IV Nit literària al Far de la Banya

IV NIT LITERÀRIA al Far de la Banya

13 juliol 2012

IV Nit literària al Far de la Banya 2012IV Nit literària al Far de la Banya 2012IV Nit literària al Far de la Banya 2012IV Nit literària al Far de la Banya 2012

Aquesta quarta celebració de la Nit Literària del Far de la Banya anirà dedicada al Serrallo. En consonància amb la intenció de posar a l’abast del públic el patrimoni marí-tim i de promocionar la lectura, des de la Biblioteca Pública i el Museu del Port de Tarra-gona us convidem a escoltar vuit textos d’altres tants autors que han mirat literària-ment el barri pescador de Tarragona i que ens semblen representatius. En trobareu al-guns en què l’autor ha intentat copsar què té, o què ha tingut, el barri de singular, d’altres que són una descripció a partir d’impressions personals i encara d’altres que l’han fet servir d’escenari versemblant per a les seves narracions. Els textos avancen amb el temps. El primer, el de Pin i Soler, se situa en la dècada dels seixanta del segle XIX, just en els inicis del barri com a tal. En contrapunt, Rovira i Virgili és intemporal. Josep Maria Sabaté i Bosch ens acompanya també des dels orígens del Serrallo. Carlos Barral ens dóna alguns elements per recrear el petit món de comen-çaments del segle XX, mentre que Bladé i Desumvila reviu el que va veure just l’any 1956. Els altres autors ens porten ja a dècades més properes a nosaltres. No obstant, cada autor ens retorna una visió singular: realista, Pin i Soler; íntima i un punt lírica, la de Josep M. Sabaté i Bosch; sàvia, la de Carles Barral; assagística, però senzilla, la de Rovira i Virgili; una mica irònica, Bladé i Desumvila; misteriosa o tal vegada meditativa, la d’Olga Xirinacs; polifònica i molt treballada, la de Jordi Tiñena i admirativa i agraïda, la de Felip Caudet. I en tots hi sentireu viva certa nostàlgia.

Lectures i LectorsLectures i LectorsLectures i LectorsLectures i Lectors

� Pin i Soler, Josep. La Platja. Lectura a càrrec de Ricard Lahoz (Director de Tarragona

Ràdio).

� Rovira i Virgili, Antoni. Gent de mar. Lectura a càrrec de Jordi Mallol (President del

Gremi de Marejants).

� Sabaté i Bosch, Josep Maria. Tarragona, el Serrallo i el romesco. Lectura a càrrec de

Josep Maria Sabaté i Bosch (Cronista de la ciutat) i Josep Tules — Pitu Mosquits -

(President del Pas de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors).

� Barral, Carlos. Pel car de fora. Lectura a càrrec d’Esteve Ortiz (Patró Major de la Con-

fraria de Pescadors) i Ferran Diago (President de l’Associació de Veïns del Serrallo).

� Bladé i Desumvila, Artur. Dies a Tarragona. Lectura a càrrec de Matias Leandro

(President de l’Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo).

� Tiñena, Jordi. Casiopea. Lectura a càrrec de Ricard Lahoz, Josep M. Sabaté i Víctor

Pomerol (Vocal institucional dels Xiquets del Serrallo).

� Xirinacs, Olga. Zona marítima. Lectura a càrrec de Rosa Sans Sans (Secretaria de la

Confraria de Pescadors).

� Caudet, Felip. La taula rodona. Lectura a càrrec de Joan Lluís Mallol (President Agru-

pació Coral l’Àncora) i Carme Pedrol Garcia (Parròquia de Sant Pere del Serrallo).

Acompanyament musical Acompanyament musical Acompanyament musical Acompanyament musical

Paco Martín (percussió), Jordi Grisó (piano) i Ariel Vigo (saxo alt) .

amb la participació de amb la participació de amb la participació de amb la participació de la Colla de Diables Voramar

Divendres, 13 de juliol a les 22.00h. Esplanada Far de la Banya.

