45
L’ordinador per dins. Jose Maria Vacas. 4rt ESO - A

Jose vacas

Embed Size (px)

Citation preview

L’ordinador per dins.

Jose Maria Vacas.4rt ESO - A

Parts de l’ordinador.

CONNECTORS

MEMÒRIA ROM

MEMÒRIA RAM

EL BUS

SLOTS

VENTILADOR

FONT D’ALIMENTACIÓ

LECTOR DVD/CDPLACA BASE

DISC DUR

MÒDEM

XARXA

SO

DISQUETERA

PORTS

Placa base.La placa base, placa mare o targeta mare (en anglès motherboard) és la targeta de circuits impresos central a l‘ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals.

Microprocessador

Slots

Bios

RAM

Bus

ROM

Caché Virtual

Microprocessador.

Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats.

Memòria RAM.La memòria RAM, de l’anglès Random Access Memory, és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats.

Memòria ROM.

ROM, de l’anglès Read Only Memory (memòria només de lectura), és un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per

tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada.

Memòria Bios.

La memòria Bios és un software que localitza i reconeix tots els dispositius necessaris per carregar el sistema operatiu a la memòria RAM; és un software molt bàsic instal·lat a la placa base que permet que aquesta cumpleixi la seva feïna

Memòria caché.

Utilitzada per l’unitat central de processament d’un ordinador per reduir el temps d’accés a la memòria.La memòria caché és una memòria més petita i ràpida, la qual emmagatzema còpies de dades ubicades a la memòria principal que s’utilitza amb més

freqüència.

La memòria virtual.

La memòria virtual és una tècnica d’administració de la memòria real, que permet al sistema operatiu brindar-li al software d’usuari i així mateix un espai de direccions més grans que la memòria real o física.

El bus.

El bus (o canal) és un sistema digital que transfereix les dades entre els components d’un ordinador o entre ordinadors. Està format per cables o pistes en un circuit imprès, dispositius com a resistors i condensadors a més a més de circuits integrats.

Slots o ranures.

Una ranura d'expansió (o slot en anglès) és un element de la placa base d'un ordinador que permet connectar a aquesta una targeta addicional o d'expansió, la qual permet realitzar funcions de control de dispositius

perifèrics, com ara monitors, impressores o unitats de disc.

Módem.

Un mòdem és un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. Així doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu són la modulació i demodulació d'un conjunt de dades.

Tarjeta de so.

La targeta de so és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.

Tarjeta de xarxa.

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és

connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada

adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i

també permet compartir recursos entre dos o més equips.

LAN

Direcció IP

Font d’alimentació. Una font d'alimentació és

un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.

Normalment tenen a l'entrada una tensió alterna provinent de la xarxa elèctrica i a la sortida una tensió o corrent continues amb un nivell de rissat mínim.

Disc dur intern.

Un disc dur és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs que conté, els quals giren a gran velocitat.

Disquetera.

La disquetera és el dispositiu o unitat lector/grabador de disquets.

Disquets

Lector DVD/CD.

És un dispositiu electrònic que permet la lectura d'aquests mitjançant l'ús d'un feix d'un raig làser i la posterior transformació d'aquests en impulsos elèctrics que

l'ordinador interpreta.

Ventiladors.

La funció dels ventiladors és fer que un ordinador no s’escalfi. Com més ventiladors té un ordinador menys temperatura agafarà aquest.

Els ports.

Un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).

Ports sèrie

Ports paral·lels

Ports sèrie.

És un tipus de maquinari de comunicació sèrie que permet la transmissió o la recepció de bits un darrera de l'altre.

Aquest tipus de port acostumava a ser a la part del darrere dels ordinadors.

Ports paral·lels.

És un tipus d'interfície per connectar diversos perifèrics. És també conegut com port

d'impressora.

Connectors.

S'utilitzen generalment per connectar ordinadors amb diferents perifèrics.

Monitor.

Un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada.

Ratolí.

El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.

Teclat.

Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

Pendriver

El Conductor Universal en Sèrie, abreujat comunament USB, és un port que serveix per connectar perifèrics a un ordinador. El pendriver és un disc dur extern amb no gaire memòria, però

molt fàcil de transportar.

Disquets.

Els disquets són un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic.

Router.

És un dispositiu que pren la informació del nivell de xarxa per a prendre les decisions d'encaminament: escollir el camí o ruta més adequada per on reenviar les dades rebudes.

