Historia 2º bachillerato+sele

8/18/2019 Historia 2º bachillerato+sele

http://slidepdf.com/reader/full/historia-2o-bachilleratosele 1/46

Tema 1: La revolució liberal

1. La constitució i les restauracions absolutistes

1808

Regnava Carles IV, que era absolutista. Tenia dos fills: Ferran VII i Carles M. Isidre.

En aquella !o"a Es!an#a$Fran%a$&ran 'retan#a era "o( un triangle a(or)s: *avia (o(entsque Es!an#a era a(i" de Fran%a i *avia (o(ents que *o era d+nglaterra. En aquell (o(ent*o era de Fran%a i, !er tant, no de &ran 'retan#a. &odo#, !ri(er (inistre i a(ant de la donade Carles IV, va fir(ar el Tra"tat de Fontainebleau a(b -a!ole), que tenia l+obe"tiu dere!artir$se /ortugal, a(i" de &ran 'retan#a.

/er tal de que les tro!es fran"eses arribaren fins a /ortugal, tindrien que "reuar tota la/ennsula. Van travessar els /irineus i es van dividir "a! al nord, el "entre i l+est, Catalun#a.

-a!ole) no tan sols volia /ortugal, sin) ta(b Es!an#a. Va !osar al "a!davant del !roe"te alseu ger(2 3ose! I o 4/e!e 'otella5.

6uan es van donar "o(!te de l+engan#ifa, el fill de Carles, Ferran, va !rotagonit7ar el Motd+ranue7 91808;, on li va treure el !oder al !are i es va erigir rei. <avant d+aquest !anora(a, -a!ole) va "onvo"ar a Carles IV i Ferran VII a 'aiona i els va "onvn"er enabdi"ar en favor seu: Ferran va abdi"ar en el seu !are i aquest en favor de -a!ole), que vatras!assar el !oder al seu ger(2 3ose!. /er tant, 4/e!e 'otella5 s+erigia rei d+Es!an#a.

lguns es!an#ols van veure en 3ose! la !ossibilitat de dur a ter(e refor(es liberals, a que ellera liberal. quests !artidaris del nou rei s+ano(enen afran"esats. ltres a""e!taven els idealsde 3ose! I !er= no a ell, !erqu era fran"s i deien que el rei *avia de ser es!an#ol liberals; iun altre gru! volien el retorn de Ferran VII absolutistes;. -a!ole) *avia tan"at Ferran en unafortalesa a Valen%a#.

Els absolutistes van anar "onstituint en tots els territoris i "iutats d+Es!an#a unes 3untes.Mentre ai>= !assava, una !art de l+e>r"it es!an#ol es reorganit72 !er "o(batre les tro!esfran"eses. i> "o(en%a la guerra de la Inde!endn"ia o &uerra del Fran"s, a Catalun#a, quea"aba el 181?.

l @1808 es va "rear la 3unta Au!re(a Central, que va assu(ir la regn"ia fins que tornsFerran VII, a qui "onsideraven rei legti(. B+obe"tiu de la 3unta era "rear una "onstitu"i),

!er= !er ai>= ne"essitaven for(ar !ri(er unes Corts.

1810

Es van "onvo"ar les Corts &enerals a Cadis.181

El 1@9 es !ro"la(a la !ri(era Constitu"i) liberal de la *ist=ria d+Es!an#a.

<e 181? al 180: Ae>enni absolutista

Ferran VII retorna a Es!an#a al (ar% "o( a "onseqDn"ia del Tra"tat de Valen%a# que fir(aa(b -a!ole). quest tra"tat retornava la "orona a Ferran, !er= no !odia tenir re!res2lies"ontra els afran"esats.

n gru! d+absolutistes de les Corts de Cadis va lliurar un do"u(ent a Ferran en el qual lide(anaven l+aboli"i) de la Constitu"i) i el retorn de la (onarquia absoluta. quest do"u(ents+ano(ena Manifest dels perses. El ? Ferran a""e!ta la !ro!osta (itan%ant el de"ret deValn"ia, que deia que es retornaria a l+absolutis(e i s+aboliria l+obra legislativa Constitu"i),de"rets, et";. questa va ser la !ri(era restaura"i) o rea""i) absolutista.



Ferran va !ro(oure una dura re!ressi) "ontra els afran"esats i els liberals, tren"ant ai>l+a"ord al Tra"tat de Valen%a#. En"ara ai> (olts liberals fan revoltes !er !rendre$li el !oder.Gs una !o"a d+intents de "o! d+Estat...

<e 180 al 189: Trienni Biberal

...fins que a"aba trio(fant un en"a!%alat !er Rafael Riego, que "o(andava un desta"a(ent"a! a les "ol=nies a (ri"a, !er= que en "o(!tes de fer aquest viatge, fa el "o! d+Estat.B+11 al !oble sevill2 de Bas Cabe7as <e Aan 3uan Riego !ro"la(a la Constitu"i). Ferran VIIveient$se ven%ut ura la Constitu"i) a "ontra"or. Co(en%a ai> el Trienni Biberal, a(b elgovern dels 4do"ean#istes5.

quests tres an#s van ser "o( un assaig de govern "onstitu"ional. Es va fer una !olti"a(oderada i va ser una !o"a de !artides realistes. Fins i tot, a la Aeu d+rgell els absolutistesvan arribar a organit7ar una regn"ia 18;.

El final del Trienni va ser fruit dHuna a""i) "o(binada entre agents de Ferran, a(b aut de !otn"ies euro!ees, sobretot Fran%a i ustria, i els se"tors absolutistes del !as, que vantra(ar un "o(!lot. n e>r"it fran"s Cent Mil Fills de Aant Blus; van travessar la frontera i

van re")rrer el !as !erseguint el govern liberal, que s+*avia refugiat a Cadis. rran d+aquest"o! d+Estat dirigit !el (atei> Ferran VII, es va !roduir la segona restaura"i) absolutista.

<e 189 al 1899: <"ada J(inosa

Ba tornada a l+absolutis(e "o(!ort2 una onada de re!ressi) i l+aboli"i) de tot ti!us dellibertats !oltiques. Es van e>e"utar (olts liberals, "o( Rafael Riego, i d+altres es van *aver d+e>iliar.

<es de !rin"i!is de segle *avia "o(en%at un !ro"s d’emancipació de les colònies

a(eri"anes, a!rofitant l+a(bient que es vivia a la (etr=!oli. Bes Klti(es "ol=nies Cuba,/uerto Ri"o i Fili!ines; es van inde!endit7ar el 18@8.

2. El règim liberal

Ferran VII tenia una filla, Isabel II, nas"uda el 1@90 i que tindria que ser reina, !er= *i *aviaun !roble(a: segons la llei es!an#ola les dones no !odien a""edir al tron Blei A2li"a;.Blavors el su""essor del tron *avia de ser el ger(2 de Ferran: Carles M. Isidre. /er= Ferran va"anviar la llei a l+abril de 1@90 i va instaurar la /rag(2ti"a Aan"i), que 4anulLlava5 la BleiA2li"a i no(enava la seva filla *ereva del tron.

l 189 el rei va !atir un ata" de gota i Carles va a!rofitar$*o !er fer un ai>e"a(ent Mot dela &rana; i a"onseguei> derogar la /rag(2ti"a Aan"i). /er= Ferran es re"u!era

(ilagrosa(ent i rei(!lanta la llei i envia al seu ger(2 a /ortugal.<e 1899 al 18?0: Regn"ia de Maria Cristina

la (ort del rei al 1899, la vdua, Maria Cristina, es va en"arregar del !oder fins que Isabelfos (aor d+edat. Els !artidaris de Carles M. Isidre no van a""e!tar el testa(ent de Ferran i esvan ai>e"ar en ar(es "ontra Maria Cristina, que va tenir que bus"ar su!ort en els liberals.quests es dividien en (oderats i !rogressistes. Co(en%a ai> la !ri(era guerra "arlina1899$18?0; entre isabelins i "arlins, que volien el retorn de l+absolutis(e, la defensa del"atoli"is(e i la defensa dels furs.

l 189? es va "rear l+Estatut Reial, que era una "arta atorgada o do"u(ent !re"onstitu"ional,

que su!os2 l+ini"i d+un !ro"s d+i(!lanta"i) de llibertats !oltiques, !er= de fet l+autnti" !oder seguia en (ans de la regent, a que l+Estatut no re"onei>ia la se!ara"i) de !oders ni lasobirania na"ional. l 189 *i *a el Mot dels Aergents de la &rana, que s un ai>e"a(ent !er



!art d+uns liberals que de(anaven a regent la i(!lanta"i) de la Constitu"i) de 181. Ella va"rear una altre al 189N.

l 189N es reda"t2 una Constitu"i) basada en la de 181, !er= a(b alguns "anvis que la feien(s absolutista, en"ara que *i *avia "oses liberals, "o( la su!ressi) de l+obliga"i) de !agar del(es a l+esglsia, la desa(ortit7a"i) o venda en sub*asta del bns e(bargats a l+esglsia!ro!osada !er Mendi7Obal, 189; i la su!ressi) dels gre(is. Es !odria dir que la de 189N est2

a (ig "a( entre la del 181 liberal; i l+Estatut Reial absolutista;.l 1898 els (oderats guan#en les ele""ions i !ugen al !oder. na de les !ri(eres "oses quefan es "anviar la Blei Muni"i!al, que era que els "iutadans elegien el al"alde de la seva "iutat"o( ara;. Els (oderats de"idei>en que ara els al"aldes de "ada (uni"i!i els elegiria laCorona. i>= al !oble no li agrada i es llen%a al "arrer a !rotestar. Maria Cristina se+n va del

!oder i dei>a a Es!artero el seu llo", que a"aba dei>ant la llei (uni"i!al "o( estava.

<e 18?0 al 18?9: Regn"ia d+Es!artero

Es!artero era un general que al "a(! de batalla *avia guan#at als "arlins i *avia fet fugir aCarles M. Isidre a Fran%a. Tenia el su!ort dels !rogressistes, !er= va governar de (anera

di"tatorial. Es va anar guan#ant totes les anti!aties, sobretot a Catalun#a, a que els "atalansvolien !rote""ionis(e e"on=(i" i ell tenia una !olti"a radi"al(ent lliure"anvista i !osava en

!erill la indKstria "atalanaP ai> que els "atalans van veure "o( les seves "ondi"ions de vidae(!itoraven. l 18?, "o( que 'ar"elona seguia revoltada, va de"idir bo(bardear$la des deMontuQ".

l (ovi(ent "atal2 "ontra el regent se li va unir un altre nas"ut al /as 'as" arran de lade"isi) del govern de derogar els furs lleis !r=!ies de "ada regi), diferents de la nor(ativageneral de la resta del !as;. l 18?9 /ri( va *aver una a(2n"ia que /ri( va 4solu"iona5tornant a bo(bardear 'ar"elona.

l (atei> an# un se"tor dels !rogressistes que ini"ial(ent *avien donat su!ort a Es!artero, esvan enfrontar a ell, !erqu no a""e!taven les seves for(es autorit2ries. Va *aver un "o!d+Estat !rotagonit7at !er -arvOe7 i Es!artero va fugir a Bondres.

<el 18?? al 18?: <"ada Moderada

Isabel II, !ro"la(ada a (aor d+edat, va assu(ir el tron d+Es!an#a 18?9; i va en"arregar lafor(a"i) del govern al /artit Moderat 18??; , que liderava -arvOe7, qui era el que real(entdirigia el !as. l 18?? ta(b es va "rear la &u2rdia Civil, a que fins aquell (o(ent *ie>istia la Mil"ia -a"ional, que eren voluntaris que a"tuaven dins d+una !rovn"ia a vegadesfora; i volien (antenir l+ordre.

El govern va derogar la Constitu"i) de 189N i va reda"tar una altre de nova al 1@?, (s"onservadora. El siste(a legislatiu era bi"a(eral un Aenat i un Congrs; i s+*i (antenia elsufragi "ensatari, !er= (s restringit que a la Constitu"i) de 189N, a que en aquesta tan solstenien vot els *o(es (aors d+edat i que tenien !ro!ietats o eren distingits !er la seva

!rofessi).

ls governs de la <"ada Moderada va *aver$*i (olta "orru!"i) en assu(!tes finan"ers on !arti"i!aven !olti"s i, fins i tot, Mara Cristina. quest a(bient de "orru!"i) i autoritaris(eva fer que "ada vegada *i *aguessin (s revoltes !o!ulars fins que, al 18?, el !oble va donar su!ort a un ai>e"a(ent (ilitar, "onegut a(b el no( de Ba Vi"alvarada.

Ba <"ada Moderada es !ot resu(ir en:1; Constitu"i) de 18? ;Aegona &uerra Carlina 18?$18?@;

9; Refor(a fis"al sobre "ontribu"ions territorials i els !rodu"tes



?; &overn "entralista on tot*o( tenia les (atei>es lleisP no *i *avia furs i la Blei Muni"i!altorna.

;/ro"la(a"i) de la "atoli"itat de l+estat i nor(alit7a"i) de les rela"ions a(b l+Esglsia atravs del Con"ordat a(b la Aanta Aeu. quest "on"orda era un a"ord entre Es!an#a i la AantaAeu on es deia que la religi) del !as seria la "at=li"a i que es (antindria tota l+estru"turae"lesi2sti"a.

<el 18? al 18: 'ienni /rogressista

El "o! d+Estat fet !er Beo!oldo J+<onnell, lder del !artit d+ni) Biberal entre els !rogressistes i els (oderats;. quest ai>e"a(ent va anar seguit de la !ubli"a"i) del Manifestde Man7anares, fet !er lberto COnovas del Castillo, que !retenia !rovo"ar l+ai>e"a(ent dels

!rogressistes en "ontra del govern de -arvOe7, "osa que va a"onseguir.

Isabel II va de(anar a Es!artero, que *avia tornat de Bondres, que for(s govern, !er= aquestva tornar a !osar en !r2"ti"a les (esures radi"als "ara"terstiques de la seva !ri(era eta!a. Vae>!ulsar els esuQtes d+Es!an#a i va ata"ar les bases de l+Esglsia. l 18 va a!li"ar unasegona desa(ortit7a"i), aquesta vegada "ivil que "onsistia en l+e>!ro!ia"i) i venda en

sub*asta !Kbli"a els bns d+un (uni"i!i. l 18 ta(b es "rea la Blei de Ferro"arrils i la Bleide 'an"s i sso"ia"ions n=ni(es de Crdit ies "onvo"a una Vaga &eneral.

El 'ienni /rogressista "oin"id a(b un (o(ent dol% en l+e"ono(ia es!an#ola, "ara"terit7ats !er les e>!orta"ions de !rodu"tes agr"oless o industrials.

l 18 Es!artero reda"ta una Constitu"i) !er= (ai va ser !ro(ulgada. n "o! d+Estat en"ontra seu el va fer fora del govern.

<el 18 al 188: Eta!a (oderada o "onservadora

-arvOe7 va ser situat de nou al "a!davant del govern. <urant aquests 1 an#s es van anar

su""eint els governs d+ell i de J+<onnell.

Entre les a""ions dels governs d+aquest !erode destaquen la !aralit7a"i) de ladesa(ortit7a"i) "ivil, la re!ressi) de la &u2rdia Civil "ontra les revoltes "a(!eroles il+establi(ent de !r2"tiques ele"torals que van "orro(!re el siste(a de(o"r2ti", "o(l+a!ari"i) del "a"iquis(e, que era obligar a algK a fer alguna "osa en aquest "as, votar enfavor d+ algK; sota l+a(ena%a de treure$li+s alguna "osa treball, "asa, terres, et";.

El !erode (s !r=s!er d+aquesta !o"a va "oin"idir a(b el govern de J+<onnell de 188 a189, "onegut "o( a &overn Blarg. quest govern es va benefi"iar d+una !o"a de bones"ollites i e>!ansi) "o(er"ial, gr2"ies a les bases "olonials de Cuba i les Fili!ines. (s

aquells an#s *i *avia la guerra de Ae"essi) a E 181$18;, que va afavorir l+e>!orta"i)de !rodu"tes es!an#ols.

En aquell !erode ta(b es van enviar tro!es a la Cont>int>ina, diverses e>!edi"ions al nordd+fri"a i un e>r"it "o(andat !er /ri( a M>i".

<el 188 al 18N?: Ae>enni Revolu"ionari

L 18$188

-arvOe7 *avia (arginat a de(="rates, "arlins i !rogressistes del govern. n gru! de !olti"sde(="rates i !rogressistes liderats !er /ri( van signar un !a"te anti(on2rqui", que !retenia

"rear una asse(blea "onstituent, a la "uitat d+Jstende que in"loQa un a"ord !er destronar Isabel II i "rear 3untes Revolu"ion2ries que organit7essin les (asses !o!ulars. n an#des!rs, al 18N, es fa el /a"te de 'russelLles que servei> de ratifi"a"i) al d+Jstende.



L 188$18N9

El sete(bre de 188 l+ar(ada es!an#ola a Cadis es va al%ar en ar(es "ontra la (onarquiad+Isabel II. questa vegada el lder de l+ai>e"a(ent era el &eneral To!ete. Ba fla(arevolu"ion2ria s+estengu i es "rearen les 3untes Revolu"ion2ries a"ordades al /a"ted+Jstende a les !rin"i!als "iutats i, el que ini"ial(ent era un !ronun"ia(ent (ilitar, es vatransfor(ar en un (ovi(ent revolu"ionari. En !o"s dies la revolu"i) ano(enada Ba

&loriosa, Revolu"i) de Aete(bre o Revolu"i) del 188; va trio(far. (b aquesta revolu"i)es va !osar fi al regnat d+Isabel II, que es va e>iliar a Fran%a.

Els revolu"ionaris, en"a!%alats !er /ri( i Aerrano, van "onvo"ar ele""ions !erqu les novesCorts reda"tessin una "onstitu"i). lguns dels !rin"i!is de la nova Carta Magna, !ro(ulgadaal 18@, eren:

$ Establir el sufragi universal (as"ul

$ &arantir la llibertat d+e>!ressi), !re(sa, asso"ia"i) i reuni)

$ <e"larar la a"onfessionalitat de l+Estat i la llibertat de "ulte.

$ Mantenir la (onarquia "o( a for(a d+estat

questa darrera qDesti) va !lantear un !roble(a greu, a que en aquells (o(ents la fa(liareial es!an#ola era a l+e>ili i, !er tant, no *i *avia su""essor a la Corona. Molts !aQsos, "o(Fran%a, /rKssia i Regne nit, van intentar "olLlo"ar un (e(bre de les seves fa(lies al trones!an#ol. Final(ent /ri(, que era el "a! del govern, va oferir la Corona a (adeu de Aavoia,du" d+osta i fill del rei d+It2lia, Vi"tor Manuel II. (adeu tenia un "ar2"ter liberal.

(adeu I va regnar de 18N1 a 18N9 i va assu(ir el !a!er de (onar"a "onstitu"ional que regna !er= no governa. Es va trobar a(b un !as a(b (olts !roble(es !olti"s, on la (aoria de !artits li feien el buit. (s, el seu valedor, /ri(, va ser assassinat a Madrid el N118N0,

!o" abans de la seva arribada.

Ta(b en aquella !o"a es van ini"iar la ter"era i Klti(a guerra "arlina 18N$18N;, revoltesurbanes i revoltes a Cuba. Tot ai>= es va auntar a(b el !roble(a de no "oni>er la llengua nila "ultura ni la situa"i) d+Es!an#a. Tot ai>= va fer que el 1118N9 abdiqus i es torns aIt2lia.

<el 18N9 al 18N?: /ri(era Re!Kbli"a Es!an#ola

(b l+abdi"a"i) d+(adeu, els unitaris i els federalistes, que eren se"tors re!ubli"ans, van"onvn"er els di!utats que l+alternativa era la Re!Kbli"a. El (atei> dia de l+abdi"a"i)d+(adeu, les Corts van votar la "onstitu"i) d+una Re!Kbli"a, el !ri(er !resident de la qualva ser Estenislau Figueres, que era unitari.

Els !roble(es en que es va trobar la ove Re!Kbli"a van ser que no *i *avia !rou !olti"s"onven%uts i que els se"tors !o!ulars (ai no *i van "onfiar. (s, se(!re van tenir en "ontraels !olti"s autoritaris, erarquia e"lesi2sti"a, et". Molt sovint els obrers o"u!aven els "arrers i,fins i tot, es va trobar que a Catalun#a s+intent2 "rear un Estat Catal2 dins de la Re!Kbli"aEs!an#ola.

Va tenir ? !residents:



L Estanislau Figueres 18N9$18N9;

Van intentar fer$li un "o! d+Estat. Tot i que va fra"assar, els federalistes van for%ar$lo a tan"ar les Corts i a "onvo"ar noves ele""ions. Els resultats van benefi"iar els federalistes, i /i iMargall va ser el segon !resident de la Re!Kbli"a.

L /i i Margall 18N9$N18N9;

Va fer un !rogra(a refor(ista. !retenia (illorar l+isenda /Kbli"a, garantir la se!ara"i) entreEsglsia i Estat, abolir l+es"lavatge a Cuba i li(itar el treball infantil. Ta(b !retenia donar terres als ornalers a !artir de l+e>!ro!ia"i) de terres a latifundistes.

Va elaborar una "onstitu"i), !er= (ai va ser !ro(ulgada. questa Constitu"i) !retenia dividir Es!an#a en 1N estats, in"loent Cuba i /uerto Ri"o, a(b un govern i lleis !r=!ies, !er= on !er sobre de tots *i *auria un govern federal.

Va establir un ?t !oder: el !oder rela"ional, que tenia ell. quest nou !oder *avia de servir d+uni) i "oordina"i) dels altres 9 !oders legislatiu, udi"ial i e>e"utiu;

questa nova "onstitu"i) no va !oder veure la llu( !erqu va sorgir el (ovi(ent"antonalista, que barreava idees federalistes i anarquistes i defensava una estru"tura territoriala base de "antons "o( "iutats;. El (ovi(ent va ser es!e"ial(ent fort a /as 'as" i ndalusia.

El "antonalis(e, unta(ent a(b la ter"era guerra "arlina i les revoltes a les "ol=niesd+(ri"a, va !ro!i"iar la di(issi) de /i i Margall.

L -i"ol2s Aal(er)n N18N9$ @18N9;

Era unitari. 'us"a el su!ort de l+e>r"it i intenta !a"ifi"ar els "antonalistes. Es va dedi"ar are!ri(ir els (ovi(ents obrers fins que a"aba di(itint !erqu es va negar a signar unessentn"ies de (ort.

L E(ilio Castelar @18N9$118N?;

Era unitari. <es de la seva arribada al govern va fer una !olti"a "onservadora i !reteniarestaurar l+ordre so"ial. Va ser (olt re!ressiu a(b els "antons i va tan"ar les Corts 9 (esos.

El 118N? les torna a obrir i es troba a(b que li !re!aren una (o"i) de "ensura i el fan fora./er= els se"tors que el re"ol7aven era gent de "lasse alta i van fer un "o! d+Estat dirigit !er Manuel /ava; !er retornar$li el !oder. Castelar no a""e!ta tenir el !oder d+aquesta (anera illavors el !oder se l+a"aba quedant Aerrano. i> a"aba la Re!Kbli"a.

