Embed Size (px)
Citation preview
Història d’Espanya (BAT. 2)
TEMA 11: LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA
AUTÒNOMA (1931- 1936).
-Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van donar la victòria a les forces
republicanes.
-El rei Alfons XIII va renunciar a la corona i va marxar a l’exili.
-El 14 d’abril del 1931 es proclamà la República a Espanya.
-El nou règim no agradà ales elits socials i econòmiques, però tan a Catalunya com a
----Espanya va ser rebuda amb gran entusiasme per les classes mitjanes i populars.
-La Rep. Va néixer en circumstàncies difícils ja que a nivell internacional:
-Crisi econòmica (crac del 29)
-Feixisme que començava a implantar-se a Europa i posava en
perill els sistemes democràtics.
-La 2a. Rep. Estigué marcada per una certa inestabilitat degut a:
-Falta de tradició democràtica
-Conflictes socials
-Oposició dels grups conservadors
-Etapes de la Rep.:
-1a) 1931- 1933: coalició de forces progressistes
-2a) 1933- 1935: bienni de caire conservador
1.PROCLAMACIÓ DE LA REP. I EL PERÍODE CONSTITUIENT.
1.1. Les eleccions i el govern provisional.
-El 12 d’abril del 1931 es fan eleccions municipals a Espanya amb una alta
participació.
-Els partits de la coalició del Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i
nacionalistes) es van imposar.
-El rei Alfons XIII renuncia al càrrec i marxa a l’exili.
1
-Es forma a Madrid un Govern Provisional (amb representants del pacte de San
Sebastià) i aquest govern proclama oficialment la 2a. República Espanyola. Es
convoques eleccions a les Corts i de manera urgent es disposa:
-Amnistia general pels presos polítics
-Llibertats polítiques i sindicals
-Mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no
haver pagat les rendes
-A Cat. gran triomf dels partits republicans i d’esquerres. La Lliga perd poder i el gran
guanyador és Esquerra Republicana de Catalunya.
-El 14 de juliol, el seu cap de llista Lluís Companys proclama la república a Barcelona.
-Seguidament Francesc Macià (màx. dirigent del partit) proclama la República
Catalana integrada a una Federació de Repúbliques Ibèriques.
-Aquesta iniciativa dels partits catalans provoca un conflicte a Madrid: segons els
acords de San Sebastià, la descentralització de l’Estat i la manera com es faria, s’havia
de decidir un cop establerta la Constitució. Per això una comissió de Madrid va a Barna.
A demanar a Macià que sotmeti la seva decisió a les Corts a canvi de rebre un règim
d’autonomia immediatament. L’acord el signen Macià i Niceto Alcalá Zamora el 21
d’abril a Barna.
1.2.La constitució del 1931.
-28 de juny: eleccions generals amb alta participació (70%) i guanyes les coalicions
d’esquerres amb 279 diputats sobre 464.
-El govern queda en mans de la coalició vencedora i ratifica com a cap de govern a
Niceto Alcalá Zamora i els ministres del govern provisional.
-Les Corts de seguida nomenen una comissió per fer un projecte de Constitució que
s’aprova el desembre.
-La Constitució del 1931:
-Molt avançada pel seu temps
-Fort caràcter democràtic i progressista (ex. El l’article primer del títol
preliminar diu: “ Espanya és com una República de treballadors de totes les
classes que s’organitza en un règim de llibertat i de justícia”.
-La Constitució afirma que tot el poder emana del poble i estableix els principis
següents:
2
-Poder Executiu( recau en el govern: ministres, cap de
govern i president de la Rep.)
-Poder legislatiu (resideix a les Corts)
-Poder judicial (jutges independents)
-l’Estat( es configura de manera integral però accepta la
possibilitat de constituir governs autònoms)
-Inclou una declaració de drets i llibertats i una gran preocupació social:
-Garanteix la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, la feina i
la no discriminació per origen, sexe o riquesa.
-Estableix el vot als 23 anys i concedeix el sufragi universal.
-El govern pot expropiar béns d’utilitat social.
-Afirma la laïcitat de l’Estat ja que no declara cap religió com a
oficial.
-Reconeix el matrimoni civil i el divorci.
