................................................................................................................... 12 3.3.5 OPEN DATA ........................................................................................................................................................................... 13 3.3.6 PANTALLES D’INFORMACIÓ ................................................................................................................................................ 13 3.3.7 SMS, TRUCADA O SISTEMES DE MISSATGERIA INSTANTÀNIA ........................................................................................... 14 3.3.8 EXPERIÈNCIES D’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL ................................................................................................................. 15

3.4 SÍNTESI ........................................................................................................................................................... 17

4 INFORMACIÓ EN EL PUNT DE PARADA .................................................................................. 18

4.1 OBJECTIU ........................................................................................................................................................ 18

4.2 METODOLOGIA ................................................................................................................................................ 18

4.3 RESULTATS ..................................................................................................................................................... 18

4.3.1 INFORMACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC .............................................................................................................................. 20 4.3.2 INFORMACIÓ DEL RECORREGUT ........................................................................................................................................ 20 4.3.3 INFORMACIÓ DELS HORARIS .............................................................................................................................................. 21 4.3.4 ALTRA INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ........................................................................................................................... 23 4.3.5 ACCESSIBILITAT.................................................................................................................................................................... 26 4.3.6 INFORMACIÓ CORRESPONENT AL VEHICLE ...................................................................................................................... 26 4.3.7 VALORACIÓ QUANTITATIVA DE LA INFORMACIÓ ALS PUNTS DE PARADA ........................................................................ 27

4.4 SÍNTESI ........................................................................................................................................................... 29

5 INFORMACIÓ DIGITAL .......................................................................................................... 30

5.1 OBJECTIU ........................................................................................................................................................ 30

5.2 METODOLOGIA ................................................................................................................................................ 30

5.3 RESULTATS ..................................................................................................................................................... 31

5.3.1 PÀGINES WEB ....................................................................................................................................................................... 31 5.3.2 RESULTATS XARXES SOCIALS I INFORMACIÓ EN OBERT .................................................................................................. 34

5.4 SÍNTESI ........................................................................................................................................................... 38

6 INFORMACIÓ DE L’USUARI ................................................................................................... 40

4

6.1 OBJECTIU ........................................................................................................................................................ 40

6.2 METODOLOGIA ................................................................................................................................................ 40

6.3 RESULTATS ..................................................................................................................................................... 41

6.3.1 PRINCIPAL LLOC DE CONSULTA DELS HORARIS O PARADES ........................................................................................... 41 6.3.2 INFORMACIÓ A LA PARADA DEL BUS .................................................................................................................................. 42 6.3.3 INFORMACIÓ DINS DE L’AUTOBÚS ...................................................................................................................................... 44 6.3.4 APLICACIONS (APP) ............................................................................................................................................................. 45 6.3.5 INFORMACIÓ DIGITAL: WEB I XARXES SOCIALS ................................................................................................................. 45 6.3.6 DADES OBERTES ................................................................................................................................................................... 47 6.3.7 HORARIS EN PAPER ............................................................................................................................................................. 47 6.3.8 ALTRES FORMES D’ATENCIÓ A L’USUARI ............................................................................................................................ 47 6.3.9 CONDUCTOR .......................................................................................................................................................................... 48 6.3.10 ALTRES ASPECTES COMENTATS .................................................................................................................................. 48

6.4 SÍNTESI ........................................................................................................................................................... 49

7 INFORMACIÓ A L’USUARI DES DELS SERVEIS D’ATENCIÓ CIUTADANA .................................. 50

7.1 OBJECTIU ........................................................................................................................................................ 50

7.2 METODOLOGIA ................................................................................................................................................ 50

7.3 RESULTATS ..................................................................................................................................................... 52

7.3.1 RAPIDESA EN LA RESPOSTA ................................................................................................................................................ 52 7.3.2 PREGUNTA 1. INFORMACIÓ GENERAL DEL TRANSPORT PÚBLIC ..................................................................................... 52 7.3.3 PREGUNTA 2. INFORMACIÓ TÍTOLS BONIFICATS ............................................................................................................... 53

8 TENDÈNCIES I RECOMANACIONS ......................................................................................... 54

8.1 LA QUALITAT GENERAL DEL SERVEI ............................................................................................................. 54

8.2 TRANSPARÈNCIA I OBERTURA DE DADES ..................................................................................................... 54

8.3 WEB I APLICATIUS WEB ................................................................................................................................. 55

8.4 LES XARXES SOCIALS ..................................................................................................................................... 56

8.5 PUNT DE PARADA ........................................................................................................................................... 57

8.6 MITJANS TRADICIONALS ................................................................................................................................ 57

8.7 ALTRES ASPECTES ......................................................................................................................................... 58

ANNEX I. MAPIFICACIÓ HASHTAGS ................................................................................................... 59

5



ÍNDEX DE TAULES

Taula ‎4.1 Nivell de qualitat de la informació en el punt de parada en funció de la tipologia del

municipi AMTU (en punts) ......................................................................................................................... 27 Taula ‎5.1 Sistema de valoració de la informació existent a la pàgina web, amb una valoració

elevada de la informació en temps real .................................................................................................. 31 Taula ‎5.2 Valoració de la informació a l’usuari de les pàgines web analitzades. Global i segons

municipis AMTU ........................................................................................................................................... 32 Taula ‎5.3 Puntuació obtinguda per a cadascuna de les pàgines web analitzades .......................... 33

ÍNDEX DE FIGURES

Figura ‎4.1 Infraestructura del punt de parada. Global i per tipus de municipi AMTU (mostra de 103

punts de parada)......................................................................................................................................... 19 Figura ‎4.2 Indicació del nom de la parada per tipus de municipi AMTU (mostra de 103 punts de

parada) ......................................................................................................................................................... 20 Figura ‎4.3 Parades que disposen del plànol de les línies segons els tipus de municipi AMTU

(mostra de 103 punts de parada) ........................................................................................................... 20 Figura ‎4.4 Parades que disposen del termòmetre de les línies segons el tipus de municipi AMTU

(mostra de 103 punts de parada) ........................................................................................................... 21 Figura ‎4.5 Parades amb informació del recorregut de les línies segons el tipus de municipi AMTU

(mostra de 103 punts de parada) ........................................................................................................... 21 Figura ‎4.6 Informació dels horaris en el punt de parada. Global i per tipus de municipi AMTU

(mostra de 103 punts de parada) ........................................................................................................... 22 Figura ‎4.7 Altra informació disponible als punts de parada (mostra de 103 punts de parada) ... 23 Figura ‎4.8 Altra informació disponible als punts de parada segons els tipus de municipis AMTU

(mostra de 103 punts de parada) ........................................................................................................... 24 Figura ‎4.9 Valoració del nivell de qualitat de la informació en el punt de parada en funció de la

tipologia del municipi AMTU (mostra de 103 punts de parada) .......................................................... 28 Figura ‎5.1 Percentatge de municipis de cada tipologia que disposen de compte de Twitter ........ 34 Figura ‎5.2 Presència de la informació del transport públic en els comptes de twitter municipals

........................................................................................................................................................................ 34 Figura ‎5.3 Percentatge de municipis de cada tipologia que disposen de compte de Facebook ... 35 Figura ‎5.4 Presència de la informació del transport públic en els comptes de Facebook

municipals .................................................................................................................................................... 36 Figura ‎6.1 Valoració d’on acostumen a consultar els horaris i parades del transport urbà ........... 41 Figura ‎6.2 Valoració de la importància de conèixer la informació en temps real ............................. 43 Figura ‎6.3 Valoració de la millor forma de conèixer quan és la propera parada dins de l’autobús 44 Figura ‎6.4 Valoració de l’ús de les xarxes socials per consultar informació del transport públic . 46 Figura ‎7.1 Valoració del nivell de rapidesa en la resposta per a tipus de municipis AMTU ............. 52 Figura ‎7.2 Valoració de la qualitat en la resposta a la pregunta de demanar informació general del

transport urbà segons tipus de municipis AMTU ................................................................................... 52 Figura ‎7.3 Valoració de la qualitat en la resposta a la pregunta de demanar informació referent

als títols bonificats segons tipus de municipis AMTU ........................................................................... 53

6

7



1 ANTECEDENTS

L’Agrupació de Municipis Titulars de Transport Urbà (AMTU) de la 2ª Corona metropolitana de

Barcelona, és una associació de municipis lliurament adherits a la mateixa, que té per objecte

l’enaltiment i la promoció del transport públic urbà de les seves ciutats, i de la mobilitat

sostenible en general de la regió metropolitana de Barcelona. D’altra banda, la Diputació de

Barcelona dóna suport en matèria de mobilitat als municipis de la província de Barcelona, i molt

especialment a aquells que tenen l’obligació de redactar plans de mobilitat urbana.

Des de fa anys, ambdós organismes han elaborat, per mitjà de conveni, estudis per a aprofundir

en un major coneixement de la situació del transport urbà, per promocionar-ne el seu ús i per

facilitar la seva gestió als municipis associats. Dins d’aquesta missió, un dels aspectes

rellevants tant per l’AMTU com per la Diputació de Barcelona és l’estudi de com es dóna la

informació del servei a l’usuari.

La comunicació entre l’usuari del transport públic i el servei s’efectua en diferents moments i per

mitjà de diferents canals de comunicació: al punt de parada, dins del propi autobús, per mitjà de

fulletons en paper, en la pàgina web, per les xarxes socials...

En els darrers anys el desenvolupament de les tecnologies vinculades a sistemes intel·ligents

de transport (ITS) i Smartcities han tingut una implantació molt important en tots els sectors i

també en el sector del transport de persones. Tenint en compte tant la importància de la

comunicació de la informació del transport públic a l’usuari com la implantació de les noves

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà

(AMTU) i la Diputació de Barcelona, han impulsat la realització del present estudi.

L’objectiu principal d’aquest estudi és valorar com es dóna la informació a l’usuari en els serveis

de transport urbà i en especial en els municipis de l’àmbit AMTU (a les parades, al web, a les

xarxes socials, aplicatius per a mòbils, etc.), i com percep aquesta informació l’usuari habitual

del servei. Així mateix s’ha elaborat un recull d’experiències a escala local, regional o

internacional relacionades amb la informació a l’usuari del transport públic i que poden tenir

aplicació als municipis que formen l’AMTU.

La finalitat d’aquest treball recau en la recerca dels instruments i canals més útils per tal de

garantir una bona comunicació a l’usuari dels serveis de transport urbà. La implantació i

dinamització d’aquests instruments pot recaure en l’operador del servei, l’administració local o

supramunicipal o fins i tot amb el propi usuari del servei.

8

2 METOLOGIA

La síntesi de la metodologia emprada per assolir l’objectiu de l’estudi ha estat la següent:

EXPERIÈNCIES NACIONALS I INTERNACIONALS (APARTAT 3)

•Identificar els projectes existents que es desenvolupen a escala local, regional o internacional

que poden tenir aplicació als municipis que formen l’AMTU. Anàlisi de més de 40 experiències.

INFORMACIÓ EN EL PUNT DE PARADA (APARTAT 4)

•Auditoria en més de 100 punts de parada en l'àmbit AMTU. Les parades escollides correspon a

parades intermodals, punts de parada en hospital i altres parades rellevants.

INFORMACIÓ DIGITAL (APARTAT 5)

•Anàlisi de totes les web dels operadors i els municipis AMTU que donen informació del transport

urbà. Anàlisi també de com es dóna la informació a través de les xarxes socials, aplicatius i

informació en obert d'ús per al ciutadà.

INFORMACIÓ DE L'USUARI (APARTAT 6 I 7)

•La percepció d'aquesta informació per part de l'usuari s'ha fet per mitjà d'enquestes a peu de

parada (més de 200), i també s’ha realitzat sessions focals amb els principals agents que

intervenen en aquest procés d’informació i comunicació (operadors, representats dels

municipis AMTU, gent gran, joves, associacions de transport públic i professionals).

9



3 EXPERIÈNCIES NACIONALS I INTERNACIONALS

3.1 OBJECTIU

Conèixer diferents formes de facilitar la informació als usuaris a nivell nacional i internacional, i

identificar els projectes que poden tenir aplicació a tots o part dels municipis que formen l’AMTU.

3.2 METODOLOGIA

La metodologia emprada s’ha estructurat en tres parts diferents, que segueixen una coherència

seqüencial i un ordre cronològic, tal i com mostra el següent diagrama:

Les següents experiències s’han agrupat en experiències tecnològiques, experiències

d’accessibilitat universal i altres experiències.

