la PalancaABRIL 2001 Núm. 229 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La primaveracomença amb força

La primaveracomença amb força

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALCaramelles, una espècie en perill d’extinció?

NOTICIARIBreus

ESPORTSFutbol: Veterans d’Artesa. 2000/2001Agenda esportiva1r Dia Olímpic. 2a Marató d’AeròbicEl CENG assisteix al Barça-PenyaUna Marató a l’any és el nostre afany

MUNICIPISII Simposi a Vilanova de MeiàCalvari centenari a Rubió

FILA 7En cartellera

LA NOGUERAJoan Arjona presenta un llibre sobre la NogueraLa Palanca triomfa al V Premi de Premsa Comarcal

CARTES A LA REDACCIÓEl Casal BaldomaríPurins a Foradada, ubicació polèmica i política

TEMA DEL MES4t Escala-En-Hi-Fi

IN MEMORIAMRecordant Mn. JaumeCarta per a la Lolita i el Jesús

MÚSICA, MESTRE!Més de 250 nens al 28è Juguem Cantant d’ArtesaLes Caramelles: una de les nostres tradicions

EMPRESES D’AQUÍ75 anys d’Olis Macià

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSJosep Tugues, una honesta trajectòria laboral

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSTreball de recerca. 2000-2001

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple i Acords de la Comissió de GovernNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAResum any 2000

XAT JOVEDe campo y playa?

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRLa força dels símbols. 1973

La primavera comença amb forçaEntre altres coses, quan arriba la pri-mavera, proliferen gran nombre d’ac-tivitats. Aquest mes d’abril, gairebécada cap de setmana s’ha emplenat elpavelló d’Artesa per diversos motius.

Fotos: Jesús Martí i Sergi Valls.

4

5

6

9

13

16

18

19

22

27

28

33

34

35

36

39

40

41

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran(per anunciar-los, feu-nos arribar la informació ambtemps)

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MARÇ

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 8: Eric Ros i Vendrelldia 30: Xavier Gonzàlez i Calveres

Matrimonis:dia 17: Anna Valls i Jové (d’Artesa)

Jordi V. Tutzó i Sans (de Maó)dia 24: Pere Batalla i Sala (d’Artesa)

Agnès Santacreu i Mases (d’Artesa)dia 31: Dolors A. Capell i Navau (d’Artesa)*

Francesc J. Bravo i Martínez (de Lleida)** Es dóna la tràgica circumstància que aquesta última parella va moriren un accident de trànsit la matinada de l’1 d’abril.

MARÇRecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatoride la Pça. de l’Ajuntament).Temperatura mitjana del mes: 12,2°Temperatura màxima: -1° (dia 1)Temperatura mínima: 28° (dia 23)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 23: màx. 28° i mín. 8°)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dies 3 i 7)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 15 mm (dia 2)Total precipitacions: 60 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Meià (estaciódel Camp de Futbol).Temperatura mitjana del mes: 11°Temperatura màxima: 27,8° (dia 23)Temperatura mínima: -2,6° (dia 1)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 34,4 mm (dia 2)Total precipitacions: 77,6 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 25 mm (dia 2)Total precipitacions 46,5 mm

Des del 29 de març, cada dijous:Curs de sardanes a la Dàlia Blanca, organitzat perAmics de la sardana d’Artesa.

Del 20 d’abril al 3 de maig:Exposició L’aigua, la terra, la gent (sobre el Canald’Urgell i l’enginyer Domingo Cardenal) a la Biblio-teca Municipal d’Artesa

28 d’abril:Xerrada sobre El Canal d’Urgell a càrrec de JaumeMateu i Giral, doctor en geografia, a la BibliotecaMunicipal d’Artesa.Cine-fòrum a la Dàlia Blanca amb la pel·lícula ErinBrockovich, organitzat per Artesenques Actives.

29 d’abril:Plantada d’arbres al Castellot.

1 de maig:Aplecs al Santuari de Refet i a l’església de Sant Romàde Comiols.

5 i 6 de maig:Festa de Santes Creus a Vilanova de Meià.

6 de maig:Aplec a l’ermita de Meià.Ball al Pavelló d’Artesa amb l’orquestra Soprano, or-ganitzat pels Bombers Voluntaris.

13 de maig:Concert (solistes, grups de cambra i instrumental) del’Aula Municipal de Música a la Dàlia Blanca.

14 de maig:Excursió a Girona, organitzada per Artesenques Actives.

19 de maig:Festa del Roser a Tòrrec.

20 de maig:Lliurament de premis del XIIè Premi de Narrativa Breua la Dàlia Blanca amb l’escriptor Emili Bayo.

Del 21 al 27 de maig:Setmana Cultural a Foradada: exposició fotogràfica,demostracions culinàries a càrrec del restaurant LaSolana (dimarts i dimecres), excursió al Delta de l’Ebre(dijous), conferència sobre El Patrimoni Cultural deForadada a càrrec del Sr. Joan Farré (divendres).

27 de maig:Festivitat de Sant Urbà a Foradada. Teatre a la Pl. Ma-jor amb el grup La Garba: Avi jove busca companyia.

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions,encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Membre de

La fundació de la Societat Coral La Dàlia Blanca l’any 1904 a Arte-sa de Segre, podria ser el punt de partida de les Caramelles a casanostra. Fins a finals dels anys 30 arriben a existir dues colles decaramelles a Artesa. A finals de l’any 40 es van reprendre amb fortaempenta en el si de la Societat Coral la Dàlia Blanca. Entre 70 i 80cantaires, instruments acompanyant-los, carrosses que es guarnienper l’ocasió. Al número 3 de la nostra revista (1982) es pot veure enportada més de cinquanta cantaires cantant Caramelles. Malgrat, totés un dels darrers anys que les carrosses, fetes per a l’ocasió, lesacompanyarien durant el diumenge de Pasqua. Durant els anys norantas’ha anat mantenint la flama encesa, acabant a la dècada amb unamitjana de 40 cantaires. Enguany s’han recuperat instruments queles acompanyen, però la rotllana s’ha fet un xic més petita (34cantaires). Fins i tot, durant els assajos que es realitzen de gener aPasqua, l’assistència no ha estat massa nombrosa i en una ocasiós’han suspès, fent perillar que els cants dels caramellaires sortissin eldia de Pasqua. A més, també costa molt trobar colla que les vulguinacompanyar durant el matí portant les ballestes i repartint“banderetes”. Vist de lluny i analitzant les dades des d’un punt de vista històric,sembla que tot i mantenir-se, és una tradició que cada vegada costamés de mantenir. Vist des d’un punt de vista derrotista, podríem dirque té «les Pasqües contades». Vist d’un punt optimista es podria dirque tan sols és el punt més baix d’una paràbola (punt d’inflexió) ique totes les coses tenen els seus alts i baixos... El fet és que costa tirar endavant aquesta tradició tan nostra. Si dedebò volem que hi hagi Caramelles el dia de Pasqua, hem d’entendreque és una cosa de tothom i per a tothom. Cal que hi hagi cantaires,una Junta que es posi al davant, gent que les escolti i les segueixi,gent que porti les ballestes, les guardioles i reparteixi «banderetes».Que costi trobar una mica de tot és simptomàtic d’alguna cosa. Unatradició és quelcom que es transmet generalment de forma oral,realitzada de generació en generació (fets històrics, doctrines, lleis,composicions literàries, costums...), amb la qual tot un poble i unasocietat s’hi sent involucrada i se la sent seva tot participant-hi imantenint-la viva. És important mantenir aquestes tradicions com apoble i com a País: un poble sense tradicions i cultura és un poblepobre d’esperit, un País pobre. Els temps canvien. Abans hi havia menys possibilitats de lleure idistracció i era més propici mantenir aquesta mena de tradicions:balls tradicionals, cançons, caramelles... Ara, en un món ple d’ofertai possibilitats, és menys fàcil tenir o voler tenir temps per tot això. Ara, acabada la Pasqua, i amb molt temps per endavant, potserseria bo pensar-hi i reflexionar al respecte. Una lectura positiva haestat el fet que dels 34 cantaires, 7 són nous d’enguany. A veure sil’any que ve són molts més i ens podem sentir orgullosos de les nostresCaramelles.

Col.laboradors del mes: Pere Batalla, Creu Roja, CUDOS, GimnàsAltis, Ferran Sánchez, Josep M. Guàrdia, Jesús Martí, MarceloMendoza, Joan Valls, Sícoris, IES Els Planells, M. Neus Bròvia,Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa Córdoba, Richard Córdoba, JordiAlins, Ramon Monfà i Jaume Gaset.

Caramelles, una espècie en perill d’extinció?

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Inicien les obres del Polígon IndustrialA finals del mes de març, l’empresa Sorigué va començar a treba-llar en la urbanització dels terrenys adjacents a l’ermita del Pla, ons’ubicarà el Polígon Industrial d’Artesa de Segre. L’obra va ser ad-judicada per l’Ajuntament d’Artesa, en ple extraordinari de 22/01/2001 a Sorigué S.A. per 245.828.000 ptes. Les obres a realitzar

consisteixen en la parcel·lació dels terrenys, la construcció d’ac-cessos des de la carretera d’Agramunt, i els serveis d’abastamentd’aigua i llum. Diverses empreses locals ja s’han interessat per lacompra de terrenys al Pla, per futures ampliacions de les seves ac-tivitats.

Constituït el Consorci del MontsecEl 17 de març es va constituir el Consorci del Montsec a Àger, onhi haurà la seu, amb la presència del Conseller en Cap de la Gene-ralitat, Sr. Artur Mas. El projecte Montsec sostenible va ser presen-tat el 4 de novembre (veure Noticiari de La Palanca núm. 224, nov.2000) i té per objectiu dinamitzar econòmicament les dues bandesdel Montsec, la del Pallars i la de la Noguera. La constitució delConsorci, a més del Delegat del Govern, del President de la Dipu-tació, dels Presidents Comarcals i dels Alcaldes dels municipis in-closos, va comptar amb la figura del científic Joan Oró; i és que unaspecte del projecte és la construcció de dos observatoris astronò-mics: un per als investigadors a Sant Esteve de la Sarga i l’altre peral públic en general a Àger. El Consorci tindrà com a gerent el Sr.Josep Vilajoliu (que ho havia estat del Consell Comarcal de la No-guera), a més d’un secretari, un administratiu i un auxiliar de ser-veis, i està format per 33 entitats (públiques i privades), entre lesquals hi ha la Generalitat, la Diputació de Lleida, els dos ConsellsComarcals afectats i 17 municipis (entre ells hi ha Alòs, Artesa,Foradada i Vilanova), tot i que se n’espera la possible incorporaciód’altres. Segons el Conseller Mas, en els propers anys, s’invertiran5.600 milions en el projecte, dels quals 3.500 es destinaran ainfraestructures viàries i la resta a equipaments culturals, esportius,científics i turístics. Es preveu que la majoria de projectes estiguinen marxa el 2003. No obstant, el Consorci comptarà per a aquestany només amb 50 milions, destinats a personal, funcionament iencàrrec d’estudis. Els diners per inversions s’esperen obtenir d’unprograma Leader de la Unió Europea. Alguns alcaldes, a més, enshan manifestat les seves sospites sobre la possibilitat que algunesinversions ja previstes per altres vies als seus municipis siguin in-closes dins del Consorci.

Els comerciants d’Artesa s’uneixenDes de principis del mes d’abril fins ara, i en unainiciativa recolzada per l’Ajuntament d’Artesa, elscomerciants locals han celebrat diverses reunionsper tal de constituir una associació. Això s’haviaintentat ja fa uns anys i, fins i tot, els botiguershavien realitzat diferents activitats per tal de pro-moure el comerç local, però l’associació no vareeixir i els intents es van quedar en res. Ara sem-bla que la cosa és seriosa, i en breus dies està pre-vista la constitució d’una junta, que té la intenciód’unir esforços per atreure clients als comerçosd’Artesa.

Artesa de Segre als mitjans de comunicacióA diferència de díptics, tríptics, reportatges i in-formacions en general, relatives a la comarca deLa Noguera i en els quals quasi no apareix reflec-tida la presència de la ciutat d’Artesa, aquesta haestat protagonista a varis mitjans d’informació denivell autonòmic. Així tenim que Cubells,Montsonís, Foradada, Clua i Baldomar, juntamentamb Artesa de Segre són coprotagonistes en elreportatge periodístic publicat per Vidal Vidal ala revista mensual “Descobrir cuina”. Es tractad’una ruta gastronòmica per la comarca en la quall’escriptor destaca els plats de l’Hostal Roma deCubells, del Restaurant La Solana de Foradada,els formatges de Clua, els vins de la cooperativad’Artesa de Segre i els de la Vall de Baldomar,així com la Fira de Sant Bartomeu i la destinaciócom indret turístic del castell de Montsonís i del’emergent turisme rural a la residència casa depagès Casa Alejandro. Per altra banda, el progra-ma del canal autonòmic de TV2 “Catalunya avui”,desplaçava a dos dels seus reporters fins a la nos-tra localitat, per a realitzar diverses entrevistes aartesencs i artesenques copsant l’opinió envers lainexistència d’un cinema a la nostra localitat, dinsel context d’un reportatge dedicat a la subsistèn-cia del cinema de Pont de Suert, el qual s’ha sal-vat del tancament gràcies a les aportacions delsseus clients.

Augment de les activitats de Creu RojaCreu Roja d’Artesa de Segre i Comarca va orga-nitzar el passat dijous dia 8 de març, en motiu delDia Internacional de la Dona Treballadora i con-juntament amb l’Associació de dones la Coma deMeià, una xerrada sobre “La qualitat de vida deles dones en l’actualitat”, realitzada per lapsicopedagoga Imma Tarín de l’Institut Català dela Dona. La xerrada va tenir lloc a l’Ajuntamentde Vilanova de Meià i va comptar amb la partici-pació de 60 persones. Cal afegir que el passat dis-sabte 17 de març, es va iniciar un projecte d’ani-mació a la Llar de Jubilats d’Artesa. La primera

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

activitat que es va dur a terme va ser la cantada d’un Bingo a càrrecde cinc voluntàries i amb la participació de trenta usuaris/es de laLlar. La iniciativa va ser molt ben rebuda i es confia amb l’incre-ment de la participació en les properes activitats. Cal agrair lacol.laboració de la botiga Detalls d’Artesa de Segre, que va facili-tar els regals repartits als guanyadors/es del Bingo. (Informa CreuRoja d’Artesa de Segre i Comarca).