En cas d’inclemències meteorològiques, l’activitat es realitzarà al Museu del Port de Tarragona, Refugi 2 del Moll de Costa

NIT LITERÀRIA al Far de la Banya

La Platja

Josep Pin i Soler, l’autor L’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler, nascut el 1842 i mort a Barcelona el 1927, enceta la nit. El 1887, de tor-nada a Tarragona després d’haver viscut a Marsella gaire-bé vint anys, publicà La família dels Garrigas, on retrata la seva ciutat natal l’esfondrament de l’antic ordre pairal. Un any més tard publicà Jaume, i a l’any següent Níobe. Els tres relats formen una trilogia que li va valer per fer-se un lloc d’honor entre els narradors catalans. A més de no-vel�les, Pin i Soler escriví teatre, assaig, llibres de viatges i de crítica literària. També destacà com a traductor, editor i divulgador dels escacs.

El text Els fragments seleccionats es troben al començament de la novel�la Jaume. Hi queda reflectida de forma plausible la vida dels pescadors de la platja de Tarragona al voltant dels anys seixanta del segle XIX, poc abans que els fessin anar a viure a l’emplaçament de l’actual Serrallo.

Un tast En aquell temps la platja era a on se troben avui els terraplens del ferrocarril, i per cert que l’ingenier que els construí, esborrà una de les coses de més caràcter de Catalunya: la platja de Tarragona, així anomenada (per antonomàsia, com diuen aquells llibres que ensenyen d’escriure bé), amb exclusió de les immenses franges de palets i sorra que borden la costa catalana de Cap de Creus fins més enllà de l’Ebre. Al dir la platja s’entenia aquell retall de món estès sota el carrer de Mar en lo quin vivien los pescadors, treballaven, renegaven, procreaven i morien. Menos los qui donaven fons per cent braces d’aigua algun dia de migjornada. La platja no era aquella de més a llevant o l’altra de més a ponent. Cada una d’eixes porta son nom: platja Llarga, platja el Miracle, de la Rabassada, del Cap del riu. La platja, sense calificatius, era aquella soterrada avui.

Era més còmoda que la del Cap del riu que la Comandància los hi donà i ara ocupen, més a prop de la ciutat, més a redosso de les llevantades, més neta de palets i còdols marins, lo pla n’era menos inclinat.

Les cases dels pescadors, les botigues, se trobaven renglerades del racó a on

comença el moll, fins el farelló, i en aquell punt, la terra eixint unes quantes braces cap a mar, l’altra petita rengla de sis o set botigues formava un àngul recte amb la gran [...] .


Lector : Ricard Lahoz (Director de Tarragona Ràdio)

Gent de mar

Antoni Rovira i Virgili, l’autor Antoni Rovira i Virgili havia nascut al carrer Major de Tarragona l’any 1882. Va anar a Barcelona a estudiar dret, però va haver d’entornar-se’n per dificultats econòmiques. Fins 1916 no va poder acabar la carrera. Es va dedicar al periodisme, àmbit en el qual va destacar ben aviat per la seva claredat i estil. Es dedicà també a la història, i com a polític va tenir un paper decisiu a la Catalunya republica-na. Ens ha deixat algunes obres literàries breus, resultat d’un tarannà observador, sensible i realista, amb voluntat de fer-se entendre. En el mes de gener de 1939 va entrar a França com a exiliat. Va morir a Perpinyà l’any 1949.

El text Antoni Rovira i Virgili va escriure diversos textos sobre l’entorn del port de Tarra-gona i els pescadors; de ben segur molts fets des del maset que tenia prop de la platja de l’Arrabassada. No obstant, en el text escollit que ara sentireu ens contraposa de ma-nera brillant el tarannà—diguem-ne—més poètic dels pescadors i el món més tangible, propi dels pagesos.

Un tast Quan tracteu amb gent de mar i arribeu a conèixer-la teniu la impressió molt clara que aquella gent és d’una mena especial. L’ofici marítim ha emmotllat fortament l’ànima de pescadors i mariners. En els pescadors, l’ofici remunta dels fills als pares, als avis, als besavis, i va més enllà que els records dels vivents. Les famílies dels pesca-dors són les més fidels a la tradició de l’ofici ancestral. La veu de la mar actua damunt d’elles més imperativament encara que la veu de la terra damunt les famílies de la pa-gesia. A cada platja podreu trobar els representants de llargues dinasties de pescadors.

Dins l’ànima de la gent marinera les virtuts i els defectes humans apareixen en una proporció i una combinació característiques. Comparant un pescador i un pagès us adoneu que formen, potser, les dues menes de gent més dissemblants en la raça dels homes. La docilitat del pescador contrasta amb l’aspror del pagès. En la gent de mar no trobareu gaire l’egoisme, la malfiança, l’astúcia i la sornegueria que tant abunden a la muntanya i al camp. Les passions de l’home de la mar són generalment menys violen-tes i més callades; però n’heu de témer els esclats.

