2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.581 Segueix-nos a través les xarxes socials: als 4 vents ......... 28 d'octubre de 2018 Diumenge XXX de durant l'any www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures U na de les escultures que s’ha fet més popular al Japó és la d’un gos que hi ha davant l’estació de tren de Shibuya. El gos es deia Hachiko. Va ser un regal que li van fer l’any 1924 a un professor de la Universitat de Tòquio. El bon home agafava el tren cada dia per anar a la feina i el gos no sols l’acompanya- va a l’estació sinó que al vespre l’anava a esperar. Així va succeir fins que un any després el professor va morir d’hemorràgia cerebral quan feia classe. El gos va anar com cada dia al seu encontre, aquesta vegada sense èxit. El curiós és que es va quedar davant l’estació gairebé deu anys, fins que un dia de 1935 el van trobar mort allí mateix. Els veïns del lloc, que ja havien adver�t la seva presència diària en el lloc esperant el professor, es van commoure en obser- var la seva constància. Ells mateixos el van alimentar i, un cop mort, li van erigir una estàtua anomenada «El gos fidel». Sense ànim de comparar gossos amb persones, ni d’entrar en temes de llibertat i d’ins�nts, em sembla una anècdota simpà- �ca per a parlar de fidelitat, que consisteix a ser lleial al com- promís adquirit lliurement amb una persona o una ins�tució. Tan important és aquesta conducta per als cris�ans, que habi- tualment reben a l’Església el nom de fidels. En aquesta condi- ció imiten la fidelitat de Déu amb el poble escollit, amb el qual es va comprometre a l’Aliança, concretament amb Abraham, amb Moisès i amb els patriarques, i amb tota la humanitat en la defini�va Nova Aliança de Jesucrist. Jesús de Natzaret va ser model de fidelitat a la voluntat de Déu Pare fins a la mort en creu. I Maria va ser la Verge fidel, fidel a la seva vocació des del mateix dia en què li va ser expressada. Són els nostres models. És tan necessària la fidelitat! Primer amb Déu mateix; després entre nosaltres. Per exemple en el matrimoni. Sant Pau diu en la seva primera carta als cris�ans de Corint que la unió de l’ho- me i la dona ha de ser la imatge que reflecteixi l’aliança de Crist amb el seu poble. Però també es requereix lleialtat en l’amistat, a l’empresa, en la societat en general. Davant l’individualisme conver�t en regla de conducta, o la persecució egoista de béns propis, la persona fidel i lleial és una benedicció per a tothom. Els altres se’n poden fiar, des- cansar quan li deleguen un encàrrec o posen una preocupació a les seves mans. El marit pot estar segur de la seva esposa, i a l’inrevés; i l’amic pot confiar en el seu amic. Quina qualitat més gran que és la fidelitat. La persona fidel i lleial és una benedicció per a tothom DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» —'Conten que els primers cris�ans...' Proposta de contes per a infants Diumenge XXX de durant l'any L'esperança dels febles Hauria de sor�r de dins nostre la breu i intensa pregària del cec: «Compadiu-vos de mi... Mestre, feu que hi vegi.» I com ell, hauríem d’aixecar-nos d’una revolada, llançant tot allò que ens impedeix caminar a plena llum, i anar cap a Jesús. Enmig d’un món que camina desorientat, Déu vol que �nguem bona vista. Que no ens quedem en la ceguesa ni en la penombra. La Llum és ell, Crist. Però també va ser ell qui va dir als seus: «Vosaltres sou la llum del món.» < 5 —'Conten que els primers cris�ans...' Proposta de contes per a infants (p.3) —Dies 1, 11 i 21 de novembre: Cadena de pregària per les vocacions (p.2) Mirada endins per Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9) Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reu- niré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tor- narà una gentada immensa. Havien sor- �t plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.» Salm responsorial [125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.:3)] Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni, la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles. R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.» És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! R. Renoveu