El municipi d’Artesa té 3242 habitantsL’últim cens de població efectuat per l’Ajuntament d’Artesa, a 31de desembre de 2000, dóna que al municipi d’Artesa hi ha empa-dronades 3242 persones (comptant la ciutat d’Artesa i els seus nu-clis agregats). Aquesta xifra no s’havia assolit des de feia moltsanys. L’últim cop que s’havien superat els 3200 habitants va serl’any 1986 (concretament 3250). A partir d’aquell any la poblaciód’Artesa havia disminuït fins arribar als 3068 l’any 1996. Des d’ales-hores, la població d’Artesa ha augmentat en prop de 200 habitants,fins arribar als 3191 el 1999 i als 3242 de l’any 2000. L’incrementve donat per l’empadronament de persones de municipis veïns quehan fixat la seva residència a Artesa i per la immigració estrangera,sobretot magribina.

425 obres al XII Premi de Narrativa BreuLa dotzena edició del Premi de Narrativa Breu de la ciutat d’Artesa,organitzat per l’Ajuntament, ha superat enguany el rècord de tre-balls presentats, que arriba als 425. Els participants provenen dediversos punts dels Països Catalans i s’ha de destacar que a la cate-goria de més grans hi ha 87 obres presentades, la guanyadora delqual s’endurà 50.000 ptes. El Jurat el formen Carme Barril, AntoniEspañol, Glòria Farré, Joana Jiménez, Lídia Planes, Núria Ribes iRicard Ribes, tots ells coordinats per Josefina París, responsable dela Biblioteca Municipal. El lliurament de premis es durà a terme ala Dàlia Blanca el proper dia 20 de maig, a les 13 hores, i comptaràamb la presència de l’escriptor Emili Bayo.

Un centre d’acollida d’animals a ForadadaAmb el nom de Cats & Dogs, aviat entrarà en fun-cionament al terme municipal de Foradada un cen-tre de recollida d’animals de companyia abando-nats. Tot i que en un principi s’havia ubicat propde Montonís, les queixes dels veïns, davant la pos-sibilitat de sorolls, han provocat el seu trasllat a lapartida de les Comes (cap a la banda de la Valld’Eixils). Els seus propietaris, la Sra. Maria Arnaui el Sr. Josep Duran, volen treballar sense ànim delucre en la recollida i atenció de gats i gossos aban-donats. Per això compten obtenir ajudes i donaci-ons i ofereixen els seus serveis als ajuntaments ambles següents condicions: 30 ptes. per km, 250 ptes.per la recollida i 450 ptes. pel manteniment durant10 dies. Transcorreguts 10 dies, adopten els ani-mals, que no són sacrificats si no és imprescindi-ble. Cobren 5.000 ptes. per sufragar les primeresdespeses; després, es fan càrrec de l’animal. Elstelèfons de contacte són: 696052844 i 699015478.

Aplec de Bombers a ArtesaEl proper diumenge 6 de maig es durà a terme aArtesa, el setè Aplec de Bombers de Catalunya.La jornada comptarà amb l’organització de dife-rents actes en què hi participaran centenars de bom-bers del Principat, juntament amb les seves famí-lies. Estan previstes visites al Castell de Montsonís,a la Cooperativa i al Museu. També una tirada ambarc i una missa commemorativa. Al migdia s’in-augurarà oficialment el Parc de Bombers d’Artesa,que ja fa prop de dos anys que funciona. També hiha previst un dinar de germanor al pavellópoliesportiu i un ball amb l’orquestra Soprano.

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol: Veterans d’Artesa. 2000-2001

equip de futbol de Veteransd’Artesa de Segre està partici-

pant durant aquesta temporada enel 22è Torneig de Telègrafs juntamentamb 21 equips més de les comarquesde Ponent (inclosa la Franja). El campionat s’està desenvolupanten dues fases. Durant la primera, queva finalitzar al febrer, es van formar dosgrups d’onze equips i els Veteransd’Artesa van aconseguir una discretavuitena posició en el seu grup. En lasegona fase, que encara s’està dispu-tant, s’han format dos nous grups: unamb els més ben classificats en la faseanterior, que lluitaran pel títol; l’altre,amb els classificats de mitja taula enavall, que intentaran aconseguir l’as-cens. D’aquesta manera, els equips hanquedat distribuïts en dues categories. Els d’Artesa van acabar la primera faseamb 19 punts després d’haver guanyat 5partits, empatar-ne 4 i perdre’n 11. Van

marcar 31 gols i en van encaixar 73. Els components de l’equip, tal comels podem veure a la fotografia, són:Drets (d’esquerra a dreta): A. PérezPayans, Rafa Vega, Josep Valero, JordiRoiger, Joan Camats, Pere Martí, TonDurany, Poldo Buñol, Àngel Cusola,Josep L. Martos, J. Carlos Pérez,Ramon Jou i Salvador Bertran (massat-gista). Ajupits (d’esquerra adreta):Ramon Camats, Sisco Pedrós,Jordi Coma, Benet Galceran, FrancescLluch, Modest Jou, Jaume Caballer,Pere R. Trepat i Ramon Cusola.Falten a la foto: Sergio D. Bertola,Jaume Cinca, Ferran Fontanet, JosepGalceran, Julio C. Guarneri, Joan Jou,Josep Riart, Mingo Sabanés i JordiSolé. Des d’aquestes línies els desitgem méssort en la segona fase de la competició.

Ramon Giribet i Boneta

L’ Els resultats de la primera fase vanser els següents:

Artesa-Agramunt anada2-1; tornada 4-0.

Butsènit-Artesaanada1-1; tornada 2-3.

Artesa-Mragranersanada3-6; tornada 1-2.

Montsó-Artesa anada1-1; tornada 3-1.

Artesa-Bar Canal anada0-1; tornada 1-1.Penya nostra-Artesa

anada 6-0; tornada 0-0.Artesa-Camarasa

anada 2-4; tornada 2-6.At. Segre-Artesa

anada 2-0; tornada 6-2.Artesa-Binéfar

anada 0-3; tornada 2-7.Miralcamp-Artesa

anada 0-2; tornada 3-2.

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Agenda esportiva - Maig 2001BÀSQUET (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí A. Tercera Catalana.

Diumenge 13 de maig a les 18h: CENG Trèbol - MiralcampCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí B. Tercera Territorial.

Dissabte 12 de maig a les 17,30h: CENG Calvet - AlmacellesCENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior masculí. Júnior Territorial.

Dimarts 1 de maig a les 16h: CENG Miró - BorgesDissabte 12 de maig a les 16h: CENG Miró - At. SegreDissabte 19 de maig a les 16h: CENG Miró - Maristes

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil masculí. Infantil Territorial B.Dimarts 1 de maig a les 19h: CENG Cooperativa - TàrregaDissabte 12 de maig a les 19h: CENG Cooperativa - SedisDissabte 19 de maig a les 19h: CENG Cooperativa - T. Lleida

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior femení. Júnior Territorial.Dissabte 5 de maig a les 19h: CENG Lluïsa - Pardinyes

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip cadet femení. Cadet Territorial B.Dissabte 5 de maig a les 17’30h: CENG Altis - TorregrossaDissabte 26 de maig a les 17’30h: CENG Altis - Sedis

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil femení. Infantil Territorial A-2.Dissabte 5 de maig a les 16h: CENG Macià - TrempDissabte 26 de maig a les 16h: CENG Macià - Andorra

FUTBOL (Camp d’Esports Municipal d’Artesa)CE Artesa de Segre. Equip amateur. Primera Territorial - Grup 5.

Diumenge 13 de maig a les 17’15h:CE Artesa de Segre - CF BellpuigDiumenge 27 de maig a les 18h: CE Artesa de Segre - CE St. Martí Maldà

CE Artesa de Segre. Equip juvenil. Segona Divisió - Grup 27.Dissabte 12 de maig a les 18h: CE Artesa de Segre - EF Urgell

CE Artesa de Segre. Equip Benjamí. Grup 5.Dissabte 5 de maig a les 11h: CE Artesa de Segre - CFJ Mollerussa B

CE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí. Grup 2.Dissabte 5 de maig a les 12h: CE Artesa de Segre - CF Arbeca

Veterans Artesa de Segre. XXII edició Torneig Telègrafs.Diumenge 13 de maig a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Veterans Almenar-AlfarràsDiumenge 27 de maig a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Veterans Tàrrega

NOTES:- Aquesta temporada el CE Artesa no té equip cadet.- Els equips aleví i infantil disputen el Torneig de Primavera; però disposem del calendari.

FUTBOL SALA (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG. Equip sènior. Divisió d’Honor.

Dissabte 26 de maig a les 16h: CENG Grues Gañán - Penya Barcelonista Solsona

NOTES:- Aquesta informació es basa en els calendaris oficials i, en general, no contempla possibles variacions.- En acabar el maig, gairebé totes les competicions quedaran acabades.

Info

rmac

ió a

càr

rec

de R

amon

Gir

ibet

i Bo

neta

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

1r Dia Olímpic. 2a Marató Intercomarcal d’Aeròbicl diumenge 22 d’abril, organit-zats pel Gimnàs Altis d’Artesa,

van tenir lloc aquests dos esdeveni-ments esportius. Va ser un dia com-pletament dedicat a l’esport. A les 9h es va sortir de davant delGimnàs Altis per fer una ruta ciclistafins a Alòs de Balaguer acompanyatspels ciclistes del CUDOS. A les 10h,al pavelló, va tenir lloc el bàsquet a tres,així com un partit de bàsquet de veteransi llançament de triples. Tot això va comp-tar amb la participació del CENG. I des-prés, el dinar de germanor. A la tarda, a partir de les 15,30h, vancomençar a arribar els participants iacompanyants d’altres gimnasos. Aixídoncs, es va anar emplenant el pavellóa mesura que anaven arribant els auto-cars de les diferents poblacions. A les17h van començar les exhibicions:Gimnàs Ponts, Gyas Club de Tàrrega,Gimnàs Pac-Dom d’Almacelles, ClubIppon de Bellpuig, Gimnàs Nova For-ma de Guissona i el Grup Divayns delGimnàs Nou Olimpus de Lleida. Aquestúltim va ser seleccionat per al Campio-nat d’Espanya que es va celebrar aMadrid, on van quedar en sisè lloc. Es van fer unes 18 exhibicions i vanquedar demostrats l’entrega dels mo-nitors i l’esforç dels participants peraconseguir fer les coreografies tan co-

ordinades i originals, amb les músiquesmés innovadores del moment. Després van fer les seves actuacionsels alumnes del Gimnàs Altis. Unes ac-tuacions esplèndides, amb bones core-ografies i molt aplaudides pels espec-tadors, als quals els alumnes i moni-tors van demostrar les qualitats. El pa-velló estava de gom a gom, amb gent ala pista amb cadires, a les llotges, dretsi fins i tot asseguts per terra. Vull agrair a totes les persones quevan ajudar a fer possible aquesta festaamb el seu ajut econòmic, físic o bé elseu recolzament: Ajuntament d’Artesa,Emissora Municipal, CENG, CUDOS(ciclisme), Galceran Instal·lacions,Farré Oil SL, Camats Assegurances,Cal Rellotger, Olis Macià, Asseguran-ces Gardel, Eroles Consulting, Fuste-ria Joan Llanes, Il·luminació Aldavó,La Rulina, IberCaja, Pastisseria Borrell,Expert Ràdio Mateu, Instal·lacionsCalvet & Baella, La Caixa, BCH, Grup7 i a les persones que van ajudar en totmoment monitors i alumnes. Tots ens hem de felicitar per haveraconseguit l’èxit d’aquesta festa i reu-nir tota la gent amant de l’esport. Quanveus que després de l’esforç les cosesfuncionen tan bé, sents una gran satis-facció per haver-ho aconseguit. I l’ende-mà de la festa ja comences a pensar en la

propera exhibició, com ho farem, etc. Personalment, dono les gràcies a totala gent del meu entorn pel suport in-condicional que sempre he rebut, aixícom a la gent encantadora que formemel GIMNÀS ALTIS per poder compar-tir junts aquestes estones.

Mercè Nogués i GalceranFotos: Eduard Camarasa i Nogués

E

Bàsquet: el CENG assisteix al Barça-Penyal 25 de març, el CENG va anar aBarcelona, per tal d’assitir al duel

català de l’ACB FC Barcelona-Joven-tut de Badalona. La sortida va ser unèxit, ja que es van emplenar un autocari diversos vehicles particulars, amb unavuitantena d’artesencs aficionats al bàs-quet. El Barça venia de guanyar la Copadel Rei, i va oferir un bon espectacle,guanyant els badalonins per més de vintpunts. En acabar, els aficionats van es-perar la sortida de les estrelles blau-gra-na, i alguns van aconseguir fotografi-ar-s’hi. A l’esquerra, observem dues jo-ves promeses (Gasol del Barça i Joeldel CENG) i a la dreta algunes “vellesglòries” locals junt amb una “vella glò-ria” barcelonista: Audie Norris.