Mentre que el pagès és positivista, particularista, amic de les coses concretes i tangibles, el pescador, acostumat a l’amplitud i la monotonia dels horitzons marins, és generalitzador i viu en una vaguetat de somni, com diluït en les immensitats que el vol-ten.

El pagès és home de comptes clars, que estima el guany segur i les coses conegu-des; ell conrea tot l’any tota la terra ben aprofitada, i camina cada dia pels mateixos vells camins. El pescador té la seva paga en les parts alíquotes que contínuament vari-en, segons l’atzar del cop de xarxa; ell solca la mar lliure per camins d’aigua cada dia diferents, on l’únic senyal del pas és l’estela moridora. [...]


Lector : Jordi Mallol (President del Gremi de Marejants)

Tarragona, el Serrallo i el romesco

Josep M. Sabaté i Boch, l’autor El tarragoní Josep Maria Sabaté i Bosch és Doctor en Geografia i Història; actualment, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili. Ha donat classes a batxillerat, a la universitat, des del començament de la represa dels es-tudis universitaris a Tarragona el 1972, i ha estat l’animador de les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran. La majoria de les seves publicacions tenen a veure amb història eclesiàstica d’època moderna. Ha fet de peri-odista i ha col�laborat en nombrosos mitjans de comunica-ció de la nostra ciutat. De sempre ha estat vinculat al barri del Serrallo, a la seva parròquia i a les seves entitats. És cronista de l'Associació de Setmana Santa de Tarragona i cronista oficial de la ciutat des d’abril de 2009.

El text El romesco, el menjar, el nom i el tarannà del Serrallo i dels serrallencs, i la “cultura”, així entre cometes, són temes tractats en el text, des d’una aproximació ínti-ma i un punt lírica. Són fragments de l’escrit que serveix de pròleg al llibre d’Antoni Ad-serà i Martorell El romesco : Plats de romesco i romesquets de les comarques tarragoni-nes.

Un tast [...] De fet, a Tarragona, la presència de pescadors està força documentada des de temps immemorial, molt abans evidentment de la conquesta romana i molt abans tam-bé de l’arribada de pebrots d’Amèrica, i cal pensar que aquests pescadors feien ja els seus suquets de peix amb el productes autòctons de la mar i el camp tarragoní als quals s’afegirien més endavant els ingredients portats del Nou Món. No obstant això, i per tal de situar-nos històricament, fins la segona meitat del segle XIX continuem localitzant aquests pescadors en la part alta de la ciutat –nucli antic - i sols de manera molt even-tual en unes barraques – botigues de mar - prop de la platja de Tarragona.

Serà precisament al voltant de l’any 1860 que amb el traçat de la xarxa ferrovià-ria paral�lela a la línia de la costa alguns d’aquells pescadors tarragonins que de sempre havien viscut a dalt de Tarragona comencen a assentar-se en el que uns anys després – 1868 – serà el barri del Serrallo. Poc més o menys a partir d’aquesta data el nom del Serrallo va lligat a Tarragona, talment com el romesco s’identifica amb el Serrallo.

No atabalarem el lector amb totes les llegendes que envolten el mot “Serrallo”, basades sovint en interpretacions etimològiques – del llatí serare- no exemptes, però, d’una certa fantasia, com per exemple la referida a la presència de serrallers, la qual pressuposa una deformació gràfica de la paraula ferralló –mena de faroleta - , o la que fa referència a un tipus d’harem on eren custodiades les dones dels pescadors mentre aquests eren al mar, disquisicions que no ens portarien enlloc. [...]


Lectors: Josep Maria Sabaté i Bosch (Cronista de la ciutat) i Josep Tules -Pitu Mosquits—(President de l’Associació Pas de la Presa de Jesús)

Pel car de fora

Carlos Barral, l’autor Carlos Barral Agesta va néixer a Barcelona el 1928 i va morir-hi el 1989. Fill d’editors, va continuar la tasca paterna a l’Editorial Seix Barral i a Barral Editors. Es va donar a conéixer, publicant poesia. La seva tasca editora va ajudar a renovar la literatura espanyola en els darrers anys del franquisme. Per tradició familiar els Barral tenien casa d’estiueig a Calafell. L’univers mariner i marítim del poble va esdevenir, d’alguna manera, el mite de la infan-tesa feliç, lloc de record del pare desaparegut. Els seus relats recreen aquella costa encara no descoberta pel tu-risme i la burgesia urbana. La seva figura va acabar per convertir-se en un personatge complet, d’una peça, que, fins i tot, en l’aspecte físic, amb la barba blanca i allargas-sada, recordava el déu del mar. Va ser senador per Tarra-gona l’any 1982.