la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. R. Sor�en a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes. R. Lectura de la carta als cris�ans hebreus (He 5,1-6) Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són des�nats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víc�mes pels pecats. No els és di�cil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells ma- teixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això ne- cessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s’atri- buí a ell mateix la glòria de ser gran sa- cerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melqui- sedec.» Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,46-52) En aquell temps, Jesús sor� de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sen� dir que passava Jesús de Nat- zaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell crida- va encara més fort: «Fill de David, com- padiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà. La fidelitat en un minut —Centres educa�us. Les escoles de l’arxidiòcesi han estat convocades, per quart any consecu�u, per la Delegació diocesana de pastoral de joventut a una trobada forma�va. La formació, a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va tenir lloc el dia 16 d’octubre al Centre Tarraconense El Seminari i va ser presidida pel vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny. Mons. Vadell va oferir algunes pistes i reflexions perquè l’escola sigui un espai evangelitzador seguint les indicacions del papa Francesc. —Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de Mons. Miquel Barbarà, van celebrar una missa d’acció de gràcies el dia 15 d’octubre, festa de Santa Teresa de Jesús, a la Catedral en el 30è aniversari de la seva fundació. La missa també va ser en sufragi de les quaranta-cinc persones traspassades, entre cantaires del Cor, músics de l’Orquestra i un compositor, Joan Juncà, al llarg de les tres dècades. En l’homilia, el Sr. Arquebisbe va agrair la fidelitat amb què la formació musical ha servit a la Catedral a través de les ac�vitats culturals, conferències i publicacions, i sobretot, en la litúrgia, sostenint els cants i solemnitzant les celebracions. —Formació del clergat. Com cada tercer dilluns de mes, el dilluns dia 15 d’octubre, hi havia convocada la formació permanent del clergat a la Selva del Camp. En aquesta ocasió va anar a càrrec de la priora del mones�r de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, Gna. Àgueda Alomar i l’Abadessa de Vallbona de les Monges, Gna. Anna Maria Camprubí. Ambdues van presentar el sen�t de la vida contempla�va, de la vida comunitària i de la vida de pregària i treball. D’una manera espontània van compar�r les seves vivències i van presentar la nova instrucció apostòlica Cor orans tot exposant la seva aplicació a casa nostra. —Conca de Barberà. Les parròquies de l’arxiprestat de la Conca de Barberà es van aplegar el diumenge, dia 14 d’octubre, a Vimbodí per iniciar el curs pastoral. La trobada, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, es va iniciar amb una xerrada sobre com revitalitzar les parròquies rurals a càrrec de dos joves de Tàrrega que són membres de l’equip de nova evangelització del bisbat de Solsona. El rés de vespres solemnes presidides pel Sr. Arquebisbe a l'església parroquial de Vimbodí i el piscolabis van cloure aquesta trobada de germanor. —Mare de Déu de la Riera. Un any més, la Mare de Déu de la Riera, a Les Borges del Camp, ha estat tornada a la seva ermita després de ser a l’església parroquial durant un mes. El passat diumenge, dia 14 d’octubre, malgrat les previsions meteorològiques es va cloure la Novena amb la celebració de la missa dins el temple parroquial de l’Assumpció seguida de la processó fins a l’ermita. Arribats a l'ermita es va col·locar la sagrada imatge al cambril per a la seva veneració. A par�r d’ara es reprendrà la missa de cada tercer dissabte de mes a l’ermita, que es farà a les dotze del migdia.

