Guia breu temps parcial

Guia breu del treball a temps parcial

Elaboració: Manolo Ortega. Març 2011 Formació i Orientació Laboral (FOL)

Santillana Formació Professional

1

Gui

es. M

arç

2011

Guia breu del treball a temps

parcial

Formació i Orientació Laboral (FOL)


Elaboració: Manolo Ortega




2

1 - Consideracions prèvies.

2 – Breu referència a l'evolució legislativa del temps parcial.

3 – Programa excepcional per a la transició a l'ocupació estable 2011 i Règim jurídic actual del contracte a temps parcial.

4 – Tipus de contracte a temps parcial.

5 – Bibliografia i fonts d'informació.




3

Guia breu del treball a temps parcial.

Al febrer de 2011, el Govern i els agents socials van subscriure l'Acord Social i Econòmic per al creixement, l'ocupació i l'assegurament del sistema de pensions. L'ambiciós acord, que inclou un ampli catàleg de compromisos, necessitarà de nombroses normes que concretin el mateix. En relació al tema de referència (el contracte a temps parcial) el 12 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret llei 1 / 2011, de 11 de febrer, de mesures urgents per promoure la transició a l'ocupació estable i la requalificació professional de les persones desocupades. Específicament es pretén fomentar la utilització del contracte a temps parcial entre determinats col·lectius - joves i aturats de llarga durada- per a la creació d'ocupació indefinida o temporal. Les empreses que vulguin beneficiar-se dels incentius contemplats en la norma hauran de crear de forma neta ocupació mitjançant contractes a temps parcial la jornada sigui entre un 50% i un 75% de la d'un treballador a temps complet comparable.

Es pretén, una vegada més, posar en el centre del debat laboral el contracte a temps parcial. En aquesta ocasió com a instrument per al foment de l'ocupació. Per això ens sembla un bon moment per fer un comentari sobre la situació actual d'aquesta modalitat de contractació i de la seva evolució recent. Veurem com en les últimes reformes laborals, d'una forma o una altra, sempre ha estat present la figura del contracte a temps parcial.

1 - Consideracions prèvies.

Si fem una anàlisi comparativa de les estadístiques d'utilització del contracte a temps parcial (CTP) entre el nostre país i la resta dels països de l'OCDE podem arribar a la conclusió ràpida que aquesta modalitat s'utilitza a Espanya molts menys que a la resta dels països, a excepció de Portugal, Polònia, Turquia, República Txeca i algun altre.

Així, sense pretensions d'oferir dades estadístiques molt precises, en termes generals podem dir que l'any 2010, a Espanya treballen a temps parcial el 12% de persones. I com dèiem anteriorment, aquesta proporció només és inferior a Portugal, Polònia i Corea que tenen unes taxes al voltant del 9% i Turquia, la República Txeca i Grècia en que encara són inferiors. En l'extrem oposat, i per tant, amb una utilització molt superior, hi ha els Països Baixos amb una taxa propera al 40%. La mitjana de l'OCDE se situa al voltant del 15%.

Encara que resulta evident la menor utilització al nostre país respecte als països esmentats, s'ha produït un significatiu augment respecte a la dècada dels 80 en que amb prou feines es feien servir en un 5%.




4

La presència del CTP en el nostre ordenament jurídic fa temps que va aconseguir la maduresa però, a la vista de les dades anteriors, sembla que no existeix una vinculació entre el seu disseny teòric i la seva repercussió en el terreny pràctic. Les raons d'aquesta infrautilització són de diversa índole. Així trobem la seva introducció com a política d'ocupació sobretot en els moments inicials de la seva implantació en l'ordenament jurídic, amb una pretensió de repartiment de l'ocupació. Posteriorment s'ha detectat una "feminització" de la modalitat així com la seva integració en la dinàmica dels contractes temporals i, en opinió d'alguns sectors, un instrument de precarització de les condicions de treball. A partir de la reforma laboral de 1994 adquireix un component, al qual ens referirem després, adaptat als corrents de flexibilització de les relacions laborals, fonamentalment mitjançant la introducció del mòdul de càlcul anual de les hores i les diverses possibilitats de distribució irregular de la jornada. L'última reforma, a la qual ens hem referit en la introducció, torna a utilitzar la figura com a instrument de foment de l'ocupació, encara que no proposa cap modificació normativa respecte al seu règim jurídic.