El text Són fragments del capítol De Tarragona a la Punta Palomera del llibre Catalunya des del mar : Pel car de fora. Es tracta d’un viatge fictici, des del Delta de l’Ebre fins a Cadaqués. Hi surt el barri del Serrallo, la vida quotidiana dels pescadors, costums, tèc-niques de pesca, tipus de peix i d’ocells, records personals i alguna anècdota verídica ... tot molt ben lligat ... literàriament parlant.

Un tast […] A principis de segle hi havia almenys trenta parelles de bou i trenta o qua-ranta palangrers, a part de les barcades de sardinals i els tresmallers que embarcaven els homes de l’arrastro durant el mesos de la veda. El barri tenia una vida molt pròpia i molt organitzada. Era un lloc amb molta vida de cafè, més que de taverna, com en al-tres ports. El Moreno recorda que els anys anteriors a la Guerra Gran funcionava amb molta serietat com una mena de casino corporatiu o gremial, la Societat de Pescadors, on ara hi ha el restaurant La Puda. Els socis hi havien de servir un dia cada setmana i es repartien els beneficis. Quan ell se’n va anar a servir el rei, l’any 1919, va rebre seixan-ta pessetes de plata de beneficis acumulats que li van servir de viàtic. Hi havia altres cafès, el Manant, el del Ventura o el del Carrasco, on es reunien penyes diferents a xer-rar i a jugar a cartes, al capvespre o a les hores mortes, mentre els fadrins esperaven l’hora de salpar. A part de la Societat i de la Confraria professional hi havia societats devotes relacionades amb la vida religiosa de la ciutat i amb les seves processons i fes-tes. Encara que els mariners, i sobretot aquests mariners meridionals, no han estat mai gent de missa, Tarragona no és en va una ciutat mil�lenàriament clerical i no faltaven entre la gent de mar encaputxats de Setmana Santa i oferents d’exvots a l’ermita de Sant Magí. [...] Les famílies d’armadors, patrons amb interessos, han perdurat fins a l’actualitat i al barri encara ara són vigents els renoms de fi de segle i dels temps posteriors, però anteriors a la mecanització; Pabori, Banero, Cua, Caparrot, Xarxi, Agullat (quan de temps deu fer que ningú no veu un exemplar d’aquesta estranya espècie d’esquals?), Llenetes, Pedal, Nyonyes, Calderes, Petxines, Xuflero, Tararet, Garretes, Macarroni, Pu-nyeta, noms mítics. molts d’ells trasplantats a les costes de la Catalunya Vella. [...]


Lectors: Esteve Ortiz (Patró Major de la Confraria de Pescadors) i Ferran Diago (President de l’Associació de veïns del Serrallo).

Dies a Tarragona

Artur Bladé i Desumvila, l’autor Artur Bladé i Desumvila va néixer a Benissanet el mes de març de 1907. A Barcelona va treballar de perio-dista i al seu poble, de mestre. En temps de la República va ser funcionari de la Generalitat a Tortosa i a Barcelona. Va fer la guerra civil al Cos de Sanitat. Es va exiliar a Montpeller, on pogué seguir alguns cursos universitaris, i després a ciutat de Mèxic. L’any 1961 es va establir a Tar-ragona, a la plaça de la mitja Lluna, per continuar la seva carrera d’escriptor, de publicista, historiador i de biògraf. És l’autor de Viure a Tarragona, un dietari de 4 volums, testimoni imprescindible de la vida de la nostra ciutat en-tre mitjans dels anys seixanta i setanta del segle passat.

El text El text seleccionat, una mica irònic, és anterior a Viure a Tarragona. És un frag-ment del capítol Dies a Tarragona del llibre Viatge a l’esperança, on Artur Bladé ens ex-plica l’estada que va fer a Catalunya l’any 1956, per tal de preparar el retorn d’ell i la seva família, quan encara tenia el domicili a Mèxic.