gran que és la fi delitat. · 28 d'octubre de 2018 Diumenge XXX de durant l'any Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures U na de les escultures que s’ha fet

  • Upload
    others

  • View
    19

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: gran que és la fi delitat. · 28 d'octubre de 2018 Diumenge XXX de durant l'any Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures U na de les escultures que s’ha fet

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.581

Segueix-nos a través les xarxes socials:

als 4 vents.........

28 d'octubre de 2018 Diumenge XXX de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Lectures

Una de les escultures que s’ha fet més popular al Japó és la d’un gos que hi ha davant l’estació de tren de Shibuya.

El gos es deia Hachiko. Va ser un regal que li van fer l’any 1924 a un professor de la Universitat de Tòquio. El bon home agafava el tren cada dia per anar a la feina i el gos no sols l’acompanya-va a l’estació sinó que al vespre l’anava a esperar.

Així va succeir fi ns que un any després el professor va morir d’hemorràgia cerebral quan feia classe. El gos va anar com cada dia al seu encontre, aquesta vegada sense èxit. El curiós és que es va quedar davant l’estació gairebé deu anys, fi ns que un dia de 1935 el van trobar mort allí mateix.

Els veïns del lloc, que ja havien adver� t la seva presència diària en el lloc esperant el professor, es van commoure en obser-var la seva constància. Ells mateixos el van alimentar i, un cop mort, li van erigir una estàtua anomenada «El gos fi del».

Sense ànim de comparar gossos amb persones, ni d’entrar en temes de llibertat i d’ins� nts, em sembla una anècdota simpà-� ca per a parlar de fi delitat, que consisteix a ser lleial al com-promís adquirit lliurement amb una persona o una ins� tució.

Tan important és aquesta conducta per als cris� ans, que habi-tualment reben a l’Església el nom de fi dels. En aquesta condi-ció imiten la fi delitat de Déu amb el poble escollit, amb el qual es va comprometre a l’Aliança, concretament amb Abraham, amb Moisès i amb els patriarques, i amb tota la humanitat en la defi ni� va Nova Aliança de Jesucrist.

Jesús de Natzaret va ser model de fi delitat a la voluntat de Déu Pare fi ns a la mort en creu. I Maria va ser la Verge fi del, fi del a

la seva vocació des del mateix dia en què li va ser expressada. Són els nostres models.

És tan necessària la fi delitat! Primer amb Déu mateix; després entre nosaltres. Per exemple en el matrimoni. Sant Pau diu en la seva primera carta als cris� ans de Corint que la unió de l’ho-me i la dona ha de ser la imatge que refl ecteixi l’aliança de Crist amb el seu poble. Però també es requereix lleialtat en l’amistat, a l’empresa, en la societat en general.

Davant l’individualisme conver� t en regla de conducta, o la persecució egoista de béns propis, la persona fi del i lleial és una benedicció per a tothom. Els altres se’n poden fi ar, des-cansar quan li deleguen un encàrrec o posen una preocupació a les seves mans. El marit pot estar segur de la seva esposa, i a l’inrevés; i l’amic pot confi ar en el seu amic. Quina qualitat més gran que és la fi delitat.‘ La persona fi del i lleial

és una benedicció per a tothom

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—'Conten que els primers cris� ans...'Proposta de contes per a infants

Diumenge XXX de durant l'any

L'esperança dels febles

Hauria de sor� r de dins nostre la breu i intensa pregària del cec: «Compadiu-vos de mi... Mestre, feu que hi vegi.» I com ell, hauríem d’aixecar-nos d’una revolada, llançant tot allò que ens impedeix caminar a plena llum, i anar cap a Jesús.

Enmig d’un món que camina desorientat, Déu vol que � nguem bona vista. Que no ens quedem en la ceguesa ni en la penombra. La Llum és ell, Crist. Però també va ser ell qui va dir als seus: «Vosaltres sou la llum del món.»

<

5

—'Conten que els primers cris� ans...'Proposta de contes per a infants

(p.3)

—Dies 1, 11 i 21 de novembre: Cadena de pregària per les vocacions

(p.2)

Mirada endins per Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9)

Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reu-niré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tor-narà una gentada immensa. Havien sor-� t plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fi ll gran.»

Salm responsorial [125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.:3)]

Quan el Senyor renovà la vida de Sióho crèiem un somni,la nostra boca s’omplí d’alegria,de crits i de rialles.

R. És magnífi c el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien: «És magnífi cel que el Senyor fa a favor d’ells.»

És magnífi c el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem! R.

Renoveu la nostra vida, Senyor,com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,criden de goig a la sega. R.

Sor� en a sembrar tot plorant,emportant-se la llavor;i tornaran cantant d’alegria,duent a coll les seves garbes. R.

Lectura de la carta als cris� ans hebreus (He 5,1-6)

Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són des� nats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víc� mes pels pecats. No els és di� cil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells ma-teixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això ne-cessiten oferir sacrifi cis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s’atri-

buí a ell mateix la glòria de ser gran sa-cerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melqui-sedec.»

