Upload
agrupacio-girona
View
253
Download
5
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Non profit book about Girona's history
Citation preview
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU TEMPS
GIRONA, SEGLE XVIII
EL MESTRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA:
LA MÚSICA GIRONINA AL VOLTANT DEL 1700
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, MÉS ENLLÀ DEL MITE
DE L’11 DE SETEMBRE
APROXIMACIÓ A L’ART I L’ARqUITECTURA A GIRONA
EN EL CONTEXT DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA
Gir
on
a a
l’aba
st X
iiiLA
GU
ERR
A D
E SU
CC
ESSIÓ
I L
A N
OV
A P
LAN
TA
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA300 anys de canvis històrics a Girona
Girona a l’abast XiiiCicle de conferències
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA300 anys de canvis històrics a Girona
Girona a l’abast XIIICicle de conferències
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA300 anys de canvis històrics a Girona
Girona a l’abast XIIICicle de conferències
GIRONA A L’ABAST XIII
Edita
Organitzadors de Girona a l’abast XIII i coordinadors de la publicacióRAMON BOSCH I BAULIDAÀLEX SERRAHIMA I HERNÀNDEZEUDALD VILAS I PUJOL
Disseny del cartell de la portadaPEP CAMPS
Assessorament lingüísticFÈLIX BRUGUERA
AgraïmentsJOSEP MARIA CAStANy
ImpressióPALAHÍ, ARtS GRÀFIQUES – GIRONA
Dipòsit legal: GI-1137-2010ISBN: 978-84-922386-4-4
La Guerra de successió i la nova planta: 300 anys de canvis històrics a Girona
ISBN: 978-84-922386-4-4
I. Bosch i Baulida, Ramon (ed.) II. Serrahima i Hernández, Àlex (ed.) III. Vilas i Pujol, Eudald (ed.) IV. Bell-lloc del Pla (Centre docent) 1. Girona -- Història--1808-1814, Invasió napoleònica946.71 Gi Girona”1809/1814”
No és grata la possessió de
cap bé, si no és compartida
(Sèneca, epíStoleS 6.4)
A tanta gent que ha fet
possible aquests 25 anys
de Girona a l’Abast
11
No és comú, des d’una escola, convocar tan sovint els lectors a un material
divulgatiu i amb un fil argumental contínu.
Però, aquesta és la sort que tenim a Bell-lloc, on és possible que, gràcies a l’ajut
directe o indirecte de totes les persones que fan funcionar el dia a dia d’aquest cen-
tre educatiu, alguns puguem dedicar temps a tirar endavant iniciatives com aquesta
i posar-les a disposició del públic en general i de tots els ciutadans de Girona en par-
ticular.
Però, potser, és la voluntat pedagògica la que explica l’interès de divulgar el
nostre patrimoni demostrant que el rigor dels estudiosos no està dissociat d’una ex-
posició entenedora del seu treball. En un moment on les ciències socials (potser com
sempre han fet) s’estan replantejant el seu lloc, buscant nous enfocaments i absorvint
tots els canvis dels nostres dies, és evident que els docents d’aquestes matèries també
estiguem contínuament buscant nous elements que enriqueixin la nostra tasca i acos-
tin els nostres alumnes als camps d’estudis que abracem. En última instància, si aquest
volum, igual que ho han pretès els anteriors, pot fer passes en la consciència i l’interès
per als temes abordats, l’objectiu s’haurà aconseguit.
Però, més enllà d’una lectura, o d’una possible idea d’un treball de recerca, en
aquesta edició, vam voler-nos avançar a l’aniversari de la fi de la Guerra de Successió i
les transformacions derivades del Decret de Nova Planta. Un tricentenari no se celebra
cada dia.
Ramon BoSch i Baulida
Àlex SeRRahima i heRnández
eudald VilaS i pujol
PRESENTACIÓ
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU TEMPS
ENRIC MIRAMBELL BELLOC
27 d’octubre de 2008
15
El dia 27 de maig de l’any 1879, la corporació municipal de Girona prenia l’acord
de donar nom a un carrer. En aquell temps, Girona estava encara totalment emmura-
llada, però ja hi havia indicis d’expansió i començaven a configurar-se aquests carrers
que després serien l’eixample urbà i que ara constitueixen una de les zones amb més
vitalitat de la ciutat. A aquest carrer, que estava situat molt proper del baluard de Sant
Francesc de Paula, li donaren el nom de carrer del Bisbe Lorenzana.
Es deia tomàs de Lorenzana i Butron. El curiós del cas és que el cognom de la
seva mare era Salazar, però per aquelles coses que passaven a les famílies que tenien
una nissaga que no volien deixar perdre, tots els germans es posaren com a segon
cognom Butron o Buitron, ja que de les dues maneres es troba escrit. Eren cinc ger-
mans, nascuts a León. Hi havia l’hereu, una noia, dos nois i, finalment, una altra nena.
Els dos nois petits es dedicaren a la carrera eclesiàstica. tots dos arribaren molt amunt,
un més que l’altre. Però, el que no va fer la carrera més rellevant és el que més ens in-
teressa perquè és el que va ser bisbe de Girona. El seu pare era un hidalgo. Els hidalgos
eren el nivell més baix dins la noblesa; però, en aquell temps, les famílies de la noblesa
de més alt nivell s’havien traslladat a Madrid, per estar més a prop de la cort, que era
el centre de decisió i, en conseqüència, a León, els hidalgos tenien un alt pes específic,
per l’absència dels de nivell superior. El pare dels Lorenzana posà els dos nois a estudiar
al col·legi de jesuïtes, però morí prematurament, quan els dos germans eren encara de
poca edat. Llavors, foren internats en un monestir benedictí, un costum molt generalit-
zat, fins i tot encara que no haguessin pensat en seguir la carrera eclesiàstica ni la vida
monàstica; era el lloc on es podia rebre una cultura important, tant en els col·legis de
la Companyia com en els monestirs benedictins. Després, el jove tomàs de Lorenzana
GIRONA A L’ABASt XIII
16
va continuar els seus estudis a Sigüenza i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalà de
Henares, ja orientat a la carrera eclesiàstica. Els estudis els va fer durar molt i no es va
ordenar prevere fins a l’edat de trenta-cinc anys. Va ser un llarg període de preparació
intel·lectual i, també, d’aprofundiment espiritual. Posteriorment, va fer una carrera ful-
gurant: molts pocs anys després d’haver estat ordenat prevere va accedir, per oposició,
a una canongia al bisbat de tui i va esdevenir doctoral d’aquella seu, on es trobà amb
un bisbe que va ser per ell un gran mentor: el bisbe Castaño, del qual Lorenzana va
ser vicari general. Aquell prelat tenia una gran personalitat i desenvolupà una notable
activitat no només en el govern de la diòcesi, sinó també en l’aspecte cultural i en la
promoció del país. En certa manera, podem considerar que Lorenzana, quan va ser
bisbe de Girona, va actuar seguint l’exemple que havia rebut d’aquell prelat de Galícia.
A tui, Lorenzana hi romangué un breu espai de temps, ja que ben aviat accedí, per
oposició, a la canongia de penitencier de la catedral de Salamanca. Més endavant, va
ser nomenat, aquesta vegada per privilegi reial, degà de la catedral de Saragossa. El rei
tenia el privilegi de nomenar el degà de totes les catedrals del territori de la corona. Jo
encara vaig conèixer el darrer degà de nomenament reial de la catedral de Girona. Va
morir els anys quaranta del segle XX, i havia estat promocionat al càrrec en temps de la
monarquia. A partir de la mort d’aquell capitular, el Bisbe ja pogué nomenar lliurement
els successius degans, fins que, després del Concili Vaticà II, s’accedeix al càrrec per
elecció del Capítol, de manera que el càrrec ha deixat de ser vitalici. Des de Saragossa,
l’any 1785, tomàs de Lorenzana va passar a Girona per regir la seu episcopal. Amb
anterioritat, el seu germà Francisco Antonio havia ocupat la seu de Mèxic, territori que
encara formava part dels dominis de la corona espanyola, i quan aquest va ser promo-
cionat a la seu primada de toledo, proposà al seu germà tomàs de substituir-lo a la seu
de Mèxic. tomàs, però, no acceptà i al cap de poc temps, probablement també per
influència del seu germà, fou nomenat bisbe de Girona. Va ser consagrat a la catedral
de toledo, pel seu germà. Per tant, la consagració del bisbe tomàs, no la varen poder
viure directament la gent de Girona (Fig. 1).
Quan va arribar el nou bisbe a Girona, aquí es vivia una època de pau. Girona,
que tradicionalment ha estat una ciutat assetjada per exèrcits invasors, en aquell segle
XVIII va gaudir de llargues temporades de tranquil·litat i de pau. Des del final de la Gue-
rra de Successió,en els primers anys de la centúria, fins a la Guerra Gran que es produí a
la darrera dècada del segle, no hi hagué cap més conflicte bèl·lic que afectés la nostra
ciutat. Amb aquesta pau va passar, també, com passa amb les monedes, que tenen
17
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
cara i creu. El nostre país va viure pacíficament; però va experimentar la pèrdua de les
institucions pròpies i la imposició de la llengua castellana, en detriment del català. tan-
mateix, els notaris que exercien a Girona continuaren redactant les actes en català o en
llatí, tal i com s’havia vingut fent. Els que els succeïren però, ja empraren exclusivament
el castellà. Aquesta època de pau portà també prosperitat i progrés econòmic i social.
Com a conseqüència d’això, es produí un augment de la població. En pocs anys, Girona
va doblar la seva població, superant els vuit mil habitants. Li faltava molt per arribar
Figura 1. Retrat del Bisbe Lorenzana, autor desconegut. Biblioteca Pública de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
18
al nombre d’habitants que té ara la ciutat però, en aquell temps, ja es considerava
un muntant demogràfic considerable. En l’aspecte cultural, perdérem la universitat, ja
que Felip V suprimí totes les universitats catalanes, concentrant en la de Cervera, que
ell creà, els ensenyaments superiors de tot el Principat. Situà la universitat en una po-
blació sense tradició universitària, en detriment de les ciutats catalanes que tenien una
tradició de segles. L’Estudi General de Girona, que tant havia costat d’aconseguir, es va
perdre en un moment, pel caprici o l’esperit venjatiu d’un rei. Amb aquella decisió es
frustraren els esforços esmerçats des del segle XV per a obtenir les autoritzacions reial,
primer, i papal finalment. Aquella universitat, que s’havia anat gestant des del segle XV,
que no pogué iniciar la docència fins a la segona meitat del XVI i que funcionà tot el
segle XVII i els primers anys del XVIII, quedà suprimida per una decisió reial de 1717.
L’any 1767 es produí l’expulsió dels jesuïtes de tots els territoris de la Corona espanyola.
Els religiosos de la Companyia tenien a Girona un importantíssim col·legi, amb un ele-
vat nivell científic i docent, que podia competir i competia amb la universitat. Així, en
qüestió de cinquanta anys, la ciutat perdia primer la universitat i després el col·legi de
Jesuïtes. L’única institució d’ensenyament d’un elevat nivell que quedava a Girona era
el seminari. Durant molts anys, els seminari, amb un bon professorat i un nombre ele-
vat d’alumnes, no només serví per preparar els aspirants al sacerdoci sinó que també
contribuí notablement a mantenir un cert nivell en la vida cultural de la ciutat.
Pel que fa a l’aspecte religiós, en el bisbat hi havia mil dos-cents capellans dio-
cesans, a més del clergat regular, amb nombroses cases religioses distribuïdes entre
diverses poblacions. Només a la ciutat hi havia un monestir i vuit convents masculins i
cinc monestirs femenins: els benedictins a Sant Pere de Galligants; els dominics, molt
nombrosos i amb algunes personalitats destacades; els caputxins al carrer de la Força;
els carmelites calçats a l’edifici que ara és seu de la Diputació; els carmelites descalços
a la plaça de Sant Josep, que d’ells, els josepets, prengué el nom aquell antic convent
que és ara seu de l’Arxiu Històric; els mercedaris en el que és ara Centre Cultural de
la Mercè. tots aquests, a la dreta de l’Onyar i a l’esquerra del riu teníem els agustins, a
l’actual plaça de la Independència, que vulgarment es coneix pel nom de Sant Agustí;
els franciscans, que tenien el seu grandiós i magnífic convent en el que ara és el carrer
Nou i les seves rodalies (comunitat important pel nombre i pel prestigi de molts d’ells);
els mínims de Sant Francesc de Paula a tocar de la muralla a l’extrem meridional de la
ciutat, en la que és ara plaça de Salvador Espriu. Entre els religiosos de la ciutat i els re-
partits en els monestirs i convents de la diòcesi, sumats al clergat diocesà, quan arribà
19
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
el nou bisbe integraven un nombrós contingent sacerdotal. Davant d’aquella situació,
el bisbe es queixava de l’excessiu nombre de capellans; cosa que ara ens pot costar de
creure, però aquesta era la realitat. tanmateix, continuà procurant mantenir el seminari
que tenia uns quatre-cents estudiants, i durant el seu pontificat ordenà un promig de
vint preveres cada any. Així com ara l’escassesa de capellans genera molts problemes
de pastoral, en aquells moments també resultava problemàtica la superabundància,
afegint-hi el fet que molts clergues hi entraven sense una veritable vocació. Aquesta va
ser una de les primeres coses que el nou bisbe procurà tallar. Posà ordre per evitar que
s’accedís al sacerdoci per fer carrera, buscant només el prestigi o un modus vivendi.
Políticament, Girona havia quedat sotmesa al centralisme borbònic, centralis-
me que també afectava l’Església. El regalisme exercit pel Concejo de Castilla influïa,
i molt, en les decisions que afectaven tots els bisbats. El bisbe Lorenzana, que era un
home molt intel·ligent i un bon jurista, sabia trampejar molt bé la situació i, acatant
les ordres que rebia de Madrid, les interpretava de la manera que creia favorable a la
bona marxa del bisbat, procurant sempre el bé de l’Església més que no pas el del rei
i del Concejo de Castilla. El bisbe, quan arribà aquí, no parlava català, evidentment. No
havia trepitjat mai la nostra terra. Havia nascut a León, havia estat a Galícia, a Salaman-
ca, a Saragossa, però no coneixia res de Catalunya. tanmateix, es va incardinar aquí i
s’integrà totalment, arribant a ser un gran bisbe de Girona. Vingueren amb ell un bon
nombre de col·laboradors, gent molt jove, que el sobrevisqueren. Entre aquest destaca
un canonge que es va fer cèlebre per la seva decidida actuació durant els setges de
1808 i 1809. Era José Pérez de tobia , el qual va ser Vicari General, amb Lorenzana, i amb
els primers bisbes que el succeïren, fins que morí, l’any 1816. Dos anys abans de la seva
mort, havia estat proposat per ocupar la seu gironina; però hi va renunciar, atesa la seva
edat i la seva salut molt delicada.
El Concejo de Castilla es preocupava de tota la problemàtica del bisbat. El bisbe
tenia obligació d’enviar-hi la relació de capellans que feien oposicions a rectories, els
nomenaments que es preveien per canonicats i, fins i tot, s’immiscien en qüestions de
pastoral. En una ocasió, en la festa de la Puríssima, que encara no era dogma, però que
a Girona i en altres diòcesis ja se celebrava amb molta solemnitat, als capitulars se’ls
ocorregué fer predicar a la catedral un dominic. En aquell temps, el criteri que tenien
els dominics sobre el futur dogma no era pas l’oficial. Però, en no ser declarat encara el
dogma, hi havia llibertat per expressar-se d’una o altra manera. Entre els dominics i els
jesuïtes existia una gran pugna referent al diferent criteri que tenien uns i altres sobre
GIRONA A L’ABASt XIII
20
la Immaculada. Aquell sermó del dominic a la catedral va provocar sollevar els ànims
d’un sector del clergat local. I el tema arribà a Madrid. El bisbe fou obligat a enviar el
text a Madrid. Allí el retornaren subratllant les expressions que no admetien. A més,
ordenaren que l’any següent s’encarregués el sermó a un altre dominic, però prèvia-
ment advertit del que no era convenient dir. Independentment d’aquestes minúcies,
en les coses importants del govern de la diòcesi, el bisbe anava fent al seu aire. I ho
feia molt bé.
El bisbe Lorenzana tingué un especial interès en l’organització del seminari i a
procurar que mantingués un alt nivell espiritual i intel·lectual. El seminari es creà en
compliment de les disposicions emanades del Concili de trento; per això es coneixia
amb el nom de Seminari Conciliar o també Seminari tridentí. El seu primer emplaça-
ment va ser a la casa de la plaça de la Catedral, on ara hi ha l’Audiència. L’any 1767,
un dels antecessors de Lorenzana a la seu gironina sol·licità i obtingué del govern de
Figura 2. Edifici del Seminari amb la façana de l’església de Sant Martí.
21
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
l’Estat la cessió de l’edifici que havia estat col·legi, casa d’exercicis espirituals i residèn-
cia dels jesuïtes, religiosos que acabaven de ser expulsats del nostre país, i els seus
béns confiscats per la Corona. Instal·lat el Seminari en el nou edifici, el bisbat vengué
l’immoble de la plaça de la Catedral a la família Pastors. D’aquí ve el nom de casa Pas-
tors, amb el qual és conegut aquell noble casal. A mitjan segle XIX, quan els Pastors
traslladaren el seu domicili a Barcelona, vengueren l’edifici a l’Ajuntament que el des-
tinà a Palau de Justícia. Lorenzana va posar ordre en el funcionament del seminari, en
el referent als plans d’estudis, a la disciplina i a la selecció del professorat. Disposà que
els alumnes dels darrers cursos, que ja havien rebut els primers ordes, havien de residir
interns en el seminari (Fig. 2).
Desplegà una intensa activitat en l’atenció a la gran quantitat de persones afec-
tades per la pobresa. Coincidia amb el criteri estatal de suprimir la mendicitat evitant
la presència als carrers i a les portes dels temples de pobres vergonyants, però no amb
la prohibició d’aquesta lacra, sinó procurant el remei per eliminar o atenuar la pobresa.
En una paraula, es tractava d’organitzar l’atenció als necessitats procurant, en primer
lloc, que tinguessin una casa on rebessin les atencions necessàries i la manutenció dig-
na i suficient, procurant que els residents que tinguessin aptituds i força per a treballar
contribuïssin amb el seu treball al sosteniment material de la institució. Fruit d’aquesta
acció varen ser les fundacions de l’Hospici de Girona i del d’Olot. En el cas de Girona,
ja trobà l’obra començada, però ell li donà un gran impuls i aconseguí posar-la en
funcionament. A mitjan segle XVIII, aplicant el llegat de la família Colomer de Cruïlles,
es construí la casa de Misericòrdia. Ocupava la part de ponent de l’actual edifici. En-
cara ara, a la portalada d’entrada, hi figura l’escut amb les creus de Cruïlles. Lorenzana
amplià aquella obra per bastir l’edifici tal com ara el veiem transformat en la Casa de la
Cultura. Va reglamentar el seu funcionament, procurà reunir les ajudes econòmiques
imprescindibles i, abans de finalitzar el segle XVIII, es pogué inaugurar. Fins l’any 1963,
l’edifici va exercir aquella funció assistencial. I, en diverses ocasions, en temps de gue-
rra, algunes de les seves sales s’utilitzaren con a hospital militar (Fig. 3).
L’hospici arribà a reunir 400 residents. Amb el propòsit de l’autofinançament, es
muntà en el seu interior una fàbrica de productes tèxtils i de punt, en la qual treballa-
ven els residents que reunissin les degudes condicions. En aquell moment, a Girona hi
havia molts tallers artesanals, però cap fàbrica que es pogués considerar com a tal. La
de l’hospici va ser la primera factoria d’un cert relleu que funcionà a la ciutat. És evident
que aquella fàbrica no donava el rendiment econòmic que donen les que depenen
GIRONA A L’ABASt XIII
22
d’una empresa industrial ja que aquestes busquen una finalitat econòmica, mentre
que la de l’hospici tenia una finalitat de caràcter social. A més, aquella fàbrica i els suc-
cessius tallers que s’anaren muntant, aconseguiren una altra finalitat molt important,
que és l’aprenentatge que en ells exerciren els joves residents. En realitat, a l’hospici de
Girona existí la primera escola de formació professional de la ciutat. Aquesta activitat
es perpetuà fins a mitjan segle XX. Jo puc recordar quan a l’hospici hi havia un taller
de sabateria, un de fusteria, de sastreria, de pintura, escola d’art, impremta... també
s’hi formaren músics. L’hospici tenia la seva banda de música, que actuava en actes
públics de la ciutat. Jo havia conegut els darrers regents de cadascun d’aquests serveis,
persones que, a més de dirigir la marxa de cada taller, exercien el mestratge. Hi hagué
Figura 3. Hospici Bisbe Lorenzana, actual Casa de Cultura, els anys 1900-1910. Foto: A. Toldrà
23
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
un moment en què els millors operaris de les diverses impremtes establertes a Girona
havien fet el seu aprenentatge a la impremta de l’hospici.
El bisbe va fer la visita pastoral tres vegades a totes les parròquies de la seva
jurisdicció. Aquell temps, les carreteres, millor dit, els camins, ja que no es podia parlar
de veritables carreteres, només es podien transitar en cotxe de tracció animal (cavalls
o mules). Però, no sempre es donaven les condicions per circular en cotxe i, alesho-
res, calia muntar en un cavall o una mula. Extremadament difícil es feia el desplaça-
ment tant per l’alta Garrotxa com també per la comarca de Camprodon, que en aquell
temps encara formaven part del bisbat de Girona. també posà ordre a la demarcació
parroquial. Un cas molt curiós és el d’Arenys de Mar que fins aquell moment depenia
d’Arenys de Munt. Ara, la parròquia d’Arenys de Mar és una de les més importants
del bisbat. Però, l’adequació no va resultar gens fàcil ja que havia de ser aprovada per
Madrid i allí s’hi resistien per la repercusió econòmica que comportava la creació d’una
nova parròquia. Finalment, Lorenzana ho aconseguí.
Una obra de molta importància duta a terme pel bisbe Lorenzana va ser la de
la nova capella de Sant Narcís. Ja n’existia una a la mateixa església de Sant Feliu, con-
cretament on es troba ara l’àmbit de Sant Narcís. Es tractava d’una més de les capelles
laterals de la Col·legiata. No oferia el caràcter especial que mereix el patró de Girona.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII el culte de Sant Narcís havia adquirit una gran rellevàn-
cia. Ja en el segle XVII s’havia creat una comissió per promoure la construcció d’ una
nova capella, digna del seu sant titular. Però, no havien arribat a un acord, referent a
l’emplaçament ni al finançament d’un obra que havia de ser de molta importància. La
solució la va trobar el nostre bisbe. Faria, no una capelleta sinó una gran capella que en
realitat és com un altre temple i no pas petit (Fig. 4). té una sumptuositat extraordinària
i unes proporcions molt notables. Quan ens trobem en el seu interior, ens pot semblar
que estem dins una de les basíliques romanes. Per emplaçar aquesta notable obra
s’aprofità l’espai que havia ocupat l’antic claustre de la col·legiata de Sant Feliu. Aquell
claustre va ser edificat en el segle XIV però, al cap de pocs anys, ja va ser enderrocat, per
qüestions estratègiques. Eren temps en què l’església de Sant Feliu es trobava fora mu-
ralla, Santa Maria extramurs s’anomenava. S’enderrocà el claustre i es fortificà l’edifici.
Però, al cap de poc temps es construí la nova muralla que encerclava i defensava tota
aquella barriada i ja no hauria calgut de sacrificar el claustre; però el disbarat ja estava
fet i ara es podia esmenar, en part, construint, en el seu lloc, la magnífica capella de
Sant Narcís. Però l’espai que la desaparició del claustre havia deixat lliure encara resul-
24
GIRONA A L’ABASt XIII
tava insuficient per encabir la capella; li faltava una mica d’amplitud. Per un cantó, hi
ha el carrer que avui porta el nom del Rei Martí, per l’altre costat, l’accés al temple per
la discreta escalinata per la qual s’arriba a la porta de la col·legiata vulgarment ano-
menada de les Caputxines; porta que abans usaven els veïns de la barriada de Sant
Pere i que ara només s’obre en determinades ocasions. La solució que s’adoptà va ser
la de prendre l’espai necessari a aquell vial d’accés. Si ens hi fixem bé, ja notarem que
l’esmentat vial està una mica comprimit.
En la celebració de la festivitat de Sant Narcís ha existit una dualitat, en unes
èpoques es fixava en el 18 de març, mentre que en altres se situava el 29 d’octubre.
Figura 4. Capella de Sant Narcís, a l’interior de l’església de Sant Fèlix.
25
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
Quan quedà com a definitiva el 29 d’octubre, continuà mantenint-se el record del 18
de març. I, per deixar a tots contents, es fixà en aquesta darrera data la commemora-
ció del vot de Sant Narcís, vot que havia formulat la ciutat en el segle XVI, amb motiu
d’haver-se lliurat d’una epidèmia, per la intercessió del sant. Aquesta festa del Vot es
mantingué fins després del Concili Vaticà II; primer amb processó general pels carrers
de la ciutat i, darrerament, només pels volts de la catedral, sense baixar l’escalinata.
Doncs bé, el 18 de març de 1782, en la celebració presidida pel bisbe, aquest anuncià
públicament la necessitat i el propòsit de construir la capella. Immediatament es posà
mans a l’obra. El dia següent, el prelat es reuní amb una comissió de la qual també for-
mava part l’abat de la Col·legiata. El prelat hi fou present i actiu en totes les decisions i
ell mateix trià l’arquitecte que projectaria i dirigiria la construcció. L’arquitecte escollit
fou Ventura Rodríguez, a qui coneixia per la seva relació amb el cardenal de toledo, el
qual li havia encarregat diverses obres a la seva arxidiòcesi. Ventura Rodríguez ja era un
professional altament considerat a Madrid. Per ennoblir les parets de la capella s’usà
marbre de les pedreres que, aleshores, s’explotaven a la muntanya de Sant Miquel i a la
Font dels Lleons. Recordo que, quan jo era petit, es deia que, en acabar l’obra de la ca-
pella, s’havia exhaurit el marbre d’aquelles pedreres. No sé si això és llegenda o realitat;
però el cas és que ara no es troba pas marbre ni en un ni a l’altre d’aquells llocs. L’autor
de les pintures del sostre fou el famós Francesc tramulles. Aquest artista aleshores era
ja d’edat avançada i l’ajudà Carles Panyó, nomenat pel mateix bisbe director de l’Escola
de Belles Arts d’Olot, també creada per Lorenzana. Als deu anys d’haver-se iniciat, l’obra
es donà per acabada i el dia 2 de setembre de 1792 es traslladà solemnement el cos de
Sant Narcís a la seva nova capella.