3.3 RESULTATS

3.3.1 BLUETOOTH, CODIS QR I NFC

Bluetooth és una eina que permet la transmissió de dades entre diferents dispositius mitjançant

un enllaç per radiofreqüència. Per la seva banda, l’aplicació de codi QR (Quick Response Barcode)

i NFC (Near Field Comunication) es basa en l’accés a informació de qualsevol tema mitjançant un

dispositiu mòbil. En el transport es pot vincular tota la informació relacionada amb el transport

públic amb algun dels dos dispositius.

En els codis QR les dades s’emmagatzemen en el sistema de codificació per punts i

bidimensionals. L’usuari necessita disposar de l’aplicació descarregada al seu dispositiu mòbil

del lector de codis per poder accedir a la informació alfanumèrica. Mitjançant la càmera

s’escaneja el codi i s’accedeix al contingut associat. De la seva banda, els sensors NFC, tal com

les seves sigles indiquen, permet la comunicació de camp reduït. Consisteix en una tecnologia

sense fils d’alta freqüència i curta distància (aproximadament uns 10 centímetres) que

mitjançant un camp magnètic permet l’intercanvi d’informació entre dispositius.

Experiències analitzades en l’estudi

Parades amb NFC i Codi QR a Vigo. Implantació

de dues noves formes gratuïtes que permeten

als usuaris conèixer el temps d’espera de

l’autobús a la parada: codi QR i sensor NFC per

a smartphone.

Identificació de projectes

Caracterització de projectes

Valoració de la seva aplicabilitat en l'àmbit AMTU

10

Parades amb NFC a París. Les parades tenen informació disponible amb codis NFC que

permeten consultar el temps d’arribada i sortida de les línies d’autobús sense necessitat

de descarregar-se cap App.

Codi QR a les parades del transport urbà comarcal de Pamplona. La lectura del codi QR

permet conèixer totes les línies que hi tenen parada, el temps d’arribada (en els pròxims

60 minuts) i la destinació.

Codis TarraQR. Campanya promocional del transport urbà i el comerç de proximitat

mitjançant codis QR.

Bluetooth a les parades (Donosti). Es tracta d’un sistema d’informació del temps

d’arribada de l’autobús a la parada mitjançant Bluetooh. Aquest sistema està instal·lat en

20 parades de la ciutat que no disposen de panells electrònics.

3.3.2 APP

La major part de les ciutats grans i mitjanes d’Europa disposen d’una App del transport públic

urbà que permet als seus usuaris disposar d’informació de l’oferta existent de forma

actualitzada. Cada App és diferent i específica de cada ciutat, si bé solen contenir tots o bona

part dels següents elements:

Temps d’arribada a l’autobús (en alguns casos teòric o en d’altres en temps real).

Sistema d’alertes de les arribades de l’autobús.

Selecció de preferits (per línia o parada).

Com anar? Planificador de la ruta òptima en transport públic.

Parades properes: localitzar la parada més pròxima a la teva posició.

Informació de les línies: rutes, parades, freqüència...

Incidències del servei.

Aplicació adaptada per a persones amb discapacitat visual, certificada pel CIDAT (ONCE).

Funcionament online i offline


TMB APP (Barcelona). Permet als usuaris conèixer l'hora d'arribada del proper

autobús(IBUS), planificar el recorregut en transport públic (Vull anar), trobar les parades

de bus i metro que hi ha més a la vora (On sóc), guardar les parades preferides i consultar

les parades més properes (fins a un màxim de 15) sobre un mapa de GoogleMaps.

TUS APP (Sabadell). Permet conèixer el temps d’arribada de l’autobús a les parades,

localitza la parada més pròxima, accedir a la informació de les línies i parades, planificar

els desplaçaments i disposar d’un servei d’avisos vinculat al twitter de l’empresa. Aquesta

aplicació està adaptada per a persones amb discapacitat visual.

11



APP Bus Londres. Permet buscar rutes i itineraris en transport públic entre dos punts de la

ciutat de Londres, veure la ruta de les diferents línies, rutes preferides, informació en

temps real i ubicació de les parades sobre mapa i localització de la ubicació de l’usuari.

APP Bus Madrid. Aplicatiu similar als

anteriors en quant a funcionalitats. La

darrera versió incorpora un sistema de

realitat augmentada que permet a

l’usuari identificar els equipaments i

instal·lacions rellevants de l’entorn i les

indicacions per accedir-hi a peu. Entre

els elements de realitat augmentada es

mostren les parades d’autobús properes i com accedir-hi (direcció i distància a peu).

APP Metro Tokyo off line. Aplicació per a turistes que visiten la ciutat i incorpora

indicacions per accedir als diferents punts turístics de la ciutat des de cada estació i

indicacions per utilitzar la millor sortida.

APP App&Town. Aplicació que pretén guiar a persones amb dificultats visuals o motrius

fins a l’oferta de transport públic més propera. A partir d’indicacions visuals i auditives

guia i acompanya a qualsevol usuari del transport públic (bus, metro, tren, tramvia...).

Moovit. Ofereix informació a temps real dels diferents modes de transport públic

(autobusos, tramvies, trens, metro i ferris) mitjançant un sistema de navegació amb GPS.

L’aplicació inclou informació estàtica dels operadors de transport (línies, horaris,

parades...) i informació dinàmica que s’actualitza constantment. Permet guardar a

preferits les parades i línies rellevants

per l’usuari i activar el servei d’alerta de

missatges.

Citymapper. Aplicació i web d’ajut als

desplaçaments dins d’una ciutat, per

facilitar als usuaris i visitants el

coneixement de la ciutat. Els principals

serveis de consulta són: On vas?

(Cercador de rutes entre dos punts), On

quedem?, Troba transport i Favorits.

3.3.3 XARXES SOCIALS

Les xarxes social són comunitats virtuals en què persones, empreses/serveis o organitzacions

amb interessos, inquietuds o aficions similars tenen la possibilitat i facilitat per a interactuar.

Són un mètode molt efectiu a l’hora de posar-se en contacte amb gent amb la que es comparteix

inquietuds o interessos (amics, clients...).

És una forma de baix cost per facilitar informació al públic interessat (sense necessitat

d’imprimir, de difondre...). Twitter, Facebook, Youtube, Instagram són les xarxes socials més

12

conegudes i utilitzades. Totes elles permeten publicar missatges i adjuntar informació que pot

ser vista pels seus contactes o seguidors.


Twitter TFL Bus Alerts (Londres). Inclou les alertes referents als autobusos de la ciutat

(retards significatius de les línies o alteracions que poden afectar al recorregut o temps

d’espera).

Twitter B&H Buses (Brighton). Canal

de twitter que ofereix un servei de

preguntes sobre els serveis de la

companyia d’autobusos entre les 9 i les

17h els dies laborables.

Facebook Capital Transport of London.

S’utilitza per publicar noticies i

novetats relacionades amb els serveis

de l’empresa, novetats i experiències.

Twitter específic de cada línia de metro (Londres). Canal de twitter específic per a cada

línia de metro i del tramvia que permet als passatgers habituals conèixer tota la

informació referent a la seva línia.

Portal web alimentat pels usuaris (rodalia.info). Pàgina web creada per un privat, la qual

s’alimenta de la informació generada pel propi ciutadà, en concret de tots els twitters

etiquetats dels usuaris dels trens de Rodalies de Barcelona.

3.3.4 WEB

Una pàgina web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant generalment el

llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin

un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment. Aquest és una de les principals

formes d’accés a la informació i més en el cas dels serveis de transport urbans.


TMB Digital (Barcelona). Web que engloba tota la informació disponible de TMB i informa

de les diferents eines tecnològiques disponibles. Des del web es pot accedir a App per a

mòbils, web corporatiu de TMB, xarxes socials, club JoTMBé i MouTv.

TMB Mapsweb (Barcelona). Eina interactiva de planificació d’un viatge en els diferents

modes de transport públic de TMB. Mitjançant la cartografia de Google Maps, permet

trobar una ruta marcant el punt d’origen i el punt de destinació directament sobre el mapa.

Sistemes d’informació oberts (Hèlsinki). Cada autobús i tramvia permet visualitzar la

ubicació de l’autobús en temps real i en tot moment des d’on vulguin.

13



Moveuskadi (País Basc). Planificador

de viatges en transport públic (bus,

tren, tramvia, metro i ferry).

Planificador de rutes (Londres).

Planificador de rutes en transport

públic. Mitjançant un mapa de Google

Maps inclou totes les parades

digitalitzades i en clicar-les s’indica les

línies que tenen parada en aquell punt i els horaris de pas dels propers autobusos (en

temps real) per línies.

Web de Transports Municipals del Gironès. Es disposa d’informació detallada de les

diferents línies. Inclou informació dels horaris per parada i informació d’horaris de

butxaca.

3.3.5 OPEN DATA

El servei de dades obertes o Open Data són el conjunt de dades que es posen a disposició del

públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar sense cap restricció. Permet posar a l’abast de

tothom la informació que posseeix el sector públic en formats digitals, estandarditzats i oberts.


Open data EMT Madrid. Servei de dades disponibles en línia de l’oferta de transport públic

de l’EMT de Madrid.

Open data Terrassa. Es tracta d’un portal de

dades públiques obertes. En relació al

transport públic inclou dades amb els horaris

de cada línia de bus urbà per punt de parada i

recorregut i parades del bus urbà.

Open data Gavà. Tot i que no inclou informació

de transport públic és un exemple d’accés a

dades públiques de forma fàcil i comprensible

(mitjançant gràfics, taules o mapes).

3.3.6 PANTALLES D’INFORMACIÓ

Es disposa de sistemes de publicació de la informació a partir de pantalles o monitors on s’envia

el missatge a publicar. Aquest sistema és un element cada vegada més habitual en ciutats

mitjanes i grans, especialment en aquelles parades amb una elevada demanda d’usuaris.

14


Pantalles d’informació per a l’usuari al bus i a les parades (TMB). Inclou pantalles

d'informació a l'usuari de les parades de bus, sistema d'informació a l'usuari de dins dels

busos (indica la pròxima parada, tant visualment com acústicament) i sistema

d'informació al passatge de metro.

MOUTV. Sistema d'informació a través de videopantalles promogut i gestionat per TMB per a

les seves xarxes d’autobusos i metro de Barcelona que compta amb més de 1.000 pantalles.

Monitors dins del bus (Aalborg). Monitors dins dels autobusos que informen del trajecte

(recorregut i pròxima parada).

Localitzadors de bus (Charlottesville). La ciutat de Charlottesville compta amb uns

aparells de localització dels autobusos que permet conèixer l’hora aproximada d’arribada

dels pròxims autobusos des del punt de parada.

Smartquesina (Barcelona). Compta amb

una pantalla tàctil que funciona les 24h del

dia i compta amb aplicacions de servei

públic municipals i de TMB, publicitat

dinàmica digital, connexió WiFi i descàrrega

de les aplicacions municipals a través de

codis QR i tecnologia contactless.

3.3.7 SMS, TRUCADA O SISTEMES DE MISSATGERIA INSTANTÀNIA

Actualment la majoria d’usuaris disposen de mòbil que els permet contactar amb les empreses

operadores des del punt de parada o des d’on es trobin. La tradicional funció de consulta de

dades mitjançant el telèfon és la trucada i amb posterioritat el sistema de missatgeria SMS.

Aquests sistemes han quedat desfasats per noves eines i aplicacions telefòniques que

permeten accedir a la informació de forma molt més ràpida. Tot i això, encara hi ha gent que no

disposa de coneixements avançats en informàtica i que utilitza la tradicional trucada o

missatges de text.

Per contra sistemes missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents si que han esdevingut un

avenç important en relació a la comunicació amb l’usuari (Whatsapp, Telegram o Line).


Sistema telefònic: Quan arriba el meu bus? (País Basc). Per mitjà de sms facilita

informació del temps d’arribada de cada autobús a una parada, accessibilitat del vehicle

per cadires de rodes i possibilitat de portar equipatge, bicicletes...

Sistema telefònic sms (Dublín). L’usuari rep un SMS amb la informació de les pròximes

expedicions del punt sol·licitat.

Missatgeria instantània (Mataró). Permet disposar d’informació del temps real de pas del

bus a través de missatgeria instantània (Telegram).

15



3.3.8 EXPERIÈNCIES D’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

En analitzar la informació disponible a les parades cal tenir en compte aspectes d’accessibilitat

universal. Moltes vegades la informació publicada en una parada no compleix algun o més d’un

dels paràmetres d’accessibilitat (alçada, ubicació, mida de la lletra, sistemes d’accés a la

informació per invidents...).