Funció.

Ports de connexió.

Dispositius perifèrics.

Són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador.

mp4

Mòbils

Bluetooth

Router

Pendriver

Switch

mp4.

És un terme de màrqueting per al reproductor multimèdia digital que compleix amb certs estàndards i formats.

Mòbils.

És un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades.

Bluetooth.

És una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

LAN (Xarxa d’Àrea Local).

Una xarxa d'àrea local, xarxa local o LAN (de l'anglès local area network) és la interconnexió de diversos ordinadors i perifèrics. La seva extensió està limitada físicament a un edifici oa un entorn de 200 metres, amb repetidors podria arribar a la distància d'un camp d'1 quilòmetre. La seva aplicació més estesa és la interconnexió d'ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fàbriques, etc.

Topologies bàsiques.

Topologies bàsiques.

Topologia en malla.

Topologia en estrella.

Topologia en arbre.

Topologia en bus.

Topologia en anell.

Topologia en malla.

En una topologia en malla, cada dispositiu té un enllaç punt a punt i dedicat amb qualsevol altre dispositiu. El terme dedicat significa que l'enllaç condueix el trànsit únicament entre els dos dispositius que connecta.

Topologia en estrella.

En la topologia en estrella cada dispositiu només té un enllaç punt a punt dedicat amb el controlador central, habitualment

anomenat concentrador. Els dispositius no estan directament enllaçats entre si.

Topologia en arbre.

La topologia en arbre és una variant de la d'estrella. Com en l'estrella, els nodes de l'arbre estan connectats a un

concentrador central que controla el trànsit de la xarxa. No obstant això, no tots els dispositius es connecten directament al concentrador central. La majoria dels dispositius es connecten a

un concentrador secundari que, al seu torn, es connecta al concentrador central.

Topologia en bus.

Una topologia de bus és multipunt. Un cable llarg actua com una xarxa troncal que connecta tots els dispositius a la xarxa.

Topologia en anell.

En una topologia en anell cada dispositiu té una línia de connexió dedicada i punt a punt només amb els dos dispositius que estan als seus costats. El senyal passa al llarg de l'anell en una direcció, o de

dispositiu a dispositiu, fins que arriba a la seva destinació. Cada dispositiu de l'anell incorpora un repetidor.

Funció d’un router.

Selecciona camins en xarxes informàtiques per enviar per ells informació. En paraules tècniques es traspassen “paquets” d’informació

des de la seva font cap al destí a través de “nodes” intermediaris, que en aquest cas correspon al router com aparell físic en qüestió. Compleix la funció de crear xarxes inalàmbriques, el que amb paraules pràctiques s’utilitza normalment per connectar-nos a Internet sense la necessitat

de connectar un cable físicament als nostres ordinadors.

Ports de connexió.

Ports de connexió.

Switch.

És un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes de computadors que opera a la capa d'enllaç de dades del model OSI. La seva funció és

interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts de xarxa, passant dades d'un segment a un altre d'acord amb l'adreça MAC de

destinació de les trames en la xarxa. S'utilitzen quan es desitja connectar múltiples xarxes, fusionant-les en una sola. Igual que els ponts, ja que

funcionen com un filtre a la xarxa, milloren el rendiment i la seguretat de les xarxes d'àrea local.

Direcció IP.

Una direcció IP és una etiqueta numèrica que identifica de manera lògica i jeràrquica, a una interfície (element de comunicació / connexió) d'un dispositiu (habitualment un ordinador) dins d'una xarxa que utilitzi el protocol IP (Internet

Protocol), que correspon al nivell de xarxa del protocol TCP / IP. Aquest nombre no s'ha de confondre amb l'adreça MAC (identificador de 48bits per identificar de

forma única a la targeta de xarxa i no depèn del protocol de connexió utilitzat ni de la xarxa).

Màscara de subxarxa

Màscara de subxarxa.

La màscara de xarxa és una combinació de bits que serveix per delimitar l'àmbit d'una xarxa d'ordinadors. La seva funció és indicar als dispositius què part de la direcció IP és el número de la xarxa, incloent la subxarxa, i quina part és la corresponent al host.(ordinadors connectats a una xarxa, que proveeixen i utilitzen serveis d'ella. Els usuaris han d'utilitzar hosts per accedir a la xarxa. De forma general un host és tot equip informàtic que posseeix una adreça IP i que es troba interconnectat amb un o més equips)