<el 118N? al 118N?: Ca( Ca! a Ba Restaura"i) Mon2rqui"a

Aerrano va governar di"tatorial di"tatorial(ent aquest te(!s, intentant do(inar algunes 7ones"antonals. Mentrestant, lberto COnovas del Castillo !re!arava el retorn de la (onarquia de la(2 d+lfons SII, fill d+Isabel II, que estava a una a"ad(ia (ilitar a Aand*urst. Estavareda"tant un (anifest Manifest de Aand*urst; que !retenia donar una bona i(atge d+lfonsal !oble es!an#ol. Blavors es fa un "o! d+Estat !er !art d+rsenio Marque7 Ca(!os el@118N? en favor d+lfons SII, que seria el nou rei d+Es!an#a. Mentre que ell arriba@118N; agafa el !oder lberto Regn"ia de COnovas del Castillo;

Tema 3: La Restauració



1. La Restauració dels borbons 1!"#$1%31&

lfons SII va se "onegut a(b el sobreno( de 4El /a"ifi"ador5 !erqu va resoldre la 9&uerra Carlina 18N$18N;, el "antonalis(e i la &uerra de Cuba.

Aota la dire""i) !olti"a de C2noves del Castillo, la Restaura"i) es va "ara"terit7ar !er la"onstru""i) de dos grans !artits !olti"s. C2novas va liderar el /artit Conservador, for(at !er grans terratinents, nobles i (ilitars, !ro"edents de l+anti" /artit Moderat, de la ni) Biberal id+un se"tor del /artit /rogressista. Ta(b es va unir l+e!is"o!at. /er la seva banda, /rO>edesMateo Aagasta va liderar el /artit Biberal, for(at !er burgesos i !ersones de !rofessionsi(!ortants (etges, advo"ats, notaris, et".; !ro"edents del se"tor de(="rata i dere!ubli"anis(e (oderat. Va rebre el su!ort dels !rofessionals liberals.

El /artit Conservador reda"t2 una nova "onstitu"i) al 18N, que va estar vigent fins el [email protected] nova Constitu"i) basava la vida !olti"a del !as en l+alternan%a !a"fi"a, en unsiste(a de torns, dels dos grans !artits. en la gesti) del !oder de l+Estat. El bi!artidis(e es va"onsolidar a(b la (ort d+lfons SII el 188, estant e(barassada la seva es!osa MariaCristina. COnovas va suggerir a la reina regent que en"arregus la for(a"i) d+un nou governal seu rival, Aagasta. quest a"ord s+ano(ena /a"te del /ardo, on els tres es "o(!ro(eten a

(antenir el bi!artidis(e. El 1N188 va ni>er lfons SIII.

El (e"anis(e !olti" era se(!re el (atei>: quan un !resident es veia obligat a di(itir a "ausad+una "risi o un es"2ndol, el rei en"arregava la for(a"i) d+un nou govern al lder de lao!osi"i), el qual feia dissoldre les Corts i "onvo"ava ele""ions, que se(!re guan#ava, a queles organit7ava a(b la "olLlabora"i) dels al"aldes, governadors "ivils i dels "a"i"s dels !obles.Es !ot afir(ar que durant el !erode de la Restaura"i) (ai es van !roduir unes ele""ionsnetes. Totes van ser realit7ades !er (it2 de tu!inades. la (ort de COnovas el 18@N, el vasubstituir Fran"is"o Ailvela.

Ba &uerra de Cuba, que *avia "o(en%at a(b el 4grito de Uara5 el 188, es va sufo"ar el 18N8

a(b la !au de an)n.1$1 Constitu"i) de 18N

Gs la que (s te(!s *a estat vigent: del 18N al 1@9 i del 1@90 al ?1@91.

Els !artits din2sti"s o *ege(=ni"s s)n aquells que el !ro!i rei a""e!tava /artit Conservador i/artit Biberal;.

Els !unts (s i(!ortants de la Constitu"i) van ser:

a; Aobirania "o(!artida entre el rei i les Corts.

b; (!lia de"lara"i) de drets i llibertats i(!re(ta, reuni), et".;

"; Ba figura del rei a(b (aoria d+edat des dels 1 an#s era "onsiderada sagrada i inviolable ila res!onsabilitat dels seus a"tes !Kbli"s era dels (inistres. El rei !odia dissoldre els Cortstotal o !ar"ial(ent i tenia el !oder d+es"ollir el !resident del govern. Tenia el (2>i("o(anda(ent de les for"es ar(ades.

d; A+instituQen "a(bres legislatives: Congrs i Aenat.

El Aenat estava integrat !er re!resentants de l+alta ad(inistra"i) "ivil, udi"ial i (ilitar, gransarist="rates i (e(bres de l+elit. avies de ser (aor de 9 an#s. Es !odia arribar a ser senador

!er dret !ro!i, si eres es"ollit !el rei o a travs d+un sufragi (olt restringit. /er arribar a ser di!utat *avies de tenir (s de an#s. El (andat era de an#s.

e; Ba religi) "at=li"a era l+ofi"ial i l+Estat es "o(!ro(etr2 a (antenir l+estru"tura e"lesi2sti"a.



f; Torna la Blei Muni"i!al els al"aldes dels !obles els elegia la Corona;

g; Au!ressi) dels furs bas"os i l+e>e(!"i) de lleves i i(!ostos.

El 18NN es va fer una llei ele"toral on s+autorit7ava el sufragi "ensatari (as"ul.

El 18@0 es va fer una altra llei ele"toral on es !er(etia el sufragi universal (as"ul.

1$ El desastre del 18@8<es del 188, les insurre""ions "ubanes *avien estat gaireb !er(anents i s+*avien anatsufo"ant !er la via (ilitar i (itan%ant !a"te !olti"s. Els darrers an#s, !er=, els Estats nitsvolien substituir els es!an#ols en el do(ini de l+illa. (b aquest !ro!=sit van donar su!ort alsgru!s insurgents i inde!endentistes. !rofitant un in"ident, l+enfonsa(ent del vai>ell nord$a(eri"2 Maine al !ort de l+abana, atribuQt a un sabotatge es!an#ol, els Estats nits vande"larar la guerra a Es!an#a. la batalla naval de Aantiago de Cuba, el 9N18@8, la flotaes!an#ola va su"u(bir davant la !otn"ia nord$a(eri"ana. El govern es!an#ol no va tenir (s re(ei que de(anar la !au. /er la !au de /ars, fir(ada el 10118@8, Es!an#a !erdiatotes les !ossessions ultra(arines: Cuba s+inde!endit7a i Fili!ines, /uerto Ri"o i les Marianes

!assen als Estats nits.Tema ': (el desastre a la )egona Rep*blica+ ,atalanisme i moviment obrer

1. Les conse-ències del desastre

Ba so"ietat es!an#ola va viure la !rdua de les "ol=nies "o( una desgr2"ia d+aqu lo dedesastre;. Va *aver$*i una inestabilitat !olti"a, a(b "rtiques "a! al govern i !rduese"on=(iques. lgunes de les "rtiques van venir de l+ano(enada genera"i) del @8, a(b gent"o( /o 'aroa, ntonio Ma"*ado. na altra "onseqDn"ia va ser que l+e>r"it estava ferit enel seu orgull.

En aquest "onte>t, es va estendre entre bona !art de la "lasse !olti"a i de l+o!ini) !Kbli"a elsvalors ideol=gi"s del regenera"ionis(e. El regenera"ionis(e s un (ovi(ent !olti" que"riti"a els (als de la so"ietat es!an#ola i !retn a"abar a(b ells i refor(ar$los. El seui(!ulsor !rin"i!al va ser 3oaquin Costa.

2. Les causes del moviment regeneracionista i les crisis pol/ti-ues de la Restauració

$1 Causes del regenera"ionsi(e

Tots els intents de WWrevolu"i) des daltXX revolu"i) substantiva; !er resoldre els !roble(esd+Es!an#a van fra"assar, !erqu els se"tors re!resentants en el !oder no van voler renun"iar als !rivilegis !olti"s "a"iquis(e; ni van tolerar "a! refor(a fis"al que dots l+Estat de !roure"ursos !er dur a ter(e el !rogra(a regenera"ionista.

Bes "auses del (ovi(ent regenera"ionista es !odrien dividir en quatre:

$ Retard e"on=(i" i "ultural d+Es!an#a res!e"te a la resta d+Euro!a, inust re!arti(ent de lariquesa i nde> d+analfabetis(e elevadssi(.

- Rgi( !olti" "orru!te i artifi"ial en qu les institu"ions (s i(!ortants aunta(ents, Aenat,et".; no re!resentaven el !oble, a que el sufragi era (ani!ulat !els "a"i"s, els al"aldes i elsgovernadors "ivils.

$ E>r"it ferit en el seu orgull !er la derrota a Cuba, a(b un (aterial antiquat i un e>"s de"o(anda(ents (a"ro"ef2lLlia;



$ /er"e!"i) entre els (ilitars que els na"ionalis(es !erifri"s bas", "atal2, galle";re!resentaven una disgrega"i) del seu "on"e!te de !2tria.

$ Ba "risi del "ivilis(e 1@0$1@0N;

<urant aquesta eta!a *i va *aver un govern "onservador 1@0$1@0, AilvelaMaura; i un deliberal 1@0$1@0N, Montero Ros Aegis(undo Moret;. Aagasta (or el 1@09.

B+an# 1@0 el set(anari "atal2 Cu-cut! va !ubli"ar un a"udit anti(ilitarista, autor del qual vaser 3un"eda. ns tres$"ents ofi"ials assaltaren la seu del set(anari i ta(b la de La Veu de

Catalunya, diari !ro!er a la Bliga Regionalista /artit !olti" "atal2 "reat el 1@01. Els dirigents(s desta"ats van ser /rat de la Riba i Fran"es" Ca(b). El 1@99 ado!t2 el no( de BligaCatalana;. Els autors d+aquests ata"s, en "o(!tes de ser "astigats, van rebre el su!ort de laresta de guarni"ions del !as. B+esta(ent (ilitar va e>igir al govern la "rea"i) d+una llei de

urisdi""ions., segons la qual els deli"tes "ontra l+e>r"it io la !2tria !assessin sota "ontroldels tribunals (ilitars. El govern, !residit !er Moret, va a""edir$*i al 1@0. El "ivilis(e unade les "ara"terstiques de la Restaura"i) de COnovas que *avia su!osat la su!erioritat del

!oder "ivil sobre el (ilitar, va sofrir un retro"s i(!ortant.

Ba res!osta de la so"ietat "atalana va ser la "rea"i) d+una "oali"i) for(ada !er totes les for"es"atalanistes ano(enada Aolidaritat Catalana. El !unt (s "on"ret del seu !rogra(a va ser elrebuig de la llei de urisdi""ions, en"ara que no es va derogar fins la Aegona Re!Kbli"a.

$ Ba "risi del /a"te del /ardo 1@0N$1@1;

<urant aquesta eta!a ta(b *i *agu una alternan%a en el !oder: el "onservador Maura entreel 1@0N i el 1@0@ i el liberal Canaleas entre el 1@0@ i el 1@1.

En els "asi 9 an#s de govern "onservador, Maura va intentar resoldre alguns !roble(es. El seuesfor% (s i(!ortant va ser intentar !ro(ulgar una llei d+ad(inistra"i) lo"al de "ar2"ter des"entralit7ador, que signifi"a que volia organis(es a(b !oder lo"al "o( les (an"o(unitatsfedera"i) de di!uta"ions !rovin"ials;. Maura, !er=, va veure interro(!uda la seva tas"a a"ausa de la "risi de la Aet(ana Tr2gi"a, que va ser un es"lat antibelLli"ista i anti"leri"al, elN1@0@.

Bes derrotes de l+e>r"it es!an#ol !ro! de la frontera de Melilla, en l+ano(enat 'arran"o delBobo, &uerra del Marro", 1@0@$1@N; van de(anar la (obilit7a"i) de reservistes, s a dir,*o(es que a *avien fet el servei (ilitar i que en la (aoria de "asos a *avien for(at unafa(lia. Catalun#a la i(!o!ularitat de la guerra 1$ les (ines que s+estaven defensant aMelilla eren de gent de "lasse alta i els "atalans anaven en "ontra d+aquests, $ a "ausa de lallei de urisdi""ions *i *avia un "li(a anti(ilitarista; va !rovo"ar una vaga de !rotesta,de"larada el N1@0@. viat el (ovi(ent es va veure desbordat: 'ar"elona s+o(!l de

barri"ades i una (ultitud in"ontrolada va in"endiar edifi"is religiosos, a que s+identifi"avena(b gent de "lasse alta. Va *aver$*i bol"a(ent de tra(vies, e>*u(a"i) de "ad2vers del"e(enteri, destru""i) de f2briques, et". El govern va enviar des de Valn"ia i Aaragossa quevan "ontrolar la situa"i) el 91N. Ba re!ressi) va ser (olt dura: (s de 100 (orts i 900 ferits i(s de 00 deten"ions, de les quals *i van *aver @ sentn"ies a "adena !er!tua i 1N !enesde (ort, "in" de les quals es van e>e"utar. n dels e>e"utats va ser Fran"es" Ferrer i &u2rdia,fundador de la lai"a Es"ola Moderna, a qui es va fer res!onsable de l+organit7a"i) dels fets,en"ara que no es tenien !roves.

Els instigadors de la revolta van ser les "lasses (itanes, leandro Berrou>, els so"ialistes iels anarquistes, en"ara que la vaga la va !ro"la(ar Aolidaritat Jbrera ante"essora del C-T;.

Bes "auses llun#anes de la Aet(ana Tr2gi"a serien

$ E>!edi"ions que Martne7 Ca(!os va fer el 18@9 al nord d+fri"a.



$ l 1@0 es "elebra la Confern"ia d+lgesires, on s+a"orda el re!arti(ent del Marro" entreEs!an#a i Fran%a, que volien e>!lotar les (ines d+all2.

Bes "auses !ro!eres serien:

$ Bes "abiles tribus aut="tones; van fer una gran (assa"ra als es!an#ols a 'arran"o del Bobo.

$ El govern va tenir que bus"ar (s *o(es: els reservistes.

$$1 ConseqDn"ies de la Aet(ana Tr2gi"a

$ Tren"a(ent de la Aolidaritat Catalana, a que la Bliga Regionalista un del !artits que lafor(aven; va anar a favor de la re!ressi) de les autoritats "a! als revoltats.

$ /rotestes generalit7ades a tota Euro!a i Es!an#a !er la !olti"a re!ressiva del govern deMaura.

!rofitant aquesta "a(!an#a, els liberals, a(b Moret i Canaleas al davant, es van solidarit7ar a(b les !artits d+esquerres, van e>igir la di(issi) de Maura i van "o(en%ar una "a(!an#a de

boi"ot "ontra el govern. El rei va "essar Maura i va no(enar Moret nou "a! de govern.

B+alian%a dels liberals a(b !artits no din2sti"s va su!osar el tren"a(ent del 4/a"te del /ardo5, a que aquest establia una solidaritat (ni(a entre liberals i "onservadors.

<es!rs d+un breu !erode de govern de Moret, el rei va en"arregar la for(a"i) d+un nougabinet a l+altre liberal, Canaleas. quest va fer a!rovar un !roe"te de llei sobre les(an"o(unitats !rovin"ials al 1@1 i (odifi"2 el servei (ilitar a(b la su!ressi) del+allibera(ent en (et2lLli", siste(a (itan%ant el qual els oves que !agaven no *avien de fer el servei (ilitar. En la !olti"a e>terior, Canaleas va a"ordar a(b Fran%a el re!arti(ent de les7ones d+influn"ia al Marro". Ba seva tas"a, !er=, es va veure interro(!uda al 1@1 quan vaser assassinat !er un anarquista.

$9 Ba Tri!le Crisi 3un#$3uliol$gost 1@1N;

la (ort de Canaleas, els !artit din2sti"s no van trobar lders desta"ats i van eviden"iar unadivisi) interna "ada vegada (s gran. Ba Tri!le Crisi va signifi"ar l+o!osi"i) de (ilitars,

!olti"s i obrers al siste(a !olti" de la Restaura"i). ai>= "al afegir l+a(bient de"onfronta"i) entre aliad=fils !artidaris dels liats; i ger(an=fils !artidaris de les /otn"iesCentrals;, !rovo"at !er la /ri(era &uerra Mundial 1@1?$1@18; que es !ortava a ter(e a laresta d+Euro!a.

Ba !ri(era "risi s+obr a(b l+aflora(ent d+un (ovi(ent (ilitar reivindi"atiu, fruit deldes"ontenta(ent que "reava entre les guarni"ions el tra"te de favor que rebien els ofi"ials

destinats al Marro", que eren as"endits r2!ida(ent !er (rits de guerra. Es van "rear les3untes de <efensa, !residides !el "oronel 'enito MOrque7, que era un sindi"at de (ilitars quelluitava !er defensar els seus interessos. na de les !ri(eres (esures que van reivindi"ar vaser un "riteri d+as"ens basat en l+antiguitat i ta(b aug(ents de sou. En res!osta el governEduardo <ato; va tan"ar les Corts, !er= el !oder "ivil va a"abar re"onei>ent ofi"ial(ent les3untes de <efensa. n "o! (s, l+e>r"it s+i(!osava al !oble.

El tan"a(ent de les Corts va !rovo"ar l+ini"i de l+altre "risi. Va "o(en%ar un (ovi(ent !olti" !rotagonit7at !er di!utats i "onduQt !er la Bliga Regionalista: l+sse(blea de /arla(entaris,una reuni) de @ di!utats i senadors a(b la finalitat de de(anar l+obertura de les Corts, !oder reorganit7ar l+Estat i atendre les reivindi"a"ions autono(istes. B+sse(blea estava for(ada

!er so"ialistes Iglesias;, radi"als Berrou>; i la Bliga Regionalista Ca(b);. -o(s es va !oder fer, !er=, una reuni), a que les for"es del ordre !Kbli" va detenir els !arti"i!ants.



B+Klti(a "risi va "o(en%ar a l+agost de 1@1N. Els obrers van "onvo"ar una vaga general,l+origen de la qual fou una vaga ferrovi2ria "onvo"ada !er la &T i la C-T. /o"s diesdes!rs, la vaga es va estendre !er tots els se"tors del !as. Ba seva (ala dire""i) iorganit7a"i) van fa"ilitar que l+e>r"it la sufoqus en uns quants dies. stKries, en "anvi, vadurar (s d+un (s.

Ba vaga va tenir un !arell de "onseqDn"ies:

$ -o(brosos (orts, ferits i e(!resonats

$ El 9111@1N es va "onvo"ar un govern de "on"entra"i), for(at !er !ersones d+ideologiesdiferents a(b la finalitat de su!erar una situa"i) de "risi greu. !er !ri(era vegada va *aver$*ire!resentats de la Bliga. B+entesa va ser i(!ossible, en !art !er les reivindi"a"ionsautono(istes "atalanistes.

3. La descomposició del sistema 1%1"$1%23&

quest !erode es va "ara"terit7ar !er la inestabilitat governa(ental, la !eti"i) d+autono(ia !er a Catalun#a, l+agita"i) so"ial i el desastre d+nnual el 1@1 a la &uerra del Marro".

Els debats !er la reivindi"a"i) autono(ista "atalana van anant !assant a un segon ter(e a(esura que l+agita"i) so"ial aug(entava. quest feno(en es va donar a tota Euro!a, en !art(otivat !el ress= que va tenir entre la "lasse obrera la Revolu"i) Aoviti"a de 1@1N. B+agita"i)ta(b es va "on"retar en el in"re(ent del no(bre de vagues Ba Canaden"a, 1@1@; i enl+enfronta(ent ar(at i dire"te entre alguns se"tors obrers, a!legats dintre del Aindi"at Yni", igru!s de !istolers al servei dels a(os i !ro!ietaris de f2briques, l+ano(enat Aindi"at Bliure.<urant aquests an#s els ate(!tats es va "o(!tar !er "entenars. El 1@1 Eduardo <ato,

!resident del govern, va ser assassinat. sobre, tot es va "o(!li"ar (s quan a l+an# 1@1 vao")rrer el <esastre d+nnual, on les tro!es es!an#oles van rebre un "o! (olt fort !er !art delsinde!endentistes (arroquins, "o(andats !er bd el$Zri(. B+e>r"it es!an#ol va *aver de

fugir fins a Melilla.Tot ai>= va fer que es tingus que bus"ar una alternativa, I ai> es va fer. Ba nit del 1 al 19 desete(bre de 1@9 el "a!it2 general de Catalun#a, Miguel /ri(o de Rivera va !rotagonit7ar un

!ronun"ia(ent a 'ar"elona, va de"larar l+estat de guerra i va su!ri(ir la Constitu"i) de 18N.El rei va re"ol7ar el "o! i va no(enar /ri(o de Rivera !resident d+un dire"tori que vagovernar fins el 1@90.

'. La dictadura de 0rimo de Rivera 1%23$1%3&

El "o! d+Estat de /ri(o s+ins"riu en un "onte>t (editerrani en qu a *i *avia altresdi"tadures. Ba di"tadura de /ri(o de Rivera !resentava algunes !e"uliaritats. En !ri(er llo",ell era (ilitar, a difern"ia de Mussolini, Aala7ar o Veni7elos. En segon llo", la seva ideologiano era fei>ista i !rovenia del regenera"ionis(e, el qual a *avia !ostulat la !ossibilitat d+un4"irurgi2 de ferro5 que !oss ordre al !as.

/ri(o de Rivera es va !resentar "o( un di"tador !er a una eta!a transit=ria i breu: en !rin"i!i,no(s tres (esos. /er= dur2 set an#s i !resid dos governs: un dire"tori (ilitar 1@9 a 1@on els que (anen s)n (ilitars i assessoraven a /ri(o, el qual era l+Kni" interlo"utor a(b elRei; i un dire"tori "ivil 1@ a 1@90 on tornen a !er(etre l+entrada de !olti"s;.

1$1 Au!orts i o!osi"ions



/ri(o va tenir bona a"ollida entre els se"tors de la Es!an#a rural, "ontrolada !els "a"i"s,terratinents i (e(bres de la burgesia industrial i finan"era.

B+o!osi"i) a la di"tadura va a!ari>er entre les "lasses (itanes, els estudiants i elsintelLle"tuals. Ta(b es van o!osar els na"ionalis(es !erifri"s galle", "atal2 i bas";, a que,tot i que al !rin"i!i /ri(o no es va (ostrar *ostil vers aquests na"ionalis(es, a(b els an#sfou "ada vegada (s re!ressiu, "osa que va "ontribuir a radi"alit7ar$los. n e>e(!le de laradi"alit7a"i) va ser l+intent de !rovo"ar la "aiguda de la <i"tadura (itan%ant una invasi) de(ilitants d+Estat Catal2, dirigits !er Fran"es" Ma"i2, des de territori fran"s, al 1@. questfet es "onegut a(b el no( de la Cons!ira"i) de /rats de Moll). Ba invasi), !er=, va ser sufo"ada !er la !oli"ia fran"esa i Fran"es" Ma"i2 va ser detingut.

Ba <i"tadura es va a"ostar al /AJE: era l+Kni" !artit d+esquerres que ni) /atri=ti"a !artitdel govern; va !er(etre, !er ai> !oder rebre el su!ort de la esquerra. Ba C-T era l+Kni"sindi"at legal, !er= va ini"iar el !erode (olt desgastada. El 1@N es va fundar "landestina(ent la Federa"i) narquista Ibri"a.

1$ B+obra dels dire"toris

<urant el dire"tori (ilitar 1@9$1@; es va intentar organit7ar !olti"a(ent l+estat sobre dos !artits: la ni) /atri=ti"a, que re!resentava la dreta, i el /AJE, que re!resentava a la esquerra,en"ara que no volia entrar en aquest o".

