Analisi d'una obra Analisi d'una obra Analisi d'una obra Analisi d'una obra Analisi d'lma obra Analisi d'u

ILDEFONS CERDA: PIa d'eixample de Barcelona

Malgrat l'oposicio de l'Ajuntament bar­celoni, partidari del pIa Rovira, menys ambicios i mes respectuos amb els pro­pietaris, el Ministeri de Foment va apro­var, per decret reial del 7 de juny de 1859, el pIa Cerda. Aquesta imposici6 va ser una sort per al futur de Barcelona, tot i que els propietaris del nucli antic no ho van entendre ivan protestar amb insistimcia. EI pIa dissenyava un dels models mes avan~ats de gran ciutat de l'era industrial. Si s'hagues fet en la se­va totalitat, s'hauria prodult la simbiosi entre el complex fabril i l'ambit i la qua­litat de vida de la ciutat jardi, i encara, malgrat les mutilacions que ha sofert, constitueix la infrastructura de totes les realitzacions urbanistiques de la Barce­lona actual. N'enumerarem les linies mestres, perque configuren un dels exemples mes imaginatius de l'urbanis­me contemporani.

a) Quadricula. La xarxa ortogonal, de llarga tradici6, com demostren les ciutats romanes, esdeve el denomina ­

dor cornu dels urbanistes romantics i realistes; observem-ne la coincidencia amb el pIa Castro de Madrid. EI en­torn general seria un rectangle, no un quadrat, a fi de mantenir una vin­culaci6 del costat mes llarg amb la li­nia de costa. EI carrer ample i recte, que s'encreua perpendicularment en totes les seves interseccions i desfa el laberint dels nuclis antics, es el carrer del futuro Per evitar-ne una eventual monotonia, CERDA va dibui­xar dos eixos horitzontals mes am­pIes, canalitzadors del transit, i que avancen el fonament de la ciutat line­al d'ARTURO SORIA, i dues grans vies diagonals, de les quaIs nomes una va arribar a construir-se, a mes de les dues secundaries del Paral ·lel i la Meridiana.

b) Policentrisme. A diferencia de la ciutat antiga, que te un centre a la . pla~a major 0 al voltant de la cate­dral, la ciutat industrial ha d'evitar privilegiar el centre i ha de distribuir

equitativament els equipaments a llarg de la xarxa urbana, perque e­l'unica manera d'evitar despla ~ ' . ments innecessaris i la congesti6 centre gravitacional. CERDA, al se model teoric, assigna un centre socia per cada 25 illes, un mercat per cad. 100, un parc urba per cada 200, U:""

hospital per cada 400.

c) Una estaci6 d'estacions. Tot i au cal combinar el policentrisme amb I ­exigencies del transport en un seg que revolucionava els mitjans de c ­municaci6; amb aquesta finali t a CERDA va proposar una "colonia me . cantil i maritima", es a dir, una es . ci6 central propera al port, on havie de confluir ferrocarrils, carruatge" vaixells.

d) Carrers amb arbres. EI 1859 Ba:;, celona aglomerava 859 habitants hectarea, en comparaci6 amb els . de Londres, els 348 de Madrid i e . 356 de Paris. Per guanyar espai i :- ­

nejar l'ambient, es preveia de plantar 100 arbres a cada ilia, 56 al costat de les voreres i 36 als espais interiors, distribuci6 que, segons s'ha dit, havia de convertir Barcelona en una area "arbrada com una rambla immensa".