-Les dretes van estar en contra de la laïcitat i de la descentralització de l’Estat. Pel que
fa a la religió hi va haver dimissions i per això Manuel Azaña va passar a dirigir el
govern i Niceto Alcalá Zamora la presidència de la República.
1.3.PARTITS I SINDICATS DURANT LA 2a. REP.
- En aquesta època hi van haver la reacció de moltes formacions polítiques i sindicals.
Formacions d’esquerres:
-Izquierda Republicana: creat al 1934 amb la unió del partit Acción
Repuiblicana (Manuel Azaña) i el Partit Republicà Radical Socialista ( Marcel·lí
Domingo). Partits republicans d'àmbit estatals amb força seguidors de les classes
mitjanes i populars i un gran suport d'intel·lectuals.
-Organización Republicana Gallega Autónoma: ORGA a Galícia.
-Partido Socialista Obrero Español: PSOE. Molta influència sobre els
treballadors. Dos corrents:
-Socialdemòcrata: partidari de consolidar el règim republicà (Kulián
Besteiro i Indalecio Prieto).
-Revolucionari: veien la República com un camí capa al socialisme
liderat per Largo Caballero, secretari general del sindicat UGT).
-Partido Comunista de Espanya: més d'esquerra i amb menys afiliats.
3
-CNT: sindicat més important, de caire anarquista i molt arrelat a
Catalunya. Dos corrents:
-Trentistes: defensava una posició més sindicalista i moderada i cert
suport a la República.
-Federació Anarquista Ibèrica: FAI, sector més revolucionari que
defensaven la via de la revolució armada (Buenaventura Durruti,
Francisco Ascaso i Joan García Oliver).
Formacions de dretes:
-Partits de centredreta: tots contraris a les reformes republicanes i que vana anar
derivant capa aposicions més conservadores:
-Partit Republicà Radical: Lerroux.
-Derecha Liberal Republicana.
-Partits conservadors i catòlics: la majoria van desaparèixer en proclamar-se la
Rep. i quedà:
-Partido Agrario
-Partido Liberal Demócrata y Acción Española que reivindicaven la
monarquia. (José M. Pemán y Ramiro de Maeztu).
-Confederación Española de Derechas Autónomas: CEDA, el gran
partit de la dreta catòlica i conservadora, creat al 1933 (José María Gil
Robles).
-Grups monàrquics:
-Renovación Española (José Calvo Sotelo): defensaven obertament la
necessitat de liquidar la Rep. i establir un acord electoral amb els carlins
de la Comunió Tradicionalista.
-Grups de caire feixista:
-Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista: JONS , el febrer del 1934
es van fusionar amb la Falange Espanyola (José Primo de Rivera, fill
del dictador), antidemocràtics.
Partits catalans:
-Lliga regionalista: de dretes, però van acceptar la nova legalitat republicana.
Mantingueren el suport dels grans industrials i propietaris agrícoles. El 1933 es
van dir la Lliga Catalana.
-Esquerra Republicana de Catalunya: el més hegemònic ja que agrupava
sectors nacionalistes radicals (Estat Català de Francesc Macià), vells republicans (Lluís
4
Companys) i petits partits nacionalistes i republicans. Suport de la petita burgesia, de la
pagesia i dels obrers, sobretot perquè van proposar un ampli programa de reformes
polítiques i socials. A Cat. Cal tenir present que ERC va tenir molta força per manca
d’arrelament de partits com el PSOE.
-Partits marxistes estaven representats per 2 grups socialistes (Unió Socialista
de Catalunya i Federació Catalana del PSOE) i 4 de comunistes (Bloc Obrer i
Camperol, Esquerra Comunista ( tots dos es van unir i van formar el Partit Obrer
d’Unificació Marxista, POUM) , i la resta de partits comunistes el 1936 es van ajuntar
amb els dos socialistes i va formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC.
2. LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-33)
-Durant el govern presidit per Manuel Azaña (1931- 1933) integrat per republicans
d'esquerra i socialistes, s'impulsà un seguit de reforme.
2.1.La reforma religiosa.
-Objectius del govern: limitar la influència de l'església i secularitzar la societat
espanyola ( tornar-la laica).Les intencions queden ben clares en la Constitució:
-S’estableix la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la
supressió del pressupost destinat a l'església.