En aquest apartat es presenten diferents maneres de publicar la informació en un punt de

parada. No tots els casos compleixen condicions d’accessibilitat però cadascun d’ells permet

veure quina informació es presenta en diferents municipis.


Audio Guides (Liverpool). Les àudio guies a les parades d’autobús que permeten conèixer

la informació de la parada perquè si els usuaris han d’anar-hi puguin accedir-hi amb

facilitat. Des de la pàgina web de la companyia d’autobusos es pot escoltar i guardar la

informació de descripció de la parada.

Informació accessible a les parades (Dublin). Disposen dels criteris que han de complir

totes les parades d’autobús perquè la informació sigui accessible (colors utilitzats, font,

informació en Braille).

Pal de parada informatiu a Reus. Totes les parades estan senyalitzades amb un pal

informatiu de base triangularamb 3 frontals amb informació diferenciada en cada cas: 1:

mostra amb un gran format (lletra de mida gran) quines línies s’aturen en aquell punt de

parada; 2: Mapa de totes les línies de Reus i termòmetre esquemàtic de les línies que

tenen parada en aquell punt; 3: Horaris de pas de cadascuna de les línies.

Pal de parada de Sant Cugat del Vallès. El punt de parada inclou un pal que inclou un plafó

amb el nom de la parada i les línies que s’hi aturen, diferenciant cada línia amb un color i

un altre amb el mapa de les línies i els horaris principals.

Pal de parada Roma. Cada pal de parada s’inclou el número de parada, les línies que s’hi

aturen, les parades de cada línia i els horaris de funcionament i freqüència de pas de cada

línia. L’alçada on es troba la informació i la mida de la lletra no compleixen les condicions

d’accessibilitat.

Mapa de la xarxa de Metro (Londres).

Model utilitzat com a referència a l’hora de

crear molts dels mapes de la xarxa

ferroviària de moltes ciutats.

Parades il·luminades (Londres).

Pals de parada amb mapa de cada línia a

Abu Dhabi. Cada pal de parada inclou

informació del número de la línia, freqüència (gràfic de sectors que indica el temps),

parades principals i petit mapa del recorregut identificant les parades.

16

Horaris en Roll-on (Virginia). Es tracta de cilindres mòbils amb els horaris i altra

informació de les línies d’autobús que s’aturen a la parada. Per poder incorporar tota la

informació en poc espai aquests roll-on permeten girar el contingut publicat.

Mapa tàctil en Braille (San Francisco). Mapes tàctils amb informació en Braille per a

invidents a les estacions de metro de San Francisco.

Parades de bus amb panell de transbordament (Ginebra). Els punts de parada

incorporen la següent informació: nom de la parada, nom de la línia o línies que hi tenen

parada i principals destinacions, horaris vigents, mapa de la xarxa de bus, mapa de

connexió o transbordament, pantalla electrònica amb les properes sortides en temps real

i informació de preus i altra informació rellevant de l’operador.

17



3.4 SÍNTESI

Les solucions que donen informació a l’usuari sobre els horaris de pas en temps real en el punt

de parada esdevenen un pas qualitatiu per l’usuari. En aquest sentit la disposició de pantalles

informatives resulta una solució molt ben valorada si bé, degut al seu cost, únicament és viable

la seva implementació en ciutats mitjanes / grans i en les parades amb una major demanda

d’usuaris. En canvi una solució molt més econòmica i universal és la disposició de codis QR o

sensors NFC per a smartphone, o disposar d’un recurs de missatgeria instantània (Whatsapp,

Telegram...) que doni informació dels horaris reals de pas. Aquestes mesures permeten als

usuaris disposar del temps exacte que resta perquè arribin els autobusos de les diferents línies

a la parada sol·licitada (vegeu l’experiència de Mataró). En l’àmbit dels municipis de l’AMTU,

aquesta solució pot estar vinculada al servei de transport públic del municipi (o del conjunt de

municipis) o a l’administració local.

La disposició d’aplicatius per a dispositius mòbils resulta un instrument molt important

d’informació a l’usuari del transport urbà. Amb major o menor encert, la major part d’aquestes

App permeten saber el temps d’arribada a l’autobús, selecció de preferits (línia o parada),

informació intermodal, parades properes, informació de les línies (horaris, recorregut, punts de

parada...), incidències... La disposició d’un App resulta una eina molt útil d’informació a l’usuari,

en especial per a aquells municipis on l’oferta del transport urbà és més important. La difusió

d’aquestes eines entre els usuaris i l’educació de com utilitzar-les correctament són dues noves

necessitats que poden sorgir en els municipis que les implantin.

Les xarxes socials esdevenen cada dia més una eina d’intercanvi d’informació als usuaris d’un

servei. Així, a banda de compartir recursos virtuals, permet la publicació d’informació a temps

real. En aquest sentit resulta important que el transport urbà d’una ciutat tingui presència a les

xarxes socials.

El transport urbà és un servei públic en el qual resulta molt important la informació a l’usuari. En

aquest context resulta clau que aquest servei disposi d’una pàgina web com a instrument de

referència en la comunicació a l’usuari. Aquesta ha de contenir informació detallada de tot el que

té a veure amb el servei (rutes, horaris, tarifes, noticies, incidències, etc.), i esdevenir referència

per als usuaris que volen conèixer en detall tota la informació necessària i actualitzada. Així

resulta molt interessant que el web ofereixi el màxim d’informació en relació a com planificar un

desplaçament i facilitar la intermodalitat. En tot cas aquest recurs ha de ser accessible (a totes

les persones i dispositius), permetre una cerca ràpida i promocionar el web en les xarxes socials.

Les dades obertes o Open Data són el conjunt de dades que poden ser reutilitzats i tornats a

publicar sense cap restricció. En el cas del transport públic, disposar de tota la informació

relacionada en obert (punts de parada, recorregut, ubicació del bus en temps real,

infraestructures dels punts de parada...) facilita a la informació en tant que pot ser utilitzada per

d’altres aplicatius web (App, webapp...) i per tant amplifica els canals de comunicació a l’usuari.

http://www.mataro.cat/web/portal/ca/campanya/missatgeria/index.html

18

4 INFORMACIÓ EN EL PUNT DE PARADA

4.1 OBJECTIU

Conèixer com es dóna la informació a l’usuari en els municipis de l’àmbit AMTU, principalment pel

que respecte a informació general del punt de parada, ubicació i accés fins a la parada,

característiques del punt de parada i nombre d’expedicions que passen per aquesta parada,

informació del transport públic en el punt de parada, accessibilitat del punt de parada i

informació corresponent al vehicle.

4.2 METODOLOGIA

S’ha auditat més de 100 punts de parada, que inclouen a la major part dels municipis AMTU que

disposa de transport urbà i a les principals parades Hub on els usuaris poden fer intermodalitat

amb el tren o varies línies urbanes / interurbanes. S’ha analitzat punts de parada a tots els

municipis de l’AMTU, si bé aquests no són representatius del conjunt de l’àmbit, ja que

generalment coincideixen amb els punts de parada de major demanda.

Amb la informació recopilada s’ha establert un sistema de puntuació, segons el qual en funció de

la informació de cada punt auditat es pot valorar el nivell de qualitat de la informació del

transport públic a l’usuari.

En la informació que es realitza a continuació es fa un buidat diferenciat segons el tipus de

municipi partint de la classificació de l’AMTU (A, B, C, D i E). Aquesta classificació correspon al pes

demogràfic de cada municipi en el moment d’associar-se (el grup A correspon a municipis de

més de 100.000 habitants, el B d’entre 50 i 100.000 habitants, el C de 20 a 50.000 habitants, el

D de 10 a 20.000 habitants i l’E de menys de 10.000 habitants).

4.3 RESULTATS

Les dades més rellevants dels 103 punts de parada analitzats són les següents:

Segons el tipus de municipi AMTU 13 punts de parada en municipis de tipologia A, 21 en

B, 23 en C, 27 en D i 19 en E.

El 61,2% són parades intermodals i la resta no tenen aquestes funcions.

EL 48,5% dels punts de parada es troben en apartadors i 51,5% en carrils de circulació.

En relació al principal pas per a vianants d’accés al punt de parada predominen els

passos per a vianants sense semaforitzar (59,2% sobre el total) i en menor mesura hi

trobem els passos per a vianants amb semàfor (27,2%).

Segons la infraestructura del punt de parada, tots els punts de parada analitzats bé

d’una marquesina bé d’un pal de parada. Així mateix, en un 30% dels punts analitzats es

disposa d’ambdues infraestructures alhora (pal de parada i marquesina). Per tipus de

19



municipi AMTU, les diferències són poc rellevants, si bé el percentatge de parades que

només compten amb pal de parada és superior en els municipis D i E.

Figura ‎4.1 Infraestructura del punt de parada. Global i per tipus de municipi AMTU (mostra de 103 punts de parada)

El 66% dels punts de parada disposen de bancs a l’entorn immediat del punt de parada.

Resulta rellevant que en només 20 punts de parada (19,4% del total), no es disposa de

lloc per seure.

Segons la il·luminació, s’ha fet una valoració subjectiva, ja que la major part del treball

de camp s’ha efectuat en franges horàries amb llum natural. En primer lloc cal destacar

que tots els punts de parada analitzats disposen d’un sistema d’il·luminació o

d’enllumenat proper. No obstant això, en un 40,8% s’intueix que el sistema d’il·luminació

és adequat i en un 59,2% se suposa que potser és insuficient, tot i que en general no

s’ha pogut constatar durant el treball de camp.

En relació a la infraestructura que

disposa el punt de parada per

facilitar l’accés al bus, hi ha 19 punts

de parada que tenen una plataforma

per facilitar aquest accés. D’aquests

punts, en 15 casos es tracta d’una

ampliació de la vorera i en els 4

restants per mitjà de la instal·lació

d’una plataforma prefabricada.

33,0%

36,9%

30,1% Només pal de parada

Només Marquesina

Pal de parada + marquesina

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Pal de parada Pal + marquesina Marquesina Res

20

4.3.1 INFORMACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC

Dels 103 punts de parada analitzats, en 48 s’identifica el nom del punt de parada (46,6%),

mentre que en el 53,4% restant no. En aquest cas els resultats varien absolutament en funció

del tipus de municipi. Cal destacar que algunes parades dels municipis D i E correspon al punt de

parada de la travessera urbana on generalment hi para el bus urbà i l’interurbà. En tots els casos

s’identifiquen les línies que hi paren.

Figura ‎4.2 Indicació del nom de la parada per tipus de municipi AMTU (mostra de 103 punts de parada)

4.3.2 INFORMACIÓ DEL RECORREGUT

El 35% de les parades compta amb el plànol de les línies urbanes que hi paren. En aquest

paràmetre també s’observa una relació directa entre els municipis de major població i

l’existència del plànol de les línies de transport urbà.

Figura ‎4.3 Parades que disposen del plànol de les línies segons els tipus de municipi AMTU (mostra de 103 punts de

parada)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Si No

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Si No

21



Pel què fa a la presència de termòmetre indicant el recorregut esquemàtic de la línia de transport

urbà, el percentatge de disposició d’aquest element s’incrementa fins al 59,2%. En aquest cas

també s’observa com els municipis amb una millor dotació són els de major població.

Figura ‎4.4 Parades que disposen del termòmetre de les línies segons el tipus de municipi AMTU (mostra de 103

punts de parada)

De la combinació dels dos paràmetres anteriors s’obté que hi ha 35 punts de parada que no es

disposa de cap element gràfic que indiqui el recorregut de la línia (ni plànol ni termòmetre). La

major part d’aquestes parades s’han localitzat en municipis de tipus D i E.

Figura ‎4.5 Parades amb informació del recorregut de les línies segons el tipus de municipi AMTU (mostra de 103

punts de parada)

4.3.3 INFORMACIÓ DELS HORARIS

Tots els punts de parada analitzats (excepte les parades d’Alella i del Papiol que no tenen servei)

compten amb informació dels horaris de la línia.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Si No

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Plànol + Termòmetre Només Plànol Només Termòmetre Res

22

Figura ‎4.6 Informació dels horaris en el punt de parada. Global i per tipus de municipi AMTU (mostra de 103 punts de

parada)

24 de les 103 parades analitzades tenen pantalles amb informació en temps real (4 en

municipis A, 12 en municipis B, 4 en C, 2 en D i 2 en E). Segons la informació que incorporen:

5 parades incorporen informació sobre Línia / Destinació / Minuts / Data / Hora.