-o *i *avia llibertat de "a! ti!us, la Constitu"i) de 18N queda en sus!ens, es va de"larar l+Estat de &uerra, tots els governadors "ivils es van substituir !er (ilitars, les di!uta"ions

!rovin"ials es van eli(inar, es van substituir al"aldes i regidors !er !ersones afins al rgi(, esva "rear el Ao(etent Es!an#ol voluntaris que feien a""ions !oli"ials;, es van !ro*ibir les

(anifesta"ions del dia 1 de (aig, es va establir la "ensura i va *aver$*i a""ions re!ressives"ontra intelLle"tuals, !rofessors, et".

Va *aver una dis(inu"i) de la "onfli"tivitat so"ial i la <i"tadura va resoldre al fi el !roble(adel Marro". El 1@ Es!an#a a"onsegu vn"er les tro!es d+ bd el$Zri( a la badiad+l*u"e(as.

Va *aver$*i una gran re!ressi) "atalana. l !rin"i!i, els !olti"s de la Bliga Regionalista esvan alegrar de l+arribada del di"tador, !er= des!rs van veure a(b in"redulitat "o( a"abavaa(b totes les "oses en les que "reien. /ri(o va fer una !olti"a anti$"atalanista, a que "reia

que re!resentaven una a(ena%a "ontra la unitat es!an#ola. Va !ro*ibir el "atal2 i les sardanesPla "ultura "atalana en general. El 1@? va "anviar el !resident de la Man"o(unitat !er lfonsAala i rge( , af a la seva ideologia, i ai> intentar destruir$la des de dins. n an# des!rs *ova a"onseguir a que la Man"o(unitat va ser des(antellada. El diari 4Ba Veu de Catalun#a5va ser "lausurat. El 1@ el 'ar%a va ugar un !artit d+*o(enatge a l+Jrfe) Catal2. Es va !osar l+*i(ne d+Es!an#a i el van >iular, "osa que van fer que es tanqus el "lub durant (esos.

<uarant el dire"tori "ivil 1@$1@90; l+a""i) !olti"a de la <i"tadura es de"ant2 "a! a lainstitu"ionalit7a"i), a(b la "rea"i) de l+sse(blea -a"ional Consultiva el 1@, elegida node(o"r2ti"a(ent. Els "o(!onent d+aquesta sse(blea eren re!resentants de l+oligarquia

agr2ria i gent de l+Esglsia i l+e>r"it.



/el que fa a les infraestru"tures, es van enllestir diversos !roe"tes !er a la "onstru""i) de"arreteres, es va (odernit7ar la >ar>a ferrovi2ria i es van "onstruir e(bassa(ents i "anals deregatge. Tot ai>= va fer que l+atur dis(inus.

1$9 Ba "aiguda de la <i"tadura

(s de l+o!osi"i) !er !art dels obrers, dels na"ionalis(es i dels estudiants, el govern de

/ri(o va tenir !i"abaralles a(b l+esta(ent (ilitar. Ba nit de Aan 3uan de 1@, l+ano(enada4Aanuanada5, va tenir llo" una "ons!ira"i) "ontra la <i"tadura on van !arti"i!ar !olti"sre!ubli"ans i (on2rqui"s, "ivils i els generals Valeri2 [e#ler, Fran"is"o guilera i <o(ne"'atet. Ba "ons!ira"i), !er=, es va sufo"ar r2!ida(ent.

na altra ra) de la "aiguda va ser que l+an# 1@8 el "laustre de la niversitat de Madrid va !rotagonit7ar una gran (obilit7a"i) a "ausa de l+a!rova"i) de l+arti"le 9. quest arti"le deiaque s+equi!ararien els ttols e>!edits !er la niversitat dels gustins de l+Es"orial i dels3esuQtes de <eusto universitats !rivades; a(b els e>!edits !er les universitats !Kbliques.ntoni Maria Abert, el lder estudiantil que estava al "a!davant de la FE Federa"i)

niversit2ria Es"olar;, va ser detingut i li van obrir un e>!edient on !osava que no !odia(atri"ular$se en "a! llo". questa situa"i) va tenir (olt ress= i les (obilit7a"ions van tornar a(oltes de les universitats es!an#oles. Final(ent, el govern va a"abar traient l+arti"le 9 el1@@.

na altra ra) va ser la "risi e"on=(i"a del 1@@ el Cra"; que va "o(!ortar la devalua"i) dela !esseta. Ta(b al 1@@, es va !roduir un !ronun"ia(ent re!ubli"2 !er !art de 3ose AOn"*e7&uerra. En"a!%alava un gru! de re!ubli"ans, que sota el no( de lian7a Re!ubli"ana, vanintentar donar un "o! d+Estat, en"ara que no es van sortir.

Tot ai>=, unta(ent a(b la (an"a de su!ort, va fer que el di"tador di(its el 8 de gener i s+e>ilis a /ars. /er substituir /ri(o, el rei lfons SIII va en"arregar a <O(aso 'erenguer lafor(a"i) d+un nou govern. El retorn, !er=, al rgi( anterior a la <i"tadura va resultar i(!ossible !er tres "auses:

a; Els !atits din2sti"s Conservadors i Biberals; *avien !erdut durant la <i"tadura l+estru"turaorganit7ativa i estaven des!restigiats.

b; B+o!ini) !Kbli"a va identifi"ar la figura del rei a(b la del di"tador i el feia res!onsable dela situa"i). El (onar"a esdevenir en !o" te(!s (olt i(!o!ular.

"; Bes for"es antidin2stiques van !erdre una ini"iativa unit2ria, que "ul(in2 a(b el !a"te deAant Aebasti2 1@90;, alian%a en la qual s+integraren re!ubli"ans d+arreu de l+Estat.

Els signants del !a"te de Aant Aebasti2 van a"ordar la su!ressi) de la (onarquia i la "rea"i)d+un govern !rovisional, ini"iativa la qual tant el /AJE "o( la C-T van donar su!ort.

B+estratgia !er enderro"ar la (onarquia !reveia fer "oin"idir el dia 1 de dese(bre lainsurre""i) d+algunes unitats de l+e>r"it i una vaga general. Tres dies abans, el dia 1, els"a!itans &alOn i &ar"a es van avan%ar a la data "ordada i es van ai>e"ar a Js"a. Van ser ven%uts r2!ida(ent !er unitats governa(entals i el dia 1? van ser e>e"utats. El dia 1 algunsre!resentants del govern !rovisional ilLlegal van ser detinguts. El !la se n+*avia anat a norris.



El 1? <O(aso 'erenguer va di(itir i 3uan 'autista 7nar va ser no(enat !resident delgovern. quest va "onvo"ar ele""ions (uni"i!als !er al dia 1 de abril. Els !artits del !a"tede Aant Aebasti2 van !resentar aquestes ele""ions "o( un referndu( sobre la (onarquia. Elsresultats foren a"la!aradora(ent favorables a les "andidatures re!ubli"anes i el 1?? es vafor(ar el govern !rovisional de la Re!Kbli"a, !residit !er -i"eto l"al2 a(ora. Catalun#a,Fran"es" Ma"i2, lder d+ERC, va !ro"la(ar a 'ar"elona la Re!Kbli"a Catalana.

lfons SIII va (ar>ar "a! a l+e>ili. Ba Re!Kbli"a a era un fet.

#. El catalanisme

Catalun#a, ven%uda l+11 de sete(bre de 1N1? en la guerra de Au""essi) que va "oronar el borb) Feli! V rei d+Es!an#a;, va (antenir viu en l+Ks so"ial la llengua. Malgrat la !ro*ibi"i)de l+Ks ofi"ial i l+es"assesa i la !o"a qualitat de la literatura, el "atal2 va "ontinuar sent elve*i"le nor(al de "o(uni"a"i). El 1N1 sorgei> el <e"ret de -ova /lanta, en el quals+e>!ressa l+intent d+eli(inar totes les !arti"ularitats de Catalun#a.

$1 Ba Renai>en%a "atalanis(e "ultural;

Gs el (ovi(ent "ultural que sorg a Catalun#a a la d"ada de 1890 en"ara que t l+arrel al+Edat Mitana;, "ara"terit7at !er la voluntat de re"u!era"i) liter2ria de la llengua "atalana. Es

!odria dir que tot "o(en%a al 1899 a(b la !ubli"a"i) de la "oneguda oda 4Ba /2tria5, de'onaventura Carles ribau. /er= la !ersona de"isiva en la re"u!era"i) de la llengua "atalanava ser 3oaqui( Rubi) i Jrs, que tenia "o( a !seud=ni( 4Bo &aiter del Blobregat5.

B+an# 18@ es van restaurar els 3o"s Florals, "on"urs de !oesia que, a banda del valor !oti",va dina(it7ar i !restigiar l+Ks del "atal2 "o( a llengua !r=!ia. <iverses institu"ions "o( la

', l+"ad(ia de 'ones Bletres i l+teneu 'ar"elons van a"ollir el (ovi(ent i el vani(!ulsar.

!artir d+aqu el "orrent !o!ular de la literatura va e>!eri(entar un gran i(!uls. Ba figura(s signifi"ativa d+aquest "orrent fou Frederi" Aoler, (s "onegut !el !seud=ni( de 4Aeraf/itarra5.

Ba Renai>en%a va rebre influn"ies del ro(anti"is(e euro!eu.

$ El "atalanis(e !olti"

El "atalanis(e "ultural va donar !as !o" a !o" al !olti", que va "o(en%ar a re"la(ar l+autogovern. <e 188 fins 18N? el !artit (s i(!ortant a Catalun#a va ser el /artit Re!ubli"2<e(o"r2ti" Federal, que va ser la !ri(era for%a !olti"a que va re"la(ar l+autono(ia"atalana.

l 18@ es va fer un do"u(ent, el /a"te de Tortosa, on es de(anava una organit7a"i) federalde l+Estat Es!an#ol i la re"onstru""i) de la Corona d+rag). l 18N9, durant la /ri(eraRe!Kbli"a, /i i Margall ta(b va !reveure a la Constitu"i) de 18N9 una organit7a"i)federalista.

<urant els !ri(ers an#s de la Restaura"i), *i va *aver tres "er"les i(!ortants de "atalanis(e:els literats ro(2nti"s a!legats a la revista 4Ba Renai>ensa5 "onservadors (s radi"als;, elgru! "at=li" del set(anari 4Ba Veu del Montserrat5 "onservadors "at=li"s, liderats !el bisbe3ose! Torras i 'ages; i els ederals+ en"a!%alats !er Valent l(irall.



Va ser !re"isa(ent Valent l(irall qui va i(!ulsar el !ri(er "atalanis(e !olti". Va fundar al18N@ el !ri(er diari es"rit ntegra(ent en "atal2: el 4<iari Catal25, va organit7ar els dos

!ri(ers "ongressos "atalanistes 1880 i 1889; i va fundar el Centre Catal2 organit7a"i)"ultural; al 188. l(irall va saber "onne"tar a(b la so"ietat "ivil "atalana i va ser l+ins!irador del Me(orial de &reuges 188;. quest es"rit denun"iava l+o!ressi) deCatalun#a !er !art de Castella i !resentava les reivindi"a"ions "atalanes, basades en la

defensa de l+e"ono(ia, la llengua i la "ultura. Els federalistes ta(b re"la(aven !rote""ionis(e e"on=(i" i reivindi"aven la llengua "atalana.

B+an# 188N, els se"tors (s conservadors del Centre Catal2, "o( ngel &ui(er2, se+n vandeslligar i van fundar una nova agru!a"i): la Bliga de Catalun#a. El seu !ri(er a"te !olti"

!Kbli" va ser el (issatge que l+entitat va adre%ar a la reina regent Maria Cristina, en qu esde(anava la !lena autono(ia de Catalun#a. Els dirigents d+aquesta organit7a"i) es vanintegrar l+an# 1@01 en un altre !artit: la Bliga Regionalista.

El 18@1 es va "rear la ni) Catalanista, una federa"i) d+entitats (olt diverses ideol=gi"a(ent

a(b voluntat de "oordinar tots els nu"lis "atalanistes "o(ar"als e>istents. Ba seva !ri(eraa""i) i(!ortant va ser la "elebra"i) d+una asse(blea a Manresa que va a!rovar un do"u(entano(enat 4Bes 'ases de Manresa5. quell es"rit era el !ri(er intent d+estatut d+autono(ia"atal2. na altra ini"iativa de la ni) va ser el (anifest !Kbli" 4Missatge al rei dels *elLlens5,al 18@N, do"u(ent en el qual s+e>!ressava la solidaritat dels "atalanistes a(b els *abitants dela illa de Creta, en aquells (o(ents sota do(ini tur".

El govern va ini"iar a !artir d+aquell (o(ent una re!ressi) "ontra el "atalanis(e a(bl+e>"usa que era un !erill !er a la unitat d+Es!an#a. <urant aquells an#s es va "o(en%ar autilit7ar a la !re(sa i la !olti"a de Madrid la !araula 4se!aratista5.

$9 B+evolu"i) del "atalanis(e !olti"

<es del 1@01 fins al 1@91 els !artits din2sti"s "onservador i liberal; van e>!eri(entar aCatalun#a una des!restigi !rogressiu.

El "atalanis(e "onservador o de dretes fou re!resentat el 1@01 !er la Bliga Regionalista. Vaser dirigida !er Enri" /rat de la Riba fins a la seva (ort el 1@1N i !osterior(ent !er Fran"es"Ca(b). quest !artit va vertebrar el (ovi(ent de la Aolidaritat Catalana, va i(!ulsar una"a(!an#a !er assolir l+autono(ia !olti"a de Catalun#a. i va ser la for(a"i) !olti"ares!onsable de la gesti) de la Man"o(unitat.

<el "atalanis(e d+esquerres destaquen uns quants !artits. Rafael Ca(!alans, &abriel lo(ar i Manuel Aerra i Moret es van es"indir del /AJE i van fundar la ni) Ao"ialsta de Catalun#al+an# 1@9. n altre !artit era el /artit Re!ubli"2 Catal2 /RC;, fundat el 1@1N i dirigit !er Fran"es" Ba#ret, Mar"elLl <o(ingo i Blus Co(!an#s. El 1@ Fran"es" Ma"i2 va fundar l+Estat Catal2. questes dues for(a"ions van donar Esquerra Re!ubli"ana de Catalun#a,fundada el 1@91.

El /artit Re!ubli"2 Radi"al va ser "reat !er leandro Berrou> el 1@08. <otat d+una orat=riaen"esa, sovint de(ag=gi"a. tilit7ava un llenguatge d+esquerres i era un !artit anti"leri"al i

anti"atalanista. quest !artit va arrelar entre les "lasses !o!ulars, es!e"ial(ent entre elsi((igrants.



$? Ba Man"o(unitat de Catalun#a

Era una federa"i) de les quatre <i!uta"ions /rovin"ials de Catalun#a. El !roe"te el 1@11 !er ini"iativa d+Enri" /rat de la Riba, !resident la <i!uta"i) de 'ar"elona. <es!rs s+*i vanad*erir els altres tres !residents de la resta de <i!uta"ions.

B+avant!roe"te de Man"o(unitat va ser !resentat al !resident del govern es!an#ol, 3os

Canaleas, que el va a"ollir favorable(ent. El 1@1, Canaleas va !resentar al Congrs dels<i!utats un !roe"te de llei de Man"o(unitats que es va a!rovar, en"ara que a(b"o(!etn"ies (olt retallades. n "o! !assats els tr2(its de l+a!rova"i) del Aenat, la llei va ser a!rovada el dese(bre de 1@19. El $?$1@1? es va "onstituir la Man"o(unitat de Catalun#a. Ellder de la Bliga Regionalista, Enri" /rat de la Riba va ser elegit el !ri(er !resident.

El govern de la Man"o(unitat estava for(at !er vuit "onsellers, dos !er !rovn"ia. i *aviare!resentades diverses for(a"ions !oltiques. Bes "o(!etn"ies de la Man"o(unitat van ser (olt (igrades i, real(ent, (ai va tenir "a! !oder !olti".

Tot i que el seu finan%a(ent era (olt es"2s, l+obra de la Man"o(unitat de Catalun#a va ser e>traordin2ria. Entre les diverses tasques de la Man"o(unitat, va desta"ar l+obra edu"ativa i"ultural. Va "rear l+institut d+Estudis Catalans 1@0N;, la 'ibliote"a de Catalun#a, et". /el quefa a l+edu"a"i), "al es(entar la "rea"i) de l+Es"ola d+Estiu !er a (estres i la "onstru""i) de"entres es"olars. (s, la Man"o(unitat va e(!rendre ini"iatives so"ials i la "rea"i) deno(broses infraestru"tures. Van !ro!osar establir un siste(a viari "o(!let i la realit7a"i)d+obres *idr2uliques.

la (ort de /rat de la Riba el 1@1N, el substitut va ser 3ose! /uig i Cadafal"*.

El "o! d+Estat de /ri(o de Rivera va tenir una signifi"at "lara(ent antide(o"r2ti" ianti"atalanista. Es va !ro*ibir l+Ks !Kbli" del "atal2, l+e>*ibi"i) de la sen#era, et". El 1@?lfons Aala i rge(, que *avia donat su!ort al di"tador, va ser no(enat nou !resident de laMan"o(unitat !er des(antellar$la des de dins. Final(ent, la Man"o(unitat va ser su!ri(idadefinitiva(ent.

. El moviment obrer i industrial

l segle SIS, Es!an#a era un !as agr"olaP *i *avia (olt !oques indKstries. Ba !ro!ietat dela terra era gaireb tota !ro!ietat de la noblesa i l+Esglsia. Els nobles i "lergues vivien de les

rendes que els !ro!or"ionaven els "a(!s, que eren "ultivats !er arrendataris, els quals esquedaven una !art de les "ollites !er subsistir i lliuraven l+altre !art al !ro!ietari.

Els "a(!erols eren (olt !obres i treballaven e>!lota"ions !etites. (s, *avien de !agar del(es, un i(!ost que es !agava a l+Esglsia d+un 10\ de les "ollites. Ta(b *i *avia terres"o(unals, *e"t2rees de terra que eren !ro!ietat dels (uni"i!is. questes, unta(ent a(b lesterres de l+Esglsia, s+ano(enaven !ro!ietats en (ans (ortes, a que segons la llei no es

!odien !osar a la venda.

$1 Bes desa(ortit7a"ions

Va *aver$*i dues desa(ortit7a"ions a!li"ades !els governs dels an#s 189 i 18. Ba !ri(erava ser e"lesi2sti"a i es va fer durant la regn"ia de Maria Cristina. Va estar ins!irada !er Mendi7abal. (b els ingressos obtinguts l+Estat va !oder afrontar el !roble(a del deute



!Kbli" i finan%ar l+e>r"it "ontra els "arlins. Ba segona va ser "ivil, duta a ter(e durant el'ienni /rogressista !er /asqual Mado7.

Bes "onseqDn"ies de les desa(ortit7a"ions van "o(!ortar el "anvi de !ro!ietat i lainestabilitat i inseguretat de (olts agri"ultors, que van !erdre els drets d+Ks dels bns"o(unals. En (oltes 7ones es va !roduir una !roletarit7a"i).

$ B+evolu"i) del (ovi(ent obrer

Bes "ondi"ions laborals de la "lasse obrera industrial al !rin"i!i van ser e>tre(ada(ent dures.i *avia salaris bai>os, ai> que qualsevol aug(ent dels !reus !rovo"ava !roble(es desubsistn"ia i revoltes urbanes. Bes ornades laborals !odien arribar a les 1 *. di2ries. Es

!er(etia l+a"o(iada(ent lliure, *avia a""idents laborals freqDent, *avia un alt graud+analfabetis(e, et". Tot ai>= feia que l+es!eran%a de vida dels treballadors era de 90 an#s.

Bes !ri(eres asso"ia"ions obreres es van i(!ulsar a 'ar"elona, M2laga i l"oi. /er= elstreballadors van veure "o( gaireb se(!re se+ls negava el dret d+asso"ia"i). /er ai>=, aquest

dret va ser una de les !ri(eres i !er(anents reivindi"a"ions del (ovi(ent obrer. Catalun#a,l+an# 18?0, els treballadors van "onstituir l+sso"ia"i) MKtua d+Jbrers de la IndKstriaCotonera.

Ba !ri(era vaga general de la *ist=ria d+Es!an#a va tenir llo" a Catalun#a entre el i el10N18. Els obrers reivindi"aven la llibertat d+asso"ia"i), un *orari estable, la "rea"i)d+una unta (i>ta d+a(os i obrers !er dis"utir els "onfli"tes laborals i la li(ita"i) del+a"o(iada(ent. Bes autoritats, alar(ades !er la for%a del (ovi(ent obrer, van !ro*ibir lesso"ietats obreres.

En aquest !erode, el (ovi(ent obrer es!an#ol va rebre la influn"ia del so"ialis(e ut=!i"!roe"te ideal !er= irrealit7able;. <+aquesta !o"a ta(b destaquen algunes ini"iatives"ulturals, "o( les es"oles no"turnes !er a adults o els Cors de Clav 180;.

El 18? s+*avia "reat a Bondres la /ri(era Interna"ional IT;. questa asso"ia"i) !reteniaa"onseguir l+e(an"i!a"i) e"on=(i"a i so"ial de la "lasse obrera, arribar a su!erar la so"ietat"lassista a travs de la !ro!ietat "olLle"tiva i la "rea"i) d+una so"ietat igualit2ria.

B+an# 18N1 es va !roduir en l+IT un enfronta(ent entre Zarl Mar> i Mi]*ail 'a]unin, queva tenir l+origen en les divergn"ies sobre els !ro"edi(ents que s+*avien de seguir !er assolir

els obe"tius que es !lanteava l+sso"ia"i). Mar> defensava que la "lasse obrera s+*aviad+organit7ar en un !artit !ro!i !er arribar al !oder, a !artir del qual i (itan%ant la di"taduradel !roletariat, es !odria "onstruir una so"ietat igualit2ria. 'a]unin rebutava tota !arti"i!a"i)

!olti"a i volia la destru""i) dire"ta de l+Estat, de tota !ro!ietat i de tota for(a d+autoritat,al*ora que !ostulava l+organit7a"i) de la so"ietat (itan%ant la federa"i) de "o(unes lliures.

questa divergn"ia va !rovo"ar l+es"issi) de l+IT, que es va dividir en so"ialistes o(ar>istes i els anarquistes o ba]uninistes.

Es!an#a la influn"ia dels dos se"tors *avia arribat a feia te(!s. El 188 &uise!!e Fanelliva introduir les idees anarquistes i va fundar els !ri(ers nu"lis es!an#ols de l+IT.B+introdu"tor de les idees so"ialistes al nostre !as *o va !ortar a ter(e /aul Bafargue, gendrede Mar>.



Catalun#a, la Revolu"i) de 188 va "o(!ortar la restaura"i) de les llibertats d+e>!ressi) id+asso"ia"i). 'en aviat els obrers "atalans van restaurar la <ire""i) &eneral de les Ao"ietatsJbreres. i van fundar el sindi"at Tres Classes del Va!or.

B+ini"i de la Restaura"i) 18N; va "oin"idir a(b els darrers a"tes de la /ri(era Interna"ional,abans de dissoldre+s l+an# 18N la bran"a (ar>ista i al 1881 la bran"a anarquista;. <urant els

!ri(ers an#s de la Restaura"i), les organit7a"ions van *aver d+a"tuar en la "landestinitat.