E

12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Una Marató a l’any és el nostre afanya marató de Barcelona comença elmil·lenni estrenant un nou circuit,

totalment urbà que transcorre per lamateixa ciutat i la seva àrea metropoli-tana, i que ha esdevingut dipositari detotes les il·lusions de l’organització pera que sigui el catalitzador que necessitala Cursa per a reaccionar i convertir-seen una activitat multitudinària,trascendint definitivament de l’àmbit del’atletisme popular de competició en elque està immersa des del seunaixement, tot donant entrada aparticipants encara més populars imenys competitius si s’escau. Un objectiu molt lloable però gaire-bé utòpic, si ens atenem a fets com queper exemple la cursa d’Artesa, queexigeix un mínim de preparació, noaconsegueix ultrapassar aquest àmbit oque la mitja maratho més concorregudade Catalunya, una cursa que és moltmés assequible, i per tant més popular,que l’exigent marató, encabeix no mésde 4.000 atletes. La majoria dels qualsno està en condicions per afrontar el do-ble de distància (només uns 2.000catalans han fet el cor valent a la Maratód’enguany, els altres 1.500 forend’altres nacions). De fet, no hi ha méscera que la que crema i si bé és cert quecada any hi ha noves incorporacions ala Cursa d’atletes amb il·lusió de supe-rar la distància, també és cert que cadaany hi ha baixes entre el contigentd’atletes més fidelitzats (cansats potserde córrer tan descomunal distància)quedant al final les altes i baixes gairebécompensades. Aquesta suplència delsuns pels altres, que és un fenòmen ha-bitual, té com efecte més notable quepassats uns anys gairebé s’ha renovattot el contigent maratonià. El nombre d’atletes perdurables queper sistema, any rera any, corremarathons pot ser el principal; però lamajoria, contràriament a ells, un cophan assolit una marca prou satisfactòriarenuncien a seguir competint en ladistància dels 42,2 Km i restringeixenl’activitat esportiva a altres curses méscurtes o bé dirigeixen els seuspotencials de treball aeròbic a altresactivitats (curses de muntanya,

ciclisme, raids esportius). Com veiem, magre ho tenen elsorganitzadors per a encoratjar a laciutadania en general quan fins i tot els

més entusiates corredors posen cota ala seva participació a l’acte pels motiusanteriorment esmentats. I és que lapreparació i desenvolupament de lacursa exigeixen una forta disciplina ala qual difícilment hom pot adscriure’sper molts anys. Només els més aptes,els corredors més resistents, els de su-perior potencial de treball aeròbic po-den entusiasmar-se reiteradament ambla cursa, ja que el seu organismes’acomoda fàcilment a la disciplina i,conseqüentment, el sacrifici de l’esforçmai els pesa tant. Afortunadament, per als que haginvist amb preocupació com minva laparticipació artesenca, aquí al país non’estem mancats d’aquests darrers ihem de pensar positivament que, al’espera de relleugeneracional, quedaencara un signi-ficatiu grup demilitants de laMaratho que permolts anys conti-nuarà corrent-la. Independentmentdel crono final quemarquin els seus

rellotges, perquè la seva motivació noés rebaixar temps sinó participar en unacursa que és la seva, són capaços degaudir-ne. Enguany, només 4 socis del CUDOS,maratonians irredempts, van acudir ala cita annual amb la gran cursabarcelonina que va tenir lloc el passat18 de març. Començant de bon matí pera molestar el mínim el trànsit intern dela ciutat, i conseqüentment abocantl’acte esportiu a la categoria demenyspreable esdeveniment ciutadà(qualsevol acte ciutadà que aspiri aésser popular i multitudinari had’ocupar una franja horària “primetime”). Realment ho tenen fotut elsorganitzadors! (Ajuntament de Barce-lona inclòs). Segons els nostres atletes, l’ambientque va acompanyar la cursa va éssernefast, millor dit, no va ésser res. Per-què en aquella hora encara dormiatothom. I només els va acollir caliuhumà en els darrers quilòmetres. Afortunadament, cap d’ells correpensant en aclamacions populars i lavaloració individual de la cursa éssempre positiva quan els tempsaconseguits es troben dins d’uns valorsadmissibles, com així va ser. L’ordre d’arribada dels nostres vaésser: Rafa Córdoba, Joan Guimet iRamon May amb Josep Baró, i varenocupar posicions entre els llocs 384 i1.129 d’una classificació final de 3.500atletes. Com veiem, Artesa i Comarca sempreestà ben representada.

Que duro!!!

© CUDOS

L

13

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

II Simposi sobre Patrimoni Natural a Vilanovailanova de Meià va organitzar unaltre congrés pluricultural a fi-

nals del mes de març, en el qual elPatrimoni Natural va ser el protago-nista.

Un refrigeri final, la música delCarbonell d’Artesa i una nombrosaconcurrència de joves i menys jovesprovinents de tota la geografia catala-na van estar alguns dels ingredients del’èxit assolit pel II Simposi sobre elPatrimoni Natural que animà de formanotable Vilanova de Meià els dies 23,24 i 25 de març ja que s’aplegaren propd’un centenar de participants entrecongressistes, estudiants, estudiosos,geòlegs, biòlegs, historiadors,farmacèutics, químics i els alcaldes deCubells, Baronia de Rialb i el deVilanova al capdavant. L’organitzacióla compartiren l’Ajuntament deVilanova, l’Agrupació Cultural Terresdel Marquesat, la UniversitatPolitècnica de Manresa, l’IEI i la So-ciedad Española para la Defensa delPatrimonio Geológico y Minero. El catedràtic Josep M. Mata Perelló,lleidatà de naixement i manresàd’adopció, ànima vital de la iniciativa,va desenvolupar diverses ponènciessobre jaciments minerals de les Terresde Lleida, Jordi Espuny tractà el red-

bed d’Estaó, Roger Mata i Jordi Espunyel patrimoni geològic segarren,berguedà, solsonès i empordanès, PauMontané la salina de Vilanova de la Sal,Jordi Vilalta el projecte geoturístic deCardona, Jordi Badia els colosalsrunams salins del Bages, Jordi Muletels sorolls industrials, Àngels Olivellala reactivitat dels carbons mediterranis,Antoni Lacasa i Xavier Martínez laimportància mundial del jacimentpaleontològic de la Pedrera de Meià,Ramon Bernaus i Ferran Sánchez lafauna del Montsec de Meià, RamonPollina el contaminant iodur de plataque està eixugant el Montsec des de faanys, i Francesc Gesé, Joaquím Oromíi Josep Roqué els componentsmineralògics de les fonts del Montsecdel Meià. Es va fer una sortida per les serresexteriors i marginals del Montsec deMeià fins a Comiols i una altra pelsentorns naturalístics de Landelapart de

Vilanova. També es presentà “Montsecsostenible”, un projecte impulsat per laGeneralitat que comprèn onze termesde la Noguera i sis del Pallars, quatreespais naturals, tres rius i set pantansamb l’ànim de potenciar la cultura, elturisme, els esports d’aventura, millorarles comunicacions viàries ambl’objectiu de lluitar contra la regressiódemogràfica dels 11700 habitantsactuals d’aquesta nova demarcació ad-ministrativa. Durant les jornades es muntaren unsplafons retrospectius de Vilanova i laFira de la Perdiu, activitats de les Terresdel Marquesat i altres assumptesd’interès relacionats amb la Vall deMeià com el parapent, a més d’una vi-trina amb fòssils montsectins que res-taran a la Sala de Sessions municipalper a gaudi de vilatans i forasters, coma punt de partida del neixent Museu delMontsec.

Ferran Sánchez i Agustí

V

15

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Restaurat el Calvari centenari de Rubióom s’acostuma a dir, moltes vegades desconeixemles coses de més a prop però que poden tenir el mateix

valor o més que aquelles queadmirem d’altres llocs. La Palan-ca, a més d’informar, crear opiniói obrir les seves pàgines a quivulgui col·laborar i dir la seva,també té com aobjectiu difondre elnostre patrimoni(artístic, cultural,històric, etnològic,natural...) i deixar-ne constància escri-ta. En aquestaocasió parlarem delCalvari de Rubió(municipi deForadada), que haestat per a nosaltresuna interessant descoberta iesperem que ho sigui per a aquellespersones que tampoc en tenienconeixement. El passat 9 d’abril, l’Ajuntament deForadada va convocar els mitjans decomunicació per presentar, amb motiude la Setmana Santa, la recent restauració del Calvaride Rubió. Vam ser rebuts a la Casa Consistorial perl’Alcalde, Sr. Josep M. Guàrdia, i el Tinent d’Alcalde,Sr. Mingo Roqué, els quals ens van explicar amb de-tall l’origen d’aquest calvari i el seuestat actual. Es tracta d’un calvari que surt del’església de Sant Miquel de Rubiódel Mig i arriba, després d’un itinerarid’uns 800 metres, fins a la partida deles Eres a Rubió deDalt. Les catorzeestacions estansenyalitzades ambunes pilastres depedra que superen elsdos metres d’alçada ique tenen en la partsuperior una creu deferro. La dotzenaestació, que represen-ta la crucifixió, és laúnica que consta detres pilastres; mentre que la darrera téuna base diferent a la resta. Es calcula que el calvari té unaantiguitat d’uns 125 anys. Laconstrucció del mateix és degut al

mecenatge d’una senyora de lafamília Clua, una de les més

acabalades de l’època. La saga, però, es va perdre iactualment no es coneix cap propietat al terme que pertanyia algun descendent.

Durant la guerra del 36 es va fer malbé una deles pilastres. Una altra es vautilitzar a l’església com a basede la pila baptismal. Les creusde ferro també es van malmetre.

Així doncs,l arestauracióreali tzada,que té uncost econò-mic baixperò un valorsentimental ihumà moltelevat, haconsistit enla reposició

de les dues pilastres i de totesles creus. Cada Divendres Sant, i no esrecorda que el costum s’hagiperdut, es realitza el Via Crucisal llarg del calvari. Actualmentes fa a dos quarts d’una. Quans’ha arribat a la darrera estació,

s’obsequia als assistents amb coca i moscatell.La gent relacionada amb el poble mostra moltadevoció envers aquest acte religiós i s’hi po-den aplegar encara fins a un centenar de per-sones. Antigament es baixava resant el rosari.Per altra banda, es dóna la curiosacircumstància que el camí del calvari tambéés carrerada de bestiar. Felicitats al veïnat de Rubió per aquestarestauració.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Guàrdia

C

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

En CartelleraMemento USA 2000. De Christopher Nolan. Est.

19-01-01. AmbGuy Pearce,C a r r i e . A n n eMoss, JoePantoliano. ChristopherNolan porta a lapantalla un guiópropi per a oferir-nos un elaboratthriller psicolò-gic, que en el de-curs de la sevanarració fílmica

es va desvelant com un intrínsec tren-caclosques, que no permet un momentde respir a l’espectador i impedeix capmena de distracció per part d’aquest,buscant la seva constant atenció iinmersió dins la trama, cosa que acon-segueix donada la seva originalitat il’excel·lent labor interpretativa delsprotagonistes. Narrat en continus flashbacks queretrocedeixen en el temps i enllacen deforma matemàtica amb el final del’inmediatament anterior, es desenvo-lupa la història de Leonard Shelby i lacerca obsessiva d’un tal John G. el qualva violar i matar a la seva dona. Però elprotagonista pateix una extranya i greumalaltia que li va ocasionar un cop queva rebre per part de l’assassí, a l’inten-tar defensar a la seva dona; tan sols re-corda tot l’anterior amb aquest fet i elmoment del mateix, res del que li suc-ceeix en el present i en els momentsposteriors a l’assassinat, aconsegueixretenir-ho a la memòria, fet que el por-ta a tatuar-se frases i paraules clau pertot el cos, i a l’utilització constant i om-nipresent de la polaroid com a eina plas-madora dels fets de la seva existència. Rodada amb molt pocs mitjans, de-mostra que una bona idea rodejada debons artesans, no requereix delspresupostos fastuosos i majestàtics ambels que pretenen sorprendre’ns la ma-jor part d’estudis de Hollywood, asso-lint de nou un molt bon producte per alcinema independent americà. (Puntua-ció: 8/10)

Antes que anochezca USA 2000. De Julian Schnabel. Est.16-03-01. Amb Javier Bardem, OlivierMartínez, Johny Depp, Sean Penn. Julian Schnabel es un pintor ameri-cà casat amb una espanyola, que s’haerigit en valedor del Festival de cine-ma de Sant Sebastià als Estats Units, ique compta amb una molt bona reputa-ció dins els diferents ambients artísticsdel país americà. Fins al rodatged’aquest film, la seva experiència ci-nematogràfica es limitaba al filmBasquiat. Antes que anochezca, resulta un filmtediós, soporífer i cansí, que juntamentamb un pèsimguió i una rea-lització carentde sentit i en-vergadura fíl-mica, -plasma-da pel directorcom si de dife-rents quadrestraspolats a lapantalla cine-matogràfica estractés-, passa-rà a la històriaper ser la cinta que ha permès per pri-mer cop, que un actor espanyol siguinomitat a l’Oscar al millor actor pel seutreball interpretatiu, tal és el cas deJavier Bardem, qui gràcies a la pel·-lícula ha estat descobert pel públic ame-ricà. Val a dir que qui hagui vist filmscom Huevos de oro, Extasis o PerditaDurango, haurà vist interpretacionscom a mínim a la mateixa altura quel’efectuada per donar vida a l’escriptorhomosexual i dissident cubàReinaldo Arenas. Cal remarcar quela pel·lícula és Javier Bardem, sensela seva interpretació probablement lacinta hauria passat amb més pena queglòria, per les sales espanyoles i nodiguem a la resta del món, però unainterpretació sublim i mereixedora del’Oscar, no salva un conjunt abocat anaufragar i a fer pensar a més d’unespectador si ha valgut la pena pagarl’entrada per veure tal despropòsit.(Puntuació: 4/10)

Fóllame França 2000. De Virginie Despentes iCoralie Trinh Thi. Est. 16-03-01. AmbRaffaëla Anderson, Karen Lancaume,Elòdie Chèrie, Ian Scott. Desprès de la inusitada polèmica queha suscitat l’estrena de Fóllame aFrança, rebent la qualificació X tres diesmés tard de la seva estrena, quan haviatingut més de 30.000 espectadors i pas-ses davant d’aforaments superiors a2.000 persones i rebent 1.000.000 devisites a la plana creada a Internet (aFrança les classificacions de les cintespassen de majors de 16 anys a classifi-cades X), l’estrena a Espanya com es

lògic, no podia estar exempta deproblemes i menys quan algunssemblen abocats a resucitar fan-tasmes censors. Així, la seva es-trena prevista per el dia 19-01-01 es va endarrerir al rebre laclassificació d’X i desprès de re-cursos interposats per la sevadistribuïdora Alta Films, s’haestrenat el 16-03-01 en versióoriginal subtitulada i pràctica-ment de forma clandestina, ja quegairebé no hi ha hagut publicitatni comentaris envers el film.

