ÍNDEX • Què és el compostatge: cicle de la matèria, el sòl i els nutrients

• Compostatge de jardí i vermicompostatge

• Manteniment del compostador

• Activitats amb el compostador

EL CICLE DE LA MATÈRIA A LA NATURA

EL COMPOST

FASES DEL COMPOSTATGE

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Tem

pera

tura

ºC Temps

Fase de descomposició

Fase de maduració

Fase final

FASE DE DESCOMPOSICIÓ •Predomini de microorganismes

•Les substàncies complexes es

descomponen en d’altres més

simples

•Es produeixen canvis físics de

color, aspecte, mida de

partícules...

FASE DE MADURACIÓ I FINAL

•Disminució de

nombre

d’organismes

•La temperatura

baixa

•Processos

d’humificació

EXPERIÈNCIA COMBUSTIÓ VERSUS COMPOSTATGE

Combustió: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Cendres

Compostatge: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Compost

LES ESCOMBRARIES

RENDIMENT DEL COMPOSTATGE

QUÈ ÉS EL SÒL

Matèria orgànica 5%

Aire 25%

Aigua 25%

Minerals 45%

COMPOSICIÓ DEL SÒL

TEXTURA I ESTRUCTURA

A

Restes orgàniques en diversos graus de descomposició. Color fosc per presència de matèria orgànica. Rentat.

B Precipitació de les substàncies rentades en A

C Fragments i restes de meteorització de la roca mare

D Roca mare

Partícula sòlida

Aigua

Compost

EL COMPOST MILLORA EL SÒL

Aire

• Els nutrients de les plantes són sals minerals • Es tracta de substàncies carregades elèctricament • La matèria orgànica i les argiles retenen les sals i les alliberen

lentament gràcies a l’atracció electrostàtica • Les sals es dissolen en aigua i així són absorbides per les

plantes • Amb el temps els nutrients s’esgoten i s’han de reposar

(adobar) ⊕

⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝

⊕

⊕ ⊕ ⊕ ⊕ ⊕ ⊕

⊕

⊕ ⊕ ⊕ ⊕

⊕

⊕ Aigua Nutrients Compost

NUTRIENTS

CONSERVACIÓ DEL SÒL

Evitar pendents pronunciades per reduir l’escorrentia superficial. Establir paisatges en mosaic. Mantenir el sòl cobert. Afegir matèria orgànica.

BENEFICIS DEL COMPOSTATGE AL CENTRE

• Transforma un residu (matèria orgànica) en un producte (compost)

• Es tanca el cicle de la matèria

• És un reciclatge in situ

• Permet fer experiments i estudiar organismes abundants i diversos

• Es veu que la transformació de la matèria orgànica es fa amb el temps i per l’acció dels organismes descomponedors

AVANTATGES DEL COMPOSTADOR

• Control de les condicions ambientals

• Poc manteniment

• Estètica

• Fàcil de muntar i instal·lar

• Ocupa poc espai

COMPOSTATGE

VERMICOMPOSTATGE COMPOSTATGE • Restes de jardí i de cuina

• Diversitat d’organismes descomponedors

• Capacitats de centenars a milers de litres

• Bàsicament restes de cuina

• Cucs vermells com a descomponedors

• Desenes de litres de capacitat

MODALITATS DE

COMPOSTADOR ROTATIU

MUNTAR VERMICOMPOSTADOR

Tapa

1a safata

Safata de lixiviats

Rosca

Aixeta

Pota

2a safata

3a safata

APORTACIONS

QUÈ ES POT COMPOSTAR

Pell de fruites i verdures

Closques d’ou

Restes de marisc (no petxines)

Clofolles de fruits secs

Restes cuinades

Ossos

Espines de peix

QUÈ ES POT COMPOSTAR

Gespa Fullaraca Poda Restes de l’hort Altres restes orgàniques

QUÈ NO ES POT COMPOSTAR

QUÈ NO ES POT COMPOSTAR Plantes malaltes Herbes adventícies (males herbes) Restes inorgàniques Excrements d’animals de companyia

UBICACIÓ DEL COMPOSTADOR Compostatge

•Proper a la cuina o a l’hort

• A l’ombra (en funció del clima)

• Amb espai per maniobrar

•Sobre terra, si és sense base.

Vermicompostatge

• A l’ombra

•Protegit de la pluja

•A recer de temperatures extremes

COMPLEMENTS

LES BIOTRITURADORES

Elèctriques

Ganivetes (Restes toves)

Rodet fresador (Restes llenyoses)

Turbina (Restes llenyoses)

*Elèctriques: Poden triturar restes toves o llenyoses segons el sistema de tall. Adequades per ús domèstic. diàmetre Màxim 45 mm *Benzina: Força més cares. Més potents. Major autonomia i admeten major diàmetre de branca, per restes llenyoses.