Un tast

Al Serrallo, no gaire lluny de l’església (una església eixeridíssima construïda amb pedres que tenen color de molls a la brasa), Salvador Maset em va presentar el seu amic C..., vell pescador que ja no pesca. Ara compra el peix i el revèn, negoci se-gur. [...]

Vam seure una estona a la porta d’una caseta marinera mentre el sol tombava de gairell. Així vam veure arribar les barques airoses, femenines (n’hi ha de ben gros-ses), totes amb el peix al cove. Vull dir que el duien triat en cistelles. Ja descarregat, era encisador de veure passar les vives teories – home-cistella-dona-cistella-noi-cistella- contra un fons de pals i cordes i la blavor de la mar. Anaven a la Cooperativa on fan la subhasta. Era a planta baixa i el terra, mullat, s’omplí d gent i de cistelles. So-bre d’aquestes, els molls alçaven la cua tensa de la darrera cuada. Tots en cercle, igual que els congres, i les pelaies i els escamarlans. En cercle, sota la presidència de les lla-gostes armades (aquests samurais), o dels pops, jutges de cares fosques.

Un regatxo de quaranta anys, alt i amb el pit com un toro, cantava amb veu de tenor:

-- Trip ! Trip ! Trip !

Així sonava el seu cant a les meves orelles. De tant en tant, feia una pausa i amb un llapis escolar, amb molta aplicació, apuntava algun misteri en una llibreta negra de les tapes. L’encerclaven deu o dotze bonifacis que miraven el sostre amb l’aire babau dels babaus. No ho eren pas. Un signe imperceptible un moviment de llavis, una ullada, i el joc era fet. Semblaven jugadors de brisca a les tavernes dels poblets, fa cinquanta anys. Però són ells els qui compren el peix, és a dir, són els vius. Els altres, és a dir, els qui els pesquen, tot just fan la viu viu. [...]


Lector : Matias Leandro (Pressident Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo)

Casiopea

Jordi Tiñena, l’autor Jordi Tiñena va néixer a Barcelona el 1955. Des dels deu anys viu a Tarragona, ciutat on, per altra banda, ha situat algunes trames de novel�les seves, com Els vespres de don Magí de Castellarnau, Dies a la ciutat o la mateixa Peix de gat. És doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica. És catedràtic d’ensenyament secundari. Ha obtingut diversos premis per la seva obra literària, com el Ciutat d'Alzira (1994), el Premi Llorenç Villalonga de Ciutat de Mallorca (1996) o el de Narrativa Pin i Soler (1999). Ha publicat també adaptacions de clàssics cata-lans, com Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, El llibre de les dones i Lo somni, entre altres.

El text Ton Bou, pescador del Serrallo, i el Mestre, de l’Escola del Serrallo, són els dos protagonistes d’aquesta travessia nàutica. Hem adaptat per a tres veus alguns frag-ments del capítol Casiopea de Peix de gat, una novel�la polifònica, que té com a escena-ri el Serrallo i la Tarragona de postguerra. Està escrita amb un llenguatge ric i viu de marcat accent mariner.

Un tast No et ve de gust fer una travessia?, s’apuntala en veure la reacció del Mestre, sorprès i inquiet. Estàs sonat, sóc animal de terra, jo. Et necessito. No puc confiar en ningú més. Serà divertit, home. Divertit?. No sé on la veus, tu, la diversió. A més tu no tens barca. Això ja està solucionat, la hi he llogat al Boca, la petita. Li he dit que volies cabotejar cap al sud perquè estàs escrivint un llibre sobre la costa de Tarragona. I saps què és l’únic que ha dit. I li paguen per això? Li he dit que sí. Ara et tindrà més respecte. Heus aquí ben resumida una conversa que embarca el Mestre a passar el cap de set-mana a la mar amb una llibreta i un llapis com si fos Josep Pla. [...] I tan petita diu quan la veu, perquè és home de terra. Set metres d’eslora amb una menuda cabina aproada, La Marieta es movia com una closca de nou repintada [...]. Dissabte quatre. Havia sortit de l’escola a la una i ja era al moll. Ton Bou l’esperava a bord amb el motor en marxa. Ell s’havia ocupat de tot, havia omplert el dipòsit, havia estibat els bidons de gasoil, el menjar i la beguda, i estava a punt. Feia cara de cansat. Havia fet el sardinal tota la nit i encara no havia aclucat l’ull. Temps tindria a la barca per dormir. Un bot i a dins. No és tan petita, home. Au, amolla les amarres i nemone’n. I posa’t la gorra, abans no se t’escalfi el cap. Proa a mar oberta després de travessar el port industrial, a cinc nusos. Bon dia per a la singladura, vent fluixet de sis nusos i mar arrissada. [...] Fa vent de garbí i el vent de cara alleugereix la calor d’aquest primer dissabte de juny saturat de xafogor. Quan trigarem ? Temps i paraules. Té, agafa la fluixa. Quan siguem fora del port deixa-la anar a veu-re si podem dinar peix fresc. [...]