És la història de dues noies que aca-ben unint les seves vides buides icarents de futur, després que una hagiestat violada i l’altra hagi vist morirassassinat un dels seus millors amics.S’aniran endinsant en una espiral de vi-olència que les conduirà al seu tràgicfinal. Un cop visionada la pel·lícula, cal dirque no n’hi ha per tant (això sí, quanhan de follar, follen, com diu el títol) i

que el linxa-ment que hanpretés fer desde diferentssectors de lacrítica i delsmitjans d’in-formació de lacinta en qües-tió, fa pensaren temps pre-tèrits; a lac a r t e l l e r a

Miquel Mota

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

abunden cintes pitjors (Colega ¿dóndeestá mi coche?, El gran marciano,Scary movie, Cherry Falls, etc) i el querealment penso és que algunes perso-nes de la indústria cinematogràfica te-nen por que amb iniciatives com aques-ta pel·lícula realitzada per VirginieDespentes i Coralie, ambdues provi-nents del món del porno, i protagonit-zada per Karen Lancaume, RaffaëlaAnderson, secundades en petits papersper Elòdie Chèrie, Ian Scott, tots ells ielles stars del porno europeu, acabin perentrar dins el cinema convencional di-rectors com Mario Salieri, Marc Dorcelo Andrew Blake, i ens venguin tan solsper a majors de 18 anys obres mestrescom Toda una vida sex, La princesa yla puta o París Chic. (Puntuació: 5/10)

Amores perrosMèxic 2000. D’ Alejandro GonzálezIñárritu. Est. 16-03-01. Amb EmílioEchevarría, Gaël García Bernal, GoyaToledo. Òpera prima del seu director, que haaconseguit éssernominada a l’Os-car a la millorpel·lícula estran-gera. Es tractad’una pel·lículadura, contundenti sense concessi-ons, que arrencaamb una esfereï-dora persecucióautomovilísticala qual desembo-ca en un accidentdestinat a fer confluir les vides dels trespersonatges protagonistes, que tenen elnexe comú del seu amor pels gossos ila dificultat per trobar l’estabilitat emo-tiva i sentimental, en les seves respec-tives i dures vides. Octavio (Gaël) estroba enamorat de la seva cunyada, -laqual rep els maltractaments sistemàticsdel seu marit-, i per subsistir entrena alseu gos per a guanyar les baralles degossos en les quals participa. Goya, in-terpreta una top-model que viu junta-ment amb un home de negocis que aca-ba de deixar la seva familia per ella, ique arran de l’accident perdrà una camai la seva feina, tenint com a millor amic

el seu gos, que es perdrà sotal’emmoquetat del pis on viuen. ElChavo (Emílio Echeverría), és unexguerriller comunista que subsisteixcom assassí a sou envoltat de misèria ien companyia dels seus gossos, tenintel deute pendent de donar-se a conèi-xer a la seva filla a qui va abandonarper a sumar-se a la guerrilla. Dotada d’una realització vigorosa itrepidant, i d’unes interpretacions su-perbes, ens permet descobrir un nou re-alitzador que farà parlar en el futur, iens apropa una cinematografia que enels últims temps no ens aporta gairesrealitzadors i films, i que tret de casosexcepcionals (Arturo Ripstein, elshollywoodencs Robert Rodríguez i Sal-ma Hayek) costa molt de trobar-nos ales cartelleres, de fet i de moment, a laprovíncia de Lleida, aquest film solsl’hem pogut gaudir a la 7 Mostra deCinema Llatinoamericà de Lleida, enla qual va assolir el Premi a la millorÒpera prima i al millor guió, quedanten segon lloc respecte a les preferènci-

es del públic. Cal destacar elstres protagonistes, a mi prin-cipalment em va impactar lainterpretació de Goya Toledo,on ens mostra un nivell de ma-tisos interpretius que demos-tren la seva tremenda capaci-tat a l’hora d’assumir papersamb elevada exigència actorali la reafirmen com un dels va-lors més interessants de lacinematografía espanyola ac-tual, encara que, com acostu-ma a passar, ho ha hagut dedemostrar en un film forani.

En definitiva una de les tres millorpel.lícules del 2000, juntament ambTigre i dragón i Bailar en la oscuridad.(Puntuació: 10/10)

Torrente 2:Misión en MarbellaEspanya 2000. De Santiago Segura.Est. 30-03-01. Amb Santiago Segura,Gabino Diego, Tony Leblanc, José LuísMoreno, Inés Sastre. Llegint una entrevista a SantiagoSegura en una revista cinematogràficad’abast nacional, l’entrevistadora (crecque en una mostra de desconeixementenvers l’obra de Segura), li preguntà si

la comercialització dels seuscurtmetratges en vídeo va ser una ope-ració més de la seva vessant de mons-tre del màrqueting, i el director torrentiàli va respondre que es tractava de ferl’ullet als seguidors amb els que llavorscomptava fent una sèrie numerada de666 còpies. Un servidor compta ambla còpia núm. 082 i segueix l’obra fíl-mica del director gairebé des dels seusinicis. Crec que com jo molts dels seusfans més antics, trobaran a faltar en l’ac-tualitat l’originalitat, desimboltura icinefília quedestilaven els seuscurtmetratges i lesseves interpretaci-ons a El día de labestia, PerditaDurango, La niñade tus ojos i el pri-mer Torrente, elbrazo tonto de laley, film que jaanunciava en la cin-ta de curtmetratges(Jistory). A Torrente 2. Misión en Marbe-lla,la pel·lícula es desinfla a partir dels ma-gistrals i incunables títols de crèdit, tansols alguns gags com l’accident de cot-xe protagonitzat per Gabino, l’escenaenormement morbosa protagonitzadaper l’actriu Carolina Bona i TonyLeblanc amb les calces de Piolín, el salta la piscina d’Eloi Yebra, i la irrupcióal burdell per a beneficiar-se del perso-natge interpretat per Cristina Tárrega,aporten espurnes de la seva originali-tat, sarcasme e ironia a l’hora de plas-mar un guió amb multitud de personat-ges i situacions que, en la major part delscasos, es remeten al ja aportat a Torrente,el brazo tonto de la ley, fent-se unpseudo-remake evocador de si mateix. Això sí, ningú li pot negar la sevacapacitat de vendre el producte i eri-gir-se en número 1 de taquilla, enfron-tant-se i guanyant la invasió de subpro-ductes nord-americans que inunden lesnostres pantalles. Tan sols cal esperarque s’atreveixi a donar el pas i realit-zar pel.lícules d’altres gèneres, o si con-tinua en el mateix, atrevir-se a portar alllargmetratge la figura mítica del pshyco-killer Evilio (hi ha moltes maneres deressuscitar-lo). (Puntuació: 5/10)

18

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Joan Arjona presenta un llibre sobre la Nogueral passat 20 d’abril, al Consell Co-marcal de la Noguera, Joan Arjona

i Sales va fer la presentació del seu lli-bre La Noguera, un entorn per desco-brir. L’acte es va celebrar a la Sala dePlens, que es va quedar petita a causadel nombrós públic assistent (procedentde tota la comarca). Va ser presidit pelPresident del Consell, Sr. Marcel·líGuillaumet, i va comptar amb la pre-sència del Delegat d’Ensenyament aLleida, Sr. Ramon Alturo. En les seuesintervencions, ambdós van destacar lapersonalitat de Joan Arjona i la seuatasca envers la Noguera i Balaguer, laseua ciutat. El mestre Joan, tal coml’anomenava el seu alumnat quan va ser

mestre a Els Planellsd’Artesa, ha anat acu-mulant coneixementsi material sobre la co-marca al llarg delsanys, sobretot durantels últims 15 en què haestat Director del Cen-tre de Recursos Peda-gògics de la Noguera.Això l’ha convertit,probablement, en un dels millors co-neixedors (i també amant i defensor)de la Noguera, de la qual va destacardurant el seu parlament els següents as-pectes: la diversitat, l’oblit, la seua his-tòria, la bellesa i les seues persones. El

llibre, que ha estat enpart la culminació i elcompendi d’altresobres anteriors, fa unrepàs de tota la comar-ca a través de les seues228 pàgines, amb mésde 200 fotografies encolor i també gràfics,taules, mapes, etc. Lacomarca és analitzada

des de tots els punts de vista (població,festes, història, patrimoni, etc.) d’unamanera clara, senzilla i entenedora. Endefinitiva, un bon llibre per conèixermillor la Noguera.

La Palanca

La Palanca triomfa al V Premi de Premsa Comarcal

E

l 23 d’abril, Sant Jordi, el ConsellComarcal de La Noguera va lliu-

rar els V Premis de Premsa Local i Co-marcal que organitza aquesta institució. La Palanca va presentar diversos tre-balls i, un cop més, alguns van ser pre-miats. Ramon Giribet va guanyar ambl’article “La lluita dels regants” el pri-mer premi de la categoria A, per arti-cles relacionats amb la comarca. Mi-quel Mota es va endur el primer premien la categoria B, d’articles que feien

referència a aspectes generals, amb“Franco (per desgràcia) no ha mort”;Giribet també es va endur el tercer pre-mi d’aquesta categoria amb “Cat o bécat?”. Els altres premiats foren JoanBorda, Aitor Carrera i Lurdes Vidal. En aquest acte institucional, presiditper Marcel·lí Guillaumet i Josep MariaGuàrdia, president i vicepresident delConsell Comarcal, es van lliurar els XIIPremis d’Auques i el II Premi de Nar-rativa Intergeneracional.

E

19

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

El Casal baldomaríEl cafè “Casal de Baldomar” va néixerper l’impuls d’unes persones llançadesque van convertir quatre parets en unlocal curiós i endreçat, un lloc on avuila gent de Baldomar s’hi pot trobar perfer petar la xerrada. La voluntarietat d’alguns professio-nals, que no viuen al poble però que endisfruten perquè formen part de la sevacomunitat, va portar la posada a puntdels electrodomèstics, la renovació dela il·luminació de la sala i la instal·lacióde l’enllumenat a la placeta del costatdel bar, lloc on passem les vetlladesd’estiu i assaborim els gelats que acom-panyen les tertúlies. Degut als pocs recursos amb què escomptava, es va demanar al poble quihi volia col·laborar i aportar, de mane-ra desinteressada, mil pessetes cadames per tal de poder comprar moltescoses que hi faltava, així com gratifi-car l’ajuda d’una persona que s’ocupésdel servei. Les condicions que es vaimposar el grup gestor van ser lesd’ocupar-se del manteniment i reunir-se cada dilluns per parlar de nous pro-jectes i fer el balanç econòmic i d’in-tendència corresponent. Aquesta junta el va tirar endavant tresanys seguits, temps suficient per poderretornar els diners als col·laboradors iaportar fons a diferents entitats quemantenen viu el poble. A partir

d’aquesta data el Casal va passar a mansde particulars. Els pobles es fan petits i els ingres-sos del Casal de Baldomar són menors,tot i que també hi pot haver influït elfet que les portes no estan obertes tanttemps com abans. Faig aquest escrit perquè ahir, quanes publiqui ja farà uns quants dies, vaigpresenciar un fet molt bonic. Una collamolt ben avinguda, que es reuneix cadadissabte al voltant d’una taula, fa unajoldra que n’anomenen “el ruc”, el mí-nim de persones per poder jugar ha deser quatre tot i que el joc és de sis. El

fet és que aquellanit es van trobarvuit i tots tenienganes de ser a lapartida, però el quesón les coses de labona voluntat i lesganes de disfrutar

junts, es van aplegar tots junts. Jo molts dissabtes em passo unesbones estones mirant-los, perquèm’agrada la seva manera d’entendre eljoc, perquè disfruto de l’harmonia quehi ha entre ells, perquè em sento feliçveient el bé que s’ho passen, perquè sónl’ànima del Casal. Gràcies a tots tenim un local on po-dem anar a mirar un partit de fútbol, noen solitari davant d’una pantalla sinóacompanyats els uns dels altres, percomentar, discutir, per treure-li tot elsuc. Un lloc on jugarem, si volem, unabutifarra, o simplement farem intercan-vi d’impressions sobre qualsevol cosatrascendent o sense importància. Hem de mantenir aquest esplai,aquest punt de trobada, aquest espai dereunió que fa que ens mirem en els al-tres i deixem de veure cadascú el nos-tre melic i prou.

Florenci Bastús

21

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Purins a Foradada, ubicació polèmica i políticaJa fa uns mesos, que en el terme deForadada s’ha començat la instal·laciód’una planta de purins, tot aixecantdebats en les poblacions veïnes sobrela seva necessitat i la idoneïtat de la sevaubicació. Tots aquests debats, tenen unallarga història ja que l’home al llarg deltemps ha anat canviant el seu entornperò la societat també ha anat canvianti amb la societat també han canviat elsvalors més importants per l’espèciehumana, així doncs el medi ambient, laqualitat de vida, l’aprofitament delsespais tant urbans com agrícoles, sónalguns d’aquests valors que tenencreixent rellevància en la nostra cultu-ra, ja sigui perquè ens estimem lanatura, o bé necessitem d’ella per aviure. Malgrat això no tothom aprecia perigual aquests valors, n’hi ha que ni tansols els tenen en compte moguts perl’ànim d’obtenir diners abusius; és elcas de la societat limitada que preténconstruir una planta de purins en elterme de Foradada. També considerolamentable l’actuació que ha tinguten els últims mesos l’Ajuntament deForadada promovent aquestaactivitat de forma il·legal i especula-tiva, restant importància a lesconseqüències negatives que se’n po-den derivar, actuant amb unanegligència greu i apartant-se enca-ra més greument de les seves funcionsque no són més que les d’actuar afavor dels interessos generals de lacomunitat i no d’un particular. Hodemostren els moviments de terrarealitzats per l’empresa Ros Roca en elterme, moviments que requereixenpermís previ de la Comissiód’Urbanisme i l’informe vinculant perpart de medi ambient i cap autoritzacióper part de l’Ajuntament pot precediraquests requisits que marca la llei. Amés, en tractar-se d’una instal·lació ensòl no urbanitzable la comissiód’urbanisme ha de declarar la sevautilitat pública i interès social, per tantens trobem amb una actuació contràriaa dret, però si aquestes formes d’actuarsón preocupants, pitjor és el fet quel’Alcalde de Foradada, coneixedor dels