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,46-52)

En aquell temps, Jesús sor� de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sen� dir que passava Jesús de Nat-zaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell crida-va encara més fort: «Fill de David, com-padiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

La fi delitat

en un minut—Centres educa� us. Les escoles de l’arxidiòcesi han estat convocades, per quart any consecu� u, per la Delegació diocesana de pastoral de joventut a una trobada forma� va. La formació, a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va tenir lloc el dia 16 d’octubre al Centre Tarraconense El Seminari i va ser presidida pel vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny. Mons. Vadell va oferir algunes pistes i refl exions perquè l’escola sigui un espai evangelitzador seguint les indicacions del papa Francesc.

—Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de Mons. Miquel Barbarà, van celebrar una missa d’acció de gràcies el dia 15 d’octubre, festa de Santa Teresa de Jesús, a la Catedral en el 30è aniversari de la seva fundació. La missa també va ser en sufragi de les quaranta-cinc persones traspassades, entre cantaires del Cor, músics de l’Orquestra i un compositor, Joan Juncà, al llarg de les tres dècades. En l’homilia, el Sr. Arquebisbe va agrair la fi delitat amb què la formació musical ha servit a la Catedral a través de les ac� vitats culturals, conferències i publicacions, i sobretot, en la litúrgia, sostenint els cants i solemnitzant les celebracions.

—Formació del clergat. Com cada tercer dilluns de mes, el dilluns dia 15 d’octubre, hi havia convocada la formació permanent del clergat a la Selva del Camp. En aquesta ocasió va anar a càrrec de la priora del mones� r de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, Gna. Àgueda Alomar i l’Abadessa de Vallbona de les Monges, Gna. Anna Maria Camprubí. Ambdues van presentar el sen� t de la vida contempla� va, de la vida comunitària i de la vida de pregària i treball. D’una manera espontània van compar� r les seves vivències i van presentar la nova instrucció apostòlica Cor orans tot exposant la seva aplicació a casa nostra.

—Conca de Barberà. Les parròquies de l’arxiprestat de la Conca de Barberà es van aplegar el diumenge, dia 14 d’octubre, a Vimbodí per iniciar el curs pastoral. La trobada, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, es va iniciar amb una xerrada sobre com revitalitzar les parròquies rurals a càrrec de dos joves de Tàrrega que són membres de l’equip de nova evangelització del bisbat de Solsona. El rés de vespres solemnes presidides pel Sr. Arquebisbe a l'església parroquial de Vimbodí i el piscolabis van cloure aquesta trobada de germanor.

—Mare de Déu de la Riera. Un any més, la Mare de Déu de la Riera, a Les Borges del Camp, ha estat tornada a la seva ermita després de ser a l’església parroquial durant un mes. El passat diumenge, dia 14 d’octubre, malgrat les previsions meteorològiques es va cloure la Novena amb la celebració de la missa dins el temple parroquial de l’Assumpció seguida de la processó fi ns a l’ermita. Arribats a l'ermita es va col·locar la sagrada imatge al cambril per a la seva veneració. A par� r d’ara es reprendrà la missa de cada tercer dissabte de mes a l’ermita, que es farà a les dotze del migdia.

Page 2: gran que és la fi delitat. · 28 d'octubre de 2018 Diumenge XXX de durant l'any Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures U na de les escultures que s’ha fet

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

preguem amb l’Esglésiapreguem

LECTURESSolemnitat de Tots Sants1 de novembre de 2018

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

propostapropostaLITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 28: Diumenge XXX de durant l’any [Jr 31, 7-9; Salm 125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6; He 5, 1-6; Mc 10, 46-52 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 29: [Ef 4, 32-5,8; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Lc 13, 10-17] San Narcís, bisbe i màrti r

Dimarts, 30: [Ef 5, 21-33; Salm 127, 1-2.3.4-5; Lc 13, 18-21] San Marcel

Dimecres, 31: [Ef 6, 1-9; Salm 144, 10-11.12-13ab.13cd-14; Lc 13, 22-30]

Dijous, 1 de novembre: Tots Sants (Sol) [Ap 7, 2-4.9-14; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3, 1-3; Mt 5, 1-12a (LE/LH pròpies)]