Illes de dos costats. En aquest punt trobem la proposta mes genial i uto­pica del pia. CERDA, en un informe per a un projecte d'expansi6 de Ma­drid, afirmava que era mes important pensar en l'illa que en la casa, perque l'espai col ·lectiu de la ciutat es distri­bueix a escala d'illa, i en un dels seus escrits anomena les illes tan cades "cal aixos d'una gran prestatgeria". En lloc de l'illa de quatre costats, pro­posa la de dos, edificats l'un davant de l'altre, separats per un espai d'ar­bres, 0 be formant "eles". A mes de trencar la monotonia de la xarxa or­togonal i de poder disposar de zones verdes immediates als habitatges , les iDes en forma d'L permetrien configu­rar grans places quadrades. Desgra­ciadament, la prevalen~a de criteris economics va fer que finalment se'n tanquessin tots els quatre cos tats, que es construis en al~aria i que els

recintes interiors passessin a mans privades. Si s'hagues aplicat la idea proposada pel gran urbanista catala, Barcelona seria actualment la ciutat amb mes arbres, la mes rica en es­pais verds i la que tindria mes places.

£) Xamfrans. Als primers dibuixos, so­bre plans de Nova York i Londres, Cerda no indicava el tall del xamfra a la cantonada de les illes; posterior­ment va tenir la intulci6 d'aquest tall, que amplia la visibilitat i l'espai a totes les cruiJIes. La importancia d'aquest sistema, d'altra banda tan senziil, es fa evident en un passeig per la ciutat com tal.

CERDA, que havia nascut l'any 1815 en una masia del municipi de Centelles, a la comarca d'Osona, va morir arrulnat i oblidat I'any 1876. La seva obra, fins i tot degradada per criteris menys genero­sos que els de la seva visi6 futurista, es mante encara vigent a la xarxa de Barce­lona. Hi ha hagut altres arquitectes que ens han llegat edificis singulars; aquest enginyer, el disseny sonJ~ador d'una gran ciutat.

ACflVffATS

• La quadricula que va proposar IIde­fons Cerda te un origen hel,lenistic i va ser emprada especialmellt pels ro ­mans. Pots explicar per que?

• Segons el teu parer, quins avantatges i inconvenients te la quadricula com a disseny urbanistic?

• Busca ioformacio sobre altres ciutats que, entre el segle XIX i el XX hagin plant~at la quadricula com a soluda urbanistica.

• Busca plans sobre modificacions ur­banistiques fetes a Barcelona amb motiu dels Jocs Olimpics de 1992 i fes una anallsi personal sobre el pro­jecte i La seva concordan~a amb l'Ei­xample de Cerda .

• En el pia anterior es pot observar que Cerda va preveure unes actuacions urbanisliques lra~ant uns eixos orto­gonals a la ciutat vella . Quin creus que en va ser el motiu? ExpJica per que la ciutat antiga te aquest tra~at.

BIBLIOGRAFIA

AINAUD DE LASARTE, J . (et al.) , El modernisme. Barcelona, Lunwerg, 2 vols., 1990.

AUTORS DIVERSOS, - Josep Puig i Cada{alcl1. Barcelona , Fundaci6 La Cai­xa. 1989.

- L 'arquitecte L/u[s Domenech { Monta­nero Barcelona, EJecta , 1996.

- Cerda, urbs i territori. Una visi6 de fu­tur. Barcelona, Fund. La Ca.ixa, 1994.

BASSEGODA NON ELL, J ., - Antoni Gaudi. Barcelona , Edicions 62, 1992.

- Modernisme a Catalunya. Arquitectu­ra. Barcelona, Nuevo arte ThoT, 1988.

BENEVOLO, L., Diseno de la ciudad. Barcelona , Gustavo GiIi, 1979.

BONET CORREA, A ., Morfologia y Cfudad. Urbanismo y arquitectura du­rante el Antiguo Regimen en Espana. Barcelona , Gustavo Gm, 1978.

CHUECA, F., Historia de la arquitectu­ra occidental. E/ siglo XX. De La Revo­luci6n Industrial al Racionalismo. Ma­drid, Dossat, 1979.

DORFLES, G., Arquitectura Moderna. Barcelona, Ariel, 1980.

FONTBONA, F. i MIRALLES, F., Del modernisme at noucentisme, 1888­1917. Barcelona, Edicions 62, Historia de I'art catala, voL7, 1990.

FREIXA , M. , El Modernismo en Espana. Madrid, Cat edra, 1986.