5 no funciona.

3 parades incorporen informació sobre Línia / Destinació / Minuts / Data / Hora / Tª.

3 parades incorporen informació sobre Línia / Destinació / Minuts.

3 parades incorporen informació sobre Línia / Sentit / Minuts / Tª / Data / Humitat.

2 sense dades.

2 parades incorporen informació sobre Línia / Destinació / Minuts / Data / Hora / Tª.

1 parada incorpora informació sobre Línia / Destinació / Minuts.

Finalment en relació als horaris, també s’ha fet una valoració qualitativa de l’estat de la

informació disponible al ciutadà. S’ha classificat la informació en:

30,1%

20,4%

47,6%

1,9%

Horaris generals de la línia

Horaris exactes del punt de parada

Horaris del punt de parada i generals

Res

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Horaris generals de la línia Horaris exactes del punt de parada

Horaris del punt de parada i generals Res

23



Bona o acceptable: si és llegible per l’usuari i presenta un bon estat de conservació

(encara que compti amb alguna mancança). Aquesta situació s’ha detectat en 98 punts

de parada.

Millorable: si és llegible, tot i que amb alguna dificultat, fruit d’un mal estat de

conservació (pintades, parcialment estripat...). Aquesta situació s’ha detectat en 2

punts de parada.

Deficient: si la informació resulta difícil de llegir per l’usuari degut al mal estat de

conservació de la informació. Aquesta situació s’ha detectat en 3 punts de parada.

4.3.4 ALTRA INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

En cadascuna de les parades també s’ha inventariat altra informació rellevant del transport

urbà. En concret si disposa de:

Identificador operador

Dades de contacte operador

Tarifes en vigor

Panell d'avisos

Indicació objectes perduts

Informació punts de venda

Megafonia

Mitjans virtuals

Dins del conjunt d’altra informació disponible en el punt de parada, resulta predominant que els

punts de parada disposin de la identificació de qui és l’operador i dades de contacte. En canvi en

la resta de paràmetres analitzats resulta predominant no disposar d’aquesta informació.

Figura ‎4.7 Altra informació disponible als punts de parada (mostra de 103 punts de parada)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Informació operador

Contacte operador

Informació tarifes

Panell d'avisos

Objectes perduts

Punts de venda

Servei de megafonia

Mitjans virtuals …

Si No

24

A continuació es mostra aquesta informació per tipus de municipi.

Figura ‎4.8 Altra informació disponible als punts de parada segons els tipus de municipis AMTU (mostra de 103 punts

de parada)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Identificador operador

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Ddes contacte operador

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Informació de les tarifes en vigor

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Panell d'avisos

Si No

25



0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Informació d'objectes perduts

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Informació dels punts de venda

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Servei de megafonia

Si No

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Mitjans virtuals (informació a temps real)

Si No

26

4.3.5 ACCESSIBILITAT

Pel que fa a l’accessibilitat els resultats han estat els següents:

Amplada lliure de pas de la vorera que dóna accés a la parada (diferenciant si és

superior o inferior a 1,5 metres). Hi ha 8 parades que tenen una vorera inferior a 150 cm

d’amplada útil. La resta majoritàriament té una amplada superior si bé es probable que

en algun cas aquesta sigui inferior a aquest llindar fruit de la ubicació dels elements del

mobiliari urbà.

L’alçada mínima de vol (superior a 210 cm). Pràcticament totes les parades compleixen

aquest criteri.

El límit inferior de la informació no superior a 120 cm. Hi ha 20 parades on se supera

aquest llindar (cap en municipi de tipus A, 1 en municipi tipus B, 2 en C, 11 en D i 5 en E).

Disposar d’informació en Braille. Cap de les parades analitzades en disposa.

Disposar de tancaments verticals transparents o translúcids. La major part disposen

d’elements per identificar els vidres o no s’escau (parades amb que només disposen de

pal de parada). 8 parades no compleixen amb aquests criteris d’accessibilitat (4 en

municipis de tipus B, 2 en C i 2 en E).

4.3.6 INFORMACIÓ CORRESPONENT AL VEHICLE

Durant el treball de camp en els punts de parada en molts casos s’ha pogut identificar l’arribada

d’una o vàries expedicions del bus urbà. En aquest cas s’ha apuntat si el vehicle disposa

d’identificació exterior de la línia corresponent i també la identificació del destí o denominació.

Els resultats d’aquest treball de camp són els següents:

S’ha pogut realitzar aquest treball en un total de 76 punts de parada (73,8% sobre el

total).

En 70 punts (92,1%), les expedicions comptaven amb la identificació exterior de la línia.

En les 6 restants no en disposaven o bé en aquell moment no estava en funcionament.

En 72 punts (94,7%), les expedicions comptaven amb la identificació exterior del

recorregut o destinació.

27



4.3.7 VALORACIÓ QUANTITATIVA DE LA INFORMACIÓ ALS PUNTS DE PARADA

Per valorar la qualitat de la informació a l’usuari en els punts de parada s’ha establert un sistema

de puntuació en funció de diferents ítems. El sistema de puntuació emprat és el següent:

En relació a la valoració de la informació en cadascun dels punts de parada, s’ha considerat

oportú establir un sistema progressiu en funció de les dimensions del municipi. En aquest sentit

municipis més petits i amb menys recursos en relació al transport públic, el nivell d’exigència és

menor respecte a aquells de majors dimensions. El sistema de valoració establert és el següent:

Taula ‎4.1 Nivell de qualitat de la informació en el punt de parada en funció de la tipologia del municipi AMTU (en

punts)

TIPOLOGIA DE

MUNICIPIS

NIVELL DE QUALITAT DE LA INFORMACIÓ

MOLT BONA BONA ACCEPTABLE MILLORABLE DEFICIENT

A ≥85 65-85 45-65 25-44 <25

B ≥85 65-85 45-65 25-45 <25

C ≥80 60-80 40-60 25-40 <25

D ≥80 60-80 40-60 25-40 <25

E ≥75 55-75 35-55 25-35 <25

•Nom parada: 10 punts

•Identificació línies que hi paren: 10 punts

Identificació:

20 punts

•Plànol línies: 15 punts

•Termòmetre: 15 punts

•(si hi són tots dos la puntuació màxima serà 20 punts)

Plànol: 20 punts

•Horaris línia (general): 15 punts

•Horaris punt de parada: 20 punts

•Si compleixen els dos punts anteriors la puntuació és de 25 punts.

•Pantalles amb informació a temps real: 15 punts

•Puntuació màxima si hi ha horaris generals, del punt de parada i pantalla: 35 punts

Horaris:

35 punts

•Identificador operador: 2,5 punts

•Dades de contacte operador: 2,5 punts

•Tarifes en vigor: 2,5 punts

•Panell d'avisos: 5 punts

•Indicació objectes perduts: 2,5 punts

•Informació punts de venda: 2,5 punts

•Megafonia: 2,5 punts

•Mitjans virtuals: 5 punts

Altra informació:

25 punts

•En funció de l'estat de la informació en el punt de parada s'ha aplicat una correcció en la puntuació obtinguda. Així si l'estat de la informació és acceptable o correcte no s'aplica cap reducció. Si l'estat d'informació és millorable s'aplica una reducció de 7,5 punts en la puntació obtinguda. Si aquest estat és dolent la reducció és de 15 punts.

Manteniment

28

Aplicant aquests criteris al conjunt de parades analitzades el resulta del nivell d’informació és:

Molt bona en 10 parades (9,7%).

Bona en 41 parades (39,8%).

Acceptable en 34 parades (33,0%).

Millorable en 16 parades (15,5%).

Deficient en 2 parades (1,9%). Es tracta de dues parades en les quals en el moment de fer

el treball de camp no hi paraven les expedicions del bus urbà.

Per tipologia de municipis, la resposta més positiva s’obté en els municipis del grup A i B.

Figura ‎4.9 Valoració del nivell de qualitat de la informació en el punt de parada en funció de la tipologia del municipi

AMTU (mostra de 103 punts de parada)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Molt bona Bona Acceptable Millorable Deficient

29



4.4 SÍNTESI

La mostra de punts de parada no és representatiu del conjunt de parades en l’àmbit

AMTU, ja que generalment es tracta de les parades més rellevants de les línies urbanes.

Segons la seva infraestructura aproximadament un terç de les parades analitzades

disposa només de pal de parada, un terç només marquesina i un terç pal de parada i

marquesina. Tot i això, gairebé la meitat dels punts de parada que compten amb un pal

de parada disposen a més de banc per seure.

El 18% de les parades disposen d’una plataforma per facilitar l’accés al bus dels usuaris.

Menys de la meitat dels punts de parada analitzats disposen del nom de la parada

retolat. En canvi gairebé totes si que indiquen les línies que hi tenen parada.

En relació a la informació del recorregut, el 28% de les parades disposen de plànol i

termòmetre de les línies, un 7% disposen només del plànol, un 31% només del

termòmetre i un 34% de les parades no disposa de cap d’aquests dos elements.

En relació als horaris, pràcticament tots els punts de parada tenen disponibles els

horaris de la línia corresponent en el punt de parada. A més gairebé la meitat dels punts

analitzats disposen dels horaris generals de la línia i els específics del punt de parada.

El 23% de les parades disposen de pantalles amb informació en temps real (24 punts de

parada). No obstant això, en 5 punts la pantalla no funcionava i en 2 més indicava el

missatge sense dades.

En relació a l’estat de la informació dels horaris/recorregut del transport públic, en la

major part dels punts l’estat és bo o acceptable. Només un 5% de les parades compten

amb un mal estat de conservació evident d’aquesta informació.

En relació a d’altra informació relacionada amb el transport públic, la major part de les

parades incorporen informació de l’operador i dades de contacte de l’operador, però en

canvi la resta d’informació útil per a l’usuari no hi sol ser present (tarifes, punts de

venda, mitjans virtuals d’informació...).

En relació a l’accessibilitat, la major part de les parades compleixen els criteris bàsics

d’accessibilitat, excepte en disposar de la informació en Braille.

Gairebé tots els vehicles que operen en aquestes línies, disposen de la identificació

exterior de la línia i del recorregut o destinació.

Aplicant els criteris de puntuació descrits en aquest document en gairebé la meitat dels

punts de parada la informació és bona o molt bona. En un terç de les parades la

informació és acceptable, i en més d’un 17% aquesta informació és molt millorable. En

general les parades dels municipis més grans donen una millor informació.

30

5 INFORMACIÓ DIGITAL

5.1 OBJECTIU

Conèixer quina és la situació actual sobre com es dóna informació del transport urbà en els

mitjans digitals: pàgines web, xarxes socials, aplicatius web, etc.

5.2 METODOLOGIA

Per acomplir amb l’objectiu fixat, s’ha analitzat:

Les pàgines web dels ajuntaments i/o a la pàgina web dels operadors. En total s’ha

analitzat més de 100 pàgines web durant les dues darreres setmanes de setembre de

20141. Per cada pàgina web s’ha analitzat: 1) informació gràfica de les línies de bus

urbà, 2) opció de descarregar el recorregut de les línies, 3) router com arribar d'un punt

a un altre, 4) horaris de la línia, 5) opció de descarregar els horaris, 6) informació dels

horaris en temps real, 7) sistema d'informació d'alteració de línies al propi web, 8)

altres eines 2.0, 9) informació referent a aplicatius per a dispositius mòbils, 10)

informació sobre les tarifes, 11) informació sobre els punts de venda dels títols de

transport, 12) informació sobre altres notícies referents al servei (canal de notícies),

13) informació de contacte de l'operador, 14) informació corresponent al reglament del

viatger, 15) apartat de preguntes més freqüents (FAQ), 16) altra informació (objectes

perduts / sanció per viatjar sense títol / sistema de gestió de queixes, reclamacions,

suggeriments / bitllet màxim admès (per disponibilitat de canvi) / informació títols

bonificats / altres).

L’anàlisi de les xarxes socials i informació en obert del transport públic en els municipis

de l’àmbit AMTU ha inclòs els següents aspectes:

o Anàlisi dels comptes de Twitter dels ajuntaments i operadors, i la presència de

la informació del transport públic en la seva activitat.

o Anàlisi dels comptes de Facebook dels ajuntaments i operadors, i la presència

de la informació del transport públic en la seva activitat.

o Portals web dels municipis AMTU amb catàlegs de dades obertes.

o Aplicatius per a dispositius mòbils en l’àmbit AMTU.

o Informació a Google Maps.