Divendres, 2: Commemoració de tots els fi dels difunts [Lectures, a escollir entre les que es proposen per a les Misses de difunts als leccionaris Santoral o per a Misses diverses. No es permeten altres Misses que no siguin de difunts]

Dissabte, 3: [Fl 1, 18b-26; Salm 41, 2.3.5bcd; Lc 14, 1.7-11] Sant Martí de Porres, religiós (ML)

Diumenge, 4: Diumenge XXXI de durant l’any [Dt 6, 2-6; Salm 17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab; He 7, 23-28; Mc 12, 28b-34 (LE/LH pròpies)]

Imatges dels nostres sants (XXI)Sant Abdó

ART

agenda

-Mn. Xavier Roig Rovira, arxiprest de l’arxiprestat del Priorat.

-Mn. Lluís Noguero Aguilar i Mn. Joan M. Anglès Batet, rectors in solidum de les parròquies de Santa Maria de Bellvei, Sant Cristòfol de Cunit, Santa Creu de Calafell i Sant Pere Apòstol de Calafell i � nença de l’Assumpció de Segur de Calafell.

NOMENAMENTS

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol, amb data de 16 d'octubre, ha signat els següents nomenaments:

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida

religiosa.

Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que com a Arquebisbat de Tarragona par� ciparem en aquesta inicia� va que permetrà convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions. Al web www.cadenadepregaria.cat s’hi poden trobar materials i tes� monis de caràcter vocacional per a descarregar com també un formulari per a comunicar l’hora o les hores de pregària personal i/o comunitària. En el suplement d’aquest Full hi trobareu material que us pot ser d’ajuda.

Per a més informació es pot contactar amb el Secretariat diocesà de Vocacions (Mn. Jaume Gené) trucant al tel. 609 833 745 o enviant un correu a [email protected].

30 d'octubre—Inauguració de les portes de l'orgue de la Catedral, a les 16.30 h. L'acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, comptarà amb l'as-sistència del Capítol de la Catedral i la consellera de Cultura de la Generalitat, Sra. Laura Borràs.

—Conferència «Yo y mis duelos. Los ritos. Una mirada a la vida y a la muerte» a la Parròquia de Santa Maria Assumpta de Bonavista, a les 19.00 h. Anirà a càrrec de Valen� n Rodil, psi-còleg i director de la Unitat Mòbil d'Intervenció del Centre d'Escol-ta San Camilo de Madrid.

2 de novembre—Conferència «Obrir camins a la fe: de la devoció al tes� -moni» a càrrec de la Sra. Rosa M. Sànchez, directora del Se-cretariat de Laics en Missió Pastoral. L’acte, inserit en el 275è aniversari del vot de poble de Solivella al Sagrat Cor de Jesús, es farà al saló parroquial de Santa Maria de Solivella, a les 19.00 h.

—Conferència «Duelo por la pérdida de un ser querido» a l'església parroquial de Sant Joan Bap� sta de Reus, a les 19.00 h. Anirà a càrrec de Valen� n Rodil, psicòleg.

3 de novembre—Presa de possessió de tres nous canonges a la Catedral: Mn. Joan Miquel Bravo, Mn. Josep Masdéu i Mn. Antoni Pérez de Mendiguren. Tindrà lloc a la sala capitular de la Catedral, a les 10.00 h.

Del 3 al 10 de novembre—Novena en honor a la Mare de Déu del Claustre a la Cate-dral. Cada dia, a les 19.00 h, hi haurà el rés del Sant Rosari, la predicació de la Novena i la celebració de l’eucaris� a. El dia 11 de novembre, dia de la Festa, a les 18.30 h, es començarà la novena seguida de l’eucaris� a i la processó. Organitza la Con-fraria de la Mare de Déu del Claustre de Tarragona.