moviments realitzats que fa cinc mesosque duren i han comportat l’extraccióde com a mínim uns 110.000 metrescúbics, no procedeixi a impedir-los totprotegint la legalitat vigent sinó que elsempari apartant-se un cop més de laprotecció dels interessos de lacomunitat; el respecte a la llei, no caldir que és la garantia més important quetenim els ciutadans per a assegurar-nosque les administracions utilitzin els seuspoders de la forma més correcta. El poc temps que han dedicat tantl’Alcalde com la societat limitada a ele-gir una correcta ubicació per a aquestaplanta, la situació en què s’hancomençat a fer les explanacions éspèssima, ja no només per l’escassadistància en què es troben els nuclis depoblacions, sinó també per l’interèscultural i paisatgístic de la zona, per noparlar de la proximitat (a uns 50 metres)del Jaciment dels Esplujals; també icontinuant amb la polèmica ubicació dela planta s’ha de fer referència a laproximitat del Canal d’Urgell (també auns 50 metres) que abasteix aigua a unamultitud de zones de diversescomarques, no n’hi ha prou amb laconstrucció de rases resistents, tal comrequereix el Canal d’Urgell, també s’hade pensar en la contaminació per l’aire,doncs no hem d’oblidar que lesdejeccions dels porcs contenen moltsovint les malalties que sofreixen elsmateixos animals, i que la majoriad’aquestes es transmeten per l’aire; aixòcomporta que la planta detractament pot ser un focus detransmissió de malalties, ja que siaquestes bactèries es dipositen enl’aigua de la qual beuen tant animalscom persones, això pot portar a unacontaminació massiva d’animals,recordem els problemes que hi haactualment amb la febre aftosa quetambé es transmet per l’aire, a mésd’altres malalties com la pesta africa-na, el mal roig, el parvo, diarreres,febres, i moltes d’altres. Per fer-nos unaidea de la gravetat del problema hemde tenir en compte que tots els residusdels porcs de la zona hi aniran a parar,tant dels animals sans com dels animals

malalts i un cop allí es produirà unadistribució de malalties, no només pelCanal, sinó també per la carretera si-tuada molt a prop a uns 30 metres i amés pels camions que transportaran elspurins, ja que no es faran canalitzacionssubterrànies tal com es deia al principi,sinó que passaran granja per granja arecollir els purins i per tant contribuirana l’extensió de tot tipus de malalties enles granges de la zona. Tampoc ningú ha pensat en el trànsitconstant de la carretera que va a Ando-rra i l’escassa visibilitat del lloc on sesituarà l’entrada i sortida de camions,que comportarà sens dubte un augmentde la sinistralitat, ja greu, de la zona.S’ha de tenir en compte que l’entrada isortida de camions serà constant nonomés per abocar els purins i tornar amarxar, sinó a més per a emportar-seels adobs resultants. Així doncs, el problema de laubicació no solament se centra sobre sise sentirà pudor o no, sinó sobre el greuimpacte econòmic que sofriran elsramaders de la zona, doncs es prohibiràla construcció o ampliació de novesgranges a 2.000 metres i a més aquestsmultiplicaran les seves despeses en laproporció que es multipliquen els ris-cos de malalties, no només greus sinótambé comunes que requerirantractament, i per tant unes despeses ambcars medicaments. Si tant els importael caràcter beneficiós de la plantaperquè no la ubiquen en una zonamés allunyada on deixaria de ser unfocus de malalties i d’accidents ipermetria l’explotació turística, elcreixement d’Artesa i el sanejamentde la zona?

DEFENSEM EL MIG SEGRE!!!

Elisabet Jové Farré

5

22

la P

alan

ca

Més de 1.200 persone

na vegada més, el grup d’Escalaen Hi-Fi que es va formar fa pocs

anys a Artesa va emplenar de gom agom el Pavelló Poliesportiu. Nova-ment van aconseguir fer gaudird’allò més a tothom que hi va assis-tir amb un espectacle variat i de qua-litat, que ha posat el llistó molt alt decara a possibles noves edicions. El passat diumenge de Rams (8d’abril), data molt encertada perdiverses circumstàncies, més de 1.200persones es van aplegar al PavellóPoliesportiu d’Artesa amb la intencióde passar un vespre entretingut i

divertit, no exempt del “morbo” deveure qui farà què. L’expectació que,després de l’èxit de les tres edicionsanteriors, l’acte havia despertat –nosolament entre la ciutadaniad’Artesa, sinó també de la comar-ca i més enllà–, va tenir la sevarecompensa. La combinació denúmeros destinats a diferentsedats i gustos, l’acuradacoreografia, la vistositat del vestuari, laintercalació de números i momentshumorístics, la qualitat del so (tot i queel pavelló no té una bona sonoritat), lail·luminació i el decorat van fer de tot

plegat un espectacle digne de les millorsocasions. Una bona iniciativa d’aquestaedició ha estat la incorporació de mésnúmeros amb jovent i pel jovent. Cal felicitar, doncs, aquest grup(format per unes 23 famílies) que vatenir el seu origen en una colla de pa-res i mares del “cau” que fa uns quatre

anys van voler seguir els passos del seusfills i filles, després que aquests fessinuna Escala en Hi-Fi infantil. Com en les ocasions anteriors, elsbeneficis nets de les entrades i el barhan estat destinats íntegrament a unaentitat d’Artesa. Aquesta vegada estractava del futbol base del CE Artesa,

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

U

1

4

23

la P

alan

ca

es a l’Escala en Hi-Fi

de manera que un bon nombre de per-sones del club van col·laborar també, ide manera molt eficient, enl’organització. També es va comptaramb la col·laboració de diversesinstitucions, entitats, grups i personesanònimes (que han deixat algun elementdel vestuari, algun instrument, etc.). Cal

destacar també que cada persona del grupassumeix les despeses del seu propivestuari. L’important, però, segons diuenells mateixos, “és passar-s’ho bé”. Els artistes locals van ser presentatspel Rafa Vega i la Joana Gaceran, quevan ser “incordiats” constantment perun xicot granadet que volia jugar al

futbol base de l’Artesa i que seguramentes mou més bé damunt de l’escenari queamb la pilota. El Grup ens va delectaramb els números que comentem acontinuació:

Primera Part- Orquestra Janio Marti. En forma

de Glen Miller. Amb Kike Valls(Janio), Alfredo Francesca, DonísMas, Josep M. Isanta (trompetes),Francesc Vilaró, Ramon Cotonat,Josep M. Gasia (saxos), JoanMorros, Jordi Solé (guitarres),

Manolo García (bateria) i PacoGutiérrez (bongos). El popular JanioMarti i “sus muchachos” van tornar, uncop més, a bocabadar els espectadorsartesencs amb la força d’unsinstruments ben tocats. Un Janio mésbaixet i amb menys cabell (això sí sensecanes) va tornar a recordar aquelles nits

de glòria a Artesa i va homenatjar elsmúsics locals.(Foto 1)- Tom Jones i orquestra Janio Marti.It’s not unusual. Joan Oriola. L’energiad’aquest “quarentón” que va canviarper un dia la soldadora pel micro és dig-na d’elogiar, va deixar-se la pell al’escenari i va aconseguir enfervorir elpúblic.- Lou Vega. Mambo number five.Antoni Gutiérrez (L. Vega), M. ÀngelsCalveres, Fina Gómez, Maite Jusmet,Anna Rispa, M. Alba Solanes i AntòniaSolé. El “Xeronet” va moure bé la“panxeta” interpretant la cançó del’estiu, en tot moment ben acompanyatper unes senyoretes, que tot sigui ditde passada, conserven molt bé la línia ivan fer una bona coreografia.(Foto 2)- Estopa. Cacho a cacho. FrancescGutiérrez i Eduard Vega (germansd’Estopa), Gerard Bori, Marc París,

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

2 3

6

10

24

la P

alan

ca

Joel Vila i Francesc Vilanova. Va arri-bar el moment per als més joves, queamb molta marxa van demostrar que hiha una bona pedrera.(Foto 3)- Mocedades amb Sergio i Estíbaliz.Popurri. Joana Galceran (Amaya), JosepM. Gasia (Sergio), Teresa Ribó(Estíbaliz), Ramon Giribet, Pere Martí,Donís Mas, Montse Terés, FrancescVilaró. Els germans Mocedades noenvelleixen i van posar-nos la nostàlgiaal cos. Ells segueixen esvelts com sempre(això sí amb algunes entrades) i ellesconserven la bona veu d’ahir. (Foto 4)- Raúl. Sueño tu boca. Roger Giribet(Raúl), Sònia Caballol, Mariona Oriola,Ivet Solé, Judit Vega. Raúl, que veniadel Nou Camp i no del SantiagoBernabéu, va moure’s amb ritme entrequatre noies que van ballarsensualment.(Foto 5)- Montserrat Caballé i FreddyMercury. Barcelona. Montse Amorósi Joan Oriola. La nostra “Montse” i elFreddy (que va ressuscitar

expressament per venir a Artesa) vanposar-nos la pell de gallina tot recordantl’inoblidable 92.- Miliki. Popurri. Manolo García(Miliki), Sara Gutiérrez, Jordi Martí,Judit Morros, Albert París, DavidSellart, Marc Valls i Marta Vilanova(nens i nenes). Aquests pallassetsvermells “llenos de ilusión” van ale-grar-nos la tarda tot cantant “havía unavez un circo...”, ben liderats per unentranyable Miliki (Foto 6)- Whitney Houston. El guardaespal-das. Fina Gómez (Whitney), SòniaCaballol, Ramon Vila (ballet), TeresaRosell, Jordi Solé i Francesc Vilaró(instruments). Una Whitney un xicesblanqueïda buscava amb perfectesaguts el seu Kevin Costner, benacompanyada pel seu ballet. Magníficpiano de cua construït per la mateixaartista (Foto 7)- Llac dels cignes. Paròdia del ballet.Donís Mas, Domènec París, Kike Valls(ballarines), Antoni Gutiérrez, Joan

Morros i Joan Oriola (ballarins).Malgrat que ells marcaven “paquet” ielles estaven sense depilar, van seguirel ball dels aneguets bonics deStrauss.(Foto 8)

Segona Part- So pra Contrariar amb GloriaStefan. Santo santo. Marisol Serrano(Gloria), Ramon Vila (cantant), MaiteJusmet, Anna Massana, Joan Morros,Pepita Pont, Anna Rispa, Maria Rullo,M. Alba Solanes i Jordi Solé. Des deMiami i amb so cubà van arribar la Glo-ria i el seu marit, que van moure el cosamb els seus acompanyantsenfarbalanats. (Foto 9)- Dolores Abril i Juanito Valderrama.Pelea en broma. Montse Terés (Dolo-res), Domènec París (Juanito), ManoloGarcía, Pere Martí (palmes) i RamonGiribet (guitarra). Quin geni! Una micamés i han d’actuar els Mossos. Al final

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

78

11

12

25

la P

alan

ca

la sang no va arribar al riu i l’amor vatriomfar.- OU7. Enloquéceme. Anna Francesca,Mariona Oriola, Alba Solé, Anna Vallsi Joel Vila. Aquests joves agosarats vanrealitzar una moderna coreografia ambuna de les cançons més “punxades”avui dia.(Foto 11)- Humor. Domènec París i Kike Valls.Aquests dos vells amics es van retrobardesprés d’anys de no veure’s i van ferun bon “repàs” al poble. El José LuisMoreno ja els ha ofert anar al seu pro-grama dels dissabtes a la nit.- Boney M. Daddy cool. Maite Jusmet,M. Lluïsa Ribó, Teresa Ribó i RamonVila. El “Simonet” va sorprendre’nsamb el seu look i amb les sevescabrioles, dignes d’una star. (Foto 10)- C & C Music Factory. Every bodydance now. Jordi Solé, Sònia Caballol,Ivet Solé i Judit Vega. La filla i lesamigues van haver de pedalar de valent

per seguir la marxa del pare.- Cher. Shoop shoop song. Maria Rullo(Cher), Judit Morros, Alba Solé, AnnaValls i Marta Vilanova. Recent sortidade Corporación Dermoestética, la Cherva demostrar que segueix jove com mai.- Michael Jackson. Willy Jim. JoanOriola. Una mica més grassonet i ambla pell més fosca que de costum va arri-bar el petit dels five. Va demostrar quesegueix sent el rei del pop.- Tina Turner. Proud Mary. MontseAmorós (Tina), Teresa Ribó, MontseRos, M. Alba Solanes (gogo girls), KikeValls (marit Tina), Manolo García,Josep M. Gasia, Josep M. Isanta, DonísMas, Jordi Solé i Francesc Vilaró(instruments). Aquesta “lleona” i elsseus “tigres” van fer trontollar elPavelló i diuen que, fins i tot, ballava

el Sagrat Cor del Castellot.(Foto 12)- Sarah Brightam i Josep Carreras.Amics per sempre. Final. JoanaGalceran i Rafa Vega. Portador torxa:Xavier Isanta. Aquest número final vareunir tot el grup dalt de l’escenari. LaJoana i el Rafa, després d’introduir totsels números, van culminar la festadeixant el llistó ben amunt. Van cantarla cançó de la germanor, acompanyatsper un públic entusiasmat. L’espectacle va ser també possiblegràcies a Dolors Portillo (i el seu estold’ajudants), encarregats de laperruqueria i a Montse Duran i PepitaPérez, en la confecció del vestuari.

Text: Miquel Regué i Ramon GiribetFotos: Jesús Martí i Sergi Valls

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

9

27

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Recordant Mn. Jaume

Mn. Jaume Besolí i Bigordà, fill decal Sabrià d’Anserall, va morir als56 anys el passat 3 d’abril a casa dela seva germana a Adrall, on residiafeia uns mesos (entre tractament itractament) a causa d’una greu i ir-reversible malaltia que li va ser di-agnosticada a mitjans de l’agost passat.

Malgrat conèixer des del comença-ment la gravetat de la seva malaltia, Mn.Jaume va assumir-la amb serenitat isense angoixa, però sobretot amb laforça de la seva fe cristiana, avalada perdos grans figures del segle XX que elladmirava: Joan XXIII i Teresa deCalcuta.

Home de tarannà tranquil, amant dela natura i d’esports com la pesca o l’es-quí, que sabia també valorar els bonsàpats, ha deixat sens dubte empremtaen les generacions d’adolescents i jo-ves de la dècada dels 70 d’Artesa i ro-dalies; especialment als que coincidí-rem amb ell en els inicis de l’escoltisme. El seu primer destí va ser com a vi-cari d’Artesa (1969). Posteriorments’encarregà de Colldelrat, Comiols,Folquer, Foradada, Montargull, Tòrreci Tudela. També donava classes de re-ligió a l’escola pública i a l’AcadèmiaMartínez. Em venen a la memòria lesexplicacions sobre alguns costums li-túrgics o sobre com interpretar la Bíblia.Recordo també aquell primer intent decreació dels boy-scouts (ens reuníem ala Dàlia Blanca i vam fer algunes sorti-des). També tinc present aquell estiu,no sé si va ser del 72, que ell i Mn.Ramon Solé ens van portar uns dies decolònies a la rectoria de Montcortés. El 1974 va anar a estudiar a París idesprés va estar a Andorra. Ara bé, el1979, no va dubtar a tornar a Artesaquan se li va oferir aquesta possibilitat.Durant aquest temps, una colla de jo-ves encapçalats per Mn. Ramon haví-em aconseguit posar en marxa l’Agru-pament Escolta i Guia Mare de Déu delPla. La llavor que Mn. Jaume haviasembrat entre nosaltres havia germinat.