5




6

2 – Breu referència a l'evolució legislativa del temps parcial.

La figura del CTP ha estat objecte de múltiples modificacions en el seu règim jurídic i podem dir que ha estat present en totes les reformes laborals importants que s'han produït. Com dèiem anteriorment la seva inclusió en el nostre sistema de relacions laborals és antic i, a continuació fem un ràpid i superficial repàs de la seva evolució.

- Llei de Relacions Laborals de 1976.

En el seu contingut atorgava la possibilitat d'establir jornades reduïdes a determinats col·lectius amb dificultat d'inserció laboral.

- Llei de l'Estatut dels Treballadors en la seva redacció de 1980.

En la seva redacció d'origen ja contenia el concepte de temps parcial de forma limitada ja que només era aplicable als perceptors de prestacions per desocupació que hagin esgotat les mateixes, els treballadors agraris i els menors de 25 anys.

- Reforma de 1984 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (Llei 32/1984).

S'amplien els supòsits que engloba el temps parcial, concretament es defineix el mateix com aquell que no supera les 2 / 3 parts de la jornada ordinària (anual, mensual o diària), també s'incorpora per primera vegada el contracte de relleu. Es produeix el desenvolupament reglamentari del contracte a temps parcial (RD 1991/94)

- Reforma de 1994 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Llei 18/93, posteriorment convertit en Llei 10/1994).

Va eliminar determinades proteccions socials a col.lectius concrets de treballadors a temps parcial (aquells que no aconseguien 12 hores a la setmana o 48 hores al mes) i va integrar als fixos discontinus dins del temps parcial.

- Reforma de 1997 de la Llei de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Llei 8 / 97, convertit en Llei 63/97.

Amb aquesta modificació l'article 12 de l'Estatut rep nova redacció de tal manera que els treballadors fixos discontinus tornen a situar-se fora de l'empara concret del temps parcial i assumeixen una regulació pròpia. Incorpora la protecció d'atur per als treballadors de reduïdes hores de treball parcial. També prohibeix el temps parcial en els contractes formatius.




7

- Reial decret llei 15/1998, fruit de l'acord del Treball a temps parcial i Foment de la Estabilitat.

Les notes característiques van ser: temps parcial aquell la jornada no supera el 77% de l' establerta en els convenis o la màxima legal. Regulació detallada de les hores complementàries i el contracte de relleu.

- Reial Decret 5 / 2001, de 2 de març, convalidació per Llei 12/2001.

S'introdueix una nova definició del treball a temps parcial i en conseqüència una modificació del contracte. A partir de llavors es considera subscrit a temps parcial aquell contracte la jornada sigui inferior en nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any a la d'un treball a temps complet comparable. S'amplia el nombre d'hores complementàries que es poden pactar.




8

L'evolució anterior podríem representar en la següent línia de temps:




9

Com a conclusió del superficial anàlisi anterior, coincidint amb l'opinió de bona part dels autors, podem dir que el contracte a temps parcial ha evolucionat des d'una presència gairebé inexistent abans de l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors fins a una postura combinada de flexibilitat i intent de garantir formalment els drets dels treballadors a temps parcial per part del legislador en l'actualitat. Així el contingut de la seva regulació permet un ampli catàleg de combinacions pel que fa al mòdul de càlcul es refereix: una nombre hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any, però també exigeix la formalització per escrit amb expressió d'hores i la seva distribució, es prohibeix la realització d'hores extraordinàries i una extensa regulació del pacte d'hores complementàries.

Passem a desenvolupar i a ampliar aquests aspectes en l'apartat següent.

3 - Programa excepcional per a la transició a l'ocupació estable 2011 i Règim jurídic actual del contracte a temps parcial.

3.1 – Objecte del contracte de treball a temps parcial.