Una altra de les obres del bisbe Lorenzana va ser l’Escola de Dibuix. Aconseguí
que la corporació municipal li cedís un espai en la Casa de la Ciutat, però totes les
restants despeses de l’escola anaren a càrrec del bisbe. Aquella escola va anar pros-
perant i tingué continuïtat després de la mort del prelat. A la segona meitat del segle
XIX, l’escola, ja de titularitat municipal, es traslladà a la planta baixa de l’antic convent
de caputxins, del carrer de la Força, edifici que l’any 1845 acollí l’Institut de Segon En-
senyament. Ja en el segle XX, s’instal·là al carrer del Nord, durant la guerra ocupà el
col·legi de les Escolàpies, retornà acabada la guerra al carrer del Nord i ara funciona en
el Centre Cultural de la Mercè.
A la darrera dècada del segle XVIII, Girona suportà les conseqüències de la Gue-
rra Gran. La ciutat no va resultar afectada directament, però sí d’una manera indirecta.
El pas de tropes, amb els enutjosos problemes de l’allotjament i l’acolliment de ferits
provocaren que tant l’edifici del Seminari com el de l’Hospici fossin habilitats com a
caserna i com a hospital militar.
A més de la guerra contra la França revolucionària, altres problemes es deriva-
ren de la situació fronterera de Girona i la seva proximitat amb la França agitada per
l’esclat de la Revolució. Nombrosos capellans fugitius de França, pels perills que allí els
assetjaven, arribaren a Girona. Però, el govern de Madrid, segurament complint una
exigència de les autoritats franceses, ordenà que no es quedessin aquí, sinó que es
dispersessin pel nostre país i mai a prop de la zona fronterera. tanmateix, en el moment
del seu pas per Girona foren atesos pel bisbe i, fins i tot, el nostre prelat conferí ordes
a alguns clergues francesos que estaven e disposició de rebre-les. Foren més de mil
cinc-cents els clergues francesos que en aquella avinentesa passaren per Girona. Molt
pocs s’hi pogueren quedar, els altres seguiren cap a l’interior, per buscar acolliment en
altres bisbats d’Espanya.
En totes les obres que realitzà el bisbe Lorenzana, procurà implicar-hi les auto-
ritats i altres organismes: sempre unir esforços, sumar col·laboracions i, d’aquesta ma-
nera, evitar qualsevol crítica o oposició ja que tothom quedava compromès en el que
havia estat una iniciativa episcopal. En el cas concret de la capella de Sant Narcís, per
deixar testimoni del seu protagonisme a l’obra, havia projectat fer-hi gravar el seu escut
episcopal. Però, assabentat que l’Ajuntament també pretenia que hi figurés l’escut de
la ciutat, desistí de posar-hi el seu, per evitar la possibilitat que en un futur la corporació
esgrimís algun dret de patronat sobre l’esmentada capella.
Els darrers anys del pontificat i de la vida de Lorenzana foren difícils. Les conse-
qüències de la Revolució Francesa, tan propera a nosaltres, i el perill que repercutís a
l’ambient social i religiós del nostre país, el preocuparen. Els mateixos emigrants po-
dien representar un perill. En un dels seus darrers escrits es refereix a la “relajación de
costumbres que, como un torrente espantoso, se va extendiendo por todas las clases socia-
les , el libertinaje i la disolución que va cundiendo en todas partes...”.
Això pensava i escrivia Lorenzana a les darreries del segle XVIII. Una segle més
tard, un altre prelat gironí, el bisbe Sivilla, en la inauguració del temple del Sagrat Cor,
l’any 1901, també es lamentava “d’aquests temps tan calamitosos”. I els bisbes d’avui,
què poden dir? I què diuen? Massa vegades s’ha dit que qualsevol temps passat va ser
millor; però ja veiem com es lamentaven els que foren protagonistes d’aquells temps
suposadament idíl·lics.
GIRONA A L’ABASt XIII
26
27
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
El mes de gener del 1896, el nostre bisbe es posà greument malalt. El viaticaren.
El viàtic d’un bisbe adquiria una gran solemnitat. El Santíssim era portat, sota tàlem, en
processó des de la catedral, amb la participació del capítol, el clergat i l’assistència de la
corporació municipal. El dia següent el prelat moria. La seva despulla, vestida de ponti-
fical estigué exposada uns dies en el Saló del tron del palau Episcopal, sent visitada per
centenars de fidels. Per l’enterrament se seguí el ritual tradicional, que es practicà per
darrera vegada l’any 1963, en les exèquies del bisbe Cartañà. La comitiva fúnebre feia
el mateix recorregut que la processó de Corpus, però en sentit invers, prescindint de
passar per l’escalinata de la Catedral, baixant per la Força i pujant per Sant Feliu, després
d’haver recorregut el centre de la ciutat. De la Rambla havien d’accedir a la plaça del Vi
pel carrer d’Abeuradors, ja que el tram superior de l’actual Rambla no va ser practica-
ble, fins l’any 1870, amb la desaparició del portal de l’Areny i la muralla annexa. L’oració
fúnebre a la catedral va anar a càrrec del sagristà segon de la Col·legiata de Sant Feliu.
Aquell càrrec de Sagristà era una prebenda capitular de cert relleu; no es tractava d’un
sagristà d’encendre i apagar llums i altres feines secundàries. Aquest fou l’exordi, és
a dir la introducció d’aquella dissertació, mostra de l’oratòria sagrada del segle XVIII:
“Fúnebres resplandores que presentais a nuestra vista una brillantez que nos asombra, mis-
teriosos aparatos a cuya melancólico aspecto debemos un no se que da espanto que nos
instruye al paso que nos sorprende. Clamores roncos de las campanas cuyo beneficio des-
piertan tal vez nuestros aletargados sentidos. Amad todos hoy al corazón de Jerusalem”.
La memòria del bisbe Lorenzana ha estat molt present en l’àmbit Girona. Ha estat
un dels més il·lustres personatges del nostre episcopologi. Aquest record s’ha materia-
litzat a donar el seu nom a espais públics i institucions, començant pel carrer que a finals
del segle XIX li dedicà l’Ajuntament de la nostra ciutat. Per aquell mateix temps, la Dipu-
tació acordà col·locar un monument en el centre de la plaça de l’Hospital. Ja havia enca-
rregat l’estàtua del bisbe al destacat artista olotí Miquel Blay (que havia estat becari de la
corporació provincial durant la seva formació), es produí un efecte rebot en col·locar-se
el monument als defensor de Girona de 1808-1809 a la plaça Independència a càrrec de
l’Ajuntament, la qual cosa desplaçava la columna que recordava la Constitució de 1869 a
la plaça de l’Hospital, ocupant el lloc que estava previst per situar-hi el monument dedi-
cat a Lorenzana. Com que els espais públics de la ciutat depenen de l’Ajuntament, el fet
consumat prevalgué per sobre del propòsit de la Diputació. Sembla ser que l’escultura
en guix, a punt de ser interpretada en pedra ja estava enllestida i, posteriorment, algú la
contemplà dormint en un magatzem oficial. Seria interessant poder comprovar aquest
GIRONA A L’ABASt XIII
28
detall. L’any 1951, el mateix dia que s’inaugurava la biblioteca a l’edifici que encara era
hospici es descobrí, en el vestíbul, una làpida en record de Lorenzana, dissenyada per
l’arquitecte Masramon i executada per l’escultor Domènec Fita. Quan aquell gran edifici
construït gràcies a l’impuls del prelat es convertí en Casa de Cultura, es donà a la nova
institució el nom de Casa de Cultura Bisbe Lorenzana. Uns anys més tard, un senyor de
Barcelona que hi entenia més, argumentà que això de Bisbe Lorenzana era una prova de
què els de Girona, que som uns ignorants, no sabíem que el nostre bisbe es deia tomàs,
i el nom es canvià per Casa de Cultura tomàs de Lorenzana, suprimint la dignitat episco-
pal, que devia ser el que es pretenia. Però, passats uns quants anys més, un altre senyor
que encara era més avançat, suprimí tota referència al personatge. I la casa que tant deu
al bisbe Lorenzana s’ha quedat en la seva denominació sense Bisbe i sense Lorenzana.
El prelat va ser enterrat a la catedral, davant l’escala d’accés al presbiteri. Però, la
posterior col·locació de l’altar que ja ha complert més de quaranta anys de provisiona-
litat, no permet contemplar-la. Però sí que coneixem la inscripció que figura en l’estela
sepulcral. Diu, textualment, traduint del llatí al català:
L’ il·lustríssim i reverendíssim senyor
Tomàs de Lorenzana i Buitron,
lleonès de naixement, d’esclarit llinatge,
cavaller de la Reial Ordre de Carles III,
digníssim bisbe d’aquesta seu,
anteriorment canonge doctoral de l’església de Tuy,
penitencier de Salamanca,
degà de Saragossa,
elevat al pontificat gironí,
deixà aquesta seu deutora pels seus favors i per
haver-la enaltit amb les seves donacions.
Moltes vegades visità la diòcesi
i durant més de vint anys
la va regir amb mansuetud i prudència.
Va atendre i protegir
els pobres amb abundants almoines i amb la fundació d’hospicis.
Va donar glòria a Déu amb l’erecció de temples
i la restauració dels antics.
29
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU tEMPS
Es va mostrar insigne devot i com a successor
de sant Narcís, en honor del qual començà pietosament
i culminà amb el seu impuls, vigilància, cura
i donatius l’amplíssima capella on descansa.
Visqué seixanta-vuit anys, deu mesos i deu dies
amb gran bondat i en benefici de tots.
Morí el dotze de les calendes de febrer de l’any 1796,
deixant una profunda enyorança de la seva persona.
Aquesta inscripció lapidària és una síntesi de la personalitat i de l’actuació del
que fou un gran bisbe de Girona.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, MÉS ENLLÀ DEL MITE DE L’11 DE SETEMBRE
JOAQUIM ALBAREDA SALVADó
26 de febrer de 2009
33
Carles II, el darrer dels Àustria hispànics, moria l’1 de novembre de 1700 després
de nomenar successor Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV. A escala internacional, allò que real-
ment es debatia en la disputa successòria, era la redifinició de l’equilibri polític europeu
davant de la crisi de l’Imperi hispànic. Per aquesta raó, les potències europees havien
negociat tractats diferents de repartiment dels territoris de la monarquia a Europa i a
Amèrica, abans de la mort de Carles II. Enfront del bloc borbònic, Anglaterra i les Provín-
cies Unides van signar una aliança ofensiva el 20 de gener de 1701 que tenia com a ob-
jectiu principal, segons Stanley J. Stein i B. H. Stein evitar que els francesos s’apoderessin
del comerç amb les Índies Occidentals. Però a més a més, el domini borbònic amenaçava
l’equilibri europeu i Lluís XIV havia violat els acords de la pau de Ryswick (1697), després
d’haver ocupat les places reservades als holandesos, a manera de barrera militar entre
França i els Països Baixos, i en reconèixer el vell pretendent Jaume III d’Estuard com a rei
d’Anglaterra, en perjudici de Guilem III d’Orange. Així doncs, va néixer la Gran Aliança de
l’Haia enfront dels Borbons, la qual va declarar la guerra el maig de 1702.1
Com sabem prou bé, la Guerra de Successió, entre 1700 i 1714, va esdevenir una
cruïlla històrica fonamental tant per a Catalunya com per a Espanya. En aquell conflicte
internacional els catalans, valencians i aragonesos van lluitar al costat d’una dinastia i d’un
rei per defensar un model polític per tota Espanya basat en la representació --almenys
la dels grups socials benestants i emergents que podien donar resposta als interessos
1 S.J. Stein, B. H. Stein. Plata, comercio y guerra. España y América en la formación de la Europa
moderna, Crítica, Barcelona, 2002, pp. 150-152; C. Giraud. Le Traité d’Utrecht, Archives des Bourbons,
Communication & tradition, París, 1997, pp. 49-69.
*Aquest estudi s’emmarca en la investigació dels
projectes del Ministerio de Educación y Ciencia
“La formación del Estado borbónico (1700-1746)”
(HAR2008-03291/HISt) i del “Grup d’Estudi de les
Institucions i de la Societat a la Catalunya mo-
derna (segles XVI-XVIII)”, Generalitat de Catalunya
(2005SGR 00633).
GIRONA A L’ABASt XIII
34
fonamentals de la societat-- i per una concepció territorial “federal”, enfront d’un projecte
d’autèntics perfils absolutistes i unitaristes que va prendre forma a partir de l’any 1707, el
qual s’acabà imposant gràcies al suport militar francès i a la defecció dels britànics.
En l’estat actual, força avançat, dels estudis sobre l’austriacisme –tot i admetent
la impropietat del concepte, tal com va fer l’enyorat Ernest Lluch, ja que segurament se-
rien més adequats els termes de constitucionalisme, patriotisme o republicanisme2–, ha
quedat plenament superada la seva interpretació en clau dinàstica. Les idees que confor-
maven l’austriacisme, si bé no formulades, òbviament, com un “programa” polític, podem
deduir-les dels escrits polítics, jurídics, de caràcter econòmic o historiogràfic elaborats pels
seus protagonistes. I, naturalment, no podem considerar l’austriacisme com una formula-
ció política estàtica, sinó que cal tenir en compte la seva evolució al llarg del conflicte bèl.
lic d’acord amb les conjuntures canviants durant la primera meitat del segle.
És obvi que hi ha diferències notables entre els “celantes” o “patricis” [és a dir, “pa-
triotes”] que a la mort de Carles II reclamen la convocatòria de Corts i que destaquen a les
Corts de 1701-1702, i els conspiradors de 1704 –-una amalgama social molt remarcable
que atemorí el virrei Velasco fent-lo actuar precipitadament—i també amb l’austriacisme
de l’advocat Narcís Feliu de la Penya i del notari Ramon de Vilana Perlas, els quals van
tenir un protagonisme especial a les Corts de 1705. Però, en tot cas, voldria subratllar que
són més rellevants les coincidències: assenyaladament, el programa constitucionalista i
la idea horitzontal d’Espanya, que Jon Arrieta ha explicat bé (defensa de l’ordenament
català; del garantisme davant les decisions adoptades pel rei i els seus ministres i de-
fensa d’un poder regi limitat, a partir de la idea de cessió condicionada; concepte plural
de la monarquia)3; unes idees econòmiques que es troben compendiades en el Fénix de
Cataluña de Narcís Feliu de la Penya; i una francofòbia àmpliament estesa en la societat
catalana que es traduïa en rebuig de la dinastia borbònica.
Voldria insistir en la idea plural d’Espanya que es troba a la base de l’ideari aus-
2 E. Lluch. “El programa polític de la Catalunya austriacista”, a J. Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Eumo Editorial, Vic, 2001, pp. 129-167 (especialments, ps. 130-132); Núria Sales assenya-là que als combatents de 1713-1714 era molt menys anacrònic anomenar-los “patriotes” que austria-cistes. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII, Empúries, Barcelona, 1984, p. 144.
3 J. Arrieta, “Austracismo, “¿Qué hay detrás de ese nombre?”, a P. Fernández Albaladejo (ed.), Los Borbones. Dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII, Madrid, Marcial Pons, Casa de
Velázquez, 2000, pp. 177-216
35
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
triacista, la qual forma part indestriable d’una concepció política representativa més
àmplia. La monarquia hispànica durant el govern dels Àustria era, formalment, una
monarquia composta, resultat de la suma d’un conjunt d’entitats politiques. La base
jurídica de la Unió de Corones partia d’una concepció igualitària que consagrava la
preservació dels pactes polítics, les lleis pròpies de cada regne i el manteniment de les
fronteres duaneres. Igualment reconeixia la independència fiscal així com la diferent
contribució dels regnes en l’esforç imperial. Els austriacistes, doncs, parteixen de la
concepció horitzontal “aeque principaliter”, contraposada la “unió accessòria” aplicada
mitjançant la conquesta als dominis americans, el desplegament de la qual, a finals del
segle XV i principis del XVI va donar lloc segons John Elliott i Jon Arrieta, a una deses-
tabilizació del sistema horitzontal de la Unió de Corones4. Aquesta és la idea d’Espanya
en boca de dos dels protagonistes més destacats de l’austriacisme. El primer, el cavaller
Francesc de Castellví, que en demanar-se “pero ¿qué cosa es la Espanya?”, responia: aun-
que en todo el continente de la España se nombran sus naturales en común españoles, eran
y son distintos y se conservaron mucho tiempo divididos, hasta que entraron a poseerla los
reyes que reinaban en Castilla. Los reyes eran distintos y sus tierras, con distintos nombres
[…] Eran estas naciones en el continente de la España distintas en leyes, costumbres, trajes e
idiomas. En leyes, como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes lo ad-
vertirá el que viajare; en idiomas son cuatro distintos, esto es, portugués, vizcaíno, catalán,
castellano o aragonés, que es el mismo idioma, que se nombra lengua castellana […] Se
da comúnmente el nombre de lengua española fuera de España y dentro de ella de lengua
castellana […]”5. El segon protagonista, peça clau del partit austriacista, l’advocat i his-
toriador Narcís Feliu de la Penya, defineix el Principat com a “patria general de todos los
catalanes y que han nacido en sus límites […] siendo el Principado, y Condados de Ruisse-
llón y de Cerdaña, en una provincia un pequeño mundo. Alhora, en la dedicatòria a Carles III
evoca los relevantes méritos e intenso amor desta provincia”, en la que el rey verá como sus
4 J.H. Elliott, “Conferència inaugural. Catalunya dins d’una Europa de monarquies compostes”,
Actes del Tercer Congrés d’Història Moderna, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, Barcelona, Uni-
versitat de Barcelona, 1993, pp. 11-23 (la cita es de la p. 18); J. Arrieta, “ L’antítesi pactisme-absolutisme
durant la guerra de Successió a Catalunya”, a J. Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Eumo
Editorial, Vic, 2001, pp. 105-128 (la referència és de les pp. 127-128). 5 J.M. Mundet y J.M. Alsina (eds.), Francisco de Castellví. Narraciones históricas, Fundación Fran-
cisco Elías de tejada y Erasmo de Pèrcopo, Madrid, volum I, 1997, p. 55.
GIRONA A L’ABASt XIII
36
antecesores y los de la nación catalana, “de pequeña piedra fabricaron el elevado monte e
inmensa fábrica de la monarquía española.”6
tanmateix, seria erroni atribuir als partidaris del primer filipisme una visió alterna-
tiva d’Espanya, en sentit unitarista. Almenys fins el 1707. A l’interior del partit filipista de
primera hora, tant en el castellà com en el català, l’objectiu perseguit era el de reforçar les
atribucions règies o regalies (és a dir, les potestats exclusives, cosa que no excloïa la nego-
ciació i les concessions en Corts) enfront de les institucions representatives i del sistema
polisinodial dels Consells, sense posar en dubte l’ordenament constitucional. A aquest
desig s’afegia l’afany per superar la decrepitud en què es va veure postrada la monarquia
durant el regnat del darrer dels Àustria, afany animat per un evident enlluernament per
la cort francesa i la política mercantilista de Lluís XIV --encara que avui sabem que el Rei
Sol deixà un Estat arruïnat, poc eficaç i molt fragmentat socialment--. Un bon exponent
d’aquesta actitud ens el proporciona el filipista Agustín López de Mendoza, comte de Ro-
bres, en la seva anàlisi sobre la guerra civil de 1705-1714, desencisat després de l’abolició
dels furs aragonesos i valencians i elaborada des d’un prisma constitucionalista aragonès:
“porque no es allí [a Castella] como era en Aragón y es en Inglaterra, y es en el Imperio y otras
coronas, donde como aunque las resoluciones de las Cortes, dietas o parlamentos, no tengan
fuerza de ley sin la aprobación del soberano. Pero no puede tampoco el soberano establecerla
sin el consentimiento de estas asambleas, que es preciso que convoque a este efecto. Pero en
Castilla sus Cortes sólo tienen el derecho de suplicar lo más conveniente, y el rey le tiene con
plena soberanía, no solamente para consentir o no en las súplicas, sino tambien para, no ha-
biendo admitídolas, disgregadas ya las Cortes, promulgar leyes confome a ellas, lo que puede
hacer también sin la solemnidad de juntar los estados del reino”. És a dir, els reis a l’Aragó “no
eran absolutos”, a diferència de Castella on “han sido siempre tan absolutos”7. El problema
6 N. Feliu, Anales de Cataluña, Barcelona, 1709. Dedicatòries dels volums I, III y II, respectiva-ment. Edició facsímil d’Editorial Base. Barcelona1999.
7 A. López de Mendoza. Historia de las guerras civiles de España, Diputación Provincial de Zara-goza, Imprenta del Hospicio Provincial, Zaragoza, 1882, ps. 17, 18 i 19; sobre l’obra, vegeu el magnífic estudi de J.M. Iñurritegui. “Las Memorias del Conde de Robres: la nueva planta y la narrativa de la guerra civil”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 15, 2002, pp. 187-255, on assenyala que Robres “escribía de monarchia con las nociones de government by constitution en su empeño por desarmar la po-lítica de la nueva planta. Proporcionaba y promocionaba, en definitiva, concepciones constitucionales de cosecha propiamente aragonesa y cuño libertario como herramientas de deslegitimación de los principios que soportan y encuadran el par de decretos de 1707”, p. 229.
37
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
sorgí, a parer del conde de Robres, quan la “nación dominante”, Castella, assajà en temps
de Felip IV i Olivares “la extinción de las leyes de la Corona de Aragón”. I, en conseqüència,
“no fue extraño el que todos los aragoneses juzgasen poco seguras sus exenciones bajo el ce-
tro de un monarca criado en una corte sumamente absoluta y gobernado de dos naciones
mal humoradas con ellas.”8
En efecte, a la Corona d’Aragó, el marge d’acció reial es veia molt limitat per
l’ordenament jurídic propi com no deixaven de lamentar-se els virreis, alhora que in-
sistien en el tarannà perillosament popular del Consell de Cent. Si a Catalunya regia el
principi “lo senyor rey és obligat a judicar segons disposicions de dret”, o bé, “El rey ab
la Cort està per damunt d’ell tot sol”9, la Novísima Recopilación, de 1567, havia confirmat
la corona com a font del dret en els territoris castellans, mitjançant disposicions com la
pragmática. José María Iñurritegui ha contraposat l’essència confessional de la política
castellana que “impone frente a la felicidad civil la salvaguarda de la felicidad sobrenatural
como razón y sentido de la autoridad temporal”, amb la visió contractual de la literatura
constitucional de la Corona d’Aragó, basada en l’equilibri dels poders del rei i del regne:
un government by constitution enfront d’un government by will. No és estrany, conclou,
que “en el cuadro católico de la mentalidad” castellana la política quedés reclosa en
l’esfera de la consciència10. Des d’una óptica similar, Francisco Javier Guillarmón i Julio
D. Muñoz han explicat el decantament majoritàriament filipista dels territoris castellans
pels mecanismes d’organització comunitària “interiorizados a través de un largo proceso
de disciplinamiento social, unos mecanismos que se basaban en un modo de concebir las
relaciones sociales en el ámbito local/provincial a partir de principios jerárquicos que eng-
lobaban a la mayoría de la población”. El plus de legitimitat, els fonaments ideològics,
afegeixen, els van aportar uns eclesiàstics combatius i una massa abrumadora de pu-
blicística civil i religiosa, a banda de la coerció exercida pels agents de la Corona.11
8 A. López de Mendoza. Historia…, p. 28.9 N. Sales. “Abans de 1714: cap a una democratització de les institucions catalanes”, La comme-
moració de l’Onze de Setembre a Barcelona, Ajuntamentent de Barcelona, 1994, pp. 96-104 (la referència
és de la p. 101).10 J.M. Iñurritegui. “1707: la fidelidad…”, ps. 248 i 250.11 “Los castellanos y la guerra de Sucesión: disciplina social y orden político en la Corona
de Castilla (1680-1714)”, Cheiron, Famiglie, nazioni e Monarchia. Il sistema europeo durante la Guerra di Successione spagnola, a cura di A. Álvarez-Ossorio, Bulzoni Editore, Roma, 2004, pp. 105-128 (la citació és de les ps. 114-115).
GIRONA A L’ABASt XIII
38
Els elements que configuren el “programa” austriacista es troben en estat latent
des de la mort de Carles II i tenen una incidència transversal en la societat catalana:
el grau de consens que suscitaven era remarcable. Una altra cosa és que aquest estat
d’opinió aflorés i es traduís en actes abans de la tardor de 1705: una probabilitat difí-
cil, atesa la memòria recent de la revolució i Guerra dels Segadors i de la revolta dels
Barretines amb la dura repressió que la va seguir. A més, Felip V, va superar amb bona
nota les Corts de 1701-1702 ben guiat per Lluís XIV i els seus assessors (Fig. 5). Ara bé:
en el transcurs de les Corts ja veiem emergir dos “partits” , i aquest és un fet rellevant de
cara al capgiramet polític que va tenir lloc la tardor de 1705: el dels constitucionalistes,
a vegades anomenats “patricis” o “celantes en la observancia de las leyes” (en paraules de
Castellví), i el dels reialistes, “los del partido del ministerio de Madrid” (també segons Cas-
tellví) o “aficionados al duque [d’Anjou] o a sus intereses” (en expressió de Feliu)12.
tanmateix van entrar en escena uns reactius que van accelerar els esdeveni-
ments i que van conduir al capgirament polític de 1705. El primer d’ells va ser, sens
dubte, el govern despòtic del virrei Velasco (1704-1705) que es traduí en una vulnera-
ció sistemàtica de les Constitucions i en una repressió generalitzada contra tot indici
de dissidència, fet que va provocar que molts indecisos acabessin decantant-se a favor
de Carles III l’arxiduc. Aquesta pràctica de govern del virrei va donar ales al partit aus-
triacista fins a l’extrem que els seus dirigents van poder al.legar motius per justificar
la ruptura del jurament de fidelitat a Felip V. L’altre, fou el pacte de Gènova que van
signar uns prohoms “vigatans” i un representant de la reina Anna d’Anglaterra el juny
de 1705, seguit del desembarcament de les forces aliades la tardor d’aquell any que
van fer esvair els dubtes dels nombrosos indecisos fins aleshores. D’aquesta manera,
l’aposta dinàstica –-l’opció a favor del candidat Habsburg, Carles III l’arxiduc-- tenia la
millor carta de presentació en el suport de les potències marítimes que podien garan-
tir el triomf militar. I de fet, podien haver-lo assolit amb tota probabilitat si els britànics
no haguessin negociat el final de la guerra el 1710 a esquenes dels aliats. És clar que,
de més a més, la complexa relació entre els territoris de la Corona de Castella i de la
12 F. Castellví. Narraciones históricas.… I, 1997, p. 219; N. Feliu de la Penya. Anales de Cataluña,
III, p. 493.
Figura 5. J. Rigaud, retrat de Felip V (IV de Catalunya i Aragó). Museo del Prado.
39
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
GIRONA A L’ABASt XIII
40
Figura 6. A. Vaccaro, retrat de Carles III, l’Arxiduc. Palau de Can Mercader, Cornellà de Llobregat.
41
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
Corona d’Aragó i els equilibris de poder a l’interior de la monarquia, tampoc eren aliens
a la confrontació entre les dues opcions polítiques i dinàstiques, com finalment es va
comprovar.