Lectors : Ricard Lahoz, Josep M. Sabaté i Víctor Pomerol (Vocal institucional dels Xiquets del Serrallo)

Zona marítima

Olga Xirinacs, l’autora L’escriptora Olga Xirinacs va néixer a Tarragona el maig de 1936. Hi viu. Ha participat a moltes de les iniciati-ves culturals i cíviques de la ciutat: agrupaments escoltes, Òmnium Cultural, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, entre moltes d’altres. Escriu, de forma habi-tual, a molts diaris i revistes. Ha obtingut els premis més importants de la literatura catalana i a l'any 1990 la Gene-ralitat li atorgà la Creu de Sant Jordi. Alguns contes i no-vel�les seus han estat traduïts al castellà, rus, basc, fran-cès, anglès i alemany.

El text A les primeres pàgines de la novel�la Zona marítima, premi Ramon Llull de 1986, la narradora ens relata com l’Enric veu amb certa distància la monotonia diària d’un bar-ri pescador: comentaris de tot i per tot, la subhasta, la venda de peix a la menuda... És, sense anomenar-lo, el Serrallo, la porta d’entrada d’un camí que mena als molls, a l’estació de tren, a la platja ... Zona marítima, així doncs.

Un tast

En aquella hora el mar era d’un gris oliós amb reflexos grocs sobre la superfície metàl�lica. Els homes de la barca tiraven galledes d’aigua per esbandir la sang que s’escorria per l’orla com salivera pàl�lida.

Les dones dels pescadors encara venien la resta de la pesca de la tarda, allà da-vant del pòsit.

-- A vint durets, maca. Un plat, cent pessetes.

Dins dels plats s’hi veien sardines, verats, cintes, burrets, algun cranc. Peix per sopa, peix per fregir, peixets d’espina, de paciència per anar escurant.

Les dones portaven vestits foscos i davantals de flors.

Més enllà algú adobava xarxes assegut en una cadira baixa. Com una llançadora, el braç amunt i avall amb el fil marró, amb el fil verd.

Enric mirava les dones mentre els pescadors arrossegaven els esclops sobre el ciment. “No sé si deuen vendre gaire”, remugava. Sí, venien algun plat i ficaven el peix dins d’una bossa de plàstic. “Bon pes, noia”. Després a casa seva es menjarien els so-brants en sopa o fregits i l’olor s’endevinaria a través dels portals, a les cases baixes amb cortines de malla.

Va seguir amb els ulls el camí dels últims plats cap a les bosses i veié com s’allunyaven els compradors a poc a poc, com la tarda, que entrava fresca des dels co-berts i dels munts de sofre del moll. [...]


Lectora: Rosa Sans Sans (Secretaria de la Confraria de Pescadors)

La taula rodona Felip Caudet, l’autor Felip Caudet Piñana és nascut a Tarragona l'any 1976. Sempre enamorat del seu barri, va créixer al costat de les barques i dels pantalans, on solia passar hores i hores pes-cant amb el seu pare, l'Abelardo. Fill de peixaters i net de pescadors, va trencar la tradició familiar per dedicar-se a "reparar" persones dedicant-se a l'exercici de la fisioteràpia en el vell mig del barri del Serrallo. Encisat per les lletres de manera gairebé secreta, va debutar amb l'escriptura de textos poètics gràcies a l'amor. Ha publicat diferents escrits de caire professional, entre els quals un llibre El calor que cura (Natural Ediciones), i ha col�laborat en diverses edicions literàries. Segueix embadalit cada cop que veu la mar.

El text Què era per un nen, i per a molts serrallencs, el bar Barceloneta ? Més que un simple record, la plasmació d’una manera de ser, d’estar i de fer. Escolteu. La narració està inclosa en el volum col�lectiu Un bar de contes.