A diferència de la resta de les modalitats de contractació en la qual trobem la causalitat, seria erroni dir que en el CTP també apareix (això sí que serà així en la combinació de temps parcial amb contractes temporals), ja que realment l'element essencial distintiu del CTP és la durada de la seva jornada. Efectivament l'article 12 d'ET diu que és CTP aquell que es celebra per a realitzar la prestació de serveis durant un nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any inferior a la jornada de treball d'un treballador a temps complet comparable1.

Sobre el concepte hem de fer les següents precisions per aclarir el seu enteniment:

- Serà a temps parcial qualsevol contracte que tingui una jornada de duració inferior a la completa, sigui quina sigui la reducció 2.

- Es considera treballador a temps complet comparable aquell que tingui jornada completa, en la mateixa empresa i centre de treball, amb el mateix tipus de contracte i que realitzi un treball idèntic o similar3.

1 DIRECTIVA 97/81/CE DEL CONSELL de 15 de desembre de 1997 relativa a l'Acord marc sobre el treball a temps parcial defineix com a treballador a temps parcial "a un treballador assalariat la jornada normal de treball, calculada sobre una base setmanal o com a mitjana de un període d'ocupació de fins a un màxim d'un any, tingui una durada inferior a la d'un treballador a temps complet comparable. " 2 Hi ha alguns sectors de la doctrina (Alarcón i Goerlich) que creuen que aquesta definició és incompleta i que hi ha la possibilitat de ser concretada per la negociació en relació a la quantitat. 3 La mateixa Directiva considera treballador a temps complet comparable "un treballador assalariat a temps complet del mateix establiment que tingui el mateix tipus de contracte o relació laboral i un treball o ocupació idèntic o similar tenint en compte altres consideracions com ara l'antiguitat i les qualificacions o competències. En cas que no hi hagi cap treballador a temps complet comparable en el mateix establiment, la comparació s'efectuarà 'fent referència al conveni col·lectiu aplicable o, en cas de no existir cap conveni col.lectiu aplicable, i de conformitat amb la legislació, als convenis col·lectius o pràctiques nacionals.”




10

- Si no hi ha treballador a temps complet comparable es considerarà que la referència al temps complet serà la jornada màxima regulada en el conveni o, si no la màxima legal.

- La reducció de la jornada pot realitzar-se de diferents formes : o En un nombre d’hores al dia. o En uns dies a l’any. o O una combinació d'ambdues, reducció hores al dia i de dies a l'any.

La concreció de la jornada inferior ha d'estar basada en la voluntarietat del treballador. En relació amb aquest tema s'ha discutit doctrinalment si determinats supòsits de jornades inferiors a les completes no haurien també ser considerats contractes a temps parcials (reducció per guarda legal o cura d'un familiar, les reduccions per exercici de dret del treballador o les reduccions per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció ..). La resposta és que aquests supòsits quedaran exclosos del temps parcial per manca de la nota de voluntarietat.

La voluntarietat queda recollida expressament en l'art. 12,4 e) de l'ET: la conversió d'un treball a temps complet en un treball a temps parcial i a l’inrevés serà sempre de caràcter voluntari per al treballador i no es pot imposar de forma unilateral o com a conseqüència d'una modificació substancial de condicions de treball a l'empara del que disposa la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 41 ..

3.2 – Forma del contrate a temps parcial.

D'acord amb el que estableixen els articles 8.2 i 12.4 del ET, el contracte a temps parcial s'ha de formalitzar necessàriament per escrit i en model oficial. En ell han de figurar el nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any de la jornada contractada i la seva distribució horària.

Si s'incompleixen els requisits anteriors s'entendrà celebrat a jornada completa, excepte prova en contra de serveis contractats a temps parcial, la manca de forma escrita també constitueix una infracció greu d'acord amb el que preveu la LISOS.

Encara que la llei no exigeix que constin en el contracte l'horari de treball, el mateix ha de quedar concretat des del primer moment, perquè en un altre cas ens trobaríem davant un contracte dels anomenats "a trucada" i el treballador a mercè de les decisions de l'empresa. El treballador ha de tenir la possibilitat de compatibilitzar el contracte a temps parcial amb les activitats que consideri convenients, fins i tot amb una altra jornada parcial. Això no seria possible si de forma arbitrària i constant l'empresa modifica l'horari de prestació de les hores de treball.