-També es legalitzen el divorci i el matrimoni civil i els secularitzen els cementiris.
-En educació: es limiten els ordes religiosos i es prohibeix que es dediquin a
l'ensenyament.
-Maig 1933 Llei de Congregacions: per posar límits a les possessions per part de les
comunitats religioses i es preveu que els ordes siguin dissolts si posen l'Estat en perill.
L'enfrontament més gran fou amb els jesuïtes pel seu quart vot d'obediència al papa.
I la Companyia de Jesús es dissolt per dependre d'un poder estranger.
-La major part del sector catòlic veu la legislació com una agressió a les seves
conviccions: hi ha avalots populars anticlericals (11 i 12 de maig s'incendien alguns
edificis religiosos en algunes ciutats).
-La jerarquia eclesiàstica no dubta a manifestar la seva oposició a la Rep. I anima als
catòlics a a anar-hi en contra (entre ells el cardenal Francesc Vidal i Barraquer). El
Cardenal Segura (arquebisbe de Toledo) és expulsat del país per mantenir una
posició clarament hostil.
5
2.2.La modernització de l'exèrcit.
-L’exèrcit necessita una profunda transformació, i Manuel Azaña des de la
presidència pren la cartera de defensa i impulsa una reforma per modernitzar i
democratitzar l'exèrcit:
-S’han de reduir els efectius de l'exèrcit per posar fi a la macrocefàlia( un oficial
per cada tres soldats el 1917).
-Cal que els militars se sotmetin al poder civil.
-S’ha d’abolir la intervenció castrense de la vida política.
-1931 Llei de retir de l'oficialitat:
-Tots els oficials en actiu han de prometre lleialtat a la Rep., però si algú ho vol
pot retirar-se amb el sou íntegre.
-Es suprimeixen alguns rangs i es redueixen el nombre d'unitats i d'oficials.
-Es tanca l'Acadèmia General Militar de Saragossa.
-Es suprimeixen les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell
Suprem de Justícia Militar i la premsa destinada a l'exèrcit.
-Guàrdia d'assalt: es crea com a força d'ordre públic fidel a la Rep.
-La reforma militar va donar pocs resultats perquè si bé va reduir despeses, els
costos eren tan elevats que no van fer possible modernitzar-se ( a nivell de material,
armes, equipaments...). Per alguns sectors com els africanistes la reforma va ser una
agressió a la tradició militar, i la dreta espanyola ho va aprofitar per fer una revolta
militar contra la Rep.
2.3.La reforma agrària.
-Va ser el projecte més ampli de la Rep. Es pretenia posar fi al latifundisme
(explotacions agràries de grans dimensions i amb pocs propietaris) sobretot del centre i
del sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (o jornalers).
-Aquesta reforma era molt important ja que la major part de l'economia espanyola
estava basada en l'agricultura:
-1931 uns 8,5 milions de persones treballaven en l'agricultura (quasi la
meitat de la població), uns 2 milions d'aquests eren jornalers.
-Andalusia, Castella i Extremadura, la meitat de les terres era en mans
d'un grup reduït de propietaris.
-Es van fer un seguit de primers decrets:
6
-Prohibició de rescindir (anular) els contractes d'arrendament.
-Fixar la jornada laboral al camp en 8 hores.
-Establir un salari mínim.
-Obligar als propietaris de les terres aptes per conrear a fer-ne ús.
-Llei de reforma agrària (1932): pretenia modernitzar l'agricultura i millorar les
condicions de vida dels pagesos, amb la llei:
-Expropiació sense indemnitzar de terres d'una part de la noblesa.
-Es podien expropiar indemnitzant els propietaris les terres mal
conreades, o les arrendades constantment (llogades sempre) o les mal
regades.
-Instituto de Reforma Agraria (IRA): va ser l'encarregat d'aplicar la
llei, disposava d'un pressupost anual per la indemnització dels propietaris
expropiats i l'assentament de famílies pageses.
-Els resultats de la reforma van ser pocs perquè es van expropiar poques terres i es van
assentar menys famílies de les que s'havien previst. A més la llei era molt lenta, hi havia
moltes dificultats burocràtiques, el pressupost destinat no fou suficient i iels grans
propietaris van oposar resistència de tot tipus.