1 Excepte les pàgines web genèriques d’alguns operadors que s’han analitzat a finals de novembre.

31



5.3 RESULTATS

5.3.1 PÀGINES WEB

Per poder fer una valoració comparativa de la informació de cadascuna de les pàgines web s’ha

establert un sistema de puntuació de les respostes en funció de la informació del recorregut de

les línies, la informació dels horaris, la informació en temps real dels canvis, incidències... i altra

informació.

S’ha establert dues hipòtesis, en la qual en una es valora més la informació a temps real i en

l’altre puntua menys. A continuació es mostren els criteris de valoració en ambdues hipòtesis.

Taula ‎5.1 Sistema de valoració de la informació existent a la pàgina web, amb una valoració elevada de la informació

en temps real

PARÀMETRE HIPÒTESI 1 HIPÒTESI 2

RECORREGUT

Informació gràfica: 15punts (cap: 0 /

termòmetre: 10 (+5) / p. estàtic 10 (+5) /

Plànol interactiu 15 (+5)). La puntuació

màxima d'aquests ítems és de 20 punts.

Recorregut descarregable: 5 punts

Router: 5 punts

Màxim de 25 punts

Informació gràfica: 20 punts (cap: 0 /

termòmetre: 15 (+5) / p. estàtic 15 (+5) /

Plànol interactiu 20 (+5)). La puntuació

màxima d'aquests ítems és de 25 punts.

Recorregut descarregable: 5 punts

Router: 5 punts

Màxim de 30 punts

HORARIS

Horaris línies 25 punts (exactes per

parada 25 p, globals línia i parada: 20 p,

aproximats per parada: 20p, globals línia:

15 punts)

Horaris descarregables: 5 punts

Horaris línies 25 punts (exactes per

parada 25 p, globals línia i parada: 20 p,

aproximats per parada: 20p, globals línia:

15 punts)

Horaris descarregables: 5 punts

INFORMACIÓ A

TEMPS REAL

Horaris temps real: 20 punts

Incidències: +5 punts

Canals 2.0: +5 punts

Aplicatius: +5 punts

Màxim de 30 punts

Horaris temps real: 15 punts

Incidències: +5 punts

Canals 2.0: +5 punts

Aplicatius: +5 punts

Màxim de 25 punts

ALTRA

Tarifes: 2,5punts

Punts de venda: 2,5punts

Canal de notícies: 1,5 punts

Contacte operador: 2 punts

Reglament viatger: 1,5 punts

FAQ: 1,5 punts

Altra 3,5 punts

Tarifes: 2,5punts

Punts de venda: 2,5punts

Canal de notícies: 1,5 punts

Contacte operador: 2 punts

Reglament viatger: 1,5 punts

FAQ: 1,5 punts

Altra 3,5 punts

En funció de la puntuació obtinguda es considera que la informació de la pàgina web és:

Molt bona (≥80 punts)

Bona (entre 60 i 79 punts)

Acceptable (entre 40 i 59 punts)

Millorable (entre 25 i 39 punts)

Molt millorable (< 25 punts)

32

Aplicant les hipòtesis 1 i 2 a les pagines web analitzades els resultats es mostren a la taula

següent. La major part dels web analitzats se situen en el rang de millorable o acceptable.

Taula ‎5.2 Valoració de la informació a l’usuari de les pàgines web analitzades. Global i segons municipis AMTU

HIPÒTESI 1 HIPÒTESI 2

Molt bona en 1 pàgina web (1,0%).

Bona en 9 pàgines web (8,6%).

Acceptable en 44 pàgines web (41,9%).

Millorable en 41 pàgines web (39,0%).

Molt millorable en 10 pàgines web

(9,5%).

Molt bona en 2 pàgines web (1,9%).

Bona en 17 pàgines web (16,2%).

Acceptable en 48 pàgines web (45,7%).

Millorable en 29 pàgines web (27,6%).

Molt millorable en 9 pàgines web (8,6%).

En relació al web genèric dels operadors, la valoració de les pàgines és la següent:

En cap la informació és molt bona.

Bona en 1 pàgina web

Acceptable en 3-4 pàgines web

Millorable en 2-3 pàgines web.

Molt millorable en 1 pàgines web.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Hipòtesi 1

Molt bona Bona Acceptable Millorable Molt millorable

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Hipòtesi 2

Molt bona Bona Acceptable Millorable Molt millorable

33



La taula següent mostra la puntuació mitjana per tipus de municipis. Els municipis més grans

són els que compten amb puntuacions més elevades. Per contextualitzar s’ha comparat aquesta

puntuació amb l’obtinguda en els transports urbans de Girona, Lleida i Tarragona. El valor mitjà

d’aquestes tres ciutats se situa lleugerament per sota dels valors dels municipis de tipus A.

Taula ‎5.3 Puntuació obtinguda per a cadascuna de les pàgines web analitzades

TIPUS MUNICIPI H1 H2

A 81,5 84,7

B 53,0 57,4

C 48,3 52,3

D 38,6 41,6

E 32,9 35,7

Mitjana AMTU 41,7 45,1

Girona 66,6 71,6

Lleida 57,0 62,0

Tarragona 77,1 82,1

34

5.3.2 RESULTATS XARXES SOCIALS I INFORMACIÓ EN OBERT

5.3.2.1 TWITTER

Dels 72 municipis de l’àmbit AMTU, 55 disposen de compte de Twitter oficial de l’Ajuntament

(76,4% del total). Del total de comptes, s’ha analitzat si durant els darrers 3 mesos hi ha

aparegut cap mena d’informació relacionada amb el transport públic. Aquesta informació s’ha

consultat entre els dies 23 de setembre i el 6 d’octubre de 2014.

Per tipus de municipis s’observen diferències molt rellevants, essent els municipis del grup E els

que en menor percentatge disposen de canal de twitter municipal, però també resulta rellevant

l’escassetat de comptes de Twitter entre els del grup C.

Figura ‎5.1 Percentatge de municipis de cada tipologia que disposen de compte de Twitter

En relació a la informació del transport públic que es publica o comparteix a través dels diferents

comptes de Twitter, en general cal destacar que aquesta és inexistent o força baixa.

Figura ‎5.2 Presència de la informació del transport públic en els comptes de twitter municipals

En relació als operadors, dels 22 operadors dels serveis de transport urbà en els municipis de

l’àmbit AMTU, només 8 disposen de compte de Twitter (36,4% del total). En tots els casos

evidentment aquest canal dóna informació del servei de transport públic, si bé alguns d’aquests

comptes la informació és global del grup, i en d’altres la informació és específica del servei de

transport públic concret.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Si No

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Presència d'informació Alguna informació Mínima informació Cap informació

35



Dels 8 canals existents cal destacar que:

En 3 comptes l’activitat és pràcticament nul·la.

En 1 compte l’activitat de twitter no té relació amb el transport urbà.

En 3 comptes no es tracta d’un canal d’un servei de transport urbà exclusiu sinó que

agrupa tots els serveis de l’activitat de l’operador.

El compte restant és un canal específic pel servei de transport urbà.

5.3.2.2 FACEBOOK

Dels 72 municipis de l’àmbit AMTU, 47 disposen de compte de Facebook oficial de l’Ajuntament

(65,3% del total). Del total de comptes, s’ha analitzat si durant els darrers mesos hi ha aparegut

cap mena d’informació relacionada amb el transport públic. Aquesta informació s’ha consultat a

principis de novembre de 2014.

Tal com es mostra al gràfic següent, per tipus de municipis s’observen lleugeres diferències,

essent els municipis del grup D els que en menor percentatge disposen de canal de Facebook

municipal.

Figura ‎5.3 Percentatge de municipis de cada tipologia que disposen de compte de Facebook

En relació a la informació del transport públic que es publica o comparteix a través dels diferents

comptes de Facebook, en general cal destacar que aquesta és inexistent en la majoria dels

comptes (només amb algunes excepcions).

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Si No

36

Figura ‎5.4 Presència de la informació del transport públic en els comptes de Facebook municipals

Dels 22 operadors que realitzen els seus serveis de transport urbà en els municipis de l’àmbit

AMTU, 13 disposen de compte de Facebook (59,1% del total). En tots els casos evidentment

aquest canal dóna informació del servei de transport públic, sí bé en alguns una part important

de la informació no està directament vinculada a l’activitat. Del conjunt d’aquests canals:

En 2 comptes l’activitat és pràcticament nul·la.

En 2 comptes l’activitat té poc a veure amb el transport urbà de l’àmbit AMTU.

Els 9 comptes restants hi ha informació del transport públic urbà.

En alguns comptes el percentatge d’informació que no té relació amb el servei és

excessivament rellevant.

5.3.2.3 OPEN DATA

Del conjunt d’ajuntaments dels municipis associats a l’AMTU únicament n’hi ha 5 que disposen

de dades obertes al seu web. En concret es tracta de Manresa, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del

Vallès i Terrassa. D’aquests, només Sabadell i Terrassa inclou informació del transport urbà.

5.3.2.4 APP

Del conjunt d’ajuntaments dels municipis associats a l’AMTU, s’ha localitzat els següents

aplicatius referent al transport públic urbà: 2 a Sabadell (un oficial i l’altre no), 2 a Mataró

(ambdós privats), 1 a Terrassa (oficial empresa transport), 1 a Sant Cugat del Vallès (oficial de

l’Ajuntament) i 1 a Sant Vicenç dels Horts (privat). També disposen d’aplicatiu Sagalés (oficial) i

Soler i Sauret (privat).

5.3.2.5 INFORMACIÓ A GOOGLE MAPS

Finalment, s’ha analitzat sí hi ha informació dels punts de parada i els horaris de pas de les línies

a Google Maps. En la majoria dels casos correspon a informació que ha introduït l’operador

(Barcelona Bus, Sagalés, TGO, TUS...). Aquesta informació esdevé també un canal d’informació ja

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Presència d'informació Alguna informació Mínima informació Cap informació

37



que molt usuaris utilitzen el Google Maps per cercar informació territorial (bé directament bé per

la cerca d’altres llocs web que utilitzen l’API de Google Maps).

A continuació es mostra els 36 municipis de l’àmbit AMTU (50% sobre el total) amb aquesta

informació disponible a Google Maps (entre parèntesi s’indica qui ha estat el responsable

d’incorporar aquesta informació):

Alella (Sagalés)

Bigues i Riells (Sagalés)

Caldes de Montbui (Sagalés)

Calella (Barcelona Bus)

Canet de Mar (Barcelona Bus)

Cardedeu (Sagalés)

Corbera de Llobregat (Autocorb)

El Masnou (Sagalés)

Granollers (Sagalés)

La Roca del Vallès (Sagalés)

L’Ametlla del Vallès (Sagalés)

Les Franqueses del Vallès (Sagalés)

Lliçà d’Amunt (Sagalés)

Lliçà de Vall (Sagalés)

Manresa (Sagalés)

Martorell

Mollet del Vallès (Sagalés)

Montornès del Vallès (Sagalés)

Palau Solità i Plegamans (Sagalés)

Parets del Vallès (Sagalés)

Pineda de Mar (Barcelona Bus)

Sabadell (TUS)

Sant Antoni de Vilamajor (Sagalés)

Sant Cebrià de Vallalta (Barcelona Bus)

Sant Celoni (Sagalés)

Sant Fost de Campsentelles (Sagalés)

Sant Quirze del Vallès (TUS)

Sant Vicenç dels Horts

Santa Eulàlia de Ronçana (Sagalés)

Santa Maria de Palautordera (Sagalés)

Santa Perpètua de Mogoda (Sagalés)

Sentmenat (Sagalés)

Vacarisses (TGO).

Vic (Sagalés).

Viladecavalls (TGO)

Vilanova del Vallès (Sagalés).

38

5.4 SÍNTESI

El nivell d’informació de les pàgines web del transport públic urbà és mig-baix (la major

part de les pàgines web tenen un nivell d’informació acceptable o inferior).

S’observa una correlació força directe entre el nivell d’informació i la dimensió del

municipi.

Les diferències entre la informació dels operadors i la que mostra l’Ajuntament no és

massa diferent i qualitativament les diferències són poc rellevants.

El 32% de les pàgines web no disposa de cap tipus d’informació gràfica del recorregut de

les línies.

El 2% de les pàgines web no disposen dels horaris del transport públic i el 28% només

disposen dels horaris globals de la línia.

Una web que disposi dels horaris aproximats per punt de parada (versió web i

descarregables), el recorregut (web i descarregable), informi dels punts de venda dels

bitllets i les tarifes comptaria amb una puntuació superior als 55 punts. El 80% de les

pàgines web analitzades se situen per sota d’aquest llindar.