11

3.3 – Durada del contracte a temps parcial.

Podem considerar que el contracte a temps parcial, respecte a la seva durada, té una naturalesa mixta, ja que pot realitzar-se de forma indefinida o de durada determinada.

Concretament es poden fer a temps parcial els següents contractes temporals:

- Obra o servei determinat. - Eventual por circumstàncies de la producció. - Interinitat. No obstant això en aquest cas no sempre ja que la llei concretar els

supòsits de: 1) per a substituir a treballadors contractats a temps parcials, 2) per cobrir la jornada vacant de treballadors amb dret a reduir la jornada.

En canvi no es pot formalitzar a temps parcial el Contracte de Formació.

El contracte a temps parcial s'entén celebrat per temps indefinit quan es concerti per realitzar treballs fixos i periòdics dins del volum d'activitat normal de l'empresa.

Hi ha la distinció entre el fix-discontinu que és un treballador fix per a la realització de treballs que no es repeteixin en dates certes i el temps parcial indefinit per a la realització de treballs que es repeteixin en dates certes.

3.4 – Jornada i descansos.

La jornada d'aquests treballadors es pot fer de forma continuada o partida. No obstant això quan el treballador realitzi una jornada diària inferior a la dels treballadors a temps complet només podrà realitzar una única interrupció, llevat que el conveni d'àmbit sectorial, o, si no inferior, estableixi una altra cosa.

En conseqüència, si la seva jornada diària és igual a la dels treballadors contractats a temps complet les interrupcions no comporten cap variació respecte a aquests. És evident que la prohibició comentada anteriorment es pretén que els treballadors a temps parcial amb jornades relativament reduïdes estiguin durant tot el dia pendents de la jornada a realitzar.

Si la jornada fos continuada i superior a 6 hores s'ha d'establir un descans de 15 minuts, que es considerarà temps efectiu de treball quan ho estableixi el conveni o el contracte de treball. Aquesta última observació no és exclusiva del contracte a temps parcial ja que com sabem el descans és aplicable a qualsevol jornada continuada superior a 6 hores, sigui conseqüència d'un contracte a temps parcial o complet.




12

3.4.1 – Hores extraordinàries i complementàries.

Les hores extraordinàries estan prohibides per als treballadors a temps parcial, excepte si es realitzen per prevenir o reparar sinistres o altres anys urgents i extraordinaris, és a dir, les anomenades de força major.

Les hores complementàries són un sistema flexible de pacte de jornada, doncs permetrà, previ acord de la manera descrita més endavant, la jornada parcial inicialment pactada. El seu règim jurídic respon a les següents característiques:

- Només seran possibles en contractes indefinits a temps parcial. - Cal pacte exprés i escrit. No és possible la seva incorporació, amb caràcter

general, a través del conveni col·lectiu. El pacte ha de ser individual. El pacte pot produir des de l' inici de la relació o amb posterioritat.

El treballador pot renunciar al pacte, un cop transcorregut un any des de la formalització, amb quinze dies d'antelació a la data límit i argumentades causes relacionades amb les responsabilitats de familiars, formatives o per incompatibilitat amb un altre contracte a temps parcial.

Els dos trets anteriors s'han d'interpretar com un incentiu per a l'ús dels contractes indefinits a temps parcial donat, que com ja s'ha indicat, el pacte permetrà a l'empresari ampliar la jornada parcial inicial, a més en moments diferents d'aquesta jornada ordinària. Per tant permetrà adaptar, en certa manera, la jornada del treballador a les necessitats del procés productiu.

El límit del nombre d'hores complementàries que pot pactar és del 15% de la jornada ordinària a temps parcial pactada, però el conveni pot ampliar el percentatge fins al 60%. No obstant això la suma d'hores ordinàries i les complementàries no podrà superar la jornada ordinària a temps complet comparable.

El treballador ha de conèixer el dia i l'hora de la realització de les hores complementàries amb 7 dies d'antelació, llevat que el conveni estableixi una altra cosa (ampliant o reduint el termini).