Una llavor que, gràcies a diferents ge-neracions de joves, va poder comme-morar el seu 25è aniversari durant elcurs passat. Fins el 1983, que va ser destinat aRialp, va contribuir a “empényer el car-ro” de l’escoltisme. Mentrestant, com-partia la seva tasca pastoral a Artesa,Alentorn, etc. amb les classes de reli-gió a Artesa, Agramunt i Balaguer.Recordo aquelles reunions de caps acasa seva els diumenges en acabat dedinar. I el que molts no oblidarem maiés l’eficaç “remei de Mn. Jaume”: unamica d’aigua amb sucre que ell aplica-va durant els camps d’estiu als mals decap o de panxa provocats per l’enyora-ment. Fa poc, el 1995, va ser destinat aBellver de Cerdanya. Allí havíem co-incidit algunes vegades ja que la mevadona i jo hi anem de tant en tant. Eldestí, però, ha volgut que ja no enspoguem retrobar. Ara, recordo la sevaespessa barba, el seu parlar tranquil, elfum de la seva pipa, l’expressió “aque-ta” (en lloc d’aquesta)... No obstant, elmés important és que som molts que elrecordarem i això vol dir que va deixarprofundes petjades en el camí de la sevavida. Adéusiau, Jaume.

Ramon Giribet i Boneta

Carta per a la Lolita i el Jesús

Estimats Lolita i Jesús:Si en el món hi ha bondat, amb vosaltres l’hem viscuda.Hem viscut el compartir, hem viscut la lluita constant.I hem après a ser forts i ha superar obstacles.Hem viscut la vostra alegria,les ganes de viure amb optimismei el vostre entusiasme i empenta.Hem viscut la màgia de veure el món amb ulls de nen,el viure en un conte ple d’il·lusiói tantes altres coses.Ens heu ofert casa vostrai la vostra mà sempre que ha calgut.Us trobarem a faltar en el dia a dia

quan ballem, quan cantem, quan anem amb bicicleta,quan caminem, quan tinguem fills,per plorar, per a tot.Ara, vosaltres veieu totes les muntanyesi baixeu tots els rius,trepitgeu la neu, camineu pels camins...Fins ara tot ho hem fet junts.Quina sort d’haver-vos conegut!Estem molt feliços d’haver estat els vostres amics.Hem estat molt privilegiats de gaudir amb vosaltres.Us estimem.

Els vostres amics

28

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Més de 250 nens al 28è Juguem Cantant d’Artesal passat diumenge dia 1 d’abril es van reunir a Artesade Segre més de 250 nens de 16 corals de la Demarcació

de Terres de Ponent del Secretariat de Corals Infantils deCatalunya (SCIC) en motiu del 28è Juguem Cantant. La Coral Infantil Brots d’Il.lusió fundada per l’OrfeóArtesenc a mitjans dels anys 70, va ser l’organitzadora delJuguem Cantant de la Demarcació de Terres de Ponent delSCIC. Aquest tipus d’aplec de corals infantils està destinat alscantaires més petits (de 3 a 7 anys) de totes les corals federadesal SCIC. Artesa de Segre ja havia estat testimoni d’altresJuguem Cantant, el darrer va tenir lloc el 14 d’abril de 1991.Ara, deu anys més tard, i després de l’empenta que haexperimentat la coral infantil Brots d’Il.lusió amb la fusió ambels conjunts corals de l’Aula Municipal de Música (canten iassajen plegats sota el nom de Brots d’Il.lusió) el moment eral’idoni per organitzar un acte d’aquesta mena. Així doncs, han estat una bona colla de reunions i mesos detreball desinteressat de molta gent destinats a aquesta jornada.En aquest Juguem Cantant hi van participar un total de 16corals infantils: l’Ateneu Popular de Ponent, Infants de l’OrfeóLleidatà, Shalom i Sícoris de Lleida, Bon Cant d’Agramunt,Dolces Veus d’Anglesola, Edelweis de El Pont de Suert,Esclatacels de Seròs, Coral Infantil de l’Escola Municipal deMúsica de Ponts, Ginestell d’Alguaire, L’Encís d’Arbeca,Mestre Güell de Tàrrega, Nova Cervera de Cervera, Petitscantaires de l’Orfeó de Flix de Flix, Veus Naixents de lesBorges Blanques i Brots d’Il.lusió d’Artesa de Segre. En totalaixò va suposar que assistiren a la trobada 254 nens i nenesals que cal sumar els, aproximadament, 50 responsables entreels que ja duia cada corals i els que va mobilitzar de la CoralInfantil Brots d’Il.lusió. Sobre les 11 del matí van arribar totes les corals i es vanconcentrar a l’edifici de les Escoles Velles, on els esperava lapart del «Juguem» de la jornada. Un grup d’animació va serl’encarregat de fer cantar i ballar tots els cantaires al pati i, alprimer pis, l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Plava organitzar tot un seguit de tallers (estels, pins, afaitar globus,malavars...) que es van dur a terme simultàniament amb elgrup d’ani-mació. Així es va arribar a les dues menys quart,moment en què calia recuperar energies pel «Cantant» de latarda tot dinant. Al vol de tres quarts de tres, totes les corals es dirigiren alPavelló Poliesportiu, on tot ja estava preparat per realitzar unassaig. Primerament s’assajaren tres cançons que totes lescorals havien treballat amb aquesta mainada (El meu gos savi,Solet valent i Les Estrelles). I després, es va assajar la cantataLa rebel.lió a la cuina d’Antoni Miralpeix. Sobre dos quartsde cinc els cantaires van baixar de l’escenari per preparar-sepel concert, i el públic va començar a ocupar els seus llocs. Pocs minuts després de les 5 el presentador, Jesús Martí, vadonar la benvinguda a tots els assistents, i després de presen-tar l’acte va donar la paraula a Jaume Campabadal (batlled’Artesa de Segre), Montserrat Rosés (Coordinadora Generaldel SCIC) i Sergi Valls (director de la Coral Infantil Brots

Durant el matí, no només els nens s’ho passaren d’allò més bé. A la fotografia es podenveure envoltats de nens dos responsables d’Artesa divertint-se d’allò més (Ma. ÀngelsMorera i Dídac Cardenyes)

El CAU d’Artesa va organitzar uns tallers per als nens, aquest tractava de retallar estels(una de les cançons que cantarien al concert porta per títol Les Estrelles)

Un instant d’un altre dels tallers

E

29

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Finalment, els cants il.lusionat de tota aquesta mainada

Abans del concert, primer l’assaig

Tota l’orquestra de cuina (Ma. Àngels Morera, Joana Font, Núria Puigpinós, Anna MVilanova, Pere Porta, Ivet Solé, Cynthia Carbonell, Noemí Farré i Ma. Àngels Leal) i lapianista (Maria Camats)

d’Il.lusió), que varen diriguir unes paraules i van donar pas alconcert del 28è Juguem Cantant. Primerament les tres cançonsesmentades al pàrraf anterior, diriguides per Eva Bugarín (deGinestell d’Alguaire), Desirée Taló (de Nova Cervera deCervera) i Joana Tolmos (de Bon Cant d’Agramunt)respectivament, acompanyades al piano per Blanca Julià.Després la cantata, La rebel.lió a la cuina, amb tots elsingredients necessaris, un narrador (Ramon Oromí), unes“corals tendres” (els 254 nens i nenes assistents al JuguemCantant) un piano, “millor sense escuar” (Maria Camats), unaorquestra de cuina amb olles, cassoles, plats, culleres, gots...(Cynthia Carbonell, Ivet Solé, Ma. Àngels Morera, Anna MariaVilanova, Núria Puigpinós, Joana Font, Pere Porta, NoemíFarré i Janette Solsona ) i un director, “que lligui tots aquestsingredients amb la salsa adient”, Sergi Valls. Els cants de totaaquesta mainada van durar uns tres quarts d’hora encara no,que varen finalitzar amb una cançó sorpressa, que el directorde la coral infantil Brots d’Il.lusió va ensenyar i fer cantar ales més de 1.000 persones que es van reunir al PavellóPoliesportiu. Seguidament es va tancar el concert amb l’entregad’un record a cada coral, l’entrega dels quals el varen realitzarMontserrat Rosés (Coordinadora General del SCIC), M. NeusBròvia (Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa deSegre) i Serafí Enrique (President de l’Orfeó Artesenc). La Jornada va finalitzar amb l’entrega a cada cantaire d’unabossa que contenia algun obsequi i una mica de berenar, perrecuperar les forçes per poder tornar cadascú cap a casa seva. Un dia en què els jocs i els cants van reunir a Artesa deSegre més de 1.000 persones entre cantaires, responsables ipúblic en el marc del 28è Juguem Cantant de corals infantilsde la Demarcació de Terres de Ponent del SCIC, acte que vatornar a organitzar la coral infantil Brots d’Il.lusió després de10 anys a Artesa de Segre. Perquè quedi constància de latrobada, el dia va ser enregistrat en vídeo, i es pot adquirir alpreu de 2.200 pessetes adreçant-vos a qualsevol membre de laJunta de l’Orfeó Artesenc.

Text: Sergi Valls i JovéFotografies: Jesús Martí,

Marcelo Mendoza i Sergi Valls

El sarau del matí va finalitzar amb molts globus pels aires

30

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Les Caramelles: una de les nostres tradicionsn any més, Les Caramelles La Dàlia Blanca d’Artesade Segre van oferir caramelles el diumenge de Pasqua

Florida a Artesa de Segre i Montargull. Després de moltsanys enguany s’han pogut sentir acompanyades perinstruments (dues trompetes i untrombó). Segons ens explica JoanAmades, les caramellessón la reminiscènciad ’ a n t i g u e sc e r i m ò n i e sdedicades a lesd i v i n i t a t spaganes percelebrar elrenaixementde la natura.El cristianis-me, com tambéva fer amb latradició dels sols-ticis d’hivern i d’estiu,adapta aquesta festivitatagrària, que significa el retorn ala vida, per commemorar la resurreccióde Jesucrist. No se sap ben bé quan va començar el costumde celebrar aquesta diada a Catalunya, però Jacint Verdaguerla situa pels volts del segle XV. A Artesa de Segre, LesCaramelles estan lligades a l’associació cultural de la DàliaBlanca, i tenint en compte que va ser fundada el 1904,podríem afirmar que hi existeixen des de famés de cent anys, convertint-se enuna de les tradicions mésantigues que es conserven.Fins i tot, abans de laGuerra Civil,coexistien duescolles decaramelles, LaLluna i LaG e r m a n o r .Després d’unsanys d’obli-gada parada perla Guerra Civil ila postguerra, afinals dels anysquaranta es vanreprendre els cants, que s’hanmantingut ferms fins els nostresdies. Les previsions s’ha complert amb escreix, i s’han realitzat23 cantades entre Artesa de Segre i Montargull (veure LaPalanca del mes passat) durant les quals s’han pogut sentir

Diada de l’alegria, d’en Domènec Cardenyes, Cant al’aimada, sardana de Francisco P. Bové que s’havia cantatfa molts anys, El Cant del Poble, de Clavé i Vives, Vals decomiat, Alfons Cuina i Samba del Castellot, d’Alfons Clua .

Alentorn (1997), Anya (1998), Baldomar(1999), Collfred (2000) i Montargull

(2001). Mica a mica i anyrera any es podrà anar

completant aquestaroda, oferint

Caramelles alsp o b l e sagregats deln o s t r emunicipi. Enguany

la rotllana haestat formada

per 34 cantai-res i l’han acom-

panyat unes quantespersones més repar-

tides per les «ballestes», lesguardioles i les senyeres que

s’anaven repartint per tot arreu onpassaven les Caramelles. A més, i després de molts anys,dues trompetes i un trombó han acompanyat els cants deles Caramelles des de Montargull fins a la plaça del’Ajuntament d’Artesa (dos trompetes: Xavier Solans iGregori Satorres, i un trombó: Josep Solans, tots tres de

Bellpuig), donant un caire diferent ienriquidor a les Caramelles. La

impressió general ha estatmolt bona i la iniciativa

ha tingut una bonaacollida per la

gran majoria. Desprésdels assajos idels cants, elsparlaments ila cantadaGran a la

Plaça del’Ajuntament,

només resta eldinar de germanor de

l’1 de maig de totes lespersones que han fet

possible la primera cantada delnou segle i mil.lenni de Les Caramelles

La Dàlia Blanca d’Artesa de Segre.Text: Sergi Valls

Fotografies: Marcelo Mendoza i Joan Valls

U

31

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Tot esmorzant a Montargull, abansde fer la cantada

Entre 1999-2001 s’ha aconseguit arribarpràcticament a tot Artesa. Aquestaimatge pertany a la cantada que es varealitzar al carrer Ramon Llull

T o tcantant alcarrer Monges.D’esquerra a dreta JosepSolans (trombó), Jesús Martí, PereMartí, Pau Martí, Martí Serret i Maria Jovell(nova presidenta en substitució de Josep Samarra) En acabar, una foto de grup davant de l’Ajuntament

Enguany, la processó que porta lescaramelles de l’Església a la Plaça del’Ajuntament es va realitzar per l’AvingudaMaria Anzizu (la passada Pasqua es va ferper la carretera)

33

la P

alan

ca

EmprEmprEmprEmprEmpreses d’Aquíeses d’Aquíeses d’Aquíeses d’Aquíeses d’Aquí

75è aniversari d’Olis MaciàEl primer propietarid’aquest molí d’olisituat a la carreterad ’ A g r a m u n td’Artesa de Segre, vaser Josep Boldú Co-

romines. El molí de cal Plens i el molídel Boldú eren els únics molins d’olid’Artesa en aquells temps. L’hivern del 1923 una forta geladava matar la major part de les oliveresd’Artesa. El Sr. Boldú que era un delsgrans propietaris de terres de la comar-ca, va decidir canviar d’aires i se’n vaanar a Barcelona. Havia baixat la pro-ducció d’olives i el Sr. Boldú es va ca-sar i va muntar un negoci nou a la granciutat. L’any 1926 el Josep Macià Sellart vaarrendar el molí d’oli al mateix lloc onés avui dia, i a més va quedar d’admi-nistrador de totes les terres del Sr.Boldú. Aquell 1926 va ser l’inici del’empresa familiar Olis Macià, empre-sa que avui dia va per la tercera gene-ració. No va ser fins l’any 1975 que elsMacià van comprar la fàbrica d’oli a lafamília Boldú, tot i que n’havien fet úsdes de 1926. El nous propietaris vanser Joan Macià i Solé, aleshores alcal-de d’Artesa, i la seva esposa LluïsaCercós Pla.