-Conseqüències: una gran tensió social per:
-Els grans propietaris s'hi van oposar obertament i van donar suport als
grups d'extrema dreta que volia fer caure la Rep.
-Els jornalers van quedar decebuts i van perdre l'esperança que havien
dipositat en la Rep.
2.4.La reforma de l'Estat centralista.
-La prioritat va ser: formar un estat que permetés accedir a l'autonomia a les diferents
regions històriques d'Espanya i la Constitució del 1931 va oferir el marc jurídic ideal
per poder-ho fer.
-A Cat.: fou la primera regió que inicià aquest procés amb la creació de la Generalitat
de Catalunya (abril 1931) i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia (1932).
-Al País Basc: el 1931 el PNB (nacionalistes) i els carlins redactaren el projecte de
l'Estatut d'Estella, que va ser aprovat molt més tard a causa de l'oposició dels
republicans d'esquerres i socialistes que creien que no era prou democràtic i que era
incompatible amb la Constitució Republicana.
7
Finalment el PNB prengué una posició més centralista i pactà amb les esquerres i el
1936 (malgrat ja havia començat la guerra) es va aprovar presidit pel lehendakari José
Antonio Aguirre (màx. Dirigent del PNB). Govern format per: nacionalistes, socialistes,
comunistes i republicans d'esquerres.
-A Galícia: com que no hi havia gaire consciència nacionalista el procés estatutari fou
molt lent. El juny del 1936 es presentà un projecte que mai fou aprovat per les Corts
perquè ja havia començat la guerra.
2.5.L'obra educativa i cultural.
-Ensenyament:
-Va ser una de les reformes més importants per la seva transcendència popular, a més
s’hi van destinar molts recursos: (un pressupost que va augmentar un 50%) i es van
crear més de 10.000 escoles i de 7.000 places de mestres a tot el país.
-Principal objectiu de l’Estat: educació liberal i laica i la garantia del dret a
l’educació, per primera vegada en la història espanyola.
-Es va posar fi a l’hegemonia de l’ensenyament religiós.
-Cultura:
-El govern va creure que era necessari augmentar el nivell cultural de la població.
-Intel·lectuals i artistes van donar molt suport a campanyes culturals destinades a la
població més humil.
-Es van fer les Missions pedagògiques: grups ambulant d’estudiants, intel·lectuals,
professors... que anaven a zones rurals i duien biblioteques, feien conferències, teatre,
cinema etc.
-La Barraca: grup teatral organitzat per Federico García Lorca, un dels grups més
importants que van col·laborar en el progecte.
2.6.Les reformes laborals.
-Francisco Largo Caballero: socialista que des del ministeria de treball engegà un grup
de millores laborals.
-Llei de contractes de treball: regulava la negociació col.lectiva (en bé de la comunitat
obrera). Llei de jurats mixtos: donava poder d’arbitratge vinculant en cas de desacord (
en cas de conflicte laboral) i oferia 7 dies de vacances pagades l’any. Es va estimular
8
l’augment de salaris i la creació d’assegurances socials, la setmana laboral quedà
reduida en 40 hores i es reforçà el paper dels sindicats agrícoles.
-Tot plegat mesures molt ben rebudes pels sindicats tot i que no satisfeien totalment les
expectatives dels treballadors.
3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA.
-Després d’aprovar-se la Constitució del 1932, Catalunya va tenir un Estatut
d’Autonomia, amb institucions d’autogovern com la Generalitat de Cat.
3.1.La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria.
-Amb el govern provisional de la Rep. ja s’havia reconegut un govern autonòmic que
es digué Generalitat de Catalunya. Aquest govern (format per republicans i
catalanistes d’esquerres) van assumir les competències de les 4 diputacions provincials
de Cat. en espera d’un estatut.
-Projecte d’Estatut d’Autonomia: va ser el primer que va fer aquest govern. Es va
nomenar una comissió d’experts presidida per Jaume Carner i al santuari de Núria van
redactar un projecte d’Estatut que van lliurar al govern català el 20 de juny del 1931.
-L’Estatut de Núria: era un estatut molt ambiciós i segons ell:
-La Rep. havia de tenir un caràcter federal i la sobirania residia en el poble de
Cat.
-Definia Cat. com: “Estat autònom dins de la República Espanyola”.