En algunes pàgines web no coincideix la informació facilitada per l’operador i l’Ajuntament.

En aquest sentit, resulta recomanable que l’operador disposi de la informació al màxim de

complerta i actualitzada (com a mínim plànols i horaris) i l’ajuntament derivi a l’usuari cap

al web de l’operador.

El 76,4% dels municipis de l’àmbit AMTU disposen de compte de Twitter oficial de

l’Ajuntament. La informació del transport urbà té una presència baixa en aquests canals.

Només el 36,4% dels operadors dels serveis de transport urbà en els municipis de l’àmbit

AMTU disposen de compte de Twitter. En general la informació publicada es troba poc

estandarditzada.

El 65,3% dels municipis de l’àmbit AMTU disposen de compte de Facebook oficial de

l’Ajuntament. La informació del transport urbà té una presència mínima en aquests

canals.

El 59,1% dels operadors dels serveis de transport urbà en els municipis de l’àmbit AMTU

disposen de compte de Facebook.

Resulta important aprofitar les xarxes socials com a element de comunicació

complementari. En tot cas previ a la implantació i dinamització d’un canal de xarxa cal una

reflexió prèvia que inclogui:

39



o Definir l’ús i funcions dels canals de xarxes socials.

o Decidir quina informació es publicarà (informació del servei, de promoció del

transport públic, informació viral...).

o Disposar d’un manual d’estil en la publicació de la informació (ús d’etiquetes).

o Valorar si resulta oportuna, o no, la interacció amb els usuaris (canal

unidireccional o bidireccional).

40

6 INFORMACIÓ DE L’USUARI

6.1 OBJECTIU

Conèixer l’opinió dels usuaris de com es dóna la informació del transport públic des de diferents

perfils i punts de vista.

6.2 METODOLOGIA

La percepció de la informació de l’usuari del transport urbà s’ha aproximat per mitjà de:

SESSIONS FOCUS GRUP

•1 sessió amb responsables del transport urbà dels municipis AMTU i operadors interessats.

•2 sessions amb el col·lectiu de gent gran (majors de 65 anys): una a Terrassa i una a Vic.

•1 sessió amb estudiants a 1 institut de Rubí

•1 sessió amb persones amb discapacitats (visuals, auditives i motrius), a Terrassa .

ENQUESTES ALS USUARIS

•Entitats d’usuaris del transport públic. S’ha entrevistat el president i el secretari de la PTP i

alhora s’ha enviat un qüestionari web als socis de la 2a – 6a corona. Aquest qüestionari l’han

respost 34 persones.

•Usuaris habituals per desplaçaments de mobilitat obligada. S'ha realitzat una enquesta als

usuaris que utilitzen el transport urbà de forma habitual per motius de treball o estudis. Aquest

qüestionari l'han respost 14 persones.

•Enquesta a usuaris al punt de parada. S’ha realitzat enquestes a 15 municipis amb diferent

nombre d’habitants (municipis de tipologia A, B, C i D). En total s’ha realitzat un total de 201

persones.

ENTREVISTES AMB OPERADORS

•Entrevista amb els principals operadors que actuen en els municipis de l’AMTU. Es va realitzar

una entrevista amb Sagalés, Moventis, Soler i Sauret (formulari web), CTSA (Mataró) i TUS.

41



6.3 RESULTATS

6.3.1 PRINCIPAL LLOC DE CONSULTA DELS HORARIS O PARADES

Els resultats a aquesta pregunta varien en funció del perfil dels usuaris. D’aquesta forma en les

enquestes realitzades a la parada, on el perfil d’usuaris és majoritàriament gent gran, la principal

resposta era a la parada. Per contra, en usuaris amb un perfil més jove o d’edat activa predomina

l’ús d’internet. Aquesta distribució coincideix amb els resultats de les sessions de debat.

Figura ‎6.1 Valoració d’on acostumen a consultar els horaris i parades del transport urbà

32,1%

50,0%

16,1%

1,8% 0,0%

Parada

Internet

App/sms

Horaris tríptic

Horaris descarregats al mòbil

9,6%

67,5%

6,0%

2,4%

14,5% Parada

Internet

App/sms

Horaris tríptic

Horaris descarregats al mòbil

42,7%

32,0%

0,0%

14,6%

9,7%

1,0%

Parada

Internet

App/sms

Horaris tríptic

Els conec de sempre

Preguntant a altres

ENQUESTA USUARIS

A LA PARADA

ENQUESTA USUARIS

DE LA PTP

ENQUESTA USUARIS

MOBILITAT OBLIGADA

42

6.3.2 INFORMACIÓ A LA PARADA DEL BUS

Resulta força coincident quina informació és important que es publiqui a les parades d’autobús:

horaris, identificació de les línies que hi paren i mapa/esquema de la línia són els més destacats.

Els operadors i membres de l’AMTU coincideixen la importància de conèixer el nom de la parada.

La informació que els operadors consideren més important al punt de parada és disposar dels

horaris i el plànol de les línies que hi paren. Complementàriament es considera rellevant

disposar de les dades de l’operador i un panell d’avisos com a aspectes més importants. En

relació a disposar de pantalles d’informació en temps real és considera molt important si bé

degut al cost d’aquesta infraestructura generalment es reserva a les parades més rellevants.

Pel que fa a la informació gràfica l’opinió dels usuaris no sempre coincideix amb els operadors.

En les sessions de focus grup realitzades amb gent gran i estudiants tots han coincidit en

destacar la necessitat de disposar del mapa de totes les línies, tinguin o no parada, o com a

mínim un mapa de la línia corresponent a aquell punt, però no en forma de termòmetre. Es

considera que el termòmetre només és útil per a les persones que coneixen molt bé el municipi o

el recorregut de la línia perquè sinó no es pot interpretar.

La informació en temps real es considera interessant de tenir-la a la parada però els diferents

participants coincideixen en que el cost d’aquesta mesura és molt elevat i només té sentit

posar-les en les parades principals. Així doncs, cal escollir molt bé quines són les parades més

adequades de disposar-ne (major nombre d’usuaris, intermodals, que hi paren moltes línies). Els

usuaris es queixen dels problemes de funcionament d’aquestes pantalles de forma quotidiana.

D’altra banda, els usuaris amb deficiència visual manifesten problemes per llegir la informació

publicada a les parades pel tipus de llum.

Un dels aspectes comentats en les diferents sessions és la manca d’espai per col·locar

informació en els pals de parada. Tant operadors com usuaris comenten que en els pals de

parada la informació publicada és escassa. Únicament aquells operadors que disposen d’un

model de pal adaptat a la norma UNE-EN 13816 han resolt aquest problema optant per un

disseny que incorpora tota la informació.

En les enquestes realitzades a diferents usuaris es coincideix en una elevada importància de

conèixer la informació en temps real.

43



Figura ‎6.2 Valoració de la importància de conèixer la informació en temps real

En relació als horaris, els usuaris valoren positivament conèixer l’hora de pas prevista del punt

de parada, enlloc d’estimacions d’un tram. El grup d’estudiants es va destacar com a important

conèixer els horaris d’arribada a la destinació i no només els de pas per aquell punt.

Des de la PTP es recomana optar per una numeració de les línies hauria de ser alfanumèrica, ja

que en els municipis que hi paren línies de municipis diferents porta a confusió.

Un altre aspecte important a incloure en el punt de parada és un panell d’avisos i incidències, un

espai reservat per a publicar informació que pugui suposar alteracions del servei.

El col·lectiu de persones amb deficiència visual manifesten la importància de fer un major ús de

dels comandaments d’infrarojos (a la parada, al bus) perquè aquelles persones que no poden

identificar si l’autobús que s’apropa és el seu o no tinguessin un sistema d’avís sense necessitat

de preguntar.

91,2%

Si, molt Poc No, gens ns/nc

100,0%


88,0%

3,5%

8,0%

0,5%


ENQUESTA USUARIS

DE LA PARADA

ENQUESTA USUARIS

DE LA PTP

ENQUESTA USUARIS

MOBILITAT OBLIGADA

44

6.3.3 INFORMACIÓ DINS DE L’AUTOBÚS

La informació a l’usuari dins de l’autobús depèn de cada companyia i municipi. En alguns casos

no s’informa de les properes parades, amb d’altres hi ha pantalles o servei de megafonia.

Els usuaris enquestats, així com els membres de l’AMTU, consideren clau disposar d’una pantalla

amb el nom de la propera parada complementat amb un servei de megafonia o equivalent per

persones invidents. Aquest servei és molt important per a informar a aquelles persones que no

coneixen el servei o el municipi així com per a persones amb deficiències visuals. Tot i això, és un

element que afavoreix la comoditat de tots els usuaris, malgrat aquests puguin conèixer la ruta.

En algunes enquestes i sessions s’ha comentat la possibilitat d’optar d’un sistema d’informació

de les parades lluminós que indiqui les parades ja realitzades (similar al que hi ha al metro).

En les diferents enquestes realitzades s’ha considerat com a primera opció d’element

d’informació dins de la parada la pantalla informativa, excepte en el socis de la PTP on aquesta

opció passa a segon lloc després de l’alternativa de gràfic lluminós.

Tot i això, els diferents usuaris coincideixen la importància de la figura del conductor per informar

en qualsevol moment als usuaris. Així, quan no es disposa de pantalles / megafonia o quan

aquest servei no funciona el conductor és qui pot ajudar a facilitar aquesta informació als

usuaris que ho necessitin.

Els estudiants també destaquen la importància de disposar d’un mapa amb les línies dins de

l’autobús per poder consultar i seguir l’itinerari del vehicle durant el trajecte.

Figura ‎6.3 Valoració de la millor forma de conèixer quan és la propera parada dins de l’autobús

38,2%

8,8%

52,9%

0,0%

Pantalla informativa

Missatge de veu

Gràfic lluminós amb les parades, indicant la

propera Indicació del conductor

57,1%

7,1%

35,7%

0,0%

48,3%

24,9%

15,4%

7,5% 4,0%

ENQUESTA USUARIS

MOBILITAT

OBLIGADA

ENQUESTA USUARIS

DE LA PARADA

ENQUESTA USUARIS

DE LA PTP

45



6.3.4 APLICACIONS (APP)

Actualment són pocs els municipis de l’àmbit AMTU que disposen d’App del transport urbà. Els

operadors que disposen d’una App en general fan una valoració d’aquest recurs positiva i amb un

nombre de visites rellevants.

En la sessió realitzada pels membres de l’AMTU es va comentar la importància de l’App com a

sistema de comunicació per a l’usuari habitual. Així mateix, es va valorar el fet de disposar d’una

App supramunicipal que inclogui els diferents municipis i serveis amb un mateix format per

facilitar-los la comprensió i utilització als usuaris.

En aquest sentit, cal tenir en compte l’actual manca de connexió d’informació entre els diferents

operadors. Segons entrevista amb membres de la PTP es considera clau que aquest recurs

disposi dels horaris actualitzats i coordinats entre operadors per facilitar la intermodalitat.

Els estudiants creuen que una App pot ser molt útil, sobretot per conèixer la informació dels

horaris en temps real i que faciliti guardar la informació de les parades principals / habituals. Tot i

això, es comenta la importància de disposar d’informació off-line ja que molts dels joves no

disposen de connexió a internet des del seus telèfons o aplicatius mòbils.

La gent gran no acostuma a tenir internet al mòbil i en les sessions de treball fetes en comentar

les App mòbils els participants no coneixien ni tan sols la seva existència i no mostraven interès

en saber més perquè els sembla molt complicat d’utilitzar.

Per a les persones amb deficiències visuals i auditives es tracta d’un recurs molt important, però

s’hauria de tenir en compte elements d’accessibilitat universal en dissenyar-la.

6.3.5 INFORMACIÓ DIGITAL: WEB I XARXES SOCIALS

Segons els operadors, la pàgina web és cada vegada un recurs més utilitzat per l’usuari per

aconseguir la informació necessària del servei. Una ciutat gran (Mataró) resulta habitual

disposar de 300-700 consultes diàries al web, i per tant resulta clau disposar de tota la

informació en format molt accessible. Tots els operadors consultats durant aquest 2015 tenen

previst de fer una pàgina web nova més funcional o bé de millorar el web actual.

Els usuaris joves i aquells que tenen alguna discapacitat utilitzen habitualment aquest mitjà per

consultar la informació del transport públic. Per aquest motiu, és molt important que les pàgines

web siguin accessibles. Per contra, la gent gran malgrat la majoria saben navegar per internet,

però no utilitzen aquest canal per consultar informació del transport sinó que segueixen els

canals tradicional (a la parada o en paper).