Per si queda algun dubte sobre la coherència de les idees de l’austriacisme no-
més cal fer una ullada a les Constitucions de 1701-1702 i, assenyaladament de 1705-
1706, les quals esdevenen un autèntic compendi dels objectius constitucionalistes i
econòmics anhelats pels seus dirigents, a banda de constituir el millor exponent de la
revitalització política de les institucions catalanes i el seu lligam estret amb la societat:
podem parlar, per tant, d’una autèntica represa del constitucionalisme. Si en les de
1702 van ser aprovades un total 96 constitucions i capítols de Cort, en les de 1706
ho van ser 64 constitucions i 118 capítols i actes de Cort. De fet, la majoria d’aquestes
disposicions recullen, en essència, les de 1702, però les precisen o les perfeccionen13.
I el més remarcable és que s’extremen les mesures que tendeixen a reforçar el control
de l’actuació dels ministres reials i a preservar el compliment de la llei i a garantir la
llibertat civil. No n’hi havia per menys: el virregnat de Velasco, marcat pel menyspreu
sistemàtic a les Constitucions havia deixat un record amarg entre els catalans, en clar
contrast amb el virregnat de feliç memòria del príncep Jordi de Hessen Darmstadt. La
bateria de Constitucions i capítols de cort aprovats per conjurar la repetició de pràc-
tiques de govern semblants indica fins a quin extrem el pactisme s’havia deteriorat
durant el primer regnat de Felip V.
És obvi, doncs, que a Catalunya existia un projecte austriacista més o
menys articulat abans de la presa de Barcelona per Carles III l’arxiduc (Fig. 6), perfi-
lat a les Corts de 1701-1702 i que cristal.litzà en les de 1705-1706. Una altra cosa
és que, al capdavall, la guerra distorsionés el desenvolupament d’aquest progra-
ma ambiciós tant en el terreny polític com en l’econòmic, el qual es va veure frus-
trat, finalment, per les contingències de la guerra i de la diplomàcia i, de mane-
ra irreversible, pel triomf borbònic. En tot cas, és indiscutible, com ha assenyalat
Ricardo García Cárcel que “detrás de cada una de las opciones dinásticas que jugarán a
una orilla la corona de Castilla y en la otra la corona de Aragón hay una memoria del pasa-
do distinta, una asunción del presente muy dispar y desde luego una expectativa de futuro
13 V. Ferro. El Dret públic català. Les institucions de Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Eumo
Editorial, Vic, 1987, p. 423.
GIRONA A L’ABASt XIII
42
en lo político y en lo económico que siguen circuitos muy diferentes”14. Una memòria, pel
que fa a Catalunya, que fixava les seves arrels en el pactisme i en el constitucionalisme;
i sobre un futur que s’intuïa al fil de les transformacions econòmiques que s’operaven
des del segle XVI, ja molt perceptibles a finals del XVII, les quals van fer concebre un
model econòmic que tenia el seu fonament en el comerç i la indústria, que feia que
la trajectòria proaustriacista de la classe econòmicament dirigent fos “extraordinària-
ment similar a la seguida per aquells països que tant l’emmirallaven” (Anglaterra i les
Províncies Unides) com ha explicat Francesc Valls, el qual ha assenyalat que és molt
probable que cap el 1702 “alguns dels més significatius membres de la burgesia mer-
cantil barcelonina comencessin a adonar-se que una vinculació política i diplomàtica
d’Espanya amb França podia comportar molts problemes, si no conduir directament a
la ruïna el model de comerç exterior que s’havia bastit precisament aprofitant els llargs
períodes de temps en què França havia quedat aïllada políticament i la seva producció
privada d’accés al mercat internacional” 15. Del que no hi ha dubte és que els dirigents
de l’austriacisme, i amplis sectors socials (de la petita noblesa a la burgesia, dels ecle-
siàstics als menestrals), s’adonaven que aquests anhels de futur, tant econòmics com
polítics, eren incompatibles, a la pràctica, amb un Borbó en el tron hispànic. Efectiva-
ment, un altre element distintiu del primer austriacisme fou el programa mercantil que
té el seu millor representant en l’advocat i historiador Narcís Feliu de la Penya, home
influent vinculat als cercles emergents dels negocis, ben perfilat per Benet Oliva16.
Pierre Vilar definí amb claredat la seva dèria: convertir Catalunya en una altra Holanda,
capaç d’intervenir en els assumptes de la monarquia, conscient de la incompatibilitat
14 R. García Cárcel. De los elogios a Felipe V. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales,
Madrid, 2002, p. XXI.15 F. Valls. La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana, Eumo Edito-
rial, Vic, 2004, pp. 85-86; també Joan Giménez ha deixat clara l’estratègia proaustriacista dels productors
i negociants de vins i d’aiguardents per consolidar-se en els mercats internacionals, a Mataró en la Cata-
luya del segle XVIII. Un microcosmos en moviment, Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 2001, pp. 744-757.16 B. Oliva. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Premi Iluro 1998. Caixa d’Estalvis
Laietana. Mataró, 1999 i La generació de Feliu de la Penya. Burgesia mercantil i Guerra de Successió entre
el Maresme i Barcelona. Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2001; P. Molas. Comerç i estructura
social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII. Curial, Barcelona, 1977; H. Kamen (ed.). Narcís Feliu de la
Penya. Fénix de Cataluña. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 1983.
43
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
dels interessos catalans i francesos17. Aquest programa es beneficiava de la coincidèn-
cia d’interessos amb Anglaterra i les Províncies Unides, facilitada per unes relacions
comercials que havien pres cos en els darrers anys del segle XVII. Josep Fontana ha
cridat l’atenció sobre un fet essencial per entendre la lògica de l’aposta: el comerç ex-
terior català d’aleshores tenia com a element primordial l’exportació d’aiguardent als
holandesos i als anglesos des del conjunt dels ports de la costa de ponent, a canvi
d’importacions tèxtils i de pesca salada, sobretot, que entraven pels ports de Barcelona
i de Mataró18. Aquests intercanvis van afavorir una economia integrada i un mercat
interior cada cop més desenvolupat dirigit des de Barcelona, tal com ha explicat Albert
Garcia Espuche19. Un memorial anònim presentat al Consell d’Estat de Carles III durant
les Corts de 1705, potser redactat per Feliu de la Penya, és aclaridor de la naturalesa
diferent dels dos tipus de comerç que es es trobaven confrontats. Partidari de prohibir
les mercaderies franceses, afirma: “y aunque algún político se opondrá a esta prohibición,
con decir que en Cataluña ay falta de algunos géneros y que de necesidad an de venir de
otros reynos, digo que lo confieso pero mi intención sólo es que no vengan de la Francia, que
quando se aprecie tomarlos de estrangeros se tomen de nuestos aliados, porque se lograrán
dos cossas: la una es que tomándolos de Inglaterra ho Holanda se logra el no salir el dinero
pues éstos truecan sus géneros o mercadurías con vino aguardiente y otros géneros del pa-
hís; la otra es que no se valdrá la Francia de nuestro mismo dinero para hazer la guerra”.20
tal com advertí Ernest Lluch, el programa econòmic solament podia esdevenir
realitat mitjançant els ressorts que oferia el sistema constitucional, el qual havia de pro-
porcionar suport a la producció pròpia enfront de les manufactures estrangeres, assen-
yaladament franceses, i a l’exportació d’aiguardent. Una argumentació que trobem al
Político Discurso de Feliu de la Penya, el qual es fa ressò de les demandes dels prohoms
dels gremis tèxtils que parlen de “la crisi econòmica a causa de la lliure entrada de ro-
bes, la disminució d’ingressos perquè no paguen drets […] i on les Constitucions de
Catalunya [són] invocades com a instrument econòmic”. I el Fénix de Cataluña, on Feliu
17 P. Vilar. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. II (4ª ed.), Edicions 62, Barcelona, 1973. p. 416.18 J. Fontana. “En els inicis de la Catalunya contemporània: l’economia a la segona meitat del
segle XVII”. Conferència d’obertura del VII Congrés d’Història de Barcelona, El segle de l’absolutisme.
1714-1808. Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, 2001, que Fontana, amablement, m’ha proporcionat.19 A. Garcia Espuche. Un siglo decisivo… 20 Archivo Histórico Nacional. Estado (AHN. L). L. 1008 d. F.27v.
GIRONA A L’ABASt XIII
44
defensa que Catalunya ha de desenvolupar el comerç alhora que la seva producció
textil per fer-la més competitiva, insisteix que cal treballar els teixits segons els capítols
establerts a les Constitucions, a diferència dels francesos, que són de baixa qualitat i
que només beneficien als comerciants21. Per tant, és en aquest punt on conflueixen
els dos objectius del partit austriacista, que acabem d’exposar, aparentment de na-
turalesa diferent. Només cal fer una ullada al conjunt de mesures socioeconòmiques i
polítiques aprovades a les Corts de 1701-1702 i de 1705-1706 per comprovar-ho i per
tal de constatar els vincles estrets que existien entre les Constitucions i el país, lluny de
la fossilització a què podia haver-les abocat la manca de convocatòria de l’assemblea
estamental durant un segle22.
Les Constitucions, privilegis i altres drets (a vegades qualificades pejorativament
com a “privilegis” que només atenyien els poderosos) eren, de fet, “drets formals” que
protegien els interessos dels residents en el territori i que limitaven el creixent poder
reial en un temps que la pressió fiscal i militar dels naixents Estats assolia el zenit. Eren
uns drets amb flaire republicana, no en sentit antimonàrquic, sinó com a una cultura
política fonamentada en el pacte que vetllava pels interessos comuns per damunt dels
individuals. Des d’aquesta òptica, la defensa obstinada dels antics drets, la qual recol-
zava en una cultura jurídica consolidada, no s’ha d’interpretar com un discurs retrò-
grade i immobilista, sinó com a portador de valors de modernitat. Conservar aquests
privilegis col.lectius significava preservar la llibertat de la pàtria, ha escrit Angela De
Benedictis23.
21 E. Lluch. “El programa polític…”. ps. 141 i 146. 22 J. Bartrolí. “La cort de 1701-1702: un cami truncat”. Recerques, 9, Curial , Barcelona, 1979,
pp. 57-75; E. Serra. “Les Corts de 1701-1702: la represa política a les vigílies de la guerra de Successió”,
L’Avenç, 206, Barcelona, 1996, pp. 22-29; J. Albareda. “Las Cortes de 1701-1702 en Cataluña: rey y “repú-
blica” ”, a J. Agirreazkuenaga & M. Urquijo (eds.). Contributions to European Parliamentary History. Studies
presented to the International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions.
Vol. LXXIX. Juntas Generales de Bizkaia, , Bilbao, 1999, pp. 291-309; M. González. “El govern de l’arxiduc
Carles III”, a J. Albareda (dir.), Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII. Política, Societat i Cultu-
ra dels Països Catalans (B. de Riquer, dir.), vol. 5, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995, pp. 172-185; E.
Belenguer. “Entorn de les darreres Corts catalanes a l’Edat moderna: una institució periclitada?”, a Les
Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història institucional. Generalitat de Catalunya. Departament de
Cultura, Barcelona, 1991, pp. 168-172. 23 A. de Benedictis. Politica, governo e istituzioni nell’Europa moderna. Il Mulino, Bologna, 2001.
45
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
A Catalunya, aquesta cultura política republicana va constituir la pedra angu-
lar del patriotisme en els segles moderns24. Les consignes “visca la terra i mori el mal
govern”, “llibertats de la pàtria”, “defensar la pàtria” o “morir per la pàtria”, revelen un sen-
timent inqüestionable d’identitat i d’adhesió política a unes lleis pròpies. Allò que defi-
neix aquest patriotisme és el fet constitucional, cívic, basat en el llegat polític romà de
la llibertat republicana, com diu Maurizio Viroli25 . No hem d’oblidar que, al capdavall,
les “llibertats, lleis i drets de la pàtria” es van anteposar al component dinàstic en la
guerra de Successió, fet que podem corroborar en el document del pacte de Gènova
signat el juny de 1705 entre el representant de la reina Anna d’Anglaterra i un grup
de prohoms catalans. En el text, força breu, són esmentades 17 vegades les Consti-
tucions i s’hi justifica el trencament de la fidelitat a Felip V per la nul.litat del jurament
fet a les Corts de 1701-1702, fonamentat, es diu, en l’amenaça militar sota la qual va
ser efectuat i perquè Felip V no respectà les Constitucions i portà a terme una política
repressiva contra els catalans, una vegada finalitzades les Corts.26
Però, el model de monarquia composta que va encabir els diversos regnes i te-
rritoris hispànics al llarg de tres segles –-encara que no sense tensions importants-- va
ser anorreat per Felip V el 1707 per “justo derecho de conquista” (Fig. 7) amb la liquidació
dels furs aragonesos i valencians i amb la supressió de les Constitucions catalanes el
1714. És sabut que en la decisió reial i en la seva execució, van jugar un paper deter-
minant els ministres francesos Jean Orry i Michel Jean Amelot, junt amb Melchor de
Macanaz, teòric i arquitecte del nou règim a la Corona d’Aragó27. Per aquest motiu, la
24 Sobre el patriotisme català, vegeu: E. Serra (coord.), La revolució catalana de 1640, Crítica,
Barcelona, 1991, ps. 3-65; X. torres. “Nacions sense nacionalisme. Pàtria i patriotisme a l’Europa de l’An-
tic Règim”, Recerques, 28, Curial, Barcelona, 1979, ps. 83-89; A. Simon. Els orígens ideològics de la revolució
catalana de 1640, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999; X. Gil. “Republican Politics in
Early Modern Spain: the Castilian and Catalano-Aragonese traditions”, a M. Van Gelderen i Q. Skinner
(ed.). Republicanism. A shared European heritage, I, Cambridge University Press, Cambridge, 2002, pp.
263-384.25 M. Viroli. Per amore della patria. Patriotismo e nacionalismo nella storia, Editori Laterza, Roma-
Bari, 2001 (2). 26 “tratado de Alianza entre la serenísima Reina Ana de Inglaterra y el Principado de Cata-
luña…”, a Josep Maria torras i Ribé. Escrits polítics del segle XVIII, tom II, Documents de la Catalunya sot-
mesa, Eumo Editorial, IUHJVV, Vic, 1996, pp. 74-81. 27 H. Kamen. La Guerra de Sucesión en España. 1700-1715. Grijalbo, Barcelona, 1974, p. 323.
GIRONA A L’ABASt XIII
46
liquidació del vell ordre representatiu i territorial -una autèntica taula rasa que Lluís
XIV no va poder aplicar a França, on alguns estats provincials van persistir amb vitalitat
fins a la Revolució- va sorprendre i incomodà a destacats filipistes, tant de la Corona
de Castella com d’Aragó28, com el mateix comte de Robres que es mostrà desencisat
28 Ho han exposat: H. Kamen. La Guerra de Sucesión… pp. 321-325; J.L. Castellano. Las Cortes de Castilla y su Diputación (1621-1789). Entre pactismo y absolutismo. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1990, pp. 119-121; M. Peset. “Notas sobre la abolición de los fueros de Valencia”. Anuario de Historia del Derecho Español, 42, 1972, pp. 657-693; J.M. Gay Escoda. El corregidor a Catalunya. Marcial Pons, Madrid, 1997, pp. 33-53; F. Otero. La vila de Fraga al segle XVIII. Vol. II. Gallica Flavia, 3. Institut d’Estudis del Baix Cinca-I.E.A. Fraga, 1995, p. 142; t. Egido. Opinión pública y oposición al podr en la España del siglo XVIII (1713-1759), Universidad de Valladolid, Fundación Española de Historia Moderna, Valladolid, 2002 (2), p. 101.
Figura 7. R. Palaca, batalla d’Almansa, 1707. Palacio del Congreso, Madrid.
47
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
el 1708 per l’abolició dels furs aragonesos i valencians o el seu germà el tinent general
Miquel Pons de Mendoza que s’oposà a l’ocupació militar de Barcelona29.
Enfront de la ruptura constitucional, i amb un clar objectiu mobilitzador, la Jun-
ta de Braços va fer editar el Despertador de Catalunya30, on exposava les raons de la
defensa a partir d’una argumentació centrada en el pactisme i les “lleis fundamentals i
federals de la monarquia”, o “lleis federades dels regnes”, parafrasejant el redactat de la
constitució primera aprovada a les Corts de 1705-1706. Argumentava que les Constitu-
cions i privilegis de Catalunya no havien estat obtingudes per mera liberalitat i voluntat
del príncep, sinó per via de contracte i feia constants referències a les “pesades lleis de
Castella” que permetien que feixugues contribucions ofeguessin els humils i que els
reis s’enduguessin els joves a la guerra sense cap restricció. El Despertador prosseguia
apel.lant als beneficis socials que reportaven les Constitucions, lluny de constituir sim-
ples prerrogatives dels privilegiats. El seu to és indiscutiblement patriòtic, en contrast
amb les escasses referències prodinàstiques. I quan invoca la pàtria, no es refereix sola-
ment al lloc on s’ha nascut o on es viu, sinó que el concepte es troba estretament lligat
a l’existència d’unes lleis pròpies que cal conservar, les quals esdevenen el principal
tret diferenciador dels catalans al llarg de la història. Pocs anys abans, el jurista Francesc
Solanes en el seu Emperador político, posava per davant la lluita per la pàtria a l’amor al
rei, un plantejament impensable en els territoris castellans31. Un altre text emblemàtic
de la lluita de 1714, Lealtad catalana, proclamava que “no hay causa más justa que la de
la Patria y sus Libertades”. En aquest imprès, la justificació de la resistència descansa, altra
volta, en una concepció inequívocament republicana del poder: “sólo las resoluciones
que se toman en Cortes de un reino o provincias son las que se atribuyen a la Nación […] la
Nación que sólo se representa en sus Brazos unidos. Toda la Nación Catalana junta en sus
brazos resolvió el defenderse por el rey en cuyo dominio estaba” [Carles III l’arxiduc].32
29 A. López de Mendoza. Historia de las guerras…; F. Castellví. Narraciones…, volum III, 1999, p. 617-618.
30 J. Albareda (ed.). Escrits polítics del segle XVIII. I. Despertador de Catalunya i altres textos. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, Eumo Editorial, Vic, 1996, pp. 121-192.
31 J,M. Iñuritegui. “Las virtudes y el jurista: el Emperador Político de Francisco Solanes y el amor a la patria”, Congrés de la Comissió internacional per a l’estudi de la història de les institucions representati-ves i parlamentàries, Pre-actes, I, Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 2003, pp, 191-192.
32 Lealtad Catalana purificada. Biblioteca de Catalunya, F. Bonsoms 703, p. 1314, p. 1304.
GIRONA A L’ABASt XIII
48
Però ni el Despertador ni Lealtad Catalana propugnen el secessionisme sinó el
projecte “federal” vigent fins el 1707, tal com es desprèn de les constants referències a
la “llibertat d’Espanya” i contra el “despòtic poder” que la governava. Així, Lealtad catala-
na, afirma: “Defenderos hasta morir gloriosamente, para que lucida vuestra lealtad, con los
esmaltes de tan heroica resolución, viva la Patria, inmortal en sus glorias, Cathaluña, en su
libertad, vosotros con honra, vuestros sucesores con aprecio, la Corona de Aragón con sus
antiguos lustres, y toda España con crédito, baxo el legítimo dominio […] del emperador”33
El to republicà d’aquests escrits –i de la historiografia catalana d’aleshores-- ha
sigut remarcat per Pablo Fernández Albaladejo34. Aquesta era, en efecte, la percepció
que tenia Felip V, que el 1711 va escriure als seus plenipotenciaris a Utrecht que les
Corts de 1701 i de 1705 “dejaron a los catalanes más Repúblicos que el Parlamento alusi-
vo a ingleses”35. Altres representants conspicus del bàndol filipista pensaven el mateix.
José de Carrillo, conde de Montemar, deia que els catalans eren “idólatras de sus privile-
gios, con unos visos de república en su media libertad, que si no la han logrado entera no se
dude que lo han pretendido”36.també són reveladores de l’esperit republicà les paraules
esperançades que l’ambaixador català Pau Ignasi Dalmases va adreçar a la reina Anna
d’Anglaterra per demanar-li suport, el 28 de juny de 1713 quan, de fet, els britànics ja
havien pactat la fi de la guerra amb els francesos a canvi d’importants compensacions
territorials i econòmiques: “En consideración de que siendo este país (Inglaterra) tan libre
y tan amante de la libertad devía proteger otro país que por sus prerrogativas podría lla-
marse libre, el cual solicitaba su protección y amparo añadiendo que las leyes, privilegios
y libertades (catalanas) son en todo parecidas y casi iguales a las de Inglaterra”37. Un dels
representants més genuïns d’aquesta cultura constitucionalista el constitueix el doctor
33 Lealtad Catalana…, ps. 1316 i 1318.34 P. Fernández Albaladejo. “Dinastía y comunidad política. El momento de la patria”, a P. Fer-
nández Albaladejo (ed.). Los Borbones. Dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII. Marcial
Pons, Casa de Velázquez, Madrid, 2001, pp. 485-532 (P. 501); vegeu també: J.P. Rubiés, “El constitucio-
nalisme català en una perspectiva europea. Conceptes i trajectòries, segles XV-XVIII”, Pedralbes, 18-II,
Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1998, pp. 453-474..35 Archivo Histórico Nacional. Estado, 3376-1, núm. 10, 28-XII-1711.36 J. Albareda. Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705), Vicens vives, Bar-
celona, 1993, p. 234.37 P. I. Dalmases. “Dietario o libro de memorias”, 1713. Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona,
ms. A-339, f. 5v.
49
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
en dret Josep Plantí, exiliat a Viena el, el qual afirmava categòricament l’any 1719 que
si Catalunya “considerava que podia ser lliure, no podia estar subjecta a cap príncep
ni sotmesa a cap vincle jurídic [ni a Felip V, ni a Carles III perquè els va abandonar]…
Catalunya, en qualitat de lliure, no està subjecta al dret de res ni de ningú, que està
subjecta al seu propi dret”. 38
Per tot plegat, el ministre de Felip V Michel Amelot, com ha explicat José María
Iñurritegui, es va adonar que l’”amor a la pàtria” dels habitants de la Corona d’Aragó
constituïa l’arrel del problema de cara a la uniformització desitjada per Felip V: “por más
afectos que sean al rey” [deia Amelot] “siempre lo serán mucho más a su Patria”. No n’hi
havia prou, doncs, amb derogar uns drets. La veritable dimensió política de l’assumpte,
diu Iñurritegui, consistia a “fulminar la comprensión constitucional del fuero y el lenguaje
patriótico que la misma pudiera animar”. Per aquest motiu calia dictar una nova planta
i posar fi al “corán de los fueros” (en expressió del cavaller tobías de Bourk, un irlandès
que milità en el bàndol filipista). Perquè les Constitucions i els furs, segons el també
filipista i unitarista tomás de Puga y Rojas (autor de Crisol de la española lealtad, 1707),
permetien que aquests territoris només haguessin servit “a la española Monarquía de
vana ostentación de dominios blasonándose más de repúblicas libres que de tributados
vasallos”39.
Finalment, i de forma imperativa, la defecció dels britànics –-a canvi d’importants
concessions comercials i territorials--, després de la negociació secreta que el nou go-
vern dels tories va encetar amb França el 1710, va fer trontollar l’aliança internacional en
la qual l’emperador sustentava les seves aspiracions a la corona hispànica40. La procla-
mació de Carles III l’arxiduc com a emperador amb el títol de Carles VI (Josep I va morir
38 Biblioteca Nazionale Braidense (BNB). Brera. Milà. Opera posthuma. Ms. AF XI 13. De morte
Caroli Secundi Hyspaniarum regis. De excidio Cathaloniae necnon destructione Barcinonis quasi secura, f.
21v.39 J.M. Iñurritegui. “1707: la fidelidad…”, ps. 294, 297 i 289.40 L. Frey, M. Frey (ed.). The Treaties of the War of the Spanish Succession. An Historical and Critical
Dictionnary, Greenwood Press, Westport, 1995, pp. XIV-XVI; L. Bély. Les relations internationales en Euro-
pe. XVIIe-XVIIIe siècles, PUF, París, 1993, pp. 416-417. Del mateix autor: Espions et ambassadeurs au temps
de Louis XIV, Fayard, París, 1990 i “Casas soberanas y orden político en la Europa de la paz de Utrecht”,
a P. Fernández Albaladejo (ed.), Los Borbones. Dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII,
Marcial Pons, Madrid, 2001, pp. 69-95.
GIRONA A L’ABASt XIII
50
el 17 d’abril de el 1711) fou el pretext oportú perquè els britànics poguessin justificar
la seva sortida de la guerra davant dels aliats esdevenint la “pèrfida Albió”. En el darrer
any de guerra, conscients de la repressió patida pel País Valencià i per l’Aragó, així com
de la violència indiscriminada que sofria la major part del territori català ja ocupat per
Felip V, com ha explicat torras i Ribé41, els resistents, en un ambient de radicalització que
s’acentuà a partir de la fugida a Mataró de bona part dels nobles i de la jerarquia ecle-
41 J. M. torras i Ribé. “1706: la primera ofensiva borbònica contra Catalunya”, a A.A.V.V. Josep
Fontana. Història i projecte social, I, Crítica, Barcelona, 2004, pp. 502-515.
Figura 8. Antoni Estruch, l’Onze de Setembre de 1714 (1909). Fons d’Art de la Caixa de Sabadell.
51
LA GUERRA DE SUCCESSIó, MÉS ENLLÀ DEL MItE DE L´11 DE SEtEMBRE
siàstica, s’aferren a la darrera esperança
que els resta, impel.lits pels missatges
ambigus de suport de l’emperador, re-
buts mitjançant el seu secretari d’Estat
Ramon de Vilana, marquès de Rialp: pri-
mer, confiant en la pressió dels britànics
damunt Lluís XIV perquè doblegués o
abandonés Felip V; després, un cop des-
enganyats d’aquesta opció, refiant-se
de les gestions de darrera hora dels am-
baixadors catalans, quan va accedir al
tron Jordi I de Hannover (la reina Anna
morí el 12 d’agost de 1714) i formar-se
un govern dels whig, fet que va signi-
ficar un canvi de rumb respecte al cas
dels catalans. De fet, el 6 de setembre,
el secretari de la regència Addisson co-
municava a Dalmases que havia donat
ordres als vaixells anglesos que es con-
centresin a Maó per protegir Barcelona
i negociar la capitulació (Fig. 8). Ja era
massa tard: al cap de cinc dies, Barcelo-
na va ser ocupada per les tropes del duc
de Berwick i s’imposà la política de fets
consumats, no sense un sentiment de
mala consciència entre els whig d’haver
traït els aliats i abandonat els catalans a la seva sort42. En tot cas, aquesta darrera espe-
rança en les gestions diplomàtiques, més enllà de les contingències històriques, ens
ajuda a entendre la resistència heroica i desesperada que tant va admirar Voltaire.
42 J. Albareda. Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes
(1700-1714), Generalitat de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2001, pp. 129-144. Vegeu, també: Josep
Fontana. “La guerra de Successió: els motius de Catalunya”, Revista de Dret Històric Català, 3, Institut
d’Estudis Catalans, Barcelona, 2003, pp. 11-23.