El 18N@ es fund2 "landestina(ent a Es!an#a el /AJE, !residit !er un ti!=graf: /abloIglesias. B+an# 1881 els seus i(!ulsors van ins"riure el !artit ofi"ial(ent i van "onvo"ar unavaga de ti!=grafs a Madrid. Co( a "onseqDn"ia, Iglesias va ser detingut i (olts ti!=grafsa"o(iadats. Co( que aquests no trobaven feina, van *aver de des!la%ar$se a altres llo"sd+Es!an#a, on van "ontinuar la tas"a de difusi) de les seves idees.

El 1888 el /AJE "elebra el seu !ri(er "ongrs, !o"s dies des!rs de la funda"i) de la &T,sindi"at vin"ulat a aquest !artit. la d"ada dels @0, el so"ialis(e es!an#ol va in"or!orar lescases del poble, "entres de reuni) a(b finalitats do"trinals, "ulturals i for(atives. l+an#

1@10 !er !ri(era vegada un di!utat so"ialista va !arti"i!ar al Congrs dels <i!utats: /abloIglesias.

Bes idees anarquistes van tenir >it sobretot a Catalun#a i ndalusia. questes idees es"entraven en dos !rin"i!is b2si"s: la llibertat absoluta sense erarquies i la bondat de laso"ietat lliure. Eren idees dire"tes i sen7illes que van des!ertar un gran entusias(e.

B+a!=stol de l+anarquis(e a Es!an#a va ser una altre ti!=graf: nsel(o Boren7o. Ba (an"ad+organit7a"i) dels anarquistes va ser el seu tal) d+quilLles.

Ba influn"ia de les noves idees de !ro!aganda !el fet o d+a""i) dire"ta dels anarquisteseuro!eus van dur alguns se"tors anarquistes al terroris(e. la d"ada de 18@0, a 'ar"elona,el (ovi(ent anarquista era do(inat !er la tendn"ia anar"o"o(unista que "reia en l+a""i)dire"ta i es!e"ta"ular !er avan%ar en la lluita !er l+e(an"i!a"i) de la "lasse treballadora. Elresultat van ser no(brosos ate(!tats terroristes.

El N1118@9 l+anarquista Aantiago Aalvador va llan%ar dues bo(bes al Bi"eu. n altreate(!tat que es !rodu a 'ar"elona va ser el del "arrer dels Canvis -ous. En aquest "as, unanarquista fran"s que va llan%ar una bo(ba al !as de la !ro"ess) del Cor!us. El 18@N es va

!roduir l+assassinat de COnovas del Castillo !er !art de l+anarquista Mi"*elle ngiolillo, que

a"tu2 !er venar els anarquistes utats de l+ate(!tat en la !ro"ess) del Cor!us.

Ba Aegona Interna"ional es va "rear al 188@ a /ars.

l "o(en%a(ent del segle SS les "ondi"ions laborals seguien sent !re"2ries: ornades de 10 a1 *ores, sense "ontra"tes, no *i *avia seguretat, analfabetis(e elevat, et". lguns se"tors vane(!n#er la "lasse obrera "a! a la (obilit7a"i) !er (it2 de la !re(sa, en la qual totes lesrevistes i diaris tenien un tret "o(K: l+anti"leri"alis(e.

El (ovi(ent obrer es!an#ol segui dividit en dos grans "orrents: el so"ialista, re!resentat !er la &T, i l+anarquista, re!resentat !er la C-T. El 1@1 va sorgir el /CE "o(unista;, que esva ad*erir a la Ter"era Interna"ional Mos"ou, 1@1@;. Ta(b es va "rear el /CJE, que !o"des!rs es va fusionar a(b el /CE. El 1@0? es va "rear a 'ar"elona Aolidaritat Jbrera i el1@N es va "rear a Valn"ia la FI anarquista;.



Entre el 18@8 i el 1@91 la tensi) so"ial va ser "onstant. Motivades !er les !re"2ries "ondi"ionsde vida de la "lasse obrera, les reivindi"a"ions es van "analit7ar sobretot (itan%ant vagues i(anifesta"ions. Ta(b van ser freqDents els aldarulls al "arrer i la "onstru""i) de barri"ades.Ba res!osta era detenir els dirigents obrers, tan"ar els diaris vin"ulats al (ovi(ent obrer,su!ri(ir les organit7a"ions obreres i utilit7ar la for%a !Kbli"a &u2rdia Civil; !er reintegrar l+ordre als "arrers.

B+evolu"i) del (ovi(ent obrer es !ot dividir en dues grans eta!es se!arades !er l+an# [email protected] del 1@1N, les seves !rioritats se "entraven en obtenir reivindi"a"ions de "ar2"ter laboral. El que van a"onseguir va ser aug(ents de sou, !ro*ibi"i) del treball no"turn de lesdones, dret de vaga i ornada laboral de 10 *ores. !artir del 1@1N !redo(inaren els referentsideol=gi"s en"a(inats a "a!girar l+odre so"ial, arran del ress= que va tenir la Revolu"i)Aoviti"a. n dels !erodes a(b (s "onfli"tivitat va ser entre el 1@1@ i el 1@9. Tot vaarren"ar a(b la vaga de Ba Canaden"a, que es va estendre a altres f2briques. Ba vaga va durar tres (esos, a(b els aldarulls i la re!ressi) *abitual. l final, el (ovi(ent obrer va a"onseguir la llibertat de gaireb 9000 detinguts, la read(issi) dels vaguistes a"o(iadats i un aug(ent

salarial. (s, el 9?1@1@ el govern anun"iava la ornada laboral de 8 *ores.

l 1@1@ es van fundar ta(b els Aindi"ats Bliures, a(b els quals va arribar el !istoleris(e,"osa que va !rovo"ar una es!iral de violn"ia que !rovo"2 no(brosos (orts en tots els

b2ndols. B+a""i) dels Aindi"ats Bliures s+intensifi"2 entre el 1@0 i el 1@, !erode en el qualels ate(!tats eren sele"tius i es va a!li"ar generosa(ent la llei de fugues, la qual !er(etia a la

!oli"ia dis!arar "ontra els detinguts que 4intentessin5 fugir. Aovint la !oli"ia deia als detingutsque quedaven lliures i quan se n+anaven, els dis!araven a(b l+e>"usa que volien fugir. Entreels assassinats estaven Aalvador Aegu el -oi del Au"re; i Fran"es" Ba#ret.

$9 B+evolu"i) de la indKstria

En l+evolu"i) industrial es!an#ola es van donar tres "anvis fona(entals: la substitu"i) delva!or !er l+ele"tri"itat "o( a font d+energia, la "on"entra"i) de la indKstria !esant al /as'as" i la diversifi"a"i) de se"tors. (b tot, el !le desenvolu!a(ent de la indKstria es!an#olaabans de la guerra "ivil to!2 a(b dos in"onvenients: la difi"ultat de "o(!etir a l+e>terior i ladebilitat del (er"at interior es!an#ol.

Ba !rdua de les "ol=nies no va tenir gaire re!er"ussi) en l+e>!ansi) de la indKstria. i>= si,va re!resentar la desa!ari"i) d+un (er"at i(!ortant, "osa que va afe"tar sobretot el t>til

"atal2.Es !ot dir que van *aver$*i !erodes d+e>!ansi) i !erodes de "risi. <urant les !oques de"risi, les "ondi"ions de vida de la "lasse obrera industrial e(!itoraven, a que l+atur aug(entava i no *i *avia "a! (ena de !ensi) o subsidi. V *aver$*i alguns "onfli"tesviolents, "o( la Aet(ana Tr2gi"a 1@0@; i l+!o"a del !istoleris(e 1@1@$1@9;. B+arribada dela /ri(era &uerra Mundial 1@1?$1@18; va "o(!ortar un aug(ent ines!erat de tota (ena de

!rodu"tes !er !art dels !aQsos "ontendents. Els grans benefi"is e"on=(i"s generats !el"onfli"te no van quedar re!artits entre tota la so"ietat, sin) entre els a(os i els e(!resaris. Bes"ondi"ions de vida dels obrers van e(!itorar, "osa que va !rovo"ar la vaga general del 1@1N.

6uan la guerra va a"abar, la de(anda va !arar i ai>= va !rovo"ar una "risi i(!ortant, a(b unin"re(ent de l+atur.



En quant a la indKstria "atalana, es !ot dir que va sofrir una desa""elera"i) al "o(en%a(entdel segle SS. n dels !roble(es !rin"i!als era la de!endn"ia de l+e>terior.

<es del 1@11 es van "rear grans "o(!an#ies !rodu"tores d+energia *idroel"tri"a. Ba (si(!ortant va ser Ba Canaden"a. B+energia *idroel"tri"a va fa"ilitar la diversifi"a"i) delsse"tors industrials !er e>e(!le, l+auto(obilsti"a, a(b la "rea"i) d+is!ano$AuQssa al 1@0?;.

n "o! a"abada la /ri(era &uerra Mundial la indKstria "atalana va entrar en "risi 1@1@$1@9;. <urant aquesta eta!a, la !rodu""i) es va reorientar "a! a la de!endn"ia del (er"atinterior i el retorn al !rote""ionis(e i als aran7els !er li(itar la "o(!etn"ia estrangera.

En total, el balan% de la indKstria "atalana durant el !ri(er quart de segle SS va ser !ositiu.Es va reduir la de!endn"ia energti"a del "arb), es va aug(entar la !rodu"tivitat i es va

!roduir una diversifi"a"i), "osa que va !roduir un aug(ent de la "lasse obrera.

$? Ba "ondi"i) fe(enina

Ba dona estaven sot(eses a la "on"e!"i) que eren inferiors res!e"te als *o(es !el que fa adeter(inades "a!a"itats i que tenien unes finalitats !riorit2ries, que eren tenir fills, "uidar$los ifer les "oses de "asa. Ba dona era diferent !erqu estava "ara"terit7ada !el senti(entalis(e il+afe"tuositat i l+*o(e !er la ra"ionalitat i la "ons"in"ia. (s, els nois i les noies estavense!arats a l+es"ola, a que l+edu"a"i) que rebien era diferent, a que les noies dedi"aven (ste(!s a la religi) i a les labors.

El treball de la dona fora de la llar estava (al vist. -o obstant ai>=, la seva !resn"ia alstallers i a les f2briques era no(brosa. En aquesta situa"i), la dona sofria una tri!ledis"ri(ina"i): e>!lota"i) igual que la del treballador (as"ul, !er"ebia !el (atei> treball que

un *o(e un sou inferior i *avia de dedi"ar$se a les tasques do(stiques, als fills i a l+*o(equan arribaven a "asa.

Ba dis"ri(ina"i) en una dona "asada era en"ara (s evident. En el dret "ivil vigent al 1@ es"onsagrava l+obliga"i) d+obeir el (arit. l "odi "ivil es deia que l+*o(e era qui ad(inistravaels bns de la seva dona i que aquesta no !odia vendre ni "o(!rar res sense la lli"n"ia delseu (arit. Fins a la Aegona Re!Kbli"a la dona no va !oder votar ele""ions del 1@99;.

<urant les !ri(eres d"ades del segle SS van a!ari>er (illores de la "ondi"i) fe(enina. Va*aver un des"ens de la natalitat i la dona "o(en%2 a a""edir als 2(bits !Kbli"s i a la !olti"a.

na de les !rin"i!als reivindi"a"ions fe(enines va ser a"onseguir la dignifi"a"i) del treballfe(en i l+a""s !le a ala "ultura i a l+edu"a"i). n dels e>e(!les d+aquest "anvi va ser l+>itde Caterina lbert Vi"tor Catal2; i la divulga"i) dels nous "orrents de l+ensen#a(ent !er !artde Rosa Aensat.

$ Bes transfor(a"ions industrials

Es!an#a, la Revolu"i) Industrial va afe"tar !rin"i!al(ent dues 7ones: Catalun#a i el /as'as". Catalun#a el se"tor (s i(!ortant va ser el t>til i al /as 'as" el siderKrgi".

El !ro"s d+industrialit7a"i) es!an#ol, !er=, va ser (s dbil i lent que a la resta de !aQsos

euro!eus. El retard industrial s+*a atribuQt a la falta de de(anda de !rodu"tes (anufa"turats !er !art de la so"ietat es!an#ola. Ba !obresa de la !obla"i) "a(!erola, (aorit2ria al !as ia(b un !oder adquisitiu es"2s, "onstituQa un est(ul feble !er al "rei>e(ent de la indKstria.



ltres "auses d+aquest retard s)n el !rote""ionis(e, la (an"a d+inversions, les (ales"o(uni"a"ions terrestres i la falta de >ar>es "o(er"ials.

$ Catalun#a i la indKstria t>til

/erqu la indKstria t>til !ugui !ros!erar, fa falta "a!ital, (2 d+obra, innova"i) te"nol=gi"a,e>istn"ia de (atries !ri(eres o fonts energtiques abundants i barates i, final(ent, una bona

de(anda de tei>its. i>= va !assar, !er e>e(!le, a nglaterra.

Catalun#a, en "anvi, no es donava "a! d+aquestes dues "ondi"ions: el "ot) i el "arb)s+*avien d+i(!ortar i el (er"at es!an#ol tenia !o"a "a!a"itat de "o(!ra. Malgrat tot, es vaa"onseguir "rear una i(!ortant indKstria t>til, "otonera sobretot. Ta(b van sorgir f2briquesd+indianes, fargues, (olins !a!erers i adoberies.

B+agri"ultura ta(b s+*avia de (odernit7ar i va "o(en%ar a(b l+e>!orta"i) de vins,aiguardents, vinagres i olis.

Cal diferen"iar dos ti!us de f2briques: els va!ors, que estaven dintre de la "iutat, i les "ol=niesindustrials. na "ol=nia industrial era un "onunt d+instalLla"ions industrials i d+equi!a(entsso"ials "ases, es"ola, "a!ella, (er"at, et".; situades fora de la "iutat i al "ostat dels rius, !er a!rofitar l+energia *idr2uli"a. Era "o( una !etit !oble. Ba (s i(!ortant va ser la Col=niaAed), a Es!arraguera.

Els ger(ans 'ona!lata van fundar el 1899 la !ri(era f2bri"a que fun"ionava a(b va!or. an#s des!rs, !er=, va ser destruQda !er una revolta !o!ular. Els va!ors (s i(!ortants vanser El Va!or Vell 18?0; i l+Es!an#a Industrial o Va!or -ou, 18?@;, les dues situades a Aants.

Ba su!erioritat anglesa en els !reus i en el "ontrol del (er"at va obligar la indKstria "atalana a !rotegir la seva !rodu""i). /er ai>=, es va evitar la i(!orta"i) de tei>its anglesos, tant a la/ennsula "o( a les Klti(es "ol=nies a(eri"anes Cuba, Fili!ines, /uerto Ri"o;.

/o" a !o", a Catalun#a es va anar (e"anit7ant la indKstria. n e>e(!le s l+invent de la berguedana, una (2quina de filar que era una versi) "atalana de la s!inning$enn# brit2ni"a.

$N El /as 'as" i la indKstria siderKrgi"a

El /as 'as" era ri" en (ines de ferro. /etites f2briques van e>!ortar el ferro a la restad+Es!an#a i a les "ol=nies a(eri"anes, a!rofitant la !olti"a !rote""ionista i la su!ressi)

!ar"ial dels furs, "osa que !er(etia el lliure "o(er%.

!artir del 180, es va "o(en%ar a e>!ortar a nglaterra i la indKstria siderKrgi"a bas"a vafer un salt endavant. Es van "rear (oltes e(!reses (etalLlKrgiques de transfor(a"i) de l+a"er.questa arren"ada s+e>!li"a !er, a !art de l+e>!orta"i) a &ran 'retan#a, la !olti"a

!rote""ionista i l+e>!ansi) de l+a"er.

$8 ltres a"tivitats industrials i (ineres

/el que fa a la indKstria agroali(ent2ria, "al desta"ar les f2briques de farina, les e(!resesd+elabora"i) de vins i al"o*ols i la !rodu""i) d+oli d+oliva.

n altre se"tor que evolu"ion2 for%a va ser el qu(i", lligat a la indKstria t>til i a lafabri"a"i) de dina(ita !er l+e>!lota"i) (inera.



En el desenvolu!a(ent de la indKstria (e"2ni"a, van desta"ar ini"iatives "o( la f2bri"a deva!or dels ger(ans 'ona!lata, no(brada anterior(ent, i la -ueva Vul"ano, a la 'ar"eloneta189;.

En quant a l+e>tra""i) (inera, a !art del "arb) asturi2 i del ferro bas" i andalKs, es !oten"i2l+e>!lota"i) de les (ines de (er"uri, "oure i !lo(. Ba (aor !art dels (inerals que s+e>treiens+e>!ortaven a l+estranger.

Tema i ": La )egona Rep*blica i la 4uerra ,ivil

1. (e la (ictadura a la Rep*blica 1%3$1%31&

/er substituir /ri(o, el rei lfons SIII va en"arregar a <O(aso 'erenguer la for(a"i) d+unnou govern. El retorn, !er=, al rgi( anterior a la <i"tadura va resultar i(!ossible !er tres"auses:

a; Els !atits din2sti"s Conservadors i Biberals; *avien !erdut durant la <i"tadura l+estru"tura

organit7ativa i estaven des!restigiats. b; B+o!ini) !Kbli"a va identifi"ar la figura del rei a(b la del di"tador i el feia res!onsable dela situa"i). El (onar"a esdevenir en !o" te(!s (olt i(!o!ular.

"; Bes for"es antidin2stiques van !erdre una ini"iativa unit2ria, que "ul(in2 a(b el !a"te deAant Aebasti2 1@90;, alian%a en la qual s+integraren re!ubli"ans d+arreu de l+Estat.

Els signants del !a"te de Aant Aebasti2 van a"ordar la su!ressi) de la (onarquia i la "rea"i)d+un govern !rovisional, ini"iativa la qual tant el /AJE "o( la C-T van donar su!ort.

B+estratgia !er enderro"ar la (onarquia !reveia fer "oin"idir el dia 1 de dese(bre lainsurre""i) d+algunes unitats de l+e>r"it i una vaga general. Tres dies abans, el dia 1, els"a!itans &alOn i &ar"a es van avan%ar a la data "ordada i es van ai>e"ar a Js"a. Van ser ven%uts r2!ida(ent !er unitats governa(entals i el dia 1? van ser e>e"utats. El dia 1 algunsre!resentants del govern !rovisional ilLlegal van ser detinguts. El !la se n+*avia anat a norris.

El 1? <O(aso 'erenguer va di(itir i 3uan 'autista 7nar va ser no(enat !resident delgovern. quest va "onvo"ar ele""ions (uni"i!als !er al dia 1 de abril. Els !artits del !a"tede Aant Aebasti2 van !resentar aquestes ele""ions "o( un referndu( sobre la (onarquia. Elsresultats foren a"la!aradora(ent favorables a les "andidatures re!ubli"anes i el 1?? es va

for(ar el govern !rovisional de la Re!Kbli"a, !residit !er -i"eto l"al2 a(ora. Catalun#a,Fran"es" Ma"i2, lder d+ERC, va !ro"la(ar a 'ar"elona la Re!Kbli"a Catalana.

lfons SIII va (ar>ar "a! a l+e>ili. Ba Re!Kbli"a a era un fet.

2. La )egona Rep*blica 1%31$1%3&



$1 El 'ienni Refor(ador 1@91$1@99;

$ 4overn provisional

El govern !rovisional de la Re!Kbli"a, "onvo"2 ele""ions legislativs !er al 8 de un#. l*ora"o(en%2 a a"tuar en quatre fronts: el treball al "a(!, l+edu"a"i), l+e>r"it i les rela"ions a(bl+Esglsia.

/el que fa al "a(! refor(a agr2ria;, el govern va de"retar ornada laboral de 8 *ores i que els !ro!ietaris tinguessin totes les terres "ultivades si no volien que el seu usedefruit !asss alstreballadors.

En el terren# de l+edu"a"i), es va de"retar la "rea"i) de es"oles !Kbliques, laiques,"oedu"atives i gratuQtes, i noves !la"es de (estre, els sous dels quals van aug(entar. Ta(bes va establir una >ar>a de biblioteques. Tot ai>= !er intentar !alLliar l+analfabetis(e.

En rela"i) a(b l+e>r"it refor(a (ilitar;, es va oferir als "a!s la !ossibilitat de ubilar$sea(b el sou ntegre. (b aquesta (esura s+a"onsegu reduir el no(bre e>"essiu de"o(anda(ents i divisions (a"ro"ef2lia;. Manuel 7aâ va "lausurar l+"ad(ia Militar deAaragossa, dirigida !er Fran"o, i va anulLlar tots els as"ensos !er ele""i) o (rits de guerraobtinguts durant la <i"tadura. Ta(b es va "rear la gu2rdia d+assalt, "os de !oli"ia re!ubli"2.

B+Esglsia al !rin"i!i es va (antenir e>!e"tant, !er= dos su""essos van enterbolir una (i"a lasitua"i). En !ri(er llo", una !astoral del "ardenal Aegura, els ter(es de la qual ferien lasensibilitat re!ubli"ana !erqu elogiaven al rei. El govern en va de(anar la destitu"i), !er=els bisbes van donar su!ort al "ardenal Aegura. En segon llo", (olts "onvents de Madrid vanser "re(ats !er gru!s de gent, "o( a "onseqDn"ia d+una !rovo"a"i) d+un gru! de oves del

Cr"ulo MonOrqui"o que *avien instalLlat un gra(=fon que e(etia la Mar>a Reial i que es !odia sentir !els "arrers. Molts "at=li"s del !as, davant d+aquesta situa"i), van "o(en%ar aveure la Re!Kbli"a "o( un rgi( "ontrari a les seves "onvi""ions.

Bes ele""ions del 8 van donar el trio(f a les for"es d+esquerra i de "entre. Bes Cortssorgides de les ele""ions van en"arregar$se de reda"tar una nova "onstitu"i), que es vaa!rovar el @1. questa "onstitu"i) va refle"tir els valors lai"s i esquerrans.

$ 4overn constitucional

-i"eto l"al2 a(ora, !resident de la Re!Kbli"a, va en"arregar a Manuel 7aâ la for(a"i)

de govern. (s d+a!li"ar la nova "onstitu"i), el govern d+7aâ va "ontinuar les refor(esestablertes !el govern !rovisional i la "on"essi) de l+Estatut d+utono(ia a Catalun#a.

En quant a la llei de refor(a agr2ria, es va "rear la IR, que deter(inava quines terres *aviende ser e>!ro!iades i a qui es donarien. &r2"ies a l+IR, (oltes terres van quedar a dis!osi"i)de l+Estat !er= la distribu"i) de la !ro!ietat entre els "a(!erols va ser lenta i no a"onsegu elno(bre de !ro!ietaris !revistos. quest fra"2s de la refor(a va "onstituir un dels (otius dede"e!"i) dels "a(!erols.

<urant aquest !erode, va *aver$*i o!osi"i) dels se"tors "at=li"s vers el govern, un

ai>e"a(ent anarquista i un intent de "o! d+Estat !er !art de Aanuro al 1@9.