D’altra banda, les xarxes socials són un recurs poc utilitzat per bona part dels operadors del

transport urbà i alhora és força temut per aquests. La major part d’operadors que utilitzen les

xarxes socials no disposen d’una metodologia per publicar la informació. En general s’utilitza per

informar les incidències planificades però en molts cassos no es publiquen els imprevistos. En

tots els casos es destaca una manca de recursos per fer front a la gestió d’aquest recurs de

forma diària i actualitzada.

46

Segons els resultats de la sessió amb membres de l’AMTU es considera que les xarxes socials

són un instrument clau per informar de les incidències (avisos, alteracions del servei, retards,

expedicions especials) així com per incloure ofertes/promocions, novetats, millores a les

parades o vehicles, etc. En canvi no es considera un mitjà d’informació del recorregut i punts de

parada. Es considera que és una responsabilitat que hauria de recaure en l’operador.

Els membres de la PTP consideren que les xarxes socials són molt importants com a font

d’informació complementària. Creuen que els operadors podrien utilitzar-les per ressaltar com

es resolen les queixes, sense temor de que aquestes siguin publicades.

Els estudiants van mostrar molt interès en disposar d’informació de l’operador de bus urbà via

Twitter i Facebook. D’aquesta forma aquests comentaven que si a Rubí hi hagués un compte de

xarxa social del bus urbà probablement el seguirien. Per ells el Twitter hauria de permetre

conèixer informació en temps real o proper (alteracions i incidències diàries) i el Facebook per

avisos i modificacions previstos. Per contra, la gent gran no és usuària de les xarxes socials i per

tant no són usuaris potencials d’aquestes.

En les enquestes realitzades als membres de la PTP i usuaris de mobilitat obligada es va

demanar a l’usuari si utilitzaria les xarxes socials com a canals d’informació del transport públic.

Menys de la meitat dels enquestats van respondre aquesta pregunta de forma positiva.

Figura ‎6.4 Valoració de l’ús de les xarxes socials per consultar informació del transport públic

25,0%

25,0% 25,0%

25,0%

Si, molt Si, sovint Poc No, gens

7,1%

28,6%

42,9%

21,4%

Si, molt Si, sovint Poc No, gens

ENQUESTA USUARIS

DE LA PTP

ENQUESTA USUARIS

MOBILITAT OBLIGADA

47



6.3.6 DADES OBERTES

La major part dels operadors no disposen d’un apartat de dades obertes i no tenen un protocol

d’intercanvi de dades. En algun cas n’hi ha que amb el permís de l’administració corresponent

facilita la informació a aplicatius supramunicipals. En canvi si que la major part dels municipis

disposen o es preveu que disposin dels punts de parada, línies sobre l’API de Google.

Tant els membres de l’AMTU com de la PTP consideren que disposar d’aquesta informació en

obert és molt important.

6.3.7 HORARIS EN PAPER

Els tríptic i horaris en paper són un recurs tradicional però que es segueix utilitzant i sol·licitant.

En aquest sentit, tots els operadors consideren fonamental continuar amb els horaris en paper.

Per a la gent gran el tríptic és bàsic per saber els horaris, tot i que els requereix una tasca prèvia

per entendre’l i utilitzar-lo.

Com es publica la informació en els tríptics varia en funció del nombre de línies existents i

horaris. La gent gran considera que els tríptics amb lletra molt petita són molt poc útils i això

suposa que ells necessitin ajuda d’altres per llegir-ho. Per aquest motiu, consideren que en

aquells municipis on hi ha moltes línies es disposi de tríptics de les línies per separat.

D’altra banda, un element important a incloure en els tríptics que s’ha comentat en diferents

sessions és el mapa de totes les línies, per detectar els punts on fer transbord o canvi modal i

ubicar-se. El termòmetre només serveix pels usuaris habituals però en cas contrari costa

d’ubicar-se.

Pel que fa a la publicació dels horaris, la gent gran considera millor si s’indica l’hora de pas i no

cal calcular-ho en funció de temps entremitjos.

6.3.8 ALTRES FORMES D’ATENCIÓ A L’USUARI

Alguns serveis de transport públic urbà disposen de sistemes d’atenció a l’usuari via telefònica o

bé per correu electrònic. Segons els operadors aquests canals segueixen tenint una gran

utilització.

Recentment a Mataró s’ha implantant el servei de missatgeria per Whatsapp/Telegram per

facilitar als usuaris informació en temps real. Aquest sistema es va valorar molt positivament

pels membres de l’AMTU per aplicar-ho a altres municipis.

Els estudiants enquestats comentaren que ús del servei de missatgeria instantània és

interessant però molts no disposen de connexió a internet al mòbil i per tant no el podrien

utilitzar.

48

6.3.9 CONDUCTOR

En les diferents sessions de debat, malgrat no estava previst, sobresurt la importància dels

conductors com a elements per facilitar informació als usuaris. Alguns operadors apunten la

importància del conductor com a persona de referència que complementa els canals

d’informació existents. Així mateix, la gent gran valora com a cabdal que aquests els puguin

avisar i assessorar de quan han de baixar o de qualsevol alteració, sobretot quan no funcionen

les pantalles informatives o servei de megafonia.

Per aquest motiu, es comenta la rellevància de que aquests coneguin molt bé les línies i parades

(així com els equipaments i serveis que tenen al voltant) i alhora sàpiguen tractar amb els

diferents usuaris, especialment amb persones amb alguna discapacitat visual o auditiva.

6.3.10 ALTRES ASPECTES COMENTATS

Des de la PTP s’apunta la importància de que els horaris disposin d’una cadència lògica per

facilitar el recordatori d’aquests. Aquesta regulació permetria reduir la informació necessària

pels usuaris. Així mateix, els estudiants comenten que seria molt recomanable que els horaris

tinguessin cadència i les hores de pas fossin en minuts arrodonits (0’ o 5’), almenys a les

parades principals.

La PTP també destaca la possibilitat d’instal·lar teleindicadors amb informació del transport

públic en temps real dins dels grans focus (hospitals, universitats...).

Les persones amb problemes de mobilitat reduïda comenten la necessitat de millorar la

informació sobre què és accessible i què no, en alguns cassos es diu que és accessible hi ha

recorreguts d’accés immediat que no ho són.

49



6.4 SÍNTESI

El principal canal de consulta d’horaris i parades és internet i el punt de parada, en

funció del grup d’edat.

Els horaris, la identificació de les línies que tenen parada i el mapa o esquema de la línia

són els 3 elements d’informació considerats com a prioritaris d’incloure en la parada.

Els usuaris consideren que els termòmetres no són comprensibles a no ser que es

conegui el recorregut de la línia i el municipi. Es considera prioritari optar pel mapa amb

les línies.

Conèixer la informació en temps real és molt important. Tot i això, la instal·lació de

pantalles a les parades es considera important només en les parades principals.

Els usuaris consideren clau disposar dins de l’autobús d’una pantalla amb el nom de la

propera parada complementat amb un servei de megafonia.

Els operadors que disposen d’una app en general fan una valoració positiva d’aquest

recurs i amb un nombre de visites rellevant.

Es valora com a interessant pensar en la disponibilitat d’una App supramunicipal, que

unifiqui informació del transport urbà dels diferents municipis.

Manca de connexió entre la informació dels diferents operadors.

Segons els operadors, la pàgina web és cada vegada un recurs més utilitzat per l’usuari

per aconseguir la informació necessària del servei.

Les xarxes socials són un recurs temut pels operadors i que consideren que requereix

una gran dedicació que no tenen.

Els usuaris consideren que les xarxes socials poden ser un element complementari per

accedir a la informació del transport públic, però no és rellevant. El col·lectiu de gent

gran no mostra gens d’interès en aquest tema mentre que els joves ho veuen una bona

eina per estar informats de forma actualitzada.

Els tríptics són un recurs tradicional però que es segueix utilitzant i sol·licitant. Els

usuaris consideren que aquests cal que incloguin el mapa de les línies i valoren

negativament aquells tríptics que inclouen molta informació amb una lletra de cos petit,

prefereixen tríptics per línia en aquests casos.

En les diferents sessions de debat, malgrat no estava previst, es comentà la

importància dels conductors com a elements importantíssims per facilitar informació

als usuaris. Aquests haurien de conèixer el recorregut de les diferents línies i parades

així com tractar amb persones amb discapacitats visuals o auditives.

Es considera que la cadència horària pot ajudar el recordatori dels horaris de pas de

l’autobús i per tant requerir menys necessitat d’informació per a l’usuari.

50

7 INFORMACIÓ A L’USUARI DES DELS SERVEIS D’ATENCIÓ

CIUTADANA

7.1 OBJECTIU

Avaluar com es dóna la informació a l’usuari des del servei d’atenció ciutadana dels municipis de

l’àmbit AMTU (68 municipis).

7.2 METODOLOGIA

S’ha realitzat una consulta a les OAC en data a 16 de setembre de 2014 consistent en:

1. Crear una adreça de correu electrònic específica per aquesta prova pilot.

2. Enviar un correu electrònic a les adreces de les oficines d’atenció ciutadana o en cas

que no se’n disposi al correu electrònic de l’ajuntament.

3. A cadascun dels Ajuntaments consultats s’ha formulat dues preguntes:

a. “On puc trobar informació del servei de transport públic urbà del municipi?”

b. “Existeixen títols de transport urbà bonificats (títols socials), i en cas afirmatiu

on puc consultar la informació i requeriments per poder-hi accedir?”

Dels resultats s’ha valorat els següents aspectes:

1. Rapidesa en la resposta diferenciant en les següents franges:

Molt bona (<1 dia)

Bona (1-7 dies)

Acceptable (1-2 setmanes)

Millorable (més de 2 setmanes)

No han respost

2. Nivell de concreció en la pregunta “On puc trobar informació del servei de transport

públic urbà del municipi?”

Molt bona (informació concreta i concisa a la pregunta)

Bona (informació força concreta)

Acceptable (informació menys concreta o dirigeix al web general l’Ajuntament)

Deficient(No dóna informació però remet a altres recursos)

Sense resposta o la resposta no està relacionada amb la pregunta

51



3. Nivell de concreció en la pregunta “Existeixen títols de transport urbà bonificats (títols

socials), i en cas afirmatiu on puc consultar la informació i requeriments per poder-hi

accedir?”

Molt bona (informació concreta i concisa a la pregunta)

Bona (informació força concreta)

Acceptable (informació menys o dirigeix al web general l’Ajuntament)

Deficient(No dóna informació però remet a altres recursos)

Sense resposta o la resposta no està relacionada amb la pregunta

52

7.3 RESULTATS

7.3.1 RAPIDESA EN LA RESPOSTA

En funció de la rapidesa en la resposta es considera que aquesta ha estat molt bona en 27

municipis (37,5%), bona en 17 municipis (23,6%), acceptable en 8 municipis (11,1%) i sense

resposta en 20 municipis (27,8%). Per tipologia de municipis, la resposta més ràpida s’ha

obtingut en els municipis del grup A, si bé les diferències són poc rellevants.

Figura ‎7.1 Valoració del nivell de rapidesa en la resposta per a tipus de municipis AMTU

7.3.2 PREGUNTA 1. INFORMACIÓ GENERAL DEL TRANSPORT PÚBLIC

En funció de la qualitat en la resposta es considera que aquesta és molt bona en 11 municipis

(15,3%), bona en 25 municipis (34,7%), acceptable en 16 municipis (22,2%), sense resposta o la

resposta no està relacionada amb la pregunta en 20 municipis (27,8%). Per tipologia de

municipis, la resposta més positiva en els municipis del grup A i C.

Figura ‎7.2 Valoració de la qualitat en la resposta a la pregunta de demanar informació general del transport urbà

segons tipus de municipis AMTU

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A

Molt bona Bona Acceptable Millorable Sense resposta

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A


53



7.3.3 PREGUNTA 2. INFORMACIÓ TÍTOLS BONIFICATS

En funció de la qualitat en la resposta es considera que aquesta és molt bona en 8 municipis

(11,1%), bona en 33 municipis (45,8%), acceptable en 10 municipis (13,9%), millorable en 1

municipi (1,4%) i sense resposta o la resposta no està relacionada amb la pregunta en 20

municipis (27,8%). Per tipologia de municipis, la resposta més positiva en els municipis del grup

A i C.