4 de novembre—Concert solidari de Mans Unides ‘Only True Gospel’ a càrrec del Cor Carlit, a les 19.00 h al Teatre Tarragona. Els be-nefi cis ob� nguts en el concert es des� naran a un projecte de protecció i benestar a la infància al Districte de Villa Rica, pro-víncia d’Oxapampa a la zona central de Perú. Les entrades, a un preu de 15 euros, es poden adquirir a les taquilles del Teatre Tarragona, a través del web www.tarraco� cket.cat i a la Delegació de Mans Unides (Rambla Nova, 119).

Fins el 16 de novembre—Exposició «Vidal i Barraquer. Diàleg i coherència» a la sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils (Pl. de l’Ajuntament, 4). Es pot visitar de dilluns a divendres de les 08.30 a les 15.00 h, el divendres fi ns a les 14.30 h i els dissabtes, diumenges i fes� us tancat. Més informació al web www.cambrils.cat.

El seu nom sembla que pro-cedeix de l’hebreu «abd»,

que signifi ca «serf» o «ser-vicial», també «servidor de Déu». Curiosament, a Cata-lunya, on des de temps molt an� cs se li tenia molta de-voció juntament amb sant Senén, la difi cultat de pro-nunciar els dos noms va de-rivar en l’apel·la� u «Sant Nin i sant Non» o bé «Sant No i sant Ne». Sant Abdó i el seu company sant Senén van ser

durant segles els patrons dels pagesos catalans, juntament amb sant Galderic, però a par� r del segle XVII varen ser subs� tuïts per sant Isidre, a causa de la infl uència castellana. La tradició assegurava

que sant Abdó procedia de Pèrsia i tenia origen reial. En haver-se conver� t al cris� anisme es dedicava a donar digna sepultura als morts. Fet presoner pels romans en temps de l’emperador Deci, per la seva condició de cris� à fou con-demnat a morir a l’amfi teatre a mans d’óssos i lleons, feres que miraculosament el protegiren en comptes d’atacar-lo. Llavors els botxins el mataren degollant-lo. El seu cos fou enterrat al cemen� ri de Pon� anus, prop de Roma.

A un compar� ment de la predel·la del retaule gò� c de Sant Jaume, procedent de Vallespinosa, s'hi representa sant Abdó, assegut en un banc. Vesteix una hopalanda de brocat i porta una corona reial al cap, mentre que amb la mà dreta sosté un ceptre, una fi guració que al·ludeix al seu origen reial.

Sofi a Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

‘Conten que els primers cristians…’

Amb mo� u de la celebració aquest proper mes de novembre del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica i Món

An� c sobre el tema «El Cris� anisme en l’An� guitat tardana. Noves perspec� ves», el Consell Comarcal del Tarragonès ha volgut que l’eix temà� c del nou cicle de la Tardor de contes a les Biblioteques i Punts de lectura del Tarragonès per a nens i nenes sigui el mateix: «Conten els primers cris� ans... Fa 2018 anys, històries i creences anaven de bracet.»

Hi par� cipen les biblioteques del Catllar, Roda de Berà, els Pa-llaresos, la Nou de Gaià, Salomó, la Canonja, Creixell, Perafort, Vilallonga del Camp i Torredembarra i el cicle va a càrrec de tres contacontes amb una llarga trajectòria al món de les bi-blioteques, l’ensenyament i les arts escèniques: la Rat Cebrián («Al fi nal de l’Imperi romà, quan era arriscat voler ser cris� à»); l’Agus� Farré («Els primers cris� ans») i la Karme («Pedreta a pedreta s’explica una bona historieta»).

Les dates i llocs dels propers contes es poden consultar al web del Consell Comarcal www.tarragones.cat.

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fi ns que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sen� r el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una mul� tud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, ves� ts de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fi ns a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus ves� ts amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)]

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,el món i tots els qui l’habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases, a les fonts dels rius.

R. Aquests són els qui vénenper veure-us de cara, Senyor.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,que no confi a en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Es� mats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fi lls seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, es� mats: ara ja som fi lls de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifi ca, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les mul� tuds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fi lls. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’octubre de 2018, la següent intenció per a la pre-

gària:

-Perquè els consagrats i consagrades desper� n el seu fervor missioner i es� guin presents entre els pobres, marginats i amb els que no tenen veu.

Enfoca el codi QR per accedir a

'El vídeo del Papa'