Catalun#a, el govern de la Re!Kbli"a Catalana no(s va durar des del 1? al 18 d+abril de1@91. Els dirigents na"ionalistes "atalans van *aver de renun"iar a la sobirania na"ional i a



l+estat federal. En "anvi, Catalun#a va obtenir un rgi( !rovisional d+autogovern, la&eneralitat de Catalun#a 1?;, i el "o(!ro(s !er !art del govern "entral que s+ini"iaria el

!ro"s !er reda"tar i a!rovar un estatut d+autono(ia. na "o(issi) elegida !er l+asse(blea dere!resentants dels aunta(ents "atalans es va reunir a -Kria i va enllestir un avant!roe"te del+Estatut d+utono(ia de Catalun#a, que va ser a!rovat !el !oble en un referndu( que es"elebr2 el 8.

B+Estatut de -Kria !ro"la(ava el dret de Catalun#a a l+autodeter(ina"i), defensava unaestru"tura federal de l+Estat es!an#ol i definia el !rin"i!at "o( un Estat aut=no( dins de laRe!Kbli"a Es!an#ola. viat es va veure, !er=, que aquest te>t era in"o(!atible a(b el de laConstitu"i) re!ubli"ana, que definia la Re!Kbli"a "o( un Estat integral "o(!atible a(bl+autono(ia de (uni"i!is i regions. B+Estatut es "onvertia en una "on"essi) de les Cortsre!ubli"anes i dei>ava de ser la (anifesta"i) de la voluntat sobirana del !oble "atal2.

El 1@9 va "o(en%ar a les Corts es!an#oles la dis"ussi) de l+Estatut. Ba tra(ita"i) va ser lenta i els !artits dretans llan%aren ata"s durssi(s "ontra l+Estatut, que anaren a"o(!an#ats

d+una intensa "a(!an#a anti"atalanista. Tot i l+intent de "o! d+Estat del general Aanuro,(otivat en !art !er l+o!osi"i) a l+Estatut, el vot re!ubli"2 es va a!legar a favor de l+Estatutgr2"ies a un brillant dis"urs d+7aâ.

Final(ent, el @11@9 es va a!rovar l+Estatut, en"ara que estava (olt retallat res!e"te al+original. i>, Catalun#a quedava "onstituQda "o( a regi) i es donava al govern "entral lafa"ultat de sus!endre l+Estatut. Ba "a!a"itat real de la &eneralitat es trobava li(itada !er laConstitu"i) i l+Estatut i, sobretot, !er la de!endn"ia finan"era del govern "entral.

$ El 'ienni Conservador 1@99$1@9;

El govern de Manuel 7aâ bienni refor(ador; va "aure el @1@99 "o( a "onseqDn"ia delsfets de Casas Vieas, que va ser un ai>e"a(ent "a(!erol el 11 i 1 de gener. Els revoltats vanassaltar la "aserna de la &u2rdia Civil i van (atar alguns gu2rdies. Els refor%os van fer retro"edir els "a(!erols, !er= un gru! es va fer fort en una "abana. <avant d+ai>=, elsgu2rdies van "re(ar la "abana, (atant ai> a tots els o"u!ants. (s, es van afusellar 1?detinguts. 7aâ, (al infor(at, va defensar l+a"tua"i) de la gu2rdia d+assalt i va negar$ne lesatro"itats. 6uan es va saber la veritat, la o!osi"i) va de(anar la seva di(issi). l"al2 a(orava dissoldre les Corts i va "onvo"ar ele""ions !er al 1@11.

<urant el 'ienni Refor(ador, la dreta es!an#ola va tenir te(!s !er reorganit7ar$se. A+*idistingien dos gru!s: un integrat !er (on2rqui"s i fei>istes 3J-A i Falange Es!aôla; i unaltre que a""e!tava la re!Kbli"a CE<, dirigida !er &il$Robles;. <urant la "a(!an#aele"toral, els so"ialistes !resentaven Robles "o( a fei>ista i anun"iaven una revolu"i) so"ialen "as que guan#s la dreta, que tenia un !rogra(a a(b tres !unts: la revisi) de la Constitu"i)

!el que fa als seus !unts lai"s, la su!ressi) de la refor(a agr2ria i l+a(nistia !er a les !ersonesa"usades de deli"tes !olti"s Aanuro, !er e>e(!le;

El resultat de les ele""ions de 1@99 van ser favorables a les "andidatures de "entre i de dreta.En"ara que la CE< va ser qui va obtenir (s vots, el !resident de la Re!Kbli"a va

en"arregar la for(a"i) de govern a Berrou>, lder del /artit Radi"al./o"s (esos des!rs, se"tors del /AJE i de la &T van !re!arar una insurre""i) ar(ada que*avia d+anar a"o(!an#ada d+una vaga general. Ba ini"iativa va ser de Bargo Caballero. El



"onte>t euro!eu e>!li"a aquesta "ons!ira"i): d+una banda, l+as"ens de itler al !oder d+le(an#a el gener d+aquell an#, i de l+altra, la !erse"u"i) a qu van ser sot(esos elsso"ialistes a ustria. El (otiu a(b qu es va ustifi"ar l+es"lat de la revolta va ser l+entrada de(e(bres de la CE< al govern de Berrou>. Els !artits d+esquerra identifi"aven la CE< a(bel fei>is(e., ai> que te(ent un "o! d+Estat, el 10 la &T "onvo"2 una vaga general. Bainsurre""i) ar(ada no(s va trio(far a stKries. Ba revolu"i) asturiana va ser dura(ent

re!ri(ida !er l+e>r"it d+fri"a, "o(andat !er Fran"o. Els altres fo"us de la vaga van ser "ontrolades r2!ida(ent. Ba insurre""i) va fra"assar i els !rin"i!als dirigents obrers van ser detinguts.

Catalun#a, ERC seguei> (anant, !er= "o( a Es!an#a *i *avia "entre$dreta, les rela"ionseren dolentes. <es!rs de la (ot de Ma"i2 el 11@99, Co(!an#s va ser elegit !resident dela &eneralitat. Catalun#a vivia en aquell (o(ent una situa"i) de tensi) a(b el "onfli"te entreels rabassaires !agesos; i els !ro!ietaris i a(b l+ai>e"a(ent anarquista de l+lt Blobregat el11@9. <urant el 1@9? es van a!rovar al /arla(ent no(broses lleis, entre les quals *i *avia laRabassa Morta, que era un "ontra"te de "onreu entre el !ro!ietari i el !ags en el qual aquest

Klti( !ot gaudir de la terra se(!re i quan no (orissin els "onreus vin#es, sobretot;. Ta(b esva a!rovar la Blei de "ontra"tes de "onreu, a(b qu es !retenia i(!edir que els rabassairesfossin e>!ulsats de les terres que "onreaven. El govern de la Re!Kbli"a va !resentar un re"ursque anulLlava aquesta llei alLlegant la seva in"onstitu"ionalitat. El 1 els di!utats d+ERCabandonaven el Congrs dels <i!utats "o( a !rotesta. !er= les nego"ia"ions a(b el govern"entral i alguns reto"s van !er(etre l+a!li"a"i) de la llei @1@9?;.

Ba vaga de"larada el dia 10 i l+entrada de tres (inistres de la CE< al govern de Berrou>un dia des!rs van !rovo"ar la rea""i) del !resident Co(!an#s, que va !ro"la(ar l+EstatCatal2 dins la Re!Kbli"a Federal Es!an#ola. Ba seva "rida, !er=, no va ser seguida !er ningK i

l+ende(2 Co(!an#s i el seu govern es va rendir a les for"es de l+e>r"it. B+Estatut va ser sus!s i el govern de la &eneralitat e(!resonat.

"tes de la &eneralitat 1@91$1@9?;

En l+2(bit e"on=(i", es va "rear el Aervei d+Estadsti"a i l+Institut d+Investiga"ionsE"on=(iques. En l+2(bit so"ial, es va "rear l+Institut "ontra l+tur For%)s, el Consell delTreball i els serveis d+ssistn"ia i /revisi) Ao"ial.

En l+2(bit de la sanitat, va *aver$*i "a(!an#es de va"una"i), es va reorganit7ar l+aten"i)

!ri(2ria i es va "rear nous *os!itals. En l+2(bit de l+ensen#a(ent, es va "rear l+Es"ola -or(al Mi>ta i (oltes biblioteques. Va *aver$*i un !ro"s de nor(alit7a"i) de la llengua,gr2"ies a la "rea"i) del Diccionari general de la llengua catalana !er !art de /o(!eu Fabra.En l+2(bit "ultural, "al es(entar la legisla"i) favorable a la (illora de la "ondi"i) de la dona:

!er !ri(era vegada la dona quedava equi!arada urdi"a(ent a l+*o(e dins del (atri(oni.

.......................................................................................................................................................

rran de la !rofunda "risi del 101@9?, els governs de "entre$dreta van quedar to"ats !olti"a(ent. Bes a"tua"ions del govern durant el 1@9 van ser (olt i(!o!ulars: la

"ontrarefor(a agr2ria, el bloqueig de l+Estatut d+utono(ia bas", et". El @1@9 el govern deBerrou> es va veure obligat a di(itir "o( a "onseqDn"ia de l+es"2ndol de "orru!"i) del+estra!erlo. <avant d+aquesta situa"i), el !resident a(ora va dissoldre les Corts i va"onvo"ar ele""ions el 11@9. B+esquerra s+*i va !resentar unida en una "oali"i) liderada



!er ERC ano(enada Front /o!ular. Ba CE<, !er tal de "ontrarestar el Front /o!ular, es vaauntar a(b altres !artits dretans i va for(ar el 'loque -a"ional. Catalun#a, al Front/o!ular se l+ano(enava Front d+Esquerres i al 'loque -a"ional, Front Catal2 d+Jrdre.

Ba "oali"i) d+esquerres va guan#ar i van tornar a !osar en (ar>a tot el que el govern anterior *avia !arat 1r !ar2graf &uerra Civil;.

la dreta es va "onstatar un aug(ent de les a"tivitats violentes !er !art de la FalangeEs!aôla i les 3J-A, que va su!osar la !erse"u"i) del !artit i l+e(!resona(ent del lder de laFalnge: /ri(o de Rivera fill. quest !artit !ro!osava una alternativa autorit2ria al rgi(

!arla(entari i tant ells "o( els requets "arlins; entrenaven es"a(ots !ara(ilitars.

l+esquerra ta(b s+observava una radi"alit7a"i). En el /AJE, a (s, s+*avia una divisi)interna entre els (s radi"als i els (s (oderats, d+idees so"ialde(="rates. El @1@9 s+*aviafor(at el /JM i el N1@9 el /AC. El 1@9, la C-T va refer(ar la seva !osi"i)antire!ubli"ana a(b un !rogra(a d+a""i) radi"al en qu es !ro!ugnava la su!ressi) del "ultereligi)s, la "onfis"a"i) de tots els bns i l+organit7a"i) "olLle"tiva de la !ro!ietats i la so"ietat

a travs de "o(unes lliures.

Ba guerra no era inevitable, !er= a difern"ia d+altres !aQsos, a Es!an#a la difern"ia va venir b2si"a(ent de l+a"titud i la voluntat d+un se"tor de l+e>r"it, que estava dividit des del"o(en%a(ent de la Re!Kbli"a. Van sorgir algunes asso"ia"ions "landestines MR i ME;.

3. La 4uerra ,ivil 1%3$1%3%&

El 181@9 a(ora en"arreg2 la for(a"i) de govern a Manuel 7aâ, el qual va "o(en%ar aa!li"ar i((ediata(ent el !rogra(a del Front /o!ular: "ontinua"i) de la refor(a agr2ria Blei

de Contra"tes de Conreu, et".;, a(nistia !els !resos !olti"s, restabli(ent de la &eneralitat il+Estatut de Catalun#a i tr2(its !er l+Estatut bas" i es va "ontinuar a(b la refor(a edu"ativa.

El N? l"al2 a(ora va ser destituQt de la !residn"ia de la Re!Kbli"a i en el seu llo" va serelegit el !resident del govern: 7aâ. El seu "2rre" va !assar a (ans de Casares 6uiroga. Eldesordre !Kbli" es va (anifestar de tres (aneres: violn"ia al "a(!, "onfli"tes laborals iate(!tats !olti"s, !rotagonit7ats !els falangistes i (on2rqui"s, !el que fa a la dreta, i !elssindi"alistes, els "o(unistes i els anarquistes, !el que fa a l+esquerra.

B+ate(!tat (s signifi"atiu va ser el que "ost2 la vida a Calvo Aotelo el 19N1@9, dirigent de

Renova"i)n Es!aôla. quest fet va !roduir un gran i(!a"te entre la dreta, es!e"ial(ent entreels (ilitars que !re!araven la insurre""i) "ontra la Re!Kbli"a. B+ate(!tat fou "o(s !er(e(bres de la gu2rdia d+assalt "o( a re!res2lia de l+assassinat de 3os del Castillo tinent dela gu2rdia d+assalt; !er !art dels falangistes.

<es del (o(ent en qu es !ro"la(2 la Re!Kbli"a una !art de l+e>r"it li fou *ostil i *i"ons!ir2 intent de "o! d+Estat de Aanuro, 1@9;. Entre les diverses "ons!ira"ions que vansorgir, desta"a la de la nit de les ele""ions del 1@9. 6uan es va "oni>er el trio(f del Front/o!ular. Fran"o va !ro!osar la de"lara"i) de l+estat de guerra, "osa que no es va !roduir. Elgovern re!ubli"2 era "ons"ient d+aquest !erill i !er ai>= situ2 (ilitars de !rovada fidelitat

re!ubli"ana "o( a "a!s de les divisions org2niques.

l 91@9 es "o(en%aren a tra(ar diverses "ons!ira"ions al*ora. !artir d+abril, !er=, seriael general Mola qui !re!araria una >ar>a "ol!ista (s "onsistent, que obtindria la "onfian%a



de tots els (ovi(ents antire!ubli"ans. El govern de la Re!Kbli"a va intentar evitar aquestes"ons!ira"ions i va enviar els (ilitars (s !erillosos a diferents destina"ions Fran"o a lesCan2ries, &oded a Mallor"a, Mola a /a(!lona et".;

El "o! d+Estat de Mola *avia de ser una a""i) r2!ida en qu, a difern"ia d+altres "o!s d+Estat,no s+*avia de dubtar al*ora de re")rrer al grau de violn"ia que "algus !er tal de trio(far. El"o! estava !revist !er a final de uliol, !er= es va avan%ar al dia 18 a "ausa del gran i(!a"tee(o"ional de l+assassinat de Calvo Aotelo. Ba "ons!ira"i) (ilitar estava en "onne>i) a(b unatra(a "ivil d+i(!ortants terratinents i finan"ers, "o( 3oan Mar"* que l+11N va fer arribar alnord d+fri"a un avi) !er traslladar Fran"o de les Can2ries al Marro" en el (o(ent en que es

!rodus l+ai>e"a(ent.

Ba revolta (ilitar es va ini"iar a Melilla el 1NN1@9. Fran"o volava de les Can2ries alMarro" i es !osava al "a!davant de l+e>r"it d+fri"a. El "a! (ilitar de Melilla, fidel a laRe!Kbli"a, va ser afusellat. <es d+aqu, la revolta es va e>tendre "a! a altres "iutats afri"anes"o( Tetuan, Ceuta, Barrai>, et". B+afusella(ent !osava de (anifest que els insurre"tes, des

d+un bon "o(en%a(ent, volien i(!osar una nova legalitat (itan%ant la violn"ia. El 18N esva al%ar a Aevilla 6uei!o de Blano i, durant aquella nit, Mola i altres "a!s (ilitars vande"larar l+estat de guerra a la resta d+Es!an#a.

Ba insurre""i) no trio(f2 arreu i el 0N el !as va quedar dividit. Els rebels *avien trio(fat al+Es!an#a rural interior;. Ba resta del !as es (antingu fidel a la Re!Kbli"a, que "onservavales "iutats (s i(!ortants i les 7ones industrials. Bes tro!es afri"anes *avien quedat frenadesa l+estret de &ibraltar, on l+r(ada, que s+*avia (antingut fidel a la Re!Kbli"a, els barrava el

!as.

Catalun#a la insurre""i) es va lo"alit7ar b2si"a(ent a 'ar"elona, on els efe"tius (ilitars esvan al%ar el 1@N. Els insurre"tes !retenien arribar al "or de la "iutat !er "ontrolar els "entresofi"ials. Militants de la C-T$FI, !er=, vigilaven les "asernes des del dia 1N, quan tot va"o(en%ar, i els insurre"tes van ser aturats a diversos llo"s de la "iutat, on es van to!ar a(b laseva resistn"ia. &oded, que s+*avia des!la%at des de Mallor"a fins 'ar"elona, va veure queno *i *avia res a fer i es va rendir. Ba seva alLlo"u"i) !er r2dio en qu re"onei>ia la derrota vades(otivar els insurre"tes d+altres llo"s de Catalun#a i les diverses "asernes de 'ar"elona esvan rendir una rere l+altra. Els revoltats van fugir i els re!ubli"ans que els assetaven es vana!oderar de les ar(es. Milers de fusells, (etralladores i de(s van anar a !arar a (ans de"ivils.

tota l+Es!an#a re!ubli"ana es van anar "reant no(brosos "o(its lo"als i !rovin"ials quevan anar assu(int es!ont2nia(ent l+ad(inistra"i) dels aunta(ents i de les institu"ions,en"ara que el govern "entral, el govern aut=no( "atal2 i els al"aldes "ontinuaven re!resentantla legalitat for(al. <urant aquets tres dies 18, 1@, 0; va *aver$*i tres !residents diferents:6uiroga fins el 18, 'arrios que va intentar !a"tar a(b Mola sense >it; el 1@ i 3os &iral a

!artir del dia 0.

Els "o(its, l+*ege(onia dels quals "orres!onia a la C-T, van "o(etre (ols abusos de !oderi no(brosos assassinats. la 7ona re!ubli"ana l+e>r"it *avia desa!aregut. B+esfor% (ilitar

dels re!ubli"ans en els !ri(ers (esos de guerra va ser assu(it !er (il"ies o "olu(nes !o!ulars voluntaris "ivils;.



Els generals rebels van anar substituint (itan%ant l+Ks d+una violn"ia e>tre(a els al"aldes,governadors, et". que re!resentaven la legalitat vigent. Molts dels si(!atit7ants dels sindi"atsi dels !artits que integraven el Front /o!ular van ser assassinats.

9$1 Ba di(ensi) interna"ional de la guerra

Euro!a est2 ,en aquell (o(ent, en un !erode de !au ar(ada. lguns !aQsos no es van quedar

indiferents al que !assava a Es!an#a, a que *avia alguns que tenien rgi(s fei>istesle(an#a, It2lia; i si(!atit7aven a(b els insurre"tes i *i *avia una gran !otn"ia "o(unistaRAA; que si(!atit7ava a(b els re!ubli"ans.

l b2ndol insurre"te, le(an#a a!ort2 avions i *o(es legi) Condor;. It2lia a!ort2 *o(esCor!o di Tru!!e Voluntarie;, vai>ells i tan"s. /ortugal a!ort2 *o(es Viriato;. !art, Fran"ova "o(!rar (er"edaris (arroquins !erqu audessin.

l b2ndol re!ubli"2, els re!ubli"ans van enviar or a l+RAA i aquests, a "anvi, van enviarinstru"tors i estreteges !er "oordinar l+o!era"i). M>i" ta(b va "ontribuir audant en el que

va !oder. (s, *i *avia les 'rigades Interna"ionals brigadistes; que eren voluntaris quevenien !er lluitar "ontra el fei>is(e.

<es!rs *i *avia un b2ndol 4neutre5. nglaterra i Fran%a *avien fir(at un a"ord de no$interven"i) i EE va sub(inistrar !etroli las franquistes.

9$ Bes fases de la guerra

El !ri(er obe"tiu (ilitar dels insurre"tes era Madrid. Mola envi2 "olu(nes de falangistes irequets des de /a(!lona, Valladolid i 'urgos B+e>r"it d+fri"a *avia a"onseguit !assarfinal(ent l+estret de &ibraltar gr2"ies a l+avia"i) ale(an#a. n "o! a la !ennsula, Fran"o vaarribar a Aevilla i es va dirigir "a! a Madrid !er E>tre(adura, que va o"u!ar (algrat ladefensa aferrissada que van o!osar els re!ubli"ans. /er= quan va arribar a la rodalia deMadrid, l+efi"a% defensa de la "a!ital el va aturar. -o obstant ai>=, el govern re!ubli"2 es vatraslladar a Valn"ia. El @1@9, Mola va o"u!ar Irun i Aant Aebasti2, (entre les tro!es delsrevoltats "on"entrades a &al"ia arribaven a Jviedo.

Bes (il"ies "atalanes, que es van dirigir "a! al front d+rag), van o"u!ar algunes !obla"ions !er= van ser frenades a Js"a, Aaragossa i Terol. Ba desorganit7a"i) i la (an"a de !re!ara"i) d+aquestes "olu(nes e>!liquen la seva feblesa. Ta(b fra"ass2 l+e>!edi"i)

"atalana a Mallor"a i Eivissa.El 11@9N les tro!es insurre"tes van intentar la "onquesta de Madrid, !er= no *o vana"onseguir gr2"ies, sobretot, als brigadistes. <avant de la i(!ossibilitat d+o"u!ar la "a!ital,Fran"o de"id anar$se+n a la "onquesta de M2laga i a la liquida"i) del front nord. Mola va

!erdre la vida en un a""ident d+avi) el un# d+aquell an#. Va ser substituQt !er <2vila.

B+o"u!a"i) del nord va ser (olt dif"il. Els insurre"tes volien el front nord !els seus re"ursos.Els re!ubli"ans es van defensar en el 4"intur) d+a"er5, que va "aure a "ausa dels in"essantsata"s rebels. Els insurre"tes, a(b l+auda dels avions ale(an#s i italians, van bo(bardear"iutats basques, "o( &uerni]a on *i *avia el /arla(ent bas";. Fran"o, !er=, va a"usar elsre!ubli"ans d+aquests ata"s. /o" des!rs d+ai>=, va "aure 'ilbao.



Els re!ubli"ans, !er aturar els ata"s rebels, van intentar fer (aniobres de distra""i) a 'runete i'el"*ite i ai> fer que els rebels se n+anessin del nord, "osa que no va !assar. /o" a !o", lesaltres "iutats del front nord van anar "aient en (ans insurre"tes.

<es!rs del trio(f al front nord, Fran"o va tornar a ata"ar Madrid, aquesta vegada a travs de&uadalaara, !er= ta(!o" se+n va sortir i va de"idir anar$se+n "a! al front d+rag). El91101@9N el govern de la Re!Kbli"a es trasllada de Valn"ia a 'ar"elona. El dese(bred+aquell an# els re!ubli"ans van llen%ar una ofensiva "ontra Terol i la van re"u!erar, en"araque al 1@98 la van !erdre.

El 91@98 Fran"o ini"i2 una ofensiva "ontra Catalun#a. !rin"i!is d+abril va o"u!ar Bleida iva derogar l+Estatut d+utono(ia "atal2. (b ai>= la 7ona re!ubli"ana quedava dividida:Catalun#a !er una banda i el "entre$est d+Es!an#a !er una altra. B+e>r"it re!ubli"2 va

!re!arar una ofensiva a la 7ona de l+Ebre !er tal de tornar a unir el territori re!ubli"2. Malgratles vi"t=ries ini"ials, la "ontraofensiva franquista va fer re"ular els re!ubli"ans a l+altra bandade l+Ebre, de (anera que Catalun#a qued2 indefensa. Ba batalla de l+Ebre va a"abar el

1111@98 i es va "ara"terit7ar !er la violn"ia dels "o(bats i !er l+ano(enada 4 del biber)5, que eren lleves de soldats oves a les qual els re!ubli"ans van *aver de re")rrer.