-Declarava el català llengua oficial de Cat.
-Acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana.
-La Generalitat: assumia competències exclusives com: ensenyament, cultura,
policia i ordre públic, obres públiques, agricultura, ordenació del dret civil,
ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.
-Finançament: la Generalitat disposava de la gestió dels impostos directes, i els
indirectes eren gestionats per l’Administració central.
-Va ser aprovat el 2 d’agost pel 99% dels votants (un 75% de la població), com
que les dones no tenien dret a vot van recollir 400.000 signatures a favor del
mateix.
3.2.L’Estatut d’Autonomia del 1932.
9
-Molts intel·lectuals, republicans i polítics d’esquerres es van adherir al partit
d’Esquerra Republicana.
-Francesc Macià presentà l’Estatut a les Corts de Madrid el 18 d’agost del 1931 perquè
fos aprovat.
-Fora de Cat.: sobretot els sectors de dretes es van indignar perquè consideraven que es
posava en perill la unitat espanyola. Van fer mítings, manifestos i campanyes de boicot
als productes catalans. De fet la Constitució del 1931 ja proclamava que només hi
havia una sobirania espanyola i que prohibia la federació de regions, imposava
l’oficialitat del castellà i no contemplava les competències que es volien aconseguir a
través de l’Estatut de Núria.
-Maig del 1932 comença el debat parlamentari:
-El govern central era partidari de concedir a Cat. una autonomia moderada.
-Els partidaris catalans van fer un front comú per tenir una autonomia àmplia.
-Les dretes que defensaven una Espanya unitària s’hi van oposar.
-El president Manuel Azaña es mostrà força a favor, i el 9 de setembre del 1932
s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb un seguit de diferències amb
l’Estatut proposat a Núria:
-Es van conservar les institucions bàsiques: el Parlament i la Generalitat.
-Cat. es constituïa com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i per tan el
català i el castellà hi eren declarades llengües oficials.
-La majoria de competències de la Generalitat van ser retallades i van passar a
ser compartides amb l’Estat central.
-Es crea el Tribunal de Cassació de Cat.: òrgan judicial de Catalunya que
només tenia competències en dret civil català i no tenia funcions polítiques.
-També es creà el Tribunal de Garanties Constitucionals: amb funcions
polítiques i encarregat dels afers penals i dels conflictes entre la Generalitat i
l’Estat.
3.3.La Generalitat Republicana.
-En aprovar-se l’Estatut es va acabar la Generalitat provisional i es convoquen eleccions
al Parlament de Cat. el 20 de novembre del 1932. Destaquen 2 coalicions:
10
-Liderada per Esquerra Republicana (model social republicà, progressista i laic).
-Liderada per la Lliga (esquerra moderada, model més conservador i catòlic).
-Eleccions: el vencedor indiscutible tornà a ser Esquerra Republicana de Cat.
-Lluís Companys nomenat president del Parlament (el 13 desembre) i Francesc Macià
nomenat president de la Generalitat (el 14 desembre i fins a la seva mort el dia de nadal
del 1933, Companys el succeí fins el 1940).
-Macià nomenà un govern format només per consellers del seu partit, ocupà el càrrec de
cap del Consell Executiu.
-1933 el Parlament aprovà l’Estatut Interior de Cat. per controlar el desenvolupament
de les institucions catalanes.
3.4.La tasca del govern.
-La feina de la Generalitat va ser important tenint en comte que només va durar del del
novembre del 1932 fins a l’octubre del 1934 (quan l’Estatut i la Generalitat foren
suspesos pel nou govern de centredreta).
-Economia: es creen serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les
Caixes de dipòsits.
-Agricultura: es creen més cooperatives i centres d’investigació agrària i s’intenta
resoldre els problemes dels pagesos arrendataris: els rabassaires (arrendataris de
vinyes) que s’uneixen amb la Unió de Rebassaires, es redueixen a la meitat les rendes
que els rabassaires han de pagar als propietaris i s’inicia una llei que els permeti accedir
a la propietat de la terra.
-Política social: a través de la Llei de bases (1934) s’organitzen la Sanitat i l’Assistència
Social de la Generalitat. Es millora la xarxa d’hospitals, d’assistència mèdica i
psiquiàtrica, es fan campanyes de vacunació, prevenció i higiene pública...