PROPORCIÓ DE RESTES SEQUES I HUMIDES

RESTES SEQUES RESTES HUMIDES

HUMITAT

TRITURACIÓ

Avantatges

• Reducció de volum

• Afavorir la velocitat del procés

• Facilitar el volteig del material

VOLTEIG Utilitat

• Airejar

• Homogeneïtzar

• Extreure mostra del nucli

TEMPERATURA

DEL BON COMPOSTATGE ELS TRES PUNTS

HUMITAT

Hem de vigilar que la humitat sigui correcta per garantir la presència d’organismes descomponedors i que no es percebin olors inadequades

TRITURACIÓ

La trituració és important per accelerar la seva transformació i facilitar les tasques de manteniment

BARREJA

Si es voltegen les restes un cop per setmana es garanteix una correcta circulació de l’aire

PREGUNTES FREQÜENTS

• S’ha d’afegir algun producte? • Cal regar el compostador? • Com es pot emmagatzemar el compost? • El compostatge produeix males olors? • Cal afegir-hi terra?

• Quan sabem que el compost ha madurat? • Quan triguem en recollir el compost?

QUÈ PASSA SI… Mosquetes Mai utilitzeu insecticides

Enterreu les restes fresques. Aporteu material estructurant

Mala olor

Barregeu amb material estructurant No afegiu restes durant uns dies

Substrat molt sec

Afegir més restes humides Regar amb moderació

QUI FA LA FEINA

BIODIVERSITAT AL COMPOSTADOR

Bacteris Fongs Anèl·lids Mol·luscs Artròpodes Vertebrats Simetria bilateral

Cos segmentat Sense apèndixs

Simetria bilateral Cos no segmentat

Cos tou

Simetria bilateral Cos segmentat

Apèndixs articulats

Simetria bilateral Columna vertebral

Crani

Eucariòtics Heteròtrofs

Microorganismes Unicel·lulars Protocariotes

Multiplicació per bipartició

CLASSIFICACIÓ DELS ARTRÒPODES

Fílum o embrancament Artròpodes

Simetria bilateral Cos segmentat Apèndixs articulats

Classe Aràcnids Classe Crustacis Classe Insectes Classe Quilòpodes Classe Diplòpodes

4 parells de potes Sense antenes Cos en 1 o 2 parts Aranyes Opilions Àcars

5 o més parells de potes 2 parells d’antenes Cos en 2 parts Porquets de Sant Antoni

3 parells de potes 1 parells d’antenes Cos en 3 parts Sovint 2 parells d’ales Mosques Escarabats Tisoretes Col·lèmbols

Molts més parells de potes 1 parell de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Centpeus

Molts més parells de potes 2 parells de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Milpeus

ALTRES VISITANTS Col·lèmbols

Àcars

EL CICLE VITAL DEL CUC VERMELL

COMBUSTIÓ

DESCOMPOSICIÓ

EL COMPOSTADOR COM ECOSISTEMA

COMBUSTIÓ

DESCOMPOSICIÓ

DEPREDADORS

Dysdera crocata Porcelio laevis

SUPERFÍCIE I VOLUM Material: • Plastilina de dos colors • Espàtula • Regle

Desenvolupament: • Fer un cub de 4X4X4 cm • Cobrir amb pel·lícula d’un

altre color • Tallar en blocs de 2X2X2 cm • Comparar superfícies

(Calcular la superfície en tots dos casos)

(Descomposició i compostatge)

BARREJA HETEROGÈNIA Material: • Compost • Garbells de mides diferents (caixes de fruita,

assecador d'amanides, escorreplats, etc.) • Recipients de plàstic de diverses capacitats • Embut (ampolla de refrescos tallada)

Desenvolupament: • Garbellar • Dissoldre i decantar • Filtrar

- Materials: •Models d'organismes del compostador •Llegums: 600 mongetes i 100 llenties per grup •Cronòmetre Dinàmica del joc: •Es fan grups. •Es reparteixen els models d'organisme. •Caselles grans són mongetes, i les petites llenties. •Hauran de construir tantes còpies com puguin. •Es compta les còpies •Puntuació: cuc 30 punts, tisoreta 35, porquet 35. A cada equip se li lliuren tantes mongetes com punts. La resta tornen a la pila per formar nous models •Es repeteix 3 o 4 vegades

MODELS D’ORGANISMES

MODELS D’ORGANISMES

Interpretació: Quatre possibles lectures: •Tots els models (organismes) es munten amb els mateixos llegums (nutrients), però no en les mateixes proporcions. •Els llegums (nutrients) es reutilitzen. Cicle de la matèria •Relació inicial (Relació 6:1). La puntuació treu mongetes i disminueix la relació. Les mongetes representen el carboni després amb la respiració en forma de CO2. (Relació Carboni:Nitrogen) •Si es fan moltes còpies arribarà un moment que s'esgotarà un tipus de llegum abans que l'altre (factor limitant).

MODELS D’ORGANISMES