Fran"o va donar l+ordre d+ini"iar l+ofensiva final "ontra Catalun#a. El 11 van o"u!ar Tarragona, el 1 'ar"elona i el ? &irona. Cin" dies des!rs, arribava a la fronterafran"esa. El govern re!ubli"2, bas" i "atal2 van !assar la frontera, unta(ent a(b (ilers de

!ersones que fugien. El 81@9@ 7aâ va di(itir "o( a !resident de la Re!Kbli"a i a no vaser substituQt !er ningKP no obstant ai>=, 3uan -egrn, "a! del govern, va tornar a Valn"ia !er dirigir la resistn"ia de la 7ona re!ubli"ana, !er= a no *i *avia res a fer. <es del !unt de vista(ilitar, les tro!es re!ubli"anes !odien *aver resistit un quants (esos (s, !er= des del !unt

de vista *u(2, la des(oralit7a"i) dels soldats i de la !obla"i) "ivil va !re"i!itar elsesdeveni(ents. El 891@9@ les tro!es franquistes o"u!aven Madrid. B+Klti(a "iutat o"u!ada

!els rebels va ser la"ant, tres dies des!rs. B+1?1@9@ la guerra *avia a"abat.

'. Les Rereguardes

?$1 ona re!ubli"ana

!artir del 0N1@9 a la 7ona re!ubli"ana es van donar tres fen=(ens: l+a!ari"i) d+un nou !oder, la "rea"i) de les (il"ies !o!ulars i la "olLle"tivit7a"i) de l+e"ono(ia.

Ven%uda la insurre""i) (ilitar a 'ar"elona, el !resident de la &eneralitat Blus Co(!an#s va !ro!osar a la C-T que for(s un nou organis(e de !oder a(b totes les for"es antifei>istes.El 1N1@9 es va for(ar el Co(it Central de Mil"ies ntifei>istes de Catalun#a, que *aviad+a"tuar "o( a govern de Catalun#a. Bes desfetes (ilitars dels re!ubli"ans, l+e>!ansi) dels"o(its i la difi"ultat de "oordinar$los van (otivar la "rea"i) el @ d+un govern d+unitat

!residit !er Tarradellas. El CCMC es va dissoldre l+110.

Bes dis"re!2n"ies !oltiques no van desa!ari>er. <+una banda, C-T i /JM defensaven ferla revolu"i) al*ora que la guerra i /AC, &T i Esquerra Re!ubli"ana, de l+altra, eren

!artidaris de guan#ar la guerra !ri(er i aornar (entrestant la revolu"i). qu s quan van

a!ari>er les (il"ies !o!ulars. Ba revolu"i) s+*avia ini"iat aquell (es de uliol a(b la"olLle"tivit7a"i) es!ont2nia de l+e"ono(ia (esura que feia que tot sigues de tots;.



<es!rs dels !ri(ers dies de lluita "ontra els insurre"tes, els treballadors, en retornar a lafeina, es van trobar que la (aoria dels a(os *avien fugit. i> la "lasse obrera es va fer"2rre" de les e(!reses. difern"ia de la na"ionalit7a"i), la "olLle"tivit7a"i) es "ara"terit7ava

!er l+autogesti) dels treballadors.

B+e>!ansi) d+aquest !ro"s va !ortar a la "rea"i) del Consell d+E"ono(ia de Catalun#a, queva reda"tar el <e"ret de "olLle"tivit7a"ions i "ontrol obrer d+indKstries i "o(er%os. l "a(!"atal2 la "olLle"tivit7a"i) va ser gaireb ine>istent. Bes transfor(a"ions e"on=(iques van anar a"o(!an#ades d+altres (esures revolu"ionaries, "o( la (uni"i!alit7a"i) de les "ases delloguer en ve7 de !agar el alquiler al a(o de la "asa, se lo !agabas al a#unta(iento;.

la 7ona re!ubli"ana, la re!ressi) es va "ara"terit7ar !er un !rofund anti"leri"alis(e i tot*o(que fos sus!e"te de donar su!ort a la revolta (ilitar, va !atir una re!ressi) irra"ional.

3os &iral va di(itir i va ser substituQt !er Bargo Caballero, el qual va governar de @1@9 a1@9N. Va for(ar un govern d+unitat integrat !er so"ialistes, sindi"alistes, re!ubli"ans"o(unistes i na"ionalistes. El seu govern va anar re"u!erant lenta(ent els !oders de l+Estat.

Ba "risi !olti"a a la rereguarda re!ubli"ana va es"latar arran dels fets de (aig de 1@9N a'ar"elona. <el al N d+aquell (es va tenir llo" un enfronta(ent ar(at a la "iutat entre for"esanar"osindi"alistes i el /JM d+una banda, i for"es d+ordre !Kbli" de la &eneralitat i(ilitants del /AC i la &T, de l+altra. Ba !ugna !olti"a a venia de llun# !rioritat derevolu"i) o de guerra; i *avia "ul(inat a(b l+assassinat de Cortada, dirigent del /AC.

El es va ordenar l+o"u!a"i) de l+edifi"i de Telef=ni"a, "ontrolat !er la C-T, a fi de li(itarel !oder dels anarquistes. quests s+*i van resistir !er les ar(es i durant sis dies 'ar"elonas+o(!l de barri"ades i *i *agus enfronta(ents ar(ats. Ba "risi es va resoldre a(bl+envia(ent !el govern "entral de gu2rdies d+assalt. quests fets van su!osar la su!ressi) deles "o(!etn"ies sobre seguretat de la &eneralitat en favor del govern de la Re!Kbli"a. Els"o(unistes van !re"i!itar la "risi del govern "entral i van !osar "o( a "ondi"ions !er"ontinuant "olLlaborant la dissolu"i) de la /JM i la di(issi) de Bargo Caballero. quest,

!er=, es va negar i 7aâ !resident de la Re!Kbli"a; davant d+aquesta situa"i) que es !lanteava, el va destituir i va en"arregar la for(a"i) d+un nou govern a -egrn.

(b el govern de -egrn, que es va (antenir fins al final de la guerra, la influn"ia dels"o(unistes al govern i a l+e>r"it va aug(entar. -egrn va orientar la seva !olti"a a resistir aultran%a, a enfortir l+Estat i a !oten"iar un e>r"it !o!ular. Ta(b va treure "o(!etn"ies a la

&eneralitat. Ba seva !olti"a es !las(2 en un !rogra(a, ano(enat els 19 !unts, a(b qu !retenia te(!tear la !ossibilitat d+un ar(isti"i !au nego"iada;.

?$ ona insurre"ta

Ba (ort de Aanuro en l+a""ident d+avia"i) va dei>ar els revoltats sense un "a! visible. Badire""i) de l+ai>e"a(ent (ilitar l+*avia d+e>er"ir una 3unta de <efensa -a"ional, "reada a'urgos i !residida !er Miguel Cabanellas. n "o! vist que el "o! d+Estat es "onvertia en unaguerra "ivil, la ne"essitat d+un "o(anda(ent Kni" !er dirigir$la va !ortar als generals insur$gents a !ro"la(ar Fran"is"o Fran"o "a! de l+Estat i generalssi( dels e>r"its 1101@9;.

Ba !ri(era (esura de Fran"o fou la "rea"i) d+una 3unta T"ni" de l+Estat. Els insurre"tes !retenien "ontrarestar l+obra de la Re!Kbli"a: tornar les terres als !ro!ietaris e>!ro!iats, fer(ar>a enrere les refor(es edu"atives i !ro*ibir tots els !artits !olti"s i sindi"ats.



En la 7ona insurre"ta ta(b es va viure en un "li(a de terror. E!isodis "o( els afusella(entssense udi"i de (s de 000 !ersones a 'adao7 o els 4!asseos5 de "a(!erols andalusos ir a

bus"ar a alguien !ara asesinarlo en "ualquier des"a(!ado; s)n re!resentatius del "li(a devioln"ia que es va viure.

En aquest b2ndol, ningK dis"utia la !ri(a"ia (ilitar de Fran"o, !er= en el terren# !olti" *i*avia dis"re!2n"ies entre Falange i 3J-A anti(on2rquiques; i Co(uni) Tradi"ionalista(on2rqui"a i a(b un !retendent "arl a la "orona: Savier de 'orb)$/ar(a;. Ta(b *i *avia(on2rqui"s alfonsins que. unta(ent a(b (e(bres la CE< i Renova"i)n Es!aôla, volienel retorn al tron es!an#ol d+lfons SIII, que estava e>iliat.

El fet (s greu de tensi) !olti"a es !rodu el ?1@9N a Aala(an"a enfronta(ent a trets entrefa""ions de falangistes;. Fran"o rea""ion2 i el dia 1@ !ro(ulg2 un de"ret d+unifi"a"i). segonsel qual es "reava un !arit Kni": FET # de las 3J-A, al qual se sot(etien la CE< i els gru!s(on2rqui"s. _bvia(ent, Fran"o n+era el "a! d+aquest nou !artit. i>, el generalssi( tan"avael seu "er"le del seu !oder absolut: "a! de l+e>r"it, de l+Estat, del govern i d+un !artit !olti"

Kni".Tema !: El ran-uisme 5&

1. El ran-uisme

Fran"o va ser un (ilitar afri"anista d+un "atoli"is(e ele(ental que !rofessava unna"ionalis(e es!an#ol de signe agressiu i e>"loent. Considerava les virtuts de la erarquia, ladis"i!lina i l+ordre "o( l+essn"ia dels valors na"ionals. Els seus senti(ents religiosos es vanintensifi"ar gr2"ies al su!ort de l+Esglsia, que va qualifi"ar la insurre""i) de "roada. Fran"ova arribar a identifi"ar$se a(b un !ersonatge elegit !er <u !er salvar la !2tria. Catoli"is(e i

!2tria van esdevenir la (atei>a "osa, !er a ell.

El na"ionalis(e agressiu es basava en una inter!reta"i) *eroi"a de la *ist=ria d+Es!an#a. Els(odels del !assat que "alia i(itar eren l+!o"a dels Reis Cat=li"s, la "onquesta d+(ri"a il+i(!eri dels ustries. Aegons Fran"o, els ene(i"s naturals que "ons!iraven "ontra Es!an#aeren els liberals, els (a%ons, els anarquistes, els ueus, els so"ialistes i els "o(unistes. (sla seva idea d+Es!an#a s+identifi"ava a(b Castella, sense ad(etre "a! altra difern"iana"ional, "o( la bas"a o la "atalana, que "onsiderava que eren se!aratis(es que "alia"o(batre i eli(inar. Valorava negativa(ent la de(o"r2"ia, la se!ara"i) de !oders i "reia en la

unitat, l+autoritat i la erarquia./er Fran"o, el !oble es!an#ol era "o( un (enor d+edat, a que no estava "a!a"itat !er viureen de(o"r2"ia. (b ai>= ustifi"ava el seu obe"tiu (2>i(: (antenir$se en el !oder sensel(its te(!orals de "a! (ena, a(b l+e>"usa de salvar el !as i de redre%ar$lo.

El franquis(e va ser la versi) del fei>is(e a Es!an#a. Es tra"tava de la "onstru""i) d+un Estatnou, essen"ial(ent antide(o"r2ti" i totalitari. Es "ara"terit7ava !er la sub(issi) a un "abdill,la re!ressi) total dels se"tors desafe"tes, la nega"i) de les llibertats b2siques, la !r2"ti"a del+arbitrarietat urdi"a i l+organit7a"i) de (ovi(ents de (asses, a"o(!an#ats d+una litKrgia

!r=!ia.

Ba di"tadura ta(b !resentava algunes es!e"ifi"itats: el rgi( de Fran"o no va tenir un !artitKni" tan "o*esionat, l+e>r"it va tenir una influn"ia (s gran i la !resn"ia del "atoli"is(e va



ser (olt i(!ortant. -o va for(ular ni !ra"ti"ar els !rin"i!is ra"istes que van "ara"terit7ar elsaltres totalitaris(es euro!eus.

1$1 Els su!orts de la di"tadura

Els su!orts de la di"tadura foren l+e>r"it, l+Esglsia, la Falange, els "arlins i la dreta (s"onservadora. Ca! d+aquests gru!s, !er=, no va tenir for%a !er i(!osar$se als altres i va

a"abar *avent$*i dis"re!2n"ies i tensions entre ells. Fran"o distribu astuta(ent els "2rre"s !olti"s sense "o(!ro(etre+s (ai del tot a(b "a! i fent els ulls grossos a la "orru!"i).

Els (ilitars foren el su!ort (s de"idit i fidel de Fran"o. Molts (inistres, alts "2rre"s buro"r2ti"s, "o(anda(ents de la &u2rdia Civil, et". eren (ilitars. Ba erarquia e"lesi2sti"a i !art del "lergat van "onstituir el !oder legiti(ador de la di"tadura franquista. El 1@9l+Esglsia va fir(ar un "on"ordat a(b la Aant Aeu, on va obtenir i(!ortants "on"essions, "o(la !resn"ia en altes institu"ions del rgi(. Co( a "ontra!resta"i), Fran"o tenia el dret de

!resenta"i) quan *i *avia una va"ant en un bisbat "onsistia a !resentar un "andidat a o"u!aruna seu e!is"o!al va"ant;.

En rela"i) a(b el !oder e>e"utiu, els ano(enats "at=li"s eren un de les fa(lies !resents entots els governs de Fran"o, i solien en"arregar$se dels (inisteris d+Edu"a"i). isenda i fersEstrangers. Ta(b estaven fi"ats !er all2 els de l+J!us <ei.

El su!ort de l+Esglsia no va ser tan (onolti" "o( el de l+esta(ent (ilitar. lguns se"tors de"reients, es!e"ial(ent a Catalun#a, van ser se(!re *ostils al franquis(e. !artir del Con"iliVati"2 II una !art de la erarquia e"lesi2sti"a i del "lergat va ini"iar un distan"ia(ent

!rogressiu del rgi(.

Ba Falange i els "arlins van ser ta(b uns !ilars ideol=gi"s fona(entals. Ba Falange "onstituQaun "os buro"r2ti" de l+Estat i d+organit7a"i) en el sindi"at verti"al sindi"at franquista en elqual estaven integrats treballadors i !atrons;. !artir de 1@8, es va integrar en elMovi(iento -a"ional, que substituQa a FET # de las 3J-A. Els falangistes s+o"u!aven delssindi"ats, del Movi(iento -a"ional i de les "arteres d+abitatge, Treball i gri"ultura . (b(en#s !es, els "arlins es van o"u!ar de del Ministeri de 3ust"ia i de la !residn"ia de lesCorts. Totes dues for"es Falange i "arlins; "onstituQen el !oder organit7ador so"ial i sindi"aldel rgi(.

Ba di"tadura ta(b tenia el su!ort so"ial dels terratinents, els finan"ers, els e(!resaris, els

!etits i (itans !ro!ietaris agraris i la "lasse (itana de les 7ones rurals. Ta(b va rebre unsu!ort !o!ular indire"te (aoria silen"iosa o franquis(e so"iol=gi";

1$ Fase totalit2ria 1@9@$1@@;

Ta(b es !odria dir !ostguerra, "ara"terit7ada !el retro"s e"on=(i" i ideol=gi" i la duresa dela re!ressi).

El 1@98 es va "rear el Fuero del Trabao, que eren "o( uns 4drets5 *i!otti"s que tenien elstreballadors i les obliga"ions de l+e(!resa i l+Estat vers la !rodu""i).

En es"latar la Aegona &uerra Mundial, Es!an#a es de"lar2 neutral, !er= davant dels trio(fsd+le(an#a, va !assar de la neutralitat a la no$belLliger2n"ia ideol=gi"a(ent a favor de les

!otn"ies de l+Ei> !er= sense !arti"i!ar;. (s de les tra(eses a le(an#a de òlfra(i



(ineral !er fabri"ar (uni"ions;, el rgi( envi2 la <ivisi)n 7ul 1@?1$1@?9; a lluitar alfront de l+RAA. !artir de 1@? quan la guerra "o(en%2 a anar (ala(ent !er a l+Ei>,Es!an#a tornar a !ro"la(ar$se neutral.

Ba di"tadura es va dotar de dues noves institu"ions a(b l+obe"tiu de (ostrar una i(atge (sre!resentativa: les Corts i el Fuero de los Es!aôles, que (s que res eren si(b=liques. BesCorts "onstaven de !ro"uradors elegits dire"te o indire"ta(ent !er Fran"o. -o servien de(olt, tan sols elaborava lleis "onsensuades !er Fran"o. El Fuero de Bos Es!aôles era unade"lara"i) de drets dels es!an#ols, una (ena de "onstitu"i).

l la fi de la Aegona &uerra Mundial, la di"tadura va quedar aQllada. Bes !otn"ies guan#$adores Fran%a, Regne nit, EE i RAA; "onsideraven Es!an#a l+Klti( redu"te euro!eudel fei>is(e. El 1@? l+J- no va ad(etre el rgi( i Fran%a va tan"ar fronteres a(bEs!an#a. /er re"o(ana"i) de l+J-, els !aQsos (e(bres van retirar els a(bai>adorsd+Es!an#a.

Fran"o !resent2 aquest aQlla(ent "o( una "on>or>a interna"ional dels ene(i"s d+Es!an#a. Va

!rendre algunes (esures !er (illorar la i(atge del rgi(: l+eli(ina"i) de la saluta"i) a(b el bra% enlaire i la !ro(ulga"i) de la Be# de Au"esi)n. Aegons aquesta llei, Es!an#a esdeveniaun regne !er= el "a! de l+Estat "ontinuava sent Fran"o a !er!etuQtat, el qual quedava fa"ultat

!er designar el seu su""essor, a ttol de rei, quan *o "regus o!ortK. Ta(b es van "rear elConsell de Regn"ia que substituiria Fran"o en "as de que (ors sense no(enar unsu""essor; i el Consell del regne que seria qui elegiria el su""essor de Fran"o i el govern siell (oria sense fer$*o;. Res!e"te a la seva su""essi), el di"tador no va es(entar (ai quinaseria la dinastia "ridada a regnar. /er= va ser signifi"atiu que l+an# 1@?8 a"onsegus que el ntd+lfons SIII, 3oan Carles a"tual rei;, s+eduqus a Es!an#a sota la seva tutela.

Ba tensi) "rei>ent entre EE i l+RAA va donar un valor !olti" i(!ortant al+anti"o(unis(e del rgi( es!an#ol, a que la situa"i) estratgi"a del !as li !ro!or"ionava unalt valor (ilitar. i>= "o(!ort2 un "anvi d+a"titud d+EE vers la di"tadura. El 1@?@ la

ban"a nord$a(eri"ana va "on"edir un !rste" al govern es!an#ol. El 1@0 l+J- va anulLlarl+aQlla(ent di!lo(2ti" del rgi( i els Estats nits va a!rovar la "on"essi) a Es!an#a d+unaltre !rste". El 1@ Es!an#a era ad(esa a l -EACJ i el 1@9 EE sign2 a(b el governes!an#ol el !a"te de Madrid, segons el qual es "reaven bases (ilitars nord$a(eri"anes aEs!an#a a "anvi d+aut (ilitar i e"on=(i". El 1@ Es!an#a era ad(esa a l+J-. B+an# 1@8es va !ro(ulgar la Be# Funda(ental de /rin"i!ios del Movi(iento -a"ional, les bases

ideol=giques del rgi(.

1$9 Fase te"no"r2ti"a 1@@$1@@;

Es va "ara"terit7ar !er la in"lusi) en el govern de te"n="rates, e"ono(istes alguns !ertinentsa l+J!us <ei;. <es del !unt de vista so"ial, s+e>!eri(ent2 una (odernit7a"i) a""elerada del+e"ono(ia i la so"ietat es!an#ola. l 1@ es va !ro(ulgar la Be# de /rensa, !ro!i"iada !erManuel Fraga. questa llei !er(etia, !er !ri(era vegada, la llibertat d+e>!ressi), a(b "ontroli "autela. quest an# ta(b es va a!rovar la Be# JrgOni"a del Estado, que es tra"tava d+una4"onstitu"i)5 franquista a(b la qual es volia assegurar la !ervivn"ia del rgi( des!rs de la

(ort de Fran"o. Es va "rear ta(b la Be# de Bibertad Religiosa 1@N;, que tolerava el "ulte !rivat i !Kbli" d+altres religions. El 9N1@@ Fran"o va designar 3oan Carles el seusu""essor.



1$? Ini"i de la des"o(!osi"i)

Els !ri(ers s(!to(es de des"o(!osi"i) de la di"tadura es van "o(en%ar a donar a !artir de1@@, tot i que l+e>!ansi) e"on=(i"a es!an#ola va "ontinuar fins 1@N9. n !ri(er s(!to(ava ser el deteriora(ent fsi" de Fran"o, que "ada vegada delegava (s !oder en el seu *o(ede "onfian%a: Carrero 'lan"o. ltres s(!to(es van ser que *i va *aver un distan"ia(ent

!rogressiu de l+Esglsia i la "a!a"itat (obilit7adora de l+o!osi"i) va aug(entar, "o( es vaveure en el !ro"s de 'urgos "ontra ET. Ba "risi de la di"tadura ta(b es va agreuar elsdarrers an#s a "ausa de les a""ions terroristes de ET i del FR/.

Ba de"adn"ia ta(b s+eviden"i2 !er les tensions "ontnues entre dos se"tors del rgi(: elsi((obilistes !artidaris de (antenir els sen#als d+identitat !resents des de la vi"t=ria alN1@9; i els a!erturistes !artidaris d+un desenvolu!a(ent !olti" que !orts a unade(o"r2"ia li(itada;. questa tensi) !rovo"2 una !ar2lisi !olti"a entre el 1@@ i el 1@N9,

!erode en qu s+a!rov2 no(s una llei: la Be# &eneral de Edu"a"i)n 1@N0;. Ba !ar2lisi !olti"a es va agreuar el 011@N9 a(b l+assassinat !er !art d+ET de Carrero 'lan"o, "a!

de govern i *o(e de "onfian%a del di"tador.Els Klti(s an#s 1@N?$1@N;, la di"tadura va ser "onduQda !er un *o(e de l+entorn de Fran"o:rias -avarro. Ba seva a""i) !olti"a es "ara"terit72 !er la i(!otn"ia i l+enduri(ent de lare!ressi). -+s un e>e(!le l+e>e"u"i) de Aalvador /uig nti"* 1@N?;, a"usat d+*aver (atatun !oli"ia en un tiroteig, i "onde(nat en un udi"i sense garanties. Ba "onstata"i) del+e>istn"ia d+una asso"ia"i) "landestina de (ilitars de(="rates, la ni)n Militar<e(o"r2ti"a, "onstitu un est(ul (s !er a l+in"re(ent de la re!ressi). El @1@N el governd+rias va fer e>e"utar "in" sentn"ies de (ort "ontra (ilitants del FR/ i d+ET.

1$ Ba re!ressi)

El rgi( va (ostrar des del !rin"i!i una de les seves "ara"terstiques !rin"i!als: la re!ressi)"ontra els (ovi(ents de(o"r2ti"s i d+esquerra, "ontra tots els valors que va re!resentar laRe!Kbli"a i "ontra qualsevol e>!ressi) na"ionalista Catalun#a sobretot;.

El 1@9@ es "rea la Be# de Res!onsabilidades /olti"as i un an# des!rs la Be# de Re!resi)n dela Masonera # el Co(unis(o.. <+a"ord a(b aquestes lleis, els !ressu(!tes deli"tes quedavensot(esos a la urisdi""i) (ilitar Consell de &uerra;.