El molí d’oliEn aquests anys la fàbrica d’oli ha tin-gut la seva pròpia vitalitat, el seu pro-cés productiu i la seva petita història. El 1926 tenia una premsa hidràuli-

ca, una bomba amb pis-tons, dues vagonetes, unmotor elèctric i el curro dexafar olives. Mitjançant elcontracte signat el 30 d’oc-tubre de 1926, el Sr. MaciàSellart es va comprometrea la conservació de la ma-quinària de la fàbrica, perla quantitat de 1250 ptes.a l’any, pagades una vega-da acabada la campanya del’oli. Aquest arrendamentdonava dret a l’ús de lesinstal·lacions locals i ma-quinària del Sr. Boldú. Al moment de la com-pra, el 1975, el molí va so-frir la primera remodelació. S’hi vaposar una premsa nova, dues batedoresmés i una bomba de pistons nova. Apartir de 1991 es va fer la reforma mésimportant i definitiva. La producció vapassar de xafar 5.000 Kg d’olives cadadia a 40.000 Kg cada jornada. Es van instal·lar dues tolves de re-cepció, una bàscula automàtica, la ne-tejadora que separa les fulles de les oli-ves, que passen directament a la renta-dora mitjançant unes cintes. Seguida-ment, també de manera automàtica,passen al molí i d’allí la pasta cau a lesbatedores, per passar al decantador ho-ritzontal, que separa l’aigua, l’orujo il’oli definitivament. Per acabar de netejar l’oli, aquest vaa les centrifugadores verticals, que por-ten automàticament l’oli a reposar alsdipòsits, per després d’uns dies servir-

lo al públic.

L’empresa avuiCom hem dit, almateix tempsque es renovavala fàbrica, laseva maquinàriai els seus proces-sos de produc-ció, també va ha-ver-hi una trans-formació en elnom del molí. Alprincipi la gent

en deia el Molí del Valeri, quan el pro-pietari era el Sr. Boldú. Més endavantel Molí del Xarxalé, després Olis Maciài a partir de la reforma del 1991, OlisMacià SL, que està gestionada pels fillsdel Joan Macià, el Josep i el Joan, i tam-bé completa la tercera generació la sevagermana Lluïsa. Actualment Olis Macià produeixentorn els 400.000 litres d’oli l’any, apartir d’uns 2 milions de kg d’olivesde les varietats verdiell, empelt i bove-ra, provinents de la zona d’Artesa, deles Garrigues i del Camp de Tarragona. La preocupació d’avui és produirqualitat, per no perdre posició en unmercat cada vegada més competitiu ien una evolució constant. Entre els pro-jectes de futur hi ha fer un molí d’olinou al polígon industrial d’Artesa, ques’està començant i que els permetràassumir el repte de les noves tecnolo-gies i l’obertura de noves línies de co-mercialització. Fins aquí ha estat la descripció d’unaempresa d’Artesa, basada en un produc-te com són les olives de la pròpia co-marca, que posa al mercat un oli d’oli-va elaborat aquí i que en el seu 75è ani-versari gaudeix d’una projecció impor-tant.

Text: Bartomeu Jové i SerraFotos: Família Macià i Miquel Regué

34

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Josep Tugues, una honesta trajectòria laboraln recalcitrant aprenent de poeta sostéi assevera que: “La vida passa de

correcuita, com un estel que va volant, ienmig la brega i enmig la lluita, la Terragira i va girant”... I afedelisto que l’aprenent de rimaireen qüestió té més raó que els mateixosSants car els humans, amb totes lesnostres poques virtuts i molts defectes,escolem la nostra fugissera vida en un tresi no res, i quan ens n’adonem hem deixatja endarrere la nostra daurada joventut, idesprés de passar el “Rubicó” dels 65anys entrem a formar part d’allò que endiuen “La Tercera Edat”, aquesta menad’enganyívola fal.làcia, perquè diguin,d’edat tan sols ni ha una, aquella que esreflecteix a la certificació de naixement. I el nostre protagonista d’avui, el bonamic Josep Tugues i Camats, ha fet jamolt camí pels senders d’aquest Món deles nostres alegries i frustracions, i tantha estat així que, després d’una dilatadavida de treball, sempre al servei de lacomunitat, ha travessat el rellindar de lafrontera al.ludida per a formar part, ambtots els ets i els uts, de l’immensa cohortdels jubilats. I com sia, també, que amb l’esmentatJosep conegut tanmateix entre la gentd’Alentorn, amb l’afectiu apel.latiu delPepe del Lico, i per la pràctica totalitatdels ciutadans de l’antic Districte Muni-cipal d’Anya, com “L’Agutzilet” ens hajunyit, des de temps era temps, una pre-gona amistat volem, avui, glossar des deles planes de La Palanca, la seva honestatrajectòria, paradigma de laboriositat, dedignitat i de voluntat de servei.

La maleïda guerraCorrien els atzarosos dies de l’any 1939,quan un escamot de tropes marroquinesde l’exèrcit franquista entrava a lesmasies disseminades de Montmagastre,i la mare del Josep, na MartinianaCamats i Llovet, de 28 anys, va tenir ladissort de treure el cap a la finestra d’undels tals masos, i un d’aquells fills d’Alà,integrants de la Cruzada, va ventar-li untret de fusell que va causar-li la mortimmediata. El nostre bon amic tenia, aleshores, 3anys i davant de tal nefasta eventualitatel seu pare el “Rutllat de Montargull”,amb els dos marrecs, el Josep i el seugermà Claudi, d’un any solament, va

deixar a nostre protagonista i al seu ditgermà, al càrrec de la seva àvia maternana Elvira Camats i Llovet, unabonhomiosa Sra. vídua i mestressa de CalLico de la referida Alentorn que els vacuidar amorosament.

L’Agutzilet d’AnyaEl Josep en qüestió va assistir a l’escolaprimària de la dita Alentorn, i com siaque era un infant eixerit i intel.ligent fouun deixeble aprofitat, que va tenir lamalaurança de lesionar-se la mà i la vis-ta, amb un dels molts fulminants de bom-ba ofensiva de l’exèrcit republicàabandonades a la finalització de lacontesa civil, peró va superar

magníficament tal eventualitat, i als 14anys, -eren temps de cotilla estreta i lacontinuïtat dels estudis estava reservadasolament als fills de cases benestants- jaem teniu al jove Josep desenvolupant elcàrrec d’Agutzil de Districte Municipald’Anya, quin Ajuntament que compreniales viles d’Anya, Alentorn, Vall-llebrera,Montargull, Montmagastre, Folquer iComiols, tenia radicada la Secretaria aVall-llebrera.Des del 1950, fins al 1965, data en la quall’al.ludit Districte d’Anya va fusionar-seamb Artesa de Segre el nostre reiterat ijove agutzil va veure passar dos BatllesMunicipals, el Sr. Antoni Mora –de casaEmpenedit de Montmagastre- i el Sr.Josep Guimet –de casa Barril de Vall-llebrera-, i va estar d’ajudant delssecretaris Josep Tarré Colomé, delmateix glossaire, Rossend Marsol iClua, i de Manuel Vilella Mora. Durant l’activitat del narrador com

Secretari de la referida Corporació, vàremendegar i assolir, inasequibles al desànimi després d’una aferrissada lluita,l’electrificació rural dels nuclis d’Anya,Vall-llebrera,Vall-llebrerola i Montargull.Una obra ingent en tals reculats temps ien tals circumstàncies, i la col.laboraciódel nostre protagonista d’avui, en totmoment i a tothora, envers la dita tasca,fou important i inestimable per la sevafidel brega, disposat sempre a col.laborar,festa i feina, dins les seves posibilitats.

L’etapa artesencaCom dèiem, i després de la fusió delDistricte d’Anya, amb el d’Artesa deSegre, bon amic Josep, va passar comfuncionari a treballar a l’esmentatAjuntament d’Artesa de Segre, iniciantla seva nova singladura laboral, i perso-na eficient i molt versada en els afers del’administració local, i coneixentabastament els formulismes judicials, acomptar del dia 1 de gener de 1968 vadesenvolupar, a l’ensems, les funcions deSecretari del Jutjat de Pau de l’al.ludidaciutat, en quines activitats ha continuat,sempre al peu del canó, fins el dia 3 demarç del present 2001, en què complertsels 65 anys ha passat a integrar-se a lalegió dels jubilats, després de mig seglede treball constant... Quasi res! A títol anecdòtic direm que en la sevaetapa artesenca ha vist desfilar per laBatllia de la ciutat adduïda, els següentsBatlles: Joan Macià i Solé, Vicent Rocai Mianes, Jaume Cardona i Vila iJaume Campabadal, havent estat,també, sota les ordres dels Jutges de PauJosep Bertrán i Riua i Joan Nogués iSirván.

Com a cloendaCom a cloenda d’aquesta sinopsi d’unallarga vida laboral, volem deixarconstància que el Josep ha estat en totmoment i sempre, persona amatent, amicdels amics i de tothom, sense distincionsde cap mena, senzill i gens cregut disposatsempre i a tothora a facilitar al màximals ciutadans els seus serveis, amb ínte-gra honestedat, el Josep ha estat en fi, unvertader model de funcionari públic. Quegaudeixi, doncs, d’un merescut descans,guanyat a pols i amb tota honradesa iprobitat.

Sícoris

U

35

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Treball de recerca 2000-2001En el marc de la LOGSE, el Treball deRecerca (d’ara en endavant TdR) és unestudi que ha de fer l’alumne quan ar-riba al 1er. curs de Batxillerat i que espresenta, en exposició oral, al 2n. curs.La nota del treball esdevindrà un 10%de la nota final de Batxillerat. El tre-ball té caràcter individual i és l’alum-nat qui, amb les orientacions pertinentsdel professorat, escull el tema que voltreballar i la manera com vol dur a ter-me aquest estudi. Cada alumne té unprofessor-tutor per al seu treball iaquest, juntament amb els professors,

normalment dos més, que conformenel tribunal avaluador, és qui segueix elspassos de l’alumne en la seva recercaen l’elaboració del TdR. El que volem des d’aquesta pàgina,és donar a conèixer els treballs que hanfet enguany els alumnes que actualmentcursen 2n de Batxillerat. Els alumnesvaren escollir lliurement el tema a mit-jans de l’any passat, o sigui, quan feienprimer i el van treballar durant tot l’anyfins a arribar a la presentació del tre-ball i posterior exposició oral que secelebrà a mitjans de gener d’enguany.

Abans d’exposar-vos el títol i una breuressenya de la temàtica treballada, vo-lem fer esment de l’esforç que varenfer els nostres alumnes en l’elaboraciódels TdR, ja que per a ells, fou tota unaexperiència difícilment comparable ares del que havien fet fins aleshores. Tot seguit us presentem els treballsque inclouen, a més de la ressenya, l’au-tor del treball i el professor-tutor en-carregat de fer el seguiment, tots clas-sificats segons el departament des delqual es feia la coordinació.

IES Els PlanellsDepartament de Ciències- La mel i la viscositat. Autora: Maria Caelles i Sánchez. Tutor:Jordi Valls i Marquilles.Estudi del món de les abelles i de l’elaboració i recollida de lamel, així com també la determinació experimental aproximadade la viscositat de la mel.- Els arbres fruiters a Lleida: pomera i perera. Autor: Joel Rey iMestres. Tutor: Josep M. Castellà i Ribera.És un estudi comparatiu de la rendibilitat d’una plantació de po-meres i una de pereres al terme municipal d’Artesa de Segre.- Contaminació acústica a Artesa de Segre. Autora: Marta Sánchezi Cirera. Tutor: Jordi Valls i Marquilles.Estudi de la normativa que regeix l’excés de soroll; mesura delnivell d’intensitat sonora en diferents llocs d’Artesa i compara-ció amb les dades d’una gran ciutat.Departament de Català- La Dàlia Blanca. Autora: Sara Canes i Guiu. Tutora: Lídia Pla-nes i Closa.Estudi sobre la història de la Dàlia Blanca com a institució i laimportància que ha tingut i té en el nostre municipi.Departament d’Administració i Gestió- Les petites i mitjanes empreses a Artesa de Segre. Autor: JoelGalceran i Marquilles. Tutora: Dolors Vidal i Bertran.Anàlisi exhaustiu de l’entramat del món empresarial d’Artesa deSegre.- L’IPC d’Artesa de Segre. Autora: Elsa Mas i Rosell. Tutora:Dolors Vidal i Bertran.Anàlisi i comparació de com varia l’índex dels preus dels pro-ductes a Artesa de Segre amb la resta de Catalunya.- Les fires a Lleida. Autora: Anna Codina i Queralt. Tutora: RosaPorta i Garrofé.Estudi econòmic, social i cultural de les fires de Lleida. La Firade Balaguer, la Fira de Sant Isidre de Solsona, la Fira de SantBartomeu d’Artesa de Segre, la Fira de Sant Miquel de Lleida i laFira de la Perdiu de Vilanova de Meià.Departament de Socials- De l’explotació porcina tradicional a l’explotació moderna icapitalista. Autora: Gemma Galceran i Vila. Tutora: Maria Ros iClua.L’objectiu del treball és comparar l’evolució a nivell tecnològic ieconòmic d’una explotació agropecuària de la comarca.Departament de Llatí- La vida privada a Roma: vivenda, naixement, matrimoni i mort.Autora: Cynthia Carbonell i Díaz. Tutora: Carme Barril i Brescó.