-Ensenyament: es funden moltes escoles i centres d’ensenyament primari, secundari i
professional com l’Institut-Escola (laboratori d’experiències pedagògiques
innovadores). Es fan escoles per formar mestres (Normal Mixta) i es dóna autonomia a
la universitat de Barna. Es milloren les condicions laborals i salarials dels mestres i
s’introdueix la laïcitat. Finalment s’organitzen colònies d’estiu i s’amplien biblioteques
i arxius.
-Cultura: s’inicia la normativització i la normalització de la llengua catalana. 1932 es
publica el diccionari de Popeu Fabra. S’estableix el bilingüisme a les escoles primàries i
11
el català a tots els nivells. Es publiquen 27 diaris en català, fet que demostra l’increment
de l’ús de la llengua.
-Divisió territorial: s’introdueix al model de comarques oposat (38 comarques, que no
seran aprovades fins el 1936 ja amb la guerra civil) al provincial i es defineixen les
seves capitals.
4.ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ
REPUBLICANOSOCIALISTA.
-La Rep. havia despertat grans esperances entre les classes populars però també gran
temor entre els grans propietaris i empresaris.
4.1.Conjuntura econòmica desfavorable.
-La gran depressió econòmica mundial iniciada amb la fallida de la borsa de Nova
York l’octubre del 1929, coincidí amb el canvi de règim.
-La crisi va ser més dèbil a Espanya ja que tenia poca relació amb el mercat
internacional, però va fer impossible el creixement econòmic i a més va frenar
l’emigració cap a Amèrica (que sobretot va fer augmentar l’atur agrícola com a
Galícia i Andalusia).
-Problemes interns en l’economia espanyola: per la crisi internacional, l’atur agrícola,
el repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional...
-Problemes de la política econòmica del govern republicà a Cat.: durant el primer
bienni l’augment dels sous dels treballadors elevà la renda dels treballadors i elevà la
demanda de béns de consum (tèxtil, alimentació...), però no hi va haver un creixement
per igual en la producció i això provocà que algunes empreses disminuïssin beneficis.
Per tant augmentà el descontentament dels grans empresaris industrials i dels propietaris
agrícoles i la inversió privada reculà molt.
-Eleccions 1933, la coalició del primer bienni fou derrotada per tot plegat.
-Pressupostos: el govern havia decidit disminuir la despesa pública que deixà la
dictadura, per tant es va disminuir la inversió pública i política i es crearen menys llocs
nous de treball.
4.2.Conflictivitat social.
12
-Impaciència de molts treballadors per la lentitud de les reformes (agràries sobretot),
alta taxa d’atur i la mala negociació amb les s i propietaris.
-Radicalització de partits i sindicats:
-CNT: veu l’ocasió pel seu projecte revolucionari i fomenta la conflictivitat
laboral (vagues) i la insurrecció pagesa (aixecament d’una col·lectivitat contra
l’autoritat).
-Tensions socials més altes el 1933 quan la UGT (Largo Caballero)es va afegir
als intents revolucionaris de la CNT, a través de la Federació Nacional de
Treballadors de la Terra i finalment el partit comunista PCE (José Díaz) també
s’hi afegí.
-Vagues, insurreccions, ocupacions de terres van anar augmentant. 1932 animen
a la insurrecció de minaires de Cat. (Alt Llobregat) i el 1933 de jornalers a
Andalusia (Casas Viejas).
-Es van incendiar ajuntaments, assaltaments de cortijos, ocupació de terres... i la
intervenció del govern amb la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt provocà
violents enfrontaments amb ferits i morts a tots els bàndols.
-Desgast del govern d’Azaña que es veu desacreditat per les dures mesures
d’ordre públic que es veu obligat a adoptar. I finalment el sector conservador ho
aprofita per posar fi al seu govern.
4.3.Reorganització de les dretes.
-Les reformes republicanes i els conflictes socials van disgustar va les elits econòmiques
socials i ideològiques (església). Algunes classes mitjanes també es van anar organitzant
al voltant de partits conservadors tradicionals i de noves organitzacions feixistes.
-Centredreta espanyola: es van reorganitzar al voltant del Partit Republicà Radical (de
Lerroux) i van atreure empresaris, propietaris agrícoles i comerciants.