Ba di"tadura "re2 el Tribunal d+Jrdre /Kbli" !er utar els deli"tes !olti"s. n dels udi"is

(s fa(osos va ser l+ano(enat !ro"s 1001 "ontra els dirigents de les llavors ilLlegalsCo(issions Jbreres 1@N9;.

l "ostat d+aquest 4terror "alent5, un 4terror fred5 es va rabear en el ()n ad(inistratiu,do"ent i "ultural !er (it2 de de!ura"ions. El (e"anis(e (s e(!rat va ser la dela"i)"*ivata7o;. Centenars de (estres van ser e>!ulsats del "os o traslladats fora de Catalun#a,(entre que (estres de Castella i E>tre(adura foren des!la%ats a terres "atalanes !er o"u!araquestes !la"es. Ta(b a la ' (olts !rofessors van ser e>!ulsats.

Ba re!ressi) "ultural !er i(!osar els valors dels ven"edors es !ra"ti"2 !er (it2 de llibres de

te>t, en qu s+enaltia de (anera des(esurada Fran"o i es tergiversava la *ist=ria. /el que fa ala "ondi"i) fe(enina, es van derogar els aven%os de l+!o"a re!ubli"ana.



Ba di"tadura va voler i(!osar !er la for%a un na"ionalis(e es!an#ol unitari, eli(inant totesles na"ionalitats e>istentsP refusava qualsevol idea de difern"ia interior. 6ualsevol(anifesta"i) no *o(ognia d+Es!an#a s+*avia d+eli(inar. Gs en aquest sentit que es !otafir(ar que Catalun#a va !erdre la guerra, a que els "atalans, a (s de la re!ressi) so"ial i

!olti"a "o(una a tota l+Estat, van sofrir una re!ressi) "ultural, de tots els sen#als es!e"fi"sde la identitat "atalana. Fins i tot, la (aoria de (ilitants de la Bliga, que *avien audat

Fran"o, es van veure (arginats i !erseguits !er la seva "atalanitat.B+a"te (s e(ble(2ti" de la re!ressi) fou l+afusella(ent del !resident de la &eneralitat, BusCo(!an#s, el 1@?0. Co(!an#s va ser detingut !er la !oli"ia ale(an#a a Fran%a i lliurat a lesautoritats franquistes.

(b el te(!s, alguns as!e"tes de la re!ressi) es van anar atenuant, gr2"ies a la resistn"ia de(olts "atalans, que no van renun"iar a l+Ks de la seva llengua, i a l+esfor% de (oltes !ersones"o( Fli> Millet o Mauri"i Aerra*i(a, que van "ontinuar i(!ulsant a"tivitats "landestines en"atal2. (b l+a!rova"i) de la Be# de /rensa 1@; es va obrir la !ossibilitat de !ubli"ar

revistes i llibres en "atal2.1$ B+o!osi"i) a la di"tadura

Es!an#a, els fronts de lluita antifranquista van ser tres: el (ovi(ent obrer, els gru!s(on2rqui"s i el (aquis o guerrilla.

B+a"tivitat "landestina del /CE, /AJE i C-T (ai no es va interro(!re i !o" a !o" vanin"re(entar la seva !ressi) vers el rgi( a(b vagues Catalun#a, 1@? i /as 'as", 1@?N;. Elsgru!s (on2rqui"s van !ra"ti"ar una o!osi"i) basada en la "ons!ira"i). El (o(ent (s dif"il

!el di"tador es va donar el 1@?9, quan els tinents generals van adre%ar una "arta a Fran"o en la

qual li de(anaven la restaura"i) de la (onarquia. <os an#s des!rs, 3oan de 'orb), filld+lfons SIII i !are de 3oan Carles, va fer !Kbli" un (anifest en qu de(anava a Fran"o quees retirs !er restaurar la (onarquia en la seva !ersona. Ba &uerra Freda, !er=, *o i(!ed, aque als aliats o""identals no els va interessar de "anviar de siste(a, i l+o!osi"i) "landestinaen"ara era (assa feble.

El (aquis o guerrilla es va "onstituir a !artir de dos gru!s diferents. El !ri(er es va for(ar a !artir de nu"lis que subsistien !er 7ones de (untan#a des del final de la guerra. El seuobe"tiu era "ontinuar la guerra, tot es!erant el (o(ent o!ortK que !er(ets d+e(!endre unaofensiva e>terior "ontra la di"tadura. El segon gru! el "onstituQen les unitats que *avien lluitat"ontra els ale(an#s a Fran%a. Entre el 1@?? i el 1@0, el (aquis van intervenir en diversosllo"s i van arribar a o"u!ar la Val d+ran., !er= l+aQlla(ent entre els diferents gru!s deguerrillers, la re!ressi) (ilitar, l+es"2s ress= que van tenir les seves a""ions e>!liquen el seufra"2s.

la d"ada de 1@0, l+o!osi"i) interior e>!eri(ent2 tres "anvis: renKn"ia a la !r2"ti"aviolenta, transfor(a"i) so"ial i genera"ional i i(!uls de l+a"tua"i) o!ositora a les universitatsi els sindi"ats franquistes. <avant d+aquestes a"tua"ions, el rgi( va rea""ionar endurint lare!ressi), (itan%ant la Be# "ontra el 'andidae # el Terroris(o 1@8; i la Be# de Jrden

/Kbli"o 1@@;. Ta(b va a""e!tar una "erta fle>ibilitat !el que fa a les de(andes salarials,a(b la Be# de Convenios Cole"tivos 1@8;.



l+e>ili, la &eneralitat es va (antenir "o( la institu"i) del !oble "atal2. 3ose! Irla en founo(enat !resident "o( a su""esor de Co(!an#s. El 1@?, els di!utats "atalans elegiren

!resident a Tarradellas, que es (antingu en el "2rre" fins el 1@NN. Ta(b a l+e>ili es va feruna tas"a i(!ortant de nor(alit7a"i) "ultural i de difusi) del fet "atal2.

Els gru!s na"ionalistes estaven aglutinats des del 1@9@ en el Front -a"ional de Catalun#aF-C;. El 1@? es "re2 el Movi(ent Ao"ialista de Catalun#a i a la d"ada dels 0 3ordi /uol iun gru! de oves "rearen els gru!s CC Crist$Catalun#a;.

1$N B+o!osi"i) des de la fase te"no"r2ti"a al fi de la di"tadura 1@@$1@N;

B+o!osi"i) a la di"tadura en aquesta fase s+obr el 1@ a(b el "olLloqui de Muni", ondirigents re!ubli"ans e>iliats i !ersonalitats d+ideologia liberal van fer una !rofessi) de fede(o"r2ti"a en qu s+e>igien les llibertats i les drets b2si"s a Es!an#a !er !oder entrar en elMer"at Co(K Euro!eu. Ba res!osta de Fran"o va ser l+e(!resona(ent o desterra(ent dels

!arti"i!ants d+aquell "olLloqui.

<urant aquella d"ada i la !ri(era (eitat de 1@N0, l+o!osi"i) s va anar in"re(entant. /el quefa al (ovi(ent obrer, la seva a"tua"i), a(b vagues, reunions, asse(blees, et"., va "oin"idira(b l+agita"i) en l+2(bit universitari. Ta(b van *aver a""ions terroristes de FR/ i ET.<urant aquesta !o"a, el /CE i el /AJE es van "onfigurar "o( els !artits (s i(!ortants dela "landestinitat /CE liderat !er Carrillo, /AJE !er Feli!e &on7Ole7 a !artir del 1@N?;.

Ba 3unta <e(o"r2ti"a 1@N?; i la /latafor(a de Convergn"ia <e(o"r2ti"a 1@N; vaneviden"iar que l+antifranquis(e a!legava diverses "lasses so"ials.

<+entre els esdeveni(ents que es !roduQren a Catalun#a es destaquen els fets del /alau.

B+Jrfe) Catal2 va !rogra(ar !el 1@1@0 al /alau de la MKsi"a Catalana, un "on"ert"o((e(oratiu del "entenari del nai>e(ent de 3oan Maragall. Ba inter!reta"i) d+una de les"o(!osi"ions El "ant de la sen#era; va ser !ro*ibida a Klti(a *ora !el governador de la"iutat. <urant el "on"ert, en el (o(ent en qu s+*avia d+*aver inter!retar la "o(!osi"i), una

!art del !Kbli" va "o(en%ar a re"la(ar$la i a "ontinua"i) la va "o(en%ar a "antar. Entreaquestes !ersones *i *avia 3ordi /uol i Fran"es" /i7on, a"usats de ser els autors d+un fullvolander de "ar2"ter antifranquista i res!onsables dels fets del /alau. Malgrat la "ensura de

!re(sa, el udi"i i sentn"ia "ontra 3ordi /uol van tenir un gran ress=. quest "as va seri(!ortant !erqu es torturava, utava i e(!resonava !er deli"te de o!ini) una !ersona"at=li"a i que no !ertan#ia als "l2ssi"s gru!s d+esquerra.

B+Kni"a for%a !olti"a que adquir "a!a"itat d+in"idn"ia i (obilit7a"i) a Catalun#a a lad"ada dels 0 va ser el /AC, que va atraure (olts oves universitaris i de "lasse obrera. l1@ va ni>er a stKries Co(issions Jbreres lder Mar"elino Ca(a"*o;. Catalun#a esvan fundar dos an#s des!rs, i Ci!riano &ar"a va esdevenir el lder "atal2.

B+o!osi"i) ta(b es va notar en les ini"iatives "ulturals que van *aver. En el terren# editorial,es va "rear Edi"ions !ri(era en !ubli"ar llibres Kni"a(ent en "atal2;. Ta(b es vandesenvolu!ar ini"iatives de renova"i) !edag=gi"a i eines "ulturals. aquesta !o"a, _(niu(Cultural va ini"iar la seva tas"a. Ta(b va ni>er el (ovi(ent de la -ova Can%), integrat !er

3.M. Aerrat o Blus Bla"*.

!artir de 1@N1 els gru!s de l+o!osi"i) van bus"ar fer (ovi(ents unitaris. n !re"edentd+aquest (ovi(ent unitari va ser la Co(issi) Coordinadora de For"es /oltiques de Catalun#a



1@@;. /er= la !latafor(a unit2ria (s i(!ortant fou l+sse(blea de Catalun#a 1@N1;, quees basava en l+a""e!ta"i) de ? !unts: llibertat, a(nistia, Estatut d+utono(ia i solidaritat a(btots els !obles d+Es!an#a. quest organis(e ests a totes les "o(arques "atalanes va !er(etreque l+a""i) reivindi"ativa antifranquista sorts dels "er"les estri"ta(ent "landestins is+es"a(!s arreu del territori. El 11@N9 els delegats de l+sse(blea van ser detinguts.

Tema %: La postguerra i els canvis socials

1. Els canvis de l’estructura demogr6ica

1$1 Ba de(ografia

En"ara no se sa! a(b !rou "ertesa el no(bre real de (orts que va "ausar la guerra, !er=estaria !er sobre del (ig (ili) de !ersones. aquestes >ifres "al afegir$*i l+aug(ent de(ortalitat a "ausa de les (ales "ondi"ions *iginiques i ali(ent2ries de la d"ada dels ?0, les"entenars de (ilers de !ersones que van e(igrar d+Es!an#a i l+elevat no(bre de !obla"i)re"lusa !er (otius !olti"s.

quests estralls van tenir unes re!er"ussions de(ogr2fiques. Cal desta"ar la "aiguda de lanatalitat la (aor !art de les v"ti(es eren oves;, l+aug(ent de la (ortalitat i la dis(inu"i)del no(bre d+*o(es res!e"te del de dones.

Entre les re!er"ussions so"ials, "al fer es(ent de la !rofunda divisi) entre els ven"edors i elsven%uts. Tot !legat va su!osar una !ervivn"ia de l+odi i el ressenti(ent.

<es d+un !unt de vista e"on=(i", a Catalun#a l+evolu"i) de(ogr2fi"a !ro!i"i2 una ofertad+o"u!a"i) laboral des de "o(en%a(ent de d"ada. El fet que a bona !art d+Es!an#a la guerra

!rovoqus el retorn de (oltes !ersones al "a(!, va generar un flu> (igratori "a! a Catalun#a.

/assats els an#s de la !ostguerra, l+evolu"i) de(ogr2fi"a va "ontinuar "ara"terit7ada !er unde"rei>e(ent de les ta>es de natalitat i (ortalitat, en"ara que va ser rellevant el "rei>e(ent dela natalitat a la d"ada dels 0 gr2"ies a la !olti"a !ro$natalista;. quest "rei>e(ent "oin"ida(b el !ro"s a""elerat d+industrialit7a"i) i urbanit7a"i) del !as.

1$ Els (ovi(ents de !obla"i)

<urant la di"tadura es donaren els flu>os de !obla"i) (s i(!ortants de la *ist=ria, tant !elque fa a l+>ode del "a(! a les "iutats "o( !er la (igra"i) !er (otius laborals "a! als !aQsos

euro!eus (s desenvolu!ats.Ba (igra"i) interior va ser de les 7ones agr"oles de l+interior fins a la !erifria industrial i,dins de "ada regi), dels nu"lis de !obla"i) (s !etits als (s grans. Bes 7ones d+a"ollida vanser Madrid, 'ar"elona i /as 'as" i les !rin"i!als 7ones (igrat=ries ndalusia i E>tre(adura.Ba !obla"i) i((igrant s+establ en 2rees suburbanes, on el !roble(a de l+*abitatge es vaagudit7ar de (anera dra(2ti"a i el barranquis(e va aug(entar. Bes "iutats van "ri>er de(anera des(esurada i an2rqui"a, la qual "osa va !rovo"ar autnti"s disbarats urbansti"s. Ba(igra"i) interior la van !rotagonit7ar general(ent fa(lies.

Ba (igra"i) e>terior va ser (olt a"tiva "a! els !aQsos euro!eus a !artir de 1@@ i fins el 1@N9,quan "o(en%2 a dis(inuir "o( a "onseqDn"ia de la "risi e"on=(i"a interna"ional. Bes"auses d+aquesta (igra"i) va ser l+efe"te que va tenir el /la d+Estabilit7a"i), que !rovo"2



(olta deso"u!a"i) i oferta de llo"s de treball a l+e>terior. Ba (igra"i) e>terior afe"tavafona(ental(ent *o(es sols que feien arribar a la fa(lia !art del sou que guan#aven.

1$9 Ba !obla"i) a"tiva

Gs l+indi"ador que (illor refle"tei> els "anvis de la so"ietat entre el 1@0 i el 1@N. <urant ladi"tadura, la !obla"i) a"tiva del se"tor !ri(ari s+*avia reduQt (s de la (eitat i, !er tant, va

*aver un aug(ent de la !obla"i) a"tiva en els se"tors industrial i de serveis.

1$? Ba !obla"i) a Catalun#a

Ba ra) de l+in"re(ent de la !obla"i) fou l+onada (igrat=ria. Ba "ausa de l+atra""i) (igrat=riava ser la de(anda de (2 d+obra !er !art de la indKstria, de(anda que va "ri>er (olt a !artir dels 0. Ba (aor !art de les !ersones nouvingudes es van instalLlar als nu"lis industrials'ar"elons, Valls J""idental i 'ai> Blobregat;. Ba (aoria dels i((igrants !ro"ediend+ndalusia, E>tre(adura i Castella$Ba Man>a i van ser a"ollits en (uni"i!is suburbials,en"ara que no es va donar "a! (ena de segrega"i) so"ial !er (otius "ulturals o lingDsti"s.

2. L’evolució econòmica

/ode( dividir l+evolu"i) e"on=(i"a en dos !erodes: l+eta!a que "oin"idei> a(b la fasetotalit2ria del rgi( !ostguerra, 1@9@$1@@;, "ara"terit7ada !er la de!ressi) i l+estan"a(ent, il+eta!a que "o(!rn el !erode d+e>!ansi) e"on=(i"a !ro!i"iada !el /la d+Estabilit7a"i)1@@$1@N9; i la "risi del final de la di"tadura 1@N9$1@N;.

$1 Ba !ostguerra

Ba guerra va "o(!ortar destru""i) i uns "ostos e"on=(i"s i(!ortants. El resultat va ser un

des"ens i(!ortant de la !rodu""i) agr"ola i industrial, i una "aiguda de la renda na"ional i larenda !er "2!ita. El que no va ser tan l=gi" s que l+estan"a(ent i la de!ressi) e"on=(i"a"ontinuessin durant gaireb vint an#s "ul!a de la autarquia;. i>, entre el 1@@ i el 1@?, la(aoria de la !obla"i) va treballar (s que abans de la guerra, !er= les "ondi"ions laboralseren !itors i el seu nivell de vida, (s bai>.

quella !o"a es re"orda "o( el te(!s de les restri""ions el"triques, la fa( i la (isria.B+obsessi) de la !obla"i) era obtenir ali(ents fent llargues "ues a les botigues o intentanta"onseguir algun !rodu"te d+estra!erlo. B+autarquia va "ara"terit7ar aquesta !o"a, que es

basava en aQllar$se e"on=(i"a(ent de l+e>terior refKs de l+entrada de "a!ital estranger i

li(ita"i) d+i(!orta"ions i e>!orta"ions;, i en la interven"i) de l+Estat en la !rodu""i) idistribu"i) de bns i en la fi>a"i) de !reus i de valors de "anvi de la (oneda.

El 1@?1 es va "rear l+Institut -a"ional de Industria, a(b la finalitat que l+Estat !ogus fabri"ar aquells !rodu"tes ne"essaris que l+e(!resa !rivada no estava en "ondi"ions de !roduir. questorganis(e, !er=, va ser una font de dfi"it !Kbli", a que l+obe"tiu d+a!rofitar els re"ursos

!ro!is es de(ostr2 i(!ossible !erqu Es!an#a no !roduQa (atries !ri(eres. B+Estat ta(!o" !roduQa els ali(ents sufi"ients !er a tota la !obla"i), la qual "osa en"aria els !rodu"tes de !ri(era ne"essitat, que es ra"ionaven !er (it2 de "u!os de l+Estat i "artilles de ra"iona(ent.Va *aver una bai>ada dels salaris, tot i l+aug(ent "onstant dels !reus.

ai>= "al afegir$*i els intents "ons"ients i deliberats de desindustrialit7ar Catalun#a i el /as'as", territoris que els ven"edors "onsideraven desafe"tes i !erillosos. i>, al !rin"i!i, la



"rea"i) de f2briques noves no(s s+autorit7ava si s+instalLlaven fora de Catalun#a, i fins i tot ala d"ada dels ?0, es va obligar algunes e(!reses "atalanes a traslladar$se a altres indretsd+Es!an#a.

$ Eta!a d+e>!ansi)

Entre el 1@1 i el 1@N, Es!an#a va "o(en%ar a re"u!erar la situa"i): !er e>e(!le, la "artilla

de ra"iona(ent va desa!ari>er al 1@. i>=, unta(ent a(b la fi de l+aQlla(entinterna"ional, l+ini"i de l+aut nord$a(eri"2 !rste"s de 1@?@ i 1@0; i el !a"te de Madrid al1@9, va !er(etre un "rei>e(ent e"on=(i" (oderat, en"ara que va *aver un aug(ent de lainfla"i).

El 1@N Fran"o in"or!or2 al govern te"n="rates, e>!erts en e"ono(ia, (olts dels qualsestaven vin"ulats a l+J!us <ei. Ells van !re!arar el /la d+Estabilit7a"i) i Biberalit7a"i) de1@@. quest !la tenia dos obe"tius: aturar la infla"i) i liberalit7ar el se"tor e>terior dei>ar i(!ortar "a!itals i donar (s llibertat !er a les i(!orta"ions i e>!orta"ions;. Bes"onseqDn"ies d+aquest !la va ser la devalua"i) de la !esseta, una refor(a fis"al i l+aut de

l+FMI i de l+JECE. '2si"a(ent, el !la "onsist en la (odifi"a"i) de l+autarquia i enl+establi(ent de les bases !er "onvertir !rogressiva(ent l+e"ono(ia es!an#ola en un siste(a"a!italista.

Fran"o se+n va (alfiar, a que aquesta !olti"a anava "ontra els seus !rin"i!is ideol=gi"s, !er=la va a""e!tar a "ontra"or davant de l+a(ena%a de fallida de l+Estat i de la insistn"ia enrgi"adels nous (inistres.

<urant els !ri(ers (esos, els resultats del !la van ser negatius, !er= els efe"tes !ositius esvan "o(en%ar a notar quan, a !artir del 1@1, va "o(en%ar una eta!a d+e>!ansi) e"on=(i"a

sostinguda, on Catalun#a va sortir for%a benefi"iada !erqu va !ro!i"iar una diversifi"a"i)industrial.

Tot i els aven%os, la balan%a de !aga(ents !resentava dfi"it. Calia bus"ar alternatives: 1; elturis(e, ; les inversions de "a!ital estranger i 9; l+e>!orta"i) de (2 d+obra.

1; Bes divises diners a!ortats !el turis(e; van ser una de les fonts de finan%a(ent (si(!ortants del desenvolu!a(ent es!an#ol. ; El fet que a Es!an#a *i *agus una di"taduraque re!ri(ia el (ovi(ent obrer, que no *i *agus dret de vaga, que la (2 d+obra fos (s

barata i que es !aguessin (en#s i(!ostos, va traure el "a!ital de les e(!reses estrangeres.

na altra "ausa de l+e>!ansi) e"on=(i"a d+Es!an#a van ser els !lans de desenvolu!a(enti(!ulsats !el govern. Els !lans "onsistien a invertir diners estatals !er "ondi"ionar un seguitd+es!ais, que es dotaven d+infraestru"tures !er instalLlar indKstries: els !olgons industrials o

!ols de desenvolu!a(ent. El s=l d+aquests !olgons era barat, a(b la qual "osa s+esti(ulavenla inversi) !r=!ia i l+estrangera !er establir$*i indKstries.

B+e>!ansi) es va aturar a !artir del 1@N9, a "ausa de la "risi del !etroli. i>= va su!osar infla"i), "aiguda de la rela"i) d+inter"anvis i l+aug(ent del dfi"it !ressu!ostari.



3. Les transormacions de la societat

9$1 El "anvi de la so"ietat

(s del !ro"s d+industrialit7a"i), altres "anvis so"ials van o")rrer: (odifi"a"i) del+estru"tura de "lasses al "a(!, es!e"ialit7a"i) de la "lasse obrera i "rei>e(ent de la "lasse(itana.

l ()n rural, el "anvi es "ara"terit72 !er un des"ens dr2sti" del no(bre de ornalers, l+a""s ala !ro!ietat dels arrendataris i la !rdua de !restigi i de !es global en l+e"ono(ia delsterratinents.

ls nu"lis urbans s+in"re(ent2 el no(bre de treballadors de la indKstria i del se"tor serveis, aque els nous obrers !ro"edents del "a(! van !assar de ser ornalers rurals a treballar de !eonsde la "onstru""i) o en la indKstria.

El (ovi(ent obrer "anvi2 de (entalitat. <e ser una "lasse que abans de la guerra s+aglutinavaal voltant de la C-T, !ass2 a organit7ar$se al voltant de Co(issions Jbreres, sindi"at que es"ara"terit7ava !er la de(anda de (illores salarials i !er la reivindi"a"i) de drets sindi"als.

Ba "lasse (itana va donar un in"re(ent quantitatiu i un "anvi qualitatiu.