Figura ‎7.3 Valoració de la qualitat en la resposta a la pregunta de demanar informació referent als títols bonificats

segons tipus de municipis AMTU

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Municipis E

Municipis D

Municipis C

Municipis B

Municipis A


54

8 TENDÈNCIES I RECOMANACIONS

8.1 LA QUALITAT GENERAL DEL SERVEI

Tendències:

La millora continua de l’operativitat i els resultats del servei és un objectiu permanent per assolir

una gestió excel·lent. Dels diferents sistemes de qualitat del servei el que té una relació més

directa en relació a la informació a l’usuari és la norma UNE-EN 13816 en Gestió de Qualitat de

Servei en Transport públic de passatgers. Algunes de les empreses que operen en l’àmbit AMTU ja

compleixen total o parcialment amb aquesta norma de qualitat (per exemple Terrassa, Mataró

Bus, Moventis...).

Recomanacions:

Incloure el criteri d’implantació i compliment de la norma UNE-EN 13816 en els plecs de

condicions tècniques del servei de transport urbà, i de l’establiment de les mesures i sistemes

de control orientats tant a la qualitat del servei esperada com la percebuda.

8.2 TRANSPARÈNCIA I OBERTURA DE DADES

Tendències:

En base a les obligacions normatives (d’àmbit europeu, estatal i català) durant els propers

mesos serà d’aplicació la legislació de transparència en les dades vinculades a la gestió dels

serveis municipals. Aquesta tendència a la qual es veuen abocades les administracions,

comporta implícitament un increment de la informació disponible en obert. Actualment en els

municipis de l’AMTU resulta molt excepcional la disponibilitat de dades en obert relacionades

amb el transport urbà (Sabadell i Terrassa).

Recomanacions:

Fomentar les dades obertes relacionades amb el transport urbà (en la concessió vigent).

Fomentar l’obertura de dades els operadors actuals del servei i fixar-ho com a condició o com a

criteri de valoració en els futurs plecs de condicions tècniques del servei de transport urbà.

Estandarditzar el protocol d’informació en les empreses concessionàries. Fixar quina informació

ha de ser disponible en obert i en quin format (de fàcil reutilització pels usuaris) i establir el

protocol comú d’intercanvi de dades.

55



Disposar d’aplicatius web del servei (oficials) i alhora incentivar la utilització de la informació en

obert per a tercers i establir protocols d’avís en cas d’actualització d’aquesta informació.

Fomentar que la principal informació del servei estigui disponible en els principals cercadors

(per exemple Google Transit).

8.3 WEB I APLICATIUS WEB

Tendències:

Gairebé el 80 % dels habitatges de Catalunya disposa de connexió a Internet (any 2014), el qual

és utilitzat habitualment pel 80 % de la població d’entre 16 i 74 anys. Durant els darrers anys

aquests percentatges s’han incrementat de forma continuada. L’ús i la consulta de la informació

per mitjà de la xarxa és i serà cada vegada més important, i per tant en el cas del transport públic

ha de ser el punt on trobar de forma fàcil i accessible tota la informació relacionada amb el

servei.

Vinculat al punt anterior, un futur element de millora de la informació a l’usuari durant els

propers anys serà l’ús d’aplicatius mòbils. Actualment la major part de les ciutats mitjanes /

grans europees disposen d’un o varis aplicatius web del transport urbà de la ciutat. En l’àmbit

AMTU encara resulta minoritari els municipis que en disposen, però amb una clara tendència a

l’increment (durant aquest 2015 alguns municipis i operadors preveuen d’implementar-ne).

Recomanacions:

Indistintament de si depèn de la web de l’operador o bé de l’Ajuntament, l’usuari ha de tenir tota

la informació del servei de transport urbà actualitzada i disponible a internet. Aquest és un

requeriment aplicable a tots els municipis amb transport urbà, i en el cas municipis mitjans o

grans resulta recomanable d’incorporar-ho en els plecs de condicions tècniques.

A banda de la informació relacionada amb el transport urbà, cal que el web permeti:

Promocionar el web en les xarxes socials.

Disposar d’una web adaptada i optimitzada per a dispositius mòbils.

Disposar d’un temps de recàrrega força ràpid per a dispositius mòbils.

Utilitzar la memòria cau per accelerar la visualització.

Realitzar un estudi analític periòdic de la pàgina web i extreure’n conclusions crítiques.

La pàgina web i els aplicatius web han de ser accessibles per a totes les persones i també per a

tots els tipus de dispositius mòbils (pc, tablet, smartphone...).

Tota la informació bàsica del servei ha ser fàcilment descarregable via web (horaris, recorregut,

tarifes, punts de venda...).

Implantar un aplicatiu web (App) oficial del servei i fomentar la utilització de les dades obertes

per tal que n’hi hagi més. Valorar si aquest App ha de ser municipal, supramunicipal o vinculat a

l’operador.

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6202

56

Promoure que aquests App disposin de tota la informació bàsica del servei: temps d’arribada a

l’autobús, parades properes, incidències...

Tenir en compte que aquests aplicatius siguin igualment útils en la versió offline, els quals

poden informar de tota la informació del servei excepte d’aquella que necessita la connexió a

Internet, ja que una part dels usuaris potencials no disposen de connexió permanent a Internet.

El llançament de qualsevol eina digital (web, App...), cal acompanyar-la d’una important

campanya de comunicació i d’una campanya educativa per ensenyar als usuaris sobre el seu

funcionament bàsic.

8.4 LES XARXES SOCIALS

Tendències:

Les xarxes socials esdevenen cada dia més una eina d’intercanvi d’informació als usuaris d’un

servei. Així, a banda de compartir recursos virtuals, permet la publicació d’informació a temps

real i en tot cas pot resultar un recurs complementari a la resta de canals d’informació.

Actualment, la major part dels municipis AMTU són presents a les xarxes socials (76% tenen

comptes de Twitter i 65% comptes de Facebook), però aquests generalment compten amb una

nul·la o mínima informació del transport públic urbà. En relació als operadors la situació no

resulta molt més favorable: un 36% disposen de comptes de Twitter i un 59% de Facebook. Tant

en un cas com en un altre resulta d’un recurs massa potent com per obviar-ho.

Recomanacions:

Necessitat que el transport urbà sigui present a les xarxes socials, bé per mitjà d’un canal

específic per al transport urbà, o bé dins del canal de l’operador o de l’Ajuntament. Resulta

interessant escoltar les veus de la ciutadania, participar en la conversa i donar les respostes a

través d’aquests nous canals, de caire multidireccional i viral.

En relació a les xarxes socials, cal disposar d’un pla de comunicació que defineixi:

L’ús i funcions de les xarxes socials.

Decideixi quina informació publicarà (informació del servei, de promoció del transport públic,

informació viral...).

Disposi d’un manual d’estil en la publicació de la informació (ús d’etiquetes) i les promocioni

entre els usuaris.

Decidir si resulta oportú o no la interacció amb els usuaris (canal unidireccional o

bidireccional).

Implantar la gamificació en el transport urbà i la realització de concursos (foto, vídeo...) com a

estratègia de promoció i fidelització dels usuaris i també influir en el seu comportament o

conducta.

Progressiva incorporació del gestor de comunitats en línia (community manager) en el transport

públic.

57



8.5 PUNT DE PARADA

Tendència:

En l’àmbit AMTU, l’usuari tipus consulta majoritàriament els horaris en el punt de parada (43%

segons l’enquesta d’aquest estudi). En l’àmbit dels municipis de l’AMTU i en el cas de les parades

principals la informació disponible en els punts de parada és força complerta, especialment en

els municipis de majors dimensions.

Tot i que actualment encara és molt minoritària l’escenari tendencial mostra a un increment de

la informació en temps real en el punt de parada, bé per la incorporació de pantalles d’informació

en temps real, bé per l’adopció d’altres sistemes vinculats a dispositius mòbils (codis QR, NFC,

SMS, missatgeria instantània...).

Recomanacions:

Totes les parades haurien d’incloure els aspectes bàsics d’informació del transport urbà: nom de

la parada, identificació de les línies que hi paren, horaris del servei, recorregut i dades de

contacte amb l’operador o Ajuntament.

També resulta recomanable informar de les alteracions en el servei i informació referent a la

intermodalitat.

En les ciutats mitjanes / grans de l’àmbit AMTU valorar la incorporació dels criteris de la Norma

UNE-EN 13816 en els plecs de condicions tècniques del servei de transport urbà.

La informació en temps real aporta un grau de qualitat en la informació a l’usuari del servei. En

aquest sentit les parades més rellevants es recomana que disposin d’una pantalla de dades en

temps real. De forma complementària i pel conjunt del servei es recomana disposar d’altres

estratègies d’informació a l’usuari en temps real (codis QR, NFC, missatgeria instantània...).

8.6 MITJANS TRADICIONALS

Tendència:

Els tríptics o fulletons encara són molt utilitzats pels usuaris (15% segons l’enquesta als

usuaris), especialment d’entre els usuaris majors de 45 anys. Tot i que aquest canal és molt

menys utilitzat entre els joves, en la major part dels municipis AMTU tenen un percentatge

important d’usuaris majors de 65 anys, i tenint en compte l’escenari tendencial cap a un

envelliment progressiu de la població en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona cal

continuar mantenint els canals tradicionals de comunicació amb els usuaris del servei.

Recomanacions:

Continuar mantenint el canals d’informació del serveis.

En el cas de horaris en format paper, resulta recomanable fixar un cos de lletra mínim. En aquest

sentit, a partir d’un cert nombre de línies (6 o més línies) resulta complicada la lectura de la

informació del fulletó amb el text amb un cos de lletra tant petit. Per això resulta recomanable

l’edició de tríptics de les línies per separat o agrupades per eixos, i alhora que aquest inclogui el

mapa de totes les línies, per detectar els punts on fer transbord o canvi modal i ubicar-se.

58

8.7 ALTRES ASPECTES

A continuació es detallen d’altres aspectes que també es troben relacionats amb la informació a

l’usuari del transport urbà.

Recomanacions:

Dins de l’autobús es recomana disposar d’una pantalla amb el nom de la propera parada

complementat amb un servei de megafonia o equivalent per persones invidents

El bus urbà hauria d’incloure informació bàsica del servei: tarifes, identificador de l’operador,

plànol i horaris del conjunt de línies urbanes...

Millorar el servei a l’usuari durant el trajecte, especialment en aquells aspectes que directa o

indirectament poden incidir en la informació a l’usuari: per exemple oferir carregar el mòbil

durant el trajecte o servei de wi-fi gratuït.

Un aspecte tranversal de la informació a l’usuari en tots els canals és la incorporació de la

informació intermodal en tots els tots els modes d’informació del servei a l’usuari: tríptics, web,

App, pantalles d’informació a temps real ...

Estudiar la possibilitat d’establir cadència horària en les línies de transport urbanes, segons la

qual en les parades principals el pas del bus coincideixi amb fraccions horàries fàcils de

recordar.

Com a últim recurs, però no menys important, resulta clau el paper del conductor del vehicle com

a font d’informació a l’usuari. En aquest sentit resulta important la formació del professional en

relació a quina informació es dóna, en quin moment es pot donar i de quina forma.

59



ANNEX I. MAPIFICACIÓ HASHTAGS

Vinculat a aquest projecte s’ha creat una pàgina web per tal de mapificar tweets i hashtags

relacionats amb el transport públic en l’àmbit AMTU.

Aquesta pàgina web es visualitza un mapa que ocuparà gran part de la pantalla, en aquest mapa

hi surten marcats els tweets amb hashtags geolocalitzats que hi ha en una zona en concret i

que estiguin relacionats amb el transport públic. En una columna a la dreta de la pantalla es

poden visualitzar els últims tweets publicats segons les etiquetes definides.

Es permet a l’administrador filtrar els tweets/hashtags per diferents etiquetes definits en una

llista prèviament. En el moment d’entrega d’aquest projecte el portal visualitza les piulades

etiquetades amb:

#AMTU

#mobilitat

#mobilitat2014

#transportpublic

#sagales

#solerisauret

#tmesa

#tus_sabadell

#tus

#moventis

#casas

#sarbus

#tmb

#ambmobilitat

#rodalies

#rod1

#rod2

#rod3

#rod4

#rod5

#rod6

#rod7

#rod8

#fgc

#fgcvall

#fgcllo

#metrobcn

Documents

LA INFORMACIÓ A L'USUARI DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ A L ... · En els codis QR les dades s’emmagatzemen en el sistema de codificació per punts i bidimensionals. L’usuari necessita