-Confederación Espanyola de Derechas Autónomas (CEDA): fundada el 1933 (José
María Gil Robles), van mobilitzar els sectors catòlics i conservadors.
-Renovación Espanyola (José Calvo Sotelo), la Comunió Tradicionalista i la JONS i la
Falange (feixistes i minoritaris) van ser molt actius contra el que consideraven una
amenaça per Espanya.
13
-El sector militar també ho va aprofitar: el general Sanjuro protagonitzà un cop
d’Estat per fer caure la Rep. el 1932 però va fracassar. El 1933 es crea la Unión Militar
Espanyola (UME) organització clandestina de militars de dretes.
5.EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935).
Tardor 1933 el cap de gocern Manuel Azaña dimiteix i el president de la República
Alcalá Zamora dissolt les Corts i convoca eleccions.
5.1.Eleccions del 1933: govern de dretes.
-Eleccions generals (18 de novembre del 1933): alta abstenció tot i que era la primera vegada
(gràcies a la Constitució del 1931) que les dones van poder votar.
-L’esquerra: hi va anar desunida i un gran nombre d’obrers va obtar per l’abstenció a petició de
la CNT.
-La dreta: al contrari anava unida i organitzada. Els dos anys de govern conservador fou
anomenat el Bienni Negre per les esquerres. Millors resultats pel Partit Republicà Radical
(Lerroux) i la CEDA ( Gil Robles). Alcalá Zamora en veure que la Constitució perillava en
mans de la CEDA optà perquè el govern fos format pel Partit Republicà Radical que va
constituir un govern monocolor recolzat per la CEDA al Parlament si es rectificaven
immediatament les reformes del bienni anterior.
5.2.Paralització de les reformes.
-Alejandro Lerroux fou el president del nou govern.
-Agricultura:
-Es tornen les terres a la noblesa.
-S’anul·la la cessió de propietats mal conreades.
-Llibertat total de contractació.
-Baixen els salaris dels jornalers.
Religió:
-S’aprova un pressupost de culte al clero.
-Exèrcit:
- S’aprova una amnistia pels col·laboradors del cop d’Estat de
Sanjuro i de la Dictadura de Primo de Rivera.
14
-Educació:
-Es respecten els canvis però es redueix molt el pressupost.
-L’Estatut Basc: es paralitza i el govern es guanya l’enemistat dels nacionalistes
bascos.
-Conseqüències: El PSOE i la UGT es radicalitzen ( Francisco Largo Caballero),
deixen de col·laborar amb la vburgesia, proposen una revolució social i s’apropen a
posicions anarquiestes. El 1934 augmenten les vagues i els conflictes.
5.3.Conflicte rabassaire a Catalunya.
-A Cat. el govern continua en mans dels republicans d’esquerres que divergeixen molt
de Lerroux.
-L’abril del 1934 el Parlament aprova la Llei de contractes de conreu (que garanteix el
dret de l’accés als rabassaires a la propietat de les terres que treballin a través d’un
pagament als propietaris prèviament pactat en el govern).
-Els propietaris (suport de la Lliga) es mostren contraris i demanen ajuda a la majoria
conservadora de les corts i envien la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals,
que finalment l’anul·len.
-La Generalitat no ho accepta i al setembre torna a aprovar una llei quasi igual.
-Es fan evidents grans diferències socials i polítiques: a Catalunya entre la Lliga (dretes)
i l’Esquerra i a nivell estatal entre la Generalitat i el Govern Central.
5.4.La revolució d’octubre del 1934.
-La CEDA demana al govern una acció més contundent pel que fa a l’ordre públic i
exigeix participar directament en el gover sinó retirarà el seu suport parlamentari a
Lerroux. Aquest accepta i s’atorguen tres carteres ministerials al partit de Gil Robles.
-Vaga general l’endemà del nou govern per impedir-lo (organitzada per la UGT i amb
poca participació de la CNT). El moviment fracassa i la resposta del govern és
contundent: es decreta l’Estat de guerra (sobretot a Cat. i a Astúries).
-Astúries: revolució social de minaires que ocupen pobles, prenen casernes de la
Guàrdia Civil i ajuntaments i assumeixen el proveïment d’aliments, de transport, de
subministrament d’aigua i electricitat etc. i posen setge a la ciutat d’Oviedo.