Figura 9. Portada de faxímil de la Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña. Biblioteca de Cataluña.
Els tractats d’Utrecht, Rastatt i Baden, els quals configuraven un nou equilibri
europeu on no tenien cabuda els projectes per Espanya sorgits dels territoris de la
Corona d’Aragó, van fer la resta. Aleshores, Felip V tenia les mans lliures per a esdevenir
rei d’Espanya en el sentit ple de l’expressió. De fet, John Elliott ha pogut afirmar que
amb la Nova Planta (Fig. 9) sorgí l’Estat més unitari d’Europa43.
tal com va escriure el comte Juan Amor de Soria, des de Viena, la Corona
d’Aragó “perdió en la guerra civil su libertad, sus privilegios y su antiquísimo ser”, mentre
que “los reinos de Castilla gimen bajo las duras cadenas de su esclavitud”44. I a Espanya es
va malmetre l’ocasió de consolidar un sistema basat en els contractes polítics i en la
representació, amb un potencial modernitzador molt superior al de l’absolutisme que
va durar més d’un segle.
43 J.H. Elliott. “Conferència inaugural. Catalunya dins d’una Europa de monarquies compostes”,
Actes del tercer Congrés d’Història Moderna. Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, Universitat
de Barcelona, 1993, pp. 11-23 (p. 21).44 E. Lluch. Aragonesismo austracista (1734-1742). Conde Juan Amor de Soria. La citació per-
tany al text “La voz precursora de la verdad”, pp. 6-7. Institución Fernando el Católico (CSIC), Diputación
de Zaragoza, Zaragoza, 2000.
52
EL MESTRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLTANT DEL 1700
JAUME PINyOL BALASCH
5 de març de 2009
55
Aquest treball vol oferir unes quantes pinzellades de la vida gironina d’ara fa
tres-cents anys, a l’època de la Guerra de Successió, centrades en alguns aspectes de
la vida musical de la ciutat i més concretament en la producció musical de la catedral
gironina conservada a l’arxiu capitular. La catedral fou durant molts segles la principal
promotora de la música culta que es podia escoltar a la ciutat, i l’arxiu capitular ha
estat el dipòsit al llarg dels segles on s’ha conservat, damunt de pergamí i paper, la
memòria escrita d’aquesta música en forma de partitures. La meva explicació servirà
d’introducció a les tres composicions del mestre Gaz que escoltarem al final, triades pel
seu significat històric gironí dins un període de guerra entre Àustries i Borbons.
La importància d’aquest compositor dins la història de la música catalana va
creixent a mida que augmenten els estudis sobre el Barroc català. Situat al bell mig
del període barroc, en una època històrica plena de guerres i desgràcies diverses, la
seva obra musical destaca per la riquesa melòdica, la complexitat de la seva polifonia
i per haver consagrat, un dels primers, el violí com a un dels instruments capitals dins
l’orquestra barroca a Girona.
La xerrada d’avui va dirigida a presentar els condicionants estètics generals que
van determinar la seva obra i les característiques generals de la capella de música de
la catedral de Girona, per analitzar la situació de la ciutat als voltants del 1700 i per
centrar-me al final en uns breus apunts biogràfics del mestre i la presentació de les tres
peces l’audició de les quals tancarà aquesta xerrada.
GIRONA A L’ABASt XIII
56
ELS CoNdICIoNANTS muSICALS AL PAS dEL S. XVII AL S. XVIII
Intentaré determinar breument, a les línies següents, els condicionants princi-
pals que determinaven la mentalitat cultural dels gironins als voltants del 1700, tema
encara poc investigat i que presento en forma d’hipòtesi.
Mentre al mar es posaven les bases dels grans canvis europeus del s. XVIII, la
vida a la Girona de finals del s. XVII no era pas fàcil, degut a les invasions del país orde-
nades per Lluís XIV, amb les morts, fams i destrosses que podem fàcilment imaginar.
Davant tantes destrosses inexplicables, hem de pensar que molts gironins devien tro-
bar en els actes propis de la pietat popular, com ara rogatives, processons, devocions,
etc, un cert consol en ser actes comunitaris de refermança en la confiança envers
un Déu que temporalment tolerava els estralls de la guerra injusta i de la misèria que
acompanya tota ocupació estrangera. Aquesta pietat popular, que ha existit sempre,
feia poques dècades que havia estat revifada pel concili de trento, després que Roma
superés l’elitisme renaixentista, molt crític amb aquestes manifestacions, més d’un cop
incontrolables. Com a contrapès d’aquesta pietat popular, el concili va fomentar la pie-
tat personal entre els incipients grups burgesos, pietat que correspon a l’individualisme
religiós dels reformats, però amb uns criteris i unes condicions diferents a les del fi-
nal de l’Edat Mitjana: el control episcopal d’aquesta pietat mitjançant la presència de
clergues presidint les processons, les rogatives, els rosaris, etc, tant els de la simple
parròquia rural com els de l’oratori urbà. La finalitat era la de vetllar per la custòdia de
l’ortodòxia, després de la gran escissió protestant. S’accentuà així de forma indirecta la
vessant piramidal de la jerarquia, vessant que acabarà configurant una administració
eclesiàstica poc diferent de la civil en la seva estructura jeràrquica.
La música, en aquesta societat, serà un dels elements que aportarà prestigi a les
institucions eclesiàstiques i que, alhora, permetrà de difondre el missatge evangèlic als
grups de base de la societat, sovint analfabets i amb arrels culturals molt primitives. Di-
fusió feta principalment mitjançant textos cantats. Aquest enfocament farà augmentar
les activitats paralitúrgiques per tal d’abraçar tots els racons socials. I l’activitat musical
es reforçarà a tots els nivells, singularment a les capitals dels bisbats, a les catedrals.
Però, mentre a l’Europa reformada es permet la reinterpretació dels actes litúrgics, al
Mediterrani el concili de trento fixa el cànon de les activitats litúrgiques amb el seus
textos llatins, fet que obliga els compositors a portar la seva activitat principalment als
actes paralitúrgics, els no canònics. La comparació entre l’obra religiosa de la música de
57
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
Bach amb la dels mestres de capella gironins, salvades les distàncies, mostra clarament
les diferències. Les cantates del primer són musicalment molt treballades i disposen
d’una gran llibertat textual amb textos en llengua vulgar. Per contra, els mestres de
capella gironins realitzen igualment composicions per als oficis divins, però les seves
composicions van dedicades principalment als actes paralitúrgics, i així poden utilitzar
textos escrits en llengua vulgar, en aquest cas el castellà. Les noves ordes religioses es-
tablertes a la ciutat des de l’inici del barroc, caputxins, carmelites, jesuïtes, etc., amb les
seves confraries, congregacions i agrupacions pietoses, contribuiran, també, a fomen-
tar aquesta preponderància de música paralitúrgica i seran uns dels agents difusors
d’aquesta nova pietat, que en comparació amb la pietat dels reformats centreeuro-
peus és molt formal i poc intimista.
Al costat dels condicionants eclesiàstics que afecten la música gironina, trobem
els polítics. El triomf borbònic que Gaz va patir en primera persona, com veurem més
endavant, va implicar per a la música un nou àmbit d’actuació. L’interès personal de
Lluís XIV en la música, creant l’Opera Reial a Versalles i ampliant la Capella Reial, mostra
la intenció del monarca d’utilitzar-la per tal de legitimar i glorificar el seu poder abso-
lut, poder aconseguit a base d’arrabassar als no bles atribucions polítiques i militars,
deixant-los només part del poder econòmic. Així, la música tindrà una nova funció,
la de legitimar el poder reial primer i el de l’administració després. Aquesta ampliació
de l’espai musical exigirà dels professionals major refinament, major espectacularitat
i major virtuosisme però, per contra, serà un art cortesà que només arribarà parcial-
ment als nous grups burgesos que creixeran al llarg del s. XVIII. Quan aquests grups
hagin aconseguit imposar la seva estètica, a partir de 1750, la música cortesana anirà
desapareixent.
A Itàlia, la península dels set estats, l’absolutisme a la francesa era descone-
gut, així com l’impacte de la música cortesana. Potser per això en aquesta península
és on apareixen les innovacions més importants dins l’àmbit musical: l’aparició de la
música de cambra, signe de la separació creixent entre música popular i música culta,
destinada a grups reduïts d’oients, sempre benestants; la generalització de la família
dels violins, instruments de so més brillant i de conducció més dúctil que els seus
predecessors; l’aparició d’una nova forma musical, el concert, destinada a un públic
més ampli i a un espai nou, la sala de concert, on es contraposa el solista enfront de
la resta dels instrumentistes. Però, potser, l’element més innovador va ser la possibi-
litat d’ampliar l’expressió dels sentiments mitjançant determinats recursos musicals,
GIRONA A L’ABASt XIII
58
tant en intensitat com en variabilitat. Aquesta possibilitat serà aprofitada intensament
pels músics eclesiàstics. És a l’òpera, la nova forma musical d’èxit al s. XVII, on aquesta
nova possibilitat d’evocació dels sentiments s’expressa amb molta claredat, i és també
on s’apliquen aquestes invencions. A Venècia, a Nàpols, a Roma, els patricis utilitzaran
l’ópera com a eina de prestigi social, eina econòmicament bastant més assequible que
la fal·lera del segle anterior, d’omplir les seves ciutats amb palaus monumentals.
La contraposició d’elements, el clarobscur, la falsa perspectiva en pintura, les
façanes de les esglésies en moviment, les estàtues recargolades fetes amb materials
econòmics, les falses naus secundàries dins els temples, tot això i més és el Barroc. És
la necessitat del contrast exagerat, del virtuosisme d’un artista al servei del príncep,
del noble o de l’eclesiàstic que faci emmudir les crítiques als abusos dels poderosos.
A la música trobem el mateix esperit de contrast, de dualisme: música de cambra, el
concert, el baix continu, i les noves formes d’harmonia, que juntament amb la tonalitat
permeten d’expressar emocions i afectes desconeguts fins aleshores.
Així, la música de Gaz estarà condicionada per la rigidesa formal de la litúrgia
catòli ca de la Contrareforma, per les relacions entre l’Església i la corona dels Àustries,
l’esplendor operística dels abundosos actes paralitúrgics fomentats per la Contrare-
forma i per les noves ordes religioses, per la intensificació dels missatges emocionals
aconseguida amb les noves tècniques de la música italiana i per la interiorització dels
sentiments religiosos difosa en el món catòlic com a reacció a la reforma protestant.
LA CAPELLA dE múSICA dE LA CATEdRAL dE GIRoNA AL S. XVIII.
El 1635, en aplicació relativament tardana de les decisions tridentines, el Ca-
pítol de la catedral de Girona va dotar la capella de música d’ uns nous estatuts apro-
fitant la presa de possessió d’un nou mestre de capella, Emmanuel Gònima (Lleida
1710-Girona 1792). Aquests estatuts presenten una capella de música ampliada, se-
guint els criteris litúrgics nous, estableixen majors rendes per al seu funcionament, i
detallen deures i obligacions dels seus membres i arbitrant els mitjans per a resoldre
conflictes interns. La capella estarà composta per 12 adults, gairebé sempre clergues
que tenien la condició de beneficiats, és a dir, vivien de les rendes d’un capital aportat
a la catedral per benefactors. A més, cal afegir-hi els quatre escolans encarregats de
les veus agudes, després de la prohibició papal d’utilitzar les veus femenines dins els
59
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
actes litúrgics. Al llarg del segle, el nú-
mero de músics creixerà, ampliant-se a
19 adults –instrumentistes i cantants–
més el mestre de capella, un organista,
i els quatre escolans de cor, vint-i-cinc
membres en total. Per comparació, la
capella reial de Madrid comptava amb
un total de 43 membres, fet que per-
metrà d’entendre la importància de la
capella gironina. Aquestes capelles fo-
ren suprimides, per decret, el 1842, sota
Espartero, en el marc de les reformes
anticlericals dels liberals de la primera
meitat del s. XIX, tot i que a Girona la
seva supressió sembla que va ser més
aviat formal, ja que continuà actuant
de manera similar als oficis catedralicis
(Fig. 10).
L’economia de la capella estava
basada en els rèdits de diversos bene-
ficis catedralicis. Els adults cobraven un
sou fix trimestral més diversos incentius
en funció de les actuacions suplemen-
tàries realitzades. Els escolans, en principi, no cobraven, però eren mantinguts, vestits
i calçats, aprenien l’ofici de músic i una certa cultura general, residint dins unes habi-
tacions dins els murs de la catedral. Al segles XVII i XVIII tot fa pensar que la capella de
música no va patir dificultats econòmiques permanents, i que podia subvenir moltes
de les necessitats dels seus membres. De fet, quan Gaz va demanar la seva jubilació per
malaltia, estava malalt de gota, l’octubre de 1710, la hi van concedir al cap de sis mesos,
donant-li una pensió de 60 lliures anuals amb un percentatge sobre els beneficis de
la capella.
La capella estava dividida en instrumentistes i cantants. Les places eren atorga-
des generalment per oposició, tant les d’instrumentista com les de vocalista, fet que
en garantia una elevada qualitat musical, a la qual hi corresponia un sou digne, atrac-
Figura 10. Portada de la veu alta (soprano) d’una missa polifònica a vuit veus, conservada en format de llibret amb un elevat desgast d’ús. Arxiu Capitular de Girona
GIRONA A L’ABASt XIII
60
tiu per a molts músics del moment, principalment eclesiàstics. D’algunes d’aquestes
oposicions se’n conserven les proves escrites presentades, normalment composicions
sobre un tema determinat que els aspirants havien de desenvolupar en un temps prè-
viament estipulat. Per tal d’estalviar despeses, els càrrecs d’instrumentista i vocalista
eren intercanviables, de manera que un instrumentista podia actuar com a cantant i a
l’inrevés. Ara bé, no sempre la capella va ser capaç d’assumir tots els encàrrecs rebuts.
Excepcionalment van ser contractats músics de Banyoles, a mitjans del s. XVIII, per tal
d’acompanyar algunes processons i altres tasques menors, com la d’acompany ar el
viàtic, on solia haver-hi alguns instruments de vent que indicaven la presència de la
petita comitiva litúrgica fins a casa del malalt.
El càrrec més important de la capella era el del seu director o mestre. també
era triat per oposició i votat pels membres del Capítol que assistien a l’exercici pràc-
tic presidit, de vegades, pel bisbe, oposicions que seguien uns tràmits molt precisos,
atesa la seva transcendència. Des del mestre Gònima, jubilat el 1774, la plaça gironina
serà de una plaça de promoció envers altres places econòmicament més ben dota-
des o bé amb millors condicions de treball. Així, els mestres Juncà, Balius i Arquim-
bau, successors de Gònima, van estar a Girona només uns cinc anys de promig, abans
d’aconseguir aprovar les oposicions i anar a altres catedrals més riques com ara toledo,
Còrdova o Sevilla.
Les funcions de la capella de música eren les d’assistir musicalment dins l’àmbit
de la catedral als actes de culte diaris (Fig. 11), les hores canòniques i la missa capitular.
A més, havia de participar a les grans festes de la ciutat i en les diverses processons que
hi sovintejaven: la de la Minerva, per exemple, celebrada el tercer diumenge de cada
mes, dedicada al Santíssim; havia de cantar els te Deums, que els jurats de la ciutat o
bé les autoritats militars demanaven tot sovint quan hi havia algun fet singular que
volien fer ressaltar: el naixement de l’hereu de la corona, una victòria sobre els enemics,
l’arribada sense impediments del rei a casa seva després d’un viatge, etc. també, per
Nadal i per Pasqua, la capella de música havia d’oferir les composicions noves prepa-
rades pel corresponent mestre de capella. Al llarg del s. XVIII es fan més presents a
l’arxiu capitular les composicions dedicades als actes de la nit de Nadal, de manera
que s’acaba distingint entre nadales serioses, on només intervenen els elements de
les narracions evangèliques, i les nadales de contingut popular amb imatges que la
cultura popular ha bastit al llarg dels segles al voltant de la festa, els “villancicos burles-
cos”. també hi trobem les pregàries per a demanar pluja, les destinades a protegir de la
61
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
pesta, les destinades als altars particulars de les confraries, etc. Poc lleure devien tenir
els membres de la capella.
A mesura que la població gironina creix al llarg del s. XVIII, es multipliquen els
actes paralitúrgics a la catedral i creix la seva feina i també la del mestre de capella.
Comparant la quantitat de partitures dedicades a les diferents activitats musicals de la
capella al llarg d’aquest segle, el contrast és evident entre començament i final de se-
gle. Gaz, mort el 1713, dedica gairebé el 40% de les seves composicions a celebracions
litúrgiques, mentre Compta, mort el 1815, només n’hi dedica el 10,5%. La població
gironina s’havia duplicat al llarg del segle i el llatí i la música molt elaborada i seriosa de
Gaz no era entesa pels gironins de finals del s. XVIII.
Figura 11. Portada de l’obra Solo con Violín al Ssmo Sacramento “Dé al ayre su dulce voz”, del mestre Joseph Gaz. Partitura relativament ben conservada. Arxiu Capitular de la Catedral de Girona. Deuria acompanyar la litúrgia del Santíssim Sacrament en celebracions ordinàries, donada la seva simplicitat instrumental i vocal. Les dues rúbriques posssiblement corresponguin l’una al Mestre de Capella i l’altra al taller del copista. Arxiu Capitular de Girona
GIRONA A L’ABASt XIII
62
La capella de música de la catedral era la més important de la ciutat, però n’hi
havia d’altres (Fig.12). Consta que la col·legiata de Sant Feliu disposava també de ca-
pella pròpia el 1700 i per tant, cal suposar que tenia també la corresponent estructura
de cantors i instrumentistes i el seu arxiu musical. Per contra, els convents de frares
de la ciutat, franciscans i dominics, en no seguir la litúrgia de les hores canòniques en
comú, no tenien necessitat de disposar d’una capella de música. Però, aquests darrers,
tot i no solemnitzar el culte propi amb sengles capelles de música, tenien confraries
mitjançant les quals actuaven dins els diferents cercles socials de la ciutat. I algunes
d’aquestes confraries si que disposaven d’una estructura musical pròpia, que devia,
però, ser minsa.
Els escolans de la capella eren un element singular dins la capella de música:
eren el contrast infantil dins un món d’adults sense presència femenina. Sempre van
ser quatre. Fou Gaz, precisament, qui inicià el llibre de registre d’aquests escolans, on
Figura 12. Particel·la de soprà del primer cor de l’antífona “O spem miram quam dedisti” de Gaz. Responsori dedicat al culte de Sant Domènec. Cal assenyalar que de les quatre taques, les tres superiors corresponen a encolats fets posteriorment, mentre que la inferior correspon a la marca del dit gros de qui la portava. Provenia aquesta peça del convent dels dominics? Arxiu Capitular de Girona
63
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
consta l’any d’accés i el de sortida juntament amb la localitat de procedència però,
lamentablement, no hi consta l’edat dels infants registrats. Generalment, eren infants
provinents de terres gironines, però també en trobem que vénen de Barcelona. A canvi
d’aquesta tasca musical, eren educats no només en música, acabaven dominant un
instrument i cultura general.
És possible que en alguns casos actuessin també com a instrumentistes però,
de moment, és només una suposició. Està comprovat que durant uns anys de finals
del s. XVIII van copiar partitures i, segurament, van passar esborranys de composicions
a net, però no he pogut saber encara si aquesta activitat la van fer també en altres èpo-
ques de la capella. És a finals del s. XVIII quan a les actes capitulars trobem queixes de
què els infants van mal nodrits, mal vestits i mal calçats i que els llençols que utilitzen
estan massa apedaçats. Aquesta denúncia ens fa conèixer que dins del pressupost de
la capella de música hi havia una partida destinada a la manutenció d’aquests infants.
L’ARXIu dE LA CAPELLA dE múSICA
Una part important de la capella musical la constituia l’arxiu, dipòsit on es con-
servaven totes les peces necessàries per als diferents dies de l’any i per a les diferents
activitats de la capella. Situat avui dia damunt les parets del claustre bastides damunt
la muralla romana, és un dels més importants de Catalunya per la seva continuïtat. Les
partitures més antigues d’aquest arxiu són del s. XIII. Segurament és l’arxiu musical més
complet de Catalunya i no ha estat mai espoliat.
Dins seu trobem tres tipus de documents: els 72 llibres de cant de gran format
que contenen la música litúrgica manuscrita que cantaven els canonges a l’antic cor
de la catedral, escrits sovint en pergamí i tancats amb tapes de fusta revestides de pell.
De cal·ligrafia grossa, estaven situats al bellmig del cor, damunt d’un faristol rotatori,
des d’on eren llegibles per als canonges permetent-los de cantar les hores litúrgiques.
L’aparició dels llibres de cant impresos els convertí en obsolets, malgrat que encara al
final del s. XVIII se’n continuaven copiant. El segon grup de documents el formen les
partitures manuscrites damunt de fulls de paper solts i excepcionalment en quader-
nets relligats. Escrites damunt d’uns fulls de paper de format força estàndard, paper
de qualitat sovint bona o molt bona, estan en un estat de conservació en general
bona, malgrat que en determinats casos els insectes rosegadors han fet la seva fei-
GIRONA A L’ABASt XIII
64
na menjant-se’n parts més o menys considerables (Fig. 13). Aquestes partitures estan
conservades dins unes caixes, gairebé cent. D’aquestes, qui això signa ha catalogat i
digitalitzat les dels mestres de capella actius entre 1690 i 1815, resultant 341 partitures
amb 11.443 fulls. Resten per catalogar i digitalitzar encara les dels mestres entre 1633
i 1690, els mestres del primer barroc, i les dels mestres posteriors a 1815 fins a 1842,
quan s’extingeix la capella. Al costat d’aquestes partitures, trobem altres 322 partitures
d’autors anònims, amb de 5583 fulls catalogats i fotografiats fins ara. Serveixi com a
punt de comparació de la riquesa documental de Girona el fet que a la Capella Reial
de Madrid es conserven 2360 partitures, abraçant un període que acaba al final del s.
XIX.
Les partitures estan escrites damunt de paper doblegats, algunes tenen marca
d’aigua,altres no, amb tintes que no han perdut amb el pas dels anys, i els pentagrames
no sempre són rectilinis, ja que es feien a mà, desplaçant un o diversos corrons o rodes
de fusta que tenien cinc ratlles en el seu exterior, per damunt del paper.
Figura 13. Portada d’una composisció de litúrgia ordinària de Gaz, dedicada a un tema profà que desconeixem, atesa la mala conservació de la partitura, rosegada per insectes. Arxiu Capitular de Girona
65
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
Es conserven molts pocs esborranys d’obres, poques partitures completes i la
majoria són particel·les per a cada intèrpret. Els mestres de capella no podien endur-se
les obres compostes per a la catedral, però sí els esborranys, i hem de suposar que tam-
bé podien endur-se’n les còpies. L’ofici de copista, i el de copista de música, era usual a
la ciutat i, a la catedral, era important. La immensa majoria són particel·les destinades
als diferents membres de la capella, fossin cantants o bé instrumentistes. De partitures
d’orgue se’n conserven poquíssimes, malgrat que l’orgue ha acabat sent un dels ins-
truments litúrgics per excel·lència, i a l’època de Gaz n’hi havia quatre, dos de grans i
dos de petits. En principi, les obres escrites pels mestres de capella eren propietat del
Capítol catedralici, propietari de la catedral i dels seus annexos. Ara bé, quan la capella
de música catedralícia actuava fora de la catedral i hi interpretava una obra nova i origi-
nal, com p.e. el 1692 quan la capella cobra dues lliures per haver actuat a l’església de
l’hospital de Sta. Clara, el mestre de capella podia ser sancionat ja que la música de la
catedral era només per a la catedral. Una de les solucions fou segurament la d’utilitzar
partitures anònimes per a les actuacions externes a la catedral, per així evitar conflictes
de competències.
Finalment, el tercer grup el formen les partitures impreses, molt variades,
presents sobre tot des de finals del s. XIX. Malauradament no existeix cap catàleg
d’aquestes peces.
Conté l’actual arxiu peces musicals provinents d’altres llocs de culte gironins?
No és fàcil respondre adientment aquesta pregunta. Consta que a la ciutat hi havia
llocs de culte que disposaven de la seva petita estructura musical, entre ells els jesuïtes
o bé la col·legiata de St. Feliu, per posar uns exemples. És possible que les partitures
d’aquestes institucions hagin anat a parar a l’arxiu capitular, a causa de l’expulsió del
jesuïtes del país el 1767, o bé en la desamortització del 1835 però, de moment, no em
consta documentalment. tema relacionat amb aquest és la gran quantitat de partitu-
res anònimes que hi ha a l’arxiu, 337, gairebé tantes com la totalitat de les partitures
conservades dels mestres de capella del s. XVIII. Una explicació possible d’aquesta ano-
malia seria que l’absència del nom del compositor a la portada de les partitures sigui
deguda a la necessitat d’obviar la prohibició estatutària que tenien els mestres de com-
posar per a llocs diferents de la catedral. En no constar qui era l’autor de la composició,
s’obviava la prohibició.
GIRONA A L’ABASt XIII
66
LA GIRoNA dEL mESTRE GAz
Girona era una ciutat miserable a la qual li mancava de tot si hem creure les
paraules del virrei Villahermosa en el seu informe de 1689, escrit cinc anys després del
setge francès del 1684, i redactat poc abans de l’arribada de Gaz a la ciutat. La ciutat
havia anat perdent població des de mitjan s. XVI, arribant al seu nivell més baix el
1708, amb 4.620h. Aquesta davallada cal situar-la en el marc de la crisi catalana del
s. XVII, readaptació de la nostra economia mediterrània al descobriment d’Amèrica i a
l’establiment d’uns potents fluxos comercials atlàntics al llarg del s. XVI, que acabaran en
mans d’holandesos i anglesos. L’expansionisme malaltís de Lluís XIV (1638,1643–1715)
va ser incapaç de deturar aquest procés i, per contra, va provocar diferents desgràcies
a Catalunya en general i a Girona en particular. Entre elles, cal destacar la separació del
Rosselló de l’economia gironina el 1659 a causa de la seva annexió a la corona francesa,
als atacs francesos de 1675 i de 1684, i la conquesta de la ciutat per part dels francesos
el 1694, per acabar en una guerra general, la de Successió (1700-1714). Quan Girona
devia semblar estar en una situació de profunda misèria, ens trobem amb un mestre
de capella de nivell invers a la misèria regnant, Josep Gaz, possiblement un dels músics
destacats de tota la història de la música catalana.