Estudi de la vida quotidiana a la Roma republicana tenint en comp-te els rituals més importants i de l’empremta que han deixat en lesnostres cerimònies.Departament de Tecnologia- Estudi estadístic de les variacions de tensió en la xarxa d’Artesade Segre. Autora: Anna Macià i Capell. Tutor: Xavier Segura i Riu.En aquest TdR s’aborda l’estudi de les fluctuacions en el valor dela tensió subministrada per Fecsa a Artesa de Segre.- L’interruptor diferencial elèctric. Autor: Joan Brescó i Martínez.Tutor: Xavier Segura i Riu.Estudi comparatiu de les sensibilitats de diversos models d’inter-ruptors diferencials. S’ha adreçat una carta als fabricants per talque justifiquessin les anomalies observades.- El moment mecànic a Artesa de Segre. Autor: Jaume Riart iEscolà. Tutor: Xavier Segura i Riu.Observació de les situacions de la vida real on apareix involucrataquest concepte tècnic.- Determinació del coeficient µ de diversos material. Autor: RicardMartínez i Cuders. Tutor: Jordi Trilla i Baldomà.Interessant treball experimental que pretén posar de relleu el dife-rent comportament elèctric de diversos materials enfront a les va-riacions de temperatura.- Estudi tècnic-econòmic de diverses fonts de llum. Autor: MarcSolé i Mirats. Tutor: Jordi Trilla i Baldomà.S’estudien els costos econòmics de diverses fonts de llum,làmpades d’incandescència, fluorescent, làmpades halògenes, etci se’n fa una anàlisi comparativa.- Estudi de l’expander. Autor: Àlex Trepat i Trepat. Tutor: XavierSegura i Riu.L’expander és utilitzat a la Cooperativa d’Artesa per augmentarl’eficiència de la producció de pinsos animals. Aquest treball hapermés conèixer aquesta tècnica en profunditat i el tipus de con-trol que utilitza.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de març de 2001SESSIONS DEL PLE

13-03-00 - Ple ordinari

Absències: Per CIU, Sr. Camats i Sr.París.

Aprovació de l’acta de la sessióanterior, ordinària del dia 13 de febrer.

Aprovació per unanimitat del’acceptació de la dimissió presentadapel Sr. Joan Camats i Campabadal, re-gidor de l’Ajuntament d’Artesa deSegre per CIU.

Aprovació per unanimitat de laproposta per instar al govern de l’Estatper a que elabori una fórmula de com-pensació per a la reducció d’ingressosque suposarà als ens locals la supressióde l’IAE.

Aprovació per unanimitat delnomenament de la Sra. Marta Blanch iSerralta, contractada laboral d’aquestAjuntament, com a Secretària del Jut-jat de Pau.

Aprovació per unanimitat delnomenament del Sr. Josep LluísGuzmán Antich, com a Director del’Aula Municipal de Música i a la Sra.Esther Ivon Lara Rodríguez, com a Capd’Estudis del mateix centre.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 5, 19 i 26)

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 19 de febrer, 5 i19 de març de 2001.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de les següents certificacionsd’obres:

- Certificació única, per import de1.999.762 ptes., corresponents a l’obra“Parc Infantil de les Escoles Velles”,signada per l’arquitecte Sra. Espar i re-

alitzada per HPC Ibérica S.A.

- Certificació única, per import de927.452 ptes., corresponents a l’obra“Instal.lació de la calefacció a la Bibli-oteca Municipal ”, signada per l’arqui-tecte Sra. Espar i realitzada perGalceran C.B.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:

- A la Sra. Montserrat Duran Pintó i alSr. Domingo Duran Baró, per amplia-ció de l’edifici per a habitatgeunifamiliar entre mitgers situat al A/St.Antoni Maria Claret, 28.

- A la Sra. Anna Massana i Solans, perarranjament d’un local destinat a llibre-ria al C/Ctra. d’Agramunt, 14.

- Al Sr. Ramon Planas i Martínez, perun gual de 4 m al C/Ctra d’Agramunt,46.

- Al Sr. Jaume Ribes i Baldomà, perampliació d’una porta existent al C/Lleida, 3, amb la condició que la portano estigui situada a la part estructural.

- A FECSA-ENHER 1 SA, per una lí-nia aèria de baixa tensió 11 Kv.

- Al Sr. Enric Llorens i Camps per cons-trucció d’una explotació bovina al po-lígon cadastral 24.

- Al Sr. Francisco Rey i Tarré, per trans-formar un bany en habitació al C/Ctrade Tremp, 36.

- Al Sr. Eladi Camats i Petanàs, per re-forma de cobert al C/Balmes, 6.

- Al Sr. Mquel Ticó i Cercós, per reha-bilitació de l’edifici del C/St. Joan, 12.

- Al Sr. Bartomeu Serra i Jové, per cons-trucció de dos habitatges al C/Avda.Maria Anzizu, 26.

Proposar a l’Alcaldia la resolu-ció de la següent llicència ambiental:

- Al Sr. Enric Llorens i Camps, per al’exercici de l’activitat d’instal.laciód’una explotació ovina de producció alpolígon 24, condicionada al compli-ment de les mesures constructives i degestió indicades al projecte.

Informes d’Alcaldia:

La Cooperativa d’Artesa ha pre-sentat una demanda d’autorització pera dur a terme la urbanització del Polí-gon 1 que es sotmet a l’informe delsserveis tècnics municipals.

Cessió a l’APA de la Llar d’In-fants, d’una sala lliure de l’edifici deles Escoles velles per dur-hi a terme ac-tivitats pròpies. Se’ls cedeix a precari,cada nova APA ha de renovar la ces-sió.

Concessió d’una subvenció de35.000 ptes. a l’IES “Els Planells” percobrir les despeses generades en la pas-sada Jornada de la Interculturalitat quees va realitzar al centre.

S’ha signat el conveni ambMatella per a la cessió dels terrenys delcostat de l’institut, per procedimentd’urgència s’ha contractat al Sr. JoanSala i Amigó per a que faci el tancatd’ampliació del pati del centre docent.

El Sr. Joan Pellicer i García esnomenat representat de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre a la Junta de Recs desuport del marge dret del riu Segre.

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Concessió d’una subvenció de125.000 ptes. al CEIP “Els Planells” pera les activitats de la Setmana Culturaldel curs 2000-2001.

El Sr. Joan Tomàs i Navinessol.licita una revisió del repartiment deles Contribucions Especials de l’Obrad’urbanització del C/Roc del Cudós, jaque el volum edificable de la seva fin-ca és de dues alçades i a totes les altreses de 3. Es modificaran les NNSS permodificar el volum edificable de laparcel.la del Sr. Tomàs.

El Sr. Àngel Reig i Oriol dema-na que es condicioni el mirador delKm26 de la carretera 1412, situat dinsla seva propietat i originat a rel de lareforma d’aquesta via. Es proposa pro-cedir a la neteja de l’indret i requerir acarreteres que hi privi l’accés rodat.

Aprovació de despeses per un importde 23.244.563 ptes..

M. Neus Bròvia i Pijuan

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Resum de l’any 2000

VisitantsInfantils 3.247Adults 3.771Total 7.018

Usuaris préstecInfantils 1.107Adults 1.747Total 2.863

Total inscripcions de préstec 1.264Noves inscripcions de préstec 107Visitants /dia 27

Usuari préstec/dia 11Documents prestats dia 21Documents prestats/usuari 2

ActivitatsHora del conte 7Visites escolars 5Conferencies 1Exposicions 2Guies 3Altres 4

Préstec interbibliotecariDemanats 10Servits 47

Llibres infantilsPrestats Fons

Total 1.565 5.565

Llibres adultsPrestats Fons

Total 1.854 6.874Total llibres 3.419 12.439

Documents no llibres Prestats Fons

Publ. Periòdiques 1.243Vídeos 676 106Discos compactes 0 3Total 1.919 109Total documents 5.338 12.548

Fons Altes Baixes Total fonsLlibres 867 567 12.253Documentssonors 3 0 0Documentsvisuals 40 0 106

Dinar dels casats el 1991 Totes les parelles que es van casar l’any 1991 queden convocades per realitzar un dinarcommemoratiu. Els telèfons de contacte són el 973 402305, 973 402043 i 973 402121. Preguntar per Llorenç Carbonell.

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

De campo y playa?om al dia de Pasqua i la Bea i la Diana encara no tenendecidit on aniran a menjar la mona. Com sempre, no hi

ha manera que es posin d’acord.

Bea: Vés-hi tu allà al mig d’un descampat tot ple de caquesi herbotes que punxen. Jo no en tinc ganes de menjar la monaasseguda damunt d’un llençol arrugat i apedaçat. A més, noem podria posar les faldilles ni les mitges perquè se’m fora-darien totes, i... posa’t tu unes sabates esportives i un xan-dall! Perquè jo fa segles que no me’n poso cap, ni tampoc entinc ganes!Diana: Ets una bleda acabada! El dia de la mona és per anarde pícnic, el que es diu de campo y playa, saps què és això?Bea: Ho sé perfectament, però no em dóna la gana de venir-me a arrebolcar per allà al mig del bosc.Diana: Au va, tia! Però si, a més, tenim el riuet a prop i enspodrem prendre un bany sempre que vulguem!Bea: Aquesta sí que és bona, l’última que em faltava persentir! A tu et sembla que una noia fina com jo es banyariaen un riuot ple de pedres, herbotes, cuques, aigua contami-nada i ves a saber què més? Que poc que em coneixes! Ami, porta’m a un bon balneari amb unes aigües tractadescom Déu mana i seré la primera a venir.Diana: Però que ets curta, tia? Deixa’t d’històries i anem-nos-en al camp! Ens fotem una bona carn a la brasa i desprésa dormir la mona per allà terra! Mai millor dit!Bea: Calla, pocasolta! Jo me’n penso anar a un bon restau-rant! I si no vols venir, és el teu problema! Hi aniré jo solaamb els meus papàs!Diana: Doncs, ja t’ho faràs! Jo agafaré les guitarres i amb lapenya ens n’anirem al mig del tros!... I... fes que no hi anema acampar i tot!

Bea: Oh, Déu meu! Ets conscient del que m’estàs dient? Ten’aniries a dormir en un lloc fosc, ple de coses rares, ani-mals salvatges, insectes i etcètera, etcètera, etcètera...? Ambel bé que s’està dormint a caseta, ben calenteta i toveta! O...si tant vols anar a fora, a un bon hotel?Diana: Però, no tothom s’ho pot permetre com tu, pija! Amés, el dia de la mona no te n’aniràs pas a un hotel de cincestrelles, que el trobaràs més buit que la Caparrella per va-cances de Nadal!Bea: Nena, amb què em surts, ara? Que estàs bé del cap?!Diana: Deixa-ho córrer! Ja em començo a esverar abansd’hora! Tu, ja t’espavilaràs, que jo me’n vaig de farra ambels col·legues!

Nosaltres

S

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Horitzontals1. Femení, que es contradiu.- 2. Ho fa el cirurgià al quiròfani el nen a l’escola. Lloc on es munyen les cabres o on van aparar els mals negocis. Tros de circumferència.- 3. El llocmés esperat pel corredor. Consonants. Termòmetre de l’es-perit. Lletra rodona.- 4. Sanitari que posa injeccions. La cin-quena part del metre.- 5. Nota musical o article. Al revés,relatiu al bari. Forma prefixada del mot ovat.- 6. Lloc soli-tari de celebracions rituals. Un dels gustos que tenen nom.Preposició llatina.- 7. Nota musical o pronom. Lloc del de-sert on hi ha aigua i vegetació. Al revés, article contracte.Gos.- 8. Punt per on surt el sol. Consonant d’una sola arca-da. Qualificatiu que rep un teixit que forma aigües amb lallum. Al revés, nota musical o habilitat especial.- 9. Nitro-gen. Que no es gens rendible. Al revés, pronom “xinès”.Negació rodona.- 10. Siamès. Al revés, coure. No dir res.-11. Manca de glòbuls rojos a la sang. Metall que val unronyó. Consonants alveolars.- 12. Corrent contemporani li-terari que a Catalunya va portar un altre nom. Consonantcoberta.

Verticals1. Posar els accessoris.- 2. Tècnics especialitzats. Al revés, el vehicle de la ràdio.- 3. La filla de la jove. Mil. Escollim.- 4.Acció de tirar un vehicle. Vocal banyuda. Part del cos usada per saludar.- 5. Deïtat egípcia. Metall que té un nom semblantal d’un personatge mític molt fort. Prefix negatiu.- 6. La primera preposició. Eina que serveix per arreplegar el gra o la pallade l’era. Anusat.- 7. Gerra usada per contenir líquids. Al revés, planta usada com a condiment. Vocal tancada.- 8. Termina-ció d’infinitiu. Ciutat de Nigèria. Suport de la carn. Mascle de l’oca.- 9. Tall fet com a senyal. En fa el roure i l’alzina.Explosió de veu que ha perdut a darrera lletra.-10. Establiment on canvien el color de la roba. Sofre.- 11. Lletra rodona.Vocal prima. El fill petit del toro. Mil.- 12. Pla inclinat usat per accedir a algun lloc. Al revés, ni jo, ni tu, ni ella.- 13.Terminació d’infinitiu. Apallissar.- 14. Qui acompanya l’espectador al seu seient. Consonant sorda i dental.

Jeroglífic per www.enigmacard.com

Què t’han fet, nebodet meu?

Problema d’escacs

Juguen les negres SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.- Contradictòria. 2.- Opera. Orri. Arc. 3.- Meta.TR. Ànim. O. 4.- Practicant. Pam. 5.- La. ciràB. Ovato. 6.- Ermita.Agre. Ad. 7.- Mi. Oasi. leD. Ca. 8.- Est. N. Moare. oD. 9.- N. Ruïnós.niL. No. 10.- Tai. uC. Callar. 11.- Anèmia. Or. LR. 12.- Romanticisme.T.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficUn abús, tia (una bústia).Problema d’escacs1- ...,Tdh5; 2-Axh5,Txg2+;3-Rh1,Th2+; 4-Rg1,Th1++

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La força dels símbols. 1973a ser un any amb nombrosapresència de caramellaires. Els

carrers i places es van omplir debarretines i faixes vermelles quedonaven color al matí del diumenge dePasqua Florida. La carrossa d’aquellany es va guarnir amb un dàlia blancagegant. La plaça de l’Ajuntament era bendiferent i de cotxes n’hi havia menys itambé eren diferents. A la imatge principal es veu el Ven-tura Solé (el Sisquet de Montsonís), elJosep Sabanés (acs), el Jaume Solé (elRufino) que en aquells anys duia elpendó de les Caramelles, era elpresident de la Dàlia Blanca i feia dis-cursos al poble des del balcó del’Ajuntament. En un segon pla, just darrera del’estendart de la Dàlia, dos jovessimbolitzen la continuïtat i el futur deles Caramelles.

Foto cedida per Jaume GasetText:Bartomeu Jové i Serra

V