Són aplicables també els límits "ordinaris" de jornada respecte a la realització d'hores complementàries: descans entre jornades, descansos, horari nocturn,…

L'ET indica que la seva retribució serà com la de l'hora ordinària, però no sembla que res impedeixi que es pacti, per incentivar la seva realització, un preu superior.




13

3.5 – Drets del treballador a temps parcial.

Com a criteri general hem d'establir que els treballadors a temps parcial tenen els mateixos drets que els de jornada completa. No obstant això tenint en compte les diferents natures que poden tenir cada un dels drets, alguns d'ells podran ser reconeguts de manera proporcional, encara que s'ha de fer mitjançant disposicions legals, reglamentàries o convenis col·lectius.

Aquestes dues situacions han estat cridades per la jurisprudència principi d'igualtat i principi de proporcionalitat. El primer vindria determinat per l'article 14 de la Constitució i el segon per la durada de la jornada realitzada.

Com a criteri general podríem dir que s'aplicaran complets els drets indivisibles però proporcionalment aquells que siguin, d'alguna manera, "mesurables".

3.6 – Programa excepcional d'ocupació per a la transició cap a la contractació estable.

L'última reforma que afecta el contracte a temps parcial, no modifica el seu règim jurídic però torna a utilitzar la modalitat com a mesura de foment de l'ocupació. Així el Reial decret llei 1 / 2011, de 11 de febrer, de mesures urgents per promoure la transició a l'ocupació estable i la requalificació professional de les persones desocupades, introdueix una sèrie d'incentius per a la contractació de joves i aturats de llarga durada.

Per tenir dret als incentius:

a) Les empreses han de contractar a temps parcial, de forma indefinida o temporal:

- a persones desocupades inscrites ininterrompudament a l'oficina d'ocupació almenys des del 1 gener 2011;

- en les quals concorri alguna d'aquestes dues circumstàncies: a) tenir una edat igual o inferior a 30 anys, b), portar inscrites en l'Oficina d'Ocupació com a mínim dotze mesos en els divuit mesos anteriors a la contractació;

b) La jornada de treball d'aquests contractes ha d'estar entre el 50% i el 75% de la d'un

treballador a temps complet comparable.

c) Les empreses que subscriguin aquests contractes fins el 14 de febrer de 2012, tindran dret a les següents reduccions en totes les quotes empresarials a la Seguretat Social:

- Si el contracte és indefinit, a una reducció del 100%, si el contracte es realitza per empreses la plantilla sigui inferior a 250 persones, o del 75%, si




14

l'empresa contractant té una plantilla igual o superior a aquesta xifra. La reducció de quotes s'ha de fer durant els dotze mesos següents a la contractació.

- Si la contractació és temporal, per poder accedir a les reduccions de quotes el contracte ha de concertar per una durada inicial prevista igual o superior a sis mesos.

- No es pot accedir a les reduccions de quotes en els casos:

- contractes que no admetin la contractació a temps parcial (contracte de formació);

- contractes a temps parcial temporal que es concertin per una durada inferior a sis mesos;

- contractes d'interinitat i relleu.

d) Les contractacions han de suposar un increment net de la plantilla de l'empresa.

e) Les empreses estan obligades a mantenir, durant el període de durada de la reducció, el nivell d'ocupació assolit amb la contractació realitzada.

4 – Tipus de contractes a temps parcial.

4.1 - Contracte a temps parcial per a la realització de tasques cícliques, periòdiques o estacionals i Contracte de treball fix discontinu.

Per a la realització de treballs que es repeteixen de forma cíclica, periòdica o de temporada l'ET, estableix una doble distinció:

- Una modalitat de contracte a temps parcial per a la realització de treballs fixos i diaris, que es repeteixen en dates certes. Això és que la naturalesa de l'activitat empresarial permet conèixer les dates de forma regular.

- Una modalitat anomenada fix-discontinu, també per a la realització de treballs amb la repetició indicada, que no es repeteixin en dates certes. Això és que per la seva naturalesa no permet conèixer amb seguretat l' inici de l'activitat.