9$ Ba "ondi"i) fe(enina

Ba di"tadura "o(!ort2, !er a la dona, el retorn al siste(a de valors tradi"ionals (as"listes i la !rdua de tots els drets i aven%os a"onseguits durant la Re!Kbli"a.

Ba dona *avia de estar sot(esa a l+*o(e i la seva fun"i) !rin"i!al *avia de ser la (aternitat i

la "ura dels fills i la llar. Es va derogar el divor"i i es van !ro*ibir els anti"on"e!tius./el que fa a l+edu"a"i), es !ro*ib la "oedu"a"i) i s+i(!os2 l+ensen#a(ent de les tasques de lallar i de labors !er a"ostu(ar la dona al que es "onsiderava el seu !a!er.

Ba legisla"i) laboral difi"ultava l+a""s de les dones al ()n laboral, a !art que !odia ser a"o(iadada si es "asava i tenia un sou inferior al d+un *o(e.

la d"ada dels 0 es van (odifi"ar alguns as!e"tes de la legisla"i): es va a""e!tar la"oedu"a"i) arran de la Be# &eneral de Edu"a"i)n, i les dones van anar a""edint !o" a !o" ales universitats. questa d"ada va ser l+ini"i d+un auge de les reivindi"a"ions fe(inistes arreu

d+Euro!a.

Fran"o (or el 0111@N i s+ini"ia la transi"i) "a! a la de(o"r2"ia fins el 1@N8;.

Tema 1: La transició democr6tica

1. Tres an7s -ue canviaren Espan7a

Ba (ot de Fran"o va ser rebuda a(b serenitat !el !oble es!an#ol. El "ad2ver de Fran"os+e>!os2 al /alau Reial de Madrid, !or (ilers de "iutadans van !assar durant dos dies. El9111, el di"tador, que *avia governat Es!an#a di"tatorial(ent durant (s de 9 an#s, eraenterrat al Valle de los Cados.



El !ri(er govern de la (onarquia va "ontinuar !residit !er rias -avarro, on ta(b es vanin"or!orar !olti"s franquistes "o( Manuel Fraga. El govern va ini"iar una t(ida oberturaque "o(!ort2 la legalit7a"i) de les asso"ia"ions !oltiques que reunissin alguns requisits, "o(l+a""e!ta"i) de les lleis franquistes.

Els !artits de(o"r2ti"s d+esquerra re"la(aven una ru!tura !olti"a a(b el rgi( franquista ia(b el govern "ontinuista d+rias -avarro. quests !artits e>igien la llibertat !er a tot*o(que estigus e(!resonat !er la seva a"titud vers la di"tadura, re"la(aven llibertats !oltiques isindi"als i de(anaven ele""ions lliures. Catalun#a i el /as 'as" es de(anava, a (s, elre"onei>e(ent dels estatuts abolits durant la guerra "ivil.

Ba 3unta <e(o"r2ti"a, liderada !er Aantiago Carrillo, i la /latafor(a de Coordina"i)n<e(o"r2ti"a, liderada !er Feli!e &on7Ole7, es van unir en un sol organis(e: Coordina"i)n<e(o"r2ti"a, "onegut "o( la /lataunta.

Els !ri(ers (esos de 1@N van ser testi(onis de no(brosos aldarulls !rotagonit7ats !er estudiants, obrers i "iutadans que a"udien a les "onvo"at=ries dels gru!s d+esquerra !er

de(anar llibertat !olti"a i (illores so"ials. El govern res!ongu endurint la re!ressi) de les(anifesta"ions i les vagues. quests enfronta(ents van a"abar a(b la (ort de "in"treballadors !els trets de la !oli"ia.

El N1@N rias -avarro va !resentar la di(issi) en "o(!rovar que no tenia el su!ort del rei, a que la seva rela"i) no era bona. quest va no(enar "a! de govern dolfo AuOre7.

1$1 dolfo AuOre7

Ba seva ele""i) va ser rebuda a(b (oltes reti"n"ies. AuOre7 for(2 un govern a(b !ersones

que !ro"edien dels quadres se"undaris del rgi( franquista i a(b !ersones !ro"edents delsse"tors de(o"rata"ristians. Eren !olti"s que *avien "o(!rs la i(!ossibilitat d+un rgi(franquista i que !retenien una sortida !a"fi"a de la situa"i).

Ini"ial(ent, AuOre7 des!ert2 des"onfian%a: en l+o!osi"i) !er la seva trae"t=ria !olti"a en ladi"tadura va o"u!ar diversos "2rre"s;, i en els franquistes (s radi"als !erqu *i veien en ellun !ersonatge (assa "onte(!orit7ador i !o" fidel als !rin"i!is en qu s+*avia basat ladi"tadura.

El !unt !rin"i!al del seu !rogra(a era la !re!ara"i) d+un referndu( !er (it2 del qual la

!obla"i) *avia de donar el visti!lau a una llei !er refor(ar el siste(a !olti". Es va sot(etre avota"i) !o!ular el 11@N i, (algrat la "a(!an#a en "ontra, *i *agu un no(bre elevadssi(de vots afir(atius @?\;.

El 1@NN gru!s e>tre(istes van ini"iar una "a(!an#a de desestabilit7a"i) del nou rgi(.B+e>tre(a dreta va assassinar un gru! d+advo"ats que "olLlaboraven a(b CC.JJ. i va "o(etrediversos ate(!tats. B+e>tre(a esquerra, re!resentada !els &R/J i ET, va segrestar (ilitars i va assassinar (e(bres de la !oli"ia i de les institu"ions de l+Estat.

Malgrat les fortes !ressions dels (ilitars en "ontra, AuOre7 va !rendre la de"isi) !ersonal dede"larar legal el /artido Co(unista Es!aôl, liderat !er Aantiago Carrillo. quests van(oderar les !osi"ions i van a""e!tar la refor(a a!rovada en el referndu(.



El 1@NN es van !oder "elebrar les !ri(eres ele""ions lliures des de l+an# 1@9. AuOre7 va"rear la C<, una "oali"i) que englobava diferents gru!s de "entre. Fraga, !er la seva banda,va "rear lian7a /o!ular, !artit que in"or!orava el franquis(e !ossibilista.

Resultats ele""ions 1@NN

1; C< dolfo AuOre7;

; /AJE Feli!e &on7Ole7;9; /CE i /AC Aantiago Carrillo&regorio B)!e7 Rai(undo;?; lian7a /o!ular Manuel Fraga;@; ERC eriberto 'arrera;

2. Els pactes socials i la ,onstitució de 1%"!

$1 Els !a"tes so"ials

Ba situa"i) e"on=(i"a i so"ial del !as era deli"ada: la "onfli"tivitat laboral va aug(entar,

l+an# 1@NN la infla"i) *avia !uat, l+atur no !arava de "ri>er des del N?, la inversi) en elsse"tors !rodu"tius era es"assa i *avia fugues de "a!ital. Ba !rioritat del govern era a"onseguir el !as del rgi( di"tatorial al de(o"r2ti", i no s+*avien !res les (esures so"ials i e"on=(i$ques !er "o(batre la "risi e"on=(i"a interna"ional "risi del !etroli;.

Calia rebai>ar la "onfli"tivitat laboral i a"ordar les (esures ne"ess2ries !er aturar la infla"i).Els gru!s !olti"s, les organit7a"ions so"ials i el govern van signar el 101@NN els !a"tes de laMon"loa, que bus"ava solu"ionar tot ai>=. Els efe"tes van ser i((ediats i el 1@N8 es vaa"onseguir reduir la infla"i).

$ Ba Constitu"i)

Ba reda""i) de la Constitu"i) va estar a "2rre" de re!resentants dels !rin"i!als gru!s !olti"s.El 9110 fou votada favorable(ent !er la (aoria dels di!utats i senadors. El 1 s+a!rov2en referndu( i el N1 el rei urava la Constitu"i). Es!an#a !assava a ser una (onarquia

!arla(ent2ria a(b un siste(a de(o"r2ti".

T 9 !arts: dog(2ti"a establi(ent dels !rin"i!is b2si"s i els drets fona(entals;, org2ni"a ones desenvolu!en les fun"ions i els (e"anis(es dels !oders i l+organit7a"i) territorial del+Estat; i una ter"era !art que es referei> al siste(a !er (it2 del qual s+*i !oden introduir

refor(es refor(a "onstitu"ional;

Ba !art dog(2ti"a, (s a fons, diu el segDent:

$ B+Estat es definei> "o( a so"ial i de(o"r2ti", organit7at en una (onarquia !arla(ent2ria.

$ B+Estat dei>a de definir$se "o( a "at=li" i !assa a "onvertir$se en lai".

$ B+Estat re"onei> els drets "ivils de tot ti!us llibertat, reuni), e>!ressi), igualtat, salut,*abitatge, edu"a"i), et".;

Ba !art org2ni"a, (s a fons, diu el segDent:

$ A+organit7a la re!resenta"i) !olti"a en unes Corts &enerals integrades !er dues "a(bres:Aenat i Congrs dels <i!utats.



$ A+establei> la divisi) de !oders legislatiu, e>e"utiu i udi"ial;

3. 8n democr6cia eble

Es van tornar a "onvo"ar ele""ions generals el 91@N@. Els resultats no van "anviar (oltres!e"te al 1@NN. Entre el 1@N@ i el 1@8 es !roduQren dos fen=(ens: el desenvolu!a(entlegislatiu de la Constitu"i) i l+ini"i d+un !erode de difi"ultats !er al govern, a "ausa de les

fortes !ressions dels se"tors nost2lgi"s de la di"tadura. !art d+ai>=, el terroris(e d+ET i&R/J "ontribu a afeblir la a dbil de(o"r2"ia que s+ini"iava.

9$1 <esenvolu!a(ent legislatiu

<urant aquells tres an#s es van votar a les Corts els estatuts d+autono(ia del /as 'as", deCatalun#a 1@N@; i de &al"ia. <es!rs les *i van seguir totes les altres "o(unitats.

!artir de 1@80 Es!an#a quedava organit7ada d+una altre (anera. En"ara que la divisi) !rovin"ial "ontinuava vigent, a !artir de l+a!rova"i) dels estatuts, les "o(unitats es re!artirena(b el govern "entral una gran !art de les "o(!etn"ies !oltiques i ad(inistratives. i>,"ada "o(unitat !assava a tenir un !arla(ent !ro!i, a(b "o(!etn"ies legislatives, i un governsorgit de les urnes.

En el terren# e"on=(i", es va fer una refor(a de la *isenda !Kbli"a i es van a!rovar lleissobre el dret a l+edu"a"i), el dret al divor"i, l+avort,et".

9$ <ifi"ultats !el govern: els ene(i"s de la de(o"r2"ia

quest trienni es va "ara"terit7ar !er la fragilitat de la de(o"r2"ia a "ausa de les tensions aqu la van sot(etre els gru!s terroristes i els gru!s involu"ionistes fei>istes, que volien

reinstaurar una di"tadura de "ar2"ter (ilitar. B+e>tre(a dreta a"tuava de dues (aneres:ate(!tats "ontra entitats de(o"r2tiques i "ulturals entre el 1@NN i el 1@81 es va "o(etre el(aor no(bre d+a""ions terroristes des del final de la di"tadura fins a l+a"tualitat; i !re!ara"i)d+un "o! d+Estat a(b l+obe"tiu de reinstaurar una di"tadura.

dolfo AuOre7, a"orralat, va *aver de di(itir el 11@81. !rofitant ai>=, un gru! de (ilitar vaintentar un "o! d+Estat. El 91@81, el dia que es votava la investidura del nou !resident delgovern Calvo Aotelo;, un gru! de (ilitars i (e(bres de la &u2rdia Civil van assaltar elCongrs. Els !arla(entaris i el govern van quedar segrestats en (ans dels "ol!istes. B+intentde insurre""i) tan sols va trio(far a Valn"ia, on el "a!it2 general de la regi) va treure els

tan"s al "arrer i va o"u!ar diverses e(issores de r2dio a Madrid es va "a!turar RTVE;. Tot ique la (anera "o( es va aturar el "o! en"ara no est2 ben a"larida, se(bla que va ser de"isiuel (issatge del rei a travs de la televisi), on deia que desautorit7ava l+intent "ol!ista iordenava a l+e>r"it que res!e"ts l+ordre institu"ional. El resultat va ser la rendi"i) dels"ol!istes i el retorn a la nor(alitat. Ba de(o"r2"ia s+*avia salvat.

<os dies des!rs, Aotelo era elegit !resident del govern al fi. -o va !oder evitar, !er=, lades"o(!osi"i) del seu !artit i la seva gesti) fou (olt dis"utida: un "as !ol(i" va ser el de laBJ/, a(b qu es !retenia retallar les "o(!etn"ies dels estatuts d+autono(ia. Ba (aoriadels arti"les de la llei van ser de"larats in"onstitu"ionals. n an#s des!rs es van "onvo"ar ele""ions, que van su!osar l+ini"i d+un llarg !erode d+*ege(onia so"ialista.



'. ,atalun7a recupera les institucions

?$1 Blibertat, autono(ia i Estatut d+utono(ia

quest "rit resu(ei> !erfe"ta(ent el "la(or !o!ular dels an#s de la transi"i). 4Blibertat5de(anda llibertats individuals, !oltiques i sindi"als, 4a(nistia5 s l+e>ign"ia de veure enllibertat els !resos !olti"s i 4Estatut d+utono(ia5 era la reivindi"a"i) que e>igia que, a(b la

instaura"i) del siste(a de(o"r2ti", es "onsideressin les llibertats na"ionals, i ai>= "o(!ortavadissen#ar un rgi( !olti" que ofers i(!ortants quotes d+autogovern a Catalun#a.

B+11@1@N el govern va autorit7ar la "elebra"i) a Aant 'oi de la diada na"ional. B+an#segDent es va "onvo"ar la (anifesta"i) (s grandiosa i i(!ressionant que s+*avia fet (ai aCatalun#a, a que (s d+un (ili) de !ersones van re")rrer els "arrers de 'ar"elona "ridant lafrase.

?$ Reinstaura"i) de la &eneralitat

El 1@NN re!resentants dels diversos !artits !olti"s es traslladaren a Fran%a !er entrevistar$sea(b 3ose! Tarradellas, !resident de la &eneralitat a l+e>ili. Ba inten"i) era "oni>er la sevao!ini) sobre la !ossibilitat de retornar a Catalun#a "o( a !resident. Es va "rear, a(b aquestobe"tiu, l+Jrganis(e Consultiu de la /residn"ia de la &eneralitat.

/assades les ele""ions del 1@NN, AuOre7 envi2 un gru! de !ersones !er entrevistar$se a(bTarradellas. AuOre7 el va "onvidar a traslladar$se a Madrid !er nego"iar el seu retorn. El

!resident va a""e!tar i va arribar a un a"ord a(b AuOre7 !er retornar a Catalun#a i restablir la&eneralitat a(b "ar2"ter !rovisional (entre es reda"tava un nou Estatut

?$9 B+Estatut d+utono(ia

Ba Constitu"i) de 1@N8 (ar"ava els l(its que *avien de tenir els estatuts d+autono(ia. na"o(issi) de !arla(entaris "atalans es va reunir al /arador de Aau !er reda"tar un !roe"ted+Estatut, que es va !resentar a les Corts es!an#oles. <es!rs d+algunes retallades, el101@N@ el !oble "atal2 va a!rovar i ratifi"ar el te>t en referndu(. EB dese(bre d+aquellan# es va !ro(ulgar l+Estatut d+utono(ia de Catalun#a.

B+Estatut definei> Catalun#a "o( una na"ionalitat que es "onstituei> en "o(unitat aut=no(ad+a"ord a(b la Constitu"i). Ta(b es deter(inen les institu"ions que *an de governar elterritori "atal2, integrades en la &eneralitat, que s la institu"i) que *a d+organit7ar

l+autogovern.

Ba &eneralitat est2 for(ada !er:

$ /arla(ent: Re!resenta el !oder legislatiu i te la fun"i) de re!resentar Catalun#a, a!rovar els !ressu!ostos, i(!ulsar i "ontrolar l+a""i) !olti"a del govern, et". Gs elegit !el !oble "atal2.

$ /resident: Re!resenta el !oder e>e"utiu i t la fun"i) de dirigir i "oordinar l+a""i) del governo "onsell e>e"utiu elegit !er ell;. Gs elegit !el /arla(ent.

ltres =rgans:

$ Tribunal Au!erior de 3ust"ia: M2>i(a institu"i) udi"ial del /rin"i!at

$ Andi" de &reuges: Re"ull i trasllada al /arla(ent les quei>es dels "iutadans



$ Aindi"atura de Co(!tes: Interv i "ertifi"a la "o(!tabilitat de la &eneralitat

$ Consell Consultiu: Vigila que la legisla"i) seguei>i el que sen#ala l+Estatut.

Bes "o(!etn"ies de la &eneralitat es dividei>en en: e>"lusives no(s !ot legislar el/arla(ent i la seva legisla"i) !reval sobre la de l+Estatut;, "o(!artides o re"urrents les qualsl+Estat es reserva una !art !er legislar i la &eneralitat l+altra; i les e>e"utives on el govern es

li(ita a a!li"ar dire"ta(ent a Catalun#a les lleis d+Es!an#a.

?$? /ri(eres ele""ions auton=(iques

El 91@80 es van "elebrar les !ri(eres ele""ions al /arla(ent "atal2, que va a guan#ar Ci!artit "reat !er la "oali"i) de Convergn"ia <e(o"r2ti"a de Catalun#a, liderada !er 3ordi/uol, i ni) <e(o"r2ti"a de Catalun#a, liderada !er Miquel Coll;. El /arla(ent va es"ollir

!resident de la &eneralitat al lder de Ci: 3ordi /uol.

Tema 11: La democr6cia consolidada

1. L’evolució pol/tica

1$1 na !olti"a so"ialde(="rata

<es de 1@8 al 1@@ a Es!an#a va governar el /AJE. B+an# 1@@9, !er=, els so"ialistes no vanobtenir (aoria absoluta i van *aver de governar a(b el su!ort !arla(entari de Ci

Els so"ialistes van !ro!osar$se su!erar la "risi e"on=(i"a i van ini"iar "onstru""i) d+un (odeld+Estat se(blant al de Au"ia i le(an#a. /er !oder finan%ar la !olti"a so"ial que

!ro!ugnava, el govern va a!li"ar dues (esures: la re"onversi) industrial !oten"iar se"tors en

auge i desinvertir en altresque no eren "o(!etitives; i la refor(a fis"al. En "onseqDn"ia, elgovern va *aver d+enfrontar$se a les vagues generals del 1@8 i 1@88.

Ba re"onversi) industrial va afe"tar les e(!reses !Kbliques del se"tor de les drassanes, lasiderKrgia i la (ineria. Ba re"onversi) va !rovo"ar "onfli"tes, !er= ta(b va !er(etre sanear el se"tor i alliberar l+Estat d+una "2rrega finan"era.

Ba refor(a fis"al, que a s+*avia ini"iat a(b dolfo AuOre7, bus"ava aug(entar els i(!ostosdire"tes i distribuir (illor el !es de la re"a!ta"i) i(!ositiva. Ba (aoria de la re"a!ta"i) es vadestinar a les des!eses so"ials i a la inversi) en infraestru"tures i !ro(o"i) de l+e"ono(ia. Ba

sanitat va !assar a ser una !resta"i) universal. a qu tot*o( tenia dret.Ba !olti"a es va refle"tir ta(b en la renova"i) dels siste(es de !ensions !er als ubilats i enels subsidis assisten"ials.

1$ Ba fi de l+aQlla(ent interna"ional

n "o! restablerta la de(o"r2"ia, Es!an#a es va integrar en (olts organis(es interna"ionals,"o( el Consell d+Euro!a reda"tor dels <rets u(ans;, l+JT- i la Co(unitat E"on=(i"aEuro!ea.

Ba !ri(era o!era"i) fou la integra"i) en l+JT-. questa de"isi) entrava en "ontradi""i)a(b la do"trina res!e"te a l+organis(e que *avia defensat el /AJE abans d+arribar al govern.Es tra"tava d+ad*erir$se a un !a"te (ilitar en qu els Estats nits tenien un !a!er

!redo(inant, "osa que no era ben vista !els d+esquerres. B+Klti( govern C<, governat !er



Calvo Aotelo; a *avia a""e!tat l+entrada d+Es!an#a a l+JT-, sense sot(etre la de"isi) a"onsulta !o!ular,

B+o!ortunitat de (odernit7ar l+e>r"it es!an#ol i d+*o(ologar$lo a(b els dels !aQsosde(o"r2ti"s, i el desig de tren"ar l+aQlla(ent en (atria de defensa, van fer "anviar de !osi"i)el govern so"ialista. El 1@8 va !lantear un referndu( !er de"idir el (anteni(entd+Es!an#a en l+JT-, on va guan#ar el s.

B+ingrs a la Co(unitat E"on=(i"a Euro!ea avui ni) Euro!ea;, va tenir una grantrans"endn"ia !er a Es!an#a, a que la integra"i) a Euro!a era un dels obe"tius so"ialistes en

!olti"a interna"ional. B+a"ord es va tan"ar el 1@8 i va entrar en vigor el !ri(er dia de [email protected] integra"i) d+Es!an#a a Euro!a va "o(!ortar la (odifi"a"i) de (oltes lleis i nor(es*o(ologa"i) de siste(es d+i(!ostos indire"tes "o( l+IV, arti"ula"i) i "oordina"i) de les

!oltiques e"on=(iques, et".; El 1@8N es van "elebrar els !ri(ers "o(i"is al /arla(entEuro!eu a(b !arti"i!a"i) es!an#ola, on el /AJE va ser el !artit (s votat.

<urant la d"ada dels @0, Es!an#a va !rosseguir el seu !ro"s d+integra"i) a l+es!ai euro!eu.

El 1@@1 va signar el tra"tar de la ni) a Maastri"*t que, entre altres "oses, va i(!lantar una(oneda Kni"a: l+euro.

1$9 Ba "onsolida"i) del siste(a de(o"r2ti"

Entre el 1@8 i el 1@@, es van desa"tivar les "ons!ira"ions antide(o"r2tiques, es va"onsolidar un siste(a !arla(entari i es va i(!ulsar la des"entralit7a"i) !olti"a en "o(unitatsaut=no(es.

-o es va !oder resoldre el !roble(a del terroris(e d+ET, tot i que van aug(entar les

deten"ions de (e(bres. Els !a"tes entre les diverses for%es !oltiques van "ontribuir al+aQlla(ent d+ET.

<es de el 1@8 fins el 1@@9, el /AJE va governar a(b (aoria absoluta. <el 1@@9 al 1@@a(b (aoria relativa, a(b el su!ort !arla(entari de Ci. <urant aquests tres an#s, es vanviure (o(ents de (2>i(a tensi) !olti"a a "ausa de l+es"lat de diversos "asos de "orru!"i)que afe"taven el govern i el "onei>e(ent de la e>istn"ia de !r2"tiques de terroris(e d+Estaten la lluita "ontra ET &B, &ru!os ntiterroristas de Bibera"i)n, for(at !er !oli"ies i e>$delinqDents que van ate(!tar "ontra (e(bres d+ET entre el 1@89 i el 1@8;.

El // va utilit7ar aquests "asos !er ata"ar !olti"a(ent i udi"ial(ent el govern. questa fouuna de les "auses !er les quals la llarga d"ada so"ialista va finalit7ar a(b una i(atge !olti"a !o" favorable.

Documents

Historia 2º bachillerato+sele