Als voltants del 1700, la nostra ciutat va començar a canviar, com la resta de Ca-
talunya, atesa la creixent oposició entre els Borbons d’un costat i Anglaterra i els Àus-
tries de l’altre pel control d’Europa. Els anglesos, aliats amb els Àustries, volien el con-
trol de la ruta naval vers l’Índia, mentre que els Àustries de Viena aprofitaven la feblesa
de l’imperi turc per ocupar les terres del baix Danuvi. L’emperador Leopold I culminarà
l’expansió danuviana ocupant Hongria el 1699, mentre que els anglesos ocupaven Me-
norca des del 1708. La ruta vers l’Índia serà l’eix fonamental dels interessos exteriors
anglesos, on Gibraltar, Menorca, Malta i Alexandria seran punts de suport militar angle-
sos. Els anglesos hi anaven a cercar principalment l’or que l’Índia havia emmagatzemat
al llarg dels segles a canvi d’enviar espècies a Europa i per això els calia desplaçar-ne els
francesos. Una part significativa dels aliments consumits pels mariners anglesos que
des de Menorca controlaven una part d’aquesta ruta provindrà de la costa gironina, i
la població que es dedicava a la manufactura local, tèxtil principalment dels pobles
d’aquesta costa, abandonarà aquesta manufactura per tal de dedicar-se al conreu de
la vinya i del blat ja que eren més rendibles que la manufactura, i aquesta manufactura
tèxtil s’anirà desplaçant vers l’interior de Catalunya, especialitzant-se cada cop més.
67
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
Figura 14. Portada d’una partitura de Gaz que és singular, encàrrec de la família Prior per celebrar l’entrada de la senyora Maria Prior al “Monasterio de las cistercienses del Mercadal de Gerona”. Arxiu Capitular de Girona
Al llarg del s. XVII, abans que s’iniciés el procés adés esmentat, Girona es va
anar omplint d’uns quants convents nous, senyal clar de disponibilitat de rendes per
a construir-los i de la voluntat d’estar al dia, seguint l’empenta marcada pel concili
de trent: jesuïtes, carmelites, caputxins, caputxines, agustinians i mínims s’afegiran als
convents medievals dels mendicants. Gaz viurà entre aquesta època de final de de-
vallada demogràfica i econòmica i l’inici d’un nou període que ell no arribarà a veure,
però que en el seus anys finals ja despuntava (Fig. 14).
Militarment Girona, després del tractat dels Pirineus de 1658, quan Perpinyà i
la Catalunya del Nord passen a ser franceses, va esdevenir la primera gran ciutat del
sistema defensiu català. És per això que va veure com militars castellans construïen el
castell de Montjuic (des de 1653), i com al costat de la clerecia els militars castellans
passaven a ser una autoritat dins de la ciutat. Era una de les respostes dels Àustries
de Madrid davant l’expansionisme borbònic. Girona patirà directament aquest expan-
sionisme francès i també la resistència que Àustria i Anglaterra li oposaren, resistència
GIRONA A L’ABASt XIII
68
militar des del 1700. Ara bé, més que les opinions polítiques dels dirigents gironins, el
que pesava a l’hora de prendre un partit o un altre per part de la població –botiflers
els borbònics o austriacistes- era veure al voltant de la ciutat de tropes amenaçadores
disposades a conquerir la ciutat. La principal preocupació dels jurats gironins era evi-
tar que aquesta fos saquejada. El mestre Gaz, com la resta de gironins, no podrà pas
escapar-se de les misèries provocades per les guerres i setges que hi visqué però, tot i
això, serà capaç de compondre com si no les hagués patit.
JoSEP GAz
Gaz nasqué a Martorell el 1656, el mateix anys que Huyghens inventà el rellot-
ge de pèndol i que Velazquez pintà Les Menines. Martorell era, aleshores, un municipi
d’arrel medieval d’uns 800 habitants. El pare de Gaz feia cordes i cordills i tenia una
família amb vuit germans. De jove, formà part d’una escolania de Barcelona, d’on el
1672 es va acomiadar en haver fet el canvi de veu. tres anys més tard, el trobem a
Mataró amb el càrrec de mestre de capella, càrrec important per a un joveníssim
músic de 19 anys que segurament s’estava preparant per al sacerdoci. Segons Josep
Pujol, a aquesta etapa mataronina podria pertànyer la peça que avui escoltarem: Xá-
cara Xácarilla. A Mataró, hi restà 10 anys, fins al 1685, durant els quals es presentà a
oposició per al càrrec de mestre de capella a Vic primer, el 1680, i dos anys després
a Girona, càrrec que aquí guanyà el mestre Soler, que acabarà essent l’antecessor de
Gaz. D’aquestes oposicions a Girona es conserven els exercicis a la Biblioteca de Ca-
talunya de Barcelona.
El 1685 guanya la plaça de mestre de capella de Sta. Maria del Mar, on tingué
ocasió d’ampliar els seus coneixements musicals transcrivint obres de compositors
castellans però, sobretot, italians, que seran els qui més l’influiran. El 1690 arriba a Gi-
rona després de guanyar-ne les oposicions. Substituïa el mestre de capella Francesc
Soler mort dos anys abans. Gaz restarà com a mestre de capella en actiu fins al gener
de 1712, després que l’octubre anterior, malalt de poagre, demanés la jubilació. El Ca-
pítol la hi concedí obtenint com a premi la plaça de tenor a la mateixa capella, després
d’haver fet les pertinents oposicions. Morí el 27 desembre de 1713, als 57 anys, i la seva
tomba està situada al claustre de Girona, prop del portal del claustre obert a la muralla,
per on actualment hi ha un accés des del passeig Arqueològic.
69
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
No conservem cap imatge seva, per tant, el seu físic ens és desconegut (Fig. 15).
Pel seu testament, trobat pel Sr. Josep Pujol, sabem que tenia un clavicèmbal de dos
teclats, un arxillaüt, tres violins i que havia fet comprar un sacabutx, un tiple de xirimia,
una tarota, dos obuesos i un baixonet. Aquesta llista mostra que, probablement, era
violinista de vocació i que el clavicèmbal era la seva eina per als esborranys de les seves
composicions.
Quina mentalitat tenia? Era austriacista o bé borbònic? Quan Gaz arriba a la
ciutat el 1695, la presència de soldats alemanys amb la corresponent caserna era ben
Figura 15. Inscripció de la tomba del Mestre J. Gaz. Claustre de la Catedral de Girona. EL text de la làpida és el següent: SEPULTUS EST HIC JOSEPHUS GAZ PRAE[SBITER] BE[NEFICIATUS} MAGISTER JUBILATUS [OR]GANI CANTUS HUIUS ECC[LESIAE] QUI OBIJT DIE 5 DESEMBRIS ANNI 1713. [Traducció de Mn. J. Marquès: Aquí està sepultat Josep Gaz, prevere, beneficiat, mestre d’orgue [i] de cant d’aquesta església, que va morir el dia 5 de desembre de 1713].
GIRONA A L’ABASt XIII
70
notòria. Quan va morir el 1713, aquestes soldats havien estat substituïts per soldats fran-
cesos. tant uns com altres portaven els seus músics, d’escoles ben diferenciades. Hi va
tenir contacte? Algun indici hi ha en el text d’una partitura anònima de l’època de Gaz,
però poca cosa més. Si el posem enmig del clergat contemporani, hem de pensar que
les seves simpaties anirien més aviat vers els Àustries, si més no per tradició eclesiàstica.
Ara bé, més enllà d’això no podem extrapolar conclusions. Hem de pensar que, per als
eclesiàstics cultes de l’època, i Gaz demostra que ho era, els problemes polítics eren
considerats sota el prisma de la justícia, del dret natural. Les reflexions sobre l’origen del
poder polític, de la seva legitimitat, dels seus límits, serien estranyes a la Girona del 1700.
Quan Gaz fa sortir en una de les seves coples la paraula llibertat, la utilitza més en un
context de propaganda monàrquica que no pas en un context polític o reivindicatiu.
Gaz, com tots els gironins de la seva època, va patir les misèries de la guerra.
Quan arribà aquí el 1690, la ciutat feia només sis anys que havia patit un setge francès,
dirigit pel general Bellefonds. Girona resistí. El 1694, ja mestre de capella, els francesos
de Noailles tornen a assetjar la ciutat i ara hi entren i hi restaran tres anys, imposant
noves càrregues fiscals i expulsant el bisbe Pontic. El 1697 la ciutat torna a mans dels
Àustries, i passarà a ser, naturalment, borbònica en jurar les Corts de Catalunya el nou
rei Felip V com a rei català. Felip V vingué a Girona el novembre de 1701 en anar i tornar
de Figueres a recollir la seva futura esposa Maria Lluïsa de Savoia. Però, el 1705, Girona
passà a mans austriacistes per decisió dels jurats, sense violència, el gener de 1711 la
conquereixen els francesos i el 1712, durant 10 mesos, la ciutat fou assetjada ara pels
austriacistes, sense però que arribessin a ocupar-la.
Cal remarcar la importància del bisbe Pontic qui, a més de comprar les cases
que envoltaven les escales de la catedral per tal d’inicial la gran escalinata actual, va fer
un inventari, avui encara molt útil, dels documents existents dins l’arxiu catedralici. Era
fill de Bulaterranera, al Rosselló, i no devia ser massa amic dels francesos quan en entrar
Noailles a Girona va retirar-se a Arenys de Mar, territori no controlat pels francesos. I,
en retirar-se aquests el 1697, Pontic tornà a Girona on morí mesos després. El seu suc-
cessor serà Joan Miquel taverner, partidari dels Borbons. La dualitat Pontic-taverner,
els dos bisbes amb qui Gaz va haver de tractar, permetran d’entendre millor les dues
peces que sentiran al final d’aquest acte.
Aquestes incidències ajudarien a entendre la identificació gironina dels france-
sos amb gent que posa impostos a la primera sense consultar les autoritats del país,
considerades com a naturals. Per l’anàlisi superficial dels textos de les seves composi-
71
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
cions, sabem que era home d’àmplia cultura, i no només cultura eclesiàstica. Un parell
d’exemples: el títol de la partitura núm 17 de l’arxiu catedralici és un villancet dedicat
a l’Assumpció de la Mare de Déu, amb el text: sunamitis que trepas los ayres. Aquest
text és una referència rebuscada a un punt de la Bíblia, al cap. 4t del II Reis, on es narra
la mort i la ressurreció del fill de la sunamita en el marc dels miracles de Eliseu. L’altre
exemple és la sangre de drago de la xàcara que escoltarem
La llengua de les seves composicions és el castellà o bé el llatí, malgrat que el
català era la llengua usual de la ciutat i la llengua de l’administració municipal. En les se-
ves composicions, el català només apareix en boca de gent de condició humil, com ara
pagesos o pastors. Això és el resultat de l’emigració de l’alta noblesa catalana i la gironina
cap a Castella, a la recerca dels privilegis de la cort reial. El castellà era la llengua culta a la
ciutat, la dels bisbes i canonges castellans i la de la cort de Madrid. La noblesa gironina,
l’única que podia mantenir un mecenatge cultural al costat de l’Església, s’havia castella-
nitzat i se n’havia anat a viure a la cort de Madrid. Ara bé, el testament de Gaz, com la im-
mensa majoria dels de l’època, està en català, intercalat d’expressions jurídiques llatines. I
això abans de les imposicions lingüístiques del Decret de Nova Planta.
El seu castellà és conceptista, amb un ampli ús de figures retòriques i grama-
ticals de tota mena que dificulten una entesa ràpida del textos. S’hi veu que al mestre
li agrada de provocar l’enigma i obligar l’oient a fer un exercici de memòria després
de sentir el cant per tal d’entendre la peça. És cert que el mestre s’ha d’esforçar a casar
els accents de la melodia amb la mètrica de les seves estrofes i això l’obliga a forçar la
llengua. Però, aquesta explicació no és sempre vàlida, de vegades sembla que gaudeixi
amb imatges insòlites.
L’estil musical de Gaz no ha estat estudiat en detall ni situat dins la història de la
música catalana que es va fent de mica en mica en els nostres dies. De la seva obra en
tenim un bon catàleg fet pel gironí Josep Pujol, però d’aquest catàleg només n’ha estat
impresa en una part ínfima. I no parlem dels enregistraments fets, incomprensible-
ment escassos. Del seu estil musical, les poques coses que podem dir, amb un marge
d’error baix, són que ell és qui introdueix de manera habitual el violí dins la música
gironina provinent, segurament, de compositors italians contemporanis seus. també
incorpora a les seves obres àries que més tard es generalitzaran i formaran un dels ele-
ments principals del Barroc galant, ja a meitat del s. XVIII. Utilitza la polifonia amb una
molt depurada combinació de les veus, de manera que unes partitures aparentment
senzilles acaben essent de complicada interpretació i quant major és el número de
GIRONA A L’ABASt XIII
72
veus polifòniques, més complicada resulta. Amb aquests elements, podem considerar-
lo com a mestre pont entre els dos extrems del Barroc català, l’auster barroc inicial i el
més fantasiós del mestre Gònima.
EL CoNCERT d’AVuI
Les peces triades per a aquest concert pretenen rememorar l’ambient musical
de la nostra ciutat durant la Guerra de Successió a base de contraposar una peça de
contingut austriacista, la primera, amb la segona de contingut borbònic. Pretenem
que l’oient pugui formar-se una opinió no només sobre les opcions polítiques dels
gironins de l’època, sinó també sobre l’ambient musical que es vivia a la ciutat.
1- Oy que Gerona a MariaEs un villancet, és a dir una peça musical per a ús eclesiàstic que no està escrita
en llatí i que consta de dos elements alternats, un recitatiu i unes coples. La història
d’aquesta peça és singular: escrita per a l’estada del pretendent austríac Carles (1685-
1740) a Girona, del dimarts 14 al diumenge 19 de gener de 1710. tenia, aleshores, 25
anys i havia passat uns dies caçant al voltant de l’ermita de St. Grau a Llagostera. Des
d’allí, arribà a Girona en visita d’inspecció militar, ja que Catalunya estava en guerra
contra França i Girona formava part del primer arc defensiu català. Com sempre que
arribava un rei a la ciutat, la recepció fou magnífica: focs d’artifici, carrers il·luminats,
repic de campanes, processons, missa solemne a la catedral, cantada de te Deum, des-
filada de la mulassa, parades militars, etc. Entre les autoritats que van anar a rebre el rei
no hi era el bisbe, Joan Miquel taverner i Rubí, botifler notori que s’havia exiliat amb els
seus sis nebots a Perpinyà el 1705, quan la ciutat es va lliurar sense violència als austria-
cistes. Hi residí fins al seu retorn a Girona el 1711 cobrant una pensió de Lluís XIV.
En un dels actes de recepció fet a la catedral, la capella de música interpretà
aquest villancet a 9 veus, amb acompanyament de diversos instruments de vent. De-
gué de ser una interpretació lluïda, pels molts mitjans musicals utilitzats i pels comen-
taris que s’han conservat. Les actes del Capítol catedralici ens informen de com fou la
solemne recepció del rei el dimecres 15, amb molts clarins i xerimies, situats als bal-
cons de la portalada al cim de l’escalinata que feia ben poc havia acabat de construir el
bisbe Pontic, entre el 1690-1694.
73
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
Oy que Gerona a Mariala consagra fiesta realen créditos de amor leal(a su Rey Carlos tercero)será de Carlos el día
Estrivillo:Pues leales corazonesen generosa lidpor dar aclamacionesa Carlos competísdezid dezid las razonesla gloria alta de tan nobleaplauso oid que ya el clarinempieza con singular destrezaa aplaudir la grandezade gloria tan felizoid oid las dulces suspensionesde las aclamaciones que exaltanlos blazones de un Monarca felizSi, si, sique un resumen de regios primoresy todas las gracias Carlos tiene en si.Si, si, siLeyes, luzes, astros y milagros mil
CoplasSi las leyes tan claro disponenque escluyen de España la francesa lizbien se ve que las leyes declaranRey de toda España a Carlos felizSi si siporque a Carlos tercero le viene por raizde España, siendo de Austria su madre emperatrizSi si si
En los astros suceso se ha vistoque desde Josue no se ha oido dezirpues si allá paró el Sol su carrerapor Carlos se ha visto parar por luzirpues si Carlos tercero vio Valencia rendirquiso el Sol de contento pararse por luzirSi si si
Si fue Carlos pues tan dezeadoque Cielos y tierra todo era gemirqual Moyses embiado de los cielosfue Carlos tercero por nos redimirSi si sipues en Carlos tercero tuvo la pena finla Libertad principio en todo este paizSi si si
A las luzes de estrella unos Magossu Rey adoraron por verla luzirpues si luzes nos lo manifiestanque es Carlos Rey nuestro habré de dezirSi si sipues Carlos sin duda antes ya de venirnuevas constelaciones se vieron ya luzirSi si si
Si milagros referir quisierafaltara la tinta por tantos escrivirque si solo un portento no bastaa Carlos le aclaman prodigios sin finSi si siO Vicente Patron soberanoestos obsequios benigno admitidy pues todos humildes hos ruegana Carlos tercero amparad y assistidSi si si
GIRONA A L’ABASt XIII
74
y vos Carlos tercero tres mil años vividque todos os veamos coronado en MadridSi si si
ya ciñendo triunfantes laurelesde Carlos Augusto la espada feliza su filo radiante sugeta impulsoenemigo sangriento en la lidSi si silogre Carles tercero mil glorias y al luzir de nuevo Sol de Austriabrille con luzes milSi si si
Anegadas las vidas que rindeen golfos mortales de vivo carminlogre Carlos lo mas al triunfary sus enemigos lo mas al morirSi si siy gozen las españas dominio tan felizdel Marte mas gallardo del mas bello AdalidSi si siQuando a Carlos auxilian los Cielosquien contra su Espada podra competir?que del Cielo no logre escarmentosa cuyos estragos se deva rendirSi si sipues la fatal degracia devia ya advertiral enemigo campo de su estrago infeliz
Si si si
Victoriosa su planta sugetaa impulso vizarro enemiga cervizinfluiendo con echos eroicossu brazo el vencer y su espada el herirSi si sidiga sacra la fama sus triunfos y el clarin de sus aplausosllene el ultimo confinSi si si
la Justicia que a Carlos assistele rinde en trofeos glorias mil a milcon que postra avassalla y humilladiziendo su fama vine vi y venciSi si sicon que logra triumfante coronarse felizdel Laurel victorioso a pesar de la LisSi si si
O Maria Virgen soberana estos obsequios benigna admitidy pues todos humildes os ruegana Carlos tercero amparad y assistidSi si siy vos Carlos tercero para siempre vividque todos os veamos coronado en MadridSi si si
2- Venid mortalesVillancico a Solo
Cantat la tarda del 6 de febrer 1711, a la recepció oferta pel Capítol catedra-
lici com a benvinguda al bisbe taverner que tornava de l’exili de Perpinyà. La fama
d’aquest bisbe botifler era que en retornar tindria la intenció de castigar els clergues
75
EL MEStRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA: LA MÚSICA GIRONINA AL VOLtANt DEL 1700
gironins austriacistes, com així va fer. Gaz, no sabem si per iniciativa seva o bé pressio-
nat pels seus companys capitulars, va composar aquest curiós villancet.
Girona fou conquerida per Noailles el diumenge 25 de gener de 1711, des-
prés d’un setge de quatre setmanes. El bisbe era esperat el dia 5 de febrer, però arribà
l’endemà per una avaria del carruatge. tot i que una delegació dels canonges l’estava
esperant, el bisbe anà directament al seu palau sense saludar-los, mostrant així les sim-
paties que tenia envers els seus ajudants. No fou fins a la tarda d’aquest dia que es can-
tà el Te Deum, fent-se una processó i una exposició del Santíssim. L’ambient a la ciutat
era molt tens, principalment entre la clerecia, ja que els francesos havien imposat una
taxa fortíssima a tota la ciutat sobre el metall que hi havia, intentant de recollir 4000
doblons d’or. La por a un càstig polític per part del bisbe retornat i la misèria provocada
per les exaccions dels francesos expliquen la sobrietat d’aquesta composició.
Venid mortales, venid y corred.
Venid zagales todos los leales
venid y corred,
que vereis los cielos hermosos
y bellos con tranquilidad,
pues ya los prodigios son
como se han visto por fidelidad.
Vaya de fiesta, vaya de gala,
que el Pastor ya ha vuelto
con lustre rebañyo.
Alabricias pido de ver tan lustre mayoral,
pues que su ausencia vuelva a dar
remedio por el bien real.
Coplas
1. Señor ilustrísimo con afectos buenos
siendo butifleros aquí cantaremos.
2. Alegrese el Orbe pues ha vuelto el sol
desde su ocaso a su arrebol.
3 Vengan las ovejas á ver su pastor
por que de su ausencia se logra el favor
4- Alegresse el clero y los seculares
que las turbulencias ya son claridades
5- Nobles ciudadanos los que buenos sois
digais que Phelipe viva el de Bourbon.
6- Pues de Lealtad has sido el exemplo
mereces el premio Padre y Pastor nuestro
3- Xàcara Aquesta composició pertany a la joventut del compositor, probablement de
l’època en què era mestre de capella a Mataró. La jácara era una composició castellana
d’arrels islàmiques que tenia un caire satíric i un llenguatge d’argot popular. Era utilit-
zada en els entreactes de la comèdia clàssica castellana del s. XVII per tal d’entretenir
els espectadors mentre els actors descansaven i es feien els canvis a l’escenari. El seu
ambient popular el veiem no només en el vocabulari, sinó també en el ritme repetitiu.
GIRONA A L’ABASt XIII
76
Xácara, xacarilla de gusto
Xácara, xacarilla de gusto
xácara, que latiendo valientes
esta es mi xacarandina
de estilo xacarandano
Señor Lucifer atienda,
que se lo digo cantando
y porque sepan lo que es
le vuelvo a decir de paso
Xácara, xacarilla de gusto,
xácara, xacarilla de garbo
tener digo que con Eva
se han visto prodigios raros,
de lodo el Diablo le pone,
si Dios la puso de barro
Viólo la serpiente y les dixo:
quédense ustedes limpiando,
acaso quieren palillos,
yo tengo sangre de drago.
Llega en esto el padre Adán
y cayó en el mismo lazo.
Válgame Dios que cayese
un hombre tan avisado.
Atrevido Adán le dize:
¿Cómo hiciste este engaño?
Desde hoy soy más tu enemigo,
que estoy contigo en pecado
Presentar aquest tipus de composició dins d’una església devia tenir totes les connota-
cions d’una gosadia i les de l’exotisme, i és difícil d’imaginar el resultat entre els oients
en veure-ho aplicat a lloar el privilegi de la Immaculada Concepció de Maria.
Els textos presentats mostren la complexitat barroca de la formació literària del seu
autor –hem de pensar que música i text pertanyien a la mateixa mà- i també la seva ri-
quesa d’imatges tretes de llocs ben remots. La utilització literària dels recursos estètics
del Barroc és aquí ben evident. Serveixi com a exemple d’aquest estil la referència a
la sangre de drago de la quarta estrofa de la darrera composició. Aquesta imatge fa
referència a la saba del drago, arbre característic de les Canàries, utilitzada com a vernís
per a determinats mobles i instruments musicals.
Mètrica: Maria Ordóñez Llanos
GIRONA, SEGLE XVIII
JOAQUIM M. PUIGVERt SOLÀ
12 de març de 2009
79
Com era la Girona del segle XVIII (Fig. 16)? Si em permeten, començaré citant
a un viatger il·lustrat, Francisco de Zamora, que va viatjar pel Principat de Catalunya
entre 1785-1789 i va escriure el Diario de los viajes hechos en Cataluña, una veritable
mina de dades precioses que molts historiadors hem aprofitat més d’un cop. Ens va
deixar una descripció de la ciutat de Girona a finals del segles XVIII que ens permet
entrellucar algunes de les seves principals característiques. Els invito a capbussar-nos,
doncs, en alguns fragments de Zamora per, tot seguit, analitzar perquè la ciutat que va
trobar Zamora era com era.
1. “Llegamos a Gerona, cuya entrada por el puente que hay sobre el Uñá nos
pareció magnífica”.
2. “Fuimos a ver el Hospicio, cuyo edificio está aislado, con dos grandes patios
y una hermosa huerta”. El viatger constata que a l’hospici “hay 400 personas
que trabajan lana, cáñamo y lino y algodón”.
3. “Fuimos a ver el mercado que se celebra aquí tres veces a la semana, a saber.
Sábado, martes y jueves, el cual es concorrido, especialmente de granos y
otras simientes, frutas verdes y secas, volatería.”
4. “Vimos el convento de San Francisco, situado en el Mercadal, cuyo claustro y
escalera son magníficos”
5. Després de visitar la capella de Sant Narcís (que alava) en construcció, la
catedral, puja a la torre Gironella: “Está en un ángulo el más elevado de la
ciudad, y desde allí corrimos la muralla, que es muy elevada y delgada para
el actual modo de hacer la guerra... desde la misma muralla vi la abundancia
de frailes que hay y el gran terreno que ocupan”
GIRONA A L’ABASt XIII
80
6. “Fuimos a ver el paseo arbolado que hay a orillas del río ter, el cuál será en
verano bastante divertido. Fué obra del gobernador Córdoba, que parece es
el único que ha dejado memoria de el Nuevo gobierno”.
7. Destaca la doble capitalitat de Girona: del bisbat i del corregiment.
El Nuevo Gobierno al qual es refereix Zamora és la nova monarquia borbònica,
instaurada arran de la victòria militar de Felip V, després del desenllaç de la Guerra
de Sucessió (1705-1714). El Decret de Nova Planta de 1716 dotaria Catalunya d’una
nova organització política que afectaria, també, les ciutats. El nou règim borbònic
suposà reforçar l’absolutisme monàrquic de tall francès, acabant amb la monarquia
composta austríaca.
Figura 16. Plànol de Girona (1714 aprox.) Arxiu de Ministère de la Défense. SHAT.
81
GIRONA, SEGLE XVIII
LES INSTITuCIoNS: PoLíTICA I CuLTuRA
Per a la ciutat de Girona, com per a les altres ciutats del país, la Nova Planta
suposà la substitució dels jurats pels regidors; no es tractava, només, d’un canvi de
noms sinó de canvis en les formes de reclutament i d’ elecció (la insaculació es va
canviar per la cooptació) que afavorí que la composició social en el govern de la ciutat
tingués un major caràcter aristocràtic. Aquest procés d’ aristocratització dels municipis
(estudiat per Josep M. torras Ribé per al conjunt del Principat) significà que fins a les
reformes del 1766 de Carles III no accedissin al municipi representants dels gremis, és a
dir, del món dels artesans. Els regidors eren nomenats pel rei després de ser presentada
una terna pel propi ajuntament. Desenvolupaven el càrrec de manera vitalícia. Fins i
tot el traspassaven als seus fills. El terreny, d’aquesta manera estava ben abonat per
a tot tipus de corrupció, de manera molt especial en qüestions relacionades amb el
cobrament del nou import del cadastre o els avituallaments. El 1760 s’instauraria per a
frenar la corrupció la figura del síndic personer amb l’objectiu que fiscalitzés la gestió
dels regidors i maldés per a millorar les condicions de vida com ara tot allò referent als
avituallaments.
Amb la Nova Planta Girona va esdevenir cap de corregiment. Els antics veguers
foren substituïts pels corregidors que esdevingueren els màxims representants de la
nova monarquia i corretja de transmissió entre la Capitania General i la Reial Audiència
i els organismes locals. Els corregidors concentraven múltiples funcions: eren caps
militars de les places, presidien els ajuntaments caps de corregiment (ajudat per l’alcalde
major), impartien justícia en nom del rei i tenien cura de camins i obres públiques, entre
algunes altres funcions. Com poden comprovar, encara quedava lluny la cultura política
basada en la divisió de poders.