Com es pot observar la principal distinció entre un i altre és la repetició en dates certes o no.

Per tant a la modalitat de temps parcial per a la realització de treballs fixos i periòdics se li aplicarà el règim jurídic dels contractes a temps parcial i els




15

treballs, per tant, seran cíclics dins del volum normal de l'activitat de l'empresa.

Finalment insistir que es tracta de treballs que es repeteixen en dates certes i en conseqüència no serà necessari la crida (que sí que ho és en el fix discontinu), ja que el treballador ha d'incorporar al seu lloc de treball arribada la data d'inici d'aquesta activitat.

4.2- Contracte a temps parcial per jubilació parcial4.

Quan un treballador desitgi accedeix per a la jubilació parcial (és a dir, una part de la jornada estarà jubilat i la resta treballant) ha d'acordar amb la seva empresa:

- Un contracte a temps parcial (es tracta d'una novació contractual, ja que passarà d'un contracte a jornada completa a un altre a temps parcial).

- Una reducció de jornada, del nou contracte en els percentatges següents: - Treballadors majors de 65 anys: hauran de reduir la jornada de treball entre un mínim del 25% i un màxim del 75%. - Treballadors menors de 65 anys. Tant els qui tinguin la condició de mutualistes l'1 de gener de 1967 com la resta de treballadors hauran de reduir la jornada de treball i el salari entre un mínim del 25% i un màxim del 75%.

Quan es tracti d'un treballador menor de 65 anys, l'empresa haurà de celebrar al mateix temps un contracte de relleu.

El percentatge màxim anterior podrà ser del 85% si es compleix amb les següents condicions:

a) que el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa mitjançant un contracte de durada indefinida,

b) que el jubilat parcial acrediti una antiguitat en l'empresa de sis anys i 30 anys de cotització a la Seguretat Social.

4.3- Contracte de relleu5.

Es tracta d'una modalitat de contractació que es podrà utilitzar per cobrir la jornada laboral vacant d'un treballador jubilat parcialment. Serà obligatori quan el treballador jubilat parcialment tingui una edat inferior a l'ordinària de jubilació.

4 La redacció actual podria ser modificada com a conseqüència de l'acord de la Reforma de les pensions de gener de 2011 pendent de desenvolupament normatiu en el moment de la redacció d'aquest material. 5 Veure nota anterior.




16

El treballador contractat com a rellevista haurà d'estar en atur o treballar per l'empresa mitjançant un contracte de durada determinada.

En relació a la durada del contracte es poden produir diverses situacions:

- Rellevar a un treballador jubilat parcialment que no arriba l'edat ordinària de jubilació: pot ser indefinit o de durada determinada fins que el treballador rellevat abast la jubilació total. Si el treballador jubilat compleix els requisits i decideix reduir la seva jornada fins al 85%, necessàriament serà indefinit.

- Rellevar a un treballador amb l'edat ordinària de jubilació: pot ser indefinit o de durada anual.




17

5 – Bibliografia i fonts d'informació.

Benavente Torres, Inmaculada. El trabajo a tiempo parcial. Consejo Económico y Social Andalucia. 2005.

Es pot obtenir a: http://www.juntadeandalucia.es/empleo/www/herramientas/biblioteca_virtual/bibliotecaDetalle.php?id=1333

Gómez, Sandalio/Pons, Celia y Martí, Carlos. El trabajo a tiempo parcial: evolución y resultados. Universidad de Navarra. 2002.

Es pot obtenir a :

http://www.iese.edu/research/pdfs/DI-0476.pdf

Lahera Forteza, Jesús. La transformación de la contratación laboral, el trabajo a tiempo parcial y el despido. Cuadernos de Relaciones Laborales. 2007.

Es pot obtenir a :

http://revistas.ucm.es/rla/11318635/articulos/CRLA0707220039A.PDF

Pedrajas Moreno, Abdón. El trabajo a tiempo parcial, en La Reforma del Mercado Laboral. Lex nova. Valladolid 1994.

Trabajo a Tiempo Parcial. Dossier Práctico. Ed. Francis Lefebvre. Madrid 2000.

Documents

Guia breu temps parcial