Un tast […] D’aquell petit món recordo sensacions, moments, olors, menges i, en especial, els personatges que l’habitaven. Al fons d’aquell local, sempre ple de gent, hi havia una taula única, la Taula Rodona. Aquella taula, sense ser una taula de reis i cavallers, era una taula d’alta volada ja que la clientela habitual era irrepetible. Els que hi eren gaire-bé cada matí del món eren en Facundo, un home de banca, amb un posat seriós i certa-ment melangiós que fàcilment accedia a la broma irònica i al comentari de paraules jus-tes; l’Andreu del Sord, un armador de tota la vida que provenia d’una nissaga de vells pescadors i que tenia l’ànima jove sempre disposada a la broma (d’ell també recordo els caliquenyos que guardava a la butxaca i que tan curosament reservava, encara que el metge els hi tenia prohibits); Mariano de la Rosona, conegut com Nano, i repartidor pro-fessional de butano, un dels que requeriria un capítol apart […], era un home fort que explicava anècdotes sense parar i que no podia estar-se’n d’emprenyar els altres, enca-ra que fossin desconeguts que per casualitat s’havien apropat a la taula. Pep el Tociner també era un dels habituals (a mi sempre em va sorprendre que aquell home de cos-tums, cada dia del món, es portés al bar la seva pròpia amanida de ceba, tomaca i oli-ves negres. El Pep era un d’aquells homes d’abans, de maneres senzilles i fàcilment còmplice de les entremaliadures ideades pel Nano. Algú també indispensable i entranya-ble sempre per a mi era Joanet, pescador de tota la vida i mestre de mestres en l’art de la cuina del peix i de l’arròs, d’ell recordo el seu arrossejat insuperable i el seu bon hu-mor. Molt sovint Joanet, amb el renom de Tio Cortao, cuinava aquella menja deliciosa a la rebotiga del Pep per després compartir-la i celebrar-la a taula. Aquell arròs no adme-tia cap crítica possible, ja que pocs se n’han arribat a cuinar de tal magnitud. De totes maneres, per tal d’esclafir a riure davant el posat del mestre, sempre hi havia algú que hi trobava alguna objecció, del tot infundada, t’ho asseguro. El darrer membre fidel era l’Abelardo, peixater d’ofici i un home fet a si mateix, considerat una bona persona i sempre disposat a donar el cop de mà que fes falta. Després hi havia els convidats oca-sionals, l’Arturo, l’Agustinet, Salvador el Paleta, Virgili, i molts d’altres […].


Lectors : Joan Lluís Mallol (President Agrupació Coral l’Àncora) i Carme Pedrol Garcia (Parròquia de Sant Pere Apòstol del Serrallo)

Referències bibliogràfiquesReferències bibliogràfiquesReferències bibliogràfiquesReferències bibliogràfiques Bladé i Desumvila, Artur Viatge a l'esperança : impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956. Barcelona : Pòrtic, 1973. p. 85-87 Barral Agesta, Carlos Catalunya des del mar : Pel car de fora. Barcelona : Edicions 62, 2006. p. 66-68. Caudet, Felip “La Taula rodona” A: Un bar de contes. Tarragona : Arola, 2012. p. 12-16. Pin i Soler, Josep Jaume : Novel�la catalana. Tarragona : Arola Editors, 2003. p. 18-21. Rovira i Virgili, Antoni “Gent de mar” A: Teatre de la Natura. Barcelona : Editorial Barcino, 1961. p. 57-60. Sabaté i Bosch, Josep Maria “Tarragona, el Serrallo i el romesco” [Pròleg]. A: Adserà i Martorell, Antoni. El romesco : Plats de romesco i romesquets de les comar-ques tarragonines. Barcelona : Edicions de la Magrana, 1998. p. 9-16. Tiñena Amorós, Jordi Peix de gat. Tarragona : Editorial Arola, 2011. p. 189-195 Xirinacs Díaz, Olga Zona marítima Barcelona : Editorial Planeta, 1986. p. 10-12

Organització:Organització:Organització:Organització:

Amb la col·laboració de:Amb la col·laboració de:Amb la col·laboració de:Amb la col·laboració de:


Parròquia de Sant Pere Apòstol del Serrallo

Documents

IV Nit literària al Far de la Banya