Una altra conseqüència del nou règim borbònic va ser la supressió de l’Estudi
General. Girona, doncs, deixava de tenir universitat. totes les universitats catalanes varen
ser concentrades en una de sola, situada a Cervera, al bellmig de l’àrida i bladera Segarra,
que d’aquesta manera va veure premiada la seva fidelitat a Felip V durant la Guerra de
Successió. L’edifici renaixentista de les Àligues, seu de l’antic Estudi General de Girona,
passaria a ser amb el temps una simple caserna militar i no tornaria a estar vinculat als
estudis universitaris fins al 1991 quan es creà l’actual Universitat de Girona que ben poc
té a veure amb el vell Estudi General, malgrat el simbolisme de l’edifici de Les Àligues
(Fig. 17). Els pocs gironins que volien cursar estudis universitaris (dret, medicina, teologia)
GIRONA A L’ABASt XIII
82
durant el set-cents s’havien de desplaçar a Cervera, Gandia, Osca, tolosa o Montpeller. Val
la pena destacar com en el segle XVIII alguns gironins continuaren la tradició d’anar a
estudiar medicina a la prestigiosa universitat de Montpeller, aprofitant les borses d’estudis
que oferia la fundació del metge gironí Bruguera d’ençà la seva creació al segle XV. A la
Girona sense Estudi General la principal institució educativa seria, després de l’expulsió
dels jesuïtes de 1768, el seminari diocesà, que gaudia d’una bona biblioteca, procedent
del suprimit convent dels jesuïtes. L’església gironina, principalment, bisbes, canonges
i mestres de capella de la catedral, varen contribuir, juntament, amb els corregidors a
estendre el castellà (llengua de la cort) com a llengua de l’administració i de cultura,
Figura 17. Edifici de les Àligues, seu de l’antic Estudi General, suprimit per Felip V.
83
GIRONA, SEGLE XVIII
tendència que havia començat abans de l’arribada dels borbons, però que aquests varen
intensificar. La societat gironina, com la catalana, seria cada vegada més diglòssica:
el català seria la llengua omnipresent i ben viva en la vida quotidiana de la ciutat, la
llengua a través de la qual les autoritats civils i eclesiàstiques es dirigien a la població.
Durant la major part del segle XVIII els eclesiàstics predicaven i ensenyaven la doctrina
cristiana en català, tal com estipulaven les constitucions provincials de la tarraconense,
seguint les directrius del Concili de trento. La diglòssia de l’Església, tanmateix, era prou
evident en el fet que els sermons de lluïment a la catedral es feien en castellà (llengua de
prestigi) i els sermons quaresmals (que havien de resultar entenedors per al conjunt de
la població i eficaços en el missatge) es feien en català. tal com ha dit Joan Lluís Marfany
en el seu llibre La llengua maltractada. El castellà i el català a Catalunya del segle XVI al
segle XIX (2001), la prohibició de predicar en castellà durant la quaresma, explicitada en
diverses constitucions provincials i sinodals del segle XVII, responia a la demanda creixent
de sermons en llengua castellana per part de les autoritats locals: “hi ha sòlides raons per
creure [diu Marfany] que la contractació d’un predicador foraster de fama, que parlés
floridament en castellà, era un ingredient altament desitjable de les quaresmes i les festes
de tota població que s’ho pogués permetre”. Malgrat la clara política castellanitzadora
de la monarquia borbònica (de la qual els bisbes n’eren un eficaç instrument) la vivesa
lingüística (que no literària) del català en el segle XVIII era prou considerable.
ECoNomIA I SoCIETAT
La Girona del segle XVIII era una ciutat que havia experimentat un notable
creixement demogràfic que la situà en l’anomenat “cicle demogràfic modern”, passant
dels 4.656 habitants el 1719 (poc després de la Guerra de Successió) a 8.014, el 1787.
El creixement demogràfic de Girona (79%), però, va ser força inferior al del conjunt
del Principat (121,7%) o d’altres poblacions com Barcelona (227,6%) o Olot (248,2%).
Ramon Alberch i Josep Quer en el seu llibre La Girona del set-cents. Els límits d’una
transformació (1700-1792), la darrera i més actualitzada síntesi sobre la Girona del segle
XVIII, parlen d’un creixement demogràfic mediocre que s’explica per la manca d’un
creixement econòmic que estimulés el procés de concentració urbana que tenia lloc
a d’altres indrets de Catalunya. En efecte, la Girona del XVIII no va experimentar (a
diferència de Barcelona o d’Olot) una arrencada industrial de tipus modern basada en
GIRONA A L’ABASt XIII
84
la industria del cotó o de les indianes, malgrat algunes experiències d’ industria tèxtil
(Buscà, Hospici, Agnel...). Alguns coetanis de la Girona setcentista n’eren conscients, fins
al punt que conreaven una certa memòria històrica enyoradissa de la vella esplendor
industrial de la ciutat en segles anteriors: Jaume Oliveras, per exemple, el 1778 parlava
del “estado de opulencia, lustre y riqueza en que se hallaba esta ciudad de Gerona, en
los tiempos pasados, por las abundantes y apreciadas fábricas de lana y comercio que
havía”; antigues fàbriques de llana que varen patir des de mitjan segle XVII el procés
desindustrialitzador.
Una ciutat, la Girona setcentista, doncs, sense una veritable arrencada
industrial, però amb un cert creixement demogràfic. Quines devien ser, però, les bases
de l’economia de la ciutat setcentista ? En bona part es devia basar en el creixement
agrari de l’entorn. tal com va dir ja fa molts anys Pierre Vilar, les transformacions agràries
a la Catalunya del segle XVIII foren importants i notables: major articulació del mercat;
una més gran especialització dels conreus; noves roturacions i colonitzacions agràries
ja fos guanyant terres al bosc o a l’erm, a través de l’artigatge, o a l’aigua a través de
les dessecacions dels estanys d’Ullastret i de Sils, entre d’altres. En aquest sentit, els
establiments (i subestabliments) emfitèutics varen ser els instruments jurídics que van
possibilitar que es conquerissin noves terres per a l’arada donant resposta a la “fam de
terres”, estudiada amb tot detall i amb una base documental del tot abassegadora, per
Rosa Congost. En aquest context de creixement agrari, es produí la pujada de preus
dels productes agraris i, també, un notable increment de les rendes agràries. El flux de
rendes agràries cap a la ciutat de Girona s’incrementà, beneficiant, d’una banda, a la
població eclesiàstica (que no oblidem representava el 15 % de la població, integrada
pel bisbe i els seus familiars, el capítol de canonges, rectors de parròquies, un petit
exèrcit de beneficiats i els frares i monges que es repartien els 12 convents) i de l’altra,
a la petita noblesa i la classe hisendada. tots ells vivien de les rendes que procedien de
les seves propietats, treballades per masovers, o de les rendes que produïen els censos
que pagaven anualment i a perpetuïtat els emfiteutes o subemfiteutes pel domini útil
de les terres que els havien estat establertes; o de les rendes senyorials, com eren els
delmes, no endebades molts eclesiàstics, nobles i pagesos hisendats gaudien de la
condició de codelmadors. La Girona de la segona meitat del segle XVIII començava a
ser la capital d’hisendats de la qual ha parlat Mònica Bosch per la Girona de la primera
meitat del segle XIX, en la mesura que famílies procedents de poblacions rurals de
les comarques gironines passaren a establir-se i a viure a la ciutat en grans casals. Es
85
GIRONA, SEGLE XVIII
tracta de famílies que havien concentrat importants patrimonis agraris (sovint a base
de portar a terme “bones” polítiques matrimonials), a més d’obtenir alguns petits títols
nobiliaris o “quasi-nobiliaris” (Cavallers, ciutadans honrats). El fet de passar a residir a
Girona seria per a ells com una metàfora i un signe més del seu ascens social, un
veritable signe de classe. Aquests seran els casos dels orígens de la família Carles i
Pastors (procedents de torroella de Montgrí), o de la família Ciurana, procedents de
Riudellots de La Selva (Fig. 18).
L’economia gironina del segle XVIII es devia basar, en bona part, en aquest
poder adquisitiu d’eclesiàstics i classe rendista que activaria el sector de la construcció
Figura 18. Carrer de Ciutadans on s’instal·laren famílies riques de les zones rurals properes a Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
86
(de fusters, mestres de cases, rajolers, picapedrers... que en conjunt passaren de 80
mestres el 1716 a 141 el 1799); així com de la manufactura artesanal tèxtil (sastres,
passamaners...), l’orfebreria, la impremta, l’alimentació o la drogueria, sectors tots ells
organitzats en col·legis i gremis. tampoc quedaren al marge del creixement del segle
XVIII els advocats, els notaris i els procuradors. En aquest sentit, a finals del segle XVIII
existien a la ciutat onze notaries i al 1783 s’han comptabilitzat trenta-set procuradors
causídics que són una prova inequívoca del paper de Girona com a centre administratiu
des d’ on es gestionaven i defensaven tota mena de causes i plets relacionats amb els
patrimonis agraris de la regió.
Però ens falta un altre sector per acabar d’entendre l’economia de la ciutat de
Girona al segle XVIII: l’exèrcit, els militars. En efecte, la condició de plaça militar i la
presència d’un contingent important de soldats també representà un incentiu per
als sectors relacionats amb la construcció, l’alimentació i el vestit, tal com va mostrar
de manera pionera per al conjunt del Principat Manuel Arranz, tesi que també va
compartir Ernest Lluch. Que l’exèrcit borbònic podia ser un factor de dinamització
econòmica ho palesa el fet que les autoritats municipals demanessin al comte de Ricla
que incrementés el nombre de soldats a la guarnició de la ciutat atès el seu favorable
impacte en l’economia de la ciutat. La presència d’un fort contingent militar a la ciutat
al llarg del segle XVIII provocaria, així doncs, reaccions ambivalents: per una banda, el
seu rebuig pels conflictes dels militars amb la població civil pels enutjosos allotjaments
poc després e la Guerra de Sucessió; però, de l’altra, es podria arribar a veure, en
certa manera, l’exèrcit, com una vàlvula de salvació, sobretot en temps de crisi, per a
l’economia de la ciutat.
Hem parlat de com l’Església i la classe hisendada es va beneficiar del
creixement agrari del segle XVIII; ens falta, però, parlar de l’altra cara de la moneda
d’aquest creixement: la dels sectors pobres i empobrits que es varen incrementar en
nombre ja fos pels processos de diferenciació social experimentats en el camp, ja fos
per les crisis de subsistència que també es varen fer presents a la Girona del set-cents. El
1764, per exemple, com a conseqüència d’unes males collites, el preu del blat va pujar
considerablement, fruit de l’especulació, de manera que durant la primavera arribarà a
Girona un contingent de població procedent del camp, afamat, a la recerca d’almoines
i aliments a la Pia Almoina, cases riques i convents. Pobres de diversa mena, de
solemnitat i altres que més que pobres eren persones empobrides com a conseqüència
d’una conjuntura adversa: aquesta va ser, en rigor, una altra mena de capitalitat que es
87
reforçaria a la Girona del segle XVIII: la capital dels pobres de la regió. La vella institució
de la Pia Almoina i altres destinades a fins semblants, a instàncies del bisbe Lorenzana i
de les autoritats civils, es varen centralitzar en els anys 70 del segle XVIII fundant el nou
hospici (actual casa de Cultura) amb l’objectiu d’acollir pobres, orfes i infants abandonats
procedents de tota la regió (Fig. 19). Darrere del nou hospici hi havia un nou concepte
de caritat i assistència: calia tancar els pobres, controlar-los de manera més eficaç i
disciplinar-los en el treball productiu; calia acabar amb una caritat practicada de manera
descentralitzada i a nivell local a través de la xarxa difusa de petits hospitals, les grans
masies, confraries, almoines de pa cuit que les autoritats acusaven de ser indiscriminades.
D’aquesta caritat descentralitzada en parlà el mateix bisbe Lorenzana el 1780: “Yo he
recorrido el Obispado ya dos veces y se de las muchas limosnas que hacen los haciendados
y payeses en sus casas, contentaríame con que cada uno contribuyese al Hospicio con la
mitad de grano o dinero que reparte en ella”. Miquel Borrell ens ha mostrat com els nens
expòsits de l’Hospici eren donats a dida a pobles de les comarques de Girona, per tal de
ser alletats, a canvi d’un petit salari, que era un complement econòmic per a les famílies
de masovers, treballadors del camp, menestrals...
La història de les ciutats d’antic règim no es pot aïllar del seu entorn rural i
agrari. L’existència de muralles, d’una separació física, no ens ha d’impedir a veure les
relacions entre el camp i la ciutat.
CoNSTRuIR SENSE uRBANISmE ?
Ja hem vist l’auge de la construcció a la Girona del segle XVIII. En els darrers
anys, diverses investigacions han incidit en el tema, de manera especial la tesi doctoral
de Gemma Domènech. Bona part del paisatge urbà de la Girona actual no s’entendria
sense les transformacions físiques experimentades per la ciutat del segle XVIII, malgrat
que la fama correspongui a la Girona medieval. Posaré alguns exemples.
1. Façana i campanar de la Catedral. És en el segle XVIII que adopten la forma
actual: Pere Costa projectà la nova façana barroca que es realitzà entre 1730 i 1740; el
campanar fou rematat entre 1757 i 1758 per Bortomeu Soriano. A part de la catedral,
es reformaren molts convents i se’n construïren de nous (els Caputxins del carrer de
la Força). El temple de Sant Feliu fou ampliat amb la capella de Sant Narcís (1782-
1792) promoguda pel bisbe tomàs de Lorenzana. Es tractava d’una capella luxosa que
GIRONA, SEGLE XVIII
GIRONA A L’ABASt XIII
88
89
GIRONA, SEGLE XVIII
combinava una ordenació de l’espai clarament barroca amb un altar que responia als
gustos neoclàssics de la Cort.
2. El petit i rabassut obelisc de Pedret, vora el ter, construït el 1722, és un veritable
lloc de memòria dedicat a les victòries militars de Felip V, tal vegada el millor símbol
existent a Girona de la nova situació política oberta després de la Guerra de Successió.
Doncs bé, aquest monument ens ha de permetre recordar l’important paper dels
enginyer militars i dels corregidors en les obres públiques desenvolupades a Catalunya,
tal com han recordat les recerques d’Horacio Capel i de Juan Miguel Muñoz. també a
Girona, malgrat que la seva actuació a la ciutat no es pot comparar a les intervencions
que varen tenir a Barcelona (Ciutadella) o a Figueres (castell de Sant Ferran). Els
enginyers militars varen promoure tota una sèrie d’infraestructures civils i militars
que serviren per a facilitar el control polític del Principat. Els corregidors sovint també
promogueren algunes obres; el corregidor Baró d’ Huart, per exemple, va fer construir
el 1722, conjuntament amb l’ajuntament una barana i mur de contenció a la ribera
del ter, en el barri de Pedret, decorat amb el petit olbelisc que ja hem destacat. també
l’enginyer Esteban de Panón, el 1731-1733, endegà importants tasques de reparació
i manteniment de les muralles, baluards i casernes, a més d’arranjar carrers i camins,
iniciant la reconstrucció del pont sobre el ter al Pont Major (1731-1763); important
construcció que va ser adjudicada (tal com s’estilava a les grans obres públiques) a una
societat (Societat Josep Petit i Companyia), integrada per mestres de cases i un parell de
fusters-entalladors; un altre enginyer militar, Josep Fabré, planificà un projecte (que no
es realitzà) per a desviar el riu Onyar, amb l’ intent de solucionar el problema recurrent i
endèmic de les inundacions. Hem vist a l’inici com el viatger Zamora descriu l’existència
d’un passeig d’arbres a l’actual Devesa, fruit de la urbanització i embelliment realitzat
per un anònim arquitecte-jardiner per encàrrec del corregidor de Córdoba (1738-); es
tracta d’un primer precedent del parc urbà de la Devesa que desfà la llegenda segons
la qual aquest parc seria únicament obra dels francesos que governaren Girona durant
l’ocupació napoleònica. Aquest primer passeig construït damunt els aiguadeixos que
la ciutat havia obtingut del Patrimoni Reial, coexistiria amb una devesa natural d’àlbers
i pollancres destinada al pasturatge i l’aprofitament de la llenya. L’origen de la Devesa
Figura 19. Façana i escalinata de la Catedral de Girona, enllestides al llarg del segle XVIII.
GIRONA A L’ABASt XIII
90
com a parc es troba, ben mirat, en el segle XVIII. A què respon la construcció d’aquest
passeig ? tal com ha dit Horacio Capel, al llarg del segle XVIII foren diverses les ciutats
de la monarquia hispànica que en els seus límits (allà on es disposava d’espai) o en
els camins que en partien varen construir sengles passeigs (els grans plàtans del carrer
del Carme i de la carretera que passa per davant del cementiri en són testimoni); raons
higièniques i raons socials (el passeig com a espai de relació i de sociabilitat) es troben
a l’origen d’aquest fet. Els promotors foren la Corona o els seus funcionaris, capitans
generals o corregidors.
3. Quan observem les transformacions físiques de la Girona del segle XVIII
hem de pensar, doncs, en les rendes agràries incrementades al llarg del segle que
les varen fer possibles. No cerquéssim, tanmateix, a la Girona del segle XVIII grans
transformacions urbanístiques. De fet, hi havia prou espai a l’interior de les muralles
per a construir-hi. Girona no estava repleta de cases com avui. Només cal recordar
com els jardins i horts abundaven en al seu interior (el carrer Hortes, fem-ho notar,
té un topònim prou explícit). Després de la Guerra de Successió es reconstruïren
cases enderrocades, sovint eren cases d’artesans i botiguers, d’una planta amb pis
i sovint amb eixida al darrera. I els grans ravals, de Pedret, dels carrers del Carme i la
Rutlla s’anaren omplint no pas per casualitat, en la mesura que el camí va ser la via de
creixement tradicional de les ciutats abans dels plans urbanístics i els eixamples del
segle XIX. La imatge típica de Girona que es veu avui des del pont de Pedra, doncs,
era ben diferent en el segle XVIII: evidentment que hi havia cases a banda i banda
de riu, però amb molta menys alçada, amb molts menys pisos. La ciutat no creixeria
en vertical fins el segle XIX quan encara estava cenyida per muralles i es va veure
abocada a construir en el seu interior.
A TALL dE CLoENdA
Hem començat citant un testimoni coetani de la segona meitat del segle XVIII
(Francisco de Zamora) que va descriure la Girona de finals del segle XVIII. Els testimonis
dels coetanis resulten suggerents i ens introdueixen en un món, el del passat, que no és
el nostre i que és diferent. En els darrers 40 anys, però, els historiadors han incrementat
considerablement el coneixement que tenim de la Catalunya (i de la Girona) del
segle XVIII que va descriure Francisco de Zamora. Podem concloure que els dos segles
91
GIRONA, SEGLE XVIII
d’obscuritat (segles XVII i XVIII) dels quals parlava Joaquim Nadal fa uns anys, malgrat
les llacunes que encara tenim, ja no ho són tant, han estat il·luminats amb nous
coneixements. Ja fa temps que els historiadors han superat la visió dels segles XVII i
XVIII com a segles decadents que no mereixien gaire interès. Si em permeten acabaré
citant la nòmina d’historiadors que han incrementat el coneixement que tenim de
la Girona del segle XVIII: Joaquim Nadal, Josep Clara, Ramon Alberch, Javier Anton
Pelayo, Montserrat Jiménez, Josep M. Marquès, Enric Mirambell, Joan Boadas. Miquel
Borrell, Salomó Marquès, Ernest Lluch, Albert Rossich, Gemma Domènech, Ramon
Ripoll, Francesc Feliu, Antoni Simon, Pep Vila, Jaume Fabre, Josep Quer, Rosa Congost,
Francesc Ferrer, Pere Gifre, Xavier torres, Narcís Castells, Francesc Miralpeix, Josep Pujol...
els animo, doncs, a capbussar-se en la producció escrita d’aquests historiadors per
aprofundir en el coneixement del segle XVIII a Girona. Moltes gràcies.
APROXIMACIÓ A L’ART I L’ARqUITECTURA A GIRONA EN EL CONTEXTDE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA
FRANCESC MIRALPEIX VILAMALA
31 de març de 2009
95
La història de la Girona de la fi del segle XVII i dels primers anys del segle XVIII ha
estat estudiada des de moltes perspectives diferents: la guerra, la societat, l’economia, la
música, l’art, la religiositat, etc., han despertat un interès continuat de cronistes, erudits,
viatgers, afeccionats i historiadors. Des de la indispensable Crònica de Jeroni del Real,
disponible en l’excel·lent edició crítica de Joan Busquets, a les edicions divulgatives dels
Quaderns d’Història de Girona -sense oblidar les aportacions de la historiografia clàssica
dels Blanch, Palol, Rahola, Font, Calzada, Marquès Casanoves, Marquès Planagumà-, la
Girona del Barroc ha estat revisitada en infinitud d’ocasions 1.
L’ estudi de la història de l’art del període no n’ha quedat pas al marge. Des
dels treballs pioners de Jaume Marquès Casanovas o Ángeles Masià de Ros als més
recents de Joan Bosch o teresa Avellí, la història de l’arquitectura i de les arts figuratives
del Barroc ha comptat amb un degoteig ininterromput d’aportacions, entre les quals,
és clar, cal comptar-hi la primera vegada que Bell-lloc del Pla s’atansà a l’època: em
refereixo a l’edició de les quatre conferències del cicle El Barroc a Girona, que l’any 1993
1 Vull expressar el meu agraïment als organitzadors del cicle de conferències i al col·legi Bell-
lloc del Pla per haver-me convidat a participar-hi. El text que ve a continuació no és ben bé el de la
conferència. Per les raons ja sabudes d’haver de substituir el professor Delfín Rodríguez, la xerrada va
consistir en un aplec d’informacions soltes sobre l’art i l’arquitectura del segle XVIII a Girona. El text que
tenen entre mans posa ordre a les notes elaborades una mica a corre-cuita, se centra en el tema de
les jornades i intenta resumir les aportacions més rellevants realitzades els darrers anys. He estalviat al
lector les notes a peu de pàgina, sacrificant-les per aconseguir un text més àgil i amè. Qui busqui un
coneixement més aprofundit de qualsevol dels aspectes podrà trobar-lo en les citacions bibliogràfi-
ques que s’inclouen en l’apèndix final.
GIRONA A L’ABASt XIII
96
pronunciaren destacats especialistes en la matèria. De fet, la celebració d’aquelles
jornades s’ha d’interpretar com un colofó al reviscolament de l’interès per l’art del
Barroc, sens dubte impulsat per la celebració l’any 1987 de les Jornades del Barroc en el
marc de l’exposició l’Època dels Genis, una atenció que quedaria definitivament reblada
tres anys més tard amb la publicació de l’estudi –a hores d’ara ja un “clàssic”- de Joan
Bosch Ballbona sobre la pintura del segle XVIII a la seu de Girona.
El cicle de conferències Girona a l’abast-XIII de l’hivern de 2009, sota l’epígraf
de la Guerra de Successió i la Nova Planta, ha permès una nova oportunitat per
aproximar-nos al fenomen de l’art barroc en un moment de fort impuls de l’estudi de
les manifestacions artístiques d’aquest període a Girona. L’ exposició Alba Daurada. L’art
del retaule a Catalunya 1600-1792 circa (2006), comissariada pel professor Joan Bosch i
amb la participació de destacats especialistes d’arreu del país, trobà en les parets del
Museu d’Art de Girona un càlida acollida a algunes de les peces més significatives de
l’escultura barroca a Catalunya, al mateix temps que el catàleg de la mostra recollí les
investigacions més recents sobre el tema. D’ençà llavors, han aparegut estudis successius
sobre la façana barroca de la catedral de Girona (Miralpeix), sobre els escultors Jacint
Morató i Joan torres (Avellí), sobre el retaule de Cadaqués (Moli), sobre l’escultor Agustí
Sala (Dorico), sobre la pintura barroca a Girona (Miralpeix) i, més recentment, sobre
l’escultor Pau Costa (Dorico). Quan escric aquestes ratlles està a punt de sortir una
nova Guia dels Quaderns de la Diputació de Girona dedicada íntegrament a l’art barroc
(Miralpeix-Solà).
Aquest moment dolç de la historiografia del Barroc a Girona, si se’m permet
manifestar-ho de manera entusiasta, no ens ha de fer perdre de vista que la història
de l’art i de l’arquitectura del Barroc i en general de tota l’Època Moderna necessita
recórrer encara un llarg camí fins assolir un reconeixement equiparables a altres
corrents estilístics més ben tractats i estudiats, com el romànic o el modernisme. I tot
i que s’ha avançat molt des de les consideracions dels acadèmics del segle XVIII, que
estigmatitzaren la plàstica barroca culpant-la de la pèrdua dels ideals renaixentistes
–portadors del referent antic, de l’aprenentatge basat en el dibuix, de la bellesa
estandarditzada i objectiva, etc.-, o des de les dures connotacions pejoratives avocades
per l’erudició decimonònica del XIX i dels primers anys del XX, l’estudi del patrimoni
historicoartístic del Barroc necessita que li seguim dedicant una vigilància intensiva
i continuada. Ens cal, diguem-ho clar, perseverar en els arxius i en les biblioteques
i vetllar per convèncer als nostres gestors de la necessitat d’inventariar i catalogar
97
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
d’una vegada per totes els béns mobles conservats, sense oblidar-nos d’impulsar-ne
la conservació i de treballar en la difusió. Amb tot, però, s’ha d’evitar caure en la suma
acumulativa de dades, en creure que n’hi ha prou amb llistar documents, noms i dates.
D’altra banda, l’estudi de l’art i de l’arquitectura del barroc s’ha de fer tenint present
que la Girona d’època moderna no era un món clos i impermeable. Ben al contrari,
era una ciutat viva, porosa i oberta al territori. Des d’aquesta perspectiva, intentaré
esbossar les línies mestres de l’activitat artística en el context de la Guerra de Successió
i la Nova Planta.
L’ARquITECTuRA ENTREmIG dE SETGES, ASSALTS I foRTIfICACIoNS
Ens equivocaríem si penséssim que els constants i continuats conflictes bèl·lics
que afectaren la ciutat de Girona a la fi del segle XVII- setge del general Shomberg
(1675), setge de Bellefonds (1684), setge de Noailles (1694), entrada de les tropes
austriacistes (1705), setge de les tropes borbòniques (1711), setge austriacista per
recuperar la ciutat (1712)- estroncaren l’activitat “artística”. De la mateixa manera que la
historiografia de la nostra disciplina ha enterrat el tòpic que l’art de l’època moderna és
decadent –només cal mirar l’escultura-, l’estudi de les fonts i de la documentació ens ha
mostrat insistentment que aquesta relació de causa-efecte és injustificada. Durant una
de les etapes més convulses de la història de Girona, la ciutat va assistir a l’acabament
de la façana de la catedral, a la construcció de l’escalinata d’accés al portal major i a
l’edificació del nou hospital de Santa Caterina; però també a la promoció d’obres en
convents i capelles i a l’erecció de nombrosos retaules, a més de les necessàries obres
de construcció de fortaleses i reparació de baluards i muralles.