Resposta del govern: s’hi envia la Legió afrcana comandada pel general Francisco
Franco i acaba amb la revolta. Repressió molt dura: morts, executats, ferits i detinguts.
15
-A Catalunya: la revolta té el suport del president Companys que vol evitar el nou
govern central. El 6 d’octubre companys proclama la República Catalana dins la Rep.
Federal Espanyola. S’organitza una vaga general però la CNT s’hi nega i la rebelió
fracassa. Es declara l’Estat de guerra a Cat. i l’exèrcit, comandat pel general Batet,
ocupa la Generalitat. Es detenen tots els membres del govern, diputats, alcaldes i
regidors. Azaña es troba aBarna. I també és empresonat.
5.5.La crisi del segon bienni.
-La CEDA augmenta la seva influència en el govern i actua amb molt rigor.
-Es tornen les propietats als jesuïtes.
-José María Gil Robles és nomenat ministre de guerra i Francisco Franco cap de
l’Estat Major.
-A Cat. : se suspèn l’Estatut d’Autinomia i s’anul·la definitivament la Llei de contractes
de conreu (els arrendataris són desnonats i empresonats si posen resistència).
-Gran crisi de govern el 1935: el Partit Radical és acusat de corrupció (com el cas
l’estraperlo, ruletes de casinos trucades per tot l’estat) i apareixen casos de malversació
de fons per part de polítics de partits radicals.
-Lerroux i els seus perden legitimitat i el febrer del 1936 es convoquen noves eleccions
legislatives.
6.EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR.
6.1.Eleccions del febrer del1936.
-Partits catalanistes d’esquerres: s’agrupen en el Front d’Esquerres. Programa
electoral basat en l’amnistia dels presoners polítics (de l’octubre 1934), restabliment de
l’Estatut i Llei de contracte de conreus. Donen suport al Front Popular (coalició
d’esquerres, comunistes i socialistes de tot l’Estat). La CNT no participa del pacte però
no demana l’abstenció.
-Partits de dretes: formen el Front Català d’Ordre (liderat per la Lliga). A Espanya les
dretes s’agrupen en el Bloque Nacional (amb la CEDA).
-Les eleccions són molt igualades i el Front popular obté el 48% dels vots. A Cat. el
Front d’Esquerres obté el 59% de vots.
- El nou govern estatal queda format pels Republicans d’Esquerra: Manuel Azaña és
escollit president de la Rep. i Santiago Segura Quiroga cap del govern.
16
6.1.El Front Popular.
-Decreta una amnistia pels més de 30.000 presos polítics.
-Obliga a les empreses a readmetre els obrers arran de les vagues del 34.
-Al País Basc i a Galícia s’inicien les negociacions pels seus estatuts.
-Es reprèn el procés reformista del 1933.
-La CNT defensa accions revolucionàries i es convoques vagues per millorar la qualitat
de vida dels treballadors. A Andalusia i a Extremadura s’inicia l’ocupació de terres.
-La nova situació: és rebutjada per les dretes, alguns empresaris tanquen les fàbriques,
expatrien capital i l’església fa campanya contra la Rep.
-La Falange espanyola aprofita per crear un clima d’enfrontament civil.
-A Cat. es restableix la Generalitat i les seves institucions amb Companys com a
president, però ara es mostren més moderats després de l’experiència anterior.
6.2.El cop d’Estat.
-El clima de violència general afavoreix als qui busquen el cop d’Estat militar contra
la República.
-Conspiració militar dèbil fins que el general Emilio Mola s’hi posa al capdavant,
pretén organitzar un pronunciament militar simultani a les ciutats més importants del
país i dóna protagonisme a l’exèrcit d’Àfrica comandat pel general Franco.
-Tenen el suport de totes les forces polítiques de dretes i havien anat mantinguent
contacte amb el feixisme d’Itàlia i el nazisme d’Alemanya.
-El 14 de juliol del 1936 a Madrid José Calvo Sotelo (monàrquic) és assassinat per
esquerrans fet que accelera els plans colpistes.
-La insurrecció comença al Marroc el 17 de juliol i s’inicia una guerra civil que durarà
tres anys.
17