L’ estampa de la Girona actual és la d’una ciutat oberta al pla, en què les muralles
han passat de tenir una funció enutjosa a una altra de ben agradable, sobretot pel
passejant que tingui la paciència de recórrer-les a pas de vigia, a ser possible un
capvespre de primavera o de tardor. Però a la fi del segle XVII, les muralles cintraven la
ciutat i ofegaven el seu urbanisme, si se’n pot dir així, en una malla de carrers estrets
(Fig. 20). Després de la Guerra dels Segadors, s’edificaren els baluards de Santa Clara
i de la Mercè a la muralla del Mercadal, en les espais alliberats del convent de Santa
Clara i del Carme Descalç. Poc després es construí el de Sant Francesc, a l’actual plaça
del Mercat del Lleó, i es reforçà la muralla de la ciutat. I encara a l’últim terç s’edificà el
GIRONA A L’ABASt XIII
98
baluard del Governador, el de la Santa Creu i el de Figuerola, seguint la línia de la Gran
Via que va des de la Cambra de Comerç a Correus. I, és clar, es construí la fortalesa
de Montjuïc, un bastió estratègic per als setges que sofriria la ciutat fins a la Guerra
d’Independència. Segurament, la millor estampa de com era la ciutat emmurallada la
tenim en la descripció del Mariscal de Camp tomàs de Morla el 1794, recollida per Emili
Grahit (Grahit, 1889a). Val la pena recordar-ne un extracte:
“Gerona es no solo por su situación, sino también por sus fortificaciones,
una plaza fortísima y de 1er. orden; véase su descripción: el recinto de la
plaza es una muralla antigua, de mucha elevación, bien conservada, de dos
varas de ancho en su parte superior, y con un camino de ronda en ella, que
está en muy buen estado, cubierta de un pretil con aspilleras. Este recinto
ciñe también el barrio del Mercadal, que separa de la ciudad el río Onya,
el cual corre por consiguiente entre dos muros; en medio de la distancia
que baña a la ciudad y barrio del Mercadal, hay un magnífico puente de
mampostería que sirve de comunicación, y está cubierto de consiguiente
de las baterías enemigas. La parte de la ciudad opuesta al río está sobre la
falda de una elevada cordillera toda de roca. Hacia la parte de Francia, al
extremo de la ciudad, hay un estrecho valle por donde entre el río Galligans,
que después se ensancha, dexando un promontorio llamado el Calvario,
Figura 20. Anònim, Mapa manuscrit del Ter entre Bescanó, Sant Gregori i Girona, 1750. Detall de Girona emmurallada. Institut cartogràfic de Catalunya
99
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
casi en medio, y forma una espaciosa vega donde hay muchas casas de
campo, y a su entrada el monasterio de monjas de Sn. Daniel. El cerro de
la izquierda que mira al camino de Francia, está ocupado por el excelente
y bien situado castillo de Montjuich, y por el reducto de San Juan. El cerro
de la derecha a cuya falda está la ciudad lo ocupan enteramente los bien
entendidos fuertes del Condestable, Reyna Ana y Capuchinos, situado este
ultimo al final de la loma que descubre la cañada por donde viene el Onya, y
que barre la gran vega, o pla de Gerona, por donde corre el Ter, dominando
al mismo tiempo todas las alturas inmediatas. Estos tres fuertes se protegen
mutuamente e igualmente con ellos los reductos llamados del Cabildo y
Ciudad. En el promontorio del Calvario absolutamente inaccesible, mas que
por una pequeña loma que lo une al Condestable, hay un fuerte que bate
perfectamente el valle de Sn. Daniel, y su cañada enfila los únicos ataques
en que se puedan hacer a Montjuich, cubre las espaldas de este, y guarda las
golas y costados exteriores de todos los demás fuertes expresados”.2
Com acabaria passant a la Barcelona de després de 1714, la perspectiva de feina
i encàrrecs a Girona entre 1670 i 1712 guià l’arribada de mestres de cases i contractistes
d’arreu del país, els quals, sota les ordres dels enginyers i arquitectes militars, participaren
en la majoria de les licitacions. Els arxius contenen notícies abundants de les societats
formades pels mestres de cases, com la de Pere Garau, Llorens Santmartí, Joan Giberta i
Pere Bets per fer la paret de la contramuralla del Mercadal, des del baluard de Sant Agustí
fins al baluard del portal del Governador (1687); o la de Jaume Boxó, Jaume Bohira, Joan
Alesma i Francesc Font per la construcció del fortí del Rec Monar (1688); o novament
de Pere Garau, ara al servei de l’enginyer Carlos Quirioco –nebot de l’enginyer milanès
Ambrosio Borsano-, per al fortí de la Santa Creu (1692) –Garau també refortificaria el
del Condestable (1692) i enllosaria la torre de Sant Joan (1692) . Un dels contractistes
més destacats, però, fou Francesc Puig, un mestre d’obres originari de Sant Hipòlit de
Voltregà amb llarga experiència en aquest tipus d’encàrrecs, que obtingué el privilegi
de ser considerat empresari de les fortificacions reials a Girona. Puig és el responsable
de les obres del fortí del Condestable (1675-1683).
2 He actualitzat lleugerament la gramàtica a l’ús actual per fer el text més entenedor.
GIRONA A L’ABASt XIII
100
Per fer-nos una idea de la
intensitat constructiva del període, el
capítol de la Seu, que participava en el
pagament de les obres de fortificació
de Girona i de la frontera, assegurava
haver-hi destinat 132.000 reals el 1682,
una quantitat gens menyspreable.
Així i tot, trobà recursos suficients per
tirar endavant una de les obres més
ambicioses i cares: la finalització de la
façana de la catedral, que implicava
enderrocar la romànica preexistent.
Efectivament, pels volts de 1680, gràcies
al llegat testamentari del bisbe Pijoan i
a l’aplicació, per part del capítol, de
les rendes de l’obra pia del vestuari de
Mallorca, es tirà endavant la culminació
de la Seu. L’ àmplia nau gòtica es veuria,
d’aquesta manera, closa per un frontis
barroc, un maridatge que no sempre
fou vist amb la complaença de qui
entén que l’arquitectura i la decoració
de les grans catedrals són el resultat de
la suma de les opcions estilístiques de
cada època. L’esperit romàntic de Pau
Piferrer (Piferrer 1884), per exemple,
l’impulsava a jutjar-la així:
“Sobre tan respetable altura elévase un frontis moderno, que consta de tres cuerpos;
las labores del primero y segundo son de regular ejecución, pero el último degenera un
tanto barroco y afeándolo notablemente algunos rollos, que ya de sí raras veces dan
gracia á ninguna construcción (...) ¿Cómo no reflexionó el artífice que siempre elevaba
un monumento que atestiguaba su poca filosofía, pegando, por decirlo así, un cuerpo
greco-romano a un santuario gótico? Esa violenta mutuación de carácter confunde
Figura 21. Miquel Llavina (atribuïda), Primera traça de la façana de la catedral de Girona, que guiaria el començament de les obres del primer cos (1680), Tinta sobre pergamí (81 cm alt x 57 cm ample), Arxiu Capitular de Girona.
101
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
monstruosamente todos los siglos, y
despoja a un monumento de aquella
sublime armonía que le constituye como
la expresión de toda una época (...). Para
que nada faltase á su agitada historia,
cae el concluirse en manos de un artífice
moderno, que cubre, si así se nos permite
expresarnos, con un sombrero tricorne la
noble estatua gótica [...].”
El cas és que les obres s’iniciaren
el 1680 i es feren en quatre etapes,
segons el ritme de finalització dels
quatre trams o andanes. El primer cos
se l’adjudicà el constructor Francesc
Puig, citat suara com a empresari de les
fortificacions. Amb la traça de la façana
dissenyada per l’escultor Miquel Llavina
(Fig. 21). Puig es comprometé a fer els
fonaments i la murada de pedra de
Montjuïc fins a l’alçada de la primera
cornisa. Superats alguns entrebancs,
com una vaga de picapedrers i
mestres de cases locals queixosos
de la nombrosa mà d’obra d’origen
germànic contractada, la façana
començà a prendre forma. No obstant,
pocs mesos després un grup de
canonges trobà que la traça de Miquel
LLavina els recordava massa el disseny d’un retaule. La disconformitat amb el projecte
es traduí amb un segon disseny encarregat al famós tracista carmelità Fra Josep de
la Concepció (Fig. 22). La nova proposta, que s’havia de seguir sense alterar el preu
del contracte signat amb Francesc Puig, introduïa dues grans pilastres perimetrals que
sostenien un imponent frontó, donant un aire classitzant a la “façana-retaule” ideada
Figura 22. Fra Josep de la Concepció, Traça de la façana de la catedral de Girona, que guiaria les obres de la primera, segona i tercera andana (1681). Tinta sobre pergamí (97’5 cm alt x 65’5 cm ample), Arxiu Capitular de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
102
per Llavina, que s’ha de dir que s’inspirava clarament en la veïna façana de Sant Feliu.
El primer cos s’enllestí el 1686. Cinc anys més tard, els canonges subhastaren el segon,
que comprenia la peanya de la Mare de Déu i l’inici de les capelles de la contrafaçana.
En aquesta ocasió, la taba se l’emportà el contractista d’origen aragonès Bartomeu
Soriano, cap d’una nissaga de mestres de cases i arquitectes amb presència a Girona
durant el segle següent.
Figura 23. Façana de l’Hospital de Santa Caterina.
103
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
Mentre avançaven les obres
de la catedral, els gironins assistiren
a l’acabament de dues grans obres
que amb el temps han assolit un
protagonisme indiscutible en el teixit
urbà i arquitectònic de la ciutat. La
primera d’elles és la construcció de
l’Hospital de Santa Caterina, avui
remodelat i convertit en flamant seu
de la delegació de la Generalitat de
Catalunya a Girona (Fig. 23). Iniciat
el 1666 gràcies als doblers del bisbe
Ninot, l’Hospital es construí en diverses
fases. Hi participaren mestres de cases
i fusters locals, com Jaume Boxó,
Josep Brossa o Narcís Presas, i el 1679
es consagrà l’església, per bé que no
estava del tot acabada. La segona fase
de l’Hospital no s’inicià fins passada la
Guerra de Successió. Entre 1735 i 1750
es completà l’estructura primigènia i
s’encarà la construcció del pati principal
de distribució, que incloïa un accés monumental en forma d’escalinata al primer pis.
El projecte, del mestre d’obres d’Agustí Soriano (Fig. 24). fill del Bartomeu Soriano
responsable de la façana de la catedral-, atorgà una monumentalitat funcional a l’edifici,
completada a la fi del segle XVIII amb la construcció de la casa de Convalescència.
L’altra gran obra és, sense cap mena de dubte, l’acabament de l’escalinata que
comunica la casa Pastors amb el portal major de la catedral, tantes vegades descrita i
elogiada, protagonista de l’enfrontament èpic entre Álvarez de Castro i el metge Pau
Nomdedéu en un dels moments més àlgids dels Episodios Nacionales de Benito Pérez
Galdós (Fig. 25). L’ escalinata, el primer replà de la qual ja existia des de la fi del segle
XVI, rebé l’impuls definitiu gràcies a la generositat del bisbe Miquel Pontich. El 1690
s’adjudicà la contracta a Pere Cases, sogre de l’escultor Pau Costa i un important mestre
d’obres i empresari de Vic. Mentrestant, el picapedrer Joan Alesma i Esperança esculpí
Figura 24. Agustí Soriano, Plano del Ospital de la ciudad de Gerona. (1739), Archivo General de Simancas.
GIRONA A L’ABASt XIII
104
els caps que decoren els retombs de l’entaulament del primer cos, un dels quals fa les
delícies dels turistes, que l’identifiquen amb un impossible retrat de Salvador Dalí.
Superat el setge de Noailles, el 1698 es començà el tercer cos, que comprenia
l’estàtua de la Fe i l’arrencada de la gran rosassa. Bartomeu Soriano, assistit pels seus
fills Josep i Joan, continuaren la construcció per la part de fora, mentre Joan Alesma
s’encarregà de la contrafaçana i de les finestres del trifori. Les obres avançaren a bon
ritme fins el 1700. Aquell any es modificà novament al disseny de Fra Josep de la
Concepció: el motiu no fou altre que una proposta de Bartomeu Soriano de segar
Figura 25. Escales de la catedral de Girona.
105
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
les grans pilastres i col·locar-hi en el seu
lloc unes balconades, encara visibles,
per guanyar en decorativitat. tot i que
l’estàtua de la Fe ha estat atribuïda a
Bartomeu Soriano, les actes capitulars
fan referència a un escultor de Vic que
se’n podria haver fet càrrec. Cap el
1708, en plena Guerra de Successió,
es començà a enderrocar la façana
romànica, a enllosar el tram de nau
alliberat i a muntar les portes de pi de
melis de tortosa.
La fatalitat de la guerra i les
seves conseqüències aturà l’obra
fins el 1728. Eren nous temps i el
projecte de Fra Josep s’abandonà
definitivament. El capítol escollí una
nova proposta, encarregada a Pere
Costa (Fig. 26). El seu disseny consistí
en una rosassa ribetejada de garlandes
de flors i fruits, un petit frontó a mode
de visera, set finestres horitzontals i
una balustrada amb boles a mode de
remat. L’ escultor també havia de fer les
estàtues de la Caritat i de l’Esperança,
si bé aquesta última la subcontractà
a l’escultor Lluís Bonifàs i Sastre. Com
a novetat destacable, el projecte
de Costa incorporà la balustrada
cimera, un element més propi de
l’arquitectura civil. No obstant, quan
la paret segellà definitivament la nau
gòtica, s’interrompé. Era l’any 1733 i la
balustrada quedà en el paper. Durant
Figura 26. Pere Costa, Traça parcial de la façana de la catedral de Girona, que guiaria les obres d’acabament del frontis (1730), Tinta i aiguada sobre paper (90 cm alt x 40 cm ample), Arxiu Capitular de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
106
anys, fins la represa de les obres de la mà
del bisbe Cartañà, la façana mostrava
els arcs de la coberta(Fig. 27). Pels
canonges, el campanar era prioritari.
Després de nombrosos projectes, s’optà
per un model tradicional de planta
quadrada amb acabament vuitavat,
dissenyat per Clarà i Agustí Soriano i
construït entre 1752 i 1759.
No hi ha dubte que les obres
de la catedral foren un autèntic motor
econòmic per a la ciutat en uns anys
molt difícils –segons Moli, l’11% de les
cases quedaren destruïdes i el 13 % amb
danys. La necessitat d’abastir d’aliments,
d’animals de tir, de cànem, de ferro,
de fusta, de roba, etc., dinamitzà el
teixit econòmic de Girona. I això sense
comptar que no foren les úniques obres
d’envergadura. Passada la Guerra de
Successió, la ciutat hagué de fer front a
la reparació dels danys ocasionats pels
bombardejos, guiats per successius
plans generals dels fortins dissenyats
pels enginyers. Sense anar més lluny,
les escales de la catedral s’hagueren de
restaurar en més d’una ocasió, així com
la gran rosassa dedicada a sant Miquel.
L’any 1724, el bisbe Josep de
taverner i Dardena donà permís als
beneficiats de la catedral per construir la
seva capella pròpia. Escolliren una porció de terreny adjacent als actuals Banys Àrabs,
llavors propietat de les monges caputxines. La subhasta fou concorreguda per dos
mestres de cases: Agustí Soriano, segons Carles Dorico autor de la traça, i Simó Ferrer
Figura 27. Fotografia general de l’estat de la façana abans de les reformes del bisbe Cartañà. Arxiu Històric de la Ciutat de Girona
107
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
(Fig. 28). L’obra se l’emportà aquest últim,
associat amb Pere Garau. L’àmplia nau
central de volta de canó amb llunetes,
amb el primer tram per allotjar el cor i el
segon per acollir dues capelles laterals
amb tribunes, el creuer amb volta
bufada –el cimbori projectat finalment
no es construí per desavinences amb les
monges caputxines, que veien perillar el
confortant sol d’hivern-, el presbiteri de
planta pentagonal, l’entaulament que
recorre tot el perímetre de l’església, el
campanar adossat al lateral, el creuer
amb els braços acabats en perfils corbs
i, sobretot, l’austera façana esmussada
en un dels seus angles, una fórmula
molt enginyosa que l’adapta a l’eix
descendent del carrer, conformen un
edifici molt simple i funcional, sens
dubte un dels més singulars i bells de
Girona.
Faria llarguíssim de ressenyar
tots i cadascun dels treballs tocants
a l’ofici de mestres de cases que
s’endegaren entre 1720 i 1740, uns anys de forta represa econòmica després del
parèntesi bèl·lic. L’impuls de les ordenances municipals de reparació d’edificis de 1720
posà ordre a l’urbanisme de la ciutat. Els estudis de Gemma Domènech o Montserrat
Moli han posat èmfasi, amb encert, en el paper protagonista que hi tingueren Agustí i
Francesc Soriano, els mestres de cases més capacitats fins l’arribada de Pere Albrador
i la generació d’arquitectes de l’últim terç de segle. Agustí Soriano intervingué en
la reconstrucció del Pont Major (1732), en les importants reformes del convent dels
Carmelites Descalços (1735), que comportava alterar els jardins de la casa Serralta i la
Pujadas, o en les reformes del claustre del convent de Sant Francesc (1739). Per la seva
banda, Francesc intervingué en el projecte de reforma del convent de Sant Domènec
Figura 28. Façana exterior de l’església de Sant Lluc de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
108
(1731). No tenien ni els coneixements d’enginyeria ni l’habilitat per al dibuix, però
no seria just acabar aquest breu repàs sense esmentar els Cisterna, Antoni i Josep.
Descendents d’una nissaga de mestres de cases i picapedrers actius a Girona des de la
fi del segle XVI, foren protagonistes de moltes obres per a particulars. La construcció de
la quarta andana de la catedral dissenyada per Pere Costa i la refortificació de les places
fortes d’Hostalric i Roses (1724), en societat amb Josep i Manuel Petit i Onofre Freixes,
són les seves intervencions més destacables.
PINTuRA I ESCuLTuRA. ELS GRANS mESTRES dEL BARRoC ACTIuS A LA CIuTAT
Les successives onades de destrucció sobre el patrimoni religiós, especialment
furibundes durant la Setmana tràgica i els primers mesos de la Guerra Civil espanyola,
sense oblidar però els successos vuitcentistes de la Guerra d’Independència, del trienni
Liberal o de la Desamortització, deixaren en esborralls el parament renaixentista i barroc.
No són les úniques causes de la poca visibilitat de l’art dels segles XVI-XVIII. Caldria
afegir-n’hi, a banda dels dictàmens acadèmics de la fi del XVIII en contra l’estètica del
Barroc, d’altres factors que tenen a veure amb la mirada i la comprensió de les noves
generacions envers tot allò que no sigui estrictament contemporani, amb la dinàmica
pròpia de les institucions, amb les polítiques culturals, amb la construcció de la identitat
nacional acofoiada en el passat medieval, etc. Sigui com sigui, el coneixement del
llegat artístic de la Catalunya d’Època Moderna és escàs en comparació amb allò que
realment va ser. L’abundant documentació d’arxiu, els testimonis gràfics i fotogràfics,
les descripcions antigues, etc., ens ho confirmen abastament. En aquest sentit, Girona
no és gaire diferent de la resta del país: el coneixement de la producció artística de
la primera meitat del segle XVII és a hores d’ara exigu. Amb tot, els estudis de Dora
Santamaria o d’Èrika Serna sobre la retualística gironina i empordanesa o els més
recents en forma de treballs de màster de recerca de Laura Juanola i Antoni torres,
sense oblidar els copiosos i densos materials d’arxiu abocats per Montserrat Moli, ens
van aportant noves dades sobre l’art i l’arquitectura al bisbat gironí. Les informacions
sobre els escultors Enric, Fuster, Perdigó, Boris, Barnoia, tramulles; sobre els pintors
Andreu, Ribas, Closells, Espinosa, Payrachs, Sánchez Galindo, Vilanova; sobre els
dauradors Crosat, Germà, i Duberós, sobre els fusters Oliu, Pujades... van prenent cos i
engreixant una bibliografia cada vegada més densa, per bé que en molts pocs casos
109
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
queda pendent l’assignatura de trobar-
los o identificar-los llurs treballs.
El repertori escultòric de la
segona meitat del segle XVII i dels
primers decennis del XVIII és més
ben conegut. D’una banda, constituïa
el parament ornamental que arribà
pràcticament sencer al fatídic juliol
de 1936, un corpus artístic que havia
substituït o renovat les obres gòtiques
i renaixentistes; de l’altra, havia estat
fotografiat i descrit per l’erudició i
per l’excursionisme literari i científic
de la fi del XIX, malgrat que sovint el
reprovaven per obstruir i destorbar
la puresa dels edificis medievals. Pel
cas concret de Girona, els estudis de
Josep Maria Madurell, Aurora Pérez
Santamaria, Joan Bosch Ballbona,
Carles Dorico o teresa Avellí –vegeu-ne
les cites bibliogràfiques a la fi del text-
ens estalviaran de citar-los in extenso,
però val la pena recordar-ne alguns
dels episodis més significats anteriors i
posteriors a la Guerra de Successió.
Un dels esdeveniments cabdals
en el devenir de la pràctica escultòrica
a Girona és, sens dubte, l’arribada a la ciutat de l’escultor Pau Costa (1663-1727),
segurament promoguda pel seu sogre Pere Cases. Educat pels pares carmelites de
Vic i format al taller de Pau Sunyer, un dels més actius del moment, fou escollit pels
franciscans de Girona per esculpir-los el retaule major de la seva església. Avalat pels
treballs al Remei de Vic, a les esglésies de Sant Hipòlit de Voltregà, torelló i Vilalleons, Pau
Costa organitzà un taller molt actiu pel qual passaren escultors com Joan torres –artífex
del retaule de Sant Miquel de la catedral de Girona-, Josep Cortada, Miquel Perelló,
Figura 29. Pau Costa, Retaule de la Puríssima, Catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
110
Agustí Sala –autor de l’esplèndida creu
dels gitanos del cementiri de Girona- o
el seu fill Pere Costa. En pocs anys, del
taller de l’escultor de Vic en sortiren els
esplèndids retaules d’Arenys de Mar,
de Cassà de la Selva, de Palafrugell, del
Roser Olot, de Sant Esteve de Bas o de
Cadaqués. La major part de comandes,
però, li arribaren dels canonges gironins.
El mateix temps que esculpia el retaule
major de l’església del convent de
Santa Clara (1708), endegà el de la
capella de sant Iu i sant Honorat (1709),
encarregat pel canonge Ignasi Bofill; el
de la Puríssima Concepció, costejat pel
canonge Cristòfol Rich (1710-1719) (Fig.
29); el de l’Encarnació, pagat per Jaume
Codolar, i el dels Dolors, iniciat el 1717
per compte del canonge Cristòfol Pagès.
Hauria començat també el de Sant Pere
i Sant Pau –avui en dia perdut- i el de
Sant Narcís, aquest darrer segurament
acabat pel seu fill Pere Costa. Pau Costa
portà a Girona una estètica plena de les
formes abrandades i mogudes de l’art
barroc italià, una plàstica en consonància amb l’art de l’església triomfant posttridentina,
sovint coneguda gràcies als gravats. Els seus dissenys aportaren novetats, com
l’eixamplament del cos central, la reducció del nombre de pisos, la simplificació de
l’ornamentació salomònica, la major presència de les figures de cos rodó, l’augment
de la mida de les figures, etc.
Si al bisbat de Girona Pau Costa feu efectiva la renovació d’una nova forma de
presentar el retaule entès com a instrument de persuasió i d’afermament del culte als
sants, a la litúrgia i als dogmes de la l’església catòlica triomfant, també a la ciutat de
l’Onyar Jacint Morató i Pere Costa portaren l’escultura catalana un estadi més enllà.
Figura 30. Jacint Morató, Plafó central del retaule major de l’església de Sant Lluc (composició sobre la fotografia antiga del retaule). Arxiu Municipal de Girona.
111
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
L’ escultor vigatà Jacint Morató
Soler (1683-1736), format al taller del
manresà Pau Sunyer, on degué coincidir
amb Josep Sunyer Raurell, fou un escultor
de gúbia vibrant. A Girona es conserven
les restes del retaule major de l’església
dels beneficiats de Sant Lluc (1727),
que hem vist més amunt. Si els guixos
dels doctors de l’església i de les virtuts
del cambril del Santíssim Misteri dels
Dolors del monestir de Sant Joan de les
Abadesses són un tast exquisit del seu art,
el retaule de l’església de Sant Lluc, aixecat
el 1727, és una de les intervencions més
agosarades i modernes de l’escultura
catalana del moment (Fig. 30). A Sant
Lluc, Jacint Morató anticipà la tipologia
arquitectònica dels retaules de Pere Costa:
les escultures s’alliberen definitivament
dels nínxols, els elements arquitectònics
- columnes, cornises, entaulaments, etc.-
prenen la totalitat del presbiteri i el gran
tauló central evoca les tipologies de pala
d’altare italiana. Fins i tot Borromini hi és
evocat en els frontons punxeguts. En la
línia encetada per Jacint Morató, Pere Costa i Cases (1693-1761), futur acadèmic de San
Fernando, continuador de les propostes introduïdes per Morató – Joan Bosch ha definit
el seu estil a mig camí de l’elegància sofisticada de Bernini i la intrèpida inventiva de
Borromini-, feu les primeres passes en solitari a Girona. El retaule de Sant Rafael (Fig. 31),
el de Sant Pere i Sant Pau (perdut), les escultures de la façana o els ambiciosos projectes
de reforma del cor i del presbiteri de la catedral de Girona són les cartes de presentació
de l’escultor que encarà la pràctica escultòrica cap a una major preponderància dels
organismes arquitectònics, apostant per models més sobris i simples, uns models que
amb raó s’han adjectivats de classicitzats.
Figura 31. Pere Costa, Retaule Sant Rafael, Catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
112
A diferència de l’escultura, la pintura tingué un paper pràcticament residual.
La gradual substitució dels retaules mixtos de pintura i escultura, habituals del segle
XVI i de bona part del segle XVII, afectà significativament a la pràctica pictòrica. En
molts casos, el pintor passà de tenir un paper protagonista en el moble a haver de
Figura 32. Joan Arnau, Santa Caterina, 1678, retaule de Santa Caterina, catedral de Girona.
113
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
treballar elements secundaris i menys
vistosos. La catedral de Girona és un
bon exemple d’aquesta renovació dels
altars predominantment escultòrica: de
la pràctica totalitat de retaules barrocs,
només en un, el de sant Miquel, la
pintura hi té un paper destacat. En
l’àmbit religiós, però, la pintura anà
trobant nous espais, com ara medallons,
parets laterals de capelles, portes
d’orgues, monuments efímers, etc.
L’àmbit particular, sens dubte el nínxol
més important del mercat pictòric, és
pràcticament desconegut.
Exceptuant els retaules de Santa
Caterina i dels Sants Quatre Màrtirs de
la Seu, la pintura de la segona meitat
de segle XVII a Girona sembla no
haver existit. L’any 1955, Pere de Palol
s’adonà que a la gran tela del retaule
de la capella de Santa Caterina de la
catedral de Girona hi havia una inscripció que deia “ARNAU FECIt/Barcinone/1678”
(Fig. 32). Palol no en comentà res més, però es tracta d’una obra encarregada pel
canonge Francesc Ardèvol al pintor originari de Sant Feliu de Guíxols Joan Arnau Moret
(1603-1693). Un any abans, el canonge havia demanat permís al capítol per acabar el
retaule sufragat per Baldiri Vergonyós, prometent daurar-lo i col·locar-hi una pintura
“fit bona et boni artificis”; és a dir, feta per un pintor qualificat. La Santa Caterina és
una obra madura i molt característica de l’estil d’Arnau, que fou pintor de Joan Josep
d’Àustria, fill de Felip IV, i un dels artistes més cèlebres de la Catalunya del segle XVII.
L’estil ens remet a l’univers formal del manierisme, especialment en les torsions del cos
i en la grandària dels àngels, alhora que es recrea en gammes cromàtiques variades,
en els refinats brodats cortesans i en evocadors paisatges de fons. Aquestes mateixes
característiques, així com unes concomitàncies estilístiques molt properes, m’han
portat recentment a suggerir que també les representacions dels Sants Quatre Màrtirs
Figura 33. Joan Arnau (atribuïdes), Retaule dels sants Quatre Màrtirs, c. 1680-1683, capella dels Sants Quatre Màrtirs, catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
114
Germà, Paulí, Justí i Scici del retaule de la seu sota la mateixa advocació siguin d’Arnau
(Fig. 33). El retaule fou encarregat pel canonge Josep Çanou, tot just un any més tard
que el de Santa Caterina. No exagero si afirmo que els dos conjunts són un tour de force
de la pintura catalana del segle XVII.
Al marge d’aquests dos conjunts excepcionals i de la gran pintura de Sant Narcís
i el Miracle de les Mosques de l’excol·legiata de Sant Feliu, regalada pel bisbe de tortosa fra
Josep Fageda el 1675, l’escassetat i la poca qualitat dels testimonis pictòrics conservats
avalen la tesi de la poca vitalitat de la pintura en aquells anys. tot i que hi ha notícies de
la presència del pintor barceloní Pau Rossell treballant al convent de Sant Francesc de
Girona i d’un Miquel de Nàpols que tenia una acadèmia de dibuix al carrer Albareda, és
probable que el pintor més actiu fos Narcís Rius, que el 1694 feu uns quadres per a la
Figura 34. Mestre A de la Gregoriana (anònim de la fi del segle XVII), Pintures laterals de la capella dels sants Francesc i Martí de la catedral de Girona/ Mestre de la Gregoriana (anònim de la fi del segle XVII), Pintura del retaule de la capella Gregoriana de la catedral de Girona.
115
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
capella de Sant Domènec de la Seu per desig exprés del claver Francesc Morató. Sense
moure’ns de la Seu, són interessants un altre grup de pintures que caldria reagrupar
sota una mateixa autoria –que en diré provisionalment Mestre A de la Gregoriana-, qui
sap si del mateix Rius . Es tracta de les pintures del retaule de la capella Gregoriana i les
de l’actual capella de Sant Francesc i Sant Martí (Fig. 34). En aquesta darrera capella hi
ha dues pintures amb els temes de la Immaculada i Sant Agustí, els marcs de les quals
porten un escut amb un dit i un sol. Com assenyalà Calzada, provenen de l’actual capella
Gregoriana - l’heràldica és la del canonge Agustí Prats Combelles, mort el 1709. A la clau
de volta de la capella gregoriana i al sòcol del retaule torna a aparèixer el mateix escut.
Calzada, però, no va observar que la tela que fa de pantalla al Crucifix també és del
mateix pintor. En canvi, les dues pintures amb escenes de la Passió que actualment hi
Figura 35. Mestre B de la Gregoriana (anònim de la fi del segle XVII), Pintures de les parets laterals de la capella Gregoriana de la catedral de Girona/ Mestre B de la Gregoriana (anònim de la fi del segle XVII), Pintures del Museu del Tresor de la catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
116
ha a les parets de la capella Gregoriana
–provisionalment Mestre B de la
Gregoriana- són del mateix estil que les
del pintor del Salvador i la Dolorosa del
Museu del tresor, atribuïbles a un pintor
de la fi del segle XVII (Fig. 35).
Passada la Guerra de Successió,
el panorama de la pintura canvià
radicalment. De ser marginal passà a
tenir un paper protagonista. Finalment,
l’estètica del Barroc italià seduí els
canonges gironins. El cas més conegut
és el del canonge gironí Miquel Català,
que reservà l’espai central del retaule
ex-novo que havia pagat per a la
capella de Sant Miquel de la catedral
de Girona per ubicar-hi una gran tela
amb la representació de Sant Miquel
Arcàngel que ell mateix havia comprat
a Roma, còpia del Sant Miquel Arcàngel
de Guido Reni pintada el 1635 per a
l’església dels caputxins de Santa Maria
della Concezione. O el d’Ignasi Bofill,
que llegà a les clarisses gironines “[...]
tots los cuadros que seran meus propis
[...] i la efígie del Santíssim y Beatíssim
Pare Innocencio Onsè.” Les relacions
del capítol amb Roma i els viatges
sovintejats dels canonges i beneficiats de la Seu gironina acabarien per repercutir en
l’educació del seu gust artístic: un dels dos quadres de la capella del Roser de la mateixa
catedral, encarregats pel canonge Andreu Çanou, copia la famosa composició de
Ludovico Carracci (1555-1619) La Verge amb sant Jacint (Museu del Louvre) (Fig. 36). Es
té notícia, també, d’un enviament de dues pintures del romà Placido Costanzi (c.1690-
1759) a Girona -una Verge de la llet amb sant Bernat i una Santa Teresa amb l’àngel. No
Figura 36. Anònim italià, Aparició de la Verge amb el Nen a sant Jacint,c.1650-1672, capella del Roser, catedral de Girona.
117
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
se’n sap l’origen del cert, però la tela Sant Bernat rebent la llet de la Mare de Déu d’escola
italiana postmarattesca de la capella de la Puríssima o els dos tondi amb representacions
al·legòriques, intitulats Justícia i Fortalesa i Prudència i Temprança , dues bones còpies
de dues obres atribuïdes al florentí Benedetto Luti (1666-1724) de la Galleria Nazionale
de la Liguria (Palazzo Spínola, Gènova), semblen tenir el mateix origen.
El moment més àlgid de la pintura barroca catalana en terres gironines, però, el
protagonitzaren dos pintors de Barcelona: Joan Pau Casanoves Feixes (ca.1686-†1738)
i Antoni Viladomat Manalt (1678-1755). El primer, fins fa relativament poc un pintor
Figura 37. Joan Pau Casanoves, Esposoris místics de santa Caterina, ermita de Santa Caterina, Torroella de Montgrí. Fotografia Francesc Miralpeix / Joan Pau Casanoves, Esposoris místics de santa Caterina, capella de santa Caterina, catedral de Girona. Fotografia: Francesc Miralpeix-Arxiu Capitular de Girona (ACG)/ Joan Pau Casanoves (atribuïda), Sant Ignasi en èxtasi contemplant la Santíssima Trinitat, capella dels sants Iu i Honorat, catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
118
sense obra, és l’autor de sis teles de la catedral de Girona: les dues teles laterals amb
escenes de la vida de Santa Caterina Màrtir de la capella de la santa alexandrina de la
catedral de Girona, idèntiques a dues composicions de l’ermita de Santa Caterina de
torroella de Montgrí, perfectament documentades; dues escenes amb els temes de
Sant Antoni predicant als peixos i Sant Ignasi en èxtasi contemplant la Santíssima Trinitat
de la capella dels sants Iu i Honorat, i l’Assumpció i la Resurrecció de la capella de Sant
Miquel (Fig. 37). El segon no requereix presentació: es tracta del pintor més important
de la pintura barroca catalana de la primera meitat del segle XVIII.
A Girona, Antoni Viladomat pintà amb tota probabilitat els quatre medallons
amb retrats hagiogràfics i les teles laterals amb La Mort de sant Narcís i el Miracle de
Figura 38. Antoni Viladomat, Pintures del retaule de Sant Narcís de la catedral de Girona.
119
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
les mosques del retaule del sant patró, una de les interpretacions més intenses del
llenguatge naturalista a casa nostra, en consonància amb la tradició pictòrica dels grans
pintors hispànics de la vida religiosa del sis-cents (Fig. 38). La intensitat expressiva dels
sants, l’amanerada dolçor del tractament de la mort, els referents gràfics a l’estampa
del classicisme i de l’alt barroc romà, els tons terrosos, la il·luminació intensa, el dibuix
subjacent, etc., conformen un dels millors grups de pintures de l’autor de la decoració
de la capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró o del cicle de la vida de sant
Francesc del MNAC. La restauració de les pintures del retaule dels Dolors de la mateixa
catedral ha permès posar en evidència una duresa expressiva de les figures que fa
aconsellable mantenir reserves sobre l’atribució dels dos olis a Viladomat, apuntada
per Joan Bosch i defensada per mi mateix; potser seria bo recuperar la possibilitat de
Figura 39. Antoni Viladomat, Pendó de la processó de Corpus del Capítol de la catedral de Girona.
GIRONA A L’ABASt XIII
120
la participació del seu taller. En canvi, em reafirmo en l’atribució de les dues teles de la
capella del confessionari, una de les quals semblaria un Sant Salvador d’Horta donant
almoina. El Museu Diocesà de Girona té algunes obres més del pintor barceloní: una
Assumpta i una Ascenció (encara inèdita) provinent de l’antic retaule de la Mare de Déu
de Copacabana de l’església de torroella de Montgrí, salvades de les brases el 1936 pel
pintor Mascort; una Santa Caterina disputant amb els doctors, d’origen incert; un Sant
Narcís i dues pintures excel·lents de Jesús expulsant els mercaders del temple i la Piscina
probàtica. Darrerament li he atribuït la bandera de Corpus del capítol de la catedral
de Girona, una peça esplèndida sortosament conservada a l’arxiu capitular (Fig. 39).
Fou encarregada el 1724 pel canonge Josep Çanou, que en pagà la impressionant
suma de 233 lliures barceloneses. El púlpit antiquitzant de la Verge i les decoracions “a
la romana” confirmen la nota de les Actes Capitulars segons la qual el pintor havia de
reproduir la bandera antiga, pintada a la fi del segle XVI.
BIBLIoGRAfíA
ALBAREDA, Joaquim (1996), “Girona durant la Guerra de Successió”, dins COStA, Lluís et alii.,
Història de Girona, Girona, Ateneu d’Acció Cultural, p. 214-220.
ALBERCH, Ramon; QUER, Josep (2001), La Girona del set-cents. Els límits d’una transformació
(1700-1792), Girona, Ajuntament de Girona i Diputació de Girona [Quaderns d’Història
de Girona].
AA.VV.(1992), Atlas Girona Ciutat, XVII-XX, Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demar-
cació de Girona.
AVELLÍ, teresa (2003), El catàleg d’obra de Josep Sunyer i Raurell. L’obra conservada a la Cata-
lunya Nord (c. 1690-1718), treball de recerca del Diploma d’Estudis Avançats dirigit per
Joan Bosch Ballbona, Universitat de Girona, [inèdit].
AVELLÍ, teresa (2006), “Noves aportacions al catàleg d’obra de Jacint Morató Soler: el retaule
major de Sant Lluc de Girona”, Locus Amoenus, núm. 8, p. 173-203.
AVELLÍ, teresa (2009), “Joan torras i els retaulers i dauradors actius al bisbat de Girona durant
la primera meitat del segle XVIII”, a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 50, p. 197-
252.
BLANCH E ILLA, J. (1853-1862), Gerona historico-monumental, Girona, G. torres.
BOADAS, Joan (1986), Girona després de la guerra de Successió. Riquesa i estructura social al
primer quart del segle XVIII, Girona, Institut d’Estudis Gironins.
BOSCH, Joan (1990), “Pintura del segle XVIII a la Seu de Girona: d’Antoni Viladomat i de les
121
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
suggestions de la pintura barroca italiana”, Estudi general: Revista de la Facultat de Lletres
de la Universitat de Girona, núm.10, p. 141-166
BOSCH, Joan (Ed.) (2006) Alba Daurada: l’Art del retaule a Catalunya, 1600-1792, Barcelona,
Generalitat de Catalunya ,Departament de Cultura de Girona, Museu d’Art de Girona.
BUSQUEtS, Joan, SIMON, Antoni (1993), Girona al segle XVII, Girona, Diputació de Girona-
Ajuntament de Girona (Quaderns d’història de Girona.
BUSQUEtS, Joan (1994), La Catalunya del Barroc vista des de Girona : la crònica de Jeroni de
Real (1626-1683), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat [etc.].
CALZADA, José (1975), Las claves de bóveda de la catedral de Gerona, Gerona, Editorial escu-
do de oro.
CAStELLS, Narcís (1984), “Oficis i gremis a la Girona moderna”, dins ALBERCH, Ramon, Gremis
i oficis a Girona, Girona, Ajuntament de Girona, p. 71-105.
DÍAZ CAPMANy, C. (1998), torres González,F., Historia de las fortificaciones y alojamientos
militares de Girona, Zaragoza, Institución “Fernando el Católico” (C.S.I.C.).
DOMÈNECH, Gemma (2001), Els oficis de la construcció a Girona, 1419-1833. Ofici i confraria,
mestres de cases, picapedrers, fusters i escultors a Girona, Girona, l’Ajuntament de Girona-
Institut d’Estudis Gironins-Patronat Francesc Eiximenis.
DORICO, Carles (1997), “El retaule Major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a
Barcelona (1754-1757)”, a Locus Amoenus, núm. 3 ,p.123-145.
DORICO, Carles (2009), “L’activitat del taller vigatà de l’escultor Pau Costa entre els anys 1692
i 1704”, Ausa, XXIV-núm. 164, p. 343-384.
DORICO, Carles (2009)“Aproximació a l’obra de l’escultor ripollès Agustí Sala (v. 1694-v.1744)”,
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2007-2008, p.83-115.
DORICO, Carles, “Construcció i moblament de l’església de sant Lluc segons el llibre de
comptes de l’obra” Actes d’Homenatge a Josep Mª Marquès Planagumà (en premsa).
FONt, Lambert (1952), Gerona. La catedral y el Museo Diocesano, Gerona, Editorial Carlomag-
no.
GRAHIt, Emili (1889a), “La Plaza de Gerona en 1794”, Revista de Gerona, any XIII, p. 301-310.
GARRIGA, Joaquim (1997), “L’arquitectura rural”, a Girona a l’abast IV-V-VI (1986-1989): El Ba-
rroc a Girona, Girona, Bell-lloc del Pla, p.53-67.
GARRIGA, Joaquim; BOSCH, Joan (1997), “L’arquitectura i les arts figuratives dels segles XVI-
XVII”, vol. II, Història de la Cultura Catalana. Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII, Barce-
lona, Edicions 62.
GIBERt, Mireia (2004), Sant Domènec de Girona. Aproximació a un convent de predicadors obli-
dat, treball de recerca de doctorat sota la direcció del Dr. Joan Molina, Girona,Universitat
de Girona, (inèdit).
GIRONA A L’ABASt XIII
122
GIRBAL I NADAL, E.C. (1866), Guía-Cicerone de la inmortal Gerona, Girona, Gerardo Cumané
y Fabrellas.
Guia d’arquitectura de Girona (1980), Girona, Col·legi d’arquitectes de Catalunya, p.31-32.
Guia d’arquitectura. Girona ciutat (1996), Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
JUAN, Isabel (2009), L’antic Hospital Santa Caterina de Girona: projecte per a un conjunt monu-
mental, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local, Universitat de Girona,
(inèdit).
JUANOLA, Laura (2009), L’art del retaule a la Diòcesi de Girona (1616-1640). Escultors, fusters,
pintors i dauradors, Màster en Iniciació a la Recerca de les Humanitats: Història, Art,
Filosofia, Llengua i Literatura, Universitat de Girona, (inèdit).
MADOZ, Pasqual (1985), “Gerona”, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España. El
Principat de Catalunya, Barcelona, Curial, p.567-568.
MARQUÈS, Jaume (1979), Girona vella, Girona, Ajuntament de Girona.
MARQUÈS, Josep Maria (2000), Per les esglésies, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona,
2000 (Quaderns de la Revista de Girona 88. Guies 37).
MARQUÈS, Josep Maria (2000), Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona, Girona, Diputació
de Girona.
MARQUÈS, Josep Maria (2009), Inscripcions i sepultures de la catedral de Girona, Girona, Dipu-
tació de Girona.
MARtINELL, Cèsar (1959-1964), Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, Barcelona,
Alpha, (Col·lecció Monumenta Cataloniae, vols. X, XI, XII).
MASIÀ DE ROS, Ángeles (1940-1941), “Contribución al estudio del Barroco: Pablo y Pedro
Costa en la Catedral de Gerona”, Archivo Español del Arte, vol. XIV, p. 542-547.
MIRALPEIX, Francesc (2004), “Algunes observacions sobre pintures gironines d’època barro-
ca de temàtica santnarcisiana”, Revista de Girona, núm.226, pp. 75 -80.
MIRALPEIX, Francesc (2005), El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Ca-
tàleg crític, Universitat de Girona, (tesis doctorals en xarxa).
MIRALPEIX, Francesc (2009), “Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el pri-
mer terç del segle XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia”,
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 50, p. 253-302.
MIRALPEIX, Francesc (2009), “Addenda a la biografia i l’obra del pintor Joan Arnau Moret
(1603-1693)” Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 22,
p. 21-44.
MIRALPEIX, Francesc (2009), ”L’acabament de la seu de Girona: projectes i fases de cons-
trucció de la façana barroca (1680-1733)”, a Locus Amoenus, núm. 9 [2007-2008], p.
189-227.
123
APROXIMACIó A L’ARt I L’ARQUItECtURA A GIRONA EN EL CONtEXt DE LA GUERRA DE SUCCESSIó I LA NOVA PLANtA
MIRALPEIX, Francesc, “Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines: estat de la qüestió
i noves aportacions”, a Pedralbes. Revista d’Història Moderna (en premsa).
MIRALPEIX, Francesc, SOLÀ, Xavier, L’art Barroc a Girona, Girona, Diputació de Girona, [Qua-
drens de la Revista de Girona/Guies] (en premsa).
MOLI, Montserrat (1992), “Història dels ponts de la ciutat de Girona. La reconstrucció del
Pont Major (1731-1763) i l’inici de la urbanització de la ciutat” Treballs de la Societat
Catalana de Geografia, p. 31-59.
MOLI, Montserrat (1998), “Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les pro-
postes il·lustrades de Francisco de Zamora”, Treballs de la Societat Catalana de Geogra-
fia, vol.15, p.217-285.
MOLI, Montserrat (2009), “Retaules mullats: el pintor ripollès Josep Germà (1651-1705) a
Girona”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 50, p.303-332.
NADAL I FARRERAS, Joaquim (2002), La Catedral de Girona : una interpretació, Girona.
NOLLA, Josep Maria (2003), La Catedral de Girona , l’obra de la seu, Sala Girona de la Fundació
“La Caixa” : del 19 de setembre al 30 de novembre de 2003 , [catàleg], Girona , Fundació
“La Caixa” .
PALOL, Pere de (1955), Gerona Monumental. Los Monumentos cardinales de España. XVIII, Ma-
drid, Editorial Plus Ultra.
PÉREZ GALDóS, Benito (1982), Gerona, Madrid, Alianza Editorial,(Episodios Nacionales, Pri-
mera Serie, 7), p.75-80.
PÉREZ, Aurora (1988), Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730).
Projecció a Girona, Lleida, Virgili Pagès.
PÉREZ, Aurora (1997), “Els retaules barrocs de la catedral”, Girona a l’abast IV-V-VI (1986-1989):
El Barroc a Girona, Girona, Bell-lloc del Pla, p.79-95.
PIFERRER, Pablo; PI MARGALL, Francisco (1884), Cataluña, Barcelona, Daniel Cortezo, vol.
II, p.75-110.
PLA CARGOL, Joaquim (1946), Gerona arqueológica y monumental, Girona, Dalmau Pla Edi-
tores.
PLA CARGOL, Joaquim (1947), Gerona Histórica, 3era ed., Gerona, Dalmau Carles.
PRAtS, Lluís (1991), “La iconografia de sant Narcís en el Barroc”, Revista de Girona, núm. 148,
setembre- octubre, p.32-39.
PUIGVERt, Joaquim Mª (2001), Església, territori i sociabilitat als segles XVII-XIX, Vic, Eumo Edi-
torial.
RAHOLA, Carles (1929), “Els monuments religiosos”, La ciutat de Girona, I, Barcelona, Barci-
no.
GIRONA A L’ABASt XIII
124
RAHOLA, Carles (1929), Gerona y sus monumentos, Gerona, Ayuntamiento de Gerona.
ROIG I JALPÍ, J.G. (1678), Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de
Gerona y cosas memorables, Girona.
ROIG tORRENtó, Mª.A (1990), “Emfasi Contrareformista en els retaules de la seu de Giro-
na”, Estudi General 10, p. 119-139.
ROIG tORRENtó, M.A (2009), Iconografia del retaule a Catalunya : 1675-1725, tesi doctoral,
Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, publicacions de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
SANtAMARIA, Dora (1989), L’Art a Girona 1600-1615. Recerca documental i estudi analític, Bar-
celona, Universitat de Barcelona, tesina de llicenciatura inèdita.
SERNA, Èrika; SERRA, Joan (1997), “Retaules i retaulistes de l’Alt Empordà (1650-1700)” An-
nals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol.30, p. 297-333.
SOLÀ, Xavier (2007), “Guerres, destrucció i saqueig del patrimoni eclesiàstic a l’època moder-
na: el bisbat de Girona (segles XVI-XVII)”, dins Bassegoda, B., Garriga, J., Paris, J., L’Època
del Barroc i els Bonifàs, Actes de les Jornades d’Història de l’art a Catalunya.Valls, 1, 2 i 3 de
juny de 2006. Barcelona, p.471-492
SOLÀ, Xavier (2008), La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pas-
torals : els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Girona, Associació d’Història Rural de les
Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de
la Universitat de Girona, Documenta Universitaria,.
SUREDA, Marc (2004), “La Catedral de Girona, matèria històrica : historiografia a l’entorn de
la seu (S. XVII-XXI)”, AIEG, vol. XLV, p. 69-109.
tORRES, Antoni (2010), Art i retaulística d’epoca moderna a l’actual comarca del Pla de l’Estany,
Màster en Iniciació a la Recerca de les Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Litera-
tura, Universitat de Girona, (inèdit).
VILLANUEVA, Jaime (1803-1852), Viaje Literario a las iglesias de España, Madrid, Imprenta
Real, vol.XII.
SUMARI
127
Presentació .......................................................................................................................................................................................................................................11
El bisbe Lorenzana i la Girona del seu temps ..............................................................................................................................13
Enric Mirambell Belloc
La guerra de Successió, més enllà del mite de l’11 de setembre ...............................................................31
Joaquim Albareda Salvadó
El mestre de capella Josep Gaz i la seva època: ....................................................................................................................53la música gironina al voltant del 1700
Jaume Pinyol Balasch
Girona, segle XVIII ...................................................................................................................................................................................................................77
Joaquim Maria Puigvert Solà
Aproximació a l’art i l’arquitectura a Girona en el context ......................................................................................93de la guerra de successió i la nova planta
Francesc Miralpeix Vilamala
SUMARI
129
Figura 1. Josep Maria CastanyFigura 2. Josep Maria CastanyFigura 3. Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Ajuntament de Girona.Figura 4. Josep Maria CastanyFigura 5. ALBAREDA J: Catalunya en un conflicte europeu. Edicions 62. Barcelona. 2001. pàgina 49Figura 6. ALBAREDA J: Catalunya en un conflicte europeu. Edicions 62. Barcelona. 2001. pàgina 91Figura 7. ALBAREDA J: Catalunya en un conflicte europeu. Edicions 62. Barcelona. 2001. pàgina 103Figura 8. ALBAREDA J: Catalunya en un conflicte europeu. Edicions 62. Barcelona. 2001. pàgina 187Figura 9. ALBAREDA J: Catalunya en un conflicte europeu. Edicions 62. Barcelona. 2001. pàgina 225Figura 10. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Jaume Pinyol.Figura 11. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Jaume Pinyol.Figura 12. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Jaume Pinyol.Figura 13. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Jaume Pinyol.Figura 14. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Jaume Pinyol.Figura 15. Jaume Pinyol. Figura 16. AAVV: Atlas. Girona ciutat. Catàleg de plànols de la Ciutat de Girona des del s. XVII al s. XX, COAC demarcació de Girona, plànol nº 33. Arxiu de Ministère défense. S. H. A. t. Archives du Génie. Article 14. Château de VincennesFigura 17. Josep Maria Castany Figura 18. Josep Maria Castany
Figura 19. Josep Maria CastanyFigura 20. Institut Cartogràfic de Catalunya, referència RM 275061Figura 21. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 22. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 23. Francesc Miralpeix Figura 24. Atlas de Gerona, I, 68Figura 25. Francesc MiralpeixFigura 26. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 27. Arxiu Històric de la Ciutat de Girona.Figura 28. Francesc MiralpeixFigura 29. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 30. Arxiu Municipal de Girona-teresa Avellí.Figura 31. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 32. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 33. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 34. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 35. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 36. Francesc MiralpeixFigura 37. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 38. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.Figura 39. Arxiu Capitular de Girona (ACG)- Francesc Miralpeix.
PORtADA: Detall del cartell de “Girona a l’Abast XIII” de Pep Camps.
PRoCEdÈNCIA dE LES foToGRAfIES
Aquest llibre s’acabà d’imprimir
el dia 2 d’octubre del 2010
en què se celebren els
primers XV anys
de Girona a
l’Abast
EL BISBE LORENZANA I LA GIRONA DEL SEU TEMPS
GIRONA, SEGLE XVIII
EL MESTRE DE CAPELLA JOSEP GAZ I LA SEVA ÈPOCA:
LA MÚSICA GIRONINA AL VOLTANT DEL 1700
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, MÉS ENLLÀ DEL MITE
DE L’11 DE SETEMBRE
APROXIMACIÓ A L’ART I L’ARqUITECTURA A GIRONA
EN EL CONTEXT DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA
Gir
on
a a
l’aba
st X
iiiLA
GU
ERR
A D
E SU
CC
ESSIÓ
I L
A N
OV
A P
LAN
TA
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA NOVA PLANTA300 anys de canvis històrics a Girona
Girona a l’abast XiiiCicle de conferències